Skip to main content

Full text of "Diccionario catalan-castellano-latino"

See other formats


\ 


\ 


DICCIONARIO 


CATALÁN-  CASTELLANO  -  LATINO. 


DICCIONA 


CATALAN-CASTELLANO^LATIKO 


POR 


DON  JOAQUÍN   ESTEVE  ,  T  DON  JOSEPH    BELVITGES 

Presbíteros ,  Doctores  en  Sagrada  Teología ,  Ex-Catedráticos 

de  Retórica  y  Poesía  del  Seminario  Obispal 

de  Barcelona, 


DON  ANTONIO  JUGLA  T  FONT  DOCTOR  EN  AMBOS  DERECHOS^ 

Abogado  de  ¿os  Rea/es  Consejos ,  y  de  la  Real  Audiencia  de  Cataluña^ 
'Juez  de  Provincia  ,  y  Alcalde  interino  que  fué  del  Quartel  quarto 

de  esta  Ciudad^  &c. 


TOMO  PRIxMERO. 


CON     LICENCIA. 


BARCELONA:    EN    LA    OFICINA    DE    TECLA    PLA    VIUDA 
ADMINISTRADA    POR    VICENTE    VERDAGUER. 

MDCCCIII. 


bXr>X 


PC 

ti 


PRÓLOGO. 


p 


Or  ser  el  idioma  Castellano  el  de  la  Corte  de  España  ,  y  de 
casi  todo  el  reyno  ^  y  por  ser  en  Cataluña  mismo  indispensable  en  los 
tribunales  ,  en  las  aulas  y  academias,  y  común  en  *los  pulpitos ,  y  en 
los  asuntos  de  comercio  ,  de  literatura  ,  y  en  casi  todos  los  de  alguna 
gravedad  :  se  ven  los  catalanes  con  tanta  freqüencia  en  la  precisión  de 
producirse  en  Castellano ,  ya  de  palabra,  ya  por  escrito,  no  solo  en  sus 
viages  y  en  sus  relaciones  con  la  Corte  y  demás  Provincias,  sino  tam- 
bién sin  salir  de  sus  casas,  y  en  el  trato  con  sus  propias  gentes  ^  que  no 
es  de  admirar  que  sean  tan  generalas  los  deseos  de  un  Diccionario, 
en  que  por  orden  alfabético  de  las  voces  y  frases  del  idioma  provin- 
cial se  encuentren  las  castellanas,  que  les  corresponden.  Aun  los  ca- 
talanes que  han  puesto  cuydado  en  aprender  el  Castellano  ,  y  han  ad- 
quirido alguna  facilidad  en  hablarle  ó  escribirle  ,  se  hallan  muchas  ve- 
ce* en  el  apuro  de  no  ocurrirles  voz  ó  frase  castellana ,  para  lo  que 
quieren  expresar  ^  y  por  lo  mismo  que  son  tantas  las  comunes  á  ambos 
idiomas ,  se  hallan  también  á  cada  paso  perplexos  é  inciertos  de  si  la 
palabra  que  se  les  ofrece  es  ó  no  castellana  ,  ó  de  si  lo  es  en  el  sentido 
en  que  la  quieren  usar  5  y  por  esto  suspiran   por  un  Diccionario  ca- 
talán y  castellano  ,  con  que  saldrían  al  instante  de  tan  molestos  em- 
barazos ,  que  siempre  incomodan,  y  tal  vez  llegan  á  debilitarla  ener- 
gía del  discurso. 

Pero  si  es  tanta  la  necesidad  que  tienen  los  catalanes  de  un  Dic- 
cionario, que  les  facilite  el  hablar  y  escribir  en  Castellano  con  expedi- 
ción y  pureza  ,  no  es  menor  la  dificultad  de  formarle  enteramente 
completo  y  exacto.  En  la  lengua  catalana,  como  en  todas  las  de  pue- 
blos que  tratan  con  otros  muchos  pueblos  ,  es  sin  comparación  mayor 
de  lo  que  parece  el  niímero  de  voces,  locuciones,  refranes,  y  otros 
varios  modos  de  explicarse  que  les  son  propios.  Aunque  ,  á  excep- 
ción de  las  antiquadas  ,  entre  todos  los  que  hablan  ahora  el  cata- 
lán saben  todas  sus  voces:  ninguno  habrá  que  no  ic^nore  muchísi- 
mas ,  y  que  conozca  quan  grande  es  el  número  de  las  que  sabe :  de 
modo  que  la  sola  colección  y  explicación  de  las  voces  catalanas  exio-e 
un  trabajo  ímprobo  de  varios  literatos  y  de  muchos  años.  Pero  debien- 
do ademas  añadirse  á  cada  palabra  ,  locución  ó  refrán  de  Cataluña  su 
correspondiente  de  Castilla  ,  2  quan  profundo  conocimiento  se  necesita 
de  ambos  idiomas  ?  j  Quan  atento  estudio  de  los  libros  mas  bien  escri- 
tos? ¿  Quan  detenido  examen  de  las  palabras  de  los  que  mejor  los  ha- 

^  1  blan  ? 


blan  ?  Por  lo  mismo  j  qiian  difícil  es ,  por  no  decir  imposible ,  que  la 
primera  vez  que  sale  á  luz  el  Diccionario  sea  completo  respecto  de  la 
lengua  catalana  ,  y  siempre  exacto  en  la  idea  que  se  da  de  sus  voces,  y 
en  la  correspondencia  castellana  ?  Hasta  en  los  Diccionarios  que  publi- 
can las  mas  sabias  y  laboriosas  academias  con  el  objeto  de  explicar  ó 
fixar  la  significación  de  las  palabras  de  un  solo  idioma  ,  por  mas  que 
se  repitan  las  ediciones ,  en  todas  suelen  ser  las  adiciones  muchísi- 
mas ,  y  algunas  la  enmiendas. 

Con  este  conocimiento  estamos  muy  distantes  de  creer  que  el 
Diccionario  catalán  y  castellano ,  que  damos  al  público ,  tenga  toda 
la  perfección  de  que  es  suceptible.  Lo  confesamos  ingenuamente.  Pe- 
ro no  por  eso  debe  tenerse  por  inútil  ó  menos  importante  nuestro 
trabajo.  Con  él  se  ha  allanado  el  camino ,  paraque  se  tenga  con  el 
tiempo  un  Diccionario  perfecto.  Y  por  muchos  que  sean  ahora  sus 
defectos,  hallarán  en  él  desde  luego  los  catalanes  el  recurso  que  mas 
comunmente  necesitan  5  pues  se  ha  procurado  que  no  falten  las  voces 
y  locuciones  ó  frases  de  uso  mas  regular  y  freqiiente.  Este  ha  sido  el 
objeto  principal  que  nos  propusimos.  Pero  ademas  se  ha  añadido  la  ex- 
plicación de  algunas  voces  antiquadas  ,  que  usándose  en  leyes  y  do- 
cumentos antiguos  de  mucha  importancia  ,  no  se  sabe  á  donde  acudir 
para  lograr  su  inteligencia.  Así  mismo  como  en  las  escuelas  públicas 
de  gramática  latina  se  enseña  en  castellano ,  y  muchas  veces  los  niños 
tienen  tanta  dificultad  como  en  la  correspondencia  castellana  en  la  la- 
tina ,  hemos  añadido  también  esta ,  con  lo  que  será  nuestro  Dicciona- 
rio muy  particularmente  útil  á  las  escuelas. 


EXPLI- 


EXPLICACIÓN 


de  varías  abreviaturas  para  denotar  la  calidad  y  censura  de  las  voces. 


adj Adjetivo. 

adv.  1 Adverbio  de  lugar. 

adv.  m...  Adverbio  de  modo. 

adv.  t Adverbio  de  tiempo. 

Agr Voz  de  la  Agricultura. 

Alg Voz  de  la  Algebra. 

amb Ambiguo. 

Anat Voz  de  la  Anatomía. 

ant Antiquado. 

aura Aumentativo. 

Arit Voz  de  la  Aritmética. 

Arq Voz  de  la  Arquitectura. 

Art Voz  de  la  Artillería. 

Astrol. ...  Voz  de  la  Astrología. 

Astron....  Voz  de  la  Astronomía. 

Bot Voz  de  la  Botánica. 

bax Voz  ó  frase  baxa. 

Cir Voz  de  la  Cirugía. 

conj Conjunción. 

dim Diminutivo. 

expr Expresión. 

Filos Voz  de  la  Filosofía. 

Físic Voz  de  la  Física. 

f. Frase. 

fam Familiar. 

for Forense. 

Geom. ...  Voz  de  la  Geometría. 

Gram Voz  de  la  Gramática. 

Joc Jocoso. 

Imp.......  Impersonal. 

Imprec...  Imprecación. 


I/og Voz  de  la  Lógica. 

interj Interjección. 

loe Locución. 

Mat Voz  de  la  Matema'tica. 

Med Voz  de  la  Medicina. 

met Metafórica. 

Mil.......  Milicia. 

Mus Voz  de  la  Música. 

m.  adv...  Modo  adverbial. 

Naut Voz  de  la  Náutica» 

p Plural. 

p.  a Participio  activo. 

p.  p Participio  pasivo* 

p.  u Poco  usado. 

prep Preposición. 

pron Pronombre. 

Quim Voz  de  la  Química. 

ref. Refrán. 

reí Relativo. 

Ret Voz  de  la  Retórica, 

Sup Superlativo. 

s.  f. Substantivo  femenino. 

s.  m Substantivo  masculino» 

Teol Voz  de  la  Teologíai 

íerrit Territorial. 

V Véase. 

V.  a. Verbo  activo. 

v.  n Verbo  neutro. 

v.  r Verbo  recíproco. 

vulg Vos  ó  frase  vulgar. 


ERRA- 


KURéTAS.  eORRSeeiONEÍ. 


iRRossEGAR rcparc repere. 

AssoNAR • adsonarse  ...  adsonare. 

QUi  TOT  Ho  voL  AVBRiGUAR.&c perdidít pcrdit. 

BB  VA Berbellé Perbellé. 

BRETOL Falta  ti  latín :  Nebulo. 

CABALI/  DE  FUSTA  HlOt mCt. 

CÍRGARSELI  Á  ALGi5  el  cap.  f. CARRE6ÍRSEi,I. 

cÁURER  TOT  LLARo plcno plano. 

cjgvER avila ,  zabila. 

CASTAEYETA CASTANYETA. 

COMMISIONAR COMISIONAR. 

DESPONYER Desposar....  Deposar. 

BSPiNA,  la  que  &c Pica Púa. 

FER  EL  DESENTES ffiomo fwemo. 

FKRSE  jocs chanchearse,  chancearse. 

QUAND  SON  FiGAS  SON  RAHiMs Quatído    fi-  Quotido  pitos  flauíos ^  quondo  flau- 
tas flautas  ,  quando  flautas  pitas tos  pitos. 

GÉP .jorobo Joroba. 

GOSSAS Perraze Perrazo. 

CRAELLAS Cartícula....  Cratícula. 

CRESOL Falta  el  Castellano:  Crisol. 

©RiLL  DE  TARONjA.  &c Umona JíflIO». 


A 


ABA 

Es  la  primera  letra  del  Abecedario  ,  y 
tiene  lu  misma  pronunciación  en  las  lenguas 
catalana  ,  castellana  y  latina.  Con  solo  abrir 
Ja  boca, y  arrojar  el  aliento  se  pronuncia  cla- 
ramente y  sin  equivocación  alguna.  Los  anti- 
guos Catalanes  se  servian  de  la  a  en  vez  déla 
preposición  ab  ,  y  asi  decían :  ben  viu  a  gran 
dolor  qui  perd  son  bon  Senybr:^  en  las  cró- 
nicas del  rey  Don  Jayme  crór..  i6.  se  lee  :  é 
vengueren  sois  a  escut  é  a  lan^a  ;  mes  val 
morir  a  honor,  que  viurer  a  deshonor.  Equi- 
valia  á  la  preposición  de  ,  como  :  tenían  a 
passar ,  laixar  a  dir.  FaUa  también  lo  mismo 
que  pera  ,  ó  á  íi  de  :  en  este  sentido  dicen  las 
Constit.  de  Catal.  ¡ib.  v.  cap.  a.  A  foragitar 
fraus  &c. 

A.  Partícula  que  denota  la  accló  del  verb.  A. 

A.  int.  ant.  V.  Ay. 

A.  prep.  A.  Ad.  • 

AB.  prep.  Con.  Cum. 

AB  MÍ.  pron.  Conmigo.  Mecum. 

AB  sí.  pron.  Consigo.  Secum. 

AB  TAL.  m.  adv.  Con  tal.  Modo. 

AB  TAL  QUE.  m.  adv.  Con  tal  que.  Dummodo. 

AB  t6t.  m.  adv.  Con  todo.  Tamen. 

AB  TOT  Axó.  m.  adv.  Con  todo  eso.  Attamen. 

AB  TOT  90.  m.  adv.  ant.  V.  Ab  tot  axó. 

AB  TÚ.  pron.  Contigo.  Tecum. 

ABACH.  s.m.ant.  art  de  contar.  V.Aritme'tíca. 

ABACIAL,  adj.  Abacial ,  abadengo.  Abbatialis, 
ad  abbatem  pertinens. 

ABAD.  ?.  m.  Abad.  Abbas,  coenobiarcha. 

ABADEJO,  s.  m.  V.  Bacaliá. 

ABADEsSA.  s.f.  Abadesa.  Antistita,  abbatissa. 

ABADÍA,  s.  f.  dignitat  del  abad.  Abadía.  Ab- 
batia. 

ABADÍA ,  casa  en  que  habita  Tabad.  Abadía. 
Abbatis.domus. 

ABADÍA ,  terr.  casa  en  que  habita  él  rector. 
Abadía.  Domus  parochi. 

ABADIAT.  s.  m.  Abadía.  Abbatis  territorium. 

ABALANSAR.  v.  a.  posar  las  balansas  al  lil. 
Abalanzar,  ^quare  lances. 

ABALANSAR  ,  ímpel  lir.  Abalanzar.  Impeliere  , 
incitare. 

ABALANSARSE.  v.  r.  inclinarse.  Abalanzar- 
se. Ferri  ,  propenderé. 

ABALANSARSE  ,  llansarse ,  acome'trer.  Abalan- 
zarse. Irruere  ,  invadere. 

ABALLAT,  DA.  p.  o.ant.  V.  Vestií. 

ABANDONAMÉNT.  s".  m.    V.  Abandono. 

ABANDONAR,  v.a.  Abandonar.  Derelinque- 
re  ,  deserere. 

ABANDONAR  ,  dir  fastics.  Baldonar.  In  con- 
temptum  adducere  ;,  improperare  ,  contunie- 
liis  afficere. 

ABANDONARSE  v.  r.  desalentarse  ,  per- 
drer  l'ánimo.    Abandonarse.  Animo  cadere. 

ABANDONARSE ,  enteramént  á  alguna  cosa,  com: 

Tom.I. 


ABA 


Fof. 


ABANDONARSE  á  la  pietat  d'algú,  abando- 
narse ais  vicis.  Abandonarse.  i?e  tradere.  • 

abandonarse  ,  abarraganarse.  Envilecerse.  Ví- 
lescere. 

abandonarse  ,  no  cuydar  de  sas  obligacions. 
Abandonarse.  Socordiíe  atque  ignavia;  se  tra- 
dere. 

ABANDONO,  s.  m.  Abandono.,  abandonamien- 
to. Derelictio,  destitutio. 

ABANO,  s.  m.  ant.  V.   Vano. 

ABANILLO,  s.  m.  ant.  V.  Ventall. 

ABANS.  adv.  Antes.  Antea  ,  priíis. 

AEANS,  ó  ANTES  BE.  adv.  Antes  bien.  Imo,  im5 
potiüs  ,  quinimó. 

ABANS  DE  TOT  ,   ó    DE     TOTAS    COSAS.    AntCS    qUl 

todo.  Ante  omnia  ,  primum. 
ABANS  QUE.  Antes  que.  Anteaquam.  priusquam. 
ABANZ.  prep.  ó  adv.  ant.  V.  Avant. 
ABARATÍR.   v.  a.    Abaratar.    Pretium  m¡- 

nuere ,  submittere. 
ABARATIRSB.v.r..í¿flrfl/arse.  Pretio  minui. 
ABARCA,  s.  m.  ant.  certa  especie   de  calsat. 

Abarca.  Pero. 
ABARCAR.  V.  a.  Abarcar.  Multa  simul  ag- 

gridi  ,  moliri  ,  suscipere. 
ABARRAGANARSE,  v.  r.  V.  Abandonarse. 
ABASSAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Abaxamént. 
ABASSAR,  6  ABAYSAR.  v.  a.  ant.V.  Abaxar. 
ABAST.  s.  m.  Abasto.  Annona,  res  cibaria. 
ABASTANT.  adv.  ant.  V.  Bastant. 
ABASTAR,  v.  a.  haber  Jo  que  esta'  en  paratge 

alt,  ó  distant.  Alcanzar.  Manu  píehendere? 
ABASTAR,  donar  Tabast.    Abastecer.    Alimonia- 

rum  ,  aliarumque  rerum  taopiam  parare. 
ABASTAR,  ser  suficient,  bastant.  Llegar,  bastar. 

Sufficere. 
ABASTAT ,  DA.  p.  p.  Abastecido. 
ABASTONEJADÜRA.  s.  f.  ant.  Apaleamien- 
to. Pustigatio,  í'ustiarium. 
ABASTONEJAR.  v.  a.  ant.  V.  Bastonejar. 
ABATANAR,  v.  a.  Abatanar,  batanar.  La- 
neos  pannos  densare  ,  stipare  ,  cogeré. 
ABATANAT ,  DA.  p.  p.  Abatanado^  batanado. 
ABATIMENT.  s,  m.  destrucció.  Abatimiento. 

Deturbatio ,  strages. 
ABATIMENT ,  de  ánimo.  Abatimiento.  Animi  in- 

fractio  ,  demissio. 
ABATiMkNT,  del  que  SO  humilia.   Abatimiento. 

Abiectio  ,  depressio. 
abatim£:nt,  del   mercader.    Quiebra.  Rationis 

mensuariae  renunciatio. 
ABATRER.  v^  a.  fer  cáurer  ,    tirar   á    térra. 

Abatir.  Deücere  ,  evertere  ,  sternere  ,  pro- 

sternere. 

ABÁTRER,humii¡ar.ví¿aíir.Deprimere,afñigere, 

ab.(trer.  ant.  V.  Vencer. 

ABATRERSE.  v.  r.   Jiumiliarse.  Abatirse.  Se 

demittere  ,  deücere. 
ABATRERSE  ,  él  mercader.  Quebrar ,  hacer  qnie- 

¿riJ;/«//ir.Cedere  f(jro,creditür¡biu  deccquire, 
A  AjBÁ- 


a  ABA 

ABATÜDAMÉNT.  adv.  niod.  Abatidamente. 

Abiecté  ,  deinissé. 
ABATÜT  ,  DA.  p.  p.  Abjihio. 
ABATUT  ,  mea^spreat.  Abatido.  Abiectus,  affli- 

CtUa. 

ABATUT.  ant.  V,  Rebaxat ,  descontat. 
ABATÜT,  él  mercader.  ííi//¡do,  quebrado.  Alieni 

seris  decoctor. 
ABAX.  prep.  Abaxo.  Infra  ,  deorsum. 
ABAXADOR.  s.  m.  Tundidor.  Panni  tonsor. 
ABAXAMÉISÍT.  s.  m.   baxa  de  preu.  Baxa. 

Pr2tii  rcmissio,  diininutio. 
ABAXAMBNT.  ant.  V.  DevallaiTiént. 
ABAXAOTÉNT.  ant.  V.  Abatinient. 
ABAXAR.  V.  a.  Baxar.  Demittsre. 
ABAXAR,  los  panyos.  Tundir.  Pannos  tondere* 
ABAXAR  LO  CAP.  f.  mct.  obclr.  Baxar  la  cabeza. 

Caput  submittere. 
ABAXAR  ÉL  PREU.  f.  Baxar  el  precio.  Pretium 

remitiere,  diminuere. 

ABAXAR    LA     VKU  ,  EL  CANT  ,  EL  TO.  f.  met.  de- 

xar  de   parlar  ab  arrogancia.  Baxar  el  tono. 
Demissé  loqui. 

FER   jiBAXAR    LA  VEÜ  ,  EL    CANT  ,  l'oRGULL.  f. 

Baxar  ¡os  bríos.  Subigere. 
ABAXARSE.  v.  r.  inclinarse.  Baxarse.  Se  in- 
clinare ,  inflectere. 
ABAXARSE,  humillarse.  Abatirse.  Se  deprimere, 

deraittere ,  abiicere. 
ABAXARSE ,  él  riu.  V.  n.  Menguar  ,  vaciar.  Plu- 

vium  ,   vel    flumen  decrescere :  aquas  mi- 
nuete. 
ABAXARSE  ,  disminuirse  :   com  lo    biat   d'una 

pila,  sac  &c.  Menguar.  Imminui. 
ABAXAT  ,  DA.  p.  p.  Baxado. 
ABAXAT ,  lo  paño.  p.  p.  Tundido. 
ABBATE.  s.  m.  Abate.  Veste  clericali  urba- 

niore  indutus. 
ABCES.  s.  m.  Absceso.  Abscessus. 
ABDICACIÓ.  s.  f.  Abdicación.  Abdicatlo. 
ABDICAR.  V.  a.  Abdicar.  Abdicare. 
ABDICAT,  DA.  p.  p.  Abdicado. 
ABDOS,  ABDOSOS.  pron.  ral.  ant.  Ambos, 

los  dos.  Ambo. 
ABDUCAR.  s.  m.  ant.  V.  Alducar. 
ABDUY,  ABDUYS.  pron.  reí.  ant.  V.  Abdos. 
ABECÉ,  s.  m.  p.   US.  Abecé ,  abecedario.  Al- 

phabetum. 
ABECÉ,  met.  Los   rudiménts  ó  principis  de  una 

ciencia.  Abecé.  Scientiarum  elementa. 
KO  SABER  l'abecé.  f.  fam.  No  entender ,  d  «o 

saber  el  abecé.  Nec  elementorum  notas  ag- 

noícere. 
ABECEDARÍ.  s.  m.  Abecedario.  Alphabetum, 

elimenrorum.  index. 
ABECÉ  ROLAS,  s.  f.  Cartilla.   Tabella  alpha- 

betica,  elementorum  index,  syllabus,  elen- 

chus ,  syutagina. 
ABEGOT.  s,  m.  ant.  V.  Ba<Tot. 
ABEDULL,  s.  m.  arbre.  Abedul.  BetuIIa. 


ABE 
ABEILAR.  s.  m.  ant.  V.  Buc  d'abellas. 
ABELIMENT  ,  ABELLÍMÉNT.  s.  m.  ant, 

V.  Embelliment. 
ABELÍR  ,  ABELLIR.  v.  a.  ant.  V.  Embe- 

llir. 
ABELLA.  s.  f.  Abeja.  Apes  vel  apis,  mel- 

lissa. 

ABELLA  BORDA.  V.  BurinOt. 

Pie  d'abella.  ant.  V.  Fibló. 

ABELLAR.    s.  m.  lloc  en  que  hi  ha  cria  ^  ó 

bucs  d'abellas.  Colmenar.  Alveare. 
ABELLER.    s.  m.   qui  cuyda  de  las  abellas. 

Abejero ,  colmenero.  Apiarius. 
ABELLEROL.  s.  m.  aucell.  Abejaruco.  Me- 

rops ,  apiastra. 
ABELLETA.  s..f.  dim.  abella  petita.  Abecica^ 

abecilla  ,  abecita.  Apicula  ,  apacula. 
ABERCOC.  s.  m.  Albarisoque.  Armeniacum 

malum. 
ABERCOQÜÉR.  s.  m.  Albaricoqiie.    Malus 

anneniaca. 
ABET.  s.  m.  especie  de  pi.  Abeto,  Abies. 
ABEURADOR.  s.  m.  qui  abeura.  Abrevador. 

Adaquator. 
ABEURADOR  ,  lloc  ahont  s'abeía-a.  ^fcreuflííero. 

Aquarium. 
ABEURADOR  ,    lo  vas  CU  que   s'  posa  l'aygua 

per  be'urer  los  aucells.   Bebedero.    Aviarius 

alveolus. 
ABEURAR.  V.   a.  Abrevar.   Adaquare ,   ad 

aquatum  ducere. 
ABEURAR.  ant.  V.  Regar. 
ABIAXAR.  V.  a.    Sesgar.    Obliqué    aptare, 

verteré ,  transverso   inclinare. 
ABIAXAT ,  DA.  p.  p.  Sesgado. 
ABILLAMÉNT.  s.  m.  ant.  V.  Adorno. 
ABfLLAR.  V.  a.  ant.  V.  Adornar. 
ABINTESTAT.  mod.adv.  Abinlestato.  Ab  ¡n- 

testato. 
ABIS.  s.  m.  ant.  V.  Abisme. 
ABISAR.  V.  a.  ant.  Abismar.  Detrudere  ,  de- 
primere. 
ABisAR.  ant.  entrarse :  en  él  sentit  en  que  s'diu 

ara  :  tot   sen'  entra.   Hundirse.  Ruere. 
ABISMAR.  V.  n.  ant.  V.  Abisar. 
ABISMARSE,  y.  r. Abismar se.Se  inbarathrum, 

aut  profundum  iniicere. 
ABISMAT,  DA.  p.  p.  Abismado. 
ABISME,  s.  m.  proñnditat .  Abismo.  Bara- 

thrum  ,  abissus  ,  vorago. 
ABISME  ,  lo  que  es  incomprehensible.  Abismo. 

Inmensum  ,  incomprehensibile. 
ABISME  o  iNFERN.  Abismo.  Inferí,  gehenna. 
ABITAMÉNT  ,   ABITATGE.  s.  m.   ant.  V. 

Habitació. 
ABJECCIÓ.  s.  f.  Abatimiento.  Abiectio ,  con- 

támptus. 
ABJECTAT  ,  DA.  adj.  ant.  V.  Menyspreat. 
}  ABJURACIÓ.  s.  f.  Abjuración.  Abiuratio. 
I  ABJURAR.  V.  a.  Abjurar.  Abjurare. 


ABLA- 


ABL 

ABLANIMÉNT.  s.  m.  AblanAamiento.  Mol- 
limentum. 

ABLANIR.  V.  a.  estovar.  Ablandar^  emblan- 
decer. Moliiíicare. 

ABLANIR.  met.  mitigar.  Ablandar.  Sedare ,  le- 
nire ,  mollire. 

ABLANIR  ,  él  Hit  y  cosa  serablant.  ant.  Mullir. 
Mollire. 

ABLANIR    Ó      ABLANIRSE       ÉL      TEMPS.       f,     mCt. 

Ablandar  ó  ablandarse.  Prigus  initescere. 
ABLANIRSE.  v.  r.  Ablandarse.  Mollificar!. 
ABLANIRSE  ,  alguna  cosa  ab  la  rosada.  Relente- 

cer  ,  rellentecer  ,  relentecerse.  Lentescere. 
ABLASMAR.  v.  a.  ant.  V.  Blasmar. 
ABLATÍU.  s,  m.  Ablativo.  Ablativus. 
AELATiu   ABSOLUT.   Gram.    Ablativo    abioluto. 

Ablativus  absolutiis. 
ABLUCIÓ.  s.  f.  Ablución.  Ablutio. 
ABNEGACIÓ.  s,  f.  Abnegación.  Abnegatio. 
ABOBAMÉNT.  s.  m.  ant.  Abobamiento.  Stoli- 

ditas  ,  stupefactio. 
ABOBAR.  V.  a.  ant.  Abobar.  Infatuare ,  stu- 

pefacere. 
ABOCAR  V.  a.  un  vas  per  fer  passar  de  hll  á 

altre  algún  liquid.  Embrocar.  Invergere. 
ABOCAR,  ant.  Derribar ,  derrocar.  Prosternere. 
ABOCAR ,  girar  cap  á  térra  alguna  cosa.  Entor- 
nar. Invertere. 
ABOCAR ,  M  liquid  d'  un  vas  á  altre  :  com  él  vi 

de  l'ampolla  al  got.  Echar.  Infundere. 
ABOLICIÓ.  s.  f.  Abolición.  Abolitio  ,  extio- 

ctio. 
ABOLIR.  V.  a.  Abolir.  Abolere,  delere, 
ABOLIT ,  DA.  p.  p.  Abolido. 
ABOLORI.  s.  m.  ant.  Abolcrio ,  Abolengo.  Ge- 
nealogía. 
ABOMINABLE,  adj.  Abominable.  Abominan- 

diis ,  detestandus. 
ABOMINABLEMÉNT.  adv.  m.  Abominable- 
mente. Abominandum  ¡n  modum  ,  detestan- 
dum  in  modum,  execrandum  in  modum. 
ABOMINACIÓ.  s.f.  Pacció  de  abominar.  Abo- 
minación.   Abominatio  ,     detestatio  ,    exe- 
cratio. 
ABOMINACIÓ,  la  cosa  digna  de  ser  abominada. 

Abominación  Execratione  dignum. 
ABOMINADÓR.  s.  m.  Abominador,  detesta- 

dar.  Abnminator,  execrator. 
ABOMINAR.  V.  a.  Abominar.  Detestari,  abo- 
minar! ,  execrari. 
ABONADOR,  s.  m.  Abonador.  Fideiussor. 
ABONANSAR.  v.  n.  Abonanzar.   Sedari  cx- 

lum  aut  mare. 
ABONANSARSE.  v.  r.  él  témps.  Abonanzar. 

Sedari  caelum. 
ABONAR.  V.  a.  acreditar.  Abonar.  Probare. 
ABONAR,  aun  subgécte.  Abonar.,  salir  fiador. 

Prredem  se  pro  aliquo  daré  ,  spondere. 
ABONAR  ,  una  partida  entre  marxants.  Abonar. 
Pecuniae  summam  acceptam  referre,  vel  pro 


♦  ABO  3 

accepta  habere. 
ALTRE    viNDRÁ  QUE  m'  abonarX.    ref.    Mah 

vendrá ,  que  bueno  me  hará. 
Me  malus  excipiet  pro  quo  bonus  ipse  viJebor. 
ABONARSE.v.r.lo  témps.  ant.V.Abonansarse. 
ABONAT ,  DA.  p.  p.  Abonado. 
TESTiMONi  AB0NAT.  Tcsíigo  übonodo.  Testís  fide- 
dignas. 
süCGÉcTE  ABONAT.  Sugeto  übonado.   Notae  pro- 

bitatis  vir,  cui  pecunia  credi  potest. 
ABONO,  s.  m.  abonament.  Abono.  Probatio. 
ABONO ,  en  comptes.  Abono.  Acceptae  pecuniae 

relatio. 
ABONO ,  en  contractes.  Abono.  Cautio. 
ABONYEGADURA.  s.  f.  Abolladura.  Tumor, 

aut  depressio  ex  contusione. 
ABONYEGAR.    v.   a.  las  cosas    de    metall. 
Abollar.   Contusione  tumorem  excitare ,  la- 
cere. 
ABONYEGAT,  DA.  p.  p.  Abollado. 
ABORDADOR  s.  m.  qui  aborda.  Abordador, 

Qui  in  alium  irruit. 
ABORDAR.    V.   a.    Tembarcació.    Abordar. 

Navem  navi  appellere. 
ABORDAR  ,   acome'trer.  Arremeter.  ímpetu  ir- 

ruere. 
ABORDATGE.  s.  m.  arrambatge.   Abnrdage. 

Navium  commissio,  ac  pugna  proprior. 
ABORRIBLE.  adj.  Aborrecible.  Detestabilis. 
ABORRÍDOR.  s.  m.  Aborrecedor.  Osor  ,  qui 

odio  habet. 
ABORRLMENT.  s.m.  Aborrecimiento.  Odium, 

detestatio. 
ABORRIR.  V.  a.  Aborrecer.  Odisse,  detestari. 
ABORRÍT,  DA.  p.  p.  Aborrecido. 
ABORT,  ABORTAMENT.  s.m.V.Gastamént. 
ABORTAR,  v.a.  V.  Gastarse. 
ABORT lU  ,  VA.  adj.  Abortivo.  Abortivus. 
ABOTINAT ,  DA.  adj.  fet  á  manera  de  botí. 

Abotinado.  Cothurno  adsimilis. 
ABOURAR.  V.  ant.  V.  Abeurar. 
ABRANCAR.  v.  a.  ant.  V.  Agarrar. 
ABRAHOiNARSE.  v.  r.  los   que   s'  barallan. 

V.  Agafarse. 
ABRAS,  s.  m.  Abrazo^  abrazamiento.  Com- 
plexas ,  amplexus. 
DARSE  l'l'ltim  ABRAS,  f.  Dorse  el  último  abra- 
zo. Postremum  vale  dicere. 
ABRASADOR,  s.  m.  ant.  incendian.  Abrasa- 
dor. Incendiarius  ,  ustor. 
ABRASADOR,  lo  que  ahrasa.Abrasador.  Adurens. 
ABRASAMÉNT.  s.  m.  Abrasamiento.  Incen- 

dium  ,  exustio. 
ABRASAR,  v.a.  Abrasar.  Incendere,  exarere. 
ABRASARSE,  v.  r.   Abrasarse.  Arderé,  in- 

flammari. 
ABRASARSE,  met.  s$ntir  ab  vehemencia  alguna 

passió.  Abrasarse  ,  arder.  Arderé. 
ABRASARSE  DE  SED.   f.    Acalambrarse  de  sei» 
VeJiementi  siti  laborare. 

ABRAS- 


4  ABR 

ABRASSADA.  s.  f.  V.  Abras. 

ABRASSADERA.  s.  f.  Iligada  que  ñnex  lo  ca- 
ñó ab  lo  sep  de  las  armas  de  fog.  Abrazade- 
ra. Férrea  compago. 

ABRASSADETA.  s.  f.  dim.  Abracito.  Com- 
plsAUS  ,  amplexus. 

ABRASSADOR.  s.  m.  ant.  qui  abrassa.  Abra- 
zador. Amplectens. 

ABRASSAMÉNT.  s.  m.  ant.  V.  Abras. 

ABRASSAR.  v.  a.  Abrazar.  Amplecti,  com- 
plecti. 

ABRASSAR  ,  una  opinló  6  partit.  Abrazar.  Am- 
plecti concilium  ,  aut  sequi. 

asRASsAR  ,  contenir  ,  enclóurer  ,  compe'ndrer. 
Abrazar  ,  abarcar,  Comprehendere  ,  conti- 


nere. 


QUI    MOLT    ABRASSA,    POC    ESTRENY.     lef.    Q_lñen 

mucho  abarca  poco  aprieta.  Difficile  est  con- 
tinere  quod  capere  non  possis. 

ABRASSAT ,  DA.  p.  p.  Abrazado. 

ABRE.  s.  m.  V.  Arbre. 

ABREVIACIÓ.  s.  f.   Abreviación.  Epitome, 
compendium  ,  breviarium  ,  synopsis. 

ABREVIADÜR.   s.  m.    Abreviador.  Rei   in 
compendium  redactor. 

ABREVIADOR,  secretari  de  la  Nunciatura.  Abre- 
viador. Abbreviator. 

ABREVIADURA.  s.  f.  Abreviatura.    Nota, 
litterarum  compendium. 

ABREVIAR.  V.  a.  resumir.  Abreviar.  Con- 
traharé, in  compendium  redijere. 

ABREVIAR,  apressurar.  Abreviar. ^t&v'i  rem  exe- 
qui. 

ABREVIAT  ,  DA.  p.  p.  Abreviado, 

ABRIBADAMÉNT.  adv.  mod.  ant.  V.  Impe- 
tuosamént  ,  Puriosament. 

ABRIBAT,  DA.  adj.  ant.  V.  Prompte ,  Velos. 
Diligént. 

ABRIG.  s.  m.  resguard  del  fret.  Abrigo.  Apri- 
catio ,  fomentum. 

ABRIG,  protecció.   Abrigo.  Patrocinium. 

ABRIG,  lloc  abrigar.  Abrigo.  Apricus  locus. 

ABRIG,  lloc  per  amagarse  ó  refugiarse.  Guariífa. 
Confugium  ,  asylum. 

ABRIGAR.  V.  a.  cubrir.  Abrigar.    Tegere. 

ABRIGAR  ,    amparar.  Abrigar,  Protegeré. 

ABRIGAT ,  DA.  p.  p.  Abrigado. 

i-Loc   ABRIGAT.  V.  Abrig. 

ABRIL,  s.  m.  Abril.  Aprilis. 

EN    ABRIL,    CADA     GOTA    n'vAL    MIL.    ref.   Abril  , 

aguas  mil. 

Iinbribus  innumeris  campos  humectat  aprilis. 

ABRILLANTAR,  v.  a.  Abrillantar.  Adaman- 
tes in  multíplices  ángulos  incidere. 

ABRILLANTA!,  DA.  p.  p.  Abrillantado. 

ABRIÜLLS.  s.  f.  herba.  Abrojos.  Tribulus. 

ABROGACIO.  s.  f.  Abrogación.  Abrogatio. 

ABROGAR.  V.  a.  Abrogar.  Abrogare. 

ABRüGAT,  DA.  p.  p.  Abrogado. 

ABRÓTANO,  s.  f.  herba.  V.  Broyda. 


ABR 

ABRUMAR.  V.  a.  Abrumar.  Gravare  ,  op- 

primere. 
ABRUMAR ,  causar  gran  molestia.  Abrumar.  Mo- 

lestiam  alicui  creare. 
ABRUMAT ,  DA.  p.  p.  Abrumado, 
ABRUSAR  v.  a.  Tostar.  Exurere. 
ABRUSARSE.  v.  r.  Achicharrarse.  Nimio  ca- 
lore gravari ,  aduri. 
ABRUSAT  ,  DA.  p.  p.  Tostado,   achichar^ 

rado. 
ABSCES.  s.  f.  V.  Abcés. 
ABSENCIA.  s.  f.  V.  Ausencia. 
ABSENT.  aój.  V.  Ausent. 
ABSENTARSE.  v.  r.  V.  Ausentarse. 
ABSOLDRER.  v.  a.  Absolver.  Absolvere. 
AB.-)OLRER.  v.  a.  ant.  V.  Absóldrer. 
ABSOLT ,  TA.  p.  p.  Absuelto. 
AB.>OLTA.  s.  f.  Responso.  Absolutio. 
AB¿OLUCíÓ.  s.  f.  Absolución.  Absolutio. 
ABñOLUT,  TA.  adj.  dominant.  Absoluto.  Im- 

pdriosus,  arrogans. 
ABSOLUT  ,  independent.  Absoluto,    Cum    sum- 

ino  imperio. 
AEsoLUT  ,  sens   limitado  ,  ni  restricció.  Abso- 
luto. Plenus. 
ABSOLUTAMÉNT.  adv.  m.  Absolutamente. 

Absoiuté, 
ABSORBENT.  adj.  Absorvente.  Absorbens. 
ABSORBIR.   v.  a.  Absorver.  Absorbere. 
ABSORBIT,  DA.  p.  p.  Absorvido. 
ABSORT,  TA.  adj.  Absorto.  Stupefactus. 
ABSTENIRSE.    v.  r.  Abstenerse.  Abstinere, 
continere  se  ab  aliqua  re  :  se  ab  aliqua  re 
temperare. 
ABSTERGÉNT.  &&]. Abstergente.  Abstergens. 
ABáTERGIR.  v.  a.  Absterger.  Abstergeré, 
ABSTERálü.  adj.    Abstergente  ,   abstersivo, 
Abstergendi,  purgandique  vim  habens,sineg- 
ticus. 
'  ABSTINENCIA,  s.  f.  Abstinencia,  Abstinen- 
tia. 
DÍA  DE  ABSTINENCIA.  Abstinencia.  Abstinentia  á 

carnibus. 
ABSTINÉNT.  adj.  Abstinente.  Abstinens,  con- 

tinens. 
ABSTÍNENTÍSSIM,  MA.  adj.  Abstinentísi- 
mo. Abstinentissimus. 
ABSTÍNGUT  ,  DA.  p.  p.  Abstenido. 
ABSTRACCÍÓ.  s.  f.  Abstracción.  Abstractio. 
ABSTRACció  ,  retiro.  Abstracción.  Ab  hominuin 

convictu  recessus. 
ABSTRACTÍSSIM ,  MA.  adj.  sup.  Abstractí- 
simo. Abstractissimus. 
ABSTRÁURER.  v.  n.  Filos.  Abstraer.  Abs- 

trahere. 
ABSTRÁURERSE.  v.  r.  Abstraerse.  Abstra- 

here  ,  subtrahere  se. 
ABSTRERSE.  v.  r.  ant.  V.  Abstra'urerse. 
ABSTRET.  s.  re.  Abstracto.  Abstractum. 

ABSTRKT  ,  TA.  p.  f.  Abstrüido. 

ABSTRET 


ABS 

ABSTRÍiT  ,  retirat.  Abstraído.  Abstrsctus. 

EN  ABSTRET.  Hiod.  adv.  PMJos.  Eli  übstracto,  In 

abstracto. 
ABSTRUS,  SA.  adj.  Abstraso.  Occultus ,  ab- 

strusus,  abditus. 
ABSURDAMÉNT.  adr.  m.  Disparatadamen- 
te. Absurdé ,  insulsé. 
ABSURDÍSSIM,  MA.  adj.  siip.  Absurdi's'Am. 

Absurdissimus. 
ABSURDO ,  DA.  adj.  Absurdo.  Absurdus. 
ABSURDO,  s.  m.  Absurdo.   Absurdum  ,   ineptum 

facinus. 
ABTESA.  s.  f.  ant.  V.  Aptitiit. 
ABUFETEJAR.  v.  a.  ant.  V.  Bofetejar. 
ABULTAR.  V.  a.  aumentar.  Abultar.  Augere, 

amplificare. 
ABULTAR.  V.  H.  fer  bulto.   Abultar,  In  moiem 

exurgere. 
ABULTAT,  DA.  adj.  cosa  de  gran  bulto. ^¿«Z- 

tado.    Pergrandis. 
Á  MAJOR    ABUNDAMÉNT.  loe.  A  mayor 

abundamiento.  Ad  pleniüs  ,  ad  uberiüs  stru- 

endum  ,  firmandum. 
ABUNDANCIA,  s.  f.  Abundancia.  Abundan- 

tia  ,  copia  ,  affluentia. 
ABUNDANT.  adj.  Abundante.  Abundans,  af- 

fluens,   copiosus. 
ABUNDANTÍSSIM  ,  MA.  adj.   sup.   Abun- 
dantísimo. Abundantissinuis. 
ABUNDANTÍSSIMAMENT.  adv.  m.  Abun- 

dantísimameate.  Copiosissiiiie. 
ABUNDANTMÉNT. adv.m.Abundantemente. 

Abunde,  copióse,  affluenter,  largé,  cumúlate. 
ABUNDAR.   V.  a.  Abundar.   Abundare  ,  af- 

fluere. 
ABUNDÓS,  SA.  adj.  ant.  V.  Abundant. 
ABUNDOSAMENT.  adv.  mod.  ant.  V.  Abun- 

dantment. 
ABURRIMÉNT.  s.m.  Aburrimiento.  Txdium, 

fastidium. 
ABURRIR.  V.  a.  e.xposar  ,   aventurar  alguna 

quantitat  per  lograr  algún  fi.  Aburrir.  Ex- 
penderé. 
ABURRIR  ,  AEORRiR  ,  dexar  per  sempre  alguna 

cosa  ,  com  :  la  lloca  *ls  ous.  Aburrir.   Dese- 

rere,  relinquere. 
ABURRIT,  DA.  p.p.  Aburrido. 
ABUS.  s.  m.  Abuso.  Abusus  ,  abusio. 
ABUSAR.  V.  n.  Abusar.  Abuti. 
ABUSAT  ,  DA.  p.  p.  Abusado. 
ABUSÍÓ.  s.  f.  ant.  V.  Abus. 
ABUSIU  ,  VA.  adj.  Abusivo.  Per  abusum  in- 

ducrus  ,  usurpatus. 
ABUSIVAMÉNT.  adv.  m.  Abusivamente.  Ex 

abusu  ,  vitio  ,  per  abusum  ,  vitiose  ,  contra 

morem. 
ABUTILÓN,  s.    m.    herba.    Abutilón.   Sida, 

abutilón. 
ABUYRAR.  V.  n.  ant.   Sobresalir.  Excellere. 
ABZIACH ,  GA.  adj.  ant.  Aciago.  Infaustas. 
Tom.  I. 


ACÁ 

ACÁ.  s.  f.  Haca  ,  jaca.  Equus  gradarius  ,  to- 
lutarius  ;  equus  molliter  ac  numeróse  gra* 
dum  colligens. 

ACÁ  ESi'ANYOLA.  Haca  Española.  AstuTco,  squus 
■    Aítur. 

ACÁ  iXGLEsA.  Haca  Inglesa  ,  hacanea.  Mannus, 

tolutarius  Anglus. 
NO  Hi  HA  TAL  ACÁ.  f.    No  hay  tales  borregos ,  6 

tales  carneros.  A  vero  abe'st  ,  nil  huiusl 
ACABALLERAT  ,   DA.    adj.   Acaballerado. 

Nobili  ac  generosa  índole  praeditus. 
ACABAMENT.  s.  m.  Fuu  Perfecrio  ,  finís. 
ACABAMENT  ,   terminació   ó  cumpÜmént.    i?e- 

mate.  Extremum  ,  finis. 
ACABAR,  v.a.  conclóurer.  Acabar.  Absolvere, 

perficere. 
ACABAR,  conseguir.  Acabar.  Obtinere,  consequi. 
ACABAR,  consumir,  angustiar.  Acabar.  Angere,- 

molestiam  creare. 
ACABAR,  consumir,  gastar.  Acabar.  Absumere. 
ACABAR  ,  morir.  Acabar.  Emori  ,  inferiré. 
ACABAR,  terminar,  com  la  pirámide  en  punta. 

Acabar.  Desinere. 
SER  COSA  DE  MAY  ACABAR,  f.  Ser  cosa  de  nunca 

■acabar.  Essé  rem  longam  nimis. 
n'he.m  acabat  d-exir,  f.  fam.  ab  que  s'expressa 

él  gust  d'haber  lograt  alguna  cosa  ,  ó  habec 

exit  d'algun  dubte ,   despres  d'una  llarga  d¡- 

lació.  Acabáramos  ,   o  acabáramos  con  ello. 

Tándem  aiiquando  acta  res  est. 
sian  acabadas   las   rahóns.  f.  fam.  que  s'  sol 

usar  per  terminar  alguna  disputa.  Acabados 

son  cuentos.  lam  finis  sit. 
ACABA  DE  UNA  VEGADA,  f.  Acaba  ya.  Age  sis. 

HOME  VALÉNT  Y  BOTA  DE  EON  VI  LUEGO  ES  ACA-. 

BAT ,  Ó  LUEGO  s'  ACABA,  ref.  Los  v.iHentes  y  el 
buen  vino  duran  poco. 
Vir  pugnax,v¡numque  bonum  durabile  non  est. 

ACABARSE,  v.r.  Acabarse.  Deficere. 

ACABARSE  LA  CANDELA,  f.  V.  Candela. 

ACABAT ,  DA.  adj.  perfet.  Consumado  ,  perfecto. 
Absolurus  ,  conciusus  ,  perfectus. 

ACABUSSAR.  v.  a.  V.  Cabussar. 

ACADAR.  V.  a.  ant.  V.  Aquietar. 

ACADEMIA,  s,  f.  lloc  en  los  arrabals  de  Ate- 
nas, ahont  Plato  y  altres  ensenyaban  la  filo- 
sofia.  Academia,  Academia. 

ACADEMIA,  certa  secta  de  filosops.  Academia. 
Academia. 

ACADEMIA  ,  junta  de  homes  literats.  Academia. 
Academia. 

ACADEMIA  ,  lIoc  ahóní  se  teñen  las  juntas  aca- 
de'micas.  Academia.  Licieum. 

ACADEMIA,  de  música,  poesía  &c.  Academia. 
Certamen  poeticum,  música  exercitatio. 

ACADEMÍC ,  CA.  adj.  Académico.  Academicus, 

acadí;mic.  s.  m.  individuo  de  alguna  Acade- 
mia, Jcadémiso.  Académicas. 

B  ACÁ- 


6  ACÁ 

ACALAR.  V.  3.  ant.  V.  Baxar,  devallar. 
ACALAR.  v.a.  ant.  Prender^  abrochar^  atar.  Pre- 

hendere,  fibiilare ,  ligare. 
ACALAT,  DA.  p.p. ant.  Prendido^  abrochado^ 

atado. 
ACALORAR,  v.  a.   encéndrer  ,  causar  calor. 

Acalorar.  Calore  afficere. 
ACALORAR ,  promóurer,  excitar.  Acalorar.  Rem 

urgere  ,  excitare. 
ACALORARSE,  v.  r.  ence'ndrerse   per   rahó 

d'alguna  gran  fatiga.  Acalorarse.  Ex  agita- 

tione  inflammari .,  incalescere. 
ACALORARSE  ,  cnardirse  en  la  conversació  ,  dis- 
puta &c.  Acalorarse.  Incalescere. 
ACAMINAR.  V.  n.  ant.  V.  Caminar. 
ACAMPAMÉNT.  s.  m.  Acampamento.  Castro- 

rum  metatio. 
ACAMPAR.  V.  n.  Acampar.  Tentoria  fingere. 
ACAMPAR  LA  VIDA.  f.  ant.  V.  Campar. 
ACANALAR,  v.  a.  Acanalar.,  acanelar.  Cana- 

liculatim  aliquid  fabrefacere. 
ACANALAT,  DA.  p.  p.  Acanalado. 
ACANALAT.  adj.  lo  vént.  Encañonad/).,  encallejo' 

nado.  Per  arctum  rectumque  directus. 
ACANEA.   s.  f.  ant.  Hacanea.  Equus  Brltan- 


nicus. 


ACANTONAMÉNT.  s.  m.  Acantonamiento. 
Exercitús  collocatio  in  stativa  praesidia. 

ACANTONAR,  v.  a.  Acantonar.  In  stativa 
praesidia  militem  mittere. 

ACANYAMENT.  s.  m.  Encanjj amiento.  Ex- 
tenuatio. 

ACANYARSE.  v.  r.  Encanijarse.  Extenuar!, 
debilitari. 

ACANYAT ,  DA.  p.  p.  Encanijado. 

ACAPTA.  s.  f.  V.  Capta. 

ACAPTADÓR.  s.  m.  ant.  V.  Captador. 

ACAPTAR.  V.  a.  V.  Captar. 

ACARAR.  V.  a.  Carear ,  acarear.  Homines  co- 
ram  sistere  ,  conferre  ,  comparare. 

ACARAT ,  DA.  p.  p.  Careado ,  acareado. 

ACARARSE,  v.  r.  Carearse.  Convenire. 

ACARCANYARSE  D'  AYGUA.  f.  Enchar- 
carse de  agua.  Aqua  oppleri,  aqua  turgere. 

ACARICIADOR,  s.  m.  Acariciador.  Benigné 
aliquem  habens ;    blandiens. 

ACARICIAR.  V.  a.  Acariciar.  Benigné  blandé 
aliquem  habere ;  blandiri. 

ACARICIA! ,  DA.  p.  p.  Acariciado. 

ACARNISSARSE  v.  r.  ant.  V.  Encarnissarse. 

ACARREAR,  v.  a.  ocasionar,  portar.  Acar- 
rear. Afierre ,  creare. 

ACARREAT  ,  D  \.  p.  p.  Acarreado. 

ACAS.  s.  m.  casualitat.  Acaso.  Casus. 

PER  SI  ACAS.  m.  adv.  Por  si  acaso.  Si  forte. 

ACAS  ,  adv.  per  ventura.  Acaso.  Anne  ,  nonne. 

ACATALÉCTIC  ,  CA.  adj.  Acataléctico.  Aca- 
talecticus. 

ACATAMENT.  s.  m.  Acatamiento.  Reverentia. 

ACATAMENT.  aut.  V.  Prescncía. 


ACÁ 

ACATAR.  V.  a.  ant.  V.  Venerar,  honraf. 

ACATARSE,  v.  r.  ant.  V.  Adonarse  ,  advertir. 

ACAUDALAR,  v.a.  atesorar.  Acaudalar. 0^^% 
congerere. 

ACAUDALAR ,  mct.  adquirir.  Acaudalar,  Com- 
parare sibi. 

ACAUDALAT,  DA.  p.  p.  Acaudalado. 

ACAUDALAT ,  DA.  adj.  Acaudülado.  Opulentus. 
pecuniosus. 

ACÁURER.  V.  n.  ant.  V.  Esdevenir, 

ACCEDJR.  V.  n.  Acceder.  Accederé. 

ACCELERACIÓ.  s.  f.  Aceleración,  Accele- 
ratio. 

ACCELERAR.  v.  a.  Acelerar.  Accelerare. 

ACCELERAT ,  DA.  p.  p.  Acelerado. 

ACCENT.  s.  m.  Acento.  Accentus. 

AccÉNT ,  de  una  provincia.  Acento.  Provincise 
cuiíisque  peculiaris  pronunciandi  tonus. 

ACCENTAR.  v.  a.  ant.  V.  Accentuar. 

ACCENTUACIÓ.  s.  f.  Acentuación.  Notarum, 
accentuum  appositio. 

ACCENTUAR.  v.a.  Acentuar. kccQntxíxim  no- 
tas scripto  appingere  ,  aut  verba  proprio 
accentu  promere. 

ACCENTUAT,  DA.  p.  p.  Acentuado. 

ACCEPCIO.  s.f.  de  personas.  Acepción ,  acep- 
tación de  personas.  Ratio  personae  habita, 
non  causa;. 

ACCEPTACIÓ.  s.  f.  aprobado.  Aceptación, 
Approbatio ,  plausus. 

ACCEPTACIÓ ,  la  acció  d'acceptar.  Aceptación, 
Acceptatio. 

ACCEPTACIÓ ,  aplauso.  Aceptación.  Plausus ,  ap- 
probatio. 

ACCEPTADÓR.  s.  m.  Aceptador.  Acceptor. 

AccEPTADÓR  DE  PERSONAS.  Accpta-dor  de  perso- 
nas. Qui  personas  non  causam  curat ,  res- 
picit. 

ACCEPTANT.  p.  a.  Aceptante.  Acct-ptans. 

ACCEPTAR.  V.  a.  Aceptar.,  acetar.  Accípere, 
admittere. 

ACCEPTAR  UNA  LLETRA.  f.  Aceptar.  Campsorias 
litteras  in  se  suscipere  solvendas, 

ACCEPTE,  TA.adj.yícepío.  Gratas,  acceptus. 

ACCES.  s.  m.  cópula.  Acceso.  Accessus. 

ACcÉs  ,  facilitat  en  dexarse  parlar  ó  tractar. 
Acceso.  Facilitas. 

ACCESSIBLE.  adj.  lloc  ahónt  se  pot  arribar. 
Accesible.  Aditu  facilis. 

ACCÉssiELE ,  persona  afable ,  y  de  fácil  accés. 
Accesible.  Facilis. 

ACCESSIO.  s.  f.  aumént  de  fébre.  Accesión, 
Accessio ,  febris  incrementum. 

AccEssió  ,  de  terciana.  Cicion.  Febris  inter- 
missio. 

ACCPjSSORI,  ría.  adj.  Accesorio.  Accessorius. 

ACCIDENT.  s.  m.  casualitat.  Accidente.  Casus 
fortuitus. 

ACCIDENT,  lo  que  no  es  substancia.  Accidente. 
Accidens. 

I  ACCI- 


ACC 

ACCTDENT  ,  malaltía  que  sobrevé  repentína- 
mént.  Accidente.  Repentinus  morbus. 

AcciDENT  ,  él  que  dona  convulsións.  Alferecía. 
Epilepsia. 

ACCiDENTs.  p.  en  la  Sagrada  Eucaristía.  Acci- 
dentes. Accidentia  Eucharistica. 

PER  UN  accidí;nt.  m.  adv.  per  acas.  Por  acci- 
dente. Casii ,  fortuito. 

rrENiR  UN  AcciDÉNT.  f.  Accidentürse.  Repentino 
morbo  corripi. 

ACCIDENTAL,  adj.  no  essencial.  Accidental. 
Accidentalis. 

ACCIDENTAL  ,  fortúit.  Accidental.  Fortuitus. 

GLORIA  ACCIDENTAL.  Glorta  accidental.  Acci- 
dentalis gloria. 

ACCIDENTALMÉNT.  adv.  m.  Accidental- 
mente. Casu ,  fortuito. 

ACCIÓ.  s.  f.  Acción.  Actio ,  actus. 

Accid ,  movimént  del  eos ,  ó  d'alguna  part  de 
éll.  Acción.  Gestus. 

ACCIÓ  ,  combat.  Acción.  Praelium. 

ACCIÓ,  en  lo  comers.  Acción.  Pecuniae  quantitas 
qua  quisque  in  simultanea  mercatura  sibi 
lucrí  ius  parit. 

ACCIÓ,  en  lo  judicial,  ^ccio».  Ius  postulandi  sibi 
debitum. 

ACCIÓ ,  mostra  de  fer  alguna  cosa.  Ademan. 
Gestus. 

ACCIÓ ,  en  la  Oratoria.  Acción,  Actio. 

ACCIÓ,  en  la  Pintura.  Acción.  Corporalis  actio, 
figura. 

ACCIÓ ,  en  la  Poesía.  Acción.  Actio. 

ACCIÓ  DE  GRACIAS,  acción  de  gríJC¿fl5.Gratiarum 
actio. 

ESTAR  EN  ACCIÓ.  f.  comba'trcr.  Estar  en  acción. 
Manus  conserere. 

FÉR  ACCIÓ,  Ó  l'acció.  f.  Hoccr  ademan.  Mons- 
trare  vel  simulare. 

EN  Acció.  adv.  m.  En  ademan.  More,  modo. 

ACCIONAR.  v.n./íccion<jr.  Rem  gestu  expri- 
mere. 

ACCIONAT.  s.  m.  proporció  de  las  accions 
ab  lo  que  s'  diu.  Juego  de  manos.  Manuum 
concinna  actio,  vel  compositus  motus. 

ACCIONAT  ,  DA.  p.  p.  Accionado. 

ACCIONISTA,  s.  m.  Accionista.  Qui  ad  si- 
multaneam  mercaturam  pecuniae  quantitatem 
persolvit,   unde  lucri  ius  sibi  parit. 

ACÉFALO,  LA.  adj.  lo  que  no  té  cap,  espe- 
cialniént  en  las  sectas.  Acéfalo.  Acephalus. 

ACENSAR.  V.  a.  donar  una  finca;  exigind 
l'oblieació  de  un  cens  annual.  Dar  á  censo. 
Rem  sub  annuo  censú  tradere. 

ACENSAR  ,  re'brer  una  finca  ,  imposandse  l'obli- 
gació  de  pagar  per  ella  un  cens  annual.  To- 
mar á  censo.Ksm  sub  annuo  censü  accipere. 

ACENSAT ,  DA.  p.  p.  Dado  á  censo. 

ACERAR.  V.  a.  los  instruménts  de  ferro,  que 
s?rvexen  per  tallar.  Acerar.  Aciem  cuspi- 
demque  ferri,  adhibendo  chalybem ,  solidare. 


ACE  jr 

ACERAR,  i'aygua.  Acerar.  Candentem  chalybem 

in  aquam  sepius  immergere. 
ACERBAMÉNT.  záxAw.  Acerbamente  Acerbé. 
ACERBITAT.  s.  f.  Acerbidad.  Acerbitas. 
ACERCA,  adv.  m.  Cerca.  Quantum  ad,quoad. 
ACERCA,  prep.  ó  adv.  1.  y  t.  Cerca.  Circa,  pro- 
pe  ,  iuxta. 
ACERCAR.  V.  a.  Acercar.  Aliquid  alicui  ap- 

propinquare,  appellere. 
ACERCARSE,   v.  r.  Acercarse.  Ad   aliquem 

propriüs  accederé. 
ACERCAT,  DA.  p.  p.  Acercado. 
ACÉRRIM,  MA.adj.  su^.  Acérrimo.  Acerrimus. 
ACERRIMAMENT.  adv.  m.  Acérrimamente, 

Acerrimé. 
ACERTADAMÉNT.  adv.  m.  Acertadamente. 

Probé ,  dexteré. 
ACERT.    s.    m.   acció   ó    efecte   de   acertar. 

Acierto.  Exitus ,  recta  operatio,  coUineatio. 
ACERT  ,  tino.  Acierto.    Consilium  ,  sollertia, 

industria. 
ACERTAR.    V.  a.  obrar  ab  acert.  Acertar. 

Rem  probé  ,  aut  recte  agere. 
ACERTAR ,  tocar  alió  á  que   s'  tira.  Acertar. 

Attingere ,  ferire. 
ACERTAR  ,  endevinar.    Acertar.  Vera  canere, 

divinare. 
ACERTAR  ,  trobar   lo  que  s'  va  buscand  ,  com  : 

ACERTAR  la  casa.  Acertar.  Invenire. 

QUI     PARLA     MOLT    ALGUNA     COSA    ACERTA.     fef. 

Quien  mucho  habla  en  algo  acierta.  Quando- 
que  feriet  saepe  collimans  scopuni. 

ACERTARSE,  v.  r.  succeir  casualmént.  Acer- 
tar.  Contingere. 

ACERTAT  ,  DA.  p.  p.  Acertado. 

ACETOS,  SA.  adj.  ant.  V^  Agre. 

ACETRERIA.  s.  f.  ant.  art  de  criar  falcons  y 
altres  aucells  de  rapinya  per  cassar  ab  ells. 
Cetrería.  Accipitraria. 

ACEVAR.  v.  a.  ant.  V.  Encebar. 

ACIVADAMENT.  s.  m.  ant.  Encebadamiento. 
Ordei  &  aqu:e  oppletio. 

ACÍVADARSE  ,  las  bestias,  v.  r.  ant.  Ence- 
badarse ,  acebadarse.  Se  ordeo  &  aqua  op- 
plere. 

ACLAMACIO.  s.  f.  Aclamación.  Acclamatio, 
plausus. 

ELEGIR  PER  ACLAMACIO.  f.  Elegir  por  aclama- 
cion.  Publico  consensu  deligere. 

ACLAMADOR.s.  m.  Aclamador.  Acclamator, 
plaudens. 

ACLAMAR,  v.a.  aplaudir,  ^c/íj  mar.  Acclamare, 
plaudere. 

ACLAMAR,  elegir  per  aclamació.  Aclamar.  Ali- 
quem omnium  consensu  ad  aliquod  inunus 
vocare. 

ACLAPARAR.  v.  a.  Derrotar.,  desjarretar. 
Enervare,  debilitare. 

ACLAPARAT,  DA.  p.  p.  Derrotado.,  desjarretado. 

ACLARIMENT.  s.  m.  ant.  V.  ¿srenitat. 

ACLA- 


8  ACL 

ACLARIR.  V.  a.  explicar.  Aclarar.  Pateface- 

re,  explicare,  aperire,  elucidare,  enucleare, 

enodare. 
ACLARIR  ,  1'  espes.  Enrarecer.  Rarefacere. 
ACLARIR,  algún  negoci  ó   dependencia  confusa. 

Poner  en  limpio.  Liquidare. 
ACLARIR,   t'^r  que   algunas  cosas  estigan   mes 

claras,ó  distints  entre  si'.//:/flí-flr.  Expandere. 
ACLARIR,  las  ramas  deis  arbres ,  ó  éis  sarménts 

deis  ceps.  Chapodar.  Incidere  ,  resecare. 
ACLARIR  ,    donar  claror  á    un   lloc.   Aclarar. 

Tenebras ,  caliginem  depellere. 
ACLARIR  LA  ROBA.  í. Adatar  la  ropa.M  purum 

detergeré. 
ACLARIR  LA  vEü.  f.  Aclarar  la  voz.  Vocem  cla- 

raní  reddere. 
ACLARIRSE.  v.  r.  apartarse ,  dissiparse  'Is 
•  núvols.  Aclarar.  Clarescere  ,  clarere  ,  nubila 

profligare. 
ACLARIRSE,  los  Ücors  que  estaban  te'rbols.  Sere- 

narse.  Serenari  ,  quiescere. 
ACLARIRSE   EL  DÍA.  f.  Abrir  el  dia.  Post  nubila 

solem  irradiare. 
QUE  SE  ACLARESCAN.   f.    fam.    Allá  se 

lo  avengan ,  o  se  las  avengan.  ípsi  viderint. 
ACLARIT,  DA.  p.  p.  Aclarado. 
ACLARiT  ,  DA.  dit   de  las  ramas  deis  arbres. 

Chapodado. 
ACLARIT  ,  DA.  dit  del  cspes.  Enrarecido. 
ACLARIT,  DA.  dit  dels  Hcors  te'rbols.  Serenado. 
ACLIVILLARSE.  V.  Ciivillarse. 
ACLIVILLAT,  DA.  p.  p.  V.  Clivillat. 
ACLUCAR  ÉLS  ULLS.  v.a.  tancaxlos.  Cerrar 

los  ojos,  Oculos  claudere. 
ACLUCAR  l'ull  ,  Ó  í^Ls  ULLS.  f.  morirse.  Cerrar 

el  ojo.1  ó  los  ojos.  Emori. 
NO  ACLUCAR  l'ull.í.  no  poder  dormir.  A^o  pegar 

el  ofo ,  o  los  ojos.  Noctem  ducere  insomnem. 
ACLÚCARSE.  V.  r.  V.  Adúcar  els  uUs. 
ACLUCARSE ,  fér  com  qui  no  ho  veu.  V.  Per  los 

ülls  grossos. 
ACOBARDIR.  v.  a.  Acobardar.  Exanimare, 

exterrere  ,  terrorem  inücere ,  metum  faceré, 

afierre. 
ACOBARDIRSE.   v.  r.   faltar  él  valor.  Aco- 
bardarse ,  amilanarse.  Despondere  ,  animum 

despondere  ,  animo  vel  mente  cadera  ,  con- 

cidere. 
ACOBARDIRSE.  met.  HO  teñir  esperit ,  faltar  l'á- 

nimo   per   fer  alguna  cosa.  Estrecharse  de 

ánimo.  In  angustiis  esse. 
ACOBARDIT  ,  DA.  p.  p.  Acobardado. 
ACOLIT.  s.  m.  Acólito.  Acolytus. 

NO     NECESSITAR    d'    ACOLIT  ,0    0'  ESCOLA,  f.  nO 

necessitar  de  Tajuda  ó  consell  d'altre.  No 

necesitar  de  acólito.  Socio  aut  defensora  non 

indigere. 
ACOLLENSA   ,    ACULLENSA.   s.  f.  ant. 

V.  Acuilimént. 
ACOMANAT ,  DA.  p.  p.  ant.  V.  Encomanat. 


ACÓ 

ACOMES ,  SA.  p.  p.  Acometido. 

ACOMESA.  s.  f.  Acometimiento ,  acometida». 
ímpetus ,  aggressio. 

ACOMETEDOR,  s.  m.  Acometedor.  Aggres- 
sor ,  invasor. 

ACOMETIMENT.  s.  m.  V.  Acomesa. 

ACOMETRER.  v.  a.  envestir.  Acometer^ 
Adoriri ,  i  m  pe  tere» 

ACOMIADAR.  v.  a.  ant.  Despedir.,  dar  des- 
pido. Diinittere. 

ACOMIADAT ,  DA.  p.  p.  ant.  Despedido. 

ACOMODABLE,  adj.  Acomodable.  Adapta- 
bilis. 

ACOMODAMÉNT.  s.m.  Acomodamiento.,  aco- 
modación. Accomodatio. 

ACOMODADAMENT.  adv.  m.  Acomodada- 
mente. Commodé  ,  Opportuné. 

ACOMODAR.  V.  a.  posar  en  lo  modo  degut. 
Acomodar.  Accomodare  ,  aptare ,  compo- 
nere. 

ACOMODAR,  alguna  renyina,  disputa  ó  plét. 
Acomodar.  Dissentientes  componere  ,  conci- 
liare  ,  ad  concordiam  reducere  :  rem  ad  con- 
cordiam  adducere  :  litem  tollere,  dirimsre. 

ACOMODAR,  dar  acomodo. ^cowjoí/dr.  Commo- 
dé collocare  :  muneri  aliquem  addicere. 

ACOMODAR,  dexar  alguna  cosa  d'  us,  ó  servey, 
com  :  ACOMODAR  un  pa.  Prestar.  Comnio- 
dare. 

ACOMODAR ,  ser  una  cosa  útil  ó  agradable  á 
algú.  Acomodar.  Convenire. 

ACOMODARSE,  v.  r.  lograr  acomodo.  Aco- 
modarse. Alicui  muneri  aliquem  addici. 

ACOMODARSE  ,  Conformarse.  Acomodarse.  Al- 
terius  arbitrio  accederé  :  ad  alicuius  nutum 
suaní  voluntatem  componere. 

ACOMODARSE  AL  TÉMPs.  f.  Acomodarsc  al  tiem- 
po. Serviré  tempori. 

ACOMODARSE  Á  TÚT.  f.  Acomodorse  á  todo.  Om- 
nia  libenti  animo  excipere. 

ACOMODA!,  DA.  p.  p.  Acomodado. 

ACOMODAT ,  DA.  adj.  á  propósit.  Acomodado, 
Aptus,  conveniens ,  opportunus. 

ACOMOüAT,  ric.  Acomodado.  Pecuniosos,  divos. 

ACOMODATÍCÍ  ,  CÍA.  adj.  Acomodaticio. 
Accomodatitius. 

ACOMODO,    s.    m.    Acomodo.   Commoditas, 

"^    munus. 

ACOMPANYADÓR  s.  m.  Acompafiador.  Co- 
mitator ,  socius. 

ACOMPANYAMÉNT.  s.  m.Acompañamiento^ 
Comitatus . 

ACOMPANYAR.  v.  a.  Acompañar.  Comitari, 
absectari  ,  prosequi. 

ACOMPANVAR,  agregar  una  cosa  á  altre.  Acom- 
pañar. Adiungere. 

ACOMPANYAR,  CU  la  miísica.  Acompañar.  Socia- 
re  lirse  numeris  vocem  canentis. 

ACOMPANYAR ,  en  la  pintura.  Acompañar,  Ima- 
ginera príecipuam  apté  circunjornare. 

ACÓ- 


ACÓ 

ACOMPANYAT  ,  DA.  p.  p.  A:ompaña3o. 

MES  VAL.  ASAR  SOL  ,  QUE  MAL,  ACOMl'AN  YAT.  ref. 

Mas  vale  solo  qtia  mal  acompañado.   Meliüs 
est  solum  esse,  quam  pravis  uti  comitibus. 

ACOMPARACIÓ.  s.  f.  ant,  V.  Comparació. 

ACOMPARADAMENT.  adv.  m.  ant.  V.  Com- 
parativamént. 

ACOMPARAR.  v,  a.  V,  Comparar. 

ACOMPASSADAMENT.  adv.  m.  Compasada- 
mente. Ad  normam  ,  concinné. 

ACOMPASSAR.  v.  a.  posar  las  cosas  ab  degu- 
da  proporció.  Poner  á  compás.  Ad  amussim 
ordinare. 

ACOMPASSAR ,  amidaf  ab  lo  compás.  Compasar, 
Circino  metiri ,  describere. 

ACOMPASSAR  ,  arreglar  ,  proporcionar  las  cosas 
que  ro  exoedescan,  ni  falten.  Compasar.  Co- 
metiri ,  exsequare. 

ACOMPASSAR.  Music.  Compasat.  Lineolis  tem- 
pus  metiri  in  re  música. 

ACOMPASSAT  ,  DA.  p.  p.  Compasada. 

ACONGOXAR.  v.  a.  V.  Congoxar. " 

ACÓNIT.  s.  m.  herba.  Acónito.  Aconitum. 

ACONORTAR.  v.  a.  ant.  V.  Consolar. 

ACONORTARSE.  v.  r.  Conortarse.  Ferré, 
pati. 

ACONORTAT  ,  DA.  p.  p.  Conortado. 

ACONSEGUIMÉNT.  s.  m.  ant.  Consecución. 
Consecutio  ,  adeptio. 

ACONSEGUIR.  v.  a.  seguir  á  algú  fins  al 
lloc  en  que  s'  troba.  Alcanzar.  Assequi. 

ACONSEGUIR ,  logrsr  lo  que  s'  preten.  Alcanzar., 
conseguir.  Assequi ,  consequi. 

AcoxsEGUíR ,  viurer  en  temps  en  que  existex 
alguna  pra'ctica ,  ó  viu  altra  persona.  Alcan- 
zar. Eodem  tempore  quo  aliquid  viget,  aut 
aliquis  vivit ,  vivere. 

ESTAR  ACONSEGUIT.  f.  estar  empenyat 
ó  endeurat.  Estar  ó  andar  alcanzado.  JEie 
alieno  gravari. 

ACONSELL.  s.  m.  ant.  V.  Consell. 

ACONSELLANT.  p.  a.  ant.  Aconsejador. 
Consüiator. 

ACONSELLAR.  v.  a.  Aconsejar.  Consilium 
daré  ,  impertiré  ,  consulere. 

ACONSELLARSE.  v.  r.  Aconsejarse.  Consu- 
lere ,  consilium  capere. 

Qui  sjol,  s'aconsella,  SOL  SE  PENEDEx.  ref.  Quicn 
á  solas  se  aconseja  ,  á  solas  se  remesa  ,  d  de- 
saconseja: No  hay  quien  yerre  ^  sino  el  que  su 
parecer  quiere. 
Qui  s'   consuluit  solum  sine  teste  dolebit. 

ACONSOLADÓR.  s.  m.  V.  Consolador. 

ACONSOLAR.   v.  a.    V.  Consolar. 

ACONTENTAR,  v.  a.  Contentar.  Placeré  ,  sa- 
tiifacere. 

SER  DE  EON  Ó  MAL  ACONTENTAR,  f.  Ser  de  buen 
ó  mal  contentar  :  Ser  de  buen  ó  mal  conten- 
to, Facilem  ,  difficilem  esse. 

ACONTENTAT  ,  DA.  p.  p.  Contentado. 

Tom,  I. 


ACÓ  9 

ACONTEXER.  v.  n.  ant.  Acontecer.  Contin- 
gere. 

ACOQUINAR.  V.  a.  Acoquinar.  Deterrere, 

ACOQUINARSE,  v.  r.  Amilanarse.  Animo 
demitti. 

ACOQUINAT,  DA.  p.  p.  Acoquinado. 

ACORAR  ó  ACCORAR.  v.  a.  ant.  V.  Afligir, 
congoxar. 

ACORD.  s.  m.  ant.  Ajuste  ,  acuerdo.  Consen- 
tio ,  conventio. 

AcoRD  ,  decret  ,  resolució.  Acuerdo.  Senatús 
consultum ,  decreíum. 

DE  coMÚ  ACORD.  m.  adv.  Acordadamente  ,  de 
común  acuerdo.  Unanimiter,  uno  consensu. 

ACORDADAMENT.  adv.  m.  ant.  Acordada- 
mente. Uno  ore. 

ACORDAMENT.  s.  m.  ant.  V".  Acord. 

ACORDANZA,  s.  f.  ant.  Músic.  V.  Conso- 
nancia. 

ACORDANZA,  s.  f.  ant.  V.  Acord. 

ACORDANT.  adj.  ant.  V.  Concordant. 

ACORDAR.  V.  a.  determinar.  Acordar,  Con- 
cordare. 

ACORDAR,  en  la  Música.  Acordar.  Consonare. 

ACORDARSE,  v.  r.  ant.  Convenirse.  Conve- 
nire. 

ACORDE,  adj.  Acorde.  Concors. 

ACORDI.  s.  m.  ant.  V.  Acord. 

ACORRALAR,  v.  a.  V.  Encorralar. 

ACORkEGUT,  DA.  p.  p.  Corrido. 

ACORRER.  V.  a.  Correr.  Aliquem  pudore 
suffundere. 

ACORRER.  V.  r.  ant.  V.  Socorrer. 

ACORRERSE,  v.  r.  Correrse.  Erubescere , 
verecundari. 

ACORRIMENT.  s.  m.  ant.  rubor,  confusió. 
Corrimiento.  Pudor,  rubor,  verecundia. 

acorri]\lé:nt.  ant.  subsidi  ó  socorro.  Socorro. 
Subsidium,  adiuiorium. 

ACORRIMENT.  snt.  V.  Abundancia. 

ACOSSAR.  V.  a.  forsar  ,  constre'nyer.  Acosar. 
Cogeré. 

ACOSSAT  ,  DA.  p.  p.  Acosado. 

ACOSTAMÉNT.  s.  m.  ant.  V.  Propinqultat. 

ACOST,  ACOSTAMÉNT.  S.Hl.ant.   CoHJIíÜÍO,  AcCCSO. 

Concubitus. 

ACOSTAR.   V.  a.  V.  Acercar. 

ACOSTAR,  una  cosa  á  altre.  Lles^ar.  Adiun^ere. 

ACOSTARSE,  v.  r.  V.  Acercarse. 

ACOSTARSE  ,  á  la  vora.  Orillarse,  Appellere  ,  ad 
oras  accederé. 

ACOSTAT  ,  DA.  p.  p.  Acercado, 

SER  DELS  AcosTATs.  f.  Ser  muy  de  adentro.  In- 
timiorem  íssi  alicui. 

ACOSTAT,  DA.  adj. ant.  Propinquo^  cercano.  Pro- 
ximus. 

AGOSTES,  adv.  m.  ant.  á  coll.  Acuestas.  Su- 
per  dorsum,  sup^r  humeros. 

AGOSTUMADAMENT.  adv.  m.  ant.  Acos- 
tumbradamente. De  more. 

C  ACOS- 


10  ACÓ 

ACOSTÜMAMENT.  s.  ni.  ant.  V.  Cosfum. 
ACOSTÜMAR.    V.   a.  ier  pendrer  aigun  cos- 

tum  á   algú.    Acostumbrar.  Assuefacere. 
ACOSTÜMAR.  v.H.  toiiir  de  costuni.  acostumbrar. 

Soleré ,  suescere. 

Á  QUÍ  NO  ESTÁ  ACOSTUMAT  Á  BRAGAS  LAS  COSTU- 
RAS Li  KAN  LLAGAS,  ref.  J  «O  ducho  ds  bra- 
gas las  costuras  le  matan  :  A  quien  no  está 
enseñado  á  bragas  las  costuras  le  hacen  llagas. 
Insoütum  vexat  sarcina  parva  virum. 

ACOSTÜMARSE.  v.r.  Acostumbrarse.  Assue- 
fieri. 

ACOSTUMAT,  DA.  p.  p.  Acostumbrado. 

ACOTAR,  V.  a.  V.  Cotar. 

ACOTARSE.  V.  r.  inclinar  él  eos  envers  la 
térra.  Agobiarse^  encorvarse.  Se  se  incur- 
vare. 

ACOTAT,  DA.  p.  p.  V.  Cotat. 

ACOTAT,  DA.  p.p.  parlanc  del  eos  que  s'  inclina. 
Agobiado  ,  encorvado. 

ACOTXARSE.  v.  r.  embolicarse  ab  la  roba. 
Aborujarse.  Involvere  se  tegmine. 

ACOTXARSE ,  en  lo  Ilir.  Arrebujarse.  Stragulis 
sese  obtegere. 

ACOTXARSE.  V.  r.  territ.  V.  Acotarse. 

ACOTXAT,  DA.  p.p.  Aborujado  .¡arrebujado. 

ACRE.  adj.  Acre.  Acer ,  acerbus. 

ACREDITAR,  v.  a.  dar  probas  de  la  certesa 
d'  alguna  cosa.  Acreditar.  Confirmare ,  fi- 
dem  faceré. 

ACREDITAR,  abonar,  donar  reputació  á  al- 
guna persona  ó  cosa.  Acreditar.  Commen- 
dare. 

ACREDITAR,  alcansar,  teñir  guanyat  ó  merescut. 
Devengar.  Mereri. 

ACREDITARSE,  v.  r.  Acreditarse.  Bonam 
apud  alios  aestimationem  sibi  comparare. 

ACREDITAT,  DA.  p.  p.  Acreditado. 

ACREEDOR,  s.  m.  qui  acredita  algún  deute. 
Acreedor.  Creditor. 

ACREEDOR,  merexcdor.  Acreedor.  Dignus,  ep- 
timé  meritus. 

coNcuRS  d'  acreedórs.  CoHCurso  de  Acree- 
dores. Bonorum  cessio  in  creditorum  gra- 
tiam. 

ACRIMINAR.  V.  a.  rep^ndrer,  vituperar  algu- 
na acció.  Acriminar.  Vituperare. 

ACRIMONIA,  s.  í.  Acrimonia  .,  agudeza.  Acri- 
monia ,  acritudo. 

acrimonia  ,  en  las  expressions.  Acrimonia.  Vis, 
aut  efficacia  in  dicendo. 

acrimonia  ,  asperesa  en  él  parlar.  Acrimonia. 
In  dicendo  acerbitas ,  acritudo. 

ACRISOLAR.  V.  a.  purificar  l'or  ó  altre  me- 
tall.  Acrisolar.  Ad  purum  excoquere. 

acrisolar  ,  apurar,  ó  aclarar  alguna  cosa. 
Acrisolar.  Investigare  ,  investigando  rem  pa- 
tefacere. 

ACRÓSTIC  ,  CA.  adj.  Acróstico,  Acrosti- 
chis. 


ACS 

ACS.  s.  m.  arbre.  Arce.,  Oxia,  acer. 
ACTAS,  s.  f.  p.  Actas.  Acta. 
ACTE.  s.  m.  acció,  6  fet.  Acto.  Actas,  acta. 
ACTE,  part  de   la  composició  dramática.  Acto. 

Actus. 
ACTE,conclusi6ns.  Acto.  Thesium  propugnatio. 
ACTE  ,  cópula  carnal.  Acto  carnal.  Copula. 
ACTE ,   de   venda.   Carta  de  venta,   Emptionis 

syngrapha. 
TEMR  ACTE.  f.  V.  Conclusións. 

LA  mía  PARAULA  ES  UN  ACTE,  ó  VAL  UN  ACTE.  f. 

Mi  palabra  es  prenda  de  oro.  Pides  mea 
auro  pretiosior  est. 

ACTITAR.  V.  3.  ant.  for.  V.  Actuar. 

ACTíU,  VA.  adj.  lo  que  té  activitat  per  obrar. 
Activo.  Activus. 

ACTiu  ,  diligént.  Activo.  Actuosus  ,  in  agendo 
promptus. 

VERB  ACTiu.  Gram.  Ferbo  activo.  Verbum 
activuin. 

PRIMERA  d'activa.  Gram,  L'oració  gramati- 
cal que  sois  té  nominatiu  y  verb ;  y  que 
en  Castella  anomenan  segona.  Oración  se- 
gunda de  activa. 

SEGONA  d'activa.  Gram.  L'oració  que  té  no- 
minatiu, verb  y  cas  regit,y  que  en  Castella 
diuen  primera.  Oración  primera  de  activa. 

vEu  activa.  Gram.  Foz  activa.  Verbum  indi- 
cans  actionem. 

VEU  activa  ,  la  facultat  que  té  de  votar  l'indi- 
viduo  d'algun  eos.  Foz  activa.  lus  ferendi 
suflfragium. 

vida  activa.  Fida  activa.  Vita  activa. 

PRIVAR  DE  VEU  ACTIVA,  f.  Privar  de  voz  activa. 
Privare  aliquem  facúltate  ferendi  sufFragium, 

PER    ACTIVA     Y  PER  PASSIVA.  Í.Por  UCtiVü  y  fOt 

pasiva.  Omnimodé. 
ACTIVÍSSIM  ,  MA,  adj.  Activísimo.  Diligen- 

tissimus, 
ACTIVITAT.  s.  f.  virtut ,  ó  facultat  dobrar. 

Actividad.  Vis ,  virtus. 
ACTIVITAT,  promptitut.^c/JtJJíifld.  Celeritas  in 

agendo. 
ACTITUT.  s.  f.  Pint.  Actitud.  Actus ,  motus, 

sitiis  corporis. 
ACTOR,  s.  m.  for.  Actor.  Actor. 
ACTOR ,  en  ¡a  comedia.  Actor.  Actor. 
ACTORA.  s.  f.  comcdianta.  Actriz.  Actrix. 
ACTUAL,  adj.  Actual.  Quod  revera  est ,  quod 

re  ipsa  extat. 
ACTUALITAT.  s.  f.  Actualidad.  Prsesens  reí 

status. 
ACTUALMÉNT.  adv.  t.  Actualmente.  Nunc, 

iam, 
ACTUANT,    s.  m,    qui    defensa    conclusións. 

Actuante.  Thesium  propugnator. 
ACTUAR.  V.  a,  pahir.  Actuar.  Concoquere,di- 

gerere. 
ACTUAR,  for.  instruir  él  iprocti. Actuar.  Causara 

instruere. 

ACTUAR, 


ACT 

ACTUAR ,  enterar,  ó  instruir  á  a]gú.  Actuar.  In- 

stniere. 
ACTUAR!,  s.  m.  fot.  Actuario.  Actuarius. 
ACTUAT ,  DA.  p.  p.  Actuado. 
ACUDIR.   V.  n.  á  algún  lloc.  Acudir.  Ad  ali- 

queni  locura  se  conferre. 
ACUDIR,  anar  a  donar  ojuda,  ^cwdir.  Accurrere, 

suppetias  iré. 
ACUDIR  ,  ocorrer  alguna  especie.  Ocurrir  ,  sal- 
tar. Repente  in  mentem  venire. 
ACUDIR ,  recorrer  á  algú.  Acudir.  Auxilium  ab 

allquo  petare. 
ACUDIT,  DA.  p.  p.  Acudido. 
AcüDiT.  s.  m.  occurrencia   viva,  y  prompte. 

Arranque.  Animi  improvisus  motus. 
ACULARSE.  V.  r.  V.  Aba'trerse  '1  mercader. 
ACULLIDA.  s.  f.  Acogida.  Acceptio. 
ACULLIMÉNT.  s.m.  Acogimiento.  Receptus. 
ACULLIR.  V.  a.  Acoger .,  albergar.  Excipere, 

recipere. 
ACULLIT ,  DA.  p.  p.  Acogido. 
ACULLIRSE.  V.  r.  Acogerse.    Se   recipere, 

confugere. 
ACULTELLEJAR.  v.  a.  ant.  Acuchillar.  Gla- 

dio  trucidare. 
ACüMULACIO.  s.f.  for.  Acumulación.  Cumu- 

latio. 
ACUMULADOR,  RA.  s.  m.y  f.  Acumulador. 

Accumulator,  criminator. 
ACUMULAR.  V.  a.  juntar,  amontonar,  ^cu- 

mular.  Cumulare  ,  coacervare. 
ACUMULAR  ,  imputar.    Acumular.   Insimulare, 

imputare. 
ACURSAR.  V.  a.  V.  Escursar. 
ACUSACIÓ.  s.  f.  Acusación.  Accusatio ,  insi- 

mulatio ,  criminatio. 
ACUSADOR,  s.  m.  Acusador.  Accusator ,  de- 
lator. 
ACUSAR.  V.  a.  Acusar.  Accusare. 
ACUSAR ,  notar  ó  tatxar  á  algú  d'alguna  falta. 

Acusar.   Reprehenderé  ,  vituperare. 
ACUSAR  LA  CONCIENCIA.  í.Acusar  la  conciencia. 
Obiurgare  ;  morderé  aliquid  animum  ,  con- 
scientiam. 
ACUSAR  ¿L  RECIBO,  f.  d'alguna  carta.  &c.  Acu- 
sar el  recibo  de  alguna  carta  i¿c.  Epistolae 
accepta;  ñdem  faceré. 
ACUSARSE.  V.  r.  dir  los   pecats  al  confesst)r 
en  lo  sagramént  de  la  penitencia.  Acusarse. 
Peccata  confessario  aperire. 
ACUSAT,  DA.  p.  p.  Acusado. 
ACUSATIU.  s.  m.  Grim.Acusativo. Accusaúvus. 
ACÚSTICA,  s.  f.  Acústica.  Acústica. 
ACUSTUxMAR.  v.  a.  ant.  V.  Acostumar. 
ACUYD.IMÉNT.  s.  m.  ant.  V.  Desafio. 
ACÜYDAR.  v.  a.  ant.  V.  Desafiar. 
ACUYTAR.  v.  n.  ant.  V.  Cuytar. 
ALOMAR.  V.  a.  ant.  V.  Provocar. 
A^UT.  s.  m.  ant.  nia'quina  per   tra'urer  aygua 
deis  rius ,  y  regar  los  canips.  Azuda.  Rota 
aquaria. 


AD. 


II 


AD.  prep.  ant.  V.  A. 
ADAGI.  s.  m.  Adagio.  Adagium. 
ADALAT ,  DA.  adj.  Desalado.  Anxius. 
ANAR  ADALAT.  f.  Exhalarse.   Anxiare. 
ADALID,  s.  m.  ant.  Adalid.  Dux. 
ADAMAT,  DA.   adj.    Adamado.    Acta,   aut 

vultu  instar  foemin*  delicatus. 
ADAPTABLE,  adj.  Adaptable.  Quod  aptari 

potest ,  aptari  valens. 

ADAPTADAMÉNT.  adv.  m.  Adaptadamente. 
Apte. 

ADAPTAR.  V.  a.  Adaptar.  Aptare,  adaptare. 
ADARGA,  s.  f.  Adarga.  Parma ,  cetra. 
ADARGARSE,  v.  r.  ant.  cubrirse  ab  P  adar- 
ga. Adargarse.  Cetra  se  tegere ,  protegeré. 
ADASSO.  pron.  ant.  V.  Assó. 
ADDICIO.  s.  f.  Adición.  Additio,  adiectio, 

adiunctio. 
ADDICÍONAR.  v.  a.  fer  addicións.  Adicionar, 

Addere ,  adiungere. 
ADDICTE  ,  TA.  adj.  Adicto.  Addictus. 
ADEALA.  s.  f.  ant.  Adehala.  Strena,  ultio 

tributa  pecunia. 
ADEMANT.  s.  m.  ant.  V.  Diaraant. 
ADEFORA.  adv.  1.  V.  Afora. 
ADELIL.  s.  m.  ant.  V.  Adalid. 
ADELITARSE.  y.  r.  ant.  V.  Deleytar^e. 
ADEQUADAMfiNT.  adv.m.  Adequadamente. 

Adequaté,  opportuné. 
ADEQUAT ,  DA.  adj.  Adequado.  Aptus ,  ido- 

neus. 
ADERRARIAR.  v.  a.  ant.  V.  Enderrerir. 
ADES.  adv.  t.  ant.  V.  Ara. 
ADÉs.  adv.  t.  ant.  V.  Luet^o. 
ADES ,  ADÉS.  adv.  t.  ant.  V.  Ara  matex. 
ADÉS,  ADÉS.  adv.m.  ant.  V.  Poc  á  poc. 
ARA  Y  ADÉS.  mod.  adv.  V.  Ara. 
ADESTE.  adv.  1.  ant.  A  la   derecha.  Á  dex- 

tera  parte. 
ADESTRAR,  v.a.  Adestrar.  Erudire,instruere. 
ADESTRAR,  ant.  V.  Amidar. 
ADESTRARSE,  v.  r.  Adestrarse.  Se  aptare. 
ADEVÍNALLA.  s.  f.  ant.  V.  Eadevinalia. 
ADFORÍ.  s.  m.  V.  Adzari. 
ADHERENCIA,  s.   f.   Adherencia.     Coniun- 

ctiü. 
ADHERENTS.  s.m.p.  los  que  teñen  adheren- 
cia ab  algú.  Allegados.  Proximi ,   propinqui, 
necessarii. 
ADHERIMÉNT.  s.  m.  ant.  V.  Adhesió. 
ADHESÍÓ.  s.  f.  Adhesión.  Adhasio. 
ADHERIR,  v.  a.  V.  Adherirse. 
ADHERIRSE,  v.  r.  Adherir.  Adhsrere. 
ADIAR.  V.  a.   ant.  Acotar,  aplazar,   señalar 

dij.  Diem  indicere. 
ADÍNS  ,  ADINTRE.  V.  Dins. 
ADíNERAT,  DA.  adj.  Adinerado,  acaudala- 
do, Pecuniosus,  bene  nummatus. 

ADI- 


12  ADl 

ADIVINAR.  V.  a.  ant.  V.  Endevínar. 

ADJACÉNT.  adj.  .^íiyaceníe.  Adiacens ,  vi- 
cinuí. 

ADJPXTIU.  s.  m.  Adjetivo.  Adiectivus. 

ADJüRNAR.  v.a.  ant.  senyalar,  cotar  lo  die. 
Aplazar  el  dia.  Diem  constituere,  indicere. 

ADJ  ÜDICACIÓ.  s.  f.  Adjudicación.  Adiudi- 
catio. 

ADJUDICAR.  V.  a.  Adjudicar.  Adiudicare 
addicere. 

ADJUDICARSE,  v.  r.  Adjudicarse.  Sibi  arro- 
gare. 

ADJUDICAT  ,  DA  p.  p.  Adjudi:ado. 

ADJUNT,  TA.  adj.  Adjunto.  Adiunctus. 

ADjuNT.  s.m.  él  jutge  que  s'  dona  per  company 
al  de  la  causa.  Adjunto.  ludex  adiunctus. 

ADJUNT  ,  él  company,  que  s'  dona  ai  relator  y 
notari  recusat.  Acompañado.  Adscitus  in  so- 
cium. 

ADJUTORI.  s.  m.  Ayuda  .¡auxilio.  Adiutoriutn, 
auxilium. 

ADlMÉTRER.  v.  a.  Admitir.  Admitiere. 

ADMES,  SA.  p.  p.  Admitido. 

ADMINÍCUL.  s.  m.  Adminiculo.  Adminiculus. 

ADMINISTRACIÓ.  s.  f.  Administración.  Ad- 
ministratio. 

ADMINISTRADOR,  s.m.  Administrador.  Ad- 
minisirator. 

ADMINISTRAR,  v.  a.  Administrar.  Admi- 
nistrare. 

ADMIRABLE,  adj.  Admirable.  Mirabilis. 

ADMIRABLEMÉNT.  adv.m.  Admirablemen- 
te. Miré  ,  mirabiliter  ,  mirifice  ,  mirum  in 
modum. 

ADMIRADOR,  s.  m.  Admirador.  Admirator, 
mirator. 

ADMIRALL.  s.  m.  ant.  V.  Almirant. 

ADMIRACIÓ.  s.  f.  Admiración.  Admiratio. 

a^^DMIRAR.  V.  a.  mirar  ab  admiració.  Ad- 
mirar. Mirari. 

ADMIRAR  ,  causar  admiració.  Admirar,  Admi- 
rationem  incutere. 

ADMIRARSE,  v.  r.  Admirarse.  Mirari. 

ADMÍRAT,  DA.  p.  p.  Admirado. 

ADMISIBLE,  adj.  Admisible.  Acceptabilis. 

ADMISSIÓ.  s.  f.  Admisión.  Admissio. 

ADMONICIÓ.  s.f.avb.Admonicion .  Admonitio. 

ADMONició.  V.  Amonestació  ,  proclama. 

ADOB.  Si  m.  reparo.  Remiendo  ,  adobo.  Re- 
fectio  ,  reparatio. 

ADOB  ,  amanimént  de  las  viandas.  Adobo  ,  con- 
dimento  ,  guiso.  Condimentum  ,  conditio. 

ADOB  ,  de  la  roba.  Reviendo.  Refectio. 

ADOB ,  de  las  térras.  Abono.  Laetamen  ,  fimus. 

ADOBADURA ,  de  cuyros.  s.  f.  ant.  V.  Assa- 
honamént. 

ADÓBAMITJAS.  s.  m.  Calcetero  ,  remendón 
de  medias.  Tibialiuní  refector. 

ADOBAR.  V.  a.  cnmpóndrer.  Remendar  ,  ado- 
bar ,  aderezar.  Relicere  f  reconcinnare  ,  in- 
staurare. 


ADO 

ADOBAR,  ant.  V.  Adonar. 

ADOBAR  ,  compóndrer  ,  millorar  al  malalt.  Me- 
jorar, ^grotum  resarciré. 

ADOBAR  ,  pélls  ó  cuyros.  Adobar.  Corium  subi- 
gere. 

ADOBAR,  las  térras.  Adobar.  Lsetificare,  fascun- 
daré. 

ADOBAR ,  las  teuladas.  Trastejar.  Tecta  sarcire. 

TEÑIR  LAS  AÜRELLAS  Á   ADOBAR. f-ríner  loS  üidoS 

dados  á  adobar.  Aures  habere  hebetiores. 

Qi;i  NO  ADOBA  LA  GOTERA  HA  DE  KER  LA  CASA 

ENTERA,  ref.  Qíiien  no  adoba  ó  quita  gotera^ 

hace  casa  entera. 

Qui  casum  stiliae  non  sarcit,  sarciet  sedes. 
ADOBARSE,  v.  r.  adquirir   algún  aumént  6 

perfecció.  Mejorar.  Meliorascere,  me'iorari. 
ADOBARSE,  él  malalt,  él  témps  &c.  Mejorar  el 

enfermo ,  el  tiempo.  Meliüs  se  habere. 
ADOBERÍA,  s.  f.  Tenería  ,  curtiduría.  Coria- 

ria  ofñclna. 
ADOCTRINAR,  v.  a.  Adoctrinar  ,  doctrinar. 

Docere ,  instruere. 
ADOJO.  m.  adv.  A  boca  de  costal.  Profusé. 
ADOLSAR,  ADOLZAR.  v.  a.  ant.  V.  Molli- 
ficar. 
ADOLCIR.  V.  a.  ant.  V.  Endolcir. 
ADOLECÉNT.  s.  m.  ant.  Adoléceme.  Ado- 

lescens. 
ADOMAR.  V.  a.  ant.  V.  Domar. 
ADÓLORIT ,  DA.  adj.  Dolorido.  Dolore  affe- 

ctus. 
ADONARSE.  v.  r.  Advertir^  reparar.  Ani- 

madvertere,  deprehendere,  notare. 
ADONCHS.  adv.  t.  ant.  V,.  Alashoras. 
ADÓNIC.   s.  m.    especie   de   vers.    Adónico, 

Adonicus. 
ADOPCIÓ  s.  f.  Adopción.  Adoptio. 
ADOPTADOR,  s.  m.  Adoptador.  Adoptator. 
ADOPTAR.  V.  a.  Adoptar.  Adoptare ,  adro- 
gare. 
ADOPTAR,  una  opinió,  una  máxima,  &c.  Adop- 
tar. Admittere ,  sectari. 
ADOPTIU  ,  VA.  adj.  Adoptivo.  Adoptivus. 
ADORABLE,  adj.  Adorable.  Colendus ,  vone- 

randus. 
ADORACIÓ.  s/f.  Adoración.  Adoratio. 
ADORADOR,  s.  m.  Adorador.  Adorator. 
ADORAR.  V.  a.  Adorar.  Adorare. 
ADORAT ,  DA.  p.  p.  Adorado. 
ADORMIMENT.  s.  m.  Adormecimiento.  Tor- 

por,  stupor. 
ADORMIR.  V.  a.  causar  son  ó  fér  dormir. 

Adormecer.  Sopire,  soporem  alicui  iiulucere. 
ADORMIRSE,  v.  r.  Dormirse.  Dormiré  ,  ob- 

dormire. 
ADORMIRSE,  met.  obrar  ab  negligencia,  6  des- 

cuydarse.    Echarse  á  dormir,  Ncgligentiüs 

agercf 
ADORMIRSE ,  cndormiscarsc  algú  ,  ó  vencerlo 
¡3  soo.  Adormecerss.  Dornaitare. 

-APOR- 


ADO 

ADORMIRSE  ,  algUD   mcmbre   del   eos.  Adorme- 
cerse. Stupescere  ,  stupere. 
ADORMIT,    DA.  p.   p.   Dormido,  adorme- 
cido. 
MITJ  ADORMÍT.   m.  adv.  ab  que  s'  denota 

que  algú  fa  alguna  cosa  no  enteramént  des- 

pert.  Entre    sueños.  Dormitando. 
ADORNAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Adorno. 
ADORNAR.  V.  a.  Adornar.  Ornare. 
ADORNAR   L*  ESTiL.  f.  Peytiür  el  estilo.   Modum 

dicendi  concinnare  ,  comptum  reddere. 
ADORNO,  s.  m.  Adorno.  Ornatus. 
ADORS.  m.  adv.  ant.  Sobre.,  detras.  Super,  á 

tergo. 
ADOSSAR.  V.  n.  ant.  Echarse  ú  cuestas.  Hu- 

meris  imponere. 
ADQUIRÍDOR.  s.  m.  Adquiridor.  Adquisitor. 
ADQUIRIR.  V.  a.  Adquirir.  Adquirere. 
ADQUIRIT,  DA.  p.  p.  Adquirido. 
ADQUISICIÓ.  s.  f.  Adquisición.  Adquisitio. 
ADQUÍSIT ,  DA.  p.  p.  ant.  V.  Adqui-it. 
ADRASSANA.    s.    f.    Arsenal   ,    atarazana. 

Navale. 
ADREDES,  adv.  m.  ant.  V.  Adrétas. 
ADREG.  adj.  ant.  V.  Destre. 
ADREITAMENT.  adv.  m.ant.  V.Rectamént, 

justanient. 
ADRES,  s.  m.  adorno  de  que  usan    las  donas. 

Aderezo.    Parainentum    muüebre  ,  inaures, 

torquis,  fibulaeque  ex  auro  ,  &  gemmis. 
ADRES,  dj  cabali.  Aderezo  de  c.'bjllo.  Phalerae. 
ADRES,  de  casa.  ant.  Axuar.  Supellex. 
ADRESSAMÉNT.  s.  m.  ant.  T  acció  d'adres- 

sar.  Enderezamiento.   Directio. 
ADRESSAR.  v.  a.  posar  dret  lo  qu'  está  tort, 

ó  en  altra  manera  no  está  rectc.  Enderezar. 

Dirigere,  rectum   faceré  ,  aut  reddere. 
ADRESSAR.  ant.  encaminar  á  algú  á  algún  lloc. 

Enderezar.  Dirigere. 
ADRESSAR,  aisar.  V.Alsar. 
ADRESSAR,  arreglar,  redressar.  Enderezar.  Re- 

cté  disponere. 
ADRESSAR  ,  igualar  lo  mestre  de  casas  la  pared, 

disposandla   per  emblancarla.  Jaharrar.  Pa- 

rietem  square. 
ADRESSARSE.  v.r.  Enderezarse.  Se  erigere. 
ADRESSAT,DA.  p.p.  Enderezado.,Jaharrado. 
ADRETAS,   adv.    m.    Adrede.   De  industria, 

consulto,  data  opera. 
ADROGÜER.  s.  m.  Droguero,  especiero,  con- 
fitero. Aromatarius,  aromatum  propola. 
ADROGUÉRÍA.  s.  f.  ant.   botiga  d'adroguer. 

Droguería  ,  especiería,  Aromatopolium,  aro- 

mataria  taberna. 
ADSEMBLA,  s.  m.  ant.  cavalcadura   de  ca'r- 

rega.  Acémila.  Sarcinarium  iumentum. 
ADSEMBLAR,  aü}.  ant.  lo  pertanyént  á  Tad- 

sembla.  Acemilar.  Ad  iumentum  sarcinarium 

pertinens. 
ADSEMBLER.  s.  m.  ant.  Acemilero.  Muüo. 

Tom.  I. 


i 


ADU  j, 

ADULACÍO.  s.  f.  Adulación.  Adulatio. 
ADULADOR,  s.  m.  Adulador.  Adulator. 

"^¡^yrfíS"  ""'  ""•  ^^'^"^'"■-  Assentiri,  blandiri. 
AÜULAT,  DA.  p.  p.Aduhuio. 
ADULCIR,  v.  a.  ant.  V.  Endoicir. 
ADULT,TA.adj.^rf„/ro.  Adultus. 
ADULTER.  s.  m.  ant.  V.  Adúltero. 
ADULTERACIÓ.  s.  f.   Adulteración.  Adulta- 
ratio. 

ADULTERADOR,  s.  m.  falsificador.  Adulte^ 
rador.  Adulterator,   faisarius. 

ADULTERAR,  y.  a.  co.nétrer  adulteri.  Adul- 
terar, cometer  adulterio.  Adulterare. 

ADULTERAR,  met.  viclar  ó  falsificar.  Adulterar. 
Falsare ,  corrumpere. 

ADULTEilL  s.  m.  Adulterio.  Adulterium. 

ADULTERi,  XA.  aJj.  Adulterino.  Adulterinas. 

ADULTERO,  RA.  adj.  Adúltero.  Aduiter. 

AD'JRÍR.  v.  a.  aat.  V.  Cremar. 

ADURMENTAT,  DA.  adj.  ant.  V.  Adormir. 

ADUSr,  TA.  adj.  Adusto.  Tetricus,  asper. 

ADUSTÍO.  s.f.  Medie.  Adustion.  Adustio. 

ADUaTíU,  VA.  adj-Mcak.  Adustivo.  Ustívus. 

AÜVENEDÍS,  SA.  adj.  V.  Estrangér. 

AD  ,  ENíDER  ,  RA.  adj.  ant.  V.  Advenedis. 

ADVEN IMENT.  s.m.  Advenimiento  ,  venida. 
Adventus. 

ADVENT.  s.  m.  Adviento.  Adveníus. 

ADVENTÍCI,CIA.  adj.  Adventicio.  AJven- 
titius. 

ADVERACIO.  s.  f.  for.  Adveración ,  asevera- 
ción. Asseveratio. 

ADVERAR.  V.  a.  ant.  la  ñau.  V.  Avarar. 

ADVER3Í.  s.  m.  Adverbio.  Adverbium. 

ADVERBIAL,  adj.  Adverbial.  Adverbialis. 

ADVERBIALMENT.  adv.  m.  Adverbialmen- 
te.  AJverbialiter. 

ADVERS,  SA.  adj.  Adverso.  Adversus. 

ADVERSAMENT.  adv.  m.Adjcrsamentc.  Ad- 
verse. 

ADV^ERSARI.  s.  m.  Adversario.  Adversarias. 

ADVERSITAT.  s.  f.  Adversidad.    Adversitas. 

ADVERTE.VCíA.s.f.  awis.  Advertencia.  Mo- 
nitum  ,  documentum. 

ADVERTÍDAMÉNT.  adv.  m.  Advertidamen- 
te. Delibérate,  scienter. 

ADVERTIR.  V.  a.  reparar.  Advertir.  Adver- 
tere. 

ADVERTIR  ,  avisar.  Advertir.  Docere  ,  commo- 
nefacere. 

ADVERTIT,  DA.  adj.  atinat.  Advtrtido.  Ex- 
pertus  ,  solers. 

ADVERTIT.  p.  p.  Advertido. 

ADVOCACÍA.  s.  f.  Abogacía.  Causarum  pa- 
troni  munus. 

ADVOCACÍÓ.  s.  f.  ant.  V  acció  de  advocar. 
Abogacía.  Causarum  patrocinium. 

ADVOCAR.  V.  a.  Abogar.  Causas  a^ere. 

ADVOCAT.  s.  m.  jurisconsult.  Abogado.  Cau- 
sidicus  Advocatus. 

D  ADVO- 


14  ADV 

ADvocAT,  DA.  s.  m.  y  f.  patró ,  patrona.  Abo- 
gado^ abogada.  Patronus,  protector. 

ADZABARA.  s.  f.  planta.  Pita.  Aloe  perfo- 
liaia ,  agave. 

ARBRE     D-ADZABARA,    PltOCO   ,     fttOtl.    TrUHCUS 

aloes. 
ADZARI.  s.  m.  ant.  herba.  Asarahácara.  Nar- 

dus  rustica ,  assarum. 
ADZABEX/LA.  s.  f.  ant.  V.  Gayeta  pedra. 
ADZEMBLE.  s.  f.  ant.  V.  Adsembla. 
ADZEMBLER.  s.  m.  ant.  V.  Adsembler. 
ADZUR.  s.  m.  ant.  V.  Azul. 

AE. 

AEANANT,  AENANT.  adv.  ant.  En  ade- 
lante. Deinceps. 

AER.  s.  m.  ant.  V.  Ayre. 

AÉREO  ,  REA.  adj.  'Aéreo.  Aí-reus. 

AÉREO  ,  met.  va  ,  fantástic.  Aéreo.  Vanus. 

AEROMANCIA.  s.  f.  art  d'endevinar  supers- 
ticiosamént  per  los  senyals  é  impressibns  del 
ayre.  Aeromancia.  Aeromantia. 

AEROMANTIC.  s.  m.  Aeromúntko.  Aero- 
manticus. 

AEROSTÁTIC,  CA.  Aerostático.  Aerostati- 
cus. 

AF. 

AFABÍLITAT.  s.  f.  AfahUidad.  Affabilitas. 
AFABLE,  adj.  Afable.  Affabilis. 
APABLEMENT.  adv.  m.  Afablemente.  Affa- 

biliter. 
AFADIGAR.  v.  a.  Fatigar.  Defatigare. 
AFADIGARSE.  v.  r.  Fatigarse.  Defatigari. 
AFADIGAT ,  DA.  p.  p.  Fatigado. 
AFAENAMENT.  s.  ni.  ant.  Tarea.  Opera. 
AFAENAT .  DA.  adj.  ant.  Atareado.  Labori, 

operae  intentus. 
AFAIRE.  s.  m.  ant.  V.  Afer. 
AFALACH.  s.  m.  ant.  V.  Afaleg. 
APALEG.  s.  m.  Haligo.  Blandimentum. 
AFALEGADOR.  s.  ni.  Halagador.  Palpator, 

palpo. 
AFALEGAR.  v.  a.  Halagar.  Blandir!. 
AFALEGAT.  p.  p.  Halagado. 
AFAMAR.   V.  a.    fér  patir  fam.   Hambrear. 

Fame  obstringere  ,  famem  inferre. 
AT-AMAR ,  ant.  fér  venir  gana  de  menjar.  Bar 

gana  de  comer.  Edendi  appetitum  excitare. 
AFAMAT ,  DA.  adj.  qui  sémpre  mostra  teñir 

fam.  Hambrón.  Esurio. 
AFAMAT  ,  qui  te  fam.  Hambriento.   Famelicus, 

fame  pressus. 
AFAMAT  ,  famos.  Afamado.  Pamosus. 
AFANAR ,  AFFANAR.  v.  n.  ant.  Afanar, 

Ansiare. 
AFANAT  ,  DA.  p.  p.  Afanado. 
AFANGAR.  v.  a.  ant.  V.  Enfangar. 


AFA 
APANGAT,  DA.  p.  p.  ant.  V.  Enfangat. 
AFANNOS  ,  SA.  adj.  ant.  V.  Afanyós. 
AFANY.  s.  m.  Afán.  Anxictas. 
AFANYAR.  v.  a.  guanyar  ab  gran   treball. 

Ganar  con  afán.  Mereri  anxü  laboris  pre- 

tium. 
AFANYARSE.   v.  r.   enllestirse.  Despachar., 

menear  las  manos.  Properare  ,  celerare  labo- 

rem. 
AFARDELI/AR.    v.  a.  Arrebujar.    Confusé 

miscere ,  colligere. 
APARDELLAT,  DA.  p.  p.  Arrebujado. 
AFARMANSAR.  v.  a.  ant.  V.  Fér  fermansa. 
AFARTAMÉNT.  s.  m.  ant.  Hartazgo.  Satu- 

ritas. 
APARTAR.  V.  a.  Hartar.  Saturare,  explere. 
APARTAR  DE  LLENYA.  V.  Fe'r  uu  latt  de  llenya. 
APARTARSE,  v.  r.  Hartarse.   Se  cibo  ingur- 
gitare ,  saturari. 
AFARTAT  ,  DA.  p.  p.  Harto. 
APAVORÍDÓR ,  RA.  s.  m.  y  f.  Favorecedor^ 

favorecedora.    Adiutor  ,  fautor,   studiosus: 

adiutrix  ,  fautrix. 
APAVORÍR.  v.  a.  Favorecer.  Pavere. 
AFAVORIT,  DA.  p.  p.  Favorecido. 
AFAYT,  AFAYTAMÉNT.  V.  Afeyt. 
AFAYTAR.  v.  a.  V.  Afeytar. 

DIGA     LA     MLLLER   DEL  CEGÓ  PER  QUI  s'  AFAYTA 

DIEGO  ?  ref.  V.  Muller. 

AFAYTAT,  DA.  p.  p.  ant.  V.  Acostumat. 

APEAMÉNT.  s.  m.  ant.  Fealdad.  Deformitas. 

APEAR.  V.  a.  fér  tornar  llétg.  Afear.  Foedare, 
deturpare. 

AFEAR,  abominar  ,  vituperar.  Afear.  Vitu- 
perare. 

APEAT ,  DA.  p.  p.  Afeado. 

AFEBLIR.  V.  3.  ant.  V.  Debilitar. 

APEBLIT,  AFFEBLIT,  DA.  p.  p.  V.  En- 
flaquit ,  debilitat. 

AFECTACIÓ.  s.  f.  Afectación.  Affectatio. 

AFECTADAMÉNT.  adv.  m.  Afectadamente. 
Affectató. 

AFECTAR.  V.  a.  fér  estudi  en  dir,  ó  fér  las 
cosas  ab  particular  modo ,  com :  afectar 
Testil  de  Cicero.  Afectar.  Atíectare. 

AFECTAR ,  fingir ,  com  :  afectar  ignorancia. 
Afectar.  Fingere ,  simulare. 

AFÉCTAT,  DA.  p.  p.  Afectado. 

AFECTAT  ,  DA.  adj.  Afcctado.  Prsesumptuosus. 

afectat  ,  dit  de  la  part  del  eos,  que  sént 
Timpressió  del  nial.  Afecto.  Addictus,  obno- 
xius. 

AFECTE,  adj.  inclinat  á  alguna  persona  ó  co- 
sa. Afecto.  Aflectus. 

AFECTE ,  ordenat ,  obligat :  y  axi  s'  diu  qu'una 
renda  está  afecte  á  la  celebració  de  tantas 
missas.  Afecto.  Addictus,  obnoxiu». 

AFECTE.  8.  m.  amor.  Afecto.  Añectus. 

AFECTE ,  passió  del  ánimo.  Afecto.  Animi  ad- 

fectio. 

*rEC- 


AFE 

AFECTE,  dplencia,  com:  afecte  de  pit.  Afecto. 
Alíectus. 

AFECTÍSSIM,  MA.  adj.  sup.  Afectísimo.  Affe- 
ctissimus. 

AFECTUOS ,  SA.  adj.  Afectuoso.  Affectuosas. 

AFECTÜOSAMÉNT.  adv.  m.  Afectuosamen- 
te. AtTecté. 

AFECTÜOSÍSSIM,  MA.  adj.  sup.  Afectuosí- 
simo. Añ'ectuosissimus. 

AFEGIDÜRA.  s.  f.  lo  que  s'  ajusta  a'  alguna 
cosa.  Añadidura.  Additio,  additamentum. 

AFEGiDURA  ,  la  part  en  que  s'unexen  las  cosas 
afegidas ,  juntura. /«flíwra.  Commissura  ,  co- 
agmentatio. 

AFEGIMENT.  s.  m.  ant.  V.  Afegidura. 

APEGIR.  V.  a.  ajustar.  Añadir.  Addere  ,  ad- 
iungere. 

AFEGiR,d¡r  mes  de  lo  que  realmént  h¡  ha. 
Aíladir.  Addere  rei  veritatl ,  plusquam  res 
sit  dicere. 

AFEGiR,  múr.  Juntar.,  pegar.  lungere,  superad- 
dere  ,  adiicere. 

AFEGIT,  DA.  p.  p.  Añadido  .,  juntado. 

AFEMAR.  V.  a.  V.  Femar. 

AFEMINACIÓ.  s.  f.  Afeminación.  Effoemi- 
natio. 

APEMINADAMÉNT.  adv.  m.  Afeminada- 
mente. Eftoeniinaté  ,  molliter. 

AFEMINAR,  v.a.  Afeminar.  Effoeminare,  in 
muliebrem  mollitiem  convertere. 

AFEMINAT,  DA.  adj.  Afeminado.  Eftbemi- 
natus. 

AFER.  s.  m.  V.  Negoci,  quefér. 

FERIÍER  ,   FERRÉR  FES  TON  AFER.  fef.    Buño- 

lero  á  tus  buñuelos. 

Qua  pote  quisque  in  eá  conterat  arte  diem. 
Qüi  TE  DiNÉRS  ,  FA  SOS  AFERs.  ref.  Quicn  ticm 
dineros  pinta  panderos. 
Quod  cupit,hoc  cuivis  regina  pecunia  donat. 
afí;r.  V,  a.  ant.  V.  fér. 
AFERRAMÉNT.   s.  m.    Aferramiento.    Pre- 

hensio. 
AFERRAR,  v.  a.  Aferrar.  Prehendere ,   ma- 

nutenere. 
AFERRAR.  Naut.  plegar  las  velas  á  la  verga. 
Aferrar.  Vela  contrahere  &  antemnse  ligare. 
AFERRAT  ,  DA.  p.  p.  Aferrado. 
AFET.  s.  m.  ant.  V.  Fet. 
AFEYNAT,  DA.  adj.  Atareado.  Labori  in- 
te n  tus. 
AFEYT.  s.  m.  ingrediénts  per  pintar  la  cara. 
Afeyte  .,  Jalbegue  ,  ajo.  Fucus  ,  pigmentum, 
color  fui-atus. 
AFEYTAR.  v.  a.  fér  la  barba.  Afeytar.  Ton- 

dere  mentum. 
AFEYTAR,  compóndrer  ab  afeyts.  Afeytar^  Jal- 
begar. Fucare  pijmentis. 
AFFALAGAMÉNT.  s.  m.  ant.  V.  Afaleg. 
AFFAN,   s.  m.  ant.  V.  Afany. 
AFFANYOS ,  SA.  adj.  ant.  Afanoso.  JEtam- 


AFP  15 

nosus,  angorem  causans. 
AFPAR.  s.  m.  ant.  V.  Afér. 
AFPAZExNDAT,    DA.    adj.   ant.    V.    Afey- 

nat. 

AFFECCÍÓ  ,   AFFECTION.  s.  f.  ant.  V. 
Afieló. 

AFFERMAMÉNT.    s.  nu  ant.  Firmamento. 

Stabilimentum. 
AFFF.RMAMÉNT.  3nt.  V.  Aficmació. 
AFFERMAR.  v.  a.  ant.  AJirmar.  Stabilire, 

firmare. 

AFFIBAILL.   s.    m.  ant.  Broche  ,   corchete. 

Fíbula  ,  bulla. 
AFFÍBLAT  ,  AFíBLAT  ,  DA.  p.  p.  ant. 

Abrochado. 
AFFOGAR.  V.  a.  ant.  V.  Apretar. 
AFFOLLAMÉNT.  s.  m.  ant.  V.  Malparí. 
APPOLLAR ,  AFOLLAR,  v.  a.  ant.  Hollar, 

Calcare ,  proterere. 
AFFOLLAR.  ant.   malme'trer.  Malparar  ,  echar  á 

perder.,  malograr.  Deteriorare. 
AFFOLLAR.  aut.  V.  Oprimir. 
AFFOLLAR.  ant.  V.  Espatllar ,  malmétrer  algún 

membre. 
AFFONDAR.  v.  a.  ant.  V.  Enfonsar. 
AFFOLLARSE.  v.  r.  ant.  V^  Mdl  parir. 
AFFOLLARSE.  ant.  tomarse  botg.  Solverse  loco, 

enloquecer.  Mente  privar!. 
AFFOYLAR.  v.  a.  ant.  V.  Afollar. 
AFFREBOLIR,  AFFREVOLIR.  v.  a.  ant. 

V.  Enflaquir. 
AFFRENAR.  v.  a.  ant.  V.  Refrenar. 
AFFUMAR,  V.  a.  ant.  V.  Fumar. 
AFÍ.  s.  m.  Afin.  Affinis. 
AJ<'ÍANSAMExNT.  s.  m.  ant.  Fianza.  Fidei 

iussio ,  satisdatio. 
AFIANSAR.  V.  a.  fer  fiansa.  Ajianzar.  Spon- 

dere  ,  fideiubere. 
AFLANs.vR ,  assegurar ,  fér  qu' estiga  ferma  al- 
guna cosa.  Ajianzar.  Firmare  ,  fulcire. 
AFIC.  s.  m.  ant.  Fixacion.  Fi.xio. 
AFic.  m-"t.  ant.  V.  Aplicáció,  pensamént. 
AFICAR.  V.  a.  ant.  Fixar.  Figere. 
AVILAR,  met.  V.  n.  ant.  V.  Aplicarse. 
AFICIO.  s.  f.  Afición.,  afección.  Studium  ,  amor, 

affectus. 
AFlCIOxNADAMENT.  adv.  m.  ant.  Aficiona- 

dameiUe.  Anianter,  studiosé. 
AFICIONAMENT  s.  m.  p.  u.  V.  Afició. 
AFICIONAR.  V.  a.  causar  afició,  ó  voluntaí. 

Aficionar.  Afficere,  illicere ,  captare. 
AFICIONARSE,    v.  r.   Aficionarse.    Afiectu 

moveri ,  capí  aliqua  re. 
AFICIONAT,  DA.  p.  p.  Aficionado. 
AFICIONETA.  s.  f.  dim.  AficionciUa.  Levicu- 

la  aut  tenella  affectio. 
AFIGURAR.   V.  a.   ovirar.    Divisar  ^'-AtsUint' 

brar.,  columbrar.  Prospicere. 
AFIGURARSE.  v.  r.  imaginarse.  Figurarse. 
Sibi  persuadere ,  putare. 

AFI- 


i6  AFI 

AFILADURA,  s.  f.  ant.  l'agudesa  del  tall. 
V.  Agudesa. 

AFILAR.  V.  a.  Afilar.  Acuere  ,  exacuere. 

AFILLAMÉNT.  s.  m.  ant.  Prohijamiento. 
Adoptio. 

AFI  LLAR.  V.  a.  Prohijar.  Adoptare. 

AFINADOR,  s.  m.  de  metalls.  Afinador.  Ex- 
coctor  metallorum. 

AFINADOR,  de  pesos  y  mesuras,  instruménts  &c. 
Afinador.  Pondera ,  mensuras  ad  iustum  re- 
digens. 

AFINAR.  V.  a.  fer  arribar  las  cosas  á  Túltim 
á  que  poden  arribar.  Afinar.  Ad  summum 
ducere. 

AFINAR ,  las  balansas ,  posarlas  al  fi.  Abalan' 
zar.,  poner  las  balanzas  en  el  fiel.  JEquí  lan- 
ce librare. 

AFINAR ,  Torga  y  altres  instruménts  músics. 
Afinar.  Ad  harnioniam  aptare. 

AFINAR ,  los  metalls.  Afinar  los  metales.  Ad  pu- 
rum  excoquere. 

AFINAR.  V.  n.  conformar  la  veu  al  to.  Afinar 
Ja  voz.  Aptare  vocem  tono. 

AFINAT,  DA.  p.  p.  Afinado. 

AFINITAT.  s.  f.  Afinidad.  Affinitas. 

AFIRMACÍÓ.  s.  f.  Afirmación.  Affirmatio, 
asseveratio. 

AFIRMADAMÉNT.  adv.  m.  ant.  Afirmada- 
mente.  Firmé,  firmiter. 

AFIRMAR.  V.  a.  assegurar  ,  posar  ó  fér 
ferm.  Afirmar.  Firmare. 

AFIRMAR,  asseverar.  Afirmar.  Asseverare. 

AFIR  MARSE.  v.  r.  ratificarse.  Afirmarse.  In- 
sistere. 

AFIRMARSE  ,  estribar.  Afirmarse.  Inniti. 

AFIRMAT,  DA.  p.  p.  Afirmado. 

AFIRMATIU,  VA.  adj.  Afirmativo.  Affir- 
mans. 

AFIRMATIVAMÉNT.  adv.  m.  Afirmativa- 
mente. Affirmanter ,  asseveranter. 

AFLAMAR,  v.  a.  ant.  V.  Inflamar. 

AFLAQUIMENT.  s.  m.  E/iflaquecimknto. 
Debilitatio,  infirmatio,  languor,  attenuatio. 

AFLAQUIR.  V.  a.  Enflaquecer.  Attenuare. 

AFLAQUIRSE.  v.  r.  Enflaquecer  se.,  desflaque- 
cerse.  Languescere ,  ílaccescere. 

AFLAOUIT,  DA.  p.  p.  Enflaquecido .>  desfla- 
quecidn. 

AFLICCK).  s.  f.  Aflicción.  Afflictio. 

AFLICTE ,  TA.  adj.  ant.  V.  Afligit. 

AFLICTÍU  ,  VA.  adj.  Aflictivo.  Affligens. 

AFLIGIR.  V.  a.  Afligir.  Affligere. 

AFLIGIT  ,  DA.  p.  p.  Afligido. 

AFLUENCIA,  s.  f.  Afluencia.  Afíluentia,  co- 
pia. 

AFLUÉNT.  adj.  facundo.  Afluente.  Verbis 
afñuens. 

AFLUXAMÉNT.  s.  m.  ant.  Afloxamiento. 
Laxatio ,  remiísio. 

AFLUXAR.  V.  a.  lo  qu'  está  estret,  ó  tivant. 


AFL 

Afloxar.  Laxare,  relaxare. 
AFLUXAR,  pe'rdrer  la  forsa,  com:  afluxar  la 
fébre.  Afloxar.  Remittere. 

AFLUXAR      LA     BRIDA      AL     CABALL.     f.    Abrir    Ja 

mano  al  caballo,  ^quo  fraena  laxare,  remit- 
tere. 

AFLUXAR  ,  entebiarse  '1  fervor  ab  que  s'  habia 
empres  alguna  cosa.  Afloxar.  Tepescere, 
defervere. 

AFLUXAT  ,  DA.   p.  p,  Afloxado. 

AFOGAR.  V.  a.  ant.  V.  Ofegar. 

AFONSARSE.  v.  r.  ant.  V.  Enfonsarse. 

AFORA,  adv.  Afuera.  Extra  ,  foras. 

AFORAMENT."  s.  m.  Tasa.  Taxatio ,  pra-sti- 
tutum  venalibus  pretium. 

AFORADOR.  s.  m.  Tasador.  Taxator,  asti- 
mator. 

AFORAR.  V.  a.  Tasar.  Pretium  imponere. 

AFORAT ,  DA.  p.  p.  Tasado. 

AFORISME.  s.  m.  Aforismo.  Aphorismus. 

AFORNAR.  V.  a.  ant.  V.  Enfornar. 

AFORRADÓR.  s.  m.  V.  Estalviadbr. 

AFORRAR.  V.  a.  V.  Estalviar. 

AFORRAR.  V.  Forrar. 

AFORRO,  s.m.  V.  Forro. 

AFORTUNA! ,  DA.  adj.  Afortunado.  FaÜx. 

AFOSSAR.  V.  a.  ant.  Abrir  fosos.  Cavare  fos- 
sos. 

AFRANCAR.  v.  a.  ant.  V.  Enfranquir. 

ATRANCAR,  ant.  V.  Alentar,  confortar. 

AFRANCESAT,  DA.  adj.  Afrancesado.  In 
Gallicum  morem  compositus. 

AFRANELLAR.  v.  a.  ant.  Naut.  lligar  los 
rems ,  dexandlos  alts.  Frenillar.  Remos  obli- 
gando suspendere. 

AFRANQUIR.  v.  a.  V.  Enfranquir. 

AFREULIT,  DA.  p.  p.  ant.  V.  Afeblit. 

ÁFRICA,  s.  f.  África.  África. 

ÁFRICA  ,  NA.  adj.  Africano.  Africus  ,  afer. 

AFRONT.  s.  m.  Afrenta.  Contumelia. 

AFRONTA,  s.  f.  ant.  V.  Afront. 

AFRONT ACIÓ.  s.  f.  V.  Confrontado. 

AFRONTADÓR.  s.  m.  ant.  Afrentador.  Con- 
tumeliosus. 

AFRONTANT.  adj.  V.  Confrontant. 

AFRONTAR,  v.  a.  Afrentar.  Contumelia  af- 
ficere. 

AFRONTAR.  V.  a.  V.  Confrontar. 

AFRONTOS  ,  SA.  adj.  Afrentoso.  Probrosus, 
ignominiosus. 

AFRONTOSAMÉNT.  adv.  m.  Afrentosamen- 
te. Contumeliosé ,  ignominiosé. 

AG. 

AGAFADIS,SA.  adj.  Pegadizo.  Facile  adhx- 

rens ,  glutinosus. 
AGAFADOR.  s.  m.  lo  que  servex  per  agafar 

alguna  cosa  ,  com  :  lo  manee,  la  nansa  &c. 

Asidero.  Manubriura  ,  ansa  ^  capulus. 

ACAFA- 


AGA 

agapad5r,  met.ocasió  ó  pretéxt.  Asidero.  Ansa, 

occasio. 
AGAFAMÉNT.  s.  m.  ant.  Asimiento.  Appre- 

hensio ,  comprehensio. 
AGAFATÜS  ,  SA.  adj.  Pegajoso.  Glutinosus. 
AGAFAR.  V.  a.  Asir.  Urchendere  ,  apprehen- 

dere. 
AGAFAR,  apegar.  Pegar.  Glutinare. 
AGAFAR ,  péndrer  á  un  reo ,  ó  á  algú  que  futg. 

Coger.,  agarrar.,  prender.  Apprehendere  ,  ca- 

pere  ,  nianus  iniicere. 
AGAFAR  ,    sobrevenir  alguna   especie  ,  6  afecte 

que  incita  ó  mou  violentmént ,  y  axí  s'  diu  : 

¿  que  t'  AGAFA  ?  Tomar.  Invadere  .,  capere. 
AGAFAR,  alguna  nialaltia,  contagi  ,  &c.  Coger. 

Contrahere. 
AGAFAR,  arrelar  las  plantas.   Asir.,   prender., 

pegar.  Radicare  ,  radices  agere. 
AGAFAR,  pe'ndrcr  ab  la  ma  alguna  cosa,  com  : 

AGAFAR  un  basttj.  Tomar.  Prehendere. 
AGAFAR  ,  imitar;  y  axí  s'  diu  :  ha  agafat  l'estil, 

l'ayre  de  fulano.  Tomar.  Imitari. 
AGAFAR  ,  pe'ndrer,  dirigirse  per  alguna  parf ,  ó 

cann';y    axí  s' diu  :  agafar  á   la  dreta  ,   á 

l'esquerra.  Tomar.  Viam  arripere. 
AGAFAR,  pér.drer,  acceptar  alguna  cosa;  y  axí 

s'  diu  :  AGAFA  lo  que  1¡  donan.  Tomar.  Acci- 

pere. 
AGAFAR,  experimentar  en  si  de  nou  éls  efectes 

d'alguna  cosa  ;  com  agafar  fret ,  son  ,  &c. 

Coger.  Affici,  percipere. 
AGAFAR  ,  á  algú  algún  mal  ó  dolencia  ;  com  : 

agafarli  un  accidént.  Dar.  Invadere. 
AGAFAR  ,  sobrevenir;  y  axí  s'  diu  :    nos  agafá 

la  nit;  nos  agafá  la  tempestat.  Coger.  Occu- 

pare. 
AGAFAR,    ocupar   algún  espay;  com  :  agafar 

la  catifa  tot  T  estrado ,   la  vinya  un  quart 

de  térra.  Coger.  Extendí ,  implere. 
AGAFAR  ,  él  son.   Pcgor  ,  tomar  el  sueño.  Dor- 
miré. 
AGAFAR,  él  corrént  de  fér  alguna  cosa.  V.  Cor- 

rént. 
AGAFAR  ÉL  GAT.  f.  vulg.  cmborratxarse.  Coger 

una  zorra.  ínebriari. 
AGAFAT  AB  SALIVA  DEjuNA.  f.  ab  que  s'  cxpres- 
fa  qu'  alguna  cosa  está  unida,  ó  agafada  ab 
poca  seguretat.  Preso.,  prendido  con  alfileres. 
Aciculis ,  non  clavis  tixus. 
AGAFAR  LA   PORTA,  f.  anarsen.  Coger   ó  tomar 

la  puerta.  Efugere  ,  evadere. 
AGAFAR  AL  voL.  f.  Coger  al  vuelo.  Casa  vel  for- 
tuito arripere  ,  capere. 

A     SÓ    DE    TABALS  ,    NO     s'aGAFATÍ    LLEERES.  Tcf. 

Quien  páxaro  ha  de  tomar   no  ha  de  oxear. 
Passerem  captando  süe. 

QUAND    NE     PASSAX     FAN    DK     BOV    AGAFAR.     ref. 

Qiuindo  te  dieren  el  anillo.,  pon   el  dedillo: 
Qtiando  te  dieren  la  vaquilla ,  acuds  con  la 
soguilla. 
Tom.  I. 


AGA  17 

Gemmae  da  digitum ,  s¡  quis  tibí  muñera  do- 
nat. 

AGAFARLA.  loc.  fam.  V.  Donarla ,  pegarla. 

AGAFARSE.  v.  r.  los  que  s'  bnralian.  Asirse^ 
agarrafarse.  Congredi ,  nianus  conserere. 

AGAFARSE  ,  algú  ab  alguna  cosa  p^-r  sostenirse 
ab  ella  ;  com  :  agafarse  ab  una  branca  él 
que  cau  del  arbre.  Agarrarse  ,  asirse.  Ap- 
prehendere. 

AGAFARSE ,  las  viandas  per  falta  de  suc  ,  ó 
d'humitat.  Pegarse.  Glutinari. 

AGAFARSE  ,  Una  cosa  ab  aitre  que  la  deté  ,  ó 
l'embulla  ;  com  :  agafarse  éJ  Vcstic  en  un 
clau,él  íil  en  una  bardissa.  Asirse^  enredarse. 
Prehendi,  implicari. 

AGAFARSE ,  eucomanarse  algún  mal.  Pegarse» 
Contrahi. 

AGAFARSE,  uuírse  uaturslmént  una  cosa  ab  al- 
tra.  Pegarse.  Copular!. 

AGAFARSE  AB  UN  FERRO  EULLÍ;vT.  f.  Agarrarte 
de  un  clavo ,  o  de  un  hierro  ardiendo.  Fcr- 
rum  etiam  candens ,  vitandi  damni  causa  ar- 
ripere. 

AGAFARSELI  Á  ALGÚ  EL  LLENSOL  Á  LAS  ANCAS,  f, 

met.  V.  Llensoi. 
AGAFARSE  COM  UNA  LLAGASTA.  f.  Pegarse  como 
ladilla.  Nimis  adhsrere. 

AGAFARSE  AB   UN  FIL   DE  TERANYINA,  PER  UN  CA- 

BELL.  f.  Agarrarse.,  asirse  de  un  pelo.  Quali- 
bet  ex  re  ansam  arripvíre. 
AGAFARSE  PER  ELS  CAEELLs.  f.estíra'rsels  los  que 
s'  baralian.  Agarrarse  de  los  cabellos ,  andar 
á  la  greña.  In  crines  rixando  insilire. 

AGAFARSE  AB  ALGUNA   COSA.    f.     pe'udrcT  OCasiÓ  6 

pret¿xt  d'  ella.  Asirse.  Occasioaem  ex  aliqua 

re  capere  ad  aliquid. 
AGAFA  SOPAS,  s.  m.  qui  es  tard,  ó  facilmént 

s'embrassa  en  lo  que  fa.   Pustcmon.  Cuncta- 

tor. 
AGAX  PORC.  f.  vulg.  He  acá.coche  allá.  Apa- 

ge ,  spurce. 
AGARBERAR.  v.  a.   Hacinar.  Fascículos  in 

struem  componere. 
AGARBONARSE.  v.  r.  Agarrafarse.  Lacertis 

sese  innodare. 
AGARRAR,  v.  a.  Agarrar.  Prehendere. 
AGARRARSE,  v.  r.  Agarrarse.  Prensare  manu. 
AGARIC.  s.  m.  certa  arrel.  Garzo.,  agárico. 

Agaricum. 
AGÁRSA.  s.  f.  ant.  V.  Garsa. 
AGASAJADOR,  s.  m.  Agasajador.  Comis,  ur- 

banus  exceptor. 
AGASAJAR.  V.   a.  Agasajar.  Comlter  exci- 

pere. 
AGASAJO,   s.   m.  l'acció  d'agasajar.  Agasajo, 

Comitas. 
AGASAJO  ,  refresc.   Agasajo.  Bellariorum  ,  dul^ 

ciumque  potionum  vespertina  propinatio. 
Ágata,  s.  f.  nom  de  dona.  Agu:da.  Avgatha. 
ÁGATA,  pedra  prcv-iosa,  Ágata.  Achates. 

E  AGA- 


1 8  AGA 

AGAVELLADÓR.  s.  m.  Monopolista.  Mono- 

polia  exercens. 
AGAVELLAMENT.  s.  m.  Monopolio.  Mono- 

poüum. 
AGAYTAR.  v.  a.  ant.  V.  Aguaytar. 
AGE,  NA.  adj.  lo  que  es  d'altre.  Ageno.  Alie- 

nus. 
AGE,  impropri.  Ageno.  Alienus,  indecorus,  in- 

congruus. 
AGEGANTAT  ,  DA.   adj.  Agigantado.  Gi- 

gantese  inagnitudinis. 
AGENCIA,  s.f.  Agencia.  In  negotüs  cura,  aut 

diligentia. 
AGENCIAR.  V.  a.  Agenciar.  Solicitare. 
AGENCIAT,  DA.  p.  p.  Agenciado. 
AGENOLLAMÉNT.  s.  m.  ant.  acte  de  age- 

nollarse.  Arrodillamiento .¡  arrodilladura.  Ge- 

nuflexio. 
AGENOLLARSE.  v.  r.  Arrodillarse.  Flecte- 

re  genua. 
AGENOLLAT,  DA.  p.  p.  Arrodillado. 
AGENT.  p.  a.  qui  obra.  Agente.  Agens. 
AGÉXT.  s.  m.  qui  cuyda  negocis  d'altres.  Agente. 

Negotiorum  procurator. 
AGÉNT  FISCAL.  Agente  Fiscal.  Regiarum  causa- 

rum  Procurator. 
AGENZAR.  V.  a.  ant.  V.  Adornar. 
AGERMANAMÉNT.   s.  m.  ant.  Compañía. 

Societas. 
AGERMANAR.  v.a.  Hermanar.  Conformare, 

corequare. 
AGERMANAT ,  DA.  p.  p.  Hermanado. 
AGIBILLAR.  v.  a.  V.  Compóndrer. 
ÁGIL.  adj.  Ágil.  Celer,  agilis. 
AGILí'SSIM  ,  MA.  adj.  sup.  Agilísimo.  Celer- 

rimus ,  promptissimus. 
AGILMÉNT.  adv.  m.  Ágilmente.  Agjliter. 
AGILITAR.  V.  a.  Agilitar.   Facilem  redde- 

re. 
AGILITAT.  s.  f.  Agilidad.  Agilitas,  celeri- 

tas. 
AGITACIÓ.  s.  f.  Agitación.  Agitatio. 
AGITAR  V.  a.  AgitJ.r.  Agitare ,  iactare. 
AGITAT ,  DA.  p.  p.  Agitado. 
AGLA.  s.  f.  Bellota.  Glans. 

DONAR  UN  AÜI.Á  PKR  FER  CAGAR  UN  ROURE.  f. 

Meter  aguja ,  y  sacar  reja. 

Muñera  qui  inittit ,  sperat  maiora  remitti. 

AGLATZ.  s.  m.  ant.  V.  Aguayt. 

AGNACIÓ.  s.  f.  Agnación.  Agnatio. 

AGNAT.  s.  m.  Agnado.  Agnatus. 

AGNATICI  ,  cía.  adj.  Agnaticio.  Agnati- 
tiiis. 

AGNEL.  s.  m.  ant.  V.  Anyell. 

AGNUS.  s.  m.  reliquiari  axí  dit.  V.  Reli- 
quiari. 

PASTA  D'ÁGNÜS.  Aguus  Dei.  Agni  figura 
cera  impressa ,  &  á  Sumino  Pontífice  bene- 
dicta. 

AGOLAR.  V.  a.  ant.  V.  Engolar. 


AGO 

AGOLEJAR.  V.  a.  ant.  V.  Igualar. 

AGONALS.  adj.  p.  Agonales.  Agonalía. 

AGONÍA,  s.  f.  del  que  mor.  Agonía.  Agón. 

AGONÍA,  gran  pena.  Agonía.  Angor. 

AGONISANT.  adj.  El  que  está  agonizando, 
Ahimam  agens  vel  efflans. 

AGONISANT.  s.  m.  rcligios.  Agonizante.  Professus 
religionem  ad  auxilianduní  piis  cohortatio- 
nibus  morientibus   institutam. 

AGONISAR.  V.  n.  E^tar  agonizando.  In  extre- 
mo agonc  versari  ,  animam  agere. 

AGORER.  s.  m.  Agorero.  Augur. 

AGOSADAMENT.  adv.  m.  ant.  V.  Atrevida- 
mént. 

AGOSAR.  s.  m.  ant.  V.  Gosar ,  atreviménr. 

AGpSAT,  DA.  adj.  ant.  V.  Atrevit. 

AGOST.  s.  m.  Agosto.  Augustus. 

CADA     COSA     A     SON     TEMPS     COM     LAS    FIGAS    EN 

AGOST.  ref.  Cada  cosa  á  su  tiempo  ,  y  los 
nabos  en  Adviento. 

Omnia  tempus  habent,  &  habet  sua  témpo- 
ra tempus. 

AGOSTEJADÓR.  8.  m.  ant.  Lloc  ahónt  pas- 
tura lo  bestiar  al  estiu.  Agostadero,  estiva 
pascua. 

AGOSTENC,  CA.  adj.  Agostizo.  Augusto  men- 
se  natus. 

AGOTAR.  V.  a.  p.  u.  dexar  sec,  axut.  Agolar. 
Exaurire. 

AGOTAR,  met.  consumir,  dissípar,  acabar.  Ago- 
tar.  Consumere ,  dissipare. 

AGOTAR  l'ingeni.  f.  Hiet.  Agotor  el  ingenio.  In- 
genium  exhaurire. 

AGOTAT ,  DA.  p.  p.  Agotado. 

AGOTSIL.  s.  m.  V.  Agusil. 

AGOVIAR.  V.  a.  Agobiar.  Opprimere. 

AGOVIAT,  DA.  p.  p.  Agobiado. 

AGOYTAR.  V.  n.  ant.  V.  Aguaytar. 

AGRACIAR.  V.  a.  donar  gracia  ,  donosura. 
Agraciar.  Venustare. 

AGRACIAR ,  fér  alguna  gracia  á  a!gú.  Agraciar. 
Gratificar!,  beneficio  aíTicere. 

AGRACIAT,  DA.  p.  p.  Agraciado. 

AGRADABILÍSSIM  ,  MA.  adj.  sup.  Agrada- 
bilísimo. Gratissimus. 

AGRADABLE,  adj.  Agradable.  Gratus  ,  iu- 
cundus  ,  gratioius. 

AGRADANSA.  s.  f.  ant.  V.  Agrado. 

AGRADAR,  v.  n.  compláurer  ó  donar  gust  á 
algú.  Agradar.  Complaceré. 

AGRADAR ,  saber  bo.  Saber  bien ,  gustar.  Sa- 
pere. 

AGRADAR ,  sér  alguua  cosa  del  gust  ó  agrado 
d'algú.  Gustar.  Placeré. 

Á  MÍ  m'agrada;  lo  que  im'aguada,  m'agrada; 
m'agrada  PERQUÉ  m'agrada.  loc.  ab  que  s' 
denota,  que  s"  clegex,  ó  vol  una  cosa,  soh- 
mént  perqué  agrada.  Lo  que  me  suena  me 
suena.  Quod  placet  optimé  sonat. 

SI  m'  agrada  ,  NO  m'  agrada,  joc  de   cartas. 

Mal- 


AGR 

Malcontento.  Ludus  chartarum  pictarum  sic 

dictas. 
AGRADARSE,  v.  r.  compláurcrs'  ó  teñir  con- 
tento  d'alguna    Cosa.    Agradarse.    Gratuin 

aliquid  vel  iucundurn  esse. 
AGRADARSK,  teñir  gust  de  f¿r  ó  dir  alguna  cosa; 

y  ax!  s'  diu  :  fuiano  s'agrada  de  quedar  be. 

Gustar.  Cupere  ,  velle  ,  placeré. 
AGRADARSE  ,  enaiTiofarse  de  las  prendas  ó  bonas 

quaiitats   d'algú.   Prendarse.  Dotibus  capí, 

allici. 
AGRADAT,  DA.  p.  p.  Agradado. 
AGRADAT,  DA.  adj.  Prendado.  Captus,  allectus. 
AGRADATGE.  s.  m.  ant.  V.  Agrado. 
AGR  ADIR,  AGRASSIR.  v.  n.  ant.  V.  Agra- 

hir. 
AGRADO,  s.  m.  gust  en  ¿1  sentit  en  que  s'  din: 

es  de  son  agrado.  Agrado.  Approbatio ,  be- 

neplacitum. 
AGRADO,  afabilitat.  Agrado,  Morum  comitas, 

venustas. 
MAL,  AGRADOS ,  SA.  adj.  Seco^  desabr'ido.  Durus, 

asper. 
AGRAHIDÍSSIM ,   MA.  adj.  sup.   Agradeci- 
dísimo. Gratissinius. 
AGRAHIMÉNT.  s.m.^gradecJmíewío.Gratia, 

gratas  animus. 
AGRAHIR.  V.  a.  Agradecer.  Gratificar!,  gratum 

habere. 
AGRAHIT,  DA.  p.  p.  Agradecido.  Gratus, 

beneficii  memor. 
MAL  AGRAHIT.  Desagradecido.  Ingratus. 
AGRAM.  s.  m.  Grama.  Gramen. 

l'aSE  PER  FAM  MENJA   AGRAM.     r»f.  V.   Ase. 

AGRAMEN T.  adv.  ni.  Agriamente.  Acerbé. 

AGRANALL.  s.  m.  V.  Engranall. 

AGRANALLAR.  V.  Engranallar. 

AGRANAR.  v.  a.  ant.  V.  Engranallar. 

AGRANAR.  v.  a.  territ.    V.  Escombrar. 

AGRAS.  s.  m.  Agraz.  Uva  acerba,  ompha- 
cium. 

AGRAS  ,  AVGüA  d'agras.  Agua  de  agraz  ,  agra- 
zada. Aqua  omphacio  ,  saccaroque  commix- 
ta. 

EN  AGRAS.  m.  adv.  En  agraz.  Immaturé. 

AGRATCIENT.  adv.  m.  A  sabiendas.  Scienter, 
data  opera. 

AGRyVVADAMÉNT.  adv.  m.  ant.  Agravan- 
Jemente.  Gravé,  grávate. 

AGRAVAMÉNT.  s.  m.  ant.  Agravación.  Gra- 
vatio. 

AGRAVANT.  p.  a.  Agravante.  Aggravans. 

AGRAVAR,  v.  a.  gravar  ú  oprimir.  Gravar., 

agravar.  Opprimere. 
AGRAVAR ,  fér   mes  grave.  Agravar.  Gravare, 

graviorem  reddere. 
AGRAVAR ,  exagerar  la  deformitat  d'alguna  fal- 
ta ,  6  mala  acció.  Agravar.  Exagerare. 
AGRAVAT ,  DA.  p.  p.  Agravado. 
AGRAVATORI ,  RÍA.  adj.  ant.  V.Gravatori. 


AGR 


19 


AGRAVÍ.  s.  m.  Agravio.  OiTensio  ,  iniuria, 

noxa. 
AGRAVIADOR,  s.  m.  Agraviador.    Inlurise 

illator. 
AGRAVIAR.  V.  a.  Agraviar.  Iniuria  afficere, 

iiiiuriam  inferre. 
AGRAVIARSE,  v.  r.  Agraviarse.  Se  iniuria 

affectum    profiteri  ,    iniquo   animo    aliquid 

ferré. 
AGRAVIARSE,  algun  nirvi.  Lisiarse  algún  ner» 

vio.  Ltfdi. 
AGRAVIAT,  DA.  p.  p.  Agraviado. 
AGRE.    adj.  Agrio  ,  acedo.    Acer,  acerbus, 

acidus. 
AGRE  ,  met.  parJand  del  cami ,  del  terreno  &c. 

Agrio.  Asper,  arduas. 
AGRE  ,  aspre  ,  dessabrit ,  bronc  ,  com  :  resposta 

AGRE.  Agrio  ,  acedo.  Asper ,  durus. 
AGRE  ,  lo  metall.  Agrio.  Flexu  diiíicile, 
AGRE  ,  en  la  Pintura.  Agrio.  Color  asper. 
AGRE.  s.  m.  él  de   llimona  ,  taronja  y   sem- 

blant.  Agrio.  Succus  acidus. 
TORNARs'  AGRE.  f.  Agriarse  ,  acedarse.  Acesce- 

re  ,  aciduní  reddi,  effici. 
tornars'agre  'l  LLEVAT.f.  Ahilarse  la  levadu- 
ra. Acescere. 
tornars'  agre  'l  vi.f.  Dar  vuelta  el  vino,  tor- 
cerse. Acescere  vinum. 
fér  tornar  agre.  f.  Avinagrar.  Acidum  red- 

dere. 
PUNTA  d'agre.  Agrillo.  Aliquantula  acerbitas, 

aciditas. 
AGREDÓLS.  adj.  Agridulce.  Dulcacidus ,  ex 

acerbo  &  suavi  mixtus. 
AGREGACIO.  s.  f.  Agregación.  Aggregatio, 

adscriptio ,  cooptatio. 
AGREGAR,  v.  a.  Agregar.  Aggregare  ,   ad- 

iungere. 
AGREGARSE,    v.    r.    Agregarse.    Societati 

adiungi. 
AGREGAT,  DA.  p.  p.  Agregado. 
AGREGAT.  s.   m.  uiultitut ,  coiijunt.  Agrtgado. 

Aggregatum. 
AGREGAT  DE  DisBARATS.  Hato  de  disparates. 
Ineptiarum  acervus ,  copia. 

AGREGAT  DE  BOTGS  ,  DE   TONTOS,  &C.  Gavilla  ds 

locos.,  de  tontos.,  i¿c.  D:;l¡rant¡um ,  insipien- 
tium  caterva,  mu.'tituJo. 

AGRELLA.  s.  f.  herba.  Acedera.  Oxylapa- 
thum  ,  rumex  hortensis. 

AGRÉMENT,  adv.  m.  Agriamente.  Acerbé, 
asperé. 

AGREMÍN.  s.  m.  ant.  V.  Serraduras. 

AGRESSIO.  s.  f.  ant.  d'armas.  Acometimiento, 
Aggressio. 

AGRESSOR.  s.  m.  Agresor.  Aggressor,  inva- 
sor. 

AGRÉST  ,  TA.  adj.  Agreste.  Agrestis  ,  rustí- 
cus. 

AGRET ,  TA.  adj.  dim.   Agrillo.   Aliqusntu- 

lÜiH 


2  0  AGR 

lüm  aciJus,  aciduius. 

AGREVÍAR.  V.  a.  ant.  V".  Agravar. 

AGREÜGER.  v.  a.  ant.  V.  Agravar. 

AGREUJAR.  V.  a.  ant.  V.  Agraviar. 

AGRIAR,  v.a.  niet.  disgustar  reólt,  exasperar. 
Agriar.  Acerbare ,  exasperare. 

AGRICULTOR  ,  RA.  s.  m.  y  f.  Agricultor, 
Ubr^idor.  Agricultor,  agrícola. 

AGRICULTURA,  s.  f.  Agricultura.  Agricultu- 
ra ^  ruris  disciplina  ,  agricolationis  ars. 

AGRIFOLI.   s.  ni.    arbre.    Agrifolio  ,    acebo. 
Agrifolium  ,  aquifolium. 

AGRIMONIA,  s.  f.  herba.  Agrimonia.  Eupa- 
torium  ,  hepatorium  ,  argenionia. 

AGRIR.  V.  a.  ant.  fér  tornar  agre.  Acedar. 
Acidum  reddere,  acerbitatem  indere. 

AGRIR.  ant.  met.  á  algú.  V.  Agriar. 

AGRIRSE.  V.  r.  ant.V.  Tornars'  agre. 

AGRO.  s.  ni.  aucell.  Garza.  Árdea,  erodius. 

AGROR,  s.  m.  Agrura.  Acerbitas,  acrimonia, 
acor. 

AGROPAR ,  AGRUPAR,  v.  a.  ant.  V.  Nuar. 

AGROPAR.  V.  Reunir,  aj untar,  arreplegar. 

AGROPS.  s.  m.  ant.  V.  Grop ,  ñus. 

AGRORETA.  s.  f.  diin.  Agrete.  Suavis  acri- 
monia. 

AGRURA,  s.  f.  ant.  agror.  Agrura  ,  acedía. 
Acerbitas ,  aciditas. 

AGRURA,  met.  ant.  asperesa  en  lo  tráete.  Ace- 
diíi.  Acerbitas,  insuavitas. 

AGUANT.  s.  m.  Aguante.  Constantia ,  tole- 
rantia. 

AGUANT,  forsa,  fermesa,  resistencia.  Aguan- 
te. Robur,  fortitudo. 

AGUANTAR,  v.  a.  sufrir,  tolerar.  Aguantar. 
Tolerare  ,  ferré  ,  su^tinere. 

AGUANTAR  EL  JOG.  f.   V^  Jog. 

AGUAM^T.  s.  m.  ant.  Tacció  de  fér  punta 

á    algur.a    arma  ó   instrunient.    Aguzadura. 

Acuminatio. 
AGUAMENT.  sutilesa  del  fil  en  los  instruniénts  de 

tall.  Agudeza.  Acumen. 
AGUAR.  V.  a.  ant.    fér  aguda  alguna  cosa. 

Aguzar.  Acuere ,  exacuere. 
AGUARDAR,  v.  a.  V.  Esperar. 
AGUAYT.  s.  m.  Acecho.  Observatio,  specula- 

tio ,  insidií-E. 
AGUAYT.  ant.  V.  Guarda,  mira,  cuydado. 
AGUAYT.  ant.  Asechanza ,  celada  ,  emboscada. 

Insidiae. 
jisTAR  AL  AGUAYT.  f.  V.  Estar  á  la  mira  ,  en 

observació. 
ESTAR  EN  AGUAYT.  f.  ant.  Estar  en  emboscada., 

en  celada.  In  insidiis  esse ,  latere. 
AGUAYTADÓR.   s.  m.  Acechador.  Observa- 

tor ,  speculdtor. 
AGUAYTAMÉNT.  s.  m.  ant.  V.  Aguayt. 
AGUAYTAR.  v.  a.  Acechar ,  atisbar.  típecu- 

lari ,  observare  ,  explorare. 

QUI    AGUAYTA    PER     VORAT  ,    VEU    SON  MAL  FAT. 


AGU 

ref.  Quien  acecha  por  agujero  ve  su  duelo. 
Per  rimam   inspiciens   g  quoties   tua   probra 
videbis  ? 
AGUAYTAT,   DA.    p.   p.   Acechado,   atis- 

bado. 
AGUD,  DA.  adj.  Agudo.  Acutus,  in  cuspi- 

deni  desinens. 
AGUD  ,  viu,  ingenios,  sutil  ;  com  ingeni  agud, 
ditxo  AGUD  ,  vista   AGUDA.  Agudo.   Acutus, 
acer  ,  subtilis. 
AGUD,  fort ,  vehemént,  com:  dolor  agud,  ma- 
laltia  aguda.  Agudo.  Vehemens,  acer,  acu- 
tus. 
ACCÉNT    AGUD.   Acento  agudo.    Accentus 

acutus. 
AGUD  COM  UNA  PUNTA   d'orival.    expr.    fam. 
Agudo  como  punta  de  colchón.  Hdbes ,  tar- 
dus. 
AGUDAMÉNT.  adv.  m.  Agudamente.  Acuté, 

ingenióte ,  arguté. 
AGUDESA.  s.  f.  sutilesa  del  tall  ,  ó  punta 
deis  instruménts  de  ferro.  Agudeza.    Aci:s 
ferri. 
AGUDESA,  vi vesa  á'iagim.  Agudeza.  Perspicacia, 

ingenii  acies. 
AGUDESA  ,  ditxo  agud.  Agudeza.  Argutia. 
AGÜDÍSSIM,  MA.  adj.  sup.  Agudísimo.  Acw 

tissimus. 
AGUDISSLMAMÉNT.  ad.  v.  m.  Agudisima- 

mente.  Peracute ,  ingeniosíssimé. 
AGUERRIT ,  DA.  adj.  Aguerrido.  Bello  as- 

suetus. 
ÁGUILA,  s.  f.  V.  Aliga. 
AGUILENC  ,  CA.  adj.  Aguileno.  Aquilinus. 
AGULLA.  s.  f.  de  cap.  Alfiler.  Acicula,  spi- 

na. 
AGULLA ,  de  cosir.  Aguja.  Acus. 
AGULLA ,  d'enllardar.  Mechera,   Acus  ad  carnes 

suinis  peniculiá  fransfigendas. 
AGULLA ,  de  maialassér  ó  de  bastér.  Aguja   de 
ensalmar.  Acus  clitellis  vel  culcitris  assuen- 
dis. 
AGLLLA,  de  fer  mitja.  Aguja  de  hacer  media. 

Acicula  tibialibus  texenuis. 
AGULLA  ,  del  monyo.  Espadilla  ,  aguja.   Crina- 
lis  acus. 
AGULLA ,  de  navegar.  Aguja  de  marear.  Acus 

náutica. 
AGULLA,  pex.  ^gu/a  ,  eí^t,'/on.  Acus,  acicula, 

rapliis. 
AGULLA ,  pirámide.  Aguja.  Obeliscus  ,   pyra- 

mis. 
AGULLA  ,    en    los    rellotges    de   sol.    Gnomon. 

Gnomon. 
AGULLA,  pilar  axí  dit  que  sost¿  alguna  part  del 
ediiici.  Machón.  Pila. 

AGULLA  DE  PASTOR,  Ó  PINTORA  DE  VENUS,  her- 
ba. Aguja  de  Pastor ,  pico  de  cigüeña.  Scan- 
dix ,  geranium. 

eos  d'agulla.  V.  Cos. 

PUN- 


AGU 

PUNXADA     d'aGULLA     DE  COSIR.    AgUJaZO.    IctllS 


acus. 
PüNXADA  d'agulla  DE  CAP.  j4lfilerazo.  Aciciilre 
piinctio. 

BUSCAR  UNA  AGULLA  EN  UN  PALLÉR.  f.  V.  BuS- 

car. 

DEMANAR    Ó    DONAR    PER    AGULLAS.  f,    USsda  en 

los  hosta]s, Pedir  ó  dar  para  alfUercs.  Aüqiiid 
pecunise  diversorii  fámulas  á  viatoribus  pete- 
re  ,  aiit  ipsis  eos  erogare. 
AGULLADA.  s.  f.   bastó  per  punxar  éls  bous. 
Aguijada  ,  Aijada.  Stimulus. 

RASTÉLL   DE  LA  AGULLADA.   V.  Rastéll. 

AGULLASSA.  s.  f.  aum.  Agujón.  Acus   gran- 

dior. 
AGULLER.  s.  m.  qui  fa  ó  ven  águilas.  Agu- 
jero. Acuuin  factor  aut  venditor. 
AGULLER ,  la  porció  de  fil  ó  seda   que  s'  enfila 

en  la  águila.  Hebra.  Fibra,  filum. 
AGULLER.  ant.  V.  Cañó  per  posar  águilas. 
AGULLKTA.  s.  f.  dim.  Agujita.  Parva  acus. 
AGULLETER.  s.  m.  ant.  qui  fa  águilas.  V. 

Aguí  1er. 
AGULLÓ.  $.  m.  V.  Pibló. 
AGULLo ,  punxa  del  cap  d'avall  de  la  agullada. 

Aguijón.  Spiculum,  stimulus. 
CALciGAR  l'agulló.  f.   met.  ant.  Dar  ó  tirar 

coces   contra    el   aguijan.    Contra    stimulum 

calcitrare. 
AGULLONADA.  s.  f.  ant.  punxada  de  agu- 

lló.  Aguijonazo.  Ictus  acúleo  impactus. 
AGULLONAR.  v.  a.  ant.   Aguijonear  ^  aguí' 

jar.  Stimulare. 
AGULLONEJAR.  v.  a.  ant.  punxar.  Aguijar. 

aguijonear.  Stimulare,  stimulis  fodere. 
AGüSíL.  s.  m.  Alguacil.  Accensus. 
AGUSTINO,  adj.  religiós  del  ordre  de  S.  Agus- 

t!.    Agustino.,    agustiniano.    Augustinianus , 

S.  Augustini  regulam  professus. 
AGUYON.  s.  m.  ant.  V.  Agulló,  fibló. 
AGUR.  s.  ni.  ant.  V.  Auguri. 
AGUZAR.  V.  a.  ant.  fér  tornar  aguda  alguna 

cosa.  Aguzar.  Acuere  ,  acuminare. 

AH. 

AH.  interj.  Ah.  Ah. 

AHÍ ,  AHIR.  adv.  t.  Ayer.  Herí. 

AHÍ  AL  MATÍ.  Ayer  por  la  mañana.  Hesterno 

mane. 
AHÍ  Á  LA  TARDE.  Ayer  por  la  tarde.  Hesterna 

die  vespertino  tempere. 
AHÍ  Á  LA  NiT.    Ayer  noche.  Superiori   nocte, 

hesterna  nocte. 
ANTES  DE  AHÍ.  Antcs  de  ayer ,  ante  ayer.  Nu- 

dius  tertius. 
NO   ANTES    d'ahí  ,   SINO   l'altre.    Ante  ante 

ayer.  Nudius  quartus. 
ANTES  DE  AHÍ  Á  LA  NiT.  Antenochs.  Duabus 

ab  hinc  noctibus. 
Tom.  I. 


■tWaJ.  21 

NO  XnteS  d'ahí  X  LA  NiT  ,  SINO  l'altre.  Ante 

ante  á  noche.  Tribus  ab  hinc  noctibus. 
DE   AHÍ  Á  Avuy.  expr.  fam.  De  ayer  acá ,  de 

ayer  á  hoy.  Recentissimé. 
DE   AHÍ   EN  SÁ.  expr.  faiB.   Desde  ayer.  Á  die 

hesterno. 
AHÍ  PASTOR,  Avuy  sENYOR.  ref.  Ayer  vaquero.^ 

hoy  caballero.  Súbita  sortis  commutatione  de 

pastore  eques. 
AHINA,  s.  f.  territ.  V.  Eyna. 
AHINADA.  s,  f.  él  crit,   ó  rumor,  que  fa  el 

caball   quand   ahina.    Relincho  ,  relinchido. 

Hinnitus. 

AHÍNAR.  v.  n.  lo  caball.  Relinchar.  Hinnire, 

hinnitum  edere. 
AHISSAR.  v.  n.  tirar  araunt  algún  pes.  Izar. 

Levare. 
AHISSAR ,  ais    góssos.   AzuzaT.   Canes   irritare, 

instigare. 
AHONT.  adv.  1.  Adonde.,  donde.  Ubi,  qu6. 
d'ahont.  De  donde.  Unde. 
per  AHONT.  Por  donde.  Qua. 
ENVERs  AHONT.  Hácia  donde.  Quorsum. 
g  AHONT  BONA  ?  f.  5  Adonde  bueno  ?  5  Oua  ten- 

dis?  ^ 

¿d'ahónt  BONA?  f.   -gDe  donde  bueno?  Unda 

venis  ?  unde  ,  amabo  ,  huc  ? 
AHONT  SE  vuLLA.  f.  Adonde  quiera ,  do  quiera. 

Ubicumque,  quocumque ,  ubivis. 

¿  AHONT  VAS  BE  ?  AHÓNT  MES  NE  SÜ.  ref.  DiucrO 

llama  dinero.  Pecuniosis  nova  advenir  pecu- 
nia. 

g  AHONT     VA    MIQDEL  ?  AHÍ)NT    HI    HA     MEL.  ref. 

Haya  cebo  en  el  palomar ,  que  palomas  no 
faltarán. 

Est  ubi  mel  volitant  hlc  musca;  examine 
denso. 

d'ahont    ME'nos    se    PENSA    SALTA     LA    LLEBRA. 

ref.  Donde  menos  se  piensa  salta  la  liebre. 

Casus  ubique  valet  ,    semper  tibi  pendeat 

hamus. 

Quo  minimé  creditur  gurgite  ,  piscis  erit. 

CADA  HU   SAB  Á  CASA  SEVA  AHONT   sVlI  PLOU.  ref. 

Cada  uno  sabe  donde  le  aprieta  el  zapato. 
Cuilibet  stiliicidia  domus  tecti  imbricati  nota 
sunt. 

d'  AHÓNT  NO  n'hI  ha  NO  n'  POT  RAJAR.    Tcf.    Dff 

costal  vacío  nunca  buen  bodigo.  De  paupere 
ipse  sacculo  expectes  nil. 

AHONT    VAJAS  ,    DELS    TEUS    HI    HAJA.    Tcf.  Donde 

vayas  de  los  tuyos  hayas. 

Quocumque  advenías  notl  vel  sanguine  iun- 

cri, 

Sint  aliqui,  possint  hic  ut  adesse  tibi. 

¿  AHÓNT     ANIRÁS    P,Oü    QL  E      NO     LLAURES    ?    ref. 

¿A  do  irá  el  buey  que  no  are? 
Bos  ubinam,  quocumque  migret,  vitabit  ara- 
trum  ? 
AHONTAR.  "V.  a.  ant.    afrontar.   Denostar^ 
afrentar.  íniuriam  inferre, 

F  A  HUC. 


23  AHÜ 

AHUC..S.  m.  ant.  V.  Alarit. 
AHülR.  s.  ra.  ant.  V.  Augurí. 

AI. 
AIDAR ,  AYDAR.  v.  a.  territ.  V.  AjuJar. 
AIGLA.  s.  f.  ant.  V.  Aliga. 
AIGNELET.  s.  m.  dim.  ant.  V.  Anyellet. 
AÍSE,  AIZE.  s.  f.  ant.  V.  Commoditat,  es- 

pay,  lioc  ,  temps,  oportunitat. 
AISLAR.   V.    a.    Aislar,    Instar   insulae    cin- 

gere. 
AISLAT ,  DA.  p.  p.  Aislado, 

AJAGUT ,  DA.  p.  p.  Echado ,  tend'ido. 

AJAGUT ,  dit  deis  sembrats.  Acamado.  Seges 
vento  aut  pluvia  depressa. 

AJAS.SARSE.  V.  r.  Echarse  á  la  larga  ^  teii' 
dcrse.  Se  prosternere. 

AJASSAT  ,  DA.  p.  p.  Echado ,  tendido. 

AJAURER.  V.  a.  abaxar  alguna  cosa  que  esta- 
ba dreta.  Tender.  Extendere. 

AJAURERSE.  v.  r.  Echarse.,  tenderse.,  recos- 
tarse. Prosternere  se. 

AJAURERSE  ,  posarse  al  Hit  per  malalt.  Ponerse 
en  cama ,  encamarse.  Decumbere  ob  segritu- 
dinem. 

AJÁURERS'HI ,  rendirse  al  treball ,  necessi- 
tat  &c.  Dar  con  la  carga  en  tierra ,  o  en  el 
suelo.  Oneri  succumbere. 

AJAURERSE  LOS  BLATs.  f.  Echarsc  los  foncs.  Lu- 
xuriantes  segetes  fertilitatis  oneri  succum- 
bere. 

AJOCARSE.  V.  r.  abaxarse.  Agacharse,  Se  se 
demittere  ,  incurvare. 

AJOCARSE  ,  ana'rsen  á  joc  las  gallinas ,  y  altres 
aucélls.  Recogerse.  Gallinas  somnum ,  no- 
cturnam  réquiem  capere  in  asserculis  aspe- 
ratis. 

AJONJOLÍ,  s.  m.  Ajonjolí^  aljonjolí.,  alegría. 
Sesamum. 

AJORNAR.  V.  a.  ant.  V.  Adjornar. 

AJUDA.  s.  f.  socorro ,  favor.  Ayuda.  luvamen, 
adiutorium  ,  adiunientum  ,  favor. 

AJUDA  ,  cervicial.  Ayuda.  Clysíer  ,  clysterium. 

AJUDA  ,  ant.  V.  Xeringa. 

AJUDA  ,  bufeta  ó  cosa  semblant ,  que  per  me- 
di  d'un  cañó  servex  per  donar  cervicials. 
Mangueta.  CJysterium. 

AJUDA  DE  cosT.  Ayuda  de  costa.  Impensae  cau- 
sa supererogata  pecunia. 

GOS  d' AJUDA.  V.  GoS. 

AB  AJUDA  DE   vEHiNs.  loc.   fam.  ab  l'auxílí  6 

ajuda  d'altres.  Con  ayuda  de  vecinos.  Alus 

adiutoribus,  alieno  auxilio. 
NO  HA  MENESTER  AjuDAS.  f.   No  ha  msmste-r 

acólitos.  Non  alicuius  eget  auxilio. 
AJUDADOR.  s.  m.  Ayudador.  Fautor,  adiu- 

tor ,  auxlliator. 


AJü 

AJUDANT.  p.  a.  Ayudante.  Adiuvans ,  iu- 
vans. 

AJUDANT,  empleo  militar.  Ayudante.  Vicarius 
prsefecti. 

AJÜDAR.  v.  a.  Ayudar.  luvare  ,  adiuvare. 

AjuDAR  LA  MissA.  Ayud.ir  á  Misa.  Sacerdoti 
sacrum  facienti  ministrare. 

AjuDAR  A  BE  MORIR,  f.  AgonizaT  ,  auxUiar , 
ayudar  á  bien  morir,  ^grum  jn  extremis 
constitutum  pie  adhortari. 

AB  l'ajuda  DE  DEU ,  AJUDANT  DEu.  f.  Dios  me- 
diante. Deo  iuvante  ,  au?pice  D;o. 

ajudat'  que  t'  AjuDARíi.  ref.  Ayúdate ,  y  ayu- 
darte he. 
Nittere,  nittentem  quá  fas  erit  ipse  iuvabo. 

Á    QUI    NO    t'    POT     AJUD.VR  NO  VULLAS    TOS  BIALS 

COMUNICAR,  ref.  Llorar  á  boca  cerrada ,  y 

no  dar  cuenta  á  quien  no  se  le  da  nada. 

Non    lacrymare    iuvat  quá  nulla  levamina 

quíeris. 
Á  Quí  s'  MUDA  déu  l'ajuda.  ref.  Quien  se  muda 

Dios  le  ayuda. 

Tu  nova  sufficias,  ubi  nil  presentía  possunt. 
AJUDARSE.  v.  r.  Ayudarse.  Sibi   consulcre, 

opem  ferré. 
AJUDARSE  ,  ant.  V.  Valerse. 
AJUGASSAT  ,  DA.  adj.  Juguetón  ,   retozón. 

Ludias  vel  iocularis  homo. 
AJUNTAMÉNT.  s.  m.  Ayuntamisfito.   Con- 

gressus  ,  conventus  ,  senatus. 
AJUNTAMÉNT,  ant.  V.  Juotura. 
AJUNTAMÉNT,  aut.  V.  Cúpula,  accés. 
AJUNTAR.  V.  a.  V.  Juntar. 
AjuNTAR  ,  unir  ,  fér   venir   bé   las   péssas  qu' 

entran  en  una  obra  de  fusta.  Acoplar.  Ap- 

té  copulare. 
AJUNTARSE.  v.  r.  V.  Juntarse. 
AJUNYíR.  v.  n.  ant.  V.  Ajuntar. 
AJUPIRSE.  V. r.  Agacharse^  agazaparse, acor- 

rucarse.  Se  se  incurvare  ,  demittere. 
AjuPiT,  DA.  p.  p.  Agachado.,  agazapado ,  acor- 
rucado. 
AJUST.  s.  m.  Ajuste  ,  ajustamiento.    Pactio, 

eonventio. 
AjusT ,  ant.  Junta  ,  congreso.  Conventus  ,  con- 

gressus. 

VAL    MES    UN     DOLENT    AJUá'f    ,    QUE'l     njILLQR 

PLiiT.  ref.  Mas  vale  mala  avenencia  que  bue- 
na sentencia. 

Vincere  quám  causam ,  prsstaC  damnoia  pa- 

cisci. 
AJUSTADAMÉNT.  adj.  Ajustadamentt.  Ex 

fequo  ,  apposite. 
AJÜSTADIS  ,  SA.  adj.  ant.  V.  Arreplegadis. 
AJUSTAMÉNT.  s.  m.  ant.  V.  Ajust. 
AjusTAMENT,  ant.  V.  Cópula  carnal.. 
AJUST AMÉNT,  de  fniyts.  anr.  V.  Garbera. 
AJUSTAR.  v.  a.  contractar,  ó  fér  algún  ajust. 

Ajustar  .,  hactr  ajuste.  Pacisci ,  de  rs  ali.qua 

convenire. 

AJVS- 


AJU 

AjusTAR  ,  afegir.  Añadir,  Addere  ,  superadde- 

re  ,  adiungere. 
AJUSTAR,  ant.  V.  Juntar. 
AJUSTAR,    íir    venir  just.   Ajusfar.    Rem    rei 

sequare  ,  aptare. 
AJUSTAR  ,  tancar  la  porta  .  finestra  &c.  Entor- 
ilar ,  emparejar  ,  juntar.  Fores  iuiigere. 
AJUSTAR  EÍ: ,  ó  MAL.  f.  lo  que  s'  tanca  ó  s'unex. 

Tener  buen  ó    mal   ajuste.    Bené  ,  aut  male 

iungi ,  compaginar!. 
AJUSTAR   coMPTEs.  f.  Ajustür  cuentas.  Ratio- 

nes  inire  cum  aliquo. 
JA  t'ajustaré  él  coMPTE.f.  fam.  ab  que  i'ame- 

nassa  á  algú.  Ya  ajustaremos  cuentas.  Non 

impunitus  abibis. 
AJUSTARSE.  V.  r.  fér  algún  ajust.  Hacer  ajus- 
te ,  ajustarse.  De  re  aliqua  convenire. 
AJUSTARSE  ,  sobre  '1  salari  ó  estipendi  d'algun 

treball,  servey ,   &c.  Igualarse.  Convenire 

de  stipendio. 
AJUSTARSE  ,  formar  alguns  una  especie  de  com- 

panyía   per  fér  alguna  empresa ,  ó   negod. 

Igualarse.  Se  colligare  ,  convenire. 
AJUSTARSE,  ant.  V.  Juntarse,  unirse. 
AJUSTAT ,  DA.  p.  p.  Ajustado. 
AjusTAT,  DA.  adj.  fcctc  ,  just ,  com  :  conciencia 

AJUSTADA.  Ajustado.  Integer,  rectus. 
AJUSTICIAR.  V.  a.  Ajusticiar.  Capitis  suplicio 

afficere. 
AJUSTICIAT,  DA.  p.  p.  Ajusticiado. 
AJUTAR.  V.  a.  ant.  V.  Ajudar. 

AL 

AL.  partícula  que  denota  'J  témps  en  ques'  fa  ó 
succehex  alguna  cosa  ;  com  :  al  póndrers'  él 
sol.  Al.  Cum  ,  quando. 

Ai/,usat  per  denotar  un  particular  modo  ab  que 
s' fan  algunas  cosas ;  com  pintar  al  oH,  re- 
presentar al  viu.  Al.  Hoc  vel  ¡lio  modo. 

ALA.  s.  f.  Ala.  Ala ,  penna. 

ALA,  herba.  Ala.  Helenium ,  hinula. 

ala  ,  d'  exércit.  Ala.  Ala  ,  cornu  exercitús. 

ALA  ,  fila.  Ala.  Linea  ,  series. 

ALA,  la  de  gallina,  capó,  ú  altre  aucéll  plo- 
mada. Alón.  Ala  impiumis. 

ALA,  de  montanya.  Ladera.  Clivus. 

ALA  ,  de  pcx.  Aleta.  Pinna. 

ALA ,  de  sombrero.  Ala  ,  falda.  Galeri  ala. 

ALA  ,  de  teulada.  Alero.  Suggrunda. 

CAYGUT  d'alas.  V.  Alabax. 

cop  D'ALA ,  lo  que  dona  ab  ella  Tauceli ,  6  él 
pex.  Aletazo.  Alae  ictus. 

cop  D*Ai,A ,  él  movimént  de  las  alas,  quand 
las  bat  i'  aucéll.  Aletada.  Alarum  motus,  aut 
iactatus. 

ALAS.  p.  met.  confiansa  que  dona  '1  favor  ó 
protecció  d' alguna  persona  d'autoritat.  ^^/aí. 
Animi  erectio. 

ALAS.  Náut.  velas  que  s'  posan  en  témps  de 


ALA  23 

calma,  desde  la  gabia  á  la  majhr.  Alas.  Veía 
qusdam  minora  in  alarum  formam. 

ALAS  DEL  COR.  Alas  del  corazón.  Curdis  aurí- 
cula". 

cÁURER  LAS  ALAS.  f.  met.  desconfiar,  desmayar. 
Caerse  las  alas  del  corazón.  Animum  despon- 
dere. 

FER  CÁURER  LAS  ALAS.  f.  féf  pérdper  la  confian- 
sa ,  desanimar.  Qwíirar,  d  cortar  las  alas. 
Ánimos  vei  conatus  refringere. 

DONAR  ALAS.  f.  met.  donar  ánimo  ó  confiansa  á 
algú,  perqué  s'  atrevesca  á  fér  alguna  cosa. 
Dar  alas.  Ánimos  addere. 

TALLAR  LAS  ALAS.  f.  uict.  detenjf  los  progréssos 
d'aigú  en  lo  quj  pretén  ,  inténtr.,  ó  executa. 
Cortar  los  vuelos,  quebrar.,  ó  cortar  las  alas. 
Pennas ,  alas  incidere. 

NO  POT    SER    MES    NEGRe'l    CORP    DEL    QUE    SO» 

LAS  ALAS.  ref.  V.  Corp. 
ALA  ,  ALA.  interj.  vulg.   per   mdurer  ,  6  donar 

préssa.  Ea ,  vamos.  Eia  ,  age. 
ALÁ.  s.  m.  especie  de  gós.  Alano.  Molossus. 
ALABADÍSSIM,  MA.  adj.  sup.  Alabudisimo. 

Valde  laudatus. 
ALABADOR,  s.  m.  Alabador.  Laudator,  lau- 

dum  buccinator. 
ALABANSA.  s.  f.  Alabanza.  Laus,  laudatio. 
ALABAR.  V.  a.  Alabar.  Laudare ,  collaudare, 

celebrare. 
Li  ALABO  ÉL  GusT.  f.  Alabo  el  gusto.  Quod  id 

amaveris,  optaveris  ,  elegeris,  lauda. 
ALABO   LA  LLANESA.  f.  iróu.  Alabo  la  llaneza. 

Ingenué  factum  laudo. 
ALABAT  ruc  qu'  á  vexdre  t'  dug.  ref.  Alábate 

cesto  ,  que  venderte  quiero. 

Prome  rúas  ,  asine ,  en  cupio  te  venderé, 

laudes. 
CADA  OLLÉR  ALABA  SAS  OLLAS,  ref.  Cada  olkro 

alaba  su  puchero :  Cada  bubonero  alaba  sus 

agujas.  Sua  quisque  probat. 
TE  n'  POTS.BEN  ALABAR,  expr.  fam.  Alábate  pO" 

lia   que  has  puesto  un   huevo ,  y  ese  huero. 

Veré  laudandus  ob  egregium  factum. 
ALABARSE,   v.  r.  Alabarse.  Gioriari,  semet 

laudare. 
ALABAX.  adj.  dit  del  sombrero  que  té  las  alas 

caygudas.  Alicaído,  Demissis  alis. 
ALACAX,  met.  qui  ha  cay^nit  de  son  estat  d'opu- 

lencia.  Alicaído.   Viribus   aut  fortuna  deci- 

sus. 
ALABARDA,  s.  f.  Alabarda.  Hasta  securicu- 

lata. 
ALABARDÉR.   s.   m.   Alabardero.     Hastatus 

miles. 
CQP  d'  alaeauda.  Alabardazo.  Hastae  securicu- 

latae  ictus. 
ALABASTRE.  s.  m.  Alabastro.  Alabastrum. 
ALABAT ,  DA.  p.  p.  Alabada. 
ALACAYET.  s.  f.  dim.  Lacayuclo.  Puer  pedis- 

sequus.  liA 

ALA. 


24  -ALA 

ALACAYO.  $.  m.  Lacayo.  Pedisseqvras ,   mi- 

nister  á  pedibus. 
ALACRÁN,  s.  m.  ant.  pex.  V.  Escórpora. 
ALAT,  DA.  adj.  Alado,  Alatus,  pennatus,ali- 

ger. 
ALADA.  Sk  f.  formiga  axí  dita.  Aluda.  Fórmi- 
ca alata. 
ALADAR.  í.  m.  ant.  cabells  que  cauhen  so- 

bre'ls  polsos.  Aladar.  Ala. 
ALADRE,  s.  m.  ant.  V.  Arada. 
ALAGOTAYAR.  v.  n.  ant.  V.  Adular. 
ALAFA  YA.  s.  f.  Anajaya.  Bombix,  spissiori 

filo  texta. 
ALAJA.  s.  f.  Alhaja.  SupelJex ,  monile. 
¡  QUINA   ALAJA  !    expr.    irón.    j  Buena  alhaja ! 

¡  Pretiosa  supellex ! 
ALAJAR.  V.  a.  Alhajar.  Supellectili  ornare, 

instruere. 
ALAJA T,  DA.  p.  p.  Alhajado. 
ALAJETA.  s.  f.  dim.  Alhajuela.  Crepundia. 
ALAMARA.  s.  f.  del  manteu,  ó  de  i'armussa. 

Fiador.  Offendix. 
ALAMARA ,  la  que  servex  de  trau  y  botó  sobre'l 

vestit.  Alamar.  Sericus  ant  argenteus  funicu- 

lus ,  fjlobulo  &  ansula  instructus. 
ALAMBÍ.  s.  m.  Alambique.  Destillatorium  chi- 

micum  ,  subümatorium. 

PASSAR     PER     t5tS    LOS    ALAMBINS.   f.    PoSOr  pOT 

todas  las  aduanas.   Rectiori  &  exactiori  tru- 

tiná  expendí. 
ALAMBINAR.  v.  a.  destilar.  Alambicar.  Suc- 

cum  distiilatione  extrahere. 
ALAMBiNAR.  mct.  examinar,  apurar.  Alambicar. 

Subtilius  rem  prospicere. 
ALAMBOR,  s.  m.  ant.  V.  Contraparet. 
ALAMBRL  s.  m.  ant.  V.  Alambí". 
ALANAGAR.  v.  n.  ant.  V.  Relliscar. 
ALANCEJAR.  v.  a.  ant.  Alancear.    Lancea 

transfodere. 
ALARGUAR.  v.  a.  ant.  V.  Allargar. 
A   LAS   HORAS,  adv.  t.  Entonces.  Tune,  eo 

tempere. 
Á  LAS  HORAS  d'ara.  A  la  horo  de  ahora.  Prae- 

senti  tempore  ,  nunc. 
ALARDE,   s.  m.  ait.  la  revista  que  s'  fa  deis 

soldáis.  Alarde  ,  revista  ,  reseña.  Copiarum, 

miiitiim  recersio. 
rER  alarde,  f.  Hacer  alarde.  lactare. 
ALARB.  s.  m.  Alarbe  ,  alárabe.  Ferus  homo. 
ALARIT.   s.    m.  Alarido.    Vociforantis  vehe- 

m^fps  acutusque  clamor. 
ALARMA,  s.  f.  Alarma.    Súbita  in  hostes  ir- 

ruptio. 
ALARr^TAR.  v.   a.   commóurer  ,    consternar. 

Alarmar.  Terrorem  incutere  ,  iiñiceie. 
ALAT,  DA.  adj.  lo  que  té  alas.  Alado.  Aligcr, 

pennatiis. 
ALAT.  adv.  ant.  Al  lado.  A  latere ,  ad  latus. 
ALATXA.  s.  f.  pex.  Alache.  Scombrus. 
ALBA.  s.  f.  vestit  sacerdotal.  Alba.  Sacerdotalis 

vestís  alba. 


ALB 

alea  ,  arbre.  Álamo.  Populas. 

ALBA.  s.  f.  la  primera  claror  del  dia.  Alba,  Au- 
rora ,  diluculum. 

PUNTA  d'alba.  Alborada.  Antelucanum  tem- 
pus. 

AL  TRENCAR  DEL  ALBA.  f.  ant.  Al  amanecer  ^ 
al  reir  del  alba.  Prima  luce. 

APUNTAR  l'alda.  f.  Alborear.  Primam  dlei  lu- 
ce m  emicare. 

ALBADA.  s.  f.  música  feta  abans  de  dia.  Albo~ 
rada.  Antelucanus  ad  fores  alicuíus  gratulan- 
tium  concentus. 

ALB  ARA.  s.  f.  debitori.  Fale.  Caatio,  chiro- 
graphum. 

ALEARÁ  ,  guia  ó  despatx  de  las  Reals  Aduanas. 
Guia.  Syngrapha  tclonaria  ,  syngraphum. 

ALBARDA.  s.  f.  Albarda.  Clitdlx. 

ALBARDA  SOBRE  ALBARDA.  f.  Albarda  sohre  al- 
barda. Loquutio  per  pleonasmos  &  battolo- 
gías. 

ALBARDÁ.  s.  m.  ant.  Bufón.,  truhán.  Scurra. 

ALBARD.Í,  ant.  qui  viu  de  gorras.  Gorrista.  Pa- 
rasitus. 

ALBARDÁ.  ant.  V.  Representant  de  comedias. 

ALBARDANEJAR.  v.  n.  ant.  fér  él  truhá. 
Chocorrear,  truhanear,  Scurrari. 

ALBARDANEJAR ,  ant.  víurcr  de  gorras.  Andar 
de  gorra.  Parasitarí. 

ALBARDANEJAR ,  ant.  V.  Representar  come- 
dias. . 

ALBARDANERÍA.  s.  f.  ant.  truhanería.  Cho- 
carrería. Scurrilífas. 

ALBARDANERÍA ,  ant.  V.  Represcntació  de  co- 
medias. 

ALBARDAR.  v.  a.  Albardar.,  enalbardar.  Cli- 
tellas  imponere. 

ALBARDAR,  mct.  cnganyar.  Engaytar,  Decipere, 
seducere ,  deludere. 

ALBARDAR  AL  RE\  ES.  f.  FolversB  la  albarda  á 
la  barriga.  E  contrario  rem  evenire :  spe 
fdli. 

CUYDADO  QUE  NO  AL3ARDÉM  AL  REVÉS,  f.  fam. 

Plegué  á  Dios  que  orégano  sea .,  y  no  se  nos 
vuelva  alcaravea.  Ne  contra  eveniat  quam 
optamus,  quam  animo  intendimus. 

ALBARDÉR.  s.  m.  V.  Bastér. 

ALBAREDA.  s.  f.  Alameda.  Populetum. 

ALBAT.  s.  m.  Párvulo.  Párvulos. 

ALBEDRIU.  s.  m.  Albcdr:o.  Arbitrium. 

ALBELLÓ.  s.  m.  ant.  V.  Clavaguera. 

ALBENC.  s.  m.  lo  de  la  fusta.  Alborno.,  alu- 
bra ,  borno.  Alburnum. 

ÁLBER  BLANC.  s.  m.  ant.  Álamo  blanco. 
Populus. 

ALBERCOC.  s.  m.  V.  Abercoc. 

ALBERcoc  DE  DOMAS.  Damasco.  Malum  Da- 
mascenum. 

ALBERCOQUÉR.  s.  m.  V,  Abercoquér. 

ALBERG.  s.  m.  Albergue.  Hospitium. 

ALBERGADÓR.  s.  m.  ant.  V.,  AJbergu^^r. 

AL- 


ALB 

ALBERGAR,  v.  n.  Albergar.  Hospitio  rtci- 

pere. 
ALBERGARÍA,  s.  f.  ant.  V.  Hostal. 
ALBERGtí.  s.  m.  Albérgico.  Persicum  durico- 

rium  ,  duracinum. 
ALBERGER.  s.  m.  Alberch'igo.  Pérsica  arbor. 
ALBERGJNIA.  s.  f.  Beretigina^   alberengena. 

Malum  insanum. 
cop  d'alberginia.  Berengenazo.  Ictus  mali  in- 

sani. 
ALBERGhVIÉRA.  s.  f.  Berengena.  Melon- 

gena. 
ALBERGUER.  s.  m.  Albergador.  Hospes,  qui 

alterum  hospitio  recipit. 
ALBERNÜZ.  s.  m.  ant.  especie  de  capa.   Al- 
bornoz. Pallium. 
ALBEYLAN.  s.  m.  ant.  V.  Clavaguera. 
ARBIR  ,  ALBIRE  ,  ALBIRL  s.  m.  ant.  V. 

Arbitre  ,  judici  ,  parer. 
ALBIRAR.  V.  a.  ant.  V.  Judicar  ,  arbitrar. 
ALBiRAR.  V.  n.  ant.  V.  Ovirar. 
ALBIXERA.  s.  f.  ant.  regalo  que  s'  fa  ,  ó  es- 
trenas que  s'  donan  per  una  bona  nova.  Al- 
bricias. Strenae. 
ALBIXERA,  ant.  bona  nova.  Buena  nueva.  Pau- 

stuin  nuntium. 
ALBOR,  s.  m.  ant.  blancura.  Albor  ,  albura. 

Candor. 
ALBOROT.  s.   m.  bullicí  ,  rumor.  Alboroto. 

Tuinultuarium  murmur. 
ALBOROT  ,  motí.  Alboroto.  Tumuitus  ,  seditio. 
ALBOROTADAMENT.  adv.  m.  Alborotada- 
mente. Turbulenter. 
ALBOROTADOR ,  RA.  s.  m.  y  f.  qui  mou 
algún  aiborot,  ó  motí.  Alborotador.   Turba- 
tor  ,  com motor. 
ALBOROTAR,  v.  a.  Alborotar.  Turbare,  com- 

moveré. 
ALBOROTAR  EL  BARRÍ,  f.  Alborotar  la  calle.  Vi- 

cinia  turbare  ,  commovere. 
ALBOROTAR  EL  GALLiNER.  f.  met.  Alborotar  el 
gallinero  ,  el  palomar.,  el  cortijo  ,  el   rancho. 
Miscere ,  turbare. 
ALBOROTARSE,  v.  r.  V.  Amotinarse. 
ALBOROTARSE  ,  alterarse  ,  desassosegarse.  Albo- 
rotarse ,  alborozarse.  Turbari. 
ALBOROTAT  ,  DA.  adj.  qui  ab   poc  motiu 
s'alborota  ,  é  inquieta.  Alborotado  ,  alboro- 
tadizo. Turbulentus. 
ALBOROTAT.  V,  Atolondrat. 
ALBUDECi\,  s.f.  ant.  especie  de  meló.  Badea. 

Mslopepo. 
ALBUFERA,  s.  m.  Albufera.  Lacus  ex  mari- 

nis  aquis. 
ALCALDE,  s.  ra.  Alcalde.  ludex. 
ALCADE  DE  CASA  Y  coRT.  Alcalde  de  Casa  y  Cor- 
te. Regic-e  domas  &  Curiae  exercenda;    ¡usti- 
ti:c  praepositus. 
ALCALDE  DE  BARRÍ.  Alcülde  ds  burrio.  ludex 

pedáneas. 
Hom.  I. 


ALCALDE  maj6r.  Alcalde  mayor.  Príetoris   Ur- 

bani  Assessor. 
TEÑIR  LO  PARE   ALCALDE,    f.   Tener   el  padre 

Alcalde.  ludicem  cognatum  ,   araicum   ha- 

bere. 

ALCALDÍA,  s.  f.  Alcaldía.  Munus ,  aut  ditio 
ludicis. 

ALCANS.  s.  m.  la  diferencia  que  hi  ha  áú 
cárreg  á  la  data.  Alcance.  Rationum  subdu- 
ctio. 

ALCANS ,  capacitat ,  talent.  Alcance,  Ingenü  vi- 
vacitas. 

ALCANSAR.  v.  a.  aconseguir.  Alcanzar.  Asr- 
sequi  ,  consequi. 

ALCANSAR ,  acreditar  alguna  c[\iinútat.  Alcan- 
zar. Subductis  rationibus  crcditorem  esse. 

ALCANSAR  ,  compéndrer  ,  conexer.  Alcanzar. 
Ingenio  assequi  ,  comprch  ndere. 

ALCANSAR  ,  lograr.  Alcanzar.  Obtinere  ,  impe- 
trare. 

QUI  CANSA  ,  ALCANSA.  f.  Pobre  importuno ,  jaca 
mendrugo. 
Panditur  ad  crebras  ¡anua  dura  preces. 

ALCÁNTARA,  s.  f.  la  caxa  ains  la  qual  se 
recull  la  péssa  de  vellut  al  ténips  de  tr.-ba- 
llarla.  Alcántara.  Capsa  textoria  ubi  sérica 
tela  Ínter  texendum  asservatur. 

ALCARXOFA.  s.  í.  V.  Escarxofa. 

ALCARXOPERA.  s.  f.  V.  Escarxofera. 

ALCASSAR.  s.  m.  Náut.  Alcázar.  Stega. 

ALCEA.  s.  f.  herba.  Alcea.  Malva  alcea. 

ALCOBA,  s.  m.  Alcoba.  Cubile. 

ALCOBETA.  s.  f.  dim.  Alcobilla  ,  alcobita^ 
Cubiculum. 

ALCOFOLL.  s.  m.  ant.  pedra  mineral.  Alco- 
hol. Stibium. 

ALCOFOLLAR.  v.  a.  ant.  pintar  ab  alcofóll. 
Alcoholar.  Stibio  illinere. 

ALCORA.  s.  m.  Alcorán.  Alcoranus  ,  legis 
mahometicre  líber. 

ALDEA,  s.  f.  Aldea.  Pagus,  oppidulum. 

ALDEA  .,N A.  aój.  Aldeano.  Pagauus,  rastl- 
cus. 

ALDUCAR.  s.  m.  Alducar.  Eombicina  medii 

ordinis  filamenta. 
ALDüF.  s,  m.  ant.  V.  Catúfol. 
ALDüF,  ant,  pandero.  Adufe.  Tympanum. 
ALDUFER,   RA.    s.  m.  y  f.    ant.    tocador 

de  pandero.  Adufero.  Tympanorum  pulsa- 

toj. 
ALÉ.  s.  m.  Aliento.,  vaho.,  hálito.  Halitus. 
ALEGRA,  s.  f,  insirument  de  Cirurgía.  Le<^ra, 

Scalpra  lunata. 
ALEGRADOR  DE  LLUMS.  s.  m.  Alegra- 
dor. Toriilis  chürtiila  excitando  lumini. 
ALEGRAxNSA.  s.  f.  ant.  V.  Alegría. 
ALEGRAtx.  v.  a.  Alegrar.  Lsetiflcare ,  exhíla- 

rare. 
ALEGRAR  LOS  LLUMS.  f.  mít.  Alegrar  las  luces. 

Luces  contorto  papyro  excutere. 

g'  ALfi^ 


26  ALE 

ALEGRARSE,  y.  r.  Alegrarte.  Lstari ,  gau- 

dere. 
ALEGRARSE  ,  ant.    gaudlr    d'algun    privilegi , 

exénipció  &:c.  \ .  Gaudir. 
ALEGRAT,  DA.  p.  p.  Alegrada, 
ALEGRATGE.  s.  m.  ant.  V.  Alegría. 
ALEGRE.  6.  m.   ant.  Alegría.  Lsetitia,  gau- 

dium ,  exultatio. 
ALEGRE,   adj.  contení,  joyos.  Alegre.  Lsetus, 

hüaris ,  alacris. 
ALEGRE,  met.  fausto,  felis,  com:  noticia  alegre. 

Alegre.  Lsetus ,  faustus. 
ALEGRE,  met.  dit  de  las  cosas  inanimadas,  com: 

vista  ALEGRE.  Alegre.  Alacris ,  laetus. 
ALEGRE,  met.  dit  deis  colors  vius  y  agradables 

á  la  vista.  Alegre.  Vividus. 
ALEGRE  DE  CASCOS.  Alegre  de  cascos.  Imprudens, 

incautas. 

ESTAR    ALEGRE  ,    TEÑIR     LOS    ALEGROIS.    f.  mCt. 

Alegrarse.  Vino  aliquantuliim  capi. 

GASTAR     ALEGRAMENT.     f.    V.    GaStar. 

ALEGRAMENT.  adv.  m.  Alegramente.  Láete, 

hilariter,  iucundé. 
ALEGRÍA,  s.  f.  Alegría.  Laetitia ,  hilaritas, 

gaudium. 
ALEGRÍA  ,    planta.    Alegría  ,   ajonjolí.  Sesa- 

mum. 

TEÑIR   GOTG   SENS    ALEGRÍA,    ref.    El  gOZO  etl  ¿I 

pozo. 

Abstulit  ecce  mihi  subitus  íam  gaudia  casus. 

ALEGRÍSSIM  ,  MA.    adj.  sup.  Alegrísimo. 
Laetissimus» 

ALELUYA,  s.  f.  Aleluya.  Alleluya. 

ALELUYA,  herba.  V.  Liijuia. 

ALEMANDA.  s.  f.  cert  ball.  Alemana.  Ger- 
mana. 

ALEMANY,  A.  adj.  Alenian.  Germanus. 

ALEÑA.  8.  f.  Lesna ,  alesna ,  subilla.  Subu«- 
la. 

ALEÑADA,  s.  f.  Vaharada.  Halitus. 

ALEÑAR.  V.  n.  Alentar.,  vahar.,  vahear.  Res- 
pirare ,  anhelare. 

ALENDAR,  v.  n.  ant.  respirar  ab  forsa.  Re- 
sollar.  Anhelare. 

ALENDAR,  s.  m.  ant.  respiració  forta.  Resuello. 
Anhelitiis. 

ALENEGABLE.  adj.  ant.  Lúbrico ,  delezna' 
ble ,  resbaladizo.  Lubricas. 

ALENEGAMÉNT.  s.  ni.  ant.  T  accio  de  llis- 
car.  Desliz  ,  resbalan.  Lapsus. 

ALENEGARSE.  v.  r.  ant.  lliscar.  Deslizar- 
se ,  escurrirse  ,  resbalarse.  Labi. 

ALENTAR,  v.  a.  Alentar.  Robur  addere. 

ALENTAT  ,  DA.  p.  p.  Alentado. 

ALENTAT  ,  DA.  adj.  Alentado.  Fortis ,  strenuus. 

ALENS,  ALEÑT.  s.  m.  ant.  V.  Alé. 

ALENTORN.  adv.  I.  ant.  V.  Enthrn. 

ALEP  DE  MOLÍ.  s.  m.  Rodezno.  Moletrinao 
trochlea. 

ALERTA,  interj.  Alerta.  Vide,  vigila. 


ALE 

vfes  ALERTA,  cxpr.  ab  que  s'amenassa  á  algü 
ó  se  li  fa  ente'ndrer  qu'está  exposat  á  algua 
perill  ó  cástig.  Guárdate  del  diablo.  Cave. 

ALETA,  s.  f.  dim.  Aleta.,  aulla.  AUula,  pen- 
nula,  accilla. 

ALETA  DE  PEx.  Alctü.  Pínnula. 

FÉR  l'aleta  los  aucélls.  f.  Cemersc  las  aves» 
Crebro  alarum  motu  suspendí  aves. 

KÉR  l'aleta.  f.  met.  acudir  el  pretenden!  d'al- 
guna  senyora  ais  paratges  ahónt  aquesta  s' 
troba  per  logar  de  sa  vista  y  mostrarli  son 
afecte ,  ú  obsequi.  Hacer  la  rueda,  Ibi  ades- 
se  ,  ea  loca  adire  amatorem ,  quse  illa ,  quam 
diligit,  adit. 

ALETAR.  V.  a.  ant.  V.  Alletar. 

ALEVOS,  SA.  adj.  Alevoso.  Lifidus. 

MORT  alevosa.  Mucrte  alevosa.  Mors  prodi- 
toria. 

ALEX.  s.  m.  nom  d'home.  Aléxos.  Alexius. 

ALFABAGA  ,  ALFÁBEGA,  s.  f.  ant.  V.  AI- 
fábrega. 

ALFABET.  s.  m.  Alfabeto.  Alphabetum,  ele- 
mentorom  syllabus. 

ALFABÉTIC,  CA.  adj.  Alfabético.  Alphabe- 
ticum. 

ALFABREGA.  s.  m.  Albahaca.  Ozimum. 

ALFÁBREGA  BORDA.  Albakaca  salvage .,  silvestre. 
Alcino ,  ocymastrum  ,  erinus  ,  echinus. 

ALFÁBREGA  CRESPADA.  Albakaca  fizü.  Ocymuiii 
basilicum. 

ALFAC.  s.  m.  banc  d'arena.  Alfaque.  Syrtes. 

ALFALS.  s.  m.  Alfalfa ,  mielga.  Herba  me- 
dica. 

ALFANGE.  s.  m.  Alfange.  Acinax. 

ALFANGE    GRAN ,  ALFANJ  AS.    Alfunjon.,    olfinjO' 

ttazo.  Grandior  acinax. 
cop  d'alfange.  Alfanjazo.  Acinacis  ictus. 
ALFARDÓ.  s.  m.  ant.  V.  Volandera. 
ALFENYIC.  s.  m.  ant.  Alfeñique.  Penidia. 
ALFÉRES.  s.  m.  Alférez.  VexíUifer. 
ALFOLBES.  s.  f.  ant.  fenogrég ,  planta.  AU 

holva.  Foenum  graecum. 
I  ALFONDECH.  s.  m.  ant.  Albóndiga.  Hor- 

reum  publicum. 
ALFORJA,  s.  f.  Alforja.  Mantica  ,  duplicis 

fundí  pera. 
ALFOR  f ETA.  s.  f.  Alforjilla  ,  alforjita ,  al- 

forjuela.  Manticula. 
ALFÓRRAR.  v.  a.  ant.    donar  llíbertat    al 

esciau.  Ahorrar.  Emancipare. 
ALFORRÉ  ,  RA.  adj.  ant.  la  persona  qu'  es 

libre  ,y  a'ntes  era  esclava.  Horro.  Libcr. 
ALGA.  s.f.  herba  que  s'  cria  dins  del  mar.  Al- 
ga. Alga. 
ALGALIA,  s.  f.  licor  del  gat  d'algalia.  Alga- 

/jíi,  ZibeílinEe  martis  humor. 
algalia.  Cirúrg.  Algalia.  Fístula  senea  chirur- 

gica. 
GAT  d'algalia.  s.  oi.  Goto  ds  Algalia.  Marte» 

zibellíaa. 

AL- 


ALG 

ALGEBRISTA,  s.  m.  algebrista.  Algebrse  pe- 


ritus. 
ÁLGEBRA,  s.  f.  Algebra.  Algebra. 
ALGEBRÁIC,  CA.  adj.  algebraico.  Algebrai- 

cus. 
ALGEPS.  s.  m.  ant.  V.  Guix. 
ALGORFA,  s.  f.  ant.  V.  Golfa. 
ALGOTZILAT.  s.  m.  ant.  Alguacilazgo.  Ac- 

censi  manus. 
ALGOTZIR  ,  ALGUAZIR  ,  ALGUTZIR. 

s.  m.  ant.  V.  AgusU. 
ALGÜ.  pron.  reL  indecl.  Alguien.  Aliquls. 
ALGUIRANDO.  s.  m.  ant.  Aguinaldo.  Stre- 

Díe. 

ALGÚN,  NA.  adj.  Alguo .,  alguno.  Aliquis. 

ALGÚN  TÉMPS ,  ALGUNA  HORA.  m.  adv.  En  otro 
tiempo.  Olim. 

ALGUNA  VEGADA.  Alguna  vtz.  Alíquando,  quaD- 
doque ,  aliquoties. 

ALHENYA.  s.  f.  ant.  cert  abret.  Alheña.  L¡- 
gustrum. 

ALIACRA.  8.  f.  ant.  V.  Ictericia. 

ALIANSA.  s.  f.  unió ,  pacte.  Alianza.  Faedus, 
pactum. 

ALIANSA  ,  parentiu.  Alianza.  Affinitas. 

aliaría,  s.  f.  herba.  Aliaría.  Erysimum,  al- 
liaria. 

ALIARSE.  V.  r.  Aliarse.  Faedus  inire. 

ALICATAS,  s.  f.  p.  Alicates.  Parvulae  forci- 
pes. 

ALICORN.  s.m.  Unicornio.  Unicornis,  mono- 
ceros. 

ALIENACIÓ.  8.  f.  Enagenacion.  Alienatio, 
distractio. 

ALIENAR.  V.  a.  Enagenar.  In  alienum  domi- 
nium  transferre. 

ALIENAT ,  DA.  p.  p.  Enagenado. 

ALiENAT,  met.  transportat  ,  fora  de  sí.  Enage- 
nado. Sensibus  abstractus. 

ALIFAFA.  s.  f.  cert  mal  de  las  cabalcaduras. 
Alifafe.  Tumor  aquosus  in  crurlbus  iuniento- 
rum  enascens. 

ALIGA,  s.  f.  Águila.  Aquila. 

ALIGA  BORDA.  AguHucho.  Aquila  degener. 

NAS  d'áliga.    Nariz   aguileña.   Aquilinus  na- 

sus. 
ALIGOT.  s.  m.  Aguilucho.  Pullas  aquilinus. 

ALIJAMA.  s.  f.  ant.  junta  de  moros  ó  juéus. 

Aljama.  Sinagoga,  concilium  punicum. 
ALIMARIAS.  s.  f.  p.  V.  Llimarias. 
ALIMÉNT.   8.  m.  Alimento.  Pabulum ,   ali- 
moniw. 

ALIMENTS.  s.  m.  p.  Alimentos.  Alimenta, 

alimoniae. 
ALIMENTAR,  v.  a.  donar  alim^nt.  Alimen- 
tar. Alere. 
ALIMENTAR  ,    donar   aliménts.  Alimentar.  Ad 

vitam  necessaria  praebere. 
ALIMENTAR,  fomentar.  Alimentar.  Vivificare, 
fovere. 


ALI 


2^ 


ALIMENTAR!,  RÍA.  adj.  Alimentario.  Ali 

meniarius. 
ALIMENTARSE,  v.  r.  Alimentarse.  Pasci. 
ALIMENTAT,  DA.  p.  p.  Alimentado. 
ALÍNYAR.  V.  r.  Aliñar.  Ornare ,  decorare. 
ALINYO.  s.  m.  Aliño.  Ornatus ,  decoratio. 
ALIOLI.  s.  m.  Ajiaceyte.  Ailiatum  ex  oleo. 
ALISADURA,  s.  f.  ant.  V.  Lliscada. 
ALISAR.  V.  n.  ant.  V.  Lliscar. 
ALIURA,  s.  f.  ant.  V.  Aspi. 
ALIURAR.  V.  a.  ant.  V.  Aspiar. 
ALIVIAR.  V.  a.  Aliviar.  Levare,  allevare, 

sublevare. 
ALIVIAT,  DA.  p.  p.  Aliviado. 
ALIVIO,  s.  m.  Alivio.  Levamen,  auxilium» 

levamentum. 
ALJABA,  s.  f.  ant.  V.  Buyrac. 
ALJONOLIO.  s.  m.  ant.  V.  Ajonjolí. 
ALJUB.  s.  m.  ant.  V.  Cisterna. 
ALJUBA.  s.  f,  vestit  de  moro.  Aljaba.  Vestís 

Arábica. 
ALJÜVAR.  s.  m.  ant.  V.  Axovar. 
ALKALL  s.  m.  Jlcali.  Kali ,  sal. 
ALL.  s.  m.  Ajo.  Allium. 
ALL  TENDRÉ.  Ajete.  AlUum  tenerum. 
ALLS  DE  BRUXAS.  s.  m.  p.  Ajo  de  viñas, 

Allium  vineale. 
ALLÁ.  adv.  I.  Allá.  Illic ,  illuc ,  eo  loco. 

ALlX  se  las  HAJA  ,  ó  SE  LAS  HAJAN.     f.    Allá    íff 

Jas  haya  :  allá  se  lo  haya  :  allá  se  la  avengan : 
allá  se  las  campaneen.  ¿Quid  ad  me?  ípsi 
viderint. 

ALLADA.  s.  f.  ant.  V.  Alioli. 

ALLARGAR.  v.  a.  Alargar.  Protendere,  pro- 
ducere. 

ALLARGAR,  amollür.  Alargar^  largar.  Laxare, 
extendere. 

ALLARGAR,  arribar  fins  á  certa  distancia ;  axi  s' 
diu:  Tescopeta  allarca  poc,  ó  molf.  Ataru- 
gar. Pertingere. 

ALLARGAR  ,  aumentar  hl  número  ó  quantitaC 
senyalada,  com:  allargar  él  salari ,  la  rác- 
elo. Alargar.  Adaugere. 

ALLARGAR ,  dar  Ó  cedir.  Alargar ,  largar.  Por- 
rigere ,  cederé. 

ALLARGAR  ,  donar  una  cosa  á  altre  que  está 
distant.  Alargar.  Porrigere. 

ALLARGAR  ,  íét  durar.  Alargar.  Longiüs  pro- 
ducere. 

ANAR   AI/LARGAND  ,  Ó  DIF£RI>ÍD.  f.  Endurat.  Ifl 

dies  dilTerre. 

ALLARGAR  LOS  CORDÓNS  DE  LA  BÍ)SSA.  f.  Alar- 
gar la  bolsa.  Pecnniam  daré. 

ALLARGAR  LA  MA,  EL  PEu  &c.  f.  Alargar ,  ten- 
der. Protendere. 

NO  ALLARGAR  MES  LO  ERAS  QUE  LA  mXnEGA.  f. 

Extender  la  pierna  hasta  donde  llega  la  sá- 
bana. 

Maiores  nido  pennas  ne  extendito  cautus. 
allagar  kim  PAS.  f.  Alargar  el  paso.  Properare» 

ALLAR- 


AttARGAR  ,  suspéndrer  ,  ó  dexar  per  mes  tard 
1'  exécució  d'algima  cosa.  Atrasar ,  diferir. 
Ditferre  ad  aliud  tempus. 

AiLARGAR    POC  t   NO     ALI>ARGAR     MES.    f.  Tcnír 

poc  discurs,  poc  alcans.  Alcanzársele  poco  á 
alguno  :  No  aliunzársele  mas.  Minus  mentís 
acie  pollere. 
ALLARGARSE.  v.  r.  Alargarse.  Prolongar!. 
ALLARGS ,  ALLARGAS.  s.  m.  y  f.  p.  Lar- 
gas. INIorse ,  dilationes. 
DONAR  ALLARGAS  f.  Dar  lurgas.  Moras  trahere, 
.  nectere  ^  rem  prorogare  ,  procrastinare  :  us- 
que  &  usque  dilferre. 
ALLEGACIÓ.  s.  f.  Alegación.  Allegatio. 
^L  LEGAR.   V.  a.  Alegar.    Allegare  ,  edere, 

proferre. 
AL  LEGAT.  s.  m.  for.  Alegación.,  alegato.  Al- 
legatio. 
ALLEGORÍA.  s.  f.  Alegoría.  Allegoria. 
ALLEGORICAMENT.  adv.    m.   Alegórica- 
mente, AUegoricé. 
AL  LEGÜRIC  ,  CA.adj.  Alegórico.  AUegoii- 

cus. 
ALLETAR.  v.  a.  ant.  donar  mamar.  Atetar. 

Lactare  ,  lacte  nutriré. 
ALLEUGERAMÉNT.  s.  m.   Aligeramiento. 

Levatio,  allevatio. 
ALLEUGERAMÉNT,  dc  la  naUt  AUjo.  fixoneratio, 
-    allevatio. 

ALLEUGERAR.  v.  a.  Aligerar.  AUevare,  le- 
vare. 
ALLEUJAMÉNT.  s.  ra.  V.  Alleugeramént. 
ALLEUiAR.  V.  a.  V.  Alleugerar. 
ALLEUjAR  ,  Pembarcació.  Alijar.  Exonerare. 
ALLEVAR.  V.  a.  Levantar  ,  imponer.  Impu- 
tare ,  affingere. 
ALLL  adv.  1.  Allí.  Ibi  ,  illic  ,  eo  loci. 
ALLIBERTADOR.  s.  m.  ant.  V.  Lliberta- 

dór. 
ALLIBERTAR.  v.  a.  ant.  V.  Llibertar. 
ALLIGACIÓ.  s.  f.  en  los  metalls.  Alligacion. 

Alligatio. 
ALLIGACIÓ,  regla  d'  Aritmética.  Aligación.  Re- 
•  gula  Alligationis. 

ALLLMARL\S.  s.  f,  p.  V.  Llimarias. 
ALLISAMÉNT.   s.  m.  ant.  Tacció   d'allisar. 

Alisadura.  Politura  ,  politio. 
ALLISAR.  V.  a.   Alisar.    Levigare   ,   polire, 

per  polire. 
ALLISAR    LAS   PARETS.    f.    Enrüsar.    Planare , 

aequare  parietes. 
ALLISTAR.  V.  a.  Alistar.  Conscribere. 
ALLISTAT  ,  DA.  p.  p.  Alistado. 
ALLITARSE.  v.  r.  ant.  posarse  en  lo  Hit  per 
malalt.  Ponerse  en  cama  ,   encamarse.   Mor- 
bum  lecto  affigere  a;grum :  ex  morbo  decum- 
bere. 
ALLITAT ,  DA.   p.  p.  ant.  Puesto  en  cama., 

encamado. 
ALLOCUCIÓ.  s.  f.  Alocución.-  Allocutio. 


ALL 

ALLOCARSE.  v.  r.  ant.  tornarse  lloca  la  ga- 
llina. AUocarse  ,  ponerse  clueca  la  gallina, 
Ovis  gallinas  incubare. 
ALLOMADURA.  s.  f.  Deslomadura.  Elumba- 

tio  ,  delumbatio  ,  lumbago. 
ALLOMAR.    V.    a.   Deslomar.    Delumbare , 

elumbare. 
ALLOMAT  ,  DA.  p.  p.  Dcslomado. 
ALLOMARSE,  v.  r.  Deslomarse.   Delumbarl, 

elumbari. 
ALLUCÍNACIÓ.  s.  f.  Alucinación.  Halluci- 

natio. 
ALLUCINAMÉNT.  s.  m.  V.  Hallucinació. 
ALLUCINARSE.  v.  r.  Alucinarse.  Halluci- 

nari. 
ALLUCINAT,  DA.  p.  p.  Alucinado.,  desa^, 

lumbrada. 
AL-LUDIR.  V.  n.  Aludir.  Alludere. 
ALLUNAT  ,  DA.  adj.  ant.  llunátic.  Alunado. 

Lunáticos. 
ALLUNYAMÉNT.  s.  m.  Alejamiento.  Elon- 

gatio ,  recessus. 
ALLUNYAR.  v.  a.  Alejar.  Ablegare ,  procul 

pellere. 
ALLUNYARSE.  v.  r.  Alejarse.  Longé  rece- 
dere  ,  digredi ,  procul  abscedere.  ■■  ,\ 

ALLUNYAT,  DA.  p.  p.  Alejado. 
ALLUSÍO.  s.  f.  Alusión.  Allusio.  :/. 

AL'LUSIU,  VA.  adj.  Alusivo.  Allusivus.jl^iA 
ALMADRABA,  s.  f.  filat  per  pescar  la  tun.yi- 
na.  Almadraba.  Rete  tynnarium  sive  ceta- 
rium. 
ALMANAC.  s.  m.  Almanaque.  Calendarium. 
ALMANCO.  adv.  V.  Alómenos. 
ALMANGONAR.     v.    a.    ant.    V.    Enman- 
gar- 
ALM ANGRA,  s.  f.  Almagre.,  almazarrón.  Ru- 
brica. 
ALMANGUENA,  s.  f.  ant.  V.  Almangra. 
ALMARRAXA.  s.  f.  ant.  V.  Morratxa. 
ALMARTECH.  s.  m.  ant.  Almártaga ,  litar- 

girio.  Litargyrus. 
ALMEDROT.%.  m.  ant.  V.  Almodroc. 
ALMENYS.  adv.  ant.  V.  Alómenos. 
ALMESC.  s.  m.  Almizcle.  Moschus. 
ALMÉNOS.  adv.  V.  Alómenos. 
ALMÍBAR,  s.  m.  Almibar.  Saccharum  liqua- 

tum. 
ALMIRALL,  ALMIRAY.  s.  m.  ant.  V.  Al- 

mirant. 
ALMIRANT.  s.  m.  Almirante.  Classis  mariti- 

mfe  prsetor. 
ALMODROC.  s.  m.  ant.  Almodrote.  More- 

tum. 
ALMORSAR.  v.  n.  ant.  V.  Esmorsar. 
ALMOSTA.  s.  f.  Almuerza.  Quantum  ambabus 
volis  seminis ,  reive  similis  comprehendi  po- 
test. 
ALMOYNA.  s.  f.  Limosna.  Eleeniosyna ,  stips 
collatitia. 

ju'al- 


'ALM 

e'aLMOYNA   QUA>rD  I.A    PArXs  ,     NO    MIRES  Á  QOf 

I,  A  íAs.  ref.  Haz  bien  y  no  caTus  á  quien. 
Fac  bené:  cuique  hoinini   facías  expenderé 
noli. 

ALMOYNER.  s.  m.  qui  recull  las  alnioynas. 
Demandador .,  qüestor.  Stipitis  corrogator. 

ALMOYNER,  caritatiu.   Limosnero.  In  pauperes 

■    largiis,  in  egenos  beneficus. 

ALMOvNKíí ,  qui  té  Tofici  de  distribuir  las  al- 
nioynas. Limosnero.  Largitionum  prsefectus, 
eleemosynarius. 

ALMUD,  s.  m.  a'nt.  certa  mesura.  Almud.Mo- 
dius. 

ALMUGÁVER.  s.  m.  soldat  en  la  milicia  an- 
tigua. Almogávar.  Miles  excurrens  in  hosti- 
les términos. 

ALMUSSA.  s.  f.  V.  Armussa. 

ALNA.  s.  f.  ant.  mida  de  drap.  Ana.  Ulna 
bélgica. 

ALÓ.  interj.  Alón.  Age,  eamus. 

ALÓ.  s.  m.  ¿■'aucell.  Alón.  Ala  implumis. 

ALODIAL,  adj.  Alodial.  Allodiale. 

ALOIGNAR.  V.  a.  ant.  V.  AUunyar. 

ALOJA,  s.  m.  ant.  certa  beguda.  Aloxa.  Aqua 
mulsa. 

ALÓMENOS,  ALMÉNOS.  adv.  Alómenos, 
Saltem,  saltim. 

ALONGACÍÓ  s.  f.  ant.  V.  Prolongacid. 

ALONGAR.  V.  a.  ant.  V.  Allargar. 

ALORA,  adv.  t.  ant.  V.  Alashoras. 

ALOPECIA,  s.  f.  malaltía  que  fa  cáurer  él  peí. 
Alopecia.,  pelona.,  pehdera.  Allopecia. 

ALOSA,  s.  f.  aucell.  Alondra.  Alauda. 

ALOU.  s.  m.  Alodio.  Allodium. 

ALPARGATA,  s.  f.  V.  Espardenya. 

ALPUSTOST.  mod.  adv.  ant.  Lo  mas  presto. 
Quantó  citius,  quain  primüm. 

ALQUIMIA,  s.  f.  Alquimia.  Chemia,  alchemia. 

ALQUITRA.  s.  m,  ant.  V.  Quitrá. 

ALRE.  adj.  ant.  Oiro .,  otra  cosa.  Aliud. 

ALS.  adv.  ant.  De  otro  modo.  Aliter. 

ALS.  adj.  ant.  Otro.,  otra  cosa.  Aliud. 

ALSA.  s.  f.  tros  de  sola  ó  vaqueta,  que  posan 
los  sabatérs  á  la  forma  de  la  sabata.  Alza. 
Corii  frustulum. 

ALSADA.  s.  f.  Aharia.  Altitudo. 

DiR  Á  l'alsada  d'un  cAMPANAR.f.  Decír  dc  una 
hasta  ciento.  Opprobiis  centies  ingeminatis 
aliquem  lacescere. 

lER  ALSADA,  f.  reuiiir  los  impress5rs  un  exém- 
plar  de  cada  full  per  formar  un  volumen. 
Alzar.  Folia  hinc  inde  collecta  ordinare. 

ALSADURA.  s.  f.  ant.  V.  Alsamént. 

ALSAMENT.  s.  m.  ant.  Alzamiento .,  levanta- 
miento. Erectio ,  elevatio. 

ALSA.'VTÉNT,  AXECAMENT  DE  VEDA.  DesaCOtO.  lu- 

terdicti,  quo  venatio  prohibebatur,  substra- 

ctio. 
ALSAMÉNT,    ant.    insurrecció.   Levantamiento. 

Coniuratio. 
Tom.L 


ALS 


29 


ALSAPREM.  s.  m.  Alzaprima.  Vectis  ad  su- 

blevanda  pondera. 
ALSAPRBMAR.  v.  a.  Alzaprimar.  Vecte  pon- 
dera sublevare. 
ALSAR.  V.  a.  axecar.  Alzar.   Elevare,  tol- 

lere. 
AL3AR,  lo  caygut  Ó  estes  en   térra.  Levantar. 

Erigere. 
ALSAR ,  escapsar  en   lo  jog  de   cartas.  Alzar. 

Partem  cartharum  attollere. 
ALSAR,  met.  al  caygut  y  desvalgut.  Levantar, 

Promoveré  ,  evehere  ,  erigere. 
ALSAR,  l'arrést,  l'entredit,  el  desterro.  Alzar.^ 

levantar.  Absolvere ,  levare. 

ALSAR  Á  ALGÚ  DE  LA  PÓLS  DE  LA  TERRA,  f.  met. 

Levantar  del  polvo  de  la  tierra.  Erigere, 
suscitare. 

ALSAR  LAS  BARRAS,  f.  alsHr  el  gallot  de  las  ar- 
mas de  fog.  Calar  el  can.  Catapultam  explo- 
sioni  parare. 

ALSAR  ÉL  siTi.  f.  Levantar  el  campo ,  el  sitio. 
Obsidionem  solvere. 

ALSAR  ÉL  CAP.  f.  mct.  rcstabürse  en  la  salud, 
ó  en  los  béns.  Alzar ,  levantar  cabeza.  In- 
staurare vires,  fortuuam. 

ALSAR  LA  CASSA.  f.  fér  voIar  la  cassa  d'aucélls 
que  estaba  posada.  Volar.  Avis  volatum  in- 
citare. 

ALSAR,  AXECAR  tA  CASsA.  f.  dit  dels  animals 
que  no  volan.  Levantar  la  caza.  Feras  ¡a 
venatione  comm.overe. 

ALSAR,  AXECAR  EL  coLSE  f.  fam.  be'ufcf  molt 
vi.  Levantar  de  codo.,  6  el  codo.  Pocula  ex- 
haurire. 

ALSAR  EL  cRiT.  f.  Alzar .,hvantar  el  grito.  Vo- 
ciferare. 

ALSAR  DÉU.   f.  V.   LLEVAR  DEU. 

ALSAR  UN  EDiFici.  f.  Alzar,  levantar  un  edificio. 

Structuram  educere,  tollere. 
ALSAR  GÉNT.  f.   Levantar  gente.  Delectum  fa- 
ceré militúm ,  milites  congcribere. 
ALSAR  LA   MA   Á  ALGu.  f.  auienassarlo  ab  ella, 

en  acció  de  pegarÜ.  Levantar  la  mano.  Su- 

blatñ  raanu  minari. 
ALSAR  poLS,  d  PÓLSAGuÉRA.  f.  Levantar  polva- 

reda.  Pulverem  excitare. 
ALSAR  LA  v&DA.í, Desvedar.  Prohibitionem  ve- 

nationJs  tollere. 
ALSAR  VELAS,  f.  Náut.  Alzar  vslas.  Ventis  vela 

daré. 
ALSAR  LA  vEu.  f.  Levatitar  la  voz.  Vocem  in- 

tendere. 
ALSAR  LA  vEu.  f.  parlar  ab  to  de  veu  alt  v  ar- 

rogant.  Levantar  el  gallo.  Vccem  tollere. 
ALSAR  ÉLs  ULLS  AL  csL,   f.   Alzar  los  ojos  al 

cielo.  Dei  opem  implorare. 

NO  ALSAR  LOS  ULLS  DE  TERRA,     f.     A^O    levantüV 

los  ojos.  Ocuios  solo  deiixos  habere. 
ALSARSE.   V.   r.    potarse  dret.    L¿vat¡tarse, 
Sutgere ,  exurgere. 

H  Afc- 


3  o  ALS 

ALSARSE,  amotlnarss.  Alzarse.  Rebellare  ,  á 
principe  deficere. 

ALEARSE  ,    ó      ALSARSB    DEL.    LLIT.      f.    llevarSC. 

Levantarse.  Siirgere  é  lecto. 

ALSARSE  LA  ROBA.  f.  arrebossáfsela.V.  Arreman- 
garse. 

ALsARSK ,  el  que  habia  vingut  á  mfenos.  f.  met. 
Levantarse.  In  pristinum  statum  restituí, 
revocar  i. 

ALSARS£  DE  POTAS  ,  Ó  ALSARSE  DE   tAS  POTAS  DE 

DEVANT.  f.  Empinarse  ,  enarmonarse  ,  enea- 
britarse.  Equuin  aliumve  quadrupedem  se  se 

attollere. 
ALSARSE  DE  puNTETAs.  f.  Empinarse ,  ponerse 

de  puntillas.  Super  pedum  digitis  se  erigere. 
ALSARSE  'l  temps.  f.  Abrir  el  tiempo.  Nubila 

profligar!. 
NO  PODER  ALSARSE.  f.  no  poder  medrar  algú,  ó 

fér  fortuna.  No  cubrirle  pelo  á  alguno.  Haud 

proficere  ,  fortunam  alicui  adversar!. 
ALS  ARIA.  s.  f.  Altura.,  alto.,  proceridad.  Alti- 

tudo. 
ALSINA.  s.  f.  Encina.  Qiiercus,  illex. 
ALsiNA  surera.  Alcomoqiie.  Súber. 
ALSÍNAR.  s.  m.  bosc  d'alsinas.  Encinal.,  enci- 
nar. Quercetum,  querceum  arboretum. 
ALSINERA.  s.  f.  ant.  V.  Alsina. 
ALSINETA.  s.  f.  dim.  Encinilla.  Parva  illex. 
ALT,  TA.  adj.  elevat.  Alto.,  procer .,  prócero. 

Celsus ,  excelsus. 
ALT  ,   gran  en  estatura.  Alto.  Altus  ,  proce- 

rus. 
ALT  ,  lo  que  está  en  situació  elevada.  Alto.  Su- 

blímis. 
ALT,  arduo,  difícil  de  compindrer,  ó  exécutar. 

Alto.  Arduus. 
ALT ,  dit  del  preu.  Alto.  Magnum. 
ALT,   dit  deis  subgéctes,  ó  empleos  elevats. 

Alto.  Excellens ,  exaltatus. 
CAURER  d'alt  á  bax.  f.  Dar  abaxo.  Praecipitem 

ferri. 
PARLAR  ALT.  f.  mct.  parlar  ab  Ilibertat.  Ha- 
blar alto.  Confidentius,  audacter  loqui. 
PAssAR  PER  ALT.  f.   no  advertir  alguna  cosa. 

Pasarse.,  ó  irse  por  a/ío.  Non  animadver- 

tere. 

PICAR     PER    ALT  ,  Ó  PER  MES  ALT.  f.    Picar  mtiy 

alto.,  ó  mas  alto.  Alta  petere,  vel  optare. 

iRÁLRF.a  PER  ALT.  f.  Conseguir.,  lograr,  ó  sacar 
por  flifo.Prseter  communem  ord¡neni,gratiam 
vel  munus  adipisci. 

ALTS  Y  EAXos.  loc.  fam.  desigualtat  en  algún 
terreno.  Altibaxos .,  altos  y  baxos.  Inaequale 
solum. 

ALTSYBAXos,  lEct.  dcsigualtat ,  Ó  varietat  en 
los  succésos ,  ja  prósperos ,  Ja  adversos.  Alti- 
baxos ,  altos  y  bi'.xos.  Y  ices  ,  vicissitudi- 
nes. 

IN  Ai.TA  MAR.  loc.  lluny  dc  térra.  En  alia  mar. 
Medio  in  mari. 


ALT 

ALT  Y  rXiAC  ,  dit  del  home  ó  de  la  dona.  Lan- 
garuto. Tenuis,  procerusque  vir. 

ALTAMÉiNT.  adv.  m.  Altamente.  Praesíanter, 
summé  ,  elaté. 

ALTANER  ,  RA.  adj.  Altanero.  Arrogans. 

ALTAR.  V.  n.  ant.  V.  Alterar. 

ALTAR,  s.  m.  Altar.  Altare  ,  ara. 

ALTAR  PORTÁTIL.  Altar  portátil.  Altare  subdu- 
ctile  ,  explicatile. 

ALTAR  WAjoR.  Altar  mayor.  Ara  princeps ,  má- 
xima, altare  primarium. 

ALTAR  PRiviLEGiAT.  Altar  de  Anima.  Altare 
privilegiatum. 

DEVANT  ALTAR,  s.  m.  ant.  V.  Páüt. 

DEáPARAR  UN  ALTAR  PER  PARARn'  UN  ALTRE.  f. 

V.  Desparar. 

ALTARET.  s.  m.  dim.  Altarico  ,  altarito. 
Arula  ,  minor  ara. 

ALTARÍA,  s.  f.  ant.  V.  Alsada. 

ALTARSE.  V.  r.  ant.  Prendarse.  Capí. 

ALTARSE  ,  ant.  V.  Vanagloriarse. 

ALTERABLE,  adj.  Alterable.  Alterabilis. 

ALTERACÍÓ.  s.  f.  Alteración.  Alteratio. 

ALTERAció,  d'ánimo.  Alteración.  Animi  pertur- 
batio. 

ALTERACIÓ,  de  pols.yí/ferflcjon.  Pulsüs  alteratio. 

ALTERACIÓ,  ant.  V.  Sed. 

ALTERAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Alteració. 

ALTERAR,  v.  a.  mudar  ,  innovar.  Alterar, 
Alterare  ,  perturbare  ,  aliquld  novare  ,  im- 
mutare. 

ALTERAR,  commóurcr,  enfadar.  Alterar.  Com- 
movere  animum. 

ALTERAR  ,  corrómpref.  Alterar.  Vitiare  ,  cor- 
rumpere. 

ALTERAR ,  ant.  causar  sed.  Causar  sed.  Sitim 
moveré. 

ALTERAT  ,  DA.  adj.  ant.  Sediento,  Sitiecs, 
siti  laborans. 

ALTERAT  ,  adj.  V.  Alborotat. 

A1.XERAT,  DA.  p.  p.  Alterado. 

ALTERCACIÓ.  s.  f.  Altercación  ,  altercado. 
A]ter..atio  ,  contentio. 

ALTERCAR,  v.  n.  Altercar.  Altercari  ,  con- 
tendere. 

ALTERCAT.  s.  m.  V.  Incidént. 

ALTERNADAMÉNT.  adv.  ant.  V.  Alternati- 
vamént. 

ALTERNAR,  v.  n.  Alternar.  Alternare  ,  al- 
térnis  vicibus  agere  ,  venire. 

ALTERNATIU  ,  VA.  adj.  Alternativo.  Al- 
ternus. 

ALTERNATIVA,  s.  f.  Alternativa.  Alterna- 
tiva ,  aiternatio. 

ALTERNATIVAMÉNT.  adv.  m.  Alttrnati- 
vamente.  Alternatim  ,  alterné. 

ALTESA.  s.  f.  ant.  V.  Elevado,  altitut. 

ALTESA  ,  tractamént.  Alteza.  Celsitudo. 

ALTIMIRA.  s.  f.  certa  herba.  Aríenj,isa  ,  ar- 
temisia. Artemisia. 

AL- 


ALT 

ALTISME.  s.  m.  ant.  V.  Altíssim. 
ALTISSIM  ,  MA.  adj.  sup.  Altísimo.  Altissi- 

mus. 
ALTÍSSIM.  s.  m.   nom   que  antonomásticam^nt, 

se  clona  á  Déu.  Jltisirno.  Altissinuis. 
ALTIVESA.  s.  f.  Altivez.  Elatio  animi,  fero- 

cia. 
ALTIU,  VA.  adJ.  Altivo.  Elatus,  tumidus, 

ferox. 
ALTITUT.  s.  f.  V.  Altura,  alsaria. 
ALTIVAMÉNT.  adv.  m.  ant.    Altivamente. 

Superbé  ,  elate,  elatiori  animo. 
ALTISSONANT.  adj.  Altisonante.  Altisonus. 
ALTO  AQUÍ.  exp.  Alto  ahí.  Siste. 
fí:r  alto.  f.  Hacer  alto.  Sistere. 
ALTRE  ,  TRA.  adj.  Otro.  Alius ,  alter. 

ALTRE   VINDRÁ    QUE  m'  ABONARÁ.  Tcf.    V.    Abo- 
nar. 

ALTRE  TANT.    Otro  tauto.  Tantídem ,  tantun- 

dem. 
ALTREMÉNT.  adv.  m.  De  otro  modo,  en  otro 

modo.  Aliter,  secüs,  alio  modo. 
ALTRETAL.    adv.  ant.    V.  Semblantmént, 

igualmént. 
ALTRESÍ.  adv.  mod.  ant.  Otrosí^  también. 

ítem,  pariter,  itidem. 
ALTRÜY.  pron.  ant.  V.  Altre. 
ALT  URA.  s.  f.  Altura.  Altitudo. 
ALTURA  DE  POLO.  Alturu  de  falo.  Elevatio. 
ALUDA,  s.  f.  V.  Luda. 
ALUM.  s.  m.  Alumbre.  Alumen. 
ALUM  DE  ROCA.  Alumbre  de  roca.  Alumen  ru- 

peum. 
ALUM  DE  g6s.  Canina.  Caninum  stercus. 
ALUM   DE  PLOMA.  Alumbre  de  pluma.  Amian- 

tus. 
ALUMAYRE.  s.  m.  qui  arreplega  Talum  de 

shs.  Caninerot  Canini  stercoris  collector. 
ALUMAR.  V.  a.  ant.  Alumbrar.  Illuminare. 
ALVEDRIU.  s.  m.  ant.  Alveario.  Arbjtrium, 

arbitratus. 
ALXUB.  s.  m.  ant.  Algibe.  Cisterna. 

AM. 

AM.  s.  m.  V.  Ham. 

AMA.  s.  f.  ant.  V.  Mestressa ,  senybra. 
•      AMAP.ILITAT.  s.  f.  Amabilidad.  Amabilitas. 

AMABILÍSSIM  ,  MA.  adj.  Amabilísimo.  Ama- 
bil¡?sii!ius. 

AMABLE,  adj.  Amable.  Amabilis ,  amore  dig- 
nus. 

AMABLEMENT.  adv.  m.  Amablemente.  Ama- 
biliter. 

AMADÉU.    s.    m.   nom    d'    home.    Amadeo. 
Aniadeus. 

AMADÍSSIM,  MA.  adj.sup.  Amadísimo.  Dile- 
ctíásimus. 

AMADOR,  s.   m.  Amador.  Amator,  alicuius 
rei  studiosus. 


AMA 


31 


AMAESTRAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Ensenyan 

sa. 
AMAESTRAR,  v.  a.  ant.  Amaestrar.  Doccre. 
AMAGA  CREUS.  s.  m.  qui  guarda  mólt  lo 

diner.  Ata  el  gato.  Pecunia  tenax. 
AMAGADAMÉNT.  adv.  m.  Escondidamente^ 

á  escondidas.  Claní ,  latenter. 
AMAGADET  ,    TA.  adj.  dim.  Escondidillo. 

Occultus. 
AMAGADÍSSIM ,  MA.  adj.  sup.  Eseondidísi- 

mo.  Occultissimus. 
AMAGADÓR.  s.  m.  Ocultador.  Occultator, 
AMAGAMÉNT.  s.  m.  ant.  Escondimiento  ^  en- 

cubrimiento.  Tectio,  oceultatio. 
AMAGAMÉNT,  ant.  V,  Amagatall. 
AMAGAR.  V.  a.  Esconder ,  encubrir.  Abdere, 

celare ,  occultare. 

TIRAR  LA  PEORA  Y  AMAGAR  LA  MA,  f.    Tirar    la 

piedra  y  esconder  la  mano.  Clanculum  age- 
re. 

DINÉRS     T     EOJERÍA    NO    s'    PDDEN     AMAGAR.  Tef. 

Amor  ni  dinero  no  puede  estar  encubierto. 
Nummus  amorque  nimis  certant  se  proder© 
semper  : 
Ambo  signa  dabunt,  hic  micat ,  ille  boat. 

PER      AMAGAT    Ó    FONDO    QUE    s'    FASSA    'l    FOO  , 
RESPIRA  EL  FUM,  ref.    V.  Pog. 

AMAGARSE,   v.   r.    Esconderse  ,   ocultarse, 

Abscondere  se. 
AMAGARSE ,  posatsc  ajupit  en  un  Iloc  ocult  per 

no  ser  vist.  Agazaparse,  In  arcto  Joco  quem- 

piam  ,  se  submiitendo,  celare  se. 
AMAGAT  ,  DA.  p.  p.  Escondido. 
d'amagat  ,  ó  d'amagatótis.  m.  adv.  j4  burta^ 

dillas.,  á  escondidas,  escondidamente.  Purtim, 

cLanculum. 
AMAGATALL.  s.  m.  Escondrijo ,  escondedero, 

Latebrae,  latibulum. 
AMAGATEIAR.  v.  a.  anr.  V.  Amagar. 
D'AMAGATONS.  mod.  adv.  ant.  V.  D'ama- 
gat- 
AMAGRIMENT.  s.  m.  V.  Enmagrimént. 
AMAGRIR.  V.  a.  V.  Enmagrir. 
AMAGRIRSE.  v.  r.  V.  Enmagrirse. 
AMANAR,  AMENAR.  v.  a.  ant.  V.  Me- 

nar. 
AMANCEBADA,  s.  f.  ant.  Manceba.  Concu- 
bina, peliex. 
AMANCEBAMÉNT.  s.  m.  Amancebamiento. 

Concubinatus. 
AMANCEBARSE,  v.  r.  Amancebarse.  Concu- 

binam  sibi  adiungere. 
AMANCEBAT,   DA.  adj.  Amancebado.  Con- 

cubinarius,  concubina. 
AMANEXER.  v.  n.  Amanecer,  Lucescere. 
AM  ANIMEN  T.  s.  m.  ant.  aparell,  preparatiu. 

Apresto.  Apparatus. 
amaniment,  él  que  s'  posa  á  las  viandas.  Guiso, 

Condimentum. 
AMAN  IR.  V.  a.  aparellar  alguna  cosa.  Apron- 
tar. 


tar  5  afartjar^  alistar.  Aliquid  parare  ,  prse- 
parare. 
AMANiR  ,  lo  menjar.  Aderezar  ,   coiidvnentar. 

Ciboi  condire ,  coqiiere. 
AMANIRSE.  V.  r.  disposarse  alguna  persona. 
Aprestarse  ,  aparejarse.  Se  se  expediré  ,  pa-i 
rare. 
AMANLLEUTAR.   v.  a.  ant.  V.  Enmanlleu- 

tat. 
AMANSA,  s.  f.   ant.    Manceba ,  amiga.  Pel- 

lex. 
AMANSADOR,  s.  m.  ant.  Amansador.  Mán- 
-    «uetarius,  sedator  ,  mitigator. 
AMANSADURA.  s.  f.  ant.  V.  Amansamént. 
AMANSAMÉNT.  s.  ni.  Amansamiento.  Domi- 
:    tura  ,  lenimentum,  mitigatio. 
AMANSAR,   V.  a.  las   bestias.   Amansar  ,  do- 
mar. Bestias  cicurare  ,  mansuefacere. 
^^MANSAT  ,  DA.  p.  p.  Amamado. 
AMANSIR.  V.  a.  mitigar  ,  apaciguar.  Aman- 
sar. Lenire  ,  placare  ,  mitigare. 
AMANT.  p.  a.  Amante.  Amans. 
AMANT ,  nom  d'home.  Amando.  Amantius. 
AMANTINA.   s.  f.   Náut.   corda   per  fér  es- 
tar  plans  y  segurs  los   penons.    Amantillo, 
Anquina. 
AMANUENSE.  s¿  m.  Amanuense,  Amanuen- 
ses ,  á  manu. 
AMANYAGADÓR.  s.  m.  Acariciador.  Deli- 

nitor  ,  assentator. 
AMANYAGAR.  v.  a.  Popar ,  acariciar.  Blan- 

diri. 
AMAR.  V.  a.   Amar.  Amare  ,  adamare  ,  dili- 

gere. 
Qui  EE  AMA  BE  CASTIGA,  ref.  Quicn  bien  te  quie- 
re te  hará  llorar. 

Qui  te  flere  facit  ,  te  sane  diligit  ipse. 
Qui  BE   AMA  ,  TARD    OLVIDA.  lef.  Quten  bien 
quiere  ,  tarde  olvida. 

Qui  semel  est  solido  verh  dcvinctus  amore 
Semper  am3t,numqu3m  pocula  nigra  bibet. 
AMARANTA.  s.  f.   ilor.  Amaranto.    Amaran- 

thus. 
AMARAR,  v.a.  penetrar  raygua  ó  altre  liquid 

alguna  cosa.  Calar.  Madefacere. 
AMARAR,   la  cals.  Apagar  la  cal.  Calcem  aquá 

diluere. 
AMARAR  ,  lo  llí  6  ca'nem.   Enriar  ,  cocer.  Li- 

num,  cannabum,  rivo,  lacui  immergere. 
TOT   AMARAT.  f.  Heclio  unu  sopu  de  agua.  Om- 

nino  niadefactus. 
AMAREJAR.  v.  n.  ant.  V.  Amargar. 
AMARG  ,  GA.  adj.  Amargo.  Amarus  ,  acer- 

bus. 
AMARG,  met.  doloros,  penus.  Amargo.  Amarus, 

acerbus. 
AMARG  co!\i  UN  VE  I.,  f.  Amargo  como  unas  fue- 
ras. Pelle  amarior. 
AMARGAMÉNT.    adv.   m.     Amargamente. 
Amare  ,  acerbe. 


AMA 
AMARGANT  ,  TA.  adj.  V.  Araarg.' 
AMARGAR.  v.  n.  Amargar.  Amarescere. 
AMARGAR,  met.  sér  amarg  ó  peños.  Amargar, 
Exacerbare  ,  affligere.  ■wrifáivjf. 

CADA     DI  \     COLS     AMARGAN.    Tcf.     Cada    día    oJLl 

amarga  el  caldo  :  cada  dia  gallina  amarga 
la  cocina,  --Íj 

Putidus  es  toties  si  mihi  ponis  aprum. 

NO  jk  FEl.   QUE    I.I  AMARGUE,  f.  V.  f^cl. 

AMARGOR,  s.  f.  Amargor  ,  amargura ,  amar' 

go.  Aniaritudo  ,  amarities. 
AMARGOS  ,  SA.  adj.  ant.  V.  Amarg. 
AMARGOSAMÉNT.  adv.  m.  ant.  V.  Amar- 

gamenf. 
AMARGÜESA.  s.  f.  ant.  V.  Amargar. 
AMARGÜÍSSIM  ,  MA.  adj.  sup.  Amarguísi- 
mo, Acerbissimus  ,   amarissimu?. 
AMARINAR,  v.  a.  ant.  V.  Tripular. 
AMARRAR,  v.  a.  Amarrar.  Alligare  ,  vin- 

cire. 
AMARRAR,  Una  nau.  Amarrar.  Navem  rudenti-. 

bus  ligare. 
AMARRAT  ,  DA.  p.  p.  Amarrado. 
AMARTELLAR.  v.  a.  ant.  V.  Atormentar. 
AMASSADURA.  s.  f.  ant.  Amasadura.  Listu- 

ra. 
AMASSAMÉNT.  s.  m.  ant.    V.   Amontona- 

mént. 
AMASSAR.  V.  a.  territ.  V.  Pastar. 
AMASSAR  ,  ant.  V.  Amontonar. 
AMASSÓNA.  s.  f.  Amazona.  Amazon. 
AMAT,  DA.  p.  p.  Amado. 
AMATENT,  TA.  adj.  Pronto.  Promptus ,  ce- 

1er. 
AMATINARSE.  v.  r.  anticiparse  á  fer  alguna 

cosa.  Madrugar.  Prajocupare. 
AMATISTA,  s.  f.  pédra  preciosa.  Amatista. 

Amethystus. 
AMAYNAR   LA  FEBEE.   f.  Aflonav  ¡a  Calentura. 

Febrem  remittere. 
AMAYNAR  LAS  VELAS,  f.   Amaynof  velas.  Vela 

contrahere ,  colligere. 
AMBICIÓ,  s.  f.  Amblcioa.  Ambitio,  honorum 

cupiditas. 
AMBICIONAR,   v.  a.    Ambicionar.   Ambire, 

ambitiosé  expetere. 
AMBICIONAT,  DA.  adj.  Ambicionado.  Am- 

bitus ,  ambitiosi  expetitus. 
AMBICIOS,  SA.  adj.  Ambiciólo.  Ambltiosus, 

lionoris  cupidus. 
AMBICIÓSAMÉNT.  adv.  re.  Ambiciosamente. 

Ainbitiose. 
AMBLADOR,  RA.  adj.  ant.  caballería  de  bon 

pas.  Caballería  da  paso  de  andadura.  Grada- 

rius. 
AMBLANT.  adv.  m.  ant.  J  paso  de  andadu- 
ra. Tolutim. 
AMBLAR.  V.  n.  ant.  caminar  lo  caball  á  bon 

pas ,  s^ns  saccejar.  Caminar  las  caballerías  A 

paso  de  andadura.  Gradi. 

AM- 


AMB 

AMBLAR.  V.  a.  ant.  V.  Robar. 

AMBIÉNT.  s.  m.  Tayre  que  circuex  los  cossos. 

Ainhuntc.  Aer  anibÍ3n3. 
AMBIDEXTRE.   adj.  Ambidextro.  Ambidex- 

ter. 
AMBfGUAMÉNT.   adv.    m.    Amhigüamente. 

Ambigué  ,  dubié  ,   perplexe. 
AMBIGÚ  ÍTAT.  s.  f.  Ambigüedad.  Ambigiiitas, 

amphiboÜa. 
AMBIGUO,  A.  adj.  Ambiguo.  Ambiguus ,  du- 

bius,  anceps. 
GÉNERO  AMBIGUO.  Grám.  Gémro  ambiguo.  Ge- 
mís ambiguum. 
ÁMBIT.  s.  m.  Ámbito.  Ambitus  ,  circuitus. 
AMBRE.  f.  m.  Ámbar.  Succinuin,  electnim. 
AMBRETA,  s.  f.  dim.  Ambarito.  Abreta,  levi- 

ciikim  ámbar. 
AMBROS.  s.  m.  nom  d'home.  Ambrosio.  Am- 

brosius. 
AMBR(3SÍA.   s.  f.   met.   menjar  ó  béiirer  de 

£;ust  delicat.  Ambrosía.  Ambrosia. 
AMDOS,  AMDUES,   AMDOSSOS  ,   AM- 
DUX,  AMDUY.  adj.  p.  ant.  Ambos.,  am- 
bas ,  los  dos ,  las  dos  ,  ambos  á  dos.  Ambo, 
ambse. 
AMELLERAL.  s.  m.  ant.  V.  AmetUar. 
ESCOLA  D'AMÉN.  Sacristán  de  Amen.  Alie- 
no iudicio  cíeco  animo  adhaerens. 
AMENAR.  V.  a.  ant.  Llevar  .¡  conducir^  guiar. 

Ducere. 
AMENASSA.  s.  f.  Amenaza.  Minae,  minatio, 

comminatio. 
AMENASSADÓR.  s.  m.  Amenazador.  Minax. 
AMENASSAMÉNT.  s.  m.  ant.  V.  Amenas- 


AME  .5^ 

AMETLL A.  s.{.  Almendra.  Amygdala,  amyc- 

dalum. 
AMETLLAS     cuRERTAs.     Almendras    peladillas. 

Amygdalae  saccaro  oblitee. 
AMETLLAR.   s.  m.  terreno  plantat  d'amet- 

llcrs.  Almendral.  Amygdalctum. 
AMETLI/AT.s.  m.  Almendrada.  Amygdalinus 

crémor. 
AMETLLER.  s.  m.  Almendro.  AmygdaUís. 
AMETLLETA.  s.  f.  dim.  Almendriza .,  almen' 

drilla.,  almendrita.  Amygdalum  parvum. 
AMETLLO.   s.    m.   Almendruco.,  almendrón, 

Amygdalum  immaturum. 
AMFALOiNIR  ,    ANFALONIR.  v.  n.  ant. 

V.  Enfallonirse. 
AMFESTIJAR.  v.  n.  ant.  V.  Pastiguejar. 
AMFíBI.  adj.  l'animal  que   viu   en  la  térra  y 

en  Taygua.  Anfibio.  Amphibius. 
AMPÍBÓLOGIA.  s.  f.  Anfibología.  Amphibo- 


loffia. 


sa. 
AMENÍASSAR.  v.  a.  donar  á  ente'ndrer  á  algú 
ab  accións,  ó  páranlas,  que  se  li  fará  algún 
mal.  Amenazar.  Minari,   minitari,  commi- 
nari. 
AMEXASSAR.   V.  H.    haberhi   perill    próxim   de 
succehir  alguna  cosa  ,  com  :  amenassar  una 
tempestat.  Amenazar.  Imminere,  instare. 
AMENÍSSÍM  ,    MA.  adj.   sup.    Amenísimo. 

Amoenissimus. 
AMENITAT.  s.  f.  Amenidad.  Amoenitas ,  iu- 

cunditas. 
AMENO,  NA.  adj.  Ameno.  Amzenus,  iucun- 

dus. 
ÁMENLA,  s.f.  ant.  V.  Ametlla. 
AMENUT.  adv.  m.  sovint.  A  menudo.   Fre- 

quenter,  crebro ,  assiJué. 
AMERAR,  v.a.  ant.  posar  aygua  al  vi.  Merar. 

Vinum  aquá  diluere. 
AMERTC.  adj.  ant.  V.  America. 
AMERICA,  s.  f.  América.  America. 
AMERICA,  NA.  adj.   Americano.  America- 

niis. 
AMESARAT.  adj.  ant.  V.  Mesurat. 
AMESURADAMÉNT.  adv.  m.  ant.  V.  Me- 

suradamént. 
Tom.  I. 


AMFIBOLÓGIC,  CA.  adj.  Anfibológico.  Am- 
phiboiogicus. 

AMFIBOLOGICAMENT.  adv.  m.  Anfibológi- 
camente. Amphibologicé. 

AMPÍTEATRO.  s.  m.  Anfiteatro.  Amphithea- 
trum. 

AMIANTO,  s.  m.  pedra  preciosa.  Amianto, 
amianta.  Amyautus. 

AMIDAR.  v.  a.  Medir.  Metiri,  dimetiri. 

VENIR  AMIDAT.  f.  venir  just.  Venir  á  plana 
renglón.  Ad  mensuram  venire  ,  quin  desit 
aliquid  vel  supersit. 

TEÑIR  AMIDAT    DE    PAM  EN  PAM.    f.    teñir  exácta 

noticia  d'algun   lloc.  Tener    medido  á  dedos. 
Satis   exploratum   esse   alicui    aliquem    lo- 
en m. 
AMIDÓ.  s.  m.  V,  Mido. 
AMIDONAR.  V.  a.  V.  Enmidonar. 
AMIG,  GA.  s.  m.  y  f.  Amigo.  Amicus,  neces- 

sarius. 
AMIG,  met.  aflcionat  ó  incünat  á  alguna  cosa: 
com  :  AMIG  de  comedias.  Amigo.  Propensus 
affectus. 
AMIG  DB  RENYiNAs,  DE  K.Kühsi.    (Quimerista., 

pendenciero.  Rixator. 
TAN  AMiGs  COM  Xntks.  f.   Tan  amigos  como  ds 

antes.  Incolumi  vel  salva  amicitiá. 
CARA  DE  pocs  AMI03.  f.   Cara  de  pocos  amigos : 
cara  de  vinagre.   lusociabiiis  liomo  ,  torvo  & 
horrribili  vultu. 
ESTAR  BE  AB  SOS  AMi»s.  f.  estar  gras  y  bo.  Es- 
tar de  buen  año.  Nitere,  pinguem  &  nitiduní 
esse. 
NO   TÉ   PARÉNT   NI  AMic.  f.  No  ticnt  prcximo. 
Próximo  nec  minimüm  consuíir. 

EER     AMIGS     ALS     Qu'    ESTABAN     ENEMISTÁIS,    f. 

V.  Tornar  en  amistat. 
FERSK   AiwiGí.  f.  cootra'urer  amistats.    Hacerse 
amigos.  In  amicitiaiu  coire. 

AMK>S  FINS  ALS  OCS  ;    Á  hA  BOSSA     «fD   m'   HI  TOC*;. 

1  .ref. 


34  AMÍ 

ref.  Bien  te  quüro^hltn  te  qiiisro :  mas  no  te 
dov  mi  dtmro. 
Te  bene,  te  ma'.tum,  te  sumine  diligo,Fau3te, 
Nil  ramsn  ex  numiiiis  do  tibí,  Fauste,  meis. 

AMIO  y   TRASTO  QUE  NO  SERVEX,  AL  CARRÉR.  fef- 

Anú^Q  qus  00  presta  y  cuchillo  que  no  corta 

que  se  pierJ-J  poco  importa. 

Non  is  ainicus  erit ,  non  haec  servanda  su- 

pellex, 

Quj  oíHcio  dasit,  qux  nallos  servit  ad  usus. 

AWIÜ  RJiCONCILIAT  ,  EÑEMIC,  DOBLAT.  ref.    Jmt- 

go  recon:iVt:iJo  ,  eaeinlgo  doblado. 
Durior  est  hostis  male  conciliatus  amicus. 
coM  MJis  AMiGS'MEs  cLAP.s.  Tcf.  Entre  dos  ami- 
ga un  notario  y  dos  testigos:  Entre  dos  her- 
manos dos  testigos  y  un  notario. 
Firma  sit  ut  vobis  omni  concordia  vita, 
Tesíihus  ac  scripto  sit  retinenda  fides. 

ENTRE     AMIGS    Y    SOLDA".-:   I.Oi   CV3IPjMMÍ;KT3  SON 

Esc'JSATS.  ref.   Entre  amigos  y  soldados  cum- 
plifiñentos  son  ejiciisadus. 
Nil  bellatores  inter,  nil  inter  amicos 
Blandís  verba  sonis  officiosa  valcnt. 
AMIGA,  s.  f.  concubina.  Manceba  .¡barragana. 

Peü-x. 
AMIGABLE,  adj.  Amigable.  Amicabilis ,  stii- 

diosus. 
AMIGABLEMÉNT.  adv.  m.  Amigablemente. 

Amicé  ,  studiosé  ,  amanter. 
AMIGAMÍíNT.    s.  m.  ant.  Amancebamiento. 

Pellicatus. 
AMIGAR,  v.  a.  ant.  fer  á  dos  personas  amigas. 
Hacer  amigos.  Amicare ,  in  amicitiam  con- 
iungere. 
AMIGAR  ,   AMIGAR,  v.  n.  ant.  V.  Férse 

air.igs. 
AMIGAT.  p.  p.  ant.  V.  Amancebado. 
AMIGUET,  TA.  s.  m.  y  f.  dim.  Amiguillo, 

Amiculus ,  amicula. 
AMIGUÍSSIM,    MA.  adj.   sup.  Amiguísimo. 

Amicissimus,  sfudiosissimus. 
AMILANAR,  v.  a.  Amilanar.  Metum  iniice- 

re. 
AMILANARSE,  v.  r.  Amilanarse.  Terreri. 
AMINVAR.  v.  a.  ant.  V.  Agotar,  apurar. 
AMISTANSA.  s.  f.  ant.  Alianza.  Foedus. 
AMISTANZA,  ant.  V.  Amistat. 
AMISTANSARSE.  v.  r.  Amancebarse,  In  con- 

cubinatu  persistere  ,  degere. 
AMISTANSAT,  DA.  p.  p.  Amancebado. 
AMISTAT.  s.  f.  Amistad.  Amicitia,  benevo- 

lentia ,  necessitudo. 
AJviisTAT,  !o  tráete  ilHcit  entre  home  y  dona. 

Amancebamiento ,  amistad.  Concubinatus. 
TORNAR  E\  AiMiSTAT.  f.  recoHcüiarse  los  qu' 
eran  enemigs.  Amistarse.  In  gratiam  redu- 
ci,  reconciliari. 
TORNAR  EN  AMISTAT.  f.  reconciüar  ais  qu'  eran 
enemigs.  Amistar.  Reconciliare,  in  gratiam 
reducere. 


AMI 

EN     DIRSE     I/AS  VERITATS    SE    PERDEX  LAS   AMIS- 

TATs.   ref.    Mal   me  quieren  mis  comadres^ 

porque  les  digo  ¡as  verdades. 

Veritas  odiuiii  parit. 

Vera  quod  ipse  loquar,  me  detestantur  ami- 

cse. 

AMISTAYAR.  v.  a.  ant.  fer  amigs  ais  qu'  es- 
taban enemistats.  jímiííar.  Pacificare,  con- 
cillare;. 

AMISTOS  ,  SA.  adj.  Amistoso.  Amicus ,  ami- 
cabilis. 

AMISTGSAMÉNT.  adv.  m.  Amistosamente. 
Amicé,  studiose,  amanter,  bencvolé,  hu- 
maniter. 

AMÍT.  s.  m.  Amito.  Amictus ,  amiculum. 

AMITJANAR.  v.n.  Promediar.  In  medias  par- 
tes dividere,  médium  tenere. 

AMMORZAMÉNT.  s.  ni.  ant.  Amortigua'' 
míenlo.  IMitigatio ,  languor. 

AMMORZAR.  v.  a.  ant.  V.  Apagar. 

AMMORZAR  ,  ant.  Amortiguar.  Mitigare. 

AMNI.  s.  m.  certa  planta.  Amni.  Amnium, 
amni. 

AMNISTÍA,  s.  f.  perdó  ó  indult  general. 
Amnistía.  Iniuriarum  remissio. 

AMO.  s.  m.  Amo^  dueño.  Herus ,  dominus. 

AMO ,  el  cap  de  casa  y  familia.  Amo.  Dominus, 
herus. 

AMO ,  senyór  ó  possessór  d'alguna  cosa.  Amo, 
dueño.  Dominus. 

AMO  ,  e1  qu'  ho  es  d'alguna  casa ,  que  té  Iloga- 
da  á  altres.  Casero.  ^íüdium  dominus. 

AMO,  ant.  la  persona  encarregada  de  la  criansa 
d'un  minyó.  Ayo.  Nutritius,  educator. 

AMO ,  ant.  la  persona  encarregada  de  la  ins- 
trucció  d'  algún  minyó.  Ayo.  Pedagogus, 
institutor. 

NosTRE  AMO  ,  Náut.  Contramaestre.  Rei  náuti- 
ca; prsefectus. 

FÉRSK  AMO.  f.  Hacerse  dueño.  Dominatum  usur- 
pare. 
FÉRSE  AMO.  f.  met.  apropiarse  alguna  cosa 
d'altre ,  ó  adquirir  algún  predomini  sobre 
las  cosas ,  ó  voluntat  d'algú.  Hacerse  dueño. 
Rem  alienam  sibi  arrogare  ,  vel  alicui  do- 
minari. 

NO   SER  AMO  DE  FÍR  ALGUNA  COSA.    loC.    No    Ser 

dueño.  Non   esse  alicui   liberum  hoc  ,  vel 
¡Ilud  agere. 

AMO    QUE    TÉ     MOSSOS  Y  NÓLS  Víü  ,  SB  FA  POBRE 

Y  NO  s'  HO  cREu.   Fcf.  Hoctenda  tu  dueño  te 

vea. 

Curator  dominus  melior  fit  semper  agrorum. 

AMODORRIRSE.  v.  r.  ant.  ensopirse.  Amo- 
dorrarse. Consopiri. 

AMODORRIT,  DA.  p.  p.  ant.  Amodorrado. 

AMOHINAR.  V.  a.  enfadar ,  enujar.  Pudrir. 
Angere. 

AMOILLERARSE.  v.  r.  ant.  cagarse  1'  home. 
V.  Casarse. 

AMOI- 


AMO 

AMOILLERAT,  DA.  p.  p.  ant.  V.  Casaf. 
AMOLLAR.  V.  a.  Largar^  alurgar.  Lsxare. 
AMOÍ/LÍMÉNT.  s.  m.  anr.  V.  AbJaniraenr. 
AMOLLIR.   V.  a.  /íblíJvdar  ^   enmollecer,  en- 
llentecer^ reblandecer.  Mollire. 
AMOLLIR  ,  ant.   estovar  :  coni  se  diu  deis  mata- 

lassos  ,•  coxins  &c.  MuUir.  Mollire. 
AMOLLIRSE.  v.  r.  Enmollecerse ,  ablandarse. 

Molliri. 
AMOLLIT,  DA.  p.  p.  Ablandado^  eimolleci- 

do. 
AMOLLONAR.v.  a.  territ.  V.  Mollonar. 
AMONESTACIÓ.   s.   f.    avis.    Amonestación. 

Monitio  ,  monitum  ,  adnionitum. 
AMONESTACIÓ,  Ja  proclama   que  precehex  á  la 
celebració  del  matrimoni.  Amonestación, pro- 
clama. Dertiintiatio  niatrimonialls. 
AMONESTADÓR.  s.  m.  Amonestador.  Moni- 
tor, admonitor. 
AMONESTAR,  v.  a.  Amonestar.  Monere,  ad- 

monere. 
AMONESTAR  ,  llegir  las  amonestacioDS ,  ó  pro- 
clamas.   Amonestar  ,    echar    las  proclamas. 
Futuras    nuptias    denuntiare     in    Ecclesia. 
AMONESTA!,  DA.  p.  p.  Amonestado. 
AMONT.  adv.  1.  ant.  V.  Amunt. 
AMONTANYAR,  AMONTANAR.  v.a.  ant. 

Amontonar.  In  cúmulum  extruere. 
AMONTONADÓR.  s.  m.  Amontonador.  Acu- 

mulator,  cumulator. 
AMONTONAMÉNT.  s.  m.  Amontonamiento. 

Coacervatio ,  conglomeratio. 
AMONTONAR,  v.  a.  apilar.  Amontonar.  Acu- 
mulare ,  coacervare. 
AMONTONAT  ,  DA.  p.  p.  Amontonado. 
AMOR.  s.  m.  Amor,  Amor  ,  stuJium  ,  benevo- 

lentia. 
AMOR  ,  la  persona  amada.  Amor.  Amor. 
AMOR,  suavitat  ó  blanura.  Amor.  Lndulgentia. 
AMOR  DE  Gu  Certa  flor.  Miñoneta.  Reseda  odo- 

rata. 
AMOR  d'iiortolá.  Certa  planta.  Amor  de  horte- 
lano ,  amores  secos.  Lappa    ,  aparine. 
per  amor  de  déu.  loe.  ab  que  s'expressa  ques' 
fa   alguna   cosa   sens  interés  temporal.    Por 
amor  de  Dios.  A  more  Dei. 
PER  AMOR  DE   DBu  ,  modo  de  demanar  encari- 
dam¿nt  alguna  cosa.  Por  amor  de  Dios,  Per 
Deum  ,  propter  amorem  Dei. 
PER   AMÍiR.  loe.  fam.  per  atenció  ,  miramént  ó 

respecte.  Por  amor,  Gratiá  ,  ergo. 
PER   amor  ,  per  causa  ,  per  rahó.  Por  causa., 

por  razón.  Causa  ,  propter. 
amor  ab  am6r  se  paga.  ref.  Amor  con  amor  se 
pa¡¡a, 
Solus  amor  pretium  dignum  reperitur  amoris. 

EN  las  obras    y    en    LA  fK    SE    CONEi'   QUI    AMOR 

TE  TÍ;,  ref.  El  amor  y  la  fe  en  las  obras  se  ve, 
Factii  non  verbis  sigjjantur  amorque  ,  fides- 
que. 


AMO  ;,5; 

AMOR  DE  CENDRE  ,  BLGADA  SENÍJE    CENDRA,  ref. 

Amistad  de  yerno  ,  sol  en  Invierno. 
Talisamor  gcneri  qualis  sol  tcmpore  bruma. 

MES   VAL  PA    AXUT    AB    A?.Z0R    QLE    GALLINAS  AB 

DOLOR  ,  tí  AB  RUMOR,  ref.   Mas  vale  vaca  en 
paz  que  no  pollos   con  agraz :  Mas  vale  paz 
con  amor  que  gallina  con  dolor. 
Pañis  erit  semper  ,  si  pax  sit ,  dulcior  omni 
Dclitia  ;  miscet  lis  prava  felie  cibos. 

NO  HI  HA  DISSAITE  SENSE  SOL  ,  NI  VIUDETA 
SENSE  DOL  ,  NI  DONCELLA  SENS  AMOR  ,  NI 
PRENi-ADA    SENS    DOLOR,   ref.     ^Ví    sábodo     sitt 

sol  ,  ni  moza  sin  amor  ,  ni  vieja  sin  arrebol. 
Non  sine  sola  dies  Saturni ,  nuila  puella, 
Cuius  non  tenerum  pectus  amore  flagrct. 

PER    AWÚR    DEL    BOU   LLEPA  LO   LLOP  EL    JOU,  Ó 

l'arada.  ref.  V.  Llop. 

LAS    SOPAS    Y  AMORS     LOS     I'RIMERS    SON    LOS  MI- 

LLÓRs.  ref.  Sopa  y  amores  los  primeros  los 
mejores. 

Primus  amor  potior  ,  prima  es  iucundior  as- 
ea. 

AMORBARSE.  v.  r.  ant.  V.  Enmalaltirse. 
AMOREJAR.  V.  a.  ant.  V.  Afalagar. 
AMOROS  ,  SA.  adj.  carinaos  ,  amable.  Ame 

roso.  Affectuosus. 
AMORós  ,  suau  ,   bla  ,  pastos.  Amoroso.  Blan- 

dus  ,  suavis. 

SER     AMOROS     COM     UNA    ARGELAGA.     Ser     COmO 

unas  ortigas.    Aspjra;  ,  pungentisve  naturse 
se  prícbere. 
AMOROSAMÉNT.    adv.   m.    Amorosamente. 

Benevolé  ,  amicé  ,  comiter. 
AMOROSiSSIM  ,  MA.  adj.  sup.   Amorosísi- 
mo. Amantissimus. 
AMORRAGÍA.  s.  f.  ant.  V.  Hemorragia. 
AMORTALLAR.  v.  a.  V.  Enmortalfar. 
AMORTAR  ,  AMORTIR.  v.  a.  ant.  V.  Apa- 
gar. 
AMORTISACIÓ.  s.  f.  Amortización.  Libera* 

tio  á  caducitate. 
AMORTISAR.  v.  a.  Amortizar.   Liberare  á 

caducitate. 
AMORTJSAT  ,  DA.  p.  p.  Amortizado. 
AMOSSAR..  v.  a.  ant.  V.  Amussar. 
AMOSTRAR,  y.  a.  V.  Mostrar  ,  ensenyar. 
AMOTLNADAMÉNT.  adv.  m.  ant.  Amotina- 
damente. Seditiosé  ,  turbulonter. 
AMOTLNADÓR.  s.  m.  Amolinador.    Seditio. 

sus  ,  turb-ulentus. 
AMOTINAMENT.  s.  m.  Amotinamiento.  Se- 
ditio ,  íumultuatio. 
AMOTINAR.  V.  a.   Amotinar.   Tumultuaj-e, 

seditionem  faceré. 
AMOTINARSE,  v.  r.  revoltarse.  Amotinarse. 

Sa-vire  animis  ignobile   vulgas. 
AMOTINARSE  ,  có.Ter  ,   arreplegarse  la  g^nC  en 
algún  paratga.  Agolpa)  se.  Confiuere ,  accuc- 
rcre. 
AMOTINAT  5  DA.  p.  p.  Amotinado. 

AMO- 


36  AMO 

AMOVIBLE,  adj.  Amovible.  Mobilis,  amovi- 

biiis. 
AMOXADÓR.  s.  ui.  Halagador.  Dslinitor. 
AMOXAMÉNT.  s.   m.   ant.    Mimo  ,    halago. 

liisnditiae,  blandímentum. 
AMOXAR.  V.  a.  Mimar.,  popar  ,  pasar  ó  tra- 

b:r  l.i  mano  por  el  serró.   Blandir! ,  eblan- 

iliri ,  mulcere. 
AMPARA,  s.  f.  detenció  d'  alguna  obra.  Em- 
bargo. Impjílimentuni. 
AMPARA  ,  segrest.  Embargo.  Bonorum  obsigna- 

tio. 
AMPARAR.  V.  a.  protegir.  Amparar.  Prote- 
geré ,  tueri. 
AMPARAR  ,    knpedir    la    prosecució   d'   alguna 

obra.  Embargar.  Impediré. 
AMPARAR ,  segrestar  alguns  béns  ó   fruyts  per 

orde  de  Superior.  Embargar.   Alicuius  bona 

sub  custodis  manu  tradere. 
AMPARO,   s.  m.  Amparo.   Protecdo ,  przesi- 

dium. 
AMPLAMÉNT.  adv.  m.  Ampliamente.  Ampie, 

fase ,  late. 
AMPLARIA.  s.  f.  Aiuhura,  ancho.  Latitudo, 

amplitudo. 
AMPLARIA,  en  las  telas.  Ancharía.  Latitudo. 
AMPLE,  A.  adj,  Aucho.  Latus. 

SER     Ó    VENIR    AMPLA     ÉL    VESTIT    Ó    CALSAT.    f. 

Vemr  holgado.  Nimium  esse  laxum. 

TEÑIR  LA  MÁXE&A   AMPLA.  f.  V.  ManegB. 

SER  DE  CONCIENCIA  AMPLA  :  TEÑIRLA  AMPLA.    f. 

Ser  de  conciencia  ancha :  tenerla  ancha.  In 

moribus  non  contemnenda  despicere. 
FAcuLTAT  AMPLA.   Fíicultad  amplia.  Plena  po- 

testas. 
AMPLESA.  s.  f.  ant.  V.  Ampiaría. 
AMPLIACIÓ.  s.  f.  Ampliación.  Amplificatio. 
AMPLIAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Ampliació. 
AMPLIAR.  V.  a.  Ampliar.  Ampliare ,  amplifi- 
care. 
AMPLIAT,  DA.  p.  p.  Ampliado. 
AMPLIFICACIÓ.  s.  f.  Amplificación.  Amplifi- 

catio,  exagerat'O. 
AMPLÍSSIM  ,  MA.  adj.  sup.  lo  que  té  molta 

ampiarla.  Anchísimo.  Latissimus. 
AMPLÍssiM ,   lo   que  té   molta  extensió ,  com  : 

facultats  AMPLÍssiMAS.  Amplíssimo.  Amplis- 

simiis. 
AMPLITUT.  s.  f.  ant.  V.  Ampiarla. 
AMPLURA.  s.  f.  ant.  V.  Ampiarla. 
AMPOLLA,  s.  f.  Redoma.  Ampulia,  orea. 
AMPOLLETA,  s.  f.  dim.   Redomilla.  Parva 

ampulia. 
AMPOLLETAS,  p.  Ne'ut.  Ampolletas.  Horo- 

logium  arenarium. 
AMPRAR.  V.  a.  ar.t.  Requirir.  Expeíere. 
AMPRIÜS.  s.  in.  p.    térra  comuna,  no  culti- 
-    vada.  Baldío.  Vacans,  incultus  ager. 
AMUNT.  adv.  1.  Arriba.  Sursum  ,  supra. 
EN  AMUNT.  mod.  adv.  usat  per  significar  excés 


AMü 

en  lo  preu ,  número ,  &c.  com  :  de  deu  en 

AMUNT.  Arriba,  Supra. 
d'  AMUNT  AVALL.  mod.  adv.  De  arriba  abáxo» 

A  summo  usque  deorsum. 
AMURA,  s.  f.  Náut.  certa  corda,  ornara.  Fu- 
nis é  velis  pendens,  &  ad  proram  pro  cppor- 

tunitate  ducendus. 
AMURA.  Náut.  la  part  mes  ampia  de  l'embarca- 

ció.  Amura ,   quadra  de  proa.  Alvei  navis 

maior  amplitudo. 
AMURADA,  s.  f.  Náut.  un  deis  costats   inte- 

riors   de  la  ñau.  Amurada,  Navis  interius 

latus. 
AMURAR.  V.  a.  Náut.  Amarar.  Punem  veli 

ad  proram  deducere. 
AMURCA,  s.  f.  V.  Murca. 
AMUSSAMÉNT.  s.  m.  de  las  dénts.  Dentera. 

Stupor. 
AMUSSAMÉNT ,  dels  ínstruménts  de  talL  Embo- 
tadura ,  embotamiento.  Obtusio. 
AMUSSAR.  V.  a.  Embotar.  Hebetare ,  obtun- 

dere. 
AMUSSAR ,  las    dénts.    Dar   dentera.   Hebetare 

deiites. 
AMUSSARSE.  v.  r.  Embotarse.  Hebetari,ob- 

tundi. 

AN. 

AN.  s.  m.  ant.  V.  Any. 
ANA.  s.  f.  veu  de  que  usan  los  métges  en  las 
receptas ,  que  significa  pes  ó  quantitat  igual. 
Ana.  Ana. 
ANABAPTISTA,  s.  m.  y  f.  Anabaptista.  Ana- 
baptista. 
ÁNAC,  ÁNEC.  s.  m.  Añade.,  anadón.  Anas. 
ANACARDINA.  s.  f.  Anacardina.  Anacardi 

confectio. 
ANACORETA,  s.  m.  Anacoreta.  Anachoreta. 
ANACORÉTÍC ,  CA.  adj.  Anacorético.  Ana- 

chorsticus. 
ANACRONISME.  s.  m.  Anacronismo.  Ana- 

chronismus. 
AÑADA,  s.  f.  Ida.  Profectio»  abitus,  disces- 

sus. 
ANAUA ,  en  lo  jog  de  cartas.  V.  Descart. 
AÑADA  ,  en  lo  jog  da  mesa.  Ida.  Globuli  exí- 

tus. 
LLANADA  DKL  puM.  La  ida  di]  humo  ,  fe?  ida 

del  cautivo.  Abeat  nec  redeat. 
ÁNADA  />  Xneda.  s.  f.  ant.  Y.  Anac. 
ANADEJAR.  v.  n.  anr.  móurerse  com  V  ánec. 

Anadear.  Anatis  more  Incedere. 
AÑADÍ,  s.  ni.  pollet  d'ánec.  Anadino ,  aoadon- 

cilio.  Pullus  anatinus  ,  anaticula. 
ANADÓ.  s.  m,  ant.  V.  Surtidor. 
ANADOR.  8.  m.  ant.  V.  Andador. 
ANADURA.  s.  f.  ant.  V.  Añada. 
ANAFIL.  s.  m.  ant.  instrumént  imUIc.  Añnfil. 
Tuba  púnica. 

ANA- 


t'v 


ANA 

ANAGA7.LS.  s.  m.  certa  planta.  AnagáVíde. 

AnagaiJis. 
AXAGALi.s  PETiTS.  AzuletJs.  Aiiagallis  monelü. 
ANAGOGíA.  s.  f.  Anagogía.  Anagogia. 
ANAGÓGIC,  CA.  ^á],  Anagógico.  Anagogi- 

cus. 
ANAGRAMMA.  s.  m.  Anagrama.  Anagram- 

ma,  anagrammatÍMiius. 
ANAGUAS.  s.  f.  V.  Enaguas. 
ANÁLISIS,  s.  f.  Písic.  Análisis.  Análisis ,  re- 

solutio. 
ANÁLISIS,   niet.    examen    per   menor  que  s'  fa 
d'  alguna  obra  ó  escrit.  Análisis.   Litterarii 
op.ris  examen  ,  resolutio. 
ANALÍTIC,  CA.  adj.  AiuMico.  Analiticiis. 
ANALOG,  GA.  adj.  Análogo.  Analogus. 
ANALOGÍA,  s.  f.  Annlogú.  Analogía. 
ANALÓGIC,  CA.  adj.  V.  Análog. 
ANALÓGICAMÉNT.  adv.  m.  Analógicamen- 
te., análogamente.  Per  analogiam  ,  ex  analo- 
gía. 
ANAPESTO,  s.  m.  cert  peu  de  vers.  Anapes' 

to.  Aiiapístus. 
ANAMENT.  s.  m.  anr.  V.  Añada. 
ANAR.  V.  n.  Ir.  Iré. 

ANAR ,  dit  de  la  quantitat  que  s'  juga  quand  se 
fa  alguna  aposta  ;  y  axí  s'  diu  :  va   un  duro  : 
VAN  quatre  doblas.  Ir.  Sponsione  certare. 
ANAR,  consistir  ó   depenjar,  com  :   tot  va  en 

axó.  Ir,  Penderé  ,  stare  ,  consistere. 
ANAR ,  las  cosas  á  tal  preu ,  ve'ndrerse  á  tal 

preu.  Valer.  Valere. 
ANAR  ,  correr  per  tants  ó  quants  anys  :  axí  s' 
diu  :    VA   per  k\s  sexanta  anys.  Ir.  Annos 
agere. 
ANAR,  dirigir  un  camí  á  alguna   part.   Llevar^ 

ir.,  ducere. 
ANAR  ,  distar,  diferenciarse  ,  com  :  lo  que   va 

de  blanc  á  negre.  //•.  Distare. 
ANAR ,  entrar  á  fér  jog ,   ó   elegir  jog  ó  coll. 

Ir.  Ludum  agere. 
ANAR,  estar,  trobarse  ;  y   axí  s' diu  :   va  mal, 

VA  tot  trist.  Andar.  Esse  vel  se  habere. 
ANAR,  evacuar  lo   véntre.   V.   Anar   de  cam- 
bra. 
ANAR,  teñir  son  propi  movimént  el  rellotgc,  él 
molí,  ó  altra   maqtiina.    Ir.  Machinali   vi, 
aut  Ímpetu  agí ,  cieri. 
ANAR   ACASARAT.   f.   Llcvor   el  cíira  debaxo  el 

brazo.  Nuptias  expeleré. 
ANAR  ADALAT.  f.  ExliaLirsc.  Anxic  cupere. 

ANAR  ALGUNA  COSA  X  LA  GREGA  ,  Á  LA  XAMCER- 

GA ,  SENS  ORDE  NI  coNCERT.  f.  Ir  fiieru  de 
frí/ííj5.Inordinaté,  turbato  ordine  procederé, 
fieri. 

ANAR     ALGUNA    COSA     MÓLT    ESCASSA.    f.    met.  HO 

trobarse  d'  ella  ,  4  troba'rsen  poc.  Andar  aU 
guna  cosa  muy  tirada.  Ditiiciliter  ir.veniri. 

ANAR  ALLARGAND.  f.  met.  buscar  allargs  per 
no  fér ,  ó  per  diferir  alguna  cosa.  Andar  en 

Tom.  I. 


sr 


ANA 

vueltas.  Diverticula  qurerere. 
ANAR  d'  amagat.  f.  Andar  á  sombra  de  tejado. 
Hominum  oculos  fuí^ere. 

O 

ANAR     d'  ASSI     Y    d'  ALLÍ  ,     DE     l'    UNA    PART     Á 

l'  ALTRA.  f.  Andar  de  a&á  para  allá.,  de  acá 
para  acullá.  Huc ,  íliuc  discurrere. 
ANAR  ATRASSAT.  f.  Andar  á  írcs  menos   quarti- 

llo.  Paupertate  ,  inopia  laborare. 
ANAR  AE  LA  BOCA  BABADA,  f.  anar  adalat.  An- 
dar balando.  Inhiare. 
<\AR   Bo   6  BÍ-: ,  ó   ANAR   MAL.  f.  trobarse    en 
bon   ó   mal  estat    un   negoci  6  dependencia. 
Ir  Lien ,  d  ir  mal.   Recté  ,  auí  inalé  proce- 
deré. 
ANAR  BO  Ó  BÉ ,  rf  ANAR  MAi .  f.  teñir  Ó  no  teníf 
salud.   Ir  bien   ó   ir   mal.   Bené   vel  malé  sa 
habere. 
ANAR  DE  BONAS  EN  BONAs.   f.   Ir  de  bien  á  bien, 
de  bueno  á  bueno.   AmÍ4;abi]ÍLer,   amicé  pro- 
cederé. 
ANAR  Á  LAS  BONicovAS.  f.  usada  en  él  jog,  par- 
tícularmént  en  él  de  pilota.  Jugar  á  las  boni- 
cas. Températe  ludere. 
ANAR  Á  LAS  BONicoYAS.  f.  met.  Ho  emoenyarse 
ni  obrar   ab  fervor.    Andar   á  las  bonicas. 
Reni  scdaté  tractare. 
ANAR  DE  BORixA.  f.  dít  de  1'  embarc3c¡ó.  Ir  á 

la  bolina.  Adverso  vento  navigare. 
ANAR  BRANQUEjAND.  f.  met.  V.  Anársen  per  las 

brancas. 
ANAR  Á  LA  BRivA.  f.  Andar  á  la  briva.   Otiosé, 

vagabundé  vitam  degere. 
ANAR  Á  caball.  f.  Ir  á  cab.ilIo.  Equitare,  equo 
insidere. 
I  ANAR  Á  CABALL  coíi  LAS  DONAS,  f.  Ir  á  Caballo 
á  inugeriegas.  Mulierum  mora  equitare. 

ANAR     AB    LO    CABALL   DE  SANT  PRANCESC.   f.    Ir 

en  el  coche  de  S.  Fra::cisco :  Ir  en  el  coche  de 
Don  Juan  Zapata :  Ir  montado  en  la  cruz 
de  sus  calzones.  Peditem  iré. 

ANAR    CALENT    O    FORT     ALGÚN     NEGOCI.    f.  trac- 

tarse    ab    activitat.    Bullir.     Urí^eri     neso- 

o  o 

tium. 
ANAR  CAMA  AssÁ ,  CAMA  ALLÁ.  f.  Ir  á  horcaja- 
das. Virilem  ia  mocium  equitare. 

ANAR  DE  CAMBRA,  f.   V.   Per   de  COS. 
ANAR  CAMPS   Á  TRAVÉS,  f.  V.  Cam.pS. 

ANAR  LAS  CANALS.  f.  Correr  las  canales.  Pluere 

canales. 
ANAR  CAPBAX.  f.  Ir  cabizbaxo.  Demisso  capite 

incedere. 

ANAR    AB    LA     CARA    DESCÜBERTA.    f.  Andar  COtt 

la    cara   descubierta.   Palam  ,  apene  ,  siae 

níetu  se  manifestare. 
ANAR  DE  CAYGUDA.  f.  Ir  de  Capa  caída.  Ad  in- 

teritum  vergere. 
ANAR  Á  ciÍGAs.  f.    met.  Andar  á  ciegas,  Omni 

prorsus  luce  carenteni  procedsre. 

ANAR    AL    CEL,  AL    INFERN.  f.  Salvarse,  Ó  COH- 

demnarge  eíernamént.  Ir  al  cielo  ,  al  infierno, 
K  C;l- 


,8  ANA 

Caelestem  gloriam  adipisci,  vel   mitíi  in  ig 
nem  ¡cterr.iini. 
\:SAR  DK   cor.iPAN'vs.   f.  /)■  en  compañía.  Una, 
simul  progredi. 

ANAR   Á  COPS  DE  PUNYS,  Ó  Á  PUNYADAS.  f.   Andar 

al  morro  ^  á  ¡u  morra  ,  al  pelo  ,  al  pescuezo. 
Ictibuí  contenderé. 

ANAR  KL  COR ,  ¿L  v'oLs.  f.  Latir  el  corazón  ,  el 
pulso.  Pulsare. 

ANAR  AS  LO  COR  Á  LA  MA.  f.  faiTi.  Llevav.,  Ó  te- 
ner el  corazón  eti  las  tiiaiios.  Sine  fuco  csse. 

AXAP.  corrí;nt.  f.  niet.  fér  las  cosas  corren:  ó 
depréssa.  Andar  en  un  pie.  Festinanter  age- 
re. 

ANAR  EN  COS.  f.  Andar  ,  ir  al  corso.  Excurrere 
in  hostiles  naves  ,   in  piratas. 

ANAR  DE  cosTAT.  f.  V.  Anar  de  tort. 

ANAPv  COSTAT  PER  COSTAT.  f.  Ir  lado  &  lodo, 
Pari  vel  sequo  gressu  incedere. 

ANAR  DE  cosTÉLLAS.  f.  Ir  de  costUlas.  In  terga 
prolabi. 

ANAR  Á  COSTURA,  f.  Ir  á  la  labor.  Puerulam 
scholam  adire. 

ANAR  DE  cüRT  ,  Ó  DE  LLARG.  f.  anar  ios  ecle- 
siástics  ab  hábit  talar,  ó  ab  casaca.  Ir  de 
corto  ^  ir  con  hábitos.  Talarem  vestem  ,  aut 
sagum  induere. 

ANAR  EN  DANSA.  f.  cntrevenlr  ,  concórrer  en 
algún  negoci  ó  f^t.  V.  Bailar. 

ANAR  DE  DALT  ABAx.  f.  cáuTcr  dalt  abax. 
Dar  abaxo.  Prsecipitem  ferri. 

ANAR  DEPRÉSSA.  f.  fér  las  cosas  ab  préssa.  An- 
dar de  priesa.  Festinanter  agere. 
ANAR  DEPRÉSSA.  f.  teñir  préssa  ,  no  poderse  de- 
tenir  per  haber  d'aciuiir  á  altra  cosa.  Estar 
de  priesa.  Festinanter  progredi. 
ANAR  DESENCAMiNAT.  f.  V.'Anar  fora  de  camí. 
ANAR  DETRAS  d'algij.  f.    no  dexarlo  ,  seguir- 
lo en  tots  llogs.   Ir  al  rabo.  Instanter  inse- 

(}UÍ. 

ANAR  endevant.  f.  avansar  ,  fér  algún  nou 
progrés.  Adelantar.  Progredi. 

ANAR  endevant.  f.  no  detenirse  ,  proseguir 
en  lo  que  se  está  fe'nd ,  ó  tractand.  Ir  ade- 
lante. Instare  ,  urgere  ,  quae  in  alus  immora- 
ri  non  patiuntur. 

ANAR  tót  dexat.  f.  Andar  desaliñado  ,  desa- 
seado. Incomptum  ,  neglecto  vestís  cultu 
incedere. 

ANAR  Á  DOS  PREUS.  f.  anar  can'ssima  alguna  co- 
sa. Subir  á  las  nubes.,  estar  por  las  nubes. 
Pretium  sumir.é  augeri  ,  carissinié  vendí. 

ANAR  PER  LA  DRESstniA.  f.  Echar  por  el  atajo. 
Compendiosiorem  vi?ni  arripere. 

ANAR  dret  á  ALGUNA  PART.  f.  anar  directa- 
mént  á  algún  llog.  Enderezar.  Tendere. 

ANAR  DRET.  f.  met.  procL'hír  ab  rectítut.  Cíimi- 
nar  ó  andar  derecho ,  á  derechas ,  d  á  las 
derechas.  Recté  ,  iusté  agere. 

DEXAR  ANAR.  f.  V.  Dexar  correr. 


ANA 

DEXAR  ANAR  D15  LA  MA.  f.  dfixar  cáurer  á  ierra 
lo  que  s'  tenía  en  la  ma.  Dexar  caer.  Di- 
mitiere e'  iiianu. 
DE.xAK  ANAR.  f.  Soltar  lo  quí  s'  th  en  la  ma,  ó 
que  está  en  altra  manera  detingut,  coin  :  de- 
xar ANAR  un  aucéll,  un  pres.  Svltar,  D.-mit- 
tere. 

DEXAR  ANAR.  f.  met.  dexar  cáurer  alguna  pa» 
rau!a  dissimulada  ó  afectadamént  en  la  con- 
versa. Dexarse  caer.  Aliquid  consultó  pro- 
ferre  qaod  non  exigit  inca;ptus  sermo. 

DEXARSE  ANAR.  f.  anar  tót  caygut ,  tót  dexat. 
Caerse  á  pedazos :  Irse  ó  caerse  á  cada  quar- 
to  por  su  lado.  Languidé ,  negligenter  in- 
cedjre. 

DEXARSE  ANAR.  f.  dexarse  cáurer  ó  precipitar- 
se d'un  ilog  all.  Dexarse  caer,,  echarse,  arro- 
jarse. Se  pr;teipitem  daré. 

dexarSe  ANAR.  f.  corda,  arbre  avall  &c.  Descol- 
garse.,  guindarse.  Per  funem ,  arborcm  se 
demittere. 

DEXAT  ANAR.  locucíó  cquivalént  á  caygut,  des- 
gayrat.  Desmazalado.  Lassus. 

ANAR  ESCARRASSAT.  f.  Andar  arrastrado.  Labo- 
re vexari. 

ANAR  d'  espav.  f.  V.  Anar  apoc ,  apoc. 

ANAR  AL  ESTALVI  ,  Ó  Á  ESTALVIAR.  f.  Andar  ,    Ó 

ir  á  la  ahorrativa,  Sumptui  parcere. 

ANAR  Á  ESTIRA  cAEELLs.  f.  Andar  á  la  rebatiña. 
Raptim  e'  manibus  arripere  ,  auferre. 

ANAR  FAMULENC.  f.  Hambrear,  Fame  premi. 

ANAR  FORA  DE  CAMÍ.  f.  Ir  descuminado  ,  ir 
fuera  de  camino,  errare  ,  aberrare. 

ANAR  FORA  DE  CAMÍ.  f.  mít.  apartarse  de  la 
veritat,  ó  de  lo  que  dicta  la  rahó.  Ir  desca- 
minado. Aberrare  ,  á  vero  dev ¡are  ,  temeré, 
inconsulto  procederé. 

ANAR  FORA  DE  RAHü.  f.  Ir  fuera  de  razón.  A  re- 
cta ratione  deviare. 

ANAR  FORT.    f.  Dsrland  d'  un  convalec^nt.  Ir 


fuerte.  Bené  valere. 
ANAR  FORT   DE   EUTXACA.  f.  dít  d'  un  que  te'  y 

gasta    molts    dinérs.    Ir    de  fuerte.  Divitíis 

affluere. 
ANAR  Á  LAS  FOSCAS,  f.  met.  Andar   á  obscuras^ 

á  escuras.  Cieco  modo  procederé. 
FÉR  ANAR.  f.  mdiirer,  com:  fér  anar  las  mans, 

él  peu  &c.  Menear,  Moveré. 
fí;r  anar  las  mans.  f.  treballar  ab  prestesa. 

Menear  las  manos.  Propsrare. 

l'ÉR    ANAR    d'   AMLNT    AVALL  ,     Ó    LO    d'  AMUNT 

AVALL.  f.  Revolver.  Volvendo   summa   imis 

miscere. 

FÉR     ANAR    d"  AÍJUNT    AVALL,    Ü    LO    d'  AMUNT 

AVALL.  f.  met.  trastornar  las  cosas  ó  son  or- 
de.  Volver  lo  d:  arriba  abaxo.,  y  lo  de  abaleo 
arriba.  Summa  imis  miscere. 
NO  ANAR  OAVRE.  f.  3nt.  no  trígar  molt  ¿  succe- 
hir  alguna  cosa.  A^o  lardar  mucho  :  No  pas- 
sar  mucho  tiempo.  Non  multo  pcst. 

ANAR 


ANA 

AVAR  X  QiiATRE  GRAPAS,  f.  .éndaf  á  gatas. 
Repere. 

ANAR  Á  GiiAPATS.  f.  V.  Agafarsc  los  que  s'  ba- 

.  ralfen. 

ANAR  GRos ,  f.  lo  riu  Ó  riera.  Ir  crecido.  Plu- 
men  copiosis,  aut  turaentibus  fluerj  undis. 

ANARHO  Á  DiR.  f.  ah  que  s'  explica  que  aigú 
estaba  per  dir  lo  que  diu  altre.  Temr  en  el 
pico  de  la  lengua.  lam,  iain  id  dictarus  erain: 
id  ipsum  &  ego  dicturus   eram. 

ANAR  Á  LAS  HURTAS,  f.  V.  Auar  a'  las  fos- 
cas. 

ANAR  Á  LAS  INMEDIATAS,  f.  met.  It  ií  los  ajcan- 
ces.  Ultiinuin  confllctum  adire  ,  experiri  ;  in 
angustias  inducere. 

ANAR   PER  JUSTICIA,   f.  Ir  pOT  justicid.   lurC  pCf- 

sequi  ,  ad  iudicem  vocare. 
ANAR   LLKST.  f.  /indar  listo.  Promptum  ,  dili- 

gentem  esse. 
ANAR  LLUNY   d'oscas.  f.  Ir  léjos  ,  Ó  muy  lejos. 

Distare. 
ANAR  DE   MA  EN   MA.  f.  Andar  de  mano  en  ma- 
no. Per  manus  circuinferri. 
ANAR  DE  i\iAL  Á  piTjoR.  f.    /*•  de  Tocin  á  ruiu  , 

de  mal  en  peor.  Ab  equis  ad  asinos. 
ANAR   MiLLoR  Ó  PER  Mii.LORA.  f,  millorafse  en 

la  salud.  Mejorar.  Mcliüs  se  habere ,  vires 

recuperare. 
ANAR  LO   MÓN  AL  REviSs.  f.  Andar  6  estar  el 

mundo  al  revés.  Prseposteré  res  fieri. 

MAL  m'  ANIRIA,  mal  m'  HABÍA  d'  ANAR.  f.  fam. 

ab  que  s'explica  la  confiansa  que  s'  té  de  la 
propia  industria  per  lograr  alguna  cosa.  Mül 
me  han  de  andar  las  manos.  Assequar,  spero, 
mea  diligentiá  fretus. 
ANAR    Á    LAS    PALPiíNTAS.   f.   Andar  á  tientas. 

Omni  destitutum  luce  aliquem  procederé. 
ANAR  Á  LA  PART.  f.   Ir  á  lu  parte.  Participen! 

esse. 
ANAR  Á  PARTIR,  f.   Ir  á  lo  par.  Parí  lucro  vel 
iacturá  ludum  agere  ,  communem  sortem  su- 
biré. 
ANAR  Á  PAS  DE  BOU.  f.  Andar  al  paso  del  buey. 

Segniter  ,  lente  incedere. 
ANAR  Á   PAS  DE  coNviDAT.  f.  Llevar  pasos  de 
convidado.    Celeriter  pergere  ,  tamquam  ad 
conviviiim  properare. 
ANARHi  PERDüT.  f.  ab  que  s'  denota  que  no  s' 
ténen   bis  conexeménts  ,  ó  noticias   necessa- 
rias  p¿r  obrar  en  alguna  materia.  V.  Anar  á 
la?  foscas. 
ANAR  Á  PERiLL.  f.  Comr  peligro  Ó  riesgo.  Ver- 
sari  in  discrimine. 
ANAR  PER  SAS  piíssAS.  f.  Andar  á  sus  anchuras: 
Andarse  sin  ayo.  Quo  lubet  iré  ,  custode  re- 
moto. 
ANAR  Á  PEU.  f.  Ir  á  talón  ,  andar  á  pié.  Pedi- 

bus  iré. 
ANAR  AB  UN  PEU.  f.  met.  ab  que  s'explica  él 
gust  y  prestesa  ,  ab  que  s'  fa  alguna  cosa. 

í 


ANA 


39 


Andar  en  un  pié.   Celeriter  agere. 
ANAR  Á  PEU  cox.  f.  Ir  á  la  pata  coxa  ,  ir  á  la 
cox  cox  ,  á  ¡a    cox    coxita.    Altero  suMato 
pede  procederé. 

ANARLI  LOS  PEUS  ,    LAS  MANS  &C.   Á   ALGÚ.   f.  liO 

estar  quiét  de  peus,  de  mans  Scc.  Bullirle  los 
pies  ,  las  manos  á  alguno.  Manus,  pedes  ¡u- 
gi  motu  agitare. 

ANAR  AB  PEUS  DE  PLÓM.  f.  Andar  ó  ir  con  pies 
de  plomo.  Consultó,  prudenter  agere. 

ANAR  Á  PLERET.  f.  V.  Anar  apee  apoc. 

ANAR  APOC  APOC.  f.  anar  d'espay,  ó  procehir 
ab  lentitut  en  algún  negoci.  Ir  de  espacio., 
ir  paso  á  paso.  Leflté  gradi ,  aut  lente  pro- 
cederé. 

ANAR  APOC  APOC.  f.  eaminar  sens  fér  rumor. 
Andar  quedito  ,  pasito.  Suspenso  pede  pro- 
cederé. 

ANAR  Á  PORFÍA,  f.  Andar  á  porfía.  Certatini 
procederé. 

ANAR  DE  PORTA  EN  PORTA,  f.  Ir  dc  pucrta  en 
puerta.  Ostiatim  mendicare. 

ANAR  PER  PORTAS,  f.  Ir  por  puertas.  Mendica- 
re. 

ANAR   AB  PREGUNTAS    Y    RESPOSTAS.    f.  Andar  Ctl 

■  dimes  y  diretes.  Disceptare  ,  contendere. 
ANAR  DE  PUNTETAs.  f.  Ir  dd  punüUas.  Suspenso 

gradu  procederé  ;  extrerais  pedum  digicis  In- 

nixum  aÜquem  incedere. 
ANAR   Á   REM  Y  Á  vi^A.  f.  Navegar  Ó  Vela  y 

remo.  Velis  ,  remisque  navigare. 
ANAR  Á  REM  Y  A  VELA.  f.  met.  portarse  alcun 

negoci  ab    activitat  y    préssa.    Navegar  á 

vela  y  remo.  Totis  viribus  intcndere. 
ANAR  AB  RESERVA,  f.  Andar  con  reserva.  Caute 

procederé. 
ANAR  DE  RONDA,  f.  Rondar,  ürbem  circumire, 

excubias  apere. 

O 

ANAR  RONSEjAND.  f.  V.  Ronssjar. 

ANAR  Á  RossEGONs.  f.  Rodar.  Humum  verre- 
re. 

ANAR  Á  LA  SAGA.  f.  Andar  á  ¡as  vueltas.  Ali- 
quem insequendo  observare. 

ANAR  Á  LA  QUE  SALTA,  f.  Andar  á  la  que  salta. 
Occasiocem  arripere,  opportunitate  fruí. 

ANAR  DE  LA  SECA  Á  LA  MECA.    f.  And.tr  d¿  ZcCCt 

en  Meca.  Modo  huc  ,  modo  iiluc  discur- 
rere. 

ANAR  SENSE  CAMiNADÓRs,  f.  met.  Nadar  sin  ca- 
labazas :  No  necesitar  calabazas  para  nadar. 
InduEtrium  esse  ,  alieno  auxilio  non  indi- 
gere. 

ANAR  SOBRE  l'avis.  f.  Andar  o  estar  sobre  avi- 
so. Cautum ,  providum  ,  sollicifum  esse. 

ANAR    SOL    COM    UN*  ÓLIBA  ,  CCM    UN    ¡\IÜS£OL  ,  Ó 

ANAR    FET   UN   MussoL.    f.   Andar   como  un 
duende.   Solum  ,  aut  per   secreta  atque  in* 
frequentia  loca  incedere,  deambulare. 
AÑAR  Á  LA  SOPA.  f.  Andar  á  la  sopa.  Cibum  ia 
Religiosorum  domibus  qunerere. 

ANAR 


40  ANA 

SKGÓNS  COM  AMÍRÁ,  SEOONS  COM  AKIRÁ  LA  SORT. 

f.  Ceiiformi  dUre  el  dado.  Ut  sors  tulerit. 
SENS  Á  COM  VA  Ni  Á  COM  coí  I  A.  f.  A  secijs  y  sin 

llover.  Inopinate ,  extemplo. 
anar   lo   temps  per  bo.    f.    V.    Abonansarse 

él  témps. 
ANAR  Á  -voMBnLt.bNS.  f.  Trompícav.-  CoEspitare. 
ANAii  Á  TORNA  joRNALS,  f.    Pagar  la  ¡leonada. 

y  ices  reddere,  fricant:::!;  fricare. 

ANAR  DE  TOR'Í  EL  BORRATXO.   f.  V.  Fér   éssaS. 

ANAR  Diu  TORT.  f.  girarse  enrers   un   costat  al- 

■  gana  cosa  que  !>' luou.  Ladearse^  torcerse. 
In  latas  inc-linare. 

AKAR  TOT  XANo',  xAXo.  f.  Andar  paso  á  paso. 

Lente  procederé. 
ANAR  To'rs  Á  LA  UNA.  f.  anaT  de  conformitat  en 

alguna  cosa.  Andar  á  íozíí.  Una  incedere. 

ANAR  Á  TRAViíS   ALGUNA  EMÜARCACIÓ.   f.   Dar  al 

■  fraiíei.  In  scopulos,  vel  sirtes',' nave m  vehi, 
ferri. 

ANAR  X  TROMPADAS  ,  Ó  TROMPÓNS.  f.  Vulg.  An- 
dar al  morro.  Ictibus  contendere. 

ANAR  VKNT  EN  POPA.  f.  met.  Ir  viento  en  popa. 
Secundo  vento,  prosperé,  ex  sententia  res 
procederé. 

ANAR  Á  sos  vicis.  f.  Aijdcr  á  sus  anchuras.  Li- 
beré vivere. 

ANAR  Á  sos  vicis.  f.  portar  los  vestits  ab  mol- 
ía commoditat.  Andar  á  sus  anchuras.  La- 
xa commodaque  uti  veste. 

ANAR  AB  LA  VIDA  AL  ENCANT.  f.  Llevar  la  Vida 
jugada.  In  máximo  vitíE  discrimine  versari. 

ANAR  ALS  ULLS  DEL  CAP.  f.  fauí.  met.  anar 
mblt  cara  alguna  cosa.  Valer  un  ojo  de  la 
cara  :  Costar  un  ojo  de  la  cura.  Magni  con- 
stare. 

ANAR  Á  ULLS  CLUCS  ,  Á  ULLS  CLUQUENTS  ,  AB 

LOS  ULLS  ACLUCATS.  f.  met.  V.  Anar  á  las 
foscas  ,  á  las  palpéntas. 

ANÁRSEN.  V.  r.  Irse.  Iré,  proficisci,  abire. 

anArsen  :  ANÁRSEN  Á  TRossos.  f.  las  telas  ó  ro- 
bas per  véllas  ó  consumidas.  Irse.  Dirrumpi, 
diloricari. 

ANÁRSEN  PER  LAS  BRANCAS  Ó  PER  BRANQUETAS. 

f.  pararse  en  lo  menos  substancial ,  dexand 
lo  m:s  important.  Andarse  por  las  ramas. 
Inania  sequi. 

ANÁRSEN  COM  LO  F.ROC  DEL   CANTI.  f.    Irse    COniO 

una  cauilla .,  6  de  canilla.  Ventris  proíluvio 
laborare. 

ANÁRSEN  EL  CAP,  ó  ANÁRSEN  ÉL   CAP  Á  PASSEJAR. 

f.  Desvanecerse   la   cabeza  :  Irse  la   cabeza. 
■  Vertigine  laborare. 

ANÁRSEN  DEL  CAP  ALGUNA   ESPECIE.'fi  V.  Anár- 

sen  de  la  memoria.-  ' "'  ■^■'•' 

ANÁRSEN  DE  LAS  CARTAS,  f.   Irsc  ds  hs  cartas. 
Folia  lusoria  rcinittere. 

ANÁRSEN  AB  LA   CU  A   ENTRE  LAS    CAMAS,     f.    Ir    ó 

'^'' salir   rabo  entre  piernas.  DimhsU  auribus, 
confussione  alfectum  abire. 


ANA 

ANÁRSEN    SÉNSE    DIR  ASE  NI'  BESTIA,     f.    Irse    sin 

decir  oxte  ,  ni  moxte  :  Irse  sin  decir  cho  ,  ni 
arre,  flospite  insalutato  abire.  ■  • 

ANÁRSEN  DRET  Ó  TOT  DRET  Á  ALGUNA  PART.  f. 

Irse  derecho.  Recta  pergere. 
ANÁRSF,\  D^EXTRE   LAS  MANs.  f.  desaparcxer  lo 

que  s'  tenia  en  ellas.  Irse  de  entre  las  manos, 

K  nianibus  eiabi. 
ANÁRSEN.   í.  estarse   morind.  Irse,  Decedere, 

¿  vita  mitrare. 
ANÁiisEN  AB   FUM.   f,   met.   desvanéxcrse.   Irse 

todo  en  humo.  Bvanescere  ,  dissipari. 
ANÁRSEN ,  los   licors ,  Ó  Hquids  d'  algún   vas. 

Irse.  Diflueré. 
ANÁRSEN   AL   LLiT.   f.  Irsc  á  ucostaf.  Cubitum 

iré. 
ANÁRSEN  DE  LA  MA.  f.  cscapar  de  la  ma.  Caer- 
se.,  deslizarse  de  la  mano.  E  manu  elabi. 

ANÁRSEN   Á  LAS  MANS  DEL  LLO-J.  f.     HaCCr    COMO 

el  ánsar  da  Cantinpalo  que  salió  al  lobo  al  ca- 
mino. Damnum  qu:er.M-e. 
ANÁRSEN  DE  LA  mejMoria.  f.  met.   Barrerse  de 
la   memoria  .1   irse  de  la  memoria.  Memoria 
aliqiiid  excidere  ,  labi. 

ANÁRSEN  AB  NOSTRE  SENYOR.  f.  mOrirSC.'  IrSC  ul 

cielo.  Emóri. 

ANÁRSEN  PER   ÍTL  PUNT   DE  BAX.  f.  met.  JOC.  Irse 

de  copas.  Pederé  ,  ventris  crepitum  emittiere. 

ANÁRSEN  AB  rahOns.  f.  Andarse  en  cuentos. 
Inania  sequi. 

ANÁRSENHi  'ls  ULLS,  LA  VISTA,  f.  mct.  mirar  ab 
afició  lo  que  s'  desitja.  Saltársele  los  ojos. 
'Appetitie  rei  oculos  deíígere. 

ALLÁ  VA  QUE  TRONA.  loc.  fam,  AUá  va  con  mil 
pares  de  pipas.  Quisquís  sit  eventus,  quid- 
quid  tándem  accidat  ,  eat. 

aní;m.  loc.  fam.  Vamos.  Eia ,  age. 

ANEUHO  Á  COMPCÍNDRER  ,    ANEÜHO    VOSALTRES  Á 

COMPdNDRER,VAJAHO  V.  M.  Á  COMPÓNURER.  f. 

ab   que  s'  denota  que  no  s'  pot  conciliar  la 
contradicció  aparént   ó  verdadera  d'algunas 
paraulas    ó    féts.   Ajusfadme  estas  medidas., 
ajústeme  Usted  estas  7nedidas.  Hk-c  tu ,  si 
vales ,  conciüa. 
EL  DiABi.E  VA  PER  CASA.   ¡oc.  Anda  el  diablo  en 
Cantillana.   Daemonis  machinam:nta  nimiüm 
grassantur. 
FER  UN  vAHí  Tbx.  f.  fér  thts  los  esforsos  per 
lograr  alguna  cosa.   Echar  el  resto.  Ñervos 
omnes  intendcre  ,  nulli  snmptui  parcere. 
F¿R  vAHí  TOT  Ó  vs  VAHí  tót.   f.  usada  en  certs 
'-jogs.    Echar  el  resto.  Quidquid  pecuniíc  su- 

perest  in  ludo  sorti  committere. 
sENS  ANARLi  NI  VENIRLT.  loc.  Sin  irle  n¡  Venirle. 

Quin  ad  eum  aliquatenus  attineat. 
TÓT  VA  COM  DÉü  v6l.  f.  Va  como  Dios  es  servi- 
do. Ut  Déo  placet. 
NO  vAjA   tant  depressa.  f.  ab  que  s'  advertex 
á  algü   qué  s'  detinga  ,    6   qu'espere.  Tenga 
Vm.  6  sufra  el  resuello.  Sisfe  ,  expocta. 

QÜA.ND 


ANA 

QUAVD  T?)T  VAJA  ISIAL  ,    Ó    MALAinfcXT.  loC.   fam. 

Quandü    tailo  corra   turbio.  Quando  cuneta 

malé  procedant. 
VAJA  UNA  COSA  PER  ALTRA.  loc.  fam.  Fijya  uno 
-    por  otro.  Hoc  uniim  alio  compensetur. 

VÉSTEN    EN    NOM    DE    DEU.  loC.  Anda  COtl   DioS. 

Vade  in  pace. 

AHÓNT  V  AJAS  DELS  TEUS  HI  HAJA.  Tcf.  V.  Ahbnt. 
PER  AHÓNT  ANIRÁS,  FARAS    LO   QUE   VELRÁí.  ref. 

Por  donde  fueres  haz  como  vieres. 

A  do  vas  ,  como  vieres  así  haz. 

Dum  fueris  Romoe  ,  romano  vivlto  more. 

Dum  fueris  alibi  ,  vivito  sicut  ibi. 

AHONT     ANIRÁS    BOU    QUE    NO    LLAURES?    ref.  V, 

Ahónt. 

ANAR  PER  LLANA  Y  TORNAR  TRASQUILAT.  Tef.  Ir 

por  lana  y  volver  trasquilado. 

Perdidit  &  penitüs  quaerens  obsonia  vestem. 

DÍGASMB   AB    QUI    VAS  ,    TE  DIRÉ  QUI  SERÁS,  ref. 

Díme  con  quien  vas  y  te  diré  quien  eres. 
Dic  mihi  quos  sequeris ,  quis  sis  tibí ,  Ponti- 
ce  ,  dicam. 

JERUSALEM  JERUSALEM  ,    COM  MES  ANAM  MANCO 

VALEM.  loe.  fam.  Mientras  mas  vieja  mas 
pelleja  :  Martin ,  Martin  cada  dia  mas  ruin, 
Semper  in  deteriora  ruimus. 

I/A  PÉDRA  FORA    DE    LA    MA  NO    s'  SAE  HÓNT  VA. 

ref.  V.  Pedra. 

LOS  MALS  ENTRAN  PER    ARROBAS    Y    SEN  VAtt  PER 

UNSAS.  ref.  V.  Arrobas. 

MES  VAL  ANAR  SOL    QüE  MAL    ACOMPANYAT.  fef. 

V.  Acompanyat. 

NO  ANIrXs  Á  r6mA  PER  LA  PENITENCIA.  Fef.  No 

ir'ás  á  pagarla  en  el  otro  mundo.  Non  impu- 
nitus  abibis. 

NO  DÉXES  LA  CARRETERA  PER  ANAR  PER  LA 

DRESSERA.  Por  ningun   tempero  no  dexes  el 

camino  real  por  el  sendero. 

Tramitis  haud  quaeras  ,  moneo ,  compendía, 

cum  te, 

Qu6  pergis  ,  ducit  publica  trita  via. 

X  POC    Á    POC    ANIRÉM    liLUNY.    fef.  PocO  á  poCO 

hila  la  vieja  el  copo. 

Ultima  terrarum  tanget,  vestigia  quamvis 

Figat  lenta  ,  modo  non  intermissa  ,  viator. 

PREGUNTAND  PREGUNTAND  SE  VA  Á  ROMA  ,  Ó 

QUI  LLENGUA  HA  Á  ROMA  VA.  ref.  Quien  boca 
ha  á  Roma  va. 

Quaerere  ne  pigeat ,  si  quid  vis  discere ,  nos- 
ces. 
QUI  MAL  VA  ,  MAL  ACABA.  Tcf.  Quicn  mal  anda 
en  mal  acaba.  Consona  mors  vit?e  :  moritur 
niale  qui  malé  vixit. 

QUI  VA  AB  UN  Cbx  AL  CAP  DEL  ANY  ES  TAN  c6x 

co:.i   ÉLL.  ref.   La  manzana  podrida  pierde 
su  compañía.  Cum  perverso  peryertéris. 

QUI  BE  t'  farX  ó  sen  anirá  Ó  SÉ  t'  MORIRÁ,  ref. 
Q^uien  bien  te  hará  ,  o'  se  te  irá  ,  ó  se  te  mo- 
rirá. 
Quem  tibi  patronum  dederit  fortuna  dolebis 

Tom,  I, 


41 


ANA 

Hunc  abiisse  procul ,  vel  periisse  cit6 

QUI  NO  VA  Á     LA  GUERRA  ,  NO  MOR  EN  ¿LLA. 

ref.  Quien  no  va  á  la  guerra  ,  no  muere  en 
ella. 

Arma,  procul  bello  remanens  ,  hostilia  vitat. 

QUI  NO  VOL  PÓLS  QUE  NO  VAJA  Á  l'eRA.  ref. 

Quien  no  quiera  ver  lástimas  no  vaya  á  la 

guerra. 

Área  vitetur ,  si  aspergí  pulvere  nolis. 

QUI  BESTIA  VA  Á   ROMA,  BESTIA  TORNA,  ref.  Í"m<% 

me  á  palacio  :  fui  bestia  y  bolví  asno. 
Stultus  &  índe  redit  ,    stultus  quí    migrat 
Athenas. 

TANT   DARÁS   Á  EN  PERE,  QUE  LI  HAURÁ8  d'aNAR 

DARRÉRA.  ref.  Tanto  le  darás  que  pobre  que- 
darás. 

Sit  modus  in  dando  ,  ne  mox  cogaris  ab  illo 
Poseeré,  cui  dederis,  pauper  ínopsque  ,  tibi. 

ANARQUÍA,  s.  f.  Anarquía.  Anarehia. 

ANARQUIC,  CA.  adj.   Anárquico.  Anarchi- 

cus. 
ANATEMA,  s.  m.  Anatema.  Anathsjna. 
ANATEMATÍSAR.  v.  a.  Anatematizar.  Ali- 
quem  ab  Ecclesia  arcere. 

ANATEMATÍSME.  s.m.  Anatematismo.  Ana- 
thematizmus. 

ANATOMÍA,  s.  f.  Anatomía  ,  anotomía.  Ana- 
tomía. 

FER  AXAToMÍA.  f.  met.  csmenussaf  ,  examinar 
per  parta  alguna  cosa.  Hacer  anatomía.  Ac- 
cúrate  scrutari  ,  excutere. 

ANATOMÍC  ,  CA.  adj.  Anatómico.  Anatomí- 
cus. 

ANATOMISAR.  v.  a.  fér  anatomía.  Anatomi- 
zar.  Anatomiam  excercere  ,  partes  corporis 
anatomicé  secare. 

ANAÜRíSME,  s.  m.  Aneurisma ,  neurisma. 
Tumor  ex  debilítate  ,  vel  sectione  arteria 
succrescens. 

ANC.  adv.  ant.  V.  May. 

ANC,  ant.  V.  A  mes ,  encara  ,  encara  mes,  tam- 
bé. 

ANCA.  s.  f.  Nalga ,  asentaderas  ,  posas.  Na- 
tes  ,  clunis. 

ANCA  ,  en  los  irracionals.  Anca.  Clunis. 

ANCALSAR.  v.  a.  ant.  V.  Aconseguir. 

ANCIA ,  NA.  adj.  Anciano.  Sénior  ,  anus. 

ANCIANÍA,  s.  f.  aní.  V.  Ancianitat. 

ANCÍANITAT.  s,  f.  Amianidad.  Senectus,se- 
nium  ,  senilis  retas. 

ANCOR,  adv..  ant.  V.  Encara. 

ANCORA,  s.' {..Ancora  ,  ancla.  Ancora. 

ALSAR  ÁNCORAS,  f.  Náut.  Levar  áncoras.  Anco- 
ram  tollere  ,  moliri  ,  vellere. 

ESTAR  Á  l'áncora.  f.  Náut.  Estar  en  áncoras 
ó  sobre  las  áncoras.  Stare  in  ancoris  vel  ad 
ancoras. 

TIRAR  ÁNCORAS,  f.  Náut.  Anclar,  ancorar.  An- 
coras lacere. 

ANCORATGE.  s.  m.  I'acció  de  tirar  las  aneó- 
la ras 


42  ANC 

ras  al  mar.  Andage  ,  ancorage.  Ancorse  ia- 

ctus. 
ANcoRATGE  ,  dret  que  s'  paga  per  donar  íbns 

las  embarcaciüns.  Anclage  ^  ancorage.  Vecti- 

gal  pro  ancoris  iaciendis. 
ANCUSA,  s.  f.  herba.  V.  Llengua  bovina. 
ANDADOR,   s.  m.  él  de  las  confrarías.  Mu- 

¡lidor.,  muntilor,  llamador.  Monitor,  invita- 

tor  ,  vocator. 
ANDAR.  V.  n.  ant.  V.  Anar. 
ANDSR.RIS.  s.  m.  ant.  V.  Clamástecs. 
ANDES,  s.  f.  p.  ant.  V.  Llitera. 
ANDE.;,  ant.  V.  Llit  de  morts. 
ANDRESSAMÉNT.  s.  m.  ant.  V.  Adressa- 

ment. 
ANDRESSAR.  v.  a.  ant.  V.  Adressar. 
ANDREU.  8.  m.   noni  d'homa.  Andrés.  An- 

drseas. 
ANDRÓMINA,  s.  f.  vulg.  Andrómina.  Praus, 

fallacia. 
ANDRONA.  s.  f.  Callejón.  ínter  parietes  an- 

gubtum  spatium  luci  recipiend:e. 
ANDÜRAIR.  V.  n.  ant.  V.  Endurirse. 
ANÉCDOTA,  s.  {.Anécdota.  Anechdota. 
ANEGAR.  V.  a.  ant.  V.  Ofegar. 
ANELL.  s.  m.  An'tllo.  Annulus. 
BisEE  d'anéll.  Obispo  de  anillo.  Eplscopus  au- 

xiliaris, 

ANÉLL    DEL    PESCADOR ,    lo  qUC    USSll  Io3   PapaS 

per  sellar  los  bréiu.  Anillo  del  pescador.  An- 
nulus piscatoris. 

VENIR  coM  l'anéll  AL  DiT.  f.  Fenit  como  ani- 
llo al  dedo  :  venir  como  nacido.  Opportunissí- 
mé  accidere  ;  opportunissime  factum  vel  dic- 
tum  esse  ;  aptuin  ,  natum  esse  ad  rem. 

ANELLA.  s.  f.  la  de  las  porta».  Aldaba. 
Cantherus  ,  marculus  ferreus  quo  pulsantur 
fores. 

cop  d'anélla.  Aldabada.  Cantheri  ictus. 

AN'KLLA  DE  CORTINA.  Sortija.  Anuulus  vela- 
ris. 

ANÉLLA   DE   CADKNA.  Eslabon.  Anuulus  cste- 

•    DX. 

ANELLA  ,  la  deis  costats  de  caxas  ó  bauls.  Al- 
dabón. Ferreus  annulus  grandior. 

ANELLET.  s.  m.  dim.  Anülejo  ,  aníllete.  An- 
nellus. 

ANELLETA.  s.  f.  la  que  portan  las  donas  en 

-    las  aurellas.  Zarci/Zo.  Annellus  auricularis. 

ANET.  s.  m.  ant.  V.  Anee. 

ANET  ,  herba.  Eneldo.  Anethum. 

ANFFALONIR.  v.  n.  ant.  V.  Enfallonirse. 

ANFLAQUAIR.  v.  a.  ant.  V.  Aflaquirse. 

ANGANILLAS.  s.  f.  Xamugas.  Stragulum 
muliebre. 

ÁNGEL,  s.  m.  ylagel.  Ángelus,  spiritus  Del 
administrator. 

Xngel,  pex.  Ángel.  Squatina. 

Ángel  de  la  guarda.  Ángel  de  la  guarda  ó 
custodio.  Ángelus  castos. 


ANG 

ES  UN  Xngel.  f.  ab  que  s'  expr^ssa  1'  hermosura 
d"  algú.  Es  un  Ángel,  ó  como  un  Ángel.  Pul- 
cherriiiius,  speciosissimus  homo. 
ES  UN  ÁNGEL,  f.  ab  que  s'  explica  la  innocencia 
ó  puresa  d'  algú.  Es  un  ángel.  Mira  innocen- 
tiá  ,  puritate  pollet. 
ANGELIC  ,  CA.  adj.  AngcUco.  Angelicus. 
HERBA  angílica.  Angélica.  Smirnium ,  Ange- 
.    lica. 

PURGA  angélica.  Angélica.  Aqua  angélica. 
ANGELICAL,  adj.  Angelical.  Angelicus. 
ANGÍR.  V.  a.  ant.  Cercar.  Sepire. 
ANGLANTINA.  s.  f.  V.  Englantina. 
ANGLE.  s.  m.  ant.  V.  Ángul. 
ANGLES,  SA.  adj.  ant.  V.  Ingles. 
ANGLOTAYR.  v.  a.  ant.  V.  Englutir. 
ANGOISSAR.  V.  a.  ant.  V.  Acongoxar. 
ANGONAL.  s.   f.  Ingle.    Inguen. 
ANGOIXA,  ANGOISSA.  s.  f.  ant.  V.  Congo- 

xa  ,  angunia. 
ANGOIXOS  ,  ANGOISSOS  ,  SA.  adj.  ant. 

V.  Congoxos. 
ANGUILA,  s.  f.  pex.  Anguila.  Anguilla. 
ANGUL.  s.  m.  Ángulo.  Angulus. 
ANGULAR,  adj.  Angular:  Angularis. 
ANGUNIA.  s.  f.  Congoja.  Anxietas ,  anxitu- 

do. 
ANGUNIARSE.  v.  r.  Acongojarse.  Angi,  an- 

xiari. 
ANGUNIAT,  DA.  p.  p.  Acongojado. 
ANGUNIOS  ,    SA.   adj.  qui  patex  angunia. 

Congojoso.  Angore  aftectus. 
ANGUSTIA,  s.  f.  Angustia.  Angor,  dolor,  an- 
xietas. 
ANGUSTIAR,  v.  a.  Angustiar.  Angere,   dis- 

cruciare. 
ANGÜSTIAT ,  DA.  p.  p.  Angustiado. 
ANGUXAR  ,  ANGU  YAR.  v.  a.  ant.  V.  Acon- 

goxar. 
ANILLAR  ,  ANIHILLAR.  v.  n.  ant.  V.  Ani- 
quilar. 
ANIMA,  s.  f.  Alma.  Anima,  animus. 
ÁNIMA ,  de  botó.  Hormilla  ,   almilla.  Globulí 

fulcinientum  interius. 
ÁNIMA  ,  met.  vivesa  ,  esperit ;  com  :  aquest  vers 

té  mOita  ÁNIMA.  Alma.  Vivacitas ,  vis. 
ÁNIMA ,  quand  s'  usa  per  significar  tc)t  T  home, 

com :  Hi  ha  mil  ánimas,  nos'  veu  un'  ánima. 

Alma.  Homo. 
ÁNIMA  ,  met.  lo  que  dona  esperit,  forsa  ó  mo- 

vimént  á  alguna  cosa  ,  y  axí  s'  diu  ,  que   el 

General  es  1'  ánima  del  exércit.  .-í/íJW.Vigor, 

robur. 
ÁNIMA ,  lo  que  s'  posa  dins  una   cosa   de   poca 

subsistencia  per  sosrenirla  ó   donarli  forsa. 

Alma.  Fulciiuentuní  inrerius. 
ÁNIMA  DE  CABALL.  loc.  fam.  liome   de  cor  per- 

vers.  Alma  de  caballo.  Pravi  animi  homo. 
ÁNIMA  DE  cANTi.  Alma  de  cántaro.  Stolidus. 
ÁNIMA  F&£DA.  Avefria.  Pusillanimis. 

BO- 


ANI 

DONAR  i^'  a'nhwa  á  deu.  f.   Dar  el  alma.  Ani- 

mam  cmittere,  morí. 
éT  LLEVARÉ  l'  ánima,  f.  ab  qiie  s'  amenassa  á 
algú  ab  la  mort,  ó  altra  dany  grave.  Te  sU' 
caré  el  alma.,  el  corazón.  Male   mulctaberis, 
aiiferam  tibi  vitam. 
PORTÁRSEN  EN  cos  Y  ÁNIMA,  f.  mct.   portáfsen 
alguna  cosa  del  tót.  Llevarse  en  cuerpo  y 
alma.  Penitus  auferre  ,  eripsre. 
SENTIR  EN  l'  ÁNIMA  f.  Sentir  vlvam¿nt  alguna 

cosa.  Pesar  en  el  alma.  Máxime  doleré. 
Xnimas  beneytas  !   interj.  fam,  ab  que  s'  ex- 
pressa  el  gran  desitj  de  que  succehesca  al- 
guna cosa.  Animas  y  Dios  I  O  utinam  I  fa- 
xit  D?us! 
ANÍMACÍÓ.  s.  f.  Animación.  Anlmatio. 
ANIMAL,  s.  m.  Animal.  Animal ,  animans. 
ANIMAL,  met.  neci,  tonto,  jncapas.  Bruto.  Sto- 

lidus  homo. 
ANIMAL  AE  3ECHS.  ant.  V.  Iniectc, 
ANIMAL  ENCUBERTAT.  ant.  Rínocerontc.  Rhino* 

ceros. 
ANiaiAL,  adj.  Animal.  Animalis. 
ANÍMALAS,  s.m.  aum.  Animalazo^  animalon^ 

an'imalote.  Ingens  bellua. 
ANÍMALAS,  met.  r  home  m5lt  ignorant,ó  tonto. 

Animalazo.  Suramé  inscius,  rudis. 
ANIMA  LET.  s.  m.  dim.  Animalillo.,  animaVf 

to ,  animalico.  Bastióla. 
ANÍMALO,  s.  m.  dim.  Animalejo.  Parvulum 

animal. 
ANIMALOT.    s.  m.  animal  de  mala  figura, 
que  no  té  nom  conegut.  Animalucho,  Defor- 
me animal. 
ANIMALOT  ,  vulg.   1'  home   summamént  tonto. 

Animalazo.  Summé  rudis. 
ANIMAR.  V.  a.  infundir  1'  ánima,  donar  vida. 

Animar.  Animare,  vivificare. 
ANIMAR ,  dar  ánimo.  Animar.  Ad  aliquid  inci- 
tare ,  animare. 
ANIMAT,  DA.  p.  p.  Animado. 
ANIMARSE.  V.  r.   cobrar  ánimo.  Animarse. 

Porti  animo  esse. 
Animo,  s.  m.  Animo.  Animus. 
ÁNIMO ,  intenció  ó  voluntat.  Animo.  Consilium, 

propositum. 
BON  ÁNIMO,  interj.  Buen  ánimo.  Macte ,  macíe 
animo. 

FÉR  PÉRDRER  l'  ÁNIMO  :  LLEVAR  l'  ÁNIMO,  f. 

met.  Quitar  el  ánimo,  desanimar.,  desalentar. 

Exanimare. 
ANíMER.  s.  m.  él  que  defnana  caritat  per  su- 

fragi  de  las  ánimas   del   purgatori.  Animero. 

EJeemosynaruin   collector  ad  suiFragia  ani« 

marum  in  purgatorio  degentium. 
ÁNIMOS,  SA.  adj.  Animoso.  Animosas,  mag- 

nanimus,  generosus. 
ÁNIMOS AMÉNT.    adv.    m.    Animosamente. 

Fortiter,  strenué. 
ANIMOSÍSSIM,  MA.  adj.  Aninmirmo.  For- 


ANI  43 

tissimus,  strenuissimns. 

ANIMOSITAT.  s.  f.  atrevimént.  Animosidad. 
Audacia,  audax  animus. 

ANIQUILADOR  ,  RA.  s.  m.  Aniquilador. 
Delator,  extinctor. 

ANIOUILAMENT.  s.  m.  Aniquilamiento,  ani- 
quilación, ín  nihilum  redactio  ,  interitus,  ex- 
tinctio. 

ANIQUILAR.  V.  a.  Aniquilar.  Destruere ,  de- 
lere  ,  funditiis  perderé. 

ANIQUILARSE,  v.  r.  Aniquilarse.  Ad  nihi- 
lum redigi,  interire,  ad  nihlIum  venire. 

ANÍS.  s.  m.  herba.  Anis.  Anisum  ,  anicetum. 

AMis,  especie  de  confits.  Anis.,  gragea.  Anisum 
saccaro  conditum. 

ANIVELLAR.  v.  a.  Nivelar.  Pr^Iibrafe  ,  ad 
libellam  vel  perpendiculum  exigere. 

ANIVERSARI.  s.  m.  Aniversario ,  anniversa- 
rio.  Dies  anniversaria. 

ANLASSAR.  v.  a.  ant.  V.  Enllassar. 

ANLLÁ.  adv.  1.  ant.  V.  Enllá. 

ANMARSÍR.  v.  n.  anr.  V.  Enmustigar. 

ANNALISTA.  s.m.  Analista.  Annaliura  scrip- 
tor. 

ANNALS.  s.  m.  p.  Anales.  Annales,  annua 

historia. 
ANNATA.  8.  f.  Anata.  Annuus  redditus. 
ANNEXO  ,  XA.  adj.  Anexo.  Annexus. 
ANNOBLIMÉNT.  s.  m.  ant.    V.  Ennobli- 

mént. 
ANNOBLIR.  V.  a.  ant.  V.  Ennoblir. 
ANNOMINACIÓ.    s.  f.   figura  de   Retórica. 

Anominasion .,  agnominacion.  Annominatio. 
ANNUAL.  adj.  Anual,  anuo,  añal.  Annuus. 
ANNUALMÉNT.  adv.   m.  Anualmente.  Sin- 

gulis  annis. 
ANO.  s.  m.  Cinír.  Ano.  Anus. 
ANODÍ  ,  NA.  adj.  remey  suavisand.  Anodino. 

Medicamentum  temperans. 
ANOLIEJAR.  v.  a.  ant.  V.  Noliejar. 
ANOMALÍA,  s.  f.  Anomalía.  Anomalía. 
ANÓMALO,  LA.  adj.  Anómalo.  Anomalus. 
ANOMENADA.  s.  f.  nom ,   fama.  Renombre., 

nombradla.  Nomen  ,  cognomen. 
ANOMENADAMÉNT.  adv.  m.  ant.  Nom- 

bradamente.  Nominatim  ,  signanter. 
ANOMENAR.  v.  a.  designar  á  algú ,  6  á  al- 
guna cosa  per  son  nom.  Llamar,  nombrar, 
Vocare ,  appellare. 
ANOMENAR  ,  elegir  per  algún  carree  ó  empleo. 

Nombrar.  Eligere,  designare. 
ANOMENARSE.  v.  r.  dirse.  Llamarse.  Voca- 

ri ,  appellari. 
ANOMENAT ,  DA.  p.  p.  Nombrado. 
ANÓNIM,  MA.  adj.  Anónimo.  Anonímus. 
ANPOQUÍR.  v.  a.  ant.  minorar.  Apocar.  Di' 

minuere ,  attenuare. 
ANRAVIRONAR.  v.  a.  ant.  V.  Rodejar,  cir- 

cuir. 
ANRERA.  adr.  ant.  endarrera.  Atrás.  Post. 

AN- 


44  ANR  » 

ANRIQUEIR.  V.  a.  ant.  V.  Enriquir. 

ANS.  adv.  V.  Abans. 

ANs  EÉ.  adv.  m.  Antes  bien.  Imó  potiüs. 

ANSA.  s.  f.  V.  Nansa. 

PENDRER  Ó  DONAR  ANSA.  f.  Dar  6  tomur  asa. 
Occasionem  arripere  vel  príebere. 

ANSAGUiR  ,  ANSEGÜIR.  v.  a.  ant.  V.  Se- 
guir ,  proseguir  ,  perseguir. 

ANSANGONAR.  v.  a.  ant.  V.  Ensangrentar. 

ANSAT.  s.  f.  territ.  V.  Tupí. 

ANSEÁTIC  ,  CA.  adj.  dit  d'  algunas  ciutats 
d'  Aleinanya.  Ansiático.   Anseaticae  urbes. 

ANSETA.  s.  f.  dim.  Asilla.  Ansula. 

ANSIA,  s,  f.  Ansia,  Anxietas  ,  angor  ,  solli- 
citudo. 

ESTAR  AB  ANSIA  ,    PASSAR   ANSIA,  f.    V.  Estar  ab 

cuydado  ,  passar  cuydado. 

ANSIAS,  p.  basquetj  ,  ganas  de  vomitar.  Bas- 
cas .,  arcadas.  Nausea. 

ANSIOS  ,  SA.  adj.  Ansioso.  Anxius  ,  solHci- 
tus. 

ANSIOSAMÉNT.  adv.  m.  Ansiosamente.  An- 
xié,  sollicité. 

ANTA.  s.  f.  animal.  Danta.  Bubalus  indi- 
cus. 

ANTA  ,  la  péll  del  animal  d'  aquest  nom.  Ante. 
Corium  búbalinum. 

LO  DE  COLOR  d'  ANTA.  Atiteado.  Subpalli- 
dus. 

ANTABAIR.  v.  n.  ant.  V.  Entebiarse. 

ANTAGONISTA,  s.  m.  Antagonista.  Anta- 
gonista. 

ANTANY.  adv.  t.  Antaño.  Anno  proximé 
elapso. 

PENSAR    AB    LAS    NEUS    d'  ANTANY  ,      SI    CAURÁN 

ENGUANY.  f.  met.  ab  que  s'  repren  algú  que 
no  está  á  lo  que  s'  diu.  Pensar  en  las  musa- 
rañas. Alia  agere. 

QUAND   es  ja  VINGUT  lo  DANY  ,  ES  EN    VA    PAR- 
LAR d'  ANTANY.  ref.  V.  Tocar  á  téraps  des- 
pués de  haber  caygut  la  pedregada. 
ANTÁRTIC  ,  CA.  adj.  Antartico.  Antarcti- 

cus. 
ANTECEDENCIA,  s.  f.  Antecedencia.  Ante- 

cessio ,  príccessio. 
ANTECEDÉNT.   adj.   Antecedente.   Antece- 
de ns. 
ANTECEDENTMÍ5NT.  adv.  t.  Antecedente- 

mente.  Antecedenter. 
ANTECEDIR.  v.  n.  Anteceder.  Antecederé. 
ANTECESSOR,  RA.  s.  m.  y  f.  Antecesor. 

Antecessor. 
ANTEMURAL,  s.   m.  met.  reparo,  defensa. 

Antemuta].  Propugnacukim  ,  praesidium. 
ANTEMURALLA,  s.  f.  ant.  Antemural.,  an- 
temuro ,  antemuralla.  Antemurale. 
ANTENA,  s.  f.  Nauf.  pal   que  soste  las  velas 

llatinas.  Entena.  Antenna. 
ANTEPASSATS.  a.  m.  p.  Antepasados.  Ma- 
jores  ,  patres. 


ANT 

ANTEPENÚLTIM,  MA.  adj.  Antepenúltimo: 

Antepenultimus. 
ANTEPOSAR,  v.  a.  Anteponer.  Anteponere, 

praponere. 
ANTEPOSAT  ,  DA.  p.  p.  Antepuesto. 
ANTERIOR,   adj.  Anterior.  Anterior  ,  prior, 

aiitiquior. 
ANTERIORITAT.  s.  f.  Anterioridad.  Ante- 

CCSbio. 

ANTERIORMÉNT.  &áv. Anteriormente.  Priüs, 

auteriüs. 
ANTES,  adv.  y  prep.  Antes.  Antea,  ante,  priüs. 
ANTES  ,    en  lo   témps    passat.    Antes.    Antea, 

olim. 

ANTES  ,    Ó    ABANS    d'  HORA  :     ANTES    DE    TEMPS. 

m.  adv.  intempestivamént ,  abans  del  témps 

ú  ocasió  oportuna ;  axi  s' diu :  Fulano  en- 

tauiá  sa  pretencid  antes  d'  hora.  Antes  con 

antes.  Praepropere 
Xntes,  ó   abans  de  tot  :  antes  que  tot.   m. 

adv.  Ante  todas  cosas ;  ante  todo.  Ante  om- 

nia. 
ANTES  de  ahí.  m.  adv.  V.  Ahí. 
antes  be.  m.  adv.  Antes  bien.  Quinimo ,  imo 

potiüs. 
^ntes  de  día.  m.  adv.  Antes  del  dia  ,  al  ama' 

necer.  Antelucano  tempere. 
ANTESALA,  s.  f.  Antesala.  Primus  intra  aedeí 

aditus. 
FER  ANTESALA,  f.  Haccr  antesala.   In  interiori 

sedium  aditu  prsestolari. 
ANTE  VIGILIA,  s.  f.  Antevíspera.  Antepervi- 

gilium. 
ANTÍCAMBRA.  s.  f.  ant.  Antecámara.  Ante- 

rius  cubiculum. 
ANTICIPACIÓ.  s.  i.  Anticipación.  Anticipa- 

tio. 
ANTICIPADAMÉNT.  adv.  Anticipadamente, 

Anticipaté. 
ANTICIPAR,    v.   a.    Anticipar.    Antevenire, 

anticipare. 
ANTICIPAT,  DA.  p.  p.  Anticipado. 
ANTICIPARSE,  v.  r.  Anticiparse.  Anticipare, 

prseoccupare. 
ANTÍCHRIST.  s.  m.   Antechristo.  Antichri- 

stus. 
ANTÍDOTO,  s.  m.  contraven'.  Antidoto.  Anti- 

dotum  ,  antidotus. 
ANTÍDOTO ,  met.  preservatiu.  Antídoto.  Antido- 

tum. 
ANTÍFONA,  s.  f.  Antífona.  Antiphona. 
ANTIFONARI,  s.  m.  Antifonario  ,  antifonal. 

Antip¡ionarius  líber. 
ANTÍFRASIS,  s.  f.  figura  de  Retórica.  Antí- 
frasis, Antiphrasis. 
ANTIG,  GA.  adj.  Antiguo.  Antiquus,  priscuí, 

vetustus. 
ANTIGS.  p.  los  que  visqueren  en  lo»  témpg 

passats.  Antiguos.  Veteres,  prisci. 
ANTIGALLA.  s.  f.  Aníigalla.  Antiqua  ,  per» 

ve- 


ANT 

vetusta  monumanta. 
ANTIGALLAS.  p.  usos  ó  estils  antigs.  Atiít- 

giiallas.  Antiquse  consuetudines. 
ANTIGUAMÉNT.  adv.  uAnügüamente.  Anti- 

quitíis,  olim. 
ANTÍGUÍSSIM,  MA.  adj.t.sup.  Anñquísshm. 

Ar.tiquissinius. 
ANTIGÜÍSSÍMAMÉNT.  adv.  sup.  Anüqmú- 

mámente.  Antiquissimé. 
ANTÍGUiTAT.  s.  f.  Aiuigüedad.  Antiqultas. 
ANTIMONI.  s.  m.  Animóme.  Antimonium, 

stibium. 
ANTIMONIA.  s.  f.  ant.  V.  Antimoni. 
ANTÍPAPA.  s.  m.  Antipapa.  Antipapa,  pseu- 

dopontifex. 
ANTIPARA,  s.  f.  ant.  cancéll ,  biombo.  Anti- 
para. Operculum. 
ANTIPATÍA,  s.f.  Antipatía.  Antipathia,  re- 

riim  mutua  repugnantia. 
ANTIPÁTÍC,  CA.  adj.  Antipático.  Antipathi- 

cus. 
ANTIPERÍSTASIS.  s.  f.  Antipertstasis.  An^ 

tiperistasis. 
ANTÍPODA,  s.  m.  Antípoda.  Antipus ,  antich- 

ton. 
ANTIQUARI.  s.  m.  Antiquario.  Antiquitatum 

investigator,  inquisitor. 
ANTIQUAT,  DA.  adj.  Antlquado.  Obsoletus, 

abolitus. 
ANTIQUIÓR.  adj.  Antiquior.  Antiquior. 
ANTIQUÍSSIM  ,  MA.  adj.  sup.  V.  Antiguís- 

sim. 
ANTÍTESIS,  s.  f.  figura  de  Retórica.  Antíte- 
sis. Antithesis. 
ANTÓN,  s.  m.  nom  d'  home.  Antonio.  Anto- 

nius. 
ANTÓN,  qiii  s'  anomena  axí,  prenénd  lo  nom 

de  S.  Aníoni  Abad.  Antón.  Antonius. 
ANTONI.  s.  m.  nom  d'  home.  V.  Antón. 
ANTONOMASIA,  s.  f.  Antonomasia.  Antono- 
masia. 
ANTOxNOMASTIC,  CA.  adj.  Antonomástieo. 

Antonomasticus. 
ANTONOMASTICAMÉNT.  adv.  mod.  Anto- 

nomasticamente,  Antononiasticé. 
ANTOSTA.  3.  f.  territ.  V.  Escudellér,  may- 

nell. 
ANTORXA.  s.  f.  Antorcha.. Fax .¡  fúñale. 
ANTOX.  s.  m.  Antojo.  Libido,  cupiditas. 
ANTOXADIS,  SA.  adj.  Antojadizo.  Mobilis 

&  inconstantis  ingenü. 
ANTOXAMENT.  s.  m.  Antojo.  Libido. 
ANTOXARSE.  v.  n.  Antojarse.  In  libidinem 

venire. 
ANTRACAMBIAR.  v.  n.  ant.  V.  Alternar. 
ANTRETAYAR.  v.  a.  ant.  V.  Entretallar. 
ANTRISTAIR.  v.  a.  ant.  V.  Entristir. 
ANVANAIR.  V.  a.  ant.  Desvanecer.,  disipar, 

aniquilar.  Exinanire. 
ANVÁNCIR,  V.  n.  ant.  V.  Desvane'xerse. 
Tonu  I. 


ANV 

ANVAYR.  V.  n.  ant.  V.  Enveüir. 
ANVERGOYR.  v.  n.  ant.  V.  Envergonyir 


4S 


se. 


ANVILAYR.  V.  a.  ant.  V.  Er.viÜr. 

ANUJAR.  V.  a.  ant.  V.  Enujar. 

AÑOJOS,  SA.  adj.  ant.  Enojoso.  Molestus, 

duriis ,  gravis. 
ANÜLLAMENT.    s.   m.    ant.  V.   Aniquila- 

mént. 
ANUL'LAR..   V.   a.   Anul.ir.    Irritum    faceré, 

rescindere,  abrogare. 
ANUNCÍ.  s.  m.  Anuncio.  Nunciatio,  annun- 

ciatio. 
ANUNCIACrÓ.  s.  f.  V.  Anunci. 
ANLNciAcid  ,  festa  de  Nostra  Senyóra.  Anunda- 
ción. Anniversarius  salutata.-  ab  angelo  Virgi- 

nis  dies. 
ANUNCIAMÉNT.  s.  m.  ant.  V.  Anunci. 
ANUNCIAR.  V.  a.  Anunciar.   Nuntiare  ,  an- 

nuntiare. 
ANUVOLARSE.  v.  r.  ant.    V,  Ennuvolar- 

se. 
ANVOLTAR.  v.  a.  ant.  V.  Embolicar. 
ANXOV'A.  s.  f.  pex.   Anchoa.  Apua ,   apliya, 

encrasicholus. 
KHXl]^.  s,  m.  Arca  de  agua.,   cambija.  Aquse 

receptaculum. 
ANY.  s.  ra.  Año.  Annus. 
ANY ,  témps  mes  llarg  que  ¿1  necessari  per  fér 

alguna  cosa ,  y  axí  s'  diu :  ha  tardat  un  any 

á  venir.  Año.  Diuturnum  tjmpus. 
ANY  DEN  MARRAS.  Año  dc  Márrüs.   Tunc  tem- 

poris. 
l'  ANY  DE  LA  MARÍA  CASTANYA.  El  aíio  de  Ma- 
ricastaña. Ad  kalondas  gra;cas. 
ANY  Nou.  Año  nuevo.  Anaus  iniens,  exoriens. 
ANY   SANT.  Año  santo ,  año  dj  jubileo.  Annus 

sanctus. 
ANY  D£  TRASPAS.  Aiio  bistcsto.  Annus  bissex- 

tilis. 
CAP  d'  ANY.  V.  Any  nou. 
DÍA  DE  CAP  d'  ANY.  Dtu  de  oño  nuevo.  Prima 

annl  dies. 
CAP  d'  any,  funeral  a.\í  dit.  Cabo  de  año.  An- 

niversariae  e;¿equi¿^. 
LO  QUE  T¿   TRES  ANYS.  Trcsañejo ,  trasañejo. 

Trien  nalis. 

de   CKNT  en  cent  ANYS  ,    DE    UTIL   EN    MIL  ANYS 

UNA  VEGADA,  f.  per  expücar  qu'  alguna 
cosa  succehex  rara  vegada.  Por  jubileo. 
Rarb. 

CONTAR  ANYS.  f.  V.  Ja  té  anys  ,  te  sos 
anjs. 

fí:r  ANYS.  f.  arribar  algú  en  cada  any  al  dia 
que  correspon  a!  de  son  naxemént.  Cumplir 
años.  Anniversariam  diem  agere. 

FÉR  ANYS.  f.  haberhi  anys  que  ha  succehit  al- 
guna cosa.  Hacer  años.  Aliquot  fiuxisse  an- 
nos. 

JA  TÉ  ANYS  :  TE  SOS  ANYS.  {:  Ya  tisns  añicss:  x-a 
M  ii.ne' 


46  ^   ANY 

tiene  sus  añicos.  Muiros  iam  numerat  annoa, 

iam  processit  in  dies. 
jUGARSK  ÉLs  ANVi.  f.  j Ligar  per   mer  diverti- 

niént,  seiis  atraveisar  algún  interés.  Jit¿ur  los 

años.  Nulio  precio  ,  animi  causa  ludere. 
TAL  día  fará  un  ANY.  f.   ab  que  &'  explica  el 

poc  cuidado  que  dona  alguna  cosa.  'i'«'/  día 

hará  un  año,  Slt  ita :  quid  inds  ?  quid  ad 

me  ? 

TRÁLK.ER    EL  VENTRE  DE  MAL  ANY.    f.    SuCaV  el 

vientre  de  kcI  año.  Infarcire  ventrem. 

VISCA  MOLTS  ANYS  :    VLSCA    MIL  ANVS.  WtV.l  Vill, 

riiuchos  años:  viva  Vm.  mil  años.  Ago  &  ba- 
beo máximas  gracias. 
ANY  EE  NE'J  ANY  DE   DEü.  rcf.  j4ño  de  lúeves 

año  de  bienes. 

Quae   nivibus  candent ,  flavescunt   niessibus 

arva. 
Á  CENT  ANYS  coTETA   VERDA.  ref.  A  la  vejez 

viruelas  :  á  rocin  viejo ,  cabezadas  nuevas. 

Induitur  seris  fulgenti  veste  sub  annis; 

Ridiculujque  sanex  mores  imitatur  ephebi. 

1,0  QUE  NO  ES  EN  MON  ANY  NO  ES  EN  MOV  DAÍiY. 

reí. Lo  que  na  fué  en  nú  año.¡no  fué  en  mi  daño. 
Non  mihi  damna  tulit  ,  nostro  quod  non 
fuit  anno. 

LO  QUE   XO  SUCCEHEX  EN  UN  ANY,  SUCCEHEX  EN 

UN  iNSTANT.  ref.  Lo  que  no  acaece  en  un  año 
aca$ce  en  un  rato. 

Quod  non  factura  anno,puncto  fit  tempo- 
ris  uno. 

Á    PAGES    ENDERRERIT  CAP   ANYADA  Ll  ES    BONA. 

ref.  Hombre  adeudado  ,  cada  año  apedreado. 
Grandine  laesa  dolet  sua  debitor  arva   quot- 
annis. 
PORC  FIAT  TÓT  l'any  gruny.  fcf.  Cockino  fiado 
buen  ifivierno  y  mal  verano. 
Dum  solvenda  manent,  faerant  quae  credita, 
mordax 
Non  sinit  hisce  fruí  solvendi  cura  quieté. 

QUI  VA  AB  UN  CÓX  AL  CAP  DEL    ANY    ES  TAN    c6x 

coM  íll.  ref.  Quien  con  lobos  anda  á  ahullar 
se  enseña  :   La  manzana  podrida  pierde  á  su 
compañía.  Cum  perverso  perverte'ris. 
Parvo  cum  ciando  tempore  claudas  eris. 
Corrunipunt  bonos  mores  colloquia  mala. 

TOT  FA  servky  UNA  VEGADA  l'any.  ref.  Las  mi- 
gajas del  fardel  á  las  veces  saben  bien. 
Coliigit  esuriens  quas  spargir  copia  micas. 

MAL  ANY  LO  PEL.  ¡uipr.  fain.  Mal  año  para  él. 
Malum  I 

ANYADA.  s.  f.  los  frúits  de  cada  especie  que 
s"  cullen  en  un  anj.  Añada.  Annus. 

I,A  PEDREGADA  NO  LLEVA  ANYADA  ,  PERO  PO- 
BRE d'  aqüell  á  quí  ATRAPA.  No  hay  mal 
año  por  piedra-^  mas  guay  de  á  quien  acier- 
ta. 

Grandine  totius  non  spes  intercidit  anni; 
At  v:e  ruricolae  quem  pcíit  illa  viro. 

ANYAL.  adj.  Añal ,  anual.  Ar.nuus, 


ANY 

ANYELL,  LLA.  s.  m.  y  f.  Cordero^  cordera. 

Agnus,  agna. 
ANVELL   DE    LLET.    Cordero   lechal ,    recental. 

Agnus  hctans. 
LA  píll  del  ANYELL.  Cordcruna  ,"  corderina. 

Pellis  agnina. 
ES  UN  ANVELL  DE  PA.  f.  ab  que  s""  pondera  la 

afabiÜtat  y  bon  natural  d'algú.  Es  un  ángel. 

Miras  est  mansuetudinis  vir. 

QUAND  DE   MALJUST    VE    l'  ANYELL  MAL  PROriT 

FARÁ  LA  PÉLL.  ref.  Lo  bien  ganado  se  lo  lle- 
va el  diablo .,  y  lo  malo  á  ello .,  y  á  su  amo: 
De  malo  vino  el  conejo  ,  con  el  diablo  irá  el 
pellejo.  Male  parta  malé  dilabuntur. 

AÑYELLAR.  v.  a.  Parir  la  oveja.  Ovem  pa- 
rere. 

ANYELLET  ,  TA.  s.  ra.  y  f.  dim.  Corderito, 
corderico  ,  corderillo  ,  corderita  ,  corderica. 
Agnelliis. 

AN VETARSE,  v.r.  ant.  Añejarse.  Senescere. 

ANYINA.  s.  f.  ant.  llana  d'  anyéll  del  any. 
Añinos.  Vellus  agninum. 

ANYINES.  s.  f.  p.  ant.  pells  d'  anyélls  del 
any.  Añinos.  Pelles  agnelii. 

ANYORAR.  v.  a.  Echar  menos.  Desiderare, 
rei  absentiam  defiere. 

AXYORARSE.  v.  r.  No  hallarse.  Malé  se  ha- 
bere. 

ANZIANAMÉNT.  adv.  temp.  ant.  V.  Anti- 
güaménE, 

AO. 

AOMBRAR.  v.  a.  ant.  espantar.  Asombrar. 

Terrere. 
AO.MBRAR.  V.  u.  ant.  V.  Fér  sombra. 
AONTADAMENT.  adv.  m.  ant.  V.  Afronto- 

samént. 
AONTAR.  V.  a.  ant.  V.  Afrontar. 
AORRIR.  V.  n.  ant.  V.  Aborrir. 
AORTA,  s.  f.  arteria  del  eos  huma'.  Aorta. 

Aorta. 


AP. 


APACIBILÍSSIM ,  MA.  adj.  sup.  Apacibilí- 
simo. Mansuetissimus ,  mitissimus. 

APACIBÍLITáT.  s.  f.  Apacibiiidad.  Naturse 
comitas ,  suavitas. 

APACIBLE,  adj.  Apacible.  Mansuetus ,  mitis, 
placidus. 

APACIBLEMENT.  adv.  m.  Apaciblemente. 
Leniter,  placidé. 

APACIGUADOR,  s.  m.  Apaeiguador.  Paca- 
tor ,  pacis  conciliator. 

APACIGUAR.  V.  a.  Apaciguar.  Pacare ,  se- 
dare. 

APACIGUAT,  DA.  p.  p.  Apaciguado. 

APADASSAR.  v.  a.  Remendar ,  aderssar.  Re- 
sarciré ,  ve,stem  sarcire. 

QUI 


APA 

Qui  APADASSA  sox  TEMPs  PASSA.  fef.  Adoba  tu 
paño  y  pasarás  tu  i:ño  :  Remienda  tu  sayo  y 
pasarás  tu  año, 

tíi  reílcis  vc'tem  solidum  durabit  in  annum. 
APADASSx\T  ,  DA.  p.  p.  Remendado  ,  adere- 
zado. 
APAGADOR,  RA.  s.  m.  y  f.  Apagador.  Ex- 

tinctor. 
APAGADOR  ,  iiistriiment  per  apagar  los  llums. 

Apagador  ,  nuitacandelas.  E.xtinctoriLini. 
APAGAMÉNT.  s.  m.  ant.  Apagamiento.  Ex- 

tinctio  ,  restinctio. 
APAGAR.  V.  a.  Apagar.  Extínguere  ,  restin- 

guere. 
APAGAR  LA  LLUM.  f.  Matar  h  luz.  Lumen  ex- 
tingúete. 
APAGAR  i/A  SED.  f.  Apagar  la  sed.  Sitim  extín- 
guere. 
APAGARSE.  V.  r.  Apagarse.  Extinguí. 
APAGAT ,  DA.  p.  p.  Apagado. 
APAGADA  ,  dit  de  la  Uum.  Muerta. 
APAMAR.  V.  a.  Medir  á  palmos.  Palmís  me- 

tiri. 
TEÑIR  BÉN  APAMAT.   f.  met.  teñir  perfét  cone- 
xemént  d'  algún  lloc ,  ó  d'  alguna  cosa.  Te- 
ner  medido  á  palmos.  Perspectum,  explora- 
tum  Iiabere. 
APARACIÓ.  s.  f.  ant.  V.  Aparicio. 
APARACió,  ant.  V.  Epifanía. 
APARADOR,  s.  m.  Escaparate.  Abacus,  repo- 

sitoriuin. 
APARATO,  s.  m.  pompa.  Aparato.  Apparatus^ 

pompa. 
APARATO,  prevenció,  disposició.  Aparato.,  apres- 
to .,  aparejo.  Apparntio,  apparatus. 
APAREDAR.  v.  a.  V.  Par.-dar. 
APARELL.  s.  111.  ant.    Aparejo.  Apparatío, 

apparatus. 
APARELL.  ant.  V.  Aparato. 
ESTAR  EN  APARELL.   f.  ant.  Estar  aparejado., 

pronto.,  dispuesto.  Paratum  esse. 
APARELLS.  s.  m.  p.  ant.  arreus.  Aparejos. 

Instrumenta. 
APARELLAR.  v.  a.  Aparejar.  Parare ,  prse- 

parare  ,  apparare. 
APARELLARSE.  v.  r.  Aprestarse ,  disponer- 
se. Parare  se. 
APARELLAT,  DA.  p.  p.  Aparejado. 
APAREi\SA.  s.  f,  V.  Apariencia. 
APARENT.  adj.  Aparente.  Apparens. 
APARENTAR,  v.  a.   Aparentar.  Simulare, 

fingere. 
APARENTAR.  V.  u.  contra'urer  parentiu.  Empa- 
rentar. Afiínitate  coniungi ,  copulari. 
APARENTAT,  DA.  p.  p.   Aparentado,  em- 
parentado. 
ESTAR  BÉN  APARENTAT.  f.  Estar  muy  emparen- 
tado. Illustri  cognatione  nobilitari. 
APARER.  V.  n.  ant.  V.  Aparsxer,  semblar. 
APAREXER.  V.  n.  semblar.  Parecer.  Viderí. 


APA  .  4Jr 

APAREXER,  APAREXF.RSE.  Aparecer,  aparecerse. 

Apparere,  ostendi. 
APAREXER  ,  trobarse  lo  que  s"  tenia  per  perdut. 

Parecer.  Apparere  ,  reperiri. 

NO    S    APAREX  :     NI    MENOS  s'  APAREX  ;    TOT  JUST 

s    APAREX.   f.   ab  que   s'  denota   que  alguna 
cosa  es  imperceptible  ,   poc   perceptible,   ó 
mólt  petita.  No  se  parece  ,  apenas  se  parece. 
Non  percipitur,  vix  percipiriir. 
PER  DEN  APAREXER.  f.  Por  el  üisu  pareccv.  Ut 

homínum  iudicio  satisfiat. 
i  RiON  APAREXER.  loc.  //  mi  Ver.  Meo  iudicio, 

uti  censeo. 
APARIAR.  V.  a.  unir  entre  sí  cosas  íguals  ó 
semblants.  Parear.   yEqua,aut  similia  co- 
pulare, iugare,  coniugare. 
APARiAU,  compúndrer,  reforsar,  adobar;  en  lo 
qual  sentit  se  diu  :  qu'  á  un  malait  tal  medi- 
cina r  ha  APARiAT.  Componer.  Reficere. 
APARTAR,  dos  cosas ;  triarlas  conformes,  igual». 

Parear.  Par  pari  qurerere. 
APARIAR,  él  menjar;  amanirlo.  Aderezar.  Cibos 

parare. 
APARIAR,  adobar,   compóndrer  lo  qu'  estaba 
malmes  ó  descompost.  Aderezar,  componer. 
Sa reiré ,  reficere. 
APARIAR  ,  compóndrer,  posar  en  orde  ,  en  bona 
disposició  las  cosas.  Aderezar ,    enderezar , 
componer.  Componere,  aptare. 
APARICIO,  s.  f.  Aparición.  Apparitio. 
APARIENCIA,  s.  f.  Apariencia.  Species ,  ex- 

ternum  indicium. 
APART.  adv.  m.  separadamént.  Aparte.  Sepa- 

ratim ,  divisim. 
riíR  LLiNATüE  APART.  f.  V.  LHuatge. 
APARTADAMÉNT.  adv.  m.  ant.  V.  Sepa- 
radamént. 
APART AI^IÉNT.  s.  m.   ant.  Separación.  Se- 

cessio ,  recessus. 
APARTA^.féNT,  aut.  V.  Dlvorcí. 
APARTAR.  V.  a.  Apartar.  Amoveré,  abdu- 

cere ,  avertere. 
APARTAR,  ant,  V.  Enganyar. 

QUI    APARTA    l'  OCASIÓ    APARTA    EL    PECAT.  ref. 

Quien  quita  la  ocasión  quita  el  pecado. 

Si  fumum  vitare  velis,  re.ninguito  flammam; 

Próxima  ñagranti  fervct  ab  igne  manus. 

APÁRTAT,  APÁRTAT  d'  AQUÍ,  APARTAT  DE  DE- 

VAKT.  loe.  fam.  Quita:  quítate  de  ai:  quítate 

de  delante.  Rgmove  te,  recede  hinc. 
APAS ,   APAS.  adv.   m.   ant.  Paso ,  á  paso. 

Lent>,  piacidé. 
APASSfONADAMÉNT.  adv.  m.  Apasionad»- 

mente.  Perdité,  ímpotenter. 
APASSIONAR.  V.  a.  ant.  Apasionar.  AlTectus 

movci-o  ,  ciere  ,  inllamsre,  accendere. 
APASSIONARSE.  v.  r.  Apasionarse.  Affectu 

accendi ,  alicuins  desiderio  flagrare. 
APASSÍONAT,  DA.  p.  p.  Apasionado. 
APASTURAR.  v.  a.  ant.   donar  meiíjar.    Dar 


48  APE 

de  comer.  Pascere. 
APASTURAR ,  ant.  dar  menjar  al   bestiar.  Afa^ 
centar^  pastar.  Pascere. 

APAT.  s.  m.  vulg.  Cor»\lona.  Comessatio. 

APEAR.  V.  a.  averiguar.  Apear.  Comprehen- 
dere ,  dilucidare,  penetrare. 

APEAR  ,  llevar  1'  empleo  á  algú.  Apear.  Digni- 
tate  privare. 

APEARSE.  V.  r.  baxar  de  caball ,  del  cotxe 
&.C.  Apearse.  Ex  equo  descenderé. 

APEDESAR.  V.  a.  ant.  V.  Apadassar. 

APEDREGADÓR  ,  RA.  s.  m.  y  f.  Apedrea- 
dor.  Lapidator. 

APEDREGAMENT.  s.  m.  ant.  V  acció  de  ti- 
rar pédras.  Apedreamiento.  Lapidatio. 

APEDREGAR.  v.  a.  Apedrear.  Lapidare,  la- 
pidibus  obruere. 

APEDREOAR.  V.  H.  ca'urer  pédra.  Granizar,  ape- 
drear. Grandinare. 

APEDREGAT,  DA.  p.  p.  Apedreado. 

APEGADIS,  SA.  adj.  Pegadizo.,  apegadizo. 
Adha;rens,  adhaerescens. 

APEGADIS,  contagios.  Pegadizo.,  pegajoso.  Con- 
tagiosus. 

APiGADis ,  met.  suau  ,  gustos ,  com  tracto  apb- 
GADis.  Pegajoso.  Melleus,  blandos. 

APEGAR,  v.  a.  agafar.  Pegar.  Conglutina- 
re. 

APEGARSE,  v.  r.  agafarse.  Pegarse.  Conglu- 
tinari. 

apegarse  ,  agafarse ,  encomanarse  algún  mal. 
Pegarse.  Contacta  communicari. 

APEGAT ,  DA.  p.  p.  Pegado. 

APEGO,  s.  m.  Apego.  Adhaesio. 

APELLACIÓ.  s.  f.  Apelación.  Appellatio,  pro- 
vocatio. 

APEL  LADÓR.  s.  m.  V.  ApeMant. 

APEL'LANT.  p.  a.  Apelante.  Appellans, Appel- 
lator  ,  provocator. 

APELLAR.  V.  n.  Apelar.  Appellare  ,  provo- 
care. 

APELLATIU.    adj.    Apelativo.     Appellati- 

VU8. 

APELLIDAR,  v.a.  ant.  proclamar.  Apellidar. 
Acclamare  ,  proclamare. 

APELLIT.  s.  m.  ant.  V.  Cognora  ,  ó  nom  de 
casa. 

APENAS,  adv.  m.  Apenas.  Vix  ,  fere,  aegré, 
difficulter. 

APÉNDIX.  s.  m.  Apéndix  ,  apéndict.  Appen- 
dix. 

APÉNDRER.  v.  a.  Aprender.  Discere,  edis- 
cere. 

APÉNDRER  DE  MEMORIA.  Aprender ,  tomar  de 
memoria.  Memoriter  discere ,  memoriae  man- 
dare. 

APENSADAMENT.  adv.  m.ant.  De  pensado. 
Co£;itat5  ,  consulto. 

APERCEBIR.  V.  a.  amonestar,  advertir.  Aper- 
cibir. Admonere. 


APE 

APERCEBIR  ,  ant.  preparar.  Apercibir  ,  apene- 

hir.  Parare. 
APERCEBIT  ,  DA.  p.  p.  Apercibido. 
APERCE13IMENT.  s.  m.  Apercibimiejilo.  Ad- 

monitio. 
APKRCBBRER,  v.  a.  ant.  V.  Apercebir. 
APERCEBUT,  DA.  p.p.  ant.  V.  Aperce- 

bit. 
APERPIDIA.   m.   adv.  ant.  A  porfía.  Certa- 

tlm. 
APERHíBIR.  v.  a.  ant.  Dar.,  exhibir.  Vischt- 

re ,  exhibere. 
APERITIU ,  VA.  adj.  Medie.  Aperitmo.  Diu- 

reticus. 
APERTAMÉNT.  adv.  m.  ant,  Akiertamente. 

Aperté  ,  palam. 
APESARAR.  V.  a.  ant.  Apesadumbrar.  Ma>st¡- 

tiam  afferre. 
APESARAT  ,  DA.  adj.  Apesadumbrado  ,  pe- 
saroso ,  apesarado.  Moestitia  affectus ,  mctTo- 

re  confectus. 
APESTAR.  V.  n.  pudir  molt.  Apestar.  Fa-te- 

re. 
PüT  QUE  APESTA,  6  EMPESTA.  f.  Hiede  Que  apes- 
ta. PestilentI  foetore  vexat. 
APETEXER.  V.  a.  Apetecer.  Appetere ,  desi- 

derare ,  expetere. 
APETIR.  V.  a.  V.  Apetexer. 
APETIT.  s.  m.  Apetito.  Appetitus,  appetltio, 

cupiditas. 
APETIT,  gana  de  menjar.  Gana  de  comer.  Eden- 

dl  appetitus. 
APETIT,  ant.  antoxamént.  Antojo.  Libido. 
APETITS.  p.  requisits.  Apetitos.,  apetites.,  gu- 

Jlortas  ,  gollorías.  Gulae  irríiamenta  ,  incita- 
menta. 
I  APETITIU,  VA.  adj.  Filos.  Apetitivo.  Appe- 

tens. 
APETITOS,  SA.  adj.  Apetitoso.  Illecebrosus, 

ciens  appetentiam. 
APIC.  adv.  á  periil ,   cerca.  A  pique.  Proxi- 

mé. 
ÁPICE.  8.  m.  Ápice.  Apex. 
APILADÓR.  s.  m.  Amontonador.  Accumula- 

tor. 

APILAMÉNT.   s.   m.  ant.   Amontonamiento. 
Conglomeratio ,  coacervatio. 

APILAR,  v.  a.  Amontonar  ,  apilar.  Cumula- 
re ,  congerere  ,  acerrare. 

APILARSE,  v.  r.  reunirse  .acudir alguns  á  al- 
gún paratge.  Agolparse.  Confluere. 

APILAT,  DA.  p.  p.  Amontonado. 

APÍLOTAR.  V.  a.  V.  Apilar. 

APILOTARSE.  v.  r.  V.  Apilarse. 

APINYAR.  V.  a.  Apiñar.  Stringcre. 

APINYAT,  DA.  p.  p.  Apiñado. 

APiNYAT,  DA.  adj.  Apiñado.  Cunglomeratus, 

ÁPIT.  s.  m.  Apio.  Appium. 

APLANADURA.  s.  í.  ant.  Tacció  d' aplanar. 
Allanamiento.  Complanatio. 

APLA- 


APL 

APLANAR.  V,  a.  ^//i7)/rtr,  aplanar.  Compla- 
nare ,  ítquare. 
APLANAR  Á  cüps.  f.  Molcr.  Tuildcre. 
APLANAR  ÉL  BASTÓ.  í.Terctar  el  bastón  ó  el  pa- 

/o.  Plena  manú  vel  ictü  ferire. 
APLAXAR  l'kscopeta.  f,  V.  Apuntar. 
APLANAT  ,  DA.  p.  p.  Allanado  ,  aplanado. 
APLASSAR.  V.  a.  Aplazar.  Coiidicere. 
APLATAR.  V.  a.  ant.  V.  Amagar. 
APLATARSE,  v.  r.  V.  Ajupirse ,  ajocarse. 
APLAUDIR.  V.   a.  Aplaudir.  Plaudere  ,  ap- 

plaudere. 
APLAURER.  V.  n.  ant.  V.  Pláurer. 
APLAUSO,  s.  m.  ^p/ízuío.  Plausus ,  applau- 

sus  ,  laus. 
APLEG.  s.  m.  multitut  de  gent  unida.  Gtlpe 

de  gente.  Multitudo  ,  turba. 
APLEü ,  la  confluencia  de   moltas  cosas   en  un 

niatex  lloc,  com:  apleg  d'ayguas.  Acogida. 

Confluvium. 
APLEG,  APLEGA,  Totllo  de  géut.  Corro  ,  corrillo. 

Circulus ,  corona. 
APLEG  ,    del  ventrell.    Asiento   de    estómago. 

Cruditas. 
APLEGA.  s.  f.  Demanda.)  qüesta.  Stipis  effla- 

gitatio. 
APLEG ADIS,  SA.  adj.  Allegadizo.  Collecti- 

tius. 
APLEGADOR.   s.  m.  quí   demana   almoyna 

per  alguna  conninitat  religiosa ,  hospital  &c. 

V.  Captador ,  cercador. 
APLEGADOR ,  instrumént  per  arreplegar  las  eí- 

combrari'as.   Cogedor.   Excipuíus   domesticis 

sordibus  coliigendis. 
APLEGAR.  V.  a.  V.  Arreplegar. 
APLEGARSE,  v.  r.  V.  Arreplegarse. 
APLEGARSE  LA  gíínt.  f.   Agolparse   la  gente. 

Confluere. 
APLAER.  adv.  m.  ant.  V.  Apler. 
APLER.  adv.  m.  sens  fér  rumor,  ó  ab  veu  ba- 

xa.  Quedo  ,  paso  ,  pasito  ,  qiijdito.  Submisse, 

submissá  vbce. 
APLER,  ab  cuydado,  sens  precipitació.  Quedo, 

quedito ,  pasito.  Pedctentim. 
APLER ,  apoc  apoc ,  ó  d'  espay.  Poco  á  poco, 

paso  á  paso.  Lente. 
APLERET.  adv.  m.  V.  Apler. 
APLICABLE,  adj.  Aplicable.  Applicabilis. 
APLICACIO.  s.  f.   r  acció  d'  aplicar  una  cosa 

á  altra.  Aplicación.  Applicatio. 
APi-iCACió,  r  acció  de  acomodar  alguna  especie, 

ó  passatge  S¿c.    Aplicación.    Acconimod'atio, 

traductio. 
APLICACIO ,   la  del  a'nimo  al  estudi  d'  algún  art 

ó  ciencia.  Aplicado».  Animi  applicatio. 
APLICACIO,  él  desfino  d'  alguna  cosa  al  us  que 

deu  teñir.  Aplicación,   AádlcV.o  ,  destinatio. 
APLICAR.  V.  a.  Aplicar.  Applicare  ,  admove- 

re,  apponere. 
APLICAR  ,  alguna  especie  ,  doctrina  &c.  Apli- 

Tom.  I. 


49 


APL 

car.  Accommodare  ,  traducere. 

APLICAR,  destinar  alguna  cosa  a  algún  us.  Apli- 
car. Adiicere  ,  adscribere  ,  destinare  ,  de- 
signare. 

APLICAR,  rentenimént  al  estudi  d' alguna  cien- 
cia ó  art.  Aplicar.  írcumbere  ,  operam  daré. 

APLICARSE.  V.  r.  dedicarse  á  alguna  ciencia 
ó  art  ¿¿c.  Aplicarse.  Incumbere  ,  se  tradere. 

APLICAT  ,  DA.  p.  p.  Aplicado. 

APOBRÍMÉNT.  s.  m.  ant.  V.Einpobrimént. 

APOBRIR.  V.  a.  ant.  V.  Emoobrir. 

APOC  ,  APOC.  m.  adv.  V,  Apler. 

APOC  APOC,  de  poc  en  poc.  Poco  á  poco.  Minu^ 
tatini. 

APOC  APOC  ,  especie  de  interjecció  ab  que  s* 
conté  al  que  s'  precipita  en  obras  ó  en  pá- 
ranlas. Poco  á  poco.  Sta. 

APOCA,  s.  f.  Carta  de  pago.  Apocha  ,  accep- 
tilatio  ,  cautio. 

FIRMAR  Xpoca.  f.  Otorgar  carta  de  pago.  Pecu- 
nia: acceptne  testimonium  daré. 

APOCALIPSIS,  s.  m.  Apocalipsis.  Apoca- 
lypsis. 

APOCAMENT.  s.  m.  Apocamiento.  Animi  de- 
bilitas ,  abiectio. 

APOCARSE,  v.  r.  Apocar  sí.  Se  se  abiicere, 
deprimere. 

APOCAT  ,  DA.  p.  p.  Apocado. 

APOCAT  ,  DA.  adj.  qui  es  de  poc  esperit.  Apoca- 
do.  Debilis  ,  abi?ctu«  animo. 

APOCAT  ,  mesquí.  Mezquino.  Parcus  ,  tenax. 

APÓCOPE,  s.  f.  figura  Gramatical.  Apócope. 
Apócope. 

APÓCRIFO,  PA.  adj.  Apócrifo.  Apochryphus. 

APODAMENT.  s.  m.  ant.  Apodo.  Scomraa. 

APODAR,  v.  a.  ant.  motejar.  Apodar.  Convi- 
tiari  ,  cavillare. 

APODERARSE,  v.  r.  Apoderarse.  Occupare. 

APODERAT  ,  DA.   p.  p.  Apoderado. 

APODERAT.  s.  m.  procuracur.  Apoderado  ,  />o- 
dcrhabienie  ,  podatario.  Procurator  ,  alieno 
nomine  &  potestate  agens. 

APOFTEGMA.  s.  m.  Apotegma.  Apophteg- 
ma. 

APOL  LINAR,  s.  m.  nom  d'home.  Apolinar, 
Apoilir:aris. 

APOLOGETIC  ,  CA.  adj.  Apologético.  Apo- 
logeticus. 

APOLOGÍA,  s.  f.  Apología.  Apología  ,  defen- 
sio. 

APOLOGISTA,  s.  m.  Apologista.  Apologiam 
scribens. 

APÓLOGO,  s.  m.  especie  de  faula.  Apólogo. 
Apolo«us. 

APOPLETÍC  ,  CA,  adj.  Apoplético.  Apople- 
ticus. 

APÓPLEXiA.  s.  m.  V.  Pendura. 

APORREJAR.  v.  n.ant.  Aporrear.  Fuste  per- 
cutere  ,  verberare. 

APORRONAR.  v.  a.  Denostar.  Convitiari. 
N  A  POR- 


APORTARSE,  v.  r.  Portarse.  Se  gercre. 
APOSAR.  V.  a.  Imputar  ,  achacar,  imputare, 

ira  poneré. 
APOSAR  ,  ant.  aplicar  una  cosa  á  altra.  Aponer. 

Apponere  ,  appücare. 
APOSENTADOR,  s.  m.  Aposentador.  Diver- 
soriorum  designator. 

APOSENTAR,  v.  a.  Apotentar.  Hospitio  re- 
cip're  ,  hospitiiim  prjebere. 

APOSENTO,  s.  m.  Aposento.  Cubiculum ,  cu- 
bile. 

APOSICIÓ.  s.  f.  figura  Gramatical.  Aposición. 

■    Appositio. 

APO-^TA.  adv.  m.  Aposta  ,  de  intento.  Consul- 
to ,  data  opera. 

APOSTA,  s.  f.  V.  Posta. 

APOSTAR.  V.  a.  fér  una  posta.  Apostar ,  pos- 
tar. Sponsione  cerrare. 

APOSTAR,  situar.  Apostar.  Certo  loco  statuere. 

APOSTASÍA.  s.  f^  Apostasia.  A  recta  fide  de- 
fe>:tio. 

APOSTASÍA,  la  del  individuo  d'  algún  institut  re- 
libios.  Apostasia.  Ab  aüquo  Religioso  ins- 
tituto delectio. 

APÓSTATA,  s.  m.  Apóstata.  Rectae  fidei  de- 
sertor. 

APÓSTATA  ,  d'  algún  orde  religio».  Apóstata. 
Religiosi  instituti  desertor. 

APOSTATAR,  v.  n.  Apostatar.  Á  recta  fide 
deficere. 

APOSTATAR  ,  d'  alguu  orde  religiós.  Apostatar. 
Ab  al'quo  instituto  Religioso  deficere. 

APOSTERMA.  s.  f.  ant.  V.  Posterma. 

APÓSTOL,  s.  m.  Apóstol.  Apostólos. 

APÓSTOL  AT.  s.  m.  lo  coMegi  apostólic.  Apos- 
tolado. Apostoloruní  coetus,  apostoHcum  col- 
legium. 

APosTOLAT  ,  dignitat  d'  Apóstol.  Apostolado. 
Apostolatus. 

APOSTÓLIC  ,  CA.  adj.  Apostólico.  Aposto- 
licus. 

APOSTOLICAL.  adj.  ant.  V.  Apostólic. 

APÓSTOLS  REVERENCLALS.  Por.  Testi- 
mcnio  de  apelación.  Litterae  dimissoriae  ad  tri- 
bunal superius,  aposroli. 

APOSTROFE,  s.  f.  figura  de  Retórica.  Apos- 
trofe. Apostrophe,  conversio. 

APÓSTROFO,  s.  m.  senyal  que  denota  la  su- 
pressió  d'  una  vocal.  Apóstrofo.  Suppressse 
vocalis  ortographica  nota. 

APOTECARL  s.  m.  Boticario.  Pharmacopola. 

APOTECARÍA,  s.  f.  Botica.  Piíarinacopolium. 

APOTEOSIS,  s.  f.  ceremonia  supersticiosa  ab 
que  los  gentils  coMocaban  a'gun  héroe  entre 
sos  déus.  Apoteosis.  Apotheosis. 

APOYAR.  V.  a.  Apoyar.  Fulcire  ,  sulíulcire, 
sustentare. 

APOYO,  s.  m.  Apoyo.  Fulcruní  ,  adminiculum, 
fulcimentum. 

APovo ,  met.  protecció.  Apoyo.  Protectio ,  favor. 


APR 

APRECL  s.  m.  Aprecio.  iEstimatio,  appre- 
tiatio. 

APRECIARLE,  adj.  Apreciable.  iEstimabilis. 

APRECIADÍSSIM ,  MA.  adj.  sup.  Aprezia- 
ái'simo.  Valde  sstimabilis. 

APRECIADOR,  s.  m.  Apreciador,  vüstimator, 
sopretialor. 

APRECÍAMÉNT.  s.  m.  ant.  V.  Apreei. 

APRECIAR.  V.  a.  Apreciar,  iíistimare  ,  mag- 
ni  faceré. 

APRECIAR  ,  avaluar,  ^/^reciar.  estimare ,  taxa- 
re. 

APRECIAT,  DA.  p.  p.  Apreciado. 

APREHKNDRER.  v.  n.  imaginar.  Aprehen- 
der. Imaginari ,  concipere. 

APREHENSIÓ.  s.  t.  Aprehensión.  ímagina- 
tio ,  appr^hensio. 

APREHENSIU,  VA.  adj.  Aprehensivo.  Dam- 
num  ex  levi  causa  concipiens ,  seu  timens. 

APREMI.  s.  m.  Apremio.  Mandatum  iudicis 
poena  sancitum. 

APREMIAR.  V.  a.  Apremiar.  Compellere, 
cogeré. 

APRENÉNT.  s.  m.  Aprendiz.  Tiro,  novitius 
in  aliquá  arte. 

APRENENTATGE.  s.  m.  Aprendizage.  Tiro- 
cinium. 

APRES.  prep.  V.  Després. 

APREs.  ant.  cerca ,  prop.  Cerca,  luxta ,  circa , 
propé. 

APRES  ,  SA.  adj.  ant.  V.  Instruit ,  educat. 

APRES,  SA.  p.  p.  d'  apéndrer.  Aprendido. 

APRESSADAMENT.  adv.  m.  ant.  V.  Apres- 
suradamént. 

APRESSAT,  DA.  adj.  ant.  V.  Apressurat. 

APRESSURADAMÉNT.  adv.  m.  Apressura- 
datnente  ,  presurosamente.  Pestinanter. 

APRESSURAMENT.  s.  m.  Priesa  ,  apresura- 
miento ,  apresuracion.  Feslinatio. 

APRESSURAR.  v.  a.  Apresurar.  Urgere ,  in- 
citare. 

APREssuRAR  ÉL  PAS.  f.  Aligerar  el  paso.  Prope- 
rare. 

APRESSURAT ,  DA.  p.  p.  Apresurado. 

APRESSURAT,  DA.  adj.  qui  va  depréssa  ,ó  h  las 
cosas  depréssa.  Apresurado  ,  presuroso.  Fes- 
tinas ,  celer. 

APRETADA,  s.  f.  Apretón,  Pressura  ,  op- 
pressio. 

APRETADAMÉNT.  adv.  m.  ant.  Apretada- 
mente. Angusté. 

APRETADÍSSIM.  MA.  adj.  sup.  Apretadísi- 
mo. Strictissinius. 

APRETAMÉxNT.  s.  m.  ant.  V.  Apretada. 

APRETAR.  V.  a.  estre'uyer.  Apretar.  Stringere, 
adstringere ,  con:.íringere. 

APRETAR,  angustiar.  Apretar.  Vexare  ,  urgere. 

APRETAR  ,  instar  ab  eficacia.  Apretar.  Urgere, 
instare. 

APRETAR  LAS  ssTOPADAS.  f.  Apretar  las  clavi- 


APR 

jas.  Urgere ,  premere  ,  constringere. 
APRETAR  LA  MA.  f.  Apretar  la  mano.  Severiüs 

puniré ,  acriüs  animadvertere. 
APRKTAR  Él.  FAS.  f.  Jguijar  ,  apretar  el  paso., 

apretar  de  soleta,  Properare  ,  celerare  gres- 

suni. 
APRETAT ,  DA.  p.  p.  Apretado. 
«AS  APRKTAT.  Lotíce ,  COSO ,  trancc  apretado. 

Grave  discrimen. 

ESTAR  APRETAT  :  ESTAR  MOLT  APRETAT.  f.  EstOf 

muy  apretado.  In  summo  vel  extremo  discri- 
mine versari. 

APRETÓ.  3.  m.  Aprieto.  Angustia;. 
APRETÓ  DE    GENT.  Aprieto  ,   apretura. 
Pressura. 

APRIMADÓR.  s.  m.  ant.  Adelgazador.  Atíe- 
nuans. 

APRIMAMÉNT.  s.   m.  ant.   Adelgazamiento. 
Atfenuatio,  extenuatio. 

APRIMAR.  V.  a.  Adelgazar.  Attenuare ,  ex- 
tenuare. 

APRIMAR ,  met.  discórrer  ab  sutilesa.  Adelga- 
zar. Subtiliter  disserere. 

APRIMARSE.  V.  r.  enmagrirse.  Adelgazarte. 
Gracilescere. 

APRIMAT  ,  DA.  p.  p.  Adelgazado. 

APROBACIÓ.  s.  f.  Aprobación.  Probatio ,  ap- 
probatio ,  comprobatio. 

APROBAR.  V.  a.  Aprobar.  Probare ,  app^o» 
bare. 

APROBAT,  DA.  p.  p.  Aprobado. 

APROPANAR.  V.  a.  V.  Profanar. 

APROPANAR  ,  dir  fástics.  Denostar.  Convitiari. 

APROFITAR.  V.  n.  ser  profitos.  Aprovechar. 
Prodesse  ,  iuvare  ,  proficere. 

APROFITAR  ,  APROFiTARSE  ,  CU  algun  cstudí ,  art 
ú  ocupació.  Aprovecharse.  Progressus  face- 
ré ,  habere. 

APROFITAR ,  aplicar  á  altre  destino  lo  que  ja 
no  pot  servir  per  lo  séu  propi ;  com  :  apro- 
FiTAR  él  forro  d"  un  vestit.  Aprovechar.  Ac- 
commodare. 

APROFITAR  ,  emplear  utilmént  alguna  cosa, 
com  :  APROFITAR  él  témps.  Aprovechar.  Uti- 
liter  applicare. 

APROFITARSE.  v.  r.  tráurer  profit  d'  alguna 
cosa.  Aprovecharse.  Ex  aiiquá  re  quaestum 
faceré. 

APROFITARSE  ,  valersc  d'  alguna  cosa  per  son  bé 
ó  profit.  Aprovecharse.  Commodum  aut  uti- 
litatem  ex  re  aiiquá  sibi  quíerere  ,  comparare. 

APROFITAT ,  DA.  p.  p.  Aprovechado. 

APROPIACIÓ.  s.  f.  Apropiación.  Adscriptio, 
vindicatio. 

APROPIADÍSSIM  ,  MA.  adj.  sup.  Apropia- 
dísimo. Vaide  proprius. 

APROPIAR.  V.  a.  Apropiar.  Adiudicare, 
adscribere. 

APROPIAR  ,  acomodar  ó  aplicar  ab  propietat 
las  circunstancias  d'una  cosa  á  altra.  Apro- 


SI 


APR 

piar.  Accommodare ,  aptare. 

APROPIARSE.  V.  r.  Apropiarse.  Slb'i  arroga- 
re ,  assumcre. 

APROi'ÍAT,  DA.  p.  p.  Apropiado.- 

APROPINCAR.  V.  n.  ant.  V.  Acostar. 

APROPINCARSE.  v.  r.  ant.  V,  Acostarse. 

APROPOSÍT.  s.  m.  ant.  V.  Propósit. 

APRoPósíT.  m.  aáv.A  propósito.  Ad  rein,  oppor- 
tuné. 

APTAMÉNT.  adv.  m.  Aptamente.  Apté. 

APTE.  adj.  Apto.  Aptus  ,  iiabiüs  ,  natus  ,  ido- 
neus. 

APTÍSSIM ,  MA.  adj.   sup.  Aptísimo.  Aptis- 

sinius. 
APTITUT.  s.  f.  Aptitud.  Ha¡>ilitas  ,  antitudo. 
APUNYALAR.  v.  a.  ant.   Dar  de  puíialadas. 

Pugione  ferire. 
APÜNYEGAR.  v.  a.  Apuñetear.   Pugnis  im- 

petere  ,  percutere. 
APUNYEGAT  ,  DA,  p.  p.  Apuñeteado. 
APÜNT.  m.  adv.  Pronto.,  ú  punto.  In  promptú. 
APUNTALAR,  v.  a.  Apuntalar.  Fulcire  ,  suf- 

fulcire. 
APUNTALAR,  Iss    parts  d'uH  edific-i ,  qu-  han  de 
subsistir,  per  tirar  á  térra  las  demes.  Apear. 
Diruendas  domuspartem  stabilem  sustentare. 
APUNTAMÉNT.  s.  m.  Apuntamiento ,  apun- 
te. Adnotatio ,  nota. 
APUNTAR.  V.  a.  fér  algun  apuntament,  6  no- 
ta. Apuntar.  Notare  ,  adnotare, 
APUNTAR  ,  comensar  á  mostrarse  alguna  cosa. 
Asomar.,  apuntar.  Apparere,prod¡re,  exoriri. 
APUNTAR,  insinuar.  Apuntar.    Levitc-r   attin- 

gere. 
APUNTAR,  l'arma  6  él  tir.  Apuntar.,  asestar.  Col- 
lineare  ,  dirigere. 
APUNTAR  ÉL  DÍA,  l'  ai.üa.  f.  Apuntar  el  dia  ,  el 

alba  ,  alborear.  Lucescere. 
APUNTAR  LA  ROBA,  f.  Apuntar  la  ropa.  Filo 

linte.i  innectere. 
APUNTAT,  DA.  p.  p.  Apuntado.,  asestado. 
APUNTARSE,  v.  r.  contrapuntarse.  Repuntar- 
se ,  andar  en  puntas.  Certare. 
APURADAMENT.    adv.    m.    Apuradamente. 

Prascisé. 

APURADOR.  s.m.anf.  .^pHrcJor. Perscrutator. 

APURAMÉxNT.  s.  m.  ant.  l'acció  de  apurar  ó 

examinar  alguna  cosa.  Apuramicnto.  Eluci- 

datií)  ,  expianatio, 

APURAR,  v.  a.  averiguar.  Apurar.  Perscruta- 

ri  ,  subtiliter  invosti,"are. 
APURAR  ,   enfadar.  Apurar.   Irritare  ,   exacer- 
bare. 
APURAR  ,  purificar.  Apurar.  Purgare  ,  ad  pu- 

rum  decoquere. 
APURARSE,    v.   r.    acongoxarse.    Apurarse. 

Aíligi. 
APURAT,  DA,  p,  p.  Apurado. 
APURO,  s.  m.  confiicte ,  apréro.  Apuro.  Con- 
flictus ,  angustí». 

AQ. 


5» 


AQU 

AQ. 


AQUADRILLAR.  v.  a.  Jquadñllar.  Cater- 
vas vel  turmas  ducere. 

AQUADUCTE  ,  AQUADUCTO.  s.  m.  ^güe- 
dudo.  Aquseductus. 

AQUARÍ.  s.  m.  signe  del  Zodíac.  Aquario. 
Aquarius. 

AQÜARTELAMÉNT.  s.  m.  Aquartilamknto. 
Copiarum  miüiariam  in  hospitia  distributio. 

AQUATIC,  AQüATÍL.  zdi.JquJtko  ,  aquá- 
j'il.  Aquaticus  ,  aquatilis. 

AQUEFERAT  ,  DA.  adj.  Atareado.  Pluribus 
intentus,  addictus. 

AQÜSLL  ,  LLA.  pron.  Aquel ,  aquella.  Ule, 
Üla. 

HUMOR  AQUEO.  un  deis  humors  del  uU. 
Humor  áqüeo.  Humor  aqueus. 

AQUEST  ,  TA.  pron.  Este  ,  esta  ,  aqueste^ 
jq-.icsta.  Iste  ,  ista. 

AQUEX  ,  XA.  pron.  Ese  ,  esa.  Is  ,  ea. 

AQUÍ.  adv.  1.  en  aquest  lloc  ,  ó  á  aquest  lloc. 
Aquí ,  acá.  Hic  ,  huc. 

AQLÍ  ,  en  assó  ,  com  :  aquí  está  la  dificultat. 
Allí.  In  hoc. 

AQUÍ ,  a'  poca  distancia  ,  com :  aquí  á  dos  por- 
tas. Ahí.  Hic. 

AQUÍ ,  en  lo  poblé  ,  térra  &c.  en  que  s'  troba 
él  que  parla.  Acá.  Hic. 

AQUÍ  Y  ALLÍ.  mod.  adv.  per  denotar  indetermi- 
nadamént  diferents  llocs.  Acá  y  allá.'  Huc, 
illuc. 

AQUÍ  ,  expr.  per  advertir  á  qui  s'  parla,  que  va- 
ja  al  lloc  ahont  se  troba  él  que  parla.  Acá. 
Huc  ,  accedas  huc. 

d'aquí  ,  d'assó  ,  com :  d'aquí  li  vé  la  ditxa.  De 
aquí.  Hlnc  ,  inde. 

íuTG  d'aquí  :  IX  d'aquí.  loe.  V.  Apártat  d'aquí. 

vet'  aquí  :  vEus  aquí.  He  aquí:  hete  ahí:  cata 
ahí  :  ved  ahí :  ve  ó  ves  aquí.  En ,  ecce. 

„VETEL  AQUÍ  :  VÉTELA  AQUÍ.  Ételc ,  étela.  Ec- 
cum  ,  eccam  ,  elium  ,  ellam. 

VINA  AQUÍ.  expr.  fam.  per  persuadir  6  conven- 
cer á  algú,fendli  ate'ndrer  la  rahó  ó  motiu  en 
que  s*  funda  alguna  cosa.í^e?j  acá.  Vide,  no- 
ta bené. 

AQUÍ  ESTÁ     LA     DIFICULTAT  :  AQUÍ    ES    EL  CAS.  f. 

Ese  es  el  diablo.  Hoc  opus ,  hic  labor  est. 
íqui  es  el  bo  ,  AQUÍ  Fou  EL  Bo.  loc.  fam.  per 

fér  parar  l'atenció  á  alguna  particularitat  de 
,    lo  que  s'  referex.    Aquí  es  :  Aquí  fué   ello. 

Hic  nova  orta  scena. 
AQUIETAlMENT.  s,  m.  Aquiescencia.    Con- 

sensus. 
AQUIETAR,  v.  a.  Aquietar  ,  quietar.  Tran- 

quillarc- ,  pacare  ,  sedare. 
AQUIETARSE,  v.r.  Aquietarse.  Sedari,  miti- 

gari ,  pacari. 
AQUIETAT,  DA.  p.  p.  Aquietado. 


AQU 
AQUILEGIA,  s.  f.  herba.  Aquilea.  Achilleos, 

achiiegia. 
AQUILONAR,     adj.    Aquilonar  ,   aquilonal. 

Aquiionaris  ,  borealis. 
AQUOSITAT.  s.  f.  Aquosidad.  Aquositas. 

AR. 

ARA.  s.  f.  Ara,  Altare ,  ara,  arula. 

ARA.  adv.  t.  Ahora.  Nunc ,  praesenti  témpora. 

ARA  ARA.  expr.  Ahora  ahora.   Nuperrimé. 

ARA  ABAXS  ARA.  Por  momeiítos.  Pro  nuoc. 

ARA  BE.  Ahora  bien.  Bené  sic. 

ARA  V  ADES.  ioc.p.  u.  ab  que  s'  expressa  alguna 
aíternacié  ,  particularmént  de  cosas  contra- 
rias ,  com  :  ARA  Y  adíís  plora ,  ara  y  adbs 
riu.  Ahora.  Nunc. 

ara  matex.  Ahora  mismo.  Nunc. 

ARA  poc  ha.  V.  Ara  tót  just. 

ara  tot  JUST.  Ahora  mismo :  Ahora  ha  poco. 
Nunc  ,  nuper,  hoc  temporis  momento. 

PER  ara.  Por  ahora.  Interea ,  interim ,  ínter 
has  moras. 

SI    NO    ES    ARA  ,  SERÁ    UNA    ALTRA    HORA.  f.  per 

denotar  que ,  si  de  presént  nos'  logra  alguna 

cosa  ,   s'  espera   lograrla   en   altra   ocaSió. 

Si  no  es  en  esta  barqueta  será  en  la  que  se 

fleta. 

Si  non  hsec  ,  saltem  lux  crastina ,  crede ,  fa- 

vebit. 

ARA  ME  BESETS ,    ARA  NO  ME  BÉSETS.    loC.    fam. 

Desde  que  vi  á  mi  tia.^  muero  de  acedía  \ 

y  desde  que  no  la  veo  tiiinro  de  deseo :  El 

juego  de  la  correjuela.,  cátala  dentro  y  cátala 

fuera. 

Vidi  amitam  &  vidisse  piget;  sed  magna  vir- 

dendae 

Postquam  non  nobis  visa ,  cupido  subit. 

ARABIO  ,  GA.  adj.  Arábigo  ,  arábico  ,  arabes- 
co. Arabs. 

ARADA,  s.  f.  Arado.  Aratrum. 

ARADRA,  ARADRE.  s.  f.  ant.  V.  Arada. 

ARAM.  s.  m.  Alambre.  JEs. 

ARAH ,  eynas  ó  paramént  de  cuyna.  Batería 
de  cocina^  cobre,  ^ramentum. 

ARANY.  s.  m.  ant.  filat  per  cassar  aucells. 
Arañuelo.  Rete. 

ARANYA.  s.  f.  Araña.  Aranea ,  araneus. 

ARANYA,  pex.  Araña,  i^aneus ,  draco ,  dra- 
cena. 

ARANVA ,  salamó  de  cristall.  Araña.  Fúñale  in 
aráñese  formain  instructum. 

Á  l'  ARANYA.  loc.  vulg.  A  la  rebatiña,  Raptim. 

ARANYETA.  s.  f.  dim.  Arañuela.  Araneolus, 
araneoia. 

ARANYO.  s.  m.  Arañan.,  endrina.  Prunuai 
sylvestre,  cajsimim  damasciiuiiii. 

ARANYONÉR.  s.  m.  Endrino.  Píudus  sylves- 
tris. 

ARAR,  V.  a.  ant.  V.  Llaurar. 

ARA- 


ARA 

ARAÜ.  s.  m.  ant.  Heraldo,  rey  3c  armas.  Fe- 
cialis. 

ARAUT.  g.  m.  ant.  Pregonero ,  enviado.  PrzE- 
co,  nuntiiis. 

ARBERGAR.  v.  a.  ant.  V.  Albergar. 

ARHITRACIÓ.  s.  f.  ant.  V.  Arbitramint. 

ARBITRABLE,  adj.  ArhitrahU.  Arbitrabilis. 

ARBITRAMÉNT.  s.  m.  Arbitramento.  Arbi- 
tratus,  arbitrium. 

ARBITRARÍAMÉNT.  adv.  m.  Arbitraria- 
mente. Pro  arbitrio  ,  pro  volúntate. 

ARBITRAR,  v.  a.  For.  judicar  ,  determinar 
com  arbitre.  Arbitrar.  Arbitrio  suo  decerne- 
re  ,  iudicare. 

ARiiiTRAR,  ant.  V.  Considerar. 

ARBITRAR!,  RÍA.  adj.  Arbitrario  .,  arbitra- 
tivo. Arbitrarias. 

ARBITRE,  s.  m.  aquel!  á  quí  s'  comprometen 
las  parts  per  decidir  sas  pretensions.  Arbitro. 
Arbiter ,  arbitrarias  iudex. 

Arbitre  arbitradór  ,  y  amigable  compone- 
dor. For.  Arbitro  arbitrador  y  amigable 
componedor.  Arbiter. 

ARBITRE  ,  qui  no  dependex  d'  altre  per  fér  al- 
guna cosa.  Arbitro.  Liberé  valens  aliquid 
exequi. 

ARBITRL  s,  m.  facultat  de  determinarse  á  al- 
guna cosa  ab  preferencia  á  altra.  Arbitrio. 
Arbitrium ,  arbitratus. 

/UiBiTRi ,  medi  extraordinari  per  lograr  algún 
fi.  Arbitrio,  Consilium  ,  via ,  ratio. 

ARBITRIS.  p.  certs  drets ,  que  ab  facultat 
real  se  exígexen  en  alguns  pobles.  Arbitrios. 
Vectigal  ex  rebus  venalibus ,  populis  regia 
facúltate  concessom. 

ARBOLADURA,  s.  f.  Náut.  Arboladura.  Ma- 
li ,  arbores  navis. 

ARBOLAM.  s.  m.  ant.  V.  Hortalissa. 

ARBOLEDA,  s.  f.  Arboleda.  Arbustum ,  lo- 
cus  arboribus  consitus. 

ARBORAR.  V.  a.  ant.  V.  Enarbolar. 

ARBOREDA.  s.  f.  ant.  V.  Arboleda. 

ARBOS.  s.  m.  Madroño.  Arbustus ,  comarus. 

CIRERA  d'  áreos.  Ctrera.  Arbustum. 

ARBOSSER.  s.  m.  ant.  V.  Arbós. 

ARBRAS.  s.  m.  aum.  Arbolazo.  Arbor  procera. 

ARBRAT,DA.  adj.  que  s'aplica  al  terreno 
poblat  de  niólts  arbres.  Arbolado.  Arbustum, 
arboribus  consitus  locus. 

ARBRB.  s.  f.  Árbol.  Arbor. 

arbre  ,  la  part  principal  d'  una  camisa.  Árbol, 
cuerpo.  Subucula ,  cui  nonduin  maniere  sunt 
ajsutae. 

arbrk  d'  adzabara.  Pitaco  ,  pitón.  Truncus 
aloes. 

ARBRE  DEL  am6r.  Arbol  del  amor.  Cercis ,  si- 
Üquastrum. 

ARBRE  fruytér.  Arbol  frutal.  Arbor  fructuosa, 
fructífera. 

ARBRE  DEL  PARADis.  Artol  dcl  paraíso  :  árbol 
Tom.I. 


53 


ARB 

paraíso.  Elacagnus ,  amerina  salix. 

ARBRE  poMiPER.  ant.  V.  Arbrc  Fruytér. 

ARBRE  DE  VAXELL.  Náut.  Míísnil ,  piilo ,  drbol. 
Malus,  arbor  náutica. 

ARBRE  MESTRE.  Náut.  Arbol  mayor  ,  palo  ma- 
yor. Altior  malus  in  medio  navis  erectus. 

ARBRE  DE  MiTjANA.  Náut.  Mesaija.  Epidro- 
mon. 

ARBRE  DE  TRiNQUET.  Na'ut.  Trinquete.  Malus 
in  navis  prora  erectus. 

ARBRE  DE   CONSANGUINITAT:  ARBRE  GENEALÓGIC. 

met.  Arbol  gínealógico.  Gentis  in  stirpes  & 
capita  díscriprio  .sub  arboris  imagine. 
Á  ARBRE  sEc.  m.  adv.  A  palo  seco.  Nudo  malo, 
deductis  carbassis. 

ARBRK    SOVINT    TRASPLANTAT    NO    POSA    ARRELS. 

ref.  V.  Pédra  movedissa  no  cria  mólsa. 

EN  ARBRE  CAYGUT  TÚTHOM  HI     FA    LLENYA.    ref. 

Del  árbol  caido  todos  hacen  leña  :  Hoja  cal- 
da todo  el  mundo  la  pisa. 
Caedit  quisque  sibi  prostratá  ex  arbore  ligua. 

ARBRET.  s.  m.  dim.  Arhoiico  ,  arbolillo  ,  ar- 
bokillo,  arboUcillo,  arbolejo,  arbolilo.  Ar- 
bor parva. 

ARC.  s.  m.  en  la  Arquitectura.  Arco.  Arcus. 

ARc  ,  per  tirar  fletxas.  Arco.  Arcus. 

ARC  APüKTAT.^rco  fl^uKíjdo. Acuminatus  arcus. 

ARC  DE  SAXT  MARTÍ :  ARC  IRIS.  Arco  íris.  Iris. 

ARC  TRiuMFAL.  Arco  triunfal.  Arcus  triumph^- 
lis. 

ARCA.  s.  f.  ant.  caxa.  Arca.  Arca. 

ARCABOT,  TA.  s.  m.  y.  f.  Alcahuete,  alca- 
hueta. Leño ,  lena. 

ARCABOTAS,  s.  m.  aum.  Alcahuetan.  Insignis 
leño. 

ARCABÓTEJAR.  v.  n.  Alcahuetear,  Lenoci- 
nari,  lenocinium  faceré. 

ARCABOTERL\.  s.  f.  Alcahuetería.  Lenoci- 
nium. 

ARCABUS.  s.  m.  Arcabuz.  Catapulta. 

ARCABÜSSADA.  s.  f.  tir  d'  arcabus.  Arcaba- 
zazo.  Catapulta?  íctus. 

ARCABUSSEJAR.  v.  a.  Arcabucear.  Reum 
catapultse  supplicio  plectere. 

ARCABLJ5SÉR.  s.  ni.  ant.  Arcabucero.  Cata- 
pultarius ,  fistularius  miles. 

ARCADA,  s.  f.  Arcada.  Arcus. 

ARCÁNGEL,  s.  m.  Arcángel.  Archangelus. 

ARCELLAUT.  s.  m.  ant.  Archillaud  ,  laúd. 
Testudo. 

ARCHER,  s.  m.  ant.  Archero.  Regius  stipa- 
tor    siccá  instructus. 

ARCTIC.  adj.  un  deis  dos  polos  del  món.  Ár- 
ctico. Arcticus. 

ARDENT.  adj.  Ardiente.  Arden?  ,  flagrans. 

ARDÍACA.  s.  m.  Arcediano.  Archidiaconus. 

ARDÍACONAT.  s.  m.  Arcedianato.  Archidia- 
conatus. 

ARDIDAMÉNT.  adv.  m.  ant.  Denodadaments, 
osadanunte.  Animóse' ,  strenue'  .  audacter. 

O  ardí- 


54  ARD 

ÁRDIDBSA ,  ARDIESA.  s.  f.  ant.  V.  Ar- 

diniént. 
ARDILLON.  s.  m.  ant.  V.  Pungant. 
ARDIMÉNT  ,  ARDIR.  s.  m.  ant.  Ardimien- 
to ,  denuedo  ,  osadía  ,  ánimo.  Audacia  ,  ani- 

mus  ,  audentia. 
ARDIR  ,  ARDER,  v.  n.  ant.  gosar  ,  atrevir- 

se.  Osar.  Audere. 
ARDIT  ,  ARDIÜ.  adj.  ant.  Denodado.,  osada, 

animoso.  Audax ,  animosus  ,  strenuus. 
ARDIT  ant.  axerit.  Vivo.  Alacer. 
ARDIT.    s.  m.   certa    moneda.   Ardite.    Semis, 

sembella. 
ARDIT  ,  estratagema  ,  astucia.  Ardid.  Stratage- 

raa  ,  militare  vaframentum. 
NO  VAL  UN  ARDIT.  f.  iVü  Vale  uu  ardite.  Nul- 

lius  est  pretil. 
HOMK  DESDiT  NO  VAL  UN  ARDIT.  ref.  Homhrs 

sin  palabra  ,  no  vaJe  nada. 

Non  stans  promissis  nil  faciendus  homo. 
ARDOR,  s.  m.  Ardor.  Ardor  ,  a;stus  ,  fervor. 
ARDOR  ,  vivesa  ,  eficacia.  Ardor.   Ardor  ,  effi- 

cacitas. 
ARDRER.  V.  n.  ant.  cremar.  Arder.  Arderé, 

flagrar*. 
ARDUAMÉNT.  adv.  m.  Arduamente,  iílgre, 

difficulter. 
ARDUÍSSIM ,  MA.  adj.  sup.  Arduísimo.  Val- 
de  arduura. 
ARDUO  ,  A.  adj.  Arduo.  Difficilis  ,  arduas, 

operosas. 
ARECH.  s.  m.  ant.  Labranza.  Agricultura. 
ARENA,  s.  f.  Arena.  Arena,  sabulum,  sábulo. 
SEMBRAR  EN  l'arena.  f.  Sembrar  en  la  arena. 

Arens  mandare  semina  ,  arare  littus. 

VOLER  contar  LAS  ARENAS  DEL   MAR.  f.  QueTer 

contar  las  arenas.  Maris  arenas  supputare 
velle. 

ARENAL,  s.  m.  Arenal.  Sabuletum. 

ARENAR  ,  ARENER.  s.  m.  ant.  V.  Aladar. 

ARENAS,  p.  las  que  s'  forman  en  los  ronyóns. 
Arenas.  Lapilli ,  calculi. 

ARENC.  s.  m.  pex.  Arenque.  Halec ,  halex. 

ARENETA.  s.  f.  Arenica  ,  arenilla.  Arenula. 

ARENGA,  s.  f.  Arenga.  Concio,  oratio,  serme. 

ARENGA  ,  irón.  enrahünamént  afectat  per  enga- 
rrar á  algú.  Arenga.  Subdola  &  cavillato- 
ria  oratio. 

ARENGADA,  s.  f.  Sardina  salada  ^  arengada. 
Muriatica  halex. 

MES    VAL    ser    CAP     d'aRENGADA   ,  QUE    CUA    DE 

i'AGELL.   ref.   Mas  vale  ser  cabeza  de   ra- 
tón ,  que  cola  de  ¡con. 
Esse  caput  muris  pruestat  quám  cauda  leonis. 

ARENGADER.  s.  m.  qui  ven  arengadas.  Sar- 
dinero. Muriaticae  halecis  negotiator. 

ARENGAR,  v.  a.  Arengar.  Concionari. 

AREKGAR ,  ant.  V.  Arreglar  ,  ordenar. 

JVRENÓS  ,  SA.  adj.  Artnoso,  Arenosus  ,  sa- 
bulosas. 


ARE 

areníds  ,  lo  que  té  mésela  d' arena.  Arenisco. 

Aránosus. 
AREOPAGITA.  s.  m.  Areopagita.  Areopagita. 
AREOPAGO.  s.  m.  Areopago.  Areopagum. 
ARESTA.  s.  f.  Arista.  Arista. 
ARESTA  ,  la  del  péx.  V.  Espina. 
ARGA.  s.  f.  Cabestrante.  Machina  tractoria. 
ARGAMASSA.  s.  f.  Argamasa.  Calx  aquá  sa- 

buloque  compacta. 
ARGANELL.  s.  m.  Náut.  Arganeo.  Circulus, 

annulus  ancorae. 
ARGELAGA.  s.  f.  Aliaga.  Genista. 
ARGÉNS.  s.  m.  Adarme.  Dimidia  drachma. 
ARGENT.  8.  m.  ant.  V.  Plata. 
argént  viu.  s.  m.  Azogue.  Argentam  vivara, 

mercurius  ,  hidrargyrum. 
SER  un  ARGENT  VIU.  f.  met.  sér  molt  viu   y  es- 

turdit.  Ser  una  chispa  :  ser  un  azogue.  Ceje- 

rem  ,  agilem  ,  vividum  esse. 
ARGENTAR,  v.  a.  ant.  V.  Platejar. 
ARGENTÉR.  s.  m.  Platero.  Aurifex ,  aura- 

rias  faber. 
argentería,  s.  f.  carrér  en  que  ténen  sas 

botigas  los  argenters.    Plattría.  Aurificum 

vicu»,  via  argentarla. 
ARGENTERÍA ,  ant.  V.  Plata  obrada. 
ARGILA.  s.  f.  Arcilla.  Argüía ,  creta. 
ARGILÓS ,  SA.  adj.  Arcilloso.  Argillosus ,  cre- 

tosus. 
ARGOLLA,  s.  f.  Argolla.  Annulus  ferreus. 
ARGOLLA  ,  jog.  Argolla.  Ludus  in  quo  globuli, 

per  médium  annuli  ferrei  transmitendi,  im- 

pelluntur. 
ARGONAUTA,  s.  m.  Argonauta.  Argonauta. 
ARGUENS.  s.  m.  Árganas.  Clltellze ,  cratl- 

tium  vectabulum. 
ARGUENT.  p.  a.  Arguyente.  Arguens. 
ARGÜIR.  V.  n.  disputar.  Argüir.  Arguere,  dis- 
putare ,  disceptare. 
ARGÜIR,  donar  indici  ó  mostra  ,  com  :  la  vive- 
sa deis  ulls  ARGÜEx  ingeni.  Argüir.  Indicare. 
ARGUIRSE.  V.  r.  inferirse.  Argüirse.  Inferri, 

deduci. 
ARGULLOSAMENT.  adv.  m.  ant.  V.  Agu- 

damént ,  ingeniosament. 
ARGULLOS,SA.  adj.  ant.  V.  Agud,  inge- 
nios. 
ARGUMÉNT.  s.  ni.  Argumento.  Argumentum, 

probatio. 
ARGUBiÉNT ,  1'  assumpto  6  materia  de  que  s' 

tracta   en  alguna  obra.   Argumento.   Argu- 
mentum ,  materies. 
ARGUMENTADOR,    s.    ra.    Argumentador, 

argumentista.  Ar^umentator. 
ARGÜMENTACIÓ.  s.  f.  Argumentación.  Ar- 

gumentatio. 
ARGUMENTAR,  v.  a.  Argumentar ,  argüir, 

Arguere. 
ARGUMENTET.  ?.  m.   dita.   Argumentillo. 

Leve  argumentum. 

ARIA. 


ARI 
ARIA.  s.  f.   Aria,  Cantío  ,  suavior  njodula- 

tio. 
ARIDAMÉNT.  adv.  m.  ant,  V.  Secamént. 
AllIDITAT.  s.  f.  ant.  Aridez.  Arlditas ,  sic- 

ciras. 
ÁRIDO  ,  DA.  adj.  Árido.  Aridus ,  exsuccus, 

torridus. 
ARIES,  s.  m.  un  deis  signes  del  Zodíac.  Aries. 

Aries. 
ARIETE,  s.  ni.  ma'quina  de  guerra  de  que 

usaban  los  antigs.  Ariete.  Aries. 
ARISMÉTÍC,  ARITMÉTIC,  CA.  adj.  Arit- 
mético. Ad  arithmeticam  pertinens. 
ARISMÉTICA,  ARITMÉTICA,  s.  f.  Arit- 
mética. Arithmetica. 
ARISSARSE.  V.  r.  ant.  V.  Erissarse. 
ARISSÓ.  s.  m.  ant.  V.  Eriíisó. 
ARissó,  ant.  V.  Copojl. 
ARISTOLOGIA.  s.  f.  herba.  Aristohgia.  Ar¡- 

stolochia. 
ARISTOCRACIA,  s.  f.  Aristocracia.  Aristo- 

cratia. 
ARISTOCRÁTIC  ,  CA.  adj.   Aristocmtico. 

Aristocraticus. 
ARISTOL.  s.  m.  ant.  la  punta  inferior  de  ia 

¡lansa.  Cuento.  Contus. 
ARLEQUÍ.  s.  m.  Arlequin.  Mimus. 
ARLOTERIA.  s.  f.  ant.  V.  Dropería,  brivo- 

nena. 
ARLOTZ.  s.  m.  ant.  V.  Dropo ,  brivó. 
ARMA.  s.  f.  Arma.  Arma. 
ARMA  BLANCA.  Arma  blanca.  Arma  férrea  aut 

chalybea. 
ARMA  DE  FOG.  Amia  dc  fuego.  Tormentum  ig- 

narium. 
ARMA.  s.  f.  ant.  V.  Anima. 
ARMAS,  p.  las  insignias  d'  honhr  de  que  usan 

las  familias  nobles.  Armas.  Gentilicia  stem- 

niata. 
ARMAS,  r    armadura  qu'  antigüamént  vestían 

los  militars.  Armas.  Armatura. 
PLASSA  d'  armas.  V.  Plassa. 
SALA  d'  armas.  V.  Sala. 

AB  LAS  ARMAS   EN  LAS    MANS.    f.    Cott    laS    OmiaS 

en  la  mano.  Armis  paraíus. 
DONAR  ARMAS  AL  ENEMio.  f.  mct.  Dar  ormos 
contra  sí.  Alterí  instrumenta  daré  in  sui  per- 
nicíem. 

ESTAR  SOBRE  LAS  ARMAS,  f.  EstaT    SOhrZ   hs  ÜT- 

mas,  In  armis  esse. 

fí:rse  á  las  armas,  f.  acostumarse  á  son 
exércíci.  Hacerse  á  las  armas.  Arma  trac- 
tare. 

FERSE  Á  LAS  ARMAS,  f.  met.  acostumarse  i  al- 
guna cosa  á  que  obliga  la  nccessitat.  Hacer- 
se á  las  armas,  Assuelieri. 

PASSAR  PER  LAS  ARMAS.  :f.  Posav  for  hs  armas., 
arcabucear.  Displosis  sclopetis  capite  dam- 
natum  interficere. 

PENDRAR  LAS  ARMAS,  f.  per  íkt  los  lionórs  á 


ARM  55 

quí  tocan.  Tomar  las  armas.  Militaría  obse- 
quia alicui  tribuere. 

RENDIR  LAS  ARMAS,  f.  Rendir  las  armas.  Ma- 
nus  daré  ,  cederé  %'ietori. 

ARMADA,  s.  f.  ant.  V.  Exércit. 

ARMADA  ,  conjunt  de  forsas  marítimas.  Armada. 
Classis. 

ARMADURA,  s.  f.  las  p^ssas  de  ferro  ó  cér, 
que  vestían  antigüamént  los  militars.  Arma- 
dura.  Armatura. 

ARMAMENT.  s.  m.  preparatius  de  guerra. 
Armamento.  Apparatus  bollicus. 

ARMAR.  V.  a.  Armar.  Armis  instruere. 

ARMAR  Á  ALGÚ.  f.  met.  douarli  lo  que  necessi- 
ta  per  algún  fí,  com  :  per  comerciar,  obrir 
botiga  &c.  Armar.  Instruere  aliquem  iíg 
quse  sunt  e¡  ad  aliquíd  necessaria. 

ARMAR  BREGA,  f.  Armar  pendencias.  Rixas  sus- 
citare ,  moveré. 

ARMAR  ó    ENCORTAR     LAS     CARTAS,  f.   ant.  díspo- 

sar  las  cartas  ab  alguna  trampa  per  guanyar 
en  él  jog.  Armarla.  Folia  iusoria  compo- 
nere. 

ARMAR  CAVALLÉR.  f.  Armar  caballero.  Equítem 
inaugurare,  creare. 

ARMAR  ó  POSAR  LLAssos.  f.  Armar  lazos.  La- 
queos  parare. 

ARMAR  ó  PARAR  LLASSOS.  f.  met.  valersc  d'  al- 
guna treta  ó  artíñci  per  enga.nyar  á  algú. 
Armar  lazos.,  zancadilla.^  trampa.  Insidiarl, 
insidias  parare,  moliri. 

ARMAR  DE  PUNTA  EN  BLANc.  f.  Armar  de  punta 
en  blanco.  Cataphractá  induere. 

ARMAR  í:l  telér  ,  LLiT  &c.  f.  Armar  el  ielar^ 
cama  ^e.  Struere  ,  disponere. 

ARMAR  UN  plít.  f.  Armar  un  pleyto.  Lítem 
moveré. 

ARMAR!,  s.  m.  Armario.  Armarium,  pluteus. 

AKMARi ,  él  fét  en  lo  tou  d'  una  pared.  Alaci' 
na.  Riscus. 

ARMARSE,  v.  r.  Armarse.  Armis  instruí ,  in- 
duere arma. 

armarse  de  paciencia,  f.  Armarse  de  pacien- 
cia, Patienter  ferré  ,  toUerare  ,  patieníiá 
pr.Tnimiiri. 

ARMAT  ,  DA.  p.  p.  Armado. 

aríiat.  s.m.  lo  de  las  professbns  de  la  setlimana 
santa,  ó  que  servex  de  guarda  en  los  monu- 
mér.ts.  Armado.  Armatus,  armis  instructus. 

ARMAT  DE  PUNTA  EN  BLANC  ,  Ó  DE  CAP  Á  PEUS, 

f.  Armado  de  punta  en  blanco.  Cataphractus. 

ARiviAT  Ds  TÓTs  puNTs.  f.  aut.  V.  Armat  da 
punta  en  blanc. 

ARMATOST.  s.  m.  ant.  en  la  ballesta.  Arma- 
toste, empulguera.  Vertibulum  arcuarium. 

ARí\ÍATOSTA.  s.  f.  ma'quina  ó  moble  gros  y 
pesar.  Armatoste.  Ingens  écinutilis  supellex, 
aut  moles. 

ARMEJAR.  V.  n.  ant.  V.  Pelear. 

ARMELI,  ARMELIN.  s.m.  ant.  V.Armínyo. 

ARME- 


!;6  ARM 

ARMELLA,  s.  f.  ant,  anelia.  Armella.  Annulus 

ferreus. 
AllJVlÉR.  s.  m.  qui  fa  armas  de  fog.  Armero, 

escopetero,  arcabucero.  Sclop;torum  fabcr. 
ARMÉRL'V.  s.  f.  Armería.  Arniamíntarium. 
ARMiLL.'V.  s.  f.  Almilla.  Interior  thorax,  par- 

vus  thorax. 
ARMiLLA  ,  ant.  corcel ,  anelia.  Armellú.  Circu- 

lus ,  annuius. 
ARMII.LA  ,  ant.  V.  Brassalet. 
ARMILLAR.  adj.  V.  Eiftra. 
ARMINYO.  s.  in.  Armiño.  Mus  Ponticus. 
ARMISTICL  s.  m.  Armsticio.  Induciae. 
ARMOLL.  s.  m.  planta.  V.  Molí. 
ARMUSSA.  s.  f.  Maceta.  Amiculum  humerale. 
ARNA.  s.   f.  cuc  que  rosega  la  roba.  Polilla. 

Tinea  ,  blatta. 
ARNA  ,  buc  d"  abellas.  Colmena.  Alveus. 
TRÁURER  LAS  ARNAS.  f.  Desapolillar.  Tincas  ex- 

cutere. 
ARNARSE.  V.  r.  ApoUUarsc.  Blattis  exedi. 
ARNAT ,  DA.  p.  p.  Apolülado. 
ARNAU.  s.  in.  nojn  d'  home.  Arnaldo.  Arnal* 

dus. 
ARNÉS.  6.  m.  armadura  de  ferro.  Arnés.  Ar- 

matura ,  thorax  ferreus. 
ARO.  s.  m.  hérba.  Aro,yaro.  Arum. 
AROMA,  s.  f.  Aroma.  Aroma. 
AROMÁTIC,  CA.  adj.  Aromático.  Aromaticus. 
AROMÁTÍCS.  p.  ant.  drogas  olorosas.  Aro- 
mas. Aromata. 
AROMATIZAR,  v.  a.  ant.  Aromatizar.  Aro- 

matibus  condire. 
AROMER.  s.  m.  Aromo.  Arbor  aromática. 
ARONDETA.  s.  f.  ant.  V.  Oreneta. 
ARPA.s.  f.  la  deis  animáis.  Zarpa.  Unca  manus. 
ARPA  ,  instrumént  niúsic.  Arpa.  Ilsrpa. 
ARPADA,  s.  f.  Garfiada.  Unguium  iactus. 
ARPAR.  v.a.Echar  la  zarpa,agarrar, Arri^eie. 
ARPER.  s.  m.  ant.  qui  toca  1'  arpa.  Arpador. 

Citharaedus. 
ARQUEBISBAL.  adj.  Arzobispal.  Archiepis- 

copalis. 
ARQUEBISBAT.  s.  m.  Arzobispado.  Archie- 

piscopatus. 
APvQUEBISBE.  s.  m.  Arzobispo.  Archiepis- 

copus. 
ARQUER.  s.  m.  ant.  tiradí)r  de   flétxas.  Fle- 
chero. Sagittarius ,  iacuiator. 
ARQUET.  s.  m.  de   viola,  violí,  &c.  Arco. 

Plectrum. 
cop  d'  ARQUET,  el  quc  s'  dbna  á  las  cordas  de  la 

viola  ,  violí ,  &c.  Arque.TÜa.  Piectri  ictus. 
ARQUETECLIN.  s.  m.  ant.  V.  Refetonér. 
ARQUILLA,  s.  f.  Escritorio.  Scrinium  perpo- 

litum. 
ARQUÍTECTE.  s.  m.  Arquitecto.  Architectus. 
ARQUITECTÓNIC ,  CA.  adj.  Arquite£tóni- 

co.  Architectonicus. 
ARQUITECTURA,  s.  f.  Arquitectura.  Archi- 

tecíura. 


ARR 

ARRABAL,  s.  m.  Arrabal.  Suburbiura. 

ARRABASSAMENT.  s.  m.  ant.  V  acció  d'  ar- 
rancar las  matas  d'  algún  terreno  per  culti- 
varlo. Roza.  Runcatio,  aberruncatio. 

ARRABASSAR.  v.  a.  arrancar  las  matas  d'  un 
terreno  per  cultivarlo.  Rozar.  Runcare , 
aberruncare. 

ARRABASSAR ,  arrancar  los  ceps  d'  una  vinya. 
Descepar.  Vites  evellere. 

ARRABASSAR ,  arrancar  de  soca  y  arrel  los  ar- 
bres  d'  algún  terreno.  Descepar.  Arboresra- 
dicitüs  evellere. 

ARRABASSAR  ,  arrancar  ab  violencia  ,  com  :  ar- 
RABASAR  un  caxal.  Arrancar.  Vellera,  avel- 
lere. 

ARRABASSAR  ,  pe'ndrer  alguna  cosa  ab  violcncii, 
ó  ab  precipitació.  Arrebatar.  Rapers  ,  rapa- 
re ,  arripere. 

ARRABASSAT,  DA.  p.  p.  Descepado  ,  rozado. 

ARRACADA,  s.  f.  Pendiente  ,  arracada.  Inau- 
ris ,  stalagmium. 

ARRACADETA.  s.  f.  dim.  Arracadilla.  Mi- 
nuta inauris. 

ARRACONAR.  v.  a.  Arrinconar.  In  ángulo 
collocare. 

ARRACONAR  ,  arrimar  alguna  cosa ,  dexarla  pet 
inútil.  Animar.  Reiicere. 

ARRACONAR ,  arrimar  alguna  cosa  á  la  pared  6 
altre  Uoc.  V.  Arrimar. 

ARRACONAR ,  met.  privar  á  algú  de  la  confiansa, 
favor,  ó  empleo  de  que  gosaba.  Arrinconar. 
Amoveré,  deponere. 

ARRACONARSE.  v.  r.  posarse  en  un  racó 
Arrinconarse.  ín  ángulo  se  coniicere. 

ARRACONARSE  ,  arrimarse.  V.  Arrimarse. 

ARRAcoNARSK ,  mct.  retirarse  del  tráete  de  la 
gént.  Arrinconarse.  Hominum  commercia 
fu  ge  re. 

ARRAHONAR.  v.  n.  ant.  V.  Enrahonar. 

ARRAMANGAR.  v.  a.  V.  Arremangar. 

ARRAMBAR.  v.  a.  Abordar.  Navem  navi 
appücare. 

ARRAMBATGE.  s.  m.  Aberdage.  Navium 
commissio. 

ARRAMIR.  V.  a.  ant.  V.  Arremétrer. 

ARRAN.  adv.  A  raiz,  á  eercen.  Ad  radicem. 

ARRANAR.  v.  a.  Cortar  á  raíz  ,  á  cercen  ,  á 
rapa  terrón.  Ad  radicem  scindere. 

ARRANC.  s.  m.  rauxa.  Arranque.  ímpetus, 

tCStUS. 

ARRANCADA,  s.  f.  Arquit.  la  dd  are.  Arran- 
que ,  movimiento  del  arco.  Arcíia  aut  fornicis 
initium. 

ARRANCADOR,  s.  m.  Arrancador.  Evulsor, 
avulsor. 

ARRANCADURA.  $.  m.  ant.  Arranque.  Era- 
dicatio ,  avulsio, 

ARRANCAMENT.  *.  m.  ant.  V.  Arrancadura. 

ARRANCACAXALS.  s.  in.  SasamuiJas.  Den- 
tium  extortor. 

AR- 


ARR 

ARRANCAR,  v.  a.  Arrancar.  Vellera ,  evel- 
lere. 

ARRANCAR,  las  iTiatas  d'  algún  terreno  per  cul- 
tivarlo. Rozar.  Runcare. 

ARRANCAR  ,  tfáiirer  del  pit  las  reumas.  Arran- 
car. Expeliere  ,  excreare. 

ARRANCAR  ÉL  BULL.  f.  Levantar  el  hervor.  lam 
iam  efFervere. 

ARRANCAR  Á  CORRER,  f.  Echor  á   corrcT.  Cur- 
sum  arripere. 

ARRANCAR  ÉL  PLOR.  f.  Soltar ,  Toiiiper  el  llanto. 
In  fletum  prorumpere. 

ARRANCAR  DE  SOCA  Y  d'  arrel.  f.  Arrancar  de 
cuajo.  Radicitus  evellere. 

ARRAPAMENT.s.  m.  ant.  l'acció  de  raparlos 
cabells.  Rapadura  ,  rasura.  Pilorum  abraslo. 

ARRAPAR.  V.  a.  pe'ndrer  ab  violencia.  Rapar. 
Rapare. 

ARRAPAR  ,  ant.  tallar  els  cabells.  Rapar.  Rade- 
re  coinam. 

ARRAPARSE,  v.  r.  agafarse.  Agarrarse. 
Prensare. 

ARRAPAT,  DA.  p.  p.  Rapado.,  agarrado. 

ARRASAR.  V.  a.  posar  rasa  alguna   cosa.  Ar- 
rasar, Exsquare  ,  complanare. 

ARRASAR ,  asolar ,  tirar  á  térra.  Arrasar,  Solo 
aequan^. 

ARRASTRADURA.  s.  f.  ant.  Arrastramiento. 
Tractio. 

ARRASTRAR,  v.  a.  Arrastrar.  Raptare. 

ARRASTRAT ,  DA.  p.  p.  Arrastrado. 

VIDA  ARRASTRADA.  Fídu  arrastrada.  Vita  la- 
boriosa, infelix. 

ARRAULIRSE.  v.  r.  Acorrucarse .,  encogerse. 
Conglomerare  se. 

ARRAULIT ,  DA.  p.  p.  Acorrucado  ,  encogido. 

ARRAX.  s.  m.  Arráez.  Maurusiacce  navis  pra;- 
fectus ,  dux. 

ARRAYGAR.  v.  n.  ant.  V.  Arrelar. 

ARREAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Arreii. 

ARREAR.  V.  a.  ant.  V.  Ataviar ,  adornar. 

ARREARSE,  v.  r.  ant.  V.  Provehirse. 

ARREAT  ,  DA.  adj.  ant.  Dispuesto ,  apareja- 
do. Faratus ,  promptus. 

ARREAT  ,  DA.  p.  p.  ant.  Ataviudo  ,  adornado^ 
compuesto. 

D'  ARREBAT.  m.  adv.  ant.  V.  Arrebatada- 
mént. 

ARREBATADA MÉNT.  adv.  m.  Arrebatada- 
menJc.  Raptim  ,  properanter. 

ARREBATAMÉNT.  s.  m.  1'  acció  de  arreba- 
tar. Arrebatamiento.   Raptus. 
ARREBATAMÉNT  ,  c'xtasis.    Arrebatamiento,  A 

sensibus  animi  alienatio. 
ARREBATAMÉNT  ,  met.  ímpetu  causat  per  algu- 
na passió  vehemént.  Arrebatamiento.  Furor, 
mentií  alienatio. 

ARREBATAMÉNT,  ant.  V.  Robo. 

ARREBATAR,  v.  a.  ant.  Arrebatar.  Arripere, 

rapare. 
Totn.  I. 


ARR  5^ 

ARREBATAR,  suspe'ndrer  1'  a'nimo  ,  éls  sentits ;  y 
axí  s'  diu  :  aquesta  música  arrebata.  Arre- 
batar. Mentem ,  sensus  abripere. 

ARREBATARSE,  v.  r.  teñir  éxtasis.  Arro- 
barse,, arrebatar s!.  A  sensibus  alienari ,  a6- 
diici. 

ARREBOL,  s.  m.  ant.  Arrebol.  Rubor ,  color 
rubeus. 

ARREBOSSAR.  v.  a.  exte'ndrer  h\  morter  en 
la  parad.  Revocar.  Parieti  caementum  indu- 
cere. 

ARREBOSSARSE.  v.  r.  alsarse  la  roba.  V.  Ar- 
remangarse. 

ARREBossARSE  ,  cubrirse  la  cara  ab  la  roba. 
Embozarse.  Palio  aut  alio  tsgumento  faciera 
velare ,  obtegere. 

ARREBOSSAT  ,  DA.  p.  p.  Revocado  ,  embo- 
zado. 

ARRECONAR.  v.  a.  V.  Arraconar. 

ARREDOLAR.  v.  n.  ant.  V.  Rodolar. 

ARREGLADA^TExVT.  adv.  m.  Regladamen- 
te. Sobrié ,  fruc-aliter. 

ARREGLAMENT.  s.  m.  coacert ,  orde ,  dis- 
posició.  Reglamento ,  regla.  Ordo ,  disposi- 
tio. 

ARREGLAR,  v.  a.  posar  las  cosas  en  refala 
ó  en  orde.  Arreglar.  Ordinare. 

ARREGLAR  ,  coiiformar  las  accions  a  la  re^Ia 
Reglar,  Ad  normam  agere. 

ARREGLARSE,  v.  r.  seguir  la  lley ,  regla, 
ó  costum.  Arreglarse,  Legi  conforniari, 

ARREGLARSE  ,  reduírse  ó  reformarse.  Reglar' 
se.  Temperara  se. 

ARREGLAT,DA.  p.  p.  Arreglado ,  reglado. 

ARREGLO,  s.  m.  Arreglo,  Dispositio  ,  ordi- 
nr.tio. 

ARREL.  s.  m.  Raiz,  Radix. 

ARREL ,  la  part  inferior  de  qualsevol  cosa. 
Ríiiz.  Radix. 

ARREL ,  niet.  r  origen  ó  principi  de  que  pro- 
ceex  alguna  cosa.  Raiz.  Radix  ,  origo , 
stirps. 

ARREL  DE  botj.  expf.  Fcna  de  loco.  Animi  fu- 
ror, mentis  inconstantia. 

ARREL  DS  CAXAL.  Raigon.  Molaris  dentis  ra- 
dix. 

d'  ARiiEL.  mod.  adv.  enteramént.  De  raiz.  Ra- 
dicitus. 

ARREES  ,  p.  las  primas,  i  manera  de  fils,  que  te- 
ñen alguns  arbres  ó  plaatas.  Barbas.  Te- 
nuiores  radices. 

POSAR  ARREfcs.  f.  Echaf  raices.  Emitiere  ra- 
dices. 

ARRELASSA.  s.  f.  aum.  Raigon.  Vetus,  gran- 
dior  radix. 

ARRELETA.  s.  f.  dim.  Raicilla.  Parva  radix. 

ARRELAR,  ARRELARSE.v.  n.  y  r.  Array- 
gar.  Radicare  ,  radices  emittere. 

ARRELARSE.  met.  adquirir  béns  algü  en  lo 
parjt^e  en  que  s"  ha  establert.  Arraigarse. 


1 


.m:::<j- 


58  ARR 

Imiüobilia  bona  aliquem    adquirere,  in  eo 

loco  ubi  domicilium  posuit. 
ARKELARSE,  met.  fortLncarse  algún  us  ,  hábit, 

esti! ,  &c.  Arravgarse.  Radicss  sgere. 
ARRELAT,  DA.'  p.  p.  Arraygado. 
ARREiMA.  m.  adv.  A  tiasmano.  Prociil. 
ARilEMANGAR.  v.  a.  doblegar  ó  tirar  las 

mánegas  per  amunt.  Arremangar ,  reman- 
.    gar.  Manicas  succingere. 
ARREMANGARSE,  v.  r.  la  part  inferior  del 

vestir  talar.  Enfaldarse  ,  arremangarse.  Ves- 
tes difluentes  colligere. 
ARREMANGARSE  ,  met.  posarse  de   veras  á   exé- 
.    cutar  alguna  cosa.  Arremangarse.  Aggredi 

efficaciter. 
ARREMANGO,  s.  m.  senyal  6  acció  de  voler 

exécutar  alguna  cosa.  Amago  ,  ademan.  Ge- 

stus ,  minae  ,  ininitatio. 
fí:r  arremangos,  f.  Amagar  ,    hacer  amagos. 

Minari  ,   minitari. 
ARREMATAR,  v.  a.  V.  Rematar. 
ARREMATAT,  DA.  p.  p.  V.  Rematat. 

BOTJ    ARREAIATAT.   V.  Botj. 

ARREMESA,  s.  f.  ant.  Arremetida.  Irruptio, 

aggressio. 
ARREMÉTRER.  v.  a.  Arremeter.  Invadere, 

impetere. 
ARREMES,  SA.  p.  p.  Arremetido. 
ARREMÍR.  V.  n.  ant.  V.  Amenassar. 
AR RENGAR.  V.  a.  V.  Arrancar. 
ARRENDADOR,  s.  m.  qui  dbna  á  arrenda- 

mént.  Arrendador.  Locator. 
ARRENDATARi  d'  herbas.  Herbügero.  Herbarum 

conductor. 
ARRENDAMÉNT.  s.  m.  Arrendamiento.  Lo- 

catio ,  condúcelo. 
ARRENDAMÉNT ,  lo  preu  de  la  cosa  arrendada. 
.    Arrendamiento.  Conductionis  pretium. 
ARRENDAR,   v.   a.   donar  ó  péndrer  en  ar- 

rendamént.  Arrendar.  Locare  ,  conducere. 
NO  Lri  ARRENDO  LA  GANANCIA,  f.  fam.  No  ¡B  ar- 
riendo   la  ganancia.    Non  invideo  sortem  , 

ipse  pericuia  subibit. 
ARRENDAT,  DA.  p.  p.  Arrendado. 
ARRENDATARI.  s.  m.  qui  pren  á  arrenda- 

mént.  Arrendat.irio.  Conductor. 
ARRENDIR.  v.  a.  ant.  V.  Rendir. 
ARRENDIRSE.  v.  r.  V.  Rendirse. 
ARPcEPAPARSE.  v.  r.  Repantigarse.  In  sede 

iacere ,  recubare. 
ARREPAPAT  ,  DA.  p.  p.  Repantigado. 
ARREPAR.  V.  a.  ant.  V.  Arrapar. 
ARREPEL.  m.  adv.   Contrapelo  ^  pelo  arriba, 

á  pospelo.  Advcrsüs  pilum. 
ARREPEJ. ,  met.  ab  repugnancia.  Cuesta  arriba. 

^£;ré. 
ARREPENTIMENT.  s.  m.  Arrepentimiento. 

P.fr^iti'ntia  ,  dolor. 
ARREPENTIRSE,  v.  r.  Arrepentirse.  Pani- 

íere. 


ARR 
ARREPENTIT  ,  DA.  p.  p.  Arrepentido. 
ARREPLEGADÓR.  s.  m.  captador.  Deman- 
dador ,  qüestor.  Stipis  corrogator. 

ARREPLEGADÜK  DE  í^ACÓ  Y   ESCAMPADOR    DE    FA- 
RIÑA, loe.  fam.  Allegador  de  la  ceniza  y  der- 
ramador de  la  harina. 
Parca  manus  cineris,  niniiüm  profusa  farinae. 

ARREPLEGAR,  v.  a.  Recoger  ,  juntar.  Col- 
ligera. 

ARRSPLEGAR,    ajuntar  ;  Cüm  :  ARREPLEGAR    di- 

nérs.  Juntar  ,  recoger  ,  llegar  ,  allegar,  Col- 
ligere. 

ARREPLEGAR  ,  recobrar  lo  que  s'  habia  dexat 
en  algún  lloc ,  ó  á  alguna  persona.  Recoger. 
Recipere. 

ARREPLEüAR ,  rccullir  á  algú.  Recoger.  Exci- 
pe re. 

ARREPLEGAR,  reculHr  los  fruyts  de  la  térra; 
com  :  ARREPLEGAR  lo  ví ,  ias  olivas.  Coger , 
recoger.  Colligere. 

ARREPLEGAR  ,  rcculllr  6  posar  en  cobro  lo 
que  estaba  dispers  ó  esbawiat;  y  axí  s'  diu: 
ARREPLEGA  aqucxos  papéfs.  Recoger.  Reci- 
pere. 

ARREPLEGAR  ,  culHr  de  térra.  Alzar  ,  alzar  del 
suelo.  Tollere. 

ARREPLEGAR,  rccullir  alguna  cosa  á  la  qua!  s' 
habia  donat  son  curs,per  esmenarlaó  per  aJ- 
tre  fi ;  com  :  arreplegar  un  paper  que  s' 
habia  escampat.  Recoger.  Revocare. 

arreplegar  la  vasa.  f.  usada  en  éljogde  car- 
tas. Asentar  la  baza.  Lusorias  pagelias  iuxta 
se  reponere. 

ARREPLEGARSE,  v.  r.  reunirse  molts  en 
un  matex  lloc  per  algún  fi  particular.  Jun- 
tarse. Convenire ,  congregar!. 

arreplegarse,  amotinarse  la  gént  en  algún 
lloc.  Agolparse.  Coníiuere  in  aüquem  locum. 

ARREPLEGAT ,  DA.  p.  p.  Juntado  ,  reco- 
gido. 

ARRERA.  prep.  y  adv.  V.  Derréra ,  enderré* 
ra,  atrás. 

DE  part  d'arrera,  Ó  d'atras.  Hi.  adv.  de  dar- 
rera,  ó  en  ausencia  d'aquell  de  qui  s'  parla. 
A  espaldas.  A b; ente  aliquo. 

ARRES,  s,  m.  ant.  V.  Arrcus. 

ARRESAR.  v.  a.  ant.  V.  Arrear. 

ARRÉST.  s.  m.  Arresto.  Dettntlo. 

ARRESTAR,  v.  a.  Arrestar.  Detinere. 

ARRESTELLAR.  v.  a.  Hacer  un  rimero.  Sub 
ordine  congerere. 

ARREU.  s.  m.  ant.  adorno.  Arreo.  Ornatus  , 
cultus. 

t5t  arreu  ,  (5  per  tót  arreu.  m.  adv.  en 
qualsevol  part  ,  ahont  se  vulla.  Do  quiera., 
donde  quiera,  Ubivis  ,  ubilibet  ,  ubicumque. 

ARREOS,  p.  Arreos  ,  arncscs  ,  aparejos  ,  trebe- 
jos ,  pertrechos.  Instrumenta. 

ARRI.  veu  de  que  s'usa  par  fer  caminar  las 
cavalcaduras.  Arre.  Age  ,  eia, 

AR- 


ARR 

ARRIALLAMÉNT.  s.  ni.  ant.  rialla.  Risadj, 
carcajada.  Cachinnus. 

ARRIALLAT.  s.  m.  ant.  riallér.  Risueño.  Ad 
risum  pronus. 

ARRÍAR.  V.  a.  Arrear.  Stimulare  ,  concitare. 

ARRIAR  ,  Náuf.  baxar  las  velas  ó  banderas.  Ar- 
riar. Vela  aut  vexilla  submittere. 

ARRIATA,  s.  f.  Reata.  Muía  anterior  vel 
pr;evla. 

ARRÍBADA.  s.  f.  Llegada  ,  arribo.  Adventus, 
accessus. 

ARRIBADA  ,  la  de  r  embarcado  aJ  port.  Arri- 
bada. Appulsus. 

ARRIBAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Arribada. 

ARRIBAR.  V.  n.  Llegar.  Advenire  ,  perveni- 
re ,  accederé. 

ARRIBAR  ,  bastar  ,  y  axí  s'  diu  :  lo  dinér  no 
ARRIBARÁ  per  pagar  tots  los  deutes.  Alcan- 
zar ,  ¡legar.  Sutficere. 

ARRIBAR,  compe'ndrer,  enténdrer;  y  axí  s'  diu: 
qu'  ARRIBA  mólt  per  ainunt  qui  té  mbh  ta- 
lént.  Alcanzar.  Assequi. 

ARRIBAR  ,  met.  conseguir  finalmént  algún  grau, 
ó  prerogativa.  Llegar.  Ascenderé  ,  venire. 

ARRIBAR  ,  rembarcació.  Arribar.  Appellere. 

ARRIBAR  ,  lo  que  s'  tira  ,  al  térme  á  que  s'di- 
rigex.  Alcanzar  ,  llegar.  Pertingere. 

ARRIBAR,  á  oir  ó  véurcr  &c.  Llegar.  Percipere. 

ARRIBAR  ,  met.  él  tórn  ,  la  tanda  á  algú.  Lle- 
gar. Succedere  ,  advenire. 

ARRIBAR  Á  ALGUNA  PART.  f,  anarhi  per  alguna 
diligencia  ,  per  dar  algún  recado  ,  ó  altre 
motiu  semblant.  Llegarse.  Iré. 

SI  ARRIBA  NO  ARRIBA.  I.  Sí  alcatízü  tio  llega.  Vix 
iwn  sufficit. 

ARRIBAR  Á  MissAS  DITAS,  f.  arribar  mólt  tard. 
Llegar  á  las  aceytunas.  Re  preñe  confectá 
advenire. 

ARRIBAR  Y  MOLDRER.  f.  Llegar  y  besar  al  San- 
to. Rem  brevi  expediré. 

ARRIBAR  MÓLT  MAL  ,  Ó    MÓLT    PER  ENLLÁ.  f.   él 

malalt.  Llegar  al  cabo.  In  extremo  versari. 
ARRIBAR  PER  ENLLÁ.  f.  arribar  algún  negoci  al 
msjbr  apretó.  Llegar  á  las  dagas.  Ad  extre- 
mum  pervenire. 

ARRIBAR    POC   ENLLÁ  ,  NO   ARRIBAR   MES  ENLLÁ. 

f.  V.  Al  largar  poc. 

ARRIBAR  Á  POC  ,  NO    ARRIBAR  Á    MES.   f.    ab  que 

«'denota  que  algú  es  de  poca  capacitat.  Al- 
canzársele poco ,  o  no  alcanzársele  mas.  Exi- 
gui  esse  ingenii. 
ARRIBAR  PRIMER,  f.  met.  Bcudir  ántes  que  éls 
altres  á  algún  congrés  ,  junta  &c.  Ganar  la 
faJmatoria  ó  palmeta.  Palmara  proerripere. 

NO  ARRIBAR    Á    LA   SOLA   DE    LAS    SABATAS.   f.   No 

llegar  al  zancajo  :  No  llegar  á  la  suela  de  su 
zapato.   Summé  ab  aliquo  distare  vel  differ- 
re. 
ARRIMADEROS,  s.  m.  p.  Frisos.  Storea  vel 
aulaea  parietibus  affixa. 


S9 


ARR 

ARRÍAIADURA.  s.  m.  ant.  l'acciód' arrimar. 
Arrimadura.   Adm.otio. 

ARRIMAR.  V.  a.  acostar  una  cosa  a'  a'tra.  Ar- 
rimar ,  llegar.  Aliquid  alreri  admovere. 

ARRIMAR  ,  arraconar  alguna  cosa  ,  recular- 
mcnt  per  inútil.  V.  Arraconar. 

ARRIMARSE,  v.  r.  Arrimarse..  Inniti  ,  in« 
cumbere. 

ARRIMARSE  ,  met.  adherir  á  la  opinió  d'  algú. 
Arrimarse.  Adharere,  in  2Íterius  sententiam 
iré. 

ARRIMARSE,  posarse  bax  la  protecció  d  amparo 
d'algú.  Arrimarse.  Alicuius  fidei ,  seu  pa- 
trocinio te   committere. 

ARRIMAT  ,  DA.  p.  p.  Arrimado. 

ARRiMAT  Á  LA  sEVA.  loc.  pertinas  en  son  dicta'- 
men.  Temoso  ,  temático.  Proprii  iudicü  ni- 
mium  tenax. 

ARRIMO,  s.  m.  Arrimo  ,  apoyo.  Prasidium, 
columen. 

ARRIPAR.  V.  n.  ant.  V.  Arriliar. 

ARRIáC.  s.  m.  Riesgo.  Discrimen ,  periculum. 

ARRISCAR.  V.  a.  Arriesgar.  In  discrimen 
coniicere. 

QUI  NO  s'  ARRISCA  NO  PISCA,  ref.   Qtiieft  no  se 
aventura  no  pasa  la  mar. 
Audaces  fortuna  iuvat,  timidosque  repelíit. 

ARRISCARSE,  v.  r.  Arriesgarse.  Aleam  bubi- 
re ,  adire  fortunara. 

ARRISCAT  ,  DA.  p.  p.  Arriesgado. 

ARRiscAT ,  DA.  adj.  atrevit.  Osado.  Audax. 

ARRÍSSAR.  V.  a.  Naut.  Arrizar.  Vela  religa- 
re ,  ancoras  aut  tormenta  beilica  funibus  fir- 
mare. 

ARROBA,  s.  f.  Arroba.  Pondo  viginti  sex  li- 
brarum. 

ÉL  MAL  VÉ  Á  ARROBAS  Y  SE  n'  VA  Á     UNSAS.  ref. 

El  mal  entra  á  brazadas, y  se  va   á  pulga- 
das :  Los  7nahs  entran  por  arrobas ,  y  salen 
por  adarmes. 
Densus  adire  solet ,  rarus  abite  dolor. 

ARROGAR.  V.  a.  ant.  fér  trossos.  Despeda- 
zar ,  hacer  pedazos.  In  partes  secare ,  dis- 
cerpere ,  lacerare. 

ARRODONIR.  v.  a.  Redondear.  Rotundare. 

ARRODONIT  ,  DA.  p.  p.  Redondeado. 

ARRODONIRSE.  v.  r.  cenyir  ó  reduir  él  gas- 
to á  la  renda.  Redondeu;se.  Sumptus  ad 
proventum  redigere  ,  pro  proventu  suraptum 
faceré. 

ARROGANCIA,  s.  f.  Arrogancia.  Arrogan- 
fia  ,  insolentia. 

ARROGANT.  adj.  Arrogante.  Arrogans  ,  inso- 
lens ,  superbus. 

ARROGANTAÍENT.  adv.  m.  Arrogantemen- 
te. Arroganter,  supírbé. 

ARROGANTÍSSIM,  MA.  adj.  sup.  Arrogan- 
tí'sirno.  Valde  arrogans. 

ARROGARSE,  v.  r.  Arrogarse.  Sibi  arrogere, 


venauare ,  asciscers. 


ARRO- 


6o  ARR  T 

ARROJAR.  V.  a.  nnt.  Ibnsar  6  firar.  Arfo- 

jar.  Conikera ,  iacere. 
ARROJAT,  DA.  adj.  ant.  temerán'.  V.Amixat. 
ARROIvIANSAR.  v»  a.  ant.  posar  en  romana. 

Romancear ,  romanzar.  In  vernaculam  lin- 

guam  reddera. 
ARRONSAMENT.  s.  m.  Ento¿mknto.  Con- 

tractio. 
ARRONSAR.  r.a.  Encoger.  Contrahere,  coar- 

ctare. 

ARRONSAR  I/Afi  ESPATLLAS.    f.    mct.  EtlCOger    loS 

hombros.  Humeros  contrahere. 

ARRÜNSARSE.  y.  r.  Encogerse.  Se  se  con- 
trahere. 

AKRONSARSE  ,  en  lo  llit.  AcuTrucorsc.  Se  sj 
contrahere. 

ARRONSAT,  DA.  p.  p.  Encogido  ^  acorru- 
cado. 

ARROP.  s.  m.  Arrope.  Defructum  ,  sapa,  mel- 
lacium. 

ARROPAMÉNT.  s.  m.  ant.  Arropamiento. 
Corporis  contectio. 

ARROPAR.  V.  a.  Arropar.  Contegere ,  amici- 
re  ,  obnubere. 

ARR.OPAT  ,  DA.  p.  p.  Arropado. 

ARROS.  s.  m.  Arroz.  Oryza. 

ARROSSEGAR.  v.  a.  á  aigú,  ó  alguna  cosa. 
Arrastrar.  Raptare  ,  rapere. 

ARROSSEGAR.  V.  n.  alguna  cosa ;  y  axí  s'  diu:  lo 
vestit  ARRossEGA.  Arrastrar.  Repare. 

ARROSTIR.  V.  a.  ant.  V.  Rostir. 

ARRUFAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Erissamént. 

ARRUFAR.  V.  a.  la  roba.  Alechugar.  Corru- 
gare ,  in  rugas  densare  ,  contrahere. 

ARRUFAR  EL  ÑAS.  f.  met.  mostrar  desagrado  6 
repugnancia.  Torcer  la  cabeza  ,  torcer  lai 
narices.  Renuere  ,  abnuere  capite  ,  segré 
ferré. 

ARRUFARSE,  v.  r.  ant.  V.  Erissarse. 

ARRUFAT ,  DA.  adj.  ant.  V.  Erissat. 

ARRUGA,  s.  f.  Arruga ,  ruga.  Ruga. 

ARRUGAS,  p.  las  que  fa  él  vestit  per  estar 
mal  cosit.  Fuelles.  Rugae ,  plicaturae. 

ARRUGAMÉNT.  s.  m.  Arrugamiento.  Corru- 
gatio  ,  contractio. 

ARRUGAR.  V.  a.  Arrugar ,  rugar.  Corrugare, 
sinuare. 

ARRUGARSE,  y.  r.  Arrugarse.  Corrugar!, 
in  rugas  contrahi. 

ARRUGAT ,  DA.  p.  p.  Arrugado. 

AP.RUINAR.  V.  a.  destruir.  Arruinar^  talar. 
Vastare  ,  devastare. 

ÁRRUPIRSE.  V.   r.  Ovillarse ,  recogerse ,  en- 
cogerse ,  acorrucarse.  Se  conglomerare. 
ARKUPIT  ,  DA.  p.  p.  Ovillado. 
ARRUXAR.  V.  a.  ant.  llansar.  Arrojar.   la- 
cere. 
ARRUXAR  ,  ruxar.  Rociar.  Rorare,  aspergeré. 
ARRUXAR ,  alguna  cosa  ab  1'  í:ygua  que  primar 
n''  ha  posat  á  la  boca ,  com  se  fa  ab  k  roba 


ARR 

que  s'  vol  planxar.  Espurriar.  Conspergere. 

ARRUXAT  ,  DA.  p.  p.  Espurriado.  Rociado. 

ARRuxAT  ,  DA.  adj.  Arrojodo.  Audax ,  temera- 
rias ,  intrepidus. 

ARS.  -s.  m.  ar-bre.  Espino  blanco  ,  majuelo, 
Oxyacantha. 

ARSÉNIC  ,  ARSBNIT.  s.  m.  Rejalgar,  arsé- 
nicos. Arsenicum. 

ARSEPÉLEC.  s.  m.  ant.  Archipiélago.  Mare 
JEieum. 

ARíÓ-  s.  m.  de  sella.  Arzón.    Ephipii  arculus. 

ARSURA.  s.  f.  ant.  V.  Ardor. 

ART.  s.  m.  Arte.  Ars ,  disciplina,  facultas. 

ART  ,  ingeni  ,  astucia  ó  engany.  Arte.  Artifi- 
tium  ,  calliditas. 

ART  ,  de  pescar.  Red.  Rete  ,  retía. 

ART  LLiBERAL.  Arte  liberal.  Ars  liberalis. 

ART  MEcÁNic.  Arte  mecánica.  Ars  mechanica, 
illiberalis. 

ART  DE  PAGEs.  Labranza.  Agricultura  ,  agrico- 
lationis  ars. 

DONAR  l'art  á  qui  l'ha.  rcf.  Quien  las  sabe  las 
tañe.  Tractent  fabrilia  fabri. 

PER  ART  d'  encantament.  f.  fam.  Por  arte  da 
birli  birloque.  Practer  spem. 

ARTECH,  ARTER.  s.  m.  ant.  V.  Manyos, 
astut. 

ARTELL.  s.  m.  ant.  garra  ,  ó  unglí  afilada, 
com  la  de  Táguila  &c.  Garra  ,  uña.  Unguis, 
unca  manus. 

ARTEMISIA,  s.  f.  herba  de  san  Joan.  Arte- 
misa ,  artemisia.  Artemisia. 

ARTERIA,  s.  f.  Arteria.  Arteria. 

ARTESA,  s.  m.ant.  Artesano.  Artifex,  opifex. 

ARTÉTICA,  s.  f.  él  mal  de  gota  en  las  mans. 
Artética  ,  gota  artética.  Chiragra. 

ARTETicH ,  CA.  adj.  ant.  qui  patex  de  gota  en 
las  mans.  Artético.  Chiragricus. 

ARTICLE.  s.  m.  part  ó  divisió  en  los  escrits. 
Artículo.  Articulas. 

ARTICLE  ,  Gram.  partícula  que  denota  él  géne- 
ro deis  noms.  Articulo.  Articulas. 

ARTICLE,  en  los  tractats  de  pau,  capitulacions 
&c.  Artículo.  Articulus. 

ARTICLE  DE  FE.  Arttculo  de  fs.  ChrístiansB  fidei 
caput. 

ARTICLE  DE  LA  MORT.  Artículo  de  la  mnerte. 
Suprema  vit£B  hora. 

ARTicLKs  Ds  PROBA.  For.  Artitulos.  ArticuH. 

ARTICULACIÓ,  s.    f.   Articulación.  Vocum 

aperta  pronuntiatio. 
ARTICULAR,   v.   a.   pronunciax.    Articular. 
Plané,  claré,  distincté  pronunciare,  pro- 
ferre. 
ARTICULAR,  For.  fér  artlcles  en  causa.  Ariicu^ 

lar,  Distinctis  capitibus  rem  partiri. 
ARTICULAR  ,  met.  altercar.  V.  Altercar. 
ARTICULAR,  adj.  lo  quc  pertany   ais  nusos  deis 
dits  ,  com  :  malaltfa  articular»   Articular. 
Articularla  ,  articulariu*. 

AR- 


ART 

ARTÍFICE,  s.  m.  Artífice.  Opiíex  ,  artifex. 
ARTÍFÍCÍ.  s.  in.  Tart  ó  primor  ab  que  está  fé- 

ta  alguna  cosa.  Artificio.  Artincium  ,  ars. 
ARTiFici ,  astucia,  manya  ó  cautela.  Artificio. 

Caüiditas  ,  astucia. 
ARTÍPÍCIAL.  aáj.  Artificial.  Industria  sut  in- 
genio factum. 
ARriPíCrOS,SA.  aoj.  .^>-/i^-Joso.  Artificio- 

sus. 
ARTiFicibs,  ant.  astut,  manyos.  Artificioso.  Cal- 

lidüs,  astuíus ,  versutus. 
ARTIPÍCÍOSAMÉNT.    adv.   m.   Artificiosa- 

mente,  Artiñciosé  ,  summá  arte. 
ARTIGA,  s.  f.  Arrompido.  Novalis. 
ARTIGAR.   V.   a.  Arromper ,  romper.  Arare 

sylvestrem  agrum. 
ARTILLÉR.  s.  m.  Artillero.  jEneorum  tor- 

mentorum  explosor. 
ARTILLERÍA,  s.  f.  Artillería.  Ars  tormenta- 
ria vel  machinaria. 
ARTILLERÍA ,  él   conjunt  de  canons ,  mortérs, 
&c.   Artillería.    Machinae   bellicas  ,   bellica 
tormenta. 
ARTÍMANYA.  s.  f.  Artimaña.  Ars,  dolus. 
ARTISAN.  s.  m.  ant.  Artesano,  Opifex ,  fa- 

ber. 
ARTISTA,  s,  m.  qui  exércex  algún  art.  Artis- 
ta. Artem  exercens. 
ARTISTAMENT.  adv.  m.  ant.  Artificiosamen- 
te ,  artificialmente.  Summo  artiíicio ,  att'a- 
bre. 
ARUGA.  s.  f.  Oruga.  Eruca,  campe  ,  multi- 

peda. 
ARXICONFRARíA.  s.  f.  Archicofradía.   Ar- 

chiconfraternitas. 
ARXIDUC.  s.  m.  Archiduque.  Archidux. 
ARXIDÜCAT.  s.  m.  Archiducado.    Archidu- 

catus. 
ARXÍDUQUESA.  s.  f.  Archiduquesa.  Archi- 
dux ,  archiducisa. 
ARXIPÉLAG.    s.     m.    Archipiélago.     Mare 

iEgeum. 
ARXIPESTRE.  s.  m.  Arcipreste.  Archipres- 

byter. 
ARXíPr^STRAT.  s.  m.  Arciprestazgo.  Archi- 

presbyteratus. 
ARXÍTRAU.  s.  m.  ant.  Arquitrabe.  Epysti- 

1  i  u  ni . 
ARXÍU.  s.  m)  Archivo.  Tabularium. 
ARXIVAR.   V.  a.  Archivar.  In  tabularlo  re- 

condere ,  servare. 
ARXÍVAT,  DA.  p.  p.  Archivado. 
ARXIVER.  s.  m.  Archivero.  Tabularii  pra- 
positus. 

AS. 


AS.  prsp.  ant.  V.  A. 

AS.  s.  m.  la  primera  carta  de  cada  col!.  As.  Lu- 

soriorum  foliorum  monas. 
Tom.  L 


AS  6i 

AS,  ]og  de  cartas  axí  dit.  Burro.  Cartarum  lu- 

dus  a'  monade  nuncupatus. 
AS ,  en   lo  jog  de   daus.  As.   Líisoria;   tessera 

monas. 
AS,  certa  moneda  deis  Romans.  As.  As. 
Af. .  lo  total  de  la  heretat.  As.  As. 
ASARO.  s.  m.  herba.  Asaro,,  asarabácira.  Asa- 

rum. 

ASATS ,  ASAZ.  adv.  mod.  ant.  V.  Bastanta- 

mént ,  móif. 
ASííAGENAR.  v.  n.  ant.  mirj  cóurer.  Sanco' 

char.  Laviter  coquere. 
ASBALAYR.   v.  n.   ant.    Pasmarse.    Spasmo 

corripi. 

ASCABRANTAR.  v.  a.  ant.  V.  Consternar. 
ASCAMPAR.  v.  a.  ant.  V.  Escampar. 
ASCENDENCIA,  s.  f.  Ascendencia.  Maiorum 
series ,  linea. 

ASCENDENT,TA.  adj.  Ascendiente.   Maio- 

res ,  patres. 
ascendí:nt.  s.  m.  autoritat  ó  predomini    sobre 

aigú.  Ascendiente.  Auctoriras. 

TEÑIR  ASCENDENT  SOBRE  ALOÚ.    f.     Teñir  ttSCert' 

diente  sobre   alguno.    Aucíoritate   plurimüm 
valere  apud  aiiquem. 
ASCENDRER.  v.  a.  ant.  V.  Encéndrer. 
ASCENDIÓ,  s.  f.  Ascensión.  Ascensio. 
ASCENsió,  festiviíat  que  ceieora  1'  Iglesia.    As- 
cención. Anniversarius  dies  Christi  in  cslum 

ascendentis. 
ASCENSIÓ  RECTA.  Astron.  Ascensión  recta.  As- 

censio  recta. 
AscENSid  oBLiQUA.   Astron.   Ascensión    ohliqua, 

Ascsnsio  ohliqua. 
ASCEriC,  CA.  adj.  Ascético.  Asceticus. 
ASCLAR.  v.  a.  territ.  V.  Esteliar. 
ASCLE.  s.  m.  territ.  V.  Esteila. 
ASCLEPÍADEü.  s.  m.  especie  de  vers.  Asch- 

piadco.  AscÍL'piaueuni. 
ASCO.  s.  m.  fástic.  Ateo.  Nausea. 
ASCO,  aat.  V.  Rot,  ventcsicar. 
ASCO.  s.  m'.  Escaño,  Scamnum. 
ASCOS  ,   p.  que   preceexen  y  excitan   él  vdmif. 

Arcadas.  Nausea. 
FER  ASCOS,  f.  fam.  excitar  á  vómit.  Provocar  á 

vómito.  iSíauseare,  fastidire. 
FER  ASCO.  f.  met.  fer  fástig  ó  ser  despreciable, 

indecénr  alguna  cosa.  Hacer  ascos.  Nauseam 

mováre. 
ASDELANAGAR.  v.  n.  ant.  V.  Alenegarse. 
ASE.  s.  m.  Asno.  Asin'js. 
ASE  ,  inet.  ttonto.  Borrico  ,  asno.   Vecors ,  bru- 

tus ,  stolidus. 

ASE    CARREGAT    DE     LLETRAS.   f.  Macho  Cargildo 

de  letras.  Vir  litteris  natus ,  ad  exteta  inep- 

tus. 

ASE  EUOASSER.  Garañón.  Admissarius  asinus. 
ASE  JDE  INDIAS,  ant.  V.  Aücom. 
As«  DE  TÓTs  QUATRE  QUARTos.  f.   Tonto  de  qua- 

tro  suelas.  Summé  stolidus. 

Q  CAV- 


63  -    ASE 

cÁuRER  DBL  Ass.  f.  fam.  conexcr  1'  errbr  en 
que  s'  insistía.  Caer  di  su  asno  :  Caer  de  su 
burro.  Errorem  tándem   agnoscere. 

ES  UN  TROS  d'  ask.  f.  ab  que  s'  indica  1'  igno- 
rancia d'  algú.  Es  un  pedazo  de  borrico.  Est 
stultisiimu» ,  stoiidlssimui  homo. 

íENSE  nía  ASE  NI  EESTiA.  f.  Sin  decir  cho ,  »i 
arre :  Sin  deár  oxte ,  ni  moxte.  Hospite  insa- 
lutato. 

TRÁuKF.R  l'  ase  DEL  COS.  f.  fam.  DísastiaT.  So- 
cordianí  alicuius  excutere. 

ASE  MAGRE  PLE  DE  MOSCAS,  fef.  El  ferro  flaco 
'  todo  es  pulgas. 
Depascunt  asinum  muscarum  millia  macrum. 

FERMA  l'  ASE  AHONT    l'  AMO    VOL.     ref.    HíJZ    lo 

que  tu  amo  te  manda ,  y  comerás  con  él  en  ¡a 

mesa. 

Fac  quod  iussit  herus,  mensa  gaudebisherili. 

l'  ASE  FA   UN  COMPTE   Y  EE  TRAGINER    EN  FA  UN 

ALTRE.  ref.  Uno  piensa  el  bayo  y  otro  el  que 

le  ensilla. 

Altera  tentat  equus ,  sellam  cupit  altera  cin- 

gens. 

t'  ASE    PER  FAM    MENJA  l'aGRAM.    Tcf.  A  huCnU 

hambre  no  hay  pan  malo. 

Reddit  sseva  fames  qusevis  obsonia  lauta. 

tos     CUYDADOS    DEL    ASE    MATAN    AL    TRAGINÉR 

Ó   AL  AMO.  ref.  Cuidados  ágenos  matan  al 

asno. 

Arcadicum  torquent  aliena  negotia  pectui. 

wbLTS  ASES  Hl  HA  AL   MERCAT  QUE  SE  SEMBLAN. 

ref.  Hay  muchos  diablos  que  se  parecen  unos 
á  otros.  Sunt  plura  inter  se  simillima. 

NO  ÉS  LA   MEL    PER   LA  EOCA    DEL    ASE.    ref.    No 

se  hizo  la  miel  para  la  boca  del  asno. 
Non  asini  obtuso  servantur  mella  palato. 

QUE  SAB  l'  ASE  QUE  COSA    Í;S     SAFRA  ,  SI    MAY  HA 

ESTAT  ADROGUER.  ref.  El  cícgo  no  distingue 

de  colores. 

Nemo  potest  caecus  discrimina  nosse  colo- 

rum. 

QUI  DIU   MAL  DEL  ASE  AQUELL    ¿L    COMPRA,    ref. 

Quien  dice  mal  de  la  pera  ese  la  lleva. 

Qui  vocitat  viles  solet  hic  sibi  tollere  mer- 

ces. 
SEGÓNs  l'  ase  l'  albarda.  tef.  A  chico  paxari' 

lio  chico  nidillo :  A  cada  ollaza  su  coberte- 

raza. 

Par  paribus  referas ,  modus  est  pulcherrima 

virtus. 
ASE  JAR  VENTURA,  f.  ant.  V.  Probar  v«n- 

tura. 
ASENAL.  adj.  ant.  Asnal.  Asininus ,  asinarius, 

a^inalis. 
ASENAS.  s.  m.  aum.  Asnazo.   Asinus   per- 

grandis. 
ASENAS ,  met.  el  inólt  neci ,  ó  tí)nto.   Asnazo. 

Caput  ineptissimum,  stolidissimus  bipes. 
ASET ,  ASENET.  s.  m.  dim.  Asnillo ,  asnico. 
Asellus. 


ASFORSAR.  V.  n.  ant.  cobrar  forsas.  Alear^ 

ir  aleando.  Sanitatem  sensim  recuperare. 
ASGORDAR.  v.  a.  ant.  V.  Mirar. 
ASICHATS.  s.  m.  ant.  especie  d'  espuela  Aci' 

cate.  Calcar. 
ASILE,  s.  m.  ant.  V.  Aísilo. 
ASIURER.  V.  n.  ant.  V.  Séurer. 
ASMA.  s.  f.  Asma.  Astma. 
ASMATIC  ,  CA.  adj.  Asmático.  Astmaticus. 
ASNA.  s.  f.  ant.  V.  Burra. 
ASNET.  s.  m.  dim.  ant.   V.  Aset. 
ASOLDAR.  V.  a.  ant.  V.  Assalariar. 
ASPA.  s.  f.  Aspa.  Decussis. 
ASPARGATA.  s.  m.  ant.  V.  Espardenya. 
ASPÁRREC.  s.  m.  V.  Espárrec. 
ASPASSAGAR.  v.  n.  ant.  Freqüentar ,  menw 

dear.  Frequenter  agere. 
ASPATXAMENT  ,   ASPEATXAMENT.  s. 

m.  ant.  Despacho.  Expeditio ,  festinatio. 
ASPECTE.  s.  m.  Aspecto.  Aspectus ,  species. 
ASPECTE  ,  cara  ,  semblant.  Aspecto.  Vultus ,  fa- 

cies. 
ASPÍ:cTE ,  la  vista   que  presentan  los  objéctes. 

Aspecto.  Aspectus,  conspectus. 

TEÑIR  BON  ó  MAL  ASPECTE  ALGUNA  COSA.  f.  met. 

Tener  buen  ó  mal  aspecto  alguna  cosa.   Rei 
vultum  bené  vel  malé  eam  cessuram  designare. 
ASPERESA.  s.  f.  V.  Aspresa. 
ASPERGES,  s.  m.  aspersió.  Asperges.    As- 

persio. 
ASPERGES,  instrumént  ab  que  s'  aspergex  1'  ay- 
gua   beneyta.  Hisopo ,  aspersorio.  Asperso- 
rium ,  hyssopum. 
ASPERITAT.  s.  f.  ant.  V.  Aspresa. 
ASPERSIO.  s.  f.  Aspersión.  Aspersio. 
ASPERsió  DE  SANG.  ant.  Derramamiento  de  san- 

gre.  Sanguinis  eílusio. 
ASPL  s.  m.  Aspa.  Alabrum  ,  alibrum. 
ASPIA.  s.  f.  ant.  V.  Aspi. 
ASPIAR.  V.  a.  Aspar.  Filum  convolvere ,  du- 

cere  in  alabrum. 
ASPIERA.  s.  f.  ant.  V.  Espitll^ra. 
ASPIRACIÓ.  s.  f.  Aspiración.  Aspiratio. 
ASPiRAció ,  en  la  Música.  Aspiración,  Respi- 

randi  mora. 
ASPIRAR,  v.  a.  Aspirar.  Aspirare ,  respirare. 
ASPIRAR,  preténdrer,  dirigir  algú  sos  desitjs  á 
la  consecució  d'  alguna  cosa.  Aspirar.  Ad 
aliquid  aspirare,  niti. 
ASPIT.  s.  m.  Áspid.  Aspis. 
ASPORDÍR.  v.  a.  ant.  V,  Espavordir. 
ASPRA.  s.  f.  Rodrigón.  Pcrtica ,  pedumentum. 
ASPRE,  A.  adj.  lo  que  te  la  superficie  esca- 
brosa. Áspero.  Asper  ,   scaber  ,  durus ,  acer- 
bus. 
ASPRE  ,  met.  dit   del   terreno  ,  del   geni ,  de  la 

veu  »S:c.  Áspera.  Asper  ,  acerbus. 
ASPRE  ,  dit  de  la  fruyta  no  madura ,  ó  altra  co- 
sa desapacible  al  gust.  Áspero,  Asper,  acer- 
bas. 

AS- 


ASP 
ASPREDAT ,  ASPRETAT.  s.  f.  ant.  V.  As- 

prór  I  apresa. 
ASPREJAMÉNT.  s.  m.  ant.  V.  Aspresa. 
ASPREJAR.  V.  n.  Asperear.  Acerbitateni  prse 

se  ferré. 
ASPREMÉNT.  adv.  m.  Ásperamente.  Acerbe, 

aspere. 
ASPRÉR.  s.  m.  V.  Aspra. 
ASPRESA.  s,  f.  la  quaütat  d'  asprc  ,  que  te- 
ñen algunas  cosas  en  sa  superficie.  Aspereza. 

Asperitas. 
ASPRESA  ,  met.  la  del  terreno  ,  geni ,  veu  &c. 

Aspereza.  Asperitas ,  acerbitas. 
ASPRESA  ,  met.  la  de  las  fruytas  verdas ,  y  al- 

tras  cosas   desapacibles   al   gust.  Aspereza. 

Acerbitas. 
ASPRÍSSIM  ,  MA.  adj.  sup.   Asperísimo ,  as- 

pérrimo.  Asperrimus. 
ASPRÓR.  s.  m.  V.  Aspresa. 
ASPRORETA.  s.  m.  dim.  Asperiüo.  Subasper 

gustus. 
ASQUERÓS ,  SA.  adj.  Asqueroso.  Squalidus, 

spurcus. 
ASQUEROSÍSSIM,  MA,  adj.  sup.  Asquerosí- 
simo. Spurcissimus ..  sordidissimus. 
ASQUEROSITAT.  s.  f.  Asquerosidad.  Squa- 

lor ,  spurcitia. 
ASSABIRIR.  V.  a.  ant.  V.  Suavisar. 
ASSABENSAR.  v.  a.  ant.  Hacer  saber.  Con- 

scium  faceré. 
ASSABORAR.  v.  a.  ant.  V.  Assaborir. 
ASSABORIMÉNT.  s.  m.  ant.  V.  Sabor. 
ASSABORIR.  V.  n.  saborejarse  en  alguna  co- 
sa. Saborearse,  Cibi  sapore  capí. 
ASSABORIR,  assahonar  las  viandas.    Saborear., 

sazonar.  Cibis  suavitatem  daré. 
ASSABORIR ,   tastar.    Catar  ,   gustar  ,  probar. 

Gustare. 
ASSACIAMENT.  s.  m.  ant.  sacietat.  Saciedad, 

hartura.  Saturitas ,  satietas. 
ASSACIAR.  V.  a.  Saciar.  Satiare  ,  exsatiare. 
ASSACIARSE.  v.  r.  Saciarse ,  hartarse.  Satia- 

ri ,  saturari. 
ASSACIAT  ,  DA.  p.  p.  Saciado  ,  harto. 
ASSADOLLAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Assacia- 

mént. 
ASSADOLLAR.  v.  a.  ant.  V.  Assaciar. 
ASSADOLLARSE.  v.  r.  ant.  V.  Assnciarse. 
ASSAG  ,  ASSAIG.  s.  m.  ant.  V.  Assatg. 
ASSAGELLAR.  v.  a.  ant.  V.  Sellar. 
ASSEGETEJAR.  v.  a.  ant.  Asaetear.  Sagittis 

conligere. 
ASSAIIONADÓR.  s.  m.  Zurrador.  Coriarius, 

subactarius. 
ASSAHONAMENT.  s.  m.  ant.  sabor  de  las 

viandas  assahonadss.  Sazón.  Sapor ,  gustus. 
ASSAHONAMENT  ,  de  pclls.  Adobo  de  pieles.  At- 

tritus,  subactus  coriarius. 
ASSAHONAR.  v.  a.  las  pélls.  Zurrar,  ado- 
bar. Coria  sub¡¿ere. 


ASS  63 

ASSAHONAR ,  posar  las  cosas  al  punt  y  rnaduresa 
que  deuen  teuir.  Sazonar.  Ad  niaturitatem 
perducers. 

ASSAHONAR  ,  las  viandas.  Sazonar.  Saporem  in* 
ducere ,  condire. 

ASSAHONAR  ,  ant.  V.  Muurar. 

ASSAHONARSE.  v.  r.  Sazonarse.  Ad  maturi- 
tatem  pervunire. 

ASSAHONAT  ,  DA.  p.  p.  Sazonado ,  zur- 
rado. 

ASSAJADOR.  s.  m.  ant.  Ensayador.  Exper- 
tor. 

ASSAJAMENT.  ».  m.  ant.  V.  Ensatg ,  pro- 
ba. 

ASS  AJAR.  V.  a.  ant-  V.  Probar. 

ASSAILLER.  v.  a.  ant.  V.  Acométrer. 

ASSALARIAR.  v.  a.  Asalariar.  Mercede  vel 
pretio  conducere. 

ASSALARIAT,  DA.  adj.  assenyalat,  determi- 
nat,  com  :  lloc  assalariat.  Stñaiado.  Desig- 
oatus. 

ASSALT.  s.  m.  Asalto.  Aggressus ,  Ímpetus. 

assalt   hom.   ant.   Hombre  de  prendas :  Bello 
hombre.  Egregius  vir. 

ASSALTADOR.  s.  m.  Asaltador.  Oppidi  vel 
arcis  expu^nator. 

ASSALTAMENT.  adv.  m..  ant.  V.  Bella- 
mént. 

ASSALTAR.  v.  a.  Asaltar.  Irrucre ,  invadere 
oppidum ,  propugnaculum. 

ASSALTARSE.  v.  r.  ant.  Prendarse.  Capi. 

ASSALTAT ,  DA.  p.  p.  Asaltado. 

ASSAMARRAR.  v.  a.  Zamarrear.  Concutere, 
percútete. 

ASSAMBLEA.  s.  f.  Asamblea.  Conventus, 
caetuá. 

ASSA  FÉTIDA  ,  Ó  PUDÉNT.  s.  f.  Asa.  fé- 
tida. Silphion ,  láser. 

ASSARIT,  ASSERIT,  DA.  adj.  V.  Astur- 
dic. 

ASSARRONAR.  v.  a.  Tundir  á  palos .,  á  gol- 
pe¿ ,  á  azotes.  Percutere,  verberare. 

ASSATG  ,  ASSATS.  s.  m.  ant.  V.  Ensatj, 
proba. 

ASSATJAR.  V.  a.  ant.  V.  Assajar. 

ASSATÍ  AR ,  ASSETIAR.  v.  a.  ant.  V.  Assi- 
tiar. 

ASSATS.  adv.  ant.  Bastante.  Satis. 

ASSAYAR.  v.  a.  ant.  V.  Ensajar. 

ASSECAR.  v.  a.  Secar.  Siccare ,  exsiccare. 

ASSECARSE.  v.  r.  Secarse.  Siccari,  exsiccari. 

ASSECARSE  ,  las  plantas.  Secarse.  Arescere. 

ASSECAT ,  DA.  p.  p.  Secado. 

ASSEDEGAT  ,  DA.  adj.  Sediento.  Sitibundus. 

ASSEGÜRACIO.  s.  f.  en  lo  comers.  Asegura- 
ción ,  seguro.  Pactio  ,  conventio  securitatis. 

ASSEGURADOR.  s.  m.  en  lo  comers.  Asegu- 
rador. Asseríor ,  vas. 

ASSEGURADAMENT.  adv.  m.  Asegurada- 
mente ,  seguramente.  Ceit6  ,  secuté. 

AS- 


64  ASS 

.\SSEGtlRAMENT.  s.  m.  I'  acció  d'  assfgu- 

rar.  Aseguración.  Securitas. 
ASSEGURAMEN'T  ,    ant.   segurctat.   Asegurado}!. 

Cautio ,  satisdatio. 
ASSEGÜRANSA.  s.  f.  p.  u.  V.  Asseguramént, 

seguretat. 
ASSEGÜRAR.  v.  a.  donar  fermesa  ó  segure- 
tat á  alguna  cosa.  Asegurar.  Firmare ,  com- 

munire. 
ASSEGLRAR ,  met.  assevcrar.  Asegurar.  Asseve- 

rare  ,  affirmare  ,  asserere. 
ASSEGÜRAR  ,  CH  lo  coroers.  Asegurar.  Vadari. 
ASSEGÜRAR  ,  douar  fiansa.   Asegurar.    Príedes 

daré. 
ASSEGÜRAR  ,  posar  en  lloc  segur.  Asegurar.  In 

tuto  locare. 
ASSEGURAT,  DA.  p.  p.  Asegurado. 
ASSEGUT ,  DA.  p.  p.  d'  asseurer.   Sentado. 
ASSEMBLAR.  v.  n.  ant.  ser  semblant.  Aseme- 
jar. Referre. 
AssEMELAR.  V.  3.  ant.  fér  semblant  una  cosa  á 

altra.  Asemejar.  Assimilare. 
ASSENAT,  DA.  adj.  ant.  qui  te  mblt  seny. 

Sesudo.,  asesado.  Cordatus,  ssnsatus. 
ASSENTADA.  s.  f.  Assentada .,  sentada.  Ses- 

íio. 
ASSENTAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Assentada. 
ASSENTAR.  v.  a.  Sentar.  In  sede  collocare. 
ASSENTAR ,  coMocar  alguna  cosa  de  manera  que 

estiga  ferma.  Asentar.  Stabilire  ,  firmare. 
ASSENTAR  ,  posar  per  escrit.  Sentar  i^  asentar. 

Notare ,  scripto  tradere. 
ASSENTAR  ,'suposar.  Sentar^  asentar.  Statuere^ 

supponere. 

ASSENTAR  EL  REAL  Ó  EL  CAMP.    f.    Milit.    AseU' 

tur ,  sentar  los  reales  ,  el  campo.  Castrame- 

tari. 
ASSENTAR  PLAssA.  f.  Sentar  plaza.  Nomen  daré 

railitiíe. 
ASSENTARSE.  v.  r.  asséurerse.  Sentarse.  Se- 

dere. 

ASSENTARSE  BE  EL  MENJAR  Ó  BEURER.  f.    Sentar 

la  comida  ó  bebida.  Stomachum  bené  acci- 
pere,  admitiere  cibos,  potum. 
NO  ASSENTARSE  EE  'l  MENJAR.  f.  no  posarse  bé 
en  él  ventrell.  Asentarse  la  comida  en  el  es- 
tómago ,  sentarse.  Incoctum  cibum  in  sto- 
maclio  remanere. 

ASSEÍsTÁRSELI  BE  Á   ALGÚ  UNA  COSA.  f.     met.    SCr 

de  son  agrado.  Sentar  bien  una  cosa.  Arride- 
re ,  placeré. 

ASSEXTÁRSELI  BE  Á  ALGÚ  UNA  COSA.  f.  posárscli, 

venirli  bé  ,  com  :  assentárseli  bé  '1  vestit. 

Asentar.  Convenire,  quadrare. 
ASSENTARSE  AL  LLiT. í.  lucorporarse  en  la  cama. 

Levare  corpus. 
ASSENTAT  ,  DA.  p.  p.  Sentado ,  asentado. 
AssENTAT.  adj.  met.  judiciüs ,  prudént.  Sentado, 

Consideratus. 
ASSENTÍMEiNT.  s.  m.  ant.  Asenso.  Consen- 

EUS. 


ASS 

ASSENTISTA.  s.  m.  Asentista.  Redemptor. 

ASSENTO.  s.  m.  contráete.  Asiento.  Convea- 
tio. 

ASSENTO ,  prudencia ,  cordura.  Asiento.  Pru- 
dentia ,  iudicium. 

ASSENTO  ,  siti.  Asiento.  Sedes ,  locus. 

ESTAR  d"  ASSENTO  f.  Estor  de  asiento.  Perma- 
nere. 

ASSExNYALADAMÉNT.  adv.  m.  Señalada- 
mente. Máxime,  prsecipué. 

ASSENYALADOR.  s.  m.  él  del  rellotge 
desoí.  Mostrador^  gnomon.  Index,  gno- 
mon. 

ASSENYALADOR,  dels  rellofges  de  corda.  Aguja^ 
manecilla.,  mano.  índex,  gnomon. 

ASSENYALAMENT.  s.  m.  ant.  Señalamien- 
to. Assignatio ,  designatio, 

ASSENYALAR.  v. 'a.  Señalar.  Designare, 
signare. 

ASSENYALAR  ,  determinar  ,  fixar  ,  com  :  asíe- 
NYALAR  dia,  mes  y  any.  Señalar.  Assignare, 
notare. 

ASSENYALAR,  fér  alguH  senyal  en  él  eos  ab  al- 
guna ferida,  cop  &c.  Señalar.  Vulnere  sig- 
nare. 

ASSENYALAR,  las  llctras  ab  el  tocador.  Apuntar. 
Indigitare. 

ASSENYALAR ,  mosttar  ó  manifestar  alguna  cosa 
ab  algún  senyal.  Señalar.  Designare. 

ASSENYALAR ,  posar  scnyal  á  alguna  cosa ,  per 
donarla  á  conexer  ó  distingirla.  Señalar. 
Signare. 

ASSENYALAR  AB  LO  DiT.  f.  met.  Señalar  con  el 
dedo.  Dígito  signare. 

ASSENYALARSE.  v.  r.  distingirse  ó  singu- 
larisarse.  Señalarse.  Illustri  quodam  facino- 
re  ,  singularem  gloriam  sibi  comparare. 

ASSENYALAT,  DA.  p.  p.  Señalado. 

ASSEQUIBLE.  adj.  Asequible.  Assequi  faci- 
lis. 

ASSER.  s.  m.  ant.  V.  Cér. 

ASSERAR.  V.  a.  V.  Acerar. 

ASSERCIÓ.  s.  f.  Aserción.  Assertio,  asser- 
tum. 

ASSERENAR.  v.  a.  Serenar.  Serenare,  conse- 
renare. 

AssERENAR  l'  aygüa  f.  Serenar  el  agua.  Sub 
dio  aquam  exponere. 

ASSBRENARSE.  v.  r.  Serenarse.  Serenan", 
serenuní  reddi. 

Ass-ERENARSE ,  met.  cessar  en  algú  la  agitació 
d'  alguna  passió.  Serenarse.  Frontem  sere- 
nare. 

ASSERENAT,  DA.  p.  p.  Sncnado. 

ASSKRIR.  V.  a.  ant.  V.  Alirmar  ,  asseve- 
rar. 

ASSERTIVAMENT.  adv.  m.  Asertivamente. 
Affirmative. 

ASSESSI.  s.  m.  ant.  V.  Assessino. 

ASSESSINAMENT.  s.  ra.  ant.  V.  Asessinat. 

AS- 


ASS 

ASSESINAR.  V.  a.  Asesinar.  Trucidare,  fle- 
care. 
ASSESSINAT,  DA.  p.  p.  Asesinado. 
ASüKsiNAT.  s.  m.  asesinato.  Cardes,  mors. 
ASSESSINO.  s.  m.  Asesino.  Siccarius,  percus- 

sor. 
ASSESSÓR.  s.  m.  Asesor.  Assessor ,  conses- 

sor. 
ASSESSORARSE.  v.  r.  Asesorarse.  Assesso- 

rem  sibi  adiungere. 
ASSESSORAT ,  DA.  p.  p.  Asesorado. 
ASSESSORÍA.  s.  f.  Asesoría.  Asscssoris   mu- 

nus. 
ASSESTAMENT.  s.  m.  ant.  Asestadura.  D¡- 

rectio. 
ASSESTAR.  V.  a,  ant.  Asestar.  Dirigere. 
ASSETGE.  s.  m.  ant.  V.  Siti  d'  alguna  plassa. 
ASSETÍAMENT.   s.  m.  ant.    Acampamento^ 

campamento.  Castrorum  metatio. 
ASSETIAR.  V.  a.  ant.  V.  Sitiar. 
AssETiAR.  V.  n.  ant.  Acampar.  Castrametari. 
ASSETJAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Assetge. 
ASSETJAR.  V.  n.  ant.  coMocar  en  un  siti.  V. 

Assentar. 
ASSETJAR.  V.  a.  ant.  V.  Sitiar. 
ASSEURER.  V.  a.  Sentar.  In  sede  locare. 
ASSÉURERSE.  v.  r.  V.  Assentarse. 
ASSEVERACIO.  s.  f.  Aseveración.  Assevera- 

tio,  affirmatio. 
ASSEVERAR.  v.  a.  Aseverar.  Asseverare. 
ASSÍ.  adv.  1.  V.  Aquí. 
ASSIATIC,  CA.  adj.  Asiático.  Assiaticus. 

ESTIL  ASSIATIC.   V.  Estil. 

ASSIDENT.  s.  m.  ant.  V.  Assessor. 

ASsiDENT  ,  ant.  V.  Assisfént. 

ASSÍDUAMÉNT.  adv.  m.  V.  Continuam^nt. 

ASSIDUIT.  adj.  ant.  Asiduo.  Assiduus. 

ASSIDUITAMENT.  adv.  m.  ant.  V.  Assi- 
duamént. 

ASSIGNACIO.  s.  f.  Asignación.  Assignatio, 
attributio. 

ASSIGNAR.  V.  a.  assenyalar.  Asignar.  Desti- 
nare ,  assignare. 

ASSIGNAT ,  DA.  p.  p.  Asignado. 

ASSILO.  s.  m.  lloc  de  refugi  per  éls  delin- 
qüénts.  Asilo.  Asylum  ,  p;ri"ugium. 

AssiLO  ,  met.  proteccid  ,  amparo.  Asilo.  Prsesi- 
dium,  patrocinium. 

ASSISTAR.  V.  a.  ant.  Asestar.  Collineare  ,  di- 
rigere. 

ASSÍSTENCIA.  s.  f.  ajuda.  Asistencia.  Auxi- 
lium. 

AssisTEXciA  ,  presencia  en  algún  lloc  ó  fundó. 
Asistencia.  Prsesentia. 

AssisTEXciA  AL  REV.  loc.  Favor  al  Rey.  lusti- 
tiae  accurrite ,  favete. 

AssisTENciAS.  p.  las  que  s'  d^nan  a'  algú  per 
mantenirse.  Asistencias.  Ad  victum,  cultum- 
que  pecunia;  suppeditaíio. 

ASSÍSTENT.  p.  a.  Asistente.  Praesens » adstans. 
lom.  i. 


ASS  63 

ASSISTÍR.  V.  n.  estar  presént.  Asistir.  Assis- 

tere  ,  adesse  ,  interesse. 
ASsisTiR.  V.  a.  socorrer.  Asistir.  Adiuvare,  opi- 

tulari. 
AssiSTiR,  á  algún  malalt.  Asistir,  ^groto  assi- 

dere ,  aegrotuin  curare. 
ASSISTIR  LA  RAHÓ.  f.  Asistir  la  razón.  Ratione 

niti. 
ASSISTIT  ,  DA.  p.  p.  Asistido. 
ASSITIADOR.  s.  m.  Sitiador.  Obsessor. 
ASSITÍAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Siti. 
ASSITIAR.  V.  a.  Sitiar.   Obsidione  cingere, 

obsidere. 
ASSITIAR  PER  FAM.   f.  met.  Hambrear.   Fame 

premere ,  obstringere. 
ASSiTiAT  ,  DA.  p.  p.  Sitiado. 
ASSIURE.  V.  n.  ant.  V.  Séurer. 
ASSO.  pron.  Esto  ,  eso.  Istud. 
ASSOCIABLE.  adj.  Sociable.  Humanus  ,  ur- 

banus. 
ASSOCIACIO.   s.   f.  Asociación,  Consociatio, 

societas. 
ASSOCÍAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Associació. 
ASSOCIAR.  V.  a.  acompanyar.  Aso:iar.  Con- 

sociare. 
ASSOCIARSE.  V.  r.  Asociarse,  Societatem  ini- 

re ,  iungere. 
ASSOCIAT,  DA.  p.  p.  Asociado, 
ASsociAT  ,  ant.  V.  Company. 
ASSOLADOR.  s.  m.  ^ioífldor.  Vastator,  po- 

pulator,  evorsor. 
ASSOLADURA.  s.  f.  ant.  Desolación  ,  asola- 
ción. Desolatio ,  vastatio  ,  dcstruotio. 
ASSOLAR.  V.  a.  Asolar.  Vastare  ,  populari, 

evertere ,  solo  ajquare. 
ASSOLAR,  resóldrer,  determinar.   V.  Determi- 
nar. 
ASSOLARSE.  v.  r.  baxar  él  solatge  al  fóndo. 

Asentarse  ,  sentarse  ,  adararse  los  licores. 

Crassiores  liquoris  partes  in  fundum  labi, 
ASSOLDAR.  v.  a.  ant.  V.  Soldar. 
ASSOLEYADOR.  s.  m.  lloc  ah5nt  se  pren  él 

sol.  Solana.,  solejar.  Solarium. 
ASSOLEYAR.  v.  a.  Asolear.  Soli  exponere.. 
ASSOLEYARSE.  v.  r.  Tomar  el  sol ,  coger  el 

sol.  Apricum  solem  captare. 
ASSOLEYAT,  DA.  p.  p.  Asoleado. 
ASSOLIDOR.  s.  m.  ant.  Ahanzador.  Insecta- 

tor. 
ASSOLIMENT.  s.  m.  Alcance ,  alcanzamiento. 

Assequutio. 
ASSOLIR.  V.  a.  Alcanzar.  Assequi. 
AssoLiR ,  ant.  atrapar.  Coger.  Occupare. 
ASSOMAR.  V.  n.  ant.  aparexer,  dexarse  véu- 

rer.  Asomar.  Apparere  ,  prodire. 
ASSOMBRAR.  v.  a.  ant.  espantar.  Asombrar. 

Terrere ,  exterrere. 
ASSONANCIA.  s.   f.  Asonancia.    Adsonantia 

sibi  verba. 
ASSONANT.  p.  a.  Asonante.  Adsonans. 

R  ASSO- 


66  ASS 

AssoNTAXT  ,  CH  la  poesía.  Asonante.  Verbum  alii 

a'dsonans. 
ASSONAR.  V.  n.  ant.  fer  son.  Adormecer.  So- 

porem  indiicere ,  soporare. 
ASSONAR  ,  en  la  poesía.  Asonar.  Adsonarse  sibi 

extrema  alternorum  carminum  verba. 
ASSORTIMÉNT.  s.  m.  5«ríJfjj!¿«/o ,  surtido. 

ínstrumentum  ,  ornamentuni. 
ASSORTIR.   V.  a.  provehir  de    lo  necessari. 

Surtir.  Necossaria  prjebere. 
ASSORTIT  ,  DA.  p.  p.  Surtido. 
ASSOSSEGADAMÉNT.   adv.   m.  Sosegada- 
mente. Sédate 
ASSÜSSEGAMBNT.  s.  m.  ant.  V.  Sosségo. 
ASSüSSEGAR.  v.  a.  aquietar.  Sosegar.  Tran- 

quillare  ,  sedare. 
ASSossEGAR.  V.  D.  reposar  ,  descansar.  Sosegar. 

Quiescere. 
ASSOSSEGARSE.  V.  r.  Aijuietarse.,  sosegarse, 

Quiescere ,  sedari. 
ASSOSSEGAT,  DA.  p.  p.  Sosegado. 
ASSossEOAT  ,  DA.  adj.  Sosegudo ,  reposado.  Seda- 

tus. 
p6ls  ASSOSSEGAT.  Pulso  sentado.  Pulsus  quietus, 

firmus. 
ASSOT.  s.  m.  instrumént  per  assotar.  Azote, 

Plagrum. 
AssoT ,  AssoTADA  ,  cop  donEt  ab  1'  assot.  Azote. 

Plagri  ictus. 
ASSOT  ,  met.  calamitat.  Azote,  Calamitas ,  afli- 

ctio ,  pcena. 
ASSOTS.    p.  ca'stig   ignominiós.    Azotes.  Supli- 

ciuin  flagellorum  infamia  afficiens. 
ASSÜTAMENT.  s.  m.  Azotamiento.  Plagello- 

rum  incussus. 
ASSOTAR.  V.  a.  Azotar.  Verberare ,  flagel- 

lare. 
ASSOTAT ,  DA.  p.  p.  Azotado. 
ASSOTILLAR.  v.  a.  ant.  V.  Subtilisar. 
ASSUETO.  s.  ni.  Asueto.  Pestum  assuetum. 
ASSUMPCIÓ.  s.  f.  fésta  de  N.Senybra.  Asun- 
ción. Assumptio. 
ASSUMPTO.  s.  m.  Asunto,  Materia,  argu- 

mentum  ,  propositum. 
ASSUMPTA.  s.  f.  V.  Assumpció. 
ASSUMIRSE.    V.  r.  Asumirse.   Sibi  arrogare, 

sibi  assumere. 
ASSUSTAR.   V.  a.  Asustar.  Terrere  ,   terri- 

tare, 
ASSUSTAT  ,  DA.  p.  p.  Asustado. 
AST.  s.  m.  Asador  ,  espeto.  Veru. 
AST,  péx.  Esfirena.  Sphyrena. 
JA  ES  DUR  ÉL  BOU  AL  AST.  f.   T'tem  ya  dura  la 

mollera  :   Ya  está  duro  el  alcacer  para  zam- 
ponas, Durior  est  cera   sigillo. 
ASTA.  s.  f.  V.  Hasta. 
ASTAPERM.  s.  m.  ant.  V.  Estaférm. 
ASTELLA.  s.  f.  V.  EstéUa. 
ASTELLALLÉNYA.  s.  m.  Hachero  ,  kñador. 

Falc^rius. 


AST 
ASTELLAR.  v.  a.  V.  Estellar. 
ASTERCüL.  s.  m.  ant.  V.  Estércol. 
ASTET.  s.  m.  dim.  Asadorcillo.  Veruculum. 
ASTIL,  s.  m.  ant.  V.  Hasta. 
ASTILLER.  s.  m.  Astillero.  Navale,  navalia. 
ASTOR.  s.  ni.  aucéli.  Azor.  Accipiter,  subbu- 

teo. 
ASTORARSE.  v.  r.  Azorarse.  Conturbari,  per- 

turbari. 
ASTORAT ,  DA.  p.  p.  Azorado. 
ASTOTG.  s.  m.  V.  Estotg. 
ASTRE.  s.  ni.  Astro,  Astrum  ,  sidus,  stella. 
ASTRE ,  met.  ant.  ditxa.   V.  Estrella  en  lo  sig- 

niticat  de  ditxa. 
ASTRINGENT.  adj.  Astringente.  Adstringens. 
ASTROI/ABÍ.  s.  m.  instrumént  de  Matemática. 

Astrolabio.  Astroiabium. 
ASTROLEG.  s.  m.  Astrólogo,  Astrólogus,  as- 

trologiae  peritus. 
ASTROLOGÍA.  s.  f.  Astrología.  Astrologia. 
ASTRULOGÍC  ,  CA.  adj.  Astrológico.  Astro- 

logicus. 
ASTROLOMÍA.  s.  f.  ant.  V.  Astronomía. 
ASTRONOMÍA,    s-  f.  Astronomía,  Astrono- 
mía. 
ASTRONÓMIC,CA.  ad¡.  Astronómico.  Astro- 

nomicus. 
ASTRÓNOMO,   s.   m.   Astrónomo,   Astrono- 

mus. 
ASTRUCH ,  CA.  adj.  ant.  V.  Afortunar ,  dit- 

x5s. 
ASTUCIA,  s.    f.  Astucia,    Astus  ,  calliditas, 

versutia. 
ASTUCIOS,  SA.  adj.  ant.  V.  Astut. 
ASTÜRDIT,  DA.  adj.  V.  Esturdit 
ASTUT ,  TA.   adj.  Astuto.  Caliidus ,  astutas. 
ASTüTAMÍiNT.adv.  m.  Astutamente,  Astuté, 

callidé ,  versuté. 
ASUAVAR.  V.  a.  ant.  V.  Suavisar. 
ASUSAUGAR ,   ASÜSAUJAR.  v.  n.  ant.  V. 

Sossegar. 
ASUBTÍLIAR.  v.  a.  ant.  V.  Subtilisar. 
ASVAYR.  V.  ant.  V.  Esvajr. 

AT. 

ATABAL,  s.  m.  ant.  V.  Tabal. 

ATABALAR.  v.  a.  V.  Atolondrar. 

ATACADOR,  s.  ni.  instrumént  per  atacar  élg 
canons  d'  artillería.  Atacador.  Asserculus,  ad 
stipandum  pulverem  nitrati>m  in  seneo  tor- 
mento. 

ATACAR.  V.  a.  envestir.  Atacar.  Aggredi, 
irrumpere  ,  irruere. 

ATACAR  ,  las  armas  de  fog.  Atacar.  Catapultam 
stipare. 

AT/iCAT,  DA.  p.  p.  Atacado. 

ATACO,  s.  m.  Ataque,  Aggressio,  oppugnatio, 
irruptio. 

ATACO.NADÓR.  s,   m.   Zapatero  de  viejo. 

Vete- 


ATA 

Veteramenfarius  sutor. 
ATACONAMÉNT.  s.  m.  Remiendo.  Refectio. 
ATACONAR.  v.  a.  Remendar.   Resarciré. 
ATACONAR  ,  vulg.  pegar.   Zurrar.  Verberare , 

tüudere. 
ATAcoNARSE.  V.  T.  vulg.  atiparse.  Atracarse.,  re- 
llenarse ,  tupirse.   Oppleri  cibo. 
ATACONAT  ,  DA.  p.  p.  Remendado. 
ATALAYA,  s.  f.  Uoc  per  atalayar.  Atalaya., 

vigía.  Speciila. 
ATALAYA,  s.  in.  qui  atalaya.  Atalaya  ,  vigía. 

Speculator,  excubitor. 
ATALAYADOR,  s.  m.  V.  Atalaya. 
ATALAYADOR  ,  ant.  qui  observa  las  accións  d'al- 

gú.  Atalayador  ,   atisbador.   Sorutator  ,  in- 

vestigator. 
ATALAYAR,  v.  a.  Atalayar.  Observare,  spe- 

culari. 
ATALAYAR  ,  ant.  observar  las   accións  d'algú. 

Atalayar  ,  atisbar.  Observare  ,  attenté  ins- 

picere. 
ATALENTAR.  v.  n.  ant.  agradar.  Atalantar,, 

agradar.  Arridere  ,  placeré. 
ATALLADOR.  s.  m.  ant.  Atajador.   Inter- 

clusor. 
ATALLAMÉNT.  s.  m.  ant.  dresséra.  Atajo. 

Compendiaría  via. 
ATALLAMíQNT.  s.  Til.    ant.  medí    per   terminar 

alguna  desavenencia.    Corte  ,  ajuste.    Via, 

ratio  finem  imponendi. 
ATALLANT.  m.  adv.  ant.  Por  el  atajo.  Com- 
pendio. 
ATALLAR.  v.  a.  ant.  detenir  algú  exindli  al 

encontré.  Atajar.  Intercludere. 
ATALLAR ,  ant.  Ecursar  camí.  Atajar.  Compen- 

dium  faceré. 
ATALLAR  ,  ant.  detenir  él  curs  d'  alguna  cosa. 

Cortar ,  atajar.  Coerceré. 
ATALLS.  s.  m.  p.  ant.  V.  Pler. 
ATAMBOR.  s.  m.  ant.  máquina  per  pujar  pe- 
sos grans.  Grúa.  Tympanum. 
ATANASIA.  s.  f.  un  deis  carácters  d'imprém- 

ta.  Atanasia.  Typographici  ciiaracteres. 
ATANASIA,  hérba.  Atanasia.  Tanacetum. 
ATANASIA  MARINA ,  hérba.  Algodonosa,  Athana- 

sia  maritinia. 
ATANS.  s.  m.  ant.  Aproximación.  Appropin- 

quatio ,  accessus. 
ATANSAR.  V.  a.  p.  u.  V.  Acostar. 
ÁTANSARSE.  v.  r.  p.  u.  V.  Acostarse. 
ATANSAT ,  DA.  p.  p.  p.  u.  V.  Acostat. 
ATANYER.  v.  n.  ant.  pertányer.  Pertenecer. 

Pertiiiera  ,  attinere. 
ATAPAIR.  V.  a.  Tupir.  Stipare. 
ATARANTAT,  DA.  adj.  Atronado.  Príeceps. 
ATATXONAR.   v.    a.    Tachonar  ,   clavatear. 

Unibeilatis  clavis  ornare  ,  distinguere. 
ATATXONAR.  met.  umplir  alguna  cosa  apretand 

lo  que  s'  fica  en  ella  ;  com  :  atatxonar  la 

roba  en  un  baúl.  Embutir.  Inserere,  ingerere 

ATA-   . 


ATA  (^>f 

ATAVÍAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Ataviu. 
ATAVIAR.  V.   a.   Ataviar.   Comeré,  ornare, 

expolire. 
ATAVIU.  s.   m.  Atavio.  Ornatus  ,  comptus, 

exornatus. 
ATEÍRADAMENT.  m.  adv.  ant.  V.  Arregla- 

damént,  ordenadamént. 
ATEIRAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Orde  ,  regla. 
ATEISME.  s.  m.  Ateísmo.  Atlieismus. 
ATEÍSTA,  s.  m.  Ateista.  Atheiis. 
ATEMORISAMÉNT.  s.  m.  ant.  Aterramien- 
to, 'l'enoris  iniectio. 
ATEMORISAR.  v.  a.  Atemorizar.  Terrorem 

iniicere. 
ATEMORISAT,  DA.  p.  p.  Atemorizado. 
ATEMPERADAMENT,  Ó  ATEMPRADA- 

MENT.  adv.  m.  ant.  Templadamente.  Tem- 
pérate. 
ATEMPERAR,  v.  a.  Atemperar.  Temperare, 

mitigare. 
ATEMPERARSE,  v.  r.  Atemperarse.  Aptare, 

temperare,  accommodare  se. 
ATEMPTAR.  v.  a.  ant.  V.  Intentar,  projec- 

tar. 
ATENALLAR.  v.  a.  Atenazar.,atenacear. Can- 

dentibus  forcipibus  reum  dilaniare. 
ATENCIO.  s.  f.  r  accid  d'  ate'ndrer.  Atención. 

Attentio  ,  attenti  animi  studium. 
ATENCió,  miramént  ó  consideració  y  axí  s'  diu: 

en  ATENCIÓ  á  sos  mérits.  Atención.  Respe- 

ctus. 
ATENCIÓ  ,  senyal  de  respecte  ,  urbanitat.  Aten- 
ción. Comitas,  observantia. 
ATEND.  s.  m.  ant.   V.  Atenció. 
ATENUARSE,  v.  r.  ant.  Acamparse.  Castra- 

metari. 
ATENDAT.  p.  p.  ant.  Acampado. 
ATENDEMExVr,  ATENDÍMENT.  s.  m. 

ant.  V.  Atenció. 
ATENDENCIA.  s.  f.  V.  Atenció. 
ATENDRER.  v.  n.  estar  ab  atenció.  Atender, 

Attendere ,  animiim  intendere. 
ATENDRER  ,  Considerar  ó  mirar;  com  atendré» 

éls  mérits  d'  algú.  Atender.  Expenderé. 
ATENDRER.  V.  a.  ant.  V.  Esperar. 
ATENDRER,   mirar  per  alguna   cosa,ócuydar 

d'  ella.  Atender.  Alicui  rei  diligenter  prospi- 

scere. 
ATENÍRSE.  V.  r.  Atenerse.  Adh^rere. 
ATENT,  TA.  adj.  qui  fixá  1'  atenció  á  alguna 

cosa.  Atento.  Attentus ,  defixus. 
ATÉNT  ,  cortes,  urbá.  Atento.  Comis,  urbanus. 
ATENTAMENT.  adv.  m.  fixánd  1'  atenció. 

Atentamente,  Attento  animo  ,  attenté. 
ATENTAMENT  ,  ab  respécte   ó  cortesía.  Atenta- 

mente.  Comiter,  urbané. 
ATENTAR,  v.  a.  Atentar.  Machinari, tentare. 
ATENTAT  ,  DA.  p.  p.  Atentado. 
ATENTAT.   s.  m.   crJm  ,  excés.  Atentado.   Ne- 

farium  facinuí. 

ATE- 


68  ATE  í 

ATENTÍSSIM,MA.  adj.  sup.  Atentistmo.  In- 

tentissimus,  studiosissiimis ,  urbanissimus. 
ATENYER.  v.  r.  ant.  V.  Atányer. 
ATENYER,  ant.  V.  Arribar. 
ATENYER,  á  algú.  V.  3.  terfit.  V.  Aconseguir. 
ATEO.  s.  m.  V.  Ateísta. 
ATERMENADOR.  s.  m.  ant.  qui  posa  fitas  á 

las  térras.  Amojonador.  Finitor. 
ATERMENAR.  v.  a.  ant.  posar  fitas.  Amojo- 

nar.  Finibus  terminare. 
ATERRAMENT.  s.  m.  ant.  1'  acció  de  tirar  á 

térra.  Aterramiento.  Deiectio  ,  eversio. 
ATERRAR.  V.  a  tirar  á  térra.  Aterrar.  Proster- 


nere. 


ATERRAR  ,  causar  temor.  Aterrar.  Terrera. 

ATERRAT ,  DA.  p.  p.  Aterrado. 

ATERRIT,  DA.  adj.  ant.  Aterrado ,  aterrori- 
zado. Consternatus ,  territus ,  exterritus. 

ATERROSSAR.  v.  a.  ant. Aterronar.  In  glebas 
cogeré. 

ATERROSSARSE.  v.  r.  Aterronarse.  In  gle- 
bas cogí. 

ATES ,  SA.  p.  p.  d'  aténdrer.  Atendido. 

ATES  ,  usat  com  adverbi ,  com  :  ates  qu'  es 
molt  docte.  Atento.  Quoniam. 

ATESORAR,  v.  a.  Atesorar.  Pecunias  accu- 
mulare. 

ATESTACIÓ.  s.  f.  Atestaeion.  Testificatio,  tes- 
timonium. 

ATESTAT.  s.  m.  Atestado.  Litterse  testimo- 
niales. 

ATIADÓR.  s.  m.  Atizador.  Excitator ,  conci- 
tator. 

ATIAR.  V.  a.  él  fog.  Atizar.  Admotis  titioni- 
bus  ignem  excitare  ,  concitare. 

ATIAR  ÉL  BLE.  f.  Atizar  la  lámpara.,  el  candil, 
Emungere. 

ATIAT ,  DA.  p.  p.  Atizado. 

ATÍC.  adj.  Ático.  Atticus. 

ATINAR.    V.   a.    endevinar   per   conjecturas. 

^-Atinar.  Aliquid  coniectura  augurari. 

ATINAR,  acertar.  Atinar.  Scopum  attingere. 

ATINGUT,  DA.  p.  p.  de  atenirse.  Atenido. 

ATIPAR.  V.  a.  Hartar  .,  rellenar.  Cibo  replere. 

ATIPARSE.  V.  r.  Tupirse.,  hartarse.,  atibor- 
rarse. Infarcire  se  cibo. 

ATIPAT,  DA.  p.  p.  Harto  ,  tupido.,  relle- 
nado. 

ATIRIZIA.  s.  f.  ant.  V.  Ictericia. 

ATLANTIC,  adj.  Atlántico.  Atlanticus. 

ATLAS,  s.  m.  Atlas.  Atlas. 

ATLETA,  s.  m.  Atleta.  Athleta. 

ATMOSFERA,  s.  f.  Atmósfera.  AtmosphxTS. 

ATMOSFÉRIC,  CA.  adj.  Atmosférico.  Atmos- 
phaericiis. 

ATOLONDRAMENT.  s.  m.  Aturdimiento. 
Perturbatio ,  stupefactio. 

AT(  )LONDR AR.  v.  a.  Atolondrar.,  aturdir.  Ob- 
tundere  ,  stupefacere. 

ATOLONDRARSE,  v.  r.  Atolondrarse.  Tur- 


ATO 

barí  ,  obtundere  se. 
ATOLONDRAT ,  DA.  p.  p.  Atolondrado. 
ATOLONDRAT,  DA.  adj.  alborotat ,  atarantat.  To' 

londro  ,  lolundron.  Turbatus ,  perturbatus. 

CAP  ATOLONDRAT.    V.  Cap. 

ATOMÍSTA.  s.  m.  Atomista.  Atomista. 

ATOMiSTIC,  CA.  adj.  Atomístico.  Atomis- 
ticus. 

ÁTOMO,  s.  m.  Átomo.  Atomus,  corpiisculum. 

ATONIR.  V.  a.  ant.  V.  Aturdir,  espantar. 

ATONIRSE.  V.  r.  ant.  V.  Aturdirse. 

ATÓNÍT,  TA.  adj.  Atónito.  Attonitus,  obstu- 
pefactus. 

ATONTIMENT.  s.  m.  ant.  Atontamiento.  Stu- 
pefactio  ,  hebetatio  ,  stupor. 

ATONTÍR.  V.  a.  ant.  V.  Entontir. 

ATONTIRSE.  v.  r.  ant.  V.  Entontirse. 

ATONYAT,  DA.  adj.  Apretado.  Compactus. 

ATORDIMENT.  s.  m.  ant.  V.  Atiirdimént. 

ATORDIR.  V.  a.  ant.  V.  Aturdir. 

ATORGAMENT.  s.  m.  Otorgamiento.  Conces- 
sio,  permissio. 

ATORGAR.  V.  a.  Otorgar.  Concederé,  consen- 
tiré. 

QUI  CALLA  ATÓRGA.   Tcf.   QhíCK   CflJ/fl  OtOrga. 

Qui  tacet,  is  dictis  plané  assentire  videtur. 

Qa'i  tacet  consentiré  videtur. 
ATORGAT ,  DA.  p.  p.  Otorgado. 
ATORMENTADOR,    s.    m.    Atormentador. 

Tortor. 
ATORxMENTAR.  v.  a.  Atormentar.  Torque- 

re  ,  cruciare. 
ATORMENTAR  ,  mct.  causar  molestia.  Atormen' 

lar.  Animum  vexare. 
ATORMENTAR,  ant.  donar  torm^nt  per  fér  con- 

fessar  la   veritat.   Dar  tormento.  Tornientis 

ab  alique  extorquere  veritatem. 
ATORMENTARSE,  v.    r.  met.  inquietarse. 

Atormentarse.  Vexare  se  ,  angi. 
ATORMENTAT ,  DA.  p.  p.  Atormentado.     . 
ATOROSAT,  ATORSONAT,  DA.  adj.  ant. 

dit  de  las  cavalcaduras  que   patexen  torso. 

Atorzonado.  Torminosus. 
ATORROLLAR.  v.  a.  Aturrullar.  Confunde- 
re, perturbare. 
ATORROLLAT ,  DA.  p.  p.  Aturrullado. 
ATRABILIARI ,  RÍA.  adj.  Atrabiliario.  AtrS 

bili  affectiis. 
ATRACARSE,  v.  r.  atiparse.  Atracarse.  Cibis 

se  opplere ,  ingurgitare. 
ATR ACCIÓ.  s.  f.  Atrae-ion.  Tractio,attr3ctio. 
ATRACTIU.  s.  m.  Atractivo.  Iliccebra,  illi- 

cium. 
ATRACTIU  ,  VA.  adj,  Atractivo.  x\ttrahend¡  vim 

habens. 
ATRAFAGARSE,  v.    r.  Atrafagar.  Dcfati- 

gari. 
ATRAFAGAT  ,  DA.  adj.  V.  Aquefcrat. 
ATRAIRER.  v,  a.  ant.  V.  Atráurer. 
ATRAPAR.  V.  a.  Atrapar,  coger.  Apprelien- 

dere.  ATRA- 


ATR 

ATRAPAR  ,  aconseguir ,  assolir.  V.  Aconse- 
guir. 

ATRAPAR,  sobrevenir,  y  axí  s' diu  l' atrapa 
la  pluja  ,  la  nit.  Coger.  Improviso  occupare. 

ATRAPAR  ,  trobar,  y  axi  s'  diu  :  l'  atrapa  des- 
cuydat.  Coger.  Deprehendere. 

atrapar  á  algú.  f.  sorprender  i  algú ,  descu- 
brindli  son  descuyt ,  i'  engany  que  meditaba 
&.C.  Coger  alguno.  Alicuius  doluní,  menda- 
cium  detegere. 

atrapar  descuydat,  ó  desprevingut.  f.  Coger 
de  rebato.  Imparatum  occupare. 

atrapar  á  l'  encesa.  f.  Coger  de  manos  á  bo- 
ca. Improvise  deprehendere. 

atrapar  ab  mentida,  f.  Coger  en  mentira,  In 
mendacio  deprehendere. 

atrapar  sota.  f.  Coger  debaxo.  Subtus  occu- 
pare. 

PRIMER  ES  ATRAPAT  UN  MENTIDER    Qu'  UN   cbx. 

ref.  Antes  cogen  al  mentiroso  que  al  coxo. 

Mendacem  citiüs  capíes  quám  poplita  tar- 

dum. 
ATRÁS,  adv.  1.  Afras.  Á  tergo ,  retro. 
ATRÁS  que:  ATRÁS  DE:  m.  adv.  no  obstant  que. 

Tras  que.  Praeterquam  quod  ,  quamquam. 
DE  PART  d'  ATRÁS,  m.  adv.  de  part  d'arrira,  en 

ausencia  d'  algú.  A  espaldas.  In  absentia» 
Ds  PART  d'  ATRÁS,  per   darréra ,  á  traició.  A 

espaldas  vueltas.  A  tergo. 
ATRÁS,  s.  m.  Atraso.  Retardatio ,  procrastina- 

tio. 
ATRÁS ,  lo  que  s'  ha  dexat  de  pagar.  Atrasado. 

Redditus  praefixo  tempore  non  solutus. 
TORNAR  ATRÁS,  f.  tomar  á  fér  lo  caraí  ja  íht. 

Desandar.   Iter  relegare. 

TORNAR     LA     l'ARAULA    ATRÁS,  f.  VolvcrSC  atrOS. 

Dictis  non  stare. 

ATRASSAR.  v.  a.  retardar.  Atrasar.  Procras- 
tinare. 

ATRASsAa ,  la  casa ,  1'  hasienda.  Atrasar.  Dila- 
pidare ,  disperdere. 

ATRASSAR,  ant.  causar,  ocasionar.  V.  Causar. 

ATRASSAR  ,  fér  la  trassa  d'  algún  edifici.  Trazar. 
Delineare. 

ATRASSAR  EL  RELLOTGE.  f.  fér  cbrrer  Tassenya- 
ladór  al  datras  ,  perqué  assenyale  menos 
témps.  Atrasar  el  relox.  Retardare. 

ATRASSARSE.  v.  r.  Atrasarse.  Retardar!. 

ATRASSAT,  DA.  p.  p.  Atrasado. 

ATRASSAT  ,  DA.  adj.  empenyat ,  endeutat.  Atra- 
sado. Multis  nominibus  obligatus ,  lere  alie- 
no obrutus. 

ATRÁURER.  V.  a.  Atraer.  Attrahere,  allice- 
re ,  allectare. 

ATRÁURER,  mjt.  inclinar.  Atraer.  Allicere. 

ATRAVESSAR.  v.  a.  posar  una  cosa  d'  una 
part  á  aitra  ,  com  una  biga  d'  una  á  altra 
pared.  Atravesar.  Transversé  poneré ,  lo- 
care. 

ATRAVESSAR,  passar  de  part  a'  part, com:  atra- 
Tom.  I. 


ATR  69 

VESSAR  ab  r  espasa.   Atravesar.   Transfo- 
dere. 

ATRAVESSAR,  passar  d'  una  part  a'  altra;  com  : 
ATRAVESSAR  él  carr^r.  Atravesar.  Ab  una  ad 
aliam  oram   transiré. 

ATRAVESSAR  ,  en  él  jog.  Atravesar,  Extra  prin- 
cipalem  ludi  sortem  aliquid  spondere. 

ATRAVESSARSE.  v.  r.  Atravesarse.  Se  se 
Interponere  ,  transversim  locari. 

ATRAVESSARSE  met.  íutercssarse  ,  ¡nterposarse. 
Atravesarse.  Intercederé. 

ATRAVESSARSE,  Sobrevenir,  haberhi  alguna  cosa 
que  deté  ,  ó  impedex.  Atravesarse.  Inter- 
venire. 

ATRAVESSAT  ,  DA.  p.  p.  Atravesado. 

ATRAVESSAT ,  DA.  adj.  dit  dels  animáis.  Mesti- 
zo. Hybris ,  hybridus. 

ATRAYMENT.  s.  m.  ant.  V.  Atracció. 

ATRESSl.  conj.  ant.  Otrosí.  ítem. 

ATRESORAR.  v.  a.  V.  Atesorar. 

ATRET.  p.  p.  ant.  d'  atráurer.  Atraído. 

ATREVÍDAMÉNT.  adv.  m.  Atrevidamente, 
Audacter  ,  fidenter  ,  fortiter. 

ATREVIDET,  TA.  adj.  dim.  Airevidillo.  Au- 
daculus. 

ATREVIDÍSSIM,  MA.  adj.  Atrevidísima.  Au- 
dacissimus. 

ATREVIMÉNT.  s.  m.  Atrevimiento.  Auda- 
cia. 

ATREVIESE,  v.  r.  Atreverse.  Audere. 

ATREVIT,  DA  p.  p.  Atrevido. 

ATREviT,  DA.  adj.  qui  obra  ab  atrevimént.  Atre- 
vido. Audax. 

ATRIBUIR.  V.  a.  Atribuir,  tribuir.  Adsoribere, 
tribuere. 

ATRIBUCÍÓ.  s.  f.  Filos.  Atribución.  Attribu- 
tio. 

ATRIBUIT,  DA.  p.  p.. Atribuido. 

ATRIBULAR,  v.  a.  afligir.  Atribular,  tribu- 
lar.  Afligere. 

ATRIBULAR  ,  perturbar  1'  ánimo.  Amotinar. 
Turbare. 

ATRIBULARSE,  v.  r.  Amotinarse.  Turban. 

ATRIBULAT,  DA.  p.  p.  Atribulado. 

ATRiBULAT ,  DA.  adj.  ínquiét.  V.  Tribulet ,  ato-» 
londrat. 

ATRIBUT.  s.  m.  Teol.  Atributo.  Attributum. 

ATRiBUT ,  símbol  ó  senyal ,  com  la  palma  ho  és 
de  la  victoria.  Atributo.  Insigne. 

ATRICIÜ  s.  f.  Atrición.  Attritio. 

ATRINXERAMÉNT.  s.  m.  Atrincheramiento. 
Agger ,  vallum. 

ATRINXERARSE.  v.  r.  Atrincherarse ,  bar- 
rearse ,  trincherarse ,  trinchearse.  Se  muñiré 
vallo  ,  fossa  ,  aut  aggere. 

ATRINXERAT,  DA.  p.  p.  Atrincherado. 

ATRÍSSAR.  V.  a.  ant.  reduir  á  póls.  Reducir 
á  polvo.  Conterere  ,  in  pulverem  redigere. 

ATRÍT,  TA.  adj.  quí  te  atrició.  Atrito.  Attri- 
tus. 

S  ATRI- 


jro  ATR 

ATRIVENSA.  s.  f.  ant.  V.  Atrevimínt» 

ATROBAR.  V.  a,  ant.  V.  Trobar. 

ATROCÍSSIM  ,  MA.  adj.  lup.  Atrocísimo. 
Atrocissimus. 

ATROCITAT.  s.  f.  Atrocidad.  Atrocitas. 

ATROMPETAT,  DA.  adj.  dit  del  cano  da  tra- 
buc  f  carrabina  &c.  que  té  la  boca  en  fbrnia 
de  tromipsta.  Abocardado.  Sciopettum  ore  tu- 
bam  referens. 

ATRONAR.  V.  a.  Atronar.  Ciamoribus  locum 
replere. 

ATRONAT ,  DA.  p.  p.  Atronado. 

ATRONAT  ,  DA.  adj.  atolondrat.  ^iíroHflíío ,  tro- 
nera, la  agendo  prxceps. 

ATROPELLADAMÉNT.  adv.  ni.  Atrope- 
lladamente. Tumultuarié. 

ATRÜPELLADÜR.  s.  ni.  Atropellador.  Con- 
culcator. 

ATROPELLAR.  v.  a.  Atropeüar ,  tropellar. 
Übterere ,  conculcare. 

ATROPELLAR,  met.  despreciar  los  inconveniénts, 

-:  respectes ,  &c.  Atropeüar.  Parvi  aut  nihili 
penderé. 

ATROPELiAR   Á  ALGu.  f.  donarli  alguna  invec- 

-;•:  tiva.  Atropeüar  á  alguno.  Iniuriosis  verbls 
aliquem  obiurgare. 

ATROPELLARHo  TÓT.  f.  Atropcllar  foT  todo. 
Omnia  posthabere. 

ATROPELLARSE.  v.  r.  anar  ú  obrar  ab  so- 
brada préssa.  Atropeüarse.  Nimiüm  festi- 
nare. 

ATROPELLARSE,  uns  á  altres  en  algún  concurs. 
Atropeüarse.  Se  mutuo  protrudere. 

ATROS.  adj.  Atroz.  Atrox ,  nefarius. 

ATROSMENT.  adv.  m.  Atrozmente.  Atroci- 
ter. 

ATROSSAR.  V.  a.  Sofaldar.  Vestem,  laclniam 
allevare ,  attollere. 

ATROSSAT ,  DA.  p.  p.  Sofaldado. 

ATRUTINAR.  v.  a.  Denostar.  Convitiari. 

ATRUTINARSE.  v.  r.  Envilecerse.  Vilescere, 
degenerare. 

ATRUTINAT ,  DA.  p.  p.  Denostado ,  envile- 
cido. 

ATRUTiNAT  ,  DA.  adj.  Arrastrado.  Vilis. 

ATSAR.  s.  m.  Azar ,  casualidad ,  acaso.  Ca- 

• ' .  sus. 

ATSARENA.  s.  f.  ant.  certa  vestidura.  Cicla- 
da. Cyclas. 

ATSEGAYA.  s.  f.  ant.  especie  de  dard.  Azaga- 
ya. Missile  telum. 

ATSEROLA.  s.  f.  Acerola.  Mespilum. 

ATSEROLÉR.  e.  in.  Acerolo.  Mespilu». 

ATSIBAR.  V.  a.  ant.  V.  Etsibar. 

ATTANYENT.  p.  a.  aat.  V.  Pertanyént. 

ATTENDAR.  v.  n.  ant.  V.  Atendarse. 

ATTENEDOR ,  RA.  adj.  ant.  V.  Atendible. 

ATUFARSE,  v.  r.  ant.  enfadarse.  Atufarse. 
Irasci. 

ATUÍR.  v.  a.  vulg.  Apiolar.  Necare. 


ATÜ 

ATURADA,  s.  f.  Detención ,  parada.  Statio, 
mansio  ,  detentio  ,  mora. 

ATURANSA.  s.  f.  ant.  V.  Aturada. 

ATURAR,  v.  a.  Detener.,  parar.  Sistere,  reti- 
ñere. 

ATURARSE,  v.  r.  Detenerse  .,  parar.,  pararse. 
Morari ,  íistere. 

ATURARSE  ,  ant.  V.  Avergonyirse. 

ATURAT,  DA.  p.  p.  Parado  ,  detenido. 

ATURAx  ,  DA.  adj.  eucugit ,  parat.  Parado.  Seg- 
nis ,  hasrens. 

ATURDIMÉNT.  s.  m.  Aturdimiento.  Pertur-' 
batió ,  commotio. 

ATURDIMÉNT  ,  admiracíó  gran.  Pasmo.,  asombro. 
Stupor. 

ES  UN  ATURDIMÉNT.  f.  Es  tin  juicío:  Es  uno  atro' 
cidad.  Nequit  verbis  expriini  quantum  sit. 

ATURDIR,  v.  a.  Aturdir.  Perturbare ,  con- 
turbare. 

ATURDIR, causar  gran  admiració.  Aturdir.,  pas- 
mar., asombrar.  Obstupefacere. 

ATURDIRSE,  v.  r.  admirarse  mólt.  Aturdine. 
Valde  mirari. 

ATURDIT  ,  DA  p.  p.  Aturdido. 

ATURDiT.  adj.  espantat,  acoquinat.  V.  Acoqut- 
nat. 

ATURRULLAR,  v.  a.  Aturrullar.  Conftindere, 
perturbare. 

ATXA.  s.  f.  Hacha.  Fax,  cereum  fúñale. 

ATXA  DE  vÉNT.  Hflc/jo».  Mallcolus  p¡ce  oblitus. 

ATXA ,  ant.  V.  Destral. 

ATXACOS,  SA,  adj.  Achacoso^achaqtiientc.  Va- 
letudinarius. 

ATXADA.  s.  f.  cop  d'  atxa.  Hachazo,  Facis  ic- 
tus. 

ATXAQUE.  s.  m.  Achaque.  Invaletudo. 

ATXARI.  s.  m.  hérba.  V.  Adzari ,  vulgabd. 

AU. 

AU ,  AUS.  s.  m.  ant.  V.  Aucéll. 

AUCA.  s.  f.  ant.  V.  Oca. 

AUCA  ,  jog.  Oca ,  auca.  Ludus  sic  dictus  ex  an- 
sare  depicto. 

AUCELADOR,  AUCELEGADOR.  s.  m.  ant. 
Cazador  de  aves.  Auceps. 

AUCiiLL.  s.  m.  Ave ,  píharo.  Avis  ,  ales ,  vo- 
lucris. 

AucÉLL,  met.  astut,  dissimulat.  Páxaro.  Calli- 
dus,  versutas. 

AUCÉLL  NOCTURNO.  Ave  Tioctuma.  Avis  noctur- 
na ,  noctivaga. 

AUCÉLL  DEL  pARADis.  Avc  del  paraiso ,  pííxaro 
del  sol.  Ispida  ,  alcyon  fluviatilis. 

AUCÉLL  DE  PAssA,  Avc  posogcra  ,  de  paso.  Avis 
peregrina. 

AucÉLt  DE  RAPiNVA.  Aví  de  rapiña.  Avi»  ra- 
pax ,  prsedatrix. 

AUCÉLL  SALVATüE ,  él  quc  rara  vegada  s"  do- 
mestica y  él  que  futg  del  poblat.  Ave  si¡vc¿- 


AUC 

íre,  ave  brava,  Avis  fera ,  sylvestris. 

HA  FUGIT   l'  AUCELL  DEL   NIU  :   HA  FUGIT  l'  AU- 
CÉLL   DB  LA  GABIA.  f.    met.    SültÓ    cl    pllxUrO 

del  nido.  Evolavit ,  aufugit. 

AUCELL  PASSAT  NO  E5  ENGABIAT.  Tef.  V.  Aucell 

véll  no  entra  en  gabia. 

AUCELL  VELL  NO  ENTRA  EN  GABIA.  Tcf-  PáxafO 

viejo  no  entra  en  jaula,  Annosa  vulpes  haud 
capkiir  laqueo. 

NO  s'  HA  DE  DEXAR  DE  SEMBRAR  PER  POR  DELS 

AUCELLS.  ref.  Por  muido  de  gorriones  no  se 

dexan  de  sembrar  cañamones. 

Non   quia  corripiunt  voliicres  data  semina 

sulcis, 

Cessat  ¡ners  tellus ,  á  nullis  arva  seruntur. 

AUCELLET.  s.  m.  dim.  Avecilla ,  paxarito. 
Avicula,  passerculiis. 

AUCELLOT.  s.  m.  Paxarraco,paxaruco.,ave- 
chttcho.  Avis  deforniis  &  ignota. 

AUCÍR  ,  AUCÍDERE  ,  AUCIURE.  v.  a. 
ant.  V.  Matar. 

AUDACIA,  s.  f.  Audacia  ^  osadía.  Audacia. 

AUDACIOS  ,  SA.  adj.  ant.  V.  Audas. 

AUDACIOSAMENT.  adv.  m.  ant.  Osadamen- 
te. Audacter. 

AUDAS.  adj.  Audaz,  Audax. 

AUDICÍÓ.  s.  f.  ant.  V.  Audiencia. 

AUDIENCIA,  s.  f.  r  acció  d'  oir  á  algú.  Au- 
diencia. Audientia ,  attentio. 

AUDIENCIA,  tribunal.  Audiencia,  Senatus,  con- 
cilium. 

AUDIENCIA ,  lloc  del  tribunal.  Audiencut.  Fo- 
ruin. 

AUDÍENSA.  s.  f.  ant.  V.  Audiencia. 

AUDITOR,  s.  m.  ant.  V.  O^^ént. 

AUDITOR  DE  GUERRA.  Auditor  ds  guerru,  ludex 
pro  re  militari. 

AUDITOR  DE  MARINA.  Audítor  ds  marina.  ludex 
pro  re  maritiina. 

AUDITOR  DE  LA  NUNCIATURA.  Auditor  de  la 
Nunciatura.  ludex  delegatus  pro  causis  ec- 
clesiasticis  in  gradu  appellationis. 

AUDITOR  DE  ROTA.  Auditor  dc  Rota.  Rotae  lu- 
dex. 

AUDITORI,  s.  m.  Auditorio.  Audientium  co- 
rona. 

AUDITORÍA,  s.  f.  Auditoría.  ludicis  audito- 
ris  niunus. 

AUGE.  s.  m.  Auge.  Elevatio,  exaltatio. 

AUGMENTACIÓ.  s.  f.  ant.  Aumentación. 
Auctus,  accessio,  accrescio. 

AUGURADOR,  s.  m.  Agorero.  Augur, futura 
coniectans. 

AUGURAL.  adj.  Augural.  Augnralis. 

AUGURAMENT.  s.  m.  ant.  Auguración.  Au- 
guratio ,  prassa^ium. 

AUGURI.  s.  m.  Agüero.  Augurium ,  ausplcium, 
onien. 

AUGUST,  TA.  adj.  Augusto.  Augustas. 

AULA,  s,  f.  Aula  ,  general.  Schola  ,  aula. 


AUL  jrj 

AULLAMENT.  s.  m.  ant.  Aojo  ^  aojadura, 
aojamiento.  Fascinatio. 

AULLAMENT,  ant.    V.    Udül. 

AULLAR.  V.  a.  ant.  uilpéndrer.  Aojar,  Fasci- 
nare. 

AULLAR.  V.  n.  ant.  V.  Udolar. 

AULESA.  s.  f.  ant.  Bellaquería.  Versutia. 

AULET.  s.  in.  territ.  V.  Alsinar. 

AULÍC,  CA.  adj.  Áulico.  Aulicus. 

AULINA.  s.  f.  ant.  V.  Alsina. 

AULTRE,  TRA.  s.  m.  y  f.  V.  Adúltero. 

AUMENT.  s.  ni.  Aumento.  Augmeutum,  incre* 
mentum. 

ANAR  d'  aumí;nt.  f.  Ir  en  aumento.  Augeri. 

AUMENTS.^.  las  novas  medras,  conveniencias  6 
empleos.  Aumentos.  Portunarum  aut  bono* 
rum  ampliatio. 

AUMENTADOR.  s.  m.  Aumentador,  Ampli. 
ficator,  ampliator. 

AUMENTAR,  v.  a.  Aumentar,  Augere,adau- 
gere. 

AUMENTAR ,  AUMENTARSE.  V.  H.  y  r.  Crecev,  Au- 
geri ,  crescere. 
AUMENTAT,  DA.  p.  p.  Aumentado. 
AUMENTATIU,  VA.  adj.  Aumentativo.  Aug* 

mentum  alíerens. 
AUNA.  s.  f.ant.  certa  miái.  Ana.  Ulna  Bélgica. 
AUNAR.  V.  a.  ant.  Adunar.  Adunare. 
AUNATGE.  s.  m.  ant.  Aneage.  Mensura  per 

ulnas  Bilgicas. 
AUNEJAR.  V.  a.  ant.  Anear.  Ulna  Bélgica 

nietiri. 
AUR.  s.  m.  ant.  V.  Or. 
AURA  POPULAR.  Aura  popular ,  ayre  popip* 

lar.  Aura  popularis. 
AÜREJAR.  V.  a.  V.  Orejar. 
AURETJ.  s.  m.  Oretj. 
AURELLA.  s.  í.  Oreja.  Auris. 
AURELLA  DE  woNjo,  liéiba.  Orcja  de  abad,  oreja 

de  monje.  Coryledi^n  ,  acetabuium. 
AURELLA  DE  RATA ,  Iiérba.  Oreja  de  ratón.  Au- 
rícula muris. 
AURELLA  DE  LA  SABATA.  Oreja,  majuila.  Calcei 

corrigia  vel  lígula. 
xiuj.ET  DE  LAS  AURELLAS.  Zurrido.  Síbilus,  tin- 

nitus,  sonítus  auris. 
AB  UN  PAM  d'  AURELLAS.  m.  adv.  ab  molta  aten- 

cfó.  Con  las  orejas  largas.  Intentís  ,  arrectis 

auribus. 
ABAXAR  LAS  AURELLAS.  f.  mct.  Baxarlüs  orejas. 

Aures  demittere. 
BUFAR  Á  l' AURELLA.  f.  met.  Soplar  al  oido.  Oc- 

cinere ,  susurronem  agere. 

FÍ:R  AURELLAS  DE  MERCADKR.    f.  HjCer  oidos  ds 

mercader.  AuJientem  noa  audire. 

FÍR  un  PAUM  d'  AURELLAS,  FÉR  Ó  PARAR  UNAS 

AURELLAS.  f.  met.  escoltar  ab  mblta  atencid. 
Abrir  tanto  el  oido.   Aures   arri'^ere. 

O 

ESTIRAR  l'  AURELLA    AL    CAT.    f.  mct.  JOC.  lui^ar 

á  cartas.  Tirai-  las  orejji,  ó  la  oreja:  Mirar- 

Si 


^a  AÜR 

se  las  mías.  Ludo  chartaruoi  vauare. 

ILEVAR  Ó   TALLAR  LAS  AL'RELLAS.   f.    DsSOYejar. 

Aurículas  mutilare. 
f  ARAR  l'  aürslla.  f.  ApTícOT  él  o'uio.  Aures  ¡n- 

tendere- 
?ARAR  las  aurkllas.  f.  Dar  orejas.  Arrectis  au- 

ribus  audire. 

?ER  UNA  AURELLA  m'  ENTRA  Y  PKR  ALTRA  m'iX. 

f.  Por  un  oído  me  entra  y  por  otra  me  sale. 
Surdo  canitur. 
TAPARSE  LAS  AURELLAS.  f.  mct.   quc  denota   la 
repugnancia  ab  que  s'  ou  alguna  cosa.  Tapar- 
se ¡os  oídos.  Aures  obturare. 

AIULAR  LAS  AURELLAS.  f.  Zumbor,  ZHíTÍr  los  üj- 

dos.  Tinnire  aures.  -■. 

Á  PARAULAS  NECIAS  AURELLAS  SORDAS.  Teí.  A  pa- 
labras locas  orejas  sordas. 
Dictis  absurdis  aures  occludito  cera. 

LAS  MATAS     TEÑEN  ULLS  ,  y  LAS    PARETS    TEÑEN 

AURELLAS.  ref.  Las  paredes  tienen  ojos  :  Las 
paredes  oyen.  Vd  parietes   auriti ,  &  oculati 
censendi. 
AURELLANAS.  s.  f.  p.  Ore;ooes.  Chrysome- 

la  siccata. 

AURELLETA.  s.   f.  Orejuela  ,  orejita.  Aurí- 
cula. 

AURELLÓNS.  s.  f.  p.  de  V  arada.  Orejeras. 

Appendices ,  aures  aratrí. 
AURELLUT  ,  DA.  adj.  Orejudo.  Laxé  au- 

ritus. 
ÁUREO  NUMERO.  Áureo  número ,  ciclo  de- 

cennovenal.  Aureus  numerus. 
AURÉOLA,  s.  f.  V.  Lauréola. 
AURENETA.  s.  f.  V.  Oreneta. 
AURICULAR,  adj.  Auricular.  Auricularis.         , 
AURORA,  s.  f.  Aurora.  Aurora. 
AURORA  BOREAL.  Físíc.  Aiirora  boreal.  Aurora 

borealis. 
AURORA ,   aygua  composta.  Aurora.  Potio    ex 

amygdali  &.  cinnamorai  sueco  confecta. 
COLOR   d'  AURORA.  Color  de  aurora.  Subruber 

color. 
AUSADES ,  Ó  AUSAD  ES.  expr.  ant.  Claro 

está., ya  se  ve.  Patet  id  ,  palam  est. 
AUSEL.  s.  m.  ant.  V.  Aucéll. 
AUSELAR.  V.  a.  ant.  Cazar  aves.  Aves  ca- 

pere. 

AUSELAIRE.  s.  m.  ant.  V.  Aucelador. 

AUSENCL\.  s.  f.  Ausencia.  Absentia. 

AUSENCL\,  el  téinps  en  que  algú  está  ausént.  Au- 
sencia. Absentia. 

TEMR  X  ALGU  BONAS  Ó  MALAS  AUSENCIAS,  f.  Ts- 

tter  á  alguno  buenas  ó  malas  ausencias.  Probé 
aut  pravé  de  absenté  loqui. 

TEÑIR  LAS  AUSENCIAS  Y  ENFERMKDATS.  f.    SefVÍr 

ausencias  y  enfermedades.   Absentis  vel  ¡nfir- 
m¡  munus  exequi ,  adimplere. 
j/  AUSENCIA  CAUSA   oLViD.  ref.  Ausenciii  enemi- 
ga de  amor  :  Quan  lejos  de  ojos  tan  lejos  del 
corazón-.  A  muertos  é  idos  no  hay  mas  amigos. 


AUS 

Quantum  oculis,  animo  tam  procul  ibit  amor. 
AUSÉNT.  p.  a.  Ausente.  Absens. 
AUSENTARSE,  v.  r.  Ausentarse.  Díscedere, 

abire. 
AUSENTAT  ,  DA.  p.  p.  Ausentado. 
AUSERDA.  s.  f.  ant.  planta.  V.  Alfals. 
AUSIR ,  AUSIURER.  v.  a.  ant.  V.  Matar. 
AUSPICL  s.  m.  presagi  entre  éls  gentils.  Aus- 
picio. Auspicium. 
Auspici ,  met.  protecció.  Auspicio.  Prsesidíura  , 

tutela. 
AUSTER ,  RA.  adj.  sevér.  Austero.  Austerus, 

severus. 
AusTÉR  ,    mortificat  ,  penitént.  Austero.    Sibi 

rigidus. 
AUSTERAMÉNT.    adv.   m.    Austeramente. 

Austeré. 
AUSTERITAT.  s.  f.  mortificació  deis   sentits. 

Austeridad,  Austeritas,  corporis  afllíctio. 
AUSTERITAT  ,  severítat ,  rigor.  Austeridad.  Aus- 
teritas. 
AUSTOR.  s.  m.  ant.  V.  Astor. 
AUSTRAL,  adj.  Austral.  Australis. 
AUT  ,  TA.  adj.  ant.  V.  Alt. 
AUTÉNTIC  ,  CA.  adj.  Auténtico.  Authenti- 

cus. 
AUTÉNTICA,  s.  f.  Auténtica.  Rescríptum  au- 

thenticum. 
AUTENTICAR,  v.  a.  Autenticar.  Litteras  pu- 
blicas autoritate  firmare. 
AUTENTICAT,  DA.  p.  p.  Autenticado. 
AUTENTÍCITAT.  s.  f.  Autenticidad.  Auctorl- 

tas ,  fides. 
AUTO.  s.  m.  Auto.  ludicatum. 
AUTO ,  procés.  Autos.  Acta  ,  lites  in  commenta- 

rio  relatae. 

AUTO  d'  inquisició.  Auto  de  fe .)  auto  de  Inqui' 

sicion.  Publica  lectio  actorum  in  causa  Reli- 

gionis,  &  sententiae  in  eius  reos  latae  ex  iu- 

dícato  Sancta;  Inquisitíonis. 

AUTO  SACRAMENTAL.  Ai'.to  Sacramental.  Dram- 

matis  genus,  allegoricís  personis  decoratum. 

AUTÓGRAFO,    s.    m.   Autógrafo.  Autogra- 

phum. 
AUTOR,  s.  m.  Autor.  Auctor ,  causa  ,  origo. 
AUTOR,  en  las  companyías  decomediants.  Autor, 

Histrionum  prsefectus  &  nurwstrator. 
AUTOR ,  qui  compon  alguna  obra.  Autor.  Auc- 
tor. 
AUTORISACIÓ.    8.  f.  d'  alguna  escriptura, 
Autorización  ,   flKíoj-jzsmJí/Jío,    Testiñcatio 
auctoritate  firmata. 
AUTORISADOR.  s.  m.  ^u/oriz.iáofr,  Auctorita- 
te sua  firmans. 
AUTORISAR.  V.  a.  donar  autoritat  ó  facultat 
per  fér  alguna  cosa.  Autorizar.  Auctoritatera 
tribuere. 
AUTORISAR,  aprobar,  calificar  alguna  cosa.  Aw 

torizar.  Auctoritate  probare. 
AUTORISAR ,  legalissr  alguna  escriptura,  Autori- 

Ziir-. 


AUT 

zar.  Publica  Notarii  fide  scriptum  firmare. 

AUTORISAT ,  DA.  p.  p.  Autorizado. 

AUTÜRÍ'Í  AT.  s.  f.  él  carácter  ó  representació 
d'  alguna  persona  calificada.  Autoridad.  Au- 
ctoritas. 

AUTORiTAT  ,  potestat ,  facultat.  Autoridad.  Po- 
testas. 

AUTORiTAT  ,  crédit  ó  fe  ,  qne  s'  dona  á  alguna 
cosa.  Autoridad.  Auctoritas,  fides. 

AUToiuTAT,  ostentació,  fausto.  Autoridad.  Ap- 
paratus ,  magnificentia. 

AUTORiTAT,  el  tixt  O  paraulas  que  s'  citan  d'  al- 
gún escrit.  Autoridad.  Alicuius  scriptoris  ver- 
•ba  in  testimonium  adducta. 

AUTREIAR.  V.  a.  ant.  V.  Entregar. 

AUTUMNAL,  adj.  Autumnal.  Autumnalis. 

AUTUMNO.  s.  m.  ant.  V.  Tardór. 

AUXILI.  s.  m.  Auxilio.  Auxilium  ,   subsidium. 

AUXILIADOR,  s.  m.  Auxiliador.  Auxiliator, 
opitulator. 

AUXILIAR,  adj.  Auxiliar.  Auxiliaris. 

üisBE  AUXILIAR.  V.  Blsbe  d'  anéll. 

AUXILIAR.  V.  a.  donar  auxili.  Auxiliar.  Auxilia- 
ri ,  opitulari. 

AUXILIAR  ,  ajudar  á  bé  morir.  Auxiliar  ,  agoni- 
zar. In  agone  laboranti  pios  aií'ectus  inspi- 
rare. 

AUXILIAT,  DA.  p.  p.  Auxiliado. 

AUYAR.  V.  a.  ant.  V.  Ullar. 

AUZIR.  V.  a.  ant.  V.  Oír. 

AV. 

AVALL.  adv.  1.  Abaxo.  Deorsura. 

BOCA  PER  AVALL.  m.  adv.  V.  Boca. 

CAP  AVALL.  m.  adv.  Hacia  abaxo.  Deorsum  ver- 
síis. 

AVALLAR,  AVALAR,  v.  n.  ant.  V.  Deva- 
llar ,  baxar. 

AVALORAT ,  DA.  p.  p.  ant.  val¿nt.  Avalo- 
rado. 

AVALOT.  s.  m.  motí.  Moínz,  amotinamiento. 
Tumultus ,  seditio. 

AVALOT  ,  confusió  dc  crits.  Gritería  ,  zambra. 
Clamor ,  vociferatio. 

AVALOTADAMENT.  adv.  m.  ant.  Tumul- 
tuosamente ,  tumultuariiimente.  Tumultuóse. 

AVALOTADÓR.  s.  m.  Amotinador.  Tumul- 
tuosus. 

AVALOTAR.  v.  a.  Amotinar.  Tumultuari,  Ta- 
bellare. 

AVALOTAR  ,  ú  aigú.  Dar  vaya  ,  dar  matraca, 
Convitiari ,  scommatibus  urgere. 

AVALOTARSE.  v.  r.  Amotinarse.  Rebellare, 
deñcere  á  principe. 

AVAI-OTAT ,  DA.  p.  p.  Amotinado. 

AVALUACIO.  s.  f.  Valuación.,  avaluación.  ÍEs- 
timatio. 

AVALUAR.  V.  a.  Valuar  ^  avaluar  ^  valorar  .^ 
valorear.  iEstimare. 
Tom.  I. 


7% 


AVALUAT ,  DA.  p.  p.  Valuado. 

AVANS.  s.  m.  V.  Avantatge. 

AVANSADA.  s.  f.  Avance.  Aggressio,  invasio. 

AVANSAMÉNT.  s.  m.  ant.  Adelantamiento. 
Prometió,  progressio. 

AVANSAR.  V.  n.  aventatjar,  excedir.  AdeJan- 
tar.  Superare. 

AVANSAR,  accelerar,  apressurar.  Adelantar. 
Accelerare. 

AVANSAR ,  anticipar ,  com  :  avansar  la  paga. 
Adelantar.  Anticipare. 

AVANSAR ,  envestir.  Avanzar.  Invadere ,  ag- 
gredi. 

AVANSARSE.  v.  r.  anar  endevant.  Adelan- 
tarse. Praeire. 

AVANSARSE,  aventatjarse.  Adelantarse .,  aventa- 
jarse. Praecellere ,  provehi. 

AVANSAT  ,  DA.  p.  p.  Avanzado,  adelantado. 

AVANSAT  DE  EDAT,  Ó  DE  EDAT  AVANSADA.  Avan- 

zado  de  edad ,  ó  de  edad  avanzada.  iEtate 
provectus. 

cENTiNiiLLAS  ,  TROPAS  AVANSADAs.  Centinelas/^ 
tropas  avanzadas.  Hostium  castris  turbse  pró- 
xima excubantes. 

AVANT.  adv.  Adelante.  Ante. 

EN  AVANT  ,  d"  AQUÍ  ,  Ó  d'  ALLÍ  EN  AVANT.  Rl. 

adv.  En  adclnití;:,  de  aquí,  de  allí  en  adelante. 

Exinde ,  iiide. 
AVANTARSE.  v.  r.  ant.  V.  Jactarse. 
AVANTATJE.  s.  m.  Ventaja.  Prsestantia  ,  ex- 

cellentia. 
AVANTATJE  ,  él  partít  avantatjbs  que   concedes 

él  de  niajür   habiütat  al  de  menor.  Ventaja. 

Potior  conditio. 
AVANTATJADAMÉNT.  adv.  m.  Ventajosa- 
mente., aventajadamente.    Eximié,  egregié, 

praestanter. 
AVANTATJAR.  v.  a.  excedir.  Aventajar.  Ex- 

cellere  ,  pr^estare. 
AVANTATJARSE.  v.  r.  Aventajarse.  Presta- 
re ,  excellere. 
AVANTATJAT ,  DA.  p.  p.  Aventajado. 
AVANTATJOS,  SA.  adj.  Ventajoso.  PTxstans, 

praecellens. 
AVANTBRAS.  s.  m.  ant.  péssa  de  la  armadura 

antigua.  Avambrazo.  Lacerti  ferreum  muni- 

men. 
AVANTGUARDA.  s.  f.  Vanguardia.   Prima 

acíes. 
AVARAR.  V.  a.  las  naus.  Botar  al  agua.  Na- 

vim  in  aquam  deducere. 
AVARAR  UNA  GRÚA.  f.  Remontar  un  cometa.  Pa- 

pyraceam  quadram  elevare. 
AVAREZA  s.  f.  ant.  V.  Avaricia. 
AVARICIA,  s.  f.  Avaricia.  Avaritia  ,  cupidi- 

tas. 
AVARICíOS  ,  SA.  adj.  ant.  Avariento.  Ava- 

rus. 
AVARICIOSAMÉNT.  adv.  m.  apt.  Avarienta* 

mtntt.  Avar¿, 

T  AVA- 


74  AVA 

AVARO,  A.  adj.  Avaro  ,  avariento.  Avarus. 

AVASSALLAR.  v.  a.  Avasallar.  Subücere , 
subdere. 

AVEGADAS.  adv.  J  veces.  Aliquotiss ,  ali- 
qiiando ,  quandoque. 

AVEtíINAMÉNT.  s.  m.  aiu.  I'  acció  de  acos- 
tar ó  d'  acostarse  á  algún  lloc.  Aproxima- 
ción. Adinotio,  appropinquatio,  aproximatio. 

AVEHIXARSE.  v.  r.  ant.  estabürse  en  algún 

.  lloc.  Avecindarse.  Sedem  in  aliquá  urbe,op- 
pido,  sibi  deligere. 

AVJiHiNARsi: ,  ant.  V.  Acostarse. 

AVELLANA,  s.  f.  Avellana.  Nux  avellana. 

AVELLANAL,  s.  m.  ant.  V.  Avellanar. 

AVELLANAR,  s.  m.  Avellanar.  Coryletum. 

AVELLANÉR.  s.  m.  arbre.  Avellano.  Cory- 
lus. 

AVENEDITZ.  adj.  ant.  V.  Advenedis. 

AVENÍDER.  adj. 'ant.  V.  Esdevenidor. 

AVENIMENT.  s.  m.  ant.  V.  Vinguda. 

AVENIR.  V.  a.  ajustar  ,  fer  concordar  ais  de- 
savinguts.  Avenir.   Dissidentcs  componere. 

AVENIR.  V.  n.  ant.  V.  Arribar. 

AVENIRSE.  V.  r.  convenirse.  Avenirse,  con- 
certarse. Convenirc. 

AVENIRSE  ,  apariarse  ,  venir  be  una  cosa  ab  al- 
tre.  Concertar.  Quadrare  ,  convenire. 

AVENTATJA.  s.  i.  V.  Avantatie. 

AVENTURA,  s.  f.  ant.  V.  Ventura. 

AVENTURA  ,  succés  esttany.  Aventura.  Mirabi- 
lis  eventus. 

QUI  NO  AVENTURA     NO     TE     VENTURA.  Tef.    Quteit 

no  aventura  ,  no  ha  ventura. 

Praímia  nulla  refert ,  qui  nulla  pericula  ten- 
tar. 
AVENTURAR,   v.   a.    Aventurar.    Portunse 

commitere. 
AVENTURAT,  DA.  p.  p.  Aventurado. 
AVENTURÉR.  s,  m.  en  la  caballería  antigua. 
.    Aventurero.  Assectator  fortunfe  bellicae. 
AVENTUROS  ,  SA.  adj.  ant.  V.  Venturos. 
AVER.  V.  a.  ant.  V.  Haber. 
AVER  ESGUART.f.  ant.  teñir  miramént,  atenden- 

cia.  Atender.  Artendere  ,  respicere. 
AVER  Á  MOLT  CAR.  f.  ant.  V.  Estimar , apreciar. 
AVER  NOM.  f.  ant.  V.  Anomenarse. 
AVERAMENT.  s.  m.  ant.  Aseveración.  Asse- 

veratio. 
AVERAR.  V.  a.  ant.  Aseverar.  Asseverare. 
AVERÍA,  s.  f.  territ.  V.  Cavalcadura. 
AVERÍA ,  dany  que  patexen  las  mercaderías  en 

r  embarcacjó.  Avería.  lactura  mercium. 
AVERIARSE,  v.  r.  Averiarse.  Merces  deterio- 

rari ,  iacturam  pati. 
AVERÍAT  ,  DA.  p.  p.  Averiado. 
AVERIGUACIO.  s.  f.  Averiguación.  ínquisi- 

tio  ,  invcítigatio. 
AVERIGUADOR,  s.  m.  Averi^^uador.  Inquisi- 

tor ,  investigator. 
AVERIGUAR.    V.    a.    Averiguar.  Inquirere, 


AVE 

perquirere. 

QUI     TOT    HO  VOL  AVERIGUAR    CASA    SEVA   H^  DE 

PLEGAR,  reí.  (¿uien  las  cosas  mucho  apura , 
no  tiene  vida  segura. 

Noscere  qui  cupiens ,  aliorum  facta  requirit: 
Negligit  iniprudens,  perdidit  &  ipse  sua. 

AVERAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Cost'um ,  hábit. 

AVESAR.  V.  a.  V.  Acostuniar. 

AVESARSE.  V.  r.  V.  Acostumarse. 

AVESAT,  DA.  p.  p.  V.  Acostumat. 

AVESCHA.  s.  in.  ant.  V.  Bisbe. 

AVESPA.  s.  f.  ant.  V.  Véspa. 

AVESTRUS.  s.  m.  Avestruz.  Struthio. 

AVEXIGARSE.  v.  r.  Cirur.  butllofarse.  Am- 
pollarse. Vesicis,  vel  ampullis  intumescere. 

A\I.  s.  m.  Abuelo.  Avus. 

AVI ,  fam.  él  véll  ó  anciá.  Abuelo,  Senex. 

Avis ,  p.  los  passats  ó  ascendénts.  Abuelos.  Ma- 
iores. 

AVIA.  s.  f.  Abuela.  Avia. 

A.\í  cuM  m'  AVIA.  f.  Como  «18  abuela,  Numquam 
fiet ,  neo  factum  est. 

coNTAHo  Á  VA  TEVA  AVIA.  f.  fam.   Cuéntaíclo  á 
tu  abuela. 
His  aures  avise  fabellis  mulce  seniles. 

AVIAMENT.  s.  m.  ant.  Partida.,  marcha.  Exi- 
tus. 

AVLAR.  v.  n.  ant.  Ponerse  en  camino.  Viamin- 
gredi ,  inire. 

AVIAT.  adv.  Presto ,  luego.  Mox  ,  cit6. 

coi-ri  MES  AVIAT  MiLLOR.  loc.  Antes  hoy  que  ma- 
ñana. Quanto  citiíjs,  tanto  meliüs. 

AVICIADURA.  s.  f.  Mimo.  Blanditis. 

AVICIAR.  V.  a.  Mimar.  Blandiri. 

AVICIAT ,  DA.  p.  p.  Mimado. 

AVIDAMENT.  adv.  mod.  ant.  V.  Ansiosa- 
mént. 

AVIDITAT.  s.  f.  V.  Desitj. 

ÁVIDO,  DA.  adj.  Ávido.  Avidus,  cupidus, 
studiosus. 

AVILANIRSE.  y.  r.  ant.  Avillanarse.  Dege- 
nerem  effici. 

AVILANIT ,  DA.  p.  p.  ant.  Avillanado. 

AVILAR.  V.  a.  ant.  envilir.  Envilecer.  Vilem 
r«ddere. 

AVILAT,  DA.  p.  p.  ant.  Envilecido. 

AViLAT ,  DA.  adj.  ant.  Amilanado.  Territus. 

AVILIMÉNT.  s.  m.  ant.  Envilacimtento.  Con- 
tempfus,  despectus. 

AVILIR.  V.  n.  ant.  Amilanarse.  Cadere  ani- 
mo. 

AVILIR ,  AVILIZIR.  v.  a.  anf.  V.  Envilir. 

AVINEN.  adj.  ant.  V.  Tractable  ,  apacible. 

AVINENSA.  s.  f.  ant.  ajust,  conveni.  Ave- 
nencia. Foedus ,  conventio  ,  pactio. 

AVINENTESA  ,  AVINENTEZA  ,  AVI- 
NENTEA.  s.  f.  ant.  proporció  pera  fer  al- 
guna cosa.  V.  Facilitat,  proporció. 

sÉR  AviNBNT.  f.  EsíüT  á  wano.   Ib   próximo 

esse. 

AVI- 


AVI 
AVINENTMENT.  adv.  mod.  ant.  V.  Her- 

nioaament,  ab  gracia. 
AVÍNGUT  ,  DA.  p.  p.  Avenido. 
be;*,  ó  mal  avingüts. loe.  Bien  ó  mal  avenidos. 

Animo  concordes  vel  discordes, 
pocs   Y   MAL  AviNGUTs.  f.   Tves  vtcinos  y  mal 

avenidos.  Pauci  sunt ,  &  tainen  inter  se  dis- 

sldent. 
AVIÓ.  s.  m,  aucéll.  V.  Falsía. 
AVIRONAR.  V.   a.  ant.  Circuir ,  rodear.  Cir- 

cumdare. 
AVIS.  s.  m.  noticia.  Aviso.  Nuntium,  signifi- 

catio,  denuntiatio. 
Avis ,  advertencia.   Aviso.    Monitum  ,  admoni- 

tio. 
AVIS  ,  ant.  V.  Discreció  ,  prudencia  ,  cordura. 
AVISADOR,  s.  m.  Avisador.  Monitor ,  dela- 
tor. 
AVISAR.  V.  a.  donar  noticia.  Avisar.   Nun- 

tiare. 
AVISAR ,  advertir.  Avisar.  Monere  ,  admonere. 
ANAR  SOBRE   l'  AVIS.   f.  Estav  Ó  attdur  sobre 

aviso.  Cauté  procederé. 
AVISAT  ,  DA.  p.  p.  Avisado. 
AVisAT,  adj.  ant.  prudént,  discrét.  Avisado.  So- 

lers ,  cautus. 
UN  AVISAT  VAL  PER  DÓs.  rcf.  Hombre  prevenido 

vale  por  dos. 

Prsemonitus  damni  melius  sua,  seque  tuetur. 

DELS     ESCARMENTATS     NAXEN    LOS    AVISATS.    ref. 

De  los  escarmentados  se  hacen  los  arteros. 

Cautior  evadit  sua  quisque  pericula  passus. 
AVIST,  TA.  adj.  ant.  Advertido ,  avisado.  So- 

lers,  prudens. 
AVISTAR.  V.  a.  Avistar.  Prospicere. 
AVISTAT ,  DA.  p.  p.  Avistado. 
AVITUALLAR,  v.  a.  ant.  Mil.  Avituallar. 

Cibario  urbem  ,  aut  arceni  instruere. 
AVITUALLAT,  DA.  p.  p.  ant.  Avituallado. 
AVIVAR.  V.  a.  donar  vida.  Avivar,  Vitam  in- 

dere  ,  inducere. 
AVIVAR ,  met.  excitar.  Avivoi^.  Animum  exci- 
tare. 
AVIVARSE.  V.  r.  vivificarse.  Avivarse.  Vi- 

viscere. 
AVIVAT ,  DA.  p.  p.  Avivado. 
AVOCACIO.  s.  f.  For.  Avocación.  Avocatio. 
AvocAcirí,  ant.  ofici  d'  advocat.  Abogacía.  Cau- 

sarum  patroni  munus. 
AVOCAR,  V.  a.  For.  Avocar.  Avocare. 
AVOL.  adj,  ant.  V.  Mal ,  dolent. 
AVONCLE.  s.  m.  ant.  V.  Onde. 
AVORRÍR.  V.  a.  ant.  V.  Aborrir. 
AVUCASTA.  s.  f.  ant.  aucéll.  Avucasta.  Avis 

casta, 
AVUTARDA,  s.  f.  Avutarda.  Avis  tarda. 
AVUY.  adv.  t.  Hoy.  Hodie ,  hodierna  die. 
AvuY  EN  día.  m.  adv.  Hoy  en  dia.  Nunc  ,  prae- 

senti  tempore. 
d'  AVUY  Á  DEMÁ.  De  hoy  á  mañana.  Mox, 


AVÜ  jrj 

d'  avut  endevant  :  o'  avuy  en  enllá.  loe. 
De  hoy  en  adelante ,  de  hoy  mas.  Exiade , 
deinceps. 

AX. 

AXA.  s.  f.  Azuela.  Ascia ,  dolabra,  dolatorium. 

AXA,  ant.  destral.  Hacha,  Sscuris. 

MESTRE  d'  AXA.  Carpintero  de  ribera.  Faber 

navalis. 
PASSAR  PER  AXA.  f.  desbastar  la  fusta  ab  T  axa. 

Azotar.  Asciá  polire. 
AXADA.  s.  f.  Azada.  Ligo,  sarculu/n  ,  ama. 
AXADAGAT  ,  DA.  adj.  V.  Assedegat. 
AXADELL.  s.  m.  Escardillo,,  sacho.  Sareulum. 
AXADETA.  8.   f.  Azadica  ,  azadilla.  Ligo  le- 

vis. 
AXADO.  s.  m.  dim.  terrlt.  Azadoncillo.  Levls 

ligo. 
AXALABRAT ,  DA.  adj.  Tolondrón ,  tolondro. 

Turbatus ,  praeceps. 
AXALAR.  v.  a.  Desalar.  Pennas  incidere,  tol- 

lere. 
AXALOC.  s.  m.  ant.  V.  Xaloc. 
AXALSAT.  adj.  ant.  V.  Ensalsat. 
AXAM,  s.  m,  Enxambre.  Examen. 
AXAM,   met.  multitut.   Enxambrt.  Multitudo, 

copia. 
AXAMBRAR  LAS   ABELLAS.  f.  Jabardear.    Apes 

examina  procreare. 
AXAMENAR.  v.  a.  reunir  las  abellas  per  fer- 
ias entrar  á  las  arnas.  Enxambrar.  Examina 

alvearióus  cogeré. 
AXAMPLAMENT.   s.   m.    ant.    I'    acció    d' 

axamplar.  Ensanche.  Dilatatio,  extensio. 
AXAMPLAR.  V.  a.  Ensanchar ,  enanchar.  Ex- 
tendere ,  ampliare. 
AXAMPLARSE.  v.  r.  Ensancharse.  Dilatari, 

ampliari. 
AXAMPLARSE  ,  cxténdrerse  ó  passar  á  ocupar 

major  lloc;  com  fan  los  que  posats  en  fiia  s' 

apartan  1'  un  del  altre.  Abrirse.  Laxari. 
AXAMPLARSE    'ls   budélls.  f.   Ensüncharsi   el 

cuajo.  Ploratus  acerbos  infantem  edere. 
AXAMORAT  ,    DA.  adj.    Liento.    Humecta- 

tus. 
AXAMPLAS.  s.  m.  p.  en  ¿1  vestit.  Ensanches. 

Laxamentum, 
AXAMPLAS,   met.  Ensanches.  Dilatatio,  expH- 

catio. 
DONAR  AXAMPLAS.   f.  Dar  ensanchcs.  Nimiüm 

alicui  concederé. 
AXAMPLAT ,  DA.  p.  p.  Ensanchado. 
AXANCARRAR.  v.  a.  Esparrancar.  Divari- 

care. 
AXANCARRARSE.  v,  r.  Esparrancarse.  Cru- 

ra  divaricare. 
AXANCARRAT,  DA.  p.  p.  Esparrancado, 

espernacado. 
AXANGÜÉR.  £.  ffi.  corretja  del  jdu.  Coyunda, 

Cohuoi. 

AXA- 


^6  AXA 

AXARAGALLAR.  v.  a.  Arroyar.  Sulcare. 
AXARCOLADOR,  RA.  s.  m.y  f.  Escardador. 

Sarritor ,  sarculator. 
AXARCOLADOR.   s.  Hi.  iTiagalló.  EsccrdUlo ,  es- 
carda} a.  Sarculum. 
AXARCOLAMENT.  s.  m.   ant.  Escarda  .,  es- 

card.iáiiríi.  Sarritio ,  sarritura. 
AXARCOLAR.  v.  a.  Escardar.  Segetes  sarri- 

re  ,  snr^uiare. 
AXiVRCOLAT  ,  DA.  p.  p.  Escardado. 
AXARI.  s.  m.  ant.  V.  Adforí. 
AXA  ROLAR.   V.   a.    Dar  de  charol.  Diluto 

gummi  Sinensi  illinire. 
AXAROLAT,  DA.  adj.  Charolado,  dado  de 

charol.  Diluto  gummi  Sinensi  iilitus. 
AXAROP.  s.  ni.  Xárabc.  Syrupus. 
axAROP  DE  PÁMPOL.  joc.  Agua  de  cepas.  Vinum. 
AXAROPARSE.  v.  r.  Xarabearse,  jaropearse. 

Svrupis  frecjuenter  uíi. 
AXÁROPAT.  DA.  p.  p.  Xarabeado. 
AXARRAíT,  DA.  p.  p.  Sequeroso. 
AXATAR,,  AXETAR.  v.  a.  ant.  V.  Dexatar. 
AXAUS.  s.  j-n.p.  Prometidos.  Licitata  pecunia. 
AXECAMENT,  de  veda.  s.  in.  Desacoto.  In- 

terdi.'ti ,  qiio  venatio  prohibebatur  ,  ablatio. 
AXECAR.  V.  a.  V.  Alsar. 
AXECARSE.  V.  r.  V.  Alsarse. 
AXECARSE  VN  poc.  f.  axccatse  no  enteramént 

qui  está  assentat  ó  ajegiit ;  lo  que  regular- 

niént  fa  per  tráurir  alguna  cosa  de  sota  de 

sí.  Soliviarse.  Parum  se  allevare. 
AXBLEA.  s.  f.  Sobaco.  Axilla,  ala. 
SOTA   l'  axélla.  loe.  Dcbaxo  el  sobaco.  Sub 

axilla. 
PORTAR  SOTA  l'  axíslla.  f.  Sobarcar.  Subfarci- 

nare. 
AXELLERÓ.    s.  m.   Quadrado.  Subucularum 

cjuadrata  fascia. 
AXERRIS.  s.  m.  ant.  V.  Féms,  fémpta. 
AXETA.   s.   í.  Canilla  ,  espita  .,  ¡lave.  Siphun- 

culus   saliens. 
POSAR  AXETA.  f.  Espitar.  Tubulum  cupre  afli- 
gere. 

MASCLE   d'  AXETA.   V.    MaSclc. 

AXÍ.  adv.  m.  Asi.  Ita ,  sic ,  sicnt. 
Axí  AXÍ,  medianamént.  Así  así.  Mediocriter. 
AXÍ  coM  m'  avia.  f.  V.  Avia. 
AXÍ  COM  AXÍ:  AXÍ  QUE  AXÍ.  mod.  adv.  Asi  como 
así:  Así  que  así.  Etiam  ,  pariter,  non  secus. 
AXÍ  MATEX.  Así  mismo ,  así  mesmo.  Ita ,  pari- 
ter. 

AXÍ  QVE  ,  DE  MANERA  QUE.     Ast     qUC  ,  de   SUCrtC 

'(¡ue.  Quare  ,  quapropter,  itaque. 

AXÍ  QUE,  luego  que.  Así  que.  Ut,ubi,  statim  ac. 

AXILAR.  V.  a.  ant.  V.  Desterrar. 

AXIOMA,  s.  m.  Axioma.  Axioma. 

AXIQUIDURA,  AXIQUIMENT.  s.  f.  ant. 
Achicadura.  Contractio,  imminutio. 

AXIQUIR.  V.  a.  Achicar.,  empequsñecsr.  Ex- 
tenuare .,  minuete. 


AXIQUIT  ,  DA.  p.  p.  Achicado. 
AXO.  pron.  Esto.  Hoc ,  istud,  id. 

AXÓ  ES    ALTRE  :  AXÓ  ES  ALTKA   COSA.  loC.    EsQ   eS 

otro  :  Eso  es  otra  cosa  :  Ese  es  otro  cantar, 
Aliud  cst,  diversum  est. 

AXÓ  ES  AXÓ.  loe.  Eso  Bs ,  cso  wiífKo.  Id  jpsum. 

RES  d' AXÓ.  iViída  de  eso.  Nil  huius,nii  om- 
nino. 

AXÓ  PEK  AXÓ.  loe.  axó  matéx.  Lo  7nismo  mismo^ 
pintiparado  .,  ello  por  ello.  Ipsissimuni. 

AXÓ  PER  AXÓ,  loe.  per  aquest  matéx  motiu.  Por 
eso  mismo:  por  ¡o  mismo,  Propterea,  idcirco. 

EN  AXÓ.  mod.  adv.  succehint  alió  de  que  s'  par- 
la. Eit-esto.  Interea,  dum  haec  aguntur. 

PER  AXÓ.  Por  tanto  :  Por  eso.  Propterea. 

AXÓ  HO  DEXARÁ  AB  LA  CREU  ,  6   AB  LA  MORTA- 

LLA.  f.  Eso  lo  acabará  la  pala  y  el  azadón. 
Morte  finietur. 

AXÓ    ESTÁ    CURAT    AB    AYGUA    EENEYTA.    f.   inet. 

ab  que  s'  indica  la  facilitat  de  remediar  al- 
guna cosa.  Eso  se  cura  con  una  telaraña.  Le- 
v¡  remedio  indigst. 

DE  QUI  ES  AXÓ  ?  d'  AQUELL  QUE  NO  HO  VKU.  rcf. 

Hacienda  tu  dueño  te  vea. 

Curator  dominus  melior  fit  semper  agrorum, 

AXOL  DE  DOS  CAPS.  s.  m.  instrumént  de 
mestre  d'axa.  Alcotana.  Ascia,  ínstrumentum 
artis  csementarise. 

AXOLLAR ,  AXULLAR.  v.  a.  ant.  V.  Xu- 
llar. 

AXORBAR.  V.  a.  ant.  V.  Espantar. 

AXORCA.  s.  f.  especie  de  argolla  d'  or  ó  pla- 
ta, que  per  adorno  portan  las  Moras  al  cojl 
del  bras  y  de  la  cama.  Axorca.  Armiliae. 

AXORDAR.  V.  a.  Asordar.  Exsurdare. 

AXORDAT ,  DA.  p.  p.  Asordado. 

AXOVAR.  _s.  m.  ant.  Axuar.  Supellex. 

AXUGAMÁ.  s.  m.  Paño  de  manos.  Linteum 
ad  extergendas  manus,  manutergium. 

AXUGAR.  V.  a.  Enxugar.  Exsiccare  ,  siccare. 

AXUGAR  ,  assecar.  Secar.  Arefacere. 

AXUGAR  ,  consumir  ó  agotar  1'  aygua ,  ó  altre 
líquid.  Agotar.  Exhaurire. 

AXUGAR,  las  Uágrimas ,  suor  &c-  Enxugar.  De- 
tergeré ,  mundare. 

AXUGARSE.  V.  r.  Secarse.  Exsiccari. 

AXUGARSE  ,  las  fonts  ,  rius  ,  estanys  &c.  Secar^ 
se.  Arere ,  aresccre. 

AXUGAT,  DA.  p.  p.  Emugado,  sicado. 

AXÚGAT  QUE  suAS.  f,  met.  ab  que  ironieaménf 
se  repren  al  que  ha  treballat  poc, y  aparenta 
estar  múlt  cansat.  Arrópate  qu«  sudas.  'Ver- 
ge  sudorem  quo  iluis,  que  mades. 

AXULLAR.  V.  a.  ant.  V.  Xullar. 

AXUNAR.  V.  a.  ant.  hh  ceps.  Despampanar. 
Frondium  luxuriam  tollere. 

AXUNAR  ,  las  fullas  deis  arbres.  Deshojar.  Folia 
carpere. 

AXURMAR.  Y.  a,  ant.  Remof  debaxo.  Subre- 


inigare. 


AXUT, 


AXU 

.AXUT,TA.  adj.  Eny.uto ^  seeo.  Aridus,8¡c- 

CU8. 

AXüT ,  met.  home  de  pocas  paraulas  ó  agasajos. 
Seco.  Parcus  verbis,  siccus. 

AxuT.  s.  in.  sequedat  en  la  térra  per  falta  de 
^\u]^.  Sequía  .,  se:a.  Siccitas ,  atiditas ,  plu- 
viarum  penuria. 

Á  PEu  AXUT.  m.  adv.  A  pié  enxuto,  Sicco  ves- 
tigio. 

AXUTESA.  s.  f.  ant.  V.  Axut. 

AY. 

AY.  interj.  Ay.  Heu ,  hei. 

AYA.  s.  f.  ant.  V.  Dida. 

AVA  d'  un  príncep.  Aya  de  un  príncipe.  Pueri 

principis  procuratrix. 
AYADE.  s.  f.  ant.  V.  Axada. 
AYGUA.  s.  f.  Agua.  Aqua. 
AYGUA  ANGÉLICA.  V.  Angélica. 
AYGUA  BENEYTA.  Agua  bendita.  Aqua  lustralis. 
AYGUA  ENTRE  CARN  Y  pÉfcL.  Aguu  entre  cuero  y 

carne.  Aqua  intercus. 
AYGUA  DE  CASTANYAS.  fam.  xocolate  ciar.  Agua 

de  castañas.  Chocolatum  plurimá  aquá  dilu- 

tum. 
AYGUA  FERRADA.  Agua  dg  herteros.  Aqua  ferro 

candente  ígnita. 

AYGUA  MORTA  :  AYGUA  EMBASSADA.    AgUa  fJlMír- 

ta.  Aqua  stagnans. 
AYGUA  NAF.  Agita  de  azahar.  Citrei  floris  aqua. 
AYGUA  AB  NÉu.  Agua  de  nieve,  Aqua  nive  re- 

frigerata. 
AYGUA  d'  ol5r.   Agua  de  olor.  Aqua  aroma- 
tica. 
AYGUA  DE  PLujA.  Agua  Uuvid.  Aqua  pluvialis. 
AYGUA  ROS.  Agua  Tosada.  Aqua  rosacea. 
AYGUA  SAL.  Agua  Sal.  Aqua  sale  impraegnata. 
AYGUA  VIVA.  Agua  vivu ,   ogua  de  pié.  Aqua 

viva,  profluens. 
AYGUAS.  p.  las  medicináis  per  be'urer    ó    ba- 

nyarse.  Aguas.  Aquae  medicce. 
AYGUAS ,  met.  los  visos  que  tan  algunas  pédras 

preciosas.   Aguas.    In    gemmá    undulantiura 

aquarum  species. 
AYGUAS,  met.  los  visos  que  teñen  algunas  robas. 

Aguas.  Aquae  undulantis  species  in  textiji- 

bus. 
AYGUAS  BRUTAS.  V.  Aj'guas  compostas. 
AYGUAS  COMPOSTAS.    Aguas  ccmpuestas.   Aqua 

saccharo,  succisqua  commixta. 
AYGUAS   vEssANTS.   Aguñs  Vertientes,    Aqnx   é 

montibus  defluentes. 
JMESTRE  d'  avguas.  Miiestro  de  aguas  ^  fontane- 
ro. Reí  aquarise  prrefectus. 
VENA  d'  aygua.  V.  Vena. 
AYGUA  AMUNT.  m.  adv.  Agua  arriba.  Adverso 

flumine.  " 

AYGUA  AVALL.  m.  adv.  Agua  abaxo.  Secundum 

íiu.Tien. 
Tom.  I. 


AYG  ^pr 

AYGUA  VA.  loe.  fam.  Agua  va.  Aqua  e'  feneítra 

iacitur:  ambulans  cave. 
Á  LA  CARA  DE  l'  AYGUA.  f.  A  lo  flor  del  agua, 

Aá  aquae  superficiem. 

Á   LA  LLÉNGUA  DE  l'  AYGUA.  f.  A    la  UngUU  del 

agua.  Ad  ripam  ,  ad  oram  maris. 

DONAR   l'  AYGUA   PER  AMÓR  DE  D¿U.   f.  V.  PlÓU- 

rer  á  bóts ,  y  i  barráis. 

esperar  ó  DESirjAR   COM  l'  AYGUA  DEL    MES  DE 

.niATG.  f.  Esperar  ó  desear  como  el  agua  de 
Mayo.  Expectare  non  secüs  ac  vernos  im- 
bres. 

ESTAR  AYGUA  FiNs  X  coLL.  f.  met.  Estar  eJ 
agua ,  ó  con  el  agua  á  la  boca ,  o  hasta  la 
garganta  :  Tener  la  soga  o  el  agua  á  la  gar- 
ganta. In  extremo  discrimine  hrerere ,  ver- 
sari. 

ESTAR  ENTRE  DOS  AYGUAS.  f.  met.  Estur  entre 
dos  aguas.  Fluctuare. 

ESTAR    FÉT     UNA     IMAR     d'    AYGUA.    f.    SUar    mÓlt. 

Estar  hecho  una  agua ,  o  un  pollo  de  agua. 
Sudore  madere. 

FÉR     AYGUA    :     FER      AYGUADA.     f.     f¿r     prOVÍsJÍ) 

d'  aygua  las  embarcacións.  Hacer  aguada, 

Aquare. 
FER  AYGUA  ii'  EMBARCAció.  f.   entrar  1'  aygua 

per  las  junturas  de  la  ñau.  Hacer  agua  el  na' 

vio.  Aquam  per  rimas  naves  admitiere. 
FÉR  AYGUAS.  f.  fam.  orinar.  Hacer  aguas.  Uri- 

nare ,  mingere. 

FÓNDRERS'  COiM  LA    SAL  Á  l'  AYGUA.  f.  mSt.  Ha- 

cerse  sal  y  agua.  Evanescere. 
Mal  aguanyada  l'  aygua  QUE  BEu.  f.  Que  lás- 
tima de  pan  habiendo  cebada  I  Vel  quam  po- 

tat  non  est  dignus  aquá. 
NO  donar  una  sed  d'  AYGUA.  f.  No  dar  ni  una 

sed   de  agua.   Nec   poculum  aquu;  sedandae 

siti  tribuere. 
PAssAR  PER  AYGUA.  f.  Lavar  de  remojo.  D¡- 

luere. 
PASSAR  PER  AYGUA.  f.  met.  fer  alguna  cosa  de- 

préssa  y  malament.   Hartar.  Festinanter  & 

inconcinne  aliquid  agere. 

PÍNDRER  l'  AYGUA  DE  LLUNY.  f.  mCt.  TomUf 

de  atrás  el  agua.  Altiüs  repeleré. 

PORTAR  ,  6    FER  ANAR  l'  AYGUA  Á  SON  MOLÍ.  f. 

Llevar  el  agua  á  su  molino.  Sibi  consulcre. 
POSAR  AVGüA  AL  VI.  f,  Merar  el  vino.  Vinum 

aquá  diluere. 
REGOLFAR  fc'  AYGUA.  f.  V.  Regolfar. 

SEMBLA  QUE  NO  ÉS    PER    AYGUA    ENTERBOLIR.  f. 

Parece   que  no  es  para  enturbiar   el  agua. 

Subdoié  quietus  vel  placiJus  videtur. 
8ENS   d:ii  AYGUA   VA.   f.  Sin  decir  agua  va.  In- 

terapestivé. 
TIRAR  AVGUA  AL  MAR.   f.   mct.  donar  a'  quí  tb 

molt.  Llevar  leña  al  monte.  Aquam  mar!  ad- 

dere. 
TORNARSE  AYGUA  PüLL.  f.    met.   frustraps?   lo 

que  «'  esperaba ,  ó  desitjaba.  Sulir  hinro : 
V  Ha-     ' 


78  AYG 

Hacerse  ó  voherse  agua  de  cerrajas.  Irritum 
fieri ,  evanescere. 
AYGUA  PASSADA  NO  MOL  molí.  fef.  Agua  pasada 
no  muele  molino. 
Praeteritis  fruges  non  mola  frangir  aquis. 

AXÓ  ES  CLKAT  AB  AYGUA  BENEVTA.  t.    V.  Cu- 

rar. 

GAT      ESCAI.DAT    AB  AY6UA     TEBIA    ÉN    TE  KRÜU, 

Ó  Á  l'  AYGUA  TEBIA  TE  pí)R.  fíf.  Gato  escal- 
dado del  agua  f ña  ha  miedo,  ó  huye  :  Quie» 
del  alacrán  está  picado  la  sombra  le  espanta. 
Vei  gélida-  refugit  contactum  territus  undae 
Felis,  quem  fervens  lajserit  unda  semel. 

eUARDAT  d'  AYGUA  QUE  NO  CORRA  ,  V  DE  GAT 

QUE  NO  MIÓLA.  Ttí.  Del  oguü  matisa  me  libre 
.   Dios:  Guárdate  del  agua  mansa. 

Tu  qui  leñé  fluit  rivum  tranare  caveto, 
Ne  nimiüm  fides  undse  tu  leñé  fluenti. 

NO  DIGAS  d'  AQUESTA  AYGUA  NO  BEURÉ  PER 

TÉRBOLA  QUE  siA.  Tcf.  Nadie  diga  de  esta 

as,ua  no  beberé. 

Hoc  nunquam  de  fonte  bibam ,  na  dixerit 

ulius. 
AYGUACUYT.  s.  m.  Cola.  Gluten. 
AYGUADA.  s.  f.  ant.  V.  Ayguat. 
AYGUADA ,  en  la  Pintura.  Aguada.  Color  aquá 

leviter  subactus. 

DONAR  LAS   AYGUADAS  ,  loC.    USada    pSF  éls  HICS- 

-  tres  de  casas.  Lavar,  Gypsatos  parietes  hu- 

mefacto  linteo  polire. 
tiNTURA  d'  AYGUADA.  Pintura  de  aguazo.  Pi- 

ctura  in  untéis  coloribus  aquá  dilutis  expres- 

»a. 
AYGUADÉR.  s.  m.   qui  no  beu  vi.  Aguada, 

Abstemias. 
AYGUADÉR,  mestfe  6  guardia  de  fonts.  V.  Mes- 

tre  d'  ayguas. 
AYGUADÉR  ,  qui  tragifia  aygua.  Aguador.  Lixa, 

aquarius. 
AYGUADÉR,  qui  ven  ayguas.  Botillero.  Potionum 

venditor. 
AYGUADUYT.  s.  va.  ant.  Aqüedueto.  Aquae- 

ductus. 
AYGUAFORT.  s.  m.  Agua  fuerte.  Aqun  sty- 

gia. 
AYGUALIR.  V.  a.  Aguar ,  merar.  Aquá  di- 

loere. 
AYGUALIT  ,  DA.  p.  p.  Aguado  ,  merado. 
AYGUAMANS.  s.  m.  Aguamanos.  Aqua  la- 

vandis  manibus. 
AYGUAMEL.  s.  m.  Aguamiel.  Mellicratum, 

hydromcii,  aqua  muisa. 
AYGUAMOLL,  AYGUAMÓX.  s.m. Aguazal, 

pantano,  lapachar.  Coenosus  loous  ,  lacus. 
AY  GUAPÓLL.  adj.  dit  del  ou.  Huero.  Ovum 

in  cubatione  vitiatum. 
AYGUARDÉNT.  s.  m.  Aguardiente,  agua  de 

la  vida.  Aoua  vita;. 
AYGUARD  ENTÉR.  s.  m.  qui  ven  ayguardént. 

Aguardentero.  Aquae  vitse  venditof. 


AYG 
AYGUAROL.  s.  m.  V.  Ayguamoll. 
AYG  U ARRAS,  s.  f.  Aguarrás.  Spiritus  there- 

binihinus. 
AYGUAT.  s.  m.  Aguacero  ,  aguaducho.  AUu- 

vies. 
AYGUERA.  s.  f.  Fregadero.  Lavacrum. 
AYGUOSITAT.  s.  f.  ant.  qualitat  de  lo  que 

abunda  en  aygua.  Aqüosidad.  Aquositas. 
AYL.  s.  m.  ant.  V.  All. 
AYLÉ ,  NA.  adj.  ant.  Ageno.  Alienus. 
AYLÓ.  pron,  ant.  V.  Alió. 
AYLI.  adv.  ant.  V.  Allí. 
A  Y  NA.  s.  f.  ant.  V.  Eyna. 
AYMÍA.  s.  f.  ant.  amiga.  Manceba.  Pellex. 
AYO.  s.  m.  ant.  Ayo.  Educator,  p:edagogus. 
AYO ,  ant.  V.  Didot. 
AYOLÍ.  s.  m.  territ.  V.  Alioli. 
AYONOLAR.  v.  n.  ant.  V.  AgenoUarse. 
AYRE.  s.  ra.  Ayre.  Aé'r  ,  spiritU'^ ,  ;ether. 
AYRE ,  garbo.  Ayre  ,    ayrosidad.    Elegsntia, 

decor, 
AYRE ,  en   la  Música.   Ayre.  Musici  carmini» 

concentus. 
AYRE  ,  vént.  Ayre.  Ventus. 
AYRE  VITAL.  Ayre  vital.  Aér  vitalis. 
AYRES  NATius.  Ayres  naturales.  Natale  coelum, 

patrium  coelura. 
EN  l'  ayre.  mod.  adv.  usat  per  significar,  que 

alguna  cosa  se  porta  ó  va  sens  tocar  i  térra. 

En  volandas.  Per  aera. 
créurer  en  l'  ayre.  f.  créurer  ab  poc  fona- 

mént.  Creerse  del  ayre.  Leviter  credere. 
ESTAR  en  l'  ayre.  f.  met,  estar  alguna  cosa 

pendént,  no  haberse  resoit  res  en  arde  á  ella. 

Estar  en  el  ayre.  Penderé. 
GUARDAR  ELS  AYRES.  f.  seguir  á   algú  la  veta. 

Guardarle  ti  alguno  el  ayre.   Convenire  ,  in 

alterius  arbitrium  concederé. 
MUDAR  d'  AYRES.  f.   Mudor  oyrcs  ó  de  ayres. 

Alió  se  tran^ferre  valetudinis  causa. 
NO  FA  UN  ALÉ  d'  AYRE.  f.  A^o  hace ,  >jo  corre  un 

pelo  de  ayre.  Neo  minimus  flat  ventas. 
PARAR  l'  ayre.  f.  Echarse  el  ayre.  Sedari  ven- 
tura. 
PARLAR  DEL  AYRE.  f.  Hablar  dc  la  mar.  Expe- 

tere  pene  impossibilia. 
PÉNDRER  l'  ayre.  f.  Tomar  el  ayre.  Auram 

captare. 
portar  en  l'  ayre  alguna  cosa.  f.  portar  al- 
guna cosa  sens  que  toque  á  ierra.  Llevar  en 

peso.  Sustinere. 
quedarse  en  l'  ayre.  {.  V.  Quedarse. 
AYREJARSE.  v.  r.  Ayrearse.  Auram  captare, 

cape  re. 
AYRET.  s.  m.  dim.  Ayrecillo ,  ayrecito.  Levis 

aura. 
AYROLA.  s.  f.  anf.  V.  Era. 
AYRÓS ,  ¡SA.  adj.  ventbs.  Ayroso,  ventoso.  Lo- 
cos vento  patens. 
AYRÓS ,  met.  garbos.  Ayroso.  Elegans. 

A  Y- 


AYT 

AYROSAMÉNT.  adv.  m.  Ayrosamettte.  Ele- 

ganter. 
AYTAL.  adj.  ant.  V.  Tal. 
AYTAL.  adv.  ant.  V.  Com. 
AYTAMBE.  conj.  ant.  También.  Etiam. 
AYTAN.  adj.  ant.  V.  Tant. 
AYTANT,  TA.  adj.  anr.  V.  Altretant. 
AYTANT.  adv.  ant.  Hasta  tanto.  Quoadui- 

que. 


AYT 

AVTANTBEN.  ant.  V.  També. 
AZ. 


^ 


AZ.  part.  ant.  V.  A. 
AZANYA.  s.  f.  ant.  V.  Hassanya. 
AZOR.  s.  m.  ant.  V.  Astor. 
AZUL.   adj.  ant.  biau   de   cel.    Jzul.    Cera- 
leus. 


B 


BAB 


,  Es  la  segunda  letra  del  Abecedario,  y  la 
primera  de  las  consonantes.  No  tiene  ningún 
sonido ,  sino  se  le  dan  las  vocales  inmedia- 
tas. Se  equivoca  muchas  veces  con  ¡a  v : 
pero  antes  de  I  y  r  usamos  constantemtnte 
de  la  b:,  como  en  blau,  breviari.  ^«íigüa- 
mente  la  letra  b  era  numeral ,  y  señalaba 
300. 

BABA.  s.  f.  Baba.  Effluentis  salivíe  stilla. 

BABA  ,  1'  humor  viscos  d'  alguns  inséctes  ,  com 
del  carago!.  Baba.  Saliva  deflua. 

cXüRER  LA  BABA.  f.  met.  ab  que  s'  expréssa  él 
gust  que  s'  té  en  ve'urer  él  primor,  ab  que 
fa  ó  diu  alguna  cosa  la  persona  ab  qní  »'  té 
ínteres.  Caértele  á  uno  la  baba.  Summam 
voluptatem  capere ,  pertentara  gaudia  pe- 
ctus. 

TEÑIR  MALA  BABA.  f.  met.  Ser  murmurador. 
Tener  lengua  de  escorpión.  Maledicum 
esse. 

BABADERO,  s.  m.  Babador.,  babadero.,  babe- 
ro. Pectorale  strophium. 

babadí;ro  ,  en  lo  vestit.  Bebedero.  Taeniae  ve- 
stium  oris  interiüs  assatte. 

BABALLAS.  s.  f.  p.  lo  que  s'  déxa  en  él  plat 
despres  d'  haber  menjat.  Escamochos.  Resl- 
dua,  reliquiíe  comesti  cibi. 

BABALLAS,  la  palla  dura  qua  déxa  lo  bestiar  en 
la  menjadora.  Granzones.  Pales  purgamen- 
ta. 

BABAR.  V.  a.  V.  Babejar. 

BABEJAR.  V.  a.  Babear.  Pluentem  salivam 
ore  niittere. 

BABEJAR ,  umplir  de  babas.  Babosear.  Saliva 
detluá  inquinare,  inficere. 

BABEJAR ,  met.  V.  Cáurer  la  baba. 

BABEJAT,  DA.  p.  p.  Babeado .,  baboseado. 

SER  UN  BABIECA,  f.  Ser  un  babieca.  Bax- 
dum  ,  stupidum  ,  hebetem  esse. 

BABILONI ,  NÍA.  adj.  natural  de  Babilonia. 
Babilonio.  Babylonicus. 

SER  UNA  BABILONIA,  f.  haberhi  gran  con- 
fusió  de  gént  en  algún  lloc.  Ser  una  Babilo- 
nia. Hominum  multitudinem  confusionem 
parere. 


BAB 

BABILONIC  ,  CA.  adj.  lo  pertanyént  á  Ba- 
bilonia. Babilónico.  Babilonicus. 

BABOS ,  SA.  adj.  Baboso.  Salivarius. 

BABÓs,  met.  V.  Mocos. 

BABOSA,  s.  f.  péx.  Babosa.  Pholix. 

BABOYA.  s.  m.  Maxmordon.  Hebes  &  tardus 
homo. 

BACALLA.  s.  m.  Bacallao ,  bacalao ,  abadejo, 
merluza.  Oniícus,  molbua. 

BACANALS.  s.  f.  p.  féstas  que  feyan  éls  gen- 
tils  á  Baco.  Bacanales.  Bacanalia. 

FÉR  UNA  BACAYNA.  f.  Descabezar  el  sueño. 
Dormitare. 

BÁCL  s.  m.  orinal.  Bacin.  Lasanum  ,  sea* 
phium. 

BACÍ  DE  barbí:r  ,  ant.  V.  Bacina. 

BACÍ,  per  demanar  caritat.  V.  Bacina. 

BACi  „  ant.  vas,  ó  conca  per  rentar  los  peus. 
Baño.  Pelvis,  pelluvium. 

BACINA,  s.  f.  plata  gran.  Fuente^bacía,  Pelvií, 
catiaum ,  paropsis. 

BACINA,  de  barbér.  Bacía.  Pelvis  tonsoria. 

BACINADA,  s.  f.  Bacinada.  Excrementa  é  la- 
sano  proiecta. 

BACINET.  s.  m.  dim.  Bacinejo.  Matella,  par- 
vum  lasanum. 

BACINET  ,  ant.  péssa  de  V  armadura  antiga. 
Bacinete.  Galea  ,  cassis. 

BACINETA,  s.  f.  dim.  Bacinica,  bacinilla, 
bacineta.  Parvum  lasanum ,  vel  parva  pel- 
vis. 

BACÓ.  s.  m.V.  Porc. 

BÁCULO,  s.  m.  Báculo.  Baculus. 

BiícuLO  PASTORAL.  Búculo  pastoTül.  Pcdum  Pon- 
tificale. 

BADA.  s.  f.  ant.  V.  Escblta,  centinéüa. 

BADADOR.  8.  m.  ant.  V.  Mirador,  lloc  p-ra 
mirar. 

BADADURA.  s.  f.  ant.  esciétxa.  Hendedura, 
raja.  Fisura ,  rima. 

BADALOT.  s.  m.  Tragaluz.  Lumen. 

BADALL.  s.  m.  Bostezo.  Oscitatio. 

BADALL ,  de  la  campana  ó  esque'lla.  territ.  V. 
Batall. 

BADALL,  de  la  ploma.  Raja,  abertura.  Incí» 
sio. 

F  ia 


ío  BAD 

fír  badalls  y  GRiur.TAS.  f.  no  haber  menjat. 
Hacerse  cruces:  Estar  por  esta  cruz  de  Dios. 
Incoenatum ,  impransum  esse. 

fí:r  l"'  últim  badall.  f.  morirse.  Dar  la  pos- 
trera ó  última  boqueada.  Emoñ. 

LO  BADALL  NO  VOT  MSNTIR  ,  KAM  Ó  SON  Ó  6ER 
RUHÍ  :  LO  EADALL  NO  POT  MENTIR,  VOL  MEN- 
JAR  Ó  VOL  DORMIR  ,    Ó     DOLKNTERI A     MANTE- 

NiR.ref.  Hambre  ó  sueño  ó  ruindad  del  dueño. 
Somnum  ,  famemve  signat  oscitado 
Frequ2ns,  maJam  vcl  indolem. 

BADALLAR.  v.  n.  Bostezar.  Oscitare  ,  osci- 
tari ,  hiscere. 

BADANA,  s.  f.  Badana.  Aluta. 

BADANA  ,  met.  tonto.  Badulaque.  Inanis ,  stu- 
pidus. 

TOCAR  LA  BADANA,  f.  fam.  pegar  á  algú.  Zur- 
rar la  badana ,  menear  el  zarzo.  Confun- 
dere. 

BADAR.  V.  a.  partir.  Hender^  rajar.  Fin- 

dere. 
BADAR ,  ant.  V.  Ate'ndrer. 
BADAR   LA   BOCA.   f.  Abrtf  U  ¡JOCO.  Hiscerc , 

hiare. 
*io  BADAR  BOCA.  f.  No  destr  esta  boca  m  mia: 

No  chistar.  Omnino  lacere. 
BADARSE.  V.  r.  partirse.  Henderse ,  abrirse. 

Findi. 
BADARSE  ,  las  flors.  Abrirse ,  descogerse.  Folia 

exnlicari ,  diítendi. 
BAÜAT  ,  DA.  p.  p.  Hendido  ,  abierto. 

QUEDARSE  AB  LA  BÓCA  BADADA.   f.  V.  Bóca. 

BADÉJO.  s.  m.  V.  Bacallá. 

BADEYAR.  v.  n.  ant.  V.  Badallar. 

BADÍA.  s.  f.  Bahía.  Sinus ,  statio. 

BADÍA  ,  ant.  V.  Abadía. 

BADIL,  s.  m.  ant.  V.  Pala  de  fog ,  paleta  de 

brasér. 
BADOC.  s.  m.  ant.  home  de  curta  capacitat. 

Bodoque.  Stoüdus,  ineptus. 
BADOC,  met.  embadalit.  V.  Embadalit. 
BADOMERIAS.  s.  f.  p.  ant.  cosas  de  poca 

entitat.  Fruslerías.  Quisquilise ,  ineptise. 
BAF.  s.  m.  V.  Vaf. 

BAGA.  s.  f.  Lazo.  Laqueus ,  nexus,  nodus. 
BAOA,    especie    d'   anélla.   Armella.    Annulus 

ferreus. 
BAGA ,    ant.  per  tirar  dards.  Amiento.  Amen- 

tum. 
BAGASSA.    s.    f.    Gorrona.,  bagasa.,  gabasa. 

Meretrix,  scortum. 
BAGASSEJAR.  v.  n.  Putañear.,  putear.  Scor- 

tari ,  scortatorem  agere. 
BAGASSÉR.s.m.  Putañero.,  gorrón.,  garañón. 

Scortator,  meretricius  homo.  * 

BAGASSERÍA.  s.    f.  ant.  bordéll.  Mancebía. 

Lupanar,  prostibulum. 
BAGATEL'LA.  s.  f.  Bagatela.  Res  futilis. 
BAGATGE.  s.  m.  en  1'  exércit.  Bagage.  Impe- 
dimenta, iumenta  sarcinaria. 


BAG 

BA&ATGE ,  la  cabalcadura  qu'  el  porta.  Bagage,- 
Sarcinarium  iumentum. 

BAGATGER.  s.  m.  Bagagero.  Mulio. 

BAGOL.  s.  m.  territ.  crit ,  clamor.  V.  Cla- 
mor. 

BAGOLAR.  V.  n.  territ.  V.  Cridar. 

BAGOLAYRE.  s.  m.  territ.  V.  Cridayre. 

BAGOT.  s.  m.  Redrojo.  Botrus  exiguus ,  reli- 
quus. 

BAGOT ,  ant.  burinot  d'  abellas.  Zángano.  Fu- 
cus,  pseudomelyssa. 

BAHÍA ,  BAYA.  s.  f.  ant.  V.  Badía. 

BAHUL.  s.  m.  Baúl.  Camerata  arca. 

BAILE,  s.  m.  ant.  V.  Batile. 

BAILLIR.  V.  a.  ant.  V.  Regir,  gobernar. 

BAJA,  NA.  adj.  Sandio.,  bobo.  Stolidus,  inep- 
tus ,  morio. 

AL  HOME  BAJÁ,  DdNALI  'l  DIT  Y  S*  PREN   LA  MA. 

ref.  Al  villano.,  dale  el  pié  y  tomará  la  mano. 

Ne  nimiiim  tradas  te  stulto  ;  despicit  ille 

Quem  facilem  nimiüm  noverit  esse  sibi. 
BAJAN  ADA.  s.  f.  Sandez.,  bobería.  Stoiidi- 

tas. 
BAJANAS.  s.  m.  aum.  Bobalicón.,  bohon .¡bobu' 

zo  ,  bobarrcn  ,  bobalías.    Stolidus  ,  stultissi- 

mus ,  ineptissimus. 
BAJOC ,  CA.  adj.  V.  Baboya .  babieca. 
BAJOCA.  s.  f.  tétrit.  V.  Monjeta,  llegum. 
BAjocA ,  ant.  V.  Tavélla  deis  llegums. 
BALA.  s.  f.  bola  de  metall  per  las  armas  de 

fog.  Bala.  Glans  catapultaria. 
BALA  ,  en  la  impremta.  Bala.  Pulvineus  pelli- 

ceus. 
BALA  ,  de  papir.  Bala.  Folliculi  papyracei  ad 

certum  numerum. 
BALA,  de  roba.  Bala.  Mercium  fascis  colliga- 

ta. 
BALA  ENCADENADA.  Bala  enramada.   DimiJiata 

glans  férrea  catena  ligata. 
BALA  ROJA.  Bala  rosa.  Glans  accensa  ,  ignia- 

ria. 
coM  UNA  BALA.  loc.  fam.  ab  que  s'  exprés?a  la 

promptitut ,  ab  que  s'  corra.  Como  una  bala. 

Citissimé ,  velocissimé. 
cop  DE  BALA.  Balozo.  Globuli  ictus. 
BALAD!,  NA.  adj.  brévol.  V.  Biévol. 
BALADRAYRE.  s.  m.  ant.  V.  Baladrar. 
BALADRE,  s.  m.  arbre.  Adelfa.    Nerium , 

rododaphne. 
BALADREJAR.  v.  n.  Vocear.  Vociferare. 
BALADREJAYRE.  s.  m.  V.  Baladrar. 
BALADRER,  RA.  adj.  Vocinglero.  Clamosus, 

blatero. 
BALANCEGAR.  BALANCEYAR.  v.  a.  ant. 

posar  en  equilibri  una  coia  ab  altra  en  las 

balansas.  Balancear  ,  balanzar.  Librare. 
BALANCEJAR,  v.  u.  balandrejar.  Bataucear. 

Nutare,  fluctuare. 
BALANCEJAR  ,    mct.    cstar   dubtüs.    Balancear. 

Animo  haerere,  nutare,  vaciilare. 

BA- 


BAL 

BALANDRA,  s.  f.  Balandra.  Navis  vectoria, 
vel  etiam  prsedatoria. 

BALANDRAM.  s.  m.  vestidura.  Balandrán. 
Túnica  talaris. 

BALANDREJAR.  v.  n.  Bambanear.,  bambo- 
lear. Nutare. 

BALANDREJARSE.  v.  r.  móurerse  d'  una 
part  á  altra.  Blandearse^  bambanearse,  bam- 
bolearse. Flecti,  infiecti. 

BALANS.  s.  m.  Balance.  Nütatio  ,  fluctua- 
tio. 

BALANS,  en  lo  Comers.  Balance.,  avance /¡avan' 
ze.  Rationum  computatio  per  summa  capi- 

.    ta. 

BALANSA.  s.  f.  signe  del  Zodíac.  Libra.  Li- 
bra. 

BALANSAs.  p.  Peso ,  balonzo.  Trutína  ,  libra. 

BALANSA    ó    PLAT     DE    LAS    BALANSAS.    Balanza. 

Lanx. 

cXuRER  LA  BALANSA.  f.  pfif  causa  del  pes.  Gra' 
vear.  Gravitare. 

BALAR.  V.  n.  V.  Belar. 

BALAR  ,  ant.  V.  Bailar. 

BALAY,  s.  m.  ant.  V.  Balax. 

BALAX.  s.  m.  pedra  preciosa.  Balax.  Beryl- 
lus. 

BALB ,  BA.  adj.  Arrecido.  Digitis  vel  maní- 
bus  torpens  pr?e  frigore. 

BALBÜCIENT,  TA.  adj.  Balbuciente.  Balbus, 
baJbutiens. 

BALCO.  s.  m.  Balcón.  Podium ,  menianum. 

FERSE  AL  CALCÓ  :     EXIR  AL  CALCÓ,   f.    AsOmOTSe 

al  balcón.  Prodire. 
BALCONADA,  s.  f.  Balconage  ,  balconería. 

Menianorum  ordo,  series. 
BALD.  adj.  ant.  V.  Alegre  ,  regositjat. 
BALDA,  s.  f.  Aldaba.  Pessulus,  repagulum, 

sera. 

ENTRE   FERRERS  NO    VAJAS  Á    VÉNDRER    BALDAS. 

ref.  A  quien  cuece  y  amaza  ,  no  hurtes  hogaza. 

Falleris ,  astutum  si  speras  fallere  posse. 
BALDAMÉNT.  interj.  Ojalá.  Utinam. 
BALDAR.  V.  a.  Baldar.   Laedere  membra. 
BALDARSE,  v.  r.  Baldarse.  Membris  capí. 
BALDAT,  DA.  p.  p.  Baldado. 
BALDÉR,  RA.  adj.  Holgado.  Laxus  ,   am- 

plus. 
BALDER ,  BALDERA.  s.  m.  ant.  V.  Alegría. 
BALDIRL  s.  m.  nom  d'  home.  Baudilio.  Bau- 

d¡lii!>;. 
BALDO,  s.  m.  Aldabilla.  Parvus  pessulus. 
BALDÓ,  afront.   Baldón.  Opprobrium,  iniuria, 

convitium. 
BALDÓ,  él  que  tanca,  fendlo  correr  hcrissontal- 

mént  ;  y   sol  teñir  per   agafadór  un   botó. 

Pasador.  Pessulus. 
BALDÓ ,  de   fusta  per  tancar  las  portas ,  finés- 
tras.  Taravilla.  Obex. 
BALDONAR,  v.  a.  afrontar.  Baldonar.  Ex- 

probrare ,  convitiari. 
Tom.  I. 


BAL  8i 

BALDONAT,  DA.  p.  p.  Baldonado. 
BALDONET.   s.   m.   dini.   Aldabilla.  Parvus 

pessulus,  parvum  repagulum. 
BALDUPA.  s.  f.  Peón.,  trompo.  Turbo,  tro- 

chus. 
BALEJAR.  V.  a.  Abalear.  Evallire. 
BALEJAT,  DA.  p.  p.  Abaleado. 
BALENA.  s.  f.  Ballena.  Catus ,  cate. 
BALIGABALAGA.   s.   m.    fam.    Badulaque* 

Inanis  homo. 
BALL.  s.  m.  Bayle.  Saitatio,  chorea. 
BALL  DE  BASTONs.  Paloteado.  Tripudium  crepi- 

tantibus  bacillis. 
BALL  DE  BASTOMs.  met.  vulg.  bastonadas.  Palo' 

teado.  Rixae  itcratis  fustium  ictibus. 
FicAR  EN  EL  BALL.  f.  met.  enclóuTer  á  algü  en 

algún  negoci.   Meter  en  la  danza.  Include- 

re. 
BALLADAS.  s.  f.  p.   Bayle.   Chórete ,   tripu- 
dium ,  saitatio. 
BALLADOR ,  RA.  s.  m.  y  f.   Baylador.  Sal- 

tator. 

EN    LA  CASA   d'   EN  JUGLAS  LA  COMPANYA  ES  BA- 

LLADÓRA.  ref.  En  casa  del  tamborilero  todos 
son  danzantes. 

Patris  ad  exemplum  natus  componere  mores 
Assolet  :  ut  dominus  sic  queque  tota  do- 
mus. 

BALLAR.  V.  a.  Baylar.  Saltare. 

BALEAR ,  venir  una  cosa  molt  ampia.  Nadar, 
Nimis  laxum  esse. 

BALLAR  EN  ALGÚN  NEGoci.  f.  entrevenir  ó  tenlf 
part  en  éll.  Jugar,  danzar.  Inimisceri ,  in- 
tervenire. 

BALLAR  l'  aygua  devant  dels  ulls.  f.  BayLif 
el  agua  delante.  Studiosé  alicui  complace- 
re. 

BALLAR  PER  EL  CAP.  f.  BuUir  por  la  cabeza. 
Quamdam  in  mente  speoiem  excitar!  re¡ 
quam  quis  factam  esse  putat. 

BALLAR  sEcoNs  ÉL  SO.  f.  met.  acomodarse  á  las 
circunstancias  de  las  cosas.  Baylar  al  son  que 
se  to:a.  Ad  números  datos  saltare. 

TRÁuRER  Á  BALLAR.  f.  Sacar  á  danzar,  Ad 
saltationem  invitare. 

EN  LA  CASA  DEL  JUGLAS  TÓTTÍOM  BALLA  'l  CON- 
TRAPAS, ref.  En  casa  del  tamborilero  (  ó  del 
Gaytero)  todos  son  danzantes:  En  casa  del  al' 
boguero  todos  son  albogueros. 
Patris  ad  exemplum  natus  componere  mores 
Assolet :  ut  dominus ,  sic  quoque  tota  do- 
mus. 

BALLARUGA.  s.  f.  territ.  V.  Gala. 

BALLARUGAS.  s.  f.  p.  vul^'.  Bayle  de  botón 
gordo  ,  ó  cascabel  gordo.  Tripudivim  pleba- 
ium. 

BALLE.  s.  m.  ant.  V.  Batlle. 

BALLESTA,  s.  f.  Ballesta.  Ballista,  arcus. 

NOU    DE     LA     BALLESTA.     NuÉZ.     ünCUS  ,    fituls^ 

ballistre  clayus  osseus. 

X  BA- 


82  BAL 

BALL ESTEJAR,  v.  a.  ant.  tirar  ab  la  balles- 
ta. Ballestear.  Ballistá  iaculari. 

BALLESTÉR.  s.  m.  qui  fa  ballestas.  Balleste- 
ro. Eallistarius  faber. 

ballestír  ,  qui  tira  ab  la  ballesta.  Ballestero. 
Ballistarius ,  sagittarius. 

BALLESTERA,  s.  f.  herba.  Aguavitntos.  Phi- 
lomi  ,  herba  venti. 

BALLÍA.  s.  f.  ant.  V.  Batllía. 

BALMA.  s.  f.  V.  Cova. 

BALÓ.  s.  m.  dim.  ant.  fardellet.  Baleta.  Sarci- 
nula ,  fasciculus. 

BALÓNA.  s.  f.  la  del  coUet  deis  Ecclesiástics. 
Cuello.  Fasciola  lintea. 

BALÓN  A,  de  casacas,  capas,  &c.  Cuello.  Fascio- 
la. 

BALONS.s.m.p.  ant.  especie  de  calsotets.  JSra- 
gas.  Subligaculum,  femoralia. 

BALS.  s.  in.  timba.  Despeñadero  .,  derrumbade- 
ro .,  precipicio.  Prseceps,  praruptus  locus. 

BALSAM.  s.  m.  Bálsamo.  Balsamum. 

BÁLSAM  D£L.  PERÚ.  Bálsamo  del  Perú.  Balsa- 
mum Peruvianum. 

SER  UN  BÁLSAM.  loc.  fam.  ser  mblt  delicat  y 
suau  algún  manjar  ó  licor.  Ser  un  bálsamo. 
Suavissimum  esse. 

BALSAMAR,  v.  a.  ant.  V.  Embalsamar. 

BALSÁMIC  ,  CA.  adj.  Balsámico.  Balsami- 
cus. 

BALSAMILLA.  s.  f.  Balsamina.  Geranium, 
rosrrum. 

BALSAMINA,  s.  f.  hérba.  V.  Balsamüla. 

BALUART.  s.  ra.  Baluarte.  Agger,  propugna- 
culum. 

BALUSTRADA.  s.  f.  Balaustrada.  Cancello- 
rum  repagulum. 

BALUSTRE.  s.  ni.  jBfl/aoifre.  Cancelli,  cla- 
tri. 

BAMBALEJAR.  v.  n.  ant.  estar  incert,  titu- 
bejar.  V.  Vacillar. 

BAMBOLEJAR.  v.  n.  Bambolear.,  bambanear. 
Titubare,  vacillare,  instabilem  esse. 

BAMBOLLA,  s.  f.  ant.  V.  Bombolla. 

BAMBOLLAR.  v.  n.  ant.  V.  Bombollarse. 

BAN.  s.  m.  criuri.  V.  Bándol. 

BAN,  muka.  V.  Multa. 

BANASTA,  s.  f.  ant.  especie  de  canastra. 
Banasta.  Sporta. 

BANC.  s.  m.  Banco.  Scamnum  ,  subsellium , 
sedile. 

BANC  u'  ARENA.  Banco  de  arena.  Syrtes,  arena- 
ria moles. 

BANC ,  de  depósit  ó  cambi.  Banco.  ^Erarium, 
telonium. 

BANC  ,  espatllér.  Escaño.  Scamnum  reclinato- 
rium. 

BANC ,  de  ferrér.  Macho ,  banco.  Abacus  opera- 
rius. 

BANC ,  de  fuster  y  altres  ofíci».  Banco.  Abacus 
operarlas. 


BANC  ,    de    galera.    Banco.    Transtra  ,    rran- 

strum. 
BANC ,  de  la  pigricia.  Cancana.  Sedicula ,  scam» 

nulum. 

QUEDARSE     EN  EL    BANC  DEL?    ASES.    f.  Qliedarse 

en  el  banco  de  los  burros.  In  infimis  subselliis 

esse. 
BANCA,  s.  f.  Banca.   Scamnum  ,  sedile  dorso 

carens. 
BANCA ,  de  cartas.   Banca.  Cliartarum  quídam 

ludus. 

FÉR  CÁURER  DE  LA  BANCA  Á  ALGÚ.  f.  DeíbOH' 

car.  E  loco  depellere,  deiicere. 
BANCADA  ,  s.  f.  especie   de   cabiró.   Alfagía.^ 

alfargía.  Parvae  crassitiei ,  &  latitudinis  ti- 

gillum. 
BANCADA,  en  las  vinyas ,  oliverars,  &c.  Entre- 
liño, ínter  vitium ,  olearamve  ordines  spa- 

tia. 
BANCAL,  s.  m.  drap  per  cubrir  los  bañes,  y 

per  altres  usos.  Bancal.  Stragulum. 
BANCAL,  territ.  en  las  vinyas.  V.  Bancada. 
BANCARROTA,  s.   f.  Bancarrota,  quiebra. 

Creditorum  fraudatio. 
BANDA,  s.  f.  certa  insignia.  Banda.  Balteus, 
BANDA  ,  costat ,  part.  Banda.  Latus ,  ora. 
BANDA,  paratge.  Par  age,  lugar.  Situs ,  locus. 
BANDA  ,  partit.  Banda.  Factio. 
BANDEJAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Desterro. 
BANDEJAR.  v.  a.  ant.  V.  Desterrar. 
BANDERA,  s.    f.   Bandera.  Vexillum  ,  sig- 

num. 
BANDERA,  adj.  fam.  rodayre.  Andariego.  Am- 

bulatorius. 
ASSEGURAR  i/A  BANDERA,  f.  Náut.  Asegurar  la 

bandera.  Ictu  plumbese  glandis  é  tormento 

bellico  vexilla  iigere  in  navi. 
AXECAR  ó  ALSAR  bandííra.  f.  í'erse  cap  d'  algún 

bando.  Levantar  bandera.  Saditioni  aut  fa- 

ctioni  praeesse. 
BANDERADO,  s.  m.  Abanderado.  Vexilla- 

rius,  signifer,  vexillifer, 
BANDERER.  s.  m.  ant.  V.  Banderado. 
BANDERETA.  s.  f.  dim.  Bandercta  ,  bande- 

rica,  banderilla.  Parvam  vexillum. 

BANDERETA    DE     CAMPANAR.     Veleta.     Vcxillaris 

pinna ,  ventorum  índex. 

BANDBRETA    DE    CAMPANAR.  mct.  la  pCrSOna  iu- 

constant  y  variable,  l'ehta.  Vento  mobilior, 
vel  Índice  ventorum  niutabilior  homo. 

BANDERILLA,  s.  f.  BunderiUa ,  bauderica. 
Brevis  hasta  cúspide  praeferrata  in  formam 
vexilli  constructa. 

BANDEROLAS,  s.  f.  p.  Náut.  Grímpolas.  Fe- 
stiva vexilla. 

BANDEIX  ,  BANDEIG.  s.  m,  anx.  V.  Des- 
terro. 

BÁNDOL.  s.  m.  faccid ,  partH.  Bando.  Fa- 
ctio. 

BÁNDOL  ,  crida ,  ban.  Bando.  Edícram. 

VI- 


BAN 

DIVIDIR  EN  bXndols.  {-.Abanderizar^  banderi- 
zar. In  factiones  disfrahere. 

PUBLICAR  UN  BÁNDOL.  í.  Ecliar  hondo.  Edictum 
promulgare. 

BANDOLA,  s.  m.  instrumént  niúsic.  Bandola. 
Lyra  niinor. 

BANDÜLEJAR.  V.  a.  ant.  Saltear.  Grassari, 
latrocinari. 

BAN  DOLER,  s.  m.  Bandolero,  bandido,  saltea- 
dor. Grassator. 

BANDOLERA,  s.  f.  especie  de  banda.  Bando- 
lera. Balteus. 

BANDONER.  s.  m.  ant.  V.  Pendonér. 

BANDOSÍTAT.  s.  f.  ant.  V.  Parcialitat. 

BANDURRIA,  s.  f.  instrumént  músic.  Ban- 
durria. Minor  cithara. 

BANQUÉR.  s.  m.  cambiador.  Banquero , 
cambista.  Mensarius. 

BANQUER  ,  en  ijl  jog.  Banquero.  Mensarius. 

BANQUET.  s.  ni.  dim.  Banquillo.  Sedile. 

BANQUET,  menjar ,  convit  espléndid.  Banque- 
te. Conviviuin. 

BANQUETA,  s.  f.  la  de  tres  peus.  Banqueta. 
Tripus ,  scabellum. 

BANQUETA  ,  Arquít.  Embasamento.  ^dificii  ba- 
sis  continenter  ducta. 

BANQUETEJAR.  v.  n.  ant.  Banquetear.  Con- 
vivari,  epulari. 

BAN  Y.  s.  m.  1'  accid  y  efecte  de  banyarse. 
Baño.  Balneatio. 

BANY ,  él  lloc  en  que  s'  banya.  Baño.  Bal- 
neum. 

BANYs ,  p.  las  ayguas  propias  per  banyarse. 
Baños.  Balnearia. 

BANY  DE  MARÍA.  Chim.  Búño  de  Marta.  Bal- 
neum  Mariae. 

PÍNDRER  BANYS.  f.  Tomar  baños.  Balneis  uti. 

BANYA.  s.  f.  Cuerno ,  hasta  ,  punta  ,  madera 
del  ayre.  Cornu. 

BANYA ,  joc.  él  bbny  en  él  cap  ,  que  resulta 
d'  algún  cop.  Tolondro  ,  tolondrón  ,  chiclwn, 
bolla ,  burugon.  Tuber. 

ABATRER  Á  ALGÚ  LAS  BANYAS.  f.  Hiet.  ant.  re- 
primir r  altanería  d'  algú.  Baxar  los  bríos. 
Alicuius  audaciam  frangere. 

F͡R  PORTAR  BANYAS.  f.  met.  bax.  Poner  los 
cuernos  ,  encornudar.  Cornua  maritis  adde- 
re. 

CARACOL  TREu  BANYA.  &c.  ccrt  jog  dc  críaturas. 
Caracol,  caracol,  saca  los  cuernos  al  sol.  &c. 
Cochlea  exere  cornua. 

BANYADA.  s.  f.  Cornada.  Cornu  ictus. 

BANYADOR.  «.  m.  ant.  V.  Banyér. 

BANYADOR ,  ant.  él  lloc  fangos  en  que  s'  rebol- 
can  los  porcs  senglars.  Bañadero.  Limosui 
Jacus. 

BANYAMENT.  s.  m,  ant.  T  acció  de  banyar- 
se. Baño.  Balnei  usus. 

BANYAR.  V.  a.  ant.  mullar.  Bañar.  Livare, 
madefacere. 


BAN  83 

BANYAR  ,  Tnullar  ó  tocar  ]'  aygiia  alguna  cosa 

com  :   BANYAR  un  riu  las  murallas  d'  alguna 

ciutat.  Bañar.  Aüuere. 
BANYARSE.  v.  r.  V.  Péndrer  banys. 
BANYAT,  DA.  p.  p.  Bañado. 
BANYÉR.  s.  f.  Bañero.  Balneator. 
BANYETA.  s.  f.  dim.   Ctiet-necillo ,  cuernecico, 

Corniculum. 
BANVETA.  vulg.  joc.  nom  que  s'  dona  al  dimoni. 

Pateta,  patillas.  Cacodxmon. 
BANYUT,  DA.  adj.  Cornudo.  Cornutus. 
BAPTLSMAL.  adj.  Bautismal.  Baptismaiis. 
BAPTISME.  s.  m.  Bautismo.  Baptismus. 
BAPTISTERL  s.  m.  Baptisterio ,   bautisterio. 

Baptisterium. 
BAQUETA,  s.  f.  burxa  de  V  escopeta,  fuséll, 

&c.  Baqueta.  Virga  pulveje  pyrio  scloppeti» 

infarciendis. 
TRACTAR  Á    BAQUETA   f.    Tratar    á    baqueta. 

Acriter,  duré  in  aliquem  se  gerere. 
BAQUETAS,  p.  cástig.  Boquctas.  Militis  rei  ver- 

beratio. 
PASSAR  PER  LAS  BAQUETAS,  f.  Baquetear,  pasar 

por  las  baquetas.  Militem  reum  virgis  ca;de- 

re. 
BAR  ,  BARA,  BARE.  s.  m.  ant.  fals ,  traydor. 

Fementido ,  alevoso  ,  traydor.  Perfidus. 
BARALLA.  s.  f.  Riña.  Rixa ,  iurgium  ,  con- 

tentio. 
BARALLAS.  p.  rahóns,  disputas.  Brega.  Con- 

tentio. 

CÓMPTES  VELLS  BARALLAS  NOVAS,  ref.   A  CUentttS 

viejas,  barajas  nuevas.  Nomina  inveterata 

rixas  pariunt. 
BARALLADOR.  s.  m.  ant.  Pendenciero,  bus' 

carruidos.  Rixosus. 
BARALLAR.  v.  a.  territ.  V.  Renyar ,  repén- 

drer. 
BARALLARSE.  v.  r.  bátrerse.  Reñir.  Rixari. 
BARALLARSE ,  teñir  rahons.  V.  Teñir  rahons. 
BARANA.  s.  f.  la  d'  escala  y  semblants.  Ba- 
randilla, barandal,  Peribolus,  lorica. 
BARANA,  de  terrat  y  semblants.  Pr^riZ,  ante- 
pecho. Lorica  latericia,  sáxea  ,  vel  lignea. 
BARANDAT,    s.  m.  ant.    V.  Envá  ,  paret 

prima. 
BARAT.  í.  m.  ant.  V.  Trampa  ,  engany ,  fal- 

sedat. 
BARAT,  ant.  V.  Barata,  cambi. 
BARATA,   s.  f.  Trueco,   trueque.   Commuta- 

tio. 
BARATADOR,  s.  m.  <xnu  Embaidor,  trampit- 

ta, falso.  Fraudator,  perfidus. 
BARATAR,  v.  a.  Trocar ,  cambiar.  Commu- 

tare,  permutare. 
BARATAT,  DA.  p.  p.  Trocado,  cambiado. 
BARATER.  s.  m.  ant.  V.  B:;ratador. 
BARATERÍA,  s.  f.  ant.  Embaimiento,  felonía.^ 

engaño  ¡  fiílssdad.  Frauí  ,  perfidia,  decep- 

tio. 

BA- 


84  BAR 

BARATET,  TA.  adj.  dim.  Baratillo.  Vili  pre- 
tio  emptus. 

BARATO  ,  TA.  adj.  Barato.  Parvo  pretio 
emptum. 

I.O  BARATO  ES  CAR.  Tef.  Lo  havato  es  caro  :  Lo 
ruin  y  mulo  de  balde  es  caro.  Quod  viliüs 
emitur  cariíu  plerumque  coHstat. 

FKR  ó  FERNE  BARATO,  f.  véndrcp  los  géneroí, 
ó  comestibles  á  preubax,per  d:spatxarlos 
luego.  Hacer  barato.  Minori  pretio  vende- 
ré. 

BAR.AY.AR.  v.  n.  ant.  V.  Renyar. 

BARB.  s.  m.  pkx.  Barbo.  Muilus ,  mullus  bar- 

•    batus. 

BARES,  p.  certa  malaltía.  Barros.  Vari. 

BARBA,  s.  f.  part  de  la  cara.  Barba.  Barba, 
mantum. 

BARBA,  pels  d'  ella.  Barba.  Barba. 

BARBA  DE  AARON.  hérba.  Barba  de  Jaron.  Dra- 
concium ,  aren. 

BARBA  DE  CABRA,  hérba.  Barba  de  cabra.  Bar- 
ba caprina,  prati  regina. 

BARBA  DE  GALL.  ant.  V.  Barballéra. 

BARBA  DE  JÚPITER,  hérba.  V.  Puntera. 

BARBA  puNYENT.  adj.  ant.  qui  comensa  á  posar 
barba.  Barbiponiente.  Ephebus. 

NEGRE  DE  BARBA ,  qiii  té  la  barba  negra.  Bar- 
binegro. Barba  niger. 

QUI  NO  TÉ  TIL  DE  BARBA.  Lampiño.  Imber- 
bis. 

ROS  DE  BARBA.  Barbirubio.  jEnobarbus. 

APUNTAR  LA  BARBA,  f.  Apuntar  el  bozo.  Inci- 
pere  lanugínem  serpere  per  malas. 

DiR  Á  LAS  BARBAS,  f.  Dccir  ú  ttno  cn  sus  barbas. 
Coram  ,  apertéque  loqui ;  aJiquid  alicui  ex- 
probrare. 

FER  LA  BARBA,  f.  afeytar.  Hacer  la  barba.  Bar- 
bam  tondere. 

TEÑIR  POCAS  BARBAS,  f.  met.  Tcncr  pocas  barbas. 
Nimis  iuvenem,  inexpertumve  esse. 

TEÑIR  UN  PALM  DE  BARBA,  f.  met.  sér  una  cosa 
molt  sabuda  per  molt  antiga.  Tener  tantas 
barbas.  lam  senuisse. 

PER  BARBA,  m.  adv.  ab  que  s' denota  que  d'alló 
de  que  s'  parla,  ni  ha  un  per  cada  hu;  y  axí 
s'  diu  :  perdiu  per  barba.  Por  barba.  Per 
singula  capita,  viritim. 

CANTEN  PAPÉRS   Y  MENTEN     BARBAS,     tef.    Callen 

barbas  y  hablen  cartas.  Taceant  linguae  ,  sit 
fides  chartis. 

Dum  loquimur  chartis  tenet  alta  silentia  vul- 
-•  tus. 

COM    MES    POCAS    BARBAS    MES    PbCA    VERGCÍYA. 

ref.  j^  poca  barba  poca  vergüenza. 

Non  malé  barbato  pudor  est  bene  multus  in 

ore. 

QUAND  VEJAS  LA  BARBA  DE  TON  VEHl  PELAR, 
POSA    LA    TEVA  Á   REMULLAR.     Tcf.  Quando    la 

barba  de  tu  vecino  vieres  felar  echa  la  tuya 
tn  remojo ,  ó  á  remojar. 


BAR 

Vicinum  ut  radi  dabitur  tibí  cerneré  barbam: 

Tune  propera  lymphis  tingere  ,  amice ,  tuam. 

Tune  tua  res  agitur,  paries  cum  proximus 

arder. 
BARBACANA,  s.  f.  de  teulada.  Alero.  Sub- 

grunda  ,  proiectura. 
BARBACANA  DE  MURALLA,  ant.  Barbacana  ^  ful' 

sabraga.  Pomoerium  ,  antemurale. 
BARBAGRÍS  ,    SA.  adj.  Barbirucio.    Barba 


vanegatus. 


BARBALLÉRA.  s.  f.  sotabarba.  Papada  .¡pa- 
padilla. Guttur  obesum. 

BARBALLÉRA  ,  la  dcis  galls.  Barbíts.  Galli  palea» 

BARBALLO.  s.  m.  territ.  V.  Espi'gol. 

BARBAMEC.  s.  m.  Barbilampiño.  Barbatu- 
his. 

BARBAR,  v.n.  ant.  posar  barba.  Barbar.  La- 
nugiiiem  per  malas  serpere. 

SANTA  BÁRBARA,  en  las  embarcacions  lo 
lloc  en  que  s'  guarda  la  pólvora.  Santa  Bár- 
bara. Pulveris  sulphurei  apotheca  in  navi. 

BARBARAiMEXT.  adv.  m.  Bárbaramente. 
Barbare. 

BARBARIA,  s.  f.  ant.  vlci  en  hl  parlar.  V. 
Barbarisme. 

BARBARIA  ,  crueltat  ,  inhumanitat.  Barbaria^ 
barbarie.  Sa^vitia,  ferocitas ,  barbaries. 

BARBARIC  ,  CA.  adj.  ant.  Barbárico.  Barba- 
rus. 

BARBARISME.  s.  m.  vici  en  él  parlar.  Bar- 
baris7no.  Barbarismus. 

BARBARÍTAT.  s.  f.  inhumanitat  ,  feresa, 
crueltat.  Barbaridad.  Peritas ,  inhumani- 
tas. 

BARBARÍTAT  ,  cxcés  ,  y  axí  s'  diu  :  es  una  bar- 
BARiTAT  lo  que  treballa  ,  lo  que  ménja.  Atro- 
cidad. Excessus. 

BARBARÍTAT  ,  disbarat.  Barbaridad.  Stulrum 
dictum  vel  factum. 

BÁRBARO  ,  RA.  adj.  fer,  cruel.  Bárbaro. 
Barbarus. 

BÁRBARO  ,  dit  del  idioma.  Bárbaro.  Barbarus. 

BÁRBARO  ,  incult ,  grossér.  Bárbaro.  Impolitus, 
incultus ,  agrestis. 

BARBARROTJ,  OJA.  adj.  Barbiroxo.  Barba 
ruber. 

BARBASSA.  s.  f.  aum.  Barbaza.  Promissa 
barba. 

BARBAT ,  DA.  adj.  Barbado.  Barbatus. 

BARBÉR.  s.  m.  Barbero.  Tonsor. 

BARBERA,  s.  f.  ant.  péssa  de  1'  armadura  an- 
tiga. Bobera  ,  baberol.  Buccse  tegmen. 

BARBERÍA,  s.  f.  ofici  5  exércici  d'  afeytar. 
Barbería.  Tonstria. 

BARBERÍA,  botiga  de  haihhr.  Barbería  .,  tiettda 
de  barbero.  Tonstrina. 

BARBETA,  s.  f.  dim.  Barbica  ,  barbilla  ,  bar- 
bita.  Barbula. 

BARBOTEJAR.  v.  n.  Barbotar.  Mussare, 
mussitare ,  mutirs. 

BAR- 


BAR 

BARBUT,  DA.  adj.  Barbudo.  Stipatam  &  pro- 

ductam  barbam  habens. 
BARCA,  s.  f.  Nave.  Navis ,  cymba. 
BARCA ,  per  passar  los  rius.  Barca.  Ponto ,  aca- 

tium. 
BARCA,  met.  fam.  1'  os  del  p!t  del  aucéll.  Caba' 

Hete.  Os  pectoris  avis. 

BARCA  PARADA  NO  GUANYA  NÓLITS.    Tcf.  Andan- 
do gana  la  aceña  que  no  parada  :  Badajo  de 
campana  s't  florece  no  gana. 
Nulla    navis   lucrum    ni    merces  transvehat 
affert. 

BARCADA,  s.  f.  Barcada.  Vectura  cymbae. 

BARCASSA.  s.  f.  Barcaza^  barcón.  Cymba 
maior. 

BARCATGE.  s.  m.  Barcage,  Naulum. 

BARCELONÉS  ,  SA.  adj.  cosa  de  Barcelona. 
Barcelonés.  Barcinonensis. 

BARCELONÍ,  NA.  adj.  natural  de  Barcelo- 
na. Barcelonés.  Barcinonensis. 

BARDANA,  s.  f.  hérba.  Bardana.,  lampazo. 
Lappa,  personata. 

BARDAX.  s.  m.  ant.  Puto.,  sodomita,  barda- 
ge.  Cinsdus ,  puer  meritorius. 

BARDAXA.  s.  f.  ant.  Bardaxa  ,  sodomi' 
ta ,  puta.  Meretrix. 

BARDÍ SSA.  s.  f.  tanca  de  barsérs ,  6  de  cosas 
semblants.  Barda ,  bardal ,  sito.  Spinetum, 
vepretum. 

BARÉNA.  s.  f.  Merienda.  Merenda,  anticoe- 
nium. 

BARENAR.  s.  m.  Merienda.  Merenda. 

BARENAR.  V.  3.  Merendar.  Merendam  sume- 
re. 

BARGANT,  TA,  adj.  dolént,  fraudul^nt,  as- 
tut.  Picaro.  Improhus,  nequam,  fraudulen- 
tus ,  versutus ,  calJidus. 

BARGANT,  él  minjó  mal  criat  y  vicios.  Picaro, 
pillo.  Puer  dissolutus  &  nequam. 

BARGANTADA.  s.  f.  Picardía.  Nequitia, 
sceius ,  fraus. 

BARGANTASSAS.  s.  m.  aum.  Picaronazo. 
Nequissimus ,  vaferrimus. 

BARGANTEJAR.  v.  n.  Picardear.  Nequiter 
agere. 

BARGANTERÍA.  s.  f.  deshonestedat.  Picar- 
día. Impudicitia. 

BARGANTERÍA  ,  dojenten'a  ,  fraudulencia  ,  astu- 
cia. Picardía.  Nequitia  ,  pravitas ,  fraudu- 
lentia,  astutia. 

BARLET.  s.  m.  instrument  de  fustér  y  d'  al- 
tres  oficis.  Barrilete.  Ferrum  quo  constrin- 
guntur  Jigna  dolanda. 

BARLIQUIBARLOQUI.  s.  m.  Saltabancos, 
salta  en  bancos  ,  saUimbanco.  Circuiator. 

BARLOVÉNT.  s.  m.  Burlovcnto.  Qaod  se- 
cundo venro  propius  stat. 

BARNABEU.  s.  m.  ant.  nom  d'  home.  Berna- 
bé. Barnabas. 
BARNATZ.  s.  m.  ant.  V.  Valor ,  esperit. 
Tom,  I. 


BAR  8^ 

BARNIS.  s.  m.  Barniz.  Licor  giimmosus,gum- 

minosus. 
BARMs,  en   r  Impremta.  Barniz.  Resina  tere- 

binthina  oleo  liquata. 
BARO.  s.  m.  Barón.  Baro. 
BARÓMETRO,   s.    m.    Barómetro.  Barome- 

trum. 
BARONA.  s.  f.  ant.  V.  Baronessa. 
BARONESSA.  s.  f.  Baronesa.  Baronis  uxor. 
BARONÍA,  s.  f.  territori ,  ó  dignitat  del  baró. 

Baronía.  Baronis  dignitas ,  aut  ditio. 
BARONÍVOL.  adj.  ant.  Faronil.  Virilis. 
BARONIVOLMENT.  adv.   m.  ant.  Faronil- 

mente.  Viriliter. 
BARQUÉR.  s.  m.  Barquero.  Navicularius. 
BARQUETA.  s.  f.  Barquita  ,  barquilla.  Cym- 

bala. 
BARQUILLA,    s.   f.  péx.    Almeja  ,    talinas, 

Mitilus ,  mitului). 
BARQUILLA,  pera  posar encens.  Naveta.  Acerra. 
BARQUILLA ,    ant.  especíe   de   vas  per  be'urer. 

Barquillo.  Cynibium. 
BARRA,  s.  f.  Barra,  palanca.  Vectis. 
BARRA,  ant.  la  viad  vid  de  la  roba  y  semblants. 

V.  Via ,  vio. 
BARRA ,  la  de  ferro  que  s'  tira  jugand  a'  la  bar- 
ra. Barra.  Vectis  férrea,  longurium  fe.-reum. 
BARRA  .  r  OS  en  que  están  encastadas  las  dents 

y  caxals.  Quixada.  Mandíbula. 
BARRA  ,  la  d'  or  ,  plata  ,  ó  altre  metall  sens  tre- 

ballar.  Barra.  Rudis  argenti ,  vel  auri  massa. 
BARRA,  jog.  Juego  de  la  barra.  Perrei  longurii 

ludus. 
BARRA  ,  en  1'  escut  d'  armas.  Barra.  Fascia   in 

gentilitiis  stemmatibus. 
BARRA,  per  teñir  tancada  ab  seguretat  la  porta. 

Tranca.  Repagulum  ,  vectis. 
BARRAS,  p.  en  lo  jog  de  la  m»sa.  Barras.  Ar- 

cuatum  ferrum  trudiciilaris  arare. 
BARRAS,  las  del  psny   de    pisroia  ,  ó  escopeta. 

Galillo.  Canis  rostrum. 
ALSAR  LAS  BARRAS,  f.  del  pany  de   las  armas  da 

fog.  V.  Alsar. 

JUGAR  Á  LA  BARRA  :  TIRAR  LA  BARRA,  f.  Jugar 

Ó  tirar  á  la  barra.  Ferreum  longurium  conii- 
cere. 

PASSAR  BARRA,  f.  borrar  algún  escrit.   Testar, 
tachar.  Delere. 

TENiR  EONA  BARRA,  f.  Tcncr  busn  diente.  Eda- 
cem  esse. 

BARRACA,  s.  f.  Barraca,  choza.  Tugurium. 

BARRüCA  ,  de  véndrer  cosas  en  la  plassa.  Gara- 
vito.  Statio  lignea  elevata. 

BARRACA  DE  PORc.  BDt.  V.  Córt  de  tocinos. 

BARRAGAM.  s.  m.  especie   de  roba.   Barra- 
gan. Textum  cilicinum. 

BARRANC.   s.  m.   Barranco ,  abarrancadero. 
Anfractus, 

BARRAÑc  ,  met.  dificultat.   Barranco.   Labor, 
diñicultas. 

Y  BAR. 


86  FAR 

BARRAQUETA.  s.  f.  BarraquiUa.  Casula,tu- 
guriolum. 

BARRAT,  DA.  adj.  ant.  V.  Viat. 

BARREIG.  s.  m.  ant.  piilatge.  Pillage  ^  saco. 
Prícdatio. 

BARREJA.  s.  f.  Mezcla.  Mixtio. 

BARREjA,  la  que  s'  fa  d'  alguns  licbrs  pera 
béurer.  Mistela.  Quorundam  liquorum  mix- 
tio. 

FER  BARREJA  DE  LicoRs.  f.  Champurrar.  Com- 
miscere. 

BARREJAR.  v.  a.  Mezclar.  Miscere. 

BARREjAR  ,  cH  lo  jog  de  cartas.  Barajar.  Mis- 
cere. 

BARREJAR,  aiit.  saquejar.  Saquear.^  pillar.  Diri- 

pere. 

BARREJAT,  DA.  p.  p.  Mezclado  .>  baraja- 
do. 

BÁRRELE,  s.   m.  ant.   V.   Barra  d'  or  ó  de 

plata. 
BARRÉELA,  s.  f.  herba.  Barrilhi.  Herba  vi- 

traria. 

BARRERA,  s.  f.  la  del  toril ,  ó  semblant.  Bar- 
rera. Septum. 

BARRERA ,  la  que  s'  atravéssa  en  los  carrérs  y 
semblant.  Barrera.  Repagulum  ,  transver- 
sum  lignum. 

BARRET.  s.  m.  V.  Sombrero. 

BARRET ,  él  que  s'  posa  sobre  1'  escut  d'  armas 
deis  ecclesiástics.  Sombrero.  Petasus. 

BARRET ,  met.  r  home.  Sombrero.  Vir. 

BARRET  ALABAX.  Sottibrero  gaclio.  Deflexo  vel 
inclinato  folio  galerus. 

BARRET  DE  cAPELí.Á.  ant.  V.  Boneto. 

BARRET  DE    QUATRE  CORN'S.  ant.   V.  BonetO. 

BARRET  DE  TEULA.  SoDitrero  de  canal.  Galerus 
canalem  referens,  ad  canaiis  forinam. 

DÍGASLI  BARRET,  DlGASLl  SOMBRERO,  f.  OUvO  y 

azcytiino  ,  todo  es  uno. 
Njl  ok'se  distat,  si  res  spectetur  oliva. 
LLEVARSE   KL  DARRET.  f.  Quitar  el  sombrero. 
Caput  nudare. 

AHÓNT  HI  HA  BARRETS  NO  CAMPAN  CAPUTXAS. 

ref.  Juego  mayor  quita   menor.  Prsestantius 

praeponendum  venit. 
BARRETA,   s,   f.  dim.  Barreta.  Parvns  ve- 

ctis. 
BARRETA  DE  CORTINA.   Varilla.  Virga  rotunda 

férrea. 
BARRETAS,   p.  en   lo  teUr  de  brodar.  Barras. 

Teniae    leviores    in     machina    operis    phri- 

FER  BARRETADA.  f.  V.  Llevarse  el  barret. 
BARRBTER.    s.  m.    sombrerer.  Sombrerero. 

Pileorum  opifex. 
EARRETER  d'  agulla.  aut.   GorTcro.  Pileorum 

opifex. 
BARRETINA,  s.  f.  V.  Gorra. 
BARRE  s.  m.  de  ciutat  ,  vila  &c.  Barrio. 

Vicus. 


BAR 

barrí  ,  dos  de  casa.  Cerca.  Septum  ,  sepimen- 

tum. 
BARRIL,  s.  m.  Barril.  Doliolum. 
descarrega  barrils.  cert  jog.  Quebranta  hues- 

sos.  Ludus  puerorum  sic  dictus  ex  conver- 

sione  corporis. 

ESTAR    COM    las    SARDINAS    AL    BARRIL,    ref.    V. 

Sardina. 
BARRILET.  s.  m.  dim.   Barrilejo.,  barrilito., 

barrilillo.,  barrillico.  Parvum  doliolum. 
BARRINA.  s.   f.  Barrena  ,   barreno.    Tere- 
bra. 
BARRÍNADA.  s.  f.  forat  que  s'  fa  ab  la  bar- 

rina.  Barreno.  Foramen  terebra  apertuni. 
BARRiXADA  ,  en  la  roca.  Barreno.   Foramea    in 

petra  excavatum   nitrato  pulvere  infarcisn- 

dum. 
BARRINAMENT.    s.  m.   ant.    V.  Barrina- 

da. 
BARRINAR.  v.  a.  Barrenar.  Terebrare. 

EARRINAR  EL  CASCO  DEL  CAP  AE  LO  TREPA,  f. 

Trepanar.  Cranium  terebrare. 
BARRINAR  UN  VAXELL.  f.  Barrenar  un  navio. 

Navem  submergendam  terebrare. 
BARRINAT,  DA.  p.  p.  Barrenado. 
BARRUNTAR,  v.  a.  ant.  Barruntar.  Augu- 

rari. 
BART.  s.  m.  armadura  antiga  de  ferro  ó  cuyro 

ab  que  s'  cubría  ¿1  cabal).   Barda.  Muni- 

mentum   ex   corio    vel   ferro  quo  equorum 

pectora  tegebantur. 
BARTOMÉÜ.  s.  m.  nom  d'  home.  Bartolomé. 

Bartholomseus. 
BARTZ.  9.  m.  ant.  V.  Barro,      n 
BARUTELAR.  v.  a.  ant.  V.  Passar  fariña. 
BARUTELZ.  s.  m.  ant.  V.  Cedas. 
BAS.  prep.  ant.  V.  Bax. 
BAS ,  SA.  adj.  ant.  V.  Bax. 
BASA.  s.  f.  r  assénto  sobre  el  qual  se  coMoca  la 

columna,    estatua,  &c.   Basa.,   base.   Ba- 

sis. 
BASA,  en  las  figuras  matemáticas,  com  el  trián- 

gul.  Base.  Basis. 
BASA,  met.  fonamént  ó   principi.  Basa^  base. 

Fundamentum ,  principium. 
BASA  ,  en  él  jog  de  cartas.  Baza.  Chartarum  se- 
ries   á    victore    in    ludo    pageilarum    col- 

lecta. 
ARREPLEGAR  LA  BASA.  f.  V.  Arrcplegaf. 

DEXAR  CORRER  :    DEXAR  PASAR  LA  BASA.    f.    Sol' 

tar  la  baza.  Chartam  lusoriam  vincenti  sub- 
mittere. 
POBRE,  POCA  ó  PETiTA  BASA.  loc.  fam.  met.  qui 
és  de   poc    ingeni  ,    alcans  ó    desempenyo. 
Corta  pala.  Exigui  ingenii  homo. 

SENTADA   LA  BASA  ,  6   ESTA    BASA.   m.  adv.    aSSCU- 

t£t  el  principi  ó  aqu;st  principi.  Sentada  ¡a 
b.iza     sentada  esta  baza.  Hoc  pósito ,  sta- 


tiito. 


BASAR ,  BAISAR.  s.  m.  ant.  V.  Bes. 


BA- 


BAS 

BASARDA.  s.  f.  vulg.  V.  Phr. 

BASCA,  s.  {.Desmayo.  Animi   defectJo ,  deli- 

quium, 
cÁuRER  KN  BASCA,  f.  Desmoyorse .,  óof  á  alguno 

un  desmayo.  Linqui  animo. 
BASCOLL.  s.  m.  ant.  V.  Bescoll. 
BASCOLLEJAR.  v.  a.  ant.  V.  Clatellejar. 
BASILEU.  adj.  dit   del  animal  mort  natural- 

mént ,  y    de    sa    carn.   Mortedno.   Mortici- 

nus. 
BASÍLICA,  s.  f.  Basüica.  Basílica. 
BASÍLICON.  s.   m.  ungüent.   Basilicoa ,  ua- 

güento  amarillo.  Tetrapharmacum. 
BASILÍSC.  s.  m.  ant.  V.  Basilisco. 
BASILISCO,  s.  m.  Basilisco.  Basiliscus. 
BASQÜETJ.  s.  m.  Bascas ,  ansias.  Nausea. 
BASSA.  s.  f.  V.  Necessaria. 
BASSA  ,  d' aygua.  Balsa.  Palus ,  stagnum. 
BASSA ,  la  que  s'  forma  de  las  ayguas   pluvials, 

ó  vingudas  de  rius ,  en  que  s'  renta  la  roba, 

s'  abeura  él  bestiar  &c.  Lavajos.  Lacuna. 
BASSA,  en  los  molins ,  per  recuUir  1'  aygua  per 

mbldrer.  Cubo.  Receptaculum  aquarium  mo- 

letrjnse. 
BASSA  ,  per  péxos.  V.  Viv¿r. 

ESTAR  LO  MAR  COM  UNA    BASSA  d'    OLÍ.    f.    EstOf 

la  mar  en  leche.  Tranquillum  esse  mare. 
BASSAL.  s.  m.  mulladér.  Regajal.,  /ago.  Lacu». 
BASSAL  d'  aygua.  Cliarco.  Lacuna. 
BASSAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Baxesa. 
BASSAMENT.  adv.  mod.  ant.  V.  Baxamént. 
BASSAR.  \.  a.  ant.  V.  Baxar. 
BASSEYA.  s.  f.  ant.  V.  F5na. 
BASSO ,  NA.  adj.  Mellizo ,  gemelo.  Geminus, 

gemelus. 
BAST.  s.  m.  Basto.  Clitella. 
BAST ,  TA.  adj.  grossér,  tose.  Basto,  Rudis,im- 

politus. 
BAST.  p.  p.  ant.  V.  Abastat. 
BASTA,  s.  f.  Basta ,  hilban ,  paso ,  bastilla. 

Sarcimen  ,  sutura  superficialis. 
BASTAS,  p.  en  lo  mátalas.  Bastas.  Sutura  cul- 

citrae  superaptafa. 
BASTAD.U1ÉNT.  adv.  mod.  ant.  V.  Bastan- 

tamént. 
BASTAMENT.  s.  m.  ant.  provisió.  Bastimenr 
•*  to.  Commeatus  ,  annona. 
BASTAMENT  ,  ant.  V.  Suficiencia. 
BASTANT.  p.  a.  Bastante.  Sufficiens. 
BASTANT  ,  adv.  V.  Bastantamcut. 
BASTANTAMÉNT.  adv.  m.  Bastantemente. 

Sufficienter ,  satis. 
BASTANTMENT.   adv.    mod.   V.    Bastanta- 

raént. 
BASTANTÍSSIM,  MA.  adj.  sup.  Bastantísi- 
mo. Ampiissimns,  sufncientissimus. 
BASTAN TISSI.AIAMÉNT.  adv.  m.  sup.  Bas- 

tantisimamente.  Amplissimé. 
BASTAR.  V.  a.  ant.  abastar,  donar  V  abast. 

Abasteeer,  Copiam  parare» 


BASTAR.  V.  n.  Bastar.  Sufficere,  sat  esse. 
BASTAR,  ant.  V.  Sobrar. 
BASTARD,  DA.  adj.  Bastardo.  Adulterinus. 
BASTARDA  ,  lletra  cursiva.  Bastardilla.  Obliqua 

littera. 
BASTARDEJAR.  v.  n.  ant.   degenerar   dch 

séus.  Bastardear.  Degenerare. 
BASTARDÍA,  s.  f.  aat.  Bastardía.  Degenera- 

tio  ,  depravacio. 
BASTAT ,  DA.  p.  p.  ant.  Abastecido. 
BASTAX.  ».  m.  Palanquín.  Phalangarius,  baiu- 

lus. 
BASTA XAR.  v.  a.   ant.  Tr aginar  al  hombro. 

Baiulare. 
BASTA  Y.  s.  m,  ant.  V.  Bastax. 
B ÁSTER,  s.  m.   Bastero  .¡  albardero.  Clitella- 

rius. 
BASTIDA,  s.  f.  Andamio.  Tabulatum. 
BASTIDA ,  máquina  de  la  milicia  antiga.  Basti" 

da.  Pluteus,  rinea. 
BASTIDA  ,  ant.  V.  Edificí. 
BASTIDOR,  s.  m.  de  teatro.  Bastidor,  Deplo 

lum  linteum   super  compactos  aserculos  ex- 

pansus. 
BASTIMENT.  s.  m.  de  porta ,  finéstra ,  &c. 

Mareo.  Antae,  ianuae  ora. 
BASTiniENT ,  de  vidriera.  Bastidor.  Cancelli  vl- 

tro  instructi. 
BASTIMENT,  ant.  V.  Fábrica,  construcció. 
BASTIMENT,  ant.  provisió  de  viures.  Bastimento. 

Annona. 
BASTIR,  v.  a.  ant.  Edificar.  ^Edificare. 
BASTIR ,  ant.  usat  en  1'  art  de  fortificació.  V. 

Fortificar. 
BASTíT,  DA.  p.  p.  ant.  V.  Construit ,  edifi- 

cat. 
BASTO,  s.   m.   un  deis  colls  del  jog  de  cartas. 

Basto.  In  pagallis  bacilloriim  familia. 
BASTÓ,  s.  m.  Palo.  Fusris ,  bacilkis,  baculus. 
BASTO  ,  mángala.  Bastón.  Scipio  ,  baculus. 
BASTÓ  DE   CEGÓ,  el   que  usan  los  cégns  perqué 

els  servesca  de   guia.  Tiento.   B2culus,quo 

Cíecus  iter  praíentat. 
BASiO,  en  1'  art  de  la  seda,  él  que  scrvex  per 

recullir  tota   la  pessa  urdida,  per  passarla 

de    éll   al    plegador.    Bastan.    Dolabratum 

lignum  ,  quo  tela  sérica  impiicatur. 
REGNAR   ÉL   BASTÓ,  f.  Andar  el  palo.  Fustibus 

castigare. 

VESTEX  UX  BASTÓ  ,    Y  SEMSLAR.Í    UN     BARÓ.    ref. 

Afcyta  un  cepo .  parecerá  mancebo. 

Compon  un  sapillo  ,  parecerá  bonillo. 

Formosum   referet  stipes  bene  tonsus  Ephe- 

hum. 
BASTOMAR.  v.  n.  ant.  V.  Blasfemar. 
BASTONADA,  s.  f.  Palo.  Fustis  ictus. 

BASTONADA  DE  CEGÓ.  Púlo  de  cicgO.  FuStis  ¡CtUS 

vehemens. 

PER    UN    i'ART    Ó    UN    SARRO    DE     BASTONADAS,  f. 

Cargar  de  leña.  Fustibus  obruere. 

BAS. 


88  BAS 

BASTONEJAR.  v.  a.  Apalear  ,  dar  de  palos. 
Fuste  caedere ,  contundere. 

BASTONEJAT,  DA.  p.  p.  Apaleado. 

eo>i  DN  CA  bastoxí;jat.  loe.  Como  perro  con 
vexiga ,  con  cencerro ,  con  maza.  Uti  canis 
fuste  percussus. 

BASTONER.  s.  m.  ant.  V.  Vergu^r. 

BASTONER ,  en  los  balls.  Bastonero.  Choragus, 
chórese  dux. 

BASTONET.  s.  m.  dim.  Palillo.  Paxillus. 

BASTRACH.  i.  ni.  ant.  V.  Bestreta. 

DE  BAT  Á  BAT.  mod.  adv.  De  par  en  par. 
Expansií  ¡anuís. 

BATAPALUA.  s.  m.  ant.  V.  Matafaluga. 

BATALL.  s.  m.  Badajo ,  lengua.  JEñs  cara- 
pañi,  tintinabuli  lingua. 

BATALLA,  s.  f.  Batalla.  Prselium ,  pugna. 

BATALLA  ,  mct.  agitacló  ,  ¡nquietut  del  ánimo. 
Batalla.  Interior  pugna. 

BATALLA ,  ant.  V.  Batalló. 

BATALLA,  ant.  V.  Dísafio. 

BATALLA  Á  ULTRANSA.  ant.  V.  Ultransa. 

ARREAR  DE  BATALLA,  f.  ant.  DísponcrsB  para 
el  desafio.  Se  pra;parare  ad  duellum. 

BATALLADA,  s.  f.  Badajada.  Campanae  pul- 
satio. 

BATALLADOR ,  RA.  s.  m.  y  f.  ant.  Bata- 
llador., lidiador.  Certator,  pugnator. 

BATALLANT.  p.  a.  ant.  V.  Batallador. 

BATALLAR,  v.  a.  ant.  Pugnar,  lidiar.  Con- 
tendere. 

BATALLAR.  V.  H.  met.  maldaf.  Pugnar.  Con- 
trndere. 

BATALL ARESCH,  CA.  adj.  ant.  Lo  perta- 
nyént  á  guerra ,  ó  batalla.  Bélico.  Bellicus, 
beliicosus. 

BATALLAROS ,  SA.  adj.  ant.  V.  Bellico», 
guerrér. 

BATALLATIVOL.  adj.  ant.  V.  Batalla- 
resch. 

BATALLER ,  RA.  s.  m.  y  f.  ant.  V.  Batalla- 
dor. 

BATALLO,  s.  m.  Batallón.  Turba ,  agmen. 

BATAMBNT.  s.  m.  ant.  V.  Batimént. 

BATAMENT,  ant.  T  acte  de  bátrer  ó  pegar  á 
alcú.  Aporreo  ,  aporreamiento  ,  apaleamien- 
to. P^rcussio,  füstigatio. 

BATAN,  s.  m.  Batan.  Batus,  officina  fullo- 
nica. 

BATANAR,  v.  a.  Batanar.  Batuere  ,  laneum 
pinnum  densare  ,  stipare. 

BATATA,  s.  f.  V.  Patata. 

BATA  YA.  s.  f.  ant.  desafio.  V.  Batalla. 

BATATAR,  v.  n.  ant.  V,  Batallar. 

BATCOLL.  s.  m.  ant.  V.  Bcscoil. 

BATCOLLADA.  s.  f.  ant.  V.  Brscollada. 

BATEDOR.  s.  m.  ant.  V.  Picador  de  rentar 
roba. 

BATEDOR  ,  de  blat.  ant.  Trillador^  Árese  tri- 
tor. 


BAT 

BATEJAR.  V.  a.  Bautizar.  Baptismi  aquis  in- 

fantem  lustrare. 
BATEJAR  EL  VI.  f.  vulg.  Hict.  Bauttzar  el  vino. 

Vinum  aquá  diluere. 
BATEJAT  ,  DA.  p.  p.  Bautizado. 
BATP^LL.  s.  m.  ant.  petita  embarcació.  Batel. 

Scapha. 
BATENT.  $.  m.  de  las  portas.  Batiente.  VaW 

varum  arrectarius  limbus. 
BATERÍA,  s.  f.  Batería.  Tormentariuí  jus- 

gestus. 
BATERÍA ,   ant.    1'   acció  y  efecte   de   bátrer. 

Batería.  Conquassatio. 
BATERÍA,  met.  los  arguménts,  soMicituts,  &c. 

ab  que   s'  procura  conve'ncer  á  algú  ó  lograr 

algún  fi.  Batería.  Sollicitatio. 
BATERÍA  ,  ant.  V.  Combat. 
BATESTIRI.  s.  m.  ant.  V.  Baptisterí. 
BATEU.  s.  m.  ant.  V.  Batell. 
BATIAR.  V.  a.  ant.  V.  Batejar. 
BATIDOR  DE  EMPEDRAT.  s.  it.  ant.  va- 
gamundo. Callegero.  Concursator. 
BATIDOR  DE  ESTRADA,  ant.  vcu  dc  la  Milicia 

Batidor.  Excursor. 
BATÍFULLA.  s.  m.  ant.  V.  Batifullér. 
BATIFULLAR.  v.  a.    Batir  hoja.  Bractea- 

re. 
BATIFULLÉR.  s.  m.  Batihoja ,  latidor   de 

oro  ú  plata.  Bractearius. 
BATIMÉNT.  s.  m.  ant.   1'  acció  de  pegar.- 

Aporreo ,  apaleamiento.  Füstigatio. 
BATIMÉNT  d'  ALAS.  Aletada.  Alarum  agitatio. 

BATIMÉNT  DE  MANS.  PoUnOteO.   PlaUSUS. 

batimíínt  del  COR.  Latido  del  corazón ^  palpi- 
tación. Pulsatio ,  palpitatio  cordis. 

BATIMÉNT.  ant.  V.  Abatlme'nt,  bancarrota. 

BATISME.  s.  m.  Bautismo.  Baptismus ,  bap- 
tisma. 

BATiáME  ,  la  fe  Ó  certíficat  d'  éll.  Fe  de  bautis- 
mo. Testimonium   de  collato  alicui  baptismi. 
Sacramento. 

BATISTA,  s.  ni.  nom  d'  home.  Bautista.  Bap- 
tista. 

BATISTA.  8.  f.  especie  de  tela.  Batista.  Linteum 
subtile. 

BATLE.  8.  m.  territ.  V.  Batlle. 

BATLLE.  8.  m.  Alcalde^  bayle,  ludex  ordina- 
riut. 

PER    FALTA    d'    ALTRE    MON    PARE  FOU  BATLLE. 

ref.  Por  falta  de  hombres  buenos  á  mi  padre 

hicieron  Alcalde. 

Esiet  honestorum  quod  copia  nulla  virorum 

EIcctus  pago  prsesidet  ecce  pater. 
BATLLÍA.  s.  f.   Baylía.  Praetoris  ditio  ,   aut 

munus. 
BATLLÍÜ.  s.  m.  Bayiío.  Commendator,  eques 

beneficiarius. 
BÁTRER.  V.  a.  pegar  una  cosa  á  altra ,  com  : 

BATRKR  él  mar  las  murallas.  Batir.  Quatere. 
bXtrer  ,  ais  arbre».  Varear.  Perticá  excutere. 


■       BAT 

BÁTRHJR,  él  cor.  Latir  ^  puhaf,  Piiísare. 

BÁTKER ,  al  ferro.  Martillar.  Maileo  tundcre 
ferrum. 

bXtrer  ,  bh  grans  en  1'  era.  Trillar.  Triturare. 

BÁTRER  ,  ous.  V.  Dibátrer. 

BÍTRER,  él  peí  ó  llana  en  la  fábrica  de  som- 
breros. Batir.  Arcu  pilos  aut  lauam  excu- 
tere. 

BÁTRKR ,  ant.  tirar  contra  alguna  cosa.  V.  Re- 
bátrer. 

BÁTRER,  las  venas  y  arterias.  Latir,  pulsar. 
Venas  &  arterias  agitari. 

BÁTRER  ,  ve'ncer.  Batir.  Superare  ,  vincere. 

AL      BÁTRER.      loC.      Cn      lo     témpS    dc      BÁTRER. 

Por  la  trilla.  Triturse  tempere. 

BÁTRER    LAS     ALAS    LOS    AUCÉLLS.    f.    Batir     luS 

alas.  Abitare  ,  coiiimovere. 
BÁTRER  l'  empedrat.  f.  met.  fam.  ant.  rodar 
per  los  carrers  de  la  ciutat,  perdénd  lo  témps. 
Callefear.  Per  vicos  discurrere. 

O 

BÁTRER  LA  ESTRADA,  f.  Hnt.  Mil.  Batir  el  cant' 
fo :  Batir  la  estrada.  Campum  lustrare. 

BÁTRER  EN"  FERRO  KRET.  f.  inet.  Maclujcar,  ma- 
jar en  hierro  frió,  Prigidum  ferrum  tundere. 

BÁTRER  DE  MANS.  f.  pic3r  de  maus.  Palmear, 
palmotear.  Manibus  plaudere. 

BÁTRER  MONEDA,  f.  Batir  ,  labrar  moneda.  Mo> 
netaní  cudere. 

BÁTRER  LAS  MURALLAS,  f.  ab  V  artillería.  Batir 
las  murallas.  Tormentis  mcenia  quatere. 

BÁTRER    ÉL    SOL    EN   ALGÚN    PARATGE.  f.  Bailar 

el  sol  algún  espacio.  Replere  luce ,  locum 
iliuminare. 
BÁTRER  LO  TABAí,.  f.  Batir  el  tambor ,  la  caxa. 
Tympanum  pulsare. 

AL  MAL  DE    CAP    íiL     MENJAR   EL  BAT.    rcf.   A  la 

cabeza  el  comer  la  endereza.  Potus  cibusque 
languidum  sanat  caput. 

LA  VENTURA  d'  EN  SAMARRÓ  QUE  PENSABA  BÁ- 
TRER Y  BATERENLÓ.  ref.  V.  Ventura. 

BATRERSE.  v.  r.  Reñir.  Contendere ,  pug- 
nare ,  decertare. 

BATUDA,  s.  f.  Parva.  Messis  ad  triturara 
parata. 

ALSAR  LA  BATUDA,  f.  Desewparvar.  Tritúralas 
nifssss  coacervare. 

esténdrer  ó  PARAR  LA  BATUDA,  f.  Aparvar, 
emparvar.  Frumentum  in  área  tritunt-  apta- 
re. 

BATUSSA.  s.  f.  Escaramuza ,  reyerta ,  pen- 
dencia. Rixa. 

BATUT,  DA.  p.  p.  Batido,  trillado. 

BATXELLER.  s.  m.  ant.  V.  Batxiller. 

BATXELLERAT.  s.  m.  ant.  V.  Batxille- 
rar. 

BATXELLEJAR.  v.  n.  ant.  V.  Batxillerejar. 

BATXILLER.  s.  m.  Bachiller,  Bacallaureus, 
promagister. 

batxillí:r,  qui  parla  molt  y  fora  de  propósit. 
Bachiller.  Garrulus,  loquax. 

Tom.  L 


BAT  89 

BATXILLER AT.    s.  m.  Bachillerato.   Prima 

laurea,  priinus  gradus  Jittcrarius. 
BATXILLEREJAR.  v.  n.  Bachillerear.  iATulta 

inepté  garriré. 
BATXIL1,ERÍA.  s.  f.  Bachillería.  Garrulitas, 

loquacitas. 
BAÚL.  s.  m.  V.  Babul. 
BAUPRÉS,  s.  ra.  Náut.  Bauprés.  Malus  in- 

flexus  prorae  innitcns. 
BAUSADOR.  s.  m.  ant.  V.  Traydór. 
BAUSÍA.  s.  f.  ant.  Felonía,  traición.   Perfidia, 

infidelitas. 
BAVASSALL.    s.    m.    ant.    V.    Babadero   de 

criatura. 
BAX,  A.  adj.  lo  que  té  poca  alsaria.  Baxg.  De- 

pressus ,  huniilis. 
BAX ,  dit  deis   colors.  Baxo.   Debilis ,  langui- 

dus. 
BAX  ,    dit  del  estil.   Baxo.  Humilis  ,    negle- 

ctus. 
BAX  ,  met.  humll ,  ordinari ,  despreciable  ,  aba- 

tut.  BlIXo,  Abiectus,  contemptibilis. 
BAX  ,  inclinat  envers  la  térra  ;   com  :    cap  bax, 

ulls  EAXos.  Ba^o.  üemissus. 
BAX ,  dit  del  or ,  ó  de  la  plata.  Baxo.  Vilis, 
BAX.  s.  m.  ant.  banc  d'  arena  en  él  mar.   Bu' 

xío ,  baxo.  Vadum. 
BAX,  él  cantor  axí  dit.  Baxo.  Ima  voce  ca« 

nens. 
BAX ,  instrumént  músic.  V.  Contrabax. 
EAX ,  él  to  grave  de  la  veu   ó   deis   Instruments 

en  la  Música.  5.7X0.  Musicus  concentus  gravis 

vel  inius  sonus. 
BAX  de  devant,  met.  V.  Benéyt. 
BAX.  prep.   Debaxo ,  abaxo.  Sub ,  infra ,  sub- 

tus. 
BAX.  adv.  ab  veu  baxa,  apoc  apoc.  Baxo,  quedo, 

quediío.  Subiiiissá  voce. 
BAX  MA.  m.  adv.  sbta  ma.  Baxo  mano,  debaxo 

de  mano.  Clam,  occulté. 
BAX  PENA.  m.  adv.  So  pena,  Sub  poena. 
BAXos,  p.  las  péssas    mes  baxas  d'   un   edifici. 

Quartos  baxos.  Intima  domús  habitacula. 
TÉRRAS   BAXAS,   las    cercauas   al   mar.   Tierras 

baxas.  inferior  tractüs. 
ESTAR  AL  BAX.  f.  Andar  á  tres  menos  quarlillo. 

Inopia  laborare. 
BAXA.  s.  f.  Bjxa.  Diminutio  preíii. 
FER  BAXA.  f.  los  géneros ,  comestibles ,  dismi- 
nuirse son  preu.  Baxar  el  precio  de  los  géns' 

ros ,  somestibles ,  i¿c.  Minui   pretium    ¡ner- 

c  i  u  m . 
BAXADA.  s.  f.  lo  lloc  que  fa  devallant.  Baxa' 

da,  Via  declivis. 
BAXADOR.  s.  ni.  V.  Abaxadór. 
BAXADÓR ,  pedris,  Ó  cosa   semblant  per  baxar 

de  caball.  Apeadero.  Podium  ad  desiüendum 

ex  equo. 
BAXAMÉNT.  adv.  m.  Laxamente.  Turpiter, 

indigné. 

Z  BA- 


90  EAX 

BAXAR.  V.  n.  passar  á  un  lloc  bax.  Baxar. 
Descenderé  ,  exc?ndere. 

BAXAR,  air.olland, lo  Cjii  está  pendént  d'  alguna 
corda,  cordill  &c.  Descolgar.  Deniittere. 

íAXAR,  alga  de  caball,del  cotxe  &v.  Apearse., 
desmontar.  Ex  equo,  é  rhedá,  é  curru  descen- 
deré. 

EAXAR  ,  V.  a.  á  algú  de  cahall  del  cótxe ,  &c. 
Afear.  Aliquem  ex  fquo ,  é  curru  remo- 
veré. 

BAXAR,  alguna  cosa,  trayendla  del  lloc  elevar,  ó 
sitl  alt  en  qu'  estaba.  Deponer  ,  baxar.  De- 
ponere. 

BAXAR ,  lo  qu'  estaba  en  lloc  alt.  Baxar.  De- 
mittere ,  subniittere. 

BAXAR  DRAPS.  f.  ant.  V.  Abaxar. 

BAXAR  LA  BECADA,  f.  Fetitr  el  cuervo.  Alimoniam 
accipere. 

BAXAR   LO  PUXT  Ó   DE   PUNT.   f.  Músic.    BaXOr    íl 

punto  ó  de  punto.  Tonum  remitiere. 
BAXAT,  DA.  p.  p.  Biixado. 
BAXESA.  s.  f.  acció  ó  tet  vil  ó  indigne.  Baxe- 

za.  Dedecus,  probrum. 
BAXESA,  de  naxensa,  de  llinatge.  Baxeza  de 

nacimiento.  Obscura  conditio. 
BAXÍSSIM ,  MA.  adj.  sup.  Baxíúmo.  Valde 

demissus. 
BAXÓ.  s.  m.  instrumént  músic.  Baxon.  Decu- 

mana  tibia  música. 
BAXRELLÉU.  s.  m.  Baxo  relieve.  Dimidise 

eminentise  signa. 
BAXURA.  s.  f.  ant.  fondo ,  terreno  bax.  Hon- 
do. Demissior  canipi  pars ,  demissior  tractus. 
BAXURA  ,  ant.  V.  Baxesa. 
BAYART.  s.  m.  instrumént  pera  poxtar  mate- 

rials  per  edificis  y  altras   cosas.  Angarillas. 

Tabulatum  vectarium. 
BAYART  ,  de  tabernacle.  Andas.  Tensae. 
BAYEROLA.  s.  f.  ant.  V.  Abellerol. 
BAYETA,  s.  f.  Bayeta.  Textum  laneum  cirra- 

tum  &  iaxum. 
BAYETÜ.  s.  m.  Bayetón.  Crassius ,  rudiusque 

textum  laneum. 
BAYN.  s.  m.  ant.  V.  Bany. 
BAYNAR.  V.  a.  ant.  V.  Mullar. 
BAYONETA,  s.  f.  Bayoneta.  Sica, 
cop  DE  BAYONETA.  Bayenetozo.  Sicce  ictus. 
BAYTLE.  s.  m.  ant.'V.  Batlle. 

BE. 

BE.  s.  m.  ar.yéll.  V.  Anyéll. 

BE.  s.  m.  Bien.  Bonum. 

bí;.  adv.  Bien.  Bené ,  recté. 

BE  ,  molt ,  y  axí  s'  diu  :  camina  bí:  ,  menja  be. 

Bien.  Máxime ,  añatim. 
BE  ó  MALAMENT.   m.  adv.  Mül  qus  bien.  Vel 

malé  sic  tándem. 
BE  bí;  X  BÉ.  De  bueno  á  bueno  :  De  bien  á  bien. 

Sponte ,  libsnti  animo. 


BE 

EK  VA,  Mbt/T  BE  VA.  f.  írón.  ab  que  se  desaproba 
algún  desorde.  Buena  va  la  danza.  Berbelié, 
oprime  quidem. 

be  li  está  :  MOLT  BE  Li  estX.  f.  ab  que  s'  ex- 
préssa  q'  algú  merex  él  mal  que  li  succehex. 
Bien  emple.ido ,  bien  empleado  le  está.  Méri- 
to illi  acciuit. 

FÉR  EÉ.  f.  afavorir  á  algú.  Hacer  bien.  Benefa- 
cere. 

I 

FÉR  LO  BÉ  Á  UN  DiFUNT.  f.  Ha:er  las  honras. 
íusia  solvere. 

SÉMPRK  VE  EK  :    EN  TOT   TEMPS  VÉ  BÉ   f.    BuenaS 

son  mangas  después  de  pasquas.  Muñera. 

AHONT  VAS  BÉ  ?  AHOXT  MES  NE  SÉ.  rcf.  V. 

Ahónt. 
EL  FÉR  BÉ  MAY  SE  PERD.  ref.  Hucer  bien  minea 
se  pierde. 

Quic  bené  tu  facias  semper  bené  facta  mane- 
bunt. 

NO  HI  HA  MAL  QUE  PER  BÉ  NO  VINGA.  ref.  No 

hay  mal  que  por  fejtn  no  venga. 

Et  bona  multoties  sors  inimica  parit. 

QUI  BÉ  t'  FARA,  ó  se   n'  ANIRÁ,  ó  SE  t"  MORIRÁ, 

ref.  V.  Anar. 

QUI  ÉT  VOL  EÉ  ÉT  FARÁ  PLORAR,  ref.  Qí((tí/I 

bien  te  quiere  te  hará  llorar. 

Qu!  te  flere  facit ,  te  sané  diligit  ipse. 
BEABA,  s.  m.  Silabario.  Syllabarium. 
BEAT.  s.  m.  ant.  V.  Beato. 

UNGLAS  DE  GAT    Y  CARA  DE  BEAT.  loC.    Í/míJS    dc 

gato  y  cara  de  beato. 

Ore  gerens  agnum  ,geris  unguibus,  improbe, 

felem. 
BEATA,  s.  f.  la  que  viu  en  comunitat.  Beata. 

Pia  foemina  religioso   habita  studioqus  erga 

Deum  vitam  devoté  exigens. 
BEATA  ,  dit  ironicamcnt  de  la  que  afecta  virtut. 

Beata  ,  gazmoñera  ,  beatona.  Vana  simulatse 

virtutis  ostentatrix. 
BEATERL  s.  m.  Beaterío.  Piarum  foeminarum 

habitaculum.  I 

BEATERÍA,  s.  f.  dit  ironicamént   de  1'  acció 

afectada  de  virtut.  Beatería.  Simulata  vir- 

tus. 
BEATIPICACÍÓ.  s.  f.  Beatificación.  Beatifi- 

catio. 
BEATIFICAR,  v.  a.  Beatificar.  Beatorum  nu- 
mero adscribere. 
BEATIFICAT,  DA.  p.  p.  Beatificado. 
BEATÍSSIM ,  MA.  adj.  sup.  Beatísimo.  Bea- 

tissimus. 
BEATITUT.  s.  f.  tractamént  que  's  d5na  al 

Summo  Pontífice.  Beatitud.  Beatitudo. 
BEATO,  A.  adj.  él   beatificar  per  hl  Summo 

Pontífice.  Beato.  Beatus. 
BEATO,  dit  ironicamént  del  que  afecta  virtut. 

Beato.  Pietatis  larvam  induens. 
BEATUTXO.  s.  m.  Beático.  Ineptus  virtutis 

simulator. 
BEBEDOR ,  RA.  s.  m.  y  f.  Bebedor.  Bibax. 

BE- 


BFB 

BEBÉNDA.  s.  f.   él  bon  ó  mal  giist  que  teñen 

los  licórs  particularniént  él  vi.  Boca.  Gustus, 

sapor. 
TEÑIR  BON  ó  MAL  r.EBENT.  f.  dit  del  vi  Ó  altre 

licor.  Tener  buena  ó  mala  embodidura.  Sua- 

vem   vel    iniucundum   gustui  ,    vel    palato 

esse. 
BÉC.  s.  m.  Pico.  Rostrum. 
BÉc  ,  met.  1'  extrernitat  d"  algunas  cosas,  com  : 

él  BÉc  de  la  capa  ,  mantellina  &c.  Pico  ,  ca- 

bo.  Acunien. 
BÉc  DE   ÁNEDA  ,  instpumént  de  Ciriirgiá.  Pico 

de  ánade.   Instrumentuna  chirurgicum  anatis 

os  referens. 
BÉC  DE   ciGONYA.  hérba.  Pico  de  cigüeña.  Ge- 

ranium. 

BÉC   DEL  GERRO  Ó  SEMBLANT.  PicO.  RoStrum. 

BÉc  DE  GRÚA,  ¡nstruiTiént  de  Cirurgiá.  Pico  d« 
grulla  ,  tirabala.  Strombiilcus. 

BÉc  DE  PARDAL,  instrumént  de  Cirurgiá.  Pico 
de  gorrión.  Instrunientum  chirurgicum  pas- 
seris  rostrum  referens. 

BÉC,  ant.  V.  Bóc. 

BÉC  Á  BÉc.  m.  adv.  ant.  V.  Cara  á  cara. 

cop  DE  BÉC ,  él  que  donan  los  aucélls.  Picota- 
zo. Rostri  ictus. 

TRAURER  DEL  BÉc.  f.  met.  SacoT  el  alma  de  pe- 
cado, íntima  extorquere. 

BECA.  s.  f.  distinctiu  de  collegial.  Beca. 
Trabea ,  fascia  lanea  transversé  super  pectus 
ducta. 

BECA,  la  plassa  de  coMegial.  Beca.  Locus  ut 
collegarum  numero  quis  adscribatur. 

BECADA,  s.  f.  Becada.,  chocha.,  perdiz.,  ga- 

-    lliiia  ciega  .,  pitorra.  Busticula,  gallinago. 

BAXAR  LA  BECADA,  f.  V.  Baxar. 

BECARIA.  s.  f.  ant.  V.  Carnicería. 

BECADELL.  s.  m.  auceil.  Chochin .,  chochina., 
chorchtn  ,  agachadiza.  Pirruia  ,  rubicilla. 

BÉCGROG.  s.  m.  ant.  V.  Bécmoll. 

BECMOLL  ,  s.  m.  qui  es  fácil  de  ser  engan- 
yat.  Boquimuelle  ,  boquiruhio.  Incautus. 

BEDELL.  s.  m.  portér  d'  Universitat.  V.  Ve- 
déll. 

BEDEYAR.  v.  n.  ant.  V.  Badallar. 

FER  BEF ,  BAF.  f.  ant.  V.  Fér  befas. 

BEFA.  s.  f.  irrisió.  Befa.  Irrisio ,  derisus. 

FER  BEFA  Ó  BEFAS,  f.  Befar.  Illuderc ,  irridere, 
subsannare. 

BEFAMÍ,BEFABEMÍ.  s.  m.Múúc.  Befa- 
bemt.  MusiciE  signum. 

BEGÜDA.  s.  f.  Bebida.  Potio. 

MALA  BEGVDA  ,  met.  mala  noticia.  Xarope.  Po- 
tio amara. 

BEGUDA,  la  que  fan  los  treballadórs  de  la  tcrra. 
Bocadillo.  Parva  refectio. 

BEGUT  DE  G  ALTAS.  Chupado  de  mejillas.  Genis 
extenuatus. 

BEJANÍA.  s.  f.  Bebería.  Stultitia,  ineptia. 

BEL.  s.  m.  d' ovellas,  anyélls ,  &c.  Balido. 
Balatus. 


BEL 


9r 


BELABARQUí.  s.  m.  trepa'  6  barrina  de   que 

usan  los  caüirayres.  Berbiquí.  Terebra  arcua- 

to  manubrio  in^tructa. 
BELAR.  V.  a.  1'  oveüa  ,  1'  anyéll  Scc.  Balar., 

valar.  Be.'are ,  balare. 
ovELLA  QUE  BELA  PERT  Bocí.  ref.  V.  Ovella. 
BLLITRALLA.  s.  f.  ant.  conjunt  de  pobres. 

Pobretería.  Pauperum  mendicorumve  copia 

vel  turba. 
BBLITRARIA.  s.  f.  ant.  mendicitat.  Gallofa. 

Mend ¡citas,  mendimor.inm. 
BELITRE,  s.  m.  brivó.  Belitre.  Vilís ,  malig- 

nus ,  nequam  ,  improbus, 
BELITRE  ,    ant.    mendicant.    Gallofero.    Men- 

dicus. 
BELITREJAR,  v.  n.  ant.  Pordiosear,  Gallo- 
fear. Mendicato  vivere. 
BELL,LLA.  adj.   bermbs ,   bonic ,  bén   fét, 

precios.  Bello.  Formosus  ,  pulcher  ,  decorus, 

egregius ,  eximius. 
BELL ,  bo,  apte  ,  á  propásit;  com:  béll  témp», 

BELL  dia.  Bello.  Bonus,aptus,  commodus. 
BÉLL ,   excelóérit ,  gran  ;   coai  :    béll    home  , 

BÉLL  enteniniént.  Bello.  Pfa;stans  ,  exce'lens. 
BÉLL  ,  gran   en  sa  linea  ;  com  :  bella  estona, 

BÉLL  tros.  Gran  ,  grande.  Magnus. 
Á  BÉLL  ULL.   m.  adv.  sens  pesar ,   mesurar,  6 

contar.  A  ojo.  Solo  rei  aspectu ,  re   tantüra 

perspectá. 
BELLACAMÉNT.  adv.  m.  Bellacamente.  In- 

decoré ,  turpiter. 
BELLACO,  s.  m.  picaro  ,  dolént.  Bellaco.  Vi* 

lis ,  malignus. 
BELLACO,  astut,  sagas.  Bellaco.  Callidus,  ver- 

sutus. 
BElLAMÉNT.   adv.   m.    Bellamente.    B.^llé, 

egregié  ,  perbejlé. 
BELLAQUERÍA,  s.  f.  dolentería.  Bellaquería» 

Scelus ,  piaculum. 
BELLAQUERÍA  ,  astucja  ,  sagacitat.   Bellaquería. 

Versutia ,  soilertia. 
BELLAQUET.  s.   m.  dim.  BellacueJo.  Soler» 

astuius. 
BELLASOR.  s.  f.  ant.  V.  Bellesa. 
BELLESA.  s.  f.  Belleza.  Pulchritudo  ,  decor, 

venustas. 
BELLICOS,  SA.  núj.  Bdicoso .,  guerrero.  Bel- 

licosus. 
BELLláSIM  ,  MA.   adj.   sup.  Bellísimo.  Pul- 

cherrimus ,  vaide  venustus. 
BELLÍSSIMAMÉNT.  adv.  m.  BAlísimamcn- 

te.  Pulcherrime ,  venustissimé. 
BELLOR.  s.  f.  a:it.  V.  Bell.:sa. 
BELLOTA,  s.  f.  gb.  Bellota.  Glans. 
BELLOTER,  RA.   adj.  anr.   1'  arbre  que  fa 

glans.  Bellotero.  Glandifcr. 
BELLOTER.  s.  m.  ant.  qui  culi  ia  gla.  Bellotero. 

Glandarius. 
BELLOTER,  ant.  V.  Glanér. 
BELLUGADISSA.  s.  f.  multitut  que  s'  mou. 

Hor- 


93  BEL 

Hormiguera  ,  hervidero.  Ebullitio  ,  sestus. 
BELLUGAR  ,  BELLUGARSE.  v.  a.  y  r. 

BulUr .  rcbullrr  ^  remecerse.  Cieri ,  moveri. 
BELLUGÓ.  s.  m.  péx.  Milano.  Milvus. 
BELTAT.  s.  f.  ant.  Beldad.  Muliebris  pulchri- 

tiido,  venustas. 
BELUA.  s.  f.  ant.  V.  Bestia. 
BEAIBE.  adv.   m.  ant.    Muy   bien.   Optiraé, 

egrei]¡;é. 
BEMOLL.  s.  m.  Bemol.,  B  mol.  Aliud  ex  sig- 

nis  Musiese. 
BEN.  adv.  m.  V.  Bé. 
BENA.  s.  í.  V.  Vena. 
BKNA  DE  FERRO,  ant.  la  llauna  que   s'  posa  á 

Jas  rodjs  de  cótxes ,  carretas  &c.  V.  Llau- 

nn. 
BENAURAT,  BENEUYRAT,  DA.  adj.ant. 

V.  Benaventurat. 
BENAVENTÜRADAMENT.  adv.  m.  Biena- 

vcijturndamente.  Beaté ,  feliciter. 
BENAVENTURANSA.  s.  f.  Bienaventuran- 
za. B¿atitudo,  bektitas,  felicitas. 
BENAVENTURAT,  DA.  adj.  Bienaventura- 
do. Beatus. 
BENAVENTURAT,  met.  sensUl  ,  simple.   Biena- 

venturado.  Vir  simplex. 
BENAVENTUROS,  SA.  adj.  ant.  V.  Ventu- 
ros ,  afortunat. 
BENDA.  s.  f.  ant.  V.  Vena. 
BENDAR.  V.  a.  ant.  Vendar.  Vittá  tegere, 

circumdare. 
BENEDICCIÓ.  s.  f.  Bendición.  Benedictio. 
FRUYT  DE  BENEDICCIÓ,  fill  de  llegítim  matríiiio- 

n¡.  Fruto  de  bendición.  Legitima  proles. 
DONAR  LA   BENEDICCIÓ.  f.   Ecliar  la  bendicion, 

Benedicere. 
DONAR  LA  BENEDICCIÓ.  f.  mct.  fam.  no  voler  ja 

cnte'ndrer   mes  en  algún   negoci.  Echar  la 

bendición.  Non  amplius  se  alicui  reí  ¡mmis» 

cere  velle. 
BENEDICTA,  s.  f.  liérba.  V.  Valeriana. 
BENEFACTOR,  RA.  s.  m.  y  f.  Bienhechor. 

Beneficus. 
BENEFICENCIA,  s.  f.  Beneficencia.  Benefi- 

centia. 
BENEFICI.  s.  m.  Beneficio.  Beneficium  ,   be- 

nefactum. 
BFNEFici,  Jun'd.   Beneficio.  lus  lege  vel  privi- 
legio datuni. 
BENEFICI   ECCLEsiXsTic.    Bcneficio   eclesiástico. 

Beneficium  ecclesiasticum, 
Qui  TE  oFKi  TÉ  BENEFICI.  ref.   Quien  ha  oficio 

ha  beneficio :  Quien  tiene  arte  va  por  toda 

parte. 

Arte  suá  dives  totum  faber  ambulit  orbem. 
wo  TKNiR  oFici  NI  BENEFICI.  f.  No  tener  oficio., 

ni  beneficio.   Vivere  vitam  omni  arte,  aut 

muñere  cxperiem. 
BENEFICÍAL.  adj.  lo  pertanyént  á  benefioi 

ecck^iástic.  Benejicial.  Beneficiarius. 


BEN 

BENEFICIAT.  p.  p.  Beneficiado. 

BENEFiciAT.  s.  m.  qui  obté  benefici  ecclesia'stic. 
Beneficiado.  Beneficiarius. 

BENEFICIOS ,  SA.  adj.  Beneficioso.  Benéfi- 
cas ,  utilis. 

BENEIR.  v.  a.  Bendecir.  Benedicere. 

BENEÍT,  DA.  p.  p.  Bendito.  Benedictus. 

BENEMÉRIT ,  TA.  adj.  Benemérito.  Bene- 
meritus. 

BENENANT.  adj.  ant.  V.  Bencstant. 

BENEPLÁCÍT.  s.  m.  Buneplácito.  Beneplaci- 
tum. 

BENESTANT,  BENESTANZ.  adj.  ant.  qui 
se  la  passa  bé.  Acomodado.,  acaudalada ., 
opulento.  Locuples,  dives,  pecuniosus. 

BENET.  s.  m.  nom  d'  home.  Benito.  Bene- 
dictus. 

BENÉVOL ,  A.  adj.  Benévolo.  Benevolus. 

BENEVOLENCIA,  s.  f.  Benevolencia.  Bene- 
volentia.  r 

BENEVOLENSA  ,  BENIVOLENSA.  s.  f. 
ant.  V.  Benevolencia. 

BENÉYT ,  TA.  p.  p.  Bendito.  x 

ES  UN  BENEVT.  d¡c  de  la  persóna  sensilla  y  de 
poc  alcans.  Es  un  bendito.  Simplex. 

BENFACTOR.  s.  m.  ant.  V.  Benefactor. 

BENEFET,  BENFET.  s.  m.  ant.  V.  Bene- 
fici. 

BENHAUIRAT,DA.adj.  ant.  V.  Benaven- 
turat. 

BENIFET.  s.  m.  anr.  V.  Benefici. 

BENIFEYT.  aJj.  ant.  V.  Beneficiat ,  afavorif. 

BENIGNAMÉNT.  adv.  m.  Benignamente. 
Benigné. 

BENIGNE.  adj.  afable  ,  piados.  Benigno.  Be- 
nignus,  humanus ,  mansuetas. 

BENIGNE  ,  met.  apacible  ,  suau  ;  com  :  clima 
BENIGNE.  Benigno.  Suavis  ,  placidus. 

BENIGNE.  s.  m.  met.  V.  Benaventurat,  bene'yt. 

BENIGNE.  s.  f.  V.  Benignitat. 

BENIGNÍSSIM  ,  MA.  adj.  sup.  Benignísimo. 
Benign'ssimus. 

BENIGNÍSIMAMÉNT.  adv.  m.sup.  Benigní- 
simamente.  Valde  benigné. 

BENIGNITAT.  s.  f.  Benignidad.  Benignitas. 

BENJUÍ,  s.  m.  Benjuí.  Láser. 

BENS.  p.  Bienes.  Bona. 

BENs  iMMOBLEs.  Blcncs  sitios  ,  liencs  raices, 
Bona  immobilia. 

BÍiNs  LLiBRES.  Bicnes  libres.  Bona  libera. 

BENS  MOBLES.  Bienes  muebles.  Bona  mobilia. 

BÉNs  MosTRENcs.  Bieues  mostrencos.  íncerti 
domini  bona. 

eí;ns  parafernals.  Bienes  parafernales.  Bon-a 
paraphernalia. 

BÉNS  seents.  ant.  V.  Bens  immobles. 

BENSTANT.  s.  m.  ant.  V.  Bcnestant. 

BENVINGUDA.  s.  f.  Bienvenida.  De  foelici 
adventu  gratulatio. 

BENVOLENCIA.  s,  f.  ant.  V.  Benevolencia. 

BEN- 


BFN 
BÉNVOÍ/ER.  s.  m.  Bienquerer,  querer  bie». 

Diligere. 
BENVOLGUT,  DA.adj.  Bienquisto.  Acceptus, 

gratus. 
BECUADRO,  s.  m.  Músic.  Bequadro.  B  qua- 

drum. 
BERBENA.  s.  f.  Verbena.  Berbena. 
berberís,  s.  m.  hérba.  Agracejo.  Berberii 

vulgaris. 
BERBERÍSC,  CA.  adj.  Berberisco.  Barbar!- 

CU5. 

BERBÍTZ.  s.  f.  ant.  V.  Ovella. 

BERBOL.  s.  m.  ant.  V.  Vérbol. 

BERBOí,OS,  SA.  adj.  ant.  quí  patex  lo  mal 
dit  vJrbol.  Ewpeynoso,  Impstiginosus. 

BÉRCANCÍ.  s.  f.  Chupador.  Crepundia ,  qua; 
pueris  lambenda  aptantur. 

BERGAMOTA,  s.  f.  V.  Pera  bergamota. 

PERÉRA  BERGAMOTA,  s.  f.  V.  Peréra. 

BERGANT.  s.  m.  V.  Bargant. 

BERGANTÍ.  s.  m.  Bergantín.  Myoparo. 

BERGINIA.  s.  f.  y.  Alberginia. 

BERGINIERA.  s.  f.  V.  Alberginiera. 

BERIL ,  BERILL.  s.  m.  pedra  preciosa.  Beri- 
lo. Beryllus. 

BERLA.  s.  f.  V.  Esberla. 

BERLINA,  s.  f.  Berlina.  Berolinensis  rheda. 

BERMELL.  s.  m.  Bermejo.,  roxo.  Rubeus. 

BERMELL ,  dit  del  uil.  Encamtzado.  Sanguine 
suffusus. 

FERRO  BERMELL.  Htcrro  Caliente.  Ferrum  can- 
dens. 

FÉR  TORNAR  AL  FERRO  BERMELL.  f.  EnrOXar., 

poner  encendido  el  hierro.  Candefacere  ferrum. 

PINTAR  DE  BERMELL.  Ewbcrmcjar.  Rubefa- 
cere. 

TORNARSE  BERMELL.  f.  per  vergonya.  Emberme- 
jecerse. Erubescere. 

MOLTS  GERMANS  EN  UN  COXCELL  LO  BLAVC  FAN 
TORNAR  BERMELL.  Tcf.  V.  Concell. 

BERMELLEJAR.  v.  n.  Bermejear.  Rubes- 
cere. 

BERMELLENC ,  CA.  adj.  Bermejizo.  Sub- 
rubíus. 

BERMELLO.  s.  m.  Bermejura.  Rubedo,  co- 
lor rubeus. 

BERMELLÓ,  pédra  mineral.  Bermellón,  minio. 
Minium. 

BERNADET.  s.  m.  péx.  Centrina.  Centri- 
na. 

BERNARDI.  s.  m.  nom  d'  heme.  Bernardina. 
Bernardinus. 

BERNAT.  s.  m.  nom  d'  borne.  Bernardo.  Ber- 
nardus. 

BERNAT  hermitX  ,  péx.  Bcmordo  hermitaño. 
Cancellus,  scyllarus. 

BERNAT  ,     BERNAT    ENDEVINA    QUI  t'   HA  TOCAT. 

cert  jog.  Adivina  quien  te  dio  que  la  mano  te 
cortó. 

Profer,  csece  puer,  quls  te  percusserií,  eia. 
Tom.  I. 


BER  9,^ 

BERNIA,  s.  f.  ant.  vestidura.  Bernia.  Vestís 

hibcrnica. 
BERREGAN.  s.  m.  ant.  V.  Barregam. 
BERRUGA.  s.  f.  Berruga.    Verruca  ,  mymje- 

cía. 
BERRUGASSA.  s.  m.  aum.  Berrugaza.  V'erruca 

grandior. 
BERRUGOS,   SA.  adj.  Berrugoso.  Verruco- 

sus. 
BERRUSCA.  s.  f.  territ.  V.  Rapa  de  raim. 
BERTROL.  s.  m.  per  pescar.  Garlitü.  Reticu* 

lum. 
cÁtRER  AL  BERTROL.  f.  met.  Caer  en  el  garlito, 

Capi. 
BES.  s.  m.  Beso.  Osculum,  suavium,  basium. 
EES ,  ant.  llabi.  Bezo.  Labrum. 
BESAMANS.  s.m.  Besamanos.  Manu  salutatio, 

veneratio. 
BESAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Bes. 
BESAN,  BESANT.  s.  m.  ant.  moneda  antiga. 

Besante.  Bisantium. 
BESAR,  s.  m.  ant.  V.  B^s. 
BESAR.  V.  a.  Besar.  OACulari. 

ARA    ME    BESETS    ARA    NO     ME    BESEtS.     ref.    V. 

Ara. 

l'  HOME  BESA  MANS  QUE  VOLDRIA  VÉüRER  CRK- 

MADAs.  ref.  Manos  besa  el  hombre  que  quer» 

ria  ver  quemadas  ó  corladas. 

Quas  velit  abscissas  aliquis  fert  oscula  dex- 

íris\ 
BESAVI.  s.   m.   Bisabuelo  ,   segundo   abuelo. 

Proavus. 
BE  SAVIA,   s.  f.  Bisabuela  ,  segunda  abuela, 

Proavia. 
BESCAMBRA.  s.  f.  ant.  V.  Bassa ,  necessa- 

ria. 
BESCOLL.  s.  m.  Cerviguillo.  Cervix. 
BESCOLLADA.  s.  f.  Pescozón.  Cervicis  per- 

CUSíio. 

BESCOMPTARSE.  v.   r.   Errar   la   cuenta. 

Errare  in  supputatione. 
BESCOMPTAT.  s.  ni.  ant.  V.  Vescomptat. 
BESCOMPTE.  s.   m.  Trabacuenta ,  yerro  de 

cuenta.  Error  calculi. 
BESCOMPTE.  s.  w.  ant.  V.  Vescompte.    ■ 
BESCOMTESSA.  s.  f.  ant.  V.  Vescoraptessa. 
BESCUYT.  s.  m.  de  pasta  composta  de  fariña 

ous ,  sucre  ,  &c.  Bizcocho.  Dulciarium  crus- 

tulum  ,  dulciaria  cocta. 

BESCLYT  DE   GALERA.  V.  Galeta. 

BEScuvT,  TA.  p.  p.  ant.  V.  Bescuytat. 

BESCUYTAR.  v.  a.  Bizcochar.  Bis  coquere; 
iterum  ,  denuo,  secundo  coquere. 

BESCUYTAT,  DA.  p.  p.  Bizcochado. 

BESCUYTET.  s.  m.  dim.  Biz.-ochiUo ,  bizco- 
chito.  Dulciaria  crustula  bis  cocta. 

BESET.  s.  m.  dim.  Besico ,  hesito.  Suavio^ 
lum. 

BESNET.  s.  m.  Biznieto.  Pronepos. 

BESNÉTA,  s.  i.  Biznieta.  Pronepjis. 


Aa 


BES. 


Q4  .         Pí^S 

BESNETOLÍ.    $.    m.  Tataranieto.  ,    chozno. 

Trinepos. 
BESNETOLINA.  s.  f.  Tataranieta ,  ehozna. 

Trineptis. 
BESNEULA.  s.   f.  hérba.  Lengua  de  perro. 

Cynoglossuni. 
BESSAC.  s.  m.  ant.  alforjas.  Bizazas.  Bisac- 

cium. 
BESSÓ,  NA.  adj.  Mellizo.,  gemelo.  Gemel- 

lus. 
BESSOGNA.  s.  f.  ant.  V.  Urgencia,  necessi- 

tat. 
BESSOGNAR.  v,  n.  ant.  V.  Necessitar. 
BESSOGNOS  ,  SA.  adj.  ant.  V.  Menesterós, 

necessitat. 
BESSOGON.  s.  m.  ant.  V.  Necessitat ,  me- 
nester. 
BESTIA,  s.  f.  Bestia.  Bellua. 
BESTIA,  met.  home  rudo.  Bestia.  Stolidus ,  ru- 

dis. 
BESTIA  BRUTA,  cxpr.  baxa  de   que   s'  usa  per 

despreciar  la  tontería  e'  incapacitat  d'  algú. 

Bestia.,  bruto.  Stolidus,  bebes. 
BESTIA  DE  cÁRREGA  Ó  DE  TRAGi.  Bestia  de  Car- 
ga. Jumentum  sarcinarium. 
SENSE  DiR  ASE  NI  BESTIA,  loc.  Sin  dtcir  oxte  ni 

moxte.  NuUo  prolato  verbo. 

FÉU  PLERS  A  BESTIAS    VOS     TIRARÁN    CÓSSAS.    rcf. 

Cria  cuervos  .¡y  te  sacarán  los  ojos. 
Pabula  da  corvis,  dement  tibi  lumina  corvi. 

QUI     BESTIA    VA    Á    ROMA,      BESTIA    TORNA,    rcf. 

V.  Anar. 
BESTIAL,  adj.  fér,  brutal.  Bestial  Belluinus, 

ferinus. 
BESTIALITAT.   s.   f.   ferocitat  ,    brutalitat. 

Bestialidad.  Peritas,  immanitas. 
BESTIALMJENT.  adv.  m.  Bestialmente.  Bel- 

luinum  in  modum. 
BESTIAR.  s.  m.  Ganado,  Grex,  pecus. 
BESTiAR,  met.  joc.   cria  de  polis  al  cap  ó  en 

altra   part   del   coi.    Ganado.    Pediculorum 

copia. 

CAP  DE   BESTIAR.  V.  Cap. 

BESTIAR  Bovi.  Gaiíado  vacuno.  Pecus  bovi- 
num. 

BESTIAR  cABRiu  Ó  cABRUM.  Gunodo  cabrto. 
Caprinum,  caprigenum  pecus. 

BESTIAR  DE  CERDA,  ant.  tocinos.  Ganodo  de 
Cerda.  Sues ,  porci. 

BESTIAR  GRos.  Ganado  mayor.  Armentarium 
pecus ,  armentum. 

BESTIAR  DE  LLANA.  Gauodo  lanar.  Pecus  la- 
ñare. 

RESTiAR  MENUT.  Ganado  menor.  Pecus. 

BESTIASSA.  s.  f.  aum.  Besíiaza.  Ingens  be- 
stia. 

BESTIEJAR.  V.  n.  ant.  bogejar.  Bobear.  Sto- 
lide  agere. 

BESTÍESA.  s.  f.  Necedad ,  bobería.  Stupor, 
vecordia. 


BES 

DIR  Ó  FÉR  BESTiESAS.  f.  Neceof.  loepté  dlcere 

vel  faceré. 
BESTÍO.  s.  m.  ant.  veu  de  fortificado.  Bas» 

tion.  Propugnaculum. 
BESTIOLA ,  BESTIOLETA.  s.  f.  dim.  Bes- 

tezuela.  Bestioia. 
BESl'RAURER.  v.a.  Adelantar.,  Anticipare. 
BESTRÁURER ,  met.   introduitse  en  la  conversa 

inoportunamént.  Meíer  su  cucharada, laopot- 

tuné  sermoni  se  immiscere. 
BESTRÁURER,  met.  V.  Pegar. 
BESTRER.  V.  a.  anr.  V.  Be^traurer. 
BESTRETA.  s.  f.  Dinero  adelantado.  Antici- 

patio  pecuniae. 
BETA.  s.  f.  V.  Veta, 
BETAY.  s.  m,  ant.   Batallador ,   combatiente, 

Bellator,  pugnator. 
BETÓNICA,  s,  f,  hérba.  Betónica.  Betónica, 

yettonica. 
BErUM.  s.  m.  Betún.  Bitumen. 
BETUMÍNAR.  v.  a.  ant.  V.  Embetumar. 
BEURADA,  s.  f,  él  mortér  ciar,  que  s'  tira  en- 
tre las  junturas   de  las   pedras  picadas  per 

unirlas.  Lechada.  C;tmenti  diluti  infusio. 
BEURADOR.  s.  m.  V,  Abeurador. 
BÉURER.  V.  a.  Beber.  Bibere. 
BÉURER  ,    reconcentrar  ,    reduind    á   menos, 

com   se  diu  de   la   roba  d'  un  vestit  quand 

s'  estreny.  Embeber.  Contrahere. 
BÉURER  AMORRAT.  f.  boca  per  avall.   Beber  de 

bruces.  Ore  pronum  ,  prostratum  bibere. 
BÉURER  Á  GALET.   Beber  á  gállete.  Fluentem  é 

lagenae,  aliusve  vasis  tubulo  limpham  ,  li- 

quoreinvé  hiante  ore  haurire. 
BÉURER  Á  GALET.    f.    met.  crcuref   fácil ment 

qualsevol    noticia  que  corra  entre  '1  vulgo. 

Beber  del  pilón  ó  en   el  pilón.  Rumorem  vul- 

gi  accipere. 

BÉURER    Á    LA    REGALADA,    f,    V.    Béuter  á   ga- 

let. 
BÉURER  X   LA   SALUD    DE    ALG(5.    f.   Brindar, 

beber  á    la  salud  de  alguno.  Fausta  alicui 

bibendo  precari. 
DONAR   BÉURER.  f.   Dar  de  beber.  Potum  prse- 

bere. 
SER  Bo  PER  BÉURER.  f.  Scr  bebedcro.   Potabi- 

lem  esse. 
AYGUA  EONA  PER  BÉURER.  Agua  bebediza.,  bebe- 
dera. Aqua  potabilis. 
coRNUT    Y    PAGAR  BÉURER.  expr.   vulg.   Tras 

cornudo  apaleado. 

Verbera    post    probrum   superaddit  nioecha 

marito. 

MAL    AOUANYADA     l'    AYGUA    QUE     BBU.    loC.  V. 

Aygua. 

EEURER    Y  BUFAR  NO  POT  SÉR.    ref.  Soplar  y  SQT' 

ber  no  puede  junto  ser.  No  se  puede  repicar 
y  andar  en  la  procesión. 
Fiare  slmul ,  sorberé  simul ,  res  ardua  sera- 
per. 

NO 


REU 

NO  DIGAS  d'  aquesta  AYGUA  NO  BEURE  PER 

TERSÓLA  QUE  siA.  ref.  V.  Aygua. 

BÉÜRERSE.  V.  r.  empaparse,  com  se  diu 
de  la  térra  que  s'  beu  V  aygua.  Embeber. 
Imbibere  ,  sugere. 

béurers'ho.  loe.  f'ain.  Cre'urers'ho ,  teñir  per 
cert.  Tragárselo.  Credere. 

BE  VENDA,  s.  f.  ant.  V.  Purga. 

BEVENDA.  ant.  V.  Beguda. 

BEXIGA.  s.  f.  V.  Vexiga. 

BEYNA.  s.  f.  V.  Veyna. 

BEYNOT.  s.  ni.  ant.  V.  Veyna. 

BEYRE.  s.  m.  Copa.  Cyathus  vitreas. 

BEZOAR.  s.  ni.  pedra  preciosa.  Bezoar  .^  be- 
zar.  Bezoardicus  lapis. 


BI. 


BIAIS,  s.  m.  ant.  V.  Biax.  H 

BIAX.  s.  m.  obliquitat.  Sesgo.  Obliquítas. 
BIAX.   met.   medi  térnie   per  fér   alguna   cosa. 

Sesgo.  Via,  ratio  ,  modus. 
Á   BIAX.    ni.   adv.   Sesgamente^   sesgadamente, 

Obliqu^ 
BIBLIA,  s.  f.  Biblia.  B;b!ia,  sacra  scriptura. 
BÍBLIC ,  CA.  adj.  Bíblico.  Biblicus. 
BIBLIOTECA,  s.  f.  Biblioteca.  Bibliotheca. 
BíBLIOTECARI.  s.  m.  Bibliotecario.  Biblio- 

thec:e  príepusitus. 
BICOCA,  s.  f.  cosa  de  poca  entitat.  Bicoca. 

Nullius  momenti  res. 
BIENNAL.  adj.  Bienal  Biennis. 
BIENNI.  s.  m.  Bienio.  Biennium. 
BÍGA.  s.  f.  Viga.  Trabs,  lignum  ,  tignum. 
BiGA ,  de  1'  esquena.  V.  Espinada. 

VÉURER  UNA  PALLA  EN    LOS    ÜLLS    DELS    ALTRES 
Y  NO  VEURER  UNA  BIGA  EN  LOS  SEUS.  ref.  Fer 

la  pi^ja  en  el  ojo  ageno  y  no  la  viga  en  el  su 

yo.  Festucam  in  altcrius  oculo  videre ,  neu- 

tiquam  vero  trabem  in  suo. 
BIGAMIA,  s.  f.  Bigamia.  Bigamia. 
BIGAMO,  s.  m.  Bigamo,  Bigamus ,  bis  coniu- 

gatus. 
BIGARRAR.  v.  a.  Abigarrar.  Depingere  ,  va- 

riegar«. 
BIGARRAT,DA.  adj.  Abigarrado.  Diversis 

variegatus  coloribus. 
BIGORNIA,  s.  f.  especie  d'  enclusa.  Bigornia. 

Incus. 
BIGOT.  s.  m.  ant.  V.  Bigoti. 
BIGOTERA,  s.  f.  él  tros  de  par.o  ó  cosa  sem- 

blant  ab  que  s'  subjectan  los  bigotis.  i5i¿;o- 

tera.  Fasciola  ad  coercendas  mysiaces. 
TEÑIR  BONAS  BIGOTERAS,  f.  Ser  hermós  de  cara. 

Tener   buenas  bigoteras.  Ore   venusto    pol- 

lere. 
BIGOTI.  s.  m.  Bigote.  Mystax ,  labri  superio- 

ris  pili. 
BIGOTI ,  ant.  V.  Llabi. 
BIGOTIS.  p.  péssas  cusldai  en  1'  entrecux  de 


J 


ETG  95 

las  calsas.  Etjtrepiernas.  Femoralíiim  divor- 
tio  assutus  pannus. 

cÁuRER  DE  BIGOTIS.  f.  Dar  de  hocicos ,  hocicar. 
Terram  ore  co.^tundere. 

CLAVAR  pe'ls  BIGOTIS.  f.  nict.  dir  á  la  cara. 
Dar  á  la  cara  :  Ech.irlo  por  Ijs  barbas ; 
Echar  ^  decir  en  sus  hocicos.  Coram,  palam 
reprehenderé ,  exprobrare. 

HOME  DE  BIGOTIS.  Howbre  de  bigote.  Vir 
gravis. 

LLEPARSÉN  LOS  BIGOTIS.  f.  Chuparsc  los  dcdos. 
Aliquo  cibo  summé  delectari. 

PASSARSE  LA  LLENGUA  pe'ls  BIGOTIS.  f.  Rela- 
merse, Os  lamberé. 

PEGAR  DE  BiGOTís.  f.  Dar  de  hocicos.  Ore  im- 
pingere. 

TEÑIR  BIGOTIS.  f.  met.  Tcncr  bigotes.  Constantii 
&  fortitudine  pollere. 

BIGUETA.  s.  f.  dim.  Vigueta.  Trabs  miniraa, 
tigilium. 

BILA.  s.  f.  ant.  V.  B.'Üs. 

BILIOS,  SA.  adj.  Bilioso.  Biliosus. 

BILIS,  s.  m.  Büis.  BiÜs. 

BILLONALLA.  s.  f.  ant.  V.  Moneda  de  ve- 
llo. 

BIMIÍSTRE.  s.  m.  Bimestre.  Bimestris. 

BIOMiiO.  s.  m.  ^iomfto.  ünibella  versatilis. 

BIOT.  s.  m.  ant.  V.  Bassa  d'  aygua. 

BIRADÓR.  s.  m.  Náut.  Birador.  Funis  trac- 
torius  nauricus. 

BIRAM.  s.  m.  Volatería,  Volatilia. 

BIRAR.  V.  a.  Náut.  Birar.  Navem  deflectere, 
alio  dirigere. 

BIRBADOR.  s.  m.  ant.  qui  arranca  hérbas. 
V.  Arrancador. 

BIRBADOR,  ant.  instrument  per  arrancar.  V.  Ar- 
rancadora. 

BÍRBA?.I£NT.  s.  m.  ant.  V.  Arrabassament. 

BÍRBAR.  v.  a.  ant.  V.  Arrabassar,  arran- 
car. 

BIRiBIS.  s.  m.  cert  jog  de  sort.  Biribis.  Ludí 
gonus. 

BIROLET.  s.  m.  lo  dir  de  dexa  y  posa.  Peri- 
nola. Trochulus  inscriptus. 

BIROLLA.  s.  f.  Birola ,,  casquillo.  Canthus, 
circulus  ferreus  quo  lignorum  aut  baculorum 
extrema  muniíintur. 

BIRRETA,  s.  f.  Birreta.  Pileum  Cardinalium. 

BÍRÜLE.  s.  f.  Bafulé.  Tibialium  volumen. 

Bíá.  s.  m.  anr.  péx.  Alache.  Sccmbrus. 

BISARRAMENT.  adv.  m.  Bizarramente. 
Egregie ,  strenue. 

BISARRIA.  s.  f.  generositat,  valor.  Bizarría. 
Magnanimiras ,  animi  fortitudo  ,  generositas, 
mai^nificentia. 

BISARRiSSI?ví ,  MA.  adj.  sup.  Bizarrísimo. 
Vaidé  egregias. 

BISARRO,  RA.  adj.  gen:;r5s.  Bizarro.  Gene- 
rosus ,  magnificiis. 

BISARRO.  V.  Herai6s,  gaüard. 

BI- 


q6  bis 

BISART.  s.  m.  ant.  aucéll.  Sacre.  Buteo. 

BISBAL.  adj.  cosa  de  Bisbe.  Obispal.,  episco- 
pal. Episcopalis. 

BISBAT.  s.  m.  dignitat  de  Bisbe.  Obispado. 
Episcopatus ,  Episcopi  dignitas. 

BISBAT  ,  territori ,  6  diócesi  del  Bisbe.  Obispa- 
do. Episcopi  dioeccsis,  ditio. 

BTSBE.  s.  m.  prelat.  Obispo.  Episcopus,  an- 
tistes ,  prarsul. 

BISBE  d'  anei.l  ,  ó  AUXILIAR.  Obispo  de  atñllo., 
auxiliar.  Gratiá  juvandi  alterius  crcatus 
Episcopus. 

BISBE   DE  GRACIA.  Ellt.  V.  Blsbc  d'  AncII. 

BISBE ,  met.  viilg.  véntre  del  porc.  Obispillo. 
Venter  faliscus ,  botulus ,  botcllus. 

BISNAGA.  s.  f.  hérba.  Biznaga.  Oreoseli- 
num. 

BISONYO.  s.  m.  Bisoño.  Militise  tyro. 

BISSAC.  s.  m.  ant.  V.  Bessac. 

BISSO.  s.  m.  ant.  pex.  V.  Bis. 

BISTÍA.  s.  f.  ant.  V.  Bestia. 

BISTORT,  TA.  adj.  Retorcido.  Retortus. 

BISTORTA.  s.  f.  hérba.  V.  Viftorta. 

BITÁCULA.  s.  f.  Náut.  Bitácora.  Pyxis  náu- 
tica. 

BITAS,  s.  f.  Náut.  Bitas.  Trabes  quibus  an- 
chorae  fuñe  firmantur. 

BITLLA.  s.  f.  Bolo.  Obeliscus  ligneus. 

joG  DE  B1TLS.AS.  Jucgo  de  bolos.  Trunculorum 
ludus. 

JOG  DE  BiTLLAS  ,  k]  pctít ,  á  que  jugan  los  mi- 
nyons  de  poca  edat.  Chirinola.  Puerilis  quí- 
dam ludus  pyramidularum  persimilis, 

KEY   EN  LO  jriG  DE    'JITLLAS.    DieZ  de  toloS.  Pt'l- 

marius  trunculiis  lusorius. 

BITLLET.  s.  m.  Billete.  Scheda,  schedula, 
epistoüuni. 

BITLLO  BITLLO.  m.  adv.  J  tocateja.  Mox, 
statim. 

BITONr.  s.  m.  Na'ut.  Bitones ,  escotillas.  Na- 
vis  valvcc. 

BITOR.  s.  m.  aucéll.  Bitor ,  rey  de  las  codor- 
nices. Glottis. 

BIÍSEGA.  s.  f.  instrumént  de  sabatér.  Bisa- 
gra. Lignum  tenue  perpoliendis  calcéis  de- 
ferviens. 

BIVARO  ,  BIVERO.  s.  in.  ant.  castor.  Biba- 
ro.  Canis  ponticus,  castor,  fiber. 

jüVAKi,  ant.  peí  de  castor.  Castor.  Castor, 
casKírese  lanx"  pilus. 

FÍVORA.  s.  f.  V.  Vivora. 

BíXEST.  adj.  que  s'  aplica  al  any  que  consta 
de  366.  dias.  Bisiesto.  Bissextilis. 

BIXET.  adj.  ant.  V.  Bixést. 

BL. 


BLA  ,  NA.  adj.  tou.  Blando.  Blandns. 
.A  ,   Jnt.  beaign 
suetus  •;  comis. 


1JÍ.A ,  Jnt.  beaigne  de  condició.  Blando,  Man- 


BLA 

CLA  ,  pastos,  amoros.  Blando.  Blandus,  mollis. 
BLADER.   8.  ra.  ant.  aucéll.  Triguero.  Triti- 

carius ,  frugipeta. 
BLADER ,  ant.  qui  comercia   en  blat.  Triguero. 

Tritici  commercium  agens. 
BLAN,  NA.  adj.  territ.  V.  Bla. 
BLANAMENT.  adv.  m.  Blandamente.  MolU- 

ter  ,  leniter  ,  blandé. 
BLANC,  CA.  adj.  Blanco.  Albus,  candidiis. 
BLANC  DE  BAiiBA.  Barbicano.  Barba  canus. 
BLANC  DE  CAP  Ó  DE  cABELLs.  Cuno.  Canesccns, 

incanescens. 
CABELLS  BLANcs.  Canas.  Canities. 
HOME   BLANC,  él  que  procohex   honradamént. 

Hombre  blanco.  Homo  verax,  intet^er  ^  recíse 

fidei. 

ROBA  BLANCA.   V.    Roba. 

BLANC.  s.  m.  él  color  blanc.  Blanco.  Albor. 
BLA|íc,  l'espay  que  s'  déxa  vúyt  en  los  egcriís. 

Lactina.  Snatium  vacuum. 
BLANC,  ñ  ú  objécte.  Blanco.  Scopus,  finis. 
BLANC  ,  senyal  ,  ahónt  se  dirigexen  é¡s   tirs. 

5/«nco.  Scopus ,  meta. 
BLANC,  en   r  ¡inprémpta  la  part  del  full,q'ie 

primeramént   s'    iinprimex.   Blanco.   Facijs 

qu;v;  prius  excudirur. 
BLANC  DEL  ou.  V.  Clara  del  ou.  •• 

BLANC    COM    UNA    TÓFA    DE  Nkv.  f.  BlaUCO  COmS 

el  ampo  de  ¡a  nieve.  Cand-ore  nivem  £equa;is, 

ARMAT   DE  PUNTA  KN  BI^AXC.    f.  V.  Armat. 
CONÉXER     AB     EL     BLANC     DELS     ÜLLS.     f.     met. 

penetrar  1'  intenció,  desitj  &c.  d'  a)gú. 
Conocérsele  á  uno  alguna  cosa  en  el  blanco 
de  los  ojos.  Signo  aliquo  quod  quis  intenjit 
vel  cupit,  dignoscere. 
DONAR  ó  DEXAR  FIRMA  EN  BLANC.  f.  Firmar  en 
blanco.  Chartam  obsignare ,  &  alterius  ñdA 
scribendam  credere. 

GIRAR  ELS  ULLS  EN  BLANC.  f.    PonCr  loS  OJOS   en 

blanco:  Torcer  los  ojos.  Pupiliam  oculi  in 
altum  extollere  ,  ita  ut  tantüm  appareat 
pars  alba. 

NO  DISTINGIR  EL  BLANC  DEL  NEGRE.  f.  A^O  dis- 
tinguir ¡O  blanco  de  lo  negro.  Álbum  é  nigro 
non  discernere. 

TOCAR  AL  BLANC  f.  inct.  Dar  en  el  blanco. 
Attingere. 

BLANCA,  s.  f.  certa  moneda.  Blanca.  Semiterun- 
cius ,  bessis. 

BLANCATXO,  XA.  adj.  Blancazo.,  blanque- 
cino. Alh'idas .,  alhidulus. 

BLANCCRÜ,  s.  m.  Jlbayakb.  Cerussa. 

BLANCOR,  s.  ni.  V.  Blan.-ura. 

BLANCOS,  SA.  adj.  ant.  V.  Blancaíxo. 

BLANCURA,  s.  f.  Blancura.  Albitudo,  albor, 
candor, 

BLANDEJAR.  v.  a.  ant,  V.  Blandir. 

BLANDEjAR.  V.  u.  V.  Balandtejar. 

BLANDICIA,  s.  f.  ant.   V.  Adulado  ,  lli- 

sbnja. 

BLÁN- 


BLANDIR.  V.  a.  la  llansa.  Blandir  ,  blntidear 
l.i  Linz.u  Vibrare. 

BL.WQUAIR.  V.  3.  ant.  V.  Embianquir. 

BLANQUEJADOR  ,  RA.  s.  m.  y  f.  Blanquea- 
dor. Dealbator. 

BLANQUEJADURA.  s.  f.ant.  Bhwqueadura. 
DeaJbatio. 

BLANQÜEJAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Blanque- 
jadura. 

BLANQÜEJAR.  v.  a.  fer  tornar  blanc.  Blan- 
quear. Dealbare. 

BLANQÜEJAR  LA  PARET.  ant.  V.  Emblanquí- 
nar. 

BLANQÜEJAR.  V.  H.  Hiostrar  alguna  cosa  sa  blan- 
cor. Blanquear.  Albescere. 

BLANQUEjAT,  DA.  p.  p.  Blanqueado. 

BLANQUER.  s.  m.  Curtidor.  Coriarius  subac- 
tor. 

BLANQUERÍA,  s.  f.  ant.  maniobra  del  blan- 
quér.  Curlidura.  Coriorum  politio ,  macera- 
tío  ,  subactlo. 

BLANQUERÍA ,  1'  oficína  del  blanquér.  Tenería^ 
curtidurúi.  Coriaria  officina. 

BLANQUESA.  s.  f.  ant.  V.  Blancor,  blan- 
cura. 

BLANQUET,TA.  adj.  dim.  Blanquillo.  AI- 
bidus. 

BLANQUET.  s.  m.  V.  Blanccrú. 

BLANQUETJ.  s.  m.  1'  acció  y  efecte  de  blan- 
quej'ar.  Blanqueo  ,  blanqueadura.  Dealba- 
tio. 

BLANQUIMENT.  s.  m.  ant.  V.  Emblanqui- 
ment. 

BLANQUINOS,  SA.  adj.  Blanquecino.,  blan- 
quizco. Aibincus. 

BLANQUIR.  V.  a.  ant.  V.  Emblanquir. 

BLANUUÍSSIM,  MA.  adj.  sup.  Blanquísimo. 
Candidissimu-i. 

BLANQUIT,  DA.  p.  p.  ant.  V.  Emblan- 
quit. 

BLANURA.  s.  f.  Blwdura.  Mollities. 

BLASFEMADOR,  s.  m.  V.  Blasll-mo. 

BLASFEMAR,  v.  a.  Blasfemar.  Execrari ; 
impie  In  Deum  vel  \n  Divos  joqiii. 

BLASFEMAT  ,  DA.  p.  p.  Blasfemado. 

BLASFEMIA,  s.  f.  Blasfemia.  Impius  in 
Deum  vel  Divos  sermo. 

BLASFEMO,  MA.  adj.  Blasfemo.  Blasphe- 
mus;  impjé  prolatus  ,  dictus. 

BLASFEMO,  s.  m.  blasfemador.  Blasfemo.  Blas- 
phemus  ,  impie  de  Deo  vel  de  Divis  lo- 
qiiens. 

BLASr.  s.  m.  ant.  nom  d'  honie.  V.  Blay. 

BLASMAR,  ant.  V.  Vituperar,  repe'ndrer. 

BLASME.  8.  m.  ant.  V.  Vítupcri. 

BLASMpR.  s.  f.  ant.  V.  Blasme. 

BLASSO.  s.  m.  Blasón.  Insigne  ,  scutaria 
icen. 

BLASSONADÓR ,  RA.  s.  m.  y  f.  Blasana- 
dar.  lactator. 

Tem.  I. 


BLASSONAMENT.  s.   m.    ant.    V.  Jactan- 
cia. 
BLASSONAR.  v.  a.  Blasonar.  lactare  se  in 

aliqua  re. 
BLASTEMAR.  v.  n.  ant.  V.  Blasfemar. 
BLAT.  s.  m.  Trigo.  Triticum  ,  fiumentum. 
BLAT  BLANCAL  ,  ant.  V.  B!at  candial. 
BLAT  cANDL'iL.   Trigo  Candial.,  candial.   Siligt- 

neum  triticum. 
BLAT   EN    HERBA.   Porrina.    Messes   virentes, 

sata. 
BLAT  DE  MORO.  Maiz .,  trigo  de  la  India.  Mil- 

lium  Indicum. 
BLAT    ORE.    Tizón  ,     alheña.    Triticum    adus- 

tum. 
BLAT  ROTG  Ó  ROJAL.  Rubion.  Irio ,  fobus. 
CAMP  DE   BLAT   DE  MORO.  Maizal.  Ager  millio 

Indico  satus. 
BLATS ,   los  sembráis.  Panes  ^  trigos.    Fru- 

menta. 
AjÁuRERSE  ELs  BLATS.  f.  V.  Ajaurersc. 
TORNARSE  ORB  LO  ELAT.  Alheíiarss.  Rubiginc 

corrumpi. 

NO    DIGAS    BLAT    QL  E    NO    SIA  AL  SAC  ,  Y  ENCARA 

BEN  LLiGAT.  reí.  De  la  mano  á  la  boca  se 
pierde  la  sopa. 

Ssepius  ora  interque  manum  cadit  offula  dul- 
cís. 

BLAU,  VA.  adj.  /ízul.  Cseruleus. 

BLAU,  met.  ant.  V.  Enve  os. 

BLAU  DE  CEL.  Azul  celcsíe.  C;rruleus. 

BLAU  TURQLÍ.  Azul  tufqui .,  íurqucodo.  Valde 
caeruleus. 

BLAU.  s.  m.  el  que  resolta  en  alguna  part  del 
eos,  de  algún  cop  ó  contusíó.  Ramalazo.  Li- 
vor. 

BLAUET.  s.  m.  h¿rba.  Ciano.,flQr  de  aliso. 
Cyanus. 

BLAVEJAR.  V.  n.  Azulear.  C-cruleo  colore 
infectum  apparere. 

BLAVENC  ,  CA.  adj.  Azulado.  Csruleus, 
subcíeruleus. 

BLAVURA.  s.  f.  anf  V.  BIau  ,  él  que  resulta 
d'  algún  cop  ó  contusió. 

BLAY.  s.  m.  nom  d'  home.  Blas.  BlasJus. 

BLE.  s.  m.  Torcida ,  mecha.  Ellychnium ,  my- 
xum. 

BLE  ,  ant.  V.  Broc  de  llumanera. 

BLEDA.  t.  f.  Acelga.  Beta ,  ceta. 

BLEDA.  í.  m.  y  f.  met.  tonto.  Papamoscas.  Bar- 
dus ,  hebes. 

BLENERA.  s.  f.  Mechero.  Myxus. 

BLENERA  ,  horba.  Verbasco.,  gordolobo,  cande- 
laria. Verbascum  ,  locumbra  ,  candelaria. 

BLET.  s.  m.  Bledo.  Blirum. 

NO  SE  m'  en  doña  un  elüt.  f,  No  se  me  da  un 
bledo.  Flocci  non  fació. 

BLONDA,  s.  f.  Blonda.  Tenia  yd  vitta  sérica 
reticulata. 

BLOQUEAR.  V.  a.  ant.  V.  Bloquejar. 

Bb  BLO- 


93  BLO  I 

BLOQUEJAR.  v.  a.  Bloquear.  Circumcludere, 

cirvunisepire. 
BL0QLT5TJ.  t.  m.  Bloqueo.  Omnis  aditus  in- 

terdusio. 


BO. 


BO ,  NA.  adj.  lo  que  te  bondat.  Bueno.  Bo- 
nus. 

po,  de  bon  geni.  Bueno.  Humanus,  facilis. 

Eo ,  gustos,  agradable  ,  divortit.  Bueno.  lucun- 
dus ,  gratus. 

BO,  lo  que  no  s'  ha  deteriorat  y  pot  servir. 
Bueno.  Mediocris  ,  non  inutili» ,  non  despi- 
cabiÜs. 

BO  ,  sa.  Bueno  ,  sano.  Sanus. 

BO  ,  apte  ,  útil.  Bueno.  Urilis  ,  commodus ,  op- 
portunus. 

BO,  gran  ,  molt  y  axi  s'  diu  :  ha  fet  un  pasetj 
BO,  hi  ha  un  bon  tros  de  camí.  Bmn.  Mag- 
ñus. 

BO.  adv.  que  s'  acostuma  usar  quand  hi  ha  prou 
de  lo  que  s'  subministra.  Bueno.  Satis,  sat 
est. 

BO  !  interj.  ab  que  s'  aproba  alguna  cosa  ;  ó  ab 
que  proferida  ironicamént  se  desalaba.  Bue- 
no I  Optimé  quidem  ¡ 

ANAR  BO.  f.  V.  Anar. 

ANAR  DE  BO.  f.  Ir  de  veras.  Strib  agí,  dici. 

DONAR  ALGUNA  COSA  DB  BO.  t.  ab  que  s'  ponde- 
ra lo  desitj  de  lograr,  o  de  que  succehesca 
algnna  cosa.  Dar  algo  bueno :  Dar  algo  de 
bueno.  Quidpiam  vel  preiiosum  daré. 

FER  EO.  f.  teñir  las  cosas  bona  disposició,  sime- 
tría ,  adorno  Scc.  de  manera  que  done  gust 
él  mirarlas.  Parecer.  Belié  apparere. 

NO  SER  BO  PER  COVAR  NI  PER  PONDRER.  f.  No 

ser  para  silla ,  «i  para  nlbarda.  Es.te  omni- 

no  ineptum. 
SER  MAESA  BO.  f.  Ser  demasiado  bueno.  Nimium 

«e  facilem  conimodumve  praebere. 
LO  Bo  ES  QUE.  loe.  él  cas  es  que.  Lo  bueno  es 

que.  Quod  msjus ,  ve!  magis  est. 

LO    QU'  ES    BO    PE*L  FETGE  ES  MAL  PER  LA  MEL- 

SA.   ref.  Lo  que  es  bueno  para  el  hígado  es 

malo  para  el  bazo. 

Qux  grata  est  jecori .  res  est  inimica  lieni. 
TÓT  LO  BO  COSTA,  ref.  Lo  que  mucho  vale  mucho 

cuesta.  Bonum  non  sine  labore  paratur,  non 

sine  magno  pretio  coinparatur. 
EON.  veu   del  adjectiu   i;o ,  quand  precehex  al 

substantiu  niascuií.  Buen.  Bonus. 

BON     H031E  ,    PERO    d'    AQUÍ    NO    PASSA.    f.    Buen 

hombre ,  pero  inal  sastre.  Candidus  vir ,  sed 

ad  res  gerendas  ineptus. 
SER  UN  BON  JAN.  f.  mct.  Ser  un  buen  Juan. 

Esse  bonum  ac  simplioem  virum. 
SON   día  :  BONA   NiT.   iHodo  de  saludar.  Buenos 

dias  ,    buenas  noches.   Precor   tibi    faustum 

diem ,  faustam  noctem. 


BOA 

BONAS  LLEÍRAS.  Buenas  letrHs ;  Letras  huma- 
nas. Hunianiores  litterae,  politiores. 

FER  BONA  ALGUNA  CANTITAT.  f.  abonarla.  Ha- 
cer  buena  alguna  cantidad.  Acceptiim  re- 
ferre. 

TENiR  Ó  NO  TEÑIR  LA  BONA.  f.  Estar  de  bucnu 
ó  de  mala.  Pacato,  sereno,  aut  túrbido  ani- 
mo esse. 

Á  FK  QUE  l'  hem  feta  BONA.  loc.  La  kemos  he- 
cho  buena.  Perbellé  quidem. 

AHONT    BONA  ?  loC.  V.  AhÓnt. 

BONAS  TARDAS ,  modo  de  saludar.  Buenas  tar- 
des. Precor  tibi  faustas  horas  pomeridia- 
nas. 

de  BONAS  EN  BONAS.  m.  adv.  fam.  De  bue- 
nas., á  buenas.)  buenamente.  Libenter;  grato 
animo. 

PER  LA   SEVA  BONA  CARA.  V.   Cara. 

BOATO,  s.  m.  Boato.  Apparafus ,  pompa,  os- 
tentatio. 

BOBANSA.  s.  f.  ant.  V.  Boberia. 

BOBANZ.  adj.  ant.  V.  Vanaglories. 

BOBANZA.  ant.  V.  Vanagloria,  vanitat. 

BOBANZAMENT.  adv.  mod.  ant.  V.  Vana- 
gloriosamént. 

BOBANZAP.se.  V.  r.  ant.  V.  Vanagloriar- 
se. 

BOBEJAR.  V.  n.  Bobear.  lasiplenter  agere, 
desipere. 

BOBERIA.  s.  f.  Bobada.  Nugae. 

BOBO,  s.  m.  Bobo.  Stultus, 

BOBO,  graciós.  Bobo.  Sannio. 

QUAND  LO  BOBO  VA  AL  MERCAT  ,  LO    MERCAT     ES 

ACABAT.  ref.  V.  Mercat. 

SER  UN  BOBOYA ,  Ó  BABOYA.  fr.  V.  Ser  un  ba- 
bieca. 

BOC.  s.  m.  Cabrón ,  macho  de  cabrío ,  bode. 
Hircus. 

b6ca.  s.  f.  Boca.  Os. 

BOCA.  met.  entrada  ú  obertura.  Boca.  Hiatus, 
aditus ,  os. 

BOCA   del  COR  ,  ó  DEL  VENTRELL.    BoCa    del  eS' 

tómago.  Ventriculi  oí. 

BOCA  DE  DRAG.  joc.  la  grsn.  Boca  de  espuerta. 
Patens,  patulum  os. 

BOCA  DE  Foo.  Bocd  de  fuego.  Arma  ignífera, 
igniarium. 

BOCA  INFERNAL,  nict.  él  blaífsTOO ,  murmura- 
dor &c.  Boca  de  Infurno.  Maledicus,  blas- 
phemus. 

BOCA  DE  piny6.  V.  Boqueta. 

ANAR    AB    LA     CÓCA    BADADA.    f.  &ÜSÍ  fldalat.  V, 

Anar. 

ANAR  AB  LA  b6cA  BADADA  TRAS  d' ALGUNA  CCSA. 

f.  met.  ant.  desitjar  sumamént  lograrla.  Be- 
ber los  vientos  por  alguna  cosa.  Alucui  rei 
inhiare,  rera  aliquam  flagrantisiimé  cupere, 
ambire. 
CALLAR  LA  BOCA.  f.  Ho  dif  patauls.  Callar  Ja 
boca.  Tacere. 


BOC 

cR^.xER  LA  SALIVA  %  LA  BOCA.  f.  fflet.  Haters! 

la  boca  agua.  Appetinim  excitar!. 
CUSIRSE  LA  ebcA.  f.  met.  y  fam.  Coser  la  boca. 

Reticere  ,  verba  coerceré. 
DiR  uK  AQUELLA  BOCA. f. fam. ab  quc  s'  pondera 

lo  mal  qu'  algú  diu.  Echar  de  aquella  boca. 

Superbé    loqui;    injurias,    convitia    evome- 

re. 
DiR  AB  MiTjA  BOCA.  f.  Decir  coH  la  boca  chica. 

Non  paiam  apertéque  proferre, 

DIR   ALGÚ  TOT  LO  QUE    LI  vt  Á  LA  BOCA.  f.  DcCtr 

alguno  qiianto  le  viene  á  la  boca.  Quidquid  in 
biiccam  venit  evomere ,  temeré  proferre. 
ESCALFARSE  DE  BOCA.  f.  mct.  Calentarse  la  boca. 
Ine  sestil  in  convitia  prorumpere. 

ESTAR   AB   LA  BÓCA  OEERTA  Ó  EADADA.   f.  qUcdar 

embadalit  á  vista  d'  alguna  cosa  qu'  admira. 

Estar  ó  andar  con  la  boca  abierta.   Inaniter 

in  admirationeni  rapi. 
LA  BOCA  FA  'l  jog.  f.  La  bocu  hace  juego,  Stan- 

dum  verbis  in  ludo. 
la  BOCA  LI  ES  MESURA,  f.  fam.  Su  boca  es  medi- 

da.    Quid  quid  velle  aut  optare  se  dixerit, 

obtinebit. 

LLEVAR  DE  LA  BOCA  ,  6   LLEVAR  LA  PARAULA 

DE  LA  BOCA.  f.  anticiparse  altre  á  dir  lo  que 
algú  anabá  á  dir.  Coger  la  palabra  de  la  bo- 
ca. Sermonem  occupare. 
llevars'ho  de  LA  BÓCA.  f.  dexaf  de  menjar 
alguna  cosa  per  qu'  ho  menje  altre.  Qui- 
társelo de  la  boca.  Demere  sibi  ex  cibo  ut 
alius  edat. 

NO  BADAR  boca  ,  NO  OBRIR  LA  BOCA.  f.  mCt. 

No  desplegar  ¡a  boca.,  los  labios.  Nec  verbum 
proferre. 

NO  DIR  AQUESTA  BOCA  ES  MEVA.  f.  No  dccir  CSta 

boca  es  mia.  Ne  verbuiu  quidem  faceré. 

NO  DIR  UNA  COSA  AB  TOTA  LA  BOCA.  f.  Dcfir  al- 
guna cosa  con  la  boca  chica.  Non  aperte  pa- 
íamque  proferre. 

NO  POSARSE  EN  LA  fíh':\.  f.  no  parlar  d'  algú  ó 
d'  alguna  cosa.  No  tomar  en  la  boca.  Nec 
verbum  de  aliquo  faceré. 

QUEDARSE  AB  LA  BOCA  BADADA.  f.  fam.  quedar- 
se suspes  sens  poder  parlar.  Aporrar.  Ob- 
mutescere. 

RENTARSE  LA  sbcA.  f.  glopejand.  Enjuagar. 
Aquae  ,  aliusve  liquoris  haustu  hinc  inde 
moto  os  lavare. 

TAPAR  LA  BÓCA.  f.  met.  fer  callar.  Cerrar.,  ta- 
par la  boca. "Ad  silendum  adigere ,  os  occlu- 
dere. 

TAPAR  LA  b5ca.  f.  met.  reduir  á  algu  á  que 
calle  y  adheresca  á  alguna  opinió.  Ganar  la 
boca.  Alicuius  silentium  &  consensum  capta- 
re. 

TEÑIR  SEMPRE  Á  LA  BOCA.  f.  No  cacrsele  de  la 
boca.  Semper  in  ore  habere. 

TORNAR  Á  LA  e6ca.  f.  lo  mcnjat ,  ó  begut.  Ve- 
nirse á  la  boca.  In  os  venire. 


BOC  99 

Á  BOCA  PLE>}A.  m.  adv.  A  boca  Vena.  Pleno 
ore ,  aperte. 

AB  LO  Bocí  Á  LA  BOCA.  cxpf.  fam.  V.  Boci. 

Á  DEMANAR  DE  BOCA.  m.  adv.  p.  u.  ^  pedir  de 
boca.  Ex  aninii  sententia ;  ex  voto ,  ad  vo- 
luntatem. 

AB  TOTA  LA  BOCA.  m.  adv.  claramént.  A  boca 
llena.  Aperte. 

BOCA  PER  ABiuNT.  m.  adv.  Boca  arriba.  Recto, 
erecto  ore. 

BOCA  PER  AVALL.  mod.  adv.  Boca  abaxo.  In- 
verso, aut  deorsum  verso  ore. 

BOCA    QUE     VOLS  ,     COR     QUE    DESITJAS.     ITl.    adv. 

A  que  quieres  boca  :  A  pedir  de  boca.  Uti 
lubet,  ut  fert  voluntas. 

DE  BOCA.  m.  adv.  de  paraula.  A  boca.  Ore. 

DE  BOCA  EN  BOCA.  loc.  ab  que  s'  expressa 
qu'  alguna  especie  s'  difundex  diendla  uns 
á  altres.  De  boca  en  boca ;  de  lengua  en  len- 
gua. Uno  alii  dicente  ,  narrante. 

FÍcALi  'l  dit  a  la  BOCA.  loc.  ab  que  s'  indica 
que  te  suficient  conexemént  aquell  de  qui  s' 
parla.  Métele  el  dedo  en  la  boca.  Infer  ori 
eius  digitum. 

QUE  NO  TÉNs  BÓCA?  expr.  ab  que  s'  repren  al 
que  no  parla  quand  deu.  No  tienes  boca  ? 
Esne  mutus  ? 

vent  de  boca.  loc.  ab  que  s'  nota  la  jactancia 
d'  algú.  De  boca.  Verbo  tenus. 

puNT  EN  I  OCA.  loc.  Punto  en  boca.  Sile  ,  tace. 

X     BOCA     QUE    NO    PARLA    DEU    NO    l'  OU.  reí.   A 

quien  no  habla  no  le  oye  Dios.  Obmutescens 
non  auditur. 

EN    BOCA     TANCADA  NO  HI  ENTRA  MOSCA  NI  ALA- 
DA, ref.  En  boca  cerrada  no  entra  mosca. 
Non  hominis  clausum  potis  est  os  musca  su- 
biré. 

EN    LA    BOCA     DEL    DISCRET    LO    QUE     ES    PUBLIC 

És   secrét.  ref.  En   la  boca   del  discreto  lo 

público  es  secreto. 

Prudenter  tacitus  quod  scit  nescire  videtur. 

DE     LA    ABUNDANCIA     DEL     COR    PARI,A   LA  BOCA. 

ref.  Se  va  la  boca  donde  está  el    corazón. 

Ex  abundantia  cordis  os  loquiriir. 
BOCABADAT,  DA.  adj.  Boquiabierto.  Uhns 

ore. 
BOCAMÁNEGA.  s.  f.  Bocamanga.   Manics 

OS. 

BOCAMOLL.  s.  m.  fácil  en  dir  las  cosas. 
Boquiroto.  Loquax ,  garrulus. 

BOCAMOLL,  LLA.  adj.  facil  de  enganyar  ó  de 
dexarse  persuadir.  Boquimuelle ,  mollar.  Mol- 
lis,  faciiis. 

BOCARAM.  s.  m.  Bosací.  Gummita  tela. 

BOCASSA.  s.  f.  vulg.  aum.  de  boca.  Bocaza. 
Os  patulum  ,  lai¿  dcductum. 

BOCELL.  s.  m.  Bocel.  Cx'latura  convexa  in 
longum  nut  jn  circulum  ducta. 

BOCELLAR.  v,  a.  Bacelar,  la  couvexam  li- 
neam  cselat'e .  elaborare» 


loc  BOC 

BOCELLAS.    s.   ni.    aum.   Bocelon.   Magnus 

astragulii?. 
BOCEL Í.ET.   s.   m.   dim.    Bocelete.    Parvas 

astraguius. 
BOCÍ.  s.  ni.  la  porcio  de  menjar  que  regular- 

nient  cab  en  la  beca.  BüCíHÍo,  Buccelia. 
BOCÍ,  tros.  Pedazo.  Frustum. 
Bücí,  tirada  ,   trast ;  y  axi  s'  diu  qu'  hi  ha  nn 

bon  i^o.'í  desd'  un  lloc  á  altre  que  es  dista nt. 

Trecho.  Tractos. 
BOCÍ  DE  FUSTA  ,  clciirt,  y  gruxut  que  queda 

de  la  que  s'  serra  y  seinblant.  Zoquete.  Ligni 

fruítum. 
BOCÍ  DK   PA ,  él  que  s*  talla  del  pa  entér,  ó 

queda  del  pa  que  s''  menja.  Zoquete.  Frustum 

pañis. 
BOCÍ  DE    PA.   el   sustento  de  que  s' necesita ;  y 

axi  s'  diu  :  que  s'  procura   teñir   un  bocí   de 

pa.  Pedazo  de  pan.  Victus. 

CONTARLI  Á   UN  LOS     BOCINS  ,    6    "uS    EOCINS    QUS 

MENjA.  f.  Contarle  á  uno  los  bocados.  Quan- 
tum quis  edat  observare. 
JMENJAR  ó  PENDRER  UN  Eocí.  Tomar  utj  bocado. 
Aliquid  cibi  sumere  ,  capere. 

NO    TíNIR     UN    BOCÍ    DE    PA    PER    POSARSE   X    LA 

BOCA.  f.  No  tener  que  Ihgar  á  la  boca.   Ex- 
trema egestate ,  inopia  laborare. 

AB  LO  BOCÍ,  ó  AB  LO  MENJAR  Á  LA  BOCA.  m. 

adv.    poc  despres  d'  haber   menjat.  Con   el 
■  bocado  en  la  boca.  Vix  comestione  finita. 
Á  MICAS  y  Á  BOCINS.  m.  adv.  A  pedazos,,  en  pe- 

dazos.  Frusrillatim  ,  carptini. 
BOCINET.  s.  m.  dim.   caxaladera.  Bocadillo. 

Buccelia. 
BOCINET ,  trosset.  Pedacjto.  Frnstulum. 
BODA.  s.  f.  Boda.  Nuptis. 

ENCARA    DURA    'l     PA     DE    BODAS.  loC.   fam.  AuH 

ahora  se  come  el  pan  de  la  boda. 
Hactenus  optatos  pracstant  connubia  panes. 

Á  LA  BODA  DEL   FÍOL  ,    QUI    NO    t'hI  CONVIDA  NO 

t'hi  vol.  ref.  A  boda  ni  bautizado  no  vayas 
sin  ser  llamado. 

Sit  thalaini  foedus ,  sint  vel  lustralia  festa, 
Non  invitatus  providus  ipse  fuge. 

no  hi  ha  cap  BODA    POBRE  ,    NI    CAP   MORT  RICA. 

ref.  Ni  boda  pobre ,  ni  mortuorio  rico. 
Nec  funus  dives ,  sunt  neo  connubia  egena. 

BODEGA,  s.  f.  cellér.  Bodega.  Celia  vina- 
ria. 

BODEGA ,  en  las  embarcacions.  Bodega.  Navigii 
alveus  sub  tabúlalo. 

BODEGUER.  s.  m.  ant.  qui  cuyda  de   la  bo- 
dega ,  ó  cellér.  Bedeguero.  Cellarius. 

BOFET.  s.  m.  ant.  V.^Bofetada. 

BOFETADA,  s.  f.  Bofetón.  Colaphus  ,  ala- 
pa. 

BOPETADETA.  s.  f.  dim.  Bofctoncillo.  Levis 
alapa. 

BOFETEJAR.  v.  a.  Abofetear.  Colaphis  c»- 
dere ,  alapas  impingere. 


BOG 

ROFETEJAT,  DA.  p.  p.  Abofeteado. 
BOGA,    Ó  BOVA.    s.  f.  hérba.  Espadaña, 

enea.  Gladiolus  palustris. 
BOGA,  pex.  Boga.  Boopus,  bocas. 
BOG  \ ,  r  acció  de  bogar.  Boga.  Remigatio. 
ANAK  EN  BOGA.  f.  mct.  usarse ,  ser  corrent  al- 
guna cosa.  Estar  en  boga,  In  usu  esse. 
BOGADOR,  s.  m.   qui   boga.  Bogador.  Re- 

inex. 
BOGAR.  V.  n.  remar.  Bogar.  Remigare. 
BOGAR,    met.  trebaliar  molt.  Afanar.  Defati- 

gari. 
BOGEJAR.  V.  n.  fér  ó  dir  bogerias  ó  despro- 
pósito.  Loquear.   Ineptire  ,  insanire  ,  desi- 

pere. 
BOGERIA.  s.  f.  malaltia  que  priva  del  os  de 

la  rahó.  Locura.  Insania ,  dementia. 
BOGERÍA.    s.   f.   disbarat  ,     desatino.     Locura. 

Ineptia,  ineptum  ,  stultum  factura. 
COGERÍA,  casa  per  recullir  y  curar  ais  botgs. 

Casa  de  locos.  Domus  curandis  amentibus. 
BOGÍA ,  Ó  BUGÍA.  s.  f.  ant.  V.  Mona. 
BOGÍOT,  Ó  BUGÍOT.  s.  m.  ant.  V.  Mico. 
A   LA  BOJA.   mod.  adv.  vulg.  A  tontas  y  á 

locas.  Inordinaté,  absurdé. 
BOJAnlENT.  adv.  m.  Locamente.  Insané. 
BOJARRÓ.  s.  m.  V.  Sodomita. 
BOL.  s.  m.  V.  Bolarmini. 
BOLA.  s.  f.  Bola.  Globus ,  sphaera. 
BOLA,  de  mantega ,  S3gí ,  y  semblant.  Pella. 

Massa  conglobara. 
BOLADO,  s.  m.  Bolado.  Sacchari  favus. 
BOLANDÉRA.   s.  f.   deis  cotxes,  carros  occ. 

Estornija,  bilorta.  Annulus  ferreus. 
BOLARMINI.  s.  m.   Bolo  arménico  ,   bol,  Terra 

rubra  viscida  &  tenax. 
BOLCADA.  s.  f.   lo  que  servex  per  bolear  las 

criaturas.    Empañadura  ,  emboltnra.   Panai 

infantiles. 
BOLCADA,  la  del  cotxe,  carro,  &c.  V,  Volcada. 
BOLCADOR.  s.  m.  anr.  lloc  en   que  s'  revol- 
can los  animáis.  Revokadero.  Volutabrum. 
BOLCAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Revolcamént. 
BOLCAR.  V.  a.  y  n.  V.  Volcar. 
BOLCAR ,  las  criaturas.  Empañar.  Infantilibus 

pannis  involvere. 
BOLCARSE.  V.  r.  V.  Volcarse. 
BOLEA.  8.  f.  en  los  cotxes.  Bolea,  Tignum 

annuio  férreo  instructum. 
BOLEJAR.  V.  n.  en  lo  jog  de  mesa,  ó  billart. 

Bolear.  Glóbulos  ¡ncaÉSum  jaSíare. 
BOLET.  s.  m.  Hongo.  Pungas. 
BOLETA,  s.  f.  dim.  Boiiila.  SpJiaerula. 
BOLETOS,  SA.  adj.  ant.  Hotigosa,  Fungosus. 
BOLÍCA.  s.  m.  flica  ,  'póiisia,  tronya.  Gaza' 

po.  Versutus ,  vel  cal!!d««. 
BOLICH.  s.  m.  ant.  V.  Emboiic. 
BOLILLA,  s.  f.  dim.  V.  Boleta. 
BOLILLO,  en  lo  jog  de  mesa.  Biblia.  Férrea 

columella  ares:  trudiculari  affisa. 

BÓ- 


BOL 

BÓLÍT.   s.   m.  Tala.  Paxillus   utHnqiie   acu- 

joG  DE  CANA  Y  BÓLiT.  Ju^go  de  tala.  Piíerorum 
liidus  palo  acurainato    utrinque  ,  qui  altero 
¡mpellitur. 
BOLITX.  s.  m.  Boliche,  bolin.  Minor  globulus 

ligneus. 
BOLL.  s.  m.  Cascábalo.  Folliculus ,  siiiqua. 
BOLLAR.  V.  a.  ant.  V.  Sellar. 
BOLLARMINÍ  s.  m.  ant.  V.  Bolarniini. 
BOLLICIÓ,  s.  f.  ant.  V.  Bull. 
BOLLO,  s.  m.  Bollo.  Pañis  delicatus,  dulcia- 

rius. 
BOLONL  adj.  rudo ,  ignorant ,  tonto.  Bolonio. 

Inscius,  ineptus,  stultus. 
BOLQUÉR.   s.  m.  Paño  ,    pañal.    Pannicu- 

lus. 
BOLQUÍM.  s.  m.  ant.  v.  Bolquér. 
BOLSIC.  s.  m.  ant.  V.  Butxaca. 
BOLSO  s.  m.  ant.  la  büssa  en  que  s'  posan  los 

diners.  Bolsillo.  Crumena. 
BOMBA,  bola  de  ferro  vuyda.  Bomba.  Globus 

ferrcus ,  igneus. 
BOMBA,  per  traurer  aygua.  Bomba.  Anthlia. 
BOMBA,  ant.  ostentació.  Bambolla.  Pompa. 
Á  PROEA  DE  BOMBA,  m.adv.  A  prucba  de  bomba» 

Ad  ferrei  giobi  igniferi  experimentum. 
BOMBARDA,   s.  f.   maquina  militar  antigua. 

Bombarda.  Tormentum  bellicum. 
BOMBARDA,  s.  f.  cmbarcaciü  pera  tirar  bombas. 
Bombarda.    Navis  globulis  igneis    emitten- 
dis. 
BOMBARDA,  ant.  V.  Pet. 
BÓMBARDEJAR.  v.  a.  V.  Bombejar. 
BOMBARDEjAR.  V.  Tí.  ant.  V.  Petar. 
BÓMBARDER.  s.  m.  Bombardero.  JEnsi  tor- 

menti  jacuLitor. 
BÓMBARDERA.  s.  f.  llanxa.   Bombardera. 
Torquendis    igniariis   globis    ferráis    aptata 
scapha. 
BOMBEJAR.   V.   a.   Bombear  ,   bombardear. 

Glandes  férreas  igníferas  immittere. 
BOMBOLLA.  s.  f.  Burbuja^  ampolla^  eaní' 
panilla.  Bulla. 

BOMBOLLA.  V.  Blltllofa. 

EOMBOLLA.  met.  mentida.  V.  Butllofa. 
BÓMBÓLLARSE.  v.  r.  V.  Butllofarse. 
BOMBOSI.  s.  m.  Bombasí.  Bombasum  textura. 
BONACOSA.  adr.  mblta  ó  gran  quantitat  de 

alguna  cosa.  Buen  rato ,  mucho.  Plurimüm, 

multüm. 
BONAÍRE.  adj.  ant.   benigne ,  bo,   dols  de 

geni.  Bueno ,   bonazo.   Benignas ,   raitissima: 

indolis. 
BON'AiRE.  s.   m.  ant.  V.   Mansuetut ,  benigni- 

tat. 
BONAMENT.   adv.  m.   Buenamente.  Facili, 

nullo  negotio,  sine  labore. 
BONANSA.  s.  f.  Bonanza.  Tranquilüías,  mare 

placidum. 
Tora.  /. 


.^        '        BON  loi 

BONAS  ,  SA.  adj.  Bonazo.  Homo  pacificas, 
suavis,  benignae  indolis. 

BONAVENTURA.  noni  d'  home.  Buenaven- 
tura. Bonaventura. 

BONDAT.  s.  f.  Bondad.  Bonitas. 

BüNDAT,  blanura,  suavitat  de  geni.  Bondad. 
Suavitas,  lenitas. 

DE    DINÉRS     V    DE    BOXDAT    LA    MEYTAT     DE    LA 

MEV'TAT.  ref.  V.  Diners. 
BONEA,  BONESA.  s.  f.  ant.  V.  Bondat. 
EONET,  TA.  adj.  dim.   Bonico  .¡  bonito.  Ali- 

quaníulum  bonus. 
BONET.  s.  m.  ant.  V.  Gorra. 
BONETO.  s.  m.  Bonete.  Pijeus. 
BONIC ,  CA.  adj.  hermbs ,  perfet ,  agradable 

á  la  vista.   Banito ,   lindo,  Bellus ,   pulcher, 

elegans,  decorus. 
BONIC.  adv.  m.  galantmént ,   bk.  Bonicamente, 

lindamente.  Bené  ,  bellé,  perbelle. 
BONics.  p.  Aliños.  Ornatus. 

EIXIR    AB   LOS  hO.VÍCá  ,     Ó  AB   TÓTS  LOS  EONICS.     f. 

Salir  con  todos  sus  alfileres.  Ornatissimé  pro- 

dire. 
POSARSE  BONIC.  f.  Aliñarse.,  atildarse.,  aderezar^ 

se ,  engalanarse.  Parare  ,  ornare  se. 
BONÍCIO.  s.  f.  ant.  Zumbido.  Sussurrus ,  bom- 

bus. 

BONICOY,  YA.  adj.  dim.  V.  Boniquet. 

ANAR  Á  LAS  BoNicoYAs.  f.  V.  Anar. 

BONIFICAR.  V.  a.  alguna  partida.  Bonificar^ 
abonar.  Pro  accepto  habere  ,  acceptum  re- 
fe  rre. 

BONIQÜESA.  s.  f.  Belleza.,  hermosura.  Pul- 
chritudo ,  species. 

BONIQUET,  TA.  adj.  dim.  Bonitillo.  Bellu- 
lus,  pulchellus. 

BONIR.  V.  n.  ant.  Zumbar.  Sussurrare ,  bom- 
bilare. 

BONISSÍM,  MA.  adj.  sup.  Bonisimo.  Váida 

bonus,  optimus. 
BONITO,  Ó  BONÍTOL.  s.  m.  pex.  Bonito, 

biza ,  amia.  Amia. 
BONTAT.  s.  m.  ant.  V.  Bondat. 
BON  Y.  s.  m.  Tumor.,  bullo.  Tuber. 
BONv,  que  s'  fa  en  las  pessas  de   mefall  cope» 

jandlas.  Bollo ,  abolladura.  Tumor  ex  contu- 

sione. 
BONY ,  él  que  resulta  en  ¿1  cap  d'  algún  cop. 

Burujón.,  tolondro,  tolondrón.  Tumor,  tuber. 

CALDERA  VELI.A  ü  TERRAT  SEMPRE  TÍ;  BONY  6 

FORAT.  ref.  V.  Caldera. 
BONYEGAR.  v.  a.  ant.  V.  Abonyegar. 
BOIVYET.  s.  m.  dim.  Tumorcillo ,  bultillo.  Tu- 

berculus. 
BOQUEJAR.  V.  n.  ant.  obrir  la  boca.  Boquear. 

Hiscere ,  hiare. 
BOQUERO,   s.  m.  p.  u.  obertura.   Boquerón. 

Híatus,  foramen. 
BOQUETA,  s.  f.  dim.  Boquita,  boquilla.  Oj- 

culura ,  parvum  os. 

Ce  BO- 


102  BOR 

BORA.  s.  f.  Or'itta.  Ora. 

BOHA  ,  la  de   tota  especie  de  vas ,  y  semblant. 

Borde.  Labjum  ora. 
BORA,  la  que  s'  fa  en  la  roba  en  la  part  tallada. 

Dobladillo.  Lintel  ora  inversa  tenui  filo   as- 

suta. 
BORA ,  la   del   carrér.  Jeera ,  cera.  Callis  ora 

jaxta  dojnoriim  seriem. 
BORA  VIVA.  Vi-jo.  Telíc  extima  pars. 
Toc.ui  DE  BORAS.  f.  anársen.  Tomar  Ijs  de  VUla- 

disgo  ,  tom^ir  el  trote.  Abire. 
i  LA  EORA.  m.  adv.  prop./"nío,  cerca.  ]üxt3. 
Á  LA  LORA  DEL  FOG.   m.  adv.  Al  ainor  de  la 

lumbre.  Ad  ignem. 
BÓRBOLL.  s.  m.  mentida ,  engany.  Trapaza^ 

enredo.   Mendacium ,  fraus  ,  dolus  ,  falla- 

cia. 
BÓRBoi^L,  embolic,  confusió.  Enredo.,  embrollo. 

Reruní  perturbatio ,  iniplicatio. 
BÓRBÓLLAYRE.  s.  m.  mentider,  enganya- 

dór.  Trapacista  ,   trapacero.  Nebulo  ,  dolo- 

sus,  mendax. 
BORBOLLAYRE.  vulg.  y  bax.  V.  Almanac. 
BORBOLLEJAR.  v.  n.  Trapacear.,  trapazar. 

Deludere  ,  dolóse  ,  fraudulenter  agere. 
BORC  BORG.  s.  m.  ant.  V.  Burch. 
BORCEGUÍ,  s.  m.  Borceguí.  Cothurnus. 
BORCEGUINER.    s.   m.    ant.  fabricant  de 

borceguins.  Borceguinero.  Cothurnarius. 
BORCEGUINERÍA.  s.   f.    ant.  l'oficina  del 

borceguiner.  Borceguinen'a,  Cothurnorum  of- 

ficina. 
BÓRD,  DA.  adj.  illegúini.   Bastardo.,  borde. 

Iliegitimus ,  nothus. 
BORD ,  dit  del  arbre  ,  ó  planta.  Borde.  Silves- 

tris. 
BORDA,  s.  f.  ant.  V.  Mas,  masía. 
BORDEGAS,  SA.  adj.  V.  Bórd. 
BbRDEGAS,sA.   s.   m.  y  f.   minyó,  ó  minyona 

de   poca  edat.   Rapaz  ,  rapaza',  rapazuelo, 

rapíizuela.  Puer,  puella. 
BÓRDEJAR.  V.  n.  degenerar  deis  shüs.  Bas- 
tardear. Degenerem  esse. 
BORDBjAR  ,   la   embarcació.  Bordear.   Navem 

gyros  ducere. 

BORD  rORDEJA  ,   Y   RIARS    MARSEJA.    Pcf.    El    htjo 

borde  V  la  ínula  cada  dia  se  mudan. 

Ne  Martis  mensi  nimiüm  tu  fide ,  nothove. 
BÓRDELE,  s.  in.  Burdel.  Lupanar. 
BORDER.  s.  m.  ant.  masovér.  Colono.  Colo- 

nus. 
BORDO,  s.  m.   costat  de  l'embarcació.  Bordo. 

Navis  latus. 
isoRnn  ,  la  matexa  embarcació.  Bordo.  Navis. 
BORDÓ,  s.  m.  lo  de  que  sólen  usar  los  pere- 

grins.  Bordón.  Baculus. 
BORDÓ.  Arq.  Tondino.  Astragali  modulus. 
BORDÓ  ,  en  los   instruments  músics  de   corda. 

Bordón.  Chorda  major. 
BORDÓ ,  lo  que  portan  los  Capiscols  en  lo  Cor 


BOR 

y  professbns.   Cetro.  Baculus ,  virga  argén- 
tea. 
BORDÓ,  ant.  V.  Estoc. 

BORDONER.  s.  m.   ¿I  que  porta  '1  bordó  en 
las  funcions  ecclesiásticas.  Cetrero.  Argen- 
team  virgam  gerens. 
BÜRGUEá  ,   SA.  s.   m.  y  f.   ant.   V.   Sur- 
ges. 
BORÍ.  s.  m.  ant.  V.  Marfil. 
BORLA,  s.  f.  Borla.  Apex. 
BORLÉTA.  s.  f.  dim.  Borlita..,  horlilla.  Levis 

apex. 
BÓRN.  s.  f.  V.  Mercat ,  plassa. 
BORN ,  BORNA.  s.   m.  y   f.  ant.  volta  ,   torn. 

Fuelta.  Gyrus. 
BORNAR.  V.  n.  ant.   dar  voltas ,  torns.  Dar 

vueltas.  Gyrare. 
BOR.NI ,  nía.   adj.  Tuerto.  Luscus,  cocles. 
BORNE  s.  m.  especie  de  falcó.  Borní.  Accipi- 

tris  genus. 
DE  coR.MUT  Á  BORNÍ,  loc.  ab  que  s'  expressa  la 
poca  diferencia  que   hi  ha  entre  dos  cosas 
malas,  ó  dolcntas.  Qual  mas  qual  menas  toda 
la  lana  es  pelos. 

Omnis  lana  referí  piusve  minusve  piluni. 
BORRA,  s.  f.  Borra.  Tomentum. 
BORRA,  tonadis.  Borra.  Tomentum. 
BORRA,  la  qu'  es  trau  del  panyo  ab  los  palmas- 
sos.  Curcsca.  Tomentum. 
BORRADOR,  s.  ra.  V.  Borró. 
BORRAJA,  s.  f.  ant.  planta.  V.  Borratxa. 
BORRALLÓ  DE  LLANA.  Vellón,  \d\us. 
BORRALLÓ  DE  NEu.  Copo  de  uleve.  Nivis  fioc- 

cus. 
BORRAR.  V,  a.  V.  Esborrar. 
BORRAS  Ó  BORRAS.  Rázago,  malacuenda. 

Stupeum  linteum. 
BORRASCA,  s.  f.  Borrasca.  Tempestas ,  pro- 

ceila. 
BORRASCA,  met.  ant.  V.  Renjina ,  barallas. 
BORRASCÓS  ,  SA.  adj.  Borrascoso.  Procello- 

sus ,  turbulentus. 
BORRATXA.    8.  f.  herba.   Borraja.   Buglo- 

sus. 
BÓRRATXADA.  s.  f.  disbarat.  Borrachada, 

borrachera.  Stultitia ,  insania. 
BÓRRATXEJAR.  v.  n.  Borrachear.  Vino  ops- 

ram  daré. 
BÓRRATXERA.  s.  f.   Borrachtra,  botrache- 

ria ,  embriaguez.  Ebrietas. 
BORRATXO  ,    XA.    adj. '  Borracho  ,  ebrio , 

embriagado.  Ebrius. 
BÓRRAX.  8.  m.  Goma  que  serves  per  soldar 
r  or.  Afincar,   borrax.    ChryiocoUa,  san- 
terna. 
BÓRREG,  GA.  s.  m.  y  f.  Borrego  t,  borro, 

borrega,  borra.  Agnus,  agna. 
BORREGO,  s.  m.  Mollete.  Panii  deiicatu». 
BORRÍSSOL.  s.  m.  del  panyo.  Floxel.  La- 
nugo. 

BOR- 


BOR 

KoRRisáoL,  él  que  tsnen  algunas  fruytaj. Pe/«íír, 
vello.  Lanugo. 

ilORRISSOL,  DELS  AUCELLS.  Floxel.  .LailUgO. 

BÜERissoL,  él  que   s'  fa  sota  deis  Hits,  caxas, 

telers  de  texir  canam,  lli ,  ó  llana  &c.  Tamo. 

Situs. 
BORRÓ,  s.  m.   borrador.  Borrón  ,  borrador. 

Prima  scripti  ratio,  ordo,  forma. 
BORRÓ  ,  d'  arbre.  Yema  ,  bolón.  Gemma. 
BORRÓ,  en  los  ceps.  Yema.  Gemma. 
BORRÓ,  en  lo  escrit,  topo.  Borrón.  Macula  ex 

atraniento. 
BORRÓ.  Entre  Impressors.   Pastel.    Vitium   in 

typographla  ex  superflua  tinctura. 
BORRONAR.  v.  n.'los  arbres.  V.  Botonar. 
BORRONAR,  LAS  vínjas.  Estür  en  cierne^cerner. 

Germinare. 
BORRUGAT.  s.  m.  pex.  Sombra.  Umbra. 
BORSA.  s.  f.  ant.  V>  Bbssa. 
BOS.  s.  m.  Especie  de  morrallas  que  s'  posan 

ais  bous.  Bozal.  Fiscalía. 
EOS.  Trónc  qu'  es  posa  á  la  boca  deis  animáis 

de  cria  perqué  no  mamen.  Bozal.  Truncus 

orí  hredorum  iiijectus. 
BOSC.  s.  m.  Bosque.  Silva,  nemus. 
BOSCÁ  ,  NA.  adj.  Silvestre.  Sylvestris. 
BOSCALL.  s.  m.  él  que  s'  posa  al  fog.  Tuero. 

Truncus. 
BOSCATÉR.  s.  m.  Leñador.  Lignator. 
BOSCATGE.  s.  m.  lloc  de  molts  arbres.  JBos* 

cage.  Silva,  nemus. 
BOSFORO,  s.  m.  Bosforo.  Bosphorus. 
BOSQUEJAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Bosquetg. 
BOSQUEJAR.  V.  a.  Bosquejar.  Adumbrare. 
BOSQUETG.  s.  m.  Bosquejo.  Adumbratio. 

ESTAR     EN"    BOSQUETG    Ó    BOSQÜEJAT.    f.  Estüt  etl 

bosquejo.  Opus  adumbratum  esse. 
BÓSSA.  s.  f.  Bolsa.  Marsupium. 
BossA  ,  de  seda   per  portar  los  diners  á  la  but- 

xaca.  Bolsillo.  Crumena. 
BÓsSA  ,  deis  cabells.  Bolsa.  Bursa  ad  redigendos 

capillos. 
BÓSSA ,  de  corporals.  Bolsa  de  corporales.  Sa- 

crorum  linteaminum  bursa. 
BÓSSA  ,  de  posar  las  navajas.  Navajero,  Nova- 

cularuní  theca. 
BÓSSA  ,  en  que  s'  fica  1'  extremitat  del  bastó  de 

la  creu ,  que  precehex  á  las  Comunitats  Ec- 

clesiasticas  en  las  professons.  Carcax.  Susten- 

taculum. 
BÓSSA ,  que  s'  posa  á  las  criaturas  per  embru- 

tarse.  Culero.   Sacculus  excrementis   puero- 

rum  exciplendis. 
BÓssAs.  p.  las  que  fan  les  vestits  per  ser  ampies. 

Bolsas.  Rugáe. 

ALLARGAR  LOS  CORDONS    DE    LA    BOSSA.     f.     mCt. 

y  fam.  V.  Al  largar. 

CONTAR  AB  LA  BÓSSA.  f.  V.  Coutar. 

FÉR  BÓSSA.  f.  Hacer  bolsillo.    Opes   congere- 
re. 


BOS  TO? 

NO  FICARSEN  HES  X  LA  BÓSSA.   f.   V.    No  ficarSCn 

res  a'  la  butxaca. 

TEÑIR  BÓSSA  ,  Ó  BOMA  BOSSA.  f.  Tengr  taUgo. 
Pecunia  abundare. 

TRÁüRER  LA  BOSSA.  f.  prevenir  diners  per  al- 
gún gasto.  Alargar  la  bolsa.  Pecuniam  pa- 
rare. 

AMIGS  FINS  ALS  OCS  ,    X    LA    BÓSSA  NO  m'hI    TOCS. 

ref.  V.  Amig. 

BOSSA  SENSÉ   DIKEHS    DIGASLI    CUYRO.    rcf.    Bclsa 

sin  dinero  llamóla  ó  dígola  cuero. 

Quid  vacuam  dices,  corium  nisi  vile ,  cru- 

menam  ? 

QUI  COMPRA   Y   MEXT    EN    SA    BÓSSA    6    SÍ:nT.  ref. 

FA  que  compra  y  miente  su  bolsa  ¡o  siente. 

Dum    mentitur   emens   patitur    sua    damna 

crumena. 
BOSSETA.  s.  f.  dim.  Bolsica  ^  bolsilla ,  bolsi- 

ta.  Parva  crumena. 
BOSSIC.  s.  m.  ant.  V.  Bosseta. 
BOSSÍNADA.  s.  f.  ant.  V.  Revés. 
BOT.  s.  m.  de  posar  vi ,  olí ,  &c.  Cuero  ,  f  eJ/tf- 

jo.  Uter ,  pellis. 
EÓT.  acció  violenta,  ab  que  s'  demostré  algun 

sentiment.  Repullo.  Motus  in  exacerbati  ani- 

mi  signum. 
BÓT ,  de  la  pilota.  Bote.  Resultus. 
BÓT  ,  especie  de  llanxa.  Bote.  Linter. 
BÓT  ,  salt.  Brinco.  Subsaltatio. 
BÓT.  ant.  V.  Pót. 
INFLARSE   coM  UN   BÓT.    f.    Embotijarse.  In- 

flari. 

PLÓURER  Á  BÓTS  Y  Á  BARRALS.  f.  LloVCr  á    cátt' 

taros.  Eftusum  imbrem  ruere. 

Á  BÓT  Y  BOLEA,  m.  adv.  usat  en  él  ¡og  de  pilo- 
ta. A  botivoleo.  Pilae  inter  lapsum  &  saltum 
repuisio. 

BOTA.  s.  f.  Cuba ,  tonel.  Cuppa. 

BOTA.  met.  la  persona  molt  grossa.  Cuba.  Do- 
lium  crassitudine  referens. 

BOTA  DE  cuYiio.  ant.  V.  Bót  de  posar  vi. 

BOTA.  ant.  V.  Bót.  en  lo  significat  de  embarca- 
ció. 

BOTA,  de  casaca,  gambeto  y  semblant.  Vuelta. 
Manicae  pars  extrema  circumvoluta  ,  con- 
versa. 

BOTA  ,  especie  de  calsat.  Boía.  Ocrea. 

ESTAR  AB  LAS  BOTAS  POSADAS,  f.  Estar  pet  cm- 
pendrer  algun  viarge.  Estar  con  las  espuelas 
ó  tener  ¡as  espuelas  calzadas.  Paratum  ,  ex- 
pedltum  ,  promptum  esse  ad  iter  facien- 
dum. 

POSARSE  ó  TORNARSE   COM  UNA  BOTA.  f.    tOmarse 

gros.  Embastecer ,  embotijarse.  Pinguescere, 
obesum  reddi. 

HOBIE  VALENT   Y  BOTA  DE   DON  VI  LUEGO  ES  AC A- 

B\T.  ref.  V.  Acabar. 
BOTADA,  ss  f.  fusta  per  botas.  Duelas.  Do! lo- 

runí  costse. 
BOTAFOG.  s.   ni.  Botafuego.    Fustis  ignifer 

ad 


1 04  BOT 

ad  bellica  tormenta  accendenda. 

BOTAI\í.  !.  m.  Pipería ,  barñhria.  Doliorum 
copia,  congeries. 

BOTANA.  í.  í.  troíset  de  fusta  que  s'  posa  ais 
forats  del  bots  ó  bbtas  de  vi,  peraque  no  s' 
vesse.  Botana.  Ütri  assutum  ligni  frustu- 
lum. 

BOTÁNIC,  CA.  adj.  lo  pertanyént  á  la  botá- 
nica. Botamco.  Herbarius. 

botAníc.  s.  m.  él  que  professa  1'  art  de  la  bo- 
tánica. Botanista.  Herbarius. 

BOTÁNICA,  s.  f.  art  qu'  ensjnya  '1  conexe- 
niént  de  las  plantas.  Botánica.  Ars  herba- 
ria. 

BOTAR.  V.  n.  la  pilota.  Botar.  Lusoriam  pi- 

lam  resilire. 
BOTAR  k  FORA.  f.  p.  u.  expclür,  traurer  á  fora 

á  algú.  Botar.  Extrudere. 
BÓTAVANT.   s.   m.   instrumént    per    ferrar. 

Piijavante.  Scalprum  ,  ferramentum  conscis- 

sorium. 
BOTELLA,  s.  f.  BoteUa.  Ampulla. 
BOTÉR.  s.  m.    Cubero.,  tonelero.   Cupparum 

artifsx. 
BOTÉT.  s.  m.  dim.  él  bbt  petit  de  posar  vi. 

Botillo.  Utriculus. 
BÓTETA.  s.  f.  dim.  Cubeta ,  cubetilla.  Dolio- 

lum. 
BOTG ,  JA.  adj.  Loco.  Amens. 
BOTG.  met.  r  imprudént,  ó  de  poc  judici.  Loco. 

Imprudens,  delirus. 
BOTG.  met.  Abundantissim  ,  gran  ,  exorbitant, 

y  axi  s'  diu  haberhi  hagut  una   cuUita  boja. 

Loco.  Uberrimus. 
BOTG  ARREMATAT.  Loco  de  clavo  pasado.  Insa- 

nissimus ,  amentissimus. 
BOTG    DE   LLiGAR.    Lcco   de    Otar.    Furiosus , 

amentissimus,  prse  furore  vinculis  continen- 

dus. 
FJiR  EL  EOTG.f.Fér  Ó  dif  bogarías, disbarats&c. 

Loquear.  Insanire  ,  desipere. 

FÉR     ÉL    BOTG    Ó    FER    BOGERIAS.    f.  ffl.    féf  Una 

bulla  desmesurada.  Loquear.  Insanire. 

FER  TORNAR  BOTG.  f.  privar  de!  judici  ó  del  us 
de  la  rahó.  Enloquecer.  Furiare,  demen- 
tare. 

FER  TORNAR  BOTG.  f.  met.  Confóndrér  á  algu 
ab  diversitat  d'  especies  de  manera  que  no 
acerté  ni  atine.  Volver  á  uno  loco ,  desaten- 
tar. Aiicuius  mentem  perturbare  ,  confun- 
dere. 

TORNARSE  BOTG.  f.  Folversc  ¡oco ,  cnloquccer. 
Insanire ,  mente  destitui. 

AGREGAT   DE   BOTGS.  V.  Agregat. 

cabía  de  BOTGS.  mct.  la  casa  de  mólt  bullici  y 
falta  de  gobern.  Casa  de  locos.  Inordinata, 
turbulenta  domus. 

DE  BOTG,  A  LA  ROJA.  m.  adv.  t4  tontos y  íl 
locas.  Inordinate,  absurdé. 

PARE  DELs  BOTGS.  LoquíTO.  Dementium  custos. 


BOX 

VELL  Y  BOTG.  loc.  fam.  La  cabeza  blanca  y   el 
seso  por  venir. 

Canum  crine  caput ,  rectas  sed  mentís  ege- 
num. 

DEU  NOS  GUARO  DE  BOTGS  EN  LLOC  ESTRET.    ref. 

j4l   loco  y   al    ayre  darle  calle.    Lata    viro 
anienti  pateat  via. 

QUI     ES     BOTG     QUANT     NEX     MAY     NE      GÜAREX. 

Lo  que  se  aprende  en  la  cuna  siempre  dura. 
Durat  quod  á  crepundiis  ediscitur. 

SAB     MES    ÉL  BOTG  EN  CASA   SEVA  QUE  'l  SABI  EN 

CASA  DELS  ALTRES.  ref.  Mas  Sabe  el  necio  en 

su  casa  que  el  cuerdo  en  la  agena. 

Plura   domi   stolidus   callet ,    quam   mente 

sagaci 

Praeditus  externa  calleat  ipse  domo. 
L'N   BOTG  NE  FA  CENT.  Tcf.  Un  loco  hace  cjcnto. 

Unius  in   causa    centum    dementia   jungit; 

Erroris  similes  sic  inale  sanus  agit. 
BOTl.  s.  m.  especie  de  calsat.  Botín.  Ocrea.    . 
BoTÍ,  lo  que  preñen  los  soldats  ais  cneraics. 

Botin.  Manubine. 
BOTIL.  s.  m.   Recoquín.  Brevis  homo,  cras- 

susque. 
BOTILLA.  s.  f.  ant.  lo  botí  que  s'  pren  ais 

ene  mies.  V.  Botí. 
BOTILLER,  s.  m.  ant.  qui  guarda  lo  boti. 

Botinero.  Prsfectus  praeda:. 
BOTICA,  s.  f.  Tienda.  Taberna. 
BOTiGA   d'  apotbcari.    Botica.   Pharmacorum 

taberna. 
BOTIGA  DE  BAREÉR.  Barbería.  Tonstrina. 
BOTIGA  DE  LLiBRETÉR.  Librería.  Libraría. 
OBRIR  BOTIGA.  Abrir  tienda.  Mercaturam  fa- 
ceré. 
PLEGAR  ó  TANCAR  LA  EOTiGA.  f.  Alzar  .¡  quitar^ 

cerrar  Ja  tienda.  Tabernam  claudere. 
BOTIGUÉR.  s.  m.  Tendero.  Tabernarius. 
BOTIJA,  s.  f.  Botija.  Lagena. 
BOTIJASSA.  s.  f.  aum.  Botijón.  Grandior  la- 
gena. 
BOTIJETA.  s.  f.  dim.    Botijilla  ,    botijuela. 

Parva  lagena. 
BOTIRÓ.  s.  m.  V.  Bbtíl. 
BOTÓ  s.  m.  Botón.  Globulus. 
BOTÓ,  en  los  arbres,  y  plantas.  Botón.  Gemma, 

oculus. 
BOTÓ  ,  él  de  la  punta  de  1'  espasa  d'  esgrima. 

Botón.  Cirúulus  ferreus  ensis  cuspidem  ob- 

tundens. 
BOTÓ,  de  la  flor.  Botón.  Calyx. 
BOTÓ,  de   la  roda  del  cotxe,  carro  &c.  Cífto. 

Rotse  modiolus. 
BOTÓ.  ant.  gra  de  la  cara.  Pústula.  Pústula. 
DOTÓ,  de  fog.  Cir.   Botón  de  fuego.    Caute- 

rium. 
BOTÓNS.  p.  ant.  boletas  blancas  y  negras  par 

votar.  Habas.  Favi*. 
BOTONADA,  s.  f.  Botonadura.  Globulorum 
numeriis  pro  unaquaque  veste.. 

BO- 


BQT 

BOTONAR.  V.  a.  ant.  cordar  lo  vesfit  ab  los 
botons.  Abotonar.  Globulis  adstringere. 

BOTONAR.  V.  n.  los  arbres.  Abotonar.  Germi- 
nare. 

BOTONERA,  s.  f.  ant.  trau.  Ojal.  Ocel- 
Itis. 

BOTORNÓNS.  s.  m.  p.  Paperas.  Gutturls  tu- 
mores. 

BOTSINAR.  V.  n.  V.  Butsinar. 

BOTXA.  s.  f.  la  de  jugar.  Bocha.  Globulus 
ligneus. 

BOTXA  ,  él  capulí  que  fa'l  cuc  de  seda.  Capullo. 
Bombycis  folliculus. 

EÓTXA,  mata.  Boxa.  Abrotanum. 

BOTXAS.  p.  las  que  fa  la  roba  ó  '1  vestit. 
Fuelles.  Tumidae  ruga;. 

joG  DE  BOTXAS.  Juego  dc  las  bochas.  Glóborum 
ludus. 

BÓTXÍ.  s.  m.  Verdugo.  Carnifex. 

BOTZINA.  s.  f.  ant.  Bocina.  Buccina. 

BOU.  s.  m.  Buey.  Bos. 

BOU  jbvE ,  encara  no  domat.  Novillo.  Juven- 
cus. 

BOU  MENER.  s.  m.  Cübcstro ,  manso.  Sectarius 
bos,  dux  gregis. 

ANAR  Á  PAS  DE  BOU.  f.  V.  Anar. 

JA  ES  DUR  ÉL  BOU  AL  AST.  f.  V.  Ast. 

NO    VÉURÉR  UN  BOU    Á    TRES    PASSAS.    f.    No    Vet 

siete  sobre  un  asno.  Caecutire. 
BOU  Y  ARRos.  loc.  vülg.  Arroz .,  y  gallo  muerto. 

Lautissima;  dapes. 
coRRAi.  DE  BOUS.  Boyera.  Bovile. 
PEU  DE  BOU ,  hérba.  V.  Barba  de  Aaron. 

AHÓNT    ANIRAS    BOU    QUE   NO    LLÁURES.    ref.    V. 

Ahónt. 

DEL  OU  AL  SOU,  DEL  SOU  AL  BOU,  DEL  BOU  Á   LA 

FORCA.  ref.  V.  Ou. 

ÉL  BOU  TIRA    LA   ARADA    MÉS  NO    DE  GANA.    fef. 

El  buey  traba  el  arado ,  íMí7í  no  de  su  grado. 
Bos  equidem  terrae,  at  non  sponte ,  inligit 
aratrum. 

EN     TÉRRAS    ESTRANYAS    LAS    VACAS    COTAN     ALS 

BOUS.  ref.  En  tiefta  agena  la  vaca  al  buey 
acornea.  Extorres  ipsa  pungit  imbecillitas. 

xJ'   HOME  PER  LA  PARAULA  Y  EL  BOU  PER  LA 

BANYA.  ref.  Al  buey  por  el  cuerno^   o  por   el 
hasta  ,y  al  hombre  por  la  palabra. 
Verba  ligant  homines,  tauroruní  cornua  fu- 
nes. 

PER    AMOR    DEL    BOU    LLEPA    LO  LLOP  EL    JOU  Ó 

'  l'  ARADA,  ref.  V.  L!6p. 

PUTG    LLAURA   LO  ROCÍ  POSA  LA  SELLA    AL    BOU. 

ref.  V.  Rocí. 

BOUADA.  s.  f.  ant.  ramat  ó  multitut  de  bous. 
Boyada.  Bouní  grex. 

BOVA.  s.  f.  V.  Boga  hérba. 

BOVATGE.  s.  m.  dret  que  antiguamént  se  pa- 
gaba. Bovatico.  Vectigal  supcr  boum  juga. 

BÓVEDA,  s.  f.  Bóveda.  Fornix. 

BOVÉR.  s.  m.  Boyero.  Bubulcus. 
Tom.I. 


BOV  105 

BOVI,  NA.  adj.  Vacuno,^  boyal.,  boyuno.  Vacci- 

nus ,  bovinus. 
BESTiAR  Boví.  V.  Bestíar. 
BOX.  8.  m.  planta.  Box.  Buxus. 
BOX  ,  de  Sabater.  Box.  Bacillus  ligneus  assuen- 

dis  calcéis  aptus. 
BÓXÉDA.  s.  f.  lloc  de  mblts  bóxos.  Boxedal., 

hui:eda .,  buxedo.  Buxetum. 
BÓXEDAL.  s.  m.  ant.  V.  Boxéda. 
BOXET.  s.  m.  Palillo ,  bolillo ,  majaderuelo, 

Baciilus  pro  reticulis  texendis. 
BOY.  s.  m.  ant.  nom  d'  home.  ant.  Boal.  Bau- 

delius. 
BOYA.  s.  f.  Naut.  Boya.  Anchorale,  tignum 

cui  anchora  alligatur. 
BOYRA.  s.  f.  Niebla.  Nébula. 
EOYRA ,  la  qutí  regularmént  en  forma   de  nuvo- 

let  s'  arrossega  per  las  montanyas.Gafa.Ser- 

pans  nébula. 
BOYRA  BAXA.  Neblina.  Nébula  demissior ,  den- 

sior. 
BOYRA  DE  MAR ,  la  que  s'  alsa  del  mar.   Bru» 

mazan.  E  mari  prodiens  nébula. 
BOYROS,  SA.  adj.  Nebuloso.  Nubilus. 


BR. 


BRAC.  s.  m.  Apostema ,  postema.  Apostema, 

vómica. 
BRAC.  ant.  cert  ghs.  Perro  de  muestra.  Canis 

odorus ,  gallicus ,  vestigator. 
BRAGA,  s.  f.  la  que  s'  posa  á  las  criaturas  de 

bol q uérs.  Meíedor  ,  ca/ero.  Panniculus  sup- 

positorius. 
BRAGAS,  p.  ant.  especie  de  calsas.  Bragas. 

Bracees. 
BRAGAS,  ant.  calsotets.  V.  Calsotets. 

Á  QUl    NO  ESTÁ  ACOSTUMAT  Á  BRAGAS  LAS  COSTV 

RAS  Li  FAN  LLAGAS,  ref.  V.  Acosuimar. 
BRAGUER.  s.  m.  Braguero,  ligadura.  Fascia 

intestina  sustinens  ,  ne  procidant. 
BRAGUETA,  s.  f,  Bragueta.  Braccarum  anti- 

ca  pars. 
CABALLER  DE  BRAGUETA.  Hidalgo  de  bragueta. 

Nnbilitatus  fíKcunditate  projis. 
BRAHO.  s.  m  ,  part  del  bras.  Muñón.  Brachii 

torus. 
TEÑIR   BON  BRAHíJ.  f.   Tener  bravos  jarretes. 

Lacertis ,  nervisque  pollere. 
BRAM.  s.  m.  Bramido.  Fremitus. 
BRAM  DEL  ASE.   Rcbuzno ,  Toznido.  Asini  vox, 

ruditus. 

BRAM   DEL  BOU.   Mugido.   MugitUS. 

BRAM  DEL  BRAu  Ó  vEüKLL.  Berrido.  MugitUS. 

CRAM   DEL  l.LF.Ó.  Rugido.  RugitUS. 

COKRER  LA  BRAMA,  f.  vdg.  V.  Correr  la 

veu. 
BRAMAR.  V.  n.  Bramar.  Fremsre. 
BRAMAR  l'  ASE.  Rebuznar  ,  roznar.  Rudere. 
BRAMAR  í:l  bol.  Mugir.  Mugiré. 

Dd  BRA- 


io6  BRA  » 

BRAMAR  ÉL  BRAU  Ó  vEDELL.  Berrear.  Mugiré. 
BRAMAR  EL  LLEÓ.  Rugtr.     Rugíre  ,   rugitum 

edere. 
BRAMAR  coM  UN  TORO.  f.  met.   Bramar  de  co- 

rage-  Prse  irá  fremere. 

LA    MAR  COM     MKS    TE    MES    «RAMA.    rcf.    Qu'iCtt 

mas  titne  mas  quiere. 

Crescit  anjor  nummi  quantum  ipsa  pecunia 

crescit. 

BRAMAYRE.  s.  m.  vulg.  cridayre.  V.  Bala- 
dren, cridayre. 

BRAMIT.  s.  m.  ant.  V.  Bram. 

BRAMOS,  SA.  adj.  ant.  V.  Desitjbs. 

BRAN,  BRANT.  s.  m.  ant.  V.  Espasa,  es- 
toc. 

BRANC.  s.  m.  ant.  V.  Ramat. 

BRANCA,  s.  f.  la  del  arbre.  Rama.  Ramus. 

BRANCA ,  r  esquexada  del  arbre.  Gajo.  Discerp- 
tus  ramus. 

BRANCA,  la  tallada  del  arbre.  Ramo.  Ramus. 

BRANCA  URSINA ,  liérba,  Bratica  ursina  :  Hierba 
gigante:  Acanto.  Acanthus. 

BRANCA,  met.  en  la  genealogía.  Rama.  Stirpe 
ducta  sobóles. 

ANARSEN  PER  LAS  BRANCAS,  f.  met.  V.  Anar- 
sen. 

BRANCALS.  s.  m.  p.  Arquit.  Jambas.  Trans- 
versi  lapidis  aut  ligni  in  superiore  portarum 
aut  fenestrarum  parte  ab  infra  ducta  susten- 
tacula.  * 

BRANCAR.  V.  a.  ant.  V-  Abrancar. 

BRANCUTZ.  adj.  ant.  pie  de  brancas.  Ramo- 
so. Ramosus. 

BRANDIR.  V.  a.  ant.  V.  Blandir. 

BRANDÓ,  s.  m.  ant.  V.  Blandón.  Fúñale. 

BRANILLA.  s.  f.  Barba  de  ballena ,  ballena. 
Cetaria  barba. 

BRANILLA ,  la  del  vano.  Varilla.  Arcta  atque 
producta  ligni ,  eboris,  aut  similis  materiie 
bractea. 

BRANQUETA.  s.  f.  dim.  Ramito.  Ramuscu- 
lus. 

BRANQUETAS.  p.  él  conjunt  de  lasques' 
tallan  deis  arbrés  y  servexen  regularment 
per  llenya.  Fusta.  Abscissi  ramusculi. 

BRANXET.  s.  m.  ant.  V.  Braquet. 

BRAQUET.  s.  m.  dim.  ant.  gossét  axi  dit. 
Braquúlo.  Simulus ,  catulus. 

BRAS.  s.  m.  Brazo.  Brachium. 

BRAS ,  de  cadira.  Brazo  de  silla.  SeJlre  brachia, 
cubitalia. 

BRAS  DE  CAMP/^NA.  Brazo  ds  Campana,  Lignei 

apicis  rcris  cainpani  brachium. 
BRAS  DE   CREU.   Brozo  de  cruz.    Crucis    bra- 
chium. 
BRAS  EccLEsiÁsTic.  Brozo  Edesiásttco.OtdoEc- 

clesiasticus. 
BRAS  DK  MAR.  Brozo  dt  maf.  Fretum. 
«RAS  MILITAR,  ürdzo  d*  la  NobleKa.Oráü  EquiS- 
tris. 


BRA 

BRAS  DE  RTO.  Brozo  dt  r'to.  Fluminis  brachium; 

deductio;  derivatio  rivi. 
BRAS  DE  LA  RODA.  aut.  V.  Ratg  de  la  roda. 
BRAS  SECULAR.  Brozo  sccttlar.  Potcstas  tempo- 

raíis ,  sácularis  auctoritas. 
BRASSOS   DEL  REGNS.  Brazos  del  Reyno. 

Reipublicae  ordines ,  classes. 
POSAR  LOS  üRASsos  EN  CREU.  f.  Cruzur  los  brO' 

zos,  Brachia  cancellare. 

AB  LOS  BRASSOS  EN   CREU  Ó  ENCREUATS.  m.    adv. 

Cruzados  los  brazos.  Cancellatis  brachiis. 
AE  LOS  BRASSOS  oBERTS.  m.  adv.  Con  los  brazos 
abiertos.  Expansis  brachiis. 

LO    BRAS    AL    PIT    Y    LA    CAMA    AL    LLIT.    Tef.    Lu 

pierna  en  el  lecho  y  el  brazo  en  el  pecho. 
Lectula  crura   petunt  sananda,   &  brachia 
pectus. 

NO    ALLARGAR    BIES    ÉL    BRAS    QUE    LA    MÁNEGA. 

ref.  Extender  ¡a  pierna  hasta  donde  llega  la 
sábana. 

Maiores  nido  pennas  ne  extendito  cautus. 
BRASA,  s.  f.  Brasa.,  ascua.  Pruna. 

ESTAR  ENCES  COM  UNAS  BRASAS  6  COM  UNA  BRA- 
SA DE  FOG.  f.  Estar  hecho  una  ascua ,  ó  unas 
brasas:  Echar  ascuas.  ígneo  rubore  suf- 
fundi. 

PASSAR  PER  i/AS  BRASAS,  f.  V.  Brasejar. 

COM  UN  GAT  ENTRE  LAS  BRASAS.   loC.  fam.  ComO 

gato  por  ascuas.  Uti  felis  per  pruaas. 

FUGIR    DEL   FOG    Y    CÁURER    Á    LAS    BRASAS,    ref. 

Huir  del  fuego  y  dar  en  las  brasas:  Saltar 

de  la  sartén  y  dar  en  las  brasas. 

Incidit  in  scyllam  cupiens  vitare  carybdin. 
BRASEJAR.  V.  a.  passar  per  las  brasas.  Soa- 
sar en  las  ascuas.  Leviter  torrare  ,  assare. 
BRASER.  s.  m.  Brasero.  Patinarius  foculus. 
BRASERET.  s.  m.  dim.  Braserico.,  braserillo^ 

rejuela ,  estufilla.  Ignitabulum. 
BRASIL,  s.  m.  fusta.  Brasil.  Acantinum  lig- 

num. 
BRASit ,  color.  Brasil.  Purpurissum. 
BRASSA.    s.    f.   Braza.,   brazada.    Hesapus^ 

mensura  sex  pedibus  co'ñstans. 
BRASSADA.  s.  f.  Brazada.  Brachiorum  exten- 

sio,  elevatio,  jactatio. 
BRASSAL.  s.  m.  ant.  V  armadura  antigua  del 

bras.  Brazal.  Brachii  ferreum  tegmen. 
BRASSALET.  s.  m.  BrasaUte.  Armilla. 
BRASSAT,  s.   m.  Braz.ido .,  brazada.    Quod 

duobis  brachiis  amplecti  potest. 
BRASSEJADOR.  y.   m.   ant.  qui  te  bojí  bras 

per  tirar.  Bracero»  laculator  validas ,  loro- 

sus. 
BRASSEJAR.  v.  n.  móurer  hh  brassos.   Bra- 
cear, Brachia  agitare. 
BRASSÉR.   s.    m.    él    que    cultiva    la   t^rra. 

Gañan  ^  bracero.  Agrcstis  operarius. 
ERAssiíR.  ant.  qui  fa  brasset.   Bracero.   Brachio 

alium  sustentans. 
BRASíET.  s.  ra.  dim.  Brazuelo.  Crscbiolum. 


BRA 

FÉR  ERASSET.  Dar  el  brazo.  Brachium  porri- 

gere  quo  aÜquis  sustineatur. 
BRAU,  VA.  adj.  ferós  Bravo.  Ferox ,  saevus. 
BRAU  ,  gran  ,  bo  ,  exceilent.   Bravo.   Egregius, 

éAimius. 
BRAU.  s.  m.  bou  petlr.  Becerro.  luvencus. 
TEÑIR  UN  COR  coM  UN  BRAU.  i\   Tener  pelos  en 

el  corazón.  Erteró  ,  aut  ingenti  animo  esse. 
BRAVADA,  s.  f.  1'  aleñada  y  él  luí  viii  que 

llansa  alguna  cosa.  Tufo ,  tufarada.  Gravis 

haütus. 
BRAVADA  DE  VI.  Eítocuda  dc  viiio.  V'uú  halítus 

acer. 
BRAVAMENT  adv.  m.  be,  copiosamént ,  en 

gran  manera.  Bravamente.   Egregia  ,  abun- 
dé. 
BRAVATA,  s.  f.  Bravata.  Minse ,  terror  ver- 

borum. 
BRAVEJAR.  v.  n.  ant.  tirar  bravatas.  £ra- 

■L'ertr.  Minas  jactare. 
BRAVESA.  s.  f.  ferocitat.   Bravura.  Peroci- 

tas. 
BREGA,  s.  f.  Brega.  Contentio ,  rixa. 
ARMAR  BREGA,  f.  V.  Armar. 
BREGADOR,  RA.  s.  m.  y  f.  qui  brega '1 

cánem  ó  lii.  Agramador.  Tundenda;  vel  de- 

corticandcfi  cannabis  opifex. 
BREGADORAS,  s.f.  p.  instrumént  per  bregar 

él  cánem  5  lii.  Agramadera .,  grama.  Instru- 

tum  quo  cannabis  maceratur. 
TEÑIR  BONAs  BREGADORAS,  f.  met.  ménjar  mblt 

y  depressa.  Estar  picada   la  piedra.  Festi- 

nanter,  multumque  edere. 
BREGAR,  v.  a.  él  cánem  ó  lii.    Agramar. 

Cannabem  macerare. 
BREMA,  s.  f.  Vendimia.  Vindemia. 
BREMAR.  v,  a.  Fendimiar.  Vindemiare. 
BREÑA,  s.  f.  V.  Baréna. 
BREÑAR,  v.  n.  V.  Barénar. 
BRENYA.  s,   f.  ant.  Breña.  Praerupta  mon- 

tium  dumetis  consita. 
BRES.  s.  m.  territ.  V.  Bressol. 
BRESCA,  s.  {.  Panal.  Favus. 
BRESCAR.  V.  a.  tráurer  part  de  la  mel  deis 

bucs  de   las  abeilas.   Castrar  las  colmenas. 

Apum  alveria  castrare. 
BRESSAR.v.n.Mscer.  Cunam  agere,  agitare. 
BRESSO.  s.  m.  planta.  Brezo.  Erica. 
BRESSOL.  s.  m.  Cuna.,  brizo.  Cunse,  cunabu- 

lum. 
POSAR  AL  BRESsÓL.  Eucunar.  Infantem  cunis, 

cunabulo  imponere. 
BRESSOLAR.  v.  a.  territ.  V.  Bressar. 
BRESSOLET.  s.  m.  dim.  Canica.,  ctmilla  ^  cm- 

nita.  Cun?e  parvulie. 
BRÉTOL.  s.  m.  Pillo. 
BRÉTXA.  s.  f.  Brecha.  Pars  muri  diruta. 
BREU.  adj.  Breve.  Brevis. 
BREU,  s.  m.  él  que  concedex  él  Papa.  Breve. 
Breve  Pontilicium. 


BRE  lo?- 

BREU ,  nota  en  la  música.  Breve.  Musicum  sig- 

num. 
EN  BRÉu.  m.  adv.  En  breve.  Breví. 
BREUET,  TA.  adj.  dim.  Brevecico,  hrevecillo^ 

brevecito.  Perbrevis. 
BREUGETAT.  s.  f.  ant.  V.  Brevédat. 
BREUMENT.   adv.   m.    Brevemente.    Brívi, 

breviter. 
BRÉVEDAT.  s.  f.  Brevedad.  Brevitas. 
BREVIARI.  s.  m.  Breviario.  Breviarium. 
BREVISSIM,  MA.  adj.  sup.  Brevísimo.  Bra- 

vissiraus. 
BREVISSIM AMÉNT.  adv.  m.  sup.  Brevisi- 

mámente.  Brevissimé. 
BREVÍTAT  ,  BREVIETAT.  s.  f.  ant.   V. 

Brevédat. 
BRÉVOL,  adj.  Endeble^  quebradizo.  Debilis, 

fragilis. 
BRI.  s.  m.  Hebra.  Phylara. 
BRi ,  de  carn  y  semblant.  Brizna ,  hebra.  Pi'« 

bra. 
BRI  DE  SAFRA.  Hebra.  Croci  filamentura. 
BRi  ,  drap.  de  cánem.  V.  Cinem. 
BRIA.  s.  m.  Herpes.  Lidien. 
BRiÁ  \i;reül.  V.  Vérbol. 
BRIAL.  s.  m.   ant.  vestidura  de  dona.  BriaU 

Túnica  muliebris. 
BRIBA,  s.  f.  Briba.  Desidia  ,  otiositas. 
anar  á  la  briba,  f.  Andar  á  la  briba.  Vagari, 

errare. 
BRÍBAR.  V.  n.  Bribar.  Vagari. 
BRIBÓ,NA.  s.   m.  y   f.  Bribón.  Improbas, 

nequam ,  callidus. 
BRIBONADA,  s.  f.  Bribonada.  Neqnit¡a,cal- 

liditas. 
BR  IBÓN  ALLÁ.  s.  f.  conjunt  de  bribbns.  Pj- 

carescn.  Sceleratoru.n  coctus. 
BRIBONAS.  s.  m.  aiun.  Briboiiazo.  Summe 

callidus,  versutus,  improbissimus  ,  nequissi- 

mus. 
BRI  CONEJAR,  v.  n.  Bribonear,  Versutias  & 

vagam  vitam  exercere. 
BRIBONERÍA,  s.  f.  Picardía.  Improbitas. 
Á   LA    BRIBONESCA,  m.  adv.  A  ¡a  briba. 

Otiosé,  vagabundé,  sceleratorum  more. 
BRIBONET.  s.  m.  dim.  Bribonzuelo  ,  bribón' 

cilio.  Vafellus. 
BRICON ,  NA.  adj.  ant.  Picaron ,  bribón.  Im- 

probus. 
BRIDA.  4.  f.  Brida.,  rienda.  Fraenum. 

AFLUXAR  LA   BRIDA    AL  CABALL.  f.  V.  Afluxar. 

X  BRIDA  BATUDA,  m.  adv.  A  rienda  suelta.  La- 

xis  habaris. 
BRIDECÚ,  s.   m.  Biricii.    Balteus  cui  ensi» 

appendirur. 
BRIGADA,  s.  f.  Brig.ida.  Cohors,  manipulus. 
BRIGADÉR.s.m.£n¿<3ii;er.  Manipularis  dux. 
BRIGOLA,  s.   f.  ant.   máquina  de  la  Milicia 

antigua    per   bátrér    las    murallas.   Brigola. 

MachiBa  quassandis  mufis  seíviens. 

BRI- 


io8  .  BRI 

BRILLADOR.s.m.reclam  pira  cafsar  aucélls. 

Reclamo.  Illeí. 
BRILLAr.tENT.  s,  m.  ant.  V.  Brillo,  brillan- 

t6r. 
BRILLANT.  p.  a.  BrillaHte.  Scintillans ,  ra- 
dia as. 
íRiLLANT.  s.  m.  él  diaraant  axi  dit.  Brillante. 

Adames  magno  fulgore  irradians. 
BRILLANTÜR.  s.  m.  Brillantez.    Scintilla- 

tio. 
BRILLAR.  V.  n.  mostrar  alguna  casa  sa  bri- 

Jlantór.  Brillar.  Radiare  ,  scintillare. 
«RiLLAR ,  imitar  él  cant  deis  aucélls  ab  lo  bri- 

llador.  Reclamar.  Inserta  inter  labia  fístula 

aut  folio  sibilare. 
BRILLAR,  met.  Huir  algú   per  sos    talénts, 

prendas  &c  Brillar.  Ingenio  ,  moribus  pol- 

íere. 
BRILLO,  s.  m.  Brillo.  Fulgor. 
BRINDAR.  V.  n.  Brindar.  Bibere  alicui  bene 

precando. 
BRINDAR ,  oferir  alguna  cosa.  Brindar.  OiTerre, 

praebere. 
BRINDAR,  met.  excitar,  y   aixi  s'  diu  qu'  él  die 

brinda  á  passejar.  Brindar.  Allicere ,  invi- 
tare. 
brío.  8.  m.  Brio.  Robur,  fortitudo. 
ABÁXAR    ÉLS    bríos,   f.   met.  Baxar  los  bríos. 

Animum  frángete. 
BRIÓS,  SA.  adj.  Brioso.  Strenuus,  fortis. 
BRISA,  s.  f.  Orujo.,  casca.  Ubarum  folliculi. 
BRIVANT.  s.  m.  ant.  V.  Vagamundo. 
BROC  s.  m.  Piao.,  gollete.  Syphunculus. 
BRoc ,  de  llumenéra ,    candeiero  y  serablant. 

Mechero.  Myxa ,  tubulus. 
BROC  EN  ios  CKPs.  V.  Brocada. 

ANÁRSEN  COIVI  LO  BROC  DEL  CANTI.    f.   V.  Anar- 

sen. 

Ko  PICARSE  EN  BRocs  f.  fam.  No  meteTse  en 
dibuxos.  Non  se  alienls  immiscere. 

BROCA ,  instrumént  de  cér  ab  que  los  carni* 
cers  afilan  los  taliants,  ganivets  &c.  Esla- 
bón. Virgula  férrea  cultrorum  acuminatoria. 

BROCA,  territ ,  tocador  ,  ó  bastó  per  tocar  él 
timbal.  Baqueta  .,  palillo.  Pulsando  tympano 
paxillus. 

BROCA.  t¿rrit.  vergueta  de  vesc  per  cassar  au- 
célls.  Vareta.  Virgula  visco  illita. 

BROCA,  territ.  V.  Águila  de  fér  mitja. 

BROCA,  territ.  V.  Bastonét ,  tronquét. 

BROCADA,  s.  f.  él  tros  de  sarmént  que  s'  déxa 
al  podar  los  -ceps.  Pulgar,  Pollex. 

BROCADA,  ant.  embestida.  Arremetida.  Im^stus. 

BROCAL,  s.  in.  Garrafa.  Nimbus  ,  turbo  vi- 
treus. 

BROCAL  DE  POU.  V.  Coll  de  pOU. 

BROCAL,  ant.  V.  Broe  de  llumenéra. 
BROCAR.  V.  n.  ant.  embestir,   liansarsfi  sobre 

algú  ó  alguna   cosa.   Lanzarse  ^  arremeter. 

Invadere. 


BRO 

BROCAT.  s.  m.  certa  roba.    Brocado.   Tek 

sérica  auro  vel  argento  texta. 
BROCOLI.  s.  m.  planta.  Bróculi.  Cyma,  dpJi- 

catior  cauliculuf. 
BRüDADOR,    RA.   s.    m.   y   f.    Bordador. 

Phrygii  operis  artifex. 
BRODADURA.  s.  f.  Bordado  ,   bardadura. 

Opus  phryginm. 
BRODADURA  DE  REALs.   Recamo ,  bordadura  de 

realce.   Supereminens  labor  ¡n  opere  phry- 

gio. 
BRO  DAR.  V.  a.  Bordar.  Acu  pingere ,  opus 

phrygium  pingere. 
BRODAR  DE  REALS.  Recamar.,  bordar  de  realce, 

Eminenti  labore  acu  pingere. 
BRODARIA.  s.  f.  ant.  V.  Brodadura. 
BRODAT.  s.  m.  V.  Brodadura. 
BROGIR.  V.  n.   ant.   Hacer   ruido.    Obstre- 

pere. 
BROGIT.  s.  m.  ant.  V.  Tumulto. 
BROLLA,  s.  f.  bosc  d'  arbustos.   Matorral. 

Dumetum. 
BROLLAR.  V.  n.  estar  en  movimént  una  mul- 

titut  de  cosas  reguhrménr  d'  una  matexa  es- 
pecie. Hervir.  Fervere  ,  scatere. 
BROLLAR,  xurriar,  fluir.  Brotar^  chorrear^  ma- 
nar, Stillare. 
BROLLAR  l'  aygua  ,  cxínt  á  dólls ,  6  i  grífols. 

Borbollar ,  borbotar.  SaJire. 
BROM.  s.  m.  mal  que  vé  á  las  cabalcaduras. 

Muermo,  Crassior  pituita. 
BROMA,  s.  f.  V.  Boyra. 
BROMA,  vulg.  bulla  ,  confusió  de  veus  6  de  per- 
sonas que  cridan  ,  jugan  &c.  Tremolina.  Tu- 

multus. 
BROMA,  renyina.  V.  Bronquina. 
BROMA  BAXA.  V.  Boyra  baxa. 
BRONC  ,  CA.   adj.   desapacible  al  oido ,  com 

veu  BRONCA.  Bronco.  Asper. 
BRONC.  met.  aspre ,  com  geni  eronc.  Bronco. 

Asper,  insuavis. 
BRONDÓ.  s.  m.  ant.  V.  Brandó. 
BRONJA.  s.  f.  pinséll  axí  dit.  Brocha.  Peni- 

culus. 
BRONQUINA,  s.  f.  Bronquina,  Rixa,  jur- 

gium. 
BRONSE.  s.  m.  Bronce.  íEs. 
SER  DE  BRONSE.  f.  met.  scr  mólt  fort.  Ser  un 

bronce  6  de  bronce.  Durum  ao  patientem  la- 

borum  esse. 
TEÑIR  UN  COR  DE  BRONSE.  f.  fam.  Ser  de  bron- 
ce :  Tener  un  corazón  d«  brotrcg.  Durum  & 

inflexibilem  esse. 
FORT  COM  UN  BRONSE.  cxpr.  fam.  Fuerte  eonio 

un  ajo.  Valentissimus. 
BRONSEJAR.  r.  a.  Broncear,  JEris  colore 

tlngere. 
BROQUKR.  s.  m.  ant.  Broquel.  Clypeus,  pelta. 
BROQUERAT,  DA.    adj.  nnt.  Abroqueladoi 

Clypeo  protectus» 

BROP- 


ERO 

BROSSA.  5.  f.  Broza.  Rudu». 

BKossA  ,  h\s  tronquéts ,  fullas  &c.  que  hi  ha  en 

térra  en  los  boscs ,  vincas,  y  llocs  semblants. 

Broza.  Decidui  ramuli,  folia,  cortices  &c. 
BROSSA,  rtspall  ab  que  'Is  ímpressors  trauen   la 

tinta  y  netejan  la  lletra  deis  inotilós.  Btoza^ 

escobilla.  Scopula. 
BROSSA  ,  las  matas  y  arbustos  de  qu'  está  pie  al- 
gún  terreno.   Maleza.    Densum   virgetum, 

dumetum. 
BROSSA ,  la  que  cau  al  ull.  Mota.  Festuca. 
BROSSA.    met.    lo    inútil,  ó   de    poc    niomént. 

Broza.  Res  futilis. 
GÉNT  DE  TOTA  BROSSA.   loc.  Geiite  de  toda  bro- 
za. Homines  ex  omni  confusione  permixti. 
BROSSAR.  V.  a.  en  la  Imprémpta  ;  netejar  los 

motllós  ab  la  brossa.  Brozar.  Detergeré. 
BROSSAT.  s.  m.  territ.  V.  Mató. 
BRÓT.  s.  m.  Raniievo,  Surculus. 
BROTAR.  V.  n.  Brotar.,  echar  renuevos^  *«- 

tallecer.  Surculos  emittere  ,  germinare. 
BROTET.  s.  m.  dim.  rameta.  V.  Rameta. 
BROTÓ,  s.  m.  él  rébrót  de  la  col  verda.  Bre» 

ton  ,  brotan.  Cauliculus. 
BROU.  s.  m.  V.  Caldo. 

BRou  DB  PA.  Sustancia  ds  pan.  Pañis  elixatura. 
BROYDA.  s.  f.  planta.  V.  Bótxa. 
BRU  ,  NA.   adj.  ant.  negre ,  obscur.  Bruno^ 

negro  ^  obscuro.  Pullus,  ater. 
BRUC.  s.  m.  mata.  Brezo.  Erica. 
BRuc.  ant.  ruse.  V.  Brusco. 
BRIJFÓL.   adj.  dit  del  dia  nubul6í.  Pard». 

Obscurus. 
BRt;FÓL.  s.  m.  V.  Búfalo. 
BRUGAR.  s.  m.  ant.  V.  Bruguéra  en  son  se- 

gon  significat. 
BRUGIR.  V.  n.  ant.  Zurrir ,  zumbar.  Sussur- 

rare. 
BRUGIT.  s.  m.  sor611.  V.  SbtbW. 
BRUGiT,  bunio.  Zumbido  ,  zurrido.  Susurrus. 
BRUGIT,   él   que  resulta  de  parlar  molts  junta- 

mént.    MurtnuUo  ,  murmureo  ,  zurrido  ,  bar' 

bulla.  Murmur. 
BRUGUÉRA.  s.  f.  ant.  planta.  Brezo.  Erica. 
BRUGUERA.  Sitio  poblado  de  brezos.  Ericetum. 
BRUIR.  V.  n.  ant.  V.  Brugir. 
ERUJÓ.  s.  m.  ant.  V.  Bur.\ó. 
BRULOT,  s.  m.  Brulote.  Navis  incendiaria. 
BRUMÉRA.  s.  f.  Espuma.  Spuma. 
BRUMERA  ,  la   que   trau  1'  home ,  y  trauen   él» 

irracionals  quand  están   irritats.   Espumajos, 

espumarajos.  Spuma. 

TRÁURER     BRUMERA     PER     LA      BOCA.     Espumar. 

Spumare. 

TRÁURER  BRUMERA  PER  LA   BOCA.  f.   mCt.  ab  que 

s"  denota  qu'  algú  está  «n  gran  manera  irri- 
tat.  Echar  espumarajos  por  la  boca.  Spu- 
mare. 

BRUNEZA.  s.  f.  ant.  V.  Negror. 

BRUNEZIR.  V.  n,  ant.  enfbsquirse,  cubrirse 
Tom.  /• 


icg 


ERU 

él  die.  Cerrarse  el  cielo.    Nubibus   offundl 

coelum. 
BRUNSIR.  V.  n.  Zumbar.  Bombilare  ,  susur- 
rare. 
BRUNSIT.  s.  m.   Zumbido.  Susurrus ,  raucus 

stridor ,  bombus. 
BRUNYIDÓR.   s.    m.    instrumént.  Bruñidor. 

Lapis ,  lignum  aut  ferrura    poliendo  deser- 

viens. 
BRUNYIR.  V.  a.  Bruñir.  Polire ,  levigare. 
BRUSAR.  V.  a.  ant.  V.  Abrusar. 
BRUSC,  CA.  adj.  ant.  aspre.  Carrasqueño ,  ás- 
pero ,  bronco.  Asper. 
BRUSCA.  í.  f.  Palillo.  Paxillus. 
BRUSCA ,  la  brossa  que  cau  al  ull.   Mota.  Fes- 
tuca. 
BRUSCARIA.  s.  f.  aat.  aspéresa  de  geni.  Dw 

reza  de  genio.  Insuavitas,  acerbitas  indolis. 
BRUSCO,  s.  m.  ant.  rusc.  certa  mata.  Brusco^ 

rusco.  Ruscus. 
BRUSI.  adj.  ant.  aspre.  Carrasqueño.  Acerbus, 

asper. 
BRUSIDOR.    s.    m.    instrumént   de    vidrien. 

Brugidor.  Uncinus  vitreis  laminis  circumci- 

dendis. 
BRUSIR.  V.  a.  igualar  los  vidres  ab  lo  brusi- 

dor.  Brugir.  Uncino  vitreas  laminas  circum- 

cidere. 
BRUT  ,  TA.  adj.  Sacio,  puerco.  Immundus. 
BRUT  ,  met.  neci ,  ó  desarreglat  en  sos  costums. 

Bruto.  Stolidus ,  hebes  vel  effracnus ,  mori- 

bus  dissolutus. 
BRUT.  s.  m.  V  animal  irracional.  Bruto.  Brutum 

animal. 
KN  BRUT.  m.  adv.  sens  pulir.  E»  bruto.  Absqu© 

politione. 
EN  BRUT,  sens  tráurer  ó  rebaxar  las  taras.  En 

bruto.  Nuilá  factá  deductione. 
BRUTAL,  adj.  Brutal.  Belluinus ,  ferinus. 
BRUTALITAT.  s.  f.  Brutaluhd.  Obscoenitas. 
BRUTAMENT.  adv.  m.  ant.  Feamente.  Foede. 
BRUTEDAT.  s.  f.  ant.  V.  Bruticia. 
BRUTEDAT.  ant.  V.  BrutaÜtat. 
BRUTICIA.  8.  f.  Suciedad ,  bascosidad ,  por» 

quería.  Sordes ,  immunditia. 
BRUTICIA,  éls  excreménts  del  home  ó  del  irra- 
cional. V.  Merda. 
BRUXA.  s.   f.  Bruxa  ,  hechicera.  Venéfica» 

saga ,  strix. 
BRUXERÍA.  s.  f.  Bruxería.,  hechizo.  Venefi- 

cium  ,  maleficium  ,  incantatio. 
FÉR  BRUXERÍAS.  Bruxear,  hacer  bruxerías.  Ma» 

leficia  ,  incantationes  exercere. 
BRUXOT.  s.  m.  Bruxo^  hechicero.  Veneficus. 
BRUXULA.  s.  f,  Brúxula.  Pyxis  náutica. 

BU. 

BÚA.  s.  f.  ant.  íumbret,  ó  gra  ab  materia.  Búa 
Pústula. 

E«  BÚAS. 


lio  BÚA. 

BÚAS.  p.  mal  venéreo.  Bubas.  Lúes  venérea. 
BUBÓ.    s.  m.    gra    gros   ab    materia   Bubón. 

Grandior  pústula. 
BUC.  s.  m.  embarcació.  Buque.  Navis. 
Büc  ,  la  capacitat  d'  alguna  cosa.  Buque.  Ca- 
pacitas. 
BUC.  fam.  él  ventre.  Buche.  Stomachus. 
BUC  d'  abellas.  Colmena.  Alveus. 
BUC  DE  Riu.  ant.  mare  de   riu.  Madre  ^  aheo. 

Alveus. 
UMPLiR  ÉL  BUC.  í.  iTict.  fam.  mctijar  bé.  Llenar 
■    el  bu:h2.  Replere  se  cibo. 
BUDELERES.  s.  m.  p.  ant.  Budélls.  Tripas. 

Intestina. 
BUDELL,  s.  m.  Tripa.,  intestino.  Intestinum. 
BUDELL  cÉGO.  Lítestino  ciego.   Intestinum  cse- 

cum. 
BUDELL  cuLAR  Ó  DERRER.  Tripa  del  sagalar. 

Intestinum  rectum,  alvus. 
BüDÉLL  GiRAT,  malaltía.  Folvo.,  vólvuh.  Ileus, 

ilai  involuti  hetifer  morbus ,  volvulus. 
BUDELL  PRIMER.  Intestino  duodeno.  Duodenum 

intestinum. 

BUDELL   QUART.    V.   Budéll  cégO. 

BUDELL  QuiNT.  Intestino  colon.  Intestinum  co- 
lon. 

BUDELL    TERCER  ,    LLARG  ,    PRIM.    //¡O»  ,    »/eO», 

intestino  tercero  ,  volvo.  Ilion. 
BUF.  s.  m.  Soplo.  Flatus. 
EUF.  ant.  ressó.  Retumbo.  Reboatus. 
BUFA.  s.  f.  Feglga.  Vesica, 
cop  DE  BUFA.  Fegigazo.  Inflatae  vesicae  idus» 
BUFADA,  s.  f.  Soplo.  Flatus. 

BUFADA,  ó  BUFADA  DE  VÉNT,  la  qUC  vé  Pepeilti- 

namént  y  luego  passa.  Bocanada  de  viento. 

Subitus  &  brevis  flatus. 
BUFADETA.  s.  f.  dim.  Soplillo.  Levis  flatus. 
BÜFADOR.  s.  m.  Soplador.  Flans ,  flator. 
BUFADÓRS ,   BUFAFOGS.  s.  m.  p.  territ. 

V.  Ventafogs. 
BÚFALO,  s.  m.  Búfalo.  Bufalus. 
BUFAR.  V.  n.  Soplar.  Fiare. 
BUFAR ,  r  home  d'  indignat  p.  u.  Bufar.   Fre- 

mere. 
BUFAR,  ant.  rcssonar.  Retumbar,  resonar.   Re- 

boare. 
BUFAR  Á  l'  aurella.  f.  met.  V.  Aurelia. 

BÉURER   Y  BUFAR  NO  s'  POT  FER.  Tef.  V.  Béurer. 

BUFAT,  DA.  adj.  met.  estufat ,  desvanescut. 

Gravedoso  ,  engreido ,  envanecido  ,  entonado. 

Elatus. 
BUFAYNA.  s.  f.  Lilao.,  bambolla.  Ostentatio, 

pompa. 
BUFET,  s.  m.  Bufete.  Abacus. 
BUFETA.  s.   f.    dim.    Fexiguela ,    vexiguilla. 

Vesícula. 
BUPIT.  s.  m.  ant.  Bufido.  Boatus ,  niugitus. 
BUFÓ  ,  NA.  adj.  donós.  Mono.  Perpolitus. 
BUFO.  ant.  V.  Bufat,  desvanescut. 
BUFÓ.  s.  m.  V.  Truhá. 


BUR 

BUFONADA,  s.  f.  V.  Truhanería. 
BUFONAMENT.  s.  m.  ant.  altivesa  ,   desva- 

nexemént.  Entono ,  desvanecimiento.  Elatio, 

arrogantia. 
BUFÓN  ESC,  CA.  adj.  ant.  truhá  Chocarrero. 

Scurrilis. 
BUGADA.  s.  f.   Colada.  Lintea   in  coló  pur- 

ganda,  aut  purgata. 
PASSAR  LA  BUGADA.  f.  Colar  la  ropa.  Lintea  in 

coló  pósito  lixivio  percolare. 

AMOR     DE    GENDRE  BUGADA  SENSE   CENDRA.  Tef. 

V.  Amor. 

BUGADÉR.  s.  m.  territ.  cubéll  de  térra  6  de 
fusta  per  fér  bugadas.  V.  Cubéll. 

BUGADERA.  s.  f.  Lavandera.  Lotrix. 

BUGAR,  BUGUER.  s.  m.  ant.  V.  Abellar. 

BUGAT.  s.  m.  ant.  V.  Bugada. 

BUGLOáSA.  s.  f.  hérba  V.  Lléngua  bovina. 

BUIGA.  s.  f.  V.  Rompuda. 

BUINA,  i'  excrement  del  bou.  Boñiga.  Bovis 
stercus. 

BUJARIA  s.  f.  ant.  cosa  de  poc  preu  ó  de  po- 
ca estimado.  Buxeria.  Res  vilis ,  aut  parvi 
pretil. 

BUJOL.  s.  m.  vas  de  fusta  que  té  varios  usos. 
Cubeto.  Alveus  ligneus. 

BUJOLA.  s.  f.  Cubeta.  Ligneum  Jabrum. 

BULL.  s.  m.  Hervor.  Fervor. 

BULL  DE  SANGS.  Hervor  de  sangre.  Sanguiníi 
elíervescentia. 

ARRANCAR  EL  BULL.  f.  Levantar  el  hervor, 
Fervere  ¡ncipere. 

BULLA,  s.  f.  BuUa.  Murmur ,  strepitus. 

BULLA,  regositj,  alegría  entre  molts  acom- 
panyada  de  riallas,  crits  y  demostracions 
semblants.  Chacota.  loculatio  cum  strepiíu. 

BULLA,  ant.  V.  Butlla. 

FÉR  BULLA,  f.  Chacotiur.  Perstrependo  iocu- 
lari. 

MÓURER  BULLA,  f.  Meter  bulla.  Rumorem  ex- 
citare. 

MÓURER  ALGUNA  BULLA,  f.  excítar  algun  rumor, 
disputa ,  ó  altra  novedad  semblad.  Levan- 
tar una  polvareda.  Contentionem  ,  aut  quid 
simile  excitare. 

PÉNDRER  PER  BULLA  6   PER  COSA  DE  BULLA,  f. 

Echar  á  chacota ,  meter  á  bulla,  locando 
aliquid  dici  aut  dictum  esse  ,  fieri  aut  factum 
esse  reputare. 

PER     BULLA     ó     DE    BULLA,    m.   adv.    Por  jutgo, 

ú  par  modo  de  juego.  locosé  ,  per  iocum. 
BULLÉNT.  p.  a.   Herviente.,  hirviente.  Fer- 

vens. 
FERRO  BULLÉNT.  Hictro  Caliente.   Ferrum  can» 

dens. 
BULLICI.  s.  m.  Bullicio.  Murmur,  rumor. 
BULLICIA.  s.  f.  p.  US.  V.  Bulla  ,  alegría. 
BULLICIOS,  SA.  adj.  Bullicioso,  Irrequietus, 

valde  vivax. 
BULLIDOR,  xucladbr  en  él  mar,  rius  &c. 

Tra- 


BUL 

Tragadero ,  remolino  de  agua,  Vorago. 

BULLIR.  V.  n.  Hervir,,  bullir.  Ferverc. 

BULLIR  ,  brollar.  V.  Brollar. 

BULLIR ,  él  vi  en  él  cup.  Hervir  el  mosto. 
Fervere  miistum. 

BULLIR  LA  SANG.  f.  Hervir  la  sangre.  EfFervere 
sangHÍnem. 

BULLIR  LA  SANO.  f.  iTiet.  ab  que  s'  expressa  '1 
vigor,  y  vivesa  d'  algún  jo  ve.  Hervir.,  bullir 
la  sangre.  Prse  iuvenili  jétate  sanguinem  fer- 
vere. 

LA  SANG  SENSE  FOG  BULL.  pef.  La  Sangre  sin 
fuego  hierve. 
Qui  sint  dicit  amor  cognato  sanguine  iuncti. 

BULLIT,  DA.  p.  p.  Hervido. 

BüLLIT.  s.  m.  la  carn  bullida.  Cocido.  Elixa 
caro. 

BUMBUM.  s.  m.  fam.  so  continuo  sórd  y  con- 
fús.  V.  Bunid. 

BUMBUM ,  brugit  que  resulta  de  parlar  mólts 
juntanient.  Murmullo.,  mormúreo ^  murmú- 
reo.  Murmiir. 

BUNIC,CA.  adj.  V.  Bonic. 

BUNIO,  c.  f.  Zurrido.,  Zumbido.  Murmur, 
bombus. 

BUNIR.  v.  n.  ant.  V.  Bonir. 

BUNYOL.  s.  m.  Buñuelo.  Laganum. 

BURBUJA,  s.  f.  ant.  la  bómbóUa  que  fa  T  ay- 
gua.  Burbuja.  Ampulla. 

BURC.  s.  m.  ant.  Lugar ,  pueblo.  Oppidum. 

BURC.  ant.  V.  Arrabal. 

BURELL.  s.  m.  Buriel,  E  vili  crassáque  lana 
pannus. 

BURKLL ,  color.  Buriel.  Burrhus,  pullus  color. 

FER  BURGiA.  territ.  dir,  esbombar.  Propalar^ 
hacer  conversación ,  hacer  platillo.  Propa- 
lare. 

BURI.  s.  m.  Instrumént  per  gravar.  Buril. 
Cselum  ,  celtis ,  scalpellum. 

BURINOT.  s.  m.  Abejarrón .,  abejorro.  Pseu- 
domelissa. 

BURINOT,  abella  borda.  Abejón.  Fucus. 

BURINOT.  met.  home  de  poc  seny.  Botarate. 
Levis  homo. 

BURLA,  s.  ni.  mofa.  Burla.  Irrisio. 

BURLA,  engany.  Burla.  Deceptio. 

TEÑIR  MALAS  BURLAS,  f.  fam.  Tener  malas  pul- 
gas. Intoilerantem  esse. 

DEPARLASENBURLAs.  m.  adv.  De  burlos,  de  bur- 

litas.  Per  jocum. 
-BURLAR.  V.  a.  frustrar.  Burlar,  Eludere. 

BURLAR ,  enganyar.  Burlar.  Decipere  ,  illu- 
dere. 

TOT  BURLANT  EURLANT  ,  loc.  fam.  Burlu  bur- 
lando. Insperató ,  pr;eter  spem. 

BURLARSE,  v.  r.  mofarse.  Burlarse.,  fisgar- 
se. Irridere ,  subsannare. 

BURLESC  ,  CA.  adj.  dit  del  estil  en  los 
escrits.  Burlesco.  locosus,  facetus. 

BURLETA.  s.  ui.  y  f.  qui  acostuma  burlarse. 


III 


Fisgón.  Irrisor,  subsannator. 
BURLÓ,  s.  m.  ant.  V.  Burleta. 
BURLOT.  s.  m.   la   persona   qu?  es  1'  objécti 

de  la  burla  deis    altres.  Hazmereir.  Ludi- 

brium. 
BURíjUE.  s.  m.  ant.  Br.rco ,  buiíue.  Navis. 
BURRA,  s.  f.  Burra.  Asina.        ' 
BURRADA,   falta  en  él  jog  de  cartas.  Renun- 
cio,   ín    chartai-uin    pictarum    ludís   chart» 

classis  expetitaé  reservatio. 
FÉR  BURRADA  EN  ÉL  JOG  DE  CARTAS,  f.  Renun- 
ciar. In   chartarum   pictarum  iudis  chartam 

classis  expetitse  non  exponere. 
BURRAS,    s,    m.    aum.    Borricón^   borricote, 

Pergrandis  asinus, 
BURRET,  TA.  s.  m.  y  f.  dim.  V.  Burriquet. 
BURRICADA.s.f.  met.  acció  ú  paraula  necia. 

Burrada.,  borricada.  Stultum  dictum  aut  fa- 

ctum. 
BURRIOUET,  TA.  s.  m.  y  f.  dim.  Borriqui. 

lio  ,  borriquito  ,  rozno.  Asellus. 
BURRO,  s.  m.  Burro.,  borrico.  Asinus. 
BURRO,   él   que   no   fa    basa   en  lo  jog  del  as. 

Burro.  ín   quodam  chartarum  ludo  sortem 

amittens. 
BURRO,  roda  axi   dita  en   lo  torn   de  retorcer 

seda.  Burro.  Dentata  rota. 
BURRO,  met.  y  fam.  neci  ,    ignorant.   Burro,, 

borrico,  Stultus ,  mentís  inops. 
BURRO  DE  ciNiA.  met.  quí  suporta  gran  treball. 

Borricón,  Laborís  patientissimus. 
BURRO  EGUASSER.  Garañón.  Admissarius  asinus. 
COLLA  DE  BURROS.  Burrada ,  borricada,  Asíno- 

rura  grex. 
ES  UN  BURRO  DE  TRAGi.  loc.  ab  que  s' denota  ser 

algú    ino't   trebalJadór.   Es  un  burro  para  el 

trabajo,  Laboris  patientissimus  est. 
MANADA  DE  BURROS.  V.  Colla  de  burros. 
BURXA.  s.  f.  Hurgón,,  hurgonero, RuVdbxúysm. 
BURXA ,  la  de  que  usan  los  Guardas  en  los  por- 
táis. Aguja,  Acus. 
BURXA   d'   escopeta.  Baqueta,    Virga    sclope- 

taria. 
BURXAR.   V.  a.  Hurgar.  Rutabulo  pungere. 
BURXO.  s.  m.   dim.  Hurgón.  Parvum   ruta- 

bulum. 
FER  ÉL  BUS.  f.  ant.  Hacer  el  buz.  Adulatio- 


nís  signa  ostentare. 


BUSAYNES.  s.  f.  ant.  Alopecia  .,  pelona.  Alo- 

petia. 
BUSCA,  s.  f.  V.  Brusca. 
BUSCA ,  tenrít.  tocador  per  assenyaiar  las  Iletra» 

él  que  passa.  Puntero.  Radius. 
BUSCA  ,  territ.  vergueta  de  vesc  per  cassar  aii- 

célls.  Fareta,  Virgiula  visco  ülita. 
BUSCAR.  V.  a.  V.  Cercar. 

ANAR    EUSCAND     TRES    PEUS    AL    GAT  ,     r    EN    T¿ 

QUATRE.  f.   V.  Gat. 
BUSCAR  UNA  AGULLA  KN  UN    PALLÉR.    f.    Bu,SCar 

una  aguja  en  un  pajar.,   buscar  un  vestid» 

de 


na  BUS 

de  negro  en  Salamanca.  Inrentu  difficillíraa 

quaerere. 
BUSCARRAHÓNS.  s.  m.  Buscarruidos  ,  fen- 

denciero  ^  quimerista,  Rixosus. 
BUSO.  s.  m.  ant.  V.  Coher. 
BUSQUETA.  s.  f.  aucéll.  V.  Reyetó. 
BÜSTIA.  s.  f.  ant.  caxeta  en  que  s'  posa  1*  al- 

moyna  que  s' arreplega.  Cepillo^  caxa.  Ar- 
cilla stipi  cogcnda;. 
BUTLETO.  s.  m.  Búlelo.  Diploma  ,    breve 

Pontificium. 
BUTLLA.  s.  f.  Bula.  Bulla  Apostólica. 
•UTLLA ,  de  la  crusada.  Sula  de  la  cruzada. 

Bulla  sanctae  cruciatae. 

TEÑIR  BUTLLA  DE  FERRO,    f-    met.    Vulg.    TcttCr 

bula  para  todo.  Omnia  sibi  licere  aliquem 

reputare. 
BUTLLARI.  s.  m.  Bulario.  Bullarium. 
BüTLLETA.  s.  f.  Boleta.  Syngraphus. 
BUTLLETI.  s.   m.  Cédula  de  comunión.   De 

annua  communione  testimoniuni. 
BUTLLOPA.  s.  f.  JmpoUa.   Vesicula   super 

cutem  succreácens. 
BUTLLOB'A ,  la  quc   s'  eleva  en   la  péll   plena 

d'  humor  áqueo.  Fexiga.  Vesica. 
BUTLLOFA.  Hiet.  mentida.  Bola.,  bambolla.,  pa' 

xarota  ,  paxarotada  ,  gazapa.  Mendacium. 
BUTLLOFAR.  t.  a.  Ampollar.,  levantar  am- 
pollas. Vesicas  excitare. 
BUTLLOPARSE.  v.  r.  Ampollarse.  Vesicis 

intumescere. 


BUT 

BUTLLOPETA.  s.  f.  dim.  la  que  s'  fa  en 

alguna  part  del  eos.  l^exiguela ,  vexiguilla. 
Vesicula. 

BUTSÍNAR.  V.  n.  V.  Butsinejar. 

BÜTSINAYRE.  s.  m.  Rezongador.,  rezongón^ 
rezsonghn.  Obmurnuirator,  remurmurator. 

BUTSINEJAR.  v,  n.  Gruñir.,  barbotar.,  rezon- 
gar. Fastidióse  mutire,  obmurmurare. 

BUTXACA.  s.  f.  la  de  la  casaca,  jupa  y  sem- 
biant ,  y  la  del  devant  en  las  calsas.  Bolsillo. 
Loculus. 

BUTXACAS.p.las  que  portan  las  donas  cenyi- 
das ,  ó  cusidas  en  las  faldillas  y  semblants  y 
las  deis  costats  en  las  calsas.  Faltriqueras, 
faldriqueras.  Sacculus ,  marsupium. 

ANAR  FORT   DE  BUTXACA.  f.  V.  Anar. 

GRATARSE  LA  BUTXACA.  f.  Ríiscürse  la  faltri- 
quera pelo  arriba.  Marsupium  radere. 

NO    FICARSE     RES    X     LA    BUTXACA.   loC.   fam.    No 

echarse  nada  en  la  bolsa.  Nihil  lucrifacere  ; 
nihil  utilitatis,  comraodi  cápete. 

COM    SI    HO    TINGUES    EN    LA  BUTXACA.  loC.  fam. 

Como  si   lo  tuviera  en  la  bolsa.  Res  in  tuto 

posita  est. 
BUTXACO.  s.  m.  dim.  Bolsillo.  Loculus. 
BUXAR.    V.    a.   ant.    ullpéndrer.    Fascinar^ 

aojar.  Fascinare. 
BUYAL.  s.  m.  ant.  V.  Forat. 
BUYDANSA,  BUYDESA.s.f.ant.  Vacuidad, 

Vaciedad.  Vacuitas. 
BUYRAC.  s.  m.  Aljaba,  carcax.  Pharetra. 


CA. 

^_y«  Es  letra  muda,  tercera  del  Alfabeto,  y 
segunda  en  el  orden  de  las  consonantes.  Es 
letra  numeral  y  vale  ciento ;  pero  si  antes  de 
ella  se  pone  X.  valen  solo  las  dos  letras  no- 
venta: quando  se  hallan  dos  CC.  vuelta  la 
segunda  al  revés  y  una  I  en  medio  en  esta 
forma  CI^  vale  mil,  y  quitada  la  primera  C. 
de  este  modo  I3  vale  quinientos. 

CA.  s.  m.  V.  Gós. 

clícngua  de  CA.  V.  Lléngua. 

COM  UN  CA  BASTONEjAT.  loc.  V.  Bastonejat. 

Á  CA  OROS  NO  CAL  DiR  QUiTxo.  ref.  A  pcrro 
viejo  no  hay  tus  tus.  Annosa  vulpes  non 
capitur  laqueo  :  Verba  daré  seni  est  diffi- 
cile. 

CANS  AB  CANS  NO.s'  MOSSEGAN ,  Ó  MAY  SB   MOSSE- 

GAN.  ref.  De  corsario  á  corsario  no  se  pier- 
den sino  los  barriles. 

lurgia   praedonum    tantummodo    dolia    per- 
dunt. 

MO  PER   TU  SINO  Pe'l  PA  ,     REMENA    LA    CUA    EL 

CA.  ref.  Menea  la  cola  el  can ,  no  por  ti  sino 

por  el  pan. 

Non  tibi  sed  pañi  blanditur  cauda  catelli. 


CA. 

NO  TE  PA  Y  voL  CRIAR  CA.  ref.  A  qiiien  no  le 
sobra  el  pan  no  crie  can.  Te  ipsuai  non 
alens,  canes  alis. 

QUAND  LOS  CANS  LLADRAN  ALGUNA  COSA  SENTEN. 

ref.  Quando  la  sartén  chilla  algo  hay  en  la 

villa. 

Personuit  rumore  domus  latrante  molosso. 

QUI    VOL    BE  Á  EN  BERTRÁN  VOL  BÉ   Á   SOS  CANS. 

ref.  Quien  bien  quiere  á  Beltran ,  bien  quiere 

á  su  can. 

Cui  dilectus  herus ,  canis  est  dilectus  herilis. 
CABACET.  s.  m.  ant.  armadura  antigua  del 

cap.  Capacete ,  capillo  de  hierro.  Galea. 
CABAL,  adj.  just,  exacte,  com:  número  cabal. 

Cabal.  Exactus. 
CABAL,  met.  perfét,  cumplert.  Cabal.  Perfectus. 
CABAL,   él   que   permet  lo  pare  al  lili,  ó  '1 

senyor  ai  esclau.  Peculio,  pegujal.  Peculium. 
CABAL  ,  béns.  Caudal.  Bona  ,  opes,  facúltales. 
CABAL,  ant.  V.  Capital. 
FEH  CABAL,  f.  V.  Fér  cas. 
fír  cabal  d'  alguna  cosa.  f.  apreciarla.  Hacer 

caudal  de  alguna  cota.  Magni  faceré,  appre- 

tiare ,  aistimare. 

JUST 


CAB 

JU3T  Y  CASAL.  iTi.  adv.  Por  sus  cabales  ,  cabal- 
mente ,  al  justo.  Pjifecté. 

CABALS.  p.  géneros.  Caudales.  Mercium  co- 
pia. 

CABALA,  s.  f.  Cabala.  Cabala. 

CABALGADOR,  s.  m.  ant.  pujador,  pedris 
per  pujar  á  cabalL  Montador  .¡  montadero. 
Podium  ad  equo  insedendum. 

CABALGADURA,  s.  f.  Cabalgadura^  caballe- 
ría, lumentum  sarcinarium. 

DOLÉNTA  CABALGADURA,  niet.  dit  del  pervers, 
de  mal  natural.  Mala  cuca.  Improbus,ne- 
quam. 

CABALGAR,  v.  a.  Cabalgar.  Equitare,  equo 
insedere. 

CABALL.  s.  m.  Caballo.  Equus. 

CABALL,  en  lo  ram  de  fil ,  seda  &c.  Caballo. 
Filuin  in  spirá  contortum  extra  ordinem 
convolutum. 

CABALL ,  en  lo  jog  de  cartas.  Caballo,  Homí- 
nis  equitantis  imago  in  foliis  lusoriis  de- 
picta. 

CABALL  ,  en  lo  jog  d'  escacs.  Caballo.  Equi 
forma  in  latrunculorum  ludo. 

CABALL  DE  cANYA.  la  canya  que  'Is  mínyons 
jugand  fan  servir  de  caball.  CabalUco ,  caba- 
llito. Equus  arundineus. 

CABALL  DE  FRISA ,  ma'quina  militar.  Caballo  de 
frisia.  Truncus  aculéis  stipatus  aditum  prse- 
cludens. 

CABALL  DE  FUSTA,  mot.  joc.  la  embarcaclo.  Ca- 
ballo de  palo.  Navis. 

CABALL ,  de  mestre  de  casas.  Caballo.  Tabula- 
tum  portatile  caementarium  sustinens. 

CABALL  DE  REGALO.  Caballo  de  regalo.  Equus 
delectus. 

CABALL  MARI.  Caballo  de  mar.,  de  agua ,  ó  ma- 
rino. Hippopotamus. 

AFLUXAR  LA  BRIDA  AL  CABALL.  f.  V.  Afluxaf. 

ANAR  Á  CABALL.  f.  V.  Anar. 

ANAR  Á  CABALL  COM  LAS  DONAS,  f.  V.  Anar. 
ANAR  AB   LO  CABALL  DE    SANT    FRANCESC.     f.    V. 

Anar. 

ANAR  COM  UN  CABALL  DESENFRENAT.  f.  entre- 
garse desenfrenadamént  ais  vicis.  Correr  sin 
freno.  EArsenaté  ,  inverecundé  agere. 

ESTAR  ENTRÉ  'ls  peus  dels  caballs.  f.  met.  y 
fam.  estar  molt  abatut,  despreciat.  Estar  á 
los  pies  de  los  caballos.  Abiectum  &  despec- 
tum  esse. 

Á  i  NGLA  DE  CABALL.  m.  adv.  A  uño  de  caballo. 
Celeri  cursu. 

Xnima  de  CABALL.  loc.  fam.  V.  Anima. 

Á  CABALL  DONAT  NO  LI  MIRES  EL  PBL.  Á  CA- 
BALL DONAT    NO    LI     MIRES    EL    DENTAT.   ref. 

A  caballo  presentado  no  hay  que  mirarle  el 

diente. 

Muli  donati  noli  cognoscere  dentem. 

AL  AMIG  Y  AL  CABALL  NO  CANSAI/'.  icf.  jíl  flffli- 

go  y  al  caballo  «o  apreíallo, 
Tom.  I.  i 


CAB  ,1^ 

Plus  nimio  vel  equum   vel  amicum  urgere 
caveto. 

QUI    SOL    MENJA    SON    GALL  ,    SOL    ENSELLA     SON 

CABALL.  ref.  V.  Gall. 
t5t  bon  CABALL  ENsopEGA.  ref.  El  mas  diestro 

la  yerra.  Bonus  dormitat  Homerus. 
CABALLAS,   s.  m.  aum.  Cabíülon.  Pergrandis 

equus. 
CABALLÉR.  s.  m.  Caballero.  Eques. 
CABALLÉR,  de  algun  Orde.   Caballero.  Eques 

Militarem  Ordinem  professus. 
ARMAR  CABALLÉR.  V.  Armar. 

CABALLÉRET.  s.  m.  dim.  Cabalkrito.  luve- 
nis  eques. 

CABALLERÍA,  s.  f.  cabalcadura.  Caballería, 

Bestia,  iumentum  vectorium. 
CABALLERÍA  ,  trópa.  Caballería.  Eqnitatus. 
ORDÉ  DE  CABALLERÍA.  Caballería.  Ordo  eques- 

tris. 

FICARSE  AB  tLIBRES  DE  CABALLERÍA,  f.    V.  LlÍ- 

bre. 
CABALLERIS.  s.  m.  Caballerizo.  Equitiarius, 

stabuli  praefectus. 
CABALLERISSA.  s.  f.  Caballeriza.  Equile. 
CABALLET.  s.  m.  dim.  CabalUco ,  caballito. 

Equulus. 
CABALLET,  en  1'  Imprcmpta.  Caballete.  Truncus 

in  opere  Typographico  vectem  sustinens. 
CABALLET  ,  per  pintar.  Caballete.  Equuius  pic- 

torius. 
CABALMÉNT.  adv.  m.  Cabalmente.  Precisa, 

sequé,  integré. 
CABALO,  s.  m.   dim.  Caudalejo.  Modicae  fa- 

cultates ,  opes. 
CABALOS,  SA.  adj.  ant.  Acaudalado,  caudo' 

loso.  Opulentus. 
CABANYA.  s.  f.  Cabana.  Tuguriam. 
CABANYETA.  s.  f.  dim.  Cabañuela.  Tugurio- 

lum. 
CABÁS,  s.   m.  Capazo.,  esportillo.  Gophinus, 

fiscella  spartea. 
CABASSAS.  s.  m.  aum.  Espor ton.  Sporta  gran- 
áis. 
CABELL.  s.  m.  Cabello.  Capillus. 
CABELL  NATURAL.  Pelo  propio.  Gom3,  csesaríe» 

naturalis. 
CABELLS  BLANcs.  Canüs.  Caní. 
CABELLS  DE  DATRAs,  éls  que  s'  dexan  al  datras, 

los   que    portan    ¿is   démés   tallats.    Coleta. 

Occipjtis  coma. 

BLANC  DE  CABELLS.  V.   BlanC. 

GRIS  DE  CABELLS.  Entrecano.  Semicanus. 

AGAFARSE  PER  UN  CABELL.  f.  Aslrsc  de  uf¡  Ca- 
bello. Ansam  ex  quolibet  arripere  ad  optata 
assequenda. 

AGAFARSE  PER  éls  CABELLS.  f.  los  que  s'  bara- 
llan.  V.  Agafarse. 

ALLisAR  LOS  CABELLS.  passar  de  nou  lleugera- 
ment  la  pinta  pe'l  pentinat  per  dexarlo  per- 
fét.  Traspeynar,  Pecrine  iíerum  crines  dií« 
Ff  cri- 


114  CAB 

criminare  ,   vel  comeré. 

ESTAR  iiNS  Á  LA  ci  i:a  dels  cabells.  f.  met. 
estar  cansat  de  sufrir  alguna  cosa  él  que  no 
estaba  obligat  á  sufrirla.  Estar  hasta  el  go- 
llete. Diútius  ferré  non  posse. 

PARTIR  UN  CABELL  KN  l'  ayre.  f.  mct.  Partir 
ó  hender  un  cabello  en  el  ayre.  Ingenii  acu- 
niine  poUere. 

POSAR  CABELLS  Bi.ANcs.  f.  Encamcer.  Canes- 
cere. 

TIRAR  pb'ls  CABELLS.  f.  Hict.  aplícar  ab  vio- 
lencia alguna  autoritat,  sentencia  &c.  Tra- 
her  por  los  cabellos.  Incongrua  in  suam  sen- 
tentiam  detorquere. 

tornarse  blanc  de  CABELLS.  f.  V.  Posaf  ca- 
bells  blancs. 

CABELLADURA.  s.  f.  ant.  V.  Cabellera. 

CABELLERA,  s.  f.  Cibellera.  Csesaries,  ca- 
pillitium. 

CABELLERA,  él  cabell  desfét,  deslligat, Me/ena. 
Caííaries. 

cabellét.  s.  m.  dim.  Cabellejo ,  cabeUuelo.  Ca- 
piüuUis. 

CABELLUT,  DA.  adj.  ant.  Cabelludo  mele- 
nudo. CapiUatus,  comatus ,  crinitus. 

CABES,  s.  m.  ant.  V.  Balona. 

cabes,  ant.  V.  Coll  de  camisa. 

CABESSA ,  s.  f.  la  d'  algunas  plantas  que  fan 
flors  y  semblaiit.  Cebolla^  cebolleta.  Bulbus. 

CABESSA  d'  alls.  Cübezu  de  ajos.  Allü  pomum, 
bulbus. 

CABESSEJAR.  v.  n.  ant.  mburer  él  cap.  Ca- 
becear. Nutare. 

CABESSÜT,  DA.  adj.  aat.  tassnt.  Cabezudo. 
Tenax  sententiae. 

CABESTRE,  s.  m.  Cabestro.  Capistrum. 

CABESTRER.  s.  m.  ant.  qui  fa  cabestres. 
Cabestrero.  Capistrarius. 

CABIMÉNT.  s.  m.  Cabimiento.  Receptas,  re- 
ceptio. 

CABIROL.  s.  m.  Cabra  montes.  Capra  silves- 
tris ,  montana  ,  rupicapra. 

CÁBÍT.  s.  m.  en  lo  jog  de  la  argolla.  Cabe. 
Conflictus  globuloruin  in  ludo  trudiculari. 

cÁBiT  DE  PALA.  Cabe  de  paleta ,  o  de  á  paleta. 
Sors  quredam  in  ludo  trudiculari. 

X  cÁEiT  DE  PALA.  in.  adv.  met.  oportunament. 
Cabe  de  pala ,  cabe  de  paleta ,  o  á  paleta. 
Fausta  surs. 

CABORCA.  s.  f.  ant.  V.  Cova. 
CABOT.  s.  ni.  pex.  Capitón.  Capito. 

CABOTA  DE  CLAU.  Cabeza  de  clavo.  Clavi 
caput. 

VOLER  FÉR  entrar  UN    CLAU    PER    LA     CABOTA. 

f.  mct.  Clavar  un  clavo  con  la  cabeza.  Pro- 
.     pcslti  tenacem  esse. 

CABOTADA.  s.  f.  Cabezada.  Capitis  ¡nflexio. 
DONAR  Ó  PEGAR  cABOTADAS.  f.   Cabsccar  ^  dar 

cabezadas.  Caput  infiectere. 
CABRA,  s.  f.  Cabra.  Capra. 


CAB 

CABRA ,  insecte.  Ladilla.  Ricinus  pedlcularis. 
CABRA  MONTESA.  V.  Cabirol. 
BARBA  DE  CABRA,  hérba.  V.  Barba. 

CARREGAR    LAS    CABRAS    Á    ALGü.    f.     donarli    la 

culpa.   Echar  las  cabras  á  alguno.  In  alium 
cuipam  detorquere. 
FÉR  CABRAS,  f.  en  lo  jog.  Echav  cabras :  Echar 
las   cabras.  Omnem  ludi  sortem  ínter  devic- 
tos coUusores  mittere. 

CABRA  AVESADA  Á     SALTAR  SALTA  Y  SALTARÁ. 

ref.    El  que  malas  mañas  ha  ,   tarde  o  minea 
las  perderá. 

Quo  semel   est  imbuta  recens  servabit  odo- 
rem.  Testa  diu. 

LA  CABRA  DE  MON  VEHI  TE     MES    LLET    QUE    LA 

MEVA.  ref.  La  gallina  de  mi  vecina  mas  hue- 
vos pone  que  la  niia. 

Quodque  aliena  capaila  gerat  distentías  uber 

Tabesco. 
CABRAFIGADURA.  s.  f.  ant.  Cabrahigadura. 

Caprificatio. 
CABRA FIGAR.  v.  a.  ant.  Cabrahigar,  enea- 

brahigar.  Caprificare. 
CABRAFIGÜERA.  s.  f.  árbre  Cabrahigo.  Ca- 

prificus. 
CABRÉLLAS ,  Ó  CABRETAS ,  constelació. 

Cabrillas.  Pleiades ,  virgilise. 
CABRER.  V.  n.   Caber.  Contínerí  ,    includi 

posse. 
NO  cÁBRER  EN  PELL.  f.  fam.  Estar  inolt  gras. 

No  caber  en   el    pellejo.   Nimis   pingue m , 

obessum  esse. 

NO    CÁBRER     EN    PÉLL     d'   ALEGRÍA,  f.   met.    No 

caber  de  gozo ,  de  contento.  Láetítiá  replerí, 
prse  laetitia  gestíre. 

HONRA  Y  PROFIT  NO  CAB  TOT  EN  UN  BOLSIC.    ref. 

Honra  y  provecho  no  caben  en  un  saco. 

Utile  non  semper  fas  est  socíare  decoro. 
CABRER.  s.  m.  guardia  de  cabras.  Cabrero., 

cabrerizo.  Caprarias. 
CABRETA.  s.  f.  dim.  Cabrilla.  Capella. 
CABRIA,  s.  f.  máquina  per  pujar  pes.  Cabria. 

Grus  tractoria ,  cochiea. 
CABRIDET.  s.  m.  dim.  Cabritilh.  Hadulus. 
CABRIOLA,  s.  f.  Cabriola.  Saltus  agilis. 
FÉ^  CABRIOLAS.  Hacer  cabriolas^  cabriolar.,  ca- 
briolear. Agili  saltu  sese  in  sublime  tollere. 
CABRIT.  s.  m.  Cabrito,  Híedus  ,  capreolus. 
CABRiT  DE  LLET.  ChoíQ.  Hredus,  haedulus. 
CABRITAR.  V.  n.  Parir  la  cabra.  Capram 

parere. 
BESTiAR  cABRiu  Ó  cAERur/i,  Ganudo  cabrio.  Ca- 

prinum  pecus. 
CABRO,  s.  m.  bbc.  Cabrón.  Hircus  admissa- 

rius. 
CABRO  ,  péx.  Esquila.  Pagurus. 
CABRO.  V.  Crestat. 
CABRONADA,  acció  infame  que  perraet  algu 

contra  sa  honra.  Cabronada.  Infamia,  dede- 

cus ,  ignominia. 

CA- 


C03 

CABRONIL.  adj.  ant.  ¡o  pertanyént  á  cabra. 

Cabruno.  Caprinus. 
CABÜDA.  s.  í.  Cabida.  Receptus. 
CABUDA.  ant.  V.  Intervenció. 

CABUSSADOR.  s.  m.  ant.  qui  nada  dessóta 
r  aygua.  Buzo.  Urinator. 

CABUSSAMÉNT.  s.  m.  ant.  1'  acció  de  cabus- 
sarse.  Zabullida.  Submersio. 

CABUSSARSE.  v.  r.  Zabullirse.,  zambullirse., 
chapuzarse.  Aquis  se  immergere. 

CABUSSO.  s.  m.  Zabullidura  ,  zambullida  .^ 
Immersio. 

CABUssó.  aucéll.  Zaramagullón .1  somorgujo.,  so' 
morgujon ,  mtrgo.  Mergus  ,  urinatrix. 

FÉR  UN  CABUSSÓ  Ó  CAEUSSAR3B.  Dar  Una  zambu' 
llida.  Aquis  se  se  immergere. 

CACA»  s.  f.  fam.  éls  excreménts  de  Jas  cria- 
turas. Caca  Purgamenta  ventris. 

CACAREJADOR,  RA.  adj.  que  s'  aplica  al 
gall ,  ó  la  gallina.  Cacareador.  Cucuriens. 

CACAREJAR.  v.a.  él  gall  ó  la  gallina.  Caca- 
rear. Cucurire ,  gracillare. 

CACAREJAR.  met.  ponderar  ab  excés  las  ac- 
cións  propias.  Cacarear.  Jactare  ,  ostentare, 
gloriari. 

CACAREJAT,  DA.  p.  p.  Cacareado. 

CACAU.  s.  m.  Cacao.  Amigdalus  Indica ,  vul- 
go Cacao. 

CACOQUÍMIC ,  CA.  adj.  Cacochúnico.  Caco- 
chimicus. 

CACOQUIMIA.  s.  f.  Med.  Cacochtmia.  Caco- 
chimia. 

CADA  HU.  Cada  uno.  Unusquisque. 

CADA  PüNT,  CADA  iNSTAXT.  m.  adv.  Cada  ins- 
tante ,  por  momentos,  Crebrd ,  singulis  mo- 
mentis. 

Á  CADA  PAs.  m.  adv.  V.  Pas. 

CADAFAL ,  CADEFAL.  s.  m.  ant.  V.  Ca- 
tafal. 

CADARN.  s.  m.  Catarro.  Coryza  ,  cathar- 

lUS. 

CADARNÉRA.  s.  f.  aucéll.  Xilguero ,  pinta- 
cilgo, pintadillo.  Carduelis. 
CADÁVER,  s.  m.  Cadáver.  Cadáver. 
CADAVÉRIC  ,  CA.  adj.  Cadavérico.  Cadave- 

rinus ,  cadavcrosus. 
CADELL.  s.  m.  Cachorro.  Catulus. 
CADÉLL,  especie  de  troca  de  fil  ó  seda.  Cadejo^ 

cadillo.  Spira  brevis. 
CADÉLL  DE  LA  MOLA,  cH  los  moHns  farinéts. 

Citóla.,  cadillo.  Crepitaculum  ligneum  molen- 

dinariam  rotam  pulsans. 
CADELLAR.  v.  a.  Parir  la  perra.  Canem  ca- 

tulos  adere. 
CADELLAR.  met.   anaf  donant  mes  y  mes  de  sí 

alguna  cosa.  Cundir.,  parir.,  dar  de  si.  Au- 

geri. 
CADELLET.  s.  m.  dim.  Cachorrillo ,  cachor- 

rito.  Catellus. 
CADENA,  s.  f.  Cadena.  Catena. 


CAD 


TI? 


CADENA,  met.  continuació  de  successos.  Cadena. 

Concatenati  eventus, 
CADENA,  met.  subjecció.  Cadena.  Vinculum. 

ANÉLLA  DE   CADENÍA.  V.   Anélla. 

CADENETA,  s.  f.  dim.  Cadenilla ,  cadenits. 

Catdld. 
CADENETA  6  PUNT    DE    CADENETA.    Cadeneta, 

Catenula  acu  elaborara. 
CADENCIA,  s.  f.  Cadencia.  Numerus ,  men- 
sura. 
CADET.  s.  m.  Cadete.  Nobilis  miles. 
CADIRA.  s.  f.  Silla.  Sella. 
CADiRA   POLTRONA.  Silla  poltrona.    Ampia    & 

placida  sedes. 
CADIRAS  DE  CÍIOR.  p.  lo  conjunt  d'  ellas. 

Sillería,  Sellarum  ordo. 
CADIRAYRE.  s.  m.  Sillero.  Sellarum  artifex, 

venditor. 
BOTiGA  DE  CADIRAYRE.  Siller/a.  Sellarum  offi- 

cina. 
CADIRETA.  s.   m.  dim.  Sillita ,  silleta.  Sella 

parva. 
CADIRETA ,  r  assénto  que  s'  forma  entré  dos  ab 

las  quatre  mans,  agafand  lo  un  las  del  altre. 

Silla  de  la  Reyna.  Modus  gestandi  aliquem. 
CADUC ,  CA.  adj.  Caduco.  Caducus. 

CADUCAR    LO    LLEGAT  ,  FIDEICOIMIá  ,  &C.    f.  for- 

Caducar  él  legado ,  fideicommiso ,  &c.  Lega. 

tum  aut  haereditatem  caducam  ficri. 
CADUCARSE.  v.  r.  ant.  V.  Caduquejar. 
CADUCAT,   DA.  p.  p.  dit  Jlegat,  fideicomis 

&c.  Caducado. 
CADUQUEJAR.   v.    n.    Caducar.   Debilitata 

mentís  prae  senio  laborare. 
CADÜP,  CADÜFOL.  s.  m.  territ.  V.  Ca- 

tufol. 
CAEDÍS,  SA.  adj.  ant.  Caedizo.  Caducus,  oc- 
ciduas ,  ruinosus. 
CAP.   adj.   ant.   número  señar.  Impar ,    non. 

Impar. 
CAPE.  s.  m.  Café.  Faba  arábica,  cafeum. 
CAFE  ,    la  casa  ahóat  se  ven.  Café.  Taberna 

cafea. 
CAFETERA,  s.  f.  Cafetera.  Cucumella  potio- 

ni  fabagina;  prsparandse. 
CÁFILA,  s.  f.  Cáfila.  Inordinata  multitudo. 
CAGADA,  s.  f.  Cagada.  Excrementum  ,   pur- 

gamentum. 
CAGAPERRO.  s.  m.   Cagafierro  ,    mocos  de 

.herrero.  Cadmia ,  botrytis. 
CAGANER,  RA.  s.  m.  y  f.  vulg.  qui  evacúa 

molt  él  véntré.   Cagón.   Nimio  ventris  pro- 

fluvio  laborans. 
CAGANER,  RA.    met.  mesquí,   escás.    Roíwso^ 

mezquino ,  miserable.  Sordidus. 
CAGANERÍA.  s.  f.   met.   poquedat ,  miseria. 

Roñería.  Sórdida  parcitas. 
CAGALLÓ.  s.   m.   de   mu!a,caball  y  altres 

animáis  grossos.  Cagajón.  Mulorum  &c.  ex- 
crementum. 

CA- 


ii6  CAG 

CAGALLÓ  de  cabra  ,  anyell  y  altres  animáis 
petits.  Cagaruta.  Stercus,  stercus  capriiuira. 

CAGAR.  V.  a.  Cagar.  Cacare,  alvum  exone- 
rare. 

PONAR  UN  AGlX  per  FER  CAGAR  UN  RÓURK.  f. 

V.  Aglá. 
CAGARSE  DE  POR.  f.  Ciscarse  de  miedo. 

Pne  tiinore  conturbar! ,  laxari. 
CAGARINAS.  s.  f.  p.  Cagalera.  Alvi  proflu- 

vium. 
CAGAROT,  TA.  s.  m.  y  f.  ant.  Cagón.  Caco. 
CAGAT,  DA.  p.  p.  Cagado. 
CAGAT.  s.  ni.  vulg.  mesquí,  escás.  V.  Caganer. 
ES  UN  CAGAT.  loc.  iHet.  y  fam.  dit  del  hoine  de 
poc  esperit.  Es  un  cagado ,   ü»  cagón.  Pusil- 
li  animi  &  despicabilis  homunculus. 
CAGAYRE.  s.m.  Cagan.  Nimio  ventris  proflu- 

vio  laborans. 
CAIRO,  s.  m.  Ladrillo  quadrado.  Later  qua- 

dratus. 
CAITIU.  adj.  ant.  V.  Mal ,  pervers ,  dolént , 

despreciable ,  vil. 
CAL,  CALÍA,  CALDEA  &c.  v.  imp.  Es, 
era ,    será    menesfer.   Oportet  ,  oportebat , 
oportebit. 
CALA.  s.  f.  en  las  costas  del  mar.  Cala.  Sinus 

maris. 
CALA  PETiTA.  Caleta.  Sinus  parsus. 
CALA ,  per  fér  anar  de  cambra.  Cala.  Balanus. 
CALA  ,  la  de  desfilas  que  s'  posa  en  las  llagas, 
ó  feridas.  Lechino ,  clavo ,  mecha.  Peniculus. 
CALA,  ant.  instrumént  de  Cirurgía.  Tienta,  Spe- 

clUum. 
CALABÓSSO.  s.  m.  Calabozo.  Ergastulum. 
CALABRUX.  s.  m.  territ.  V.  Calamarsa. 
CALABRUXONAR.  v.  n.  ant.  V.  Caiamarse- 

jar. 
CALADOR,  s.  m.  instrumént  de  Cirurgía.  Ca- 
lador, Specillum. 
CALAFAT.  8.  m.  Calafate.,  calafateador.  Na- 

vis  stipator. 
CALAFATEJAR.  v.  a.  Calafetear.,  calafatear. 

Navem  stipare. 
CALAFATEJAT ,  DA.  p.  p.  Calafeteado. 
ESTAR   MÓLT   CALAFATEJAT.   f.  met.  cstar  molt 
atropellat  ó  faltat   de   salut ,  particularmént 
él  véll.   Estar   hecho  un  cascajo.  Senio  ,  aut 
infirma  valetudine  laborare. 
CALAMACO,  s.  m.  hérba.  Cicuta.  Cicuta. 
CALAMAR,  s.  m.  territ.  pex.  V.  Calamars. 
CALAMARS.  s.  m.  pex.   Calamar.  Calama- 

rium  ,  loligo. 
CALAMARSA.  s.  f.  Granizo.  Grando. 
CALAMARSADA.  s.  f.  Granizo.,  granizada. 

Grando. 
CALAMARSEJAR.  v.  a.  Granizar.  Grandi- 

nare. 
CALAMAS.  s.  m.  ant.  pex.  V.  Calamars. 
CALAMÉNS.  s.   m.   hérba.  Calaminta ,  cala- 
mento. Calamintha. 


CAL 

CALAMÉNT.  s.  m.  ant.  T  accid  de  baxar. 
Descensión  ,  descenso ,  baxada.  Descensio , 
descensus.  '- 

CALAMITAT.  s.  f.  Calamidad.  Calamitas. 
CALAMÍTÓS,  SA.  adj.  Calamitoso.  Calami- 

tosus. 
CALAMITÓSÍSSIM ,  MA.  adj.  sup.  CaJami- 

tosí'simo.  Valde  calamitosus  ,  aerumnosus. 
CALANDRA,  s.  f.  ant.  aucell.  V.  Calandria. 
CALANDRIA,  s.  f.  aucéU.  Calandria.  Alau- 

da. 
CALÁPAT.  s.  m.  Zapo.  Bufo. 
CALAR.  V.  a.  penetrar  ó  comj)éndrer.  Calar. 

Capere  ,  intelligere  ,  assequi. 
CALAR,  ant.  V.  Baxar. 
CALAR.  V.  n.  ant.  V.  Callar. 
CALAR  FOG.  Pegar  fuego.  Ignem  ínücere ,  suc- 

cendere. 
CALAR  LA  BAYONETA,  f.  Armar  Ó  color  la  bayo' 

neta.  Sicam  orí  catapulta;  aptare  ,  affigere. 
CALARSE.  V.  r.  menjarse  alguna  cosa.  Zana» 

parse.  Vorare. 
CALARSE,  posarse  á  fér  alguna  cosa  com  :  ca- 
larse á  ríurer.  Echar,  dar,  ponerse.  Id  de 
quo  serme  est  agere. 
CALARSE  i  CORRER,  f.  Arremeter,  echar,  dar  ó 

correr.  Fugam  arripere. 
CALARSE  Á  JÁURER.  f.  V.  Ajáurerse, 
CALASTO.  s.  m.  ant.  V.  Canastro. 
cALAT,  DA  p.  p.  ant.  V.  Baxat,  abaxat,  bax. 
CALAVERA,  s.  f.  Esqueleto.  Ossium  compa- 

ges  dempta  carne. 
CALAVERA ,   ant.  especie  de  embarcacid.  Cara» 

hela.  Caelox. 
CALAVERA,  met.  home  de  poc  judici.  Calave» 

ra.  Caput  vacuum,  homo  insanje  mentís. 
CALAVERADA,  s.  f.  Calaverada.  Impruden» 

tis  hominis  factum. 
CALAX.  s.  m.  Gabeta  ,  caxon.  Capsula  de- 

ductilis. 
CALAX.  él  d'  escriptori ,  armari ,  paperéra,  y 

semblant.  Gaveta.  Scrinii  capsula. 
SER  UN  CALAX  DE  SASTRE,  f.  met.  dit  del  qu' está 
pie  d'   especies  desordenadas  é  inconnéxas. 
Ser  un  caxon  de  Sastre.  Confarcinatá  specie- 
rum  varietate  repletam  habere  mentem. 
CALAXÉRA.  s.  f.  Cómoda.  Vestiarium. 
CALCA,  s.  f.  en  lo  téler  de  texir.  Careóla. 

Insilia. 
CALCADA,  s.  f.  ant.  V.  Trepitjada. 
CALCAR.  V.  a.  ant.  trepitjar.  Hollar ,  pisar. 

Calcare ,  conculcare. 
CALCEDONIA,  s.  f.  pédra  preciosa.  Calcedo- 
nia. Calcedonius  lapis. 
CALCETÉR.  s.  m.  ant.  quí  adoba  mitjas.  Cal' 

cetero.  Tibialium  sartor. 
CALCIGAR.  V.  a.  ant.  V.  Calcar. 
CALCIGAR  l'  agulló.  f.  mct.  ant.  V.  Agulló. 
CALCIGADÓR.  s.  m.  ant.  qu¡  trepitja.  PisO' 

dor.  Calcator. 

CAL- 


CAL 

CALCIGAMENT.  s.  m.  ant.  V  acciá  de  tre- 
pitjar.  Pisa.  Calcatio. 

CALCIGAR.  V.  a.  ant.  V.  Calcar. 

CALCINAMÉNT.  s.  m.  ant.  V.  Calsinacid. 

CALCUI/.  s.  m.  Cálculo.  Calculus. 

CALCULADOR,  s.  m.  Calculador.  Calcula- 
tor. 

CALCULAR.  V.  a.  Calcular.  Calculare. 

CALCULAT,  DA.  p.  p.  Calculado. 

CAL9OT.  s.  m.  ant.  V.  Peliúc. 

CALDA,  s.  f.  Calda.  Calefactio. 

CALDAMENT.  adv.  m.  ant.  ab  ardor.  Ar- 
dientemente. Ardenter. 

CALDARIA.  s.  f.  lley  axi  dita.  Caldaria.  Lex 
Caldaria. 

CALDÉJAR.  V.  a.  él  ferro.  Caldear.  Ferrum 
ignire. 

CALDEJAT,  DA.  p.  p.  Caldeado. 

CALDER.  s.  m.  ant.  V.  Caldero. 

CALDERA,  s.  f.  Caldera.  Caldarium  ,  lebes. 

CALDERA  GRAN.  Calderón.  Caldarium  maius. 

CALDERAS  DKN  PERE  BOTERO,  vulg.  Caldera  de 
Pero  Botero.  Tartarus ,  iofernus. 

AB  UNA  CALDERA  VÉLLA  SE  n'  TROBA  UNA  DE 

NOVA.  ref.  Con  un  caldero  viejo  se  compra 
otro  nuevo.  Veteris  pretio  novum  emitur 
ahenum. 

CALDERA  VÉLLA  6   TERRAT  ,  SEMPRE  TÍ;  BONY  Ó 

forat.  ref.  Hombre  viejo  saco  de  azares. 
Infirmat  senium  vires,  ac  sera  vetustas. 

CALDERADA,  s.  f.  Calderada.  Quod  calda- 
rium capit. 

CALDERÉR.  s.  m.  Calderero.  Ahenorum  va- 
sorum  opifex  aut  venditor. 

CARRÉR  DE  cALDERERS.  Calderería.  Caldario- 
rum  vicus. 

CALDERETA,  s.  f.  dim.  Calderuela.  Parvum 
caldarium. 

CALDERETA,  dc  tráurcr  aygua.  Caldero  .¡acetre. 
Situla  senea. 

CALDERETA,  p.  H.  Calderilla  en  que  s'  porta 
r  aygua  beneyta  en  las  iglesias.  V.  Calde- 
rilla. 

CALDERILLA,  s.  f.  de  aygua  beneyta.  Cal- 
derico  ,  calderita ,  calderilla  ,  calderica  ,  cal- 
dereta ,  acetre.  Vas  quo  aqua  benedicta  de- 
fertur. 

CALDERO,  s.  m.  dim.  Calderico ,  calderilla. 
Caldariola. 

CALDERO  per  tra'urer  aygua.  Caldero.  Situla 
.xnea. 

CALDERO ,  en  la  Imprerapta.  Calderón.  Nota 
typographis  usitata. 

CALDERO,  en  la  música.  Calderón,  Signum  mn- 
sicum. 

CALDO,  s.  m.  Caldo.  lus,  liquor  rerum  coc- 
tarum. 

CALDOS  ,  p.  en  lo  comers,  hl  vi,  oli  y  ay 
guardént  que  s'  transporta  per  mar.  Caldos. 
Liquores  in  mejcatura. 

Tom.  I, 


CAL  ii»r 

CALENDA,  s.  f.  Calenda.  Lsct'io  Martyro- 
logii. 

CALENDAR!,  s.  m.  Calendario.  Calenda- 
rium. 

ANAR    PER    UN     MATEX    CALENDARI.     f.    met.    Ir 

por  un  rasero.  iE^^ualiter  procederé. 

FERnO  ANAR,  Ó  PORTARHO  t6t  PER  LN  CALEN- 
DARI. f.  met.  Llevarlo  todo  por  un  rasero. 
JEquh  ducere. 

CALENDAS  ,  primer  die  del  mes.  Calendas. 
Calendre. 

CALENDER.  s.  m.  ant.  V.  Calendar?. 

CALÉNT,  TA.  adj.  Caliente.  Calidus. 

CALÉNT  DE  CAP.  dit  del  quc  té  un  principi  da 
borratxéra.  Caliente  de  cascos.  Aüquantulüm 
vino  madens. 

ANAR  CALENT  Ó  FORT  ALGÚN  NEGOCI.  f.  V.Anaf. 

DE  CALENT  EN  CALENT.  m.    adv.  promptam&nt. 

En  caliente.  Prompte ,  dum  fervet  opus. 
CALENTARSE,  v.  r.  ant  V.  Escalfarse. 
CALENTURA,  s.  f.  ant.  V.  Calor. 
CALENTURA,  anf.  V.  Pebre. 
CALES ,  CALESA,  s.  m.  y   f.  Calesa.  Car- 

pentum  ,  pilentum  ,  rheda  minor. 
CALESER.  s.  m.  qui  mena  la  calesa.  Caleserot 

Carrucarius,  qui  pilentum  regit. 
CALESÉR  ,  qui  lloga  calesas ,  ó  voiants.   Calesi' 

ñero.  Carpentorum  locator. 
CALESL  s.  m.  Calesin.  Carpentum  velocius. 
CALETRE,  s.  m.  Caletre.  Mens,  ratio. 
CALFRET.  s.  m.  Calofrío.,  calosfrios ,  escalo» 

frió.  Horror,  algor,  febri  añectus. 
CALIBRE,  s.  m.  Art.   él  dinmetro  de  la  bala. 

Calibre.  Glandis  dimensio ,  magnitudo ,  día- 
me ter. 
CALIBRE  DEL  CAÑÓ.  Calibre  del  cañón.  Tormenti 

bellici  capacitas. 
CALIFICACIÓ.  s.  f.  Calificación.    Censura, 

iuditium. 
CALÍFICADÍSSÍM,MA.  adj.   nip.   Califica» 

di'simo.  Valde  probatus. 
CALIFICADOR,    s.    m.   Calificador.   Proba- 

tor. 
CALIFICADOR  ,  del   Sant  Ofici.  Calificador  del 

Santo  Oficio.  Censor  in  re  bus  fidci. 
CALIFICAR.   V.   a.    determinar    la    qualitat 

d'  alguna  cosa.  Calificar.   Examinare,  iudi- 
tium ferré  de  qualitate  rei. 
CALIFICAR,  met.  autorisar,  comprobar  la  verí- 

tat   d'   alguna    cosa.   Calificar.   Approbare , 

comprobare. 
CALIFICAR,  met.  ennoblir,  acreditar  &c.  Califi- 
car. Nobilitare,  decorare,  ccmmendare. 
CALIPICAT,  DA.  p.  p.  CuUficado. 
CALIJA.  s.  f.  ant.  V.  Calitja. 
CALITAT.  s.   f.  Calidad.  Qualitas  ,    condi- 

tio. 
CALITAT  ,  noblesa.  Calidad.  Nobilitas  generis, 

splendor,  claritas ,  decus. 
CALITJA.  s.  f.  Calina.  Caiigo,  nébula. 

Gs  CA- 


ii8  CAL 

CALIÜ.  s.  ni.  Rescoldo.  Ciñeres  pruharum  re- 

liquiis  iv.ixtae. 

CALL.  s.  m.  él  que  s'  fa  en  alguna  part  del 
COS.  Calió.  Callus. 

CALL ,  camí  estret  y  llarg  en  mitj  de  mon- 
tanj^as ,  parets  &c.  Callejón.  Via  angusta  ín- 
ter parietcs,  aut  montes. 

CALL  DE  LA  MA.  ant.  V.  Palméll. 

F£RSE     CALLS    EN    ALGVNA     COSA.  f.   niet.    Crjflr, 

hacer.,  ó  tener  callos.  Obdurescere ,  percalles- 
cere. 

CALLADA,  s.  f.  V.  Gáyate. 

CALLADAMENT.  adv.  mod.  Tácitamente. 
Tacité. 

TOT  CALLANDET.  adv.  Ri.  ocultamént,  ab  dissi- 
mulo. Calla  callando.  Tacité  ,  clam  ,  laten- 
ter. 

CALLANSA.  s.  f.  ant.  V.  Silenci  ,  tacitur- 
nitat. 

CALLAR.  V.  a.  guardar  silenci.  Callar.,  Ta- 
ce re. 

CALLAR  ,  dissimular.  Callar,  Dissimulare. 

CALLAR,  passar  en  silenci.  Callar,  ümittere, 
prsetermittere. 

CALLAR  LA  BÓCA.   f.  V.   Bóca. 

CALLA  TU,  Y  CALLARÉ  JO.  loc.  V.  Calla  y  Ca- 
llare'. 

CALLA  Y  CALLARÉ,  loc.  Cállate  y  callemos  que 
sendas  nos  tenemos. 

Omnis  turba  tacet,  pariter  taceamus  &  ipsi; 
Namque  suum  quivis  quod  taceatur  habet. 
Tace  simul  ipse  tacebo. 

QUi  CALLA  ATORGA.  Tef.  Quícn  Calla ,  otorga. 

"-'  Qui  tacet  consentiré  videtur. 

QUI  NO   SAB    CALLAR    ÉL    SÉU  ,   MAL  CALLARÁ   ÍL 

DELs  ALTRES.  ref.  Quien  dice  lo  suyo  mal  ca- 
llará lo  ageno.  Neme  tacebit  alia,  qui  prodit 

sua. 
CALLARIS.  s.  m.  ant.  cali ,  cami  estrét.  V. 

Cali." 
CALLAT,  DA.  p.  p.  Callado. 
CALLAT,  DA.  adj.  sílenciós.  Callado.  Silentiosus, 

tacitus. 
CALLIDITAT.  s.  f.  ant.  V.  Astucia. 
CALLOS  ,  SA.  adj.  Calloso.  Callosus. 
CALMA,  s.  f.  Calma.  Ventis  cessatio,  quies, 

tranquillitas. 
CALMA,    met.    cessació  ó  suspensió   d'   alguna 

cosa.  Calma.  Suspensió  cessatio. 
CALMAR.  V.  n.  Calmar.  Quiescere ,  sedari. 
CALMAR  ÉL  VENT.  Enculmarsc  el  viento.  Ven- 

tuin  quiescere. 
CALMAT,  DA.  p.  p.  Calmado. 
CALOGNAR.  v.  a.  ant.  V.  Calumniar. 
CALOR,  s.  m.  Culor .,  jcstus. 
CALOR,  met.  activitat  ó  vivesa.  Calor.  Fervor, 

ardor. 
CALOR,  met.  lo  mes  f^rt  d'  alguna  accifí.  Calor. 

Arder,  vehemens  vis. 
CALOR  NATURAL.  CaloT  naturoh  Nativas  calor. 


CAL 

DONAR  CALOR,  f.  itiet.  Dar  calor,  Urgere,  exci- 
tare ,  impeliere. 

FÉR  CALOR,  f.  ser  calént  él  témps.  Hacer  calor. 
^stuare  hcraní ,  fervere  diem. 

CALOROS,  SA.  adj.  Caluroso.  Fervidus. 

CALS.  s.  f.  Cal.  Caix. 

CALS  VIVA.  Cal  viva.  Calx  viva. 

CALSADOR.  s.m.  Henea  de  péll,  ab  que  cal- 
san  los  Sabaters.  Calzador.  Corii  titnia  ap- 
tandis  calcéis. 

CALSAR.  V.  a.  Calzar.  Calceos  inducere ,  in- 
duere. 

cALSAR,  los  apits,  cards  &c.  Aporcar.,  acogom- 
brar. Agrum  imporcare. 

CALSAR,  teñir  lo  peu  cert  número  de  punt$. 
Calzar.  Certam  ca'cei  longitudinem  pedem 
adsequare. 

CALSAR ,  las  criaturas,  f.  Sacar  los  pies.  ínfan- 
tulum  ab  involucris  liberare,  expediré. 

CALSAS.  s.  f.  Calzones.  Braccae ,  femoralia. 

CALSAs.  ant.  V.  Mitjas  de  sota. 

PORTAR  LAS  CALSAS.  f.  met.  que  s'  usa  per  cx- 
pressar  que  la  dona  domina  á  son  marit ,  y 
mana  despóticamér.t  en  la  casa.  Calzarse  las 
bragas  :  Ponerse  los  calzones.  Priores  partes 
uxorem  agere ;  donius  imperium  sibi  assu- 
mere. 

POSARSE  LAS  CALSAS  d'  algu.  f.  met.  ColzarsB 
á  alguno.  Alicuius  voluntaíem  allicere  ,  sibi 
subdere ,  devincire. 

CALSAT,  DA.  p.  p.  Calzado. 

LO    SAEATÉR    ES    LO    MES    MAL    CALSAT.  ref.    Ett 

casa  del  herrero  peor  apero. 

Férrea  apud  fabrum  peior  solet  esse  supel- 

lex. 
CALSAT.  s.   m.  lo  Religibs  d"  algún  Orde  de 

Calsats.  Calzado.  Caiceatus. 
CALSAT,  lo  que  s'  porta  ais  peus,  com  sabatas, 

esparderyas ,  &c.  Calzado.  Calceamentum. 
CALSAT,    tot  lo   que   cubrex   lo  peu   y  cama. 

Calzado.  Tibiaiia,  calceamenta. 
CALSAT,  r  aucéll  que  té  'Is  peus  cuberts  de  plo- 
ma. Calzado.  Avis  plumipes. 

SER  ó   VENIR  ÁMPLE  EL   CALSAT.  V.  Ampie. 

CÁLSER.  s.  m.  Cáliz.  Calix. 

CALSETA.  s.  f.  la  que  s'  posa  á  las  gallinas, 
pollastres  &c.  Calza.  Tseniola  ut  plurimüm 
rubra  gallinas  cruri  circumducta. 

POSAR  CALSETA  Á  ALGÚ.  f.  mss.  Echarle  una 
calza  á  alguno.  Notare ,  nota  signare. 

CALSÍNACíO.  s.  f.  Calcinación.  Exustio. 

CALSINAR.  V.  a.  Calcinar.  Calcinare  ,  in 
calcem  vel  pulverem  redigere. 

CALSINAT,  DA.  p.  p.  Calcinado. 

CALSO.  s.  m.  Botin .,  polayna.  Tibiaiia  sine 
soléis. 

CALSOTETS.  s.  re.  Calzoncillos.  Intima  femo- 
ralia lintea. 

CALT.  adj.  ant.  V.  Calént. 

CALTERISAR.  v.  a.  act.  V.  Cauterisar. 

CAL- 


CAL 

CALTIRI.  s.  m.  ant.  V.  Cauteri. 

CALUMNIA,  s.  f.  Cilumnu.  Calumnia.' 

CALUMNIADOR,  RA.  s.  m.  y  f.  Calumnia- 
dor. Caluniniator. 

CALUMNIAR,  v.  a.  Calumniar.  Calumnian. 

CALUMNIAT,  DA.  p.  p.  Calumniado. 

CALVA,  s.  f.  Cdku,  calvez.  Calvitles,  calvi- 
tium. 

CALVARI.  s.  m.  Calvario.  Mons  calvariae. 

CALVESA.  s.  f.  ant.  Calvez.  Calvitles. 

CALVINISMO,  s.  lu.  Calvinismo.  Calvinis- 
mus. 

CALVINISTA,  s.  m.  Calvinista.  Calvinista. 

CALVO,  VA.  adj.  Calvo.  Calvus. 

TORNARSE  CALVO.  Etjcalvecer .,  encalvar.  Calve- 
re,  calvescere. 

CAMA.  s.  f.  Pierna.  Crus. 

CAMA ,  en  las  Metras ,  lo  que  puja  ó  baxa  mes 
que  '1  CCS  d'  ellas.  Palo.  Lyterse  prociden- 
tia. 

CAMA ,  la  de  la  m.  y  n.  Pierna.  Litterse  pars 
oblonga. 

CAMA,  la  del  botó  y  semblant.  Presilla.  An- 
sula. 

CAMA  DE  FiGUKRA.  ant.  V.  Camatoft. 

CAMA  AssÁ,  CAMA  ALLÁ.  m.  adv.  A  Iiorcajadas: 
A  horcajadillas.  Divaricatis  cruribus. 

CAMAS,  p.  en  la  prémpsa  de  1'  Iniprémpta. 
Piernas.  Fulera. 

ESTIRARSE  LAS  CAMAS,  f.  fam.  Estirar.,  exten- 
der las  fiemas.  Deambulare. 

HABER  Á  CAMAS,  f.  fam.  V.  AcoDseguir ,  en  lo 
primer  significat. 

TEÑIR  BONAS  CAMAS,  f.  Ser  Caminador.  Tener 
buenos  pies  ^  teiier  pie.  Perniciter  gradi,  cur- 
rere. 

LO  BRAS   AL   PIT    Y  LA  CAMA  AL   LLIT.    ref.     Vid. 

Bras. 

CAMADA.  s.  f.  Pernada.  Calcitratus. 

CAMAPEU.  s.  m.  la  pédra  preciosa  axi  dita, 
y  la  figura  gravada  en  ella.  Camafeo,  Imago 
monochromatea  pretioso  lapide  inscuipta , 
vel  ipse  lapis. 

CAMAL,  s.  m.  ant.  especie  de  cep.  Corma. 
Cippus. 

CAMALS.  p.  ant.  V.  Botas. 

CAMALEÓ.  s.  m.  Camaleón.  Camaleón. 

CAMALIC.  s.  m.  Mozo  de  cordel^  ó  de  esqiú' 
na.,  ganapán.,  galafate.  Baiulus. 

CAMALLIGA.  s.  f.  V.  Lligacama. 

CAMAMILLA.  s.  f.  herba.  Manzanilla ,  ca- 
mamila. Chamaemelum. 

CAMARADA.  s.  m.  CiJí?íflrfldíí.  Contubernalis, 
familiaris. 

CAMARER.  s.  m.  empleo,  6  dignitat.  Cama- 
rero. Camerarius. 

CAMARER  DEL  REY.  Camarero ,  C»marero  tna- 
yor.  Regius  cubicularius. 

CAMARIL.  s.  m.  Camarin.  Interior  capella, 
celia. 


CAM  IT9 

CAMARISTA,  s.  m.  Camarista.  Supremi  con- 
ciiii,  re¿;al!s  camera.»  Minister. 

CAMARISTA,  s.  f.  dama  que  servex  á  la  Reyna, 
Infanta  &c.  Foemina  Regina;  cubículo  de- 
serviín?. 

CAMARLENC.  s.  m.  Camarlengo.  Regü  cu- 
bicuü  sutnmus  prícfectus. 

CAMAROJA.  s.  f.  hérba  ,  morella  roquera. 
Cañaroya.,  paristaria.  Parietaria. 

CAMAROT.  s.  m.  en  la  embarcació.  Camarote- 
Cubiculum  in  navi. 

CAMASSA.  s.  f.  aum.  Pernaza.  Ingens  crus. 

CAMATORT.  adj.  Patituerto.  Loripes. 

CAMATORT  EN  TORA.  Patizambo.,  zambo,,  zanca» 
joso.,  zancajiento.  Pansus  ,  valgus. 

CAMAURA.  s.  m.  Papalina,  galocha.,  beco^ 
quin.  Pileus  ansatus. 

CAMBÍ.  s.  m.  Cambio.,  trueque.  Mutatio,  per- 
mutatio. 

CAMBí,  en  lo  Comers,  aumént  6  disminució  de 
la  moneda  en  las  Provincia's  ahbnt  se  desti- 
na. Cambio.  Fsnejariae  pecunias  perrauta- 
tio. 

CAMBÍ,  per  lletras.  Cambio  por  letras.  Mutatio 
pecuniiE  per  liiteras  ,  syngrapho  dato. 

CAMBIADOR,  s.  m.  Cambiador.  Perniutans, 
commutans. 

CAMBIADOR,  ant.  qui  té  taula  de  cambi.  V.  Cor- 
redor de  cambi. 

CAMBIAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Cambi ,  ba- 
rata. 

CAMBIAR.  V.  a.  baratar.  Cambiar.,  trocar» 
Mutare ,  permutare. 

CAMBIAR  ,  mudar,  variar  &c.  Cambiar.  Variare, 
mutare. 

CAMBÍAT,  DA.  p.  p.  Cambiado. 

CAMBIÉRA.  s.  f.  ant.  V.  Cambi. 

CAMBRA,  s.  f.  Cámara ,  aposento.  Cubicu- 
lum. 

CAMBRA ,  la  que  en  las  golfas  de  casas  de  pages 
servex  per  teñir  los  grans.  Cámara.  Grana- 
rium  ,  horreum. 

CAMBRA  ,  r  excremént  del  home.  Cámara. 
Ventris  purgamentum. 

CAMBRA  PER  MENjAR.  ant.  V.  Menjodor. 

CAMBRAS,  p.  ñux  de  véntre.  Cámaras.  Diar- 
rea ,  ventris  líiixus. 

QUI  TÉ  CAMBRAS.  Camariento.  Toriglus ,  ventris 
fluxione  laborans. 

ANAR  DE  CAMERA,  f.  V.  Anar. 

CAMBRAY.  s.  m.  Cumbray.  Linteura  camera- 
cense. 

CAMBRER.  s.   m.  ant.  Camarero.   Cubicula- 


rius. 


CAMERERA,  s.  f.  Donzella ,  camarera.  Cubi- 

cuiaria  ,  pedissequa. 
CAMBRETA..  s.  f.  dim.  Camarilla.,  camarita. 

Mociicum  ,  angustum  cubiculum. 
CAMEJAR.  V.  n.  Pernear,  Properos  gressus 

glomerare ,  festinare. 

CA- 


J20  CAM 

CAMÉLL.  s.  ni.  Cjmelh.  Camehis. 
CAMELLA,  s.  f.  CamcUn.  Cameius  foemina. 
CAMÉLLET.  s.   m.   dim.  Camellejo.  Parvus 

cameius. 
GAMETA,  s.  f.  dim.  Piemecita.  Crusculiim. 
CAMKTA  ,  ds  r  arada.  Cama.  Ab  stiva  ad  teino- 

n?m  aratri  curvatura. 
CAMl ,  s.  m.  Cjmino.  Via  ,  ¡ter. 
CAMÍ ,  viatge.  Camiao,  Via ,  irer. 
CAMi,  h]  viatge  que   fa   'i  portador  ó  conduc- 

tor  de  alguna  cosa.   Camino.   Prcfectio,  ac- 

tus  eundi  ad  vecturam  facisndain. 
CAMÍ.   met.  medí.   Camino.  Via  ,  ratio  ,  mo- 

dus. 
CAMÍ  CARRETER.  Catnino   cavretero  ,  camino  de 

ruedas,  Via  carruearia. 
CAMÍ  cuBERT.  Camtno  cubierto,  Via  operta  ,  via 

loricata. 
CAMÍ  DE  FERRADURA.  Camíno  ds  herradura.  Se* 

mita  equitibus  pervia. 
CAMÍ  MORRALÉR.  V.  Camí  de  Ferradura. 
CAMÍ  RAL.  Camino  real.  Via  publica,  commu- 

nis. 
CAMÍ  RAL.  met.  modo  regular  y  comú  de  obrar: 

lo    medi    me's    fácil.   Catnino   real:    Camino 

carretero.  Via  tuta,  recta:  Communis,  fre- 

quens  agendi  ratio. 
CAMÍ  DE  RODAS.  Camjno  de  ruedas.  Via  carru- 
earia ,  rhedaria. 
CAMÍ  DE  SANT  jAUME.  Vid.  Vía  lactea. 
ANAR  í'ORA  DE  CAMÍ.  f.  V.  Anar. 

ANAR    ALGUNA    CUSA    FORA    DE    CAMÍ.  f.  met.  Ir 

fuera  de  camino.  A  recta  via  vel  ratione  de- 
flectere. 
FÉR  SON   CAMÍ.  f.  Ir  6  irse  su  ¿amino.  Suam 
viam  aut  propositum  sequi. 

NO    TEÑIR    ALGUNA    COSA    CAMÍ    NI    CARRERA,  f. 

No  llevar  alguna  cosa  camino.  A  via  vel  ra- 
tione deflectere,  aberrare. 
OERiR  UN   CAMÍ.  f.  fér  camí  ahbnt  no   n'  hi 
había.  Romper  un  camino.  Viam  sternere. 

PER   TOT   HI   IIA  ciiNT   LLJiÜUAS  DE    MAL  CAMÍ.   f. 

met.  y  fam.  Por  do  quiera  hay  su  legua  de 
nial  camino  :  Tener  alguna  cosa  su  legua  ,  ó 
pedazo  de  mal  camino.  Rem  difficilem,  non 
expeditam  esse. 

TORNAR  Á  ALGÚ  Á  CAMÍ.  f.  met.  Meter  en  ca- 
mino. Dirigere  ,  docere  ,  instruere. 

DE  CAMÍ.  m.  adv.  de  passada.  De  camino. 
Obiter. 

DE  CAMÍ,  seguidament.  V.  De  seguida. 

LLADUE  DE  CAMÍ  RAL.  V.  Lladré. 

CAMILLA,  s.  f.  hérba.  V.  Camamilla. 
CAMINADOR  qui  camina  molt.  Caminador, 

andador.  Strenuus  ambulator. 
cAMiNADÜRs  DE  CRIATURAS.  Ar.dadorzs.  Pascío- 

\x  quibus  infantes  sustinentur. 
ANAR  SENSE  CAMiDADÓRS.  f.  met.  V.  Anar. 

NO    NECESITAR     DK    CAMINADOR S.  f.  met.  Nodur 

sin  corcho.  Natare  sine  cortice. 


CAM 

CAMINAR.  V.  a.  Caminar.  Ambulare. 
CAMINAR  AB  PEus  DE  PLÓM.  í.  Vid,  Anap  ab 

peus  de  pibm. 
CAMINAR  ,  EN  LA  viRTUT.   f.   met.   Caminar  en 

la   virtud,  Proficere  ,  progressum  faceré  in 

virtute. 
CAMINATA.  Caminata.  Deambulatio. 
CAMINÉT.  s.  m.   dini.  Caf;iJm7/o,  caminito, 

trocha  ,  senda.,  sendero.  Semita. 
CAMISA,  s.  f.  Camisa.  Indusium  ,  subucu'a, 

interula. 
CAMISA  DE  VUELTAS.  Camisola.  Subtilior  &  cr- 

nata  subucuia. 
CAMISA    ENQUiTRANADA.   Camisa  alquitranada^ 

embicada.,  ó  d&  fuego.    Lintea   sulphurata, 

incendiaria. 

DEXAR   Á  UN  SÉNS    CAMISA  ,  6  AB     LA     CAMISA  DE 

l'  ESQUENA,  f.  fam.  Dexarle  a  uno  sin  cami' 
sa  :  No  dexarle  ni  aun  camisa.  Aliquem  bo- 
nis  ómnibus  denudare. 

DONAR  ó   PENDRER  LA  DONA  AB  LA  CAMISA  DE 

LA  ESQUENA,  f.  fam.  Dar  o  tomar  la  muger 
en  camisa.  Mulierem  in  uxorem  daré  aut  ac- 
cipere  absque  ullá  prorsus  dote. 

JUGARSE  LA  CAMISA,  f.  fam.  Jugar  hasta  la  ca- 
misa. Sorti  vel  ipsam  tunicam  commit- 
tere. 

PRIMER  ES  LA  CAMISA  QUE  'l  CIPO.  ref.  Prime- 
ro es  la   camisa  que  el  sayo  :  Mas  cerca  está 
de  la  carne  la  camisa  que  el  jubón, 
Aptum   quseque  locum  teneant;  sint  prima 
priora. 

CAMISETA,  s.  f.  dim.  Camisilla.  Brevis,  par- 
va subucuia. 

CAMÍSSA.  s.  f.  ant.  V.  Timó  de  1'  arada. 

CAMORRA,  s.  f.  renyina.  Camorra.  Rixa. 

CAMOSA  Ó  CAMÓSINA.  adj.  dit  de  la  pb- 
ma.  Camuesa.  Malum  B;eticum. 

poMERA  CAMosiNA.  V.  Poniéra. 

CAMP.  s.  m.  Campo.  Ager. 

CAMP ,  met.  extensio  o  capacitat.  Campo.  Cara- 
pus  ,  spatium. 

CAMP  ,  en  las  telas  y  texits.  Campo.  Plana  telas 
superficies. 

CAMP ,  en  1'  exércit.  Campo.  Acies ,  exercitus 
instructus. 

CAMP,  lloc  qu'  ocupa  1'  exírcit  en  la  campa- 
nya.  Campo.  Stativa. 

CAMP  DE  BATALLA.  Caijifo  di  batalla.  Prselii 
campus. 

CAMP  DE  BLAT  DE  MORO.   V.   Elat. 

ANAR  CAMPs  Á  TRAvts.  f.  Ir  Ó  compo  travteso. 
Transversim  ,  relicta  viá  per  agros  incedere. 

DESCUBRIR  EL  cAT.ip.  f.  M¡lic.  ürdinciH ,  sta- 
tum  inimici  exercitíia  e,xplorare. 

DEXAR  KL  CAMP  LLiERK.  f.  met.  Dcxar  el  cam- 
po abierto.  Ubre  ,  desembarazado.  Incepto 
desistere  ,  alteri  cederé,  totum  daré. 

QUANT    NO    HI    HA     Pe'lS  CAMPS     _\0  HI  IIA   PF.'lS 

sANTs.  lef.  (¿uando  no  lo  dan  loí  campos,  no 

h 


CAM 

7o  han  los  Santos :  No  han  Santos ,  donde  no 

dan  campos. 

Cum   nihil-arva  ferunt  Superis  sua  muñera 

desuiit. 
BATALLA  CAMPAL.  Batalla  Campal.  Totis  utrin- 

que  viribus  commissa  pugna. 
CAÍviPAMÉNT.  s.  m.  Campamento.  Castro- 

rum  metatio,  vel  ipse  locus  tentoriis  figendis. 
CAMPANA,  s.  f.  Campana.^  Campanum  aes. 
i  so  DE  CAMPANA.  Hi.  adv.  ^  toquz  de  campana, 

Ad  sonum  campanee, 
cop  DE  CAMPANAS.  Camponto.  Crebra  campana- 

rum  pulsatio. 
REPic  DE   CAMPANAS.     Repique    de    campanas. 

Crebra  cymbalorum  percussio. 
CAMPANAR.  s.  m.  Campanario.  Campanaria 

turris. 

BANDERETA  DE  CAMPANAR  V.  Bandéfeta. 

DIR  Á  l'    ALSADA    d'    un    CAMPANAR.  f.    V.    Al- 

sada. 

PUJARSEN     AL    CAP    d'aMUNT    DEL  CAMPANAR.   f. 

met.  enfadarse  mólt.  Subirse  a  las  bovedillas. 
■    Vehementer  irasci. 
CAMPANEJAR.  v.  n.  Campanear.    Campa- 

nam  crebrb  pulsare. 
CAMPANER.  s.  m.  Campanero.  Campanarum 

artifex  ,  vel  pulsator. 
CAMPANETA.  s.  f.  dim.  Campanilla .,  campa- 

nita.  Parvum  tintinnabuluni. 
•  CAMPANETA,  d'  aygua.  ant.  V.  Bómbblla  en 

son  primer  significat. 
CAMPANIL,  s.  m.  ant.  V.  Campanar. 
CAMPANUT,  adj.  T  esúL Campanudo.  Turgi- 

dum  inflatum  dicendi  genus. 
CAMPANYA.  s.  f.  Campaña.  Campus  patens; 

camporum  patentlum  nequor. 
CAMPANYA,  lo  témps  que  cada  any  esta'n  los 

exércits  fora  de  quartels  contra  sos  enémics. 

Campaña.  Stativorum  tenipus. 
CAMPAR.  V.  n.  V.  Acampar. 
CAMPEJAR.  V.  n.  Campar.,  campear.  Emine- 

re ,  prsecellere. 
CAMPES!,  NA.  adj.  Campesino.  Rusticus. 
CAMPET.  s.   m.   dira.  Campesico  ,  campillo. 

Exiguus  campus. 
CAMPÍÓ,  CAMPION.  s.  m.  ant.  Campeón. 

Egregius  bellator. 
CAMUSA.  certa  péll  fina.  Gamuza.  Pellis  con- 

cinnata. 
CAN.  adv.  ant.  V.  Quand. 
CANA.  s.  f.  la  de  jugar  á  bólit.  Marro.  Ba- 

cillus  ad  contorquendum  paxillum   utrinque 

acuminatum. 
SET  CANAS  FONDO  Ü  SOTA    TERRA. 

Expr.  met.   de  que  s'  usa  per  denotar  que 

alguna  cosa   está   molt  oculta   6   amagada. 

Siete  estados  debaxo  de  tierra.  Abditum  in 

térra;  visceribus. 
CANACIÓ.  s.  f.  de  las  robas.  Fareage.  UJnis 

dimensio. 
Tom.  I. 


CAN  1,1 

CANACIÓ,  de  las  térras.  Apeo.  Agrorum  dimen- 
sio. 

CANADOR  ,  de  térras  Apeador ,  agrimensor, 

Decempedator ,  agrarius  dimensor. 
CANADELL.  s.  m.  Territ.  V.  Canadéila. 
CANADÉLLA.  s.  f.  ant.  cetrili   del   vinagre. 

Vinagrera.  Acetarium. 
CANADÉLLAs.  p.   las  que  servexen  en  la  missa. 

Vinageras.  Ampulla;,  urceoli. 
CANAL,  s.  f.  Canal.  CanaJis. 
CANAL,  en  la  mar.  Canal.  Fretum. 
CANAL,  la  de  lláuna  en  los  terrats,  tauladas  &c. 
per  llansar  T  aygua  lluny.   Canalón.   Tubus 
aquarius  ex  férrea  bractea. 
CANAL ,  per  tráurer  1'  aygua  deis  rius  y  dirigir- 
la ahont  se  vol.  Caz.  Incile. 
CANAL,  ant.  V.  Sólc. 
ANAR  LAS  cANALs.  f.  V.  Anar. 
CANALETA,  s.  f.   dim.   Canaleta.,  canaliSa» 

Canaliculus. 
CANALLA,  s.  f.  Canalla.  Popuü  fsx. 
CANALÓ.  s.  m.  dim.  V.  Canaleta. 
CANALOBRE.  s,  m.  ant.  V.  Candelero. 
CANAM.  s.  m.  Cáñamo.  Cannabis. 
DRAP  DE    cÁNAM.    Cáñamo.   Cannabinum  tex- 

tum. 
LLAvoR  DE  cXnam.  Cañamon.  Cannabi  semen. 
CANAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Canació. 
CANAPÉ,  s.  m.  Canapé.  Bissellium. 
CAÑAR.  V.  a.  las  robas.  Varear,  ülnis  me- 
tiri. 

CAÑAR ,  las  térras.  Apear.  Agri  jugera  dime-, 

tiri. 
CANASTRA.  s.  f.  Banasta.  Riscus. 
CANASTRO ,  en  las  balansas.  Astil.  Stater* 

brachia,  iugum. 
CANARL  s.  m.  aucéll.  Canario.  Canariensis 

passerculus. 
CANARi ,  embarcació.  Canario.  Navis  sic  dicta. 
CANASTA,  s.  f.  ant.  V.  Nansa  per  pescar. 
CANAT  ,  DA.  p.  p.  Vareado  ,  apeado. 
CAÑAVERA,  s.  f.  hérba.  V.  Malvíns. 
CANCÉLL.  s.  m.  Cancel  Cancellus. 
CANCEL'LACÍÓ.   s.  f.   Cancelación ,  cancela^ 

dura.  Cancellatio,  oblitteratic. 
CANCÉL-LAR.  v.  a.  Cancelar.  CancelJare. 
CANCEL.LAT,  DA.  p.  p.  Cancelado. 
CANCELLER,    s.   m.   Cancelario.  Cancella- 

rius. 

CANCELLERÍA,  s.  f.  Chancillerta.    Supre- 
mum  rei  forensis  tribunal. 

CÁNCER,  s.  m.  signe  del  Zodi'ac.  Cáncer^ 
Cáncer. 

cXncer,  csrt  mal.  V.  Cranc. 

CAN^ONER.  s.  m.  ant.  Ilibre  que  conté  va- 
rias can.sons.  Cancionero.  Carminum  liber. 

CANDALOBRE.  s.  m.  ant.  V.  Candelero. 

CANDELA.  «.  f.  Candela  ,  vela.  Candela. 

CANDELA,  la  d'  al^uos  arbres,  com  los  albes, 
pins  &c.  Cand ¿lilla.  íulus. 

Hh  CAN- 


133  CAN 

CANDELA  DE  ¿Eu.  Vela  de  sebo.  Candela  sebá- 
cea. 

ACABARSE  LA  CANDELA,  f.  usada  en  los  encánts. 
Acabarse  la  candela  ,  o  candeliUa.  Subhasta- 
tionis  tempus  finiri. 

ACABARSE  LA  CANDELA,  f.  met.  niorírse.  Aca- 
barse la  candela.  Vitam  extinguí. 

FONDRERSE     LA     CANDELA,    ATXA  ,  &C.   Cofrcrse 

la  vela  ,  hacha  ,  ¿íc.  Candelaní  liqueneri. 

DON'A  Y  TELA  NO  LA  MIRES  AB  CANDEI^A.  tcf. 

La  mu'yer  y  la  cibera,  ó  la  tela.,  no  la  cates  á 

la  candela. 

Lumiiie  frumenfum  fallit ,  tela  atqiie  puella. 
CANDE LÉR  DE  CERA.  Cerero.  Cereoruin 

propola  vel  opifex. 
CANDELÉR  DE  sEu.  VeUro.  Candelarum  sebacea- 

rum  opifex  vel  venditor. 
BOTiGA  DE  CANDELÉR  DE  CERA.  Cerería.  Cerco- 

rum  officina,  vel  taberna. 
BOTIGA  DE  CANDELÉR  DE  SEU.  Velería.  Candela- 

rum  sebacearuin  taberna. 
CANDELERA,  s.  f.  fésta  de  la  Purificacid  de 

Nostra  Senyora.  Candelaria.  Pesíum  Purifi- 

cationis  B.  V.  Mariae. 
CANDELERA,  s.  f.  hérba.  V.  Blénéra. 
CANDELÉRO.    s.    m.   CandeUro.    Candela- 

brum. 

CANDELÉRO  DE  MOLTS  BRASSOS  Ó    BRANCAS,    ant. 

V.  Salamó. 

ESTAR     EN     EL    CANDELÉRO.  f.  mCt.    teníf   algUH 

carree  ,  6  dignitat  de  gran  autoritat.  Estar 
en  el  candelera.  Honore  ,  dignitate  potiri. 
CANDELETA,  s.  f.  dim.  Candelilla ,  candeli- 
ca  ^  velilla.  Exigua  candela. 

MOLTAS  CAHDELETAS    FAN    UN    CIRI    PASQÜAL.    f. 

met.  y  fam.  V.  Ciri  Pasqual. 

CANDÉLIER.  s.  m.  ant.  V.  Candélér. 

CANDELLS.  s.  m.  planta  espinosa.  Abrojo, 
tríbulo.  Tribulus. 

CANDIDAT.  s.  m.  Candidato.  Candidatos. 

CANDIDESA.  s.  f.  sensillesa.  Candidez.  Ani- 
mi  candor. 

CANDIOTA,  s.  f.  ant.  especie  de  gerra.  Can- 
diota. Cadus  cretensis. 

CANDONGA,  s.  f.  Candonga.  Adulatio  do- 
losa. 

CANEljADOR.  s.  m.  ant.  Medidor.  Mensor. 

CANEfAR.  V.  a.  ant.  Medir.  Ulnis  nietiri. 

CANEL/V.  s.  f.   ant.  V.  Candela. 

CANELLA.  s.  f.  ant.  V.  Axéta. 

CANBT.  s.  m.  dim.  ant.  V.  Gosset. 

CANEYLA.  s.  f.  ant.  V.  Canyélla. 

CANFOPvA.  s.  f.  Alcanfor.  Camphora. 

CANFORAT,  DA.  adj.  Alcanforado.  Campho- 
ra immistus. 

CANGILÓ.  s.  m.  ant.  V.  Catúfol. 

CANÍCULA,  s.  f.  Canícula.  Canícula. 

CANICÜLARS.  adj.  p.  que  s'  aplica  ais  días 

^    ác  la  canícula.  Caniculares.  Ciñ\cü\&Tst  dies. 

CANGRENA,  s.  f.  V.  Gangrena, 


CAN 

CANGRENARSE,  v.  r.  V.  Cangrenarse. 

CANI,  NA.  adj.  Canino.  Caninus. 
FAM  CANINA.  Cautnez ,  hambre  canina.  Rábida 
fames. 

CANO.  s.  m.  Cañón.  Tubus. 

CAÑÓ  i'ETiT.  Cañuto.  Fístula  ,  tubus. 

CANO  ,  él  d'  artillería,  d'  escopeta,  pistola  &c. 
Cañón,  Tormentum  bellícum  ,  catapulta;  tu- 
bus. 

CAÑÓ ,  la  pibma  que  comensa  á  exir  ais  aucélls. 
Cañón.  Calamus. 

CANÓ  ,  él  de  la  barba.  Cañón.  Durior  capillorum 
barb;e    pars    radici    proxímior. 

CANO ,  él  de  posar  águilas  de  cap.  Alfiletero, 
Theca  acicuiaris. 

CANO ,  él  de  posar  águilas  de  cusir.  Agujero^ 
alfiletero.  Acuum  theca. 

CANó ,  él  que  s'  posa  en  la  llansadbra.  Canilla, 
Textorius  fusus. 

CAÑÓ ,  per  canonadas  ó  aqueductos.  Caño.  Tu- 
bus. 

CANO  DE  CANYA.  Cañuto.  Tubus. 

CANÓ  DE  LA  KRExuRA.  Garguero ,  caña  del  pul- 
món. Tracho  artería. 

CAÑÓ  DE  xÉMENÉYA.  Humcro .,  cüñon  de  c/í;ííje- 
nea.  Fumale,  fuinaríuni. 

FÉR  CANONS.  f.  Púsar  la  seda,  llana  &c.  en  los 
canóns.  Encanillar.  Stamen ,  sericum  &e. 
arundini  glomeratorioe  aptare. 

POSAR  CANÓNS  LOS  AUCELLS.  Encuñonar.  Piumi$ 
induí ,  plumescere  aves. 

CANON,  s.  m.  Canon.  Canon. 

CANONADA.  s.  f.  aqucducto.  Cañería^  enea» 
nado.  Aquyeductus. 

CANONADA,  t¡r  d'  artillería.  Cañonazo.  Bellici 
tormenti  ictus,  explosio. 

CANONAS.  s.  m.  aum.  Cañonazo.  Tubus  gran- 
dior. 

CANONEJAR.  v.  a.  Cañonear,  acañonear.  In 
aliquid  tormentum  bellicum  explodere. 

CANÓNET.    s.   m.    dim.    Cañutillo.    Tubu- 


lus. 


CANONGE.  s.  m.  Canónigo.  Canonicus. 

CANONGE  REGULAR.  Cunónigo  regular.  Canoni- 
cus regularis. 

CANONGESSA.  s.  f.  Canonesa.  Canónica. 

CANONGIA.  s.  f.  Canongta.  Canonícatus. 

CANÓNIC,  CA.  adj.  Canónico,  Canonicus. 

CANÓNICAMENT.  adv.  m.  Canónicamente. 
Canonicé. 

CANONICAT.  s.  m.  Canonicato.  Canonícatus. 

CANONISACIÓ.  s.  f.  Canonización.  Alicuius 
ínter  Sanctos  relatio. 

CANONISAR,  V.  ^.Canonizar.  Aliquem  sanc- 
torum  numero  adscribere  ;  in  sanctorum  oí- 
diiiem  asserere ,  referre. 

CANONISAT,  DA.  p.  p.  Canonizado. 

CANONISTA,  s.  m.  Ctí/íonjí/fl.  Juris  Canonici 
perítus. 

CANOA,  s.  f.  Canoa.  Cimba. 
I  CAN- 


CAN 

CANSACI.  s.  m.  Cansancio.  Defatigatio,  las- 

sirudo. 
CANSADÍSSIM ,  MA.  adj.  sup.  Cansadísimo. 

VaIJe  fatigatus. 
CANSALADA.  s.  f.  Tocino.  Porcina,  suilla. 
CANSAMENT.  s.  m.  V.  Cansaci. 
CANSAR.  V.  a.  causar  cansaci.  Cansar.  Defa- 

tigare. 
CANSAR,  mst.  enfadar ,  molestar.  Cansar.  Mo- 

lestiam  creare  alicui ,  gravem  esse. 
CANSARSE.  V.  r.  Cansarse.  Defatigari. 
CANSARSE ,  la  vista,  f.  Quebrarse  Jos  ojos.  Ocu- 

lorum   aciem    nimio   labore  vel  studio  ob- 

tundi. 
CANSARSE  'l  CAP.  f.  pcnsaf,  meditar  mólt  sobre 

alguna  cosa.  Devanarse  los   sesos.    Intensé 

meditari. 
Qui  CANSA  ,  ALCANSA.  rcf.  V.  Alcansaf. 
CANSAT ,  DA.  p.  p.  Cansado. 
CANSAT.  adj.  lo  que  ha  perdut  molt  de  la  forsa 

de  son  movimént.  Cansado.  Dsbilis. 
CANSAT  ,  dit  del  que  habend  corregut ,  6  cami- 

nat  molt  depressa ,  apenas  pot  respirar.  £x- 

halado.  Anhelos. 
CANSAT,  molést.  Cansado.  Molestus. 
CANSÓ,  s.  f.  Canción.  Cantilena. 

TORNAR     AB    LA    MATEXA     CANSÓ,     f.     met.    fam. 

Volver  á  la  misma  canción.  Importuné  ali- 
quid  repetere. 

CANSONETA.  s.  f.  dim.  Cancioncita.  Can- 
ciuncula. 

CANT.  s.  m.  Canto.  Cantus. 

CANT ,  especie  de  poesía  feta  ab  estil  heróic. 
Canto.  Poema. 

CANT,  las  parts  en  que  s'  dividexen  los  Poemas 
épics.  Canto.  Cantus. 

CANT  d'  orga  ,  ó  FiGURAT.  Canto  de  órgano  ó 
figurado.  Concentus  musicus. 

CANT  GREGORiÁ,  Ó  PLA.  Cflíiío  llono.  Cautus  peí 
Simplicia  musices  signa  raodulatus. 

FÉR  ABAXAR  ÉL  CANT.  f.  V.  Abaxar. 

CANTAL,  s.  m.  ant.  roe.  Canto.  Lapis ,  pe- 
tra. 

CANTAR.  V.  a.  Cantar.  Canere  ,  cantare. 

CANTAR  ,  en  lo  jog  de  cartas.  Cantar.  Pro- 
fe  rre. 

CANTAR ,  compondrer  6  recitar  una  obra  poé- 
tica. Cantar.  Cantare ,  canere. 

CANTAR  ,  fam.  descubrir  lo  secrét.  Cantar. 
Occuita  revelare. 

CANTAR  DE  REPENTE,  f.  Cantar  á  libro  abierto. 
Extenipore  canere. 

CANTAR  LA  CARTILLA  Á.  ALGt;.  f.  mct.  V.  Car- 
tilla. 

CANTAR  LA  VICTORIA,  f.  mct.  Cantüf  la  Vitoria. 
Triumphare ,  vincere. 

CANTAR  MissA.  f.  Cantar  misa.  Primo  sacrum 
faceré. 

CANTEN    PAPÉRS    Y     MENTÉN     BARBAS,      fef.     V. 

Barba. 


CAN  i,^ 

Qui  CANTA  sos  MALS  ESPANTA,   rcf.   Quien  canta 

sus  males  espanta. 
^  Qui  canic ,  ipse  s«o  fugat   infortunia  cantu. 
CANTARA,  s.  f.  pex.  Cántara.  Cantarus. 
CANTARÉLLA.  s.   i.  en  él   parlar.   Tonillo. 

Tonus  loquendi. 
CANTARÍiLLA.    dini.  ant.  vas  á  manera  de  can- 

tiret  ó  gerreta.  Cani.irilla,  Urnula. 
CANTÁRIDA,  s.  f.  Cantárida,  abadejo  .,  aba- 
des., cubillo.  Cantharis. 
CANTARÍNA,    s.   f.    Cantatriz  ,    cantarína. 

Canratrix. 
CANTELL.  s.  m.  Canto.  Extremitas. 
CANTÉLL  DE  PA ,  FORftiATGE  ,  &c.   Cantero  ds 

pan.,  queso  &c.  Pañis,  casei  anguJus. 
DE  CANTÉLL.  m.  adv.  De  canto.  Obliqué,  trans- 

versim. 

CANTELLUT,  DA.  adj.  Esquinado.  An^a- 

losus,  angularis. 
CANTENO.  s.  m.  pex.  Escaro.  Scarus. 
CANTER,  s.  m.  p.  u.  V.  Canti. 
CANTí.  s.   m.  Cántaro.  Amphora ,  cantarus, 

vas  aquarium. 

ANARSEN   COM   LO  EROC  DEL  CANTI.    f.    V.    Anaf- 

sen. 
ÁNIMA  DE  CANTI,  loc.  fam.  V.  Anima. 

TANTAS  VEGADAS  VA  'l  CANTI  Á  LA  FONT  QUE  S* 

TRENCA,  ref.  Tantas  veces  va  el  cántaro  á  la 
fuente  ,  que  alguna  se  quiebra  :  CantarUlo 
que  muchas  veces  va  á  la  fuente,  ó  dexa  el 
asa  o  la  frente. 

Urnula  quas  fontem  crebró  petit,  ora  vel 
ansas 

Linquere  ibi  fractas,  saepius  icta,solet. 
CANTIC.  s.m.  Cántico.  Canticum. 
CANTIMPLORA,   s.    f.    especia   de    brocal. 

Cantimplora.  Lagena. 
FER  LA  CANTIMPLORA,  f.  fam.   fer   lo  gomegrt, 

6  'i  pioricó.  Hacer  la  guaya.  Pianctum  vel 

luctum  agere. 
CANTO,  s.  m.  Esquina,  cantón.  Angulus. 
CANTÓ,    extrém,racó,    cap,    com  :    cantó    de 

camp,de  casa  &c.  Corni/a/.  Cornu,  angulus. 
CANTÓN,  s.  m.  ant.  V.  Cantó. 
CANTONs.  p.  ant.  del  exércit.  í^/.7h<;oí.  Exercitu» 

cornua. 
CANTONADA,   s.    f.   Esquina  ,     esquinazo, 

Angulus. 
CANTÓNAT ,  DA.  adj.  ant.  V.  Cayrat. 
CANTONERA,  s.  f.  la  de  ferro ,  llautó  ú  al- 

tre  métali ,  que  s'  posa  en  algunas  pessas  de 

fusta.  Cantonera.  Angulorum  doinesticíe  su- 

peiiectilis  a'reus  ornatus. 
CANTOR,  s.  m.  músic.  dntor.  Cantor. 
CANTORA,  s.  f.  Cantera.  Ca.itatrix. 
CANTURÍA,   s.  f.   cant  de  música.  Canturía» 

Cantus,  cantio. 
CANTURÍA,   él  eos  Ó  capella  de  música  d'  algu- 
na  iglesia.    Capilla   de    nuisica.  Musicoruní 

chorus  sacra  canentium. 

CA- 


124  CAN 

CANUZIR.  V.  n.  ant.  tornarse  blanc  de  ea- 
hclb.  EricamccT.  Canescere. 

CANXALAÜUA.  s.  f.  Canchalagua.  Herba  in- 
dica medicinalis. 

CANYA.  s.  f.  Caña.  Arundo,  canna. 

CANYA.  ant.  molí  del  os.  Caña.  Medulla. 

CANYA  DELs  LEUS.  ant.  V.  Canya  del  pulmó. 

CANYA  DEL  PüLMÓ.  V.  Canó  de  la  frexura. 

CANYA ,  la  del  baxó  y  altres  instruments  musics 
que  s'  fica  en  la  bbca  per  tocar.  Estrangul^ 
caña.  Decuman.-e  tibia  syphunculus. 

CANYA   DÜLSA  ,  ó    DE    SUCRE.    Cüílü     dulcS  ^   O    ds 

azúcar  ,  cañamiel.  Canna  mellita. 
CANYA  FERA,  CANYA  FERLA.  Cañahcja^  férula. 

Férula. 
joG  DE   cANYAS.  Coñas  '.  Juego  de  cañas.  Can- 

narum  ludicrum  certamen. 

PESCADOR  DE   CANYA  PÍRD  MES  QUE  NO    GUANYA. 

ref.  Pescador  de  caña  mas  come  que  gana, 
Piscatrix  domino  victum  malé  praebet  arun- 
do. 

CANYAFÍSTOLA.  s.  f.  ccrt  fruyt.  Cañafí'stola. 
Casia  fistularis. 

CANYAMÁS.  s.  m.  ant.  drap  de  la  estopa  del 
cánam.  Cañamazo.  Linteum  stupeum  can- 
nabinum. 

CANYAMÁS,  per  brodar.  Cañamazo.  Cannabinum 
textum  operi  phrigio. 

CANYAMÉL.  s.  f.  V.  Canya  dblsa. 

CANYAMÓ.  s.  m.  ant.  V.  Llavbr  de  Ca'nam. 

CANYAR.  s.  m.  Cañaveral,  cañal.,  cañar. 
Arundinetum. 

CANYAXIULA.  $.  f.  ant.  planta  de  fullas 
semblants  á  las  de  la  canya  que  s'  cria  en 
paratges  humits.  Carrizo.  Carex. 

CANYÉLLA.  s.  f.  Canela.  Cassia ,  cinnamo- 
mum. 

CANYELLA  DE  CANÓ.  V.  Canyafístola. 

CANYÉLLA ,  de  la  cama.  Canilla.  Radius, 

CANYEM.  s.  ni.  ant.  V.  Cánam. 

CANYER.  s.  m.  ant.  V.  Canyar. 

CANYETA.  s.  f.  dim.  Cañita ,  cañuela  ,  cani- 
lla. Cannula. 

CANYIS.  s.  m.  Cañizo ,  zarzo,  Ariindinea  ora- 
tes, cannarum  compago. 

CANYÍULA.  s.  m.  él  subjécte  flac  ,  débil. 
Canijo.  Debilis,  languidus,  infinnus. 

CANYO.  s.  m.  ant.  clavaguéra.  Albañal.  Cloa- 
ca. 

CANYÓ,  territ.  V.  Gargamella. 

CANYÓ  DE  PAPER,  territ.  V.  Paperina. 

CANYOTA.  s.  f.  canya  borda.  Carrizo,  Ca- 
rex. 

CANYUTILLO.  s.  m.  Cañutillo.  Fila  áurea, 
aut  argéntea. 

CANZ.  s.  m.  ant.  V.  Cant. 

CAOBA,  s.  f.  Caoba ,  caobana.  Arbor  Indica. 

CAOS.  s.  m.  Caos,  Cahos. 

CAOS.  met.  confusió,  desorde.  Cíjoj.  Confusio, 
perturbatio. 


CAP 

CAP.  adj.  rñngvm .  Ninguno .,  Nullus. 

CAP.  s.  m.  ménibre  principal  del  eos  del  animal. 

Cabeza.  Caput. 
CAP.  niet.  principi  6  extrém.  Cabeza.  Cuiusvis 

rei  caput,  extrímitas. 
CAP.  persona.  Cabeza.  Caput. 
CAP.  talént.  Cabeza.  Ratio ,  judicium. 
CAP.  él  superior  en  algún  eos  ,  ó  comuniíaU 

Cabeza.  Caput,  príeses. 
CAP.  ant.  V.  Capitol. 

CAP,  él  de  planxa  de  lláuna  ó  llanto  que  s'  po- 
sa al  extrém  deis  córdóns ,  tiretas  &c.  Her- 
rete.  Capulum. 
CAP ,  en  los  rams  de  fil  y  madéxas.   Cabo.  Ex- 

tremum  filum. 
CAP  ó  CORDA.  Naut.  Cabo.  Funis  na'uticus. 
CAP.   Geogr.   montanya   ó   térra    elevada  que 

entra  al  mar.  Cd¿o.  Promontorium. 
CAP.  territ.  V.  Res. 
CAP.  adv.  envérs.  Hacia.  Versüs. 
CAP  Á  CAP.  m.  adv.  un  ab  altre  sois.  De  perso- 
na  á  persona ,¡  de  silla  á  silla ,  mana  á  mano., 
cuerpo  á  cuerpo.    Duorum  peculiare  collo- 
quium  ;  singulus  cum  singulo. 
CAP  AMUNT.  m.  adv.  Hacia  arriba.  Sursum.     . 
CAP  ATOLONDRAT.  expr.  fam.  él  subjecte  axala- 

brat.  Tolondro ,  tolondrón.  Praeceps. 
CAP  AVALL.  m.  adv.  Hacia  abaxo.  Deorsum. 
CAP  BOTG.  expr.  tam.   qui  obra   inconsiderada» 
mént.  Casquilucio ,  alegre  de  cascos.  Incon- 
sultus ,  temerarius. 
CAP  d'  any.  V.  Any. 
CAP  d'  any  ,  exequias  axí  ditas.  Cabo   de  año, 

Anniversaria  parentalia. 
cap  DE  BESTiAR.  Res ,  cobezu  de  ganado.  Pe- 
cus. 
CAP  DE  CARABASSA.  expr.   fam.  V.   Cap  sénsi 

cérvéll. 
CAP  DE  casa  ó  llinatge.  Cabeza  de  casa ,  de 

familia  ó  linage.  Faniilise  caput. 
CAP  d'  escala.  Alto  de  escalera,  Schalae  sum- 

mitas. 
CAP  d'  esquadra.  Cabo  de  esquadra.  Semide- 

curio. 
CAP  de  montanya  ó  serra.  Cabo  de  monte  6 

sierra.  Caput  montis. 
CAP  DE  MORT.  Calavera.  Calvaría. 
CAP  DE  núb6l.  Nubada,  nubarrada.  Nimbus. 
CAP  d£  pa.  neci.  Cabeza  de  tarro.  Hebes. 
CAP   DE  PARTIT.   població.  Cabcza  de  partido, 

Urbs  princeps ;  Provincise  caput. 
CAP  DE  PARTIT  Ó  EÁNDOL.  Cabeza  de  partido, 

Seditionis  caput ,  dux. 
CAP  DE  QUADRiLLA ,  de  treballadors  de  la  térra. 
Manijero.  Rusticorum  prcefectus  in  agrorum 
cultu. 
CAP  DE  tXula.  Cabeza  de  la  mesa.  Mensae  lo» 

cus  princeps. 
CAP  DE  LA  IGLESIA ,   él  Papa.  Cübezü  de  la 
Iglesia.  Caput  Ecclesice. 

CAJf 


CAP 

CAP  DEL  üoL.  Dolorido.  Funebris  pompse  ca- 

put. 
CAP  DEL  DiT.  Yema  del  dedo ,  pulpejo.  Digiti 

pulpa. 

CAP  DEL  ÑAS  ,  DE  LA   LLENGUA  ,  &C.  P'tCO  de    la 

nariz.,  de  la  lengua.,  &c.  Nasi,  lingus  cus- 

pis ,  extremitas. 
CAP  DE  REGNE  Ó  PROVINCIA.  Caheza  de  Reyno  ó 

Provincia.  Caput. 
CAP  FLUX  ,  inconsiderat.  Casquivano.   Mentiva- 

cuus ,  levis  ,  inanis. 
CAP   GRos.    m-.t.   tox,  tonto.    Caheza  redonda. 

Hebcs ,  st'ipes. 
CAP  NEGRE.   aucéll.   Abejaruco  de  cola  larga, 

Parus  maior. 
CAP  PER  AMUNT.  Cabeztt  arriba.  Sursum  versüs. 
CAP  PER  AVALh.  Cabeza  abaxo.  DeoTsum  versüs. 
CAP  PRINCIPAL.  V.  Principal. 
CAP  SENSÉ   cérví;ll.  met.   qui  te  poc  judici. 

Casquivano.  Levis. 

CAP   SÉNSÉ  DENTS.  V.   Dénf. 

CAPS.  p.  las  varias  especies  que  s'  tocan  6  en- 
tran en  un  discurs.  Cabos.  Capita,  aut  mem- 
bra  orationÍ3. 

BLANC  DE  CAP.  V.  Blanc. 

CQP  DE  CAP.  él  que  9'  dona  ab  él  cap.  Cabeza' 
da  ,  calabazada.  Capitis  impactio. 

día  de  cap  d'  any.  V.  Any. 

MAL  de  cap.  V.  Mal. 

MOVIMÉNT  de  cap.  Cabeceo.  Capitis  motatio. 

rodamént  de  cap.  Desvanecimiento  de  cabeza. 
Capitis  perturbaiio. 

treno  en  él  cap.  V.  Trenc. 

TURBA  DE  cap.  Vaguido.  Vertígo. 

alsar  él  cap.  f.  m:t.  V.  Alsar. 

ANAR  ALS  ULLS  DEL  CAP.  f.    mCt.   V.  AnSf. 

ANAR  cap  per  avall.  f.  inet.  decáurer  de  son 
estat ,  anar  perdént  la  salud,  &c.  Ir  cuesta 
abaxo.  Minui  re  ,  valeiudine. 

ANARSEN  ÉL  CAP,    ANARSEN   ÉL  CAP  X  PASSEJAR. 

f.   met.  desvanéxerse   él  cap.   Desvanecerse., 
irse  la  cabeza  ,  andársele  á  alguno  la  cabeza, 
Vertigine  aut  debilítate  turbari  caput. 
ANARSEN  DEL  c.ip.  f.  V.  Anarsen  de  la  memo- 
ria. 

SALLAR  Pe'l  CAP.  f.  V.   Ballüf. 

DONAR  CAP.  f.  Dar  vado.  Expediré. 
ENTABANAR  DE  CAP.  f.  met.  j  fam.  Levantarle 

á  uno  de  cascos.  Animi  elationeni ,  aut  va- 

nam  spem  alicui  inspirare  ,  suggerere. 
DONARSE  DE  CAP  PER  LAS  pAREDs.  f.  met.  estar 

sumamént  irritar.  Darse  contra  una  pared, 

Prsecipitem  ferri. 
EXiR  LiE  SON  CAP.  f.  ab  que  s'  expressa  qu'  algú 

fingex  alguna  especie .   donantla   per  certa, 

séns  fonaniént,   ni  veritat.  Sacar  de  su  cabc' 

zíz :  hablar  de  su  cabeza, 
ExiR  DE  SON  CAP.  f.   ab  que  s'  expressa  s?r  in- 

venció  d'  algú  alguna  cosa  nova.  V.  Tra'u- 

rer  de  son  cap. 
Tom.  I. 


CAP  123 

ExiRSE  DEL  CAP.  f.  Y.  Anarsen  del  cap. 

PICAR  LO  CAP  AL  CovE.  f.  met.  Meter  la  cabeza 

en   el  puchero,   Cxco  modo  errorem   susti- 

nere. 
LLiGAR   CAPS.   f.  met.  recopilar  els  punts  ó  cir- 
cunstancias d' algún  así^uvr.pti^.  Juntar  partes 

ó  cabos.  Rem  ad  pr.Tcipua  capita  revocare. 
.M('>URER  ó  REMENAR  ÉL  CAP.  f.   Cubecear.   Ca» 

put  motare. 
NO  TKNiR  CAP   NI  céxtéxér.  f.  met.  Nu  tener 

cabo  ni  cuenda.  Rem  difficilem ,  inextricabi- 

lem  esse. 
NO  teñir  cap  NI  PEUs.  f.  met.  No  tener  ó  no 

llevar   pies    ni    cabeza.    R.-m    inordinatam , 

confusam  &  extra  ordinem  esso. 
OBRAR  DE  SON  CAP.  f.  H.icer  las  cosaí  por  su 

cabeza.  A  se  meditara  exequi. 

PASSARLI    Á    ALGÚ    ALGUNA    COSA    PE  'l    CAP.     f» 

fam.  Pasarle  á  ulguno  una  cosa  por  la  cabe- 
zal. In  menrem  v^nire. 

POSAR  ÉL  \ÉNT  AL  cap.  f.  met.  Sugerir  á  algii 
pensaménts  de  vanitat ,  ó  férlí  concebir  es- 
peransas  de  cosas  en  que  no  pensaba.  Le- 
vantar  de  cascos,  Animi  elationem  aut  va» 
nam  spem  alicui  inspirare, 

POSARSE  ALGUNA  COSA  SOBRÉ  'l  CAP.  f.  apreciarla 
mblt.  Poner  alguna  cosa  sobre  la  cabeza. 
Summum  honorem  ac  venerationem  erga 
aÜquam  rem  signis  of>tendere. 

POSARSE  ó  FICAR-E  ALGUNA  COSA  AL  CAP.  f.  for- 
mar un  veheUiént  cnncépté  d*  ella.  Ponérsele 
6  metérsele  á  alguno  una  cosa  en  la  cabeza. 
Aliquid  animo  aut  mentí  vehementer  infigi. 

pujARstN  AL  CAP.  f.  él  vapor  fort  d'  alguna 
cosa ,  él  tabaco  &c.  Subirse  á  la  cabeza,  Ca- 
put f¿rire. 

RODAR  ÉL  CAP.  f.  desvanéxefse.  Desvanecerse 
la  cabeza.  Turbari  caput. 

RODAR  ÉL  CAP.  f.  en  seoyal  de  que  s'  néga  al- 
guna cosa.  Cabecear.  Renuere  ,  aonuere. 

RODAR  ÉL  CAP  Á  ALGUNA  COSA.  f.  met.  no  sef 
del  gust  ó  agrado.  Torcer  la  cabeza.  Displi- 
cere,  renuere,  rem  a?gré  ferré. 

SER  CAP  DE  DANSA.  f.  mot.  Gular  la  danza, 
Ductorem  vel  arbitrum  esse. 

TEÑIR  CAP  DE  CARABASSA.  f.  met.  teñir  poc  ju- 
dici. 2Vner  cascos  de  calabaza.  Ineptissimum 
esse. 

TEÑIR  EL  CAP  GROS.  f.  met.  ser  d'  enteniment 
poc  agnd.  Ser  de  entendimiento  gordo.  He- 
betis  esse  ingenü. 

TEÑIR  ÉL  CAP  PLE  DE  vÉNT.  f.  met.  y  fam.  ser 
va,  presumit.  Tener  la  cabeza  llena  de  ayre. 
Inaniter  jactabundum  es«e. 

TEÑIR  i'e'l  cap  dels  dits.  f.  met.  Tener  en 
la  uña.  ín  promptu  habere. 

TEÑIR  UN  CAP  BOTG.  f.  teñir  poc  ju  lici.  Tener 
malos  cascos.  Insanam  mentem  habere. 

TRÁURER  ÉL  CAP.  f.  met.  y  fam.  comenscrsc  á 
manifestar  lo  qu'  estaba  ocult.  Sacar  la  ca- 
li héza. 


ia6  CAP 

beza.    Reni    abditam    prodire. 

TRÁURK.1  EL  CAP   AL  B-\LCÜ,  FINKSTRA  ,     &C.     f. 

Asomarse  ,  asomar  la  cabeza  al  balcón ,  ven- 
tana  í3c.  Prodire. 

TRÁURER  DEL  CAP.  f.  fani.  Quitar  de  la  cabeza: 
Quitar  ó  raer  del  casco.  Dissuadere  ,  á  prp- 
pasito  removeré  alicujiis  animum.  "  ■ 

TRALRER  DE  SON  CAP.  f.  inventar,  idear  alguna 
cosa.  Sacar  de  su  cabeza.  Opus  excogitare, 
instituere. 

TRENCAR  EL  CAP.  f.  met.  y  fam.  V.  Trencar. 

TRENCARSE  EL  CAP.  f.  mct.  y  fam.  fatigarse  en 
r  estudi  ó  investigacio  d'  alguna  cosa.  Rom- 
perse los  cascos.  Nimio  studio  fatigari. 

VENIR  Á  CAP.  f.  un  tumor,  bony,  &c.  Cocer^ 
cocerse  la  materia  en  una  apostema  ,  tumor^ 
&c.  Suppurare. 

AL    CAP     DEL     MON  ,  FINS  AL   CAP  DEL   MON.    loC. 

fam.  yil  cabo  del  mundo  :  Hasta  al  cabo  del 
mundo.  Ad  extremas  orbis  plagas. 

AL  CAP  y   Á  LA  Fi:   AL  CAP   Y  AL  ULTIM.   m.  adv. 

Al  cabo:  Al  cabo  al  cabo:  Al  cabo  y  á  la  pos- 
tre :  Al  cabo  de  la  jornada.  D¿mum ,  tándem. 

DE  CAP  Á  CAP.  m.  adv.  d'  un  extrém  aJ  altre. 
De  barra  á  barra.  Ab  una  ad  aliam  extre- 
mam  partem. 

DE  CAP  A  PEus.  m.  adv.  De  pies  á  cabeza.  A 
planta  pedis  usque  ad  verticem  capitis. 

DE  CAP  Y  DE  Nou.  m.  adv.  De  nuevo.  Denuo. 

DESDEL    CAP    FINS    k     LA    CUA  :    DE  l'  UN  CAP  A 

l'  ALTRE  :  DE  CAP  k  CAP.  loc.  fam.  De  cabo 
á  rabo.  A   principio  ad  finem ;  ab  una  ad 
aliam  rei  exrremam  partem. 
PER  ÉL  CAP  Mi:s  BAx.  m.  adv.  Por  lo  menos: 
Por  lo  menorete.  Ad  minus. 

PER    CAP     CAP  :    PER    NINGÚN   CAP.  loC.  Por  niH' 

gun    cabo.    Nullatenus  ,   nullá    viá ,    nuUo 
modo. 
PUNXADA  d'  agulla  DE  CAP.  V.  Punxada. 

LO  MAL   DE   CAP,    LO   MENJAR     EL     BAT.    lef.     El 

dolor  de  cabeza  el  comer  le  endereza, 
Sumpta  dolor  caput  frugaliter  allevat  esca. 

MES  VAL  SER  CAP  d'  ARENGADA  QUE  CUA  DE 

PAGÉLL,  Ó  DE  EARAT.  ref.  V.  Arengada. 

TANTS   CAPS   TANTS   BARRKTS.    Te  f.    Cada    gorrion 

con   su  espigón.  Quot  honiines  tot    senten- 

tia?. 
CAPA.  s.  f.  Capa.  Pallium. 
CAPA,  la  de   guix,  color,  barnís ,  &c.  qu'es 

dona  á   alguna   pared,   quadro,  &c.  Md?;o. 

Prima  indu.-lio  colorís  gjp°iii  &c. 
CAPA ,  lo  que  sobre  d'  altrcs   cosas  forma  una 

esprcie   de     crobta.     Capa.    Tegumentum , 

crusta. 
CAPA,  te!  que  's  fa  sobre  deis  licors.  Capa^  tela, 

Flos. 
CAPA.  met.  pretext.  C/pa.  Pr.i'textus. 
CAPA  DE  COR.  Capa  de  Coro.  P?llium  sacrúm. 
CAPA  DEL  CEL.  met.  Capa  del  Cielo.  Cseluni. 
CAPA  PLUVIAL.  Capa  pluvial.  Pluviale. 


CAP 

ANAR  DE  CAPA  CAYGUDA.  f.  met.  V.  Anar  de 

cayguda. 

FER  UNA   CAPA  MAL  TALLADA,    f.    Dar  UU  COr/S. 

Rein  decidere  vel  cum  damno. 

LLAN>\R  LA  CAPA.  f.  dexürla  cáurer  de  las  es- 
patUas  per  obrar  ab  desémbras.  Derribar  la 
capa.  Püliio  se  expediré. 

MAMBNiRSE  Á  LA  CAPA,  f.  met.  Estar  ó  es- 
tarse  á  la  capa.  Observare  tempus  rei  fa» 
ciendae. 

SER  CAPA  DE  LLADREs.  f.  met.  protegirlos , 
ocultarlos.  Ser  capa  de  ladrones.  Tegere, 
fovere  latrones. 

TIRAR  LA  CAPA  AL  TORO.  f.  met.  determinarse  ó 
esposarse  á  algún  dany  ó  perill  per  lograr 
algún  fi.  Echar  la  capa  al  toro.  Fortunse  se 
committere. 

AB  CAPA.  m.  adv.  ab  pretext.  Socapa ,  socolor. 
Praítextu. 

CAPACÍSSIM,  MA.  adj.  sup.  Capacísimo.  Ca- 
pacissimus. 

CAPACITAT.  s.  f.  r  ambit  d'  alguna  cosa, 
en  que  pod  contenirne  altra.  Capacidad^ 
Capacitas. 

CAPACITAT ,  ]a  extensió  d'  algún  lloc.  Capaci- 
dad. Capacitas,  amplitudo. 

CAPACITAT,  talént,  comprehensió.  Capacidad. 
Facultas,  ingenium. 

CAPALTARD,  usat  com  substantiu.  Tardeci- 
ta. Nocti  próxima  hora. 

CAPALTARD.  adv.  ti  Sobretarde.  Circa  noctein. 

CAPALVESPRÉ.  adv.  t.  V.  Capaltard. 

CAPANA,  CAPANNA.  s.  f.  ant.  V.  Ca- 
banya. 

CAPAR.  V.  a.  ant.  V.  Castrar. 

CAPARON  ,  CAPERO,  CAPERQN.  s.  m. 
ant.  V.  Caputxo  ,  caperutxo. 

CAPARRAS,  s.  m.  aum.  cap  de  desmesurada 
grandaria.  Cabezorro.  Immanc  caput. 

CAPARRO,  s.  m.  dim.  Cabecilla  ,  cabecita^ 
cabezuela.  Capitellum,  capitulum. 

CAPARRO,  met.  y  fam.  home  de  poc  judici.  Ca- 
bezuela. Insanum  caput. 

CAPARR-ÓNÉT.  s.  m.  dim.  V.  Caparro. 

CAPARROS,  s.  m.  Caparrosa.  Calcar.tum. 

CAPAS,  adj.  lo  que  té  espay  ó  ambit  per  con- 
tenir  en  sí  altra  cosa.  Capaz.  Capax. 

CAPAS  ,  gran  ,  espayós.  Capaz.  Spatiosus  ,  am- 
plus ,  vastus. 

CAPAS ,  met.  apté  ,  proporcionat ,  suficiént.  Ca- 
paz. Idoneus ,  aptus. 

CAPAS,  met.  home  de  talént  é  instrucció.  Cfl/>fls. 
Eruditus  ,  doctus ,  ingeniosus. 

FÉRSE    CAPAS    d'     ALGUNA    COSA.    HaCCrSC   CÜpPZ 

de  alguna  cosa.  Intelligere  ,    certiorern  de 

aliqua  re  fieri. 
CAPATAS.  s.  m.   Capataz.  Caput  ,  prsefea- 

tus. 
CAPBAX.  adj.  fasi.  Calizha-Ao.  Demissus  ca- 

pite. 

CAP- 


CAP 

CAPCIO.   s.   f.   ant.  Captura  ,   aprehensión. 

Captio. 
CAPCIOS,  SA.  adj.  Capcioso.  Capciosos. 
CAPDAL.  s.  m.  ant.  V.  Cap  principal. 
CAPDELL.  s.  m.  Ovillo.  Glomus. 
CAPDÉLLAR.  v.  a.  Ovillar.  Gloraerare. 
CAPDÉLLAR.  ant.  V.   Unir,   reunir  ,    arreple- 

?ar. 
CA>DÉLLET.  s.  m.   dim.   Ovillejo.  Parvus 

glomus. 
CAPEL  Ó  CAPÉLL.  s.  m.  ant.  V.  Barret. 
CAPELL.  s.  in.  él  que  s'  posa  á  las  criaturas. 
Capillo.    Linteolum   infantium  capiti  apta- 
tum. 
CAPÉLL  9  él  que  s'  posa  de  part  de  dintre  en  la 
punta  de  las  sabatas.  Capillo.  Corium   ante- 
riori  calcei  partí  interius  assutum. 
CAPELL ,  él  que  s'  posa  per  part   de  fora  en  la 
punta  de   las  sabatas   per  adobarlas.  Cape- 
llada. Aluts  fru^tum  suprr  calceos  assutum. 
CAPKLL ,  él  que  s'  posa  al  falcó  y  altres  aucells 
ab  que  s'  cassa.  Capillo ,  capirote.  Accipitrls 
capitium. 
CAPÉLL.  ant.  Capoll  deis  cues  de  seda.  Capillo^ 

capullo.  Bombicis  foilicuius. 
CAPÉLL.  ant.  V.  Prepuci. 
CAPÉLL  DE  CAPA.  ant.  Cüpucho.  Cucullus. 
CAPÉLL  DE  CARDENAL,  ant.  V.  CapeMo. 
CAPÉLLA.  s.  f.  Capilla.  Capella ,  sacellum. 
CAPÉLLA  ,  de  música.  Capilla.  Musicorum  cho- 

rus. 
CAPÉLLA  REAL.  Capilla  real.  Regia  capella. 
CAPELLA.  s.  m.  Capellán  ,  clérigo.  Capella- 

nus. 
capellX  d'  honor.  Capellán  de  honor.  Capella- 

nus  regius  honorarius. 
capella  major.  Capellán  mayor.  Coetui  sacer- 

dotum  praefectus. 
CAPELLANÍA,  s.  f.  Capellanía.  Capellanía. 
CAPELLAARDÉNT.  ant.  V.  Túmol. 
CAPELLÉR.  s.  m.  Capiller.,  capillero.  JEdi- 

tuus. 
CAPELLET.  s.  m.  territ.  V.  Capsó. 
CAPÉLLETA.  s.  f.  dim.  Capillita  ,  capiUeja. 

iEdicula. 
CAPELLINA,  s.  f.  armadura  antigua  del  cap. 

Capellina.  Cassis  pars  superior,  galea. 
CAPELLO.  s.  m.  Capelo.  Pileus  Cardinalí- 

tius. 
CAPER.  Capero.  Sacerdos  pluviali  indutus. 
CAPERÜTXO.  s.  m.  Caperuza.  Capitis  amic- 

tus  ín  cuculli  formam. 
CAPÉT.  s.  m.  dim.  V.  Caparro. 
CAPETA,  s.  f.  dim.  Capita.  Pallíolum. 
CAPFICAT.  s.  m.  él  sarmént  axi  dít.  Mugrón. 

Mergus. 
CAPFICAT ,  da.  adj.   melancólic,  trist ,  afligit, 

Amarrido.  Tristis,  aflictus. 
CAPFICAT ,  da,  él  malalt.  Amodorrado ,  modor- 
fado. 


CAP  ,2r 

CAPGIRAR.  V.  a.    Volver  de  arriba  abaxo. 

Sur,-ii;r!  deorsum  invertere. 
CAPGIRAR.  V.  a.  fér  anar  abax  él  cap  ó  ex- 

trém  d"  alguna  cosa.  Foher  de  cabeza,  de 

punía.  Deorsum  verteré. 
CAPGiRAR.  met.  trastornar.   P'olver  lo  de  abaxo 

arriba,  ó  lo  de  arriba  abaxo.  Lnveitere,  tur- 
bare. 
CAPÍDA.  s.  f.  V.  Capilla,  en  lo  significat  de 

la  que  s'  posa  á  las  criaturas  quand  se  ba- 

tejan. 

CAPIGORRISTA,  s.  m.  bax.  Capigorrista, 
capigorra.  Vagabundas,  errans. 

CAPILLA,  s.  f.  la  que  s'  posa  á  las  criaturas 
quand  las  batejan.  Capillo.  Capidulum  infan- 
tium capiti  aptatum. 

CAPILLA ,  ¡a  de  Frare.  Capilla.  Monaclialis  cu- 
cullus. 

CAPILLA ,  él  primer  exemplar  de  cada  full  de 
la  obra  que  s'  impriuex.  Capilla.  E.vemplar 
primum  ex  typographi.-á  officiná  eductum. 

CAPILLA,  fam.  lo  religiós.  Capilla.  Religiomni 
ordinem  professus. 

HO  HA  PRES  AB  LA  CAPILLA  ,  Y  HO  DEXARÁ  AB 

LA  MORTALLA.  Tcf  Lo   que  en  ¡a   capilla  se 

toma  con  la  mortaja  se  dexa. 

Quos  primum  edocuit  pueriles  fascia  mores, 

Funebris  hos  tantum  dedocet  ipsa  chlamys. 
CAPIRÓ.  s.  m.  ant.  V.  Capiror. 
CAPIROT.  s.  m.  Capirote.  Epomi«. 
CAP!ROT,  c.>p  qi.e  s'  dona   ab  lo  dít  del  mitg. 

Capirote.  Talitrum. 
CAPIROTEADA,  s.  f.  ant.  certa  salsa.  Capiro- 
tada. Moretum. 
CAPISCOL,  s.  m.  Chantre  ,  capiscol.  Chori 

praefectus. 
CAPISCOLÍA,  s.  f.  Chantría,  capiscolía.  Cho- 

ri  pr  etectura. 
CAPITA.  s.  m.  Capitán.  Dux. 
CAPiTÁ  d'  una  companyia.    Capitán.   Hvpar- 

chus. 
CAPITÁ  DE  CLAUS.  Capitán  de  llaves.  Portarum 

Urbis  custos ,  praefectus. 
CAPITÁ  DE  LLADREs.  Capitán  de  ladrones.  Gras- 

satorum  princeps. 
CAPITÁ  DE   VAXÉLL.  Capitán  de  navio.  Navíg 

praefectus. 
CAPITÁ  DEL  PORT.  Capitán  del  Puerto.  Portus 

praefectus. 
CAPITÁ  GENERAL   d'  exercit.  Capitán  General 

de  Exercito.  fmperatur,  Dux. 
CAPITÁ  general  DE  PROVINCIA.   Capitán  Gene- 
ral de  Provincia.  Prov¡nci?e  príeiectus. 
CAPITAL,   adj.   lo   que   pertany  ai  cap ,  com 

accidént  capital.  Capital.  Cacitalis. 
CAPITAL,  met.  principa!,  6  mólt  gran,  com  ene- 
mic  capital,  error  capital.  Capital.  Capitalis, 
praecipuus. 
CAPITAL ,  pecat  ó  vici.  Capital.  Peccatum  gra- 
vius ,  capitale. 

CA- 


1-8  CAP 

CAPíTAL.  s.  m.  quantitat  de  áiaht.  Cap'ita],  Ca- 
put,  census. 

CAPITAL,  la  Ciutat  qu'  fs  cap  de  Regne,  Pro- 
vincia, &c.  Ca^i/a/.  Metrópolis,  Urbs  prin- 
ceps. 

PENA  CAPITAL.  Petta  Capital.  Poena  mortis. 

CAPITANA,  s.  f.  lo  principal  vaxéll  d'  alguna 
armada  ó  esquadra.  Capitana.  Pra;toria  na- 
vis. 

CAPITANEJAR.  v.  a.  Capitanear.  Regare, 
guhernare. 

CAPíTANEJAT,  da,  p.  p.  Capitaneado. 

CAPITANÍA,  s.  f.  Capitanía.  Praefactura  mi- 
litaris. 

CAPITÉLL.  s.  m.  de  columna.  Arq.  Capitel^ 
chapitel.  Columnx  capitulum ,  capitelium. 

CAPÍTOL,  s.  m.  part  principal  d'  algún  Ilibre. 
Capítulo,  Caput. 

CAPÍTOL  ,  la  junta  axí  dita  en   los  Ordes   Reli 
giosos.   Capítulo.    Capitularía  Religiosorum 
comitia. 

CAPÍTOL ,  en  las  Iglesias  Cathedrals  y  Coüe- 
giatas ,  lo  conjunt  de  sos  Canonges.  Cabildo. 
Capitulum. 

CAPÍTOL,  él  Uoc  ahbnt  se  congregan  los  Cañon- 
ees per  teñir  sas  juntas.  Cabildo.  Aula  in 
qua  Canonici  de  rebus  suae  Ecclesise  agunt. 

CAPÍTOL,  la  junta  que  teñen  los  Canonges  en 
r  aula  capitular.  Cabildo.  Canoniccrum  con- 
gregatio. 

GUANYAR  ó  PERDRER  CAPÍTOL,  f.  met.  y  fam. 
Ganar  6  perder  capítulo.  Foeliciter  vel  ad- 
versé alicui  sententiam  vel  concilium  ce- 
deré. 

CAPÍTÓLS  MATRíMONIALS.C7/)//¡Joí  ma- 
trimoniales :  Ci.:pitulaciones  matrimoniales. 
Pacta ,  conventioncs  matrimoniales  scripto 
traditae. 

CAPITULA,  s.  f.  en  T  Ofici  diví.  Capitula. 
Capitulum. 

CAPÍTULACIÓ.  s.  f.  Capitulación.  Pactio, 
conventio. 

CAPITULAR,  adj.  lo  que  toca  ó  pertany  al 
Capítol.  Capitular.  Capitularis. 

CAPITULAR,  V.   3.   pactar.    Capitular.    Pacisci, 

pactum  inire. 
CAPITULAR  ,  fér  ca'trecs  a'  algú.   Capitular.  Ac- 
ensare, crimina  obiicere. 

CAPITULAT,  DA.  p.  p.  Capitulado. 
CAPLEUTA,  s.  f.  ant.  fiansa  per  exir  un  reo 

de  la  presó    V.  Manlleuta. 
CAPLEÜTADOR.  s.  m.  ant.  qui  fa  fiansa  per 

exir  un  reo  de  la  presó.  V.  Manlleutador. 
CAi'LEUTAR.  v.  a.  ant.   fér  fiansa  per  exir 

un  reo  de  la  presó.  V.  Manlleutar. 
CAPLLETRA.  s.  f.  ant.  V.  Lietra  majüscula. 
CAPMASCLES.  s.  m.  p.  ant.  V.  Clamástecs. 
CAPÓ,  aucéil  doméstic.  Capón.  Capo,  capus. 
CAPÓ ,  r  home  cástrate  Capón.  Eunuchus ,  spa- 
do. 


CAP 

QUAND  ÍERRABAN  LOS  CAPONS  £N  LLEYDA.  f.   Etl 

tiempo  del   Rey   que   rabió  por  gaelias:    El 

año  de  Maricastaña.  Olim. 
CAFOLAMENT.  s.  m.  raagulamént.  Quebran' 

tüh.iento.  Lassitudo  ,  corporis  attritio. 
CAPOLAR.  V.  a.  Vid.  Trinxar,  picolar,  ma- 
guía:. 
CAPOLAT ,  DA.  p.  p.  V.  Trinxat ,  picolat, 

ma.i>ulat. 
CAPOLL.  s.  m.  él  de   seda.  Capullo  .¡  capillo. 

Bumbycis  foUiculus. 
CAPOLL.  ant.  V.  Prepucí. 
CAPüLL,  de  la  rosa.  Cabezuela.  Rosarum  capita, 

guinn.se. 
CAPONADA,   s.  f.   pa  estoVat    ab   aygua   y 

amenit  ab  sal ,  oli ,  vinagre  ,  &c.  Gazpacho. 

OlTa  oleo,  aceto  &c.  condita. 
CAPONADURA.  s.  f.  ant.  Capadura.  Exectio, 

castratura. 
CAPONAR.  V.  a.  V.  Castrar. 
CAPORAL,  s.  m.  Vid.  Cap  de  Esquadra. 
CAPOT,  s.  m.  vestidura.  Capote.  Capiiium. 
DONAR  CAPOT,  en  lo  jog  de  cartas.  Dar  capote, 

Omnem  soitem  lucrari  in  quibusdam  pa^el- 

larum  ludís. 
DONAR  CAPOT,   f.  met.  y  fam.  dexsr  á  algú  sens 

menjar.  Dar  capote.  Incoenatum  relinque- 

re. 
CAPOTILLO  s.  m.  él  que   portan  las  donas. 

Capoüllo.  Palliclum  mulitbre. 
CAPRíCORNI.   s.  m.  Capricornio.  Capricor- 

nius. 
CAPRíTXADA.  s.  f.  V.  Capritxo. 
CAPRITXO.  s.   m.   Capricho.  ludicium,  sen- 

tentia  á  communi  rcrum  ordine  aliena  ,  dis- 

sona. 
CAPRITXO  ,  en  la  poesía  ,  másica  y  pintura.  Ca- 

pricho.  Mentís  conceptus  ,  phantasia. 
CAPRITXOS,  SA.  adj.  Caprichoso,  caprichu- 
do., Difficiüs,  sententix  tenax. 
CAPRÍTXOSAMÉNT.   adv.   m.   Caprichosa- 
mente. Tenaciter. 
CAPSA.  s.  f.  Caxa.  Capsa ,  pixis. 

CAPSA    <5    ESPIGA    DE    BLAT     DE     MORO.  Vid.  Es« 

piga. 
CAPSA  DE  BRASER.   Caxa  dc  broscro.  Ligneum 

focí  fulcrum. 
CAPSA  DE  HOSTIAS.  Hostiorto.  Hostiarium  fheca. 
CAPSA  Dfi  SOMBRERO.  Sombrerera.  Galeri  tlie« 

ca. 
CAPSA  DE  GARRAFÓ.  Corchcra.  Suberina  capsa. 
CAPSADA.  s.  f.  en  los  Ilibiés.  Cabezada.  Fu- 

niculus  annectendis  voluminuin  foliis  deser- 

viens. 
CAPSADA ,  en   los  horts.   Tablar ,  era ,  banca^ 

bancal.  Área. 
CAPSAL.  s.   m.  del  Hit.  Cabecera  de  la  cama, 

Lecti  summa  pars,  ubi  cervicalia  locantur. 
CAPSAL  DB  CAMPANA.  Armazon.  iEr¡  campano 

suparposituní  culmen ,  apex. 

CAP- 


CAP 

GAPSALÉRA.  s.  f.  Cabecera  de  la  cama.  Ca- 

put  lecti. 
CAPUANA.  &  f.  Rodete.  Cesticulus. 
CAPSAR.  V.  a.  los  cord6ns ,   tiretas   &c.   C/a- 

vetear .,  echar  herretes.  Capulo  armare. 
CAPSAR  ÉLS  LLiBRKS.  Cabecear.  Extrema  volu- 

ininis  taeniá  assuere ,  firmare. 
CAPSETA.  s.  f.  dim.  Caxilla.,  caxit a.  CapseWa. 
CAPSIRO  s.  m.  dim.  Cabezuela.  Capitulum. 
CAPSO.  s.  m.  él   que  s'  posa  á  las  criaturas. 

Cí?/)í7Zo.Linteolum  infantium  capiti  aptatum. 
CAPTA,  s.  f.  Demanda ,  qüesto.  Stipis  postu- 

jatio ,  conquisitio. 
CAPTADOR,  s.  m.  Demandador.  Efflagitans, 

stipem  quserens. 
CAPTAR  V.  a.  demanar  caritat.  Pedir  limosna, 

mendigar.  Stipem  efílagitare ,  emendicare. 
CAPTAR,    atráurér   la  atencio,   voluntat,  &c. 

Captar.  Captare,  allicere. 
CAPTAR,   met.  procurarse   medís  que   regular- 

mént  depénjan    d'  altré   per  la  consecució 

d'  algún  fi.  Mendigar.  Emendicare. 
CAPTENENZA.  s.  f.  ant.    V.  Constancia, 

firmesa. 
CAPTÍRI.  s.  m.  V.  Capta. 
CAPTiRi.  p.  u.  la  bacina  de  captar   en   la  qual 

hi  ha  r  imatge  del   Sant  per  él  cuito  del 

qual  se  capta.  Demanda.  Corrogandie  elee- 

mosinse  patina. 
CAPTIVAR.  V.  a.  Cautivar.  In  captivitatem 

adducere. 
CAPTIVAT,  DA.  p.  p.  Cautivado. 
CAPTIVATGE.  s.  m.  ant.  V.  Captiverl. 
CAPTIVERI.  s.  m.   Cautiverio  ,  cautividad. 

Captivitas. 
CAPTIVITAT.  s.  f.  Cautividad  ,  cautiverio. 

Captivitas. 
CAPTURA,  s.  f.  Captura.  Captura. 
CAPTURAR.  V.  a.  Capturar,  Prendere,  com- 

prehendere  ,  tenere  ,  prehendere. 
CAPUTXA.  s.  f.  entré  Hs  ímpressors  1'  accént 

circumflexó.    Capucha.   Nota    accentus  cir- 

cumflexi. 
AHÓNT  HI  HA  BARRETS  NO  CAMPAN 

CAPUTXAS.  ref.  V.  Barret. 
CAPUTXI.  s.  m.  Capuchino.  Capuccinus  mo- 

nachus. 
CAPUTX[NA.  s.  f.  Capuchina.  Monialis  ca- 

puccinorum  institutum  professa. 
CAPUTXO.  s.m.  Capucho.  Cucullus. 
CAR,  RA.  adj.  lo  que  te  mólt  preu.  Caro.  Carus. 
CAR,  RA.  estimat.  Caro.  Carus,  dilectus. 
CAR.  adv.  á  un  preu  alt.  Caro.  Caré. 
CAR  Boci.  loe.  met.  y  fam.  Caro  bocado.  Res 

cara  nimis. 
CAR.  conj.   ant.   putg ,  perqué.  Pues ,  porque. 

Etenim  ,  quia. 
COSTAR  CAR.  f.  fam.  met.  Costarle  á  uno  caro ,  6 
cara  alguna  cosa.  Rein  alicui  male  cederé  , 
magni  constare. 
Tom.  I, 


CAR  j.cf 

AL  CAR.  m.  adv.  Naut.  envers,  á  la  part ,  á  la 

banda,  /i  la  parte.  V*ersus. 
LO  BARATO  ES  CAR.  ref.  Vid.  Barato. 
CARA.  s.  f.  la  part  de   devant  del  cap.  Cara. 

Pacics,  vultus. 
CARA.  met.  enfront.  Cara.  Prons. 
CARA  ,  superficie.  Cara.  Superficies. 
CARA.  ant.  V.  Carestía. 
CARA  Á  CARA.  m.  adv.   Cara  á  cara.  Pacie   ad 

faciem. 

CARA  DE  MERD\   d'  OCA.   loC.   Vulg.     la    deSColo- 

rida  ó  groga.  Cara  de  gualda.  Summé  palu- 
da facies. 

CARA  DE  PASQUAS  ,  la  apacible  ,  y  placentera. 
Cara  de  Pasqua-.Cara  de  risa.  Pacies  hilaris 
&  festiva. 

CARA  DE  pocs  AMiGs ,  6  DE  VINAGRE ,  la  desa- 
gradable. Cara  de  pocos  amigos,  ó  de  vinagre. 
Insociabilis  homo;  torvo,  horribili  vultu. 

CARA  sÉN'SE  VERGONVA.  met.  descarat ,  desver- 
gonyit.  Cariraido.  E:Trons,  impudens. 

CARA  DE  VAQUETA,  dit  djl  que  Ho  té  vérgonya. 
Cara  de  vaqueta.  Impudens,  inverecundus. 

Á   LA  CARA  DE  l'  AVGUA.  InC.    V.  AygU3. 
ANAR  AB  LA  CARA  DESCUBERTA.  f,   V.  Anar. 

DiR  Á  LA  CARA.  f.  met.    Dccirselo   en  su  cara. 

Palam  in  conspectu  aiicui  loqui. 
DIR  LA  CARA.  f.  met.  nianiféátarse   en   la    cara 

d'  algú   los   afectes  de   son  ánimo ,  ó  lo  qua 

sént  en   son  eos  ,   com    lo   dolor  que  patex. 

Salir  á  la  cara.  Pacie  pra;f-írre ,  osteiidere. 
ESTRELLAR  Á  LA   CARA.  f.  Dar  entre  ceja  y 

ceja.  Palam  obiurgare. 

FER    BONA     CARA,ALTRA    CARA,    IMILLOR    CARA 

ALGÚN  NEGOci.  f.  met.  Hacer  buen  semblante., 
otro  semblante  ,  mejor  semblante.  Alio  vei 
meliori  modo  rem  se  habere. 

FER  BONA  ó  MALA  CARA  Á  ALGUXA   COSA.   f.     Po- 

ncr  buen  ó  mal  semblante.  Aliquid  laeto  vel 
tristi  vultu  aspicere. 

fír  cara.  f.  met.  oposarse  ,  resistir.  Hacer 
cara:  Hacer  frente.  Li  faciem  resistere. 

LA  cara  li  diu.  f.  fam.  La  cara  se  lo  dice  :  En 
la  cara  se  le  conoce.  Imago  animi  vultus  est. 

mudar  de  cara  ó  mudarse  de  cara.  f.  tras- 
mudarse per  algún  accidént  repenti  ó  malal- 
tia.  Desencaxarse  la  cara  ó  el  rostro.  Immu- 
tari  facie. 

NO  mirar  la  cara  á  algu.  f.  met.  que  deno- 
ta r  aversió  ú  quimera  que  se  Ji  té.  No  ??j;- 
rar  á  la  cara  á  alguno.  Vultum  alicujus  sus- 
tinere  non  posse. 

NO  TEÑIR  cara  PER  FER  6  DIR  ALGUNA  COSA.     f. 

fam.  No  tener  cara  para  decir  6  hacer  algu- 
na  cosa.  Pudore  aut  metu  á  re  faciendá  aut 
dicendá  terreri ,  prohiberi. 
NO  GIRAR  CARA.  f.  inct.  proseguír  lo  comensat 
sens  detenirse  per  obstacles  6  perílls.  No 
volver  la  cara  atrás.  Ab  incocpto  non  desis- 
terg. 

Kk  PE- 


i-^o  CAR 

PEGAR  LA   PORTA  PER  LA  CARA.    f.    ITiet.    deSay- 

rar  á  algú  tancandli  la  porta.  Dar  á  alguno 
con  las  puertas  en  la  cara.  Propulsare  al¡- 
qusm  :  ostium  alicui  claudere. 
RENTAR  LA  CARA  Á  ALGU.  f.  met.  aduiarlo ,  lii- 
sonjearlo.  Lavar  á  uno  los  cascos.  Biauairi, 
palpari ,  adiilari. 

RENTAR  LA  CARA  Á  ALGUNA  COSA.  f.  met.  y  fam. 

retejarla.  Lavar  /;z  cara  &  alguna  cosa.  Po- 
lire  ,  nitiJum  &  splendidum  reddere. 

TRAüRER  LA  CARA.  f.  fam.  exir  en  favor  ó 
abono  d'  algú.  Sacar  la  cara.  Partes  alicuius 
suscipere ,  tueri. 

Á  CARA  u"  AYGUA  m.  adv.  V.  Aygua. 

Á  CARA  DEscuBERTA.  m.  adv.  /I  Cara  descu- 
bierta. Palam ,  in  conspectu  omniíim. 

DE  CARA.  m.  adv.  De  cara.  In  conspectu. 

OROS  DE  CARA.  Carigordo.  Inflati  cris  homo. 

HOME  DE  DOS  CARAS ,  él  que  CU  presencia  d'  al- 
gú diu  una  cosa,  y  en  ausencia  un' altra. 
Hombre  de  dos  caras.  Subdolus ,  simulati 
vuhús  homo. 

NEGRE  DE  CARA.  Carinegro.  Ore  niger. 

PLE  DE  CARA.  V.  Caraplé. 

PER  LA  SE\  A  BONA  CARA.  loc.  que  expressB  que 
algú  pretén  alguna  cosa  5  se  li  dona  sens 
teñir  me'rit  per  obtenir'a.  Por  su  bella  cara  : 
Por  sus  ojos  bellidos.  Gratis  omnino. 

RODÓ  DE  CARA.  V.  Cararodó. 

l'  UNA   MA  r.ÉNTA  l'  ALTRA   Y  LAS  DOS  LA  CARA. 

ref.  Una  mano  lava  la  otra  y  ambas  la  cara. 
Os  ambse  tergunt ;  alianí   manus  altera  ter- 

QUi  CARA  VEU  CARA  HONRA.  Cara  á  cara  ó  bar' 
ba  á  barba  vergüenza  se  cata. 
Vir  presente   viro  ,  quaedam  proferre  tene- 
tur. 

CARABASSA.  s.  f.  Calabaza.  Cucúrbita. 

CARABASSA  DE  VI ,  Ó  VINERA.  Calabacino.  Vas 
vinarium  cucurbitinum. 

DONAR  CARABASSA.  f.  met.  y  fnm.  reprobar  á 
algu  en  exámens :  dejectar  la  dona  al  que 
la  demara  per  esposa.  Dar  calabazas.  Re- 
probare ,  repeliere. 

SER  TAP  Y  CARABASSA.  f.  met.  Ser  olla  y  cober- 
íerfl.  Amicitiá,  famiüaritate  aliquos  summé 
junctos  esse. 

TEÑIR  CAP  DE  CARABASSA.  loc.  met.  y  fam.  te- 
ñir poc  judici  ó  cordura.  Tener  cascos  de  ca- 
labaza. Sralidum  c-sse. 

CARABASSAT.  s.  m.  ant.  confitura  seca  de 
carabassa.  Calabuz.ite.  Dulcía  cucurbitinaex- 
siccata. 

CARABAÍ^SÉR  ,  CARABASSERA.  Calabaza. 
Cucúrbita. 

pujARSEN  AL  CARBASSER.  f.  met.  V.  Pujarscu 
al  cap  de  munt  del  camp^nar. 

CARÁCTER,  s.  ni.  Carikter.  Character. 

CARÁCTER,  él  qu'  imprimixen  alguns  Sagra- 
ménts.  Carácter.  Character. 


CAR 

CARÁCTER  ,   honra  que   donan   los  empleos  y 
dignitats.  Carácter.  Dignitas,  honor. 

CARÁCTER,  forma  ó  figura  de  la  Detra.  Carác- 
ter. Liiterre  cliaracter,  forma,  figura. 

CARACTERISAR.  v.  a.  Caracterizar.  Insig- 
nire ,  distinguere. 

CARACTERISAT,  DA.  p.  p.  Caracterizado. 

CARACTERisAT.  adj.  distínglt.  Caracterizado, 
Sumnio  honore  insigr.irus ,  decoratu?. 

CARACTÉRÍSTIC,  CA.  adj.  Característico, 
Quod  rei  characterem  expriniit. 

CARACTERÍSTÍCAMÉNT.  adv.  m.  Carac- 
terísticamente. Expreshé ,  man!fe^té. 

CARAGÍRAT.  s.  m.  Vid.  Fasolét. 

CARAGOL,  s.  m.  insecte.  Caracol.  Cochlea, 
limax. 

CARAGOL  ,  escala  axí  dita.  Caracol.  Scala  in 
spirae  formam  ducta. 

CARAGOL ,  él  de  prémpsa.  Husillo.  Cylindrus  in 
spiras  excavatus. 

CARAGOL  ,  él  que  fa  la  seda  ,  fil ,  &c.  per  estar 
massa  tort.  Retortijón.  Contorsio. 

CARAGOL ,  él  que  per  adorno  s'  forma  deis  ca- 
bells.  Bucle.  Cincinnus. 

CARACOL  ,  el  que  naturalmént  fa  1'  cabell.  iSor- 
tija.  Annulus. 

CARAGOL  ,  per  armar  alguna  máquina  ,  ó  unir 
las  péssas  d'  ella.  Tottúllo.  Exiguum  torcu- 
lum. 

CARAGOLS,  de  Fustér.  Virutas.  Ligni  segmenta 
runciná  exsecta. 

CARAGOL  TREu  BANYA  ,  &c.  ccTt  jog  ds  Criatu- 
ras. V.  Banya. 

CARAGOLAMÉNT.  s.  m.  Enroscadura.  Spi- 
ra. 

CARAGOLAR.  v.  a.  enrotllar.  Arrollar.,  ro- 
llar. Volvere. 

CARAGOLAR,  tórcer,  ó  donar  voltas  en  rodó  á 
una  cosa  flexible.  Enroscar.  In  orbem  duce» 
re ,  complicare. 

CARAGOLAR ,  lo  fil ,  Seda ,  cabcUs  ,  &c.  Ensorti- 
jar., retortijar.  Retorquíre,  contorquere. 

CÁRAGOLARSE,  éls   cabélls.  Ensortijarse. 

Crispari  capillos. 
CÁRAGOLARSE  ,   las  fullas   d'  algunas  plantas. 

Encarrujarse.  Irapiicari. 
CÁRAGOLARSE  ,  lo  fil ,  seda ,  &c.  per  estar  mas- 
sa retort.  Encarrujarse.  Implicari. 
CARAGOLAT,  DA.  p.  p.  Arrollado .,  rollado., 

enroscado ,  retortijado. 
CARAGOLET.  s.  m.  dim.  Caracolillo ,  oarw 

colito.  Parvus  limax. 
CARALLARG.  adj.  Carilargo.  Homo  oblonga 

facie. 
CARAMBOLA,  s.  f.  en   lo  jog  de  mesa.  Ca- 
rambola.   Duorum    globulorum  coUisio   ex 
tertii  collisione. 
CARAMELA,  s.  f.  ant.  V.  Caramélla. 
CARAMELAR.  v.  n.  ant.  tocar  la  caramélla. 
Tocar  el  caramillo.  Pistulare  ,  canere. 

CA- 


CAR 

CARAMELL.  s.  m.   él  de  glas.  Cerrión  .^  ca- 

rámhano ,  calamoco.  Congelata  stiria. 
CARAMKLL  él   de  seu  ,  ó  cera  en  las  atxas ,  ci- 

ris  ó  candelas.  Moco.  Candelae  vel  cerei  re- 

cremcntuin. 
CAR  A  MELLA,  s.  f.  especie  de  fluviol.  Cara- 

mUlo.  Calamus ,  avena. 
CARAMIDA,  s.  f.  Imán.  Magnes. 
CARAMUXA.  s.  f.  Agramiza.  Calamus  canna- 

báceus. 
CARANTONLV.  s.  f.  Carantoña.  Blanditiíe, 

iilscebrae. 
CARAPLE.  adj.  Carilleno.  Ore  crassus. 
CARARODÓ.  adj.  Cariredondo.   Facie  rotun- 

dus. 
CARASSA.  s.  f.  aum.  Caraza.  Obesa  facíes. 
CARASSA.  la   de  pédra  ó  fusta  que   hi  ha  en  al- 

guns  edificis ,  y   semblant.   Mascaron.  Hu- 
man! vultus  enormis  ¡mago. 
CARASSA ,  la  de  cartró  per  disfressarse.  Masca- 
ron ,  carátula.  Pergrandis  persona. 
CARASSA.  ant.  V.  Careta  de  disfressa. 
CARASSAT  ,  DA.   adj.   ant.  qui  porta  careta.  En- 

masc'.rado.  Personatus. 
BE  Ó  MAL  CARAT.  Bien  6  mal  agestado : 

Bien  6  mal  encarado.  Pulcher   vel  deformis 

facie. 
CARÁTULA,  s.   f.  ant.  V.  Carassa  ó  careta 

de  disfressa. 
CARBASSAR.    s.    m.    Calabazah  Locus   cu- 

curbitis  sarus,  consitus. 
CARBASSÉR,  CARBASSÉRA.  s.  m.  y  f.  V. 

Carabassér. 
CARBASSÓ.  s.  m.  dim.  Calabacín.  Parva  & 

deücata  cucúrbita. 
CAR 60.  s.  m.  Carbón.  Carbo. 
CARBÓ  DE  RABASsó.  Carbon  de  arranque.  Carbo 

é  radicibus  arborum. 
CARBONADA,  s.   f.  vulg.  él   primer   excre- 

ment  de  las  criaturas  recéntmént  nadas.  Pez. 

Infanrum  primum  excrementum. 
CARBONCLE.  s.  m.  ant.  V.  Carbuncle. 
CARBONER.  s.  m.  Carbonero.  Carbonarius. 
CARBONERA,  s.  f.  lloc  en  que  s'  té  '1  carbó. 

Carbonera.  Carbonaria. 
CARBÓNET.  s.  m.dim.  Cajfcowci/Zo.Carbuncu- 

lus  parvus  carbo. 
CARBUNCLE.  s.  m.  pedra.  Carbunclo.,  car- 

hunco.  Carbunculus. 
CARBUNCLE,  tumor.  Carbunclo.^  carbunco.  Car- 
bunculus. 
CARC.  s.  m.  ant.  V.  Carreg. 
CARCANADA  ,  d'  aucéll.    Caparazón.  Avis 

ossea  compago. 
APLicARHi  LA  CARCANADA.  f.  met.  Vid.  Posarhi 

'1  col!. 
CARCAX,  s.  m.  ant.  V.  Buyrach. 
CARCELER.  CARCELLER.  s.  m.  ant.  V. 

E-.arcéilér. 
CARCELLARIA.  s.  f.  ant.  T  ofici  de  Carcé- 


CAR 


^31 


llér.  Alcaydia.  Custodis  carceris  officlum.' 
CARCER.  s.  f.  ant.  V.  Preso. 
CARD.  s.  m.  Planta.  Cardo.  Carduus. 
CARDA,  s.  f.  ¡n>tru:i)é(ít.  Carda.   Pectén   fer- 

tl'us  carminatorius. 
CARDA,  la  de   ferro   p^r  cardar  liana.  Cjrrfsn- 

cba.    Pectén    ferreus  ,ad    lanam    carminan- 

dam. 
CARDA ,  la   ab   que  tercera   vegada   s'  carda   la 

llana.  Curda  de  rodilla.  Carmen  quo  tertió 

lana  carminatur. 
CARDA,  met.  y  fam.   reprehensio.  Curda.   Re- 

prehensio. 

CARDADOR,  s.  m.  Cardador.  Carminator, 
carptor. 

CARDAMENT.  s.  m.  ant.  la  accio  de  cardar. 
Cardadura.  Carminatio. 

CARDAR.  V.  a.  Cardar.  Carminare. 

CARDAR  i  la  perxa ,  ó  frisar  los  draps.  Cardar, 
Pannum  pectere. 

CARDAR  LA  LLANA  Á  ALGu.  f.  met.  y  fam.  re- 
pendrerlo  ab  severitat.  Card.irle  á  alguno  la 
lana.  Severé  aliquem  co;rigere ,  reprehen- 
deré. 

LOS    UNS    SEN    PORTAN     LA   FAMA  ,     Y  'lS  ALTRES 

CARDAN  LA  LLANA,  ref.  Lnos  tienen  la  fama, 

y  otros  cardan  la  lana. 

Lanam   aher   pectit,  famam  sibi  comparat 

alter. 
CARDAT,  D.\.  p.  p.  Cardado. 
CARDENAL,  s.  m.  Cardenal.  Ecclesiae  Car- 

dinaiis. 
CARDENAL,  aucéll.  Cardenal.   Purpuratus  pas- 

sercu  US. 
CARDENAL,  ant.  V.  Verda nc. 
CARDENALAT.  s.  m.  Cardenalato.  Cardina- 

litia  dignitas. 
CARDENALICÍ,  CÍA.  adj.  Cardenalicio.  Car- 

dinaütius. 
CARDEROLA.  s.  f.  ant.  aucéll.  V.  Cadar- 

néra. 
CARDLAC,  CA.  adj.  Cará/d JO,  cordíaco.  Car- 

diacus. 
CARDLNA.  s.  f.  ant.  V.  Cadarnéra. 
CARDINAL,  adj.  Cardinal.  Cardinalis ,   pras- 

cipuus. 
CARDO   SANTO,  hérba.  Cardo  santo,  cardo 

lechar.,  cardo  lechero.  Carduus  benedictos. 
CARDOT.  s.  f.  per  fer  cardas.  Carda.  Dipsa- 

cus. 
CAREJAR.  v.  a.  una  cosa  ab  altra.  Carear. 

Comparare ,  cooferre. 
CARENA,  s.  f.  la  de  la  ñau.  Quilla.  Carina. 
CARENA  ,  la  que  s'  dona  á  la  ñau.  Carena.  Na- 

vis  reparatio  ,  insrauratio. 
DAR  CARENA.  V.  a.  V.  Carenar. 
CARENA  ,   él   llóm  de  térra  entré  s5lc  y  solc  eit 

lo  liaurat.  Loba  ,  caballón.  Porca. 
CARENA,   ant.   calavera.    Esqueleto,    Sceletos, 

crates  ossea. 

CA- 


1^2  CAR 

CARENAR.  V.  a.  Carenar,,  dar  carena.  Na» 
vem  instaurare,  reficere. 

CARENCIA,  s.  f.  Carencia.  Privatío  ,  ¡nd¡- 
gentia. 

CARESTÍA.  8.  f.  Carestía.  Defectio,  ino- 
pia. 

CARESTIÓS,  SA.  adj.  ant.  V.  Estéril. 

CARETA,  s.  f.  dim.  cara  petita.  Carita.  Bre- 
vis  facies. 

CARETA  ,  de  disfressa.  Máscara ,  mascarilla , 
careta.,  carátula.  Larva,  persona. 

LLEVARSE  LA  CARETA,  f.  Hiet.  descubrír  1'  ani- 
mo que  s'  ocultaba.  Quitarse  el  embozo.  Pa- 
lam  loqui. 

TRAURERSE  LA  CARETA  DE  LA  CARA.  f.  met. 

parlar  ab  resolució,  dexat  tot  empatx,  ó 

respecte.     Quitarse    la   mascarilla.    Palam , 

aperteque  loqui. 
CARETG.  s.  m.  Careo.  Comparatio,  coUatio. 
CARÉXER.  V.  n.  Carecer.  Carere. 
CARGAR,  s.  m.  ant.  V.  Carregar. 
CARGAT ,  DA.  p.  p.  ant.  V.  Carregat. 
CARICIA,  s.  f.  Caricia.   Blanditiae,  blandi- 

mentum. 
CARICIAR.  V.  a.  ant.  V.  Acariciar. 
CARINYO.  s.  m.  Cariño.  Amor ,  benevolen- 

tia. 
CARINYÓS,  SA,  adj.  Cariñoso.  Stuodiosus, 

amicus. 
CARINYOSAMÉNT.  adv.  m.  Cariñosamente. 

Amicé,  benévola. 
CARÍSSIM ,  MA.  adj.   sup.  Carísimo.  Valde 

carus. 
CARIT,  DA.  adj.  Caro.,  querido.  Charos. 
CARITAT.   s.  f.   Virtut   Teologal.   Caridad. 

Charitas. 
CARITAT.  Vid.  Almoyna. 
FÉR  CARITAT.  Hacer ,  dar  limosna.   Eleemosi- 

nam  elargiri. 

LA    CARITAT     BEN    ORDENADA     COMENSA     PER     SI 

MATEx.  ref.  La  caridad  bien  ordenada  co- 
mienza por  si  mismo.  Charitas  bene  ordinata 
á  semet  ipso  incipit. 

CARITATIU,  VA.  adj.  Caritativo .,  limosnero. 
Plus ,  charitate  flagrans. 

CARiTATIVAMÉNT.  adv.  m.  Caritativa- 
mente. Pié ,  cum  charitate. 

CARLINA,  s.  m.  planta.  Carlina ,  cardo  al- 
jongero ,  aljonjera  ,  ajonjera.  Chamaeleon  al- 
bus. 

CARME,  s.  m.  ant.  V.  Vers. 

CARMELITA,  s.  m.  y  f,  religios,  ó  religiosa 
del  Orde  del  Carme.  Carmelita.  Carmelita- 
nas. 

CARMELITA,  adj.  Carmelitano.  Carmelita- 
nus. 

CARMEISTADÓR.  s.  m.  ant.  él  que  neteja  la 
llana.  Carmenador.  Carminator. 

CARMENADURA,  s.  f.  ant.  1'  acció  de  ne- 
tejar  la  llana.  Carmenadura.  Carminatio. 


CAR 

CARMENAR,  v.  a.  ant.  netejar  la  llana.  Car- 
minare. 

CARMESÍ,  NA.  adj.  Carmesí.  Purpureus. 

CAR  Mí.  s.  m.  Carmin.  Purpurissuni. 

CARN.  s.  f.  Carne.  Caro. 

CARN  ,  un  deis  enémics  de  1'  ánima.  Carne. 
Luxuria ,  libido. 

CARN  DE  coDONY.  V.  Codonvat. 

CARN  DE  PEL ,  la  ái  conül  y  altres  animáis  qu» 
teñen  peí.  Carne  de  pelo.  Pilosi  animalis 
caro  edilis. 

CARN  DE  PLOMA ,  ¡a  de  las  gallinas  y  altres 
animáis  que  teñen  ploma.  Carne  de  pluma. 
Avium  caro  dapious  destinata. 

CARN  sÉNSE  ossos.  loc.  met.  y  fam.  empleo  que 
porta  utilitat  ,  y  conveniíncia  ,  ab  poc 
ó  ningún  iTsball.  Carne  sin  hueso  :  Bocada 
sin  hueso.  Munus,  officium  utile  &  laboris 
expers. 

CARN  TRiNXADA.  Gígoíe ,  came  picada.  Caro 
minutatim  concisa. 

CARN  VIVA.  Carne  viva.  Caro  viva. 

CARN  Y  SANc.  los  gcrmans  y  parénts.  Carne  y 
sangre.  Germanitas ,  consanguinitas. 

NO  ES  CARN  NI  PÉx.  f.  mct.  Ni  cs  camc  ni  pes- 
cado. Ñeque  prodest,  ñeque  obest. 

POSAR  CARNS.  f.  Tomar  carnes  ,  embarnecer., 
encarnecer :  Echar  ^  cobrar  6  tomar  carnes. 
Pinguescere,  pinguem  fieri,  carnes  adqui- 
rere. 

POSAR  TOTA  LA  CARN  Á  L'  OLLA.    f.  met.    PonCT 

toda  la  carne  en  el  asador.  Omnia  bona  in 

sortera  ptriculumve  mittere. 
PUJAR  LA  CARN.  f.  en  las  feridas  ,  quand  se  van 

curand.  Encarnar.  Carnem  induere. 
SER  CARN  Y  UNGLA ;  f.  met.  y  fam.   Ser  uña  y 

carne.  Arctissima  amicitiae  necessitudine  te« 

neri ,  obligari. 
SER   DE  CARN    Y  OSSOS.  f.  met.  y  fam.   Ser  de 

carne  y    hueso.    Esse    passibilem  ,     passi- 

vum. 

SOFREGIR  ó  FÍ;a  TORNAR  r6sSA  LA  CARN.  V.  So- 

frégir. 
ENTRE  CARN  Y  PÍiLL.  ni.  adv.  Entre  cuero  y 

carne.  Carnem  inter  &  cutem. 
CARN  FA  CARN.  ref.  Came  carne  cria ,  y  peces 

aguafria, 

Carnem  lauta  caro,  pisces  aqua  frigida  gig- 

nit. 

MES  PROP  ESTÁ    DE   LA  CARN    LA    CAMISA    QUE    'l 

Gipó.  ref.  V.  Mes  prop  es  la  camisa  que  'I 
gipó. 

QUI   MÉNJA  LA  CARN  QUE  ROSEGUE  'lS  OSSOS.  Tcf. 

Quien  come  la  carne  que  roa  el  hueso. 

Quisquis  edit  carnes  idem  corrodat  Sz  ossa. 
CARNADURA,    s.   f.    Encarnadura.    Carnis 

temperies,  temperamentum. 
CARNAL,  adj.  lo  que  p^rtany  á  la  carn.  Car' 

nal.  Carneus. 
CARNAL.  luxQriús.  Camal.  Libidinosus. 

CAR>- 


CAR 

CARNAL,  met.  mundá.  Carnal.  Terrenus,  carna- 
lis ,  mundanus. 

CARNAL,  dit  del  germá ,  cosí,  &c.  Carnal.  Ab 
iisdein  genitoribus  procreatus. 

CARNAL,  s.  m.  lo  temps  del  any  que  no  es 
quaresma.  Carnal.  Carnium  edendarum  tem- 
pus  annuum. 

CARNALMÉNT.  adv.  m.  Carmlmente.  Libi- 
dinosé. 

CARNALS ,  p.  especie  de  tela.  Crea.  Lintel 
genus. 

CARNAROL.  s.  m.  ant.  V.  Sarrd  de  cassa- 
dor. 

CARNASSA.  s.  f.  abundancia  de  carn.  Carna- 
za. Nimia  in  epulis  carnium  copia. 

CARNER.  s.  m.  ant.  V.  Sepultura. 

CARNÉRA.  s.  f.  hérba.  Yerba  gigante  ,  acan- 
to ^  branca  ursina.  Acantus,  topiaria. 

CARNÉSTOLTAS.  s.  f.  Carnaval .,  carnesto- 
lendas. Hilaria. 

CARNETA.  s.  f.  dim.  Carnecita ,  carnecilla. 
Carúncula. 

CARNICÉR,  RA.  adj.  que  s'  aplica  al  animal 
que  mata  á  altres  per  menjarlos.  Carnicero. 
Carnivorus. 

CARNICÉR.  s.  m.  qiii  talla  y  ven  carn.  Carnice- 
ro.,  cortante.,  cortador.  Lanius. 

CARNICÉR.  fam.  qui  niénja  moka  carn.  Carni- 
cero. Carnium  edax. 

CARNICÉR.  ant.  V.  Botxí. 

CARNICERÍA,  s.  f.  Carnicería.  Laniarium, 
macellum. 

CARNICERÍA,  mct.  destfossa ,  matansa  de  gent. 
Carnicería.  Caedes ,  strages. 

FÉR  CARNICERÍA,  f.  fam.  tallar  molta  carn  á 
algú.  Hacer  carnicería.  Carnem  putridam 
secare ,  amputare. 

CARNÜT.  s.  m.  Carnosidad.  Carúncula ,  tu- 
ber. 

CARNSALADA.  s.  f.  Tocino.  Suillum ,  porci 

tergum. 
CARNÜS.  adj.  brut,  porc.  Sucio  ^  asqueroso. 

Sordidus. 
CARNus.  s.  m.  territ.  V.  Rossa. 
CARPIÓ,  s.  m.   pex.  Carpa.  Cyprinus,  cy- 

prius. 
CARPO,  s.  m.  Rabadilla ,  hueso  sacro.  Os  sa- 

crum ,  uropygium. 
carp5,   en  los  aucélls.  Rabadilla  ,    ovispillo. 

Uropygium. 
CARRABINA.  s.  f.  Carabina.  Catapulta, 
cop    DE    CARRABINA.    Cafobtnazo,     Catapultas 
ictus. 

VAL  TANT  COM  LA  CARRABINA  d'  EN  AMBROS  : 
VAL    TANT  COM  LA  CARRABINA   d'  EN  AMBROS 

CARREGADA  DE  SAGÓ.  f.  Es  lo  mismo  que  la 
carabina  de  Ambrosio  :  Fale  tanto  como  la 
carabina  de  Ambrosio.  Res  nihili  facienda. 

CARRABINÉR.  s.  m.  soldat.  Carabinero. 
Regiae  scloppetariorum  legionis  eques. 

Tom.  I. 


CARRANCOL.  s.  m.  aucel).  Verderón.  Vir'eo. 
CARRANQUEJAR.  v.  n.  Renquear.  Claudi- 

care. 
CARRy\SCA.  s.  f.  arbre.  Carrasca.  Ilex. 
CARREG.  s.  m,  ofici,  empleo.  Cargo.  Munus. 
CARREO,   obligació  ,    precisió.    Caigo.    Onus, 

obligatio. 
cXrreg  ,  él  que  s'  fa  á  algú   d'  alguna  falta. 

Cargo.  Obiectum  crimen  ,  culpa. 
carreo  ,  las  partidas  rebudas.  Cargo.  Accepti 

ratio. 
cárreg,  Jas  mercaderías,  6  géneros  de  que  s' 

carrega  alguna  embarcado.  Cargazón.   Aler- 
ces navi  vehendae. 
CARREO  DE  CONCIENCIA.  Cavgo  de  conciencta, 

Conscientine  gravaiio. 

FÉR  CARREO  Á  ALGU  d'  ALGUNA  COSA.    f.    HaCCf 

cargo    á   alguno.   Causam  In    aliquem    con- 
ferre. 
FÉRSE  CÁRREG  d'  Xlgüna  COSA.  f.  compendrer- 
la  be.  Hacerse  cargo  de  alguna  cosa.  Reni 
caliere ,  intelügere. 
CARREGA.  s.  f.  Carga.  Pondus,  onus. 
BESTIA   DE  cÁRREGA.  Bestia  de  carga.  lumen- 

tum  sarcinarium. 
CÁRREGA,  tribut,  gravamen.  Carga.  Tributum, 

vectigal. 
CARREGA,  obligació  que  porta  T  estat,  ó  1'  em- 
pleo. Carga.  Onus ,  obligatio. 
CÁRREGA,   porció  de  pólvora  y  munició  que  s* 
posa  en   las  armas  de   fog.   Carga.  Ad  tor- 
menti ,  aut  catapultas  ictum  ,    pulveris  & 
plumbi  modus,  mensura. 
CÁRREGA.  ant.  V.  Cárreg, 
CÁRREGA   CERRADA.   Carga  Cerrada.   Com mu- 
ñís tormentorum  beilicorum  explosio. 
CÁRREGA  QUE  PLAu  NO   PESA.  ref.  Sarna  con 
gusto  no  pica. 

Fit  labor  ipse  levis,  grata  est  cum  causa  la- 
boris. 
CARREGADOR.  s.  m.  JIoc  en  que  s'  carrega. 
Cargadero.  Locus  navibus ,  plaustris,  &c. 
onerandis. 
CARREGADOR,  instrum¿nt  de  fusta  per  carregac 
éls  canons  d'  artillería.  Cargador.    ínstru- 
mentum  tormentis  bellicis  muniendis. 
CARREGADÍSSIM,  MA.  adj.  sup.  Cargadí- 
simo. Valde  onustus. 
CARREGAMENT  de  ge'neros,  mercaderías, 
&c.  Cargazón.  Merces  in  navi  vehend». 

CARREGAMENT  DE  PIT  ,  DE  CAP  ,  &C.    CürgaZOtt^ 

Gravedo,  gravatio. 

CARREGAR.  v.  a.  Cargar.  Onerare. 

CARREGAR  l'  emcarcació  ,  embarcar  las  mer- 
caderías que  s'  han  de  transportar.  Cargar. 
Navem  onerare. 

CARREGAR ,  1'  arma  de  fog.  Cargar.  Tormen- 
tum  bellicum  ,  soloppttum  «Jec.  sulpiíiireo 
pulvere  glandibusque  muñiré. 

CARREGAR,  fam.  menjar,  ó  beurer  m6]t.  Cargar 
Ll  mv.' 


J34  CAR 

mucho.  Usque  ad  ingluviem  epulari  ;   nimio 

se  proluere  vino. 
CARREGAR.  met.  imposar  algún  gravamen  sobre 

las  personas  ó  cosas.  Cargar.   Vectigal ,  tri- 

butum  imponere. 
CARREGAR.  met.   apuntar  en  lo  llibre  de  comp- 

tés   lo   qu'   algú   deu.   Cargar.   Debituní  in 

rationario  notare. 
CARREGAR.  met.  en  lo  jog  de  cartas,  jugar  una 

carta   superior.   Cargar.   In   chartarum  ludo 

adversarii  pagellam  pagellá  vincere. 
CARREGAR.  met.  aumentar  lo  pes  d'  alguna  co- 
sa. Cargar.  Onus  oneri  addere. 
CARREGAR.  V.  n.  en  la  pared  la  biga ,  quadrat, 

&c.  Atizonar.  Trabem  parieti  incumbere. 
CARREGAR,  estribar  ó  descansar  una  cosa  en  ó 

sobre  altra.  Cargar.  Inniti ,  sustentari,  susti- 

neri. 

CARREGAR    ALGÚ    SOBRE     DE   SÍ  ALGUNA  COSA.  f. 

Cargar.  Sibi  assumere. 

CARREGAR  DE   ALGÚN  GENERO,  f.  prOVeítSC  d' 1^11. 

Cargar.  Accumulare  ,  congerere,  copiam  fa- 
ceré. 

CARREGAR  DE  FAMILIA,  f.  Cargar  de  familia. 
Familiam  nimis  augeri. 

CARREGAR  LA  CONCIENCIA,  f.  met.  Cargar  la 
conciencia.  Piaculo  se  obstringere. 

CARREGAR  LA  coNsiDERACió.  f.  met.  Cargaf 
la  consideración.  Rem  attentiús  considerare. 

CARREGAR  LA  MA.  f.  met.  repeudfér  ab  severi- 
tat.  Cargar  la  mano.  Acerbé  in  aliquem  in- 
vehí. 

CARREGAR  LA  MA.  f.  tirar  sobradas  especias 
en  algún  plat.  Cargar  la  mano.  Plus  aequo 
profundere. 

CARREGAR  LAS  CABRAS   Á  ALGlí.  f.  V.   Cabra. 
CARREGAR  ,    CARREGAR    MASSA.     f.     met.  JOC.  ab 

que  s'  denota  qu'  algú  ha  begut  mok  vi. 
Asomarse.  Nimio  se  proluere  vino. 

CARREGAR  SOBRE  ALGÚ,  Ó  SOBRE  LAS  ESPATLLAS 

.  d'  álgú  ALGUNA  COSA.  f.  met.  teñir  algú 
sobre  sí  algún  cuydado  ú  obligació  á  que 
deu  acudir.  Cargar.  Negoiium,  curam  ,  im- 
pensam  sustinere  deberé. 

CARREGARSE.  v.  r.  inclinar  tot  lo  eos  á 
alguna  part.  Cargarse.  Incubare  ,  incum- 
bere. 

CARREGARSE  DE  RAHÓ,  f.  met.  Cargarse  de  ra- 
zón, lure  muniri ,  fulciri. 

CARREGARSE  'l  malalt.  f.  aumenta'rseü  la  fé- 
bré ,  ó  entrarli  nova  accessió.  Recargar  la 
calentura.  Augeri  L-brim  ,  aut  novam  acce- 
deré. 

CARGARSE  Li  Á  ALGÚ  'l  CAP.  f.  Cargársele  á  uno 
la  cabeza.  Caput  gravari,  gravcdine  affici. 

CARRECAT,  UA.  p.  p.  Cargado. 

CARREGAT  d'  Esi'ATLLAs.  Curgudo  de  espoldos. 
Dorso  erectus. 

CARREÓOS,  SA.  adj.  Molesto,  gravoso.  Mo- 
Icitui ,  gravis. 


CAR 

CARREGUÉTA.  s.  f,  dim.  Carguilla ,  cargui- 
ta.  Levis  s;ircina. 

CARREJAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Carretetg. 

CARREJAR,  v.  a.  ant.  V.  Carretejar. 

CARRER.  s.  m.  Calle.  Vicus. 

dexar  al  carrér  á  ALGÚ.  t'r.  met.  y  fam.  De- 
sear á  uno  en  la  calle.  ín  summam  egestatem 
redigere. 

passejar  los  carrí;rs.  f.  Callejear.  Vagari. 

quedar  al  carrer.  f.  met.  (Quedar  en  la  calle, 
In  summaní  inopiam  devenire. 

traurer  al  carrer.  f.  met.  Echar  á  uno  á 
la  calle.,  ó  ponetlo  en  la  calle.  É  domo  ejice- 
re  ;  foriunae  conditionem  aut  statum  adi- 
mere. 

CARRERA,  s.  f.  camí  ral.  Carrera.  Via. 

carrera,  cami  destinat  per  alguna  professó  ó 
funció  pública.  Carrera.  Via. 

carrera  ,  reguera  en  la  niiíja.  Carrera,  No- 
dorum  solutorum  in  tibiaiibus  ordo. 

carrera,  met.  estat,  ofici  ó  modo  de  vida. 
Carrera,  Ratio  ,  vita;  modus. 

carrera,  met.  el  curs  ó  la  duració  de  la  vida 
humana.  Carrera.  Vitx  spatium  ,  duratio. 

carrera,  ant,  V.  Carrér. 

ESTAR  EN  carrera,  f.  Estar  en  carrera.  Viam 
proficiendi  tereré. 

seguir  la  carrera  de  las  lletras.  f.  V. 
Lletra. 

CARRERO,  s.  m.  Callejuela ,  calleja.  Vicu- 
lus. 

CARRERO  QUE  NO  PASSA.  Callejuela  sin  salida, 
Angiportum ,  viculus  impervius. 

CARRETA,  s.  f.  Carreta ,  carro.  Curruca , 
plaustrum. 

CARRETADA,  s.f.  Carretada.  Carrucíe  onus. 

Á  CARRETADAS,  m.  adv.  met.  fam.  en  gran 
abundancia.  A  carretadas.  Affluenter,  co- 
pióse. 

CARRETEJAR.  v.  a.  Acarrear,  carretearé 
Curru  vehere. 

CARRETÉLL.  s.  m.  V.  Boteta. 

CARRETER.  s.  m.  qui  fa  carros ,  carretas  &c. 
Carretero  :  Carpintero  de  carretas:  Carpin- 
tero  de  prieto,  Plaustrorum  artifex. 

CARRETER ,  qui  mena  carro  ó  carreta.  Carrete- 
ro. Carrucarius. 

CARRETERA,  s.  f.  Carretera.  Via  lata  cur- 
ribus  pervia. 

NO  DEXES  LA  CARRETERA  PER  ANAR  PER  LA 

DRESsiüRA,  V.  Anar. 

CARRETETA.  s.  f.  dim.  Carretilla.  Parva 
carruca. 

CARRETETG.  s.  m.  Acarreo.,  acarreamiento., 
acarreadura.  Advectio,  vectura. 

CARRETIER.  s.  m.  ant.  V.  Carretér. 

CARRETÓ.  s.  m.  lo  de  Mcsrre  de  casas.  Car- 
retilla. Carruca  nianiialis. 

CARRETÓ ,  de  pobre.  Carretón,  Cisium  ,  graba- 
tus> 

CAR- 


CAR 

CARRETÓ ,  d'  esmoladór.  Carretón.  Cisium  ,  co- 
tis  vectorium. 

CARRÉU.  s.  in.  Sillar.  Lapis  quadrus. 

CARREUADA.  s.  f.  Sillería.  Lapidum  quadro- 
rum  series,  ordo. 

GARRIERA,  s.  f.  ant.  V.  Carrera. 

CARRIL,  s.  m.  Carril.  Sulcus ,  curnls  rota 
impressus. 

CARRO,  s.  m..  Carro.  Currus  ,  plaustrum. 

CARRO  TRiüMFAL.  Corro  triunfal.  Currus  trium- 
phalis. 

CARROBLA.  s.  f.  ant.  V.  Garrofa. 

CARRÓLL.  s.  m.  terrir.  V.  Gotim. 

CARROSSA.  s.  f.  especie  de  cotxe.  Carroza. 
Essedum  ,  rheda,  cisium. 

CARROSSA ,  especie  de  carreta  de  quatre  rodas. 
Galera.  Plaustrum. 

CARRUATGE.  s.  m.  Carruage.  Curruum  co- 
pia. 

CART.  s.  m.  ant.  V.  Cardot. 

CARTA,  s,  f.  Carta.  Epístola. 

CARTA  ,  Ilibret  en  que  s'  conté  1'  abecedari  y 
primérs  rudiménts  per  llegir.  Cartilla.  Ta- 
bella alphabetica. 

CARTA,  anl.  testimoni  per  escrits.  Escritura. 
Scriptura,  scriptum. 

CARTA,  ant.  V.  Papér. 

CARTA,  pera  jugar.  Naype,  carta.  Pagella  lu- 
soria. 

CARTA  BLANCA ,  sH  io  jog.  Carta  blanca.  Po- 
lium  lusorium  nulla  figura  depictum. 

CARTA  CIRCULAR.  Curta  círcular.  Littera  cir- 
cularis. 

CARTAS  cREDENciALS.  p.  Cartos  Credenciales : 
credenciales:,  carta  de  creencia.  Piduciariae 
litterse. 

CARTA  DE  DEUTE.  ant.  V.  Díbítorí. 

CARTA  DE  FILOSA.  Capillo  ,  rocodero .,  rocador. 
Colus  vel  pensi  cucullus. 

CARTA  DE  NAVEGAR.  Carta  dc  marear.  Charta 
hydrographica  náutica. 

CARTA  DE  Pago.  Carta  de  pago.  Apocha. 

CARTA  DE  PROcuRACió.  ant.  Escritura  de  poder. 
Mandatum  ;  potestatis  vel  facultatis  jurídica 
transmissio. 

CARTA  DOTAL.  Carta  de  dote.  Dótales  litterae. 

CARTA  d'  orde.  Carta  orden.  Litterae  iussio- 
nis. 

CARTA  FAMILIAR.  Carta  familiar.  Epístola,  lit- 
tera familiaris. 

CARTA  MissivA.  Carta  misiva.  Litterae  mis- 
sivcc, 

CARTA  PASTORAL.  Carta  pastoral.  Litterae  pas- 
torales. 

CARTA  PLÚMBEA,  ant.  Carta  plomada.  Diploma 
sigillo  plúmbeo  munitum. 

ANARSEN  DE  LAS  CARTAS,  f.  usada  en  el  jog. 
V.  Anarsen. 

ARMAR  Ó  ENcoRTAR  LAS  CARTAS,  f.  aot.  V,  Ar- 
mar. 


CAR  1,5 

DONAR  CARTAS,  f.  en  lo  jog.  Dar  cartas.  Pa- 
gellas  lusorias  impertiré  distribuiré. 

NO  VEüRERSE  CAP  CARTA,  f.  teñir  mal  jog.  Nt 
ver  carta.  Male  sortem  in  ludo  cederé. 

PECAR   PER  CARTA  DE  MES,   O  DE' MENOS,  f.  fam. 

Pecar  por  carta  de  mas,  ó  de  menos.  In  ali- 
qua  re  esse  nimium  vel  deficere. 

CARTA BO.  s.  m.  instrumént  de  fustér.  Carta- 
bón. Norma. 

CARTAxMO.  s.  m.  safra  bord.  Cártamo.,  alazor. 
Crocum  hortense. 

CARTEJAR.  V,  a.  ant.  fullejar.  Hojear.  L¡- 
brum  e volvere. 

CARTEJARSE.  v.  r.  Cartearse.  Mutuis  litte- 
ris  communicari. 

CARTELA,  s.  f.  Cartela.  Ménsula. 

CARTÉLL.  s.  m.  Cartel.  Tabula,  edictum. 

PLANTAR  CARTELLS.  Poner  cedulones. 
Edictum  ,  programma  pubJicis  locis  afli- 
gere. 

CÁRTER,  s.  m.  Cartero.  Tabellarius. 

CARTERA,  s.  f.  Cartera.  Cartophorus. 

CARTETA.  s.  f.  dim.  Cartica.  CartuLi. 

CARTILAGÍNÓS ,  SA.  adj.  Anat.  Cartilagi- 
noso. Cartilaginosus. 

CARTILLA,  testimonial  que  s'  dona  ais  Eccle- 
siástics  deis  Ordes  que  se'ls  han  coiiferit. 
Cartilla.  Littera;  testimoniales. 

CANTAR  LA  CARTILLA  Á  ALotí.  f.  fam.  Leerle  ó 
cantarle  á  uno  la  cartilla.  Severiús  aliqueni 
commonere  ,  obiurgare. 

CARTIPAS.  s.  f.  Cartapacio.  Cartaceus. 

b5ssa  de  CARTIPAS.  Cartapacio.  Martophorum. 

CARTRO.  s.  m.  Cartón.  Charta  spissior. 

CARTUTXÉRA.  s.  f.  Cartuchera.  Militare 
marsupium  papyraceis  cucullis  globulis  & 
pulvere  tormentario  infertis,  deferendis. 

CARTUTXO.  s.  m.  Cartucho,  Sacculus  glan- 
dibus  &  pulvere  tormentario  infertus. 

CARTÜXA.  s.  f.  Orde  religi5..  Cartuxa.  Car- 
tusianus  ordo. 

CARTUXA  Convént  de  Cartuxos.  Cartuxa.  Car- 
tusianorum  coenobium. 

CARTUXO.  s.  m.  Religios  de  la  Cartuxa.  Car- 
tujo. Cartusianus. 

CARXOFA.  s.  f.  Alcachofa.  Cinara. 

CARXOFAR ,  CARXOFERAR.  s.  m.  Alca- 
chofal. Locas  cinaris  consitus. 

CARXOFER.  s.  m.  ant.  V.  Carxoféra. 

CARXOFERA.  s.  f.  Alcachofa.  Cinara. 

CAS ,  SSA.  adj.  for.  Nulo.  Cassus. 

CAS,  s.  m.  succes.  Caso.  Casus. 

CAS,  llans,  ocasió,  conjuntura.  Caso.  Occasío, 
opportunitas. 

CAS ,  casualitat.  Caso.  Casus  inopinatus. 

CAS ,  la  especie  ó  assunipto  que  s'  proposa  i 
algú  per  consultarli,  y  sobre  él  qual  se  li 
demana  son  dictamen.  Caso.  Instituía  quces- 
tio  ;  genus ,  status  causs. 

CAS,  en  la  Grammática.  Caso.  Casus. 

CA», 


136  CAS 

CAS ,  ant.  la  fbrma  ó  ayre  en  la  lletra  de  ma. 

Ci7io.  Litter»  ductus. 
CAS  APRETAT.  V.  Apreíat. 
CAS  DE  MENOS   VALER.   Aquell  de  que  resulta 

algún  perjudici  ó  deshonor.   Caso  de  menos 

valer.  Res  aiicui  indecora  ,  indecens. 
CAS   FORTÚiT.  Caso  foTiu'üo.  Casas  fortuitus, 

inopinatus  eventus. 
ANEM  AL  CAS.  f.  fam.   Vamos  al  caso.  Ad  pro- 

positiim  veniainus. 

AQüí  ES  EL  CAS.  f.   V.  AqUÍ. 

ES  CAS  NEGAT.  f.  fam.  Es  caso  negado.  Nequit 
dari ,  concedí,  fieri. 

ESTAR  Ó  NO  ESTAR  AL  CAS.  f.  estar  6  Ho  cstar 
enterat  d'  algún  assumpto.  Estar  ó  no  estar 
al  caso.  Rem  capere  ,  probé  tenere  ,  vel  se- 
cus. 

fír  cas  d'  algú  ,  ó  d'  ALGUNA  COSA.  f.  fam. 
apreciarla.  Hacer  caso  de  alguno ,  tí  de  algu- 
na cosa.  ^Estimare ,  appretiare. 

FÉR  ó  NO  FER  AL  CAS  Ó  PE"l  CAS    ALGUNA     COSA. 

f.  fam.   Hacer  o  no  hacer  al  caso.   Prodesse, 
convenire  ,  ad  rem  pertinere  ,  vel  contra. 

SER  ó   NO  SÉR    DEL     CAS    ALGUNA    COSA.     f.    fam. 

Ser  ó  no  ser  del  caso  alguna  cosa.  Prodesse, 
convenire,  ad  rem  pertinere  ,  vel  contra. 

EN  CAS  QUE  ,  DAT  CAS,    DÜNAT  CAS  QLE.  m.  adv. 

Caso  que ,  en   caso  de  que ,  dado  que.  Dato 

quod. 
EN  TOT  CAS.  loe.  En  todo  caso.  In  quocumque 

eventu. 
NO  Fós  CAS  QUE.  m.  adv.  No  fuese  que.  Ne 

forte. 
PER  ÉL  MATEx  CAS.  m.  adv.  Por  el  mismo  caso. 

Ideo ,  eapropter. 
CASA.  s.  f.  Casa.  Domus. 
CASA ,  lo  conjunt  de  domestics.  Casa.  Familia, 

domestici. 
CASA,   la  descendencia,  6  llinatge  que  té  un 

matéx  nom  de  casa ,  y  vé  d'  un  matex  ori- 
gen. Casa.  Genus ,  stirps. 
CASA  ,  en  lo  jog  deis  escacs  ,  y  de  damas.  Coía, 

escaque.  Lusorii  alveoli  tessella. 
CASA   d'  ayguas.  Botillería.  Gelidarum  potio- 

num  taberna. 
casa  DE  ARGENTAR,  ant.  V.  Scca. 
CASA  DE   BOTGS.   mct.  la  dcsconcertada ,  y  en 

que  no  hi  ha  gobern.  Casa  de  Iüms.  Inordi- 

nata ,  turbulenta  domus. 
CASA  DE  CAMP.  Casa  de  campo ,  quinta.  Villa. 
CASA  DE  DESPESAS.  Casu  de  posada  ,  ó  de  posa- 

das.  Domus  hospitalis. 
CASA  DE  DÉu.  r  iglesia.  Casa  de  Dios.   Tem- 

plum  ,  domus  Deo  sacra. 
CASA  DE  MONEDA.   Cflífl  dc  fíioncda,  Nummaria 

oíHcina. 
CASA  DELS  EXPÓsiTs  Ó  b6rds.  Vid.  Expósít. 
CASA  REAL.  Cosa  real ,  casa  del  Rey.  Domus 

regia. 
CASA  SANTA  ,  la  de  Jerusalem  ,  en  que  está  él 


CAS 

se  pulcra  del  Senyor.  Casa  santa.   Sacra  do- 
mus Hierosolimitana. 
CASA  SOLAR.  Casa  solariega.  Domus  antiqua  & 

nobiiis ,  solo  &  stemmate  insignis. 
ANAR  de  CASA.  f.  fam.  Estar  de  casa.  Domi 

agere  famiiiariter. 
FRANQUEjAR   LA  CASA.  f.  fam.   donar   entrada 

franca  a  ella.  Franquear  la  casa.  JEdis  ad¡- 

tum  tacilem  aiicui  concederé. 
NO  ExiR  de  CASA.  f.  estarse  en  casa.  Guardar 

la  casa.  Domi  remorari. 

NO  TEÑIR   CASA  ,  NI   ALBERG.  f.    fam.    No    íenCf 

casa    ni    hogar.    In    summa    egestate    de- 

gere. 
PARAR  CASA.  f.  Pouef  cüsa.  Domum  parare, 

instruere. 
PARAR  CASA  Á  ALGtJ.  f.  fam.  PonetU  á  uno  casa. 

Domum  aiicui  aptare. 
PARAR  CASA  Á  PART.  f.  dividírse   algú  que  ha- 
bitaba ab  altre  ,  parandse  casa  per  sí.  Apar* 

tar  casa.  Domicilium  disiungere. 
PLEGAR  CASA.  f.   fam.  Arrancar  ó  levantar  la 

casa.  Sedem,  domicilium  alió  transferre. 

SER  LA  CASA  d'  EN  GARLANDA  Ó  DEL  MAL  GO- 
BERN. f.  no  haberhi  orde  ni  concert  en  algu- 
na casa.  Andar  manga  por  hombro.  NuHo 
ordine  regi  domum  ,  familiam. 

SER  MOLT  DE  CASA.  f.  fam.  que  s'  diu  del 
qu'  es  m5!t  familiar  d'  ella.  Ser  muy  de 
casa.  Alicuius  familiae  esse  amicissimum. 

ÉL  DiABLE  VA  PER  CASA.  loc.  V.  Anar. 

CADA    HU    SAB    Á    CASA    SEVA    AHÓNT  s'  HI    PLOU. 

ref.  Cada  uno  sabe  donde  le  aprieta  el  za^ 

pato. 

Est  notum  bene  cuique  pedem  quá  calceus 

urat. 

DICHOSA    ES     LA    CASA    EN    QUE     HI     HA    c5r5nA 

R/SA.  ref.  Do  no  hay  cabeza  raida ,  no  hay 

cosa  cumplida. 

Rasum  ubi  non  caput  est  omnis  res  prospera 

defit. 

EN    CASA  QUE  NO  S'  HI  RENYA  NO  HI  HA  PA.    ref. 

Casa  reñida ,  casa  regida. 
Indóciles  natos ,  cessantem  ni  increpet  he- 
rus 
Uxorem ,  fámulos ,  cunctos  vexabit  egestas. 

KN   LA  CASA  QUE   NO  HI  HA  PA  ,     TOTHOM    CRIDA, 

Y  TOTHOM  TÉ  RAHÓ.  Tcf.  V.  Cridar. 

HOSTES  VINGUÉREN  ,  QUE  DE  CASA  'nS  TRAGUÉ- 
REN:  HOSTES  VINDRÁN  QUE   DE  CASA  'nS  TRAU- 

RÁN.  ref.  V.  Hoste. 
PER  MiLLORÍA  MA  CASA  dexaría.  Tcf.  PoT  me- 
joría mi  casa  dexaría. 
yEdibus  ipse  meas  murem  melioribus  aedes. 

QUI  NO  AD6bA  la  GOTERA  HA  DE  FKR  LA  CASA 

ENTERA,  ref.  V.  Adobar. 

QUI    TOT  HO  VOL  AVERIGUAR    CASA    sfeVA    HA     DE 

PLEGAR,  ref.  V.  Averiguar. 

SAB  MES  ÉL  BOTO  EN  CASA  SEVA  QUE  'l  SABI  BN 
CASA  VEhS  ALTRES.  rcf.  V.  Botg. 

10- 


CAS 

TOTHOM    VOL    LA   JUSTICIA    PERO    NO    PER    CASA 

sí;vA.  Justicia  ,  mas  no  por  mi  casa, 

Adsit  ubique  Themis ,  nostris  procul  sdibus 

absit. 

CASACA,  s.  f.  Casaca.  Chlamys,  túnica  mani- 
cata ,  sagum. 

GIRARSE  LA  CASACA,  f.  met.  faiTi.  Volvcr  casaca, 
Sententiam,  animum  niutare. 

CASADA,  s.  f.  la  familia  d'  una  casa.  Casa. 
Familia ,  domus. 

CASADOR ,  RA.  adj.  qui  te  V  edat  ó  está  en 
estat  de  casarse.  Casadero.  Nubilis. 

CASAL,  s.  ni.  anf.  Arrabal.,  vecindario.  Subur- 
bium  ,  vicinia. 

CASAMENT.  s.  m.  Casamiento.  Coniugium, 
connubium. 

NO    HI    HA    CAP    CASAMENT    POBRE     NI  CAP  MORT 

RICA.  ref.   No  hay  boda  pobre ,  ni  mortuorio 

rico. 

Jactat  opes  cupiens  uxorem  ducere  :  nullas 

Liquit ,  ait ,  moritur  cum   dives  ,  callidus 

hxres. 

RBtíNE     NI    CASAMENT     COMPANYÓ     NO     CONSENT. 

ref.  V.  Rés;ne. 

CASAMENTÉR  ,  RA.  s.  m.  y  f.  qui  propo- 
sa ó  entrevé  en  algún  casament.  Casamente' 
ro.  Matrimonii  conciliator,  vel  concUia- 
trix. 

CASAR.  V.  a.  Casar.  Maritare ,  connubio  iun- 
gere. 

CASAR  ,  posar  en  él  jog.  Meter.  Spondere. 

CASAT    PERE    Qu'    EL    MALANY     T*    ESPERA,     fef. 

Molinillo ,  casado  te  veas  ,  que  así  rabeas. 
Praenatur  mulier  libera  viñeta  viro. 

l'  HOME  QUE  LLUNY  VA  X  CASAR,  VA  ENGANYAT, 

Ó  VA  A  ENGANVAR.  ref.   QuicH  lejos  va  á  ca- 
sar., 6  va  engañado  ^  6  va  á  engañar. 
Qui  petit  uxorem  patria  regione  remotam, 
Fallitur,  aut  ipsam  fallere,  crede ,  cupit. 

CASARSE.  V.  r.  T  heme.  Casarse  el  varón. 
Uxorem  ducere. 

CASARSE  ,  la  dona.  Casarse  la  muger.  Nu- 
bere. 

VAL  MES  CASARSE  QUE  CREMARSE.  fcf.  MaS  Vale 

casarse  que  abrasarse.    Melius   est    nubere 
quam  uri. 
CASAT,  DA.  p.  p.  Casado. 

DESPRÉS  Qu'  HEM  CASAT  ,    Ó   DESPRES  DE   CASADA 

LA  FiLLA  ixín  LOS  CENDRES,  loc.   met.  fam. 

A  la  hija  casada  sálennos  yernos.  Post   bel- 

lum  auxiliuni. 
CASCADURA  DE  MAMELLA.  Pelo.  Lactis 

in  uberibus  muüerum  coagulatio. 
CASCALL.  s.  m.  Adormidera.  Papaver. 
CASCAR.  V.  a.   vulg.   pegar.  Cascar.   Icere, 

percutere  ,  contundere. 
CASCARRIA,  s.  f.  Cazcarria  .,  zarpa.   Lutum 

oris  vestium  adhxrcns. 
CASCARROS,  SA.  adj.  Cazcarriento.  Lutosus, 

¡utu  infectas. 
Tom.  I. 


CAS  i,;r 

CASCARSE.  V.  r.  vuig.  menjarse.  Zamparse, 

Edere. 
CASCAT ,  DA.  p.  p.  Cascado. 
CASCATA.  s.  f.  Cascada.  Praeceps  aquse  lap- 
sus. 

CASCAVELL.  s.  m.  Cascabel.,  cascabillo.  Crus- 

ma. 
TEÑIR  CASCAVÉLLS  AL  CAP.  f.  fam.   Ser  poc  re- 

posat,  teñir  poc  judici.  Ser  un  cascabel.  Ina- 

ni  capite  esse  ,  cerebro  carere. 
CASCA VELLITO.  s.  m.  Cascabelillo.  Prunum 

niinutius. 
CASCO,  s.  m.  de   la  casa ,  de  la   barca   &c. 

Casco.  Ambitus. 
CASCO,  él    de    las    potas   de    las    cavalcaduras. 

Casco.  Úngula. 
CASCO,  péssa^de   1'  armadura    antigua.    Casco., 

casquete.  Cassis. 
ALEGRÉ  D£  CASCOS.  Cosquilucto.  Levis  capite. 
SER   UN  ALBOROTAT   DE   cXscos.  f.  met.  y  fam. 

Tener  los  cascos  á  la  gineta.  Inquietum",  tur- 

bulentum  ,  emotse  mentís  esse. 
CAScú,  CAscuN.  pron,  reí.  ant.  V.  Cada  hu. 
CAS  D'  AVENTURA,  s.  m.  ant.  Caso  fortut- 

to.  Casus  fcrtuitus. 
CASER  ,   RA.  adj.   lo   pertanyént  a'  la  casa  6 

que  s'  fa  ó  cria  en  ella  com  t^la  casera.   Ca- 

Si^ro.  Domesticus. 
REMEY  CASÉR  Ó  CASÓLA.  Remedio  casero.  Medi- 

canientum  domesticum  ,  simplex. 
CASERÍA,    s.  f.    Caserío.    Domorum   conge- 
ries. 

CAbET,  s.  m.  dim.  fam.  é  iron.  1'  arduo  y 
difúii.  Casillo.  Arduus  &  difficilis  casus. 

CASETA,  s.  f.  dim.  Casilla.,  casita.,  casica. 
iEdicula. 

CASI.  adv.  Casi ,  quasi.  Peré  ,  fermé. 

CASI  CASI.  adv.  m.  Casi  casi.  Peré ,  pené ,  pro- 
pemndum. 

CASILLO,  s.  m.  ant.  V.  Mató. 

CASINYOT.  s.  m.  fam.  Casucha.  Domuncula, 
casula. 

CASÓLA  ,  NA.  adj.  casér.  Casero.  Domesti- 
cus. 

CAS0LX,qui  está  mólt  en  casa.  Casero.,  caso- 
lero. Domesticus. 

CASÓLA ,  dit  del  colom.  Duendo.  Domesticus. 

CASPA,  s.  f.  Caspa.  Pórrigo ,  fúrfur. 

CASPJTA.  Especie  de  interj.  que  denota  ma- 
ravella.  Cáspita.  Papae. 

CASQUET.  s,  m.  Casquete.  Cudo. 

CASQUET  de  tinya.  Casquete.  Malagma  porrígi- 
noso  capiti  impositum. 

CASSA.  s.  f.  Cuza.  1'  acciti  de  cassar.  Venatio, 
aucupium. 

CASSA ,  vas  de  métall  axi  dit.  Cazo.  Cacabus. 

CASSA ,  los  atíimals  que  s' poden  cassar  y  los 
cassats.   Caza.  Piaeda  venatione  aut  aucupio 


capta. 

ALSAR  ,  AXECAR  LA   CASSA.  f.   V.    Alsaf. 

Mm 


ANAR 


1.^8  CAS 

ANAR  X  LA  CASSA  d'  ALGUNA   COSA.  f.  mct.  J  fartl. 

Andar  á  caza  de  alguna  cosa.  Diligenter  ex- 

quirere ,  investigare. 
DONAR  CASSA.  f.  Naut.  Duf  caza.  Velis  remis- 

que  hostilem  navim  urgere. 
ESPAXTAR  LA  CASSA.  f.  liiet.  y  fam.  Espantar  la 

caza.  Mínus  opportuné,  inconsulto  res  suas 

agere. 
LA  PORFÍA  MATA  LA  CASSA.  Tcf.   Porfía  mata  la 

caza. 

Indefessa  feras  venantis  dextera  caedit. 
CASSACIÓ.  s.  f.  for.  Casación.  Abrogacio. 
CASSADOR  ,  RA.  s.  m.  y  f.  Cazador.  Vena- 
tor, venatrix  ,  auceps. 
CASSANÉLLA.  s.  f.  V.  Gala  per  fér  tinta. 
CASSAR  ,   V.  a.  animáis.  Cazar.  Venationi, 

aucupio  operam  daré. 
CASSAR.  for.   anuMar.   Casar.  Abrogare  ,  dero- 
gare. 
CASSÉRA.  s.  f.  Cacería.  Venatio. 
CASSERA.  ant.  mátalas  de  plbma.  Plumón.  Culci- 

tra  plumea. 
CASSETA.  s.  f.  la  de  que  usan  los  Apotecaris. 

Cjceta.  Cacabus  ubi  medicamina  diluuntur. 
CASSIAPÍSTÜLA.   s.   f.   Cafíaftstola.  Cassia 

fistularis. 
CAS3Ó.  s.  m.  dim.  Cazo.  Parvus  cacabus. 
CASSOLA.  s.  f.  Cazuela.  Gabata  ,  scutella. 
CASSOLASSA.  s.  f.  aum.  Cuzolon.  Grandius 

vas  íictile. 
CASSOLETA.  s.  f.  dim.  Cazoleta ,  cazolilla. 

Cucumella. 
CASSOLETA  ,  de  la  espasa.  Cazoleta.  Alveolus 

sub  manubrio  ensis. 
CASSOLETA  ,  de   las   armas    de  fog.  Cazoleta. 

Scloppeti  alveolus. 
CASSUSSA.  s.  f.  vulg.  gran  gana  de  menjar. 

Gazuza.  Pames  valida. 
CAST  ,  TA.  adj.  Casto.  Castus  ,  purus. 
CASTA,  s.  f.  generacio,  ó  llinatge.  Casta.  Ge- 

nus,  progenies. 
CASTA,  especie  ó  qualitat.  Castai,  laya.  Genus, 

species. 
CASTAMÉNT.  adv.  m.  Castamente.  Gaste'. 
GASTAN  Y,  N  Y  A.  adj.  color.  Castaño.,  cas- 

tañuelo.  Castaneae  colorem  referens. 
CASTANYA.  s.  f.  fruyt.  Castaña.  Castanea. 
CASTANYA  ,  ampolleta  axí  dita.  Castaña.  Vas  in 

castaneae  formaín  redactum. 
CASTANYA,  él  cabell  iiigat  en  forma  de  castanya. 

Castaña.  Capilli  in  castaneae  modum  confór- 
mate 
CASTANYA  BORDA.  Castaña  regoldana.  Castanea 

silvestris. 
CASTANYA  DE  MAR.  Erizo.  Echinus  marinus. 
CASTANYA  SECA.  Castaña  afilada ,  pilonga.  Cas- 
tanea exsiccata. 
AYGUA  DE  CASTANYAs.  loc.  fam.  V.  Aygua. 
cop  DE   CASTANYA.  Castuñazo,  Ictus  castanea 
illatus. 


CAS 

DE  COLOR  DE  CASTANYA.  Castoño ,  castañuslo^ 
musco.  Gilvas ,  ravus,  castaneus  color. 

PET  QUE  FA  LA  CASTANYA  QUAND  SE  TIRA  SEN- 
SfcRA   AL  FOG.  V.    Pet. 

CASTANYAL.  s.  m.  ant.  V.  Castanyar. 

GASTAN YAR.  s.  m.  Castañal^  castañar.  Cas- 
tanetum. 

CASTANYÉR,  RA.  s.  m.  y  f.  qui  ven  cas- 
tanyas.  Castañero.  Castanearum  venditor, 
venditrix. 

CASTANVER.  s.  m.  arbrc.  Castaño.  Castanea. 

CASTAEYETA.  s.  f.  esclafit  deis  dits.  Cas- 
tañeta. Digitorum  crepitus. 

CASTANYOLA.  s.  f.  planta. /uncia.  Cyperus, 
juncus  quadratus. 

CASTANYÜLAS.  p.  ínstrument  pera  tocar 
regularment  en  balls  comuns.  Castañetas  ^ 
castañuelas.  Crotalum  ligneum. 

CASTANYOLAS ,  testets ,  que  s'  posan  entré  'Is 
dits  de  las  mans  y  s'  toca  ab  éljs  com  ab  ¡as 
castanyolas.  Tejoletas,  Ex  testae  fragmentis 
crepitacula. 

TOCAR  LAS  CASTANYOLAS.  Castañetear.  Crotala 
pulsare ,  percutere. 

CASTEDAT.  s.  f.  Castidad.  Castitas. 

CASTEDAT  CONJUGAL.  Castidad  conjugal.  Casti- 
tas coniugalis. 

CASTÉLL.  s.  m.  Castillo.  Castrum. 

CASTELL  DE  FOG.  CastUlo  de  fuego.  Igniferum 
castellum. 

FÉR  CASTELLS  EN  l'  ayre.  f.  mct.  Hacet  casíi-- 
líos  en  el  ayre.  Vana  spe  eludi. 

CASTELLA.  C«síil!a.  Castella. 

CASTELLÁ,  NA.  adj.  lo  pertanyént  á  Castella, 
ó  '1  natural  d'  ella.  Castellano.  Castellanus. 

CASTELLÁ,  CASTELLAR,  s.  m.  Senyor 
de  un  castéll  y  de  son  territori.  Castellaa., 
castellano.  Castellanus. 

CASTELLANIA.  s.  f.  Senyoría  ó  jurisdicció 
del  Castella.  Castellam'a.  Castellani ,  aut  ar- 
éis custodis  territorium. 

CASTELLÉT.  s.  m.  dim.  Castillejo  ,  casti- 
Huelo.,  castillete.  Parvum  castellum. 

CASTEYL.  s.  m.  ant.  V.  Castéll. 

CASTIAR.  V.  a.  ant.  V.  Castigar. 

CASTIG.  s.  m.  Castigo.  Punitio. 

cÁSTiG.  remey  de  que  usan  los  Cirurgians.  V. 
Cáustic. 

CASTIGADOR ,  RA.  s.  m.  j  f.  Castigador, 
Castigator. 

CASTIGAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Cástig. 

CASTIGAR,  v.  a.  Castigar.  Puniré  ,  castigare. 

CASTIGAR,  mortificar,  afligir.  Castigar.  Casti- 
gare ,  affligere. 

QUI  bí;  ama  be  castiga,  ref.  V.  Amar. 

CASTÍGAT  ,  DA.  p.  p.  Castigado. 

CASTIS ,  SA.  adj.  lo  que  es  de  bon  origen  y 
casta.  Castizo.  Nobili  genere  ortus. 

ESTiL  CASTIS.  Estilo  casítzo  ,  casto.  Pura  & 
emendata  locutio. 

CAS- 


CAS 

CASTÍSSIM ,  MA.  adj.  jup.  Castísimo.  Cas- 
tissimus. 

CASTLA.  s.  m.  V.  Castellá,  en  lo  sentit  de 
Senyor  de  Castéll. 

CASTLANÍA.  s.  f.  V.  Castellanía. 

CASTOR,  s.  m.  animal.  Castor.  Castor,  líber. 

CASTOR,  especie  de  roba.  Castor.  Castorea  fibri- 
na tela. 

CASTRADOR,  s.  m.  Castrador  ,  capador. 
Castrator. 

CASTRAR.  V.  a.  Castrar^  capar.  Casfrare. 

CASTRAT.  p.  p.  Castrado ,  capado. 

CASTRAT.  s.  in.  V.  Crastat. 

CASTRENSE,  adj.  Castrense.  Castrensis. 

BENS     CASTRENSES  ,    Ó    CASI     CASTRENSES.    B'ietieS 

castrenses  ó  quasi  castrenses.  Peculium  cas- 
trense ;  bona  militari ,  aut  literarum  studio 
acquisita. 

CASU.  adj.  ant.  V.  Cada  hu. 

CASUAL,  adj.  Casual.  Fortuitus. 

CASUALITAT.  s.  f.  Casualidad.  Fortuitus, 
inopinatus  eventus. 

CASUALMÉNT.  adv.  ra.  Casualmente,  aca- 
so. Fortuito ,  casü. 

CASUISTA,  s.  m.  Casuista.  Moralis  scientise 
peritus. 

CASULLA,  s.  f.  Casulla.  Planeta ,  casulla. 

CATAFAL.  s.  m.  él  que  s'  fa  per  alguna  fun- 
ció  pública.  Tablado.  Tabulatum. 

CATAFAL,  en  que  s'  fa  justicia  d'  algú.  Cadalso. 
Perale  pegma. 

CÁTALA ,  NA.  adj.  Catalán.  Catalanas. 

CATALAGA.  s.  f.  ant.  V.  Catálog. 

CATALANESC ,  CA.  adj.  ant.  V.  Cátala'. 

CATALOG.  s.  m.  Catálogo.  Catalogus. 

CATAPLASMA,  s.  m.  Cataplasma.  Cataplas- 
ma ,  emplastrum. 

CATAPULTA,  s.  f.  Catapulta.  Catapulta. 

CATARANYA.  s.  f.  ancell  nocturno.  Catara' 
ña.  Cataracta. 

CATARATA,  s.  f.  Catarata.  Oculi  suffusio. 

CATARATA ,  nuvól  carrcgat  d'  aygua.  Catarata. 
Cataracta. 

TRAURER    LAS    CATARATAS    DELS    ULLS.  f.  Batir 

las  cataratas.  Oculi  suffusionem  ,  concretum 

humorem,  pupillam  obruentem  avellere,  ex- 

trahere. 
CATARINA.  3.  f.  nom  de  dona.  Catalina.  Ca- 

tharina. 
CATASTA,  s.  f.  ant.  Catasta.  Catasta. 
CATASTRO,  s.  m.  Catastro.  Vectigal  commu- 

ne  super  agros ,  res  inimobiles  aut  redditus 

perpetuo  inipositum. 
CATÁSTROFE,  s.  f.  Catástrofe.  Catastrophe. 
CATAU.  s.  m.  Ostugo.  Latebra. 
CATAU.   met.  ¿1   lloc  ahont  regularmént   acud 

r\oú.  Guarida.  Receptaculum. 
CATfXISiVIE.  s.  m.  Catecismo.  Catechismus. 
CATECÚMENO,  s.  m.  Catecúmeno.  Caiechu- 

nienus. 


139 


CAT 

CÁTEDRA,  s.  f.  Cátedra.  Cathedra. 

CÁTEDRA  ,  empleo  del  Catedral ic.  Cátedra. 
Cathedratici  munus. 

CÁTEDRA  ,  la  facultat  que  enseña  algun  Cate- 
dráiic.  Cátedra.  Scientia  iii  Cathedra  expó- 
sita. 

CÁTEDRA ,  la  dignitat  Pontificia  ó  Episcopal. 
Cátedra.  Pontificia,  vel  Episcopalis  dignitas. 

CATEDRAL,  s.  f.  Catedral.  Cathedralis  Ecclesia. 

CATEDRATIC.  Catedrático.  Cathedraticus. 

CATEDRILLA.  s.  f.  Catedrilla.  Inferior  ca- 
thedra. 

CATEGORÍA,  s.  f.  Categoría.  Cathegoria. 

CATEGÓRIC,  Ca.  adj.  Categórico.  Cathe- 
goricus. 

CATEGÓRIC AMÉNT.    adv.  m.   Cotegórica^ 

mente.  Praecisé  ,  non  ambigue. 
CATEQUíSAR.  v.  a.   instruir  en  la  doctrina 

christiana.  Catequizar.  Catechizare. 
CATEQUíSAR.  met.  persuadir  ó  induir  á  algu,  á 
fer  ó  consentir  á  alguna  cosa  que  repucrnaba. 
Catequizar.  Persuadere  ,  inducere. 
CATEQUISAT,  DA.  p.  p.  Catequizado. 
CATEQUISTA,  s.  m.  Catequista.  Qui  doctri- 

nae  christiana;  elementa  trad-it. 
CATERVA,  s.  f.  Caterva.  Caterva  ,  copia. 
CATHREDANT,    CATHEDRANT.   s.   m. 

ant.  V.  Catedratic. 
CATIFA.  s.  f.  Alcatifa ,  alfombra.  Tapes. 
CATIU,  VA.  s.  m.  y  f.  Cautivo.  Captivus. 
cATÍu.  s.  m.  ant.  V.  Cautiveri. 
CATIVAR.  V.  a.  ant.  V.  Cautivar. 
CATIVAT,  DA.  p.  p.  V.  Cautivat. 
CATIVERI.  s.  m,  ant.  V.  Cautiveri. 
CATÓLIC,  CA.  adj.  universal.  Católico.  Ca- 

tholicus. 
CATÓLIC,  lo  ceit,  infalible,  de  fe  divina,  com 
dogma   catdlic  ,    religió   católica.   Católico. 
Fide  certum,  catholicum. 
CATÓLIC,  cA.  el  que  professa  la  religio  católica. 

Católico.  Catholicus. 
CATOLICISME.  s.  m.  la  creencia  de  la  Igle- 
sia católica.  Catolicismo.  Catholicae  Ecclesl» 
fides. 
CATOLICISME  ,  la  comunitat  deis  que  vivim  en 
la  Religió  católica.  Catolicismo.   Catholicae 
Religionis  cultores  ,  professores. 
CATOLICISSIM  ,  MA.  adj.  sup.  Catolicísimo. 

Valde  catholicus. 
CATÓPTRICA.  s.  f.  Catéptrica.  Catoptrica. 
CATORSE.  adj.  Catorce.  Quatuordecim. 
CATORSE  ,  NA.    adj.    Catorceno.   Decimus 

quartus. 
CATRE,  s.  m.  Catre.  Lectulus  poriabilis. 
CÁTREDA.  s.  f.  V.  Cátedra. 
CATUFOL.  s.  m.  Arcaduz.,  cangilón.  Congius, 

amphora. 
CATXASSA.  s.  f.  Cachaza.  Tranquillitas  animi. 
CATXO.  jog  de  cartas.  Cacho,  Pagellarum  lu- 
dus, 

CAU. 


J40  CAU 

CAU.  s.  m.  Madriguera.  Ciiniculus. 

CAU,  ó  forat  de  llagardaxos.  Liígartera.  Lacer- 

toriim  cavea. 
CAU.  met.   él   paratgé  ahbnt  va  ó  acud  regular- 

ment  algú.  Guarida.  Receptaculum. 
CAU.  met.  él   paratgé  en  que  está  ó  s'  recull 

algú.  Alanida.  Receptaculum. 
CAU ,  de  grills.  Grillera.  Grüli  cavea. 
CAU  DE  LLADRES.   él  paratgé  ahbnt  se  recúllen. 

Ladronera ,   cueva    de    ladrones.    Latronum 

receptaculum. 
CAUCIÓ.  s.  f.  Caución.  Cautio,  cautela. 
CAUCió   d'   indemnitat.   Caución    de   indemni- 
"    dad.  De  alterius  indemnilate  sponsio. 
CAUCIÓ   FiDEjussoRiA.   for.    Caucíon  fidejusoria, 

Cautio  fideiussoria. 
CAUCIÓ  juRATORiA.   Caucton  juraíoria.  Cautio 

juratoria. 
CAUCÍÓNAMÉNT.  s.  m.  ant.  V.  Caució. 
CAUCIONAR.  V.  a.  Prestar  caución.  Pro  ali- 

quo  spondere. 
CAUDALÓS,   SA.   adj.   dit  deis  rius ,  rieras, 

&c.  Caudaloso.  Copiosus ,  abundans. 
CAUDALÜSÍSSIM,  MA.  adj.  sup.  Caudalosí- 
simo. Valde  copiosus,  abundans. 
CÁURER.  V,  n.  Caer.  Cadere. 
cÁURER.  met.  á  alguna  pact ,  estar  alguna  po- 

blació,  camp,  &c.  situada  en  tal  ó  qual  part. 

Caer.  In  hoc  vel  in  iilo  loco  situm  esse. 
cXuRER.  met.  alguna  festivitat  en  cert  temps  ó 

die.  Caer.  In  certum  diem  festum  incidere. 
CÁURER  Á  PLOM.  f.  Caer  á  plomo.  Ad  perpen- 

diculum  cadere. 
cXuRER  AL  BERTROL.  f.  met.  V.  Bertrol. 
CÁURER   AL  uLL.   f.   Henchir   ó  Iknar  el  ojo. 

Máxime  arridere  ,  placeré  omnino. 
CÁURER  Á  LA  TRAMPA,  f.  Caer  en  el  garlito ,  en 

el   lazo ,   en   el  señuelo ,  en  la   trampa  ,  &c. 

In  laqueuin  incidere. 

CÁURER   Á   LAS  MANS  DE  LA  JUSTICIA  ,  DEI.3  ENE- 

Mics,  &c.  f.  Caer  á  las  manos  de  la  justicia., 

de  los  enemigos ,  &c.   In  alterius  potestateni 

venire ,  incidere. 
CÁURER,  algún   edifici,  máquina  ó  cosa  sem- 

blant.  f.  Venirse  al  suelo.  Ruere. 
CÁURER  BE  ó  MAL  ALGUNA  COSA.  f.  met.  y  fam. 

escáurer   ó   no   escáurer.   Caer   bien   ó  mal. 

Unum  alteri  aptari  aut  secus. 
CÁURER  CALAMARSA.  f.  V.  Calamarsejar. 
CÁURER  coM   UN   SAc.   f.  vulg.  V.  Cáurer  tot 

plegat. 

CÁURER  d'  ALT   X  EAX.    f.  V.  Alt. 
CÁURER  DE   BIGOTIS.  f.  V.    BigOt¡. 

CÁURER  DE  cuL.  f.  Sentarse.  In  clunes  cadere. 
CÁURER  d'  ESQUENA,  f.   Caer  de  espaldas.  In 
dorsum  labi. 

CÁURER   DE  LA  GRACIA,  DEL   EMPLEO  ,   DEL  VA- 

LiMENT.  f.  Caer,   Fortunam  aut  dignitatein 
amittere  ,  de  statu  deturbari. 
cÁuRKR   DE  MADUR.  f.  mst.  yfam.  Caerse  de 


CAU 

maduro.   Prre   longrcvá  aetate  deficere  ,  dis- 

solvi. 
CÁURER  DE  MEMORIA,  f.  Dar  de  cógete.  In  oc- 

cipitiuní  prolabi. 
CÁURER  DE   MORROS,  f.  vulg.   Cuet  de  hocicos. 

Cadere  soluní  ore  quatiendo. 
CÁURER  DE  SON.  f.  met.  y  fam.  Caerse  de  sueño. 

Somno  gravari. 
CÁURER  DE  s6n  pes.  f.  Cacrsc  de  su  peso.  Renj 

certam  &  constantein  esse. 

CÁURER  DEL  ASE.  f.  V.  Ase. 

CÁURER  EL  SOL,  EL  DÍA,  LA  TARDE,  f.  met. 

Caer.  Cadere  ,  occumbere  ,  ad  occasum  ver- 
ge  re. 
CÁURER  EN  ALGUNA  COSA.  f.  met.  Venir  en  co- 

nexement  d'  ella.  Caer  en  alguna  cosa,   Rem 

capere  ,  intelligere. 
CÁURER  EN  ALGÚN  ERROR,  f.  Cúer.   Cadcre   in 

errorem  ,  damnum. 
CÁURER  EN  DESGRACIA,  f.  met.  y  fam.  Caer  en 

desgracia.  In  alicuius  offensionem  cadere. 
CÁURER  EN  GRACIA,  f.  Caer  en  gracia.  Alicuius 

gratiam  inire. 
CÁURER  EN  LA  TENTAció.  f.   Caer  en  la  tentw 

don.  In  tentationem  labi. 
CÁURER  LA  BABA.  f.  met.  V.  Baba. 
CÁURER  LA  BALANSA.  f.  V.  Balansa. 

CÁURER  LA  CARA  DE  VERGONYA.  f.  met.  y  fam. 

Caérsele  á  alguno  la  cara  de  vergüenza.   Ve- 
recundia sutTundi. 
CÁURER  LA  NEULÉLLA.  Caerse  la  paletilla.  Sto- 
machi  cartilaginem  relaxar!. 

CÁURER    LA     PAGA  ,    LA    PENSIÓ  ,  &C.    f.    met.  y 

fam.  Caer.  Redditus  alicui  provenire. 
CÁURER  LA  soRT.  f.  Caer.  Sortem  alicui  cadere. 
CÁURER  LAS  ALAS,  f  met.  V.  Ala. 
CÁURER  LAS  LLÁGRiMAS.   Saltarse  las  lágrimas. 

Lacrymas  erumpere. 
CÁURER   MALALT.   f.  Caer  enfermo .,  enfermar m 

In  morbum  incidere. 
CÁURER  ROSADA.  Rociar .  Rotare. 

CÁURER    TOT     LLARG    Ó    DE    LLARG  Á  LLARG.  f. 

Caer  de  plano.  Cadere  in  pleno. 
CÁURER   TOT  PLEGAT.   f.  Dar  con  el  cuerpo  en 

tierra  :  Dar  consigo  en  el  suelo.  Ruere. 
DEXAR  CÁURER.  f.  Dcxar  caer.  Dimittere. 

DEXAR  CÁURER  ALGUNA   ESPECIE   EN   LA  CONVER- 

Sació.  f.  met.  y  fam.  Dexarse  caer  alguna 
cosa  en  la  conversación.  Consulto  &  artiñ- 
ciosé  verba  faceré  ,  incuriam  simulando. 

DEXARSE  CÁURER  ALGUNA  COSA  DE  LA  MA  DE 

pRopósiT.  f.  Hacer  caediza  una  cosa.  Ex  in- 
dustria rem  demittere. 

PER  CÁURER..  f.  tirar  á  térra.  Derribar.  Deji- 
cere. 

FER  CÁURER  X  ALcd.  f.  met.  Ferli  perdrer  la 
privansa ,  estimació,  ó  digaitat  adquirida. 
Derribar.  De  grada  deiicere. 

FER  CÁURER  DE  LA  BAKCA  X  ALGü.  f.  V.  Ban- 
ca. 


CAU 

FA  CXURER  LAS  DÉNTS  ;  ÉT  CAURIAN  LAS  D¿NTS. 

loe.  fam.  ab  que  s'  néga  alguna  cosa  de 
inenjar  ,  especialmént  dóisa,  a  las  criaturas. 
No  i,  que  se  te  caerán  los  diintss.  Minimh 
dabo  ,  ne  decidant  dentes. 

FER  CÁURER  LAS  ALA5.  f.   V.  Ala. 
TOCAR  Á  TÍMPS  DE3PRES  Qu'  HA  CAYGUT    LA    PE- 
DREGADA, f.  met.  V.  Pedregada. 

AL    CÁURER    DE    LA    FULLA,     m.      adv.    Al     CUef 

de  la  hoja.  Autumnali  tempere. 

QUI  ENDÉVANT  NO  MIRA  ENDERRERA  CAU.  Tcf. 

Qujew  adelante  no  mira  ,  atrás  se  queda. 
pui  nil  providit,  proficit  ille  nihil. 

CÁÜRERHI,  compe'ndrer  alguna  cosa.  Caer 
en  ello.  Capere  ,  comprehendere  aliquid. 

CAUSA,  s.  f.  principi  que  produex  alguna  co- 
sa. Causa.  Causa. 

CAUSA,  fi,  motiu,  ó  ralló.  Causa.  Occasio,  finís. 

CAUSA,  for.  plét.  Causa.  Lis,  quaestio. 

CAUSA,  ant.  V.  Cosa. 

CAUSA  FINAL.  Causa  final.  Causa  fínalis. 

CAUSA  LUCRATIVA.  Causa  lucrativa.  Causa  lu- 
crativa. 

CAUSA  MOTIVA  Ó  IMPULSIVA.  Cüuso  motiva  ó  im- 
pulsiva. Causa  inducens. 

CAUSA  PRIMERA ,  la  que  ab  independencia  ab- 
soluta produex  1'  efecte.  Causa  primera. 
Deus,  prima  rerum  causa. 

CAUSA  PÍBLicA.  Causa  pública.  Bonum  publi- 
cum,  res  publica. 

CAUSA  SEGONA ,  la  que  produex  1'  efecte  ab  de- 
pendencia de  la  primera.  Causa  segunda. 
Causa  secunda. 

VAL  MES  UN  DOLÉNT  AJUST  QUE  'l  MILLOR 
PLÉT    ,     Ó     QUE     UNA     BONA     CAUSA.     Tcf.     V. 

Ajust. 
CAUSAL,  s.  f.  rahó ,  motiu.  Causal.  Causalis 

ratio. 
CAUSANT.  s.   m.  for.    Causante.   Maioratüs 

aut  alicuius  iuris  fundator. 
CAUSAR.  V.  a.  Causar.  Causare. 
CAUSAR  ,  ser  causa  ,  motiu  ,  ú  ocasió.  Causar. 

In  causa  esse  ut  aliquid  eveniat. 
CAUSAT,  DA.  p.  p.  Causado. 
CAUSTIC.  s.  m.  Cáustico.  Causticus. 
CAUTAMÉNT.  adv.  m.   Cautamente.   Cauté, 

prudenter. 
CAUTELA,   s.   f.  la  precaucid  y  reserva  ab 

que  s'  va  en  algunas  cosas.  Cautela.  Cautela, 

cautio. 
CAUTELAR.  V.  a.  CíJüíeZar.  Cavere,  provi- 

dere. 
CAUTELAT,  DA.  p.  p.  Cautelado. 
CAUTELOS,  SA.  adj.  Cauteloso.  Cautus,  ver- 
sutas. 
CAÜTELOSAMÉNT.  adv.  m.  Cautelosamente. 

Cauté. 
CAÜTELOSÍSSIMAMÉNT.    adv.    m.    sup. 

Cautelosísimamente.  Valde  cauté. 
CAUTERI.  s.  ni.  Cauterio.  Cauterium. 

Tom.  I. 


CAU  141 

CAUTERI.  met.  Cauterio.  Remedium  ,  medicina, 
correctio. 

CAÜTERISACIÓ.  s.  f.  Cauterización.  Caute- 

rizatio. 
CAUTERISAR.  v.  a.  Cauterizar.  Cauterizare, 

caiitario  adurere. 
CAUTERJSAT,  DA.  p.  p.  Cauterizado. 
CAUTO,  TA.  adj.  Cauto.  Cautus. 
CAVA.  s.  f.  certa  vena.  Cava.  Vena  cava. 
CAVAC.  s.  in.  Azada.  Ligo. 
CAVADA,  s.  f.  r  acció  de  cavar.  Cai'a.  Cava- 

tio  ,  cavatura. 
CAVADOR,  s.  m.  Cavador.  Cavator. 
CAVADURA,  s.  f.  1'  accio  de   cavar.   Cava. 

Fossio ,  cavatio. 
CAVALCANT.  s.   m.   ant.  qui   va  á  cabalL 

Cabalgador.  Equitans,  equo  insidens. 
CAVALCATA.  s.  f.  ant.  V.  Cavalcada. 
CAVALER,  CAVALIER.  s.  m.  ant.  V.  Ca- 

baller. 
CAVALGADURA.  s.  f.  ant.  V.  Cabalcadura. 
CAVALGAR.  v.  n.  ant.  V.  Cabalcar. 
CAVALLER.  s.  m.  ant.  Lloc  eievat  per  col- 
locar  i'  artilleria.  Caballero.  Agger. 
CAVALLERS.  p.  ant.   bañes  de°llit.    Pies  de 

cama.  Lecti  fulera. 
CAVALLERÍL,  CAVALLERIVOL.  adj.anc. 

V,  Caball¿rese. 
CAVAR,  v.  a.  Cavar.  Fodere. 
CAVAR,    met.    pensar  intensamént    en    alguna 

cosa.  Cavar.  Vehementi ,  intensissimá  cura 

aliquid  meditari ,  evolvere. 
CAVAR,  ant.  V.  Excavar. 
CAVAR  EN  DiNs.  f.  Profundar.  Penetrare. 
CAVAR  FONDO,  f.  alguH  terrcno.  Ahondar.,  pro- 

fundar.  Altiüs  fodere. 
CAVAR  FONDO,  f.  met.  compéndrer,  penetrar  lo 

profundo  d'  alguna  cosa.  Ahondar .,  profun- 
dizar. Litensiüs  rem  caliere,  perpendere. 
CAVAR.  \ .  n.  anar  las  materias  profundisand  y 

pudrind  la  carn.    Cavar.    Apostematis    pus 

interius  penetrare ,  permeare. 
CAVAT ,  DA.  p.  p.  Cavado. 
CAVAYL.  s.  m.  ant.  V.  Caball. 
CAVERNA,  s.  f.  Caverna.  Caverna. 
CAVILLACIO.  s.  f.  Cavilación.  Cavillatlo. 
GAVILLAR.   V.  a.   Cavilar.   Intensiori   quáia 

par  est  mejite,  subtlüüs  rem  meditari. 
CAVIL'LÓS  ,   SA.  adj.  Caviloso.  Cavillosus, 

cavillator. 
CAVITAT.  s.  f.  Cavidad.  Cavum ,  cavositas. 
CAXA.  s.  f.  Arca.  Arca. 
CAXA  DE   coTXE.   Caxa   de  coche.  Essedi  locus 

ubi  sedile  instruitur. 
CAXA  ,  d'  escopeta  ,    y   altres  armas  de  fog. 

Caxa.  Ligneae  catapult;E  compages. 
CAXA ,  d'  imprémpta.   Caxa.  Loculi  ad  littera- 

rum  typos  separandos. 
CAXA  DE  MORTS.  Atüud ,  caxa.  Sandapila ,  lo- 

culus. 

Nn  CAXA, 


142  CAX 

CAXA  ,  en   lo  comers.   Caxa.    ^rarium ,,  celia 

nummaria. 
CAXA,  en  los  correus.  Caxa.  Tabellaria  domus: 

Domus  publica  fxcipiendis  epistolis. 
CAXA  ,  la  de  pared  que  s'  fa  en  las  canonadas  ó 

aqueductos  p:r  resguard  deis  canóns.  At^r- 

xea  ,  ataxia.  Lateritius  canalis  tuborum  se- 

riem  in  aqueductis  includens. 
LLiBRE  DK  CAXA.  Libro  de  caxa.  Supputationum 

liher ,  regestum. 
CAXAL.  s.  m.  Muela.  Dens  molaris. 
CAXAL    DEL   sENv.    Cordül ,  muela   del  juicio. 

Dens  caninus. 
ARREL  DE  CAXAL.  V.  Arrel. 
TEÑIR  CAXALS.  f.  Hiet.  teñir  dificultat  ó  ser  mblt 

difícil   la    execució    d'   alguna   cosa.   Tener 

uñas  :  Tener  pelos.  Difficile  adniodum  esse. 

TRAURER    FOG    PE    'lS    CAXALS.     f.    Hiet.    J    fam. 

Echar  chispas.  Subirasci,  iracundia  scandes- 
cere. 

DEU    DONA    FAEAS  Á  QUI  NO  TE  CAXALS.    ref.    Da 

Dios  habas   á  quien  no  tiene  quixadas :  Da 
Dios  almendras  á  quien  no  tiene  muelas. 
Gingiva;   quandoque   Deus     dat    amygdala 
inermi. 

CAXALADA.  s.  f.  1'  acció  de  mossegar.  Mor- 
disco., mordiscan.  Morsus. 

CAXALADA ,  él  tros  que  s'  separa  d'  alguna  cosa 
mcssegandla.  Mordisco.,  mordiscan  .,  bocado. 
Frustum  morsu  exscissum. 

MENJARSE   AB  QUATRE  CAXALADAS   ALGUNA  COSA. 

loe.  menjársela  ab  molta  brévédat.  Comerse 
en  uno  ó  dos  bocados  alguna  cosa.  Votare,  fes- 
tinanter  comedere. 

CAXALADETA.  s.  f.  dim.  bocinet  d'  alguna 
cosa  de  menjar.  Bocadillo.  Buccella. 

CAXALEJAR.  v.  a.  Mordiscar.  Morsicatim 
sciiidere. 

CAXALER.  s.  ni.  ant.  V.  Arranca  caxals. 

CAXÉR.  s.  m.  Caxero.  Capsse  argentarise  ad- 
minister;  supputationum  prsefectus. 

CAXETA.  s.  f.  dim.  Arquita .,  arquilla.  Áren- 
la. 

CAXETA  ,  per  arreplegar  las  caritats.  Cepo., 
cepillo.  Pyxis. 

CAXISTA.  s.  m.  en  1'  Imprempta ,  T  Oficial 
que  compon.  Caxista. 

Compositor  ;  litterarum  ordinator  in  arte  ty- 
pographica. 

CAYGUDA.  s.  f.  r  acció  de  caurer.  Caida. 
Casus. 

CAYGUDA,  la  de  las  robas  penjants,  com  tapi- 
cerías ,  cortinas  &c.  Caida.  Aulsorum  lon- 
gitudo. 

ANAR   DE   CAYGUDA.  f.  V.  Anaf. 

CAYGUT,  DA.  p.p.  Caido. 

CAYCUT,  DA.  adj.  met.  desgayrat.  Desmazalado. 

Laxus. 
CAYGÜT    d'   ALAS  ,    d¡t   del  batrct.  V.  Ala- 

baix. 


CAY 

CAYLAR.  V.  r.  V.  Callar. 

CAYMAN.  s.  m.  animal  amfibío.  Cayman.  Co- 

codrylus. 
CAYMENT.  s.  m.  ant.  V.  Cayguda. 
CAYRE.   s.  m.  canteJl.  Esquina  .¡  canto,  kn- 

giilus. 
CAVRE.  ant.  V.  Quadro. 
CAYRÉLL.  s.  m.  V.  Cayre. 
CAYRÉLL  ,  part  de   la  cabellera  manliévadlsaa. 

Cayrel.  Adsciti  capillamenti  circulus. 
CAYRELL.  ant.  V.  Flétxa  ,  sageta. 
CAYRO.  s.  m.  Ladrillo  quadrado.  Later  qua- 

dratus. 
CAZAUN.  adj.  ant.  V.  Cada  bu. 

CE. 

CEBA.  s.  f.  Cebolla.  Caepa. 

CUA  DE   CEBA.   V.  Cua. 

LLAVOR  DE  CEBA.  Cebollino.  Caepina. 
PLANTÉR  DE  CEBA.  CcbolUno.  Cepullse  planta» 
tioni  idoneae. 

TERRA    PLANTADA    DE     CEBAS.    Ctíbollar.    Csepe* 

tum. 

vENEDÓR  DE  CEBAS.  Cebolkro.  Csparum  ven- 
ditor. 

CEBASSA.  s.  f.  aum.  Cebollón.  Caepa  grandis. 

CEBETA.  s.  f.  dim.  Cebolleta.  Capulla ,  tene- 
rior  caepa. 

CEBOLLI.  s.  m.  ant.  V.  Llavor  de  ceba. 

CEBRIA.  Nom.  d'  home.  Cipriano.  Cypria- 
nus. 

CEC,  CECH.  s.  m.  ant.  V.  Cégo. 

CECINA,  s.  f.  p.  u.  carn  salada  de  bou  ó  altre 
animal  axuta  y  assecada  al  fum,  al  sol,  ó 
al  ayre.  Cecina.  Caro  solé  ,  fumo,  aere  ex- 
siccata  ,  indurara  ,  condita. 

CEDAS,  s.  m.  Cedazo.  Incerniculum. 

CEDASSET.  s.  m.  dim.  Cedacillo ,  cedacito^ 
cedazuelo.  Scribellum  ,  parvum  incernicu- 
lum. 

CEDIR.  V.  a.  dar ,  transferir.  Ceder.  Cederé. 

CEDiR ,  rendirse  ,  subjectarse.  Ceder.  Alicui 
sese  subiicere. 

CEDIR ,  resultar  alguna  cosa  en  bé  ó  mal  d'  al- 
gú.  Ceder.  In  alicuius  commodum ,  vel  in- 
commodum  cederé. 

CEDIR.  disminuir,  mitigarse,  com:  cedir  él 
dolor,  la  fébre.  Ceder.  Mitigari. 

CEFALLOS,  SA.  adj.  ant.  V.  Balbuciént. 

CEDRO,  s.  m.  árbre.  Cedro.  Cedrus. 

CÉDULA,  s.  f.  Cédula.  Schedula. 

cédula  de  preeminencias.  Cédula  de  preemi- 
nencias. Regale  privilegium  ,  prrerogativa, 
ab  officii  obligatione  immunes  reddens. 

CÉDULA  INTRODUCTORIA,  for.  Libclo  introductO' 
rio.  Libellus,  supplicatio. 

cicDULA  REAL.  Ct'dula  real.  Regium  diploma. 

CEFÁLICA,  s.  f.  certa  vena.  Cefálica.  Vena 
cephalica. 

CE- 


CEG 

CEGALLOS,  SA.  adj.  ant.  qui  t^  'Is  ulls  ber- 
mells  ,  ó  plorbsos.  Cegajoso.  Lippus. 

CÉGAMÉNT.  adv.  m.  Ciegamente.  Caecé ,  te- 
meré ,  inconsulté. 

CEGAR.  V.  a.  ant.  llevar  la  vista.  Cegar.  Cae- 
care. 

CEGAR.  V.  n.  ant.  perdrer  la  vista.  Cegar.  Caii- 
gare  ,  cíecutire  ,  cacar!,  obcaecari,  oculorum 
lumlne  orbari. 

CEGAR,  met.  ofuscar  1'  entenimént,  la  rahó. 
Cegar.  Excaecare. 

i  cÉGAs.  m.  adv.  A  ciegas.  Csecé,  inconsulté, 
temeré. 

CÉGO ,  GA.  s.  m.  y  f.  Ciego.  Caecus  ,  excx- 
catus. 

CEGÓ  ,  met.  posseít  d'  alguna  passió.  Ciego. 
Caecus  animo. 

TORNARSE  CÉGO.  Cegar.  Oculoxum  lumine  or- 
bari. 

k  LA  TERRA  DELS  CÉGOS  QUI  NO  TÉ  SINO  UN  ULL 

ES  REY.  En  tierra  de  ciegos  el  tuerto  es  Rey. 
Caecorum  in  patria  colitur  pro  Principe  lus- 
cus. 

CEGÓNYA.  s.  f.  V.  Cigonya. 

CEGÓNYA  ,  CEGONYAL. ,  per  trautcr  aygua.  ant. 
Cigotíal.  Pertica  putealis. 

CÉGUEDAT.  s.  f.  Ceguedad.  Caecitas. 

cíguedat.  met.  aMucinació.  Ceguedad.  Animi 
caecitas. 

CEGUERA,  s.  f.  Ceguera.  Cscitas. 

CEGUET.  s.  m.  dim.  Cieguezuelo ,  ceguezuelo^ 
cieguecillo  ,  ceguecillo  ,  cieguecico ,  cieguecito. 
Caeculus. 

CEGUETA.  s.  f.  dim.  Cieguecilla,  cieguecita. 
Caecula. 

CEGUETAT.  s.  f.  ant.  V.  Ceguedat. 

CEL.  s.  m.  1'  orbe  diáfano ,  que  circuex  la 
térra.  Cielo.  Caelum. 

CEL ,  la  gloria  celestial.  Cielo.  Caelum. 

CEL  ,  r  atmósfera.  Cielo.  Atmosphera. 

CEL,  pron.  ant.  V.  Aquel!. 

ANARSEN  AL  CEL.  f.  Ir  al  Cielo :  Volar  al  Cielo. 
Ad  caelum  convolare. 

GUANYAR  ÉL  CEL.  f.  Ganar.,  comprar^  conquis- 
tar el  Cielo.  Cíelum  virtutibus  assequi,  com- 
parare. 

ESTAR  EN  UN  CEL.  f.  met.  cstar  Ilibre  de  tota 
molestia.  V.  Estar  en  la  gloria. 

SEMBLAR  UN  CEL.  f.  met.  y  fam.  ab  que  s'  ex- 
presa que  algún  temple  ó  alrre  lloc  está 
molt  il'luminat ,  ó  adornat.  Estar  hecho  un 
Cielo.  Splendore  &  ornatu  affluere ,  splen- 
descere ,  micare. 

VEURER  LO  CEL  oBERT.  f.  met.  Gcórrer  algún 
medi  per  exir  d'  algún  apuro.  Ver  los  Cielos 
abiertos.  Inopinatam  spem  affulgere. 

CELADA,  s.  f.  armadura  antigua  del  cap.  Ce- 
lada. Cassis ,  galea. 

celada,  ant.  emboscada.  Celada,  Insidias. 

celada,  ant.  V.  Amagatall. 


CELADAMÉNT.  adv.  m.  ant.  V.  Amagada^- 

mént. 
CELAR,  V.  a.  p.  u.   amagar,  ocultar.   Celar, 

Celare  ,  encuitare  ,  tegere. 
CELERAT.  adj.  ant.  V.  Malvat. 
CELIER,  CELLIER.  s.  m.  ant.  V.  Céllér. 
CELDA,  s.  f.  Celda.  Celia. 
CELDETA.  s.  f.  dim.  CelJilla ,  celdita.  Cel- 

lula. 
CELEBÉRRIM,  MA.  adj.  sup.  Celebérrimo. 

Celeberrimus, 
CELÉBRACIÓ.  s.  f.  i'  acció  de  celebrar.  Ce- 
lebración. Celebratio. 
CELÉBRADÍSSÍM ,  MA.  adj.  sup.  Celebra- 

di'simo.  Celeberrimus. 
CELÉBRADOR  ,  qui  celebra  ó  aplaudex.  Ce- 

lebrador.  Laudator. 
CELEBRANT.  s.  m.   lo  Sacerdot  quand  diu 

Missa.   Celebrante.    Sacerdos   sacrum   pera- 

gens. 

CELEBRAR,  v.  a.  alabar,  aplaudir,  enca- 
rexer.  Celebrar.  Laudare ,  plaudere. 

CELEBRAR  ,  reverenciar  ,  venerar  ,  ab  culto 
públic  los  misteris  de  nostra  santa  R-  ligid, 
y  la  memoria  de  sos  Sants.  Celebrar.  Obser- 
vare ,  colera  ,  revereri. 

CELEBRAR,  fér  solemnemént  y  ab  los  requisíts 
necessaris  alguna  funció  ó  contráete.  Cele- 
brar. Rite,  solemniter  celebrare. 

CELEBRAR,  d¡T  laissa.  Celebrar.  Sacrum  pera- 
gere. 

CELEBRAR  LAS  FESTAS.  f.  Celebrar  las  fiestas, 
Dies  festos  peragere  ,  observare. 

CELEBRAR  LOS  DiviNs  oFicis.  Celebrar  los  divi- 
nos oficios.  Divina  officia  peragere. 

CELEBRA!,  DA.  p.  p.  Celebrado. 

CÉLEBRE,  adj.  famós.  Celtbre.  Celebris. 

CÉLEBRE,  festiu,  agradable  en  la  conversada. 
Célebre.  Lepidua ,  facetus. 

CELEBRITAT.  s.  f.  Celebridad.  Pompa  mag- 
nifica ,  ostentatio. 

CELERITAT.  s.  f.  ant.  CelerUad.  Celeritas. 

CELESTE,  adj.  Celeste.  C:elestis. 

CELESTIAL,  adj.  Celestial.  Calestis. 

CELIANDRIA.  s.  f.  hérba.  Cilantro  ,  culantro. 
Coryandrum. 

CELIBAT.  s.  m.  Celibato.  Ca-libatus. 

CÉLIBE,  s.  m.  Célibe.  Cxlehs. 

CELIDONIA,  s,  f.  hérba.  Celidonia.  Chelido- 
nia. 

CELL,  CELLA.  pron.  ant.  V.  Aquell ,  aque- 
lla. 

CELLA.  s.  f.  la  del  ull.  Ceja.  Supercilium. 

CELLA.  ant.  V.  Cambra. 

CELLAJUNT,  TA.  adj.  ant.  qui  té  las  celias 
casi  unidas.  Cejijunto.  Contigua  habens  su- 
percilia. 

CELLÉR.  s.  m.  Bodega.  Celia  vinaria. 

CELLER.  ant.  V.  Taberna. 

CELLERER.  s.  m.  ant.  V.  Celler. 

CEL- 


144  CEL 

CELLUT,  DA.  adj.  ant.  qui  arruga 'I  frbnt 
en  senyai  d'  enfado.  Ceñudo,  ceñoso.  Torvus 
vultu. 

CELOBERT.  s.  m.  Patio.  Irapluvium. 

CELORASO,  s.  m.  Cielo  raso.  Cubiculi  tectum 
planum  ,  vel  rasum. 

CELSITUT.  s.  f.  Celsitud.  Celsitudo. 

CEMENTAR,  v.  a.  ant.  Cimentar.  Fundare. 

CSMENTIRI.  s.  m.  Cementerio.,  cimenterio. 
Ca*meterium. 

CENA.  s.  f.  ant.  sopar.  Cena.  Coena. 

CENA  DEL  SEÑOR.  Cena  del  Señor.  Coena  Do- 
mini. 

CENACLE.  s.  m.  ant.  V.  Cenáculo. 

CENÁCULO,  s.  m.  Cenáculo.  Coenaculum. 

CENADOR,  s.  m.  ant.  V.  Menjador,  en  lo 
significat  d'  aposento  per  menjar. 

CENAR.  V.  a.  ant.  V.  Sopar. 

CENDAT.  s.  m.  ant.  V.  Cendal. 

CENDÉRA.  s.  f.  rét  per  cassar  cuni'lls.  Capi- 
llo. Cassiculus  cuniculis  capiendis. 

CENDRA,  s.  f.  Ceniza.  Cinis. 

día  de  cendra  ,  lo  primer  de  quaresma.  Dia 
de  ceniza  :  Miércoles  de  ceniza.  Feria  quarta 
cinerum  :  Cinerum  sacrorum  diís. 

AMOR  DE  GENDRE  BUGADA  SENSE  CENDRA.  Tef. 

V.  Amor. 

CENDRADA,  s.  f.  Cernada.  Cinis  ex  lixivio 
remanens. 

CENDRAR.  V.  a.  ant.  purificar  T  or,  plata  y 
altres  inetalls  en  él  gresol.  Acendrar.  Au- 
rum  ,  argentum  purgare. 

CENDRAS  BLAVAS.  p.  Pint.  Cenizas  azules. 
Massa  cerúleo  colori  apta. 

CENDRÉR.  s.  m.  Cernadero.  Linteum  rude 
colando  lixivio  deserviens. 

CENDRÉRA.  s.  f.  Cemzero.  Cinerarium. 

CENDRÓS ,  SA.  adj.  de  color  de  cendra.  Ce- 
niciento. Cinereus. 

CENDROs,  SA.  cubcrt  de  cendra.  Cenizoso.  Cine- 
re  conspersus. 

CENEFA,  s.  f.  Cenefa.  Limbus ,  fimbria. 

CENEFA ,  en  las  casullas.  Cenefa.  Fascia  mé- 
dium planetae  occupans. 

CENIA,  s.  f.  territ.  V.  Cinia. 

CÉNIT,  s.  m.  Cénit,  zenit.  Caeli  vértex,  cseli 
apex. 

CENOBITA,  s.  m.  Cenobita.  Csenobites. 

CENOTAPI.  s.  m.  Cenotafio.  Cenotaphium. 

CENRA  s.  f.  territ.  V.  Cendra. 

CENS  PERPETUO.  Censo  perpetuo.  Census 
perpetuus. 

CENSAL,  s.  m.  Censo.  Pecunia  foenebris  foe- 
nerata. 

CENSALISTA,  s.  m.  Acrehedor  ,  ó  qui  té 
crear  un  censal  á  son  favor ,  y  cobra  sas 
pénsibns.  Censualista.  CcrMwAb  creditor,  seu 
qui  annuos  redditus  censuales  percipit. 

CENSALISTA.  Debitor ,  ó  qui  te  creat  un  censal 
á  favor  de  altre  ,  y  paga  sas  pénsibns.  Cen- 


CEN 

salario.  Censualis  debitor,  seu  qui  annuos 

redditus  censuales  solvit. 
CENSOR,  s.  m.  Censor.  Censor. 
CENSURA,  s.  f.  dictamen   ó  judici.   Censura. 

luditium. 
CENSURA  ,  nota  ,  correcció  ,  reprobació.  Censa- 

ra.  Nota,  reprobatio. 
CENSURA ,  r  ofici  del  censor  entre  'Is  Romans. 

Censura.  Censura. 
CENSURA ,  pena  Ecclesia'stica.  Censura.  Censura 

Ecclesiastica. 
CESURABLE.  adj.  Censurable.  NotS,  censura 

dignus. 
CENSURADOR,  s.  m.  Censurador.  Censor. 
CENSURAR.  V.  a.   formar  judici  d'  alguna 

cosa.  Censurar.  Sententiam  ferré  ,  censere. 
CENSURAR  ,  murmurar ,   notar,  vituperar.  Cen- 

surar.  Detrahere ,  vituperare. 
CENSURAR,  corretgir,  reprobar.  Censurar.  Re- 
probare ,  reiicere. 
CENSURAT  ,  DA.  p.  p.  Censurado. 
CENT.  adj.  num.  Ciento.  Centum. 
CENT  EN  BOCA.  V.  Xanguet. 
CENTAURA   s.   f.  hérba.    Centaurea  mayor. 

Centaurea. 
CENTAURA    MENOR,   hérba.    Centaurea   menor. 

Centaurea  minor. 
CENTAURO,  s.  m.  Monstruo  que  fingiren  los 

Gentils.  Centauro.  C¿ntaurus. 
CENTAURO.  Astr.  consteMacíó  austral.  Centauro. 

Centaurus. 
CENTCAPS.  s.  m.  hérba.  Cabezuela.  Centum 

capita. 
CENTÉ,  NA.  adj.  Centeno.  Centessimus. 
CENTELLA,  s.  f.  V.  Guspira. 
CENTELLA,  llamp.  Centella.  Fulmen. 
SER  viu   coM  UNA   CENTELLA,   f.  fam.  Ser  una 

cendra ,  d  vivo  como  una  cendra.  Promptum, 

expeditum  ,  esse. 
CENTELLÉJAR.  v.  n.  Centellear.  Scintillare. 
CENTÉLLETA.  s.  f.  dim.   Centellica  ,  cente- 

llita.  Scintillulla. 
CENTENA,  s.  f.  Centena.  Centenarius  nume- 

rus ,  nota  centenaria. 
CENTENAR,  s.  ra.  Centenar ,  centenal.  Cen- 
tenarius numerus. 
Á  CENTENARS.  m.  adv.  ab  que  s'  pondera 

él  gran  número  d'  alguna   cosa.  A  centena- 
das,  á  centenares.  Ingenti  numero. 
CENTÉNARL  s.  m.  fésta  que   s'  celebra  de 

cent  en    cent   anys.   Centenario.  Dies  festi 

elapsis  centum  annis. 
CENTENÉR.  s.  m.  lo  deis  rams  de  fil.  Cuen- 

da.  Loraraentum ,  fidicula. 
CENTENAR,  s.  m.  ant.  V.  Centurió. 

NO  TEÑIR  CAP  NI  CENTENÉR.  V.   Cap. 

CENTÉSSIM ,  MA.  adj.  Centesimo.  Centessi- 
mus. 

CENTINÉLLA.  s.  f.  Centinela.  Vigil ,  specu- 
lator. 

CEN- 


CEN 

CENTiNÉLLA ,  la  pcrsona  qu'  observa.  Ceiiñhe- 

la.  Observator,  explorator. 
cExNTiNÉLLA  AVAN'SADA.  Milic.  Centinela  avan- 
zada. Speculator  castris  hostium  proximus 

excubans. 
ESTAR  DE   centiní;lla.  f.  Estuv  de  centinela. 

Excubias  agere. 
fí:r  centinélla.  f.  Hacer  centinela.  Excubias 

agere. 
CENTPÉUS.  s.  m.  insecte.  Cientopies.,  esco- 
lopendra, üniscus,  scolopcndra. 
CENTRAL,  adj.  Central.  Centralis. 
CENTRÉ.  V.  Centro. 
CENTRIC,  CA.  adj.  Céntrico.  Centricum. 
CENTRO,  s.  m.  él  punt  del  Hiitj   d'  alguna 

figura.  Centro.  Centrum. 
CENTRO,   met.  él  fi  ú  objécté  á  que   s'  aspira. 

Centro.  Scopus. 
CENTRO  DE   GRAvÉDAT.    CentTO   di  gravedad. 

Ponderis  punctum  médium  céntrale. 
cí;ntro  de  la  batalla.  Centro  de  la  batalla. 

Aciei  centrum,   vis,  robur  ¡n  medio  consti- 

tutum. 
ESTAR  en  son  CENTRO,  f.  ab  que  s'  expresa  que 

algú  está  contént  del  modo  ó  en  1'  estat  en 

que  s'  troba.  Estar  en  su  centro.  Tranquillé 

degere ,  agere. 
CENTURIA,  s.  £.  sigle,  1'  espay  de  cent  anys. 

Centuria  ,  siglo.  Centum  anni. 
centuria  ,  é!s  cent  homens  que  gobernaba  él 

Centurió.  Centuria.  Centuria. 
CENTURÍÓ.  s.  tí).  Centurión.  Centurió. 
CENYIDOR.  s.  m.  Ceñidor.  Cingulum,  cinc- 

torium. 
CENYIR.  V.  a.  Ceñir.  Cingere. 
CENYiR ,  voltar  una  cosa  á  altra  com  la  faxa  al 

COS.  Ceñir.  Circumdare. 
CENYIR.  met.  abreviar  ó  reduir  una  cosa  á  me'- 

nos.  Ceñir.  Contrahere  ,   in  compendium  re« 

digere. 
CENviR  l'  espasa  á  algiJ.  Ceñir  á  alguno  la 

espada.    Ense    aliquem   muñiré  ,     decora- 
re. 
CENYIRSE.  V.  r.  Ceñirse.  Se  cingere. 
CENYiRSE ,  moderarse  ó  reduirse  en   los  gastos. 

Ceñirse.  Expensis  modum  adhibere. 
CENYIT,  DA.  p.  p.  Ceñido. 
CEP.  s.  m.  la  planta  que   produex  los  raims. 

Cepa  ,  vid.  Vitis. 
CEP.  trampa  per  cassar   animáis.  Cepo.  Deci- 

pula. 
CEP  d'  escopeta.  Caxa.  Lignea  catapultas  com- 

pages. 
CEP  ,  de  devanar  seda.  Cepo.  Rota  glomeraiío- 

ria. 
CEP ,  de  presó.  Cepo,  brete.  Cippus. 
CEPTRE.  s.  m.  ant.  V.  Cetro. 
CER.  s.  m.  Acero.  Chalybs. 
CERA.  s.  f.  Cera.  Cera. 
CERA ,  los  ciris  ó  atxas  que  servexen  en  alguna 

Tom.  I. 


CER 


Mr? 


fundó.  Cera.  Candelarum  lucentium  mulii- 

tudo. 
CERA  BLANCA.  Cera  blanca.  Cera  candida. 
CERA  GROGA.  Cera  amarilla.  Cera  íulva. 
CERA  VERGE.  Cera  virgen.  Cera  purior. 

NO  HI  HA  MES  CERA  QUE  LA-  QUE  CRKMA.  f.  met. 

y  fam.  No  hay  mas  cera  que  la  que  arde. 

Nulla   siip,'r   cera    est,  nisi    quam    fulgera 

videraus. 
CERAPEGA.   s.    f.   unguént.   Cerapez.   Cera 

picea. 
CERBATANA,  s.  f.   Cerbatana.  Fístula  ,  tu- 

bus  glandibus  iktu  explodendis  deserviens. 
CERCA,  s.  f.  capta.  V.  Capta. 
CERCA,  p.  u.  r  acció  de  buscar.  Busca.  Investi- 

gatio. 
CERCA,  ant.  tanca.  Cerca,  cerco,  cercado.  Sepi- 

mentum. 
CERCA,  prep.  prop.  Cerca.  luxta  ,  propé  ,  pro- 

ximé  .,  ad  ,  apud  ,  circá. 
CERCA,  y.  Acerca. 
CERCA  ,  NA.  adj.  Cercano.  Vicinus  ,  propin- 

quus. 
CERCADOR,  s.  m.  V.  Captador. 
cercanía,    s.   f.    Cercanía.    Propinquitas, 

vicinitas. 
CERCAPOUS.  Rebañadera.  Ferreus  circulus 

variis  harpagonibus  instructus. 
CERCAR.  V.  a.  buscar.  Buscar.  Quaerere ,  in- 

quirere. 
CERCAR ,  ant.  rodejar  d'  alguna  tanca  6  cosa 

semblant,  murallar,  &c.  Cercar.  Moenibus 

cingere,  muñiré,  sepire  ,  vallare. 
CERCAR,  ant.  circuir,  rodejar.  Cercar.  Circums- 

tare  ,  circuiré ,  circumdare. 
Qui  CERCA ,  TROBA.   ref.  Quien  busca  ,   halla. 

Labore  &  studio  desiderata  comparantur. 
CERCAT,  DA.  p.  p.  Cercado. 
CERCAT.   s.   m.   ant.    V.    Cerca  ,    tanca , 

clos. 
CERCELLA  ,   8.  f.  especie  d'  anee.  Negreta. 

Boschis. 
CERCETA,  s.  f.  aucéll.  Cerceta.  Fúlica,  fulix, 

querquedula. 
CERCENAR,  disminuir,   escursar  lo  gasto, 

familia  ,    &c.    Cercenar.    Modum    adhibere 

sumptibus,  aut  alicui  reí. 
CERCENAT  ,  DA.  p.  p.  Cercenado. 
CERCHA,  CERCHE,  prep.  ant.  en  quant, 

cerca,   acerca.   Cerca,   acerca,   en  quanto. 

Quantum  ad. 
CERCIORAR,  v.  a.  Cerciorar.  Secundura  red-i 

dere  ;  certum  ,  ratum  ,  faceré. 
CERCÍORAT ,  DA.  p.  p.  Cerciorado. 
CERCLAR.  V.  a.  ant.  V.  Encercolar. 
CERCLE.  8.  m.  ant.  V.  Circuí. 
CERCO,  s.  m.  ant.  V.  Circuí. 
CERCO,  ant.  V.  Tanca. 
CERCOL.  s.  m.  Aro.  Circulus. 
CERCOL  DE  BOTA.  Aro  de  cuba.  Dolü  circulus. 

.Oo  CEA- 


146  CER 

C£RCOL    DE    BOTÓ    D£    RODA.    CillcllO.     CirCUlus 

ferreus. 
CERCOL.  ant.   rotllo ,  rodona.   Corro  ,    corrillo. 

Corona  ,  circulus. 
CERCOLAR.  V.  ant.  V.  Encercolar. 
CERCÜLER.  s.  m.  Arquero.  Circulorum  ar- 

tifex. 
CERDA,  s.  f.  V.  Cerra. 
CEREMONIA,  s.  f.  Ceremoma.  Ceremonia. 
DE  CEREMONIA,  m.  adv.  Dd  ceremonia.  Solem- 

niter. 
FER  CEREMONIAS,  f.  met.  mostrar  displicencia 

d'  alguna  cosa.  Hacer  gestos  á  alguKa  cosa. 

Repudiare. 
PER  CEREMONIA,  m.  adv.  Por   ceremonia ,   de 

ceremoma.  Urbanitatis  causa. 
CEREMONIAL,  s.  m.  Ceremonial.  Ritus. 
CEREMONIER,  RA.  adj.  Ceremoiítático.  Ni- 

mius  comitatis,  urbanitatis  affectator. 
CEREMONIÓS,  SA.   adj.  Ceremomoso.  Ni- 

mÍ3e  comitatis  affectator. 
CEREPÓLL.  s.  m.  Hérba.  Cer afelio.,  perifollo. 

Cha'refolium. 
Cí^RER.  s.  m.  V.  Candélér  de  cera. 
CERILLA,  s.  f.  Cerilla.  Candela  minuta. 

LLIBRET  DE  CERILLA.   V.   LHbret. 

CERNÍCALO,  s.  ra.  aucéll.  Cernícalo.  Tin- 

nunculus. 
CERO.  s.  m.  Cero.  Excurrens  nota. 
CEROFERARI.  s.  m.  Ceroferario.  Cerofera- 

rius. 
CEROT.  s.  m.  Farm.  Ceroto.  Ceratum. 
CEROT  DE  SABATER.  Cerotc.  Ccratum. 
CERQUILLO,  s.  m.  Circuí  de  cabells ,  que 

forman  la  corbna  deis  Religiosos.  Cerquillo. 

Monachorum  corona. 
CERRA,  s.  f.  p.  u.  Cerda.  Seta. 
CERRALLER.  s.  m.  Cerrajero.  Faber  ferra- 

rius. 
CERRO  de  lli ,   cánam ,  &c.  Cerro.  Linum 

aut  cannabum  carniinatum. 
CERS.  s.  m.  vent.  Cierzo.  Aquilo. 
CERT,  TA.  adj.  segur,   indubitable.  Cierto. 

Certus. 
CERT,  usar  en  sentit  indeterminat ,  com  cert 

die.  Cierto.  Quídam. 
CERT.  adv.  Cierto.  Certé. 
DE  CERT.  m.  adv.  certament.  De  cierto.  Certb. 
JA  ES  BEN  CERT.  loc.  A  hucn  scguro.  Certo  qui- 

dem  ,  indubitanter. 
SI  CERT  :  SI  PER  CERT  :   PER  CERT.  Cicrto  I  for 

cierto.  Certé. 
CERTA,  CERTAN.  adj.  ant.  V.  Cert. 
CERTAMEN,  s,  m.  Certamen.  Certamen. 
CERTANAMENT.  adv.  m.  ant.  V.  Certa- 
ment. 
CERTANSA,  CERTANZA.  s.  f.  ant.  V.  Cer- 

tesa. 
CERTAMENT.  adv.  m.  Ciertamente.  Certé. 
CERTÉNITAT.  s.  f.  V.  Certitut. 


CKR 

CERTÉR,  RA.  adj.  Qui  acerta  'I  tir.  Certero, 

Dexter,  coüiraator,  iaculator. 
CERTES.  adv.  m.  p.  u.  V.  Certament. 
Hoc  CERTES.   mod.   adv.  ant.  Cieno.   Quidem, 

certé. 

SI  PER  CERTES,  PER  CERTES.  IH.  adv.  ant.  V.   Sí 

per  cert :  per  cert. 

CÉRTESA.  s.  f.  Certeza.  Certitudo. 

CERTIFÍCACIÓ.  s.  f.  Certificación.  Litterw 
fidem  facientes. 

CERTIFICAR,  v.  a.  assegurar,  afirmar.  Cer- 
tificar. Asserere ,  asseverare. 

CERTIFICAR  alguna  cosa  ab  algún  instruménr 
públic.  Certificar.  Scripto  testimonio  afir- 
mare ,  fidem  faceré. 

CERTIFICAT,  DA.  p.  p,  Certificado. 

cERTiFicAT.  s.  m.  Certificacló.  Certificado.,  cetf 
tificacion.  Singrapha. 

CERTIFICATORIA,  s.  f.  ant.  V.  Certifica- 
ció. 

CERTÍSSIM  ,  MA.  adj.  sup.  Certi'simo ,  cier^ 
tisimo.  Valde  certus. 

CERTÍSSIMAMÉNT.  adv.  m.  sup.  Ceriísi- 
mámente.,  ciertísimamente.  Valde  certé. 

CERTITUT.  s.  f.  Certidumbre.  Certitudo. 

CERVA.  s.  f.  la  femella  del  Cervo.  Cierva. 
Cerva. 

CERVATELL  ,  cérvo  novéll.  Cervato.  Cer- 
vulus  hinnulus  cervinus. 

CERVELL.  s.  m.  Seso.,  celebro.  Cerebrum. 

CERVÉLL.  met.  prudencia  ,•  ju4ici.  Seso  ,  cele- 
bro, luditium  ,  prudentia. 

CAP  SENSE  CERVÉLL.   V.  Cap. 

NO    ES    COSA    DE    CUYDADO  ,  EL    CERVELL    SE    LI 

vEu.  loe.   No  es  nada  la  meada., y  pasaba 

siete  colchones  y  una  frazada  :  No  es  nada  lo 

del  ojo.,  y  lo  llevaba  en  la  mano. 

Non  gravitar  caput   est  laesum ;   cerebrum 

patet  ecce. 
CERVE  LLERA,  s.  f.  ant.  V.  Morrió. 
CBRVESA.  s.  f.  Cerveza.  Cervisia. 
CERVO.  s.  m.  Ciervo.  Cervus. 
CERvo  voLANT.  Especie  d'  escarabat.   Ciervo 

volante ,  escarabajo  cornudo.  Scarabaeus  cor- 

nutus. 
LLÉNGUA  DE  CERvo.  hérba.  V.  Lléngua. 
CÉS.  s.   m.  r  Orifici  per  ahont  8'  expellexen 

los  excrements.  Ano.  Anus. 
CÉS.  V.  Cul. 

CÉSAR,  s.  m.  Cesar.  Cssar. 
CESÁREO  ,  REA.   adj.   Cesáreo.    Cjcsareiis. 
OPERACIÓ  CESÁREA.    Operación  cesárea. 

Caessio  ventris  ad  extrahendum  foetum. 
CESINA.  s.  f.  V.  Cecina. 
CESOLFAUT.  s.  m.  signe  de  la  múíica.  Ce- 

solfaut.  Signum  musicw. 
CESSACIO.  s.  f.  Cesación.  Ccssatio. 
CESSAMENT.  s.  m.  anr.  V.  Ccssacid. 
CESSAR.  v.  n.  Cesar.  Cessare. 
CE6SAT  ,  DA.  p.  p.  Cesado. 

CES- 


CFS 

CESSIO.  s.  f.  Cesión.  Ccssio. 

CEssió  DE  BÉNS.  Cesíott  de  bienes.  Bonorum  ces- 

sio. 
CESsid,  de  fébré.  Cicion.  Pebrls  accessio. 
CESSIONAR.  V.  a.  aiit.  cedir.   Ceder.  Cede- 
re. 
CESsioNAR.  for.  p.  u.  fer'cessió  de  béns.  Ceder, 

hacer  cesión  de  bienes.  Cederé. 
CESSíONARÍ.  s.  m.  Cesonario.  Creditor  cu¡ 

aliquid  ceditur. 
CESTA,  s.  f.  ant.  V.  Cistélla. 
CESURA,  s.  f.  Cesura.  Csesura. 
CETRELL.  s.  m.  territ.  V.  Cetrill. 
CETRILL  D'  olí.  Alcuza.,  azeytera.  Olearia 

lagena. 
CETRILL   DE    VINAGRE.   Vinagrera.   Acetarium 

vasculum. 
CETRILLERAS.  s.  f.  p.  Angarillas.   Ampu- 

Uarium  vectaculum. 
CETRO,  s.  m.  Cetro.  Sceptrum. 
CEU.  met.  al'licíént  ,  incentiu.  Yesca.  íllece- 

braf. 
CEVAR.  V.  a.  ant.  V.  Encevar. 
CEVER.  s.  m.  hérba.  Aloe  avila.  Aloe. 
CEVO.  s.  m.  V.  Ceu. 
CEvo.  ant.  V.  Esquer. 
CEYL.  pron.  ant.  Aquel,  Ule, 

CH. 

CHA.  s.  m.  ant.  V.  Ca. 

CHRESTIANESC ,  CA.  adj.  ant.  lo  perta- 

nyént  á   la   Religió  Christiana.  Christiano. 

Christianus. 
CHRISTIÁ,   NA.  adj.   lo  que   pertany  á  la 

religió  christiana.  Christiano.  Cliiistiaiius. 
CHRISTIÁ ,  NA.   s.  m.  y  f.  él  que  professa  la  fe 

de  Jesu-Christ.  Christiano.  Christianus. 

k  FE  DE  CHRISTIÁ  :    Á    FE    DE  BON   CHRISTIÁ.  loC. 

fam.ab  que  s'assegura  la  veritat  de  lo  que  s' 
diu.  A  ley  de  christiano.  Per  fidem  quam 
christianus  profitetur. 

coM  so  CHRISTIÁ.  loc.  fam.  V.  A  fe  de  chris- 
tia'. 

SER  BON  ó  MAL  CHRISTIÁ,  f.  ab  que  s'  denota 
que  él  que  professa  la  fe  de  Jesu-Christ  viu 
ó  no  conforme  á  ella.  Ser  buen  christiano ,  ó 
muy  christiano  ;  ó  ser  mal  christiano  ,  ó  poco 
christiano.  Pium  ,  Deo  devotum  ,  christianis 
inoribus  addictum  esse  ,  christianis  moribus 
abhorrere. 

CHRISTIANAMÉNT.  adv.  m.  Christiana' 
mente.  Christiané,  christiano  more. 

CHRISTIANDAT.  s.  f.  él  gremi  deis  faels 
que  professan  la  religió  christiana.  C/jmíian- 
dad.  Christianismus ,  christianitas. 

CHRiANDAT,  la  observancia  de  la  lley  de  Chris- 
to.  Christiandad.  Religionis  christianac  ob- 
servatio. 

CHRISTIANISMÉ.  s.  m.  Christianismo.  Chris. 
tianorum  grex. 


CHR  i4r 

CHRISTIANÍSSIM,  s.  m.  Christianismo.  VaJ- 

de  christianus. 
CHRÍSTO.   s.   m.    lo   fill  de   Deu  fet  home. 

Christo.  Christus. 
SANT  cuRisTo.   Irnatge  de  Christo  Senyor  nos- 

tre  posat  en  creu.  Christo,  Cnicifixo.  Christi 

cruciíixi  imago. 
CHRISTÓFOL.  s.  m.  nom  d'  home.  ChristQ-> 

val.  Christophorus. 

CI. 

CIAR.  V.  a.  ant.  Naut.  Remar  hacia  atrás» 
Retro  ciere. 

CIÁTICA,  s.  f.  Malaltía.  Ciática  ,  ceática.   Is- 

chias. 
CIBADER.    s.  m.   morral   per  donar  ordi  al 

bestiár.  Cebadera.  Mantica  bordearla. 
CICATER,  RA.  adj.  Cicatero.  Sordidus,  ava- 

rus, 
CICATERÍA,  s.  f.   Cicatería.  Sórdida  parci- 

monia. 
CICATRIS.  s.  f.  Cicatriz.  Cicatrix. 
CICATRÍSACIÓ.  s.  f.  Cicatrización.  Volneris 

obductio. 
CICATRISAR.  V.  a.  Cicatrizar.  Cicatrizare, 

vulneris  cicatricem  obducere. 
CICERO,  s.  m.  Impr.  cert  carácter  de  lletra. 

Lectura.  In  typographia  lectura. 
CICERONIÁ ,  NA.  adj.  Ciceroniano.  Cicero- 

nianus. 
CICLO,  s.  m.  Culo.  Ciclus. 
CICLOPE,  s.  m.  Cíclope.  Cyclops. 
CICUTA,  s.  f.  planta.  Cicuta.  Cicuta. 
CIDRA,  s.  f.  vi  fet  de  pomas  ó  peras.   Cidra. 

Sicera. 
CIENCIA,  s.  f.  Ciencia.  Scientia. 

CIENCIA  DE  SIMPLE   INTEL.LIGENCIA.  V.  InteMi- 

gencia. 

AB  CIENCIA  Y  PACIENCIA,  m.  adv.  J  ciencia  y 
paciencia.  Alio  sciente  ac  sinente. 

CERTA  CIENCIA.  Cierta  ciencia.  Certa  scientia. 

ciENTÍFic,  CA,  adj.  Científico.  Sciens,  vel  ad 
scientiam  pertinens. 

CIENTMENT.  adv.  m.  p.  u,  J  sabiendas. 
Conscio  animo. 

CIGALA,  s,  f.  Cigarra ,  chicharra.  Cicada. 

CIGARRO,  s.  m.  Cigarro.  Tabaci  folia  in  tu- 
bo papyraceo  convoluta, 

CÍGNÉ,  s.  m.  aucéll.  V.  Cisne. 

CIGONY.  s.  m.  ant.  pólI  de  cigbnya.  Cigoñi- 
no. Pullus  ciconinus. 

CIGONYA,  s.  f.  aucéll.  Cigüeña.  Ciconia. 

ciGuNVA,  másele.  Cigüeño.  Ciconia  mas. 

CIGUELA.  s.  f.  ant,  V.  Cigala. 

CILICI.  s.  m.  Cilicio.  Ciiíciuin. 

CILÍNDRIC,  CA.  adj.  Cilindrico.  Cylindri- 
cus ,  cylindraceus, 

CILINDRO,  s.  m.  Cilindro.  Cylindrus. 

CIM.  s.  ai.  Vid.  Cima, 

CIM. 


148  CIM 

ciM.  met.  lo  grau  superior  á  qus  s'  pot  arri- 
bar. Cumbre.  Fastigium,  summitas. 

CIMA.  s.  f.  Cumbre.  Cacumen. 

CIMA  DEL  ELM,  Cimera.  Conus ,  apex  gales. 

CIMBELL.  s.  m.  Cimbel.  Restis  venatoriae 
virgae. 

CÍMBOL.  s.  m.  V.  Clavicimbol. 

CIMBÜRI.  s.  m.  Cimborio.  Tholus. 

CIMERA,  s.  f.  Blas.  Cimera.  Apex  cristatus. 

GIMIERA,  s.  f.  ant.  V.  Cimera. 

CIMITARRA,  s.  f.  especie  de  sabré.  Cimitar- 
ra. Acinax. 

CIMITERI,  CIMINTERI.  s.  m.  ant.  V.  Ce- 
mentir!. 

CINAMOMO,  s.  m.  Cinamomo.  Cinnamo- 
mum. 

CINC.  s.  m.  número  de  la  Aritmética.  Cinco. 
Quinqué. 

CINC  KN  RAMA,  hérba.  Cijjco  en  rama.  Penta- 
phillon ,  quinquefoüum. 

PER  QuiNS  CINC  sous  ?  TI),  adv.  Por  que  carga 
de  agua^  Cur?  quare?  qua  de  causa? 

CINC  CENTS.  Quinientos.  Quingenti. 

CINCANYAL.  adj.  ant.  De  cinco  años.  Quin- 
quennalis. 

CINCOGESMA.  s.  f.  p.  us.  V.  Pasqua  de 
Pentecostés. 

CINDRIA.  s.  f.  Mehn  de  agua.,  zandía.,  san- 
dia. Melopepo. 

CINDRIA.  s.  f.  Arquit.  la  que  servex  per  formar 
sobre  d'  ella  P  are.  Cimbra  ,  cimbria  ,  cer- 
chón. Ligneus  arcus  fornici  excipiendo. 

CINGLA,  s.  f.  Cincha.  Equi  cingula. 

CINGLA,  territ.  V.  Timba ,  ribas. 

CINGLADA  DE  MAL  DE  VENTRE.  Re- 
tortijón de  tripas.  Tormén. 

CINGLAR.  V.  a.  Cinchar.  Cingere ,  cingulam 
substringere. 

CINGLAT,  DA.  p.  p.  Cinchado. 

CÍNGUL.  s.  m.  Cnigulo.  Cingulum. 

CINIA.  s.  f.  Noria.  Anthlia. 

CÍNIC ,  CA.  adj.  Cinico.  Cynicus. 

CINOSURA,  s.  f.  AstroD.  Cinosura.  Cynosu- 
ra. 

CINQUAGÉSSIMA.  s.  f.  ant.  Quinquagésima. 
Quinquagessima. 

CINQUANTA.  s.  m.  p.  número  d'  Aritméti- 
ca. Cinquenta.  Quinquaginta. 

CINQUANTE,  NA.  adj.  Cinquenteno.  Quin- 
quagenarius. 

CINQÜÉ,  NA.  adj.  Cinqueno .,  quinto.  Qmn- 

tus. 
CINQUENAMENT.  adv.  m.  ant.  En  quinto 
lugar.  Quinto. 

CINT,  TA.  p.  p.  ant.  V.  Cenyit. 

CINTA,  s.  f.  Cinta.  Vitta,  zona,  zonula. 
CINTA ,  la  ab  que  s'  cenyexen  la  sotana  éls  Ec- 
clesiástics.  Ceñidor.  Cinctoriuni. 

CINTA  DE  cuYRo.  Cinto*  Astriciiorium  cingulum 
ex  corio. 


CIN 

cÍNTA.  ant.  Vid.  Cintura. 

ESTAR  LA  DONA  EN  CINTA,  f.  "Estar  la  mugcr  en 

cinta.  Praegnantem  ,  gravidam  ,  fanam  esse. 
CINTER.  s.  m.  Correero.  Zonarius. 
CÍNTETA.  s.  f.  dim.  Cinlilla.  T.-eniola. 
CINTORIA.  s.  f.  herba.  V.  Centaura. 
CINTURA,   s.  f.  Cintura.  Médium  corporis 

quá  homo  cingirur. 
CINTURA,  ant.  V.  Cenyidor. 
CIPIA.  s.  t.  Xibia.  Sepia, 
os  DE  CIPIA.  Xíbion  ,  xibia.  Sepium. 
CIPRER.  s.  m.  ant.  V.  Xiprer. 
CIRCENSES,  adj.  p.  jogs  entre  'Is  Romans. 

Circenses.  Circenses. 
CIRCO,  s.  m.  entre  'Is  Romans.  Circo.  Cir- 

cus. 
CIRCUICIÓ  DE  CAML  ant.  V.  Marrada. 
CIRCUIR.  V.  a.  Circuir.  Ambire,   circumi- 

re. 
CIRCUIT,  DA.  p.  p.  Circuido. 
CIRCUIT,  s.  m.  Circuito.  Ambitus. 
CIRCUL.  s.  m.  Círculo.  Circulus. 
cÍRCUL ,  CIRCUIT  Ó  DisTRiCTE.  Círculo.  Ambi- 

tus. 
CÍRCUL  ,  orde  d'  assentbs.  Circo.  Circus. 
cÍRCüL  VICIOS.  Circulo  Vt'.iOío.  Orationis  vitium 

in  qua  duse  res  per  se  ipsas  invicem  defi- 

niuntur. 
CIRCULA  CIO.  s.  f.  Circulación.  Circulatio. 
CIRCULAR,  adj.  Circular.  Circularis. 
CIRCULAR.  V.  n.  Circular.  Circulari. 
CIRCULAR  LA  SANG.  Circular  la  sangre.  Sangui- 

nem  circulari;  in  gyrum  volvi. 
CARTA  CIRCULAR.  Corta  ctrcular.  Littera  circu- 
laris. 
CIRCULARMÉNT.    adv.   m.  Circularmente. 

Circulatim  ,  in  orbem. 
CIRCUMCIDAR.  v.  a.  Circuncidar.  Circum- 

cidare. 
CIRCUMCIDAT  ,  DA.  adj.  Circuncidado. 
CIRCUMCIS ,  SA.  adj.  Circunciso.  Circumci'^ 

sus. 
CIRCUMCISIÓ.  s.  f.  r  acta  de  circumcidar. 

Circuncisión.  Circumcisio. 
CIRCUMCISIÓ ,  ftsta  que  celebra  la  Santa  Iglesia 

lo  dia  primer  del  any  en  memoria  de  la  cir- 
cumcisio del  Senyor.  Circuncisión.  Festum 

Circumcisionis. 
CIRCUMFERENCIA.    s.    f.    Grctmferencia. 

Circunferencia. 
CIRCUMFLEXó.  adj.  CircunflexO.  Circumlle- 

xus. 
CIRCUMLOCUCIÓ.  s.  f.  Circunlocución.  Cir- 

cumlocutio. 
CIRCUMLOQUI.  s.  m.  Circunloquio.  Verbo- 

rum  eircuitus. 
CIRCUNSPECCIÓ.  s.  f.  Circunspección.  Cir- 

cumspectio. 
CIRCUNSPECTE  ,   TA.   adj.    Circunspecto. 

Clrcumspectus  ,  gravis ,  yenerandus. 

CIR" 


CIR 

CIRCUNSTANCIA,  s.  f.  Circunstancia.  Cir- 

cumstantia. 

CÍRCÜNSTANCIAT,  DA.  adj.  Circunstan- 
ciado. Exacté  ,  adamussim  reiatus. 

CIRCÜNSTANTS.  adj.  p.  Circunstantes.  Cir- 
cumstantes,  praesentes. 

CIRER.  s.  m.  arbre.  V.  Cirérer. 

CIRERA.  s.  f.  Cereza.  Cerasum. 

ciRERA  d'  arijos.  Mudroño.  Unedo,  arbutum. 

CÍRÉRAR.  s.  m.  Cerezal.  Cerastum. 

CIRÉRER.  s.  m.  Cerezo.  Cerasus. 

CIRI.  s.  m.  Cirio.  Cereus. 

ciRi  PASQUAL.  Cirio  püsqual.  Cereus  paschalis. 

MOLTAS  CANDELETAS  FAN  UN  CIRI  PASQUAL.  Mm- 

chas  candelillas  hacen  un  cirio  pasqnal:   Mu- 
chos pocos  hacen  un  mucho. 
Partibus  ex  ininimis  magnus  consurgit  acer- 
viis. 

CIRIER.  s.  m.  ant.  V.  Candelér  de  cera. 

CIRINEU.  s.  m.  fam.  Cirineo.  Adiutor. 

CIRQUE.  s.  m.  V.  Circo. 

CíRURGÍA.  s.  f.  Cirugía.  Chirurgia. 

CIRURGíA.  s.  m.  Ciruj<tno.  Chirurgus. 

CISMA,  s.  m.  Cisma.  Schisma. 

CISMATICCA.  adj.  Cismático.  Schismaticus. 

CISNE,  s.  m.  aucéll.  Cisne.  Cygnus,  cycnus. 

CISTÉLL.  s.  m.  Cesto.  Calathus. 

CISTÉLLA.  s.  f.  Cesta.  Corbis. 

QÜI    FA    UN    COVE    FA    UNA   CISTÉLLA.  Tcf.   Quiett 

hace  un  cesto  hará  ciento. 

Unum  qui  texit,  calathos  fas  texere  centum. 
CISTELLASSA.  s.  f.  aum.  Cestón.  Amplior, 

grandior  corbis. 
CISTELLET.   s.    m.   dim.   Cestico.,   cestillo. 

Cistella  ,  corbula. 
CISTELLETA  ,  en   que  portan  las  donas  re- 

gularmént    la    feyna.   Tabaque  ,    canastilla. 

atabaque.  Fiscalía. 
CISTER.  s.  m.  Orde   Religiós.  Cistel ^  cister, 

Cisterciensis  Ordo. 
CISTÉRCIENSE.  adj.  lo  pertanyent  á  I'  Or- 

de  del  Cister.  Cisterciense.  Cisterciensis. 
CISTERNA,  s.  f.  Cisterna  ,  algibe.  Cisterna. 
CISTERNETA.  s.  f.  dim.  Cisternilla .,  cister- 

nica  .,  cisternita.  Parva  cisterna. 
CISURA,  s.  f.  Cisura.  Scissura. 
CITA.  s.  f.  assignació   de  dia   hora  y  lloc  per 

véurerse.  Cita.  Citatio ,  conventio  de  loco 

aut  tempore. 
CITA,  de  alguna  autoritat,  lléy,  doctrina,  &c. 

Cita.  Citatio  auctorum. 
CITACIO.  s.  f.  Citación ,  emplazamiento.  Va- 

datio ,  citatio. 
CITAR.  V.  a«  fnr.  en  judici.  Citar  en  juicio, 

emplazar.  In  ius  vocare. 

CITAR  ALGUNA  AUTORITAT  Ó  TEXT.    Citar.    AuC- 

tores,  vel  textus  indicare. 
CÍTARA,  s.  f.  Cítara.  Cithara. 
CITARISTA,  s.  f.  Citarista.  Citharsduí. 
CÍTAT ,  DA.  p.  p.  Citado, 

Tom.  I. 


CIT 

CITATORI,  RÍA.  adj.  for.  Cí/j/om.  Cital^. 
rius. 

CITATORIA,  s.  f.  ant.  V.  Citado. 

CITERIOR,  s.  m.  Citerior.  Citerior. 

CITRA.  s.  f.  ant.  V.  Cítara. 

CITRAGO.  s.  m.  hérba ,  especie  de  niella.  Ci- 
dronela. Citrago ,  citreago. 

CITRAMARI,  NA.  adj.  ant.  De  acá  del  mar, 
de  esta  parte  del  mar.  Citra  mare. 

CITRAMONTA  ,  NA.  adj.  Otramontano.  Ci- 
tramontanus. 

CITRELL.  s.  m.  territ.  V.  Cctrill. 

CITRELLA.  s.  f.  territ.  V.  Canti ,  cantiref. 

CIURO.  s.  m.  Garbanzo.  Cicer. 

CAMP    Ó    TERRENO    PLANTAT     OE     CIURÓNS.     Gar^ 

banzal.  Ager  ciceribus  sarus. 
CIUTADA,  NA.  s.  m.  y  f.  Ciudadano.  Civis. 
ciuTADÁ    HONRAT.    títol    d'    hoiior.    Ciudadano 

honrado.  Nobilitatis  gradus  equestri  ordini 

proximus. 
CIUTADELA.  s.  f.  Ciudadela.  Arx. 
CÍUTADELLA.  s.  f.  ant.  V.  CiutaJela. 
CIÜTAT.  s.  f.  él  eos  deis  Regia5rs  d'  alguna 

Ciutat.  Ciudad.  Civitas. 
CIVADA.  s.  f.  Jvena.  Avena. 

MAY  LI  HE   DONAT  PALLA  NI  CIVADA.   f.  Vulg.  ab 

que    s'  significa    que   no   !,'  conox    á    algú. 
Nunca  le  eché  cevada.  Non  novi  eum. 

NI  LA  MISSA  NI  CIVADA   DESTORBaN   LLARGA  JOR- 

NADA.  ref.  Por  oí;  Misa  y  dar  cebada  nunca 

se  perdió  jornada. 

Mané  reí  vel  adesse  sacrae,  vel  poneré  mulis 

Hordea  ,  susceptuin  non  remoratur  iter. 
CIVADÉR.  s.  m.  V.  Morral. 
CIVADERA.  s.  f.  ant.  V.  Civadér. 
CIVELLA.  s.  f.  Hevilla.  Fibula. 
CIVIL,   adj.   lo   pertanyent  á  la  Ciutat.   Civil, 

Civiiis. 
CIVIL,  sociable,  urbá ,   aténf.   Civil.   Civiiis, 

urbanus. 
CIVIL,  for.  lo  que  pertany  á  la  justicia  en  orde 

á  béns,  drets,  &c  y  no  es  criminal.  Civil. 

Civiiis. 
CIVILITAT.  s.  f.  Civilidad.  Urbanitas. 
CIVILMÉNT.  adv.  m.  Civilmente.  Civiliter. 
civiLMENT.  for.  conforme  al  dret   civil.  Civil' 

mente.  lure  civili. 

CL. 

CLAFOLL.  s.  m.  ant.  V.  Capoll. 

CLAM.  s.  m.  for.  ant.  Q«¿>.a  ,  querella,  ins- 
tancia. Delatio  ad  iudicem,  criminatio,  que- 
rimonia,  instantia  iuditiaiis. 

CLAM,  Y  RECLAM.  for.  en  las  instancias  exécu- 
livas.  Clamo ,  y  reclamo.  Clainum  t^  retro- 
clamum. 

CLAMADOR.  s.  m.  for.  ant.  Querellante ., 
querelloso,  instante.  Petens ,  querens,  dela- 
tor. 

Vp  CLA- 


i!;o  CLA 

CLAMANT.  s.  m.  for.  ant.  V.  Clamador. 

CLAMAR.  V.  a.  Clamar.  Clamare,  clamorem 
edere. 

CLAMAR ,  CLAMARSE,  v.  a.  y  r.  for.  ant. 
Qu::<arse ,  querellarse ,  poner  instancia  ante 
el  juez.  Qiieri ,  conqueri ,  petere. 

CLAMASTECS.  s.  m.  p.  Llares.  Focarius  ere- 
¡naster. 

CLAMATER.  s.  m.  for.  ant.  V.  Ciainador. 

CLAMOR,  s.  rn.  crit.  Clamor.  Clamor. 

CLAMOR,  veu  Jlastimosa.  Clamor.  Clamor. 

CLANDESTÍ,  NA.  adj.  Clandestino.  Clan- 
destinus  ,  secretus. 

MATRIMONÍ  CLANDESTÍ.  V.  Matrimo- 
ni. 

CLANDÉSTINAMÉNT.  adv.  m.  Clandesti- 
namente. Ciam. 

CLAPA.  s.  f.  Mancha.  Macula. 

CLAPAT,  DA.  adj.  Manchado,  pintado. 

CLAPIR.  V.  n.  los  góssós.  Latir.  Clamóse  la- 
trare. 

CLAPIT.  s.  m.  Latido.  Clamosus  latratus. 

CLAR ,  RA.  adj.  lo  que  té  claredat.  Claro. 
Clarus. 

CLAR,  transparint,  ters,  com  h\  vidre,  I'aygua. 
Claro.  Pellucidus ,  translucidus. 

CLAR  ,  color  no  mólt  pujat.  Claro.  Color  rarus, 
mitigatus. 

CLAR ,  evident ,  manifést.  Claro.  Certus,  evi- 
dens. 

CLAR ,  lo  que  s'  díu  ab  llibertat,  y  ¡lisura.  Cla- 
ro. Slncerum ,  liberum  dictum. 

CLAR ,  ant.  iMustre.  Esclarecido.  Clarus. 

CLAR,  no  espes.  Claro .^  ralo.  Rarus. 

CLAR,  s.  m.  en  la  pintura.  Claro.  Picturae  pars 
clarior ,  lucidior. 

cLARs.  p.  los  vuyts,  niajors  espays ,  ó  ínterme- 
dis,  que  hi  ha  entre  algunas  cosas  que  regu- 
larmént  están  entre  ai  en  una  matexa  pro- 
porció  ó  distancia.  Claros.  Intervalla,  in- 
terstitia. 

CLAR  ESTÁ.  expr.  ab  que  s'  assegura  qu'  es 
cert  lo  que  s'  diu.  Claro  está.  Patet,  liquet. 

CLAR  Y  oBscuR.  Pint.  Claro  y  obscuro.  Picturae 
adumbratio  uno  tantüm  colore  ducta. 

AYGUA  CLARA.  Jguü  claro,  Aqua  pura,  lím- 
pida. 

DiE  CLAR ,  lo  seré.  Dia  claro.  Clarus ,  serenus 
dies. 

NiT  CLARA.  Noche  clara.  Clara ,  serena  nox. 

VEU  CLARA,  f^oz  clara.  Clara,  sonora  vox. 

VISTA  CLARA.  Fista  clara.  Oculus  perspicax. 

CANTAR  CLAR.  f.  ab  quc  s'  denota  la  llibertat  y 
desembras  ab  que  s'  diu  alguna  cosa.  Decir 
alguna  cosa  tan  claro  como  el  agua  ó  mas 
c\aro  que  el  agua.  Claré  ,  aperté  ,  liberé  lo- 
qui. 

POSAR  £N  CLAR.  f.  mct.  explIcar  ab  claredat 
alguna  cosa.  Poner  en  claro,  Patefacere ,  di- 
lucidare. 


CLA 

SER  UNA  COSA  MES  CLARA  QUE  l'  AYGUA,  QUE  'li 

SOL ,  &c.  f.   Ser   una   cosa   mas  clara  que  el 
agua  .,  que   el  Sol  ^  i¿c.   Rem   solé    vel   luce 
clariorem  esse. 
TRÁLRr.R  EN  CLAR.  f.  met.  dedulp  la  substancia 
de  algún  discurs  llarg.  Sacar  en  claro.  Claré 
deducere. 
Á  LAS  CLARAS,  m.  adv.  manifestamént,  publica- 
mént.    A    la   clara :    A    las  claras.   Palam, 
manifesté. 
ANEM  CLARS.  cxpr.  fam.   per  manifestar  él  de- 
sitj  de  que  la  materia  de  que  s'  tracta  s'  ex- 
plique ab  claredat  y  sensillesa.  Famas  claros. 
Rem  aperté  agamus. 

COM  MES  AMiGs  MES  CLARS.  ref.  V.  Am'if, 

CLARA,  s.  f.  d'  ou.  Clara.  Albumen. 

CLARABOYA,  s.  f.  Claraboya.  Fenestra  ad 
lucis  introitum  patens. 

CLARAMÉNT.  adv.  m.  Claraminte.  Claré 
manifesté. 

CLAREA ,  CLAREYA.  s.  f.  ant.  beguda  de 
mel  y  vi.  Clarea.  Mulsum. 

CLAREDAT.  s.  f.  P  efecte  de  la  líum.  Clari- 
dad. Claritas. 

CLAREDAT ,  modo  d'  expHcarse  sens  confusió. 
Claridad.  Perspicuitas. 

CLAREDAT ,  dot  del  cos  glorios.  Claridad.  Cla- 
ritas. 

CLAREDAT  DE  VISTA.  Claridad  de  la  vista  ,  de 
los  ojos.  Perspicuitas  oculorum. 

CLAREJAR.  V.  n.  haber  perdut  alguna  cosa 
1'  espessor  ,  ú  opacitaí ,  qu'  antes  tenía.  Ra- 
lear. Rarescere. 

CLAREJAR.  teñir  algún  cos  poca  espessor  ú  opa- 
citat.  Clarear.  Rarescere. 

CLAREJAR  ,  dit  deis  raims  quand  no  granan 
mólt.  Ralear.  Rarescere. 

CLAREJAR,  CLAREJAR  ÉL  DIE.  comensar  a'  n)a- 
nifestarse  la  llum  del  die.  Clarear ,  clarecer, 
Clarescere. 

CLARESA.  s.  f.  ant.  V.  Claredat. 

CLARÉT.  dit  del  vi.  Clarete.  Vinum  helveo- 
lum. 

CLARÍ.  s.  m.  instrument  músic.  Clarin.  Tuba. 

CLARÍ.  él  que  té  per  ofici  tocarlo.  Clarin ,  cla- 
rinero. Buccinator. 

CLARIFICAR,  v.  a.  ant.  aclarir,  posar  en 
ciar.  Clarijicar.,  aclarar.  Pcrspicuum  faceré, 
reddere. 

CLARIFICAR  ,  él  sucrc ,  Hcürs ,  &c.  Clarificar. 
Purgare ,  purificare. 

CLARINÉT.  s.  m.  instrument  músic.  Clarinf 
te.  Buccina. 

CLARINÉT.  s.  m.  qui  '1  toca.  Clarinete.  Bucci- 
nator. 

CLARIR.  v.  n.  ant.  V.  Resplandir. 

CLARÍSSIM ,  MA.  adj.  sup.  Clarísimo.  Cla- 
rissimus. 

CLARissiM,  MA.  ant.  molt  ¡Ilustre.  Esclarecidí' 
simo,  clarísimo.  Clailssimus. 

CLA- 


CLA 

CLARÍSSIMAMENT.  adv.  m.  sup.  Clarüi- 

mámente.  Valde  claré. 
CLARÍT,  DA.  adj.  ant.  V..  Resplandent. 
CLARONS.  p.  ant.  V.  Clarins. 
CLAROR,  s.  f.  Claridad.  Claritas. 
DONAR  CLAROR.  Coiiiunicar  la  ilum.  Esclarecer, 

Illuminare. 
PASSAR  LA  CLAROR,  f.   véurerse  la  claror  de 

r  una  á  r  ahra  part  d'  un  eos ,  per  ser  mólt 

prim  o  sutil.  Clarearse.  Pollucere. 
CLARTAT.  s.  f.  ant.  V.  Claredat. 
CLASCA.  s.  f.  ant.  V.  Closca  en   lo  significat 

de  la  del  cu. 
CLASSA.  s.  f.  ant.  V.  Cassia. 
CLASSA  FISTOLA,  s.  f.  ant.  Cafiaft'stola,  Cassia  fis- 

tularis. 
CLASSE.  s.  f.  Clase.  Classis,  ordo. 
CLASSE.  V.  Aula. 

CLASSIC ,  CA.  adj.  Clásico.  Classicus. 
CLATÉLL.  s.  m.  Cogote.,  colodrillo.  Occiput, 

occipitium. 
TEÑIR  LOS  ULLS  AL  clatí:ll.  f.  met.  ab  que  s' 

repren  al  que  no  advertex  lo  que  té  present. 

Tener  los  ojos  en  el  colodrillo.  Praesentia  non 

videre. 
CLATÉLL  d'  estallas,  expr.  vulg.  V.  Llanut. 

TEÑIR  llana  ,  ó  MÓLTA  LLANA  AL  CLATÉLL,  f. 

vulg.  V.  Llana. 
CLAU.  s.  m.  per  clavar  Clavo.  Clavus. 
CLAU   DE  CABOTA  ,  lo  de  que  usan  los  sabatérs. 

Broca.  Clavus  quadrato  vértice. 
CLAU  DE  civÉLLA.  ant.  V.  Pungaut. 
CLAU  d'  ESPECIA,  ant.  V.  Clavel!  especia. 
CLAU  GANxuT.  Escorpia.  Uncus ,  clavus  ¡n  an- 

guli  formam  constructus. 
GLAu.  met.  dolor  ó  pena.  Clavo.  Animi  dolor. 
CLAVAR  UN  CLAU  AL  COR.  f.  met.  causar  alguna 

cosa   gran  aflicció  ú  sentimént.    Clavar    el 

corazón.  Transfigere  cor. 

FER  ENTRAR  EL  CLAU  ,  yOLER  FER  ENTRAR  EL 

CLAU  PER  LA  CABOTA.  t.  ab  que  s'  significa  la 
terquedat  ab  que  alg  ú  insistex  en  alguna 
cosa.  Clavar  un  clavo  con  la  cabeza.  Caceo 
modo  aliquid  sustinere. 

NO  DEXAR  UN   CLAU   EN  LA   PARED,  f.    No    dcxar 

clavo  en  la  pared:  No  dexar  un  clavo  en  la 
pared:  No  dexar  estaca  en  la  pared.  Omnem 
domus  supellectiiem  vel  clavos  subripere. 

UNA  AL  CLAU  Y  CENT  Á     LA  FERRADÜRA.  Tcf. 

Dar  una  en  el  clavo  y  ciento  en  la  herradura. 

Semel  sapere,  centies  desipiseere. 
NO  SE   m'  EN   DONA   UN   CLAU.  expr.  ab  que  s' 

denota  '1   poc   cuydado   que  dona ,  ó  "1  pee 

apreci  que  s"*  fa  d'  alguna  cosa.  No  se  me  da 

un  higo .,  no  se  me  da  un  bledo.  Plocel  fació. 
CLAU.  s.  f.  la  de  obiir.  Llave.  Clavis. 
CLAU  ,   per  descarógolar   los   caragols.   Llave. 

Clavicula. 
CLAU,  en  la  música.  Clave,  Clavis,  toni  musicí 

signum  ,  nota. 


CLA  jnji 

CLAU ,  en  las  armas  de  fog.  Llave.  Tormento- 
rum  clavis. 

CLAU  ,  la  de  trempar  instruments  músics.  L/a- 
ve.  Clavis. 

CLAU,  nota  ó  explieació  per  1'  intelligeneia 
d' algún  escrit.  Clave .,  llave.  Clavis  libro- 
rum  areanis  aperiendis. 

CLAU.  Arquit.  la  pedra  que  clou  T  are.  Clave., 
copula.  Arcús  medius  lapis ;  fornicis  umbi- 
lieus 

CLAU.  met.  lo  que  facilita  y  dona  camí  per  lo 
conexemént  d'  alguna  cosa.  Llave.  Clavis. 

CLAU  COMUNA  Ó  MESTRA.  Llovc  maestra,  Com- 
munis  clavis. 

CLAUs  DE  l'  IGLESIA.  Llavcs  de  la  Iglesia.  Cla- 
ves Ecclesiae. 

CLAU  DEL  RÉGNÉ.  met.  plassa  situada  en  1'  en- 
trada del  régné.  Llave  del  rey  no.  Antemura- 
le  ,  claustrum. 

CAPITÁ    DE  CLAUS.  V.   Capitá. 

GIRAR  LA  CLAU.  f.  Echar  la  llave.  Claude- 
re. 

PRESENTAR  LAS  CLAUS.  f.  acte  de  submissid  á 
obediencia  al  Soberá ,  quand  entra  á  al- 
guna Ciutat  ó  la  conquista.  Presentar  las 
llaves.  Claves  ofterre  ,  exhibere. 

DiNs  CLAU.  m.  adv.  ant.  V.  Sota  clau. 

SOTA  CLAU.  m.  adv.  Debaxo  de  llave.  Sub 
clavi. 

LA  CLAU  ES  LA  PAU.   ref.   Mas  vale  vuelta  de 
llave  que  conciencia  de  frayle. 
Si  bona  tuta  cupis,  clavibus  auge  fores. 

CLAUDICAR,  v.  n.  Claudicar.  Á  regula  de- 
clinare, deflectere. 

CLA.UER.  s.  m.  anélla  de  mctall  en  que  s' 
portan  las  claus,  rígularment  penjand  d' una 
cadeneta.  Llavero.  Clavium  pendigo. 

CLAUERA.  s.  f.  V.  Dona  de  claus. 

CLAUET.  s.  m.  dim.  Clavete ,  clavillo ,  clavi' 
to.  Claviculus. 

CLAUSTRA,  s.  f.  ant.  V.  Claustro. 

CLAUSTRAL,  adl  Claustral.  Claustralis. 

CLAUSTRO,  s.  m.  Claustro.  Claustrum. 

CLAUSTRO ,  en  las  Universitats.  Claustro.  Aca- 
demicus  Senatus,  conventus. 

CLAUSULA,  s.  f.  Cláusula.  P.-riodus. 

CLÁUSULA,  en  lo  testamént.  Clausula.  Testa- 
msnti  articuliis. 

CLAUSURA,  s.  f.  Clausura.  Claustrum. 

CLAVA,  s.  f.  Clava.  Chiva. 

CLAVAGUERA.  s.  f.  Albañal .,  alcantarilla, 
cloaca  ,  caño.  Cloaca. 

CLAVAGUERA  MESTRA.  Madre.  Cloaca ,  collu- 
viarium. 

CLAVAGUERO,  él  que  servex  per  conduir 
r  immiindicia  ,  6  aygu;)  bruta  de  las  casas  á 
la  clavaguéra,  o  pbu  d'  ayguas  brutas.  Jtar' 
xea  ,  ataxia.  Angusta  cloaca. 

CLAVAR.  V.  a.  ficar  un  clau  en  algún  eos 
sólido.  Clavar.  Clavura  figere,  afligere. 

CLA- 


1 53  CLA 

CLAVAR,  asségurar  una  cosa  ab  claus.  Clavar, 

Clavis  figere. 
CLAVAR,  ficar  alguna  cosa  puntaguda  en  altra. 

Clavar.  Figere. 
CLAVAR,  pegar,  coni;  clavar  una  bofetada,  un 

cop  de  pistola  ,  &c.  Dar  ,  pegar  ,  encaxar. 

Ictum  inferre. 
CLAVAR  ,  introduir  una   cosa  en  altra  de  modo 

que  la  penetre,  y   quede   fiiá  en  ella,  coin 

CLAVAR  una  estaca  en  térra,  una  águila  de 

cap  en  la  roba,&c.  Hincar.  Figere. 
CLAVAR  LA  ARTILLERÍA,  f.  Clüvur  la  artillería. 

Tormenta  bellica  clavis  obstruere. 
CLAVAR  EL  COR.  f.  Atrüvesur  el  corazón.  Trans- 

figere  cor. 

CLAVAR  LOS   ULLS  Ó  LA   VISTA,  f.  CluVOr  ¡OS   OJOS, 

Ó  la  vista.  Intentis  oculis  intueri. 

CLAVAR    PER    LA    CARA   tí  Pe'lS   BIGOTIS.   f.   mCt. 

Echar  en  rostro ,  dar  en  cara.   Dicere  in  fa- 

ciem. 
CLAVAR  UN  CLAU  AL  COR.  f.  mat.  V.  Clau. 
CLAVARLA  Á  TOTHOM.  f.  no  perdonarla 

á  ningú.   No  ahorrarse  con  nadie ,  ni  con  su 

padre.  Nulli  parcere. 
CLAVARL  ?.  m.  Clavero.  Ciaviger. 
CLAVARSE.  V.  r.  menjarse.  Zamparse. Edere. 
CLAVAT ,  DA.  p.  p.  Clavado. 

TEÑIR    LOS     ULLS    CLAVATS    Á    TERRA.    LlcVür    Ó 

tener  los  ojos  clavados  en  el  suelo.  Oculos 

solo  fixos  tenere. 
CLAVELAR,  CLAVELLAR.  v.  a.  ant.  V. 

Clavar. 
CLAVELAT,  CLAVELLAT,  DA.  p.  p.  ant. 

V.  Clavat. 
CLAVELL.  s.  m.  flor.  Clavel.  Betonicse  coro- 

narise  flos. 
CLAVÉLL  GRAN.  Chjvelon.   Betonícse  coronariac 

flos  grandis. 
CLAVELL  ,  especia.  Clavo.  Caryophillon. 
CLAVELL.  ant.  V.  Clavellina. 
CLAVELLÉR.  s.  w.  territ.  V.  Clavellina. 
CLAVELLLNTA.  s.  f.  Clavel.  Caryophillum. 
CLAVEYL  DE  GIROFLÉ,  ant.  V.  Clavell 

especia. 
CLA  VIA  s.  f.  Pezonera.  Ferreum   repagulum 

in  extremo  currus  axe. 
CLAviA  MESTRA  ,  en  los  cotxes  ,  carrossas  ,  &c. 

Clavija   maestra.    Curulus    subscus ,  clavus 

rhedae. 
CLAVICIMBOL.   s.   m.   Clavicor^o  ,   clave. 

Fidiculare  organum. 
CLAVICORT.  s.   m.  ant.   instrument  músic. 

Clavicordio.  Maioris  modi  fidiculare    orga- 

IlUM). 

CLAVILLA.  s.  f.  en  los  instruments  músics. 
Clavija.  Instrunientorum  musicorum  pínnula 
férrea  vel  iignea  fidibus  circumvinciendis  & 
distendendis. 

APRETAR  Á  ALGO  LAS  cLAviLLAS.  f.  met.  apre- 
tarlo ab  alguna  rahó  ú  argument.  Apretar  á 


CLE 

uno  Jas  clavijas.   Urgcrí,  premere ,  cons- 
tringere. 

NO  HI  HA  PITJOR  CLAVILLA    QUE    LA  DEL  MATEX 

FusT.  ref.  No  hay  peor  cuña  ó  astilla   que  Ist 

del  mismo  palo. 

Fissilibus  lignis  cuneus  non  fortior  alter, 

Quam  genus  ex  illis  qui  trahit  ipse  suum. 
POSAR   cLAviLLAS,    en   los  JDStruménts  niúsícs. 

Enclavijar  un  instrumento.  Versoriis  pinnulis 

instruere. 
CLAVILLER.  s.  m.  ant.  turméll.  Tobillo.  Ma- 

lleolus. 
CLAVO,  s.  f.  conjunt  de  claus.  Clavazón.  Cla- 

vorum  copia. 
CLEMENCIA,  s.  f.  Clemencia.  Clenientía. 
CLEMÉNT.  adj.  Clemente.  Clemcns. 
CLEMENTINA.  s.  f.  qualsevol  de  las  Consti- 

tucions  del   dret  Canóuic  ditas  Clemeníinas. 

Clementina.  Clementina  constitutio. 
CLEMENTINAS.  p.   una  de   las  coMeccibns 

del  dret  Canónic.  Clementinas.  Clementiaíe 

constitutiones. 
CLÉMÉNTÍSSIM  ,  MA.  adj.  sup.  Ckmentüi- 

nio.  Clementissinius. 
CLEMENTÍSSIMAMÉNT.  adv.  m.  sup.  Cle- 

mentísimamente.  Clementissimé. 
CLENXA.  s.  f.   Crencha.   Capillorum  discri- 
men. 
CLENXADOR.  s.  m.  ant.  águila  per  partir 

los  cabells.  Partidor.  Crinale. 
CLERC.  s.  m.  ant.  V.  Clergue. 
CLERECÍA,  ant.  él  Clero  que  concorra  á  al- 
guna  funció   Ecclesiástica.    Clerecía,     Cle- 

rus. 
CLERGUE.  s.  m.  Clérigo.  Clericus. 
CLERICAL,  adj.  Clerical.  Clericaiis. 
CLERO,  s.  m.  él  conjunt  deis   Ecclesia'stics. 

Clero.  Clerus. 
CLERO,  el  conjunt  de  Capellans  que  concorran 

á  alguna  funció  Ecclesiástica.  Clerecía.  Cle- 

ricorum  coetus. 
CLERO  REGULAR.  Clero  fpgular.  Clerus. 
CLERO  SECULAR.  Clero  sccular.  Clerus. 
CLÉTXA.  s.  f.  V.  Esclétxa. 
CLIENT,  s.  m.  Cliente.  Ciiens. 
CLIENTELA,  s.  f.  Clientela.  Clientela. 
CLIMA,  s.  f.  Geogr.  Clima.  Clima. 
CLIMA,  teniperament  particular  de  cada  país» 

Clima.  Cfeli  temperies. 
CLIMATÉRIC  ,  CA.  adj.  Climatérico.   Cli- 

matericus. 
CLIMENT.    s.  m.   nom    d'  home.   Clemente, 

Clemens. 
CLIVILLA.  s.  f.  esclétxa,  obertura.   Resquc 

bradura.1  resquebrajadura.,  resquebrajo.,  hen' 

dedura  ,  rendija.  Rima  ,  fisura. 
CLIVILLA ,  obertura  de  la  térra.  Grieta.   Hya- 

tus. 
CLIVILLARSE.  V.  r.  obrirse  ,  partirse.  jRíi- 

quebrarse  ^  resquebrajarse.  Findi. 

CLfc 


CLI 

CLIVÍLLAT,  DA.  p.  p.  Resquebrado ,  res- 
qiíibrajado. 

CL(^CAR.  V.  n.  la  gallina.  V.  Cloquejar. 

CLÜENDA.  s.  f.  Conclusión ,  remate.  Finís, 
ex  i  tus. 

CLÜPIA.  s.  f.  V.  Esclofolla. 

CLOFOLLA.  s.  f.  V.  Esclofolla. 

CLOÍR.  V.  a.  ant.  V.  Cióurer. 

CLOQUEJAR.  V.  n.  la  gallina.  Cloquear^  clo- 
car. Glossire ,  glossitare. 

CLOS,  SA.  p.  p.  Cerrado. 

CLÓs,  SA.  ant.  V.  Conclos. 

SER  DEL  PUNY  CLOS.  f.  Hiet.  fam.  ser  escás. 
Cerrar  la  mano.  Manum  claudere. 

CLOS.  s.  m.  especie  de  plassa  circaida  d'  alguna 
tanca,  en  que  s'  exécuta  alguna  funció  pú- 
blica. Coso.  Septum. 

CLOS,  paratge  rodejat  d'  alguna  tanca.  Cercado, 
cerrado.  Seps  ,  ager  septus. 

CLOS ,  él  circuit  de  bastons  ó  país.  Seto.  Sep- 
tum. 

CLÓSCA.  s.  f.  Cascara.  Putamen. 

CLÓscA  DEL  CAP.  Cüsco.  Cranium. 

CLÓSCA  de  pex ,  com  la  de  la  tortuga ,  Ma- 
gosta &c.  Concha.  Cóclea. 

CLÓSCA  d'  ou.  Cascaron.  Ovi  putamen. 

cuBERT  DE  cLÓscA.  dit  de  i'  animal.  Conchudo. 
Conchis  plenus. 

CLOT.  8.  m.  Hoyo.  Cavus. 

CLOT  ,  fossa  ,  ó  sepultura.  Hoya.  Fossa. 

CLOT ,  per  plantar  árbres.  Gavia,  Fossa. 

CLOT  d'  aygua.  Charco.  Aqua  stagnans. 

CLOTADA.  s.  f.  Hondonada.  Profundus  lo- 
cus. 

CLOTET.  s.  m.  dim.  Hoyuelo.  Scrobiculus. 

CLÓURER.  V.  a.  Cerrar.  Claudere. 

CLÓuRER.  ant.  V.  Conclóurer. 

CLÓURER  al  mitj.  f.  teñir  rodejat  á  algú  de 
manera  que  ab  dificultat  pot  escaparse.  En- 
trecoger. Intercipere. 

CLUSCA  ,  CLUSQUET.  s.  f.  y  m.  territ.  V. 
Capirot,  en  son  segon  significat. 

CO. 

COA.  s.  f.  territ.  V.  Cua. 

COACCIO.  s.  f.  Coacción.  Coactio. 

CÜACTIU ,  VA.  adj.  Coactivo.  Coactivus. 

COADJUTOR,  RA.  s.  m.  y  f.  la  persona  que 
ajuda  á  altras.  Coadjutor.  Adiutor. 

COADJUTOR ,  él  que  tenía  la  futura  d'  algu- 
na prebenda  ecclesiastica ,  y  la  servía  per 
lo  propietari.  Coadjutor.  Adiutor. 

COADJUTORÍA,  s.  f.  empleo  ó  cárreg  del 
Coadjutor.  Coadjutoría.  Adiutoris  munus 
cum  iure  ad  beneíicium. 

COADJUVANT.  p.  a.  Coadyuvante.  Adiuvans, 
coadiuvans. 

COADJUVAR.  V.  a.    Coadyuvar.    Adiuvare, 

COADJUVAT,  DA.  p.  p.  Coadyuvado. 
Tom.  I. 


COA  Í53 

COADUNACIÓ.  s.  f.  Coadunación  ,  cc-iduna- 
miento.  Adunatio. 

COADUNAR.  V.  a.  Coadunar.  Adunare. 

COADUNAR,  ant.  Aquadrillar.  Catervas  vel  tur- 
mas ducere. 

COADUNAT ,  DA.  p.  p.  Coadunado. 

COADUNAT  ,  DA.  ant.  Aquadrillado. 

COAGUL.  s.  m.  Med.  Coágulo.  Concretus  san- 
guis,  coucretum  lac,  &c. 

COAGULACIO.  s.  f.  Coagulación.  Coa^ulatio. 

COAGULAMENT.  s.  m.  ant.   V.  Coagula- 

o 
CIO. 

COAGULANT.  p.  a.  Coagulante.  Coagmen- 

tans. 
COAGULAR.   V.  a.   Coagular.  Coagmentare, 

coagulare. 
COAGULAT,  DA.  p.  p.  Coagulado. 
COARDÍA,  s.  f.  ant.  V.  Cobardía. 
COARREi^DATARÍ.    s.    m.     Coarrendador. 

Simul  conductor,  conductionis  consors. 
COART.  adj.  ant.  V.  Cobard. 
COARTAR.  V.  a.  Coartar.  Arctare  ,  coarc- 

tare. 
COARTAT,  DA.  p.  p.  Coartado. 
PROBAR  LA  coartada;  f.  for.  Prokar  la  coarta- 

da.  Habita   temporis  locique  ratione  se  ob- 

iecti  criminis  insontem  probare. 
COBARD  ,  DA.  adj.  Cobarde.  ígnavus ,  timi- 

dus. 
COBARDÍA,  s.  f.  Cobardía.  Ignavia  ,  timidl- 

tas ,  pusillanimitas. 
COBDíCIA.  s.  f.   Codicia.  Cupiditas,  avidi- 

tas. 
COBDÍCíAR.  V.  a.  Codiciar,  Appetere,  expe- 

tere. 
COBDÍCIAT ,  DA.  p.  p.  Codiciado, 
COBDICIOS ,  SA.  Codicioso,  Avidus,  cupidus. 
COBDÍCIOS  ,    laboríos.    Codicioso,    Laborio- 

sus. 
COBDICÍOSÍSSÍM,  MA.  adj.  sup.  Codiciosísi- 
mo. Avidissimus. 
COBEÍTAT.  s.  f.  ant.  V.  Cobdicia. 
COBEÍTOS,  COVEITOS,  SA.  adj.  ant.  V. 

Cobdiciós. 
COBEJAN^A.  s.  f.  ant.  V.  Cobdicia. 
COBEJAR.  V.  a.  ant.  V.  Cobdiciar,  desítjar. 
COBERT,  TA.  adj.  V.  Cubert. 
COBERT.  s.  m.  V.  Cuberr. 
COBERTORA.  s.  f.  V.  Cubertora. 
COBERTURA,  s.  f.  V.  Cubertura. 
COBES ,  SA.  adj.  ant.  V.  Cobdícios. 
COBEZESA.  s.  f.  ant.  V.  Cobdicia. 
COBLA.  s.  f.  V.  Copla. 
COBLEJADÓR ,  COBLEJAYRE.  s.  m.  ant. 

V.  Versista. 
COBLEJAR.    V.  n.  ant.  fér  coplas.  Coplear. 

Rhythmos  pangere. 
COBRADOR,  s.  m.  Cobrador.  Exactor. 
COBRAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Cobransa. 
COBRANSA.  s.  f.  Cobranza.  Exactio, 

Qq  CO- 


1 54  COB 

COBRAR.  V.  a.  Cobrar.   Debitam  pecuniam 

rdcipere. 
COBRAR  AFició,  TEMOR,  &c.  f.  Cobrar  afición^ 

temor ,  ^c.  Amore  ,  mctu  &c.  affici. 
COBRAR  FORSAS.  f.  Cobr.fr  fuerzus.  Convalescere, 

robur  recipere. 
COBRAR  TERRA,  f.  iTiet.  faiii.  convalexer  d'  al- 
guna grave  malaltía.  Alear,   ir  aleando.  Sa- 

nitatein  sensim  recuperare. 
COBRA   FAMA   Y  calat'  á  jálrer.  lef.  Cobru 

buena  faina  y  échale  á  dormir. 

Securum   tu  carpe   bono  sub  nomine  som- 

num. 
COBRAT,  DA.  p.  p.  Cobrado. 
CüBRECÁLSER.  s.  m.  Paño  de  caüz.  Cali- 

cis  velum. 
COBRELLIT.  s.  m.  Sobrecama  ,  cubierta  ,  co- 
bertor de  la  cama.  Stragulum  ,  supernum 

lecti  tegmen. 
COBRETAULA.    s.  f.  Sobremesa  ,   carpeta. 

Mensarius  tapes,  mensae  tegumentum. 
COBRO,  s.  m.  Cobro.  Exactio. 
FOSAR   EN  C0Í3R0.  f.   Pcncr  eii  cobro.  Rem  in 

tuto  poneré,  servare. 
POSARSE  EN  COBRO,  f.  Pomrse  en  cobro.  Se  íd 

locum  tutum  recipere. 
COC.  s.  m.  Cocinero,  Coquus. 
COCA.  s.  f.  Torta.  Placenta. 
FÉRSE  UNA  COCA.  f.  met.  xafarse ,  ferse  trossos 

alguna  cosa.  Hacerse  tortilla.  Omnino   ob- 

tundi ,  confriíjgi. 
COCCIO.  s.  f.  Cocción.  Coctio. 
CÜCEJAMENT.  s.  m.  ant.  Acoceamiento.  Cal- 

citratus. 
COCÍ.  s.  m.  territ.  V.  Cubell. 
COCO.  s.  in.  Coco.  Palmx  Indicie  fructus. 
COOODRILLO.  s.  m.  Cocodrilo,  Crocodilus. 
COCOLLIS.  s.  m.  ant.  planta.  Coscoja,  Quis- 

quilia. 
CODI.  s.  m.  ant.  Código.  Codex. 
CODICIL.  s.  m.  Codicilo.  Codicillus. 

SINO  VAL  PER  TESTAMÉNT    VALGA     PER    CODICIL. 

expr.  fam.  Si  no  vale  por  testamento  valga 

por  codicilo. 

Ni  testamenti  fungatur  muñere  charta, 

Fungstur  parvi  codicis  illa  vice. 
CODICILLAR.  adj.  Codicilar.  Codicillaris. 
CODILLO,  s.  m.  Codillo.   Sors  amissa  in  qui- 

busdam  chartarum  ludis. 
GUANYAR  DE  CODILLO,  f.  met.  y  hm.  Jugársela 

á  uno  de  codillo.  Callidé,  subdole  sibi  acqui- 

rere  quod  alter  sollicitat. 
CODOL.  s.  m.  Canto.  Saxum. 
CODOLADA.  s.  f.  Cantazo.  Lapidis  ictus. 
CODÓNY.  s.  m.  Membrillo.  Cotoneum. 
CARN  DE  coDüNY.  V.  Codonyat. 
CODÓNYAT.  s.  m.  Carm'de  tnembrillo.  Dia- 

cydonium. 
CODONYER.  s.  m.  Membrillo ,  membrillero. 

Coioneus  malus,  ponuis  cydonia. 


COE 

COEJADURA.  s.  f.  ant.  T  acció  de  remenar 

la  cua.  Coleo.  Caudíe  motatio,  agitatio. 
COEJAR.   V.  n.   ant.   móurer  la  cua.  Colear^ 

V2c¡:ear  la  cola.  Caudam  motitare. 
COETA.  s.  f.  ant.  V.  Cuereta. 
COETÁNEO ,  NEA.  adj.   Coetáneo.  Coxta- 

neus. 
COEVO,  VA.  adj.  Coevo.  Cosvus. 
COEXISTENCIA,  s.  f.  Coe:<isiencia.  Rei  ali- 

cuiíis  simul  cuní  alia  existentia. 
COEXiSTENT.  p.   a.  Coexisíente.  Una  cum 

alio  existens. 
COEXiSTlR.    V.    n.    Coexistir.   Concurrere  , 

adesse  simul  cum  alio. 
COPA  ,  COPPA.  s.  f.  ant.  V.  Cofia. 
COPARSE.  V.  r.  fam.  Rellenarse ,  aclocarse. 

Desidere. 
COPPAL.  s.  m.  ant.  V.  Cofia. 
COFI.  s.  m.  Cofin  ,  espuerta.  Cophinus. 
COPIA,  s.  f.  adorno  del  cap  de  las    dona». 

Cofia  ,  escofieta.  Calantica. 
COPIETA.  s.  f.  dim.  Cofiezuela.  Parva  calan- 
tica. 
COPRE,  s.  m.  Cofre.  Arca  camerata. 
COFRE  REAL.   ant.  Erorio ,  arcas  reales.  JEta- 

rium. 
COPÜRNA.  s.  f.  Tabuco.  Gurgustium. 
COGITACIÓ.  s.  f.  ant.  V.  Pensamént. 
COGITAR.  V.  a.  ant.  V.  Pensar. 
COGITAT,  DA.  p.  p.  ant.  V.  Pensat. 
COGNICIÓ.  s.  f.  ant.  V.  Conexemént. 
COGÓMBRE.  s.  m.  planta  ,  y  fruyt.  Pepino. 

Cucumis. 

QUI  HA  FET  EL  COGÓMBRE  QUE  'l  TRAGA  Á 

l'  ombra.  ref.   Quien   hizo  el   cohombro  que 

se  le  eche ,  ó  que  le  lleve  al  hombro. 

Qui  cucumim  excoluit,  premat  huius  pon- 
dere tergum. 
COGÓMBRER.  s.  m.  ierra  plantada  de  co- 

gómbres.  Pepinar.  Cucumerarium. 
COHA.  s.  f.  ant.  V.  Cua. 
COHERCIO.  s.  f.  ant.  Coerción.  Coercitio. 
COHÉT   BORRATXÓ.  Buscapies  ,  carretilla. 

Pyrobulum  super  solum  serpens. 
MÁNEGA   DE   coHETS.  Girándula.  Missilium  ig- 

nium  capsula. 
COHIBIR.  V.  a.  ant.  V.  Contenir ,  reprimir, 

refrenar. 
COINDAMENT.  adv.  m.  ant.  Ayrosatnente. 

Compté ,  eleganter. 
COINQUINAR  LA   PACIENCIA,  f.    fam.    molestaf. 

Majar,  jorobar.  Molestia  afñcere. 
COISSO.  s.  f.  Escozor,  escocimiento.  Acer  pru- 

ritus. 
COL.  s.  f.  Col,  berza.  Caulis. 
COL  BORRATXONA.  Bcrzc^.  Brassica. 
COL  cAPDELLADA.  RepoUu.  Brassica  capitata. 
COL   GITANA.  Col  de  asa  de  cántaro.  Brassicse 

species. 
COL  VERDA.  Col  rizada .  llanta.  Brassica. 

COL 


C0L 

COL  Y  BRÓcoM.  V.  Brocoü. 

COL  Y  FLOR.  Col  y  flor.  BrassJca  florea. 

REMENAR  LAS  coLS.  f.  nict.  faiT).  manejar  algún 

assumpto  ú  negoci.  Menear  el  ajo.  Alicui 

negotio  interesse. 
Á  LA  EONA  BONA  COL.  jog.   Cüza  la  olla.  Ludi 

ge  ñus. 
CADA  día  COLS,  AMARGAN,  ref.  V.  Amargar. 

PARLAM  DE  COLS  LA    ÍMARE     EN    CUYNA.    fdf.    Si 

preguntáis  por  berzas  ,  mi  padre   tiene  un 

garbanzal,  Aá  rogatum  non  respondes. 
COLA.  s.  f.  Cola.  Gluten. 
COLA  DE  PEX.  Cola  de  pescado ,  cola  pez.  Ichy- 

colla. 
COLADOR,  s.  m.  drap  ó  cosa  semblant  per 

colar   éls    liquids.    Colador  ,    coladero.    Co- 

lum. 
COLADOR ,  concavitat  per  la  qual  se  cola  1'  ay- 

gua.  Sumidero.  Vorago. 
COLADOR ,  forat  per  ahónt  se  cMa  T  aygua  6 

altre  liquid.  Tragadero.  Vorago,  faux. 
COLAMENT.  s.  m.  ant.  La  acció  de  colar. 

Coladura ,  colada.  Percolatio. 
COLAR.  V.  a.  Colar.  Colare. 
COLARSE ,   r  aygua  ó  altre  liquid  per  algún 

forat  ó  concavitat.  Sumirse.  Sub  humum  iré, 

absumi. 
CÓLAT,  DA.  p.p.  Colado. 
COLCOM.  s.  m.  Algo.  Aliquid. 
COLDRER.  V,  a.  guardar ,  celebrar  alguna 

fésta.  Celebrar.  Colere. 
COLERA,  s.  f.  humor.  Cólera.  Bilis. 
CÓLERA,  ira,  enfado.  Cólera.   Ira,  iracundia, 

indignatio. 
EXALTARSE  LA  CÓLERA,  f.  Exáltarse  la  cólera. 

I  rase  i. 
COLERIC,  CA.  adj.  Colérico.  Iracundus. 
COLETO,  s.  m.  ant.  vestidura   que  cubría  'I 

COS.  Coleto.  Colobium. 
COLGAR,  V.  a.  Cubrir.  Operire. 
COLGAR ,  algunas  plantas,   com  las  escarolas, 

cards  ,  &c.  Aporcar ,  acogombrar.  Irapor- 

care. 
COLGAR ,  los  sarménts  en   las  vinyas  per  fér 

nous    céps.   Acodar ,    amugronar.   Palmites 

terrae  inserere  ut  virescant:  Rumpos  sub  tér- 
ra tradúcete. 
COLGAR.  V.  n.  ant.  V.  Póndrerse  '1  sol. 
COLGARSE.  V.  r.  territ.  anarsen  al  Hit.  Acos- 
tarse. In  lecto  collocari. 
COLGAT,   s.  m.  sarmént  axí  dit.  Mugrón^ 

codal.  Propago,  tradux. 
CÓLIC,  Ó  DOLOR  CÓLIC.  s.  m.  Cólico, 

dolor  cólico.  Dolor  colicus. 
COLIGA,  s.  f.  Cólica.  Morbus  colicus. 
COLIMENT.  s.  m.  anr.  V.  Culto. 
COLíSEU.  s.  m.  Ctliseo.  Theatrura. 
COLL.  s.  m.  part  del  eos  del  animal.  Cuello. 

Collum. 
COLL,  montanyeta.  Collado,  Collis. 


COL  r^5 

COLL,  de  broca!,  bot¿J¡a,  ampolla,  &c.  CusUo^ 

gollete.  Collum  ,  tubus ,  fiíuces. 
COLL  DE  CAMA,  Ó  DEL  P£ü.  G:,rgjnta    del   pie, 

Cruris  juxta  pedem  angustior  pars. 
COLL  DE  CAMISA.  CabezoH ,   cuello.   Collare  in- 

dusii. 
COLL  DE  póu.  Brocal  de  pozo.  Puteal. 
COLL  DE  PUNTAS.    Escotc.    Filofuní  reticulum 

indusii  callare  ornans. 
COLL,   en   él  jog  de  cartas.    PjIo  ,    manjar, 

Chartarum  pictarum  ordo  vel  classi». 
COLL,  en  lo  vestir,  com  él  de  la  casaca,  jupa, 

&c.  Gorjal.  Vestís  pars  collaris. 
COLL  TORT.  met.  Cabeza  torcida.   Homo   simu- 

latae  virtutis,  obtorto  eolio   pietat¿ra  effin- 

gens. 
ESTAR  AVGUA  FiNS  AL  COLL.  f.  met.  V.  Aygua. 
ESTARNE   FINS   AL   COLL.   f.    mct.  cstar  apurat, 

cansat  de  sufrir  indegudament.   Eílar  Iwsta 

el  gollete.  Diütiüs ,  ampliüj  f.-rre  non  posse. 
PORTAR  Á  COLL.  f.  fuiíi.  mantenir  á   algú.    Lle- 
var   en   hombros.     Ex    suo    aliquem    aliurn 

alere. 
POSAR  EL  PEU  AL  COLL.  f.  met.  subj¿ctar  a'  algú. 

Poner   el  pie  sobre   el  pescuezo.   Subiiceie, 

deprimiré. 
POSARHi   EL   COLL,    f.    met.    fam.   trebaliar  ab 

activitat  per  la  consecució  d'  alijuna  cosa. 

Poner  el  hombro:  Arrimar  el  hombro -.Tomar 

á  pechos.  Conari  ,  omni  couatu  incumbe- 
re. 
Á  COLL  DE  MATxos.  loc.  J  lomo.  Super  iumen- 

torum  dorsum. 
COLLA,  s.  f.  Junta  de  gént  destinada  á  execu- 

tar  alguna  cosa ,  com  :   colla  de   segauors, 

COLLA  de  cabadors ,  &c.  Quadrilla ,   mano. 

Turma  ,  manus ,  grex  ,  caterva. 
COLLA  ,  la  junta  de  personas  séns  orde    ni   con- 

cert.  Gavilla ,  Manipulus. 
COLLA  DE  BESTIAS  DE  carrega.  Recua.  Man- 

dra. 
COLLA  DE  BURROS.  V.  Burro. 

COLLA     DE     BURROS  ,     Di,    LOTGS  ,    &C.     multltUt 

d'  ignoraats ,  de  plagas  ,  &c.  Manada  ,  ha- 
to de  borricos.,  de  locos  ,  &c.  Stultorum , 
amentium  coetus. 

COLLACÍO.  s.  f.  la  refecció  que  s'  sol  pén- 
drer  en  la  nit  los  dies  de  dejuni.  Colaciort, 
Refectio  vespertina. 

coL'LACió ,  de  benefui  ecclesia'stic.  Colación. 
Collatio. 

FER  coL-LACid.  Huccr  colación.  Coenulam  su- 
mere. 

COLLADA,  s.  f.  seguida  ó  conjunt  de  cartas 
d'  un  matex  coll.  Ruifla.  Series 

COLLADA,  ant.  V.  Coll ,  en  lo  signiíicat  de  turó, 
ú  altura. 

COLLADOR.  s.  m.  qui  dona  collació  d'  al- 
gún banelici.  Colador.  Collator. 

COLLAR,  s.  m.  Collar.  Torques ,  collare. 

COL- 


156  COL 

COLLAR, ab  punxas  pe'ls  gossos  de  ramat.  C«r» 
lanca.  Millus. 

COLLAR.  V.  8.  las  cartas.  V.  Lligar. 

COLLAR,  ant.  pujar.  Subir.  AttoUere. 

COLLAR,  p.  u.  conferir  un  benefici  ecclesiástic. 
Colar.  Beneficia  ecclasiastica  conferre. 

COLLAR.  V.  n.  pujar  él  preu ,  gasto,  &c  d'  al- 
guna cosa.  Montar.  Ascenderé. 

COLLARÉT.  s.  m.  dim.  CoUarico.,  collarito., 
collareja.  Parvus  torqiies. 

COLLATERAL.  adj.  Colateral.  Collatera- 
lis. 

COLLATIU.  VA.  adj.  Colativo.  Collativus. 

COL.LECCIO.  s.  f.  Colección.  Collectio. 

COLLECTA.  s.  f.  aplega.  Colectación  ,  recau- 
dación ,  recaudamiento.  Exactio. 

CEL  LECTA  ,  oració  en  la  Missa.  Colecta. 
Oratio. 

COLLECTA.  ant.  Repartiment  de  pago.  Co- 
lecta. Collecta. 

COL  LECTADOR.  s.  m.  V.  CoMector. 

COLLECTAR.  v.  a.  Colectar,,  recaudar.  Exi- 
ge re. 

COLLECTIU,  VA.  adj.  Colectivo.  CollectU 
vus. 

COL^LECTÍVAMÉNT.  adv.  m.  Colectivamen- 
te. Coniuncté. 

COL  LECTOR,  s.  m.  Colector  ,  recaudador. 
E^.acto^. 

COLLEGL  s.  m.  Colegio.  Collegium. 

coL'LEGí  APOSTÓLic.  CoL'gio  ApostóUco.  Colle- 
gium  Apostolicum. 

coL'LEGí  DE  cARDENALS.  Colcgio  de  Cardenohs, 
Collegium  Cardinalium. 

COLLEGIADA.  s.  f.  V.  Collegiata. 

COLLEGLA.L.  s.  m.  Colegial.  Collega. 

COLLEGL'^TA.  s.  f.  Iglesia.  Colegiata ,  Igle- 
sia Colegial,  Ecclesia  Collegiata. 

COLLEGIR.  V.  a.  inferir.  Colegir.  CoUigere, 
inferre ,  deducere. 

coLLEGiR ,  coLLiGiR.  V.  3.  ant.  en  las  causas, 
ó  pléts,  fér  un  resumen  de  lo  allegat  per 
las  parts  en  los  pléts.  Recopilar ,  resumir. 
CoUigere. 

COLLERA,  s.  f.  la  que  s'  posa  ais  animáis, 
que  tiran  él  carro ,  cotxe ,  &c.  Collera.  Col- 
lare  coriaceum. 

COLLÉT  DE  ECCLESIÁSTIC.  C«W/o,flZ- 
zacnello  ,  collarin.  Collare  ad  ecclesiasticum 
habitum  pertinens. 

CULLIDOR,  RA.  adj.  ant.  V.  Cullidor. 

coLLiDOR.  s.  m.  ant.  V.  Collectbr ,  arreplega- 
dor. 

COL'LIGACIO.  s.  f.  Coligación.  Colligatio , 
foedus. 

COLLIGANZA.  s.  f.  ant.  V.  CoMigació. 

COL'LIGARSE.  v.  r.  Coligarse.  Colligarl. 

COLLÍGAT,  DA.  p.  p.  Coligado. 

COLLÍR.  V.  a.  ant.  V.  Cullir. 

COL  LIRI.  s.  m.  Colirio.  CoUirium. 


COL 

COLLISIÓ.  s.  f.  Colisión.  Collisio. 
COLLITA.  s.  f.  ant.  V.  Cullita. 
COLLITiGANT.  s.  m.  Colitigante.  Litigaior, 

lite  contendens. 
C0J<L0CACÍ0.  s.  f.  Colocación.  Collocatio. 
coLLocAció,  empleo,  destino.  Colocación.  Offi- 

cium ,  muiius. 
COLiLOCAR.  V.  a.  Colocar.  Collocare. 
coL'LocAR,  acomodar  á  algú  en  algún  estat  ó 

emplro.    Colocar.    Officium ,    munus   alicui 

confVrre. 
COL  LOCAT ,  DA.  p.  p.  Colocado. 
COL'LOQUL  s.  m.  Coloquio.  CoUoquíum. 
COLLÜSIO.  s.  f.  for.  Colusión.  Coikisio. 
COLMADA MENT.  adv.   m.   ant.   Cchnada- 

mente.  Cumúlate. 
COLMAR.  V.  a.  p.  u.  Colmar.  Cumulare. 
CULMO.  s.  m.  ant.  V.  Curull. 
COLOBRINA.  s.  f.  ant.  V.  Culebrina. 
COLOÍGNA.  s.  f.  ant.  Colonia  ciu:at.   Colo" 

nia.  Colonia  Agrippina. 
COLOM,  MA.  s.  m.  y  f.  Palomo,  Columbus, 

columba. 
coLOM  ROQUER ,  Ó  FER.  Palowa  torcaz.  Palum- 

bus  torquatus. 
COLOMA  ^URANA.  ant.  coloma  silvestre.  Paloma 

zurana.  Livia  columba. 
COLOMAR,  s.  m.  Palomar.  Columbarium. 

QUANT  ES  FÉT  EL  COLOMAR  EL  COLOM  SE  MOR. 

ref.  La  casa  hecha  .,  y  el  huerco  á  la  puerta  : 

Casa  hecha  ,  sepultura  abierta. 

Vix  perfecta  domus,  videas   adstare   fere'- 

trum. 

COLOMASSA.  s.  f.  1'  excremení  deis  coloms. 
Palomina.  Fimus  columbinus  ,  columboruia 
stercus. 

COLOMER.  s.  m.  ant.  V.  Colomar. 

COLOMI.  s.  m.  Pichón.  Columbus,  columbi- 
nus pullus. 

COLOMINA.  s.  f.  hérba.  Palomilla ,  palomi- 
na., fumaria.  Fumaria,  fumus  terrse. 

COLON,  s.  m.  ant.  V.  Masovér. 

COLONA.  s.  f.  ant.  V.  Columna. 

COLONIA,  s.  f.  Colonia.  Colonia.  - 

COLOQUÍNTA.  s.  f.  planta.  Coloquíníida. 
Coloquinthis. 

COLOR,  s.  m.  Color.  Color. 

COLOR ,  en  los  vestiis ,  él  que  no  es  negre.  Co- 
lor. Quicumque  color  non  niger. 

COLOR     ESBLAYMAT,  ESMORTUÍT  ,  TRENCAT.  Co- 

lor  quebrado.  Color  subpallidus. 
COLOR,  met.  p.  u.  pretéxt.  Color.  Species,  prse- 

textus. 
COLORS.    p.  en  la   pintura.    Colores.    Pig- 

menta. 
DONAR  coLÓRS.    Pínt.  f.  Dtir  color  ó  colores. 

Pingere. 
DISTINGUIR   DE  coLÍ>RS.  f.  fam.   Disttngttir  de 

colores.  lusté  de  rebus  diiudicare. 

FÉR    EXIR    ^LS    C0L,6RS    Á    LA  CARA.   f.  fam.   féf 

tor- 


COL 

tornar  rotg  á  algú  per  v^rgbnya.  Sacarle  los 
colores  á  alguno.  Pacerá  ut  aliquis  rubore 
suíuindatur ,  aut  erubescat. 

ri:R  PKRDRER  EL  COLOR,  f.  Rohof  el  color,  Dd- 
colorare. 

MUDAR  DK  COLOR,  Ó  'l  COLOR  f.  fam.  manifes- 
tar en  la  cara  alguna  alteració  ú  aílicció  del 
ánimo.  Mudar  de  color.  Animi  affectum 
murato  vultús  colore  ostendere. 

SE  TORNA  DE  MIL  coLORs.  f.  fam.  Un  color  se  le 
iba  ,  y  otro  se  le  venía. 
Non  vultus ,  non  color  idem 

DE  COLOR  DE  BURELL.  Ahurclado.  Burrhi  colo' 

TÍS. 

DE  COLOR  DE  CANYELLA.   Acanclüdo.    Coloris 

cinnamomi. 
DE  COLOR  DE  cASTANYA.  V.  Castanya. 

DE  COLOR  DE   CASTANYA  CLAR.  Acahcllado.  Sub- 

flavus. 
DE  COLOR  DE  CENDRA.  Cenic'tento.  Cineraceus, 
c¡ner:us. 

DE  COLOR  DE  LLIMÓ,  tJ  DE  LLIMONA.  Ljmonfildo. 

Citrei  coloris. 
DE  COLOR  DE  NÁCAR.  Nucarado.  Roseus. 
DE  COLOR  DE  PALLA.  Pojado.  Pallidus,  helvus, 

gilvus. 

DE  COLOR  DE  ROSA.  RÓSCO.   RoSeUS. 

DE  COLOR  DE  TARONjA.  Naranjado.  Aureus. 

COLORAR,  V.  a.  met.  donar  algún  motiu,  ó 
ralló  apar^nt.  Colorear ,  colorir.  Prsetexere  , 
colorcm  qurerere. 

COLORyVT,  DA.  p.  p.  Colorado  ,  colorea- 
do. 

TÍTOL  coLORAT.  Tftitlo  colorado.  Titulus  colo- 
ratus,  veri  speciem  habens. 

COLORAYNA.  s.  f.  Colothi.  Varietas. 

COLORET ,  él  que  s'  posan  las  donas.  Color.^ 
ajo.,  Purpurissum. 

COLORIR.  V.  a.  Pint.  Colorir^  dar  de  color. 
Colorare. 

BON    COLORISTA    Ó    MAL    COLORISTA.    Pint.  Bni» 

colorista  ó  mal  colorista.  Atíabre  vel  ¡nfabre 

colores  inducens. 
COLORIT ,  DA.  p.  p.  Colorido. 
COLOSSAL.  adj.  Colosal.  Colosseus. 
COLOSSO.  s.  m.  Coloso.  Colossus. 
COLOSTRE.  s.  m.  la  llét  primera  qu3  vé  des- 

pres  del  part.  Calostro.  Colostrura. 
COLP.  s.  m.  p.  u.  V.  Cop. 
COLRADURA.  s.  f.   Pint.   Corladura.  Aurei 

coloris  linimentum. 
DONAR  COLRADURA.  Pint.  Corlear.  Áureo  colore 

inficere. 
COLRAR.  V.  a.  Pint.  Corlear ,   corlar.  Áureo 

colore  inficere. 
COLRARSE.  V.  r.  tornarse  moreno  per  anar 

molr  pe'l  sol.   Asolearse.  Solé  peruri :  solis 

ardore  oíTuscari. 
COLRAT ,  DA.  p.  p.  Pint.  Corleado. 

COLRAT   DEL  SOL.  Asolcado. 

Toí».  /. 


JST 


COL 

COLRER.  V.  a.  ant.  V.  Ccildrer. 

COLSADA.  s.  f.  recolsada.  Recodo.  Siniis. 

cÓLSADA.  s.  f.  cop  de  c61;é'.  Codazo.  Ictus  cubi- 
to impactus. 

PEGAR  COLSADA.  f.  fam.  Tocar  á  alad  ab  él 
c5lsé  peraque  advertesca  alguna  cosa.  Dar 
del  codo.  Cubito  aliquem  admonere. 

CÓLSE.  s.  m.  Codo.  Cubitus. 

COP  DE  coLsÉ.  V.  Colsada,  en  son  segbn  sen- 
tit. 

APRETAR  th  CÓLSE.  f.  fam.  Apretar  ó  hincar 
el  codo.  Moribundo  auxiliari,  assistere. 

AXECAR  ó  ALSAR  EL  coLSE.  f.  joc.  béurer  mólt 
vi.  Levantar  de  codo :  Levantar  el  codo: 
Empinar.  Pocula  exhaurire  :  Alté  bibere. 

TOCAR  AB  ÉL  CÓLSE.  f.  pegar  cops  de  cblsé 
á  algú  per  ferli  advertir  alguna  cosa.  Dar 
del  codo.  Prope  adstantem  tangere  cubito. 

XARRAR  pe'ls  colsés.  f.  fam.  ab  que  s'  ponde- 
ra qu'  algú  parla  mblt.  Hablar  por  les  co- 
dos.,  por  las  coyunturas.  Lo^uacem  esse : 
muitün;,  nirr.ium  in  loquendo  fsse. 

l'  ull  ,  fregarsel'  ae  el  colsé.  reí".   Al  ojo 
limpíale  con  el  codo :  Al  ojo  con  el  codo. 
Vis  oculus  val:at  ?  cubiii-,  'ÍLtcrgf  ,  vaíebit. 

COLSEJAR.  V.  n.  ant.  V,  Tocar  ab  él  cblsé. 

COLTEL.  s.  m.  ant.  V.  Coltéli. 

COLTELL.  s.  m.anf.ganivet.  Cuchillo.  Culter, 
culteilus. 

COLTELLADA.  s.  t.  ant.  ganivetada.  Cuchi* 
liada.  Plaga  ,  vulnus  cultíilo  inflictum. 

COLUMNA,  s.  f.  Columna,  coluna.  Columna. 

COLUMNA  ,  en  los  Ilibres.  Columna,  coluna. 
Soriptum  in  duas  partes  á  summo  usque 
deorsum  partitum. 

COLUMNA  ,  en  la  Milicia,  Columna ,  coluna.  Ag- 
men  in  columnae  speciem  instructum. 

COLUMNA,  met.  la  persona  que  msme'  y  susten- 
ta alguna  cosa.  Columna  ,  coluna.  Protectio. 

COLUMNA  AISLADA.  Arq.  Columna ,  coluna  aisla- 
da. Columna  separata,  insulata. 

coLu?iNA  ÁTICA.  Columna ,  coluna  ática.  Co- 
lunvna  attica. 

COLUMNA  COMPOSTA.  Arq.  Columna,  coluna  com- 
puesta. Columna  composita. 

COLUMNA  CORINTIA.  Arq.  C<jlumna ,  colunü  Co- 
rintia. Columna  corinthia. 

COLUMNA  DÓRICA.  Arq.  Columno ,  coluna  dórica. 
Columna  dórica. 

COLUMNA  JÓNICA.  Afq.  Columna  ,  coluna  jónica. 
Columna  iónica. 

COLUMNA  SALoaióNicA.  Arq.  Columna ,  coluna 
Salomónica.  Columna  in  spiras  erecta. 

COLUMNA  ToscANA.  Arq.  Columno  ^  coluua  íos- 
cana.  Columna  tusca. 

COLUMNARÍ,  RLA.  adj.  que  s' aplica  á  la 
moneda  que  te  esculpidas  las  dos  columnas, 
y  las  páranlas  plus  ultra;  y  axi  s'  diu  ,  duro 
columnari,  pesseta  columnaria.  Colunario, 
Nummus  argenteus  columnarius. 

Rr  CO- 


i?8  COL 

COLUMNATA,  s.  f.  Colunata ,  cohnarh.  G)- 

luinnarum  seríes,  columnatio. 
COLüMNí:TA.  s.  f.   iim.  CoíüHJnicfl,  eohm- 

n'úta  ,  cohtmmta.  Parva  columna. 
COLURO,  s.  m.  Astron.  Coluro.  Colurus. 
COLXA.  s.  f.  Colcha.  Lecti  straguluni. 
COM.  s.  m.  oubi  per  donar  manjar  ais  tocinos. 

Gamella.  Rudelabrum. 
cu.vi.  adv.  m.  Como.  Quomodo. 
COM  ,  usat    per   comparar ,  ó  assimilar.   Como. 

Ut ,  tamquam  ,  sicut. 
COM  ,  begüns  ,  conforme.  Como.  Quomodo ,  si- 
cut. 
COM,  equivalent  á  que  ,  y   axi  s'  diu;  escriuen 

COM  ha  plogut.  Como.  Quod. 
COM.  adv.  t.  V.  Quand. 
COM.  usat  per  significar  quantitat.  V.  Quant. 
COM  ?  en  quin  estat  ?  y  axi  s'  diu  :  com  está  '1 

malalt  ?  Como  ?  Quomodo  ? 
COM  SE  vuLLA.  adv.  m.  Como  quiera.  Utcum- 

que,  quomodolibet. 
COMA.  s.  f.  inciso.  Coma.  Virgula ,  comma. 
COMA ,  montanyeta.  Loma.  Clivus. 
COMAS,  p.  en  la  música.  Comas.  Toni  musici 

divisio. 

SEXS  FALTAR  UNA  COMA  ,    Ó  UN  PUNT  NI  UNA  CO- 
MA, expr.  per  significar  qu'  un  escrit  es  per- 
fetamént  copiat  ó  impres.  Sin  faltar  una  co- 
ma ,  ó  punto  ni  coma.  Ad  unguem ,  perfecta, 
absoiuté. 
COMANADOR.  s.  m.  él  Caballér  que  té  co- 
manda en  algún  deis  Ordes  militars  ó  de 
caballería.  Comendador.  Miiitaris  eques  be- 
neficiarius ,  commendá  donatus. 
COMANADOR,  él  Prclat  en  algunas  casas  de  reli- 
giosos de  la  Mercé,  y  de  Sant  Antoni  Abad. 
Comendador.  Pralatus ,  prijefectus  religiosa 
domús. 
COMANADOR  A.  s.  f.  Comendadora.  Religio- 

sse  domús  prxfecta. 
COMANAR ,  COMENAR.  v.  a.  ant.  V.  En- 

comanar. 
COMANAT,  DA.  p,  p.  V.  Encomanat. 
COMANDA,  s.  f.   dignitat  en  los  Ordes  mili- 
tars. Encomienda.  B?neficii  eccLsiastici  equi- 
tibus  milltarium  ordinum  concessio. 
COMANDA  ,  lloc  ,  tcrrítori   ó  rendas  de  la  tal 
dignitat.  Encomienda.  Beneficii  ecclesiastici 
equitibus  concessi  territoriiim  vel  proventus. 
COMANDA,    s.    f.   ant.    encárreg.    Encomienda. 

Mandatum  .,  commendatio. 
COMANDAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Manament, 

encárreg. 
COMANDANCIA,  s.  f.  Comandancia.  Ducis, 

Pritfecti  munus. 
COMANDAN!,    s.    m.    Comandante.    Arcis, 

muniti  lüci ,  aut  turma;  Prsefectus. 
coMANDANT    GENERAL.     Comandante    general. 
Regni    aut   Provinci»  niiliiaris  prsefectus, 
áfix. 


COM 

COMANDAR,  v.  a.  manar.  Comandar ,   man" 

dar.  Lj)perare. 
COMARCA,  s.  i.  Comarca.  Confiniuni. 
COMARCA,  NA.  aój.  ComgTcano.  Confiáis,  con» 

tcrminus. 
COMARE.  s.  f.  padrina  de  batejar.  Comadre, 

madrina.  Commater,  lustrica  mater. 
COMARE  ,  amiga.   Comadre.  Amica  ,  familiaris, 

intima. 
COMBAT.  s.  m.  pelea,  batalla  entre  personas, 

ó  bestias.  Combate.  Pugna ,  certamen. 
COMBAT.   met.  batalla  interior  del  ánimo,  com 

de  pensaménts ,  de  tentacions.  Combate.  Ani- 

nii  agitatio,  fluctuatio. 
COMBATENT.  p.  a.  Combatiente.  Pugnans, 

dimicans. 
COMBATIMENT.  s.  m.  ant.  V.  Combat. 
COMBATRER.   v.  a.   contradir,   impugnar. 

Combatir.  Contradicere  ,  adversar!. 
COMEÁTRER.  met.  agitar  al  ánimo  alguna  pas- 

sió   ó   afecté.  Combatir.   Agitare  ,  commo- 

veré,  turbare. 
COMBATRER.  T.  n.  pelear.  Combatir.  Pugnare, 

cerrare ,  dimicare. 
COMBATUT ,  DA.  p.  p.  Combatido. 
COMBINABLE,  adj.  Combinable.  Concordabi- 

lis ,  comparabilis. 
COMBINACIÓ.  s.  f.  Combinación.  Coniunc- 

tio. 
COMBINAR.  V.  a.  ordenar  cosas  entré  sí  di- 

férénts  de  modo  que  resulte  d'  ellas  un  com- 

post,  com   lletras  per  una  veu ,  números, 

per   una    cantitat.    Combinar.    Combinare  f 

coniungere. 
COMBINAR ,  comparar.  Combinar.  Comparare, 

conferre. 

COMBINAR    EXERCITS  ,  Ó   ESQUADRAS.    CombinOr, 

Combinare,  coniungere. 

COMBINAT,  DA.  p.  p.  Combinado. 

COMBOY.  s.  m.  Convoy.  Pratsidium,  subsidia» 
ria  manus. 

COMBOYAR.  V.  a.  Convoyar.  Subsidiari ,  sti- 
pare. 

COMBOYAT,  DA.  p.  p.  Convoyado. 

COMBREGADOR,  s.  m.  él  lloc  ahont  se  do- 
na la  Comunió.  Comulgatorio.  Sacrae  synaxl 
administrandae  sacar  locus. 

COMBREGAR,  v.  a.  donar  la  Comunió.  Co- 
mulgar. Porrigera,  ministrare,  exhibere  aii- 
cui  Sacram  Eucharistiam. 

COMBREGAR  AL  MALALT ,  donarlí  la  comunió 
per  viatic.  Viaticar.  Sacram  synaxim  infirmo 
ministrare. 

QUAND  FÓU   MORT,  Ó   DESI'RÉS  DE  MORT   LO  COM- 

EREGAKEN.  ref.  Despuss   de  vendimias  ene- 
baños. 

Quid  calathi,  postquam  vinderaia  facta  iu- 
vabunt  ? 
coMBREüAR.  V.  n.  pcndrér  la  Comunió.  Comul' 
gar,  Sacram  Eucharistiam  suraere. 

COM- 


COM 

coMEREGAR.  s.  m.  Viát¡€.  yidúco.  ViaMcum. 

PORTAR  KL  COMBREGAR.  LUvar  el  V'iúúco.  Sa- 
cram  Eucharistiüm  ad  aegrotum  deíerre. 

COMBREGAT,  DA.  p.  p.  CoíuuJgado. 

COMBUSTIBLE,  adj.  Combustible.  Combusti- 
bilis. 

COMBUSTIÓ.  s.  f.  Combustión.  Combustio. 

COMEDIA,  s.  f.  Comedia.  Comocdia ,  fábula. 

COMEDIA  DE  CAPA  Y  ESPASA.  Comedia  de  capa 
y  espada.  Comoedia  qua  nobilium  sa;pe  viro- 
rum  personse  aguntur,  acta  representantur. 

ES  UNA  COMEDIA,  expf.  fain.  ab  que  s'  significa 
la  diversió  ó  rissa  que  causa  T  oír  ó  véurer 
algunas  cosas.  Es  una  comedia.  Festivum, 
scenicum  ,  comicum  est. 

COMEDIANT,  TA.  s.  in.  y  f.  Comediante, 
comedianta.  Histrio ,  actor. 

COMEDIDAMENT.  adv.  m.  Comedidamente. 
Comiter. 

COMBDIMENT.  s.  m.  Comedimiento,  Cemi- 
tas ,  urbanitas. 

COMEDIRSE.  V.  r.  arreglarse,  moderarse, 
cbntenírse.  Comedirse.  Moderari  ,  tempe- 
rar!. 

COMEDIT ,  DA.  adj.  cortes ,  atént.  Comedi- 
do. Comis,  modestus. 

COMEMORAR.  v.  a.  ant.  fer  menció,  ú  me- 
moria. Conmemorar',  hacer  memoria^  conme- 
moración ,  Commemorare. 

COMENS.  s.  m.  ant.  V.  Comensamént. 

COMENSAL,  s.  m.  Comensal.  Contubernalis, 
convivalis. 

COMENSAL  ,  qui  obté  comensalía.  Racionero. 
Reddituum  Cathedralis  aut  Collegialis  Ec- 
clesise  particeps. 

comensalía.  s.  f.  prebenda  en  las  Iglesias 
Catedrals  y  CoMegiatas.  Ración.  Prfebenda 
reddituum  Cathedralis  aut  Cüliegiaiis  Ec- 
clesiae  participaos. 

C0MENSAMENT.  s.  m.  Principio.  Initium. 

C0MENSANZA.  s.  f.  ant.  V.  Comensamént. 

COMENSAR.  V.  a.  Empezar,  comenzar.  Inci- 
pere. 

COMENSAR  Á  DONAR  PREU.  V.  PrCU. 

COMENSAR  BE.  f.  teñir  ditxa ,  fortuna ,  en  lo 
comensamént  d'  alguna  cosa.  Entrar  con  el 
fie  derecho,  ó  con  buen  pie,  Peliciter  inci- 
pere. 

I.A    CARITAT    EEN    ORDENADA    COMENSA    PER     gí 

MATEx.  ref.  V.  Cariíat. 

COMENSAT ,  DA.  p.  p.  Empezado ,  comen- 
zado. 

COMÉNT.  s.  m.  Comento.  Explanatio ,  decla- 
ratio. 

COMENTADOR,  s.  m.  Comentador.  Inter- 
pres ,  expianator. 

COMENTAR,  v.  a.  Comentar.  Interpretan, 
explicare,  explanare. 

COMENTARI.  s.  m.  Comentario,  Commenta- 
lius. 


COM  I  -o 

COMENTAT,  DA.  p.  p.  Comentado. 
COMERCIABLE,  adj.  Comerciable.  VenaÜ?, 
m^rrabi  :s. 

COME  Reí  ANT.  s.   m.  Comerciante.  Merca- 

turaní  iaciens. 
COMERCIAR.  V.  n.  Comerciar.  Mercaturam 

faceré. 
COMERS.  s.   m.  negociacio,  que  s' fa  com- 

prant  y  venént  géneros.  Comercio.  Commer- 

cium,  mercatura. 
COMERS  ,  coinunicació ,  ó  tráete  d'  uns  poblés, 

ó  génts  ab  altras.  Comercio.  Commercium, 

communicatio. 
COMERS ,  él  eos ,  ó  companyía  de  Comerciants. 

Comercio.  Mercatorum  Societas. 
COMERS,  tráete  illicit.  Comercio.  Commercium 

turpe ,  iibidinosum. 
COMERS ,  jog  de  cartas.  Comercio.   Chartarum 

pictarum  iudus. 
COMERSAR.  V.  a.  ant.  V.  Comerciar. 
COMES ,  SA.  p.  p.  Cometido. 
COMESTIBLES,  s.  m.  p.  Comestibles.  Ciba- 

ria. 

COMETA,  s.  f.  Cometa.  Cometa ,  coTetes. 
COMETA,  jog  de  cartas.   Cometa.  Ri^ellaruní 

ludus. 
COMETRER ,  v.  a.  encarregar  a'  al^u ,  algún 

negoci.    Cometer.    Committere  ,    commen- 

dare. 

COMETRER  ALGÚN   DELICTÉ  ,   MALDAT  ,  TRAICI(5, 

&c.  exécutarlo.  Cometer  algún  delito ,  mal- 
dad,  traición.  Perpetrare. 

COMÍ.  s.  m.  V.  Cumí. 

COMÍAT.  s.  m.  V.  Despedida. 

DAR  coMiAT.  f.  V.  D.^spcdir. 

PENDRER  coMiAT.  V.  Despedirse. 

COMIC ,  CA.  adj.  CJmico.  Coniicus. 

cÓMic.  s.  m.  Co'miío,  comediante.  Histrio,  ac- 
tor. 

COMINAL.  adj.  ant.  Común.  Communis. 

COivilS.  s.  m.  Comiso.  Msrcium  ex  lege  ad 
Piscum  addictio. 

COMISSAR.  V.  a.  ant.  Dar  de  comiso.  Merces 
ex  lege  Pisco  addicere. 

COMÍSSARI.  s.  m.  qui  té  poder  ó  facultac 
d'  altre  per  algún  negoci.  Comisario.  Dele- 
gatus ,  prtefectus ,  cui  aliquod  negotium  vel 
provincia  conin)issa  est. 

coMissARi  DE  GUERRA.  Con'.isario  de  Guerra, 
Recensioni  militum  praetectus. 

COMISSARI  DEL  SANT  OFlCI  ,    Ó  DE  LA  INQUISICIÓ. 

Comisario  del  Santo  Oficio ,  o  de  ta  Inquisi- 
ción. Fidei  Tribunaiis  á  negotiis  Sacerdos, 
minister,  delegatus. 

coMissARi  GENERAL  DE  cRusADA.  Comisario  Ge- 
neral de  Cruzada.  Praefectus ,  praeposiíus, 
iudex  in  causis  sanctae  cruciatae. 

coMissARi  ORDENADOR.  Comisario  Ordenador, 
Secundus  á  Praetore  exercitús  praefectus  cu- 
rator. 

CO- 


i6o  ,         COM 

COMISSARÍA.  s.  f.  Comisar/a^  comlanalo. 

Curatoris  ,  priefecti  aücuius  reí  ,   munus, 

d3legativi. 
COMIi'SAT ,  DA.  p.  p.  ant.  V.  Comissionat. 
COMISSIÜ.  s.  f.  Comisión.  Delegado ,  manda- 

tum  ,  iussum. 
PECAT  DE  coMissió.  PeCíido  de  comisión.  Pee- 

catum  opere  ,  facto  comniissiim. 
COMMISSÍÜNAR.   v.  a.  Comisionar.    Com- 

mittere  ,  iniungere. 
COMÍSSÍONAT,  DA.  p.  p.  Comisionado. 
coiMissioNAT.  s.  ni.  la  p:rsona  á  qui  s'  comissio- 

na  per  algún  negoci.   Comisionado  ,  comisio- 

nario  ,   comisionista.    Legatarius ,  mandata- 

rius. 
CÓMIT.  s.  m.  de  galera.  Cómitre.  Portisculus, 

celeustes ,  remigum  hortator. 
COMITÍT,  DA.  adj.  ant.  V.  Comissionat. 
COMITIVA,  s.  f.  Comitiva.  Comitatus,  turba 

comitum. 
COMMEMORACIÓ.  s.  f.  memoria  que  s'  fa 

d'  alguna  cosa.  Conmemoración.  Commemo- 

ratio. 
COMMEMORACIÓ,   CH   T  oficí  eccleslástíc.  Con- 
memoración. Commemoratio. 
coMMÉr.ioRACió  DELS  DiFUNTS.  Conmemor ucion 

de  los  difuntos.   Fidelium  deFunctorum  com- 
memoratio. 
COMMEMORAR.  v.  a.  Conmemorar.  Com- 

memorare  ,  recensere. 
COMMEMORAT,  DA.  p.  p.  Conmemorado. 
COMMÉNSURACIÓ.  s.  f.    Conmensuración. 

Mensura ,  mensuratio. 
COMMERCI ,  COiMMERSI.  s.  m.  ant.  V.Co- 

mers. 
COMMSRcANT.  s.  m.  ant.  V.  Comerciant. 
COMMER'^AR.  V.  a.  ant.  V.  Comerciar. 
COMMINACíO.  s.  f.  Conminación.  Com  mina- 
tic. 
COMMINAR.  V.  a.  Conminar.  Comminari. 
COMMINAT ,  DA.  p.  p.  Conminado. 
COMMINATORI,   RÍA.   adj.  Conminatorio. 

Comminativus. 
COMMISERACIÓ.  s.  f.  Conmiseración.  Com- 

miseratio. 
COAIMIXTIÓ.    s.  f.  Conmixtión  ^  conmistión. 

Commixtio. 
COMMOCIÓ.  s.  f.  movimént  violént.  Conmo- 
ción. Commotio. 
coM.vioció  ,  tumulto.  Conmoción.  Motus  ,  sedi- 

tio  ,  rebelüo. 
COMMOGUT,  DA.  p.  p.  Conmovido. 
COMMÓURER.   V.    a.   Conmover.  Excitare, 

commovere. 
CÜMMOVIMENT.   s.  m.  ant.  V.  Commo- 

ció. 
COMMUTABLE.  adj.  Conmutable.  Commuta- 

bilis. 
COMMUTACIÓ.  s.  f.  Conmutación.  Commu- 

tatio. 


COM 
COMMUTAR.   V.  a.  Conmutar.  Comrautare, 

permutare. 
COMMUTAT,  DA.  p.  p.  Conmutado. 
COrvíMUTATíU,  VA.  adj.  Conmutativo.  Com- 

mutatlvus. 
COMüDAMÉNT.  adv.  m.  Comodamente.Com-^ 

modé. 
COMODITAT.  s.  f.  conveniencia.  Comodidad^ 

Commoditas. 
COMODITAT  ,  la  bona  disposicíó  de  las  cosas  per 

r  US  que  s'  ha  de  fer  d'  ellas.  Comodidad. 

Commoditas. 
COMODITAT  ,  utilitat ,  ¡ntcres.  Comodidad.  Uti- 

litas. 
CÓMODO,  DA.   adj.   Cómodo.  Opportunus, 

accommoJus ,  accommodatus.  • 

Á  CÓMODO,  m.  adv.  per  denotar  élpreu  mode- 

rat  ab  qu.  s'  ven  alguna  cosa.  A  precio  acó* 

modado.  Mediocri  pretio. 
COMPADÉXERSE.  v.  r.  Compadecerse.  Com^ 

pati. 
COMPADESCÜT,  DA.  p.  p.  Compadecido.  ' 
COMPAGINACIÓ.  s.  f.  Compaginación.  Com- 
pago. 
COMPAGINAR,  v.  a.  Compaginar.  Compagi- 
nare. 
COMPAGINA! ,  DA.  p.  p.  Compaginado. 
COMPAGN.  s.  m.  ant.  V.  Company. 
COMPANATGE.  s.  m.  Condumio.  Obsonium. 
COMPANY.  s.  m.  Compañero.  Comes  ,  so- 

cius. 
COMPANY ,  en  lo  jog.  Compañero.  Socius ,  con- 

sors. 
COMPANY ,  lo  que  fa  jog  ó  simetría  ab  altre. 

Compañero.  Compar. 
COMPANY,  lo  que  s'  acostuma  usar  ó  portar  ab 

sí  ,    y  aixi  s'  diuen    companys   els   llibres 

que  s'  llegexen ,  él  bastó  que  s'  porta.  Com' 

pañero.  Socius,  familiaris. 
ANAR  DE  companys.  f.  V.  Auar. 
COMPANYA.  s.  f.  ant.  Familia  ó  filis.  Fami^ 

lia.,  hijos.  Familia,  nati. 
COMPANYA,  ant.   la  gént,  ó  la  familia  del  ser- 

vey  d'  aigü.  Gente ,  servidumbre.  Alicui  ad- 

dicti  viri,  famuli. 
COMPANYA.  s.  f.  ant.  V.  Companyía. 

EN  LA  casa    d'  en    JUGLÁS  LA  COMPÍNYA  ES  BA- 

LLADORA.  ref.  V.  Bailador. 
COMPANYÓ  ,  NA.  s.  m.  y  f.  ant.  Compañe- 
ro ,  compañera.  Comes. 
COMPANYONA.  s.  f.  ant.  muller.  Consorte. 

Uxor. 
COMPANYÍA.  s.  f.  Compañía.  Societas ,  con- 

sociatio. 
COMPANYÍA,  lo  marit  respecte  de  la  muliér,  y 

esta  respecte  d'  ell.  Compañía.  Coniux. 
COMPANYÍA,  la  persona  que  acompanya  á  altra, 

ó  va  junt  ab  ella.  Compañía.  Comes. 
COMPANYÍA ,  en  lo  Comers.  Compañia.  Societas 

negotiatorum ,  contractus  inter  negotiatores. 

I  COM- 


COM 

coMrANYÍA  ,  en  la  Müicia.  Comp-dñía.  Coliors, 
turma. 

COMPANYÍA  DE  cómics.  Compañía  de  Cómicos. 
Comoedorum  ,  hiktrionum  socierns. 

COMPANYÍA  d'  espardenya.  V.  Espiirdenya. 

COMPARABLE,  adj.  ComparubU.  Coinpara- 
biiis. 

COMPARACIÓ.  s.  f.  Compararon  ,  compa- 
ranza. Comparatio,  coUaiio. 

COMPAKACIÓ.  ant.  for.  V.  Comparecencia. 

COMPARANSA.  s.  f.  p.  u.  V.  Comparació. 

COMPARAR.  V.  a.  Comparar.  Comparare, 
conferre  ,  componere  ,  commitrere. 

COMPARAT ,  DA.  p.  p.  Comparado. 

COMPARATIU,  VA.  adj.  Comparativo.  Com- 
parativus. 

COMPARATIU,  Gram.  Comparativo.  Gradus  com- 
parativus. 

COMPARATIVA MÉNT.  adv.  m.  Compara- 
tivamente. Comparativa. 

COMPARE,  s.  m.  padrí.  Compadre.  Lustralis 
pater. 

Dijous  DELS  COMPARES.  Jueves  di  Compadres. 
Prima  di¿s  jovis  hilariorum. 

BEL  PA  DE  MON   COMPARE    BON    TROS  Á  MON    FI- 

LLOL.  rtf.  Del  pan  de  mi  compadre  buen.¡  6 

giran  zatico  á  mi  ahijado. 

Magna  meis  do  frusta  mei  de  pane  sodalis. 
COMPARECENCIA,    s.   f.    Comparecencia., 

comparición.  Vadimonii  obeundi  actus. 
COMPARER.  V.  n.  ant.  V.  Comparéx^r. 
COMPARÉXER.  v.  n.  Comparecer.  Compa- 

rere. 
COMPARÉXER  ,  dexarse  véurer  en  alguna  part ; 

acudir  á  ella.  Parecer.  Apparere,  adesse. 
COMPARÉXER ,  trobarsc  lo  que  s'  tenía  per  per- 

dut.  Parecer.  Apparere. 
COMPARICIÓ.  s.  f.  for.  1'  acció  de  comparé 

xer   algú  devant  del  Jutge   ó  Superior   en 

forsa  d'  orde  que  se  li  ha  intimat.  Compare- 

cencía ,  comparición.  Comparitio. 
COMPARSA,  s.  m.  Comparsa.  Comitatus  his' 

trionalis. 
COMPARTIMÉNT.    s.   m.   ant.    repartició. 

Compartimiento.  Partitio ,  distributio. 
COMPARTIR.    V.   a.   Compartir  ,   repartir. 

Partiré,  dividere,  distribuere. 
COMPARTIT,  DA.  p.  p.  Compartido.,  repar- 
tido. 
COMPÁS,  s.  m.  instrumént  matema'tic.   Cam- 
pas. Circinus. 
COMPÁS ,  en  la  música.  Compás.  Mensura  tem- 

poris  in  música. 
COMPÁS  MAjoR ,  en  ]a   música.  Compás  mayor. 

Mensura  raaior  in  re  música. 
COMPÁS  MENOR ,  en  la  música.  Compás  menor^ 

compasillo.  Mensura  minor  in  re  música. 
PORTAR  ÉL  COMPÁS,  f.  Músic.  Echor  el  compás. 

Cantum    ,     numerosqua   moderar]    in    con- 

centu. 
Tom.  I. 


COM 


'61 


PORTAR  ÉL  COMPÁS,  f.  mef.  dirigir,  gobernar  y 
arreglar  alguna  cosa.  Echar  el  compás.  Diri- 
gere ,  gubernare. 

COMPASSIÓ.  s.  f.  Compasión.  Missratio,  com- 
miseratio. 

COMPASSIU,  VA.  adj.  Compasivo.  Miseri- 
cors. 

COMPATIBÍLITAT.  s.  f.  Compatibilidad. 
Compatibiliras. 

COMPATIBLE,  adj.  Compatible.  Compati- 
bilis. 

COMPATRICI,  CÍA.  s.  m.  y  f.  V.  Compa- 
triota. 

COMPATRIOTA,  s.  m.  y  f.  él  qu'  es  de  la 
matéxa  patria.  Compatriota.  Concivis ,  con- 
té Tjr.eus. 

COMPATRO.  s.  m.  patró  junt  ab  altre.  Com- 
patrón., compatrono.  Compatronus. 

COMPATRONAT.  s.  m.  Compatronato.  Com- 
patroiía.us. 

COMPAYNA.  s.  f.  ant.  Familia.  Familia. 

COMPELLIR.  V.  a.  Compeler.  Compellere. 

COMPEL.LlT  ,  DA.  p.  p.  Compelido. 

COMl'EXDI.  s.  m.  Compendio.  Epitome. 

COMPENDIADOR,  s.  m.  Compendiador.  la 
compendium  redigens. 

COMPENDIAR,  v.  a.  Compendiar.  Breviare, 
in  compendium  redigere. 

COMPENDÍAT  ,  DA.  p.  p.  Compendiado. 

COMPENDIOS,  SA.  adj.  Compendioso.  Com- 
pendiosus ,  compendiarius. 

COMPENDIOS  AMÉN  T.  adv.  m.  Compendio» 
sámente.,  comptndiariamente.  Summatim. 

COMPÉNDRER.  v.  a.  enclóurer,  contenir, 
abrassar  alguna  cosa.  Comprehender.  Conti- 
nere ,  includ^re. 

co.MPÉNDRER ,  met.  enténdref.  Comprehender. 
Prrcipere ,  intdligíre. 

COMPENSA,  s.  f.  ant.  V.  Compensació. 

COMPENSABLE,  adj.  Compensable.  Com- 
pensabiiis ,  peoíabilis. 

COMPENSACIÓ.  s.  f.  Compensación.  Com- 
pensatic. 

COMPENSAR.  V.  a.  Compensar.  Compen- 
sare,  pensare. 

COMPENSARSE,  v.  r.  una  cosa  ab  altra. 
Compensarse.  Compensari. 

COMPENSAT  ,  DA.  p.  p.  Compensado. 

COMPETENCIA,  s.  f.  Con:petencia.  Conten- 
tío  ,  certamen. 

Á  COMPETENCIA,  m.  adv.  J  competencia.  Certa- 
tim ,  contentiosé. 

JUTGE  DE  COMPETENCIAS. /ííez  de  Competencias. 
ludex  pro  controversiis  super  iurisdictione 
dirimendis. 

COMPETENT.  adj.  Competente.  Congruens. 

COMPETENTMÉNT.  adv.  m.  Competente- 
mente. Congruenter. 

COMPETIR.  V.  n.  perta'nyer  ,  tocar.  Cotnpí» 
ter.  Competeré. 

Ss  COM- 


1 62  COM 

COMPETIR,  p.  u.  aspirar  dos  h  mes  ab  em- 
penvo  á  una  matéxa  cosa.  Competir.  Con- 
tenderé ,  competeré. 

COÍIPILACIÓ.  s.  f.  Compilación.  Collectio, 
conipüatio. 

COMPILAR.  V.  a.  Compilar.  Colligere ,  com- 
pilare. 

COMPLACENCIA,  s.  f.  Complacencia.  Vo- 
luptas ,  delectatio. 

COMPLANCTA ,  COMPLANTA,  s.  f.  ant. 
V.  Lamento. 

COMPLANYER.  v.  n.  ant.  V.  Planyer,  con- 
dóidrerse,  lamentarse. 

CÜMPLAURER.  v.  a.  Complacer.  Obsequi, 
obsecundare. 

COMPLÁURERSE.  v.  r.  Complacerse.  De- 
lectar!. 

COMPLÉMÉNT.  s.  m.  Complemento.  Com- 
plementum. 

COMPLÉT,  TA.  adj.  Completo.  Completas, 
absolutiis,  perfectus. 

COMPLÉTAMÉNT.  adv.  m.  Completamente. 
Pkné .  absoluté. 

COMPLETAR,  v.  a.  Completar.  Complete, 
absolvere  ,  perficere. 

COMPLETAS,  s.  f.  p.  Completas.  Completo- 
rium. 

COMPLÉXiÓ.  s.  f.  Complexión.  Corporis  ha- 
bitus ,  constitutio. 

DE    BONA    tí    MALA    COMPLÉXÍO.      V.    Bé    Ó    mal 

complexionat. 

BE  ó  MAL  COMPLEXIONAT  ,  DA.  adj.  qUC  s'  apli- 
ca al  que  th  bona  ó  mala  complexíó.  Bien  ó 
mal  complexio  nado ,  acomplexionado.  Bené 
vel  malé  constitutus  ,  affectus. 

COMPLEXO,  s.  m.  Complexo.  Complexas. 

COMPLICACIÓ.  s.  f.  Complicación.  Compli- 
catio. 

COMPLICAR.  V.  a.  Complicar.  Implicare, 
complicare. 

COMPLICAT,  DA.  p.  p.  Complicado. 

CÓMPLICE,  s.  ni.  y  f.  Cómplice.  Complex ; 
sceleris  particeps,  consocius. 

COMPLICITAT.  s.  f.  Complicidad.  Societas, 
conspiratio. 

COMPLIR.  V.  a.  ant.  V.  Cumplir. 

COMPLIT,  DA.  p.  p.  ant.  V.  Cumplert. 

COMPONEDOR,  s.  m.  ant.  V.  Composi- 
tor. 

COMPONEDOR ,  llistó  en  que  posan  las  lletras  los 
que  componen  en  T  imprempta.  Componedor. 
Regula  typographica  litteris  aptandis. 

COMPÓNDRER.  v.  a.  formar  de  varias  cosas 
una,  juntándlas  y  coMocándlas  ab  cert  orde, 
com:  COMPÓNDRER  un  rain  de  varias  flors. 
Componer.  Concinnare ,  componere. 

COMPÓNDRER  ,  Ordenar  lo  desconcertat ,  ó  ado- 
bar lo  espatllaf.  Componer  ,  aderezar.  Com- 
ponere  ,  aptare  ,  reficere. 

coMP().\DRER  ,  reforsar,  restaurar,  com  se  diu 


COM 

deis  corroborants  que  componen  él  véntrell 
Componer.  Muñiré,  reficere. 

COMPÓNDRER  ,  adomar.  Componer.  Ornare  ,  de- 
corare. 

COMPÓNDRER ,  posar  en  pau  los  enemistats ,  ó 
avenir  los  desavinguts.  Componer.  Desiden- 
tes  componere. 

COMPÓNDRER ,  arreglar.  Componer.  Modum  ad- 
hibere ,  ordinare. 

COMPÓNDRER  ,  concorrer  las  parts  á  formar  él 
tbt;  com  set  dies  la  semmana.  Componer. 
Complere. 

COMPÓNDRER,  CH  1'  Imprempta.  Componer.  Ca- 
racteres arte  typographicá  disponere  ,  ordi- 
nare. 

ANEUHO  A  COMPÓNDRER  :  ANEUHO  VOSALTRES  Á 
CONPÓNDRÉR  ;  VAJAHO  V.  m.    k    COMPÓNDRER. 

f.  V.  Anar. 

COMPÓNDRERSE.  v.  r.  adornarse.  Compo- 
nerse.  Se  ornare. 

COMPÓNDRERSE  ,  formarse  de  varias  personas  ó 
cosas  algún  agregar,  y  axi  s'  diu,  que  1'  ora- 
ció  gramatical  se  compon  de  sas  parts: 
qu'  una  junta  s'  compon  de  tais  subjéctes. 
Componerse.  Constare  ,  conflari ,  constituí. 

COMPÓNDRERSE.  V.  Adobarse  en  la  salud. 

COMPÓNDRERSE  'l  temps.  f.  V.  Alsarsc  '1  témps. 

QUE  s'  COMPONGAN  :    ALLÁ  SE  LAS  AVINGAN.  loC. 

fam.  Allá  se  las  aburujen.  Ipsi  viderint. 

COMPONIBLE,  adj.  Componible.  Concorda- 
bilis. 

COMPORT.  s.  m.  ant.  V.  Tolerancia. 

COMPORTABLE,  adj.  Comportable.  Tolera- 
bilis  ,  ferendus. 

COMPORTAR.  V.  a.  Comportar ,  suportar. 
Tolerare  ,  ferré  ,  pati. 

COMPORTAT,  DA.  p.  p.  Comportado. 

COxMPOSAR.  V.  a.  ant.  V.  Compóndrer,  ajus- 
tar. 

COMPOSAT,  DA.  p.  p.  ant.  V.  Convingut, 
avingut ,  ajustat. 

COMPOSICÍÓ,  s.  f.  1'  acció  y  efecte  de  com- 
póndrer. Composición.  Compositio. 

COMPOSICÍÓ  ,  conveni ,  ajust.  Composición,  Pac- 
tio ,  conventio. 

COMPOSICÍÓ  ,  en  la  música.  Composición.  Scrip- 
tio  música. 

COMPOSICÍÓ,  en  vers  ó  prosa.  Composición.  Poé- 
tica vel  rhetorica  scriptio. 

COMPOSICÍÓ.  Gram.  Composición.  Scriptio  ty- 
ronibus  tradita ,  in  linguam  quam  edocentur 
vertenda. 

COMPOSICÍÓ ,  reparació  d'  alguna  cosa  descora- 
posta  ,  maltractada  ó  trencada.  Compostura. 
Reparatio. 

BUTLLA  DE  coAiPosició.  Billa  dc  composicioti. 
Bulla  compositionis. 

COMPOSITOR,  i.  m.  Compositor .,  compone- 
dor. Compositor ,  conditor. 

AfiíiGABLK  cüMPüsriüK.  amigable  sompomdor. 

Ai- 


COM 

Arbiter,  iudex  arbitrarius. 

COMPOSITOR  ,  en  P  imprsmpta^  Compositor,  No- 
tas lypographicas  aptans. 

COMPOST,  TA.  p.  p.  Compuesto, 

COMPOST.  s.  m.  agregat  de  varias  cosas  que 
componen  un  tot.  Compuesto,  Totum  ex  di- 
versis  partibus  constans. 

COMPOSTURA,  s.  f.  circunspecció.  Compos- 
tura. Modestia ,  circumspectio. 

COMPOSTURA  ,  adorno.  Compostura.  Ornatus. 

COMPRA,  s.  {.  Compra.  Emptio. 

COMPRADOR ,  RA.  s.  m.  y  f.  qui  compra. 
Comprador.  Emptor. 

COMPRADOR,  él  subjécte  destinat  per  comprar 
diariamént  lo  necessari  al  sustento  d'  algu- 
na casa  ó  comunitat.  Comprador,  Obsona^ 
tor  ;  quotidianaj  dapis  emptor. 

COMPRAR.  V.  a.  Comprar,  Emere. 

QÜI  COMPRA  Y  MEN'f  EN  SA  BÓáSA  HO    SENT.    Tcf. 

V.  Bossa. 

QUI  DIU   MAL,  DEL  ASE  'li  CÓMPRALO  AQUKLL  EL 

COMPRA.  V.  Ase. 
QUI  not'  conex  QUE  t'  c6mpre.  ref.  Quien  no  te 

conoce  te  compre^  ó  que   te  compre.,  ó  ese 

te  compre. 

Qui  male  te  novit  comoaret  ille  sibi. 
COMPRÁRSELA,  f.  fam.  anarsen.  Tomar  las 

de  Villa  Diego  ;  escurrirse,  Abire. 
COMPREHENSIBLE.   adj.  Comprehensible. 

Comprehen.-ibilis. 
COMPREHENSIÓ.  s.  f.  I'  acte  de  compén- 

drer.  Comprehension.  Comprehensio. 
COMPREHENSIÓ,  perspicacia  ,  capacitat  per  com- 

pe'ndrer   ó   penetrar.  Comprehension.   Com- 

prehendendi  facultas,  capacitas,  vis. 
COMPREHENSIU,  VA.  adj.  Comprehensivo. 

Comprehendens. 
COMPREHENSOR ,  RA.  s.  m.  y  f.  Compre- 

hensor,  Beatus. 
COMPRES,  SA.  p.  p.  Comprehendido. 
COMPRESSIÓ.   s.   f.   Compresión.    Compres- 

sio. 
COMPRIMIR.   V.  a.  oprimir,  apretar.  Com- 
primir. Comprimere. 
COMPRIMIR  ,  reprimir  ,   contenir.   Comprimir, 

Comprimere ,  cohibere. 
COMPROBACIÓ.  s.   f.  Comprobación.  Com^ 

probatio. 
COMPROBAR.    V.   a.    Comprobar,   Compro- 
bare. 
COMPROBAT ,  DA.  p.  p.  Comprobado. 
COMPROMÉTRER  ,   dexar  en    mans  d'  un 

tercer  la  detjrminació  d'  alguna  diferencia, 

p'ét ,  &c.  Comprometer.  Compromittere. 
COMPROMÉTRER ,  coustituir  á  algú  en  alguna 

obligació  ,  ferio  responsable  d'  alguna  cosa. 

Comprometer.  Alicuius   fidem  obligare;  ali- 

quetn  sponsorein  reddere. 
COMPROMES ,  SA.  p.  p.  Comprometido, 
coMPROM£S,  s.  ni,  ant.  V.  Comprorais. 


COM  X63 

COMPROMIS.  s.  m.  un  deis  tres  modos  da 
fér  elecció  canónica.  Compromiso.  Compro- 
missum. 

COMPROMIS,  conveni  entre  litigants  ab  qua 
comprometen  él  plét  á  Jutges  arbitres.  Com- 
promiso. Compromissuni. 

COMPROMIS,  r  escriptura  ab  que  'Is  litj.-'ants 
anomenan  arbitres  per  decidir  él  plét  pén- 
dént.  Compromiso.  Copiproraissum  scripto 
datum. 

COMPROMISSAR.  v.  a.  ant.  V.  Compro- 
me'trer. 

COMPROMISSARI.  s.  m.  Compromisario, 
Compromissarius. 

CÓMPTADOR  ,  RA.  s.  m.  y  f.  V.  Contador. 

COMPTANT.  s.  m.  V,  Din.r  comptant. 

DiNER  COMPTANT.  Difiero  contante,  Prssens 
pecunia. 

CÓMPTAR.  V.  a.  V.  Contar. 

COMPTAT.  s.  m.  dignitat,  y  domini  del  cómp- 
te.  Condado  ,  condesado.  Comitatus ,  comiti» 
ditio. 

COMPTE.  s.  m.  nom  de  dignitat.  Conde.  Co- 
mes. 

cbMPTE ,  r  accid  y  efecte  de  contar.  Cuenta, 
Computatio. 

COMPTE  ,  calcul  ,  cómputo.  Cuenta,  Compu- 
tatio. 

cÓMPTE ,  papér  en  que  están  escritas  las  parti- 
das del  import  d'  alguna  cosa.  Cuenta,  Sup- 
putationis,  rationis  schsda. 

CÓMPTE  ,  ó  MiLió.  Cuento.  Decies  centena  mil- 
lia. 

CÓMPTE.  ant.  rondalla.  Cuento.  Commentum, 
fábula. 

DONAR  CÓMPTE.  f.  donar  noticia ,  ó  rahó.  Dar 
cuenta.  Referre ,  nuntiare. 

ESTAR   Á  CÓKPTE  :    VENIR    Á    CÓMPTE  :  TRÁURER 

CÓMPTE.  f.  Tener  cuenta,  Rsm  utilem  esse  : 
ex  re  esse. 

ESTAR  FORA  DE  CÓMPTE  :  HABER  EXIT  DE  CÓMP- 
TE :  HABER  PERDüT   EL  COMPTE.    f.  dit  dc  laS 

donas   prenyadas.    Estar  fuera    de   cuenta. 
Feminam  ultra  coniputum  gravidam  esse. 
FER  CÓMPTE.   f.   resóidrer,  determinar.  Hacer 
cuenta.  Secum  ,  apud  se  statuere. 

FÉR  tí  TRAURER    CÓMPTES    ALEGRES,  f.    Hacef  6 

formar  cuentas  alegres.  Vana  spe  pasci. 
fí:rse  CÓMPTE.  f.  suposar,    dar  per  féta  alguna 
cosa.  Hacer  cuenta,  ^Estimare ,  existimare. 

JA     t'    AJUSTARE    'l     CÓMPTE    :     JA     AJUSTARÉM 

CÓMPTES.  f.  fam.  ab  que  s'  anienassa  á  algú. 
Yo  ajustaré  cuentas  contigo  :  Ya  ajustaremos 
cuentas.  Male  facti  poenas  mihi  dabis  :  noo 
impunitus  abibjs, 

PÉNDRER    Á    ALGÚ    PER    SON    COMPTE.     péndrsl' 

d'  esquira.  í.Tomarla  con  alguno.  AWcu'i  iugi- 
ter  adversari,  aliquem  iugiter  insequi. 

PÉNDRER  Á  CÓMPTE  .    Á    BON  CÓMPTE.    f.    TomUf 

en  cuenta.  AJiquid  in  acceptum  referre. 

PEN- 


1 64  COM 

PENDRER  PER  SON  cí)MPTE.  f.  p^ndfer  á  son 
•    cárreg  lo   que   psrtany  á  altre.   Tomar  por 
su  cuenta.  Iii  se  recipere. 

PÉRDRER  LO  CÓMPTE  d'  ALGUNA  COSA.  f.  Perder 

la  cuenta.  Computuní  aliquid  excederé:  ad 
computum  redigi  non  posse. 

RETRK  co.MPTE.  f.  apt.  donat  cbmpte.  Dar 
cuenta.  Rationem  reddere. 

TEÑIR  cbniPTE.  f.  at^ndrcr.  Tener  cuenta.  In- 
cumbere  in  rem  :  rei  animum  intendere. 

TBNiR  coMPTE.  f.  teñir  cuvdado  de  la  conserva- 
ció  ú  seguretat  d'  alguna  cosa.  Tener  cuenta. 
Curaní  adhibere. 

TENjRSE  cÓMPTE.  f.  cH  hl  TOenjar.  Guardar  la 
boca.  Guise  non  indulgere. 

TRÁURER  cÓMPTES.  f.  calcuhr  r  import  d'  al- 
guna cosa.  Echar  la  cuenta.  Computare. 

TRÁURER  sos  cÓMPTES.  f.  Hiet.  Considerar  1'  uti- 
litat  ó  dany  que  pot  resultar  d'  algún  nego- 
ci ,  empresa,  &c.  Ajustar  sus  cuentas.  Ne- 
gotium  pcrpendcre. 

k  CÓMPTE  :  Á  BON  CÓMPTE,  iTi.  adv.  A  cuentu : 
A  hiena  cuenta.  In  sunimam  persolven- 
dam. 

k    MÓN    CÓMPTE  :  PER    m6n    CÓMPTE  :  X  CÓMPTE 

MEu.  re.  adv.  Por  mi  cuenta.  Mea  fide ,  hoc 
in  me  recipio. 

COMPROBAR  LAS  PARTIDAS  d'  UN  cómpte.  Co- 
tejarlas ab  sos  iustilicatius.  Pelotear.  Sum- 
mas  conferre  summis,  vel  recensere. 

CÓMPTE  errat  que  NO  VALGA,  cxpr.  Cuenta 
errada  que  no  valga. 

Computus  haud  valeat  quoties  intervenit 
error. 

EN  CÓMPTE.  rn.  adv.  en  lloc.  En  vez.,  en  lugar. 
Pro  ,  loco  ,  vice. 

I/LIBRE  DE  cÓMPTES.  Líbro  de  cuenta.  Rationa- 
le ,  rationarium. 

LO  CÓMPTE  DE  LA  VELLA.  La  cuenta  de  la  vie- 
ja. Ratio  per  dígitos  vel  per  glóbulos  sub- 
ducta. 

TiSNTE  CÓMPTE  ;  tet'  CÓMPTE.  loc.  Cuenta  con 
la  cuenta.  Cura ,  cave  ne  tibí  aliquid  mali 
accidat. 

AL  PASSAR  CÓMPTES  NOS  vEUREM.  Tef.  Al  dar  la 
cuenta  me  lo  diréis. 
Cum  veniet  tempus  rationis  damna  videbis. 

CÓMPTES  VÉLLS  BARALLAS  NOVAS,  rcf.  V.  Bara- 

11a. 

l'  ASE   FA  UN  CÓMPTE  ,     Y     EL    TRAGINER    EN  FA 

UN  ALTRE.  ref.  V.  Ase. 

COMPTESTABLE.  s.  m.  ant.  Condestable. 
Comestabilis. 

CüMPTESSETA.  s.  f.  dim.  Conáesita,  conde- 
sica  ,  condcsilla.  Fuella  comitissa. 

COMPTET.  s.  m.  dim.  el  compte  de  poca 
edad.  Condesito^  condesico.,condesiUo.  Comes 
pucr. 

cÓMPTET,  petit  compte.  Cuentecilla.,  cueniecica. 
cuentecita.  Supputatiuncula. 


COM 

COMPULSIÓ.  s.  f.  for.  Compulsión.  Compul- 

sin. 

COMÜ.  adj.  lo  que  es  de  mólts.  Común.  Com- 
nuinis. 

coMÚ,admés,  corrént ,  rebut  de  tóís  d  de  la 
niajor  part.  Común.  Communis. 

coMÚ  ,  ordinari ,  bast.  Común.  Vilig  ,  despica- 
bilis. 

coMÚ ,  frequént.  Común.  Communis. 

coMü.  s.  m.  la  gént  que  compon   una  ciutat, 
poblé   &c.   Común.)  comunidad.  Commune 
populus ,  plebs. 

COMÚ,  gremi.  V.  Gremi. 

COMÚ  DE  DOS.  Gram.  Común  de  dos.  Commu- 
ne duorum. 

COMÚ  DE  TRES.  Gram.  Común  de  tres.  Com- 
mune trium. 

FÉR  poc  ó  MOLT  COMÚ.  f.  Ser  poc  Ó  mólt  abul- 
tat.  Hacer  poco  ó  mucho  bulto  :  abultar  poca 
6  mucho.  Parvae,  aut  magnse  molis  esse. 

PARLAR  EN  COMÚ.  f.  Hiiblar  en  común.  Indefi- 
nité  loqui. 

TEÑIR  UNA  COSA  EN  COMÚ.   f.  Tener.,  gozar  ó 

poseer  alguna  cosa  en  común.  In  commune 

habere ,  possidere. 

PER  LO  COMÚ.  m.  adv.  Por  lo  común.  Vuleó. 
I     •  ^ 

ut  plurimum. 

EN    COMÚ.    ra.   adv.   En   común.   In  commu- 

n?. 

QUI  SERVEX  Á  UN    COMÚ    SERVEX    X    NINGÚ.     ref. 

Quien  sirve  al  común  sirve  á  ningún* 
Officiuní  multis  quod  fit,  fit,  crédito,  nullí. 

COMUL.  s.  m.  ant.  V.  Cúmulo. 

COMUNA,  s.  f.  V.  Bassa. 

COMUNA    Ó    COMÜNITAT    DE    POBLÉ,  ant.   V.  Co- 

mú. 

COMUNAL,  adj.  ant.  V,  Comú. 

COMUNALMENT.  adv.  niod.  ant.  V.  Comu- 
namtnt. 

COMÚN AMENT.  adv.  m.  Comunmente.  Vul- 
go ,  passim. 

COMUNIA.  s.  f.  ant.  V.  Ajust,  conveni. 

COMUNICABILITAT.  s.  f.  Comunicabilidad. 
Communicabilitas. 

COMUNICABLE,  adj.  Comunicable.  Commu- 
nicabilis. 

COMUNICACIÓ.  s.  f.  r  acció  Ú  cfecte  de 
comunicar  ,  ó  comunicaríc.  Comunicación. 
Communicatio. 

COMUNICACIÓ,  tráete,  correspondencia  entre  dos 
ó  moltas  personas.  Comunicación.  Consuetu- 
do ,  familiaritas. 

COMUNICACIÓ  ,  unió  d'  unas  cosas  eb  altras. 
Comunicación.  Communicatio,  coniunctio. 

COMUNICAR.  V.  a.  fér  participant  á  altre 
de  lo  que  s'  te.  Comunicar.  Communicare, 
commune  faceré. 

COMUNICAR,  dar  part  d' alguna  cosa  ,  ft;rla  sa- 
ber. Comunicar.  Coiiimu*nicare ,  notum  fa- 
ceré. 

co- 


COM 

COMUNICAR  1  consultar.  Comunicar.  Consulere, 
con  ferré. 

Á  QUI    NO  t'    POT   AJUDAR   NO    VULLAS   TOS    MALS 

COMUNICAR,  ref.  V.  Ajudar. 

COMUNICARSE,  v.  r.  Comunicarse.  Cora- 
municari,  coniungi. 

COM  ÚNICA  T  ,  DA.  p.  p.  Comuríkado. 

COMUNICATÍU   ,    VA.   adj.    Comunicativo. 

Communicari  capax  ,  aptus. 
COMUNÍÓ.  s.  f.  la  Sagrada  Eucaristía.  Co- 
munión. Sacra  Eucharistia. 

coMUNid ,  recepció  de  la  Sagrada  Eucaristía. 
Comunión.  Communio  sacra. 

coMUNK)  DELs  sANTs.  Coviunion  dc  los  Suntos. 
Sanctorum  communio. 

COMUNÍSSIM ,  MA.  adj.  sup.  Comunüimo. 
Communissimus ,  valde  conimunis. 

COMUNÍSSIMAMÉMT.  adv.  m.  Comum'si- 
mámente,  Frequentissimé. 

COMUNÍTAT.  s.  f.  Comunidad.  Societas,  so- 
dalitium. 

COMUNMÉNT.  adv.  m.  V.  Comunamént. 

CONATO,  s.  m.  Conato.  Conatus. 

CÓNCA.  s.  f.  vas  gran  axí  dit  de  qualsevol 
materia.  Cuenca.  Concha. 

CONGA  ,  de  fusí.  ant.  V.  Gabadal. 

coNCA ,  de  tortuga  ó  altre  animal  de  closca. 
ant.  V.  Closca. 

CONCAMBI.  s.  m.  V.  Cambi. 

CONCAVITAT.  s.  f.  Concavidad.  Cavum. 

CÓNCAVO,  VA.  adj.  Cóncavo.  Cavus. 

CONCEBEMENT,  CONCEBIMENT.  s.  m. 
ant.  V.  Concepció. 

CONCEBIR.  V.  a.  Concebir.  Concipere. 

CONCEBIR,  met.  formar  idea  ó  concépte  d'  al- 
guna cosa.  Concebir.  Concipere ,  apprehen- 
dere. 

CONCÉBRE.  V.  a.  ant.  V.  Concebir. 

CONCEBUT,  DA.  p.  p.  Concebido. 

CONCEDIMENT.  s.  m.  ant.  V.  Concessió. 

CONCEDIR.  V.  a.  donar ,  atorgar.  Conceder. 
Concederé. 

CONCEDIR ,  donar  per  cert ,  convenir  en  lo 
qu'  aitre  diu  ó  afirma.  Conceder.  Concederé, 
assentiri. 

CONCEDIT,  DA.  p.  p.  Concedido. 

DAT  Y  NO  CONCEDIT.  loc.  fam.  Dado  y  no  cow 
cedido.  Dato  &  non  concesso. 

CONCELLAR.  v.  a.  ant.  V.  Aconsellar. 

CONCENT.  s.  m.  Concento.  Concentus. 

CONCENTRARSE,  v.  r.  V.  Reconcentrarse. 

CONCENTRAT ,  DA.  p.  p.  V.  Reconcén- 
trat. 

CONCÉNTRIC ,  CA.  adj.  Concéntrico.  Con- 
céntricas. 

CONCEPCIÓ.  s.  f.  Concepción.  Conceptio. 

CONCEPCIÓ ,  per  antonomasia  la  de  la  Verge 
Maria  Mare  de  Deu ,  y  la  festivitat  que  ce- 
lebra r  Iglesia  ab  est  n'tol.  Concepción.  Con- 
ceptio Beatse  Mariae  Yirginis. 

Tom.  I. 


CON  i6;5 

CONCÉPTE  ,    s.   m.    T  idea  que  concebei 

r  entenimént.  Concepto.  Concepíus. 
coNcEPTE,  sentencia ,  agudesa  ó  ditxo  ingenios. 

Concipto.  Acumen. 
CONCÉPTE  ,  1'  opinió  que  s'  te  ,  y  judici  que  s' 

fa  d'  alguna  cosa.  Concepto.  iEstimatio,  opi- 
nió, iudicium  ,  sententia. 
CONCEPTUAR,  v.  a.  Conceptuar.  ludicare, 

estimare ,  iudicium  faceré. 
CONCEPTUAT,  DA.  p.  p.  Conceptuado. 
CONCERNENT.  adj.  Concerniente.  Attinens, 

pertinens, 
CONCERNIR,    v.    n.    Concerner.     Attinere, 

spectare. 
CONCERT.  s.  m.  bon  orde.  Concierto.  Ordo, 

dispositio. 
CONCERT,  ajüst ,  conveni.  Concierto.  Conventio, 

pactio. 
CONCERT  ,    composició   de   música.   Concierto. 

Concentus. 

ANAR  ALGUNA  COSA    SENS    ORDE     NI    CONCERI.  f. 

V.  Anar. 

DE  CONCERT.  m.  adv.  De  concierto.,  de  acuerdo^ 
de  común  consentimiento.  Uno  consensu. 

CONCERTA,  s.  f.  V.  Concert. 

CONCERTADAMÉNT.  adv.  m.  Concertada^ 
mente.  Ordinaté. 

CONCERTADÍSSIM,  MA.  adj.  sup.  Concer^ 
tadisimo,  Ordinatissimus. 

CONCERTAR,  v.  a.  tractar  del  preu  d'  algu- 
na cosa.  Concertar.  De  pretio  disceptare. 

CONCERTAR,  pactar,  tractar,  concordar  algu- 
na cosa.  Concertar.  Pacisci ,  constituere. 

CONCERTAT,  DA.  p.  p.  Concertado. 

CONCESSIO.  s.  f.  CoiJces'ton.  Concessio. 

CONCIENCIA,  s.  f.  Conciencia.  Conscientia. 

ENCARREGAR  LA  CONCIENCIA,  f.  fér  responsable 
á  algú  en  conciencia  d'  alguna  cosa.  Encar» 
gar^  cargar^  g) avar  la  conciencia  á  alguno. 
CoDscieniiam  obligare,  obstringere ,  cuipae 
reum  aliquem  constituere. 

NO  TEÑIR  CONCIENCIA,  f.  No  tener  conciencia. 
Pravae  conscientise  esse. 

SÍ3R  DE  CONCIENCIA  AMPLA.   f.  V.   Ampia. 

cÁRREG  DE  CONCIENCIA.  V.  Ca'rreg. 

DE  CONCIENCIA  AMPLA.   Anclio   óe   concjencía. 

Parum  religiosus. 
EN  CONCIENCIA,  m.  adv.  En  conciencia.   Integri 

conscientia. 
CONCIENCIOS,  SA.  adj.  ant.  qul  te  bona 

conciencia.  Concienzudo.  Valde  religiosus. 
CONCILI.  s.  m.  coUecció  deis  decréts  d'  algua 

Concili.  Concillo.  Decreta  Concilii. 
CONCILI   GENERAL  Ó  EccMÉNic.   ConciUo  Gene- 
ral ,    d   Ecuménico.    Concilium   Genérale, 

CEcumenica  Sydodiis. 
CONCILI,  junta  ó  congrés  de  Bisbés,&c.  CokcjVío. 

Concilium. 
CONCILI   NACIONAL.   ConciUo  Nacionp.l.    Ccnci- 

liura  Nationale, 

Tt  CON- 


1 66  CON 

coNciLi  PROVINCIAL. ,  CoticiUo  Prov'inc'taí.  Con- 
cilium  Provinciale. 

CONCILIÁBULO,  s.  m.  Coii:Uiábuh.  Conci- 
Jiabulum. 

CONCILIACIÓ.  s.  f.  Cu>¡cil¡acion.  Concilia- 
tio. 

CONCILIADOR,  s.  m.  Conciliador.  Concilia- 
tor. 

CONCILIAR.  V.  a.  éls  ánimos  oposats.  Conci- 
¡iar.  Conciliare  ,  componeie. 

CONCILIAR,  conformar  proposicions  al  paréxer 
contrarias.  Conciliar.  Interpretare ,  concor- 
dare. 

coiíciLiAR,  guanyar  éls  a'nimos  ó  la  benevolen- 
cia. Conciliar.  Conciliare,  comparare. 

CONCILIAR,  adj.  lo  que  pertany  al  Concili. 
Conciliar.  Conciliaris  ,  ad  conciiium  atti- 
nens. 

CONCÍLIAT,  DA.  p.  p.  Conciliado. 

CONCÍLIATIU,  VA.  adj.  Conciliativo.  Con- 
cilians. 

CONCÍNNITAT.  s.  f.  Concinidad.  Concinnitas. 

CONCIS,  SA.  adi".  Conciso.  Concisus. 

CONCISAMÉNT.  adv.  m.  Concisamenle.  Con- 
cité. 

CONCISIÓ.  s.  f.  Concisión.  Concisio. 

CONCITAR,  v.  a.  Concitar.  Concitare. 

CONCITAT,  DA.  p.  p.  Concitado. 

CONCIUTADÁ ,  NA.  s.  m.  y  f.  Conciudada- 
no. Concivis. 

CONCLAVE,  s.  m.  Cónclave.  Conclave. 

CONCLÓURER.  v.  a.  acabar ,  donar  fi.  Con- 
cluir, Finiré ,  finem  poneré. 

CONCLÓURER,  determinar  sobre  lo  tractat.  Con- 
cluir. Decernere  ,  constituere. 

CONCLÓURER  ,  inferir  ,  deduir.  Concluir.  Inferre, 
deducere. 

CONCLÓURER ,  convéncer.  Concluir.  Convincere, 
evincere.  •■ 

CONCLÓURER,  CH  causa.  for.  Concluir.  Actis  in 
iudicio  finem  imponere. 

CONCLOS ,  SA.  p.  p.  Concluido. 

DONAR   PER  CONCLOS  EN    CAUSA,    f.    foF.    Dar    la 

causa  por  conclusa .,  ó  el  pleito  por  concluso. 
Causam  in  iuditio  actaní  pronuntiare. 

CONCLÜENT.  p.  a.  Concluyente.  Conclu- 
dens. 

CONCLUIR,  v.  a.  V.  Conclóurer. 

CONCLUIT,  DA.  p.  p.  V.  Conclos. 

CONCLUSIÓ.  s.  f.  r  accid  y  efecte  de  con- 
clóurer.  Condusion.  Conclusio. 

CONCLUSIÓ  ,  él  fi  d'  alguna  cosa.  Conclusión. 
Finis,  absolutio. 

CONCLUSIÓ ,  la  proposició  que  s'  inferex  d'  al- 
tras.  Conclusión.  Conclusio. 

CONCLUSIÓ  ,  resolució  cerca  alguna  materia  so- 
bre la  qual  s'  ha  discorregut.  Conclusión. 
Deliberatio,  sententia. 

CONCLUSIÓ,  proposició  que  s'  defensa  en  las  es- 
colas. Conclusión.  Conclusio» 


CON 

EN  CONCLUSIÓ.  m.  adv.  En  conclusión.  Denique, 
tándem. 

CONCOMITANCIA,  s.  f.  Concomitancia. 
Conconiitantia. 

CONCOMITANT.  p.  a.  Concomitante.  Comi- 
tans ,  concomitans. 

CONCORDADAMENT,  CONCORDA- 
MENT.  adv.  mod.  ant.  Concor demente:,  de 
común  acuerdo.  Concorditer. 

CONCORDANCIA,  s.  f.  conformitat  d'  una 
cosa  ab  altra.  Concordancia.  Conformitas, 
convenientia. 

CONCORDANCIA.  Gram.  Concordancia.  Verborum 
in  re  Grammaticá  concorditas. 

CONCORDANCIA  ,  el!  la  música.  Concordancia, 
Concentus. 

CONCORDANCIAS,  p.  de  la  Biblia.  Concor- 
dancias. Sacrorum  Bibliorum  concordan- 
tiíe. 

CONCORDAR,  v.  a.  conformar,  convenir  una 
cosa  ab  aitra  ,  com  la  copia  d'  un  escrit  ab 
son  original.  Concordar  ,  concertar.  Concor- 
dare. 

CONCORDAR    UNA    CAUSA    Ó  PLÉT.    for.    AjuStOr^ 

concordar  un  pleyto  ó  causa.  De  lite   conve-» 
ñire. 

NO  CONCORDA  ,  NO  CONCORDA  l'  UNA  COSA  AB 

l'  altra.  loe.  fam.  V.  Convenir. 

CONCORDAT ,  DA.  p.  p.  Concordado. 

C0NC0RDAT.  s.  m.  Concordato  ,  concordata. 
Pacta  conventa. 

CONCORDE,  adj.  Concorde.  Concors. 

CONCORDIA,  s.  f.  unió ,  conformitat.  Con- 
cordia. Concordia ,  concorditas. 

CONCORDIA,  ajust ,  convcRÍ  entre  'Is  que  plede- 
jan.  Concordia.  Pactio ,  conventio. 

CONCORDIA,  instrumént  jurídic.  Concordia,  Con- 
ventio, pactio,  scriptio. 

CÓNCÓRRER.  V.  n.  contribuir.  Concurrir. 
Concurrere, 

CÓNCÓRRER,  juntarse  en  un  matex  lloc  y  témps 
varias  personas,  succéssos  ó  cosas.  Concurrir. 
Convenire,  concurrere. 

CÓNCÓRRER  ,  entrevenir,  V.  Entrevenir. 

CONCRÉT ,  TA.  adj.  Concreto.  Concretus. 

CONCRETAR,  v.  a.  Concretar.  Determi- 
nare. 

CONCRETAT,  DA.  p.  p.  Concretado. 

CONCUBI.  s.  m.  ant.  V.  Concubinari. 

CONCUBINA,  s.  f.  Concubina.  Concubina. 

CONCUBINARI.  s.  m.  Concubinario.  Concu- 
binus, 

CONCUBINAT,  s,  m.  Concubinato.  Concubi- 
natus. 

CONCÜBINATGE.  s.  m.  ant,  V,  Concubi- 
nat, 

CONCÚBIT.  s.  m.  Concúbito.  Coitio ,  coiíus. 

CONCULCAR.  V.  a.  Conculcar.  Calcare,  con- 
culcare. 

CONCULCAT ,  DA.  p.  p.  Conculcado. 

CON- 


^     CON 

CGNCUFISCENCÍA.  s.  f.  Concupiscencia. 
Concupiscentia. 

CONCUPISCENCIA,  apetit  desordenat  de  deshones- 
tedat.  Concupiscencia.  Carnis  concupiscentia, 
luxuria ,  libido. 

CONCUPÍSCÍBLE.  adj.  Concupiscible.  Con- 
cupiscens,  concupiá'centivus. 

CONCURRENCIA,  s.  f.  junta  de  varias  per- 
sonas en  un  niatéx  [loe. -Concurrencia,  Con- 
cursus. 

coNcuRRKNciA,  ocurrencia  de  diferénts  succ^s- 
sos  ,  circunstancias,  &c.  en  un  matéx  téiiips. 
Concurrencia.  Rerum  concursio,  concursus. 

CONCURRÉNT.  p.  a.  Concurrente.  Concur- 
rens  ,  conveniens. 

CONCURS.  s.  ni.  multitut  de  gént  junta  en 
en  un  matéx  lloc.  Concurso.  Concursus. 

CONCURS,  la  oposici<5,ó  exércicis  literaris  que  s' 
fan  en  certas  preiensions.  Concurso.  Concer- 
tatio  litteraria. 

CONCURS  d'  acrehed6rs.  V.  Acrehedor. 

CONCURSAR.  V.  a.  posarse  'Is  bens  d'  algún 
deutor  en  mans  deis  acrehedórs.  Concursar. 
Debitoris  bona  de  mandato  iudicis  credito- 
rum  íolutioni  destinar!. 

CONCURSAT ,  DA.  p.  p.  Concursado. 

CONCUSSIO.  s.  f.  Concusión.  Concussio. 

CONDAL,  adj.  lo  que  pertany  al  Compte.  Con- 
dal. Ad  Comitis  dignitatem  pertinens. 

CONDECENDRE.  v.  a.  ant.  V.  Condescen- 
dir. 

CONDECÉNT.  adj.  Condecente.  Respondens. 

coNDECENT.  adj.  ant.  competént.  Condecente., 
correspondiente  .1  competente.  Congruus. 

CONDECORACIÓ.  s.  f.  Condecoracioti.  Con- 
decoratio. 

CONDECORAR,  v.  a.  Condecorar.  Condeco- 
rare. 

CONDECORAT,  DA.  p.  p.  Condecorado. 

CONDÉMNA.  s.  f.  Condena.  Sententi£e  testi- 
monium. 

CONDEMNABLE.  adj.  Condenable.  Condem- 
nabilis. 

CONDEMNACIÓ.  s.  f.  Condenación.  Damna- 
tio. 

CONDEMNAR.  v.  a.  Condenar.  Damnare, 
condemnare. 

CONDEMNAR  ,  reprobar  alguna  doctrina  ú  opi- 
nid.  Condenar.  Condemnare  ,  improbare. 

CONDEMNAR,  desaprobar  alguna  cosa.  Condenar. 
Condemnare,  improbare. 

CONDEMNAR.  mct.  llcvar  1'  US  d'  alguna  porta, 
finéstra ,  &c.  paredandla  ó  tapandla.  Conde- 
nar. Obstruere  ,  obturare,  claudere. 

CONDEMNAR  Á  COSTAS,  f.  fof.  Condenar  en  cos- 
tas. Ad  solvendas  litis  impensas  aliquem 
condemnare. 

FÉR  CONDEMNAR.  f.  ftr  desespsTar ,  enrabiar. 
Infernar.  Cruciare  ,  summaiii  molestlam  af- 
ierre. 


CON  16^ 

CONDEMNARSE.  v.  r,  culparse  á  sí  matéx. 
Condenarse.  Se  condemnare. 

CONDEMNARSE,  encürrer  en  !a  pena  eterna. 
Condenarse.  vErernis  cruciatibus  addici. 

CONDEMNAT,  DA.  p.  p.  Condenado. 

CONDEMNAT.  s.  m.  Condenado.  Poenis  sem- 
piternis  addictus. 

CONDEMNATORI ,  RÍA.  adj.  for.  Conde- 
natorio. Condem.natorius. 

CONDENSACIÓ.  s.  i.  Condensación.  Spissatio, 
densatio. 

CONDENSAR,  v.  a.  Condensar.  Densare,  con- 
dt  nsare ,  spissare. 

CONDENSAT,  DA.  p.  p.  Conder.sado. 

CONDESCENDENCIA,  s.  f.  Condescenden- 
cia. Obsequium  ,  obsecundatio. 

CONDESCExNDIR.  v.  n.  Condescender.  Ob- 
secundare  ,  morem  gerere. 

CONDESTABLE,  s.  m.  Condestable.  Comes- 
tabilis. 

CONDEXEBLE.  s.  m.  Condiscípulo.  Condisci- 
pulus. 

CONDICIO.  8.  f.  la  naturalesa  ó  constitució 
de  las  cosas.  Condición.  índoles. 

coNDició ,  natural  ó  geni.  Condición.  Conditio, 
ingenium. 

coNDició  ,  r  estat  ó  caÜtat  d'  alguna  persona. 
Condición.  Conditio. 

coNDició,  calitat,  circunstancia  bax  la  qual  se 
fa  ó  promet  alguna  cosa.  Condición.  Condi- 
tio, pactio. 

coNDicid  CASUAL,  for.  Condición  casual.  Condi- 
tio casualis. 

coNDicid  HONESTA,  for.  Condicion  honesta.  Con- 
ditio honesta. 

coNDicid  iMPossiBLE  DE  DRET.  for.  Condicíon 
imposible  de  derecho.  Conditio  iare  impossi- 
bilis. 

coNDició  iMPossiBLE  DE  FET.  for,  Condicíon  im- 
posible de  hecho.  Conditio  impossibilis ,  quse 
adimpleri  nequit. 

CONDICIO  MIXTA,  for.  Condícion  mezclada.  Con- 
ditio mixta. 

coNDicid  NECEssARiA.  for.  Condtcion  necesaria, 
Conditio  necessaria. 

coNDicid  póssiBLE.  for.  Condición  posible.  Con- 
ditio possibilis. 

coNDicid  TÁCITA,  for.  Condicion  tácita  6  callada, 
Conditio  tacita. 

coNDicid  TORPE  Ó  DESHONESTA.  Condicton  tor- 
pe ,  ó  deshonesta.  Conditio  turpis ,  contra 
legem. 

CONDICIONAL,  adj.  Condicional.  Conditione 
aiTectus. 

CONDÍCÍONALMÉNT.  adv.  m.  CondkionaU 
mente.  Sub  conditione ,  interpositá  conditio- 
ne. 

CONDICIONAT,  DA.  adj.  lo  qu'  importa 
alguna  condicití  6  requisit.  Condicionado. 
Conditione  afíectus. 

CON- 


jr.R  CON 

CONDIGNAMÉNT.  adv.  m.  Condignamente. 
Condigna. 

CONDIGNE.  adj.  Condigno.  Condignus. 

CONDIGNITAT.  s.  f.  Condignidad.  Condig- 
ritas. 

CONDIT.  s.  ID.  ant.  menjar.  Comida.  Cibus. 

CÜNDOL.  s.  m.  Duelo.  Miseratio. 

CONDÜLDRERSE.  V.  r.  Condolerse.,  doler- 
se ,  condolecerse.  Misereri. 

coNDOLiT,  DA.  adj.  fatjgat ,  capolat.  Molido. 
Lassatus ,  í'ractus. 

CONDONACIÓ.  s.  f.  Condonación.  Condona- 
tio .,  reinissio. 

CONDONAR.  V.  a.  Condonar.  Condonare,  re- 
mitiere. 

CONDONAT,  DA.  p.  p.  Condonado. 

CONDUCCIÓ.  s.  f.  Conducción.  Ductus ,  duc- 
tio ,  conductio. 

CONDUCENCIA,  s.  f.  Conducencia.  Con- 
gruentia. 

CONDUCTA,  modo  ú  orde  de  vida  y  accións. 
Conducta.  Vitae  ordo,  methodus. 

CONDUCTA,  él  salari  que  dona  un  Poblé  á  son 
niétge  perqué  cuide  deis  malalts  d"  él!.  P-ir- 
tido.  Pacta  merces  cum  medico  pro  Kgrotis 
alicuius  oppidi  curandis. 

CONDUCTIER.  s.  m.  ant.  V.  Conductor. 

CONDUCTO,  s.  m.  canal  ó  canonada  per  di- 
rigir las  ayguas.  Conducto.  Aquarum  duc 
tus. 

CONDUCTO,  met.  la  persona  per  qui  s'  dirigex 
algún  negoci.  Conducto.  Via,  médium,  duc- 
tus. 

TAPAR  LOS  CONDUCTOS  ,  impedir  son  curs  ab  al- 
guna cosa  que  'Is  embosse.  Cegar  los  conduc- 
ios. Inrercludere ,  impediré. 

CONDUCTOR,  s.  m.  Conductor.  Ductor,  vec- 
tor. 

CONDUENT.  p.  a.  Conducente.  Conveniens, 
congruens. 

CONDÜENTÍSSIM,  MA.  adj.  sup.  Condu- 
centísimo. Valde  conveniens ,  congruens. 

CONDUHIMENT.s.  m.ant.  T  acció  de  con- 
duir  ,  ó  dirigir.  Conducción  ,  conducta.  Duc- 
tus ,  conductio. 

CONDUÍR.  V.  a.  transportar  d'  una  part  á 
altra.  Conducir.  Conducere. 

coNDuiR,  posar  en  orde.  V.  Endressar. 

coNDuiR  ,  encaminar.  Conducir.  Ducere. 

CONDUIR ,  gobernar ,  gombóldar.  Cuydar.  Cu- 
rare. 

CONDUIR.  V.  n.  ser  útil ,  fér  al  cas.  Conducir. 
Conducere. 

CONDUÍT,  DA.  p.  p.  Conducido. 

CONEGUDA.  s.  f.  V.  Conexemént. 

CONEGUDAMÉNT.  adv.  m.  Conocidamente. 
Aperté ,  perspioué. 

CONEGUDÍSSÍM  ,  MA.  adj.  sup.  Conocidísi- 
mo. Notissimus. 

CONEGUDÍSSIMAMENT.  adv.  ni.  sup.  Co- 


CON 

fíocidísUnamente.  Manifestissimé ,  valde  cer- 

té ,  clarissimé. 
CONEGUT,  DA.  p.  p.  Conocido. 
coNEGUT ,  familiar   ó   molt   tractat.  Conocido. 

Faniiliaris ;  communicatione  coniunctus,  ag- 

nitus ,  cognitus. 

HOME     CONBGUT    ,     Ó     PERSONA     CONEGUDA  ,     la 

que  ha  es  per  son  empleo  6  altras  circuns- 
tancias. Hombre  conocido.,  6  persona  conocida. 
Genere  aut  muñere  notus ,  conspicuus. 

ES   MES  CONEGUT   QUE    LA  MALA  HÉRBA.  loC.  fam. 

Es  mas  conocido  que  la  ruda.  Nulll  incogni- 

tus. 
CONEXEMÉNT.  s.  m.  1'  acciá  y  efecte  de 

conéxer.  Conocimiento.  Cognitio. 
CONEXEMÉNT.  íoT.   1'  acte  de  conexer  y  judicar 

las  causas.  Convcimiento.  Cau-se  cognitio. 
CONEXENSA.  s.  f.  V.  Conexemént. 
CONEXENSA ,   Ja  persona  que  s'  te  coneguda  y 

tractada.  Conocimiento.  Notus,  famiiiaris. 
CONEXER.  V.  a.  percebir  l'entenimént  algu- 
na cosa.  Conocer.  Cogr;Oscere. 
CONEXER,  experimentar,  eméndrer,  y  axi  s' 

diu ;  coNEC  que   mira   mon  profií.  Conocer, 

Expejiri ,  animadvertere. 
CONÉXER ,  teñir  idea   clara  de  la  fisonomía  ó 

figura    d'alguna   persona   ó   cosa.    Conocer. 

Noscere. 
CONÉXER ,  saber ,  enténdrer ,  advertir.  Conocer. 

Agnoscere  ,  intelligere. 
CONÉXER,  teñir  tractat  á  alga,  teñir  amistat  ó 

comunicació   ab    éll.   Conocer.   FamiJiariter 

cum  aliquo  versari. 
CONÉXER  ,  presumir,  conjecturar,  y  axi  s'  diu  ; 

coNEC  que  pleura'.  Conocer.  Conücere. 
CONÉXER  ,    teñir  T  home  acre  carnal  ab  alguna 

dona.  Conocer :  tener  cuenta.  Coire  cognos- 

cere. 

CONÉXER    X  UN  D¿SDÍ:  QUE  VA  NAXER  6  DE     NOY. 

f.    Conocer   desde  la   cuna.    Ab  incunabiiis 
noscere  aliquem. 

CONÉXER  AB  ÉL  BLANC  DEES  ULLS.  f.    V.   BlanC. 

CONEXER  d'  una  CAUSA  Ó  PLET.  f.  Couocer  ds 
una  causa  ó  pleyto.  Sedere  iudicem  pro  tri- 
bunali. 

CONÉXER  LAS  MAULAS,  f,  V.  Maula. 

DONAR  6  DONARSE  Á  CONEXER.  f.  manifestar ,  6 
manifestarse.  Dar  ó  darse  ó  conocer.  Mani- 
festare ,  vel  manifestari. 

FÉR  CONÉXER  Ó  FÉRSE  CONÉXER.  f.  Dar  Ó  darst 
á  conocer.  Sese  vel  alium  manifestare ,  no- 
lum  faceré. 

AB    LO    SÍ;U    MAL    VOL  CONEXE  'l  DÉLS  ALTRES. 

ref.  Piensa  el  ladrón  que  todos  son  de  su 

condición. 

Quod  malus  ipse,  malos  alios  putat  impro- 

bus  esse. 

EN    LAS     OERAS  Y  EN  LA  FK  SE  CONEX    QUI  AMOR 

TE  TÉ.  ref.  V.  Amor. 

EN  MALALT/a  T  KN  PRESÓ  CONEXERAS  TON  COM" 

PA- 


CON 

PANYÓ.  ref.  En  el  peligro  se  conoce  el  amigo. 
Amicus  certus  in  re  incertá  cernitur. 
JA  t'  goxeg  héreeta  que  t'  diüs  moradux. 
ref.  Ya  te  veo  besugo  que  tienes  el  ojo  claro. 
Quid  cogitas,  qu5  tendas  video:  mentem 
vel  consilium  tuum  teneo. 

LO    FART     NO    CONEX    AL   DEjÚ.  Tcf.  El  hattO  del 

ayuno  no  tiene  duelo  ninguno. 
Quüd    reliqui    esuriant    repletus    nil    dolet 
escis. 
Qui  NO  t'  CONEX  QUE  t'  COMPRE,  tef.  V.  Com- 
prar. 

VAL  MES  DOLENT  CONEGUT  QUE  BO  PER  C0NÍ> 

XER.  ref.  Mejor  es.,  ó  mas  vale  lo  malo  cono- 
cido ,  que  lo  bueno  por  conocer. 
Esse  scies  pravum ,  pravum   quem   noveris 
esse : 

Esse  probum  nescis ,  quem   latet   esse  pro- 
bum- 

CONÉXERSE.  V.  r.  Conocerse.  Nosci. 

CONEX ERSELI  AB  LA  CARA.  f.  Manifes- 
tar aigú  ab  la  cara ,  lo  que  li  está  passand, 
ó  lo  que  shnt  en  son  interior.  Traerlo  escrito 
en  la  frente.  In  vultu  apparere ;  manifes- 
tari. 

DE  QUAtfD  ENsÁ  que'ns  conexem?  f.  fam.  ab 
que  s'  mostra  estranyarse  la  sobrada  fami- 
liaritat  d'  algi'i  ab  qui  s'  había  tingut  poc 
ó  ningún  tráete.  ¿  En  que  bodegón  hemos 
comido  juntos  ?  Undenam  tibi  haec  tanta 
mecum  familiaritas  ? 

CONFABULACIÜ.  s.  f.  Confabulación.  Con- 
fabulatio. 

CONFABULAR,  v.  n.  Confabular.  Confabu- 
lari. 

CONPANON.  s.  m.  ant.  V.  Ganfaró. 

CONPECCÍÓ.  s.  f.  Confección.  Confectio. 

CONFECCIONAR,  v.  a.  Confeccionar.  Con- 
fectiones  medicas  concinnare. 

CONFECCIONAT ,  DA.  p.  p.  Confecciona- 
do. 

CONFEDERACIÓ.  s.  f.  Confederación.  Foe- 
dus ,  pactio. 

CONFEDERARSE,  v.  r.  Confederarse.  Foe- 
derari ,  foedus  inire. 

CONPEDERAT  ,  DA.  p.  p.  Confederado. 

CONFÉGIR.  V.  a.  Deletrear.  Litteras  sillaba- 
tim  enuntiare. 

CONFERENCIA,  s.  f.  1'  acció  de  conferir  ó 
tractar  algún  assumpto.  Conferencia.  Colla- 
tio  ,  consultatio. 

CONFERENCIA ,  la  que  fa  '1  Conferenciant  á  sos 
dexébles.  Paso ,  repaso.  Explicatio  ,  exposi- 
tio. 

FER  CONFERENCIA,  f.  explícar  prívadamcnt  al- 
guna facultat  á  algún  dh>ihb\e.  Pasar.  Expo- 
nere. 

CONFERENCIAN!,  s.  m.  qui  fa  conferen- 
cia a'  algún  estudiant.  Pasante.  Hipodiiias- 
calius ,  repetitor. 

Tom.  1, 


i6() 


CON 

CONFERENCIAR,  v.  n.  Conferenciar.  Con 
ferré ,  consulere. 

CONFERIR.  V.  a.  concedir,  donar.  Conferir. 
Conferre ,  concederé. 

CONFERIR,  tractar  junt  ab  altres  algún  assump- 
to. Conferir.  Consultare,  examinare. 

CONFERIR  un  benefici.  Conferir,  colar  un  bene- 
ficio. Benelicium  Ecclesiasticum  conferre. 

CONFERMAR.  v.  a.  ant.  V.  Cunlirmar. 

CONFES.  s.  m.  V.  Confessór. 

coNFEs,  él  reo  qu'  ha  conféssat.  Confesso.  Con- 
fessus. 

CONPESSAR.  V.  a.  manifestar  ó  assegurar 
algú  lo  que  sab  6  sént.  Confesar.  Confiteri, 
manifestare. 

coNFKssAR,  los  pecats.  Confesar.  Confiteri  pee- 
cata. 

coNFÉssAR  ,  regonéxer  y  teñir  per  certa  alguna 
cosa.  Confesar.  Credere. 

CONFÉSSAR,  oir  él  Confésíór  al  penitént.  Confe- 
sar.  Peccata  intra  poenitentiae  sacramentum 
audire. 

CONFÉSSAR  DE  PLA.  f.  Confesar  de  plano.  Plani 
confiteri. 

CONFÉSSAT,  DA.  p.  p.  Confesado. 

CONFESSIÓ.  s.  f.  declaració  que  s'  fa  de  lo 
que  s'  sab.  Confesión.  Confessio. 

coNFÉssió,  deis  pecats.  Confesión.  Confessio  sa- 
cramentalis. 

CONFÉSSIÓ ,  la  resposta  que  fa  'I  reo.  Confesión, 
Rei  in  judicium  vocati  responsum  ,  declara- 
tio. 

coNFÉssid  GENERAL  ,  dels  pecats.  Confesión  ge- 
neral. Confessio  generalis. 

CONFÉSSIÓ  GENERAL  ,  oració  que  té  1'  Iglesia 
preparatoria  per  rebrer  ajguns  Sagraménts, 
y  que  s'  diu  en  él  léso,  y  en  altras  ocasions. 
Confesión  general.  Formula  deprecatoria  in 
quorumdam  Sacramentorum  receptione  tírní 
in  aliquibus  horis  canonicis  &  alias  recitan- 
da. 

FILL     Ó     FILLA    DE     CONFÉSSIÓ,     HijO     O    hija    dg 

confesión.  Poenitens  uní  Confessario  addic» 
tus. 

CONFÉSSIONARI.  s.  m.  Confesonario  ,  con- 
fesionario. Confessarii  sella. 

CONFESSOR.  s.  m.  Confesor.  Confessarius. 

coNFÉssoR ,  títol  que  dona  V  Iglesia  á  alguns 
Sants.  Confesor.  Confessor. 

ANTES  ,   ó  PRIMER  MARTYR   QUE   CONFÉSSÓR.  loC. 

fam.  Antes  martyr  que  confesor. 

Quám  Confessoris,  plus  nomen  martyris  am- 

bit. 

CONFI.  s.  m.  Confín.  Confinium. 

CONFIADAMENT.  adv.  m.  Confiadamente. 
Fidenter,  confidenter ,  securé,  tute. 

CONFIADÍSSIM,  P.IA.  adj.  sup.  Confiadísi- 
mo. Fidentissimus. 

CONFIANSA.  s.  f.  éspéransa  ferma.  Confian- 
za, Conoide  ntla. 

Vv  CON- 


i^o  CON 

coNFiANSA,  presumpció.  Confianza.  Prjesump- 
tio ,  nimis  coníidentia. 

DONAR  coNFiANsAS.  f.  Coiifiaf.  In  spcm  eri- 
gere. 

9N  coNFiANSA.  m.  adv.  En  confianza.  Secreto, 
sub  secretó. 

CONFIAR.  V.  a.  alguna  cosa  á  algú.  Confiar. 
Credere. 

CONFIAR.  V.  n.  esperar  fermamént.  Confiar. 
Confidere ,  sperare. 

CONFÍAT ,  DA.  p.  p.  Confiado. 

GONFiAT.  s.  m.  presumit.  Confiado.  Confidens, 
prssumptuosus. 

CONFIDENCIAL,  adj.  Confidencial.  Quod  ín- 
ter fidos  agitur. 

CONPíDENCIALMÉNT.  adv.  ra.  Confiden- 
cialmente. Uti  Ínter  fidos  agí  solet. 

CONFIDÉNT.  s.  m.  Confidente.  Pidus  secre- 
ti  conscius. 

CONFIDÉNTÍSSIM  ,  MA.  adj.  sup.  Confi- 
dentísimo. Cui  praecipué  arcana  creduntur. 

CONFIDÉNTMENT.  adv.  m.  Confidentemen- 
te. Uti  amicis  arcana  creduntur. 

CONFIGURACIÓ.  s.  f.  Configuración.  Confi- 
guratio. 

CONFIGURAR,  t.  a.  Configurar.  Configura- 
re ,  conformare. 

CONFÍGURAT ,  DA.  p.  p.  Configurado. 

CONFINANT.  adj.  Confin ,  confinante.  Confi- 
nis,  conterminus. 

CONFINAR.  V.  n.  Confinar.  Confinem,  con- 
terminum  ,  continguum  esse. 

CONFÍN AT ,  DA.  p.  p.  Confinado. 

CONFIRMACÍÓ.  s.  f.  revalidació  de  lo  fét,ó 
antecédéntment  aprobat.  Confirmación  .,  con- 
validación.  Confirmatio. 

CONFIRMACÍÓ.  nova  proba  d'  alguna  veritat, 
d'  algún  fét  ,  dictamen  &c.  Confirmación. 
Confirmatio,  comprobatio. 

CONFIRMACÍÓ.  sagramént.  Confirmación.  Confir- 
matio. 

CONFIRMAR,  v.  a.  revalidar  lo  que  s'  ha  fét 
ó  aprobat.  Confirmar.  Confirmare. 

CONFIRMAR ,  corroborar  la  veritat  6  certesa 
d'  alguna  cosa.  Confirmar.  Confirmare,  com- 
probare. 

CONFIRMAR ,  administrar  él  Sagramént  de  la 
Confirmació.  Confirmar.  Sacro  chrismate  un- 
gere. 

CONFIRMARSE,  v.  r.  assegurarse  en  lo  dic- 
«noiámen  format.  Confirmarse.  Firmari ,  confir- 
mari. 

CONFIRMAT,  DA.  p.  p.  Confirmado. 

SENTENCIA  CONFIRMATORIA,  for.  Sen- 
tencia  confirmatoria.  Sententia  confirmatoria. 

CONFISCACIÓ.  s.  S.  Confiscación.  Confisca- 
tío. 

CONFISCAR.  V.  a.  Confiscar.  Confiscare  :  fis- 
co addicere. 

CONFISCAT ,  DA.  p.  p.  Confiscado. 


CON 

CONFIT.  s.  m.  Confite.  Coriandri ,  aut  aimilis 
seminis  granum  saccharo  contectum. 

coxFiTs  coRDELLATS.  fam.  assots.  Confites.  Vet' 
bera. 

poT  DE  coNFiTS.  Confitera.  Bellariorum  vas. 

CONFITAR.  V.  a.  posar  las  viandas,  fruyts 
&c.  en  algún  suc ,  en  que  s'  solen  mesciar 
algunas  hérbas ,  ó  altres  ingrediénts  forts, 
com  vinagre  ,  sal ,  alls  &c.  per  que  $'  con- 
serven ,  y  reban  él  gust  de  ditas  herbas 
é  ingrediénts.  Adobar.  Condíre. 

CONFITAT,  DA.  p.  p.  Adobado .,  echado  en 
adobo. 

CONFITER,  CONFITíERc  s.  m.  ant.  quí 
fa  confituras.  Confitero.  Dulciarius  conditor, 
bellariorum  opifex ,  vel  venditor. 

CONFITURA,  s.  f.  Confitura ,  dulce.  Bellaria, 
salgama,  cupedia. 

CONFITURA  DE  PONSEM.  V.  Ponsem. 

CONFLICTE.  s.  m.  Conflicto.  Angustia  ,  agi- 
tatio,  commotio  animi. 

CONFLUENT.  s.  m.  de  dos  rius,  rieras  &c. 
Confluencia.  Confluens. 

CONFLUIR.  V.  n.  concorrer  molta  gént  de 
diferents  parts  á  un  paratge.  Confluir.  Con- 
fluere.  „ 

CONFONDIMENT.  s.  m.  ant.  V.  Confu- 
sió. 

CONFÓNDRER.  v.  a.  mesciar  diferents  co- 
sas. Confundir.  Confundere ,  commiscere. 

CONFÓNDRER  :  cquivocar ,  perturbar,  desorde-» 
nar  alguna  cosa.  Confundir.  Perturbare. 

CONFÓNDRER ,  convénccr.  Confundir.  Víncere, 
convincere. 

CONFÓNDRERSE.  v.  r.  avergonyirse.  Con' 
fundirse.  Erubescere ,  pudore  suffundi. 

CONFÓNDRERSE ,  humlüarse  ab  él  conexémént 
de  sí  matéx.  Confundirse.  Abiici ,  demitti. 

CONFÓNDRERSE  ,  turbarse  y  no  acertar  á  expli- 
carse. Confundirse.  Titubare  ,  turbari. 

CONFONDUT ,  DA.  p.  p.  ant.  V.  Confós. 

CONFORMAR,  v.  n.  convenir,  concordar  en 
alguna  opinió  ú  dictamen.  Conformar.  Con- 
venire. 

CONFORMAR,  concordar  una  cosa  ab  altia.  Acor- 
dar ,  conformar.  Convenir?. 

CONFORMARSE,  v.  r.  venir  be  una  cosa  ab 
altra.  Conformarse.  Convenire  ,  quadrare. 

CONFORMARSE,  convenír  ab  él  parer  d' altre. 
Conformarse.  Convenire  ,  in  eandem  senten- 
tiam  iré  ;  alteri  accederé. 

CONFORMARSE  ,  resignarse.  Conformarse.  Sese 
subiicere ,  submittere. 

CONFORMAT ,  DA.  p.  p.  Conformado. 

CONFORME,  adj.  corréspcüént,  igual.  Con- 
forme. Par,  consiiiilis,  congruus. 

CONFORME ,  d' un  matex  dictamen  ó  voluntaí. 
Conforme.  Alteri  consentiens,  conveniens. 

CONFORME,  adv.  m.  Begóns.  Conforme ,  en  con- 
formidad. IiU(ta. 

CON- 


CON 

CONFORMITAT.  s.  f.  igualtat,  correspon- 
dencia d'  una  cosa  ab  altra.  Conformidad. 
Congruentia,  consensio. 

coNFURMiTAT ,  unió ,  coHcordia  entre  alguns. 
Conformidad.  Concordia ,  unaniraitas. 

CONFORMITAT ,  proporcíó  entre  las  parts  que 
componen  un  tbt.  Conformidad.  Simetría, 
proportio. 

CONFORMITAT  ,  adhcsió  al  dictamen  ó  voluntat 
d'  altre.  Conformidad.  Consensio,  conspi- 
ratio. 

CONFORMITAT,  resígnacíó ,  sufrimént  en  las  ad- 
versitats.  Conformidad.  Patientia ,  toleran- 
tia. 

DE  CONFORMITAT.  m.  adv.  De  conformidad. 
Communi  consensu. 

CONFORT,  s.  m.  Confortación.  Roboratio. 

CONFORTAR,  v.  a.  donar  vigor  ,  forsas. 
Confortar.  Roborare. 

CONFORTAR ,  animar  al  afligit.  Confortar.  Con- 
fortare ,  consolari. 

CONFORTAT,  DA.  p.  p.  Confortado. 

CONFORTATIU  ,  VA.  adj.  Confortativo. 
Confortans ,  corroborans. 

CONFOS ,  SA.  p.  p.  Confundido. 

coNFÓs ,  sA.  adj.  barrejat.  Confuso.  Confusus, 
commixtus. 

CONFRARE.  s.  m.  Cofrade.  Sodalís. 

QtJI    ES    CONFRARE  ,     PREN    CANDELA.  Tcf.  Quíett 

se  pica  ajos  ha  comido ,  ó  ajos  come. 

Allia  quisquís  edit ,  sapor  illum  torquet  acu- 

tus. 

QUI  ES  CONFRARE  QUE  PRENGA  CANDELA,  f.  pTO- 

veThhl.  Quien  se  quemare .,  que  sople.  Quis- 
que sibi  curet. 

CONFRARESSA.  s.  f.  Cofrada.  Sodalis. 

CONFRARÍA.  s,  f.  Cofradía.  Sodalitas. 

coNFRARÍA ,  gremí.  Cofradia.  Sociatio ,  socie- 
tas. 

CONFRATERNITAT.  s.  f.  Confraternidad. 
Confraternitas ,  sodalitium. 

CONFRONTACIÓ.  s.  f.  d'  una  persona  ó 
cosa  ,  ab  altra.  Confrontación.  Collatio,  com- 
paratio. 

CONFRONTACIÓ.  limif.  Linde  ^  lindero.  Limes. 

CONFRONTAR,  v.  a.  una  persona  ó  cosa  ab 
altra.  Confrontar.  Alterum  cum  altero  com- 
parare ,  conferre. 

CONFRONTAR.  V.  n.  confinar.  Confrontar  ,  alin- 
■'  dar,  Conterrainum  esse. 

CONFRONTAT,  DA.  p.  p.  Confrontado. 

CONFUGIR.  V.  a.  ant.  recorrer  á  aigú  ó  á  al- 
guna cosa  per  remey  ,  protecció  &c.  Recur- 
rir. Confugere. 

CONFUS  ,  SA.  adj.  obscur,  dubtós.  Confuso. 
Confusus  ,  anceps. 

coNFUS ,  poc  perceptible.  Confuso.  Confusus. 

CONFUS  ,  turbat.  Confuso.  Meticulosus,  turbatus. 

CONFUSA MENT.  adv.  m.  Confusamente.,  en 
confuso.  Confusé ,  promiscué» 


CON  i'ri 

CONFUSIÓ.  s.  f.  des5rde ,  perturbacid.  Con- 
fusión. Confusio,  perturbatio.  .-.i 
coNFüsió  ,  perplexitat,  turbació  d'  ánimo.  Co/i- 

fusion.  Anxietas ,  turbatio,  inquietudo. 
coNFusió,  falta  d'  orde  y  método.   Confusión. 

Confusio. 
coNFusió,  abatimént.  Confusión.  Ab¡ectio,de- 

missio. 
CONFUSIÓ ,  afront  ,  ignominia.   Confusión.  Pro- 

brum,  dedecus. 
CONFUSÍSSÍM ,  MA.  adj.  sup.    Cofusüimo. 

Valde  confusus. 
CONFUTACIÓ.  s.   f.  Confutación.   Confuta- 

tio. 
CONFUTAR.  V.  a.  Confutar.  Confutare. 
CONFUTAT,  DA.  p.  p.  Confutado. 
CONGELACIO.  s.   f.   Congelación  ,    congela" 

miento.  Congelatio. 
CONGELAR,  v.  a.  Congelar.  Congelare,  ge- 

lu  durare. 
CONGELAT ,  DA.  p.  p.  Congelado. 
CONGENIAR,  v.   n.  Congenhr.  Moribus  & 

ingenio  assimilari. 
CONGLOBACÍÓ.  s.  f.  Conglobación.  Conglo- 

batio. 
CONGLOBAR,  v.  a.  Conglobar.  Conglobare. 
CONGLOBAT ,  DA.  p.  p.  Conglobado. 
CONGOST.   s.    m.   Garganta.,  Aoz,   hocinos. 

Montium  angustia;. 
CONGOXA.  s.  f.  ansia,  aflicció  del  ánimo. 

Congo;a.  Angor ,  anxietas  ,  agritudo,  solli- 

citudo ,  cura. 
coNGOXA,  basca,  angunia,  Congoja.  Angor. 
CONGOXA  ,  xafogó.  Bochorno.  JEstust. 
DONAR  CONGOXA.  f.  Congojar^  acongojar.  Ange- 

re  ,  opprimere  ,  fatigare. 
CONGOXADÍSSÍM,  MA.  adj.  sup.  Congofa- 

dísimo.  Máximo  angore ,  moerore  aiTectus. 
CONGOXARSE.  v.  r.   Congojarse.  Anxietat* 

premi ,  sngi ,  esse  anxium. 
CONGÓXÓS,SA.  adj.  quité   congóxa.  Con- 
gojoso ,  acongojado.  Anxius  ,  angore  affec- 

tus. 
coNGoxos,  lo  que  causa  conghxa.  Congojoso. 

Angorem  afferens. 
CONGRACIARSE,  v.  r.  Congraciarse.  Gra- 

tiam  alicuius  aucuoari. 
CONGRACÍAT,  dA.  p.  p.  Congraciado. 
CONGRATULACIÓ.s.  f.  Congratulación.  Con- 

gratulatio. 

CONGRATULAR,  v.  a.  Congratular.    Con- 
gratular!. 

CONGRATULARSE,    v.    r.    Congratularse. 

Congratular!. 
CONGRATULAT,  DA.  p.  p.  Congratulado. 
CONGRE.    s.    m.    Cüi7¿rio.    Congrus  ,   con- 

ger. 
CONGREGACIÓ.  s.  f.  junta  ó  unió  da  varias 

personas.    Congregación,    Cc-etus  ,     conven- 

tus. 

.CON» 


j;72  CON 

coNGREGACió ,  reunió  de  mblts  Monastirs  bax 
un  matex  Superior.  Congregación.  Congre- 
gatio. 

coNGREGAGió ,  pis  udíó  á  manera  de  confrari'a. 
Congregación.  Sodalitas,  sodalitium. 

CONGREGACIÓ ,  Cos  ecclesia'stic  ,  axí  anomenat. 
Congregación.  Sacerdotum  secularium  soda- 
litas  ,  sodalitium. 

CONGREGACIÓ,  Capítol  en  alguns  Ordes  Reli- 
giosos. Congregación.  Congregatio. 

CONGREGACIÓ    DE    RITUS,  DE    PROPAGANDA,   &C. 

Congregación  de  RiUis  ,  de  propaganda  ,  ^c. 

Congregatio  rituum  ,  de  propaganda  ,  &c. 
CONGREGACIÓ  DELS   FiELS.    Congregación  de  los 

fieles.  Fidelium  christianorum  Congregatio  : 

Ecclesia  catholica. 
CONGREGANT,  TA.  s.  m.  y  í.Congregante. 

Sodalis. 
CONGREGAR,  v.  a.  Congregar.  Congrega- 
re. 
CONGRÉS.  s.  m.  Congreso.  Costas ,  conven- 

tus. 
CONGRUA,  s.  f.  Renda  ecclesiástica  per  la 

manutenció  del   que  s'  ha  de  ordenar.  Con- 
grua. Congrua ,  competens  sustentatio. 
CONGRUAMÉNT.  adv.    m.    Congruamente. 

Convenienter ,  decenter. 
CONGRUENCIA,   s.    f.   Congruencia.    Con- 

gruentia  ,  convenientia. 
CONGRUENT.  adj.  Coitgruente.  Conveniens, 

congruens. 
CONGRUENTMENT.  adv.  m.  Congruenti- 

mente.  Congruenter,  convenienter. 
CONGRUENTÍSSIM ,   MA.    adj.  sup.   Con- 
gruentísimo. Valde  congruens ,  conveniens. 
CONGRUENTÍSSIMAMENT.  adv.  m.  sup. 

Congruentísimamente.  Valde  convenienter. 
CONGRUITAT.  s.  f.  Congruencia.  Congruen- 

tia. 
CONGRUO,  UA.    adj.  Congruo.  Congruus, 

congruens,  conveniens. 
CÓNIC,  CA.  adj.   Cónico.  Ad  conum  perti- 

nens  vel  ad  formam  coni. 
CONJECTURA.  s.  f.  Conjetura.  Coniectura, 

coniectatio. 
CONJECTURABLE.  adj.  Conjeturable.  Quod 

coniectura  cognosci  putest. 
CONJECTURAL.  adj.   Conjetural.  Coniectu- 

rabilis. 
CONJECTURAR.  v.  a.   Conjeturar.  Coniice- 

re ,  coniecturare. 
CONJECTURAT,  DA.  p.  p.  Conjeturado. 
CONJUGACIÓ.  s.  f.  Conjugación.  Verbi   con- 

iugatio ,  inflexio. 
CONJUGAL,  adj.   Conjugal ,    conyugal.  Con- 

iugalis. 

CASTEDAT  CONJUGAL.  V.  CaStcdat. 

CONJUGAR,  v.  a.  Conjugar.  Coniugare. 
CONJUGAT,  DA.  p.  p.  Conjugado. 
coNjUGAT  ,  DA.  p.  p.  aut.  V.  Casat. 


CON 

CÓNJUGES.  s,  ni.  p.  Consortes  ,  cónyuges, 
Coniuges. 

CONJUNCCIÓ.  s.  f.  unió.  Conjunción.  Con- 
iucctio ,  copulatio. 

CONJUNCCIÓ.  Gram.  Conjunción^  partícula  copu- 
lativa. Coniunctio,  partícula  copulatrix. 

CONJUNCCIÓ.  Astrol.  Conjunción.  Astrorum  con- 
iunctio. 

CONJUNCTURA.  s.  f.  V.  Conjuntura. 

CONJUNT.  adj.  unit,  ó  contiguo.  Conjunto. 
Coniunctus. 

CONJUNT ,  parént.  Conjunto.  Coniunctus  san- 
guine. 

CONJUNT.  s.  m.  unió  d'  algunas  cosas.  Conjunto. 
Cumulus,  complexus. 

CONJUNTAMÉNT.  adv.  m.  Conjuntamente, 
Coniuncté,  coniunctim. 

CONJUNTÍSSIM  ,  MA.  adj.  Conjuntísimo. 
Valde  coniunctus. 

CONJUNTURA,  s.  f.  ocasió,  oportunitat. 
Coyuntura.  Opportunitas ,  temporis  ratio. 

CONJUNTURA,  unió  d'  un  os  ab  aitre.  Coyuntura, 
Ossium  commissura ,  junctura. 

CONJUR.  s.  m.  r  acció  y  efecté  de  conjurar 
éls  exórcistas.  Conjuro.  Adiuratio ,  exorcjs- 
mus. 

CONJUR,  imprecació  supersticiosa.  Conjuro.  Ad- 
iuratio superstitiosa. 

CONJÜRAClO.  s.  f.  Conjuración.  Coniura- 
tio. 

CONJURAR.  V.  a.  exórcísar.  Conjurar.  Exor- 
cizare. 

CONJURAR,  met.  demanar  ab'  instancia.  Conju- 
rar. Obtestari ,  obsecrare. 

CONJURAR.  V.  n.  met.  unirse  moltas  personas 
ó  cosas  contra  algú.  Conjurar.  Coniurare  ia 
alicuius  perniciem. 

CONJURARSE,  v.  r.  conspirar  contra  son  su- 
perior. Conjurarse.  Coniurare. 

CONJUR AT,  DA.  p.  p.  Conjurado. 

CONJUTGE.  s.  m.  ant.  V.  Matrimoni. 

CONNA.  s.  f.  de  carnsalada.  Corteza  de  tocino, 
Suilla  cutis. 

CONNATURAL,  adj.  Connatural.  Naturalis, 
secundum  naturam. 

CONNATURALMENT.  adv.  m.  Connatural- 
mente. Secundum  naturam. 

CONNATURALISARSE.  v.  r.  Connaturali- 
zarse. Assuefíeri ,  assuescere. 

CONNATURALISAT,  DA.  p.  p.  Connatu- 
ralizado. 

CONNEXiO.  s.  f.  Conne^lon.  Connexio. 

CONNEXiTAT.  s.  f.  ant.  V.  Connexíó. 

CONNIVENCIA,  s.  f.  Connivencia.  Conni- 
ventia. 

CONO.  s.  m.  Geom.  Cono.  Conus. 

CONQUISTA,  s.  f.  r  adquisició  lograda  á  for- 
sa  d'  armas  d"  alguna  plas?a ,  ciutat ,  &c. 
que  no  era  del  domini  del  Conquistador. 
Conquista.  Bello  pjrtum, 

CON- 


CON 

CONQUISTA,  met.  acció  y  efecte  d'  atráurer  al- 
guna persona  á  son  partit.  Conquista.  Allcc- 
tatio ,  captatio. 

CONQUISTADOR,  s.  m.  Conquistador.  Popu- 
lorum  domitor,  victor. 

CONQUISTAR,  v.  a.  Conquistar.  Armis  po- 
pules subigere  ,  domare  ;  imperia  occupare. 

CONQUISTAR  ,  met.  guanyar  la  voluntat  d'  algu- 
na persona.  Conquistar.  Ailicere  ,  captare. 

CONQUISTAT,  DA.  p.  p.  Conquistado. 

CONREAR.  V.  a.  ant.  V.  Conresar. 

CONRESAR.  V.  a.  Labrar  ,  cultivar ,  arar. 
Colere. 

CONREU.  s.  m.  Cultivo.,  labor.  Agricultu- 
ra. 

TERRA  DE  CONREU.  Tierra  de  pan  llevar ,  de 
labor.,  labrantía.  Ager  satui ,  seminationi, 
cultui  aptus. 

CONSABUT,  DA.  adj.  Consabido.  Antea  cog- 
nitu» ,  notus. 

CONSAGRACíO.  s.  f.  Consagración.,  consecra- 
cion.  Consecratio. 

CONSAGRANT.  p.  a.  Consagrante.  Conse- 
crans. 

CONSAGRAR,  v.  a.  fér  sagrada  alguna  per- 
sona ó  cosa.  Consagrar.  Consecrare. 

CONSAGRAR  ,  pronunciar  él  Sacerdot  las  parau- 
las  de  la  consagració.  Consograr.  Consecra- 
re. 

CONSAGRAR ,  dcdlcar  á  Déu  alguna  cosa.  Con- 
sagrar.  Consecrare. 

CONSAGRAR,    met.   erigir  algún  monumcnt  en 
memoria  d'  algú  ó  d'  algún  succ¿s.  Consa- 
grar.  Consecrare. 
CONSAGRAT ,  DA.  p.  p.  Consagrado. 
consanguíneo,  NEA.  adj.  Consanguíneo. 

Consanguineus. 
CONSANGUINITAT.    s.  f.    Consanguinidad. 
Consanguinitas. 

ARBRE  DE  CONSANGUINITAT.   V.  ArbrC. 

CONSECTARI.  s.  m.  Consectario.  Consecta- 
rium. 

CONSECUClO.  s.  f.  Consecución ,  consegui- 
miento. Adeptio. 

CONSECUTIU  ,  VA.  adj.  Consecutivo.  Con- 
sequens ,  subsequens. 

CONSECUTIVAMÉNT.  adv.  m.  immediata- 
ment  despres.  Consecutivamente.  Illico,  con- 
tinuó. 

CONSEGRE.  V.  a.  ant.  V.  Conseguir. 

COxNSEGÜENT.  adj.  Consiguiente.  Conse- 
quens. 

PER  coxsEGUENT.  iTi.  adv.  Por  consiguiente : 
por  el  consiguiente :  por  consequencia.  Con- 
sequenter ,  proindé. 

ANAR  ó  SER  coN"SEGUENT.  f.  Ir  O  Ser  Consiguien- 
te :  guardar  consequencia.  Consequenter , 
convenientcr  agere. 

CONSEGUENTMENT.  adv.  ra.  Consiguien- 
timente,  Consequjnter. 

Tom.  I. 


consecucié. 


CON 

CONSEGUIMENT.    s.   m.   ant 

Conseguimiento.  Adeptio. 
CONSEGUIR.  V.  a.  Conseguir.  Adipisci ,  con- 

sequi,  assequi. 
CONSEILLER,  CONSELLIER.  s.  m.  ant. 

V.  Conseller. 
CONSELL.  s.  m.  parer,  dictamen  que  s'  dona 

ó  pren  per  fér  ó  dexar  de   fér  alguna  cosa. 

Consejo.  Consilium. 
CONSELL ,  tribunal.   Consejo.  Regia  curia ,  se- 

natus,  consilium. 
CONSELL,  junta.  V.  Junta. 

MÓLTS     GERMANS     EN     UN      CONSELL     LO     BLANC 

KAN  TORNAR  EERMELL.   ref.  Pon   ¡O   tuyo  en 

consejo  unos  dirán  que  es  hlan:o,  otros  que  es 

negro. 

Saepe  inter  plures  de  re  non  convenit  una; 

Et  vocat  hic  álbum  ,   quod   vocat  ille   ni- 

grum. 

QUI  PREN   CONSELL  d'  ELL  MATÉX,  ÉlL  TOT  SOI. 

SE  PENEDEx.   ref.   Qiiijn  á  solas  se  aconseja, 

á  solas  se  remesa ,  ó  se  desaconseja. 

Qui  se  consuluit  sulum  ,  sine  teste  dolebit. 

SI  TENS  DE  PENDRER    CONSELL    PRENLO    SEMPRE 

d'  HOME   vÉLL.  ref.   Del  viejo  el  consejo. 
A  sene  consilium  qu:ere;  experientia  rerum 
Multa  senem  docuit;  fidüs  tibí  dux  erit  ille. 

CONSELLER.  s.  m.  ant.  qui  aconsella.  Con- 
sejero. Consiliator. 

CONSELLER ,  Ministre  d'  algún  Consell.  Conse- 
jero. Senator,  magistratus,  cónsul. 

CONSEMBLAN T.  adj.  Semejante,  parecido. 
Consimilis. 

CONSEMBLANTMÉNT.  adv.  m.  Semejan- 
temente. Similiter. 
CONSENCIENT.  p.  a.  Consenúente.  Consen- 

tiens. 

CONSENT.  p.  a,  ant.  Consenciente ,  cómplice. 
Consentiens. 

CONSENTíMÉNT.s.m.  Consentumento.  Con- 

sensus ,  assensio. 
CONSENTIR.  V.  a.  permítrer  alguna  cosa. 

Consentir.  Annuere,  connivere. 
CONSENTIR.  V.  n.  á  lo  que  diu  algú.  Consentir. 

Alicui  de  re  aliquá  assentiri. 
CONSENTIR,  ésquérdar.  Cascar.  Conquassare. 
CONSENTIRSE,  v.  r.  algún  eos  sólido,  com 

pared,  canti,  &c.  Sentirse.  Vitium  pati. 
CONSENTIT,  DA.  p.  p.  Consentido. 
coNSENTiT  ,  ésquérdat.  Cascado  ,  sentido.  Con- 

quassatus,  concussus. 
CONSEQUENCIA.   s.    f.   ]a  proposició  que 

s'  inferex  ó  deduex   d'  altras.  Consequencia. 

Consequentia,  deductio. 
CONSECUENCIA,  resulta  d'  algún  ditxo   ó    fét. 

Consequencia.  Consequentia. 

SER  6  NO  SER  ALGUNA  COSA  DE   CONSEQUENCIA.   f. 

Ser  o  no  ser  alguna  cosa  de  consequencia.  Es- 
se  aut  non  esse  rem  magni  momenti ,  ponde- 
lis ,  pretiL 

Xx  EN 


1 74  CON 

EN  coNSEQUENciA.    Hi.  adv.  En   conseqüsncia. 

Cor,seq'-¡enter. 
CONSEQUENT.  p.   a.    Conseqüente.  Conse- 

qu^ns ,  subssquens. 

SER  b  NO  SER  CONSKQUÉNT.     Scr  O     110   SCr    COlJfd- 

qüenie  ;  guardar  ,  ó  no  guardar  consc.¡ii¿)iáa. 

Sibi  constare,  vel  non  constare. 
CONSEQUENTMENT.  adv.  m.  Cünscqilente- 

mente.  Consequenter. 
CONSERVA,  s.  f.  Conserva.  Salgamum. 
CONSÉRVACIÓ.   s.   f.  Conser-jamn.  Conser- 

\atio. 
CONSERVADOR,  s.  m.  Conservador.  Conser- 

vator. 

JUTGE   CONSERVADOR.   V.  Jutge. 

CONSERVAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Conserva- 
ció. 

CONSERVAR,  v.  a.  mantenir  alguna  cosa. 
Conservar.  Servare ,  tueri. 

CONSERVAR,  alguD  cstil ,  pfáctica,  &c.  Conser' 
var.  Conservare. 

CONSERVAR,  guardar  ab  cuydado  alguna  cosa. 
Conservar.  Custodire. 

CONSERVAR    LA   niEMORIA     D'  ALGUNA    COSA  ,  re- 

cordársen.  Conservar  la  memoria  de  alguna 
cosa.  Memoria  tenere ;  in  memoria  habere. 

CONSÉRVATIU  ,  VA.  adj.  Conurvativo. 
Conservans. 

CONSEYLAR.  v.  a,  ant.  V.  Aconsellar. 

CONSIDERABLE,  adj.  digne  de  considera- 
ció.  Considerable.  Consideratione ,  animad- 
versione  dignus. 

CONSIDERABLE,  gtan.  Considerable.  Magnus, 
ingens. 

CONSIDERABLÉMÉNT.  adv.  m.  Conside- 
rablemente. Notabiliter,  valdé. 

CONSIDERACIÓ.  s.  f.  Consideraeion.  Consi- 
deratio ,  animadversio. 

CARREGAR  LA  CONSIDERACIÓ.  f.  iiiet.  V.  Carre- 
gar. 

SER  ALGUNA  COSA  DE  CONSIDERACIÓ.  f.  Ser  algu- 
na cosa  de  consideración.  Magni  momenti 
rem  esse. 

EN  CONSIDERACIÓ.  m.  adv.  En  consideración. 
Attentá,  perspectá  re. 

CONSIDÉRADAMÉNT.  adv.  m.  ant.  Con- 
sideradamente. Considérate ,  consultó  ,  pru- 
deiiter. 

CONSIDERADOR,  RA.  adj,  ant.  digne  de 
consideració.  Atendible.  Aniniadversione  dig- 

lUlS. 

CONSIDERAR,  v.  a.  Considerar.  Considera- 
re, attendere,  perpendere. 

CONSIDERAT,  DA.  p.  p.  Considerado. 

CONSIDERAT,  DA.  adj.  qui  obra  ab  prudencia ,  y 
rcfloxió.  Considerado.  Prudens  ,  cautas. 

CONSIGNA,  s.  f.  Consignacivn.  Consignatio. 

CONSIGNADOR,  s.  m.  Consignador.  Qui  so- 
cio merces  suas  consignat. 

CONSIGNAR,  v.  a.  destinar  éls  reddits  d'  al- 


CON 

guna  finca  ,  &c.  per  algún  pago.  Consig- 
nar. Pundum  solvendo  ,  vel  redditui  coiisti- 
tuendo  destinare. 

CONSIGNAR,  dirigir  las  mercaderías  á  algún  cor- 
resDonent.  Consignar.  Socio  negotiatori  mer- 
ces committere. 

CONSIGNATARI.  s.  m.  for.  T  acrehedor  que 
cobra  'Is  fruyts  ó  renda  d'  alguna  finca  en 
paga  de  son  credit.  Consignatario.  Fundi 
alicuius  reddituum  á  domino  designatus  exac- 
tor pro  extinctione  debiti. 

CONSIGNATARI ,  él  mercader  que  reb  k\  cárreg 
qu'  alíre  1¡  embia.  Consignatario,  Socius  ne- 
gotiator  cui  navis  vel  merces  comniisste 
sunr. 

CONSíLíARI.  s.  m.  Consiliario.  Consiliarius. 

coNsiLiAKi,  en  las  Universitats,  Collegis,  &c, 
¿1  que  assistex  com  á  consultor  del  superior 
d'  ellas.  Consiliario.  Consiliarius. 

CONSIRAR.  v.  a.  ar.t.  V.  Considerar. 

CONSIROS ,  SA.  adj.  ant.  V.  Pensatiu. 

CONSISTENCIA,  s.  f.  Consistencia.  Stabili- 
tas ,  firmitas  ,  constantia. 

CONSISTEN!,  adj.  Consistente.  Consistens. 

CONSISTIR.  V.  n.  Consistir.  Consistere. 

COSISTORI.  s.  f.  junta.  Consistorio.  Senatus, 
conclave. 

CONSISTORIAL,  adj.  Consistorial.  Ad  con- 
sistorium  pertinens. 

CONSISTORIALMENT.  adv.  m.  Consisto" 
rialmente.  In  Consistorio. 

CÓxNSOL.  s.  m.  ant.  V.  Cónsul. 

CONSOL,  s.  m.  alivi  d'  alguna  pena ,  trebalJ, 
ó  aflicció.  Consuelo ,  solaz.  Solatium  ,  conso- 
latio,  solamen. 

CONSOL  ,  gotg  ,  alegría.  Consuelo.  Gaudium,  Ise- 
titia. 

CONSOLACIÓ.  s.  f.  ant.  Consolación  ,  consue- 
lo. Consolatio. 

CONSOLADÍSSIM ,  MA.  adj,  sup.  Consohdi- 
simo.  Valde  consolatus ;  magna  consolatione: 
affectus ,  levatus. 

CONSOLADOR,  RA.  s.  m.  y  f.  Consolador. 
Consolator. 

CONSOLAR.  V.  a.  Consolar.  Consolar! ,  so- 
lari. 

CONSOLAT ,  DA.  p.  p.  Consolado. 

CONSOLIDÁCIÓ.  s.  f.  Consolidación.  Conso- 
lidatio. 

CONSOLIDAR,  v.  a.  Consolidar.  Solidare,  fir- 
mare. 

CONSOLIDARSE,  v.  r.  Consolidarse.  Conso- 
lidari ,  uniri. 

CONSOLVA.  s.  f.  liérba  Consólida ,  consuelda. 
Semper  vivum  symphitum. 

CONSOLVA,  créspinell  b  lierba  puntera.  Consúli' 
da  real.  Sedum  maius ,  vitaüs. 

CONSONANCIA,  s.  f.  en  la  poesía.  Consonan- 
cia. Vocum  simiiiter  desinentiuní  convenien- 
tia. 

ÍON- 


CON 

coNSONAJNaA ,  en  la  música.  Consamncia.  Con- 
Eonantia ,  vocum  concordantia. 

CONSONANCIA,  Hiet.  !a  relació  d'  igualtat  ó  con- 
formitat  que  teñen  algunas  cosas  entre  sí. 
Consonancia.  Consonanria ,  conveiiientia. 

CONSONANT.  s.  m.  en  la  poesía.  Consonante. 
Vox  similiter  cadens. 

CONSONANT.  adj.  met.  lo  que  té  relació  d'  igual- 
tat ó  conformitat  ab  altra  cosa.  Consonante, 
Confornils ,  conveniens. 

LLETRA  CONSONANT.  Letra  consonante.  Littera 
consona. 

CONSONAR.  V.  n.  en  la  poesía.  Consonar. 
Voces  similiter  desinere  ,  cadere. 

CONSONAR,  en  la  música.  Consonar.  Musicé  con- 
sonare. 

CONSONAR,  teñir  algunas  cosas  igualtat,  confor- 
mitat O  relació  entre  sí.  Consonar.  Consonare, 
convenire,  congruere. 

CÓNSONO  ,  NA.  adj.  Consono.  Consonus. 

CONSORCI.  s.  m.  Consorcio.  Consorcium  ,  so- 
cletas. 

CONSORT.  s.  f.  ant.  mullér.  Consorte.  Con- 
iux. 

CONSPICUO ,  CUA.  adj.  Conspicuo.  Conspi- 
cuus. 

CONSPIRACIÓ.  s.  f.  unió  secreta  contra '1  su- 
perior.  Coní^irdcjon.  Conspiratio ,  coniura- 
tio. 

CONSPIRACIÓ ,  unió  d'  alguns  contra  altre  per 
férli  algún  dany  ó  perdrel'.  Conspiración. 
Conspiratio ,  coniuratio. 

CONSPIRAR.  V.  n.  unirse  alguns  contra  son 
superior.  Conspirar.  Conspirare,  coniurare. 

CONSPIRAR,  unirse  aiguns  contra  un  particular 
per  ferli  algún  dany  o  perdrel'.  Conspirar. 
Conspirare ,  coniurare. 

CONSPIRAR ,  concorrer  ó  dirigirse  varias  cosas 
á  un  matéx  fi.  Conspirar.  Conspirare  ,  con- 
currere. 

CONSTANCIA,  s.  f.  virtut.  Constancia.  Cons- 
tantia ,  firmitas. 

CONSTANCIA  ,  perseverancia.  Constancia.  Cons- 
taiitia ,  firmitas,  perseverantia. 

CONSTANT.  adj.  permanent.  Constante.  Cons- 
tans ,  firmus. 

CONSTANT.  s.  m.  la  persona  que  té  constancia. 
Constante,  Constans  ,  constantiá  praeditus. 

CONSTANT.  p.  a.  cert ,  manifést.  Constante.  Cons- 
tans ,  manifestus. 

CONSTANT ,  lo  que  consta  de  varias  parts.  ConS' 
lante,  Constans. 

CONSTANT  LO  MATRiMONi.  loc.  Constante  el  ma- 
trimonio. Stante,  manente  matrimonio. 

CONSTANTÍSSIM  ,  MA.  adj.  sup.  Constantí- 
simo. Constantissimus  ,  certissimtis. 

CONSTANTÍSSIMAMÉNT.  adv.  m.sup.  Cons^ 
tantiúmamente.  Constantissimé,  certissimé. 

CONSTANTMÉNT.  adv.  m.  ab  constancia. 
Contantemcnte,  Coostanter. 


'  CON  175 

CONSTANTMÉNT,  certBmént.  Constantemente,  Cer- 
té  ,  proculJubio,  absdubio. 

CONSTAR.  V.  n.  ser  certa  y  manifesta  alguna 
cosa.  Constar,  Constare  ,  palam  esse. 

CONSTAR ,  un  tót  de  sas  parts.  Constar,  Consta- 
re. 

CONSTAR  EN  AUTOs,ó  DE  AUTOS.  Constar  en  autos, 
o  de  autos,  Actis  in  iudicio  rem  esse  proba- 
tam  ,  patere. 

CONSTEL-LACÍO.  s.  f.  Astron.  Constelación. 
Conítjllatio. 

coNSTELiLACió,  passa  d'  alguna  malaltía.  Cons- 
telación. Morbi  contagiosi  vigor. 

CONSTERNACIÓ.  s.  f.  Consternación,  Cons- 
ternatio,  perturbatio. 

CONSTERNAR  ,  v.  a.  Consternar.  Consterna- 
re. 

CONSTERNAT,  DA.  p.  p.  Co!:sternado. 

CONSTJPACIO.  s.  f.  Constipación.,  constipado. 
Cutis  meatuum  interciusio,  const/iciio. 

coNSTiPAció.  ant.  rcstrényiméut  de  véntré. 
Constipación.  Alvi  conipressio. 

CONSTIPAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Constipa- 
ció. 

CONSTIPAR.  V.  a.  Constipar.  Cutis  msatus 
intercludere  ,  constringere. 

CONSTIPARSE.  V.  r.  Constiparse.  Cutis  niea- 
tus  interciudi ,  constringi. 

CONSTIPARSE,  aut.  Testre'nyerse  '1  véntré.  Cons- 
tiparse. Alvum  adstringi,  comprimí. 

CONSTIPAT ,  DA.  p.  p.  Constipado. 

coNSTiPAT.  s.  m.V.  Constipado. 

CONSTÍTÜCIO.  s.  f.  estat  y  circunstancias 
actuáis  d' algún  régné ,  eos ,  familia,  &c. 
Constitución.  Status ,  conditio. 

coNSTiTucid ,  lley  ,  edicte.  Constitución,  Cons- 
titutio ,  statutum. 

coNSTiTució ,  estatut  d'  algún  eos  ó  comunitat. 
Constitución,  Constitutio,  constitutum. 

coNSTiTució,  temperamént  ó  complexid.  Cons" 
titucion,  Corporis  constitutio  ,  affectio  ,  ha- 
bitudo. 

coNSTiTució  APOSTÓLICA ,  decisjó  ú  manament 
solemne  del  Papa  en  orde  a'  algún  punt  de 
dogma  ó  de  disciplina.  Constitución  apostóli' 
ca.  Constitutio  apostólica. 

coNSTiTució  DE  DOT  Ó  DoTAL.  Constitucion  de 
dote.  Constitutio  dotalis;  dotis  assignatio, 
designatio. 

coNSTiTucioNS  APOSTÓLICAS  ,  la  coMeccíó  de  re- 
glas eclesiásticas  dita»  axí  per  haberse  atri- 
buir ais  Apostols.  Constituciones  apostáUcas. 
Constitutiones  apostolicae. 

CONSTITUIR.  V.  a.  formar,  compóndrer,  y 
axi  s'  diu  que  la  materia  y  la  forma  consti- 
tuéxen  e'l  eos  físic.  Constituir,  Constituere, 
componere. 

CONSTITUIR  ,  estatuir.  Constituir,  establecer. 
Statuere. 

CONSTITUIR ,  fér  que  alguna  cosa  sia  de  certa 

qua- 


1^6  CON 

qualitat  6  condició.  Constituir.  Efficere. 
CONSTITUIR,  coMocar  i   ali^ú  en    algiin  estar, 

empleo,    &c.    Cvnstituir.    Statuere  »  colio- 

care. 
CONSTITUIR  LO  DOT.  Constituif  ¡a  dote.  Dotem 

instituere ,  designare. 
CONSTITUIR  PROCURADOR.  Constituii'  apodcrado. 

Procuratoreir.  instituere. 

CONSTITUIRSE  EN  ALGUNA  OBLIGACIÓ.  for.    ConS- 

iituirse  en  alguna  obligación.  Obligari ,  obs- 
tringi. 
CONSTITUIT ,  DA.  p.  p.  Constituido. 
CLAUSULA  DE  CONSTITUT.  for.  Cláusu- 
la de  constituía.  Clausula  constituti. 
CONSTITUYÉNT.  p.  a.  Constituyente.  Cons- 

tituens. 
CONSTRÉNYER.  v.  a.  Constreñir.  Cogeré, 

compellere. 
CONSTRENYIMENT.  s.  ni.  ant.  1'  acció  de 
constrényer  ,    ó    precisar.    Constreñimiento, 
Coactio. 
CONSTRENYIT,  DA.  p.  p.  Constreñido. 
CONSTRET,  TA.  p.  p.  ant.  V.  Constringit. 
CONSTRÍNGIT,  DA.  p.  p.  Cor.stnñido. 
CONSTRUCCIO.  s.  f.  Construcción.  Coastiuc' 

lio. 
CONSTRUCCIO.  Gram.  Construcción.  Compositio, 

constructio. 
CONSTRUIR.  V.  a.   Construir ,  labrar.  Cons- 

truere ,  aedificare. 
CONSTRUÍT ,  DA.  p.  p.  Construido. 
CONSUBSTANCIAL,    adj.    Teol.    Consubs- 
tancial. Consubstantialis. 
CONSUBSTANCÍALITAT.  s.  f.  Teol.  Con- 

suhstancialidad.  Consubstantiaütas. 
CONSUETA,  s.  m.  V.  Apuntador. 
CONSUETUDINARI,    RÍA.  adj.  Consuetu- 
dinario. Consuetudinarias. 
CONSUETUT.  s.  f.  Costumbre.  Consuetudo. 
CONSUIT,  DA.  p.  p.  ant.  V.  Cusit. 
CÓNSUL,  s.  m.  Cónsul.  Cónsul. 
CÓNSUL ,  en  el  tribunal  de  coniers.  Cónsul,  Cón- 
sul. 
CÓNSUL,  d'  alguna  Nació.  Cónsul.  Cónsul. 
CONSULAR,  adj.  Consular.  Consularis. 
CONSULAT.  s.  m.  dignitat  ú  ofici  del  Cónsul. 

Consulado.  Consulatus. 
CONSULAT  ,   tribunal.   Consulado.    Tribunal   in 

negotiatorum  causis  ius  dicens. 
CONSULTA,  s.  f.  conferencia  entré   algunas 
personas  per  resóldrer  alguna  cosa.  Consulta. 
CoUatio,  consultatio. 
CONSULTA ,  la  pregunta  o   proposició  que  s'  fa 

sobre  algún  dubte.  Consulta.  Consultatio. 
CONSULTA ,  la  que  fan  los  coiiselís  al  Rey.  Con- 
sulta. Regii  Senatus  coram  Rege  consulta- 
tio. 
CONSULTA,  dictamen,  que  'Is  tribunals  supremos 
y  altres  cossos  ó  'Is  superiors  d'  élls  donan 
per  escrlt  al  Rey  sobre  algún  asiumpto,  que 


CON 

requirex  sa  real   resolució ;  ó  la  proposició 
que    fan    de    subjectés    per   algún   empleo. 
Consulta.  Consultatio. 
CONSULTACIÓ.  s.  f.  ant.  Consultación.  Con- 
sultatio. 
CONSULTAMENT.  adv.  m.  ant.  V.  Aposta, 

de  proposit ,  deliberadament. 
CONSULTAR  v.  a.  tractar  algú  ab  altres  so- 
bre lo  que  s'  deu  fér  en   algún  negoci.  Con- 
sultar. Conferre,  consultare. 
CONSULTAR ,  dcmanar   son   parer   6   consell    á 
altrc.  Consultar.  Consulere,  consiliuin   ex- 
quirere. 
CONSULTAR  ,  donar  los  tribunals  supremos  y  al- 
tres cossos  dictamen  per  escrit  ai  Rey  sobre 
algún  assumpto  que  requirex  sa  real  resolu- 
ció, ó  proposarli  subjectés  per  algún  empleo. 
Consultar.  Consultare. 
coNsuLTARHo  AB   LA  EossA.  f.   fam.  ConsultaT 
con  el  bolsillo.  Crumenam  ,  facúltales  consule- 
re ,  explorare ,  examinare. 
CONSULTARHO  AB  EL    coxí.  f.  fam.   Consultorlo 
con  la  almohada.  Nocturno  tempore  consilia 
capere ,  conferre. 
VOT  CONSULTIU./^oío  consultivo.  ludicium 

consultorium. 
CONSULTOR ,  RA.  s.  m.  y  f.  él  que  consul- 
tat  dona  son  parer  sobre  algún  assumpto. 
Consultor.  Consultor. 
CONSULTOR  DEL  SANT  OFICI.  Consultor  del  Santo 

Oficio.  Tribunalis  fidei  Consultor. 
CONSUM.  s.  m.  Consumo^   consumpcion.  Es- 

culentorum  &  vendibilium  consumptio. 
CONSUM ACIO.  s.  f.  Consumación.  Consumma- 

tio  ,  perfectio  ,  absolutio. 
coNsuMACió  DEL  MATRiMONi.  Consumacion  del 

matrimonio.  Matrimonii  consummatio. 
CONSUMADAMÉNT.    adv.  m.  entéramént, 
perfetamént.    Consumadamente.    Absolute  , 
perfecté. 
CONSUMADl'SSIM,  MA.  adj.  sup.  Consuma- 
dísimo. Absolutissimus ,  perfcctissimus. 
CONSUMADÍSSIMAMÉNT.   adv.    m.    sup. 
Consumadisimamente,  Perfectissimé ,  absolu- 
tissimé. 
CONSUMAR.   V.   a.   acabar  ,    perfeccionar. 
Consonar.  Consummare  ,  perficere  ,   absol- 
vere. 
CONSUMAR  LO   MATRiMONi.  Consumor  el  matri- 
monio. Matrimoniuní  consummare. 
CONSUMAT ,  DA.  p.  p.  Consumado. 
coNsuMAT.   adj.  perfét  en  sa  linea.   Consumado, 

Perfectus,  conipletus,  consummatus. 
CONSUMIDOR,  RA.  s.  m.  y  f.  Consumidor. 

Consumptor. 
CONSUMIR.  V.  a.  destruir.  Consumir.  Consu- 
mere ,  destruere. 
CONSUMIR  ,  gastar.  Consumir,  Consumere. 
CONSUMIRSE.  V.  r.    afligirse.   Consumirse, 
Confi:¡ ,  trlstari. 

CON- 


CON 

CONSUMIRSE  ,  dit  del  que  passand  necessitat  an- 
teposa patirla  á  demanar  algún  socorro.  Se- 
carse. Perire. 

CONSUMIT,  DA.  p.  p.  Consumido. 

CONSÜMPCIÓ.  s.  f.  Consunción.  Consump- 
tio. 

CONTADOR,  adj.  Contadero.,  Numerandus. 

CONTADOR,  s.  ni.  Contador.  Computator,  calen* 
lator. 

CONTADOR  ,  qui  té  V  ofici  de  portar  él  compte 
de  r  entrada  y  exida  d'  alguns  diners.  Con- 
tador. Computator,  calculator. 

CONTADOR  d'  exercit.  Contador  de  exército. 
Quíestor  mllitiae,  exercitús. 

CONTADOR  DE  pRovisciA.  Contador  de provinctü, 
Quastor  provinciaüs, 

CONTADOR  DE  VAXELL.  Contador  de  navio.  Quaes- 
tor  navaiis. 

CONTADOR      PRINCIPAL      DE     MARINA.      ContadoT 

principal  de  marina.  Regine  cxpensae  ad  rem 
navalein  attinenlis  pracipuus  computator, 
calcuiator. 

CONTADORÍA.  s.  f.  V.  Contaduría. 

contaduría.  £.  f.  Contaduría.  Rationum  offici- 
na ,  curia. 

CONTADURÍA  DE  EXERCIT.  Contaduría  de  exérci- 
to. Oíiicina  impensae  miütaris  rationibus  sub- 
ducendis. 

CONTADURÍA  DE  PROVINCIA.  Contaduría  de  Pro- 
vincia. Officina  Vk.'Ctigaliuni  &  reddituum 
Provinciaüum  rationibus  subducendis. 

CONTADURÍA  GENERAL.  Contaduría  general.  Su- 
prema regiarum  rationum  Curia. 

CONTADURÍA  PRINCIPAL  DE  MARINA.  Contaduría 
principal  de  marina.  Officina  navaiis  impen- 
sae rationibus  subducendis  destinata.- 

CONTAGÍ.  s.  m.  malaltía  que  s'  encomana. 
Contagio.  Contagium  ,  lúes. 

coNTAGí ,  met.  él  mal  moral  ques  comunica  per 
lo  mal  exémple.  Contagio.  Morum  corruptio, 
animi  contagio. 

CONTAGIOS ,  SA.  adj.  Contagioso.  Contagio- 
sus. 

CONTAGIOS ,  en  lo  moral.  Contagioso.  Contagio- 
sus. 

CONTAMEN.  s.  m.  ant.  narració  d'  algún 
fét.  Cuento.  Narratio. 

CONTAMEN.  ant.  V.  Compte  en  son  significat 
de  cómputo  ú  cálcul. 

CONTAMINACIÓ.  s.  f.  Contaminación.  Con- 
taminatio. 

CONTAMINAR,  v.  a.  Contaminar.  Contami- 
nare, maculare,  foedare. 

CONTAMINAT  ,  DA.  p.  p.  Contamina- 
do. 

CONTAR.  V.  a.   numerar.   Contar.  Numera* 


re. 


CONTAR,  fér,  formar  ó  tráurer  comptes.  Contar. 

Calculare,  computare. 
CONTAR,  referir.  Contar.  Referre ,  narrare. 

Tcm.  /. 


CON  jy;r 

CONTAR    An    ALGUNA     PERSONA   Ó  COSA.   f.    CO:iñar 

que  servirá  per  lo  que  s'  desitja.  Contar  con 
alguna  persona  ó  cosa.  Confidere  in  aliquo, 
vrl  in  aliquá  re  s.:em  reponere. 

CONTAR   AB  ELS  DITS.  f.   V.   Dlt. 

CONTAR  AB  LA  BossA.  f.  proporcionar  él  gastr, 
ab  h  possibilitat  de  cada  hu.  Hacer  cuenta 
con  l/i  bolsa.  Habita  ratione  nummi  impen- 
sam  faceré. 

CONTAR  LLÁSTiMAS.  f.  Llorar  lástimas.  Infortu- 
nia  deplorare  vel  decantar?. 

CONTAR  SE\s¿  l'  iíoste.  f.  Hacer  la  cuenta  sin 
la  huéspeda.  Rom  inconsulto  adoriri. 

CONTARLI  Á  ALGIJ  'ls    BOCINS  Á   LA    BOCA,  Ó  LAS 

CAXALADAS.  f.  Contar  los  boc.idos.  Pranden- 
tem  nimia  cutiositate  observare. 

VOLER    CONTAR    LAS    ARENAS    DEL    MAR.    f.     V. 

Arena. 

CONTAHO  Á  TA  AVIA,  d  Á  LA  TÉVA  AVIA:  VESHO  Á 
CONTAR  Á   LA  TEVA  AVIA.  f.  fam.  V.   AvÍ3. 

QUI  NO  Hi  ES,  NO  Hi  ES  ccNTdT.  joc.  fam.  Quicrt 
tío  parece ,  perece.  Absens  non  computa- 
tur. 

CONTAT ,  DA.  p.  p.  Contado. 

coNTAT.  s.  m.  ant.  V.  Comptat. 

CONTEMPLACIÓ.  s.  f.  r  acte  de  contem- 
plar ó  considerar.  Contemplación.  Contem- 
platio. 

CONTEMPLACIÓ,  Sobrada  indulgencia  ,  envérs 
los  de  poca  edat,  d'  aquells  á  qui  incumbcx 
cuydar  d'  ells  y  educarlos.  Mimadura.Fuci" 
citas,  indulgentia. 

CONTEMPLADOR,  s.  m.  Contemplador. Con- 
templator. 

CONTEMPLAR,  v.  a.  mirar  atentamént  al- 
guna cosa.  Contemplar.  Contemplar!,  intue- 
ri ,  considerare. 

CONTEMPLAR  ,  Considerar  profundamént  alguna 
cosa.  Contemplar.  Intenté  considerare. 

CONTEMPLAR,  ocupatse  1"  a'nima  ab  intensió  en 
pensar  en  Deu  ,  y  en  considerar  sos  divins 
atribuís,  ó 'is  misteris  de  nostra  santa  reli- 
gió.  Contemplar,  Animo ,  mente  contemp!a- 
ri. 

CONTEMPLAR ,  compla'urer  ó  condescendir  ab 
sobrada  facilitat  á  la  voluntat  ó  desitj  d'  al- 
gú.  Contemplar.  Indulgere,  morigerar!. 

CONTEMPLAR,  usar  de  sobrada  indulgencia  en- 
vérs los  de  poca  edat ,  aquells  á  qui  incum- 
bex  educarlos.  Miniar.  Nimium  concederé 
alicuius  genio. 

CONTEMPLAT,  DA.  p.  p.  Contemplado. 

coNTEMPLAT.  adj.  ¿1  subjectc  de  poca  edat  ab 
qui  'ls  que  debian  educarlo  han  usar  de  so- 
brada indulgencia.  Mimado. 

CONTEMPLATIU,  VA.  adj.  lo  que  pertany 
á  la  contemplació.  Contemplativo.  Contem- 
plativus. 

CONTEMPLATIU,  quí  Contempla  ó  considera. 
Contemplativo.  Contemplator. 

l'y  CON- 


1^8  CON 

coNTEMPLATiu,  VA.  s.  III.  y  f.  la  persona  dona- 
da á  la  contemplajió  de  las  cosas  divinas. 
Contemplativo.  Rerum  dívinarum  contempla- 
tor. 

coNTEMPLATiu,  quí  cofitemporlsa  ó  condescen- 
dex  ab  un  género  d'  adiiiació  ais  desitjs 
d'  altre.  Contemplativo.  Indulgens. 

VIDA  CONTEMPLA  I  IVA.  Fída  Contemplativa.  Vi- 
ta contenipiariva. 

CONTEMPORÁNEO  ,  NEA.  adj.  Contempo- 
ráneo. Contemporar.eiis ,  coiitemporalis. 

CONTÉMPORISAMENT.  s.  ra.  ant.  V.  Con 
temporisació. 

CONTEMPORISAR.  v.  n.  Contemporizar.  Mo- 
rigerari ,  morem  aiioui  gerere. 

CONTENCIÓ.  s.  f.  Contención.  Contentio. 

CONTENCIC)S,SA.  adj.  lo  que  está  en  dispu- 
ta. Contencioso.  Contentiosus. 

juDici  coN'TENCiós.  íoT.  Jiñcío  contencíoso.  ludi- 
ciam  contentiosum  ,  litigiosum. 

COiNTEN^O.  s.  f.  ant.  Contienda ,  contención, 
disputa.  Altercatio. 

CONTENDA.  s.  f.  Contienda.  Contentio. 

CONTENDRÉ,  v.  n.  ant.  Contender.  Conten- 
dere. 

CONTENEMEN.  s.  m.  ant.  V.  Senyal ,  in- 
dici ,  mostra. 

CONTENENZA ,  CONTINENZA.  s.  f.  ant. 
V.  Continencia. 

CONTENENZA.  ant.  V.  Permesa. 

CONTENIR.  V,  a.  enclburer.  Contener.  Conti- 
nere ,  concludere. 

CONTENIR,  detenir,  reprimir.  Contener.  Repri- 
mere ,  cohibere. 

CONTÉNT  ,     TA.    adj.    Contento.    Conten- 

tus. 
CONTENTACIÓ.  s.  f.  ant.  V.  Contento. 
CONTENTAR,  v.  a.  V.  Acontentar. 

SER  DE  EON  Ó  MAL  CONTENTAR,  f.    fam.    Sef    dc 

buen  ó  mal  contentar :  Ser   de  buen  ó  mal 
contento  :  Ser  bien  ó  mal  contentadizo.  Paci- 
cilem,  vel  difficiiem  esse. 
CONTENTARSE,  v.  r.  Contentarse.  Conten- 

tum  esse  ;  sibi  complaceré  ,  satisfacere. 
CONTENTIO ,  CONTENZO.  s.  f.  ant.  V.  Con- 
tendió. 
CONTENTÍSSIM,  MA.  adj.  sup.  Contentísi- 
mo. Valde  contentus. 
CONTENTO,  s.  m.  Contento.,  contentamiento. 

Gaudium. 
CONTERA,  s.  f.  Contera.  Vaginre  contus. 
CONTESA.   s.   f.    ant.    Contienda.,    disputa. 

Contentio. 
CONTESSA.  s.   f.  ant.  V.  Relació  ,  narra- 
ció. 
CONTÉSTACIÓ.  s.  f.  Contestación.  Contesta- 

tio. 
CONTESTAR,   v.    n.    declarar,   testificar  lo 
qu'  altres  deposan  ó  diuen.  Contestar.  Tes- 
íari. 


CON 

CONTESTAR  ,  rcspondrer  á  lo  qu'  altre  diu  o  es- 

criu.  Contestar.  Responderé. 
contíístar   á  la   demanda  ó  al  pliít.  f.  for. 

Contestar  la  demanda.  Litem  contestari. 
CONTESTE,  adj.  Conteste.  Contcstificans. 
CONTEXT.  s.  m.  la  serie  del  discurs ,  narra- 
ció  ú  historia  Contexto,  contextura.  Contex- 
tus  ,  ordo  ,  series  sermonis. 
CONTEXTACIÓ.  s.  f.  V.  Contéstació. 
CONTEXTAR.  v.  n.  V.  Contestar. 
CONTEXTURA,  s.   f.  disposició ,  y  unió  de 
las  parts  que  componen  un  tbt.   Con¡e:rJura, 
Contextus ,  textura. 
contextura,  la  configuració  corpórea  d'  algú. 

Contextura.  Corooris  habitus,  habitudo. 
CONTIGUAMÉNT.  adv.  m.  Contiguamente, 

Contigué. 
CONTIGO ITAT.  s.  f.  Contigüidad.  Contigui- 

tas ,  continuitas. 
CONTIGUO  ,   GUA.   adj.    Contiguo.   Conti- 

guus. 
CONTINENCIA,  s.  f.  virtut  que  modera  y 
refrena    las    passibns    y   afectes  del   ániíno. 
Continencia.  Continentia. 
CONTINENCIA  ,  abstinencia  deis  deleyts  carnals. 

Continencia.  Castitas. 
CONTINENSA,  CONTINENT.  s.  f.  y  m. 
r  ayre  de  la  cara  ,   ó  '1  menetj  del    eos. 
Continente.  Vultus ;  corporis  habitus ,  ¡no- 
dus. 
CONTINENT.  adj.  qui  té  y  practica  la  virtut 
de    la    continencia.    Continente.  Continens, 
abstinens,  temperans. 
EN  CONTINENT.  m.  adv.  En  continente.  Confes- 

tim  ,  continuó. 
CONTINENTiSSIM ,  MA.  adj.  sup.  Conti- 
nentísimo. Valde  continens,  moderatus. 
CONTINGÉNT.  adj.   lo  que   pot  succeir   ó 
dexar    de     succeir.     Contingente.     Fortui- 
tus. 
CONTINGÉNT.  s.  m.  la  p3rt  ab  que  cada  hu  con« 

tribuex.  Contingente.  Symboia. 
CONTINGENCIA,  s.  f.  Contingencia.  Casus, 

res  fortuita. 
CONTINGÉNTMÉNT.  adv.  m.  Contingente- 
mente. Casu  ,  fortuito. 
CONTÍNGIR.  V.  n.  ant.  V.  Succeir ,  aconté- 

xer. 
CONTINGUT,  DA.  p.  p.  Contenido. 
coNTiNGüT.  adj.  moderat.  Contenido.  Continens, 

temperans ,  sobrius. 
CONTINGUT.  s.  Tü.  él  subjécté  Ó  coss   de   que  s' 
tracta ,  ó  parla  en  algún  escrit.  Contenido. 
De  quo  in  scripto  est  sermo. 
CONTINUACIÓ.   s.   f.   Continuación.  ContV- 

nuafio. 
CONTINUADAMÉxNT.  adv.  m.  Continuada- 
mente. Continuo,  continúate. 
CONTINUADOR,  s.  m.  Continuador.  Conti- 
nuator. 

CON- 


CON 

CONTINUAMÉNT.  adv.  m.  Continuamente. 

Continué. 
CONTINUAR.    V.  a.  proseguir  lo  comensat. 

Continuar.  Continuare ,  prosequi. 
CONTINUAR.  V.  n.  durar,  perseverar.  Continuar. 

Persistere ,  perseverare. 
CONTINUARSE,  v.  r.  Continuarse.    Cqnti- 

nuari,  e.xtendi ,  pretendí. 
CONTINUAT,  DA.  p.  p.  Continuado. 
CONTINUITAT.  s.  i'.  Continuidad.  Continui- 

tas. 
soLUció  DE  CONTINUITAT.  Solucion  de  contlnui' 

dad :  Solucion  de  continuo.  Dissolutio  conti- 

nuitatis. 
CONTINUO ,  UA.  adj.  lo  que  dura  li  obra 

séns  interrupcló.  Continuo.  Continuus. 
CONTINUO ,  lo   que   te    unió  entré  sí.  Continuo. 

Continuus. 
CONTINUO  ,  qui  es  perseverant  en  fér  alguna 

cosa.  Continuo.  Assiduus  ,  perennis. 
CONTINUO,  s.  m.  él  tot,  cünipost  de  parts  uni- 
das entré  sí.  Continuo.  Continuum. 
DE  CONTINUO.   iH.  adv.    De  continuo.    Conti- 
nué. 
CONTORN.  s.  m.  Contorno.  Confinium  ,  am- 

bitus. 
coRTORN ,  en  la  pintura  y  escultura.  Contorno. 

Lineamentum. 
EN  coNTORN.  iTi.  adv.  JE»  contomo ,  al  rededor. 

Per  circuitum. 
CONTORSIO.  s.  f.  Contorsión.  Contorsio. 
CONTRA,   prep.  Contra.  Contra,  adversus, 

in. 
AI/  CONTRA,  m.  adv.  jÍI  contrario.  Contra. 
KN  CONTRA,  m.  adv.  En  contra.,  en  contrario^ 

contrariamente.  Contra. 
CONTRABANDISTA,  s.   m.  Contrabandista. 

Mercium  interdictaruin  advector  ;   vectiga- 

lium  fraudator. 
CONTRABANDO,  s.  m.  V.  Prau. 
CONTRABANDO,  met.  lo  qu'  es  ó  té   apariencia 

d'  iMicit.  Contrabando.  Purtim  vel  clam  al¡- 

quid  factum. 
CONTRABAX.  s.  m.  veu  axí  dita.  Contrabaxo. 

Música;  sonus  profundissimus. 
CONTRABAX  ,    ¡nstrumént   músic.    Contrabaxo. 

Lyra  máxima  ,  testudo  profundioris  soni. 
COÑTRABOTIR.  v.  n.  ant.  V.  Rebotir. 
CONTRACCÍÓ.  s.  f.  Contracción.    Contrac- 

tio. 
CONTRACÉDULA,  s.   f.  for.  Contracedula. 

Scriptum  scripto  oppositum. 
CONTRACLAROR,  s.  f.  Trasluz.  Transversa 

lux. 
Á  CONTRACOR.  adv.  m.  ant.  Contra  mi ,  tu, 

su  voluntad.  Grávate,  aegré. 
CONTRACTA,  s.  f.  V.  Contráete. 
CONTRACTA  ,  1'  escrjptura  que  conté  'Is  pacte?, 

condicions,  &c.  d'  algún  contráete  que  s'  ha 

fét.  Contrata.  Conventionis  syngrapha. 


CON  ,^g 

CONTRACTACIO.  s.  f.  Contratación.  Negó- 
tiatio. 

CONTRACTAR.  v.  a.  Contratar.  De  aliquá 
re  cum  aliquo  transigere. 

CONTRACTAT,  DA.  p.  p.  Contratado. 

CON'ÍRACTE.  s.  m.  Contrato  ,  contrata, 
Pactio ,  conventio. 

CONTRACTE  DE  COMPRA  V  VENDA.  Contrato  de 
compra  y  venta.  Emptionis  &  venditionis 
contractus. 

CONTRACTE  DE  LocAció  Y  coNDucció.  Contrato 
de  locación  y  conducción.  Locationis  &  con- 
ductionis  contractus. 

CONTRACTE  EMFiTÉUTic.  Contrato  enfitéutico. 
Contractus  emphiteuticus. 

CONTRACTE  iL^LÍciT.  Contrato  ilícito.  Contrac- 
tus illicitus. 

CONTRACTE  INNOMINAT.  Contrato  innominado. 
Contractus  innominatus. 

CONTRACTE  LÍciT.  Contrato  licito.  Contractus 
licitus, 

CONTRACTE  NOMiNAT.  Contrato  nominado,  Con- 
tractus nominatus. 

CONTRADA.  s.  f.  ant.  V.  Enconturn,  comar- 
ca. 

CONTRADANZA,  s.  f.  Contradanza.  Tripu- 
dium  ,  choraea  ,  saitantium  coetus. 

CONTRADICCÍÓ.  s.  f.  Contradicción.  Con- 
tradictio. 

IMPLICAR  CONTRADICCÍÓ.  f.  Envolver  contradic- 
ción, ínter  se  pugnare;  contradictionem  in- 
volvere. 

ES   ó  TÉ  ESPERIT  DE  CONTRADICCÍÓ.  f.  Es  Ó   ttenS 

espíritu  de  contradicion.  Adversantis  ,  reluc- 
tantis  ingcnii  vir  est. 

CONTRADICTOR,  s.  m.  Contradictor.  Con- 
tradictor. 

CONTRADICTOR^  RÍA.  adj.  lo  que  diu 
contradicció  ab  altra  cosa.  Contradictorio. 
Contrarius,  adversiis ,  repugnans. 

coNTRADicTORi  ,  en  la  Lógica.  Contradicto- 
rio. Propositio  alteri  repugnans,  contradi- 
cens. 

juDici  coNTRADicTORi.  for.  Juício  Contradicto- 
rio. Lis  contextata. 

CONTRADÍCTORÍAMÉNT.  adv.  m.  Con- 
tradictoriamente. Contrarié,  cum  contradic- 
tione. 

CONTRADÍENT.  p.  a.  Contradidente.  Con- 
tradicens. 

CONTRADIMENT,  CONTRADISAMENT, 
CONTRADIT.  s.  m.  ant.  V.  Contradic 
ció. 

CONTRADIR.  v.  a.  Contradecir.  Contradice- 
re  ,  obloqui. 

CONTRADIT,  TA.  p.  p.  Contradecido. 

CONTRAFACCIÓ.  s.  f.  ant.  V.  Contraven- 
ció. 

CONTRAFAEDOR,  RA.s.m.y  f.  ant.  Con- 
traventor. Transgressor. 

CON- 


,8o  CON 

CONTRAFAENT.  s.   m.  ant.  Contraventor. 

Transgressor. 
CONTRAFER.   v.  a.  fér  una  cosa  enteramént 

semblant  á  altra.   Contrahacer.  Exprimere, 

imitari. 

contrafí-.r,  met.  escarnir.  Contrahacer.,  reme- 
dar. Imitari. 

co^'TRAFKR  V.  H.  ant.  V.  Contravenir. 

CONTRAFET  ,  TA.  p.  p.  Contrahecho. 

coNTRAFÉT,  csguerrat  de  membres.  Contrahe- 
cho. Incurvus ,  gibberosus. 

CONTRAFET ,  TA.  p.  p.  ant.  V.  Contravin- 

gut. 

CONTRAFORT.  s.  m.  en  los  vestits.  Entrete- 
ja. Pannus  interpositus  tela  intermedia. 

POSAR  coNTRAFORTs  ALs  VESTITS.  Entretelar. 
Pannum  interponere  ,  telam  interserere. 

C0NTRAF06S0.  s.  m.  Contrafoso,  antifoso. 
Fossa  alterius  fossse  munimentiim. 

CONTRAINDICANT.  s.  m.  Medie Coníraí»- 
dkante.  Valetudinis  inditium  inditio  adver- 

sum. 

CONTRAINDICAR.  V.  a.  Medie.  Contraindi- 
car. Morbi  inditium  inditio  adversari. 

CONTRAINDICAT ,  DA.  p.  p.  Contraindi- 
cado. 

CONTRALOR,  s.  m.  ofici  honon'fic  en  la 
Casa  Real.  Contralor.  Impensarum  regise  do- 
mus  inspector. 

CONTRALOR  ,  en  lo  eos  d'  artillería  y  hospitals 
del  exércit.  Contralor.  Inspector. 

CONTRALT.  s.  m.  Contralto.  Sonus  alter  ab 
acuto. 

CONTRAMARCA,  s.  f.   Cotitramarca.  Nota 

altera. 
CONTRAMARCAR.  V.  a.  Contramarcar.  Ite- 

rum  obsignare. 

CONTRAMARCAT,  DA.  p.  p.  Contramarca- 
do. 

CONTRAMARXA.  s.  f.  Mil.  Contramarcha. 
Evolutio  militaris  contrariis  motibus  varia- 
ra. 

CONTRAMESTRE.  s.  m.  Contramaestre.  Pro- 
reta. 

CONTRAMINA,  s.  f.  Contramina.  Cuniculus 
cuniculo  obiectus. 

CONTRAMINAR,  v.  a.  Contraminar.  Cuni- 
culis  cuniculos  obiicore. 

CONTRANATURAL.adj.  Contranatural.  Na- 
tura? contrariiira. 

CONTRAÓRDE.  s.  f.  Contraorden.lussio  ius- 
sioni  contraria. 

EN  LA  CASA  D'EN  JUGLAS  TOTHOM 
BALLA  'L  CONTRAPAS,  ref.  V.  Ba- 
ilar. 

CONTRAPES,  s.  m.  Contrapeso^  contrabalan- 
za, ^quipondium. 

coNTRAPEs,  baira  llarga  de  que  usan  los  Vola- 
tins.  Contrapeso.  Halt^r. 

CONTRAPESAR,  v.  n.  Contrapesar.  Adver- 


CON 

JO,  opposito  pondere  librarí. 
CONTRAPESAT ,  DA.  p.  p.  Contrapesado. 
CONTRAPOSAR.  v.   a.   comparar  ,    cotejar 

una  cosa  ab  altra  contraria  ó  diferent.   Con' 

traponer.  Comparare ,  conferre. 
CONTRAPOSAR ,  oposar.   Contraponer.  Oppone- 

re. 
CONTRAPOSAT,  DA.  p.  p.  Contrapuesto. 
CONTRAPOSÍCIÓ.  s.  f.  comparació  ó  cotetg 

d'  una  cosa   ab   altra  contraria   ó   diferént. 

Contraposición ,   contrabalanza.   Contraposi- 

tio ,  oppositio. 
CONTRAPOSÍCIÓ.   s.  f.  oposicíó.    Contrapoñcton, 

Oppositio. 
CONTRAPUNT.  s.  m.  Músic.  Contrapunto. 

Diversorum  tonorum.  concentus  armónicos. 
CONTRAPUNTARSE,  v.  r.  Contrapuntearse. 

lurgari ,  sese  verbis  mutué  lacessere. 
CONTRARÉPLICA.  s.  f.  Contraréplica.  Ob- 

iectio  obieclioni  opposita. 
CONTRAR ESTAR,  v.  a.  Contrar estar.  Re- 

sistere ,  adversari. 
CONTRARESTAT,DA.  p.  p.  Contraresta- 

do. 
CONTRARI,  RÍA.  adj.  oposat ,  repugnant. 

Contrario.  Contrarius. 
CONTRARI,  danyos,  perjudicial.  Con/rario.  Con- 
trarius ,  noxius. 
CONTRARI ,  s.  m.  enemic.  Contrario.  Adversus, 

adversarius. 
CONTRARI ,  él  que  pladeja  contra  altre.  Contra- 
rio. Competitor. 
AL  CONTRARI.  m.  adv.  Al  contrario:  por  el  con- 

trario.  Contra. 
CONTRARIAR,  v.  a.  ant.  V.  Contradir,  opo- 

sarse. 
CONTRARIEYAR.    v.  n.   ant.   V.   Contra- 
dir. 
CONTRARIETAT.  s.   f.  Contrariedad.  Con- 

trarietas,  oppositio. 
CONTRARIÍSSIM ,  MA.  adj.  sup.  Contrarí' 

simo.  Valde  contrarius. 
CONTRARIOS ,  SA.  adj.  ant.  V.  Contrari. 
CONTRARONDA,  s.  f.  Contraronda.  Secun- 

di  lustratores;  altera  turma. 
CONTRASEMBLE.  s.  m.  ant.  V.  Consem- 

blant,  igual. 
CONTRASENYA.  s.  f.  senya  reservada,  que  s' 

donan  uns  á  altres  entré  sí.  Contraseña.  Con- 
dicta Ínter  aliquos  nota. 
CONTRASENYA.  M¡l¡c.  Contrüsejía.  Tessera  mili- 
taris. 
CONTRAST.  s.  m.  ant.  V.  Oposició ,  contra- 

dicció. 
CONTRAST.   1'  ofici  de   marcar  las  alajas  d'  at 

y  plata,  &c.  Contraste.  Argentarlas  aesti- 

mator. 
CONTRAST ,  lloc  ahout  se  marca  1'  or  y  plata, 

&c.  Contraste.  Officina  auro  argentoque  spe- 

culandis  destinata* 

CON- 


CON 

coKTRAST.  met.  oposició.  Contraste.  Contentio, 
opposino. 

CONTRASTAR,  v.  a.  Contrastar.  Obsistere, 
resistere. 

CONTRASTAR  ,  coNTRESTAR.  ant.  V.  Obstar , 
resistir ,  oposarse  ,  disputar. 

CONTRASTAT,  DA.  p.  p.  Contrastado. 

CONTRATEñIPS.  s.  m.  Contratiempo.  Infor- 
tuniuní ,  calamitas. 

COr^íTRAURER.  v.  a.  determinar  la  genera» 
litat  ab  que  s'  poc  ente'ndrer  alguna  proposi- 
ció.  Contraer.   Reducere ,  contrahere. 

coNTUÁL'RER  ALGUNA  MALALTiA.  f.  Contraer 
enfermedad.  Morbm  contrahere. 

coNTRÁuRER  DEUTES.  f.  fam.  Contraer  deudas. 
JEre  alieno  gravari. 

CONTRÁURER  MATRiMON'i.  f.  Contraer  matrimo- 
nio. Matrimonio  iungi,  copulari. 

CONTRÁURER  PARENTiu.  Contraer  parentesco. 
Affinitate  coniungi. 

CONTRAVENCÍÓ.  s.  f.  Contravención.  Vio- 
latio ,  transgres,sio. 

CONTRAVENENO,  s.  m.  Contraveneno.  An- 
tidotum. 

CONTRAVENÍNT.  p.  a.  ant.  V.  Contraven- 
tor. 

CONTRAVENIR,  v.  n.  Contravenir.  Faceré 
contra. 

COMTRAVENTOR ,  RA.  s.  m.  y  f.  Contra- 
ventor. Transgressor. 

CONTRAVERl.  s.  m.  V.  Contraveneno. 

CONTRAVER^ÍA.  s.  f.  ant.  V.  Controver- 
sia. 

CONTRAY.  s.  m.  ant.  cert  panyo.  Contray. 
Pannus  Cortraci  fabricatus. 

CONTRAYENT.  p,  a.  Contrayente.  Contra- 
he  ns. 

CONTRAYT.  s.  ¡n.  ant.  V.  Contráete. 

CONTRESCARPA.  s.  f.  Fortific.  Contraes- 
carpa. Muralis  fossse  exterior  lor¡ca,seu  ere* 
pido. 

CONTRET,  TA.  p.  p.  Contraído. 

C0NTRÍ3T.  adj.  esgarrat  d'  algún  mémbre.  Xi- 
siado ,  estropeado.  Menibro  captus ;  mem« 
bro  mutilus ,  debiüs,  Iksus. 

CONTRÍBUCIO.  s.  f.  Coniribttcion.  Contribu- 
tiu. 

ijNicA  coNTRiBució.  UnJca  contribución.  Única 
contributio. 

CONTRIBUIDOR,  s.  ra.  Contribuidor.  Con- 
tributor,  contribuens. 

CONTRIBUIR.  V.  a.  pagar  cadahú  lo  que  li 
toca  per  rahó  d'  alguna  imposició ,  reparti- 
nicnt,  &c.  Contribuir.  Contribuere. 

CONTRIBUIR,  met.  ajudar  ,  concórrer  á  alguna 
cosa.  Contribuir.  Adiuvare  ,  op?m  ferré. 

CONTRÍBÜIT,  DA.  p.  p.  Contribuido. 

CONTRIBULAT.  V.  Atribulat. 

KSPERIT  CONTRIBULAT.    CXpf.    JOC.    tribulct.    V. 

Tribuiet. 
Tom.  I. 


CON  i8i 

CONTRÍBUYENT.  p.  a.  Contribuyente.  Con- 
tribüons. 

CONTRICIÓ  s.  f.  Contrición.  Contritio. 

ACTE  DE  CONTRICIÓ.  fórmula  ab  que  s'  expressa 
la  contrició  interior.  Acto  de  contrición. 
Contritionis  conceptis  verbis  expreísio. 

CONTRISTAR ,  v.  a.  Contristar.  Contrista- 
re. 

CONTRISTAT,  DA.  p.  p.  Contristado. 

CONTP.IT  ,  TA.  adj.  Contrito.  Contritus,  ve- 
re  poenitens. 

CONTROVERSIA,  s.  f.  Controversia.  Con- 
troversia. 

CONTROVERTIBLE,    adj.    Controvertible. 

Disputnbiiis. 
CONTROVERTIR,  v.  a.  Controvertir.   Con- 

troverti'r^- ,,  controversari. 
CONTROVERTIT,   DA.  p.  p.  Controvertid 

do. 

CONTUMACIA,  s.  f.  Contumacia.  Contuma- 
cia. 

CONTUMACIA,  for.  Contumacia.  Contumacia,  per- 

vicacia. 
CONTUMAS.  adj.  porííat,  terco  en  mantenir 

algún  error.  Contumaz.   Contumax ,  pervi- 

cax. 
coNTUMÁs.  for.   Contumaz.  Contumax,  detrec- 

tans  iudicium. 

CONTUMELIA,  s.  f.  Contumelia.  Contumelia, 
convitiuni. 

CONTUMELIOS,  SA.  adj.  Contumelioso.  Con- 

tumeliosus. 
CONTUxMELíOSAMÉNT.  adv.  m.  Contume- 
liosamente. Contumeliosé. 
CONTURBACIÓ.  s.  f.  Conturbación.  Contur- 

batio. 
CONTURBAR,  v.  a.  Conturbar.  Conturbare. 
CONTURBAT,  DA.  p.  p.  Conturbado. 
CONTÜS,  SA.  adj.  Contuso.  Contusus. 
CONTüSIO.  s.  f.  Contusión.  Contusio. 
CONTUTOR,  s.  m.  Contutor.  Tutoris  socius, 

una  cum  aiio  tutor. 
CONVALECENCIA,  s.  f.  Convalecencia ,  con- 

valecimienío.  Convalescentia. 
CONVALECENCIA,  casa  ú  hospital  per  convaiéxer 

los  malálts.  Convalecencia.  Domus  vel  eoso- 

comium  convalescentium. 
CONVALECÉNT.  p.  a.    Convaleciente.   Coa- 

valescens. 
CONVALÉSCUT,  DA.  p.  p.  Convalecido. 
CONVALEXER.  v.  n.  Convalecer.  Ex  morbo 

convaJescere,  recreari. 
CONVENCER.  V.  a.  Convencer.   Convince- 

re. 
CONVENCIÓ,  s.  f.  Convención.  Pactio. 
CONVENCIONAL,  adj.  Convencional.  Pactus, 

conventionalis,  conftitucus. 
CONVENCÍONALMENT.  adv.  ra.  Conven- 

cionalmenti,  Sub  conventloue ,  sub   pactio- 

ne, 

Zz  CON- 


i8a  CON 

CONVENENZA  ,  CONVINENZA.  s.  f.  ant. 

V.  Convinen^a. 
CONVENGUT ,  DA.  p.  p.  ant.  V.  Concorre- 

gut. 
CON  VENI.  s.  m.  Convenia^  conveniencia.  Con- 

ventio  ,  pactio  ,  condictum. 
CONVENIENCIA,  s.  f.  utilitat ,   profit.  Con- 
veniencia. Utiiitas  ,  emolumentutn. 
CONVENIENCIA,  acoiüodo  del  que  vol  servir  en 

alguna  casa.  Conveniencia.  Fanmlatus. 
CONVENIENCIA,  comoditat.  Convenienciu.  Com- 

modum. 
CONVENIENCIAS ,  p.   habers ,   rendas  ,  ó 

altres  béns  temperáis.   Convenicnáas.  Bona, 

facultares. 
CONVExNIENT.  adj.  útil,  profitós,  oportú. 

Conveniente.  Congruas. 
CONVENIENT ,  correspontnt ,  proporcionar ,  de- 

cént.  Conveniente.  Conveniens ,  decens. 
CONVENIENTISSIM,  MA.  adj.  sup.  Con- 

venientüimo.  Valde  conveniens  ,  congruus. 
CONVENIENTMÉNT.  adv.   m.  Convenien- 
temente. Convenienter ,  coiígruenter. 
CONVENIR.  V.  n.  concordar ,   ser  d'  un  ma- 

téx  dictamen.  Convenir.  Consentiré. 
CONVENIR,    imper.   importar,   ser   conveniént. 

Convenir.  Congruere  ,  oportere. 
CONVENIR  ,   correspóndrer.  Convenir.   Conve- 

ñire. 
CONVENIR,  ant.  concórrer ,  juntarse  en  algún 

Uoc.  Concurrir.  Convenir. 

CONVENIR  DAVANT  DEL  JUTJE.   f.    for.    fér    COm- 

pare'xer  davant  del  Jutge.  Hacer  comparecer 
ante  el  Juez.  Vadari. 

NO  CONVE  l'  una  COSA  AU  l'  ALTRA.  f.    faill.    30 

que  s'  expressa  la  desproporció  ú  inconse- 
quencia  de  las  accions.  No  viene  el  son  con 
las  castañetas.  No  conveniunt  biaec. 

SI  MÓLT  60NVE.  m.  adv.  Si  á  mano  viene.  For- 
san  ,  forsitan. 

CONVENIRSE,  v.  r.  Convenirse.  Pacisci,  foe- 
dere  iungi. 

CONVENSUT ,  DA.  p.  p.  Convencido ,  con- 
victo. 

CONVENT.  s.  m.  Convento.  Coenobium  ,  mo- 
nasterium. 

coNvÉNT.  ant.  V.  Conveni. 

CONVENTÍCULA,  s.  f.  ant.  V.  Conven- 
tículo. 

CONVENTÍCULO,  s.  m.  Conventículo ,  con- 
vcntículíi.  Conventiculum  clandestinum. 

CONVENTUAL,  adj.  lo  que  pertany  al  Con- 
véiit.  Conventual.  Conventualis ,  ad  coeno- 
bium pc^rtinens. 

«ONVENTUAL.  s.  m.  cl  Religíos  que  residex 
en  al»un  convént.  Conventual.  Socius  in 
coenobitatrum  communitate. 

MissA  CONVENTUAL.  Misu  convcntual.  Missa 
conventualis. 

CONVENTUALITAT.  s.  f.  Conventualidad. 


CON 

Coiiabitatio  cocnobitarum. 

CONVERGENTE,  adj.  p.  Matem.  lineas  y 
ratgs  de  llum  ,  que  s'  van  acercand  los  uns 
ais  altres.  Convergentes,  Radii  convergen- 
res.  ' 

CON'\'ERS ,  SA.  adj.  Converso.  Conversus. 

CONVERSA,  s.  f.  enrahonamént  familiar  en- 
tré dos  ó  mes  personas.  V.  Conversació. 

CONVERSA,  las  personas  qu'  enrahonan  entre  sí 
familiarmént.  Conversación.  Csetus  colloquen- 
rium. 

DEXAR  CÁURER  ALGUNA  ESPECIE  EN  LA  CONVER- 
SACIÓ. f.  met.  fam    V.  Cáurer. 

MUDAR  DE  CONVERSA,  f.  Ecbar  la  pJáctica  á 
otra  parte.  Ad  alia  sermonera  convertere. 

TRLNCAR  LA  coNVERSrt.  f.  met.  Romper .,  cor- 
tar  la  conversación.  Caeptum  ab  alio  sermo- 
nen} interrumpere. 

CONVERSACIÓ.  s.  f.  Conversación.  Colio- 
quium  ,  collocutio. 

LA    MOLTA    CONVERSACIÓ    ES    CAUSA    DE    MENYS- 

PREU.  ref.  La  mucha  conversación  es  causa 
de  menosprecio.  Nimia  familiaritas  conteinp- 
tum  parit. 

CONVERSAD.  V.  n.  Conversar.  Colloqui, 
sermocinari. 

CONVERSIÓ.  s.  f.  1'  acte  y  efecte  de  conver- 
tirse. Conversión.  Conversio. 

CONVERSIÓ ,  la  mudansa  de  mala  á  bona  vida. 
Conversión.  Vitse  anteactae  emendatio. 

CONVERSIÓ.  s.  f.  ant.  V.  Inversió. 

QUART  DE  CONVERSIÓ.  Milic.  Quarto  de  con- 
versión. Motus  ad  quartam  usqoe  circuli 
partem. 

CONVERTEMÉNT  ,  CONVERTIMÉNT. 
s.  m.  ant.  V.  Conversió. 

CONVERTIBLE,  adj.  Convertible.  Converti- 
bilis. 

PROPOSICIÓ  CONVERTIBLE.  V.  Proposició. 

CONVERTIR.  V.  a.  mudar  una  cosa  en  altra. 
Convertir.  Convertere ,  murare. 

CONVERTIR,  emplear  alguna  cosa  á  un  fi  dife- 
rent  d'  aquell  á  que  estaba  destinada.  Con- 
vertir. In  alium  usum  convertere. 

CONVERTIR  ,  reduir  al  que  va  errat  á  la  verda- 
dera Religió ,  ú  pra'ctica  deis  bons  cos- 
tums.  Convertir.  Convertere ,  ad  meliorem 
frugem  redigere. 

CONVERTIT,  DA.  p.  p.  Convertido. 

CONVEXiTAT.  s.  f.  Convexidad.  Convexio: 

CONVEXO,  Xá.  adj.  Convexo.  Convexus. 

CONVICCIÓ.  s.  f.  Convicción.  Convictio. 

CONVICTOR.  s.  m.  Convidar.  Convictar. 

CONVIDAR.  V.  a.  Convidar.  Invitare  ,  voca- 
re. 

CONVIDAR,  met.  móurer,  incitar.  Convidar. 
Allicere  ,  invitare  ,  incitare. 

CONVIDAR  Á  ALGÚ  Á  ALGUNA  COSA.  f.  brindarlo 
ab  ella.  Convidar  á.  alguno  son  alguna  cosa. 
Invitare. 


CON 

X    LA     B^DA    DEL    FIOL     QUI    NO  T*    III     CONVIDA 

NO  t'  hi  voi,.  ref.  V.  Boda. 
CONVIDARSE,   v.   r.    oferirse.    Convidarse. 

Sese  ultro  olTerre. 
CONVÍDAT,  DA.  p.  p.  Convidado. 

ANAR  Á  PAS  DE  CONVIDAT.  f.  V.  Anar. 

CONVINCENT.  adj.  Convincente.  Convin- 
cens. 

CONVÍNCENTMENT.  adv.  m.  Convincente- 
mente. Ineluctabili  modo. 

CONVINENsA.  s.  f.  ant.  V.  Conveni. 

CONVÍNExN'T,  COVÍNENT.  adj.  ant.  V. 
Convenient,  compctént. 

CONVIT.  s.  m.  r  acció  de  convidar.  Convite. 
Invitatio. 

CONVIT  ,  la  funció  ,  á  que  s'  convida.  Convite, 
Convivium  ,  epuirc. 

CONVOCACIO.  s.  f.  Convocación  ,  llamamien' 
tú.  Convocatio. 

CONVOCADOR.  Convocador.  Convócaos. 

CONVOCAR,  v.  a.  Convocar.  Convocare. 

CONVOCAR  Á  cÓRTs.  Llamar  á  Cortes.  Ad  regni 
comitia  convocare. 

CONVOCAT  ,  DA.  p.  p.  Convocado. 

CONVOCATORIA,  s.  f.  Convocatoria.  Con- 
vocationis  litüers. 

CONVULSIO.  3.  f.  Convulsión.  Convulsio. 

CONVULSIU ,  VA.  adj.  Convulsivo.  Convul- 
sione affectus. 

CONXA.  s.  f.  la  closca  d'  alguns  péxos.  Con' 
cha.  Concha,  cochylium. 

CONXA.  fam.  V  unió  d'  algunas  personas  qu' 
obran  de  concert  per  algún  fí.  Conchabanza. 
Conventio. 

CONXARSE.  V.  r.  convenirse  dos  ó  m^s  per- 
sonas per  algún  ñ.  Conchabarse.  Coire  ,  cons- 
pirare. 

COOPERACIÓ.  s.  f.  Cooperación.  Coopera- 
rio. 

COOPERADOR,  s.  m.  Cooperador  ,  coopera- 
rio. Cooperator. 

COOPERAR,  v.  n.  Cooperar.  Simul  operari, 
mutuam  operara  conferre. 

COOPERAT,  DA.  p.  p.  Cooperado. 

COOPOSITOR,  s.  m.  Coopositor.  Competitor, 
concertator. 

COORDINACIÓ.  s.  f.  Coordinación ,  coordi' 
namiento.  Ordinario. 

COORDINADAMÉNT.  adv.  m.  Coordinada- 
ínente.  Ordinaté. 

COORDINAR,  v.  a.  Coordinar.  Ordinare. 

COORDINA T  ,  DA.  p.  p.  Coordinado. 

COP.  s.  m.  Golpe.  Ictus. 

cop ,  ferida  ó  contusió  que  resulta  d'  alguna 
pedrada,  bastonada,  &;c.  Golpe.  Ictus,  per- 
cussio. 

cop,  infortuni  ó  desgracia.  Golpe.  Infelix  ,  fa- 
talis  casus. 

COP  ,  vegada.  V. Vegada. 

eop.  met.  muhitut  ,  abundancia :  y  axi  s*  diu 


COP  ,83 

que  hi  ha  un  cop  de  música,  un  cop  de 
vinyas,  d*^arbres,  &c. ,  ahont  n'  hi  ha  graa 
muhitut.  Golpe.  Copia,  vis. 

COP  d'  ALA.  Alazo.,  aletazo.  A\x  ictus. 

COP  d'  ALABARDA.  V.  Alabarda. 

COP  d'  alberginia.  V.  Albertrjnia. 

COP  d'  alfangb.  V.  Alfange. 

COP  d'  anélla.  V.  AnéiJa. 

COP  FORT  d'  ANÉLLA  Ó  PICADOR   DE    PORTA.   AU 

dabazo.  Pessuli  ictus  gravior. 
COP  d'  arquet.  V.  Arquét. 
COP  d'  ast.  Asadorazo.  Ictus  veru  inflictuj. 
COP  d'  atxa.  V.  Atxada. 
COP    d'  aygua.  Aguacero ,   turbión  ,  golpe  de 

agua.  Nimbus,  aiiuvio. 
COP  DE  BALA,  V.  Bala. 
COP  DE  BANYA.  Comado.  Cornu  ictus. 
COP  DE  BARRA  DE  LA  PORTA.  Trancazo.  Vectis 

ictus. 
COP  DE  BARRET.  V,  Cop  de  Sombrero. 
COP  DE  BASTÓ.  V.  Bastonada. 
COP  DE  BAYONETA.  V.  Bayoneta. 
COP  DE  BÉC.  V.  Béc. 
COP  DE  BiiFA.  V.  Bufa. 
COP  DE   CABESTRü.  Xaquiwazo.  Capistrí  ictu* 

seu  percussio. 
COP  DE  CAMA.  Pernada.  Cruris  ictus. 
COP  DE  CAMPANAS.  V.  Campana. 
COP  DE  cANd.  la  canonada,  y  I'  estrado  que  fa 

la  bala  disparada  del  cand.  Cafíonazj.   Tor- 

menti   bellici  explosio :  ictus  globuii  é  tor» 

mentó  bellico  eiaculati. 
COP  uE  CANYA.  Cañazo.  Cannae  ictus. 
COP  DE  CAP ,  él    que  s'  dona  pegand  ab  él  cap 

á  algún  eos,  particularment  sólido.  Cabeza- 

da  ,  calabazada ,  casquetazo.  Ictus  capite  im- 

pactus. 
COP  DE  CARRAEiNA.  Carabinazo.  Scloppeti    ex- 
plosio,  vel  explosionis  scloppeti  fragor. 
COP  DE  CASTANYA.  V.  Castanya. 
COP  DE  cÁvAC.  él  que  s'  dona  cavand.  Azadona' 

da.  Ligonis  ictus. 
COP  DE  coDOL.  V,  Códolada. 
COP  DE  cÓLSE.  Codazo.  Ictus  cubitu  impactns. 
COP  DE  coRDd.   Cordonazo.    Ictus  funículo  im« 

pactus. 
COP  DE   coRDiLL.  Cordelazo.  Ictus  fuñe  impac- 

tus. 
COP  DE  CULATA ,  de   1'  escopeta  y  arma  sem- 

blant.   Culatazo.  Ictus  parte  postica  impac- 

tus. 
COP  DE  cuLLÉRA.  V.  Culléra. 
cop  DE  DESTRAL.  Hachozo.  Securís  ictus. 
COP  d'  ESCOMBRA ,  él  pegat  ab  ella  Escobazo, 

Ictus  scopá  inflictus. 
COP  d'  ESCOMBRA,  escombrada.  Escobada^  bar- 
redura. Scopae  ductus. 
COP  d'  ESTACA.  Estacazo.  Fustis  ictus. 
COP  d'  estisóra.  Tixerada ,  tijeretada.  Forficis 

incisio ,  seccio. 

cap 


1 84  CO^ 

cop  DE  f6n-a.  el  tir  ab  ¿lia.  Hondazo.  Pundc-e 
iactus. 

COP  DE  FUÉT.  V.  Fufctada. 

COP  DE  FusELL.  FusUazo.  Catapultx  ictus ,  vel 
explosio. 

COP  DE  GARROT.  V.  Garrotada. 

COP  DE  GENOLL.  RociHUda.  Genii  pircussio. 

COP  DE  GENT.  niultitut  de  geiit.  QáiHi'o.  Ilomi- 
num  confluentium  confusa  rnuititudo. 

COP  DE  L,LANCETA.  Laciniada ,  lancetazo.  Scal- 
pelli  ictus  vel  excisio. 

COP  DB  LLANSA.  V.  Llansada. 

COP  DE  MA.  Manotada.  Ictus  mana  inflictus. 

COP  DE  MAR.  Qolfe  de  mar.  ¡Vlarini  íluctús  ic- 
tus. 

COP  DE  MART¿LL,  Martillada.  Malleó  inflictus 

ictus. 

COP  DE  MASSA.  Mazada.  Mallei  ictus. 

COP  DE  NiRví  DE  BOU.  Corbachad.u  Ictus  buba- 
lino  ñervo  impactus. 

COP  d'  OLLA.  Ollazo.  Olláí  ictus. 

COP  DE  PALA.  Palazo.  Pala  inflictus  ictus. 

COP  DE  PANDERO.  Pandcrazo.  Naulii  ictus. 

COP  DE  pÉDRA.  V.  Pedrada. 

COP  DE  PILOTA.  Pelotazo.  Pilae  ictus ,  vel  ver- 
beratio. 

COP  DE  PISTOLA.  PistoUtazo.  Brevis  scloppeti 
ictus,  vel  explosio. 

COP  DE  PORRA.  Porrazo.,  porrada.  Clava  inflic- 
tas ictus. 

COP   DE  posT.  Tablazo.  Tabula  impactus  ictus. 

COP  DE  puNY.  V.  Punyada. 

cop  DE  RAJÓLA.  Ladr'iUíizo.  Lateris  ictus. 

COP  DE  RÉLLA.  R¿j.¡zo.  Vomeris  ictus. 

COP  DE  Roc.  Cantazo.  Saxi  ictus. 

■COP  DE  SABATA.  Ziifatüzo.  Calcci  ictus. 

COP  DE  SABRÉ.  Siiblüzo.  Acinacis  ictus. 

COP  DE  SOMBRERO.  Sombrerazo.  Galeri  ictus. 

COP  DE  TARONjA.  V.  Taronjada. 

COP  d'  üll,  ullada.  Ojeada.  Ictus  oculi. 

COP  d'  ull.  objecte  de  la  vista  agradable.  Gol- 
pe de  vista.  Prospectus  ,  aspectus  gratus , 
amccnus. 

COP  de  vano.  Abamcazo.  Flabelló  inflictus  ic- 
tus. 

COP  de  xurriacas.  V.  Xurriacada. 

A  COP.  m.  adv.  V.  A  forsa. 

anar  á  cops  de  I'L'Nvs.  f.  V.  Anar. 

•APLANAR  Á  COPS.  í.  V.  Aplanar. 

donarse  cops  de  pits,  ó  als  prrs.  f.  Dar  gol- 
pes de  pedios.  Pectus  percutere. 

FER  COP.  f.  fér  forsa  alguna  rahó,argument,&c. 
Dar  golpe,  hacer  sangre.  Inteilcctum  rape- 
re  ,  pungere. 

FER  ó  donar  COP.  f.  causar  novedat  ó  cstranye- 
sa.  Hacer  choz.,  dar  choz.  Rem  mirabilem 
videri:  rei  novitate  cap). 

A  COP  CALENT.  DI.  adv.  met.  luego ,  al  instant. 
En  caliente.  Duní  fervet  opus ,  é  vestigio. 

A  COP  DE  BOTG.  ¡u.  adv.  s^os  íht  reflexió.  De 


COP 

carrera.  Inconsulto,  temeré. 
A  COP  DE  DINÉRS.  m.  adv.    A  copia  de  dinero. 

Multa  pecunia. 
DE  COP.  m.  adv.  luego,  al  instant.  De  repente: 

de  sopetón.  Repente  ,   improvisé  ,   subita- 

neé. 
DE  COP  ,  tot  plegat.  De  golpe.  Repente. 
DE  COP  y  voL.  niod.  adv.  De  golpe  y  zumbido  : 

de  bote  y  voleo:  de  carrera.  Repente,  prae- 

propere ,  festinanter. 
d'  bx  COP.  m.  adv.  d'  una  vegada.  De  un  golpe. 

Una  vice,  ccntinenter. 
GORRA  de  COP.  V.  Gorra. 
COPS  AL  BüT.   expr.  vulg.  per  animar  á  aigú  á 

exécutar  alguna  cosa  per  lo  regular  traballo- 

sa.  Animo  a  las  gachas.  Animo  erigere;  niac- 

te  animo. 
COPA.  s.  f.  especie  de  brasér.  Copa.  Vas  foca- 

riuin  ,  ignitabulum. 
COPA,  ae  sombrero.  Copa.  Galeri  acumen. 
COPA  ,  vas  per  be'urer.  Copa.  Calix  ,  poculum, 

patera. 
COPAS,  p.  un  deis  quatre  colls  del  jog  de  car- 
tas. Copa.  Carchesiorum  folia  lusoria. 

TREMOLAR  LAS  COPAS  DELS  GENÓLLS.  f.    ab    qUC 

s'  explica  '1  temor  ó  respecte  que  s'  té  á  al- 
gú  ó  á  alguna  cosa.  Temblar  la  barba  :  Tem- 
blar la  contera.  Contremiscere. 

COPA  BLE.  adj.  ant.  V.  Culpable. 

COPAIBA,  arbre  y  balsera  del  Perú.  Copayha. 
Balsamum  copaybae. 

COPtíJAMi^NT.   s.   m.   Golpeo.,  golpeadura. 
Puisatio ,  tunsio. 

COPtíJAR.  v.  a.  Golpear.  Tundere. 

COPJ^R.  s.  m.  qui  dona  béurer.  Copero.  Pin- 
cerna. 

COPERNICÁ ,  NA.  adj.  Copemicano.  Coper- 
nicanus. 

COPET ,  COPARRÉT.  s.  m.  dim.  Golpecillo. 
Parvus  ictus. 

COPETA,  s.  m.  dim.  Copita ,  Capilla.  Parva 
patera  vel  focarium  vasculum. 

COPIA,  s.  f.  abundancia.  Copia.  Copia. 

COPIA  ,  ü'  un  escrit.  Copia  ,  traslado.  Apogra- 
phum. 

COPIA,  en  la  pintura  y  escultura.  Copia.  Iniago 
in  pictura  ex  altera  expressa. 

COPIADOR,  s.  w.  Copiante,  copiador,  copis- 
ta. Exscriptor. 

COPIAR,  V.  a.  un  escrit.  Copiar,  trasladar. 
Exscribere  ,  transcribere. 

COPIAR  ,  en  la  pintura  y  escultura  ,  tráurer  co- 
pia d' algún  original. Co^ÍJ).  Exscribere  pin- 
gendo ,  vel  sculpendo. 

COPIAR,  en  la  pintura  y  escultura  imitar  la  na- 
turalesa  Copiar.  Ad  vivum  exprimere. 

COPIAR  DEL  NATURAL.  Copiar  del  natural.  Ad 
v^vum  pingere  vel  sculpere. 

COPIAT,  DA.  p.  p.  Copiado. 

COPÍÓS,  SA.  adj.  Cotiioso.  Copiosus.. 

CO- 


COP 

COPÍOSAMENT.  adv.  m.  Copiosameníe.  Co- 
piosa. 

COPIOSÍSSIM,  MA.  adj.  sup.  Copiosísimo. 
Copiosissimus. 

COPÍOSÍSSIMAMENT.  adv.  m.  sup.  Copio- 
siYunamente.  Copióse ,  uberrimé. 

COPLA,  s.  f.  composició  poética.  Copla.  Ryth- 
mus  reciprocans. 

c6pla  ,  quadrilla.  V.  Quadrilla. 

CÓPULA  s.  f.  unió.  Cópala.  Copula  ,  nexus. 

CÓPULA  ,  acte  carnal.  Cop«/fl  ,  concúbito.  Con- 
cubitus. 

CÓPULA ,  en  la  Dialéctica.  Cópula.  Copula. 

CüPULATíU,  VA.  adj.  Copulativo.  Copulans, 
uniens. 

COPULATIVATvIENT.  adv.  m.  Copulativa- 
mente, íuncrim. 

COQUESSA.  s.  f.  V.  Cuynéra. 

COQUI ,  NA.  adj.  Mezquino.,  miserable.  Sor- 
didus. 

COQUINERÍA.  s.  f.  Mezquindad,  roñería. 
Parsimonia  sórdida. 

COR.  s.  m.  mémbre  del  eos  del  animal.  Cora- 
zón. Cor. 

COR.  mer.  lo  interior  d'  una  cosa  inanimada, 
com  arbre  ,  fruyta  ,  &c.  Corazón.  Cen- 
trumt 

COR ,  cert  número  de  gént  que  s'  junta  per 
cantar.  Coro.  Chorus. 

COR,  d'  angels,  de  verges,  Síc.  Coro  de  An- 
geles ,  de  Vírgenes  ,  £íe.  Chorus  Angelorum, 
Virginum  ,  &c. 

COR ,  d'  iglesia.  Coro.  Chorus. 

COR ,  de  música.  Coro.  Chorus. 

COR,  de  pi.  Coraznada.  Pini  interiora,  intima 
pars. 

COR ,  en  la  poesía.  Coro.  Choricum  metrum. 

COR  !  interjec.  ab  que  s'  anima  á  algú.  Animo ! 
Macte  animo  ! 

COR  ,  met.  coratje ,  ánimo,  valor.  Corazón. 
Virtus. 

COR.  met.  él  mitj  ó  centro  d'  alguna  cosa. 
Corazón.  MedituUium. 

COR.  met.  la  persona  amada.  Corazón.  Amor. 

ANAR  AB  LO  COR  Á  LA  MA.  f.  fam.  V.  AnHr. 

ANAR  EL  COR.  f.  V.  Auar. 

anarsen'hi  'l  cor.  f.  met.  desitjar  alguna 
cosa  ab  ansia.  Irse  tras  algo.  Perdité  cu- 
pere. 

CLAVAR  ó  FERiR  EL  COR.  f.  V.  Clavar. 

CLAVAR  UN  CLAU  AL  COR.  f.  met.  V.  Clau. 

DiR  ÉL  COR  ALGUNA  COSA.  f.  pronosticarla ,  Ó 
temerla.  Dar  ,  dícir  ó  anunciar  el  corazón 
algo.  Cor  annuflciare,  praedicere  aliquid. 

DONAR  UN  SALT  EL  COR.  f.  Dar  Un  vuelco  el 
corazón.  Metu  cor  cieri. 

FÉR  ÉL  COR  FORT.  f.  Hacer  de  tripas  corazón. 
Animum  erigera. 

FÉRNE  MAL  ¿L  COR.  f.  teñir  algún  recel  ó  te- 
mor d'  algún  mal.  Dar  mala  espina.  For- 

Tom.  I. 


COR  185 

niidinem  índucere. 

HAVER  A  COR.  f.  act.  V.  Desifjar. 

LLEVAR  EL  COR.  f.  met.  acobardir.  Descorazo- 
nar.  Exanimare. 

RÉsAR  Á  coRs.f.  Rezar  á  coros.  Alternatim  ora- 
re. 

TEÑIR   UN  COR  COM  UN  BRAU.  f.   V.   BraU. 

TEÑIR  UN  COR  DE  BRüNsE.  f.  fam.  V.  Brónse. 

TEÑIR  MAL  DE   COR.  f.    V.    Mal. 

TEÑIR  PELs  AL  COR.   Tiner  pelos  en  el  corazón. 

Corde    impávido  ,    impertérrito    vel    eflf'erd 

pollere. 
TRÍiNCARSE  'l  COR  Á  ALGtj.  causar  gran   lla'sti- 

ma.  Quebrársele  á  alguno  el  corazón.   Exani- 

mari,  animum  delieere. 
VENIR  ÉL  COR  Á  UN  FiL.  f.  Tener  el  alma  en  un 

hilo.  Extremo  pericuio  premi. 

ALAS  DEL  COR.   V.   Ala. 

BOCA     QUE    VOLS  ,  COR     QUE     DESITJAS.      m.    adv. 

V.  Boca. 
CAPA  DE  COR.  V.  Capa. 
Dii  COR.  m.  adv.  ab  veritat ,  ab  aféete ,  ab  se- 

guretat.  De  corazón.  Ex  corde. 
DE  COR  :  DE  MEMORIA,  m.  adv.  De  coro,  de  me' 

moria.  Memoriter. 

EL  COR  NO  ENGAN14A,  NO  MÉNT,  Ó  NO  ES  MÉNTI- 

DÉR.  loe.  fam.  El  corazón  no  es  traidor.  Cor 
non  fallit. 
LLiBRE  DE  COR.  V.  Llíbre. 

MAL  DE   COR.   V.  Mal. 

DE     LA    ABUNDANCIA    DEL     COR  PARLA   LA  b6cA, 

ref.  V.  Boca. 

LO  QUE  'lS  ULLS  NO  VEUEN  EL  COR  NO  n'  DOL. 

ref.    Ojos  que  no  ven  corazón   que  no  quie^ 

bra  ,  d  que  no  llora. 

Non   bene  cor  ladit  quod  non  aspexit  ocel- 

lus. 

COPvADELLA.  s.  f.  Asadura,  corada,  cora- 
zonada. Ei-ta,  viscera. 

CORAGROR.  s.  m.  Acedía.  Cordis  acedo, 
acor. 

CORAL,  s.  m.  Coral.  Corallium. 

AMic  CORAL.  Cordial  amigo.  Ex  corde  a  mi- 
cus. 

CORALAR.  V.  a.  ant.  Pescar  corales.  CoraJ- 
lia  evellere  ,  é  mari  educerc. 

CORALMENT.  adv.  mod.  ant.  de  cor,  afec- 
tuosamént.  Cordialmente.  Medullitus. 

CORANDÉLL.  s.  m.  Impr.  Corondel.  Dis- 
sepimentum  ligneura  typographicum. 

CORANTA.  adj.  num.  V.  Quaranta. 

CORASSONÍLLO.  s.  m.  hérba.  Corazoncito, 
corazomillo  ,  corazoncico  ,  yerba  de  san  Juan. 
Hyppricon. 

CORATJE.  s.  m.  valor,  esfors.  Corará.  Virtusj 
fortitudo. 

CORATJE.  ant.  V.  Cor. 

coratje!  interjec.  ab  que  s'  anima  ú  algú.  Ani' 
mo  !  Macte  animo. 

HAVER  coKvvTjK.  f.  ant.  teñir  yolwntat  ó  inten» 
*  Aaa  ció 


[86 


COR 


ció  de  fér  alguna  cosa.  Tener  ánimo ,  vohn- 

ííZí) ,  inteuáoii.  Inteinlere. 
CORATJÓS,  SA.  adj.  V.  Valerós,  ánimos. 
CORATJOSAMENT.  adv.  m.  ant.  V.  Vale- 

rosamént,  animosaniénr. 
CORATjUT  ,  DA.  adj.  ant.  V.  Coratjós. 
CORAYL.  s.  m.  ant.  V.  Coral. 
CORB ,  BA.  adj.  Corvo.  Curvus. 
CORE.  s.  m.  aucéll.  Cuervo.  Corvus. 
CORB  MARÍ.  Cuervo  marino.  Catarractes. 
CORB.  s.  m.  ant.  V.  Gep. 
CORB  DE  l'  arada.  V.  Gameta  de  T  arada. 
CORB  DE  LA  CAMA.  ant.  sufraja.  Corva.   Genu 

curvatura. 

CRIEU  CORES   Y  Us'  TRAURAN   ELS  ÜLLS.  ref.  Cn'fl 

cuervos  y  le  sacarán  ¡os  ojos. 

Pabula  da  corvis ,  dement  tibi  lumina  corvi. 

Ale  luporum  catuJos. 

EL  CORB  DIU  NEGRA   Á  LA    GARSA.     fef.    DJXO    la 

corneja  al  cuervo :  quítate    allá   negro ;  y   el 
cuervo   á   la  corneja  :  quitaos  vos   allá    h¿- 

i^"'  ,  .  .        . 

Corvo  inquit  cornix  :  niger  hinc  ,  niger  ípse 

facesse; 

Cornici  corvus  ,  nigra  facesse  ,  nigra. 

NO  POT    SÍJR    mes    NEGRE     l'   CORB    DEL    QUE  HO 

•    SON  LAS  ALAS.   ref.   No  puede  ser  el  cuervo 
mas  negro  que  las  alas. 
Non   magis  esse  suis    corvus   pote    nigrior 
alis. 

coRBA  ó  CORB  PETiT.  Cormja.  Cornix. 

CORBALL.  s.  m.  péx.  Corvina.  Coracinus. 

CORBATA,  s.  f.  Corbata.  Fócale  ,  fascia  lin- 
tea  eolio  circumvoluta. 

CÓRBATÍ.  s.  m.  Corbatin.  Fócale,  fasciola 
lintea  eolio  fíbula  subnexa. 

CÓRC.  s.  m.  Carcoma.  Cossus ,  teredo. 

coRc ,  de  blat.  V.  Morrut. 

CÓRCARSE.  V.  r.  Carcomerse.  Cariem  con- 
traharé. 

c6RCARSE,éls  llegúms,  fruytas  &e.  Picarse. 
Teredine,  cureuUione  exedi,  tabescere. 

CÜRCAT ,  DA.  p.  p.  Carcomido. 

cÓRCAT  ,  dit  del  blat ,  oídi  y  altres  grans.  Gor- 
gojoso. Gurguliosus. 

CÓRCÓBA.  s.  f.  V.  G¿p. 

CORCOBAT,  DA.  Corcovado.  Curvatus,  in- 
curvatus. 

COR(iÓ.  s.  m.  Animal.  Corzo.  Subulo. 

CORDA,  s.  f.  Cuerda.  Funis. 

CORDA  ,  la  gruxuda  de  cánam  ,  llí,  espart  &c. 
Cuerda ,  soga.  Restis ,  funis. 

CORDA  DE  CORRIÓLA.  V.  Corriola. 

CORDA  ,  la  de  la  corriola  de  que  s'  servexen  éls 
mestres  de  casas  per  pujar  éls  materials. 
Tiro.  Trochlese  restis. 

«ORDA ,  de  viola ,  ó  d'  instrument  miísic.  Cuer- 
da. Pides. 

«ORDA  la  ab  que  s'  phga.  fog  á  las  péssas  d'  ar- 
tilleTi'a.  Cuerda.  Ignífera  restis. 


COR 

CORDA,  en  los  rellotges.  Cuerda.  Catenula. 
AFLUXAR  LA  CORDA,  f.  met.   modcrar  él  rigor. 
Afioxar  la  cuerda.  Laxare,  lenius  agere. 

TEÑIR     ó    PORTAR    CORDA     DE    PENJAT.   f.     VuIt. 

Tener  soga  de  ahorcüdo.  Gygis  annulum  ha- 
bere  ,  virgulara  divinara. 

TIRAR  LA  CORDA  Ó  TOTA  LA  CORDA,  f.  met. 

obrar  ab  rigor.  Apretar  la  cuerda.  Severiüs 
agere. 

TIRAR   LA  CORDA  FINS  QUE  s'  TRENQUE.     f.     met. 

apurar  la  paciencia  d'  ajgü.   Apretar  hasta 

que  salte  la  cuerda.    Nimium   obstringere, 

pra;mere. 
PUD  A  CGRD\.  expr.  vulg.  Le  huele  la  garganta 

á  esparto.  Puñera  redolet. 
CORL'AS.  p.  nirvis  del  coa  huma.  Cuerdas, 

Nervi. 

CORDAM.  s.  m.  Cordería  .¡  cordelería.  Fu* 
niiim  apparatus. 

coRDÁM,  en  la  Naut.  Cordage.  Funes  ñau- 
tici. 

CÜRDAR.  V.  a.  éls  bbtbns  de  la  roba.  Abo- 
tonar. Vestis  glóbulos  oeeilis  inserere;  ves- 
tera  globulis  adstringere. 

coRDAR,  ab  gafets,  civeüa ,  cordó,  botons. 
&c.  Abrochar ,  atacar.  Fibulá ,  uncinulis, 
globulis,  &c.  adstringere. 

CORDAT,  DA.  p.  p.  Abotonado. 

CORDELL,  CORDELLA.  s.  m.  y  f.  ant. 
V.  Cordill. 

CORDELLATS.  s.  m.  p.  certa  roba.  Corde- 
//flíe.  Panni  lanei  genus. 

CORDER.  s.  m.  Cabestrero.,  soguero.  Restia- 
rius ,  restio. 

coRDÉR.  territ.  V.  Anye'll. 

CORDERÉT.  s.  m.  dim,  teirit.  anyéllet.  Cor- 
deruelo  .,  corderito.  Agneljus,  agniculus. 

CORDETA.  s.  f.  dim.  Soguilla ,  cordezuela. 
Restieula. 

CORDIAL,  adj.  afectuós.  Cordial.  Ex  cor- 
de. 

CORDIAL  ,  lo  que  té  virtut  per  confortar  él 
cor.  Cordial.  Cordls  reparandi  virtute  prse- 
ditus. 

CORDIAL,  s.  m.  certa  confecció.  Cordial.  Potio 
fovens ,  reficíens  cor. 

CORDIALÍSSIM,MA.  adj.  sup.  Cordialísi- 
mo.  Intimus  ,  valde  studiosus. 

CORDÍALÍSSIMAMENT.  adv.  m.  sup.  Cor- 
diaJi'simamente.  Valde  studiosé. 

CORDIALMENT.  adv.  m.  Cordialmeníe. 
Medullitus,  ex  animó, 

CORDÍLL.  s.  m.  Cordel.  Funículus. 

CORDILL ,  él  que  servex  a!s  mcitres  de  casas 
per  pujar  iguals  las  pareds.  Tendel.  Funícu- 
lus recté  tensLis  ad  dirigendos  parietes. 

COP   DE  CORDILL.   V.  Cop. 

CORDILLERA,  s.  f.  Cordillera.  Montium 
continuata  series  ,  concatenatic  ;  montes 
conttaui. 

COR- 


COR 

CORDILLtiT.  s.  tn.  dim.  Cordelejo^  cordelko, 

cardelUio ,  coidiVüo.  Fiinicalus. 
CURDO,  s.  m.  Cordón.  Funiciilus. 
coRDÓ,  él  ab  que  s'  cenyexen  alguns  Religiosos. 

Cordón.  Funiciilus. 
CORDÓ  ,  en   la  Milicia.  Cordón.  Militaris  obsi- 

dio ,  corona. 
coRDo  ,  en  las  monedas.  Cordoncito  ,   cordond- 

co  ,   cordoncillo.   Nuinmorum    circumducta 

celatura. 
coRDÓNs   DE    CADÉT.    p.   Cordoms.    Funículí, 

illustrium  militu.'n  steramata. 

ALLARGAR    LOS    COROhxS     DE    LA    BOSSA.     t'.     V. 

Ailargar. 

COP   DE   CORDÓ.  V.    Cop. 

CORDOA.  s.  f.  ant.  V.  Córdoba. 
CÓRDOBA,   s.    m.    Cordobán.  Corium  ,  aluta 

caprina. 
CORDÓN,  s.  m.  ant.  V.  Cordó. 
COR  DONAS,   s.   in.  auin.  Cordonazo.  Punís 

grandior. 
CORDONERA,  s.   f.   cordó   per   cordar.  V. 

Cordó. 
CORDONÉT.  s.  m.  dim.  Ccrdoncito  ,  cordón- 

cica.,  cordoncillo,  Funiculus,  resticula. 
CORDONÉT  ,  en  certs  texits.  Cordoncico  ,  cordón' 

cilio  ,  cordoncito.  Tels  fila  catenata. 
CORDURA,  s.  f.  Cordura.  Prudentia. 
CÓREME,  s.  f.  ant.  V,  Quaresma. 
CORESMA.  s.  f.  V.  Quaresma. 
CORET,  s.  m.  dim.  d'  Iglesia.  Corillo.  Parvus 

churus. 
CORIAMBIC  ,  CA.   adj.  él  vers  ó  composició 

poética  que  consta  de  peus   coriambos.   Co- 

riiímbico.  Coriainbicus. 
CORIAMBO,  s.  m.  peu  de  vers  llatí.  Coriam- 

bo.  Coriambus. 
CORIFEU.  s.  m.  él  que  guiaba  "1  cor  en   las 

tragedias  antiguas.  Corifeo.  Coriphseus. 
CORIFEU.  met  él  que  es  seguit  d'  altres   en    al- 
guna opinió  ú  secta.  Corifeo.  Coriphscus. 
CORINTIO,   lA.   adj.   que  s'   aplica   á  cert 

brde  d'  arquitectura.  Corintio.  Genus  corin- 

tium. 
CORISTA,   s.    m.    Corista.    Religiosus    choro 

destinatus. 
CORN.  s.  m.  baña.  Cuerno.  Cornu. 
coRN  ,  cantó  del  altar.  Cuerno  ,  lado  del  altar. 

Cornu  altaris. 
CORN ,  del  exércit.  ^la  del  exército.  Aciei   cor- 
nu. 
CORN ,  de  sarria ,  ma'rfaga  y  semblant.   Cogu- 

jon.  Sportse  angulus ,  cuspis. 
CORN  MARI.  Caracol ,  bocina.  Buccina. 
coRNS  DE  LA  LLUNA.  Cucmos  de  la  ¡una.  Cor- 

nua  lunse. 
POSAR  coRNs.  f.  vulg.  V.  Posar  banyas. 
TOCAR  EL  CORN.  í.  Tañer  la   bocina.   Bucciná 

clangere. 
TOCAR  EL  CORN.  f.  met.  fam.  anársen.  Tomar 


COR  i8jr 

el  trote  :  Escurrir  ¡a  bola.  Viam  arripere. 

so  DE  CORN.  dret  en  virtut  del  qual  él  Senyor 
obligaba  ais  vassalls  á  tocar  lo  corn  en  lo 
castéll  en  las  ocurrencias,  y  en  determina- 
das horas.  Son  de  bocina.  Cornu  sonus. 

CORNADA,  s.  f.  V.  Banyada. 

CORNy\MENTA.  s.  f.  Cornamenta ,  cornadu- 
ra. Cornura. 

CORNAMUSA.  V.  Sac  deis  gémégs ,  gayta. 

C0RNAMU8ER.  s.  m.  qui  sona  la  cornamu- 
sa. Gaytero.  ütricu!arius. 

CORNAR.  V.  n.  art.  V.  Tocar  él  corn  en 
son  primer  significar. 

CORNARIA.  s.  f.  certa  pédra  fina.  Cornerina., 
corniola.  Onyx. 

CÓRNEA,  s.  f.  túnica  del  uU.  Córnea.  Cor- 
nea. 

CORNÉELA,  s.  f.  aucéll.  Corneja.  Cornix. 

CORNET.  s.  m.  dim.  banyeta.  Cuernecito  ^ 
curnecillo.,  cuernecico ^  cornete,  cuernezuelo. 
Corniculum. 

CORNET  ,  petit  corn  marí.  Caracolillo.  Parva 
cóclea. 

CORNETA,  s.  f.  Corneta.  Buccina. 

CORNISA,  s.  f.  Cornisa ,  cornija.  Corona. 

CORNUCOPIA,  s.  f.  símbol  de  P  abundancia. 
Cornucopia.  Cornucopia. 

CORNUCOPIA,  moble  que  consta  regularment 
d'  un  mirall  ab  una  palmatoria  al  peu.  Cor- 
nucopia.  Lychnucus  pensilis. 

CORNUT,  DA.  adj.  p.  u.  lo  que  té  corns  ó 
banyas.  Cornudo.  Cornutus. 

CORNUT,  nom  que  s'  dona  al  marit ,  á  qui  la 
muller  ha  faltat  á  la  fe  conjugal.  Cornudo. 
Curruca. 

CORNUT   Y  PAGAR   BÉURER.   loC.  JOC.  Sobre    CUCf- 

nos  penitencia :   Tras   cornudo   apaleado  ,  y 

mándanle  bailar. 

Verbera    post   probrum   superaddit    msecha 

marito. 

Lsesum  mulctare. 
CORNUT  Y  POBRE,  loc.  vuIg.  Tros  comuSo  apo' 

leado.  Paupertas  cum  probro. 
DE  CORNUT  Á  borní,  loc.  V.  Borní. 

ÉL  CORNUT  ES    EL    DARRER    QUE   HO    SAB.     CXpf. 

fam.  El  cornudo  es  el  postrero  ó  último  que 
lo  sabe. 

Ultiraus  agnoscit  patíens  sua  probra  mari- 
tus. 

COROGRAFÍA,  s.  f.  Corografía.  Corogra- 
phia. 

COROGRAPICAMENT.  adv.  m.  Corográfi- 

comente.  Corographic¿. 
COROGRAFIC ,  CA.  adj.  Corográfico.  Coro- 

granhicus. 
COROGRAFO.   s.    m.    Corógrafo.    Coroí^ra- 

phus. 
COROLARI.  s.  m.  Corolario.  Corollarium. 
CORONA,  s.  f.ornament  honorífic  que  cenyéx^ 

él  cap.  Carona.  Corona. 


i88  COR 

CORONA,  lo  mes  alt  det  cap.   Corona.  Vértex 

capitis. 
(CORONA  ,  la  tonsura  clerical.  Corona.  Tonsura 

clericalis. 
CORONA,  la    deis   ordenafs    en    órdes   sagrats. 

Corona.  Tonsura  sacerdotaiis. 
«ORONA,  regne  ó  monarquía.  Corona.  Ragnuní, 

monarciiia. 
CORONA  ,  la  laure'ola  ab  qu?    s*   coronan    éls 

Sants.  Corona.  Bdatorum  laureola. 
CORONA,  rosari  de   set   denus.   Corona.   Rosa- 

riunj. 
«oRONA.  iiiet.  premi.  Corona,   Prsemium ,  bra- 

vium. 
CORONA  ,  fi  d'  alguna  obra.  Corona ,  coronación. 

Corona. 
CORONA  AUSTRAL ,  constellació.  Corona  austral. 

Corona  australis. 
CORONA  BARONAt.  Ó  DE  BARÓ.  Coronu  de  Barott. 

Baronalis  corona.     ■ 
CORONA  BOREAL.  Corona  boreal.  Corona  borea- 

lis. 
CORONA  CASTRENSE.  Corona  castrense ,  o  vallar. 

Corona  castrensis. 
CORONA  CIVIL ,  ó  CÍVICA.  Corortu  ch'U ,  o  cívica. 

Corona  cívica. 
CORONA  CONDAL  Ó  DE  cÓMPTE.  CoroHO  de  Conde. 

Comitum  corona. 
CORONA  DUCAL  Ó  DE  Duc.   Corona  de  Duque  6 

ducal.  Ducis  corona. 
CORONA  d'  infant.  Corona  de  Infante.  Regio- 

rum  Infaniium  corona. 
CORONA  DE  MARQUES.  Coronu  dc  Marqucs,  Mar- 

chionum  corona. 

CORONA  DEL  PRINCEP    d'    ASTURIAS.    CofOna    del 

Principe  de  Asturias.  Asturicensís  Principis 

corona. 
CORONA  DE  REY ,  hérba.  Corona  de  rey ,,  melilo- 
to., maravilla.  Melilotus. 
CORONA   DE   vEscÓMPTE.  Corona  de  Vizconde. 

Vicecomitis  corona. 
CORONA    IMPERIAL.    Corona   imperial.    Corona 

imperialis. 
CORONA  MURAL.  Coronü  mural.  Corona  mura* 

lis. 
CORONA    NAVAL.    Corona    naval ,    rostrada  ,    ó 

rostrata.  Corona  navalis  rostrata. 
CORONA  oDSiDioNAL.  Coronu  obsidional ,  grami' 

nea.  Corona  obsidionalis. 
CORONA    OLÍMPICA.    Coronu    olímpica.    Corona 

olímpica. 
CORONA  OVAL.  Corona  oval ,  de  ovado».  Corona 

ovalis. 
CORONA  DE  RATGS.  Coronu  rodiata ,  radial.,    de 

rayos.  Corona  radíala. 
CORONA  REAL.  Corona  real.,  corona  regia.  Dia- 
dema regium. 
CORONA    TRiuMFAL.    Corono    triunfal.    Corona 

triumphalis. 
CORONA ,  ú  obra  coronada   en   Ja  fortificació. 


COR 

Corona.  Opus  coronarium. 

DITXÓSA    ES   LA  CASA  EN  Qü£  HI  HA    CORONA    RA- 
SA, ref.  V.  Casa. 
CORONACIO.  s.  f.  Coronación,  Coronae  im- 

posieio,  principis  inauguratio. 
CORONAR.  V.  a.  Coronar.  Coronare. 
CORONAR,  met.  completar,  perfeccionar  alguna 

obra.  Coronar.  Perficere  ,  absolvere  ,  com- 

plere. 
cfiaoNAR.   met.  umplir  un  vas  fins  á  la  bora. 

Corcn.ir.  Implere. 
CORONAT,  DA.  p.  p.  Coronado. 
CORONAT.  s.    m.  moneda    antigua.   Coronado^ 

cornado.  Nummus  coronatus. 
COROXATGE.  s.  m.  ant.  V.  Coronacid. 
CORONEL,  s.  m.  Coronel.  Tribunus  Jegionis, 

chiliarchus. 
CORONELA,  s.  m.  la  muller  del  Coronel. 

Coromlu.  Tribuni  legionis  uxor. 
CORONELL.  s.  m.  ant.  V.  Coroné!. 
CORONE'i'A.  s.  f.  dim.  corona  p.tita.  Corcni- 

ca  ,  coronilla  ,  coronita.  Corolla  ,  parva  co- 
rona. 
coRONETA  ,  la  part  superior  del  cap.  Coránica^ 

coronilla^  coronita.  Capitis  apex  ,  vértex. 
CORÓNÍCA.  s.  f.  V.  Crónicas. 
CORONÍSTA.  Coronista.  Historicus  ,  chroni- 

corum  scriptor. 
CORP.  8.  m.V.  Corb. 
CORPÉNTA.  s.   f.   bax.  Corpanchón.  Corpus 

obesum. 
CORPORADURA.  s.  f.  territ.  V.  Corpulencia. 
CORPORAL,  adj.  Corporal.  Corporeus. 
CORPORALS.  s.  m,,  p.  Corporales.   Corpora- 

lia ,  sacra  lintea. 

BOSSA  DE  CORPORALS.  V.  B5ssa. 

CORPORALMENT.  adv.  m.  Corporalmente. 
CorporaÜter. 

CORPOREITAT.  s,  f.  Corporeidad.  Corporali- 
tas. 

CORPÓREO  ,  EA.  adj.  Corpóreo.  Corpo- 
reus. 

CORPULENCIA,  s.  f.  Corpulencia.  Obesítas, 
corpulentia. 

CORPULENT.  adj.  Corpulento,  corpudo.  Obe- 
sus ,  corpulentus. 

CORPUS,  s.  m.  día  ó  festa  del  Santíssim  Sa^- 
gram^nt.  V.  Die. 

CORPÚSCULO,  s.  m.  Corpúsculo.  Corpuscu- 
lum. 

CORRAL,  s.  m.  Corral.  Cors ,  coiiors. 

CORRAL  ,  en  la  casa  de  comedias.  Corral. 
Atrium  tlieatri  comoediis  videndis  destina- 
tum. 

CORRAL,  blanc  que  'is  estudiants  dexan  en 
lo  qu'  escrjuen  en  los  coderns.  Corral.  La- 
cuna. 

CORRAL  DE  BOUS.  V.  Boil. 

CÓRRALOS  CABRiTS.  Cliibital ^  cjúbetcro.  Hae- 
dlle. 

COR- 


COR 

coRRA-L  DE  PORCS.  PocUga ^  zaJiurda.  Hará, 
suüe. 

CORRAL  DB  PORCS.  met.  lloc  briit ,  y  asquerós. 
Pocilga.  Sordibus  toedus,  obsitus  locus. 

CORRALET.  s.  m.  dim.  Curralito  ^  corralíllo. 
Cühors,  vel  cors  parva. 

CORRATER.  s.  m.  ant.  V.  Corredor  de  cam- 
bis  ó  d'  aurella. 

CÜRRECCIÓ.  s.  f.  reprehensió  d'  algún  deli- 
te ó  defécte.  Corrección.  Correctio. 

coRRECció ,  esmena  ó  censura  deis  detectes 
d'  alffuna  obra.  Corrección.  Correctio, enien- 
datio. 

CORRECCIÓ  ,  figura  retórica.  Corrección,  Cor- 
reciio. 

CORRECCIÓ  FRATERNA.  Corrcccton  fraterna^  fra- 
ternal. Correctio  fraterna. 

CORRECTE,  TA.  adj.  exácte,  ségons  reglas. 
Correcto.  Correctus. 

CORRECTIU ,  VA.  adj.  Correctivo.  Vim  le- 
riendi,  mitignndi  habens. 

CORRECTOR,  s.  m.  qui  corretgex.  Corrector. 
Corrector. 

CORRECTOR ,  de  llibres.  Corrector.  Corrector. 

CORRECTOR,  Prclat  regular.  Corrector.  Correc- 
tor, Pra'sul ,  Praeí'ectus. 

CORREDEMPTOR,  RA.  s.  m.  y  f.  Corre- 
dentor. Qui  simul  cum  alio  redimir. 

CORREDISSA.  s.  f.  Carrerilla.  Curriculum. 

CORREDOR  ,  RA.  s.  m.  y  f.  qui  corra  molt. 
Corredor,  Cursor. 

CORREDOR,  especie  de  galería.  Corredor.  Portl- 
cus,  pérgula. 

CORREDOR  ,  él  que  té  varias  péssas  ó  quartos 
ais  costats.  Claustro  ,  crugía  ,  tránsito.  Adi- 
tus,  transitus. 

CORREDOR,  ant.  él  soldaf  que  entra  per  las 
térras  del  enemig  y  las  tala  y  saqueja.  Cor^ 
redor.  Miles  excursor. 

CORREDOR  DE   CAMEIS  ,  tí  d'  AURELLA.  Corredor 

de  cambios.  Permutationum  negotiator. 

corredor  de  coll.  Corredor.  Proxeneta  ,  in- 
ternuntius. 

CORREDORET.  s.  m.  dim.  en  los  edificis. 
Corredorcillo.  Porticula. 

CORREDORÍA.  s.  f.  ofici  del  Corredor.  Cor- 
reduría. Imeinunúi  ^  proxeneta:  labor,  in- 
dustria. 

CORREDORÍA  ,  tréball ,  ó  diligencia  del  corre- 
dor en  los  ajusts.  Corretaje^  correduría.  Pto- 
x?neticum. 

CORREDURA,  s.  f.  ant.  V.  Corredoría. 

CORREGER,  CORREJER.  s.  m.  ant.  V. 
Corretjer. 

CORREGIBLE,  adj.  Corregible.  Emendabi- 
lis. 

CORREGIDOR,  s.  m.  ant.  qui  corretgex. 
Corregidor.  Corrector. 

CORREGIDOR  ,  Magistrat.  Corregidor.  Prsetor. 

CORREGIDORA,  s.  f.  la  muller  del  Corre- 
ToiH.  /. 


189 


COR 

gidor.  Coregídora.  Prastoris  uxor. 
CORREGhMENT.  s.  m.  empleo  ,  ,1   ofici  del 

Corregidor.  Corregimiento.  PrKtura. 
coRREGiMENT ,   territorí   de   la  jurisdicció  del 

Corregidor.  Corregimiento.  Pr;ttoris  ditio. 
CORREO U DA.  s.  í.   Corrida.,  carrera.  Cur- 

sus,  descursio. 
coRREGUDA.  ant.  fluxió  d' algún  humor.   Cor- 

rimiento.  FJuxio. 
coRRKGUDA.   aut.  hostílítat  que  h  la  gént  de 

gujrra  en  lo  pais  enemig  takndlo ,  y  saque- 

janclo.  Correría.  Excursio. 
DB  coxuKGUDA.  m.  adv.  De  corrida.  Cursim. 
CORREO  UT,  DA.  p.  p.  Corrido. 
coRREGUT ,  DA.  assotat  publicament.   V.  Assc 

CORREJA.  s.  f.  ant.  V.  Corretja. 

CORRELACÍÓ.  s.  f.  Correlación.  Analogía, 
proportio  ,  ccnvenientia. 

CORRÉLATíü,VA.  adj.  Correlativo.  Ana- 
logus ,  coiiveniens. 

CORRELATÍVAMENT.  adv.  m.  Correlati- 
vam:nte.  Cum  relatione. 

CORRENcA.  s.  f.ant.  de  vértre,  de  sang.t^c. 
V .  Plux  de  véntre  ,  de  sang.  ¿ic. 

CORRENDAS,  s.  f.  p.  flux  de  véntre.  Cor- 
rencia. Diairhsea. 

TEÑIR  CORRENDAS,  f.  Estur  O  andar  corriente, 
Diarrha;á  laborare. 

CORRENT.  adj.  lo  que  no  té  impediment  ni 
embrás  per  son  us  y  efecte.  Corriente.  Expe- 
ditas ,  faciiis. 

CORRENT,  la  cosa  llésta,  acabada,  a'  la  qual  res 
falta  per  usar  d'  éila.  Corriente  y  moliente. 
Perf;-ctus  ,  exacíus. 

CORRENT.  mct.  adme's,  autorisat  per  lo  costum 
ó  US  comú.  Corriente.  Usu  &  consuetudine 
receptus. 

CORRENT.  p.  a.  Corriente.  Currens. 

CORRENT.  s.  m.  met.  él  curs  consrant  que  por- 
tan las  cosas.  Corriente.  Progressio  ,  cur- 
sus. 

CORRENT  ,  él  paratge  de  la  mare  del  riu  ,  riera 
&c.  en  que  passa  ab  mes  forsa  y  mes  rá- 
pida r  aygua.  Corriente.  Alvei  proclivior 
aut  angustior  tractus. 

CORRENT.  ant.  fluxió  d'  humors.  Corrimiento. 
Fluxio. 

CORRENT.  s.  f.  el  curs  del  aygua  dais  rius,  rie- 
ras ,  &c.  Corriente.  Fluentum ,  aquse  decur- 
sus. 

DEXARSE  PORTAR  DEL  CORRENT.  f.  met.  Dexar- 
se  llevar  del  ó  de  la  corriente.  Tempori  ce- 
deré ,  morem  gerere. 

PÉNDREK  EL  CORRENT.  f.  met.  agafar  r  habit 
de  fér  alguna  cosí.  Tomar  el  chorrillo.  As- 
suescere  ,  assueneri. 

SEGUIR  LA  CORRENT.  f.  met.  li se  con  la  cor- 
riente ,  ó  tras  la  corriente.  Plurimorum  ves- 
tigia  premere. 

Bbb  ANY 


190  COR 

A\Y  coRRENT  ,  MES  coRRENT,  Scc.  Año  Corrien- 
te,,  mes  corriente^  i¿c.  Ainius ,  niensis  ver- 
tens ,  qui  nunc  volvitur. 

ESTiL  CORRENT.  EslUo  corrietite.  Stilus  flui- 
dus. 

MONEDA  CORRENT.  Monedu  corrietíte.  Moneta 
communis. 

TOT  coRREND.  m.  adv.  Corriendo.  Celeri  cur- 
su. 

CORRENTMENT.  adv.  m.  facilment.  Cor- 
rientemente. Pacilé. 

CORRER.  V.  n.  caminar  ab  velocitat.  Correr. 
Currere. 

CORRER,  dirse,  donarse  per  noticia  alguna  co- 
sa. Correr.  Vulgari ,  ferri ,  dici. 

CORRER  ,  enténdrer  en  alguna  cosa  ,  cuydar 
d'  ella ,  solicitarla.  Correr.  Curare ,  age- 
re. 

cdRRER,  r  ayre,  1'  aygua ,  &c.  fluir,  teñir 
curs.  Correr.  Fluere,  labi. 

CORRER  ,  partir  ab  promptitut  á  fér  alguna  co- 
sa. Correr.  Properare ,  festinare. 

CORRER ,  passar  ó  teñir  curs  las  cosas ,  com 
CORRER  el  témps.  Correr.  Praeterire. 

CORRER ,  passar  un  negoci  per  ahónt  li  corres- 
pon.  Correr.  Rem ,  negotium  á  quibus, 
quibusve  in  locis  oportet,  agi. 

CORRER  ,  passarse ,  valer  alguna  cosa  en  lo 
témps  de  que  s'  parla  ,  y  ax¡  s'  diu  que  tal 
mercadería  corra  ó  corría  á  tal  preu.  Cor- 
rer, Valere. 

correr  ,  recorrer,  acudir  al  valiment  6  ajuda 
d'  algú.  Correr.  Confugere. 

CORRER,  ser  corrent,  estar  admesa  tí  rebuda  al- 
guna cosa.  Correr.  Usu  coinmuni  aliquid  re- 
ceptum  esse. 

CORRER,  ant.  V.  Acorrer. 

CORRER,  ant.  V.  Encalsar. 

ARRANCAR,  CALARSE  Á  CORRER,  f.  V.  Arrancar, 
calarse. 

CORRER  Á  ARERE  SEC.  f.  Naut.  Corter  á  árbol 
ó  á  falo  seco.  Adductis  velis  navem  curre* 
re. 

ctíRRER  Á  REGNA  soLTA.  f.  CoTter  á  rienda 
suelta.  Laxatis  habenis  equum  agitare. 

CORRER  Á  REGNA  SOLTA.  f.  met.  soltür  él  fre  á 
las  passions.  Correr  á  rienda  suelta.  In  vitia 
prsecipitem  ferri,  ruere. 

CORRER  AL  CUIDADO  Ó  PER  MA  d'  ALGÚ  ALGU- 
NA COSA.  f.  Correr  al  cuidado  de  uno ,  ó  por 
su  mano.  Rem  alicui  curse  esse. 

CORRER  AL  DERRERA  d'  ALGÚ.  f.  DüV  trOS  «nO. 

Aliquem  insequi. 

CORRER  AL  DERRERA    d'  ALGÚ.    f.  per    ferli    al- 

gun  dany.  Correr  á  alguno.  Persequi,  ¡nsec- 
tare  ,  urgere. 

CtíRRKR  ALGUNA  COSA  PER  COATI'TE    d'    ALCÓ.    f. 

Correr  por  cuenta  de  uno  alguna  cosa.  Ne- 
gotii  curam  alicui  esse  concreditam  ,  negotii 
curam  aliquem  in  se  suscepisse. 


COR 

CORRER  AYRE.  f.  Corrcr  viento.  Ventum  per- 
flare. 

CORRER  BE  Ó  NO  CORRER  BE  AB  ALGÚ.  f.  Cor- 
rer ó  no  correr  ;  llevarse  bien  ó  mal  con  al- 
guno. Amicé  ,  coiicorditer  cum   aliquo  con- 


cóRRER  CAÑAS,   f.  Corrcr  cañas.  Cannis 


pug- 


nare. 


CORRER  DE    BONA    CONFORMITAT.     f.    V.     Correr 

be. 
CORRER  ÉL  DESPATX,  íls  negocis  ,  &c.  f.  te- 
ñir sou   curs.  Correr   el  despachadlos  nego- 
cios. Acta  ,  negütia  expedir!. 

ctíRRER    EL     TEK1'.HNI,EL    PLASSO  ,    &C.    Prícfi- 

nitum  tempus  verti ,  volvi. 

CORRER  ÉL  TtíiMi's.  f.  anar  passand.  Correr  el 
tiempo.  Tempus  praeterire  ,  labi. 

CORRER  ÉL  VERS.  f.  Ser  flúido.  Correr  el  verso. 
Apté  fluere  carmen. 

CORRER  ÉLS  MARs.  f.  navegar.  Correr  los  ma- 
res. Navigare. 

CORRER  FEYNA,  CORRER  l'  oficl  f.  haberhi 
que  treballar.  Correr  el  oficio.  Operam  opifi- 
cibus  adesse. 

CORRER  l'  any.  f.  anar  passand.  Correr  el  año. 
Annum  labi,  volvi. 

CORRER  l'  any  ó  TAL  ANY.  f.  ab  que  s'  expre- 
sa 1'  any  en  él  discurs  del  qual  succehí  ó 
s'  feu  alguna  cosa.  Correr  el  año.  Fluere, 
decurrere  annum. 

CORRER  LA  COMPARACIÓ  ,   LA    PARITAT.    f.     Cor- 

rer  la  comparación ,  la  paridad.  Compara- 
tionem  apcam  convenientem  esse. 

CORRER  LA  MATÉXA  SORT  AB  ALTRES.  f.  parti- 
cipar d'  uns  matéxos  béns  ó  mals.  Correr  la 
misma  suerte  ó  fortuna  con  otros.  Eandem 
fortunaní  subiré. 

CORRER  LA  MONEDA,  f.  haberhi  abundancia  de 
de  diner.  Correr  la  moneda.  Affluere,  abun- 
dare pecuniam. 

CORRER  LA  MONEDA,  f.  passar  séns  dificultat  en 
él  comers.  Correr  la  moneda.  Monetara 
apud  negotiatores  in  usu  esse. 

CORRER  LA  POSTA,  f.  V.  PoSta. 

CORRER  LA   RATA  PE  'l  VÉNTRE.  f.  V.  Rata. 

CORRER  LA  TINTA,  f.  Corrcr  la  tinta.  Atramen- 

tum  apté  fluere. 
CORRER  LA  vEu.  f.   divulgarse  alguna  noticia. 

Correr  la  voz.,  correr  fama.  Rumorem   in- 

crebrescere. 
CORRER  PERiLL.  f.  CorrBT  tlesgo  apeligro.  Ver- 
sari,  in  discrimine. 
CORRER  SORTIJA,  f.  CorveT  soTtlja.  Citató  equó 

decurrendo  hastam  péndulo  annulo   immit- 

tere. 
CORRER   TAL  (5  TAL  vént.  f.  Corrcr  tal  ó  tal 

viento.    Hunc   vel    ilium    ventum    spirare , 

fiare. 
DEXAR   CORRER  ALGUNA   COSA.  f.  mct.  permé- 

trerla  ,  dissimularla.  Dexar  correr  algún» 

so- 


COR 

cosa.  Dissimulare,  nihil  curare. 
DEXAR  CORRER  LA  pliSma.   f.  Dexar  correr  la 

pluma.  Longiús  scriptionem  protrahere. 
FÉR  CORRER,  f.  robar.   Correr ,  limpiar.  Surri- 

pere,  arripere. 

FÉR  cdRRER  :  i'ER  CORRER  LA   VEU.  f.    díVuIgar. 

Echar ,  soltar  la  voz.  Vulgars. 
FÉR  CORRER  LA  CORTINA,  f.  tirarla.   V.  Corti- 
na. 

FÉR  CORRER   UN  CABALL  ,    UNA  EUGA  &C.  SPand 

montat  en  élls.   f.   Correr   un   caballo.,   una 

yegua.  £íc.  Equum  concitare  ,  stimulare. 
A  CORRA  cuYTA.  m.  adv.  A  mata  caballo.  Cele- 

ritcr  nimis. 
Á  MES  CORRER.   Hi.  adv.  A  mas  andar,  á  mas 

correr.  Ceieriter ,  velocissimé. 
Á  TOT  CORRER,   m.  adv.  A  todo  correr.  Velo- 

cissimo  cursu. 

DÉXA  'l  CORRER  Qu'  ELL  s'   ATURARÁ.  loC.  fam. 

Dexarlo  correr  que  ello  parará.  Sine  agat, 

tándem  cessaturus. 
CORRERÍA,  s.  f.  Correría.  Excursio. 
CORRESPONDENCIA,   s.  f.  relació  d'  una 

cosa  ab   altra.   Correspondencia ,  carrespon- 

sion.  Convenientia,  congruitas. 
CORRESPONDENCIA ,  retribució  del  benefici  re- 

but.  Correspondencia.  Retributio  obsequii, 

benefacti. 
CORRESPONDENCIA ,  comunicació  per  escrits  ó 

de    parauia.   Correspondencia.   Consuetudo, 

communicatio. 
CORRESPONDENCIA ,  la   quc   teñen   entré  sí  'Is 

negociants.     Correspondencia.     Mercatorum 

mutuum  comniercium. 
CORRESPONDENCIA  en  la  Arquif.  proporció.  Cor' 

respondencia.  Synimeiria ,  convenientia. 
coRRESpoNDfcNCiA ,  1'  obertura  per  la  qual  t¿ 

exida  1'  ayre    qu'  entra    á   algún  paratge. 

Correspondencia.  Patens  aeri  exitus. 
CORRESPÓNDRER.  v.  n.  al  favor ,  ó  be- 

neíici  rebut.  Corresponder.  Corresponderé. 
CORRESPÓNDRER,  tocar  Ó  pertányer.  Correspon' 

der.  Pertinere  ,  spectare. 

CORRESPÓNDRER    UNA    COSA    Á    ALTRA.      f.    teñir 

proporció ,  conformitat  entre  sí.  Correspon- 
der una  cosa  con  otra.  Responderé ,  con- 
gruere. 

CORRESPÓNDRERSE.  v.  r.  comunicarse 
per  escrits  las  dependencias  y  noticias.  Cor- 
responderse. Mutua  cum  aliquo  litterarum 
missione  communicare. 

CORRESPÓNDRERSE,  aténdrerse ,  amarse  recipro- 
cament.  Corresponderse.  Mutuo  se  dilige- 
re. 

CORRESPONÉNT.  adj.  proporcionat,  con- 
forme. Correspondiente.  Respondens. 

CORRESPONÉNT.  s.  m.  qui  té  tráctes  ó  corres- 
pondencia ab  altre.  Correspondiente.  Socius, 
consors. 

CORRESPONSAL,  s.  m.  Corresponsal  Am¡- 


COR  ,9x 

cus  litterarum  vicissitudine  iunotus. 
CORRETJA.  s.  f.  Correa.  Corrigia. 
coRRETjA ,  la   de  que  pénja   P  esfréb.  Ación. 

Lorum  ephippiorum  srapiam  sustinens. 
TEÑIR  CORRETJA.  f.  sufrir  las   bullas,  ó  burlas 

séns   enfadarse.    Tener    correa.    Faceciarum 

aculeuní  sustinere ,  ferré. 
CORRETJAM.    s.    m.    Correage.   Loramen- 

tum. 
CORRETJÉR.  s.  m.  V.  Cintér. 
CORRETJETA.  s.  f.  Corregüela.  Levius  co- 

rium. 
CORRETGIR,  v,  a.  esmenar  T  errat.   Corre" 

gir.  Corrigere,  emendare. 
CORRETGIR  ,   advertir  ,    repéndrer.    Corregir, 

Monere ,  repr.^hendere. 
CORRETGIR.  met.  disminuir,  temperar,  mode- 
rar  la   activitat    d'  alguna  cosa.    Corregir, 

Temperare,  mitigare,  lenire. 
CORRETJ.  s.  m.  de  la  sabata.  Majuela.   Cal- 

cei  corrigia,  lígula. 
CORREU.  s.   m.   qui  porta    hs  cartas  d'  un 

lloc  á  altre.  Cuneo.  Cursor,  tabellarius, 
CORREU,  la  casa   en    que  s'  reben  y  donan  la* 

cartas.  Correo.  Domus  publica  litteris  exci- 

piendis  &  tradendis. 
FORAT  DEL  CORREU  Buzon.  lacicndis  litteris  fo- 
ramen. 
CORRIBLE.  adj.  ant.  V.  Corrént. 
CORRIMENT.  s.  m.  d'  humor.  Corrimiento, 

Fiuxio. 
CORRIMENT.  aot.  T  acció  de  correr.  Carrera^ 

corrida.  Cursus. 
CORRIOL.  s.  m.  aucéll.  Andarríos.  Avis  sic 

dicta. 
CORRIÓLA,  s.  f.  Garrucha  .1  polea.,  carrillo, 

Trochlea. 
CORDA  DE  CORRIÓLA  ,  tcrnal ,  Ó  altra  ma'quina 

de    que    usan    los    meitres   de    casas.   Tiro. 

Troclileae  funis. 
CORRO,  s.  m.  cilindro  per  fér  co'rrer  cosas  de 

pes.  Rodillo.  Cylindrus. 
CORRO  ,    coxí  rodó  que   té   de  T  una  part  á 

r  altra  del  capsal  del  Hit.  Larguero ,   trave- 
sero.  Teres  ac  productum  ad  utramque  lecti 

spondam  pulvinar. 
PUJAR  Á   CORRO,   f.   met.  enfadarse.  Atufarse, 

subírsele  á  alguno  el  humo ,  la  mostaza  á  las 

narices.  Irasci. 
CORROBORACÍÓ.  s.  f.  Corroboración.  Robur, 

coufirmaüo. 
CORROBORANT.  p.  a.   Corroborante.   Cor- 

roborans. 
CORROBORANT.  s.  m.  lo  que  té  virtut  per  corro- 
borar. Corrobarante.  Corroborans. 
CORROBORAR,  v,  a.  donar  nou  vigor,  major 

forsa.  Corroborar.  Corroborare. 
CORROBORAR,  met.  dar  nova  forsa  á  algún  ar- 

gument ,  opinió ,  &c.  Corroborar,  Robur, 

vini  addere. 

fír 


193  COR 

CORROBORAT,  DA.  p.  p.  Corroborada. 
C0K.R-OÍR.  V.  a.  Corroer.  Rodere,  corrode- 

re. 
CORROMPEDOR,  RA.  s.  m.  y  f.  Corrompe- 
dor. Corruptor,  corruptrix. 
CORROMPIMENT.   s.    m.    ant.   Corrompí- 

mierJo.  Corruptio. 
CORRÓMPRER.  V.  a.  alterar  ó  mudar    la 
forma  d"  alguna  cosa.  Corromper.  Corrum- 
pere. 
CORRÓMPRER,  ensobornar.  Corromper.  Aliquem 

pecunia  corrumpere. 
CORRÓMPRER,  estuprar.  Corromper.  Corrumpe- 
re, vitiare,  depravare. 
CORRÓMPRER.  met.  fér  tornar  vicios   á  algú. 

Corromper.  Corrumpere  ,  inficere  ,  vitiare. 
CORRÓMPRERSE.  v.  r.  Corromperse.  Cor- 

rumpi ,  putrescere. 
CORROMPUDAMENT.  adv.  m.  ant.  Cor- 

rompidamente.  Corrupte. 
CORROMPUT,  DA.  p.  p.  Corrompido. 
CORROSAR.  V.  a.  ant.  Airarse. 
CORROSÍÓ.  s.  f.  Corrosión.  Corrosio. 
CüRROSIU,  VA.  adj.  Corrosivo.,  corroyente. 

Exedens ,  corrodens. 
CORROSOS ,  SA.  adj.  V.  Irat. 
CORRUPCIÓ.  s.  f.   1'  acció  ú  afecte  de  cor- 
rómprcrse  alguna  cosa.  Corrupción.  Corrup- 
tio ,  infectio ,  contaminario. 
CORRUPCIÓ  ,  alteració  ,  ó  vici  en  algún  lübre, 
ó  escrit.   Corrupción.  Corruptio  ,   deprava- 
tio. 
CORRUPCIÓ ,  corruptela.  V.  Corruptela. 
CORRUPTELA,  diarrea.  Corruptela.  Pluxus 

ventris ,  diarrhsea. 
CORRUPTELA,  for.  mal  costum  ,  abus  introduit 
contra  la  liéy  ó  dret.  Corruptela.  Corrupte- 
la ,  abusio. 
CORRUPTÍBILITAT.  s.  í.  Corruptibilidad. 

Corruptibiütas. 
CORRUPTIBLE,  adj.  Corruptible.  Cornipti- 

bilis. 
CÜRRUPTÍSSIM,  MA.  adj.  sup.  Corruptísi- 
mo. Valde  corruptus. 
CORRUPTOR,  s.  m.  Corruptor.  Corruptor. 
CORS,  SA.  adj.  ant.  natural  de  Córsega.  Corso. 

Corsinus. 
coRS.  s.  m.  ant.  V.  Cos. 
CORSA,  s.  f.  ant.  V.  Escorsa. 
CORSER,  CORSIER.  s.  m.  ant.  cert  cabal!. 

Corcel.  Equus  cursorius. 
COR  SI  A ,  CURSIA.  s.  f.  ant.  V.  Cussia. 
CORT.  s.  f.  la  població  en  que  residex  él  Se- 
bera. Corte.  Aula. 
cÓRT,  él  conjunt  d' individuos   que  forman  la 

del  Rey.  Corte.  Cohors  regia. 
CORT  ,  corral.  V.  Corral. 
CORT,  TA.  adj.  ant.  V.  Curt. 

CORT    DELS    SOEIRANS    ,      DELS     SUPERNALS.    ant. 

Corte  ctlestiah  Cxlestis  curia. 


COR 

CORTS,  junta  ó  congrés  axi  dit,  convocat  per 
él  Rey.  Cortes.  Regia  comitia 

FÍiR  LA  CORT.  f.  obsequiar  á  algú.  Hacer  la 
corte.  Obsequi. 

CORTARSE.  V.  r.  turbarse  per  vero-onya, 
respecte,  &c.  Acortarse^  cortarse.  Ha;re- 
re  animo. 

CORTAT,  DA.  p.  p.  Acortado.,  ocrtado. 

CORTAYAR.  v.  a.  ant.  V.  Cortejar. 

CORTEJADOR,  s.  m.  Cortejador ,  cortejante. 
Obsequens. 

CORTEJAR.  V.  a.  Cortejar.  Obsequi ,  comi- 
tari. 

CORTE JAT,  DA.  p.  p.  Cortejado. 

CORTEL.  s.  m.  ant.  V.  Quaitel. 

CORTER.  s.  m.  ant.  V.  Quart,  quarto ,  en  lo 
signiíicat  de  quarta  part. 

CORTESAMEiNT.  adv.  mod.  Cortesmente. 
Urbané. 

CORTETG.  s.  m.  acompanyamént  obsequios. 
Cortejo.  Obsequium  ,  comitatus. 

CORTETG  ,  festctg.  Corlej'o.  Obsequium  faeminse 
praeititum. 

CORTETG,  la  persona  que  corteja  y  es  corteja- 
da. Cortejo.  Amasius. 

CORTES,  adj.  Cortés  ,  cortesano.  Urbanus, 
comis. 

CORTESA  ,  NA.  adj.  Cortesano.  Aulicus. 

CORTESANAMSNT.  adv.  m.  Cortesana- 
mente. Urbané ,  comiter. 

CORTESÍA,  s.  f.  demostració  per  medí  d'  al- 
guna acció  corporal  de  1'  atenció  que  s'  té  á 
altre.  Cortesía.  Urbanitas ,  comitas. 

CORTESÍA,  civiütat,  urbanitBt.  Cortesía^  corte- 
sania.  Urbanitas. 

CORTINA,  s.  f.  Cortina.  Siparium,  velum 
ductile. 

CORTINA ,  de  muralla.  Cortina.  Muri  frons. 

TIRAR  LA  CORTINA,  f.  per  descubrir  lo  qu'  ella 
ocultaba.  Correr  la  cortina.  Velum  expan- 
sum  contrahcre. 

TIRAR  LA  CORTINA,  f.  per  cubrír  ab  ella  algu- 
na cosa.  Echar  la  cortina.  Velo,  velamine 
tegere. 

CORTINATGB.  s.  m.  conjunt  de  cortinas 
per  alguna  pessa.  Cortinaje.  Velorum  ducti- 
lium  series. 

CORTÓ,  s.  m.  ant.  V.  Crostó. 

COS.  s.  m.  la  cassa  que  s'  dona  ais  piratas  y 
embarcacions  enemigas.  Corso.  Hostiiium 
navium  insectario. 

eos ,  tota   substancia   material.    Cuerpo.    Cor- 
pus, 
eos ,  en    1'   home    y    demes  animáis.   Cuerpo. 

Corpus, 
eos ,  cada'ver.  Cuerpo.  Cadáver, 
eos,  comunitat.  Cuerpo.  Ccrpus ,  collegium. 
COS.  Geom.  lo  que  té  las  tres  dimeiisions  d' am- 
pie ,  llarg  y  profundo.  Cuerpo.  Corpus, 
eos ,  en  la  arquitectura.  Cuerpo.  Corpus. 

CCS, 


eos 

eos ,   espessor  en  los  üquids.   Cuei'po.  Spissi- 

tildo. 
eos,  en  la  roba.  Cuerpo.  Panni  crassituio. 
eos,  en  lüs  Iliures ,  lo  qii?  no  es  en  ¿lis   pr;ll- 

minars  ni  índice.  Cuerpo.  í.ibri  m'iteries. 

eos  DE  LAS   LLEYS  CIVILS    Ó  CANÓNÍCAá  ,     i.l     col- 

lecció  d'  ellas.  Cuerpo  de  las   leyes  civiles   ó 

canónicas.    Corpas   juris    civiüs    aut    cnno- 

nici. 
eos  DEL  DELiCTE.  foF.  Cucrpo  de   delito  ,  á  dd 

delito.  Patrati  sceleris  ?ij:-a,  ri«tfe. 
eos  d'  iglesia.  Cuerpo  de  Iglesia.  Templi   am- 

plitudo. 
ANAR  EN  eos.  f.  V.  Anar. 
DONAR  COS.  f.  V.  Donar  punf. 
EN  eos  DE  CAMISA. f.  En  citerpo  de  camisa. Cum 

subueulá  tantüm  corpori  aptatá. 
FUGiR  ÉL  COS.  f.  Echar  el  cuerpo  fuera.    Refa- 

gere  ,  detrectare  ,  recusare. 
PENDRER   COS.  ff.  Tomur  cuerpo.  Augeri ,  ac- 

crescere. 
poRTARSEN  EN  cos  Y  EN  ÁNIMA. f.met.V.Aníma. 
POSAR  LA  POR  AL  COS.  f.  fsm.  Meter  las  cabras 

en  el  corral.  Metum  iniicere,  incutere. 

QUEDARSE  ALGUNA  COSA  EN  EL  COS  ,  Ó  EN  LA 

PANXA.  f.  met.  Quedarse  con  alguna  cosa  en 

el  cuerpo.  Rem  silentio  premere. 
TRÁURER  l'  ASE  DEL  COS.  f.  fam.  V.  Asa. 
X  eos  DEScuBERT.  Hi.  adv.  A  cuerpo  descubierto. 

Absque  tegumento;  sine  tegniine. 
EN  COS.  m.  adv.  En  cuerpo.,  en  comunidad.  So- 

cletas  unita  ,  corpus  unitum. 
EN  cos  Y  EN  ÁNIMA.  Hi.  adv.  mct.  y   fam.  En 

cuerpo  .1  y  en  alma.  Omnino. 
COSA.  s.  f.  lo  que  te  entitat.  Cosa.  Res. 
COSA.  ant.  V.  Causa. 
COSA  DE.  m.  adv.  cerca  de  ,  y  axí  s'  din  :  cosa 

d'  iHi  quaft ,  d'  una  cana.  Cosa  de ,  obra  de. 

Circlter. 

COSA  DE   RÍURER  ,  Ó    COSA  QUE  FA  Rl'uRER.    Cosa 

de  risji  Ridiculum  sané. 

COSA   DE  VSURER  ,     Ó  DIGNA  DE  SER  VISTA.    CoSa 

de  ver.  Res  visu  digna. 

COSA  DURA.  met.  Cosa  dura.  Res  dura  ,  non  fe- 
renda. 

COSA  RARA.  expr.  per  denotar  1'  admirado,  es- 
tranyesa,  ó  novedat  que  causa  alguna  cosa. 
Cosa  rara.  Res  mira  ,  mirabilis. 

COSAS  MovENTS.  ant.  béns  mobles.  Bienes  mué' 
bles.  Bona  mobilia. 

COSAS  sEENTs.  ant.  béns  immobles.  Bienes  raí- 
ces. Bona  immobilia. 

NO  ES  COSA.  f.  ab  que  s'  expr^ssa  s^r  alguna  co- 
sa de  poc  valor.  No  es  cosa,  Nullius  pretii, 
vel  momenti  res  est. 

NO  TOCAR   UNA  COSA  Á   DALT   NI   Á  BAX.  f.   V.  No 

haberni  per  dents  ensebar. 

PARLAND  d'  altra  COSA.  f.  fam.  usada  al  voler 
mudar  de  conversa.  D-xando  una  cosa  por 
otra.  Ad  aliud  secmonem  convertendo» 

Tom.  L 


COS 


193 


PASSAR   EN  COSA  JUDICADA  ,   Ó  EN  JUDICAT  ,    tí  EN 

autoritat  de   cosa  JUDICADA.  f.  for.  Pasar 
en  cosa  juzgada  ;  pasar  en  autoridad  de  cosa 
juzgada.  lam  latum  de  re   aliquá   esse  judi- 
cium  :  pro  judicato  haberi. 
VAjA  UNA  cosa  PER  ALTRA.  ¡oc.  fam.  V.  Ansr. 

BÍüLLA   ó  ERAVA  cosa,  QUINA  COSA,  QUINA   GRAN 

cosa.  expr.  iron.  de  despreci.  Gran  cosa., 
gran  cosa  por  cierto.  Beliüm,  magniím  qui- 
dein. 

bona  cosa.  expr.  irónica  que  s'  usa  quand  á 
algú  li  diuen  alguna  cosa  que  li  desagrada, 
ó  110  li  acomoda.  Donosa  cosa.  Bellé  quidem 
ac  lepidé. 

ES  cosa  bona.  loe.  iron.  ab  que  s'  exor^S'^a 
r  irregularitat  d'  algún  fét.  Donosa  cosa  es. 
Bellum  sané. 

es  cosa  llarga.  loe.  fam.  ab  que  s'  denota  la 
prolixitat  d'  algún  assumpío.  Es  cuento  lar- 
go. Res  est  non  nisi  pos:  multum  tempus 
difiiciljterque  expedienda. 

FORTA  cosa  ,  cosa  forta.  Fuerte  cosa ,  recia 
cosa.  Res  dura,  intolerabiiis. 

GRAN  cosa.  expr.  fam.  moit ;  y  axí  s""  dru  no 
ha  plogut  GRAN  COSA.  Mucho.  Piurimüm. 

NO  ES  COSA.  loe.  ab  que  s'  significa  qu'  alguna 
cosa  val  poc.  A^o  es  cosa.  Pariun  valet ,  non 
magna  res  est. 

NO   ES  COSA  DE  CÜYDADO,  ÉL  CERVELL  SE  LI  VEU. 

loe.  V.  Cervéll. 
PER  UNA  COSA  DE    NO  RES.  loc.   fam.  ab   que 

s'  expréssa  'i  poc  motiu  ó  rshó  ab  que   algú 

s'  enfada.  Por  quitante  allá  essas  pajas.  Le- 

vissima  ex  causa. 
QUE  COSA?  m.  adv.  que   diu  ?  que  hi   ha?  que 

vol  ?  qu'  es  ?  &c.   Que  cosa  ?  Quid  hoc  est  ? 

Quid  hic  alfert  novi  ? 
UNA  COSA  DE  NO  UEs.  loc.  Una   co?a  de  poqiiis- 

sima  substancia  ó  entitat.  Una  nadería.  Nil 

omnino. 
COSCOLL.  s.  m.  especie   d'  alsina.   Coscoja. 

Illex ,  cuscuÜum. 
COSCÜNAL.   s.  m.  ant.   lloc  plantat  de  cbs- 

coils.  Coscojal.,  coscojar.  íllicetum. 
COSERÁ,  s.  f.  ant.  V.  Mátalas. 
COSETA.  8.  f,  dim.  Cosilla.  Res  mínima. 
cosETA.él  subjécte  de]ic2t.Tíg//íí  J«t^yfí. Debilis. 
COSÍ,  NA.  s.  m.  y  f.  V.  Cusí. 
COSÍA,  s.  f.   ant.   el   pas,ócamíque  vade 

popa  á  proa  en  las  galeras.  Cruxía.  Fori. 
COSIDORA.  s.  f.  V.  Cusidora. 
COSIDURA,  s.  f.  V.  Cusidura. 
COSÍR.  v.  a.  V.  Cusir. 
C0S3I0GRAFÍA.  s.   f.  Cosmografía.  Cosmo- 

¿raphia. 
COSMÓGRAFO,  s.   m.  Cosmógrafo.    Cosmo- 

graphus. 
COSSA.  8.  f.  la  que  tiran  las  bestias.  Coz.  Cal- 

citratus ,  cakis  ictus. 
cossA ,  él   cop  que  dona  algú  ab   él   peu  nio- 
Ccc  veod- 


194  ^^S 

v€ndk)  violéntment  endetras.  Coz.  Calcis 
ictus. 

cbsSA,  la  que  donan  las  armas  de  fog.  Coz, 
eulatazo,  Scloppeti  explosionis  vi  retroces- 
sus. 

DONAR  cóssA.  f.  las  ariTias  de  fog.  Dar  coz. 
Scloppelum  expiosionis  vi  retro  agi. 

PAGAR  AB  UNA  cóssA.  f.  Hiet.  séf  dcsEgrait.  Dar 
una  coz.  Benefacta  ingratitudine  ,  ingrato 
animo  repencíere  ,  pensare. 

PEGAR  cossAS.  f.  V.  Tirar  cossas. 

TIRAR  COSSAS.  f.  Tirar  co:es ,  acocear.  Calci- 
trare ,  calce  percutere,  larire. 

TIRAR  COSSAS.  f.  met.  resistirse  ó  no  voler  con- 
venir á  alguna  cosa.  Cocear.  Calcitrare,  res- 
puere  ,  renuere. 

X    LA     MOSSA    DE     LA     RÓSSA    TÍRALI    CÓSSA.     Cert 

jog.  Coz  que  le  dio  Periquillo  al  jarro.  Pue- 
rorum  ludus. 
anbial  qük  sol  tirar  cóssas.  Coceador.  Calci- 
trosus. 

FÉU  PLERS   X  BESTIAS,  VOS  TIRARAN  CÓíSAS.    ref. 

V,  Bestia. 
CÓSSARI.  s.  m.  él  que  mana  en  la  erabarca- 

ció  armada  en  eos.  Corsario.  Pyrata. 
CÓSSARI.  buc   armat  en  eos.  Corsario ,  cosario. 

Pyratica  navis. 
COSSEGÁS.  s.   m.  aum.  Corpanchón.  Valde 

obesum  corpus. 
CÓSSEJAR.  V.  a.  pegar  cóssas.  Cocear ,  aco- 
cear. Calcitrare  ,  calce  petere  ,  tundere. 
CÓSSEJAR.  V.  a.  ant.  anar  en  cós.  Corsear.  Py- 

raticam  faceré. 
CÓSSEJAT,  DA.  p.  p.  Coceado.,  acoceado. 
COSSÉT.  s.  m.  dim.  eos  pcdt.  Corpezuelo.,  cor- 

pecito ,  corpino.  Corpusculum. 
cosssT  ,  especie  de   gipó.  Corpezuelo  ,   corpino. 

Thorax. 
COSSOLÉT.  s.  m.  armadura  antigua.  Coselete. 

ArmatuuE  geaus, 
COST.  s.  m.  Cüsíe,  costa.,  costo.  Sumptus,im- 

pendium  ,  impecsa. 
X  -COST  Y  COSÍAS,  ni.  adv.  A  coste.,  o  á  costo  y 

costas.  NuUo  lucro. 
A  TOT   COST,  Á   TOTA  COSTA,   m.  adv,  A  toda 

costa.  Magna  impensá,  magno  sumptu. 
COSTA,  s.  f.  terreno  péndent.  Cuesta.  Declivia 

montis. 
COSTA.  V.  Cost. 
COSTA,  ant.  V.  Costélla. 
COSTA  ,  de  mar.  Costa.  Ora  marítima. 
Á  COSTA  DE.  m.  adv.  á  forsa  de  trabal!  ,  fatiga, 

suor ,  &c.  y  axí  s'   diu  :  A   costa   de  regar, 

de   cavar,  &c.  A  Cosía   de.  Labore,  opera. 
COSTAR.  V.  n.   valer,  ser  de  cost.  Costar. 

Conitare. 
COSTAR,  causar,  portar  en  sí  algún  cuydado, 

traball ,  diligencia ,   &c.  Costar.  Rem   esse 

operosam  ;  importare  operam  ,  sollicitudi- 

nem,  écc. 


eos 

COSTAR  CAR.  f.  met.  y  fam.  V.  Car. 

COSTAR   UNA  COSA    EL     DOBLE     Ó    MÓLT     iVlES  DEL 

QUE   VAL.   f.  tam.  Costar  la  torta  un  pan. 
Pluris  quám  valeat  aliquid  emi. 
sÉNS  Á  coM  VA,  NI  Á  coM  COSTA,  loc.  fam. 4  se- 
ccts  y  sin  llover.  Hospite  insalutato. 

Tf)T   LO  BO  COSTA,  rcf.  \  .   Bo. 

COSTAT.  s.  m.  part  del  eos  huma.  Lado.,  cos- 
tado. Latus. 

COSTAT ,  la  persona  que  asistex  ó  acompanya  á 
altra.  Lado.  Comes  ,  amicus  á  latere. 

COSTAT,  en  la  Geom.  Lado.  Latus. 

COSTAT.  met.  la  part  dreta,  ó  esquerra  d'  una 
cosa.  Lado.  Latus. 

ANAR  COSTAT  PER  COSTAT.  f.   V.  Anar. 

ANAR  DE  COSTAT.  f.  decantarse,  inclinarse  á  un 
costat  lo  que  s'  mou ,  ó  s'  porta.  Ladearse. 
In  latus  verteré. 

GIRAR  DE  COSTAT.  f.  decantar.  Ladear.  In  latus 
verteré. 

MAL  DE  COSTAT.  Dolor  de  costado.  Pleuritis. 

MIRAR  DE  COSTAT.  f.  Mirar  de  lado ,  ó  de  me- 
dio lado.  Obiiquis  oculis  intueri. 

TIRAR  CADAHÚ  PER  SON  COSTAT.  f.  fam.  anár' 
sen  cadahú  per  diférent  part.  Echar  cada 
uno  por  su  parte  ,  por  su  lado.  Unumquem- 
que  alió  arripere  viam. 

TIRAR    PER    ALTRE    COSTAT  ,    CADAHÓ     PER    SO.V 

COSTAT ,  &c.  f.  met.  ab  que  s'  expressa  i'  es- 
pecial modo  d'  obrar.  Echar  por  otro  lado., 
coda  uno  por  su  lado.  &c.  Hanc ,  aliam  se- 
qui  viam  ,  tenere  rationem. 

AL  COSTAT.  m.  adv.  mólt  prop.  Al  lado.  Ad 
latus. 

AL  COSTAT ;  COSTAT  PER  COSTAT.  m.  adv.  ab 
que  s'  explica  qu'  algú  habita  en  la  casa  im- 
mediata á  la  en  qu'  habita  altre.  Pared  en 
medio.  Ad  latus. 

COSTATS.  p.  Geom.  las  lineas,  ó  plans  que 
clouen  qiialsevol  figura  plana  ó  sólida.  La- 
dos. Latera. 

COSTATS.  en  él  tria'ngul.  Lados.  Crura. 

COSTBJAR.  V.  a.  fér  ó  pagar  él  gasto.  Costear. 
Sumptum  faceré. 

cosTEjAR.  V.  n.  navegar  prop  de  la  costa.  Cos- 
tear. Oram  legere. 

COSTEJAT,    DA.  p.  p.  Costeado. 

COSTÉLLA.  s.  f.  Costilla.  Costa. 

ANAR  DE  cosTELLAs.  f.  V.  Anar. 

ANAR  DE  costí;llas.  f.  mct.  no  exir  bé  algú  de 
lo  qu'  ha  empres  sobre  sai  farsas.  Ir  de  cos- 
tillas. Maiori  viribus  suscepto  oneri  suícum- 
bere. 

JOG  DE  COSTELLAS.  CostUlage  ,  costillaf.  Cosia- 
rum  series. 

COSTÉLLETA.  s.  f.  dim.  Costillita^  coitillicü. 
Costula. 

COSTÉR.  adj.  paper.  Costero.  Deterioris  con- 
ditionis  papyrus. 

cosTER.  s.  m.  post  axí  dita  de  las  que  s'  serran 

d^  una 


eos 

d'  una  biga.  Costera  ,  ripia.  Tabula  lateralis 
residua. 
COSTERA,  s.  f.  ant.  Costa  de  mar.  Ora  marí- 
tima. 
COSTERA,  s.  f.  ant.  nafra  en  las  bestias.  V.  Na- 
fra. 
MA   COSTERA,   en   la  rayma   de   paper.   Mano 
costera.  Struis   papyraceíe    scapi    collatera- 
lis. 
COSTEREJAR.  V.  n.  ant.  V.  Costejar,  en  son 

segon  siíünificat. 
COSTETA.  s.  f.  dim.  Cuestecica,  cuesteciUa, 

cuestecita ,,  cuestezuela.  Cüvulus. 
COSTOS,  SA.  adj.  lo  que  costa  mólt ,  ó  es  de 
gran    preu.    Costoso.    Carus ,  magno    praetio 
habitiis ,  paratus. 
COSTOS ,  treballos  ,   difícil.    Costoso.   Operosos, 

difficilis. 
COSTOSAMENT.  adv.  m.  Costosamente.  Ca- 

ré. 
COSTOSÍSSIM ,  MA.  adj.  sup.   Costos/simo. 
Valdé   carus,  sumptuosus  :  vel  dificillimus; 
nimio  labore  parabllis. 
COSTOSÍSSIMAMENT.  adv.  m.  Costosísima- 

mente.  Valdh  cviré  ,  sumptuosé. 
COSTRENYIMENT.  s.  m.  ant.  V.  Constre- 

nyiment. 
COSTRET ,  TA,  p.  p.  ant.  V.  Constringit. 
COSTÜM.  s.  m.   habit  adquirit  de  fér  alguna 
cosa  per  haberla  féta  jnoltas  vegadas.  Cos* 
tumbre.  Mos. 
cosTUM ,    práctica  mólt  usada  qu'  ha  adquirit 
forsa  de  lléy.  Costumbre.  Consuetudo  In  le- 
gem  veniens. 
COSTUM  ,  lo  que  per  geni  ó  propensid  s'  fa  mbit 

amenut.  Costumbre.  Habitudo,  propensio. 
COSTUM    INMEMORIAL.    Costumbre   inmemorial. 

Consuetudo  inimemorialis. 
COSTUMS.  p.  él  conjunt  de  calitats ,  inclina- 
cions ,    usos    &c.    que    forman    él    carácter 
d'  una    nació.  Costumbres.  Alicuius  populi, 
gentis  éic.  mores. 
COSTUMS ,   las  bonas  ó  malas  accions   moráis  á 
que  cadahú  está  habituat.   Costumbres.  Mo- 
res. 
COSTUMA.  s.  f.  ant.  V.  Costum. 
COSTUMAR.  V.  n.  ant.  V.  Acostumar. 
COSTUMANZA.  s.  f.  ant.  V.  Costum. 
COSTURA,  s.  f.  r  unió  de  dos  péssas  cusidas. 

Costura.  Sutura. 

COSTURA ,  él  paratge  ahont  acuden  las   noyas 

per   ser    instruidas    bax  la  direcció  d'  una 

Mestra  en   las  feynas  propias  de  son  sexo. 

Escuela  ,  amiga.  Pue'ilaruin  schola. 

COSTURA,  cicatris,  ó  señal  que  queda  d'  alguna 

ferida  ó  llaga.  Ci:atrtz.,  costurón.  Cicatrix.  " 

ANAR  A  COSTURA,  f.  Ir  ú  la  labor,  ala  maestra. 

Puerulam  scholam  adire. 
poLL  DE  cosTuiiA.  P'iojo  pcgadizo.  Pediculus 
tenaciter  adhaerens. 


eos  ,95 

Á  Qtn  NO  KSTX  ACOSTUMAT  Á  bragas  las  COSTU- 
RAS i.f  TAN  LLAGAS,  ref.  V.  Acostumar. 

COSTURKR.  s.  m.  ant.  V.  Sastre. 

COSTURERA,  s.  f.  Laborera,  labrandera.  Sar- 
cinatrix. 

BONA  COSTURERA,  adj.  la  dona  que  cus  perfeta- 
mént.  Buena  costurera.  Dextera  sutrix ,  sar- 
cinatrix. 

COT.  s.  m.  V.  Capot. 

COTA.  s.  f.  V.  Quota. 

COTA,  vestit.  Bata.  Syntheíis  ,  vestis  cubicula- 
ris ;  domestica  vestis. 

COTA  DE  MALLA.  Cota ,  loriga.  Lorica  hamis 
conserta. 

vESTiT  AB  COTA  DE  MALLA.  Lorigado.  Loríca- 
tus. 

CÓTADOR,  RA.  s.  m.  J' animal  que  cota. 
Corneador,  acorneador.  Cornupeta. 

COTAMALLER.  s.  m.  ant.  Qui  fa  cotas  de 
malla.  Mallero.  Loricarius. 

COTAR.  V.  a.  acornear ,  cornear.  Cornu  pete- 
re  ,  ferire.  ,íaíxí  .•- 

EN    TÉRRAS     ESTRANYAS     LAS    VACAS    COTAN    ALS 

BOUS.  ref.  V.  Bou. 

COTAT ,  DA.  p.  p.  Acorneado.  jb  oía 

COTEJAR.  V.  a.  Cotejar  ,  colacionar.  Confer-- 
re  ,  comparare. 

COTEJAT  ,  DA.  p.  p.  Cotejado. 

COTETA.  s.  f.  dim.  Batica.  Parva  synthe- 
sís. 

X  CENT  ANYS  COTETA  VERDA.  ref.  V.  Any. 

COTETG.  s.  m.  Cotejo ,  cotejamiento ,  cola- 
ción. Collatio ,  compnratio. 

COTIDIÁ,  NA.  adj.  Cotidi.ino.  Quotidianus. 

COTIDÍANAMENT.  adv.  m.  Cotidianamente, 
Quotidie. 

COTILLA,  s.  f.  Cotilla.  Muliebris  thorax 
balaenatus. 

COTNA.  s.  f.  V.  Cónna, 

COTO.  s.  m.  Algodón.  Gossipium. 

ARBRE  DE  COTO.  Aígodon ,  algodonal.  Xylon. 

COTONS.  p.  del  tinter.  Cendales ,  algodones^ 
gropos.  Tomenta  ,  atramentarii  peniculi. 

COTOLIÜ.  s.  m.  aucéll.  Totovía.  Galerita. 

COTONER.  s.  m.  Algodonero.  Gossipii  merca» 
tor.  :  Knjíij."  -v 

COTONINA.  s.  f.  Cotonía.  Tela  gossipina. 

COTORRA,  s.  f.  aucéll.  Cotorra ,  cotorrera. 
Psittacus  minor. 

COTORRA  ,  dona  molt  parladora.  Cotorra.,  cotor- 
rera. Femina  gárrula. 

COTURNO,  s.  m.  calsat  antic  á  la  heroyca. 
Coturno.  Cothurnus. 

COTXE.  s.  m.  V.  Cotxo. 

CAXA   DE  COTXE.  V.  Csxa. 

COTXEPvA.  s.  f.  la  muliér  del  cotxero.  Coche 
ra.  Rhedarü  uxor. 

COTXERIA.  s.  f.  Cochera.  Rhedaria  celia. 

COTXERO.  s.  m.  Cochero.  Kbedarius,  auri- 
ga. 

COT- 


io6  COT 

COTXET.  8.   ra.    diin.    Cochecillo  ,  eocheciti). 

Rheda  minor,  pnrva. 
COTXÍNÍLLA.  s.  f.  Cochinilla.  Coccum. 
COTXO.  s.  m.  Coche.  Rheda,  essedum. 
coTXo  ,  territ.  V.  Tocino. 
COTXO  DE  CAívif.  Coche  de  camino.   Essedum  ad 

iter  agendiiiT!. 
COTXO  DK  coLLKRAS.   Coche  (Je  colleras.  Rheda 

itineraria  vel  á  miilis  itinerario  instructu  pa- 

ratis  rracta. 

COTXO  Y     COTXADURA    Y    GIBADA    PER    LA     MULA. 

ref.   Conde  y  condadura  y  cebada  pura  la 

muía.  Cnmitis  di^nitas. 
POSAR  COTXO.   Echar  coche.  Rheda  augeri ,  or- 
nar!. 
niESTRE  DE  coTxos.   Maestro  de  coches.  Rheda- 

rum  artifex. 
COURE.  s.  m.  Cobre.  JEs  cyprium. 
ALSAR  EL  COURE.  f.  Mover  el  alambre.  Omnes 

¡n  aliqueni  clamoribus  insurgere,  adiurgatio- 

nibus  invehi. 
C(3URBR.  V.  a.  las  viandas.  Cocer.  Coquere. 
cócRER  ,  las  rajólas  ,  él   vidre  ,  y  cosas   sem- 

blants.  Cocer.  Coquere. 

CdüRER    Él.    MENJAR    ¿L    VENTRELL.     DeSCOCCr. 

Coquere. 
cóuRER.  V.  n.  estarse  coent  alguna  cosa.  Co- 
cer. 

CÓURER  ,  Ó  cduRERSE    'l    MENJAR    EN    ÉL    VEN- 

TRELL.  Cocer  Ó  cocerse  la  comida  en  el  esto' 
mago.  Cibum  digerí,  alimenta  concoqui. 

CÓURER  ,  donar  coissó.  Escocer ,  morder.  Pun- 
gere ,  morderé. 

CÓURER.  met.  donar  pena  ó  sentiment  alguna 
cosa  per  ser  conntraria  al  ínteres ,  conve- 
niencia, &c.  Escocer.  Pungere,  perstrin- 
gere. 

couRER.  s.  m.  Latonero.  Auricalchi  artifex. 

CÓURERSB.  V.  r.  raet.  sentir  un  calor  intens 
en  algún  lloc.  Achicharrarse.  Aduri. 

cóuRERsE  EL  cADARN.  Coíeí*  Ó  coccrse  el  resfria- 
do. Ex  obstructione  frigoris  ad  sanitatem  res- 
tituí. 

CCÍURERSE  ó  MADURARSE  LA  MATERIA  Ó  POSTIiR- 

BJA.  Cocer  ó  cocerse  las  materias  ó  aposte 
mas.  Suppurare ,  in  pus  convertí. 

LO    QUE     NO    S'    COU    PERA   TU  DEXAHO    CREMAR. 

ref.  Lo  que  no  has  de  comer  dexalo  bien  co- 
cer. 
Fercula  mitte  ,  tibí  non  apponenda  ,  peruri. 

COVA.  s.  f.  Cueva.  Caverna  ,  specus. 

COVADOR.  8.  m.  Nidal.  Nidamentum. 

covADoR  ,  el  de  coibms  excavat  ó  format  en  la 
pared.  Hornilla.  Columbarum  nidamentum, 
cavatus  nidus. 

COVE.  s.  f.  Cesto.)  ciiéhano.,  canasta.,  canasto. 
Cista ,  cophinus,  corbis. 

QUl  FA  UN    COVE  FA    UNA  CISTÉLLA.  Tcf.  V.  C¡S- 

tella. 
ricAR  ÉL  CAP  AL  COVE,  f.  lütU  V.  Cap. 


cov 

CÓVEN.  s.  m.  ant.  V.  Cove. 

COVENET.  s.  m.  dim.  Cestico ,  cestiUo  ^  ca- 
nastillo  ,  canastilla.  CistelJa  ,  coi  bula. 

CÜV  AR.  v.  a.  éis  aucells.  Empollar,  incuba- 
re. 

NU  SER     BO  PER     COVAR    NI   PER   PÓNDRER.   Í.    Y. 

Bo. 

COVARÜ,  COVAROT.s.m.  T  ou  que  s'  dexa 
en  el  covador  ó  en  altrs  pr.iatge  ,  perqué  la 
gallina  hi  ponga.  Nidal,  Reqiiietum  ovum 
in  nido;  nianens  in  nidamento  ovum. 

CÜVAT  ,  DA.  p.  p.  Empollado. 

DIE  COVAT.  V.  Die. 

Cü VENIR.  V.  n.  ant.  V.  Convenir,  pactar. 

COVEiNT.  s.  m.  ant.  V.  Cor.vsnt. 

CÜVENTUAL.  adj.  ant.  V.  Convenlua!. 

CUVlNENgA,CUVlNENSA.  s.  f.  ant.  V. 
Conveni. 

COVÍN  EiN^AYAR.  v.  a.  ant.  V.  Concertar, 
pactar. 

COVÍNENT.  adj.  ant.  V.  Convenient ,  cor- 
responent. 

COVINENTMENT.  adv.  mod.  ant.  V.  Con- 
venientment. 

CÜX  ,  XA   adj.  Coxo.  Claudus. 

cox  ,  lo  banc  ,  taula  ,  &c.  que  té  'Is  peus  desi- 
gnáis. Coico.  Vacillans. 

ANAR  Á  PEu  cox.  f.  V.  Anar. 

Á  PEu  cox.  m.  adv.  A  cox  cox,  á  cox  coxita ,  á 
la  pata  coxa.  Altero  sublato  pede. 

PRIMER  ES  ATRAPAT    UN  MENTIDER   Qu'    UN  cbx. 

ref.  V.  Atrapar. 

QUI  VA  AB  UN  cox   AL  CAP  DEL  ANY  ES   TANT  cbx 

coM  ÉLL.  ref.  Quien  con  lobos  anda  á  aullar 
se  enseña  :  La  manzana  podrida  pierde  á  su 
compama  :  Ojos  malos.,  á  quien  los  mira  pe- 
gan su  malatía. 

Exerces  pariter  sociac  commercia  linguae. 
Parvo  cuní  claudo  tempere  claudus  eris. 
Cum  perverso  perverteris. 

COXARÍA.  s.  f.  V.  Cóxera. 

COXEJAR.  V.  n.  Coxear.  Claudicare. 

coxEjAR ,  met.  faltar  á  la  rectitut  en  alguna» 
ocasións.  Coxcar.  Claudicare. 

CONEXER  ó  SABER  DE  QUIN  PÜU  COXEJA.   f.  SilbeT 

de  que  pie  coxea.  Alicuiua  vitium  ,  pravam 

consuetüdinem  cognoscere. 
CÓXÉRA.  s.  f.  Coxera ,  coxes ,  coxedad.  Clau- 

dicatio ,  clauditas. 
CÓXESA.  V.  Coxérs. 
CÓXET ,  TA.  adj.  Coxueln.  Claudus. 
COXI.  s.  ra.  Almohada.  Puivinus. 
coxí,  da    cotxo.    Almohadón.   Puivinus   gran- 

dior. 
coxí,  él  que  s'  posa  sobre  la   sella  per  anar  á 

caball  ab  major  comoditat.  Coxin.  Stragulum, 

pulvillus  ephippiarius. 
coxí,  de  fér  puntas.  Mundillo.  Mundulus. 
coNsuLTARHo  AB  ÉL  cox/.  f.  fam.  V.  Consul- 
tar. 

co- 


cox 

eOXíNÉRA.  s.  f.  Funda  de  almohada.  Pulvi- 

naris  linteum. 
COXINET.  s.   m.  dim.  Almohadilla.  Parvum 

stragulum  ,  pulvillus. 

COXINET     BE     POSAR     AGULLAS.     AceñcO.      Acía- 

rium. 
COXINET  DE  cosiR.  Almohadilla.  Pulvinulus. 
COXINET ,  él  que  s'  posa   sobre  1'  incisió   de  las 

sangrías.   Cabezal.   Plicatus   linteolus    snper 

venae  scissuram  constrictus. 
COXINET ,  el   coxí   petit  que  s'   posa  sobre  'Is 

grans  del  Hit,  per  dormir  ab  major  coraoditat. 

Cabezal ,  acerico.  Parvum  cervical. 
COYLIDOR.  s.  m.  ant.  V.  Cullidor. 
COZÍ,  COZIN.  s.  m.  ant.  V.  Cusí. 


CR. 

CRANC.  s.  m.  péx.  Cangrejo.  Cáncer. 

CKANC.  cert  mal.  Cáncer ,  cancro.  Cáncer ,  car- 
cinoma. 

CRANC,  en  lo  pit  de  las  donas.  Zaratán.  Car- 
cinom.a. 

CRÁNEO,  s.  m.  part  del  cap.  Cráneo.  Cra- 
reus ,  craneum. 

CRAPULAT  ,  DA.  adj.  ant.  Embriagado. 
Crapulatus. 

CRAS ,  SSA.  adj.  espes.  Craso.  Crassus. 

IRROR  CRAS,   IGNORANCIA  CRASSA.    Error  CfflJO, 

ignorancia  crasa.  Error  supinas  ,  ignorantia 

crassa. 
CRASSÍSSIM  ,    MA.   adj.    sup.    Crasisimo. 

Crassissimus. 
CRASSITUT.  s.  f.  Crasitud.  Crassitudo. 
CRASTAT.  s.  m.  ant.  V.  Crestat. 
CREACIO.  s.  f.  Creación.  Creatio. 
CREACió.   met.   nova    erecció  d'   un    empleo, 

cárreg  ,  &c.  Creación.  Creatio. 
CREACIÓ  DE  CENSAL,,  foi.  Consútuc'ton  dc  censo, 

Censús  institutio. 
CREADOR,  s.  m.  ant.  V.  Criador. 
CREADOR,  ant.  V.  Acrehedor. 
CREAR.  V.  a.  ant.  V.  Criar. 
CREAT ,  DA.  p.  p.  ant.  V.  Criat. 
CREATURA.  s.  f.  ant.  V.  Criatura. 
CREBADURA.  s.   f.   ant.   ruptura.  Quebra- 

dura.  Fractio,  diruptio. 
CREDENCIALS.  adj.  p.  V.  Carta  credencial. 
CREDENSA.  s.  f.  Credencia  ,  aparador.  Aba- 
cus. 
CREDENSA.  ant.  V,  Creencia. 
CREDIBILITAT.  s.  f.  Credibilidad.  Veri  si- 

militudo. 
CREDIBLE.  adj.  ant.  V.  Creíble. 
CREDIBLEMEiNT.  adv.  m.  ant.  Creiblemen- 

te.  Credibiliter. 
CREDIT.  s.  m.  deute  qu'  aigú  té  á  son  favor. 

Crédito.  Creditum. 
CREDIT  ,  creencia ,  asaeaso.  Crédito.  Fides. 

Tom.  I. 


CRE 


.^97 


CREDIT ,  abono.  Crédito.  Commendatio ,  cora- 

probatio. 
CREDIT  ,  reputació  ó  fama.  Crédito.   Cominea» 

datio. 
DONAR  CREDIT.  f.  Dar  Crédito.   Credere  ;  fidem 

adhibere. 
CREDO,   s.  m.  símbol  deis   Apdsíols.   Credo. 

Symbolum  fidel  catholicae. 
EN  UN   CREDO,  loc.  fam.  ab   molt  poc  témps. 

En  un  credo.  Brevi  temporis  spatio. 
CREDUL,  LA.  adj.   Crédulo.,  creedor.  Cre- 

dulus. 

CREDULITAT.   s.   f.    Credulidad.   CreduH- 

tas. 
CREEDOR,  CREHEDOR,  RA.  s.  m.  y  í, 

ant.  V.  Acrehedor. 
CREENCIA,  s.  f.  Creencia.  Fides. 
CREENcA,  CREHEN^A.  s.  f.  ant.  Crédito. 

Fides. 
CREENSA.  s.  f.  ant.  V.  Creencia. 
CREENT,  CREHENT.  p.  a.  ant.  V.  Cre- 

yent. 
CREÍBLE,  adj.  Creible.  Credibilis. 
CREIRE.  V.  a.  ant.  V.  Cre'urer. 
CREMA,  s.    f.    r  acció  de   cremar.   Quema, 

Combusrio. 
CREMA ,  incendi   d'   algún   edifici ,   bosc ,  &c. 

Quema.  Conflagratio. 
CREMA,  manjar.  Crema ,  flaon,  Lactis  spuma 

pinguior  ovis,  fariña,  saccharoque  condita. 
CREMA ,  Impr.  éls  dos  punts  que  s'  posan  sobre 

la  ú  en  algunas  veus.  Crema.  Diaeresis  no« 

ta. 
CREMAS,  p.  jog.  V.  Xancras. 
CRENL\DURA.  s.  f.  Quemadura ,  quemazón, 

Ustio. 
CREMAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Crema. 
CREMALLER.  s.  m.  territ.  V.  Graélla. 
CREMALLERS.  p.  territ.  V.  Clama'stecs. 
CREMALLOT.  s.  m.  ant.  V.  Cremelló. 
CREMAR.  V.  a.  abrasar ,  consumir  per  medí 

del  fog.  Quemar.  Urere  ,  comburere. 
CRÉMAR,  escalfar  ab  molta  activitat  com  él  sol 

en  r  estíu.  Quemar.  Adurere. 
CRÉMAR  ,  assecar,  marxitar  com  él  vént ,  la  ge- 

lada  á  las  plantas.  Quemar.  Adurere. 
CRÉMAR.  V.  n.  consumirse  per  micdi  del  fog  al- 
guna cosa.  Arder.  Arderé. 
CRÉMAR  ,  él  llum  ,  la  candela  ,  &c.  Arder.  Ar- 
deré. 
CRÉMAR,   ser  massa  calént  loques'   menja  d 

beu.  Hervir.  Urere. 
CRÉMAR,  ser  una  cosa  molt  calénta,  él  ferro  que 

ha  estat  prop  del  fog.  Quemar. 'Hitoís  caleré. 

XO  HI  HA  MES  CERA  QUE  LA  QüE  CREMA,  f.    met, 

y  fam.  V.  Cera. 

LO  QUE  NO  s'  COU  PER    TU    DEXAHO  CREMAR.  fef. 

V.  Cóurer. 
CREMARSE.  v.  r.  Quemarse.  Arderé. 
CR.ÉMARSS,  met.  cespacientarse  ,  neguitejarse* 
I  Ddd  Qui' 


I 98  CRE 

Quemarse.  Nimia  solHcitudine,  vel  anxietate 
torqueri. 

CRÉMAKSE,  estar  prop  d' acertar  ó  trobar  al- 
guna cosa.  Quemarse.  Feré  attingere. 

CRÉMARSE  LAS  PESTANYAS.  f.  dedicarse  inólt  al 
estudi.  Quemarse  las  cejas.  Prcs  stiidio ,  ve- 
hementi  studio  defatigari ,  accendi. 

CRiíMARSE  LAS  SANGS.  f.  Quemarsi  la  sangre. 
Exardescere. 

VAL  MES  CASARSE  QUE  crémarse.  Tcf.  V.  Ca- 
sarse. 

CREMAT,  DA.  p.  p.  Quemado. 

puDiR  Á  CREMAT.  f.  met.  y  fam.  Oler  á  cha- 
musquina. Sentiré  adustionem. 

1,'  HOME  BESA  MANS    QUE  VOLDRIA   VÍURER  CRE- 

MADAS.  ref.  V.  Ma. 
CREMELL,  CREMELLÓ.  s.  m.  él  del  llum 
.    que  s'  separa  del  ble  quand  es  niolt  cremat. 

Seta  ,  geta  ,  moco.  Pungus. 
CRÉMOR,  s.  m.  ant.  V.  Cremadura. 
CRENUT,  DA.  adj.  ant.  Crinito,  crinado. 

Crinitus. 
CRENXA.  s.  f.  V.  Clenxa. 
CREPÓ.  s.  ni.  ant.  V.  Carpo.      . 
CREPÚSCULO,  s.  m.  Crepúsculo.  Crepuscu- 

lus. 
CRESCUDA.  s.  f.  r  acte  ó  efecte  de  cre'xer. 

Crecimiento ,  aumento.  Augmentum  ,  incre- 

mentum. 

FER  CdESCUDA  ¿LS  PREUS  DE  LAS     COSAS,    f.    To- 

mar  aumento.  Augeri  pretium  rerum. 
CRESCUDAS.   s.  f.  p.  en  la  mitja.  Crecidos. 
Circumvolutionum   augmentum    in    textura 
tibialls. 

TER  CRESCUDAS  EN  LA  MITJA.    V.   Cre'xer. 

CRESOL,  s.  m.  V.  Gresol. 
CRESOL,  ant.  V.  Llum,  llumenéra. 
CRESP.  s.  m.  V.  Caragol  dds  cabells. 
FERROS  DE   CRESP ,   instrument  per  crespar  los 

cabells.  Encrespador.  Instrumentum  crispan- 

dae  comse  ,  caiamistrum. 
CRESPAR.  V.  a.  rutilar  éls  cabells.  Encres- 
par., rizar.  Crispare. 
CRESP AT,  DA.  p.  p.  Crespado.,  encrespado^ 

rizado. 
CRESPELL.  s.  m.  ant.  especie  de  buñol.  La- 

saña  ,  buñuelo.  Laganum. 
CRESPELL.  territ.  V.  Caraméll  de  glas. 
CRESPELLA.  s.  f.  territ.  especie  de  tortéll. 

Rosca.  Circulatum  libum. 
CRESPELLET.  s.  m.  dim.  ant.  V.   Crespéll 

en  son  primer  significar. 
CRESPINELL.  s.  m.  V.  Cever,  consolva  en 

la  segona  accepció. 
CRESSÍÓ.    s.    in.    ant.    hérba.    V.   Morritort 

d'  aygua. 
CRESTA,  s.  f.  Cresta.  Crista. 
CRESTA ,  la  de  pii>nia  d  '1  mónyo  que  teñen  al- 

guris  aucélls.  Moño.  Crista  plumea,  plumeus 

apex. 


CRE 

CRESTA,  de  cabacet,  elm ,  ó  celada.  Crestorté 
Crista ,  galecE  conus. 

CRESTA  DE  GALL  ,  hérba.  Gallocresío.  Gallicris^ 
ta. 

PICARSE  LAS  CRESTAS,  f.  met.  Dorsc  de  las  has* 
tas.  Verbis  contendere,  rixari. 

CRESTALL.  s.  m.  ant.  V.  Cristall. 

CRESTALL,  entre  solc ,  y  sólc.  Caballete^  lobat 
Porca,  scamnum. 

CRESTALLI,  NA.  adj.  ant.  V.  Cristallí. 

CRESTAR  LAS  ARNAS.  f.  Castrar  las  col- 
menas. Favos  castrare. 

CRESTAT.  s.  m.  Macho  cabrio.,  macho ^  cas- 
trón. Hircus. 

CRESTAT ,  él  que  s'  despatxa  en  la  carnicería. 
Macho.  Hircus,  caper. 

CRESTETA.  s.  f.  dim.  Crestica ,  crestilla, 
crestita.  Cristula. 

CRESTlA,  NA.  adj.  ant.  V.  Christiá. 

CRESTUNISME.  s.  m.  ant.  Ckr¡stiañismo. 
Christianismus ,  christianoruní  coetus. 

CRESTIENTATZ.  s.  f.  ant.  V.  Christian- 
dat. 

CRÉTIC.  s.  ni.  peu  de  vers  llatí.  Crético.  Cre- 
ticus. 

CRETLLA.  s.  f.  territ.  V.  Esclétxa. 

CREU.  s.  f.  Cruz.  Crux.  . 

CREU ,  insignia  d'  honor  deis  Ordes  militars. 
Cruz.  Crux  equestris  ordinis  ,  insigne. 

CREU  ,  la  que  preceex  al  Prelat  ,  6  la  que 
va  devant  las  Comunitats  Ecclesia'sticas  tn 
las  professons.  Guión.  Signum  ,  insigne. 

CREU  ,  met.  cárrega  ,  traball.  Cruz.  Crux  ,  mo- 
lestia ,  dolor. 

CREU.  en  él  blasó.  Cruz.  Crux  in  stemmate 
gentilitio. 

CREU  GEOMÉTRICA.  Cruz  geomélrtca.  Crux  geo- 
métrica. 

AXÓ  HO  DEXARÁ  AB  LA  CREU.   f.  V.  Axó. 

FÉR  LA  CREU  Á  ALGO.  f.  fam.  proposar  algii 
evitar  tot  tráete  ó  correspondencia  ab  altre. 
Hacerle  la  cruz  á  alguno.  Familiariter  cum 
aliquo  ampliíis  agere  nolle. 

FERSE  CREus.  f.  fam.  demostrar  T  admiració 
y  estranyesa  que  causa  alguna  cosa.  Hacerse 
sruces.  Máxima  admiratione  affici. 

POSAR  LOS   BRASSOS  EN    CREU.  f.  V.  BpaS. 

SER  MENESTER   LA    CREU,     Y  'lS    GANFARONS.  f. 

fam.  Ser  menester  la  cruz  y  los  ciriales,  Plu- 
ribus  opus  esse. 

AB  LOS  BRASSOS  EN  CREU.  m.  adv.  V.  Bras. 

BRAS  DE  CREU.  V.  Bras. 

EN  CREU.  m.  adv.  En  craz.  Ad  formam  crucís. ' 

DETRAS   DE  LA  CREU  ESTÁ  'l  diable.  ref.  De- 
trás de  la  cruz  está  el  diablo. 
Post  crucem  daemon  sa-pe  latere  solet. 

CREUÉTA.  s.  f.  dim.  Crucecita.  Parva  crux. 

FÉR  badales  y  creuetas.  f.  V.  Badal!. 

CREUHAR.  v.  a.  ant.  senyar,  fér  él  senyal  de 
la  creu.  Santiguar  .¡  hacer  la  señal  de  la  cruii 

-  Sig- 


CRE 

Signo  crucis  signare. 

CRÉURER.  V.  a.  donar  assenso  á  alguna  cosa; 
teñirla  per  certa.  Creer.  Credere. 

CRiiuRER,  asseiuir  á  las   veritats  reveladas  per 

■    Déu.  Creer.  Credere. 

CRÉURER  ,  teñir  una  cosa  per  verissimil.  Creer, 
Credere ,  opinari. 

CRÉURER  Á  üLLs  chvcs.  f.  Creer  á  ojos  cerra^ 
dos:,  ú  macha  martillo',  á  pie  juntillas:,  á 
fuño  cerrado.  Nullo  prsmi.sso  examine , 
omni  oniisso  examine  firmiter  credere. 

CRÉURER  DE  LLEUGER  ,  Ó  DE  FLUX.  f.  Creer  ,  O 

creerse  de  ligero,  de  pronto.  Cito  credere. 
CRÉURER  EN  l'  ayre.  f,  V.  Ayie. 

QUI  NO  VOL    CRÉURER    Á    LA    BONA  MARE  HA  DE 
,  i  CRÉURER    Á     LÁMALA    MADRASTRA,    Ó    Á    LA 

PÉLL  DE  CABRA.  Tef.  Quieti  tio  Cree  en  buena 
madre,  creerá  en  mala  madastra. 
Credere  qui  niatri  fastidis  ,    crede  nover- 
cae. 

KO  HO  VULL  CRÉURER  QUE  NO  HO  VEJA:  NO  HO 
-.  CREG  QUE  HO  HO  VEJA  :  QUAND  HO  VEURÉ  HO 

CREURÉ.  loe.  fam.  Fer  v  creer.   Nisi  videro 

non  credaní :  ubi  videro ,  tune  credam. 
CREVADURA.  s.  f.  ant.  V.  Trencadura. 
CREVELAR.  v.  a.  ant.  V.  Garbellar. 
CREX.  s.  m.  V.  Escr6x. 
CREXEMENT,  CREXIMENT.  s.  ra.  ant. 

aument.  Crecimiento.  Augmentum. 
CREXENS.  s.  m.  p.   Berros.  Silvestre  sisym- 

brum. 
CREXENSA.  s.  f.  Crecimiento.  Incrementum. 

VESTIT  DE   CREXENSA.   V.  Vestit. 

CREXENT.  s.  m.  Crecimiento.  Incrementum, 

augmentum. 
CREXENT,   de   riu.    Crecida,    creciente.  AIlu- 

vies. 
CREXENT   DE  LA  LLUNA.  Creciente  de  la  luna, 

Lunae  crescentia,  crescentis  luna;  tempus. 

FÉR  EL  CREXENT  LA  LLUNA.    V.    Cre'XCF  la  Uu- 

na. 

CREXENT  DEL  MAR.  Creciente  de  la  mar ,  fluxo. 
Jb'.stus  marinus  ,  maris  fluxus. 

CREXER.  V.  n.  aumentarse  las  cosas  naturals. 
Crecer.  Crescere ,  augeri. 

CRÉXER  ,  donar  mólt  de  sí  alguna  cosa  ,  ó  au- 
mentarse son  volumen  ,  com  i'  arros  quand 
se  cou.  Cundir.  Augeri. 

CRÉXER  ,  él  mar ,  éls  ñus ,  él  díe  ,  &c.  Crecer. 

'.    Crescere. 

CRÉXER  LA  LLUNA.  Crccer  la  luna.  Crescere. 

CRÉXER ,  fér  crescudas  en  la  mitja.  Crecer. 
Crescere. 

CRÉXER  TERRA  AVALL.  f.  joc.  Crcccr  háctu  aba' 
xo.  Decrescere ,  imminui. 

CRÉXER    LA    SALIVA    Á  LA    BOCA.  f.   met.  V.  Bo- 

ca. 

CRÉXER    COM    LA    MALA    HERBA.      loC.    fam.    V. 

Hérba. 
CREXIMENT.  s.  m.  ant.  Crecimiento ,  acre- 


*  ^  CRE  iQ^ 

centamiento,  aumento.   Incrementum,  aug- 
mentum. 
CREYENT.  p.  a.  Creyente.  Credens. 
CREZSNZA.  s.  f.  anc.  V.  Creencia. 
CRÍA.  s.  f.  la  procreació  deis  animáis.  Cria, 

Proles  ,  genus. 
CRIA  DK  poLLs,  V.  Menjausa. 
FER  CRIA.  f.  V.  Criar. 
CRIADA,  s.  f.  Criada.  Fámula,  ministra. 
CRIADETA.  s.  f.  dim.   CnadiUa ,  criaduela.- 

Fámula  parva,  anciijula. 
CRIADOR,  s.  m.   atribut  de  Déu.  Criador, 

Creator. 
CRIAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Criansa. 
CRIANSA.  s.  f.  urbanitat,  atenció.   Crianza, 

Cemitas. 
CRIANSA,  educació.  Educación.  Educatio,  eru- 

ditio. 
CRIAR.  V.  a.  fér  las  cosas  de  res,  lo  qu'  es 

propi  de  Déu.  Criar.  Creare. 
CRIAR,  produir.  Criar.  Producere. 
CRIAR,  donar  mamar  la  dona  á  ali^un  infant,  y 

'is   irracionals  á  sos  petits.    Criar.  Nutriré, 

alere ,  lactare. 
CRIAR,  alimentar,   cuidar  deis  aucéüs  y  altres 

animáis.  Criar.  Ajere ,  nutriré  ,  cibare. 
CRIAR,  instruir,  ó  dirigir.  Criar.  Educare ,  ins- 

tituere. 
CRIAR,    fér  cria  '1  bestiar.  Ahijar.    Procrea- 
re. 

CRIEU    CORES    Y  üs'  TRAURAN  ELS    ULLS.  rcf.  V. 

Corb. 
NO  TÉ  PA  Y  voL  CRIAR   CA.   ref.  No  tiene  que 
comer  y  convida  huéspedes. 
Nil  quod  coenet  habens  vocat  ad  convivía 

Priscus. 

DÉU  LOS  CRIA  Y  ELLS  SE  JUNTAN.   loC.  met.  DtOS 

los  cria  y  ellos  se  juntan. 

Qiios  Deus  ipse  creat,  vites  communio  jun- 

git- 
CRIAT,DA.  p.  p.  Criado. 
CRiAT.  s.  m.  él   que  servex  per  salari.  Criado. 

Famulus ,  minister. 
CRiAT  MAjoR.   Gentil  hombre.    Slipator,    sta- 

tor. 
CRIATURA,  s.  f.  la  cosa    criada.  Criatura. 

Creatura,  r^^s  creata. 
CRIATURA,  r  infant  recífntmént  ó  de  poc  témps 

nat.  Criatura.  ínfans,  puellas. 
CRIATURA  ,  met.  él  qu'  obra  puerilm.ent.  Niño. 

Puer. 
CRIATURA,  met.   r  elevat  á   algún    empleo    ó 

dignitat  per  son  protector.  Criatura ,  hechu- 
ra. Factura. 
CRIATURA  DE  MAMELLA.   A'j/ío  de  teta.  lufans 

lactans. 
CRIATURA  VERDA.  vuJg.  y  fest.  V.  Sac  deis  gé- 

mégs. 
PÉRDRER  LA  CRIATURA,  f.  V.  Malparir. 
ES  UNA  CRIATURA,  cxpr.  30  que  s'  denota.  la 
I  peca 


300  CRl 

poca  edat  d'  algú.  Es  una  criatura.  Juvenis, 
puer  est ;  ephebus  est. 

FÍR    DB    criatura  ,     CRIATURADAS    6    COSAS    DE 

CRIATURA.  Aniñarse.  Repuerascere. 
CRIATURADA.  s.  f.  Niñada.,  muchaehada. 

Puerilis  ineptia  :  puerile  facinus. 
CRIATURER ,  RA.  s.  m.  y  f.  qui  gusta  de 

criaturas  y  'Is  fa  sémpre  féstas.  Niñero.  In- 

fantarius. 
CRIATURETA^  s.  f.  dim.  Crioturica ,  criatu- 

rilla.¡  criaturita.  Infans,  infantulus. 
CRIDA,  s.  f.  Pregón.  Prseconium. 
CRIDA,  s.  m.    ant.   qui   fa   cridas.    Pregonero. 

Praeco. 
WEB.  UNA  CRIDA,  f.  Pregonar.  Aliquid  per  prae- 

conem  promulgare. 
fír  una  CRIDA,  f.  met.  publicar  lo  qu'  estaba 

ocult  y   debía  callarse.  Pregonar.  Occultum 

manifestare. 
CRIDADISSA.   s.  f.   ant.  crits,   confusió  de 

veus.  Gritería.  Clamor. 
CRIDADOR.  s.  m.  ant.  V.  Cridayre. 
CRiDADOR.  ant.  Pregonero.  Prisco. 
CRIDAR.  V. a.  á  algú.  Llamar.,  dar  voces  á 

alguno.  Vocare  aliquem  ,  inclamare. 
CRIDAR,  fér  una  crida.  Pregonar.   Per  prseco- 

nem  promulgare. 
CRIDAR ,  ant.  encantar  él  corredor  alguna  cosa. 

V.  Encantar. 
CRIDAR.  V.  n.  fér  crits.  Gritar^  vocear,  dar 

voces.)  dar  gritos.  Clamare,  vociferare. 
CRIDAR  ,  parlar  alt ,  alsar  la  veu.  Levantar  la 

í)oz.  Clamare. 
CRIDAR  ,  demanar  á  algú  perqué  entrevinga  á 

alguna  cosa,  com :  cridar  al  métge  per  visi- 
tar un  malalt,  á  un   advocat  per  asistir  en 

una  junta.  Llamar.  Vocare. 
CRIDAR  ,  convocar,  y  axí  s'  diu  cridar  á  capí- 
tol,  á  concell.  Llamar.  Convocare,  vocare. 
CRIDAR,  met.  atráurer ,  fér  venir,  com :  cridar 

éls  humors.  Llamar.  Attrahere. 

EN  LA  casa  KN  QUE  NO  Hl   HA  PA  TOTHOM  CRIDA 

Y  TOTHOM  TÉ  RAHÓ.  icf.  Molüna ,  fifi  la  casa 

que  no  hay  fariña. 

Replet  pane  carens  tristls  querimonia  tec- 

tum. 

CRIDAT,  DA.  p.  p.  Llamado. 

CRIDAYRE.  s.  m.  Voceador  ,  vocinglero  ,  gri- 
tador. Vociferator,  clamosus. 

CRIM.  s.  m.  Crimen.  Crimen. 

CRiiM  DE  LESA  MAjESTAT.  Crimen  de  lesa  íwa- 
gestad.  Crimen  lacsa;  majestatis. 

CRIMINAL,  adj.  Criminal.  Criminalis,  cri- 
minosus. 

SALA    CRIMINAL.    Sala  del  crimen.    Causarum 
criminaiium  tribunal. 

CRIMINALISTA,  s.  m.  Criminalista.  Causa- 
rum criminaiium  scriptor. 

CRIMINALMENT.  adv.  m.    Criminalmente., 
criminosamente.  Criniinaiiter. 


CRI 

CRIMINAT  ,    DA.  adj.  ant.  Acriminado.  Ali- 

cujus  criminis  insimulatus. 
CRIMINÓS ,  SA.   adj.    delinquer.t  ,    6  reo. 

Criminoso.  Sons ,  nocens. 
CRíMINÜSAMENT.  adv.  m.  ant.  V.  CTÍmi- 

nalment. 
CRIN.  s.  f.  Crin  ,  clin.  Crinis. 
CRINAT,  DA.  adj.  ant.  Crinito,  crinado.  Cri- 

nitus. 
CRISSA.  s.  f.  ant.  V.  Crisis. 
CRISIS,  s.  f.  judici  que  s'  fa  d'  alguna  cosa. 

Crisis.  Censura. 
CRISIS,  en  las  malaltías.  Crisis.  Crisis. 
CRISMA,  s.  f.  Crisma.  Sacrum  chrisma. 
ET  LLEVARÉ  LA  CRISMA :  cxpr.  vulg.  ab   qUft 

s'  amenassa  a  algú.  Te  quitare  la  crisma. 

Cave  ,  vitam  tibi  adimam. 
CRISMAR,  v.  a.  ant.  untar  ab  olí  sagrat.  Cris- 
mar. Sacro  chrismate  ungere. 
CRISÓLIT,  CRISOLITA,  s.  m.  y  f.  pédra 

preciosa.  Crisólito.  Crysolithus. 
CRISTALL.  s.   m.   Cristal.    Vitrum  perspi- 

cuum. 
CRISTALL,  en  los  sblcs.  V.  Crestall  en  lo  segon 

significat. 
CRISTALL!,  NA.   adj.  Cm/o/íno.  Crystalli- 

rus. 
CRISTALISACÍO.  s.  f.  Quimic.  Cristalización»- 

Congelatio  instar  crystalli. 
CRISTALÍSARSE.  v.  r.  Cristalizarse.  Con- 

gelascere  ii!star  crystalli. 
CRISTALISAT ,  DA.  p.  p.  Cristalizado. 
CRISTERI.  s.  m.  servicial.  Cristel.,  crister» 

Clysterium. 
CRISTIRI ,  CRESTIRI.  s.  m.  ant.  V.  Criste- 

ri. 
CRIT.  s.  m.  Grito.  Clamor. 
CRITS.   s.  m.  p.  confusió  de  veus   elevadas. 

Gritería  ,  vocería  ,  vocinglería  ,  grita.  Voci- 

feratio ,  clamor. 

ALSAR   EL  CRIT.  f.  V.  Alsar. 

DONAR ,  FER  UN  CRIT  Á  algt5.  f.  Cridar  a'  algú. 
Dar  una  voz  á  alguno.  Vocare. 

ES  UN  CRIT  DE  NO  MOURE  AL  REY.  f.  ab  qUC  s' 

pondera  'I  preu  excessiu  que  s'  demana ,  ó  á 
que  s'  ven  alguna  cosa.  Es  un  desuello.  Res 
iustb  carior  est. 

FÉR   CRITS.   Dar   voces ,  dar  gritos ,  vocear. 
Vociferare. 

CRÍTIC,  CA.  adj.  lo  que  pertany  á  la  crítica. 
Crítico.  Criticus. 

CRÍTic ,  Medie.  Crítico.  Criticus. 

CRÍTic.  s.  m.  qui  judica  segons  reglas  de   críti- 
ca. Crítico.  Criticus. 

CRÍTIC  él  qu'  afecta  parlar  ab  cultura.  Crítico* 
Stili  cultioris  aftectator. 

CRÍTICA,  s.  f.  facultat  de  judicar  rectament. 
Crítica.  Critices. 

CRÍTICA ,  censura  d'  alguna  obra.  Ctítica.  Cen- 
sura )  sententla. 

CRI- 


CRI 

CRITICAR.  V.  a.  Criticar^  Nimia  severitate 
censere. 

CRITIQUEJAR.  v.  a.  Critiquizar.  Nimia  se- 
veritate  censere. 

CRÍVELAR.  V.  a.  ant.  V.  Garhéllar. 

CRIVELLA.  s.  f.  V.  Clivüla. 

CRivELLA.  boca  ,  esclétxa  ,  esquerda  ,  obertura 
de  la  térra.  Grieta.  Hiatus. 

CRIVELLA. ,  tail ,  ó  cali  en  alguna  pa«f  del  eos. 
V.Call. 

CRIVELLARSE.  v.  r.  V.  Clivillarse. 

CRivELLARSE.  badarse.  Henderse.  Hiscere  , 
findi. 

CRIVELLAT ,  DA.  p.  p.  V.  Clivillat. 

CROC.  s.  m.  ant.  él  garfi  ab  que  s'  aferran 
las  barcas  unas  á  altras.  Cloque.  Harpago. 

CROL  adj.  ant.  V.  Dar  ,  rústic ,  intracta- 
ble. 

CROLLAR.  V.  a.  ant.  fer  tremolar  alguna  co- 
sa. Estremecer.  Concutere. 

CROMÁTIC  ,  CA.  adj.  Músic.  Cromático. 
Chromaticus. 

CRÓNIC  ,  CA.  adj.  Crámco.  Chronicus. 

CRÓNICA,  s.  f.  Crónica.  Chronica. 

CRÓNICO,  s.  in.  Cronicón.  Chronicon ,  chro- 
nica breviora ,  anuales. 

CRONOGRAFÍA,  s.  f.  descripció  del  témps. 
Cronografía.  Chronographia. 

CRONÓGRAFO,  s.  m.  Cronógrafo.  Chrono- 
graphus. 

CRONOLOGÍA,  s.  f.  Cronología.  Chronolo- 
gia. 

CRONOLÓGIC ,  CA.  adj.  Cronológico.  Chro- 
nologicus. 

CRONOLÓGICAMENT.  adv.  m.  Cronológi- 
camente. Chronologicé 

CROxNOLOGlSTA.  s.  ra.  Cronologista.  Chro- 
nologus. 

CRONÓLOGO,  s.  m.  Cronólogo.  Chronolo- 
gus. 

CROSSA.  s.  f.  la  que  servex  d'  apoyo  ais  co- 
xos.  Muleta.  Scipio  ,  fulcrum. 

CROSSA ,  la  que  servex  per  sostenir  éls  bayarts 
deis  misteris  ó  'is  tabernacles  deis  Sants  que  s' 
portan  en  las  professons.  Horquilla.  Peda- 
men. 

CROSSA ,  de  Bisbe.  Báculo.  Baculus  episcopa- 
lis. 

CROSTA.  s.  f.  Costra.  Crusta. 

CROSTA ,  la  superficie  d'alguna  cosa  estranya 
que  s' ajusta  á  altra,  com  la  crosta  de  sucre 
que  teñen  algunas  confituras.  Baño.  Incrus- 
tatio. 

CROSTA ,  la  deis  grans.  Postilla.  Pústula. 

CROSTA ,  la  del  pa.  Corteza,  Pañis  crusta. 

CROSTA  DE  BAX  DEL,  PA.  Suclo.  Panis  ima  pars. 

CRosTAS  DE  LA  LLET  ,  las  qu'  acostumau  exir  á 
las  criaturas  que  maman.  Lactumen.  Pústu- 
la ex  nimio  lactis  alimento  proveniens. 

EONA  CROSTA.  fam.  Perillán.  Ncbulo. 
Tom.I. 


CRO  201 

CROSTETA.  s.  f.  dim.  Costrilla.  Crusíula. 

CROSTO.  s.  m.  de  pa ,  format¡?e  ,  &c.  Cante- 
ro de  pan^  queso  ,  ^c.  Extremum  frus- 
tum. 

CROTO.  s.  m.  aucéll.  Onocrótalo.  Onocrotalus, 
butio ,  butorius. 

CROTS,  s.  f.  ant.  V.  Creu. 

CROXER.  V.  n.  ant.  V.  Cruxi'r. 

FER  cRÓxER.  f.  joc.  matar.  Despavilar ,  ven- 
dimiar. Occidere. 

fí:r  CRÓXER.  f.  joc.  menjarse  ab  prestesa  algu- 
na cosa.  Despavilar.  Celeriter  edere. 

FER  PETAR  Ó  CROXER  AviAT.  fr.  met.  Acabar 
aviat  alguna  cosa,  com  la  hasienda,  &c.  Des- 
pavilar. Celeriter  absumere. 

CRU  ,  UA.  adj.  Crudo.  Crudus. 

CRU  ,  no  preparar ,  com  ,  seda  crua  ,  drap  cru, 
&c.  Crudo.  Crudus. 

CRU.  met.  p.  u.  cruel ,  aspre.  Crudo.  Crudelís, 
crudus,  immanis. 

CRU.  met.  él  tumor  ó  la  materia  no  madura. 
Crudo.  Crudus ,  immaturus. 

NU ,  Y  CRU.  loe.  fam.  Seco.  Soius. 

puNT  CRU.  Punto  crudo  ,  tiempo  crudo.  Te m pus 
constitutum ,  praifiültum ,  ad  extremara  li- 
neam.  "^ 

CRUADA.  s.  f.  ant.  V.  Criisada. 

CRUADA.  s.  f.  ant.  Encrusijada.  Quadrivium. 

CRUAMENT.  adv.  m.  ant.  rigorosamejit,  as- 
prement.  Crudamente.  Austeré  ,  crudeliter. 

CRUCIADA.  s.  f.  planta.  Cruciata.  Gentiana 
minor,  cruciaria. 

CRUCIAR.  V.  a.  ant.  V.  Atormentar. 

CRUCIFÍCAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Cruci- 
fixió. 

CRUCIFICAR.  V.  a.  clavar  en  creu.  Crucifi- 
car. Crucifigere. 

CRUCIFICAR,  met.  y  fam.  molestar  ab  exces. 
Crucificar.  Vexare  ,  molestia,  t:edio  afficere, 
cruciare. 

CRUCIFICAT ,  DA.  p.  p.  Crucificado. 

CRUCIFICI.  s.  m.  ant.  V.  Crucilix. 

CRUCIFIX,  CRUCIFÍXL  s.  m.  ant.  V.  Cru- 
cifixó. 

CRÜCIFIXiÓ.  s.  f.  Crucifixión.  Cruci  affi- 
xio. 

CRUCIFIXó.  s.  m.  Crucifiso.  Crucifixus. 

CRUDELMENT.  adv.  m.  ant.  V.  Cruel- 
ment. 

CRUEL,  adj.  Cruel.  Crudelis,  immauis,  sae- 
vus. 

CRUEL,  met.  insufrible  ,  excessiu  ,  com:  dolor 
CRUEL.  Cruel.  Horridus,  asper ,  rigidus. 

CRUELÍSSIM,  MA.  adj.  sup.  Cruelísimo.  Cru- 
delissimus. 

CRUELÍSSÍMAMENT.  adv.  m.  sup.  CrueU- 
simamente.  Crudelissime',  immanissimé. 

CRUELMENT.  adv.  m.  Cruelmente.  Crudeli- 
ter ,  acerbé ,  inhumaniter  ,  atrociter  ,  diré, 
duré. 

Eee  CRÜE- 


2o:  CRU 

CRUELTAT.  s.  f.  Crueldad.  Crudelítas,  im- 

manitas. 
GRUESA,  s.    f.  r  estat  de   las  cosas   que  no 

teñen  la   suavitítí  ó  salió  deguda.   Crudeza. 

Cruditas. 
CRUESA.  met.  rigor  ó  asperesa.  Crwáeaa.  Ri- 
gor, ssevitia  ,  crudelitas. 
CRUESA  ,  de  véntrjü.  Crudeza.  Cruditas. 
CRÜMULL.  s.  m.  anr.  V.  Curull. 
CRÜMULLAR,  CRU  MULLIR,  v.  n.  ant.V. 

Curullar. 
CRUMULLAT,CRUMULLIT,  DA.  p.  p. 

ant.  V.  Curullat. 
CRÜMULLIDAMENT.  adv.  m.  ant.  Colma- 

dumente.  Cumúlate  ,  abundé. 
CRUSADA.  s.  f.  Expedido,  ó  milicia  sagra- 
da contra  'Is  infiels.  Cruzada.  Cruciata  ,  sa- 

crum  bellum  sub  crucis  vexillo. 
CRUSAR.  V.  a.  V.  Encreuar. 
CRUSAR ,  atravessar  algún  cami,  canip ,   &c. 

Cruzar.  Transverso  itinere  pergere. 
CRüsAR  ,  las  embarcacibns  en  paratge  deterrai- 

nat.  Cruzar.  María  decussare. 
CRUSARSE.  V.  r.   venir   plegats  éls  negocis, 

assumptos ,  &c.  Cruzarse.  Confluere. 
CRUSAT,  DA.  p.  p.  Cruzado. 
CRusAT  ,  él  caballér  que  porta  la  creu  d'  algún 

orde  militar,  y  axí  s'  diu:  crusat  de  Malta, 

de  Calatrava ,  &c.  Cruzado.  Equestrls  ordi- 

nis  cruce  insignitus. 
CRUSAT ,  él  que  forman  éls  camins  que  s'  atra- 

ve:san.  Encrucijada.  Quadrivium. 
CRUSER.  s.  m.  el  que   porta  la   creu  davant 

deis  Arquebisbes.  Crucero  ,  crucifero  ,  cruci' 

ferario.  Crucifer. 
CRUSERO.  en  T  Imprémpta,  él  pleg  6  part 

que  dividex  éls  dos   mitgs   fuUs  del   paper. 

Crucero.  Divisio  paginae    in  arte  typogra- 

phicá. 
CRUSERO.  s.  ra.  en  las  Iglesias.  Crucero.  Pronai 

alae. 
CRUSPIRSE.  V.  a.  fam.  Zamparse.  Deglutiré, 

edere  ,  vorare. 
CRÜUS.  adj.  ant.  V.  Cruel. 
CRUXIDELL.  s.  m.  aucéll.  Triguero.  Triti- 

carius. 
CRUXIDOR,  RA.  adj.  ant.  Rechinador.  Stri- 

dulus. 
CRUXIMENT.  s.   m.  cansaci ,  capolament, 

fatiga.  Molimiento ^  quebrantamiento.  Corpo- 

ris  attritio. 
CRUXIR  ,  V.  a.  cansar ,  capolar.  Moler  ,  que' 

brantar.  Frangere ,  atterere. 
CRUXIR.  V.   n.  fér  soroll  lo  que  crux.  Cruxir. 

Stridere. 
CRUXIR  LA  FUSTA,  petar.  Chasquear.  Crepare. 
CRUXIRSE.  V.  r.  esquerdarse  alguna  pared,  ó 

cosa  semblant.  Sentirse.  Vitium  pati. 
CRUXIT.  adj.  tatigat,  capolat.  (¿uebrantado., 

molido.  Attritus. 


CRU 
CRUXIT,  pet  que  fa  la  fusta.  Chasquido.  Stridor, 

crepitus. 
CRUXIT  ,  suioll ,  estre'pit.  Rumor,  estallido,  es- 

tampido.  Fragor. 
CRUZELITAT.  s.  f.  ant.  V.  Crueltat. 
CRUZELMENT.   adv.    m.  ant.    V.    Cruel- 

mént. 

CU. 

CUA.  s.  f.  la  deis  animáis.  Cola  ^  rabo.  Cau- 
da. 
cuA ,  la  del  manto  de  las  donas.  Colilla.  Pall» 

sericíe  pars  posterior  in  cauda;  íorm:im. 
CUA ,  la   part  axí  dita  del  cap  de   bc^itiar   que 

s'  ven  en  las  carnicerías.  Maceta.  Spinae  ex- 

tremum. 
CUA  DK  CABALL.  planta.  Cola  de  caballo.  Equi- 

setum. 
CUA  DE  cuLLÉRA.  Cübo  de  cuckaru.  Cochlearis 

capulus. 
CUA  DE  CECA,  ALL,  &c.  Cu¿Uo.  Cccpse,  ailü,  &c. 

cauda. 
CUA  ,  de  la  fruyta.  PezoiicUlo,  pezón.,  palo,pa' 

Hilo.  Pediculus,  peduncuius. 
CUA,   detenció  en  i'  última  siMaba  de  lo  que 

s'  canta.   Cola.  Tonus   accentus  protractus, 

prolongatus. 
CUA.  met.  la   part  posterior  de  qualsevol   cosa. 

Rabera.  Pars  postica. 

ANARSEN  AB  LA  CUA  ENTRE  LAS  CAMAS,  f.  mCt. 

V.  Anarsen. 

NO  ES  LA  CUA  d'  AQUEX  PAGÉLL  Ó  VEDELL.  f. 

fam.  No  es  esa  la  madre  del  cordero.  Res  est 

omnino  diversa:  Hoc  illud  non  est. 
REMENAR  LA   CUA.   f.  CokaT ,  mimar  la  cela. 

Caudam  agitare  ,  motare. 
TSNiR  CUA.  f.  met.  alguna  acció  6  succés.  Tener 

ó  traer   cola  :   tener  ó  traer   consequencias. 

Allqua  ex  aliquo  protendi ,  derivar!. 

AUCELL  DE  LA  CUA  LLARGA.  VUlg.  JOC.  V.  Xq- 

ringa. 

DESDE     'l    CAP    FINS    Á    LA     CUA.    loC.    fam.     V. 

Cap. 

LA    CUA    ES     LO    DE    MES     MAL     ESCORXAR.      rcf. 

Falta  la  cola  ,  d  el  rabo  por  desollar.  Diffici- 
liora  manent. 

LLEVAR    LA    CUA    Á    LAS    FRUl'TAS.  DeSpCZOniJr. 

Pediolum  infringere. 
REMENAMENT  DE  CUA.  Coleadura.  Caudae  agi- 
tarlo. 

MES    VAL     SER     CAP    d'    ARENGADA  QUE    CIA    DE 

PAGÉLL  Ó  DE  BARAT.  Tef.  V.   Cap. 
NO   PER  TU  SINO  PE'l  PA  REMENA  LA  CUA  'l   CA. 

ref.  V.  Ca. 

CÜALL.  s.  m.  ant.  V.  Formatgera. 

CUALL  ,  ant.  véntrell ,   pap.  Cuajar ,  cuajare' 
jo,  Ventriculus. 

CÚALLAMEiNT.  s.  m.  ant.  1'  acció  de  coa- 
gularse. Cuajajniento.  Concretiot 

CUA- 


CUB 

CUALLAR.  V.  a.  ant.  coagular.  Cuajar^  Coa- 
gulare. 

CUBDÍCf A.  s.  f.  ant.  V.  Cobdicia. 

CÜÍ3ÜICÍ0S,  SA.  adj.  ant.  V.  Cobdicios. 

CUDÉLL.  s.  m.  Coció.  Dolium. 

CUBERT ,  TA.  p.  p.  Cubierto. 

cuBERT ,  dit  del  die  nuvolos.  Pardo.  Fiiscus, 
obscurus. 

CUBERT.  s.  m.  teulada  ó  cosa  semblant  per  res- 
guard  de  la  pluja.  Cobertizo.  Subgrunda,  sug- 
grunda. 

CUBERT ,  él  servey  de  taula  que  s'  posa  á  cada 
hú,  com  es  él  p!at ,  toballó,  culléra  ,  forqui- 
11a,  pa,&c.  Cubierto.  UtensiJia  singuüspran- 
dentibus  apposita. 

CUBERT  ,  él  jog  de  culléra,  forquilla  y  ganivet. 
Cubierto.  Cochleare  simal  cum  fuscinulá  ac 
cultello. 

CUBERT  ,  casa  ó  paratge  ab  sostre ,  per  de- 
fensarse  de  las  inclemencias  del  témps.  Cu- 
bierto. Domus,  locus  ab  imbre  tutus. 

POSARSE  Á  CUBERT.  f.  niet.  resguardarse,  pre- 
caucionarse. Ponerse  á  cubierto,  la  tuto  se 
poneré. 

CAMÍ  CUBERT.  V.  Camí. 

SOTA  CUBERT.  Dcbaxo  de  cubierto.  Sub  tecto. 

CUBERTA.  s.  f.  lo  que  s'  posa  sobre  d'  algu- 
na cosa  per  cubrirla.  Cubierta ,  cobertura. 
Tegmen ,  operculum. 

CUBERTA.  ant.  pretéxt  ,  escusa.  Cubierta.  Spe- 
cies ,  priftextus. 

CUBERTA  DE  CARTA.  Sobrecarta.  Epistolae  pa- 
pyraceum  tegmen. 

CUBERTA  DE  RODÉELES,  ant.  defensa  en  la  Mi- 
licia antigua.  Testudo.  Testudo. 

CUBERTURA,  s.  f.  plat  pía  per  tapar  las 
ollas  ,  cassolas ,  &c.  Cobertera.  Tegmen, 
operculum. 

cuBERTORA ,  hérba.  Ombligo  de  Venus ,  Oreja 
de  Monge  ó  de  Abad.  Umbilicus  Veneris. 

CUBERTORA.  mct.  atcabota.  Cobertera.  Lena. 

CUBERTURA,  mct.  ant.  escusa  ó  pretéxt.  Cubier- 
ta, Species ,  praetextus. 

CÜBÍC,  CA.  adj.  Cúbico.  Cubicus. 

CUBO.  s.  m.  Geom.  Cubo.  Cubus. 

CUBO,  en  r  Algebra.  Cubo.  Cubus. 

CUBO ,  ant.  V.  Botó  de  roda. 

CUBRIR.  V.  a.  tapar  una  cosa  ab  altra.  Cu- 
brir. Cooperire. 

CUBRIR,  met.  dissimular  una  coaa  aparentandne 
un'  altra.  Cubrir.  Velare ,  celare. 

CUBRIR ,  umplir  d'  alguna  cosa  la  superficie 
d'  altra,  encara  que  no  sia  enterament ,  y  axí 
s' diu :  CUBRIR  de  pols ,  de  fang,  &c.  Cu- 
brir. Tegere ,  operire. 

cuüRiR,  defensar,  ó  impedir  que  algún  lloc  ó 
alguna  cosa  sia  atacada  Uibrement  del  ene- 
mig.  Cubrir.  Tueri ,  defenderé. 

CUBRIR  ,  éls  a'pits ,  cards  ,  &c.  Acogombrar., 
ahorcar.  Importare. 


CUBRIR ,  éls  edlficjs.  Cubrir,  techar.  Tejeré, 
operire. 

CUBRIR ,  lo  másele  i  la  feme'lla.  Cubrir.  Ani- 
malia  coire. 

CUBRIRSE.  V.  r.  posarse '1  barret.  Cubrirse. 
Petaso  caput  tegere. 

CUBRIRSE,  met.  anar  retenindse  alguna  quanti- 
tat  de  dinér  per  recobrar  lo  que  s'  té  avan- 
sat,  o  suplert.  Cubrirse.  Recuperare. 

CUBRIRSE,  defensarse  per  medi  d'  algún  repa- 
ro deis  tirs  deis  eiiemi^s.  Cubrirse.  Tuta- 
men, munimentum  hostibus  opponere. 

CUBRIRSE ,  tornarse  rojas  las  péssas  de  metall 
per  la  pudor  ó  altra  causa  semblant.  Tomar- 
se. Rubore  suilundi. 

CUBRIRSE  l'  cor.  f.  CubrírsiU  á  uno  el  corazón. 
M;erore  affici ,  contristari. 

CUBRIRSE  'l  die,  'l  cel,  él  témps.  f.  Enca- 
potarse el  dia  ,  el  cielo ,  el  tiempo.  Tegi  cse- 
lum  nubibus. 

CUBRIRSE  GRANDE  d'  espanya.  Cubrtrsc  Gran- 
de de  España.  ínter  primarios  Hispaniae 
Magnates  adscribí. 

CUC.  s.  m.  Gusano.  Vermis. 

cuc ,  del  home  ó  de  la  térra.  Lombriz.  Lom- 
brix. 

CUC.  met.  1'  home  humil ,  y  abatut.  Gusano. 
Vermis. 

CUC  DE  LA  conciencia.  Gusaiio  de  la  concien- 
cia. Conscientiae  vermis. 

CUC  DE  SEDA.  Gusano  de  seda.  Bombix. 

CUC  LLEVAT.  Mordihu{.  Insectum  subnigrun» 
mordícaos. 

CUC  REvoLTü.  Gusano  revoltón.  Yolvox, 

PANXA  DE  cues.  vulg.  Tripon.  Ventrosus. 

CUCA,  s,  f.  Sabandija.  Animal  imperfectum, 
vermis. 

CUCA  DE  SEDA.  V.  Cuc  de  seda. 

CUCA  DELs  FOLLs.  ant.  V.  Lle'mena. 

MALA  CUCA  ,  home  de  mal  natural.  Mala  cu- 
ca.  Homo  improbus,  nequam. 

MÓRTA  LA  CUCA  MiIRT  Í;L  VERI.   ref.   V.   Vcrí. 

CÜCALA.  s.  f.  aucél!.  Corneja.  Cornix. 
CUCARDA,  s.  f.  V.  BscarapeMa. 
CUCOS ,  SA.  adj,  p.  u.  pie  de  cues.  Gusanien- 
to ,  verminoso  ,  vermicular.  Vermicularis. 
CUCUC.  s.  m.  aucéli.  V.  Cucut. 
CUCURULLA.  s.  f.  la  que  s'  pesa  per  castig 

ó  afrbnt.  Coroza.  Cucullus  infamis. 
CUCURULLA ,  de   congregant  ó  de   dexuplinat. 

Capirote ,  cucurucho.    Capidulum    acumina- 

tum. 
CUCUT.  s.  m.  aucéli.  Cuclillo,  cuquillo.,  cucu. 

Cuculus. 
CUEJAR.  V.  n.  ant.  móurer  lacua  'Is  animáis. 

Colear.  Caudam  motare. 
CUENTO,   s.  m.  Cuento.   Fábula ,  commen- 

tum. 
ESTRiPAR  UN  CUENTO,  f.  Degollar  un  cuento. 

Incoeptum  sermonem  rumpeíe. 

N9 


i204  CUE 

NO  ESTAR  PER  CUENTOS,  f.  V.  No  cstat  per  ra» 
hons. 

CUERA,  s.  f.  aucéll.  V.  Cuereta. 

CUERA,  ant.  V.  Retranga. 

CUERETA.  s,  f.  aucéll.  Pezpita^  aguzanieves 
nevatilla  ,  motacila ,  paxarita  de  las  «ie- 
ves.  Motacilla  ,  cauda   trémula  ,  cinclus. 

CUERN.  s.  m.  ant.  V.  Codern. 

CUERNACÍÓ.  s.  f.  ant.  V.  Encodernacití. 

CUERNADOR.  s.  m.  ant.  V.  Encoderna- 
dor. 

CUERNAR.  V.  a.  ant.  V.  Encodernar. 

CUET.  s.  m.  Cohete.  Pyrobolum. 

CUETA.  s.  f.  dim.  Colilla.  Brevis  cauda. 

CUGAT.  s.  m.  nom  d'  home.  Cucufate.  Cucu- 
phas. 

CUGUCIA.  s.  f.  ant.  V.  Adulteri. 

CUGU^ ,  CUGUS.  s.  m.  ant.  V.  Cornut,  adúl- 
tero. 

CUGUL,  CÜGULL.  s.  m.  aucéll.  V.  Cucut. 

CÚGULA.  s.  i.  Joyo.  iEgilops. 

CUGULLA,  s.  f.  la  que  portan  alguns  monjos. 
Cogulla.  Cucullus. 

CUGULLA  ,  ant.  V.  Caputxo. 

CUGULLADA.  s.  f.  aucéll.  Cogujada.,  gale- 
rita ,  totovía.  Galerita  «  corjdalus  ,  cas- 
sita. 

CUL.  s.  m.  part  del  eos.  Culo,  Culus,  clunes, 
nates. 

CUL ,  del  vas  y  semblants.  Culo ,  suelo  ,  fondo. 
Reí  cuiusquam-pars  ínfima,  ima. 

CUL  de  ciri  ó  candela.  Cabo  de  vela.  Candelas 
extremum ,  residuum. 

CUL,  d'  olla,  cassola,  gerra,  &c.  Suelo.,  asiento. 
Pars  inferior,  ima,  supposita  ,  fundus. 

CUL  GRos ,  el  subjécte  que  té  abultat  él  datrás. 
Culón.,  nalgudo.  Natibus  crassus. 

CUL  DE    VÉLLA  Ó    DE  GALLINA  ,  punt  mal    CUSit 

en  la  mitja  ó  roba.  Culo  de  pollo.  Vestís  fo- 
ramen malé  sutum. 
cÁuRER  DE  CUL.  f.  V.  Cáufef. 

FICAR  EL  ÑAS  PER    TOTS  LOS    CULS.    f.    Vulg.    V. 

Picar. 

FiCA  x'fio  AL  CUL.  f.  vulg.  ab  qu'  algú  despre- 
cia lo  que  se  li  dona.  Arrópate  con  ello :  ar- 
rebózate con  ello.  Tibí  babeas. 

LLEVAR  LA  PELL  DEL  CUL.  f.  fam.  donaf  molts 
assots  al  datrás.  Quitar  el  culo  á  azotes. 
Fueros  acriter  verberare. 

REMEKAR  ÉL  CUL.  f.  accíó  que  s'  fa  caminand. 
V.  Remenar. 

QU'  HO   PAGUE     TOT    ÉL  CUL  DEL  FRARE  :    JO    SO 

ÉL  CUL  DEL  FRARE.  loc.  fam.  QuB  lo  pague 
el  culo  del  Fraile :  Yo  soy  el  culo  del  Fraile. 
Clune  luat  Monachus  quidquid  gens  csetera 
peccat. 

TRÁURER  ó     LLEVAR  ÉL  CUL  X  ALGUNA  COSA. 

Descular.  Sedem  ¡mam  rci  auferre. 

CENT  ANYS  HA  Qu'  ES  MORT  EL  MÜT,  Y  ENCARA 

LO  CUL  n  PUD.  ref.  V.  Pudir. 


CUL 

pe'l  CUL  ENTRA  i,A  LLETRA.  fef.    La  ktra 
con  sangre  entra. 

Quí  cupit  optat^m   cursús  contingere  me- 
tam , 
Multa  fecit,  tulitque  puer... 

QUE  TÉ  QUE  FÉR  ÉL  CUL    AB  LA»    QUATRE    TÉM- 
PORAS ?  ref.  Que  tiene  que  ver  el  culo  con  las 
quatro  témporas  ?  Que   tienen  que   hacer  las 
bragas  con  el  alcabala  de  las  habas  ? 
Quid  chirotecae  est  congruens  cum  tibia  ? 

QUI  LLOGA  'l  CUL  NO  SEU  QÜAND  VOL.  reí.  V. 

Qiii  s'  IJoga  SOS  plers  se  ven.  , 

QUl  MOLT  s'  ABAXA  'l  CUL  ENSENYA.  ref.  que 

expressa  que  quí  s'  humilía  raes  del  que  deu 

cau  en  baxesa.  Quien  mucho  se  baxa ,  el  culo 

enseña. 

Quisquís   se    multum   curvat,dat    cerneré 

culuni. 

QUI  VOL  PÉX  ó  MENJAR  PÉX  ,    s'  HA    DE  MULLAR 

ÉL  CUL  ;   Ó   QUE  s'  MULLE  'l  euL.   ref.   No 
se  pescan  truchas  á  bragas  enxutas. 
Non    pote    tructa    capí    siccis     femoralibus 
uUa. 
CULADA,  s.  f.  Culada.  Ictus  clunibus  impac- 

tus. 
CULARA.  s.   f.   botifarra  axí  dita.   Morcón, 

Botulus  maior. 
CULAS.  s.  m.  aum.  Culón.  Ampliores  nates. 
CULATA,  s.  f.  de  V  escopeta ,  fuséU ,  &c. 

Culata.  Scloppeti  pars  pustica. 
cop  DE  CULATA.  Culotüzo,  mochazo.  Ictus  parte 

postícá  scloppeti  impactus. 
CULCUSIT.   s.   m.  lo  mal   cusit.    Culcusido, 

Maié  sartum. 
CULEBRA,  s.  f.  sérp.  Culebra.  Coluber. 
CULEBRA,  corretja  ab  que  s'  ceayex  él   eos. 

Pretina.  Fíbulata  zona. 
CULEBRINA,  s.  f.  Culebrina.  Tormenti   bel- 

lici  genus. 
CULET.   s.    m.   dim.    CuUto,    Parvulse    na- 
tes. 
CULLER.  s.  m.  territ,  V.  Cullera. 
CULLERA.  s.  f.  Cuchara.  Cochlear,  cochlea- 

re. 
cuLLÉRA  ,  instrumént   d'   artillería.    Cuchara, 

Cochlearis  ferrei  genus. 
CULLERADA.    s.    f.   Cucharada.   Cochlea- 

rium. 
DONAR  CULLERADA.  f.  mct.  ¡ntroduírse  impor- 

tunament  en   la   conversa  d'alires ,  donand. 

son  dictamen.  Meter  su  cucharada.  Alienis 

sermonibus  sese  non  invítatum  intrudere. 
CULLERÉR.  s.  m.  Cucharetero.  Cochlearíum 

reposítorium. 
CULLERETA.  s.  f.  dim.  Cucharica ,  cuchari- 

ta.,  cuchareta.  Parvum  coclileare. 
cuLLERBTA  d'aygua  ,  hérba.  Ranúnculo.  Ra- 

nunculus. 
CULLEROT.  s.  m.  territ.  Uossa.   Cucharothr 

Cocbleare  inaius» 

CU- 


CUL 

CUíJ.ETA.  s.  f.  ant.  tribut,  imposició,  re- 

partiment.  Colecta.  Collecta. 
CULLIDA.  s.  f.  ant.  V.  Culiita. 
cuLLiDA.   ant.   cobransa  de  rendas.  Recauda' 

cion.  CoUectio. 
CULLIDOR,  RA.  s.  m.  y  f.  qu¡  culi.  Coge- 
dor .¡  cogedero.  Collector. 
cui^LiDOR.  ant.  recaptador  de  rendas.  Colector^ 

recaudador.  Collector. 
CÜLLIR.  V.  a.  recullir,  arreplegar  éls  fruyts 

que   dona  la  térra.  Coger .^  recoger.  ColJi- 

gere. 
cuLLiR  ,  haber,  arrancar  las  fruytas,  flors,  &c. 

deis  a'rbres  ó  plantas.  Coger.  Cárpete,  legare. 
CULLIR  ,  atrapar.  Coger.  Capere  ,  prehendere. 
CULLIR ,  de  térra.  Alzar ,  levantar  del  suelo. 

Tullere,  levare. 
CULLIR.  ant.  V.  Collectar. 

CULLIR  X  ALGU  DE  REPENTE  ,  6    DKSCUYDAT.  f. 

Sobrecoger.  Improvisó  aliquem  occupare. 

CULLIR  ,    6  PÉNDRER   LA  PARAULA.     f.     CogCr    á 

uno  la  palabra.  Verbi  laqueo  aliquem  cá- 
pete. 
CULLIT  ,  DA.  p.  p.  Cogido. 
cuLLiT  ,  atrapat  descuydat.  Sobrecogido. 
CULLÍTA.   s.  f.  éls  fruyts  que  s'  cullen  en  la 

térra.  Cosecha.  Messis. 
cuLLiTA ,  la  temporada  en  que  s'  cullen ,  ó 

arrepiegan  éls  fruyts.  Cosecha.  Messis  tem> 

pus. 
cuLLiTA  ,  met.  conjunt,  multitut  de  cosas,  dis- 
tintas deis  fruyts.  Cosecha.  Copia. 
cüLLiTA ,    met.   él    profit   5   fruyt    abundant 

qu'  es  trau  d'  alguna  cosa.  Vendimia,  Se« 

ges. 
CULPA,  s.  f.  Culpa.  Noxa. 
CULPA  JURÍDICA.  Culpa  jurídica.  Commissi  mu-. 

neris  indiiigentia. 
CULPA  LATA.  Culpa  lata.  Indiiigentia  gravior. 
CULPA  LEVE.  Culpa  Icve.  Indiiigentia  levior. 
CULPA  LEvíssiMA.  Culpa  Uvísimo.  Indiiigentia 

levissima. 
CULPA  TEOLÓGICA.  Culpa  teológtca.   Peccatum, 

noxa ,  culpa. 
DONAR  LA  CULPA,  f.  Culpar.  Echav  la  culpa. 

Culpam  in  aliquem  conferre. 
TEÑIR  LA  CULPA,  f.  Tener  alguno  la  culpa.  In 

causa  esse. 
i/A  MORT  MAY  TÉ  CULPA,  fef.  Muerte  no  venga 

que  achaque  no  tenga. 

Nemo  non  aliquo  praetexit  nomine  mortem. 

TANTA  CULPA  TÉ  'l    QUE   MATA    LA     CABRA    COM 

ÉL  QUE  Li  TÉ  LA  GARRA,  ref.  Hacientes  y 

consencientes  merecen  pena  igual. 

Auctor  &  assensor  poená  mulctantur  eádem. 

CULPABILÍS¿IM  ,  MA.  adj.  sup.  Culpabilí- 
simo. Valde  cuipabilis. 

CULPABLE,  adj.  Culpable.  Cuipabilis. 

CüLPABLEMENT.  adv.  m.  Culpablemente. 
Criminóse ,  culpabiliter. 

Tom.  L 


CUL  .03 

CULPAR.  V.  a.  Culpar.   Alicuius  reí   culpam 

in  quciupiam  conferre. 
CULPAT,  DA.  p.  p.  Culpado. 
cuLPAT.  adj.  qui  ha  comes  alguna   culpa.  Cul- 
pado. Reus ,  sons. 

CULTAMENT.  adv.  m.  Cultamente.  Culié. 

cuLTAMENT,  ab  afectado  de  paraulas.  Culta- 
mente.  Pucoso  verborum  cultu. 

CÜLTELL.  V.  Coltéil. 

CULTÍSálM,  MA.  adj.  sup.  Cultísimo.  Cultis- 
siinus. 

CULTIU.  s.  m.  lo  traball  que  s'  emplea  en 
cultivar  la  térra.  Cultivo.,  cultura.,  labranza. 
Agriculrura. 

CULTIU,  met.  él  cuydado  y  medís  que  s'  apli- 
can per  fomentar  ó  abansar  alguna  cosa. 
Cultivo.  Cultura,  studium. 

CULTIU,  met.  iiistrucció,  ensenyansa.  Cultivo. 
Institutio  ,  cultura  ,  eru  íirio. 

TERRA  CULTIVA.  V.  Terra  de  ccnreu. 

CULTÍVAMENT.  s.  m.  ant.  Cultivación,  cuU 
tura.  Cultura. 

CULTIVAR.  V.  a.  aplicarse  al  cuitiu  de  las 
térras.  Cultivar.,  labrar.  Agrum  cojere  ,  ex- 
colere;  terram  urare. 

CULTIVAR  Á  Ai..;-ú.  í.  frequentar  son  tráete. 
Cultivar  á  alguno.  Consuetudinem  cum  ali- 
quo colera  ,  conservare. 

CULTIVAR  ,  ÉL  TRACTE  ,  l'  AMISTAT  ,    &.C.    CuU 

tivar  el  trato ,  la  amistad ,   ^c.  Amicitiara 
coleie. 

CULTIVAR  ,     l'  INGENl  ,     LA     MEMORIA  ,     &C.  f. 

Cultivar  el  ingenio  ,  la  memoria  ,  &c.   Inge- 
nium  ex:olere,  perpolire. 

CULTIVAR  ,  LAS   ARTS,  L^S  CIENCIAS,  f.  CultivaT 

las  artes  ,  los  ciencias.  Litteras  colere  ,  ex- 

colere. 
CULTIVAT ,  DA.  p.  p.  Cultivado. 
CULTO,    TA.   adj.   instruit  ,   erudit.    Culto. 

Cultus,  institutus. 
CULTO  ,  dit  del  estii.  Culto.  Perpolitus  ,  emen- 

datus. 
CULTO,  s.  m.  veneracié ,  honor.  Culto.  Cultus, 

veneratio,  obiequiuni. 
CULTO  DE  DULÍA.  Culto  de  dulía.  Dulia. 
CULTO    DE  H.'PERDULÍA.    Culto   dc  hiperdulía, 

Hyperdulia. 
CULTO  DE  LATRÍA.  Culto  de  latría.  Latria. 
CULTO  Divf.  CaJío  divino.  Cultus  Deo  jh^s- 

titus. 
CULTO  EXTERN.  Culto  extemo.  Cultus,   obse- 

quium  exterius. 
CULTO  iNDEGUT.  Culto  ¡ndcbido.  Vana  religio, 

superstitio. 
CULTO  iNTERN.  Culto  tntemo,   Obsequium  ex 

animo ;  vera  religio. 
CULTO  SAGRAT ,  Ó  RELiGíds.  Culto  sagrado  ó  re- 

ligioso.  Religio,  culrus,  obsequium. 
CULTO  suPERSTicios.  Culto  supersttcioso.  übse- 

quiuro  Jbidebitura ,  superstitlg. 

m  CUL- 


2o6 


CUL 


CULTURA,  s.  f.  cultiu  de  la  térra.  Cultura. 
Agrorum  cultura. 

Cultura,  met.  estudi,  meditació,  ensenyansa. 
Cultura.  Cultura,  institutio. 

.CULTURA  ,  hermosura  ,  elegancia  del  estil ,  llen- 
guatge  ,  &c.  Cultura.  Elegantia,  puricas, 
piiichritudo. 

CULTURAÜUR.  s.  m.  ant.  Cultivador.  Agri- 
cultor. 

CÜMl.  s.  m.  Comino.  Cuminum. 

CUMPLEANYS.  s.  m.  Cuwphaños.  Dies  an- 
niversaria. 

CUMPLERT,  TA.  p.  p.  Cumplido. 

CUMPLERT.  adj.  abundant  ,  llarg  ,  pie  ,  &c. 
Cumplido,  Abundans  ,  affluens  ,  largus. 

CUMPLERT,  h\  subjécte  dotat  de  totas  las  pren- 
das esnmables.  Cumplido.  Egregiis  aninii 
dotibus  ornatus;  ómnibus  quae  egregium  v¡- 
rum  constituunt  animi  dotibus  ex  ornatus. 

CUMPLERT ,  exacte  en  las  atencions ,  cumpli- 
ments  y  m ostras  d'  urbanitaí.  Cumplido. 
Officiosus ,  plenus  officii. 

CUMPLIÜAMENT.  adv.  m.  Cumplidamente. 
Perfecté  ,  completé  ,  exacte. 

CUMPLIDÍSSIM  ,  MA.  adj.  sup.  CumplidiVi- 
mo.  Pienissimus,  exactissimus. 

CUMPLIDÍSSIMAMENT.  adv.  m.  sup.  Cum- 
plidhimamente.  Plenissimé ,  exactissimé. 

CUMPLIMENT.  s.  m.  1'  acció  y  efécte  de 
cumplir.  Cumplimiento.  Complementum. 

«UMPLiMÉNT  ,  acció  obsequíosa  ,  ó  luostra  d'ur- 
banitat.  Cumplittiiento^  cumplido.  Obsequium, 
urbanitas,  oíRciositas. 

ESTAR  ó  ANAR  DE  cumplimí:nt.  f.  Esíflr,  6  ir 
de  cumplimiento.  Rith  ^  pro  ritu  aiiquid  fa- 
cere. 

«FERiR  alguna  COSA  PER  CUMPLIMENT.  Ofre- 
cer alguna  cosa  por  cumplimiento.  Picté ,  non 
ex  animo  offerre. 

ENTRE  AMIGS  Y  SOLDATS  LOS    CUMPLIMENTS    SON 

ESCUSA Ts.  ref.  V.  Amig. 

CUMPLIMENTAR,  v.  a.  Cumplimentar. 
Gratulari .  obscqui. 

CUMPLIMENTER.  s.  m.  qui  fa  sobrats 
cumpliments.  Cumplimentero.  Nimis  officio- 
sus. 

CUMPLIR.  V.  a.  exécutar  ab  exáctitut  lo 
qu' es  d'  obligac¡ó,ú  correspon.  Cumplir. 
Adimplere. 

CUMPLIR  AB  ALotí.  f.  Cumplir  con  alguno.  Erga 
aliquera  muneri  satisfácete  ;  munus  ex- 
piare. 

CUMPLIR  ANYs.  CumpUr  años.  Anniversarium 
diem  agere  :  annum  explere. 

CUMPLIR  LA  PARAULA.  f.  Cumplir  la  palabra. 
Servare  promissa  ;  promissis  stare. 

CUMPLIR  LA  PARROQUIA,  ó  AB  LA  PARROQUIA,   f. 

Cumplir  con  la  Iglesia  ó  con  la  Parroquia ,  o 
con  el  precepto.  Ecclesise  praecepto  de  an- 
nuá  sacra  Communione  satisfacere.. 


^  CUM 

CUMPLIR  PER  ALod.  f.  féf  alguna  expressió  6 
curepliment  en  nom  d'  altre.  Cumplir  por 
otro.  Aiterius  munus  erga  aliquem  adim- 
plere. 

CUMPLIR     SON      DESITJ  ;     CUMPLIRSELI    Á       ALGlJ 

SON  DESiTj.  f.  Cumplir  su  deseo  ;  cumplír- 
sele á  uno  su  deseo.  Rem  alicul  ex  sententiá 
cadere ,  succedere. 

FÍ:a  ALGUNA  COSA  PER  CUMPLIR.  Hacer  alguna 
cosa  por  cumplir.  Non  ex  animo  aliquid  fa- 
ceré ,  prestare. 

CÜMPLIT,  DA.  p.  p.  V.  Cumplert. 

CUMULATIVAMENT.  adv.  m.  for.  Jcumw 
lativíimente  ^  á  prevención.  Cumulativé. 

CUMULL  s.  m.  ant.  V.  Curumull. 

CUMULINAR.  V.  a.  ant.  V.  Curumullar, 
curullar. 

CUNA.  s.  f.  ant.  V.  Llibre  d'  óbits. 

LO  QUE  s'  DESPREN  EN  LA  CUNA  TOT  TEMPS  DU- 
RA, ref.  ant.  V.  Lo  que  s'  pren  ab  la  capilla 
ó  faxa  ,  s'  déxa  ab  la  mortslia. 

CUNDIR.  V.  n.  Cundir.  Difibndi. 

CUNILL.  s.  m.  Conejo.  Cuniculus. 

CAU  DE  cuNiLLS.  Conejera.,  conejal.,  madriguera. 
Cuniculorum  latibulum. 

CUNILLA.  s.  f.  Coneja.  Cuniculus  femina. 

CUNILLAR.  V.  n.  Parir  la  coneja.  Cunica- 
lum  parere  ,  foetus  edere. 

CUNILLER.  s.  m.  Uoc  en  que  s'  crian  cuníils. 
Conejar.  Vivarium  cuniculorum. 

g6s  CUNILLER.    V.  Gos. 

CUNILLET.  s.  m.  d'im.  Conejuelo  .¡  conejillo^ 
conejito.  Parvus  cuniculus. 

CUNILLET  LLURiGÓ.  Gazapo ,  gazapUlo.  Mini'" 
mus  cuniculus. 

CUNY.  s.  m.  V.  Encuny. 

CUNYADA.  s.  f.  Cu?-¡ada.  Glos. 

CUNYAT.  s.  m.  Cuñado.  Levir. 

CUOT.  s.  m.  Coleta.  Caudata  coma. 

CUP.  s.  m.  Lagar.  Lacus. 

cup  PETiT.  Lagarejo.  Lacus  parvus. 

CUPIDOS,  SA.  adj.  ant.  V.  Desitjos  ,  cob. 
diciós. 

CÚPULA,  s.  f.  Cúpula.  Tholus. 

CUPSAR.  y.  a.  joc.  Agazapar.  Aprehen- 
deré. 

HÉRBA  CUQUERA,  s.  f.  Abrótano ,  lombri- 
guera. Abrotanum. 

CUQUET.  s.  m.  dim.  Gusanillo.  Vermiculus. 

CUQUÍ.  s.  m.  V.  Mesquí. 

CUQUINAMENT.  adv.  m.  ant.  V.  Mes- 
quinament. 

CUQUINERÍA.  s.  f.  ant.  V.  Mesquinería. 

CURA.  s.  f.  aplicació  d'  algún  remey  ó  me- 
dicina. Cura.  Curatio,  medela. 

CURA  ,  recobro  de  la  salud.  Curación.  Curatio, 
medicatio. 

CURA ,  administració  del  b&ns  d'  un  menor.  Cm- 
ra.,  curaduría.  Pupilli  bonorum  curatio. 

CURA  ,  ant.  cuydado ,  ansia.  Y.  Cujdado. 

CURA 


CUR* 

CURA  d'  ÁNir.:A£.  Cura  de  almas.  Paroeciae  Prze- 

posití  inunus. 
ALLAUGAR  LA  CURA.  f.  Alargar  la  cura.  Cura- 

tionem  protrahere. 
ALLARGAR  LA  CURA.  f.  met.  dilatar  sens  neces- 

sitat    algún    negoci    per   conveniencia    del 

que  '1  dilata.  Alargar  ¡a  mecha  :  alargar  la 

cura.  In  longum  dit'erre. 
POSARSE    EN  CURA.  f.  Meterse ^  ponerse^   en- 
trar en  cura.  Morbi  medicamina  aggredi. 
TEÑIR  CURA.  f.  algun  mal.  Taier  cura.  Medica- 

biiem  esse. 
CURABLE,  adj.  Curable.  Medicabilis. 
CURACIÓ.  s.  f.  p.  u.  Curación.  Curatio ,  me- 

dicatio. 
cuRACid.  s.  f.  ant.  V.  Curadura. 
CURADOR,  s.    m.    administrador   deis    béns 

d'   un  menor.    Curador.    Pupillorum   cura- 

tor. 
CURADURA.  s.  f.  ant.  él  ca'rreg  del  curador 

d'  algun  menor.  Curaduría.  Negotiorum  mi- 

noris  procuratorium  munus. 
CURANDERO,    s.    m.    Curandero.    Empiri- 

cus. 
CURAR.  V.  a.  aplicar  remeys   ó  medicinas. 

Curar.  Mederi. 
CURAR,  ant.  V.  Cuydar,  procurar. 
CURAR,  met.  remediar  algun  dany.  Curar.  Re- 

medium  damno  adhibere. 
CUKAR.  met.  las  passibns   del   ánimo.    Curar. 

Pravis  animi  affectionlbus  mederi. 
CURAR  4  CURARSE.  V.  n.  y  r.  recobrar  la  salud. 

Curar ,  sanar.  Convalescere  ;  ad  bonam  va- 

letudinem   restituí. 
CURARSE.  V.  r.  ant.  Cuydarse.  Curare. 
CURAT,  DA.  p.  p.  Curado. 
cuRAT.  s.  m.  Párroco.  Cura.  Curio,  Parochus. 

AXÓ  ESTÁ  CURAT  AB  AYGUA  BENEYTA.  f.  EsO    SC 

cura  con  una  telaraña.  Levi  remedio  in- 
diget. 

BENEFici  CURAT.  V.  Benefici. 

CURENYA.  s.  f.  Cureña.  Ligneus  tormenti 
bellici  apparatus. 

CU  RETA.  s.  f.  instrument  per  nétejar  éls  pal- 
massos.  Pierme.  Extergendo  instrumentum. 

CURIA,  s.  f.  Curia.  Curia. 

CURIAL,  adj.  lo  pertanyent  á  la  curia.  Ca- 
ria/. Curialis. 

CURIAL,  pra'ctic,  expert.  Curial^  ducho.  Exper- 
tus ,  peritus. 

CURIAL,  s.  m.  ant.  Cortesano.  Aulicus. 

CURIOS  ,  SA.  adj.  qui  gusta  de  saber  y  ave- 
riguar las  cosas.  Curioso.  Studiosus,  diligens, 
curiosus. 

CURIOS  ,  la  persona  neta  y  asseada.  Curioso. 
Mundus,  lautus. 

CURIOS,  net,  asseat,  primeros,  vistos.  Curioso. 
Mundus,  nitidus. 

CURIOS ,  él  qui  busca  la  perfecció  y  primor  en 
las  cosas.  Curioso.  Stu<i¡osus. 


[  CUR  sor 

CURIOSAMENT.  adv.  m.  ab  asseo,  y   nete- 
dat.  Curiosamente.  Mundé  ,  nicidé. 

CURÍOSÍSSIM  ,  MA.  adj.   sup.  Curiosüimo. 
Curiosiísimus. 

CURIOSÍáSIMAMENT.  adv.  m.  sup.  Curio- 
si'simamentc.  Curiosissimé. 

CURÍOSITAT.  s.  f.  desitj  de  saber  y  averi- 
guar. Curiosidad.  Studium ,  diligentia. 

CURI031TAT  ,  asseo  ,  netedat.  Curiosidad.  Curio- 
sitas  ,  diligentia. 

CURMULL.  s.  m.  ant.  V.  Curull. 

CURMULLADAMENT  ,  CURxMULLIDA- 
MENT.  adv.  ni.  ant.  V.  Curulladanient. 

CURMÜLLAR  ,  CURMULLIR.  v.  a.  ant. 
V.  Curullar. 

CURMULLAT,CURMULLrT,  DA.  p.  p. 

ant.  y.  Curuilat. 
CUROS,  SA.  adj.  ant.  V.  Cuydadds. 
CUROSAMENT.  adv.  m.  ant.  V.  Cuydadosa- 

mént. 
MONEDA  cuRRXBLE.  loc.  ant.  V.  Moueda  cor- 

rent. 
CURRUA.  s.  f.  territ.  V.  Colla ,  rúa. 
CURS.  s.  m.  direcció  que   té  ó  que  s'dona  á 

alguna  cosa.  Curso.  Cursus ,  via. 
CURS,  serie  ó  continuació.  Curso.,  lapso.   Suc- 

cessio ,  cursus. 
CURS   ,    d'    alguna    facultat    científica.    Curso. 

Cursus. 
CURS  ,  collecció  deis  tractats  principáis   per  éls 

quals   s'    ense.nya    alguna    facultat.    Curso. 

Cursus. 
cüRS  ,•  evacuacid  del  véntre.  Curso.  Alvi  exo- 

neratio. 
cui  s,  éls  carrers  per  ahont  passa   alguna  pro- 

fesso,  moxiganga,  &c.  Carrera.  Via. 
CURSIVAMENT.    adv.    m.    ant.    depréssa. 

Apriesa .  aceleradamente.  Celeriter. 
CURT   ,  TA.  adj.  de    poca   extensió.    Corto, 

Curtus. 
CLRT  ,  de  poca  duració.  Corto.  Brevis. 
cuRT.  met.  qui  té  poc  talént ,  ó  instrucció.  Cor' 

to.  Homo  exigui  acuminis. 
CURT,  esca's.  Corto.  Iniperfectus. 
CURT ,  dit  de  la  moneda  que  no  té  'I  degut  pes. 

Feble.  Dsficiens. 
CURT  ,  met.  él  poc  hábil  en  son  art,  ó  facultat. 

Zancarrón.  ínhabilis ,  imperitus. 
CURT,  cuRTAMENT.  adv.  iv.  ant.  V.  Bréument, 

en  bréu. 
CURT  DE  GAMBALS.  joc.   de   poc   alcans.   Corto 

sastre,  corta  pala.  Exigui  ingenii  hemo. 
CURT   DE  MANs,  qui    no  es  cxpedit   en  lo  tra- 

bail.  Corto  de  manos.  Segnis ,  tardus. 
CURT  DE  MEDÍS.  Corto  de  medios.  Inops ,  ege- 

nus. 
CURT  DE  PARAutAS ,  faltat  de  paraulas  per  ex- 
plicarse. Corto.  Verborum  egenus. 
CURT  DE  VISTA.  Corlo  ds  Sista.  Caecutiens. 
ANAR  CURT.  f.  Citar  faltat  de  aiedis.   Estur 

atra» 


2o8  CUR 

atrasado  de  medios.  Egestate  laborare. 

ASAlt  DE  CLRT.  f.  \'.  Aliar. 

Á  LA  CURTA  Ó  Á  LA  LLARGA.  Hl.     adv.  A  la  COV' 

ta  ó  á  la  larga.  Tándem  aliquando. 

VESTIT  DE  cuRT.  Hábiío  corto ,  vesttdo  corto. 
Brevior  vestís. 

CURTARÍA.  s.  f.  petitesa.  Cor/edad,  Breviías, 
parvitas. 

cuRTAEíA,  falta  de  talent,  d'  instruccid,  &c. 
Cortedad.  Tenuitas  ingenii. 

CURTESA.  s.  f.  ant.  V.  Curtaria. 

CURUCA,  s.  f.  ant.  aucéll.  Curruca.  Cur- 
ruca. 

CURüLL.  s.  m.  Colmo.  Cumulus. 

cuRULL  ,  en  los  vasos  de  gelats.  Copete.  Cacu- 
men. 

cuRULL  DE  XEMÉNÉYA.  Caballete.  Caminí  spi- 
raculum  in  cacumen  erectum. 

CURULLADAMENT.  adv.  m.  Colmadamente. 
Cumúlate. 

CÜRULLAR.  V.  a.  Colmar.  Cumulare. 

CURULLAT,  DA.  p.  p.  Colmado. 

CURUMELL.  s.  m.  ant.  V.  CuruU. 

CURUIVIELLAR.  v.  a.  ant.  V.  Curullar. 

CURUMULL.  s.  m.  V.  Curuil. 

CURUMULLAR.  v.  a.  V.  Curullar. 

CURUMULLAT,  DA.  p.  p.  V.  Curullat. 

CURVA,  s.  f.  Geom.  Curva.  Linea  curva. 

CURVATURA,  s.  f.  Curvatura  ,  curvidad. 
Curvatura  ,  curvitas. 

CURVILÍNEO,  NE A.  adj.  Curvilingo.  Cur- 

vilineus. 

CURVO  ,  VA.  adj.  Curvo.  Curvus ,  incur- 
vus. 

cuse,  CA.  adj.  ant.  Perezoso.  Segnis. 

CUSCUETA.  s.  f.  aucéll.  V.  Cuereta. 

CUSCURULLA.  s.  f.  territ.  petxina.  Marisco. 
Chama. 

CUSCUSSÓ.  s.  m.  ant.  Cuscuson.  Pulmentum 
gramilaneum. 

CUSÍ.  s.  m.  Primo.  Consobrinus. 

cusí  GERMÁ.  Prifíio  hermano.  Patruelis ,  ami- 
tinus. 

CUSIÜORA.  s.  f.  Costurera.  Sarcinatrix. 

BONA  cusiDORA.  V.  Bona  custurera. 

CUSIDURA.  s.  £.  Costura  ,  cosedura.  Su- 
tura. 

CUSINA.  s.  f.  Prima.  Consobrina. 

cusiNA  GERMANA.  Prima  hermana.  Patruelis, 
amitina. 

CUSIR,  v.  a.  Coser.  Suere ,  consuere. 

CUSIR  UN  BOTÓ ,  clavarlo  en  la  roba.  Pegar  un 
botón.  Globulum  adstrictorium  insuere. 

CUSIR  Á  PUNYALADAS.  f.  Acribillar .,  coser  á  pu- 
ñaladas. Iteratis  ictibus  aliquem  pugione 
translbdere. 

BLL    s'hO    TALLA,     Y     ELL    s'hO    CUS.     loC.   fam. 

El  Arriero  de  Ar ganda  ,  el  se  lo  cuece ,  el  se 
lo  maja  ^  y  el  se  lo  lleva  á  vender  á  la  plaza. 
Ipse  sibi  omnia  praestat,  omnia  parat. 


CUS 

AGULLA  DE  CUSJR.  V.  Agulls. 

CUSIRSE  LA  BOCA.  f.  met.  y  fam.  V.  Boca. 
CUaíT,  DA.  p.  p.  Cosido. 
cubiT.   met.   pie ,  farcit.   Lleno  .¡  atestado.  Re* 
pletns. 

ESTAR    CUSITS    ALGUNS    EN   ALGUIf  LLOC.  f.    met. 

estarhi  moit  estrets.  V.  Estar  com  las  sardi- 
nas al  barril. 
CUaSIA.  s.  f.  ant.  galería  de  la  ñau  per  passar 
de  proa  á  popa  ,  ó  per  atravessar  d'  un 
cosrat  a  altre.  Cruxía  ,  galería  ,  tilla.  Agea, 
íorus. 
CANO  DE  cussiA.  Cañon  de  cruxía,  Navale  tor- 

niciüum. 
CUSSOGAS.  s.  f.  p.  territ.  pessigollas.  Cosqui- 
llas. Titillationes. 
CUSSON.  s.  m.  ant.  qui  adéstra  'Is  caballs. 

Picador.  Equorum  domitor,  equiso. 
CUSTODI.  s.  m.  Custodio.  Gustos. 
cusTODi,en  la  reiigió  Franciscana.   Custodio, 

Gustos. 
CUSTODIA,   s.    f.   guarda.    Custodia.    Cus- 
todia. 
cus'ioDiA  ,   péssa   d'  or,  plata,  ó  altre  métall 
en  que   s'   exposa  '1   Santíssim   Sagrament. 
Custodia.  Sacra  pyxis. 
CUSTODIA  ,  agregar  de   Convenís  en   la  Reii- 
gió de  Sant  Francesc.  Custodia.  Coenobioium 
numerus. 
CUSTODIA ,  l'acció  y  efécte  de  guardar  alguna 

cosa.  Custodia.  Custoditio. 
CUSTODIA ,  la  gént  que  guarda  algún  pres.  Cus- 

todia.  Custodes. 
CUSTUMA.  s.  f.  ant.  V.  Costum. 
CUTÁNEO,   NEA.  adj.   lo   que  pertany  al 
cutis.   Cutáneo ,  cuticular.  Ad  cutem  perti- 
nens. 
CUTIS,  s.  f.  Cutis.  Cutis. 
CUXA.  s.  f.  Muslo.  Coxa. 
cüXA,  la  del  aucéll,  y  la  deis  caps  de  bestiar 
que  s"*  distribuex  en  las  carnicerías.  Pierna, 
Coxa  carnea. 
CUXAS.  p.  en    las  maquinas.  Jamelas.  Ful- 
era. 
CUXAL.  8.  m.  armadura  antigua  de  la  cuxa. 

Qüixofe.  Femorale. 
cuxALs.  p.   en  la  prémpsa  de  Tlmprémpta  y 

altras  máquina*.  Piernas.  Fulera. 
CUXALS.  p.  ant.  V.  Calsas,  ^araguélls. 
CUXERA.  s.  m.  ant.  armadura  antigua  de  la 

cuxa.  V.  Cuxal. 
CUXETA.  s.  f.  dim.  Muslillo.  Parvum ,  tenue 

fémur. 
CUXOT.  8.  m.  de  calsas.  Muslo.,  cahon.,  manga 

de  calzones.  Femorale. 
CUXOT ,  armadura  antigua  de  la  cuxa.  V.  Cu- 
xal. 
CUYADA.  s.  m.  ant.  V.  Cunyada* 
GUYAT.  s.  m.  ant.  V.  Cunyat. 
CUYSOR.  s.  m.  ant.  V.  Coissor. 

CUXf. 


CUY 
CUYDADO.  s.  m.  soMicifut,  atencíS  en  Per 

b¿  alguna  cosa.  Cuidado.  Cura,  studium,  di- 

ligentia. 
CUYDADO,  negoci  ó  dependencia.  Cuidado.  Res, 

negotium. 
CUYDADO   ,  recel  ,  temor.  Cuidado.  Formido, 

suspicio. 

CUYDADO  ;  CUYDADO  QUE  ME  LA  PAGArXs.  loC. 

fani.   Ciiydado  me  llamo.  Cave  facías,  cave 

ne  mandata  frangas. 
DONAR  CUYDADO.  f.  donar  temor  él    mal    estat 

d'  alguna  cosa.    Dar    cuidado.  Curam    in- 

ilcere  ,  creare. 
ESTAR  DE  CUYDADO.  f.  Estar  de  cuidado.  Gra- 

v¡  morbo  decumbere. 
TOSAR  Nou,  ó  MAjoR  CUYDADO.  f.  Motitar  en  CUt' 

dado.  Maiorem  curam  adhibere ,  augere  cu- 
ram. 

MO  ES  COSA  DE  CUYDADO  ,  EL  CERVELL  SE  LI 

VEU.  loe.  V.  C&rvéll. 
NO  n'  passe  CUYDADO.  loc. fam.  No  le  de  áV.m. 

cuidado.  Ne  sis  de  hoc  sollicitus. 
NO  t'  done  CUYDADO.  loc.  fam.  ¡ron.  ab  que  s' 

amenassa  á  algú.    No  te  de  cuidado.    íam 

commissa  lúes. 

ros    CUYDADOS     DEL    ASE    MATAN    AL  TRAGINÉR, 

Ó  AL  AMO.  ref.  V.  Ase. 
CUYDADOS,  SA.  adj.  Cuidadoso.  Sollicitus. 
CUYDADÜSÍSSIM,  MA^«>i.  sup.  Cuidadosí- 
simo. Valde  sollicitus ,  studiosus. 
CUYDAR.  V.  a.  posar  diligencia   y  atenció  en 

l'exécució  d'aJguna  cosa.  Cuidar.  Curare. 
CUYDAR.  ant.  créurer,  pensar,  presumir.  V.  Créu- 

rer. 
CUYDARSE.  V.  r.  teñir  cuydado  de  sa  salud. 

Cuidarse.  Valetudinem  curare. 
CUYDAT  ,  DA.  p.  p.  Cuidado. 
CUYERA.  s.  f.  ant.  armadura  antigua   de  la 

cuxa.  V.  Cuxal. 
CUYLITA.  s.  f.  ant.  V.  Cullita. 
CUYNA.  s.  f.  Cocina.  Coquina  ,  culina. 
FÉR  LA  CUYNA.  f.  V.  Cuynar. 
PARAMENT  DE  CUYNA.  Batería  de  cocina.  Coqui- 

naris  apparatus. 
CUYNAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Cuynat. 
CUYNAR.  V.  a.  Cocinar  ^  guisar.  Coquere  ci- 

bos. 

PARLAM   DE  COLS  ,  LA  MARE   n'  CUYNA.  loC.  fam. 

V.  Col. 

CUYNAT  ,  DA.  p.  p.  Cocinado  ,  guisado. 

cuYNAT.  s.  m.  rolla  qu' ordinariament  és  mea- 
ja. Cocido.,  menestra.  Olla. 

CUYNER.  s.  m.  Cocinero.  Coquus. 

CUYNERA.  s.  f.  Cocinera.  Culinae  minis- 
tra ,  coqua. 

CUYNETA.  s.  f.  dim.  Cocinilla.,  cocinita.  Co- 
quina ,  culina  parva. 

CUYR.  s.  m.  ant.  V.  Cuyro. 

CUYRACA.  s.  f.  ant.  armadura  antigua.  Cora- 
za.  Thorax. 

Tom.I. 


CUY  209 

CUYRAM.  s.  m.  agregaí  de   cuyros.   Ccrjw- 

bre.  Coriorum  copia. 
CUYRASSER.  s.  m.  ant.  qui  va  armní  de  cuy- 

ra^a.  Coraza  ,  caballo  coraza  ,  coracero.  Lo^ 

ricatus. 
CUYRASSETA,   s.  f.  dim.  CoraciUa.  Parvus 

thorax. 
CUYRO.  s.  m.  péll.  Cuero.  Cutis,  pellis ,  co- 

rium. 
CUYRO  ,  de  posar  vi.  Cuero.  Uter. 
DEXARHi  ÉL  CUYRO.  f.  dexarhi  la  péll ,  morirse. 

Dar  la  piel.  Vitam  aniittere. 
CINTA  DE  CUYRO.  V.  Cinta. 
ENTRE  CARN  Y  CUYRO.  Entre  cuero y  carne.  In- 

tercutaneus. 

BÓSSA,  ó  BUTXACA  stíiSE  DINERS,  DlGASLl  CUYBO. 

ref.  V.  Bóssa. 

CUYROL.  s.  m.  tros  de  péll,  ó  badana  de 
que  s'  servexen  los  escudellérs  per  alüsar 
r  obra.  Alpañata.  Aluta  fictilibus  Isvigan- 
dis. 

CUYT ,  TA.  p.  p.  Cocido.  Coctos. 

ESTAR  CUYT  Á  ALGUNA  COSA.  f.  met,  estar  fér, 
versat  ó  acostumat  á  élia.  Estar  curtido.,  es- 
tar  cocido  en  alguna  cosa.  ín  aiiqua  re  diu 
multumque  essj  versatum  :  alicul  rei  assue- 
tuní  esse. 

MAL  CUYT  ;  ó  MITG  CUYT,  MITG  CRU.  SanCOCflüdo, 

Leviter,  m.ile  coctus. 
MASSA  CUYT.  RíL-oclio.  Nimís  coctus. 
CUYTA.  s.  m.  lo  que  s'  cou  d'  una  vegada  en 

él  forn.  Cochura.  Coctura. 
CUYTA    DE  xocoLATE.    MoUcnda  de    chocolate, 

Molitura. 
CUYTA.  ant.  aflicció,  angustia.  Cuita.   Labor, 

moeror,  dolor. 
CUYTA.  ant.  V.  Perill. 
CUYTA.  ant.  V.  Préssa. 
CÜYTADAMENT  ,  CUYTOSAMENT.  adv. 

m.  ant.  V.  Apressuradament. 
CUYTAMENT.  s.   m.  ant.  Priesa.  Festina- 

tio. 
CUYTAR.  v.  a.  anf.  donar  préssa  a'  algú  per- 

qu'  esécute  alguna  cosa.  Dar  priesa.  Obagi- 

tare ,  stimujare. 
CUYTAR.  ant.  apressurar,  anticipar  r  execució 

d'  alguna   cosa.  Apresurar ,  acelerar.  Cele- 

rare. 
CUYTAR.  anf.  V.  Encalsar. 
CUYTAR.  v.  n.  fér  los  cosas  depréssa ;  anar  de- 

préssa.  Darse  priesa.,  apresurarse.,  despachar. 

Properare  ,  celerare  ,  festinare. 
NiNGÚ  'ns  CUYTA.  loc.  fam.  Nadie  nos  sigue  el 

alcance.  Nemo  nos  insequitur. 
CUYTAT,  DA.  adj.  ant.  pressuros.  Apresura^ 

do.,  presuroso.  Ceier,  festinus. 
CUY  TOS ,  SA.  adj.  fácil  de  cdurer.  Cocedero, 

cocedizo.  Coctivus,  coctilis. 
CUZÍ ,  CUZIN.  s.  m.  ant.  V.  Cusí. 


Ggg 


?A 


SIO 


gAA 


^A.  adv.  )oc.  a«t.  Jcá.  Huc. 

CA.  art.  ant.  La. 

fAATRAS,  QÁ  ENTRAS,  adv.  t.ant.V.^aan- 

rera. 
^ A ANRERÁ ,  C AENR  ERE.  adv.  t.  ant.  Tiem- 

fo  atrás.  Quoi'.dam. 
CABATA.  s.  i.  ant.  V.  Sabata. 
CABATER.  s.  ui.  ant.  V.  Sabater. 
CABOLLIR.  V.  a.  ant.  V.  Enterrar. 
CAFANORIA.  s.  f.  ant.  pastínaga. Zanahoria. 

Pastinaca. 
CAFAREG.  s.  m.  ant.  V.  Safaretg. 
CAFRÁ.  6.  m.  ant.  V.  Safra. 


?AP 

CAPO.  s.  m.  ant.  V.  Calápaf. 
^ARAGUELLS.  s.  in.  p.  ant.  especie  de  cal- 

sas.  Zaragüelles  ._  gregiisscos^  calzones.  Femi- 

nalia ,  femoralia. 
ZARZAPARRILLA,  s.    f.  ant.  V.  Sarsapar- 

rilla. 
CER^.  s.  m.  ant.  V.  Cers. 
Cü.  V .  Axó  ,  alió. 
CÜDA.  s.  f.  ant.  V.  Presó. 
^UT.  s.  in.  ant.  especie  de  resdosi. j^zud.VaU 

lum  aquae  derivandae  ex  flumine  causa  cons- 

tructum. 


D 


DAB 


Es  la  cuarta  letra  del  Alfabsto ,  tercera 
en  el  orden  de  ¡as  consonantes  y  una   del  nú 
mero  de  las  mudas  :  es  letra  numeral  y  vale 
quinientús. 


DABANELL.  s.  m.  ant.  V.  Devanadoras. 
DABANS.  adv.  t.  ant.  V.  Abans ,  antes. 
DABASSÉLL ,  d'  aygua  ó  de  pluja.  Turbión., 

aguacero.  Niinbus  ,  alluvio. 
DABASSÉLL  DE  PARAULAs.  Tropel .,  fluxo  de  pola' 

¿ras  ,  chorretada  de  palabras.  Verboium  al- 
luvio. 
DABLE,  adj.  Dable.  Fieri  potens. 
DACEN.  adv.   ant.   d' assó ,  d' alió,  d' aquí. 

De  esto  ,  de  ello  ,  de  aquí.  Ex  hoc  ,  inde. 
DACÍÁ.  s.  m.   nom  d'  heme.   Daciano.   Da- 

cianus. 
DACIAVANT.  adv.  t.  ant.  d'  aquí  endavant. 

En  adelante:  De  oy  en  adelante:  De  ahora 

en  adelante.  Inde ,  ab  bac  die. 
DACIÓ.  s.  f.  ant.  V.  Donació. 
DAció  ,  ant.  V.  Data. 
DÁCTIL.  s.  m.  peu  de  vers  llatí.    Dáctilo. 

Dactjius. 
DACTILIC  ,  CA.  adj.  lo  pertanyent  al  peu 

dáctil.  Dactilico.  Dactylicus. 
DA^A.  adv.  1.  ant.  Del  lado  de  acá ,  de  esta 

parte  de  acá.  Cis  ,  citrá. 
DADA.  s.  f.  ant.  V.  Data. 
DÁDIVA,  s.  f.  Dádiva.  Munus  ,  donum. 
DADIVOS  ,  SA.  adj.  Dadivoso.   Liberalis ,  in 

beneficentiam  proclivis,  munificus. 
DADOR ,  RA.  s.  m.  y  f.  Dador.  Donator. 

DADOR  DE  LLETRAS  DE  CAMBÍ.  V.  Tirador. 

DAGA.  s.  f.  Daga.  Culter ,  sica. 
DAGA.  s.  m.  V.  Degá. 
DAGANAT.  s.  m.  V.  Deganat. 
DAGASSA.  s.  f.  daga  gran.  Dagon.  Grandior 
sica. 


DAg 

DAGOBERT.  s.  m.  nom  d' heme.  Dagoherlo. 

Dagobertus. 
DAGLER.  s.  m.   Cuchillero.    Sicarum  faber, 

cukrarius. 
DAGÜERÍA.  s.  f.  él  carrer  ó  lloc  en  que  te- 
ñen   sas    oficinas    éls   daguers.   Cuchillería. 

Cultrariorum  vicus. 
DAGUETA.  s.  f.  dim.  Daguilla.  Sicula  ,  gla-? 

diolus.  •"" 

DALE.  s.  ni.  ansia,  desitj  vehement.  Anhelo, 

Cupido. 
DALÍ,   interj.  ab  que  s'  excita  á  empe'ndrer  ó 

á  ftr  alguna  cosa.  Vamos ,  á  ello.  Age  ,  age- 

dum. 
DALÍ,  interj.  ab  que  s'  excita  á  algú  á  pegar  á 

altre.  DjIí.  Feri,  percute. 
DALÍ ,  DALÍ  QUE  DALÍ,  interj.  ab  que   s'  denota 

r  enfado  que  causa  la  repetició  importuna 

d'  alguna  cosa.  Dale  :  dale  hola,  Vah  ¡  quan- 

ta  importunitas. 
DALLA,  s.  f.  Guadaña.  Falx,  sécula. 
DALLADOR,  s.  m.  Guadañero,  Messor,  foe- 

nisex  ,  fceniseca. 
DALLAYRE.  g.  m.  V.  Dallador. 
DALLIAVANT.  adv.  í.  ant.  d'  allí  endavant. 

De  allí  en  adelante.  Ex  tune. 
DALMÁTICA.  I.  f.  Dalmática.  Dalmática. 
DALMAU.   8.  m.  nom  d'    home.    Dalmacio. 

Dalmatius. 
DALT.  adv.  ].  amunt  ó  per  amunt.  Arriba. 

Sursum. 
DALT  DE  TÓT.  A  lo  mat  alto.  In  eminentíorl ,  in 

erectiori  loco  ;  in  altlori  situ. 

ANAR  ,  CÁURER  DALTABAX,  Ó  DE  DALTADAX.  f. 

Dar  abaxo ,  venir  á  baxo.  Praecipitem  ferri. 
DONAR  UN  DALTABAX.    f.    V.  Ckurcr  d'ait   á 

bax. 
POSARSE  DALT.  f.  usada  en  él  jo»  de  cartas.  En- 

trarse ,  meterse  en  baraja.  Manus  daré  ,  se 

victum  fateri  in  ludo  chartaxiun* 

Vi- 


DAL 

VENIR   UNA  COSA  DE  DALT.f.  CStaP  ÚeOTetílda  pST 

Déu.  Fenir  una  cosa  de  arriba.  Da  sursura 
esse. 
DE    DALTABAX.    m.    adv.    Dff   arriba  á  basto. 
A  summo  usque  deorsum,á  capite  ad  calcem. 

MO  LI  TOCA   Á  DALT  NI  Á   BAX.    loC.  fani.    V.  No 

ni  ha  per  dénts  encevar. 

DAM.  s.  m.  ant.  V.  Dany. 

DAMA.  s.  f.  senjora  noble.  Danta ,  señora. 
Domina  ¡llustris,  lectissima. 

DAMA  ,  criada  d'  honor  de  ]a  Reyno ,  ó  de 
grans  senyoras.  Dama.  Reginae,  vel  alicuiíis 
illustris  matroníe  assecla  honoraria. 

DAMA  ,  en  lo  jog  d'  escacs.  Dama.  Regina  in 
latrunculorum  ludo. 

DAMA  ,  ant.  V.  Mestresa  ,  xenyora. 

DAMA  CORTESANA ,  dona  púbüca.  Dama  corte- 
sana. Meretrix  .  pro&tibulum  ,  scortum. 

JOG  DE  DAMAS.  Jucgo  dc  Dauws.  Matronarum 
ludus  ;  scruporum  ludus  ad  lineas  &  nú- 
meros. 

BUFAR  VA  DAMA.  f.  usada  en  lo  jog  de  damas. 
Soplar  la  dama.  Duellam ,  sive  duplionem 
adversarü  exsibilare. 

DAMAS,  s.  m.  ant.  V.  Domas. 

DAMASCO,  s.  m.  ant.  V.  Domas. 

DAMERÍA,  s.  f.  delicadesa.  Damería.  Molli- 
tie" ,  fastidium  delicatulum. 

DAMÍA,  s.  m.  nom  d'  home.  Damián.  Da- 
mianus. 

DAMNABLE,  DAMPNABLE.  adj.  ant.  Dam- 
nable. Damnabilis. 

DAMNACIÓ,  DAMPNACIÓ.  s.  f.  ant.  V. 
Condemnació. 

DAMNADURA ,  DAMPNADURA.  s.  f.  anf. 
borradura.  Canceladura ,  testadura.  Oblitera- 
tio. 

DAMNAR ,  DAMPNAR.  v.  a.  ant.  V.  Con- 
demnar. 

DAMNAR,  DAMPNAR.  ant.  V.  Reprobar ,  Fevo- 
car ,  anuMar. 

DAMNARSE ,  DAMPNARSE.  v.  r.  ant.  V. 
Condemnarse. 

DAMNAT,  DAMPNAT,  DA.  adj.  ant.  V. 
Condemnat. 

DAMNATGE,  DAMPNATGE.  s.  m.  ant. 
V.  Dany ,  perjudici. 

DAMNEJAR  ,  DAMPNEJAR.  v.  a.  ant.  cau- 
sar duny,  perjudici.  Damnificar.  Damnum 
inferre. 

DAMNEJ AT,  DAMPNEJAT,  DA.  p.  p.  ant. 
Diimiiificado. 

DAMNIPICACÍÓ  ,  DAMPNÍPICACIÓ.  s.  f. 
ant.  Damnificación.  Damnificatio. 

DAMNIFICAMENT,DAMPNÍFICAMENT. 
s.  m.  ant.  V.  Dany. 

DAMNIFICAR,  DAMPNÍFICAR.  v.a.  Dam- 
nificar. Damnum  inftrre. 

DAMNIFÍCAT,  DAMPNIFÍCAT,  DA.  p.  p. 
Damnificado, 


DAM  3TI 

DAMNOS,  DAPvIPNOS,  SA.  adj.  ant.  V.Da- 
nyos. 

DAMONIAT,  DA.  adj.  ant.  V.  Esperitat. 
DAMONT.  prep.  ant.  V.  Damunt. 
DAMUNT.  prep.  Encima  ,   sobre  ,   desobre. 
Super. 

ANAR    DAMUNT,  Ó  PER  DAMUNT.  f.  SUrar;y   3X1  s' 

din  que  l'oli  va  damunt  de  l'aygua.  Sobre- 
nadar. Supernatare. 

rÉR  ANAR  DAMUNT  AVALL,(5  LO  d'aMUNT  AVALL. 

f.  trastornar  las  cosas.  Volver  lo  de  abaxo  ar- 
riba ó  lo  de  arriba  abaxo.  ínvertere  ,  sumaia 
imis  misc3re. 

DAN.  s.  m.  ant.  V.  Dany. 

DANSA.  s.  f.  Danza,  tripudio.  Saltatio,  tripu- 
diuní,  chorea. 

DANSA  de  espasas.  Danza  de  espadas.  Armi- 
tustrium. 

ANAR  Ó  ENTRAR  EN  DANSA  ,  Ó  EN  LA  DANSA.  f. 

met.  fam.  Andar  ó  entrar  en  danza.  In 
eademre,vel  negotio  versan  ,  annumecari, 
compurari. 

FicAR  tí  FOSAR  EN  DANSA. f.mct.  Mífer  CK  donza. 
Ejusdem  suspicionis  reum  aliquem  faceré. 

SER  CAP  DE  DANSA.  f.  met.  V.  Can. 

DANSADOR,  RA.  s.  m.  y  f.  Danzador,  tri- 
pudiante. Saltans ,  tripudians. 

DANSAR.  V.  n.  bailar.  Danzar,  tripudiar» 
Saltare ,  tripudiare. 

DANSAR,  mdurerse  depréssa  alguna  cosa.  Dan- 

zar.  Citari ,  circumferri. 
TRAuKER  A  DANSAR.  f.  Sjcar  á  donzar  ^  á  hay» 

lar.  Ad  saltationem  provocare. 
DANSARf.  s.  m.  Danza rin.  Saltator. 
DANY.  s.  m.  Daño.  Damnum. 

DONAR  Ó  PÉNDRER  DINERS  Á  DANY.  f.   Dar  Ó    tO- 

mar  dinero  á  daño.  Pecuniam  foenore  sume- 
re  ,  vel  foenori  daré. 
PENA  DE  DANY.  Pena  de  daño.  Pcena  damni. 

LO  QUE  NO  ES  EN  MON  ANY  NO  ES  EN  MÓN  DANY. 

ref.  V.  Any. 
DANYADOR,  RA.  s.  m.  y  f.  Dañador.  No- 

cens. 
DANYAR.  v.  a.  causar  dany.  Dañar.  Nocere, 

obesse  ,  officere  ,  incommodum  daré,  laedere. 
DANYAT ,  DA.  p.  p.  Dañado. 
DANYOS ,  SA.  adj.  Dañoso.  Damnosus. 
DANYOSAMENT.  adv.  m.  ant.  Dañosamente. 

Damnos^. 
DANYOSÍSSÍM,  MA.  adj.  sup.  Dañosüimo. 

Infestissimus. 
DAQUEN.  adv.  ant.  De  aquí,  de  ahí,  de  esto. 

Hinc. 
DAQUÍAMONT.  m.  adv.  ant.  d'  aquí  ena- 

munt.  De  ahí  arriba.  Hinc,  sursum  versus. 
DAQUIAVANT.  m.  adv.  ant.  d'aquí  endavant 

En  adelante.  Hinc  ,  inde. 
DAQUÍENANT.  m.  udv.  ant.  V.  Daquiavant» 
DAR.  V.  a.  V.  Donar. 
DAR  coMiAT.  f,  ant.  V.  Despedir. 


.212  DAR 

k  MALA  ANYADA  DARLI  PASSADA.  rcf.V.  PaSSada. 

HIES  VAL  UN  TE   Q'JK   DOS  TE  DARÉ.  fef.  MaS  Va- 
le un  toma  que  dos  te  daré :  Quien  da  presto 
'  da  dos  veces.  Qui  citb  dat ,  bis  dat. 

ñon'  vull,  non'  vull,  deumen'  eon  tros. 
ref.  No  lo  quiero  no  lo  quiero ,  mas  echád- 
melo al  capiello. 

Nolo;tamen  príebe,capio  tamen  ista  libenter. 
DARD.  s.  m.  especie  de  sageta.  Dardo.  Te- 
lum. 

DARDANARI.  s.  m.  ant.  V.  Monopolista. 

DARDAR.  V.  n.  Biltrotear  ,  corretear  ,  calle- 
jear. Ciirsitare  ,  vagare. 

DÁRDAYRE,  s.  f.  la  dona  que  darda  molt. 
Blltrotera.  Mulier  vaga  ,  errabunda ,  aber- 
rans. 

DARDELL.  s.  m.  ant.  V.  Dard. 

DARGA.  ?.  f.  ant.  V.  Adarga. 

DAROGACIÓ.  s.  f.  ant.  V.  Derogació. 

DARRER,RA.  adj.  Postrer^ postrero.,  último. 
Postremus. 

EL    CORNUT     KS    EL    DARRER    QUE    HO    SAB.  expr. 

fam.  V.  Cornut. 
DARRERA.  s.  ni.  fam.  cul.  Trasero.  Chines, 

nates. 
BARRERA,  sdv.    ab  que  s'  indica  la  parí  pos- 
terior d'  alguna  cosa,  com  :  darkera  de  la 

porta.  Detr.is .,  tras.  Post. 
barrera  ,  al  datras  de  tot ,  al  últiin.  Al  último. 

Postremo. 
darrera  ,  prep.  ab  que  s'  designa  F  6rde  ab 

que    una    cosa   se    seguex    á    altra.    Tras. 

Post. 
DARRERAS.  p.  la  part  posterior  deis  vestits. 

Quartos  traseros.  Posteriora  vestis. 
ANAR  darrera,  Ó  AL   darréra.  f.  seguir  des- 

pres  d'  altre  en  T  orde  ab  que  s'  camina.  Ir 

detras.  Pone  sequi. 
anar  darrüra  d'  algú.  f.  anarlo  seguind  6 

córrerli  datras.  Ir  ó  andar  tras   alguno.  Ali- 

quem  insequi. 
anar  darrera  d'  alguna  cosa.  f.  fam.  desit- 

jar  conseguirla  ,  posar  medís  eficassos  per  lo- 
grarla. Ir  ó  andar  tras  alguna  cosa.  Vehe- 

menter  cupere,  conari  aliquid  adipisci. 
CAMP  de  darrera  CASA.  joc.  él  cul.  Trascorral. 

Posteriora. 
CORRER  al  darrera.  f.  Correr.^  dar  tras  alguno. 

Aliquem  cursu  petere. 
ESTAR  Á   LA  darrera  CASA.   f.  cstar  en  suma 

pobresa  y  necessitat.  No   tener  tras  que  pa- 

rar.  Summá  egestate  laborare. 

ESTAR  EN    LA    DARRERA  PREGUNTA,  f.    CStar    al- 

gú  apretat ,  especiahnent  per  falta  de  cabal. 
Andar  ó  estar  á  la  quarta  pregunta.  Summá 
egestate  laborare. 

QUEDARSE   Á  DARRERA  (5  ENDARRERA.  f.  Qí/edflrie 

atrás.,  rezargarse.  Pone,  retro  manere. 

TANT  DARÁS  Á  EN  PÍORE  QUE  Ll  HAURAS   d'  ANAR 

DARRERA.  Tcf.  V,  Anar. 


DAR 

DARRERAMENT.  adv.   m.    Postreramente^ 

ítltiuiamente.  Postremo ,  tándem. 
DARRERATGES.  s.  m.  p.  ant.  V.  Enderre- 

rits. 
DARRERÍA.  s.  f.  fi.  Fin  .¡  último.  Finís,  ter- 

mínus. 
DARRERiAS  DEL  HOiiE.  Postrimerías  dd  hom' 

hre  ;  novísimos.  Homínis  novissima. 

LO  QUE  FA  'l  BOTG  Á  LA  DARRERÍA  FA  'L   SABI  Á 

LA  PRIMERIA,    ref.  Lo  que  hace  el  loco  á  la 

derrería  hace  el  sabio   á  la  primeria. 

Quod  primum  sapiens    postremum    conficit 

amens. 
DAT  ,  DA.  p.  p.  V.  Donat. 
DATA.  s.  f.  diada    d'    una  escríptura.  Data. 

Dies  epístola; ,  scripti  dies  ,  dies  litteris  ads- 

cripta. 
DATA,  partida  que  s'  assénta  en  los  compres  per 

descarreg  de  lo  que  s'  ha  rebut.   Data.  Ra- 

tio  expensi  scripto  tradita. 

FOSAR  EN  DATA  ,    Ó    PER    DATA.  f.     pOSat    algUna 

partida  en  un  compte  en  desca'rreg  de  lo  que 
s'  ha  rebut.  Adatar.  Expensi  ratíonem  scrip- 
to tradere. 

ESTAR    UNA    COSA    DE    MALA    DATA.  f.  Estar  Una 

cosa  de  mala  data.  Rem  malé  se  habere. 

DATARI.  s.  m.  Oficial  del  Papa.  Datario. 
Datarius,  adscriptor  rescripti  Pontiíicii. 

DATARÍA,  s.  f.  Dataría.  Tribunal  Pontíficís 
rescriptis  expediendís. 

DÁTIL,  s.  m.  Dátil.  Falmse  bacca,  pomum. 

DATILET.  s.  m.  dim.  Datilillo.  Dactilus  par- 
vus. 

DATíU.  s.  m.  Gram.  Dativo.  Dativus. 

DAU.  s.  m.  Dado.  Lusoría  tessera ,  cubus. 

DAu  FALS.  Dado  falso.  Alea  spuria  ,  adulte- 
rina. 

DAUS.  s.  f.  p.  trossos  de  ferro  axí  díts  ab  que 
s'  carregan  las  péssas  de  artillería.  Dados. 
Ferrei  taxílli. 

DAUS  ,  en  la  Naut.  Dados.  Quadrae  taeniae. 

DAUS  ,  la  mostra  de  figuras  quadradas  sem- 
blant  á  las  casas  del  jog  de  damas.  Escaques^ 
quadrados ,  quadros.  Tessella;. 

MUDARSE  ÉLS  DAUS.  f.  mct.  mudarse  1'  estat  ó 
circunstancias  de  las  cosas.  Mudarse  los  bo- 
los :  trocarse  los  bolos.  Res  bene  verteré  ,  vel 
in  peius  ruere. 

SEGONS    com    PINTE    Ó     COM    DONARÁ    't    DAU.    f. 

fam.  Conforme  diere  el  dado.  Spectato  álese 
sortisque  eventu. 
VENIR  sk  'l  DAU.  loc.   met.  succelr  las  cosas 
prosperament.  Correr  el  dado.  Aleae  sortem 
favere ,  secundam  esse. 

LA    MtLLOR    SORT    DELS    DAUS    ES    NO    JUGARLOS. 

ref.   Lo  mejor  de  los  dudos  es  no  jugarlos. 
Óptima   talorum   sors  est  non  tángete    ta- 
los. 
DAUET.  s.  m.  dim.  Dadillo.  Ta.xillüs ,  taius 
minimus. 

DAU- 


DAU 

DAURAüA.  s.  f.  ant.  péx.  Dorado ,  dorada^ 
doradilla,  Aurata. 

DAÜRADELLA.  s.  f.  herba.  Doradilla^  escolo- 
pendra. Asplenum,  scolopendrium. 

DÁURADOR.  s.  m.  Dorador.  Inaurator. 

DAÜRADÜRA.  s.  f.  Doradura  ,  el  dorado. 
Auratura. 

DAÜRAR.  V.  a.  Dorar.  Inaurare. 

DAURAR  LA  PÍNDOLA.  f.  met.fam.  donar  ab  arti- 
fici  de  paraulas  alguna  noticia  poc  favorable. 
Dorar  la  pildora.  Cauto  verborum  iavolucro 
infaustum  eventum  nuntiare. 

DAVALL.  prep.  sota.  Debaxo.  Sub. 

DAVALLADA.  s.  f.  Ba-sada.  Clivus. 

FER    DAVALLADA    Ó    DAVALLANT.  f.    algUn     lloc. 

Hacer  declivio ,  venir  en  declivio.  In  declive 
vergere. 

DAVALLAMENT.  s.  m.  p.  u.  Descendimiento. 
Descensus. 

DAVALLANT.  s.  ra.  joc.  gorja.  Tragadero. 
Guttur. 

DAVALLAR.  v.  a.  y  n.  Baxar  ^  descender. 
Demittere,  descenderé. 

DAVANT.  s.  m.  la  part  anterior  d'  alguna  co- 
sa ,  com  DAVANT  de  casa.  Delantera  afrente. 
Pacies. 

DAVANT.  adv.  1.  que  denota  la  situació  d'  algu- 
na persona  ó  cosa  respecte  d'  altra.  Delan- 
te.,  enfrente ,  frente.  Ante. 

DAVANT.  prep.  en   presencia.  Delante.  Coram. 

DAVANT.  ant.  V.  Abans. 

DAVANT  DE  DEU  Y  DE  TOT  LO  MON.  loC.  Delante 

de  Dios  y  de  todo  el  mundo.  Coram  Deo  & 
hominibus. 

DAVANT  DE  MI.  fórmula  de  que  usan  éls  Nota- 
ris  ,  donand  fe  deis  Instruments  que  s'  otor- 
gan en  son  poder,  yínte  mí.  Apud  me. 

DAVANT  DE  vESTiT.  Dilontcra.  Anterior  ves- 
tís pars. 

DAVANT  DiT ,  DITA.  adj.  Autediclio.  Antea  me- 
moratus. 

DAVANT  PER  DAVANT.  m.  adv.  Frente  á  frente. 
In  ipso  conspectu  ,  omnino  e'  regione. 

ANAR  DAVANT.  f.  met.  ab  que  s'  expréssa  qu'al- 
gú  es  sempre  '1  primer  en  alguna  funció.  Ir 
en  la  delantera.  Príecedere  ,  anteire. 

APARTARSE,  EXIR    DEL    DAVANT,  d'algÚ    Ó   d'al- 

guna  cosa.  f.  (¿uitarse  de  delante.  É  cons- 
pectu recedere. 

F¿R  ANAR  DAVANT  ,  POSAR  DAVANT.  f.  met.  ab 

que  s'  denota  qu'  á  algú  se  '1  fa  sér  sempre  'i 
primer  en  alguna  funció.  Poner  en  la  delan- 
tera. In  primo  loco  aliquem  constituere. 

NO  POSÁRSELI  Á  ALGÚ  RES  DAVANT  Ó  PER  DA- 
VANT. f.  met.  no  detenirse  per  res.  No  ponerse 
cosa  por  delante.  Omnia  posthabere  ;  nil 
aliquid  pensi  habere  ,  quominus. 

PASSAR  DAVANT.  f.  met.  anticiparse  á  altre.  Co- 
ger la  delantera.  Antevertere. 

PASSAR  DAVANT  Á  ALGÚ.  f.  met.  Caminar  ó  cór- 
Tom.I. 


DAV  2J3 

rer  mes  qu'  éll ;  dexarlo  endatras.  Adelantar. 
Príeire,  pracurrere. 

PASSAR  DAVANjr  Á  ALGÚ.  f.  mct.  excedirlo.  Ade- 
lantarse á  alguno.  Príecellere. 

POSAR  AL  DAVANT.  f.  met.  representar ,  fér  ve'u- 
TCT.  Poner  delante.  Ante,  ob  oculos  poneré, 
obiicere. 

POSAR  PER  DAVANT  ,  Ó    DAVANT  DELS  ULLS.  f. 

met.  fér  ve'urer ,  fér  evidencia  á  algú  d'  al- 
guna cosa  ,  particularment  deis  inconve- 
nients  y  danys  que  s'  seguirían  de  1'  exécu- 
ció  de  lo  que  s'  medita.  Poner  delante  de  los 
ojos.  Ob  oculos  poneré. 
TEÑIR  PER  DAVANT,  f.  met.  teñir  present  anti- 
cipadament  alguna  cosa  per  exécutarne  un' 
altra.  Llevar  por  delante.  Pne  oculis  ha- 
bere. 

TRAURERSE  Á  ALGÚ  DE   DAVANT.  f.    met.  fér    qUe 

no  puga  compare'xer  á  sa  presencia,  matand- 

lo  ú   fendlo  ausentar.  Quitar  de  en  medio.  É 

medio  tollere. 
D-.VANTGUARDA.  s.  f,  Vangv.ardia.   Prima  acies. 
DAVANTAL.  s.  m.  Devantal .delantal.,  avan- 

tal.  Semicinctium. 
DA  VEGADAS,  adv.  V.  Avagadas. 
DaVOLTA.^.  adv.  V.  Avoiras. 
DAYNA.  s.  f.  animal  saivatge.  Gamo.  Dama. 
DAYNA,  la  feméila.  Gama.  Dama  femina. 
DAYNETA.  s.  f.  dim.  Gamezno.  Pullus  damse, 

DE. 

DEA.  s.  f.  ant.  Diosa.  Dea,  diva. 

ÜEBADAS.  adv.  ant.  V.  Davegadas,  ava- 
gadas. 

DEBADES.  adv.  ant.  en  va'.  En  vano ,  en  val- 
de.  Frustra ,  incassüm. 

DEBADES.  ant.  s¿ns  preu  algún ,  gratuitament. 
De  balde.  Gratis,  gratuito. 

DEBAIX.  prep.  ant.  bax  ,  sota.  Debaxo. 
Sab. 

DEBAT.  s.  m.  Debate.  Contentio. 

DEBÁTRER.  v.  n.  altercar.  Debatir ,  dar  y 
tomar.  Verbis  contenderé,  disceptare. 

DEBÁTRER.  v.  3.  remenar  alguna  cosa  regular- 
ment  líquida  ab  algún  instrument,  com  cu- 
lléra,  espátula,  &c.  perqué  s'  mésele,  s' 
condense  ,  &c.  Batir.  Miscere. 

DEBATUT,  DA.  p.  p.  Debatido. 

DEDATüT,  DA.  batut,  com  éls  ous ,  Ilét,  &c.  Ba- 
tido. 

DEBEDOR.  s.  m.  ant.  V.  Deutor. 

DÉBIL,  adj.  Débil.  Debilis. 

DEBILITACÍÓ.  s.  f.  Debilitación.  Debili- 
tatio. 

DEBILITADÍSSIM',  MA.  adj.  sup.  Debilita- 
düimo.  Viribus  máxime  fractus. 

DEBILÍTAMENT.  s.  m.  V.  Debilitació. 

DEBILITAR,  v.  a.  Debilitar ,  infirmar.  De- 
bilitare. 

Hhh  DB- 


314  BEB 

DEBILITAR    I/AS  FORJAS  DEL  ENEMIG.    f.     DcbUt' 

iar  las  fuerzas  del  enemigo.  liostem  infirma- 
re ,  imminuere,  enervare. 

DEBILITAT  ,  DA.  p.  p-  DehWitado. 
DEBiLiTAT.  s.  f.  falta  de  vigor  ó  forsas.   Debili- 
dad. Debilitas,  iinbecillitas. 

DEBILITAT.  iTiet.  fkquesa  d'  enteníment.  Debi- 
¡idciJ.  Debilitas. 

DEBILMENT.  adv.  m.  Débilmente.  Debilitar, 
imbecilüter,  inÜrnie. 

DÉBIT.  s.  m.  Débito.  Debitum. 

DÉBiT  CONJUGAL.  Debito  conyugal.  Coniugale 
debitum. 

DEBITORI,  s.  m.  Debitorio.  Syngrapha,  cau- 
tio,  syngraphus. 

DEBOTAR.  V.  a.  ant.  tra'urer,  llansar,  botar 
fora.  Arrojar.,  echar.,  expeler.  Pellere. 

DEBOXADOR.  s.  m.  ant.  V.  Dibuxador. 

DEBOXAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Dibux. 

DEBOXAR.  V.  a.  ant.  V.  Dibuxar. 

DEBUIX.  s.  m.  V.  Dibux. 

DEBUXADOR.  s.  m.  V.  Dibuxador. 

DEBUXAR.  V.  a.  V.  Dibuxar. 

DÉCADA,  s.  f.  Década.  Decas. 

DECADENCIA,  s.  f.  Decadencia.  Deterior 
reí  status. 

DECAIMENT.  s.  m.  Descaecimiento.  Lan- 
guor, debilitas. 

DECAMPAR.  V.  n.  Decampar.  Castra  mo- 
veré. 

DECAMPAT ,  DA.  p.  p.  Decampado. 

DECANTAMENT.  s.  m.  ant.  Torcimiento.  In- 
cÜnatio,  flexio. 

DECANTAR,  v.  a.  mtíurer  alguna  cosa  ,  tor- 
céndla  ó  inclinandla  á  un  costat  ,  ó  altre. 
Decantar  ,  ladear ,  torcer.  In  latus  inclinare. 

DECANTARSE,  v.  r.  Ladearse ,  torcerse.  In 
latus  inclinari ,  vergere. 

DECANTARSE,  met.  incünarsc  á  algún  partit ,  al 
parer  d'  algú.  Ladearse.  In  alicuius  partes 
inclinari. 

DECANTAT,  DA.  p.  p.  Ladeado ,  decantado. 

DECANTAT ,  DA.  adj.  pouderat  per  mólt  bo.  De- 
cantado. Praedicatus. 

DECÁURER.  V.  n.  Decaer.,  descaer.,  descae- 
cer. Labascere  ,  labefactari,  in  peius  ruere. 

DEcXuRER  EN  LA  CAUSA,  f.  for.  ant.  Perder  la 
causa  ^  el   pleyto.  Causa  cadere. 

DECAYCIÓ.  s.  f.  ant.  Descaecimiento.  Lan- 
guor. 

DECAYMENT,  s.  m.  ant.  V.  Cayguda. 

DECEBEMENTZ.  s.  m.  ant.  V.  Engany. 

DECEBRE.  V.  a.  ant.  V.  Enganyar. 

DECEBUT  ,  DA.  p.  p.  ant.  V.  Énganyat. 

DECELAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Descubrí- 
ment ,  revelació. 

DECELAR.  V.  a.  ant.  V.  Descubrir  ,  re- 
velar. 

DECEMVIRAT.  s.  m.  Decemvirato.  Decem- 
viratus. 


DEC 

DECEMVIRS.  s.  m.  p.  Decémviros.  Decem- 
viri. 

DECENCIA,  s.  f.  compostura, adorno  qu'  ex- 
cita al  culto  y  veneració  de  las  cosas  sagra- 
das. Decencia.  Decentia. 

DECENCIA,  él  fracte,port,  Iluiment  que  cor- 
respon  al  estar,  dignitat ,  naxement  d'  algú. 
Decencia.  Ornatus. 

DECENCIA ,  recato.  Decencia.  Honestas  ,  pu- 
dor. 

DECENT.  adj.  honest,just,  decent.  Decente» 
Decens ,  honestus. 

DECENT,  corresponent  al  estat  y  qualitat  de  ca- 
da hu.  Decente.  Condecens. 

DECENT ,  modest ,  com  color  decent.  Decente. 
Decens. 

DECENT  ,  conforme  ,  corresponent,  com  grati- 
ficació  DECENT.  Decente.  Aptus  ,  idoneus. 

HOME  DECENT ,  PERSONA  DECENT.  Hombre  de' 
cente ,  persona  decente.  Liberalis ,  ingenuus 
vir. 

DECENTÍSSIM,MA.  adj.  sup.  Decentísimo. 
Decentissimuf. 

DECENTMENT.  adv.  m.  Decentemente.  De- 
center ,  decoré. 

DECEPCIÓ.  s.  f.  ant.  Engaño.  Deceptio. 

DECEPTIU ,  VA.  adj.  ant.  V.  Enganyos. 

DECERNIR.  V.  a.  ant.  V.  Determinar ,  deli- 
berar, resóldrer. 

DECESSOR.  s.  m.  ant.  V.  Predecessor. 

DECIDIR.  V.  a.  Decidir.  Decernere.  definiré. 

DECIDIT ,  DA.  p.  p.  Decidido. 

DÉCIMA,  s.  f.  composició  poe'tica.  Décima, 
espinela.  Metrum  hispanicum  decem  carini- 
nibus  constans. 

DÉCIMA.  V.  Delme. 

DÉCIMA  PART.  Cada  una  de  las  deu  parts  d'  un 
tht.  Décima.  Decima  pars. 

DECIMAR.  V.  a.  ant.  V.  Delmar. 

decís,  SA.  p.  p.  ant.  V.  Decidit. 

DECISIO.  s.  f.  deterrcinacid,  resolució  que  s* 
pren  en  alguna  cosa  dubtosa.  Decisión.  De- 
cisio ,  diiudicatio. 

DEcisió ,  sentencia  pronunciada  en  las  causas 
civils  y  crimináis.  Decisión.  Decisio,  litis 
diremptio. 

DEcisió  DE  ROTA  ,  Ó  ROTAL.  Decision  de  Rota.,  6 
rotal.  Sacríe  rotae  decisio. 

DECISIR.  V.  a.  ant.  V.  Decidir. 

DECISIU  ,  VA.  adj.  Decisivo ,  decisorio.  De- 
finitivas. 

voT  DECISIU.  Foto  decisivo.  Facultas  decernendi, 
statuendi. 

DECISIVAMENT.  adv.  m.  Decisivamente. 
Definitive'. 

DECLAMACIO.  s.  f.  discurs  vehement  ,  in- 
vectiva. Declamación.  Declamatio,  invectiva 
oratio. 

DECLAMACIO  ,  oració  escrita  y  dita  per  exérci- 
tarse  en  las  reglas  de   la  Retórica ,  y  casi 

f  sem- 


DEC 

sempre  sobre  assumpto  fingit.  Declamación. 
Declamatio. 

DECLAMADOR,  s.  m.  Declamador.  Decla- 
mator. 

DECLAMAR,  v.  n.  Declamar.  Declamare. 

DECLAMATORI,  RÍA.  adj.  Declamatorio. 
Declamatorius. 

DECLARACÍÓ.  s.  f.  manifestació  ,  explica- 
ció  ,  ó  interpretació  de  lo  que  s'  dubta  ó  ig- 
nora. Declaración.  Declaratio. 

DECLARAcid.  for.  tcstificació.  Declaración.  Attes' 
tatio ,  testimonium. 

DECLARADAMENT.  adv.  m.  Declarada- 
meute.  Aperte,  claré. 

DECLARADOR,  s.  m.  ant.  Declarador.  De- 
clarator ,  interpres. 

DECLARAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Declaració. 

DECLARANT.  p.  a.  Declarante.  Testimo- 
nium dicens. 

DECLARAR.  V.  a.  manifestar,  explicar,  in- 
terpretar lo  qu'  está  ocult ,  ó  no  s'  entén  be. 
Declarar.  Declarare,  manifestare,  explicare. 

DECLARAR  LA  GUERRA,  f.  Declarar  la  guer- 
ra. Bellum  indicere,  denunciare. 

DECLARARSE,  v.  r.  manifestar  1'  a'nimo, 
ó  l'intenció.  Declararse.  Mentem  aperire. 

DECLARARSE  Á  ALGUNA  PERSOXA.   f.  fér  COnfianSa 

d'  ella  ,  descubrirli  alguna  cosa  reservada. 
Declararse.  Sua  consilia  alicui  patefacere, 
aperire. 

DECLARAT ,  DA.  p.  p.  Declarado. 

DECLARATORI,  RÍA.  adj.  Declaratorio.  Ex- 
ponens  ,  declaraos  ,  aperiens. 

DECLINABLE,  adj.  Declinable.  Declinabilis. 

DECLINACIÓ.  s.  f.  declivi,ó  inclinació  d'  al- 
guna cosa  envérs  él  lloc  inferior.  Declina- 
ción. Declinatio ,  declivitas. 

DECLINACIÓ.  met.  decadencia.  Declinación.  In 
deteriorem  statum  inclinatio. 

DECLINACIÓ.  Gram.  Díc/iníicion.  Declinatio,  no- 
minum  inflexio. 

DECLINACIÓ.  Astron.  DecUnocion.  Declinatio. 

DECLINACIÓ,  en  r  art  de  fér  rellotges  de  sol.  De- 
clinación. Inclinatio ,  declinatio. 

DECLINAR.  V.  n.  inclinarse  envers  alguna 
part ,  ó  extrém.  Declinar.  Inclinare. 

DECLINAR.  Gram.  Declinar.  Inílectere  nomina 
in  casus  &  números. 

DECLINAR,  met.  decáurer.  Declinar.  Labas* 
cere. 

DECLINAR   ÉL  FOR  ,  LA  JURISDICCIÓ.    f.    for.    Ds- 

clinar  jurisdicción.  Eiurare  forum. 
DECLINAR  EL  SOL,  EL  DiE,  &c.  DecUnor  el  ÍO/, 

el  dia,  &c.  In  occasum  vergere. 
DECLINAR  LA  FEBRE.  f.  Declinar  la   calentura. 

Remitti ,  minui  febrim. 
DECLINA? ,  DA.  p.  p.  Declinado. 
DECLIVI.  s.  m.  Declive.,  declivio.  Declivium. 
DECOCCIO.  s.  f.  Decocción.  Decoctio. 
DECOLLACIÓ.  s.  f.  ant.  V.  Degollació. 


DEC 


21 


DECONTINENT.   adv.  m.   ant.  V.  Encortí'- 
nent. 

DECORAR.  V.  a.  condecorar.  Decorar,  Insig- 

nire  ,  decorare  ,  ornare. 
DECo.iAR  ,  dir  de   memoria.  Decir  de  memoria^ 

de  coro.  Memoriter  recitare. 
DECORAR,  ape'ndrer  de   memoria.  Decorar.  Me- 
moria tradere  ,  commendare. 
DECORAT,  DA.  p.   p.   Decorado,  dicho  de 

memoria. 
DECORO,  s.  m.  honor,  reverencia  que  s'deu 

á  alguna  persona  per  son  naxemcnt,ó  dig- 

nitat.  Decoro.  Honor ,  decus. 
DECORO  ,  circunspecció  ,  gravedat  ,    serietat. 

Decoro.  Dignitas. 
D£co;io  ,    recato,   honestedat.  Decoro.  Pudor, 

pudicicia. 

DECORO ,  honra,  punt,  estimacio.  Decoro.  Di^ni- 

tas.  ° 

DECOROS,  SA.   adj.   Decoroso.  Decens,de- 

corus ,  conveniens. 
DECOROSAMENT.   adv.   m.   De.o^osamente, 

Decenter ,  decoré. 
DECORRER.  y.  n.  ant.  fluir.  Correr.,  manar^ 

fluir.  Fiuere  ,  diffluere. 
DECORRIMENT.  s.  m.  ant.  curs,  continuació 

de    moviment  ó  de    témp,.   Curso  ,  decurso^ 

discurso.  Dacursus. 
DECREMENT.    s.    m.    Decremento.    Decre- 

mentum. 

DECRÉPIT  ,  TA.  adj.  Decrépito.  Decre- 
pitus. 

DECREPITÜT.  s.  f.  Decrepitud.  Extrema  se- 
nectus. 

DECRET.  s.  m.  determinació ,  decisió,  reso- 
lució.  Decreto.  Decretum. 

DECRET,  cert  Ilibre  del  dret  canónic.  Decreto. 
Gratiani  decretum. 

DECRETACIÓ.  s.  f.  ant  V.  Decret. 

DECRETALÍSTA.  s.  m.  Decretalista.  Decre- 
taiis  interpres. 

DECRETALS.  p.  Ilibre  en  qu'  están  recopila- 
das las  epístolas  ó  decisions  Pontificias.  De- 
cretales. Líber  deereíalium  epistolaruni. 

DECRETISTA.  s.  m.  Comentador  del  lübre 
del  Decret.  Decrefista.  Decieti  interpres. 

DECREXENT  DE  LA  MAR.  ant.  Refluxo. 
Reciprocaiio ,  recessus  maris. 

DECÚBIT.  s.  m.  Med.  Decúbito.  Decubitus. 

DÉCUPLO,  PLA.  adj.  Décuplo.  D.cuplus. 

DECURÍO.  s.  m.  Decurión.  Decurio. 

DECÜRS.  s.  m.  Decurso.  Decursus. 

DECA.  m.  adv.  ant.  De  acá ,  de  esta  parte, 
de  la  banda  de  acá.,  de  la  parte  de  acá.  Hinc, 
ex  hac  parte. 

DEFAMAR,  ant.  De  esta  parte  del  mar.  Cit 
mare. 

DEDÍCACIO.  s.  f.  consagració  d'  alguna  cosa, 
particularment  d'  algún  temple ,  al  culto  de 
Déu,  de  Nostra  Seniora  ó  deis  Sants;  y  la 

acció 


CIÓ  DED 

acció  de  destinar  a  altres  fins  alguna  cosa, 
com  un'  estatua  en  honor  d'  algún  héroe. 
Dedicación.  Dedicatio. 

DEDiCACió ,  la  celebritat  del  die  en  que  s'  fa 
memoria  d'  haberse  dedicat  algún  temple, 
altar ,  &.c.  Dcdicíicion.  Pestum  dedicationis. 

DEülCANT.  p.  a.  Dedicante.  Dedicans. 

DEDICAR.  V.  a.  consagrar  alguna  cosa,  com 
temple  ,  altar,  al  culto  de  Déu  ,  de  María 
Santissiraa  ó  deis  Sants;  ó  destinar  á  altres 
fins  alguna  cosa,  com  un  are  triumfal  en  nie- 
niüria  d'  alguna  victoria.  Dedicar.  Dedica- 
re ,  dicare. 

DEDICAR,  emplear  ,  destinar,  aplicar.  Dedicar. 
Dedicare. 

DEDICAR,  un  ¡libre,  conclusions,  &c.  á  algú. 
Dedicar.  Dedicare,  nuncupare,  dicare. 

DEDICARSE  Á  ALGUNA  COáA.  f.  apli- 
carse á  ella.  Dedicarse  á  ídguna  cosa.  Alicui 
rei  animum  intendere;  operam  navare ,  ad- 
hibere. 

DEDICARSE  Á  DEU.  f.  emplearse  en  s6n  servey. 
Dedicaise  á  Dios.  Se  Deo  dicare,  vovere,  ad- 
dicere. 

DEDICAT,  DA.  p.  p.  Dedicado. 

DEDICATORIA,  s.  f.  Dedicatoria.  Epístola 
nuncupatoria. 

DEDIGNARSE.  v.  r.  desdenyarse.  Dedignar- 
se.  Dedignari. 

DEDUCCIÓ.  s.  f.  illació,  derivado.  D^duc- 
cion.  Deductio. 

DEDUcció,  detracció  ,  rebaxa  d'alguna  quanti- 
tat.  Deducción.  De  summá  deductio. 

DEDUIR.  V.  a.  inferir.  Deducir.  Deducere. 

DEDüiR.  for.  allegar.  Deducir.  Rationibus  ius 
stabilire. 

DEDUIR,  deíráurer, descontar.  Deducir.  De  sum- 
má ,  aut  de  capite  deducere. 

DEDÜIT,  DA.  p.  p.  Deducido. 

DEEMBRE.  s.  m.  ant.  V.  Desémbre. 

DEEN  ,  NA.  adj.  ant.  V.  Desé. 

DEENAMENT.  adv.  ant.  En  décimo  lugar. 
Décimo. 

DEENER.  s.  m.  ant.  V.  Decurió. 

DEESA,  s.f.  ant.  V.  Dea. 

DEPALC.  s.  m.  Desfalco.  Detractio,  deductio. 

DEPALCACIÓ.  s.  f.  ant.  V.  Defalc. 

DEFALCAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Defalc. 

DEFALCAR,  v.  a.  Desfalcar.,  defalcar.  Be- 
ducere  ,  detrahere. 

DEPALCAT,  DA.  p.  p.   Desfalcado ,  defaU 

DEFALENT  ,  DEPALLENT  ,  DEFFA- 
LLENT,DEPALL1NT.  adj.  ant.  Defec- 
tible. Diñcv'v.s. 

DEFALLIMENT.  s.  m.  falta  de  forsas,  de- 
vigor. Deífúllecimiento.  Virium  ,  vigoris  de- 
fectus ,  languor. 

DEFALLIMENT  ,  basca  ,  desmay.  Desfallecimien- 
to. Languor ,  animi  defectio ,  dcliquium. 


DEP 

DEFALLIMENT ,  él  que  vé  de  falta  d'  aliment. 
Ahilu.  Deliquium. 

DEFALLIMENT  ,   DEFALIMENT.  ant.   V.  Falta  Cul- 

pa,  def^cte,  carencia. 

DKFALLIR  ,  v.  n.  ant.  pérdrer  1'  a'níino.  Des- 
fallecer. Animo  cadera. 

DEíALLiR  ,  cometrer  alguna  culpa  ,  fér  alguna 
falta.  Faltar.  Peccare. 

DEFALLiR.  ant.  pérdrer  l'a'nimo ,  faltar  h\  cor. 
Perder  el  ánimo  ,  faltar  el  ánimo.  Animo  ca- 
dere  ,  frangí  animo. 

DEFALLiR.  ant.  motír.  Fallecer.  Emorí. 

DEFALLiR,  DEFALiR.  ant.  V.  Paitar,  en  lo 
signifioat  de  no  haberhi  d'alguna  cosa. 

DEFALLiR.   ant.  V.  Dísmínuír ,  míuvar. 

DEFALLIT  ,  DA.  p.   p.  Desfallecido. 

DüFALLiT  ,  DA.  adj.  ant.  V.  Faitat. 

DEPALT.  s.  m.  ant.  V.  Palta ,  defecte ,  ca- 
rencia. 

DEFECTE.  s.  m.  Defecto.  Defectus. 

DEFECTIBLE,  adj.  Defectible.  Defectibilis. 

DÉFECllÜ  ,  VA.  adj.  Defectivo.  D¿fect¡- 
vus. 

DEPECTUOSAMENT.  adv.  m.  Defectuosa- 
mente. Vítio  laborans ,  mendosus  ,  imper- 
fectus. 

DEPENDENT.  p.  a.  Defendiente.  Defen- 
dens. 

DEPENDRE.  v.  a.  ant.  prohibir,  vedar.  Fe- 
dar  ,  d-.fender.  Vetare. 

DEFENDRER,DEFPENDRER.  ant.  de- 
fe  nsar.  Defender.  Defenderé. 

DEFENDRER.  ant.  protegír  ,  amparar.  Defender., 
guardar.,  librar.  Liberare. 

DEFENDRERSE.  v.  r.ant.  V.  Llibrarse,  es- 
cusarse. 

DEPENEDOR,  DEPPENEDOR.  s.m.  ant. 
V.  Defensor. 

DEPENENT,  DEPPENENT.  p.  a.  ant.  V. 
Defendent. 

DEPENIMENT,  DEFPENIMENT.  s.  m. 
ant.  V.  Defensa. 

DEFENSA,  s.  f.  reparo,  resguard  ab  que  s're- 
sistex  ó  repeMex  algún  perill.  Defensa.  De- 
fe  nsio. 

DEFENSA  ,  amparo  ,  proteccíó.  Defensa.  Pro- 
tectio ,  tutamen. 

DEFENSA,  arma,  instrumcnt  ó  altra  cosa  ab  que 
resistex  ó  s'  defensa  algú  d'  alguna  invasió  ú 
perill.  Defensa.  Munimen. 

DEFENSA ,  Fortif.  Defensa.  Propugnaculum. 

DEFENSA  ,  manifest  ,  ó  escrit  en  abono  d'al- 
guna persona  ó  cosa.  Defensorio.  Apologe- 
ticum  scríptum. 

DEFENSA,  ant.  prohíbició.  Prohibición  ,  defensa. 
Prohibítio. 

POSARSE  EN  DEFENSA,  f.  Poncrsc  ert  defcnso. 
Bese  tueri. 

DEFENSABLE.  adj.  Defensahh.  Presidio  fir- 
mus ,  raunitus. 

DE- 


DEF 

DEFENSAR.  v.  a.  preservar  á  algo  d'  algún 
dany  ;  protegirlo  ,  ampararlo.  Defender,  De- 
fenderé ,  tueri. 

DEFENSAR  ,  sostenír  alguna  cosa  contra'l  dic- 
tamen d'altre.  Defender.  Tueri. 

DEFENSAR ,  sostenif  la  certesa  d'  alguna  co- 
sa. Defender.  Rem  asserere. 

DEFENSAR  ,  advocar  en  favor,  en  defensa  del  li- 
tigant ,  ó  reo.  Defender.  Patrocinari. 

DEFENSAR.  ant.  prohibir,  vedar,  impedir.  De- 
fender. Impediré ,  vetare. 

DEFENSAR  coNCLUsioNs.  Defender  conclusiones. 
Theses  propugnare  ,  defenderé. 

DEFENSAT,  DA.  p.  p.  Defendido. 

DEFENSIÓ,  DEFFENSIÓ.  s.  f.  ant.  V.  De- 
fensa. 

DEFENSIU  VA.  adj.  Defensivo.  Protegens, 
defendens. 

ESTAR  Á  LA  DEFENSIVA  ,    POSARSE   Á  Ó  SOBRE     LA 

DEFENSIVA.  Estor  ala  defensiva.,  ó  ponerse 

sobre  la  defensiva.   Defensión! ,  ac  praesidio 

suí  ipsius  intentum  esse. 
DEFENSOR  ,   RA.  s.  m.  y  f.  Defensor.  De- 
fensor. 
DEFERENT.  s.  m.  Astron.    circuí  axi  dit. 

Deferente.  Deferens. 
DEPERENTS.  p.  Anat.  certs  vasos  del  eos  del 

animal.  Deferentes.  Deferentia  vasa. 
DEFERIR,  v.  n.  Deferir.  Primas  alicui  defer- 

re  ;  alicuius  prudentiae  ac  doctrinae  plurimüm 

tribuere. 
DEFES  DEPFES ,  SA.  p.  p.  ant.  Defendido, 

vedado ,  prohibido. 
DEFFECTIU  ,  VA.  adj.  ant.  V.  Defectuos. 
DEFFIAR.  V.  n.  ant.  V.  Desconfiar. 
DEFICIENT.  adj.  Deficiente.  Deficiens. 
DEFINICIÓ.  s.  f.  expücació  de  T  essencia  d' 

una  cosa.  Definición.  Definitio. 
DEFINICIÓ  ,    decisió  ,   determinacid.  Definición. 

Decissio,  decretum. 
DEFINICIÓ  DE  cÓMPTEs.  Finiquito.  Apocha. 
DEFINICIÓ  DESCRIPTIVA.  Definición   descriptiva. 

Definitio  descriptiva. 
DEFINICIÓ   FÍSICA.    Defintcion   física.    Definitio 

physica. 
DEFINICIÓ    METAFÍSICA.    Definición    metafísica. 

Definitio  metaphysica. 
DEFINICIÓ  QuiDDiTATiVA.  Definición   quidditati' 

va.  Definitio  quidditativa. 
FÉK  DEFINICIÓ  DE  cÓMPTES.  Dar  finiquito.  Apo- 

cham  debitori  daré. 
DEFINIDOR,  s.   m.  qui  definex,  decidex ,  ó 

determina  alguna  cosa.  Definidor.  Definitor. 
DEFINIDOR,  en  los  órdes  religiosos.  Definidor. 

Definitor. 
DEFINIR.   V.  a.   explicar  P  essencia  d'  una 

cosa.  Definir.  Definitione  explicare. 
DEFINIR  ,  decidir  ,  determinar.  Definir.   Aliquid 

decernere ,  statuere. 
DEFINIT ,  DA.  p.  p.  Definido. 

Tom.  I. 


DEF  éijr 

DEFÍNITIU ,  VA.  adj.  for.  Definitivo.  Defini- 
tivus,  decretorius. 

SENTENCIA  DEFINITIVA.  V.  Sentencia. 

DEFÍNITIVAMENT.  adv.  m.  Definitivamen- 
te. Definite. 

DEFÍNITORI.  s.  m.  M  lloc  ahont  se  juntan  los 
Definidors  deis  Ordes  religiosos.  Difinitorio. 
Locus  ad  Definitorum  concessum  destinatus. 

DEFÍNITORI.  la  junta  ó  eos  deis  matéxos  Defini- 
dors.  Definitorio.  Definitorum  coetus. 

DEFLUXÍÓ.  s.  f.  ant.  V.  fiuxió. 

DEFORA.  adv.  1.  Defuera.  Foris ,  forinsecus, 

DEFORME,  adj.  Deforme.  Defcrmis. 

DEFORMÍTAT.  s.  f.  Deformidad,  disformi- 
dad. Defoniiitas. 

DEFRAUDACIÓ.  s.  f.  Defraudación.  Defrau- 
datio, 

DEFRAUDADOR,  s.  m.  Defraudador.  De- 
fraudstor. 

DEFRAUDAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Defrau- 
dado. 

DEFRAUDAR,  v.a.  perjudicar,  usurpar  á  al- 
gii  lo  que  li  toca  de  dret.  Defraudar.  De- 
fraudare. 

DEFRAUDAR,  mct.  prívat.  Defraudar.  Frauda- 
re ,  auferre. 

DEFRAUDA!,  DA.  p.  p.  Defraudado. 

DEFUGIR.  V.  n.  V.  Fugir. 

DEFUNT,  DEFUNCT,  TA.  s.  ra.  y  f.  aní. 
V.  Difunt. 

DEPUYTA.  s.  f.  ant.  V.  Efugi,  evasió,  es- 
cusa. 

DEGA.  s.  m.  él  mes  antig  d'  algún  eos  ó  co- 
munitat.  Decano.  Antiquior. 

DEGÁ,  1' obtentor  dei  deganat  en  las  iglesias 
Catedrals.  Dean.  Decanus. 

DEGÁ  ,  1' Ecclesiástic  que  té  jurisdicció  deter-     ' 
minada  fora  de   la  curia  Episcopal.  Ficaria 
foráneo.  Vicarius  foraneus. 

DÉGANAT.  s.  m.  la  dignitat  qu'  obté  '1  Degá 
en  las  iglesias  Catedrals.  Deanaío ,  decanato. 
Decanaius. 

DEGANAT  ,  ¿1  territori  á  que  s'  extén  la  ju- 
risdicció del  Dcga'  Ecclesia'stic  que  la  té  en 
algún  districte  fora  de  la  curia  episcopal.  Fi- 
cariaío  foráneo.  Vicariatus  foraneus. 

DEGASTAR.  v.  a.  ant.  V.  Deguastar. 

DEGEL,  DEGELAMEET.  s.  m.  ant.  V. 
Desgel. 

DEGENERAR,  v.  n.  pérdrer  alguna  cosa  sa 
primera  bondad.  Degenerar.  Degenerare. 

DEGENERAR.  luet.  sér  algú  dessemblant  á  sos 
passats.  Degenerar.  Á  parentum  optimis  mg- 
ribus,  virtute,  probitate  deflectere. 

DEGLUTIR.  V.  a.  V.  Empastarse  ,   enviarse. 

DEGOLAR.  V.  a.  ant.  V.  Degollar. 

DEGOLLACIÓ.  s.  f.  Degollación.  Decolla- 
tío. 

DEGOLLADOR,  s.  m.  part  del  coll  del  ani- 
mal. Degolladero.  íugulus ,  iugulum. 

lii  DE- 


3i8  DEG 

DEGOLLADOR ,  qui  degoUa.  Degollador.  Carni- 
fex  ,  iugulans. 

DEGOLLADURA,  s.  f.  ant.  V.  Degollador 
en  son  primer  piajnificat. 

DEGOLLAMENT.  s.  f.  p.  u.  Degüello.  De- 
coUatio. 

DEGOLLAR,  v.  a.  Degollar.  lugulare. 

DEGOLLAR,  iiiet.  sér  aigú  sumament  molést,  pe- 
sar. Degollar.  Enecarc  ,  conficere. 

DEGOLLAR  Á  SANGRÍAS,  f.  Degollar  á  sangrías. 
Immodicá  delractiona  sanguinis  aliquem 
enervare. 

PASSAR   Á  MATA  DEGOLLA.     f.    PüSar    á    CUchUlo. 

Internecare. 
DEGOLLAT ,  DA.  p.  p.  Degollado. 

LO    MORT    DIGUÉ    AL    DEGOLLAT  QUI  t'  HA  TANT 

MAL  ADOBAT.  lef.  V.  Mort. 

DEGOSTAR.  v.  a.  ant.  talar  ,  destruir.  Po- 
puiari. 

DEGOTAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Destillació. 

DEGOTAR.  V.  n.  Go/e¿jr.  Stillare  ,  stillis  ca- 
dere  ,  pluere. 

DEGOTER.  s.  m.  terrif.  Gotera.  Canalis  frac- 
tura vel  os. 

DEGOYLAR.  v.  a.  ant.  V.  Degollar. 

DEGRADACÍÓ.  s.  f.  1'  acció  de  privar  á  algú 
per  algún  delicte  deis  honors  y  privilegis 
que  tenia.  Degradación.  Exauguratio  ,  de- 
gradatio. 

DEGRADACÍÓ,  la  privacíó  delgrau,  honors,  &c. 
qu'  algú  tenía.  Degradación.  Pri vatio,  depo- 
sitio. 

DEGRADACÍÓ,  en  la  pintura.  Degradación.  Di- 
minutio. 

DEGRADACÍÓ  DEL  COLOR ,  en  la  pintura.  Degra- 
dación de  color.  Colorís  vel  pigmenti  vivi- 
dioris  extenuatio. 

DEGRADACÍÓ  DE  LA  LLUM ,  60  la  pintura.  De- 
gradación de  luz.  Lucís  extenuatio. 

DEGRADACÍÓ  VERBAL,  la  que  s'  dcclara  per  sen- 
tencia del  Jutge,  séns  arribar  á  sa  exécució, 
ab  las  degudas  solemnitats.  Degradación  ver- 
bal. Verbalis  exauguratio. 

DEGRADAR,  v.  a.  privar  á  algú  per  algún 
delicte  de  las  dignitats  y  honors  que  tenía. 
Degradar.  Gradu  aut  honore  aliquem  de- 
poneré ,  deiicere. 

DEGRADAR,  privar  y  deposar  d'  ofici  y  benefici, 
privilegi  y  for.  Ecclesiástic  á  algún  Clergue. 
Degradar.  Exaugurare. 

DEGRADAT  ,  DA.  p.  p.  Degradado. 

DEGRADUACÍÓ.  s.  f.  ant.  V.  Degradació. 

DEGÜ.  adj.  ant.  V.  Ningú. 

DEGUASTADOR.  s.  m.  ant.  V.  Destructor, 
malbaratador,  malmetedor. 

DEGUASTAR.  v.  a.  ant.  V.  Malbaratar,  des- 
truir. 

DEGUASTyVT,  DA.  p.  p.  ant.  Malbaratado., 
destruido. 

DEGUDAMENT.  adv.  m.  Debidamente.  De- 


DEG 

bité,  ut  par  est;  equo  &  recto  ordine. 
DEGUSTACIÓ.  s.  í.  ant.  tast.  Cuta.  Degus- 

tutio ,  deübatio. 
DEGUSTADOR,  s.  m.  ant.  él  que  tasta.  Ca^ 

¡ador ,  probador.  Degustator. 
DEGUSTAR,  v.  a.  ant.  tastar,  assaborir.  Ca- 
tar ,  probar  ,  gustar.  Deiibare  ,  gustare. 
DEGUT ,  DA.  p.  p.  Debido. 
DEHEN  ,  NA.  adj.  ant.  V.  Desé. 
DBiiKr-A.  s.  f.  ant.  V.  Desena. 
DEÍCIDA.  s.   m.  Deicida.  Jesu-Christi  inter- 

fector. 
DEICÍDL  s.  m.  DeiciJio.  Jesu-Christi  occisio. 
DEÍFICACIÓ.  s.  f.  Deificación.  Deificatio. 
DEISME.  s.  ni.  Deismo.  Deismus 
DEÍSTA,  s.  m.  Deísta.  Deista. 
DEITAT.  s.  f.  Deidad.  Deitas. 
DEIUS.  prep.  ant.  V.  Dcjus. 
DEJECTAR.  V.  a.  Desechar.  Reiicere. 
DEJORN.  adv.  t.  Temprano,  Prseproperé  ,  nia- 

ture. 
DEJU  ,  NA.  adj.  Ayuno.  leiunus. 
DEjú  ,  él  que  no  té  noticia  d'  alguna  cosa  ó  no 

Tentén.  Ayuno.  Rem  penitiis  igüorans. 
estar  en  DEJÚ,  d'algun  íét  ,  d'alguna  ncticia, 

Síc.  f.  met.  ignorarla.  Estar  sn  ayunas.  Rem 

penitüs  ignorare. 
QUEDARSE  EN  DEJÚ.   f.   met.  Ho  compe'ndrcr  res 

en  algún  assumpto  de  que  s'  parla.  Quedarse 

en  ayunas.  Nil  prorsus  capere. 
EN  DEJÚ.  m.  adv.  En  ayunas.  leiuné. 
ÉL  FART  NO   coNEX  AL  DEJÚ.  ref.  V.  Cone'xer. 
DEJUNAR.  V.  n.  Ayunar,   leiunare  ,  á  cibis 

abstinere. 

DEJUNAR  DESPRES  DE  FART,  Ó  DESPRES  d'  HABER 

dinat.  f.  Ayunar  después  de  harto.  Satiatum 
ieiunia  predicare. 

PROU  DEjuNA  qui  MAL  ménja.  ref.   Harto  ayu- 
na quien  mal  come, 
Qui  male  corpus  alit  ieiunia  servat  abundé. 

DE[UNCC1Ó.  s.  f.  ant.  V.  Disiuncció. 

DEJUNCTIU ,  VA.  adj.  ant.  V.  Di.junctiu. 

DEJUNL  s,  m.  Ayuno.  leiunium. 

DEjuNí  NATURAL.  Ayuno  natural.  leiunium. 

DEJUNTAR.  V.  a.  ant.  V.  Desjuntar. 

DeJüNYR.  V.  a.  ant.  V.Desjunyir. 

DEJUNYIT ,  DA.  p.  p.  ant.  V.  Desjunyit. 

DE; US.  prep.  ant.  V.  Sota,  bax. 

DEJUTJAT,  DA.  adj.  ant.  V.  Judicat. 

DELACIÓ.  s.  f.  Delación.  Delatio. 

DELANAGAR.  v.  n.  ant.  V.  Lliscar. 

DELAT ,  DA.  p.  p.  ant.  Acriminado  ,    acusa- 
do. Traductus. 

DELATABLE.  adj.  Delatable.  Delatione  dig- 


nus. 


DELATADOR.  s.  m.  Delator.  Delator. 
DELATANT.  p.  a.  Delatante.  Delator. 
DELATAR,  v.  a.  Delatar.  Deferre. 
DELAT AT,  DA.  p.  p.  Delatado. 
DELATOR,  s.  m.  V.  Delatador. 


DE- 


DEL 

DELAY.  adv.  1.  ant.  En  el  otro  mundo.  In  alia 
vita. 

DELE.  s.m.  Anhelo.  Anxia  cupido,  sollicitudo. 

DELECTABLE.  adj.  Deleytabk  ,  deleytoso. 
DelectabiÜs. 

DELECTABÍLÍSSIM  ,  MA.  adj.  sup.  Deky- 
tosi'simo  ^  dehvtr.hilísimo.  Valde  delectabilis. 

DELECTABLJiMÉNT.  adv.  m.  Deley tosa- 
mente.  Iiicundé,  voJuptuose. 

DELECTACÍO.  s.  f.  Delectación ,  deleytacion., 
deley tabilidad  ,  deleytamiento.  Delectatio. 

DELECTAcid  MOROSA.  DeUytac'ion  morosa.  De- 
lectatio morosa. 

DELECTANT.  p.  a.  Deleytante.  Delectans. 

DELECTAR,  v.  a.  Delectar ,  deleytar.  De- 
lectare. 

DELECTARSE,  v.  r.  Deleytarse.  Delectan. 

DELECTAT,  DA.  p.  p.  Deleytado. 

DELEGACIÓ.  s.  f.  Delegación.  Delegatio. 

DELEGANT.  p.  a.  Delegante.  Delegans. 

DELEGAR,  v.  a.  Delegar.  Delegare. 

DELEGAT ,  DA.  p.  p.  Delegado. 

DELEGAT.  s.  m.  la  persoiia  á  qui  se  1¡  ha  subs- 
tituit  la  jurisdicció  ú  que  té  las  veus  d'  altre. 
Delegado.  Vices  gerens. 

DELEITANSA ,  DELITANSA.  s.  f.  ant.  V. 
Delectació. 

DELEYTAR.  v.  a.  Deleytar.  Delectare. 

DELEYTARSE.  v.  r.  Deleytarse.  Delectar!. 

DELEYTAT,  DA.  p.  p.  Deleytado. 

DELEYTE.  s.  m.  Deleyte.  Delectamentum, 
voluptas. 

DELEYTE  SENSUAL.  Deleyte  sensual,  Voluptas 
faeda ,  turpis,  impura. 

DELEYTOS ,  SA.  adj.  gustos  ,  ameno.  De- 
leytoso. Deliciosus,  voluptarius,  iucundus. 

DELFL  s.  m.  péx.  Delfin.  Delphinus,  del- 
phin. 

DELFÍ,  en  TArtillería.  Delfin.  Delphin. 

DELFÍ ,  constellació  celeste.  Delfin.  Delphin. 

DÉLFIC,  CA.  adj.  Deifico.  Delphicus. 

DELGADESA.  s.  f.  ant.  V.  Primaria. 

DELGAT,  DA.  adj.  ant.  V.  Prim. 

DELIBERACIÓ.  s.  f.  premeditado,  reflexió. 
Deliberación.  Deliberatio. 

DELIBERACIÓ  ,  resolució  ,  determinado.  Delibe- 
ración. Decretum. 

DELIBERADAMENT.  adv.  m.  Deliberada- 
mente. Consultó ,  de  industria. 

DELIBERAR.  V.  n.  premeditar  ,  reflexionar. 
Deliberar.  Deliberare. 

DELIBERAR,  resóldrer ,  determinar.  Deliberar, 
Decernere. 

DELIBERAT,  DA.  p.  p.  Deliberado, 

DELIBERATIU  ,  VA.  adj.  Deliberativo.  De- 
liberativus. 

GÉNERO  DELIBERATIU.  Ret.  Géncro  deliberati- 
vo, Genus  deliberativum. 

DELICADAMENT.  adv.  m.  Delicadamente, 
Delicate'. 


DEL 

DELICADESA.  s.  f.  debilitat ,  ó  falta  de  Con- 
sistencia. Delicadez.  Debilitas. 

DELICADESA  ,  la  de  geni  del  que  s'  commou  ,  y 
s'  altera  per  cosas  de  poca  substancia.  Deli- 
cadez. Fastidium. 

DELICADESA  ,  suavitBt ,  dulsura  ;  y  axí  s' diu  : 
canta  ab  gran  delicadesa.  Delicadez.  Sua- 
vitas. 

DELICADESA,  afeminado.  Delicadeza.  Eftemi- 
natio. 

DELICADÍSSIM,MA.  adj.  sup.  Delicadüi- 
mo,  Valde  delicatus. 

DELICADURA.  s.  f.  ant.  V.  Delicadesa ,  re- 
galo. 

DELICAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Delicadesa. 

DELICAT,  DA.  adj.  suau,  bla ,  amoros.  De- 
licado. Delicatus. 

DELICAT,  débil,  faltat  de  vigor,  afeminat.  De- 
licado. Delicatulus ,  mollis. 

DELICAT  ,  saberos  ,  regalat.  Delicado.  Suavis. 

DELICAT.  met.  él  que  fadlment  se  ressént,ó  al- 
tera. Delicado.  Morosus. 

DELICAT.  met.  espinos  ,  arriscar ,  com :  punt  dk- 
LiCAT.  Delicado.  Plenus  aleie. 

DELICIA,  s.  f.  Delicia.  Delicium. 

DELICIOS,SA.  adj.  Delicioso.  Ddiciosus. 

DELICIOSAMENT.  adv.  m.  Deliciosamente. 
Lauté  ,  delicate. 

DELÍCIOSISSIM,MA.adj.  sup.  Deliciosísi^ 

mo.  Deliciosissimus,  suavissimus. 
DELÍCTE.  s.  m.  Delito.  Ddictum. 

eos  DEL  DELICTE.  for.   V.  CoS. 

DELIGAR.  v.  a.  ant.  V.  Deslligar. 
DELINEACIÓ.   s.    f.    Delincación.   Delinea- 
tio. 

DELIxNÍEAMENT.  s.  m.  Delineamento  ,  deli- 
neamiento. Delineatio. 

DELINEAR,  v.  a.  Delinear.  Delineare. 

DELINEAT ,  DA.  p.  p.  Delineado. 

DELINíJÜENT.  p.  a.  Delinqüente.  Delín- 
quens,  sons ,  reus. 

DELINQÜINT.  p.  a.  ant.  V.  Delinquent. 

DELINQUIR,  v.  n.  Delinquir.  Delinquere. 

DELIQUI.  s.  m.  Deliquio.  Deliquium. 

DELIR.  V.  a.  ant.  Destruir ,  borrar ,  testar. 
Delere. 

DELIRANT.  p.  a.  Delirante.  Delirans. 

DELIRAR,  v.  n.  desvariejar.  Delirar.  Deli- 
rare. 

DELIRAR,  met.  dir  disbarats,  él  que  parla  de  lo 
que  no  entén ,  ó  que  está  dominat  d'  alguna 
passió.  Delirar.  Delirare. 

DELIRI.  s.  m.  desvari.  Delirio.  Deürium. 

DELiKi.  met.  despropósit.  Delirio.  Ddiramen- 
tum,  dementia. 

DELIT,  DA.  p.  p,  ant.  Destruido ,  borrado^ 
testado. 

DELiT.  s.  m.  Vigor.,  fuerzas ,  brío ,  buena  dispo- 
sición. Valetudo,  vigor. 

DELIT  DSLiTANSA.  s.  m.  ant.  V.  Deleyte. 

DE- 


220  DEL 

DELITABLE.    adj.    ant.    Deleytabk.   Delec- 

tabilis. 
DELITAR.  V.  a.  ant.  V.  Deleytar. 
DELITARSE.  v.  r.  ant.  V.  Delectarse. 
DELITOS,  SA.  adj.  ant.  delicios.  Dekytoso. 

lucundus* 
DELITOS ,  ganos ,  y  axi  s'  diu  qu'  está  algú  de- 
litos de  caminar.  V.  Ganos. 
DELITOS ,  ant.   ¿I   que  te  salut.  Bien  disl>uesto. 

Vegetus ,  bené  all'ectus. 
DELIURAMENT.  s.  m.  ant.  Libramiento.  Li- 

beratio. 
DELIURAR.  V.  a.  ant.  V.  Deslliurar. 
DELiuRAR.  ant.  V.  Entregar,  consignar. 
DELIURE,  LIURA.  liiíjre  ,  no  coarctat.  Li- 
bre. Líber. 
DELIURE  ,  Ilibre,  franc  ,  quiti.  Lz¿re,  horro.  Im- 

munis. 
MAR  DELiuRA.  ant.  Alta  mar.  Altum. 
DELLÁ.  prep.  ant.  De  allá ;  de  la  parte.,  de  la 

banda  de  allá.  Ex  illa  parte. 
DELLIBERACIÓ.  s.  f.  V.  Deliberació. 
DELLIBERAR.  v.  n.  V.  Deliberar. 
DELLIURAR.  v.  a.  ant.  V.  Deslliurar. 
DELMADER.  s.  m.  qui  cuyda  de  cobrar  él 

delme.  Dezmero.  Declmarum  exactor. 
DELMAR.  V.   n.  cobrar  él  delme.  Dezmar., 

diezmar.  Decimare  ,  decimas  colligere. 
DELMAR ,  met.   castigar  de  deu   en   deu  á  hú. 

Dezmar ,  diezmar.  Declinare. 
DELME.  s.  m.  una  de  las  deu  parts  deis  fruyts. 

Diezmo.,  décima.  Decima  ,  decimae. 
DELME.  s.  f.  desena  part  d'  un  tbt;  y  axi  s'diu: 

no  hi  arriba  d'  un  delme.  Decima.  Decima 

pars. 
DELMER.  s.   m.  qui  paga  delme.  Dezmero., 

diezmero.  Civis  decumanus. 
DELMER ,  RA.  adj.  Cosa  que  pertany  al  delme. 

Dezmeño.  Decimalis,  decumanus. 
CASA  DELMERA.  Cusa  dezmero.   Domus  décima* 

lis ,  decumana. 
DEMÁ.   adv.  t.    Mañana.    Cras  ,    crastina 

die. 
DEMÁ  AL   DEMATÍ.  Mañonü  pOT    la   mañana. 

Cras  mane. 
DEMÁ  AL  MiTj  DIE.  Mañana  a  medio  dia,  Cras 

meridiano  tempore:  sequenti  meridie. 
DEMÁ  Á  LA  TARDE.  Mañana  por  la  tarde.  Cras 

vespertino  tempore. 
DEMÁ  AL  vESPRE  Ó  Á  LA  NiT.  Mañana  por  la 

noche .,  á  la  noche.  Crastina  nocte. 

DEMÁ  PASSAT  Ó  PASiAT     DEMÁ.    loC.  PaSUdo    ma' 

ñaña.  Post  crastinam  díem. 
DEMÁ,  DEMÁ:  JA  Ho  FARÉ  DEMÁ.  loc.  fam.  íron. 
ab  que  s'  nota  y   reprcn    ais  peresosos  que 
diferexen  tér  las  cosas.  Hoy  vie  iré .,  cras  me 
iré  ,  7nala  casa  mantendré.  Cras  agam. 

DEMÁ  SERÁ   UN  ALTRE  DIE.  loC.  fam.  V.  Die. 

d'  avuy  á  DEMÁ.  m.  adv.  V.  Avuy. 
DEMANADA,  s.  f.  ant.  V.  Demanda. 


DEM 

DEMANADOR.  s.  m.  Pedidor.  Petitor,effla- 

gitator. 

DEMANAR.  v.  a.  fér  alguna  petició  ú  deman- 
da. Pedir  ,  demandar.  Petere.  t 

DEMANAR  ,  explicar  son  dret  ó  acció  devant  del 
Jutge.  Pedir.,  demandar.  Petere,  postulare, 
flagitare. 

DEMANAR,  posar  prsu  á  la  mcrcadaría  él  que 
la  ven.  Pedir.  Pretium  indicare. 

DEMANAR,  voler ,  desitjar ,  appetéxer;  y  axi  s' 
diu  que  '1  convidar  demana  beurer ,  que  '1 
pages  DEMANA  pluja.  Pedir.  Poseeré,  pe- 
tere. 

DEMANAR ,  avísaf  ab  algún  truc  á  la  porta ,  6 
en  altra  manera  ais  de  dins  d'  una  casa  ó 
estancia  perqué  iscan  á  ve'urerse  ab  él  que 
truca  ó  11  respongan.  Llamar.  Pulsare  fores, 
vocare. 

DEMANAR  ,  expressar  algú  sa  voluntat  de  qu'al- 
tre  comparega  en  sa  presencia ,  com ,  de- 
manar  él  senyor  al  criat.  Llamar.  Velle 
aliquem  ut  sibi  quis  adslc:  aliquem  exqui 
rere. 

DEMANAR  Á  ALGlJ,  6  PER   ALGÚ,  Ó  ALGUNA   COSA. 

preguntar  per  algú  ó  alguna  cosa.  Pedir., 
demandar ,  preguntar  por  alguno  ,  6  alguna 
cosa.  De  aliquo  aut  de  re  aliquá  inquirere, 
sciscitari. 

DEMANAR.  met.  Tequlflr  una  cosa  á  altra  com 
á  propia,  convenlent  ó  necessaria;  y  axi  s' 
diu;  qu'  un  bon  estrado  demana  bons  ador- 
nos. Pedir.  Exquirere. 

DEMANAR ,  proposar  ais  pares  o  parents  d'  al- 
guna dona  1'  intent ,  ó  desltj  de  que  la  con- 
cedescan  á  algú  per  esposa.  Pedir.  Sponsam 
expostulare ,  demandare. 

DEMANAR  coMPTE.  f.  Pedir  cucnta.  Rationem 
petere ,  exposcere. 

DEMANAR  JUSTICIA.  V.  JuStíCÍa. 

PICARSE  ALGÚ  AHONT  NO  'l  demanan.  f.  Meter- 
se donde  no  le  llaman.  Non  vocatum  ad- 
esse. 

NO  HABERHI  M¿S  QUE  DEMANAR.  f.  iVo  haber  mOS 

que  pedir.  Nll  ultra  desiderandum  restare. 

A  DEMANAR   DE  BÓCA.  m.  adv.   V.  BÓCE. 

DEMANAT,  DA.  p.  p.  Vedido. 

DEMANDA,  s.  f.  petició.  Demanda ,  súplica. 
Supplex  deprecatio. 

DEMANDA ,  p.  u.  pregunta.  Demanda.  Interro- 
gatio ,  percontatio. 

DEMANDA,  for.  deduccló  de  la  accló  que  propo- 
sa él  litigant,  pretenent  que  11  pertany  algu- 
na cosa.  Demanda.  Dica. 

CONTEXTAR  Á  LA  DEMANDA,  f.  for.    V.    ContCX- 

tar. 
DEMANDAS  Y  RESPOSTAS.  Demandas  y  respuestas. 

Altercationes  utrinque  iactae. 
DEMANDANT.  p.  a.  for.  Demandador.  Peti- 

tor. 
DEMANDAR,  v.  a.  ant.  V.  Demanar. 

DE 


DEM 

DEMARCACIÓ.  s.  f.  Demarcación.  Pininm 
designatio. 

DEMARCADOR,  s.  m.  Demarcador.  Finium 
designator. 

DEMARCAR,  v.  a.  Demarcar.  Fines  descri- 
bere. 

DEMARCAT  ,  DA.  p.  p.  Demarcado, 

DEMASÍA,  s.  f.  V.  Desmasía. 

DEMATÍ.  s.  in.  la  part  del  dk  axí  dita.  V. 
Mati'. 

DEMATÍ.  adv.  t.  al  principi  del  matí,  ó  de  la 
matinada.  De  mañana,  temprano.  Primo  ma- 
ne. 

LLEVARSE  DEMATÍ.  f.  llevarse  al  principi  del 
matí  ó  de  la  matinada.  Madrugar,  mañanear^ 
levantarse  de  mañana,  temprano.  Ante  lucem 
surgere. 

LLEVARSE  DEMATÍ.  f.  met.  aprcssurarse  ,  antici- 
parse ,  en  Texécució  d'alguna  cosa.  Madru- 
gar. Prsevenire  ,  prseoccupare  ,  anteire. 

DEMATINET.  s.  m.  dim.  él  principi  del  matí. 
Mañanica.  Dlluculum. 

DEMATINET.  adv.  t.  molt  dematí.  Tempranito, 
por  la  mañanica.  Primo  diluculo ,  summo 
mane. 

DEMENCIA,  s.  f.  Demencia.  Dementia. 

DEMENT.  adj.  Demente.  Demens. 

DEMENTAT  ,  DA.  p.  p.  Dementado. 

LO  DEMENTAT  PER  LA    PENA    ES    AVISAT.  Tcf.  El 

loco  por  la  pena  es  cuerdo.  Sapit  amens  fla- 

gellatus. 
DEMENTRE.  adv.  t.  ant.  V.  Méntras. 
DEMERÉXER.  v.  a.  ant.  V.  Meréxer. 
DEMÉRIT.  s.  m.  Demérito.  Demeritum. 
DEMES.  adv.  m.  ab  que  s'  expréssa  1'  excés  qu' 

hi  ha   en  algún  número,  mesura  ó  pes;   axí 

s'  diu  que  n'  hi  ha  un  demes,  una  Iliura  de- 

MÉs ,  quand   no  debía  serhi.  Demás.  Praeter, 

super. 
demés,  ames,  ademes.  Demás.  Quin  ,  etiam. 
j;s  COSA  per  demf.s.  f.  Es  cosa  por  mayor,  M¡- 

rum  ,  rarum   quidem. 
SERHi  demes  ,  ó  PER  demíis.  f.   Estav  demás, 

Superesse. 
PARLAR  PER  demés.  f.  Hallar  de  la  mar.  De 

impossibili  agere. 
PER   demí;s.   m.   adv.   Por   d:mas,    Superva- 

cnh, 
LO  DEMES,  LOS  DEMES,  lo  restant ,  los  restants. 

Lo  demás ,  los  demás.  Reliquum  ,  cneteri. 

demétrer  á  algü  de  SONCÁRREG. 

f.  ant.  Apear  ,  deponer.  Dignitate ,  offició 
privare  ,  spoliare. 

DEMÉTRERSE  DE  SON  CARREO,  f.  ant. 
V.  Fér  dimissió. 

DEMISSIÓ.  s.  f.  V.  Dimissió. 

DEMOCRACIA,  s.  f.  Democracia,  Imperium 
populare. 

DEMOCRATIC,  CA.  zái.  Democrático,  De- 
mocráticas. 

Tom.  I. 


DEM  22  1 

DEMOLÍCIÓ.  s.  f.  Demolición.  Demolitio, 
disturbatio ,  eversio. 

DEMOLIR.  V.  a.  Demoler.  Demoliri ,  diruere, 
disturbare ,  evertere. 

DEMOLIT,  DA.  p.  p.  Demolido. 

DEMONSTRAMENT.  s.  m.  ant.  V.  De- 
mostració. 

DEMORA,  s.  f.  Demora.  Mora ,  cunctatio. 

DEMOSTRABLE,  adj.  Demostrable.  Demons- 
trabilis. 

DEMOSTRACIÓ.  s.  f.  manifestació  evident. 
Demostración.  Demonstratio. 

DEMOSTRACIÓ  ,  senyal ,  significació  d'  algún 
afecte,  com  d'  indignació,  d'  agraiment,  &c. 
Demostración  ,  muestra.  Signum  ,  si^nifi- 
catio. 

DEMosTRACid  ,  fésta  ó  altra  significació  semblant 
d'  alegría  ,  regositj  ,  contento.  Demostración. 
Exultationis  signiíicatio. 

DEMOSTRADOR,  s.  m.  Demostrador.  De- 
monstrator. 

DEMOSTRAN^A.  s.  f.  ant.  V.  Demostració. 

DEMOSTRAR,  v.  a.  Demostrar.  Demons- 
trare. 

DEMOSTRAT,  DA.  p.  p.  Demostrado. 

DEMOSTRATiU ,  VA.  adj.  Demostrativo.  De- 
monstrativus. 

GÉNERO  DEMOSTRATIU.  Ret.  Génsro  demostra- 
tivo. Genus  demonstrativum. 

DEMOSTRATIVAMENT.  adv.  m.  Demos- 
trativamente. Demonstrativé. 

DEMPNADOR.  s.  m.  ant.  V.  Danyador. 

DENA.  s.  f.  gra  de  rosari  axí  dit.  Diez  de  ro- 
sario. Globulus  maior. 

DENA  ,  h\  Pare  nostre  ,  y  deu  Ave  Marías  que 
fan  la  quinta  part  d'  una  de  rosari.  Diez  de 
rosario.  Oratio  Dominica  cum  Angelicarura 
salutationum  decade. 

DENANT.  prep.  ant.  Ante.  Apud. 

DENBGACíO.  s.  f.  Denegación.  Denegatio. 

AB  DKNEGACió.  loc.  for.  Cou  denegación.  Dene- 
gatione  facía. 

DENEGAR,  v.  a.  Denegar,  Negare ,  dene- 
gare. 

DENEGAT,  DA.  p.  p.  Denegado. 

DENGUE,    s.    m.    Dengue.    Muliebre    fasti- 

dium. 

DENGOSA,  s.  f.  la  dona  melindrosa.  Dengue- 
ra.,  dengosa.  Fastidiosa  muher. 
DENIGR.'^R.  v.  a.  Denigrar.  Aiterius  nomini 
infamiam  aspergeré  ;  ignomini?e  notam  inu- 
rere. 

DENÍGRAT  ,  DA.  p.  p.  Der.iirrado. 
DENIGRATiü,VA.  adj.  DÍnigratk'o.  Infa- 

miae  notam  inurens. 
DENOMINACÍÓ.  s.  í.  Denominación.  Deno- 
minatio. 

DENOMINADOR,  s.  m.  Arit.  Denominador, 

Numeras  denominatnr. 
DENOMINADOR  COMÍ,  Denominador  común.  Va- 
Kkk  riis 


5533  DEN 

riis  computationibus  communis  denominator 
numerus. 
DENOMINAR,   v.   a.   Denominar.    Denomi- 
nare. 
DENOMINAT,  DA.  p.  p.  Denominado. 
DENOTAR,  y.  a.  Denotar.  Denotare,  indica- 
re ,  significare  ,  explicare. 
DENOTAT,  DA.  p.  p.  Denotado. 
DENOTATlü  ,  VA.  adj.   Denotativo.  Deno- 

tans. 
DENOU.  s.  m.  territ.  V.  Dinou. 
DEN'SITAT.  s.  f.  Denudad.  Densitas. 
DENSÍSSIM,  MA.  adj.  sup.  Densísimo.  Den- 

sissimus. 
DENSO,  SA.  adj.  Denso.  Densus. 
DÉNT.  s.  f.  especie  d'os  clavat  en  la  barra  del 

animal.  Diente.  Dens. 
DÉNTS  ,  en  las  claus.  Guardas  ,  dientes.  Den- 

ticulatus  clavis  limbus. 
DENTS ,  las  de  la  serra  ,  rodas  de  rellotges  ,  y 

semblants.  Dientes.  Dentes. 
DENT  SOBRE  DÉNT.    Sobrediente.    Dens    super 

alium  prominens. 
CLAVAR  LAS  DÉNTS.  f.  fixárlas  cn  alguna  part. 

Hincar  el  diente.  Morsti  lacerare  ,  morderé. 
CONÉXER  l'  edat   PER   LAS  dé.nts.  Conocer  la 

edad  por  el  diente.  Dentibus  aetatem  coUi- 

gere. 
ESCURAR  i,AS  DENTS.  f.  Limpiar  ,    escarvar , 

mondar  los  dientes.  Dentes  purgare. 
esmolar  LAS  DÉNTS.  f.  Hict.  joc.  disposarse  per 

menjar.  Aguzar    los  dientes.  Cibi    capiendi 

aviditate  pungi ,  excitari. 
NO  n*'hi  ha  per  DÉNTS  ENCEVAR.  f.  No  hay  para 

untar  un  diejite,  Ne   uni  quidem  denti  suffi- 

cit. 
PARLAR  ó  DiR  ENTRE  DENTS.  f.  Hablar  Ó  dtctr 

entre  dientes.  Mussirare,  mutire. 
PETAR  ó  CRUXIR  LAS  dénts.  f.  Rechinar  de  dien- 

tes ,  ó  los  dientes  ;  cruxir  de   dientes  ;  dente' 

llar ;  dar  diente  con  diente.   Dentibus  stri- 

dere. 

POSAR  DÉNTS  Ó   'l    DENTAT  :  EXIR    DENTS    Ó    LAS 

DÉNTS.  f.  Endentecer  ,  echar  los  dientes ,  na- 
cer los  dientes.  Dentire. 
REGANVAR  LAS  DÉNTS.  f.   MostroT  los  dientes, 
mostrar  el  estuche.  Diductis  labris  aut  diduc- 
to  rictu  dentes  patefacere. 

TEÑIR  UNAS  DÉNTS  TANT   LI/ARGAS.  f.   tcuir    mol- 

tas  ganas  de  menjar.  Estar  á  diente.  Fame 

cruciari. 
CAP  sÉNSE  DÉNTS.  loc.  fam.  y  joc.   esdentégat. 

Muelas  de  gallo.  Edentulus  ,   dentibus  mi- 

nutus. 
cop    DE    DÉNTS.    Dentellada.   Dentium    ictus , 

morsus. 

ÍT  LLEVARÉ  ,    ÉT    DESFARÉ  LAS    DÉNTS.    loC.    ab 

que  s'  amenassa  á  algií  d'  algún  cop  en  las 
déats.  Te  quitaré  los  dientes,  Dentes  tibi  ab 
ore  excutiam. 


DEN 

euARNiT  DE  DÉNTS ,  com  las  rodas  deis  rellot- 
ges ,  &c.  Dentado.  Dentatus. 

NO  LI  ENTRA  DE  LAS  DENTS  ENAVALL.  loC.  fam. 

No  le  entra   de  los  dientes  adentro.  Parüm 
hoc  curat;  nii  eum  soUicitat. 

NO  LI    TOCARÁ  Á  MITJA    DENT.    loC.  fam.    V.    No 

n'  hi  ha  per  dents  encavar. 

NO,  QUE  t'caurían  LAS  dénts.  cxpr.  ab  que  s'ne- 
ga  alguna  cosa  de  menjar  al  que  la  demana, 
especialment  dóls ,  y  á  las  criaturas.  No  .  ^jue 
se  te  caerán  los  dientes.  Minimé ,  ne  tibi  den- 
tes  decidant. 

PETAMENT  DE  dénts.  Dentellada ,  cruxido  de 
dientes,  Dentium  stridor,  crepitus. 

Á  LLOP  DORMENT  NO  LI  ENTRA  RES  EN  DENT. 

ref.  V.  LIop. 

TAN  PROP  TINC  LAS  DENTS,  QUE  NO  m'  RECORDÓ 
DE     MOS    PARENTS,(5    d'  AMIGS ,  NI    PARENTS. 

Mas  cerca  están  mis  dientes ,  que  mis  parien- 
tes. 

Ipse  mihi  propior  sum,  quám  cognatus,  ami- 
cus. 

DENTADURA,  s.  f.  V.  Dentat. 

DENTAL,  s.  m.  él  de  F  arada.  Dental.  Den- 
tale. 

DENTAR,  v.  n.  ant.  V.  Posar  dénts. 

DENTARRA.  s.  m.  Dentón.  Grandior  dens. 

DENTAT.  s.  m.  Dentadura.  Dentium  series. 

A  CABALL  DONAT  NO  LI  MIRES    EL    DENTAT.    ref. 

V.  Caball. 

DENTELLÓ,  s.  m.  Arq.  Dentellón  ,  dentí- 
culo. Denticulus. 

DÉNTETA.  s.  f.  dira.  Dentecillo ,  dentezuelo. 
Denticulus. 

FÉR  DÉNTETA.  f.  Dar  dcntcro,  Appetitum  rei 
potiundse  alicui  moveré. 

DENTISTA,  s.  m.  Cir.  Dentista.  Dentator. 

DENTOL.  s.  m.  pex.  Dentón,  Dentex. 

DENUNCIA,  s.  f.  for.  Denunciación,  Delatio. 

DENUNCIARLE,  adj.  Denunciable.  Quod  de- 
nuntiari  potest. 

DENÜNCIACIÓ.  s.  f.  Denunciación,  Denun- 
tiatio. 

DENUNCIADOR,  s.  m.  Denunciador.  Denun- 
tiator. 

DEN  uncí  AMENT.  s.  m.  ant.  V.  Denua- 
ciació. 

DENUNCIANT.  p.  a.  Denunciaots,  Denun- 
tians. 

DENUNCIAR,  v.  a.  fér  saber.  Denunciar. 
Denuntiare  ,  nuntiarc  ,  deferre. 

DENUNCIAR  ,  alguna  cosa  davant  del  Jufge.  for. 
Denunciar.  Deferre  ad  Judicem. 

DENUNCIAT  ,  DA.  p.  p.  Denunciado. 

DEPARTAMENT.  ».  m.  districte  á  que  s'ex- 
ten  él  mando  deis  Intendents  de  marina.  De- 
partamento.  Prafecti    rei    nauticae    territo- 
rium. 
DBPARTIDAMENT.  adv.  m.   ant.  Separa- 
.  damente.  Disiunctim. 

DE- 


DEP 

DEPARTIDOR  ,  RA.  adj,  ant.  V.  Partidor. 
DEPARTIMENT,  s.  m.  ant.  V.  Partició. 
DKi'ARTüMKN'T.  ant.  Partida.  Abitus,  discessio. 
DEPARTIMENT.  Hiit.   V.  Separació ,  divisió. 
DEPARTIR.  V.  a.  ant.  V.  Distribuir ,  repar- 
tir. 
DEPARTIR,  ant.  V.  Despartir. 
ut;pARTiR.  ant.  V.  Desunir,  separar,  dividir. 
DEPARTIR-  V.  n.  ant.  V.  Partir,  anársen. 
DEPARTIRSE,  v.  r.  ant.  Apartarse  ,  sepa- 
rarse. Recedere. 
DEPARTIRSE,  ant.  Divid'irse.  Dividí. 
DEPAUPERAR,  v.  a.  Depauperar.  Depau- 
perare. 
DEPAUPERAT,  DA.  p.  p.  Depauperado. 
DEPENDENCIA,  s.  f.  necessitat  d'  altra  co- 
sa per  ser,  ó  existir.  Dependencia.  Mutua 
duarum  reruní  inter  se  relatio ,  cum   una  ab 
alia  pendet ,  ut  extet ,  ut  sit. 
DEPENDENCIA,  suboxdinació.  Dependencia.  Sub- 

iectio  ,  submissio. 
DEPENDENCIA,  ncgoci  Ó  cncáfreg.  Dependencia. 

Negotium. 
DEPENDENCIA ,  rclació  qu'  un  subjecte  th  á  al- 
tre  per  ¿onsistir  en   éll   sos  interessos  ó  au- 
ments.  Dependencia.  Ratio  commodi  ab  alio 
pendentis. 
DEPENDENT.  p.  a.  Dependente ,  dependien- 
te. Dependens. 
DEPENDIR.  V.  n.  V.  Depenjar. 
DEPENJAR.  V.  n.  necessitar  d'  algún  princi- 
p¡  per  ser  ó  existir.  Depender  ,   pender.  De- 
penderé. 
DEPENJAR  ,  provenir  ,  seguirse  ,  originarse ;  y 
axí  s'  diu  que  la  sabiduría  depenja  del  estu- 
di ;  que  la  bona  cullita  depenja  de  las  plu- 
jas.  Depender.  Ex  aliqua  re  oriri,  duci. 
DEPENJAR  ,  ó  dependir  d'algú  ;  necessitar  d'al- 
gú ;  estribar  en  algú  la  subsistencia ,  ben  es- 
tar ,  &c.  d'altre.  Depender ,  pender   de  aU 
guno.  Alicuius  saluteni    aut  commodum  ab 
aliquo  penderé. 
DEPERIR.  V.  n.  ant.  Perecer.  Perire. 
DEPÉXER.  V.  a.  ant.  V.  Destrossar. 
DEPLORABLE,    adj.   Deplorable.   Deplora- 
bilis. 
DEPLORAR.  V.  a.  Deplorar.  Deplorare. 
DKPLORAT,  DA.  p.  p.  Deplorado. 
DEPONENT.  s.  m.  Gram.  M  verb  axí  dit. 

Deponente.  Verbum  deponens. 
DEPORT.  s.  m.  ant.  divertiment.  Holganza. 

Oblectatio. 
FER  DEPORT.  f.  ant.  V.  Deportar. 
pÉNDRER  DEPORT.  f.  ant.  V.  Deportarse. 
DEPORTACIÓ.  s.  f.  Deportación.  Deportatio. 
DEPORTAR.  V.  a.  Deportar.  Deportare. 
DEPORTAR,  ant.  V.  Anar  de  cambra. 
DEPORTARSE,  v.  r.  ant.  divertirse.  Holgarse. 

Delectar!. 
DEPORTAT ,  DA.  p.  p.  Deportado. 


DEP  .23 

DEPOSAR.  V.  a.  dir  bax  de  jurament  alguna 
cosa  davant  del  Jutge,  6  assegurarla  extraju- 
dicialment.  Deponer.  Dicere  testimonium  co- 
ram  ludice. 

DEPOSAR ,  privar  á  algú  d'algun  grau  ó  digni- 
tat.  Deponer.  Dignitate  privare. 

DEPOSAR  ,  ant.  Depositar.  Deponere. 

DEi  OSAT,  DA.  p.  p.  Depuesto. 

DEPOSIClO.  s.  f.  declaració  jurada  que  s' 
pren  al  reo ,  ó  testimoni  en  alguna  causa  ó 
plét.  Deposición.  Depositio. 

DEPosició,  1'  acció  de  privar  á  algú  d'  alguna 
dignitat  ü  grau.  Deposición.  Muneris  abdica- 
tio ,  privatio. 

DEPosició  EccLEsiÁsTicA ,  privació  per  sempre 
d'ülici  y  benefici.  Deposición  Eclesiástica. 
Abdicatio,  privatio  Ecclesiastica. 

DEPOSIT.  s.  m.  obligació  que  contrau  él  que 
reb  algún  dinér,  ó  alrra  cosa,  de  teñirla  en 
custodia  ó  resguard.  Depósito.  Depositum. 

DEPÓsiT,  la  cosa  depositada.  Depósito.  Res  de- 
posita. 

DEpósiT ,  él  lloc  ahont  se  depositan  las  cosas. 
Depósito,  depositar/a.  Depositum. 

DEPÓSIT  d'  ayguas.  Depósito  de  aguas.  Aqua- 
rum  repositorium. 

TAULA  DELS  coiMUNS  DEPÓsiTS.  Depositaría  ge- 
neral.  Commune,  genérale  depositum. 

DEPOSITAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Deposició. 

DEPOSITAR,  v.  a.  posar  alguna  quantitat  de 
dinér,  alguna  alhaja,  &c.  en  poder  d'algú 
perqué  la  guarde.  Depositar.  Pecuniam ,  su- 
pellectilem,  apud  aliquem  deponere. 

DEPOSITAR,  enterrar  un  eos  ab  la  intenció  de 
trasladarlo  á  altra  sepultura.  Depositar.  De- 
ponere ad  tempus  in  sepulchro  cadáver. 

DEPOSITARI.  s.  m.  la  persona  que  reb  los 
depósits.  Depositario.  Depositarius. 

DEPOSITAT,  DA.  p.  p.  Depositado. 

DE  PR A  VACIO,  s.  f.  Depravación.  Depra- 
vatio. 

DEPRAVADAMENT.    adv.  m.  Depravada- 

mente.  Deprávate. 
DEPRAVADÍSSÍM,  MA.  adj.  sup.    Depra- 

vadí'simo.  Valde  depravatus. 
DEPRAVADOR,  s.  m.  Depravador.   Depra- 

vator. 

DEPRAVAR.  V.  a.  Depravar.  Depravare. 
DEPRAVAT,  DA.  p.  p.  Depravado. 
DEPRECACIÓ.   8.   f.    Deprecación.    Depre- 

catio. 
DEPRECATORI  ,   RÍA.    adj.   Deprecatorio. 

Deprecativos. 

DEPRECATÍU,VA.  adj.  Deprecativo.  De- 

precativus. 

DEPREMUT,  DA.  p.  p.  ant.  V.  Deprimit. 
DEPRES,  SA,  adj.  ant.  V.  Conegut,  com- 
pres. 
DE  PRESS  A.  adv.  m.  Apriesa.  Celeriíer. 
ANAR  DEPREssA.  f.  V.  Anar. 

NO 


2  24  DEP 

NO  VAJA  TANT  depríissa.  loc.  V.  Ansr. 
DEPRESSIÓ.  s.  f.  abatiment.  Depresión.  De 

pressio. 
DEPRÉssiü,  Astron.  Depresión.  Depressio. 
DEPRIMIR.  V.  a.  Deprimir.  Deprimere. 
DEPRIMIT  ,  DA.  p.  p.  Deprimido. 
DEPRÓMPTE.  adv.  Depronto.  Citó. 
DEPUIX.  prep.  ant.  V.  Després. 
DEPUNIR.  V.  a.  ant.  V.  Castigar. 
DEPÜNIT ,  DA.  p.  p.  ant.  V.  Castigat. 
DEPURACIÓ.  s.  f.  Depuración.  Purificatio. 
DEPURADÍSSIM,  MA.  adj.  siip.  Depuradísi- 
mo. Valde  purgatus ,  defsEcatus. 
DEPURAR.  V.  i.  Depurar.  Purgare,  deter' 

gsre ,  defsecare. 
DEPURAT,  DA.  p.  p.  Depurado. 
DEPUS.  prep.  ant.  V.  Després. 
DEPUTACIO.  s.  f.  V.  Diputado. 
DEPUTAR.  V.  a.  V.  Diputar. 
DEPÜTAT ,  DA.  p.  p.  V.  Diputat. 
DEPÜX,  DEPUYS,  DEPÜYX.  prep.  ant.  V. 

Despres. 
DERELINQUIR.  v.  a.  ant.  V.  Dexar. 
DERELINQUIT,  DA.  p.  p.  ant.  V.  Dexat. 
DERENCLIR.  v.  a.  ant.  V.  Dexar. 
DERENCLIT ,  DA.  adj.  ant.  V.  Dexat ,  aban- 

donat. 
DERENETAT.  s.  f.  ant.  V.  Darrería. 
DERRERA.  V.  Darrera. 
DERIVACIO.  s.  f.  Derivación.  Derivatlo. 
DERIVAR.  V.  n.  tráursr  alguna   cosa  s6n  s&r 
d'algun    origen.   Derivar.    Deduci  ,    oriri , 
nasci. 
DERIVAR  ,  descendir ,  ó  davallar  alguna   per- 
sona de   certa  familia   ó  llinatge.  Derivar. 
Genus    ducere. 
DERIVAT  ,  DA.  p.  p.  Derivado. 
DERIVATIU  ,  VA.    adj.  Gram.  Derivativo. 

Dirivativus,  derivatus. 
DEROGACIÓ.  s.  f.  Dirogacion.  Derogatio. 
DEROGAR.  V.  a.  Derogar.  Derogare. 
DEROGAT  ,  DA.  p.  p.  Derogado. 
DEROGATORI ,  RÍA.  adj.  Derogatorio.  De- 

rogatorius. 
DERRAMADOR,  s.  m.   escampador.  Derra- 

tnador.  Profusor. 
DERRAMAMENT.    s.    m.    Derramamiento. 

Profusio. 
DERRAMAMENT  DE  llXgrimas.  Derramamiento 

de  lágrimas.  Lacrymarum  effusio. 
DERRAMABiENT   DE    SANO.    Derramamiento    de 

sangre.  Sanguinis  effusio. 
DERRAMAR,    v.    a.    Derramar.    Fundare, 

effundere ,  diffundere. 
DERRAMAR  LLÁGRiMAS.  Derramar  lágrimas,  hi- 

crymas  profundere. 
DERRER  ,  RA.  V.  Darrer. 
DERRERENC,  CA.  adj.  p.  u.  Tardío.  Sero- 

tinus. 
DERRETIMENT.  s.  m.  ant.  Derretimiento. 


DAL 

Liquatio,  fusura ,  Jiquefactio. 
DERRETIR,  v.  a.   ant.  V.  Derritlr. 
DERRETIRSE,  v.  r.  ant.  V.  Derritirse. 
DERRETIT,  DA.  p.  p.  ant.  V.  Darritit. 
DERRITIR.  V.  a.  Derretir.  Liquefacere ,  li- 

quare. 
DERRITIRSE.  v.  r.  Derretirse.  Liquefieri, 

liquari. 
DERROBAR.  v.  a.  ant.  V.  Robar. 
DERROCAMENT.  s.  w.  ant.  Derribo,  de- 

molicíon.  Eversio,  demolitio. 
DERROCAR,  v.  a.  ant.  precipitar  desd'  una 
roca  al   que   está  en  ella.  Derrocar.  É  rupe 
prsecipitem  aliquem  daré,  provolvere,  deü- 
cere. 
DERROCAR,  ant.  tirar  á  térra  algún  edifici.  Der» 
rocar  ,  demoler  ,  derribar.  Demoliri ,   distur- 
bare ,  diruere ,  sternere. 
DERROCAT ,  DA.  p.  p.  Derrocado ,  demoli- 
do ,  derribado. 
DERROGATÍU,  VA.  adj.  ant.   V.  Deroga- 

tori. 
DERROTA,  s.  f.  rumbo  que  preñen  las  embar- 
cacions.  Derrota  ,  derrotero.  Cursus   mari» 
ti  mus. 
DERROTA.   Milic.   desféta  deis  enemigs.  Derro» 

ta.  Exercitús  exitium,  disturbatio. 
DERROTAR,  v.  a.  Milic.  desfér  ais  enemigs. 
Derrotar.  Hostes  fundere,  prosternere,  pro- 
fligare. 
DERROTAR,  aterrar,  empobrir,  ó   arruinar  i 
alguna  persona  en  las  conveniencias,  hasien- 
da ,  &c.  Derrotar.  Ad  inopiam  redigete. 
DERROTAR  ,  llansar  á  pe'rdrer  ,  ó  maltractar  al- 
guna cosa.  Derrotar.  Aliquid  perderé. 
DERROTAT ,  DA.  p.  p.  Derrotado. 
DERRUIR.  V.  a.  Derruir.,  dirruir.  Diruere. 
DERRUÍT,  DA.  p.  p.  Derruido,  dirruido. 
DESABONYEGAR.  v.  a.  Desabollar.  Contu- 
siones seu  lacunas  complanare. 
DESABONYEGAT,  DA.  p.  p.  Desabollado. 
DESABRIG.  s.  m.  Desabrigo.  Tegumenti,  fo- 

menti  privatio  ;  nuditas. 
DESABRIGAR,  v.  a.  Desabrigar.    Nudare, 

frigori  exponere. 
DESABRIGAT,  DA.  p.  p.  Desabrigado. 
DESACALORARSE,     v.    r.    Desacalorarse^ 

descalorarse.  Refrigerari ,  auram  captare. 
DESACATO,  s.  m.   Desacato,  desacatamiento. 

Impudentia,  inhonoratio. 
DESACERT.  s.  m.  Desacierto  ,   desacuerdo. 

Error,  imprudens  actio. 
DESACERTADAMENT.  adr.  m.  Desacertar 

damente.  Imprudenter,  inconsulté. 
DESACERTAR,  v.  a.    Desacertar,  Errare; 

erroneé  agere  ,  vel  Inqui. 
DESACOMODAT,  DA.  adj,  Desacotnodado. 

Qui  ministerium  vel  munus  amÍ5¡t,dcrcHquir. 
DESACOMPANYAR.  v.  a.  ant.  Desacompa- 
ñar. Dissociareí, 

DE- 


DES 

DESACOMPANYAT ,  DA  p.  p.  Desasompa- 
ñado. 

DESACONSELLAMENT.  s.  m.  ant.  V.  D¡s- 
suasió. 

DESACONSELLAR.  v.  a.  Desaconsejar.  Dis- 
suadere. 

DESACONSELLAT ,  DA.  p.  p.  Desaconseja- 
do. 

DESACONTENTAR,  v.  a.  V.  Descontentar. 

DESACORDADAMENT.  adv.  m.  ant.  Desa- 
cordadamente. Inconsulto. 

DESACORDAMENT.  s.  m.  ant.  olvid.  Desa- 
cuerdo. Oblivium ,  oblivio. 

DESACORDAR,  v.  n.  ant.  V.  Discordar. 

DESACORDANCA,DESACORDANSA.s.f. 
ant.  V.  Discordancia. 

DESACORDAT ,  DA.  p.  p.  V.  Discordat. 

DESACORT.  s.  m.  ant.  V.  Discordia. 

DESACOSTÜMAR.  v.  a.  ant.  Desacostumbrar. 
A  consuetudine  abducere,  removeré,  abstra- 
here. 

DESACOSTUMARSE.  v.  r.  ant.  desvésarse  ó 
pc'rdrer  él  costum  d'  alguna  cosa.  Desacos' 
tumbrarse.  A  consuetudine  abduci ,  dessues- 
cere. 

DESACOSTUMAT ,  DA.  p.  p.  Desacostum- 
brado, 

DESACosTUMAT.  adj.  no  usat,  no  acostumat.  De- 
sacostumbrado.  Inüolitus ,  insuetus. 

DESACREDITAR,  v.  a.  Desacreditar.  Exis- 
timationem  ,  fidem  ,  opinionem  alicuius  immi- 
nuere. 

DESACREDITAT  ,  DA.  p.  p.  Desacreditado. 

DESAPAVORIR.  v.  a.  ant.  dexar  de  dar  favor 
á  aigii ,  ó  serli  contrari.  Desfavorecer.  Desa- 
rere ,  obsistere. 

DESAFECTE,  adj.  Desafecto.  Volúntate  aver» 
sus ,  inimicus. 

DESAFÍANT.  p.  a.  él  que  desafía.  Desafia- 
dor. Ad  duelluin  provocans. 

DESAFIAR.  V.  a.  provocar  á  altre  á  combá- 
trer.  Desafiar.  Ad  certamen  provocare. 

DESAFIAR  ,  provocar  á  altre  á  entrar  en  alguna 
competencia  ,  com  desafiar  á  correr.  Desa- 
jiar.  Provocare  ,  lacessere. 

DESAFIAT,  DA.  p.  p.  Desafiado. 

DESAFINAR,  v.  n.  Desafinar.  Dissonare. 

DESAFINAT,  DA.  p.  p.  Desafinado. 

DESAFIO,  s.  m.  provocació  á  combátrer.  De- 
safio. Ad  dueüum  incitatio. 

DESAFIO ,  1'  acció  de  provocar  á  altre  á  entrar 
en  alguna  competencia.  Desafio.  Ad  certa- 
men provocatio. 

DESAFIO ,  él  combat  seguit  á  la  provocació  á 
combátrer.  Duelo  ,  desafio.  Duellum. 

DESAFIO,  s.  m.  V.  Desatio. 

DESAFORADAMENT.  adv.  m.  excessiva- 
ment,  fora  de  mida.  Desaforadamente .,  des- 
ccmediduinente.  Ultra  modum. 

DESAFORAT ,  DA.  adj.  gran  ea  excés.  Desa- 
Tom.  I. 


225 


DES 

forado.  Enormís ,  deformis. 

DESAFORTUNAT,  DA.  adj.  Desafortunado. 
Infortunatus ,  infelix. 

DESAGAFAMENT.  s.  m.  ant.  Desasimiento. 
Dissolutio,  disiunctio. 

DESAGAFAR.  v.  a.  desunir,  separar  lo  agafat. 
Desasir  ,  desprender.  Solvere  ,  avellere. 

DESAGAFAR,  lo  agafat  ab  ayguacuyt,  pastetas, 
&c.  Despegar.  Deglutinare. 

DESAGAFAT  ,  DA.  p.  p.  despres ,  desfét,  de- 
sunit.  Desasido  ,  desprendido  ,  despega- 
do. 

DESAGENZAR.  v.  a.  ant.  llevar  1'  adorno. 
Desadornar.  Ornatum  tollere ;  ornatu  spo- 
liare. 

DESAGRADABLE,  adj.  Desagradable.  Iniu- 
cundus,  insuavis ,  ingratus. 

DESAGRADABLEMENT.  adv.  m.  Desagra- 
dablemente. Molesté,  odióse,  iniucunde'. 

DESAGRADAR,  v.  n.  Desagradar.  Displi- 
cere. 

DESAGRADARSE,  v.  r.  Disgustarse.  Of- 
fendi. 

DESAGRADAT,  DA.  p.  p.  Desagradado. 

DESAGRADO,  s.  m.  Desagrado.  Asperitas, 
duritas ,  oilensio. 

SER  DEL  DESAGRADO  DEL  REY.  Ser  del  desagra- 
do del  Rey.  Regem  oftendere. 

DESAGRADUACIÓ.  s.  f.  ant.  V.  Degrada- 
ció. 

DESAGRADUAR.  v.  a.  ant.  V.  Degradar. 

DESAGRAIDAMENT.  adv.  m.  ant.  Desa- 
gradecidamente. Ingrata. 

DESAGRAIDISSIM  ,  MA.  adj.  sup.  Desa- 
gradecidísimo. Ingratissimus. 

DESAGRAIMENT.  s.  m.  Desagradecimien- 
to. Ingratus  animus. 

DESAGRAIR.  v.  n.  Desagradecer.  Benefi- 
ciorum  immemorem  esse :  gratias  non  repen- 
dere. 

DESAGRAIT ,  DA.  p.  p.  Desagradecido. 

desagRait.  adj.  qui  no  agraex  hl  benelici.  De- 
sagradecido. Accepti  beuefacti  immemor. 

DESAGRAV'I.  s.  m.  Desagravio.  Satisfactio 
iniuri;E  ;  honoris  compensatio ;  offensre  vin- 
dicatio,  exgravatio. 

DESAGRAVíAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Desa- 
gravi. 

DESAGRAVIAR,  v.  z.  Desagraviar.  Debitum 
honorem  restitueré;  iniurias  vindicare,  com- 
pensare, exgravare. 

DESAGRAVÍAT,   DA.   p.   p.   Desagraviado. 

DESAGREGACIÓ.  s.  f.  ant.  V.  Disgregado. 

DESAGREGAR,  v.  a.  ant.  Desagregar.  Se- 
gregare, distrahere. 

DESx\GRíR.  v.  a.  ant.  Desacerbar.  Alicuiui 
rei  acerbitatem  abigere. 

DESAHOGADAMENT.  adv.  m.  ab  descm- 
voltura  ,  ab  petulancia,  ab  desahogo.  Dt- 
salwgadatnenle.  Pátulanter. 

LU  DE. 


2í6  DES 

DESAHOGAR,  v.  a.  Desahogar.  Alie  vare,  se- 
dare angorem  ;  soliicitudiai  vel  necessiíati 
subvenire. 

DESAHOGARSE,  v.  r.  aliviarse  d'  alguna 
pena,  aflicció  ,  compressió,  &c.  Desahogarse. 
Ailevari. 

DESAHOGARSE  ,  comunicar  á  algú  las  afliccions. 
Desahogarse.  Curas  vel  secreta  cordis  aic¿ri 
communicare. 

DESAHOGAT,  DA.  p.  p.  Desahogado, 

DtsAHuGAT  ,  DA.  adj.  desvcrgon^ic.  Desahoga- 
do. Petu'ans,  infrunirus. 

DESAHOGO,  s.  m.  alivi  d'alguna  pena  ó  tra- 
ball.  Desahogo  ,  desabogamieato.  Levamen, 
soiatium. 

DESAHOGO ,  dilatació.  Desahogo.  Ampliatio,  spa- 
tii  laxatio. 

DESAHOGO  ,  des^mbras  ,  Ilibertat  en  lo  parlar  ú 
obrar.  Desahogo.  Petulantia,  procacitas. 

DESAJÜDAT,  DA.  adj.  poc  ajudat.  Desayu- 
d.ido.  Indiligens,  sua  negligens,  deses. 

DESALABAR,  v.  a.  Desalabar,  desloar.  Vi- 
tuperare ,  dicteriis  pros^qui. 

DESALABA! ,  i)A.  p.  p.  Desalabado. 

DESALAPAT,  DA.  adj.  desvergbnyit ,  desca- 
rat.  Deslavado  ,  desollado.  Impudens. 

DESALBARDAR,  v.  a.  Desalbardar,  desenah 
bardar.  Ciitellis  exonerare  ,  vel  eas  deinere. 

DESALE ARDAT  ,  DA.  p.  p.  Desalbarda- 
do ,  desenaíbardado. 

DESALBERGAMENT.  s.  m.  ant.  Deuiospe- 
damiento.  Ab  hospitio  deiectio ;  hospitil  de- 
negatio. 

DESALBERGAT,  DA.  adj.  ant.  Deshospeda- 
do. Axenus. 

DESALENTAR,  v.  a.  desanimar.  Desalentar. 
Ánimos  infringere ,  imminuere. 

DESALENTAT,  DA.  p,  p.  DesaUntado. 

DESALLOTJAR.  v.a.  Desalojar.  Ab  hospitio, 
é  loco  pellere. 

DESALLOTJAT,  DA.  p.  p.  Desalojado. 

DESALLOTjAT ,  fültat  d'  hospedatge.  Deshospe- 
dado. Hospitio  carens,  axenus. 

DESALT,  DESSALT.  s.  m.  ant.  Desconten- 
tamiento,  disgusto.  Fastidium  ,  tíedium. 

DESALTAR,  v.  a.  ant.  V.  Disgustar. 

DESALTERAR,  v.  a.  ant.  fer  passar  la  sed. 
Apagar  la  sed.  Sitim  extinguere. 

DESAMAR.  V.  a.  ant.  aborrir.  Desamar.  Odis- 

se. 
DESAMICH.  s.  m.  ant.  V.  Enemic. 
DESAMOHINAR.  v.  a.  ant.  V.  Desenfadar. 
DESAlVlOHINO.  s.  m.  ant.  V.  Desenfado. 
DESAMONESTAR,   v.  a.   ant.    V.  Dissua- 

dir. 

DESAMOR,  s.  m.  ant.  Desamor.  Amoris  de- 
fectio ,  vel  inimicitia. 

DESAMOROS,  SA.  adj.  Desamoroso,  desa- 
morado. Amott  parum  aftectus,  durus,in- 
civilis. 


DES 

DESAMPARAR,  v.  a.  dexar  séns  amparo. 
Desamparar.  Deserere. 

DESAMPARAR  ,  abandonar ,  dexar  algún  lloc. 
Desamparar.  Derelinquere. 

DESAMPARAR  LA  APELLACió.  f.  for.  Desampa- 
rar la  apelación.  Appellationem  deserere. 

DESAMPARARSE,  v.  r.  ant.  V.  Apartarse, 
dividirse  ,  separarse. 

DESAMPARAT,  DA.  p.  p.  Desamparado. 

DESAMPARO,  s.  m.  Desamparo.  Desertio, 
derelictio,  destitutio. 

DESANIMAR,  v.  a.  desalentar.  Desanimar. 
Ar.imufii  infringere. 

DESANÍMAT ,  DA.  p.  p.  Desanimado. 

DESANiWAT.  acij.  cruel ,  inhuma,  bárbaro.  De- 
salmado. Inhunsanus,  humanitatis  expers , 
excors ,  trux  ,  efFerus ,  inipius. 

DESANÜJAR.  V.  a.  Desenojar.  Alicuius  iram 
lenire  ,  sedare,  placare. 

DESANUJARSE.  v.  r.  Desenojarse,  desatu- 
farse. Iram  sedare  ;  stomachum  deponere. 

DESANUJAT,  DA.  p.  p.  Desenojado,  desa- 
tufado. 

DESANUTG.  s.  m.  Desenojo.  Irse  vel  iracun- 
diae  secatio. 

DESAPACIBILÍTAT.  s.  f.  Desapacibilidad. 
Insuavitas ,  asperitas. 

DESAPACIBLE,  adj.  Desapacible.  Asper ,  du« 
rus ,  insuavis. 

DESAPAREGÜT,  DA.  p.  p.  Desaparecido. 

DESAPAREXER,  DESAPARÉXERSE.  v. 
n.  y  r.  Desaparecer  ,  desaparecerse.  Súbito 
abire  ,  evanescere,  disparere  ,  ocales  fuge- 
re. 

FÉR  DESAPAREXER.  f.  ocultar  repentinament  al- 
guna cosa.  Desaparecer.  E  conspectu  sub- 
movere. 

DESAPAREAR,  v.  a.  lo  igual  ó  séir.blant. 
Desparejar.  Paria  seiungere. 

DESAPARiAR  ,  dividir ,  separar  lo  que  guardand 
cert  brde  estaba  unit.  Desaparear.  Seiunge- 
re ,  dividere. 

DESAPARTAR,  desguamír ,  descompóndrer.  Des- 
componer. Ornatuin  tollere. 

DESAPASSIONADAMENT.  adv.  m.  Desa- 
pasionadamente. Ingenua;  sioe  acceptione. 

DESAFASSIONAT  ,    DA.   p.  p.  Desapasio- 

nado. 

DESAPEGADÍSSIM,MA.  adj.  sup.  Desast- 
dífimo.  Valde  alienus ,  abstractus. 

DESAPEGAR,  v.  a.  ant.  Despegar.  Dissol- 
vere ,  disiungere. 

DESAPEGARSE,  v.  r.  no  dexarse  arrastrar 
del  cariño  de  parfents,  patria,  &c.  Desapegar- 
se. Ab  amicis  vel  cognatls  abalienari  ,  se- 
gregar!. 

DESAPEGARSE  ,  dcspe'ndrersc.  Desprenderse ,  de- 
sasirse. Demitterc. 

DESAPEGAT,  DA.  p.  p.  Despegado. 

DESAPEGAT,  DA.  adj.  V,  Desagrait. 

DE- 


DES 

DESAPEGO.  $.  m.  desapropi  de  las  cosas  tem- 
porals.  Desapego^  despegamicnto ^desprendi' 
miento.  Abalienatio. 

DESAPEGO  ,  asperesa  ,  desamor.  Despego,  Alie- 
natio ,  aversio. 

AB  DESAPEGO,  ui.  adv.  Despegadamente.  Asperé, 
Jiberé. 

DESAPÉNDRER.  v.  a.  ant.  Desaprender. 
Dediscere. 

DESAPERCEBIT ,  DESAPERCEBÜT,  DA. 
adj.  ant.  Desapercebido.  Imparatus. 

DESAPIADADAMENT.  adv.  m.  Desapiada- 
damente. Implé ,  crudeliter. 

DESAPIADAT,  DA.  adj.  Desapiadado.  Im- 
pius ,  crudelis. 

DESAPLICAT,  DA.  adj.  Desaplicado.  Igna- 
vus,  iners. 

DESAPODERARSE,  v.  r.  V.  Desapropiar- 
se. 

DESAPODERAT  ,  DA.  p.  p.  V.  Desapro- 
piat. 

DESAPOSENTAR,  v.  n.  ant.  anársen  d'algun 
Uoc.  Desalojar.  Loco  cederé. 

DESAPOSENTAR    SÉNSE    TROMPETA,     f.      met.    ant. 

anarsen  sénse  dir  res.  Irse  sm  decir  oxíe  ni 
moxte ;  sin  decir  cho  ni  arre.  Tacitum  disce- 
dere. 

DESAPROBACIÓ.  s.  f.  Desaprobación.  Im- 
probatio. 

DESAPROBAR,  v.  a.  Desaprobar  .¡desapoyar. 
Improbare ,  non  probare. 

DESAPROBAT  ,  DA.  p.  p.  Desaprobado ,  de- 
sapoyado. 

DESAPROPI.  s.  m.  Desapropio,  desapropia- 
miento. Alienatio,  abalienatio,  distractio. 

DESAPROPIAMENT.  s.  m.  aiit.  V.  Desa- 
propi. 

DESAPROPIAR,  v.  a.  ant.  V.  Alienar. 

DESAPROPIARSE,  v.  r.  Desapropiarse.  Aba- 
lienare  aiiquid  ,  vel  ab  aliquo  abalienarl. 

DESAFROPIAT,  DA.  p.   p.    Desapropiado. 

DESAPROFITAT,DA.  adj.  ant.  qui  no  ha 
aprofitat  en  lo  que  debía  ó  podía.  Desapro- 
vechado. Impróvidas. 

DESAPRoi'iTAT.  ant.  inútil.  Desaprovechado.  Inu- 
tilis. 

DESAPUNTALAR,  v.  a.  Desapuntalar.  Ful- 
era tollere,  submovere ,  detrahere. 

DESAPUNTALAT,DA.  p.  p.  Desapuntala- 
do. 

DESAR.  V.  a.  Alzar.,  guardar.  Abdere ,  re- 
condere. 

DESARSE.  V.  r.  ocultarse ,  resguardarse.  Re- 
tirarse ,  retraerse.  Recipere  se  ,  abdere  se. 

DESARAYGAR.  v.  a.  ant.  V.  Desarrajígar. 

DESARBOLAR,  v.  a.  Naut.  Desarbolar.  Car- 
basa ,  &  malos  sauciare  ,  disturbare. 

DESARBOLAT,  DA.  p.  p.  Desarbolado. 

DESARBORAR.  v.  a.  ant.  abátrer  alguna  co- 
sa. Derribar.  Aiiquid  sternere ,  deücere. 


DES  227 

í^^^^íí^^-  '•  ""'  ''"'•  ^-  Desheretainent. 
DESARMADURA,   s.    f.  ant.    V.   Desarnia- 

ment. 

DESARMAMENT.  s.  m.  Desarmamento,  de- 

sarmadura.  Annorum  positio,  spoliatio. 
DESARMAME.NT    ,    d'   alguna   embarcacíó.   De- 

sarme.  Bellici  instrumentl  é  navi  aibjatio. 
Di^SARMAR.  V.  a.   ¡levar  las  armas.  Desar^ 

mar.  Exarmare ,  dearmare. 
DESARMAR  ,  Separar  ó  desunir  las  péssas  de  que 

s'  compon  alguna  cosa.  Desarmar.  Rei  coor- 

dinationeni  dissolver^. 

?,f,tí^F  ■>  ^^- P' P-  Desarmado. 
DEbARRLGLADAMENT.  adv.  m.  Desare- 

gladumente  ,    desregladamente.   ímmoderaté, 

inoroinaté. 

DESARRÉGLAMENT.s.m.D.wre.lo.ínor-' 
tíinatJO. 

DESARREGLARSE,  v.  r.  Desarreglarse,  des. 
reglarse.    Modum    excederé  ,  intemperanter 

DESARREGLAT,  DA.   p.p.  Desarreglado, 

desreglado. 

DEsARRjiGLAT.    ajj.    desordenat    en    el   menlar 

y  beurer.  Desreglado.  In  edendo  aut  potando 

intemperatus,  immoderatus. 
DESARRELAMENT.  s.  n>.  a.t.  Desarravgo. 

Jixtirpatio  ,  evuisio  á  radice. 
DESARRELAR.  v.  a.  arrancar  d'arrel.   De- 

sarraygar,    descepar.    Eradicare,    radicitus 

eruere. 

DESARRELAR.  met.  extirpar  del  tot  alguna  cosa. 

Desarraygar.  Deiere ,  oblitterare. 
DLSARRELAT,  DA.  p.  p.  Desarraygado. 
DESARRIMAR,  v.  a.  Desarrimar.  Alfquid  ab 

alio  removeré ,  disiungere. 
DEbARRJMAT,  DA.  p.  p.  Desarrimado. 
DE:,ARRUGAMENT.  s.  m.  ant.   Desarruga. 

dura.  Erugatio. 

DESARRUGAR.  V.  a.  Desarrugar.  Eru^are, 
distendere ,  explicare.  ° 

DESARRUGA?,  DA.  p.  p.  Desarrugado. 

DÍ.SASSET.  adj.  territ.  V.  Disset. 

DESASSETIADOR.  s.  m.  ant.  Descercador. 
Ab  obsidione  liberator. 

DESASSETIAMENT.  s.  m.  ant.  Descerco.  Ab 
obsidione  iiberatio. 

DESASSETIAR.  v.  a.  ant.  Descercar.  Ab  ob- 
sidione liberare. 

DESASSOSSEGAMENT.  s.  m.  ant.V.Desas- 
soisego. 

DESASSOSSEGAR.v.  a.  Desasosegar.  Inquie- 
tare ,  turbare ,  conturbare. 

DESASSOSSEGAT,  DA.  p.  p.  Desasosega- 
do.  *" 

DESASSOSSEGAT.  adj.  V.  ínquíet. 

DESASSOSSEGO.  s.  m.  Desasosiego.  Contur- 

batio,  perturbatio. 
DESASTRADAMENT.  adv.  m.   Desastrada- 

mente.  Calamitosé,  infausté,  infeliciter. 

DE- 


2  38  DES 

DESASTRADÍSSIMAMENT.  adv.  m.  sup. 
Desastradísimamente.  Infelicissimé ,  infaus- 
tissimé. 

DESASIR AT,  DA.  adj.  Desastrado.  Infaus- 
tas, infelix,  infortunatus. 

DESASTRE,  s.  m.  Desastre.  Infortunium ,  ca- 
lamitas ,  casus  adversus. 

DESASTRUCH,  GA.  adj.  ant.  desgraciat.  D?- 
sastrado^  desdkhiido.  Infelix. 

DESASTRucH.  s.  m.  ant.  V.  Disgust ,  desastre. 

DESAT,DA.  p.  p.  Recogido^  alzado ,  guar' 
dado. 

DESAT ,  DA.  adj.  dit  del  paratge  no  frequentat, 
5  solitari.  Retirado.  Infrequens ,  secretus. 

DESATAVIAR,  v.  a.  ant.  Desataviar.  Deor- 
nare  ^  ornamentis  nudare. 

DESATAVIAT ,  DA.  p.  p.  ant.  Desataviado. 

DESATAViAT.  adj.  ant.  él  qu'  ha  perdut  él  tino. 
Desatentado.  Mente  turbatus. 

DESATAVIÓ,  s.  m.  ant.  Desatavío.  Deorna- 
tio ,  inconcinnitas. 

DESATEiNCIÓ.  s.  f.  descortesía.  Desatención. 
Inurbanitas,  incomitas. 

DESATENDAR.  v.  n.  ant.  Levantar  el  cam- 
po. Castra  moveré. 

DESATÉN DRER,  v.  a.  no  aténdrer.  Desa- 
tender. Non  atrendere  ,  animo  distrahi. 

DESATÉNDRER  ,  no  féf  cas.  Desatender.  Despi- 
cere .,  negÜgere. 

DESATENT,TA.  adj.  descortes.  Desatento. 
Inurbanus ,  incomis. 

CESATENT.s.m.  disgust.  DeiafJen/o.Consternatio. 

DESATENTAMENT.  adv.  m.  Desatentamen- 
te. Inurbana,  incomiter. 

DESATES,  SA.  p.  p.  Desatendido. 

DESATINADAMENT.  adv.  m.  séns  tino.  De 
satinadamente ,  desatentadamente.  Inconside- 
raté,  pertúrbate. 

DESATINADAMENT  ,  ab  exccs.  Desatinadamente. 
Vehementer,  insané ,  perdité. 

DESATINAR,  v.  a.  tráurer  de  tino.  Desati- 
nar ,  desatentar.  Turbare  ,  perturbare. 

DESATINAR,  alterar,  commóurer  molt  á  algú. 
Desatinar.  Vehementer  commovere ,  excita- 
re. 

DESATINAR.  V.  11.  dir  Ó  fér  desatinos.  Desatinar. 
Insanire ,  ineptire. 

DESATÍNAT,  DA.  p.  p.  Desatinado. 

DESATiNAT.  s.  m.  qui  obra  desatinadament.  De- 
satinado, Amens,  vecors. 

DESATINO,  s.  m.  Desatino.  Insania,  error. 

DESATONTIR.  v.  a.  ant.  Desatontar.  Alicu- 
ius  stuporem  discutere. 

DESAURAR.  v.  a.  ant.  Desdorar.  Deaurata 
abradare. 

DESAUTORISAR.  v.  a.  Desautorizar.  Exau- 
torare. 

DESAUTORISAT,  DA.  p.  p.  Desautorizado. 

DESAVANSÜS ,  s,  m.  p.  Descuentos ,  pérdi- 
didas.  lacturte. 


DES 

DESAVENENCIA,  s.  f.  Desavenencia.  Dis- 

sensio. 

DESAVENIR,  v.  a.  ant.  desunir.  Desavenir. 
Separare. 

DESAVENIRSE,  v.  r.  discordar.  Desavenir, 
Discordare ,  dissentire. 

DESA VENTUROS,  SA.  adj.  ant.  V.  Desven- 
tura!. 

DESAVINGUT,  DA.  p.  p.  Desavenido. 

DESAviNGUT.  adj.  discorde.  Desavenido.  Dicors, 
dissentiens,  disconformis. 

DESAVISAR.  V.  a.  Desavisar.  Nuntium,mo- 
nitionem  revocare. 

DESAVISAT ,  DA.  p.  p.  Desavisado. 

DESAVÜYT.  adj.  territ.  V.  Divuyt. 

DESAVUYTÉ,  NA.  adj.  territ.  V.  Divuyté. 

DESAXIDA.  s.  f.  ant.  Salida.  Exitus. 

DESAYGUAR.  v.  a.  Desaguar.  Id  mare  volví, 
efluere. 

DESAYGUAT,  DA.  p.  p.  Desaguado. 

DESAYRAR.  v.  a.  Desayrar.  Despicere ,  pro 
niliilo  habere  aliquem. 

DESAYRAT ,  DA.  p.  p.  Desayrado. 

DESAl  RE.  s.  m.  despreci,  afrónt.  Dssayre^ 
descuerno.  Despectus  ,  conteraptus  ,  despi- 
centia. 

DESAYRE.  met.  de  la  fortuna,  del  poder.  Desay- 
re,  Despectus. 

DESAYRE.  ant.  V.  Pena  ,  incoraoditat. 

DESBALLESTAR.  v.  n.  dir  desconcerts.  V. 
Desatinar. 

CAP  DESBALLESTAT.  V.  Cap  botg. 

DESBANCAR.  v.  a.  fér  pérdrer  á  algú  l'amis- 
tat ,  ó  Testimació  qu'akre  li  tenía ,  procu- 
randla  per  sí.  Deshancar.  Ab  alterius  aestima- 
tione  depellere. 

DESBARAT.  s.  m.  ant.  V.  Disbarat. 

DESBARATADAMFNT.  adv.  m.  séns  bids 
m  concert.  Desbaratadamente  ,  disparatada- 
mente ,  disparadamente.  Prseposteré  ,  distúr- 
bate ,  inepté. 

DESBARATADAMENT ,  fofa  de  rahó  y  de  propó- 
sit.  Disparatadamente.  Absurdé ,  ineptissi- 
mé ,  imprudentissimé. 

DESBARATAMENT.  s.  m.  Desbaratamiento,, 
desbarate.  Eversio  ,  protligatio,  dissipatio. 

DESBARATAMENT   DK  VENTRELL.  DcíCOmpOíiciOff, 

desconcierto    dt   tstómago.    Prava    stomachi 

aft'ectio. 
DESBARATAR,  v.  a.  destruir,  arruinar.  Des- 

baratar.  Evertere  ,  diruere. 
DESBARATAR ,  uH  exércit.  Desbaratar.  Hostem 

fundere  ,  profligare  ,  frangere. 
DESBARATAR  ,  descoflcertar ,  com  desbaratar 

un  ajust.  Desbaratar.  Turbare. 
DESBARATAR.   V.   n.  dir  disbarats.  Desbaratar,, 

disparatar  ,  disparar.  Inepté,  absurdé  lo- 

qui,  delirare. 
DESBARATAR,  descomptíndref ,  desfér.  MalbarO' 

tar.  Perturbare,  confundere. 


DES 

DESBARATAR,  distfáurer  á  algú ,  fcndlo  passar 
de  bo  á  mal.  Distraer ,  malear.  Aliquem  á 
recto  Mirsu  deflectere. 

DESBARATARSE,  v.  r.  Desbaratarse.  Con- 
fundí ,  turbari. 

DESBARATARSE  'l  temps.'  f.  Dcscottiponerse  el 
tiempo.  Turbari  tempus. 

DESBARATARSE  'i,  vENTRBi/L.  f.  Desooiicertarse^ 
descomponerse  el  estómago.  Male  alíici  sto- 
macluim. 

DESBARATAT  ,  DA.  p.  p.  Desbaratada. 

DESBAiiATAT  ,  adj.  qui  díu  ó  fa  disbarats.  Dis- 
paratado. Imprudens,  absurdé  agens  vel  lo- 
quens. 

DESBARBAT,  DA.  adj.  Lampiño.,  desbarba- 
do. Imberbis. 

DESBARRAR,  v.  n.  dir  disbarats.  Desbarrar. 
Aberrare,  ineptire ,  insanire. 

DESBARRAT  ,  DA.  adj.  ant.  Desatrancado. 
Reseratus. 

DESBASTAR,  v.  a.  esbosquessar.  Desbastar. 
Levigare  ,  expolire. 

DESBASTAR  ,  fér  pérdrer  lo  grossér  y  rústic  que 
teñen  algunas  personas.  Desbastar  ,  descor- 
tezar. Instrucre  ,  excolere  ,  expolire. 

DESBASTARSE,  v.  r.  pulirse  alguna  persona. 
Descortezarse.  Agrestes  &  inurbanos  mores 
exuere  ,  dediscere. 

DESBASTAT ,  DA.  p.  p.  Desbastado. 

DESBAYNAR.  v.  a.  ant.  V.  Desenveynar. 

DESBOCAMENT.  s.  m.  Desbocamiento.  Im- 
pudentia ,  procacitas. 

DESBOCARSE,  v.  r.  él  caball.  Desbocarse. 
Praecipitem  currere. 

DESBOCARSE,  met.  dir  cégament  á  altre  páran- 
las injuriosas ;  dir  mal  d'  algú.  Desbocarse, 
Impudenter  ,  effraenate'  linguam  solvere. 

DESBOLCAR.  v.  a.  Desempañar .,  desenvol- 
ver. Infantem  cuninis  fasciis  evolvere,  expe- 
diré. 

DESBOLCAT  ,  DA.  p.  p.  Desempañado  ,  de- 
senvuelto. 

DESBOSSAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Bosquetg, 
en  la  pintura. 

DESBOSSAR.  v.  n.  ant.  V.  Bosquejar,  en  la 
pintufa. 

DESBOTAR.  v.  a.  per  alt ;  6  per  bax ;  per 
vómit  ó  per  cambra  ,  ó  per  las  dos  vias. 
Desaguarse ,  romper.  Sordes  e'  corpore  eii- 
cere. 

DESBOTAR  ,  plóurcr  molt.  Descargar  el  cielo ,  o 
el  nublado.  Imbres  ruere. 

DESBOTONAR ,  v.  a.  V.  Descordar  éls  bo- 
tons. 

DESBOVAR.  V.  a.  tráurer  la  bovería  á  algú. 
Desasnar.  Ad  calÜditatem  informare. 

DESBOVAT ,  DA.  p.  p.  Desasnado. 

DESCABALGAR,    v.    n.    Descabalgar^  des- 
montar. Desilire  equo. 

Tom.  I.  i 


DES  229 

DESCABALCAT,  DA.  p.  p.  Descabalgado, 
desmontado. 

DESCABELLAT,  DA.  adj.  lo  que  va  fora 
de  camí  ó  no  té  orde  ni  coiicert.  Descabella- 
do.  \  recto,  á  ratione  aberrans. 

DESCABESSAR.  v.  a.  ant.  V.  Escapsar. 

DESCALABRAR,  v.  a.  Descalabrar.  Caput 
percutere ,  vulnerare. 

DESCALABRO,  s.  m.  escalabro,  dany ,  in- 
fo,-tuni.  Descalabro.  Damnum  ,  detrimentuni. 

DESCALPAR.  v.  a.  ant.  V.  Refrédar. 

DESCALS,  SA.  adj.  Descalzo.  Nudipes. 

DESCALSAR.  v.  a.  Descalzar.  Discalceare. 

DEscALSAR ,  anar  gratand  1'  aygua  algún  terre- 
no. Derrubiar ,  socavar.  Radere. 

DESCALSAR.  met.  fér  dir  á  algú  lo  que  tenía 
ocult  y  callat.  V.  Tráurer  del  béc. 

DESCALSAT,  DA.  p.  p.  Descalzado. 

DESCAMBIAR,  v.  a.  Trocar.  Permutare  áu- 
reos ,  argénteos  nunimos  minutulá  pecu- 
nia. 

DESCANS.  s.  m.  repos,  quietut.  Descanso. 
Quies ,  requies. 

DESCANS,  tót  lo  qu' ocasiona  repos.  Descanso. 
Solatium  ,  levamen. 

DESCANS,  en  la  Arq.  alió  sobre  que  s'  assenta 
altra  cosa.  Descanso.  Pars  cui  onus  sedificii 
¡ncumbit. 

DESCANSADAMENT.  adv.  m.  Descansada^ 
mente.  Quieté,  placidé. 

DESCANSAR,  v.  a.  aliviar.  Descansar.  Leva- 
re. 

DESCANSAR.  V.  n.  reposar.  Descansar.  Quiesce- 
re. 

DESCANSAR,  pérdrer  él  cuydado  en  que  s'  esta- 
ba,  ó  déxar  de  tenirne.  Descansar.  Curam 
deponere. 

DESCANSAR  ,  fér  pausa  6  suspensió  en  l'exé- 
cució  d'  alguna  cosa.  Descansar.  Intermit- 
tere. 


DESCANSAR,  en  la  Arq.  estar  assentat  sobre  al- 
guna cosa.  Descansar.  Inniti ,  incumbere. 

DESCANSAR,  dormir.  Descansar.  Sonino  quiesce- 
re. 

DESCANSAR ,  estar  en  la  sepultura.  Descansar. 
lacere. 

DESCANSAR  EN  PAU.  f.  Dcscansar  en  paz.  In 
pace  requiescere. 

DESCANSAR  LAS  TÉRRAS,  f.  Dcscansar  las  tierras. 
Vicibus  annorum  arva  requiescere. 

DESCANSAR  SüSRE  LAS  ARM.M.  f.  DiSCaUSaT  Sobre 

las  armas.  Armis  incumbere,  inniti. 

DESCANSARSE  ,  v.  r.  desahogarse  comuni- 
cand  Jos  traballs  y  cuydados  á  alguna  perso- 
na. Descansar.  Animuin  remitiere. 

DESCANSAT,  DA.  p.  p.  Descansado. 

DEscANSAT.  adj.  lo  que  no  parta  en  sí  ó  no  de- 
mana  especial  fatiga  ,  ó  trabail,  com :  em- 
pleo DESCANSAT.  Descansado.  Mininié  opero- 

8US. 

Mmm  üs»- 


2  30  DES 

ESTIGA    DESCAJISAT  ?    VAJASSEN*    DESCANSAT.    loC. 

ab  que  algú  assegura  á  altre  que  será  ó 
s'  fará  lo  que  demana.  Descanse  usted.  Fiat ; 
erit ;  ne  dubira  ;  ne  sis  sollicitus. 

DESCAPDELLAR.  v.  a.  DeiovíJ/a»-.  Globum 
explicare  ,  evolvcro. 

descapdí;llar.  mt-t.  dir  tót  quant  se  sab  y  s" 
tenía  ocult.  Desembuchar  ,  desbuchar.  Evo- 
mere ,  elVutire. 

DESCAPDELLAT,  DA.  p.  p.  Desovillado. 

PESCAPDELLAT.  ant.  V.  Desuníí ,  esbarriat. 

DESCAPSAR.  V.  a.  V.  Escapsar. 

Á  LA  DESCARADA,  m.  adv.  V.  Descarada- 
ment. 

DESCARADAMENT.  adv.  m.  Descarada- 
mente. Impudenter. 

DESCARAGOLAR.  v.  a.  él  pergamí,  papér, 
ó  cosa  semblant.  Desarrollar.  E volvere. 

SB5CARAG0LAR,  un  caragol ,  Ó  cosa  semblant. 
Desentornillar .,  destorcer.  Detorquere. 

DESCARAGOLAT ,  DA.  p.  p.  Desarrollado, 
desentorHillado ,  destorcido. 

DESCARARSE,  v.  r.  desvergonyirse.  Desca- 
rarse. Impudentiüs  cum  aliquo  agere. 

DESCARAT,  DA.  adj.  desvergonyit.  Des- 
carado., desollado.  Impudens. 

DESCARAT  ,  ant.  descubert  de  cara.  Descubierto 
de  cara ,  de  rostro.  Detectus  facie. 

DESCARNADOR.  s.  m.  Instrument  per  des- 
carnar la  geniva  del  caxal  ó  dént  que  s'  vol 
arrancar.  Descarnador.  Uncus  denudandis 
dentibus  aptus. 

DESCARNAR,  v.  a.  apartar  la  carn  del  os. 
Descarnar.  Ossa  carnibus  nudare. 

DESCARNAR  ,  cscarabotar ,  gratar  alguna  cosa. 
Descarnar.  Diruere. 

DESCARNA!  ,  DA.  p.  p.  Descarnado. 

DESCARO,  s.  m.  Descaro.  Impudentia. 

DESCÁRREG.  s.  m.  satisfacció  de  las  obliga- 
cions  de  justicia,  ó  que  gravan  la  concien- 
cia. Descargo.  Culpaí  überatio. 

DESCÁRREG ,  resposta  ó  escusa  del  cárreg  que 
s'  fa  á  algú.  Descargo.  Causatio. 

DESCÁRREG ,  la  data,  ó  descbmpte  ab  que  s'  sa- 
tisfá  la  rebuda  de  qu'  algú  s'  ha  fét  cár- 
reg. Descargo.  Acceptae  pecuniye  cautio. 

DESCARREGA.  s.  f.  Milic.  Descarga.  Cata- 
puit.irum  displosio. 

DESCARREGADOR.  s.  m.  lloc  per  descarre- 
gar.  Descargadero.  Locus  ubi  onus  depo- 
nitur. 

DESCARREGAR.  v.  a.  llevar  ó  alleujar  la 
cárrega.  Descargar.  Exonerare. 

DESCARREGAR ,  tráurer  l'os  de  la  carn  per  de- 
xarla  mes  útil.  Descargar.  Exossarc. 

DESCARREGAR  ,  disparar  Tanna  de  fog.  Des- 
cargar. Sclopetum  exonerare ,  exerere. 

DESCARREGAR,  dit  dcls  núvols ,  plóurer  copio- 
sament.  Descargar  el  nublado.  Eiíusos  imbres 
ruere. 


DES 

DESCARREGAR  BOFETADAS ,  copi ,  &;c.  f.  Des- 
cargar bofetadas  ,  golpes.  Pugnis ,  fuste  ex- 
dere. 

DESCARREGAR  EL  cop.  f.  Dessorgar  el  golpe, 
Ictuin  infligere. 

DESCARREGARSE.  v.  r.  purgarse  '1  reo 
deis  cárregs  que  se  li  fan.  Descargarse,  Ob- 
iectuní  crimen  repeliere. 

DESCARREGARSE ,  desencarrcgarsc.  V.  Desen- 
carregarse. 

DESCART.  s.  >n.  la  carta  de  que  sen'va  éi  que 
juga.  Descurte.  Folia  inutilia  quae  á  lusore 
reüciuntur. 

DESCART  ,  l'acció  de  descartarse.  Descarte.  Rc- 
iectio  ,  repudium  folii  lusorii. 

DESCARTAR,  v.  a.  ant.  V.  Descartarse. 

DESCARTAR,  met.  rejfctar  ó  apartar  de  sí  alguna 
cosa.  Descartar.  Propeliere  ,  reiicere. 

DESCARTARSE,  anársen  de  las  cartas.  Des- 
cartarse. Lusoria  foiia  reiicsrs. 

DESCARTARSE  ,  despéndrcrse  d'algun  encárreg.ó 
assumpto  que  s' tenia  entre  mans.  Descar- 
tarse, A  se  depeliere. 

DESCASAMENT.  s.  m.  ant.  Divorcio.  Di- 
vortium  ,  repudium. 

DESCASAR,  v.  a.  declarar  psr  nuMo'l  matri. 
moni.  Descasar,  Matrimonium  irritum  de- 
clarare. 

DESCASAT,  DA.  p.  p.  Descasado. 

DESCENDENCIA,  s.  f.  Descendencia.  Pro- 
genies ,  genus  ,  posterltas. 

DESCENDENT.  p.  a.  Descendiente ,  descen- 
dente. Genus  vel  originem  ducens. 

DESCENDÍR.  v.  n.  davallar  per  natural  pro» 
pagsció.  Descender.  Genus  ,  originem  tra- 
here. 

DEscENDiR  ,  provenir  6  proceir  alguna  cosa 
d'altra.  Descender.  Procederé  ,  provenire. 

DESCENSIO.  s.  f.  Descensión.  Descensio. 

DEscENsió  OBLiQUA.  Descefísion  obliijua.  Descen- 
sio obliqua. 

DESCENSIÓ  RECTA.  DeicíDsion  tecta.  Descensia 
recta. 

DESCENSIONAL.  adj.  Astron.  Descensiona], 
Descensionalií. 

DESCENSO,  s.  in.  baxada.  Descenso.  Descen- 
sus. 

DESCENSO.  Log.  Detceaso.  Descensws. 

DESCENYÍR.  r.  a.  Desceiíir.  Discingere  zo- 
nam ;  cingulum  solvere. 

DESCENYIRSE  DE  RíuRERÓ  DE  RISA, 
f.  Desperecerse ,  descalzarse  ,  de¡peáa%arss., 
descoyuntarse  de  risa.  Cacliinnari,  riíu  solvi. 

DESCÉNYT,  DA.  p.  p.  Desceñido. 

DESCERRALLAR.  v.a.ant.  despanyar.  Des- 
cerrajar. Obserata  cfFringere. 

DESCÍNGLAR.  v.  a.  ant.  una  cabalcadura. 
Descin:har.  Cingulum  solvere. 

DESCINGLAT,  DA.  p.  p.  ant.  Dsseincha- 
do, 

1>ES- 


DES 
DESCLAVAR,  v.  a.  algún  claa  ^  lo  qu*  está 
clavat  ab  ¿11.  Desclavar^  desenclavar,  Re- 
vellere ,  reügere. 
DESCLAVAR ,  arrancar  lo  qu'  está  fixát  en  algún 
lloc,  com  :  dhsclavar  l'estaca,  l'agulla.  Des- 
hincar. Evellere. 
DESCLAVA!,  DA.  p.  p.  Desclavado,  desen- 
clavado ,  deshincado. 
DESCLOFÓLLAR.  v.  a.  V.  Esclofollar. 
DESCLOS,  SA.  p.  p.  Abierto^  descogido. 
DESCLÜÜRER.  v.  a.  Abrirá  Aperire  ,  solve- 
re ,  resignare. 
DESCLÓURER  LAS   MANS.  Desenclavijar  las  ma- 
nos. Digitos  decussatos  aparire. 
DESCLÓURERSE.  v.  r.  las  flors.    Abrirse., 

descogerse.  Explicar!. 
DESCOBRIMENT.  s.  m.  ant.  V.  Descubri- 

ment. 
DESCUBRIR,  v.  a.  ant.  V.  Descubrir. 
DESCOCAT,  DA.  adj.  Descocado.  Audax. 
DESCOLLAR,  v.  a.  la  ballesta.  Desempulgar. 

Exballistare. 
DESCOLLAR.  V.  H.  sobrepujaf.  Descollar  ,  deseo- 

liarse.  Superenúnere. 
DESCOLORIMENT.  s.  m.  Descoloramiento., 

descolorimiento.  Pallor. 
DESCOLORIR,  v.  a.  Descolorar  ,  descolorir. 

Colorem   aufírre ,  imroinuere. 
DESCOLORIRSE,  v.  r.  Descolorarse.  Colo- 
rem imminui;  colorem  amittere. 
DESCOLORIT ,  DA.  p.  p.  Descolorado ,  des 

colorido. 
DESCOLORIT.    adj,    qu¡  té  'I  color  de  la  cara 
tréncat.   Descolorido,  Decolor,  decoloratus, 
subpallidus. 
DESCOMBREGAR.  v.  a.  ant.  V.  Excomu- 
nicar. 
DESCOMBREGAT,  DA.  p.  p.  ant.  V.  Exco- 

municat. 
DESCOMEDIMENT.  s.  m.  Descomedimiento. 

luurbanitas ,  eft'raenata  licentia. 
DESCOMEDIRSE,  v.  r.  Descomedirse.  Auda- 

ciüs  &  liberiüs  agere. 
DESCOMPADRAR,  v.  a.  ant.  desavenir  los 
qu'   eran    amigs.  Descompadrar,  Amicitiam 
tollere. 
DESCOMPARTIR.  v.  a.  V.  Despartir. 
DESCOMPASSAR.   v.   a.    V.    Desacompas- 

sar. 
DESCOMPASSAT,  DA.  p.  p.  V.  Desacom- 

passat. 
DESCOMPÓNDR  ER.  v.  a.  trastornar  l'orde 
ó  composició   d'   alguna  cosa.  Descomponer, 
Interturbare. 
DEScoMPÓNDRER  ,   desguamir  un   quarto ,  una 
casa ,   Slc.  trduren'  los  adornos.   Descolgar, 
desadornar.  Ornatum  deponere. 
DESCOMPÓNDRER  ,  desfér.  V.  Dísfef. 
DESCOMPÓNDRERSE.    v.    r.    alborotarse 
faltand  i  la  modescla  deguda.  Descomponer' 


DES 


231 


se.  Audaciüs  &  liberiüs  cum  aliquo  se  ge- 
rere  ,  agere. 

DESCOMPÓNDRERSE  'l  temps.  f.  Dcscomponerst 
el  tiempo.  Tempus  turbari. 

DESCOMPÓNDRERSE  'l  ventrell.  f.  Descom- 
ponerse ,  desconcertarse  el  estómago.  Male 
affici  stomacho. 

DESCOMPOSICÍÓ.  s.  f.  Descomposición.  Re- 
rum  confusio  ,  rurbatio,  eversió. 

DESCOMPOST ,  TA.  p.  p.  Descompuesto. 

DEscoMPosT ,  adj.  atrevit  ,  inraodést.  Descom- 
puesto.  Petulans. 

DESCOMPOSTAMENT.  adv.  m.  ant.  Des- 
compuestamente. Incomposité,  inconcinné. 

DESCOMPOSTURA,  s.  f.  falta  de  respecte, 
de  modestia  ó  recato.  Descompostura,  Immo-   - 
destia. 

desco^.ihostura  ,  falta  d'  asseo.  Descompostura, 
desaseo,  incuria,  negligencia. 

DESCOMPTE.  8.  m.  part  de  satisfacció  del 
deute.  DtíCHenío.  Debiti  minoratio,  detrac- 
tio. 

SIA  ó  VAJA  EN  DESCOMPTE  DE   MOS   PECATS.  f.  SeU 

Ó  vaya  en  descuento  de  ¡nis  pecados.  In  remis- 
sionem  peccatorum  haíc  á  me  Deus  susci- 
piat. 

DESCOMUNAL,  adj.  Descomunal.  Immodi- 
cus;  quod  coinmunem  rationis  modum  tran- 
sí lit. 

DESCONCERT.  s.  m.  falta  de  concert.  Des- 
concierto. Perturbatio. 

DESCONCERT,  llt  ugeresa ,  imprudencia  en  las 
paraulas  ó  accions.  Desconcierto.  Levitas. 

DESCONCERT,  desgobcm  en  las  cosas  dome'sticas. 
Desconcierto.  Reí  domesticse  incuria. 

DESCONCERT  ,  desbaratament  de  véntre.  Descon- 
cierto. Ventris  profluvium. 

DESCONCERTADAMENT.  adv.  m.  Des- 
con<'.ertudamente.  Inordinaté ,  conñise. 

DESCONCERTAR,  v.  a.  descompóndrer  al- 
guna  cosa.  Desconcertar.  Verteré  ,  turbare 
composita. 

DESCONCERTARSE,  v.  r.  met.  no  guardar 
brde  ,  raiió  ,  ni  concert  en  lo  que  s'  fa  ó  diu. 
Desconcertarse.  Non  sibi  constare. 

DESCONEIXENT.  adj.  ant.  ingrat.  Descono- 
cido. Accepti  beneíicii  immemor. 

DESCONEXENCA.  s.  f.  ant.  ingratitut ,  falta 
de  regonexément.  Desconocimiento.  íngrati 
animi  labes  ;  oblivio  boneíicii. 

DESCONCERTAT  ,  DA.  p.  p.  Desconcer- 
tado. 

DESCONCERTAT.   adj.   qui  no   te  concert  en  sas 
cosas.  Desconcertado.  Modum    minimé   ser- 
vans. 
DESCONEGUDAMENT.  adv.  m.  ant.  Des- 
conocidamente. Ignoranter. 
DESCONEGUT,  DA.  p.  p.  Desconocido. 
DEscoNEGUT  ,  adj.  ant-    desagrait.  Desconocido* 
Ingratus, 

sss» 


232 


DES 


UESCONEGUT ,  honií  no  conegut.   Desconocido. 

Ignotiis  homo. 
DiiSCONEXER  ,   v.  a.  no  voler  regonéxer 
algú  á  alguna   persona  ó  cosa  com  á  propia 
ó  pertanyent  á  éil.  Desconocer.  Rem  aut  ali^ 
qu¿m  tanquam  suum  non  agnoscere. 
DtscoNÉxER   EL   BENEFiCi.   ant.   olvidarlo ,   no 
regonéxerlo.   Desconocer  el  beneficio.  Ingra- 
tuin  esse  beniñcio. 
DiscüüÉxKR.   met.   dexar  de  conexer   á   alguna 
persona  6  cosa  per  rahó  de  sa  niudansa.  Des- 
conocer. Non  dignoscere. 
DESCONFIAD  A  MENT.  adv.  m.  Desconfia- 
damente. Diffidenter. 
DESCONFÍANSA.  s.  f.  Desconfi.anza.  Diffi- 

deiitia. 
DESCONFIAR,  v.  n.  Desconfiar.  Diffidere. 
DESCONFÍA!  ,  DA.  p.  p.  D¿sconfic:do. 
DEscoNFiAT.  adj.  quí  facilment  desconfía.  Des- 
confiado. Diífidens. 
DESCONFIR.  V.  a.  ant.  V.  Derrotar,  desfér, 

destruir. 
DESCONFÍT ,  TA.  p.  p.  ant.  V.  Derrotat, 

desfét ,  destruit. 
DEScoNFiTA ,  DESC0NPITUR4.  í.  f.  ant.   V.  Der- 
rota ,  desista. 
DESCONFORME,   adj.  Disconforme  discon- 
forme. Dispar ,  dissentiens. 
DESCONFORMITAT.  s.  f.  Desconformidad, 

disconformidad.  Dissidium ,  disparitas. 
DESCONFORTAR,  v.  a.  ant.  V.  Desanimar. 
DESCONJUNTAMENT.    s.  m.  Descoyunta- 
miento. Luxatio  membrortim. 
DESCONJÜNTAR.  v.  a.  Descoyuntar.  Luxa- 

re. 
DESCONJUNTAT,  DA.  p.  p.  Descoyimtado. 
DESCONORT.  s.  m.  ant.  V.  Desconsol. 
DESCONSAGRAR,  v.  a.  una  Iglesia.  Deicon- 

sagrar.  JKiem  sacram  exaugurare. 
DESCONSENTIR,  v.  n.  Desconsentir.  Dis- 

septire. 
DESCONSOL,  s.  m.  Desconsuelo ,  desconsola- 
ción. Moeror,  tristitia. 
DESCONSOLADAMENT.  adv.  m.  ant.  Des- 
consoladamente. Tristi  modo. 
DESCONSOLADÍSSIM ,  MA.  adj.  stip.  Des- 

co:7soIjdísimo.  Ingsnti  mocstitiá  confectus. 
DESCONSOLAR,   v.   a.  Desconsolar.  Tristia 

alicui  nuntiare;  moerore  afíicere. 
DESCONSOLAT,  DA.  p.  p.  Desconsolado. 
DEScoNsoLAT   ,    dít   del   véntre.   Desconsolado. 

Lánguidos. 
DESCONTAR  ,  v.  a.  Descontar.  De  summá 

deducere ,  detrahere  quidpiam. 
DESCONTENT  ,  TA.  ad].' Descontento.  Subof- 

fensus. 
DESCONTENTAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Des- 
contento. 
DESCONTENTAR,  v.  a.  Descontentar.  Dis- 
plicere ,  molestiam  creare. 


DES 

DESCONTENTAT ,  DA,    p.  p.  Desconten- 
tado. 
DESCONTENTÍSSIM,  MA.  adj.  sup.  Des- 

contentísimo.  Tíedió  supra  modum  atFectus. 
DESCONTENTO,  s.  m.  Descontento  ,  descon- 
tentamiento.  Teedium  ,    displlcentia  ,    fasti- 
dium. 
DESCONTL>íUAR.  v.   a.   Descontinuar.,  dis- 
continuar. Continuationem   interniittere  ,  in- 
terrumpiré. 
DESCONTLNUAT,  DA.  p.p.  Descontinua- 

do. 
DESCONTINUO,  NUA.  adj.  lo  que  no  es 
ó  no  está  continuo.  Descontinuo^  discontinuo. 
DisiunctQs,  segregatus. 
DESCONVENIENT.  adj.V.  Inconvenient. 
DESCONVENIR,  v.  n.  no  conformar  dos  6 
mólts  en  lo  dictamen ,  opinló,  &c.  Desionve- 
«ir,  disconvenir.  Disconvenire. 
DESCONVIDAR,  v.  a.  revocar  él  convit,  ó 
avis  donat  per   alguna  funció.  Desconvidar. 
Nuntium,  invitationem  revocare. 
DESCONVIDAT,  DA.  p.  p.  Desconvidado. 
DESCONVINGÜT,   DA.  p.  p.  Desconvenido. 
DESCORCADOR.  s.  m.  ant.  qoi  trau  re:icor- 

sa.  Descoríezador.  Deglabrator. 
DESCORCAR.   V.  a.  ant.    tra'urer   l'escorsa. 
Descortezar.  Deglabrare  ,  deglubere,  decor- 
ticare. 
DESCORDAR,  v.  a.  tráurer  las  cordas  á  algún 
instrument  de  música.   Descordar.   Fidibus 
instrumenta  música  spoliare. 
DESCORDAR  ,  éls  botons.  Desabotonar.  Glóbulos 

solvere. 
DESCORDAR,  las  cals3s ,  la  cotilla,  '1  gipó.  De- 
satacar. Ligulam  vel  trlobulos  solvere. 
DESCORDAR,  éls  gafcts.  Desabrochar.  Uncinulos 

solvere. 
DESCORDARSE,  v.  r.   la  roba   per   desaho- 
'^arse.  Desabotonarst ,  desalforjarse.  Se   dis- 
cingere. 
DESCORDAT,    DA.  p.    p.    Desabotonado^ 

desatacado  ,  desabrochado ,  descordado. 
DESCORTES,  SA.  adj.  Descorles.  Inurbanus. 
DESCORTESAMENT.  ady.    a.   De.cortes- 

mente.  ínurbané. 
DESCORTESÍA.  ».  f.  Descortesía.  Inurbani- 

tas. 
DESCOSIDURA.  s.  f.  ant.  V.  Descuíit. 
DESCOSIR.  V.  a.  ant.  V.  Descusir. 
DESCOSTUM.  s.  m.  ant.  Desujo.  Deauctu- 

do. 
DESCOTXAR.  v.  a.  Dttarrehujart  dasoobijar. 

Tegumentum  reiicere. 
DESCOTXAT ,  DA.  p.  p.  Desarrebujado.,  des- 
cobijado. 
DESCRÉDIT.  s.  m.  Descrédito.  Famae  minu- 

tio  infamia. 
DESCRÉÜRER.  v.  n.  Descreer.  Credere  am- 
pliüs  nolle  ;  abnegare  fidem. 

DES- 


DES 

DESCREXENSA.  s.  f.  ant.  Descrecenaia.  Mi- 
nutio  ,  diniinutio. 

DEbCREXER.  v.  n.  ant.  minvar.  Descrecer. 
Decrescere. 

DESCRIDAR.  v.  a.  declarar  a'  aigú  per  públic 
mal  factor.  Prescribir,  Pruscribere. 

DESCRIDAR.  ant.  V.  Desacreditar. 

DESCRIDAT,  DA.  p.  p.  ant.  V.  Desacre- 
ditat. 

DESCRIDAT.  adj.  Proscr'ifto.  Proscriptus. 

DESCRíPCIO.  s.  f.  narració  circunstanciada 
d'  alguna  cosa.  Descripción.  Descriptio. 

DEscRiPció  ,  definició  descriptiva.  Descripción. 
Descriptio. 

DESCRIPTIU  ,  VA.  adj.  Descriptivo.  Des- 
criptivus. 

DESCRISMAR,  v.  a.  vulg.  dar  motiu  d'  en- 
fadarse molt  á  algií.  Descrismar.,  deschristia- 
nar.  Hominem  ad  iracundiam  vehementer 
provocare. 

DESCRISMAT,  DA.  p.  p.  Dwcmmfldo,  des- 
christianado. 

DESCRÍT,  TA.  p.  p.  Descrito.,  descripto. 

DESCRÍURER.  v.  a.  Describir.  Describere. 

DESCROSTARSE.  v.  r.  saltar  la  superficie 
d'alguna  cosa.  Descascararse.  Corticem  res¡- 
lire. 

DESCUARTERAR.  v.  a.  ant.  V.  Escorterar. 

DESCUAT,  DA.  adj.  ant.  V.  Escuat. 

DESCUBERT,  TA.  p.  p.  Descubierto. 

DEscuBERT.  s.  ui.  lloc  séose  cuberta.  Descu' 
bierto.  Sub  dio  patens. 

DESCUBERT  ,  cH  los  comptes.  Descubtsrto.  Debí- 
tum  ex  supputationibus  remanens. 

QUEDAR  EN  DESCUBERT.  f.  faltar  á  satisfér  al" 
guna  cantitat  en  los  comptes.  Quedar  en  des- 
cubierto. In  rationum  supputatione  superari; 
debito  teneri. 

QUEDARSE  AL  DESCUBERT. f,  quedarse  séns  abrig. 
Quedarse  al  descubierto.  In  propatulo  dere- 
linqui. 

Á  eos  DESCUBERT.  m.  adv.  séns  resguard ,  de- 
fensa ó  armas  que  preserven  deis  tirs  ó  feri- 
das  del  contrari,  A  cuerpo  descubierto ;  a  pe- 
cho  descubierto.  Non  protecto  corpore.^ 

Á  eos  DESCUBERT.  met.  manifestament.  A  cuer- 
po descubierto.  Palam. 

EN    TÓT    LO    DESCUBERT     DE  LA  TERRA,  exp.  En 

todo  lo  descubierto.  Quá  late  patet  orbis. 

LLOC  ó  PARATGE    DESCUBERT  ,    lloc    CXpoSat     als 

tirs  del  eneniic.  Sitio  ó  parage  descubierto. 
Hostium  infesíationibus  expositus  locus. 

DESCUBERTA.  s.  f.  Mllic.  Descubierta.  Re- 
cognitio,  inspectio. 

DESCU BERTAMENT.  adv.  m.  Descubierta- 
mente., á  la  descubierta.  Palam,  aperte. 

DESCUBRIDOR,  s.  m.  qui  descobra  ó  troba 
alguna  cosa  oculta.  Descubridor.  Inventor. 

DESCUBRIDOR ,  qui  Tevela  algún  secrét.  Descu- 
bridor. Revelator. 

Tom.  I. 


DES 


233 


DESCUBRIDOR.  Milic.  Descubridor.  Explorator, 
speculator. 

DESCUBRIMENT.  s.  m.  manifestació  de  lo 
que  estaba  ocult  ó  secrét.  Descubrimiento. 
Rei  inventio,  prolatio. 

DESCUBRIMENT,  d'alguua  térra  ó  pais.  Descu- 
brimiento. Regionurn  incognitarura  inventio. 

DESCUBRIR.  V.  a.  traurer  Ja  cuberta  d'algu- 
na cosa.  Descubrir.  Ddtegere. 

DESCUBRIR ,  lo  que  estaba  ignorat  ó  amagat, 
com  :  DKScuBRiR  un  tresor.  Descubrir.  Inve- 
nire  ,  aperire  ,  detegere. 

DESCUBRIR,  véurer  de  Jluny.  Descubrir.  Pros- 
picere. 

DESCUBRIR,  averiguar.  Descubrir.  Comperire, 
deprehendere. 

DESCUBRIR ,  revelar  Jo  secrét  ú  ocult.  Descu- 
brir ,  desencapotar^  desencerrar.  Aperire, 
prodere. 

DESCUBRIR ,  trobar ,  inventar.  Descubrir.  Inve- 
nire. 

DESCUBRIR  AL  SANTl'sSIM  Ó   AL  SAGRAMENT.  DiS- 

cubrir  al  Señor  ó  al  Sacramento.  Conspectui, 
ac  venerationi  fidelium  Sacram  Eucharistiam 
exponere. 
DESCUBRIR,  él  cap.  V.  Descubrirse. 

DESCUBRIR  EL  CAMP.  f.   MilÍC.  V.  Camp. 

DESCUBRIR  LA  MACADüRA,  LA  CACA.  f.  met.  ma- 
nifestar algún  defecte  interior.  Descubrir  ¡a 
caca.,  el  pastel^  la  hilaza^  la  madera.  Oc- 
cuJta  detegere. 

DESCUBRIR  SON  piT ,  Ó  'l  séu  pit.  f.  Descubrit 
su  pecho.,  abrir  su  pecho  á  alguno  ó  con  algu- 
no-., abrirse.  Animi  recessus  alicui  pandero. 

DESCUBRIR  TERRA,  f.  comensar  á  ve'urer  térra 
los  que  navegan.  Descubrir  tierra.  Apparere 
terram. 

DESCUBRIR  TERRA,  f,  entrar  en  algún  pais  ocult 
é  ignorat.  Descubrir  tierra.  Regiones  in- 
cógnitas adire. 

DESCUBRIR  TERRA,  f.  met.  sabct  J'a'nimo  d'al- 
gun  subgécte  sobre  algún  assúmpto.  Descu- 
brir tierra.  Occulta  curiosiüs  explorare. 

DESCUBRIR   UNA   CARTA.  V.   DeScJÓUror. 

DESCUBRIRSE,  v.  r.  llevarse  él  sombrero, 
la  gorra.  Descubrirse.  Caput  nudare. 

DESCURAT,  DA.  adj.  ant.  descujdat,  omis. 
Descuidado.  Incuriosus. 

DESCUYDADAMENT.  adv.  m.  ant.  negli- 
géntment.  Descuidadamente.  Segniter. 

DESCUYDADAMENT.  ant.  V.  Inadvertidament. 

DESCUYDAR.    v.  n.   déxar  d'aténdrer  á  J9 


que  s'  deu.  Descuidar.  Nesligere  cura 


m. 


DESCU  YDARSE.  v.  r.  Olvidarse.  Non  me- 

minisse. 
DEscuYDARSE.  met.  fér  alguna  cosa  de  que  s' 

seguex  vergonya   ó  ignominia.  Descuidarse. 

Piaculum  aut  quid  viro  probo  indignum  ad- 

mittere. 
DESCUYDAT ,  DA.  p.  p.  Descuidado. 

Nnn  oEi- 


2  34  ^^^  I 

DBscuYDAT.  adj.  dcxat ,  poc  soMicit  ó  cuydadós. 

Descuidado.  S^gnis,  negligens. 
PEscL'YDAT  ,  despre\  ingut ,  no  advertit  ,sfens  re- 

cel  ó  suspita.  Descuidado,  desprevenido.  In- 

cautus ,  imparatus. 
»KscuYDAT  ,   de  sí   raatéx,  déxat.  Descuidado. 

Rerum  suarum  negligens. 
DEscuYDAT,  qui  s'  oivíJa  facilment.  Olvidado., 

olvidadizo.  Immeinor. 
ATRAPAR,  cüLLiR  descuypat.  f.   V.  Atrapar, 

cuHir. 
DESCUYT.  s.  me  falta  de  cuydado.  Descuido. 

Negligentia. 

DESCUYT,  olvid.  Descuido.  Oblivio. 

CESCUYT ,  acció  puc  atenta.  Descuido.  Diotum 
aut  factum  inurbanum,  indecorum. 

DESCUYT  ,  acció  de  que  s'  seguex  algún  descré- 
dit.  Descuido.  Quid  indigné  aut  citra  ratio- 
nem  admissum. 

DESCULPAR.  V.  a.  ant.  V.  Disculpar. 

DESCUSIR.  V.  a.  Descoser.  Dissuere,  resuere. 

DESCUSIT,  DA.  p.  p.  Descosido. 

DEScusiT.  s.  m.  la  part  descusida  d'alguna  roba. 
Descosido.  Pars  vestís  dissuta. 

CEGARLA  pe'i.  DESCUSIT.  f.  parlar  séns  reflexio ; 
dir  lo  que  primer  vé  á  la  boca.  Hablar  á 
tontas  y  á  locas  :  Decir  alguno  lo  que  primero 
se  le  viene  á  la  boca.  Quod  primum  in  os  ve- 
ril effutire. 

rioAhí  PEX  DESCUSIT.  loc.  ab  que  s'  nota  l'im- 
pertinencia  del  que  diu  ó  fa  sempre  '1  matex. 
Darle  con  la  del  martes.  Recoque  crambem. 

DESDE,  adv.  1.  y  t.  Dc:¡de.  E  ,  ex  ,  de  ,  ab. 

DESDE  ,  despres  de.  Desde.  Ab  hinc ,  posthac, 

exinde. 
DESDE  AQUÍ,  6  desd'aquí  EN  FORA.  Desde  aqut. 
Hinc  ,  isthinc. 

DESDE  ARA,  DESDE    LUEGO  ,  DESDE  Á  LAS  HORAS. 

Desde  ahora.,  desde  luego.,  desde  entonces. 

Ex  nunc  ,  inde. 
DESDEJUNARSE.  v.  r.  Desayunarse.  lenta- 

culum  sumere. 
DESDE  L.  Desdel.  Ab  ,  ex. 
DESDENTAR,  v.    a.   ant.  llevar  las  dénts. 

Desdentar.  Dentes  evellere. 
DESDENTAT  ,  DA.  ant.  Desdentado.  Edén- 

tulu«. 

DESDENY.  s.  m.  esquivesa  ú  oprobi.  Desden., 
desdeño.  Despectio. 

DESDEiNYAR.  v.  a.  desestimar  la  finesa  y 
amor  d'algú.  Desdeñar.  Despicere  ,  contem- 
nere. 

DESDENYAR  ,  no  fér  cas  d'alguna  persona  ó  co- 
sa; despreciarla.  Desdeñar.  Dedignari ,  sper- 
nere. 

DESDENYARSE.  v.  r.  Desdeñarse.  Dedig- 
nari. 

DESDENYAT,  DA.  p.  p.  Desdeñado. 

DESDIR.  v.  n.  degenerar  de  son  origen  ó  na- 
xeinent.  Desdecir.  Deficere,  degenerare. 


DES 

DESDIR  ,  no  conformar  una  cosa  ab  alrra.  Des- 
decir.  Discrepare. 

DESOÍRSE,  v.  r.  retractarse.  Desdecirte, 
Diera  revocare. 

DESDITXA.  s.  f.  Desdicha.  Infortunium  ,  in- 
felicitas. 

DESDITXADAMENT.  adv.  m.  Desdichada- 
mente, ínfeliciter ,  iiiauspicaté  ,  infortunaté. 

DESDÍTXAT  ,  DA.  adj.  Desdichado.  Infelix, 
infortunatus ,  infaustus. 

DESDüBLEGAR.  v.  a.  Desdoblar.  Explicare, 
devolvere. 

DESDOBLEGAT,  DA.  p.  p.  Desdoblodo, 

DESDORO,  s.  m.  Desdoro.  Dedecus. 

DÉSE,  NA.  adj.  Deceno.,  décimo.  Decimus. 

DESÉ.  s.  m.  una  de  las  deu  parts  de  qualsevol 
quantitat.  Decima.  Décima  pars. 

DESECOLAGAR.  v.  a.  ant.  V.  Desapañar, 
desunir. 

DESECONJUYR.  v.  a.  ant.  Descompadrar. 
Dissociare ,  disiungere. 

DESEDIFICACIÓ  s.  f.  mal  exémple.  Desedi- 
ficjcion.  Offensio. 

DESEDIFICAR,  v.  a.  donar  mal  exémple. 
Desedificar.  Scandalum  préebere. 

DESEDIPICAT  ,  DA.  p.  p.  Desedificado. 

DESEMBAFAR.  v.  a.  Desensebar  ,  desempa- 
lagar. Palatum  excitare ,  abstergeré. 

DESEMBAFAT ,  DA.  p.  p.  Desensebado ,  de- 
sempalagado, 

DESEMBALAR,  v.  a.  Desfér  las  balas,  d 
mercaderías  embaladas.  Desenfardar.  Sarci- 
nas  solvere ,  expediré. 

DESEMBARAZAR,  v.  a.  ant.  V.  Dcseir.bras- 
sar. 

DESEMBARAZARSE,  v.  r.  ant.  Desembras- 
sarse. 

DESEMBARAgAT ,  DA.  p.  p.  ant.  V.  De- 
sembrassat. 

DESEMBARBOLLAR.  v.  a.  aat.  V.  Desem- 
bolicar. 

DESEMBARC.  s.  m.  Desembarco.,  dssembar- 
cacion.  É  navl  egressio ,  descensio. 

DESEMBARCADOR,  s.  m.  lloc  per  desem- 
barcar. Desembarcadero,  Locus  descendendo 
á  navi  aptus. 

DESEMBARCAR,  v.  a.  tráurer  á  térra  las 
mercaderías ,  efectes  &c.  de  la  embarcació. 
Desembarcar.  E  navi  educere. 

DESEMBARCAR,  v.  n.  Saltar  á  térra  el  que  estaba 
embarcat.  Desembarcar.  E  navi  in  rerjam 
descenderé. 

DESEMBARCAT ,  DA.  p.  p.  Desembarcado. 

DESEMBARG.s.  m.  for.  Desembargo.  Obicis, 
vel  sequestri  liberatio, 

DESEMBARGAR,  v,   a.    for.    tráurer  Tem- 
barg.   Desembargar.   A   sequestro   liberare, 
solvere. 
DESEMBARCAT  ,  DA.  p.  p.  Desembarga- 
do. 

DE- 


DES 

DESEMBASTAR,  v.  a.  Dtsapuntar.  Puncta 

dissuere  ,  disrunipere. 
DESEMBOCADUÍIA.   s.   f.    Desembocadero. 

üstiiim. 
DESEMBOCAR,  v.  a.  Desembocar.  Aditum, 

vel  angustias  aiicüius  ioci  \incere. 
DESEMBOCAR  DEL  CARRKR.  f.   Descmbocar  (le  la 

calle.  Vix  caput  superare 

DESEMBOCAR  ¿LS  RIUS  AL    MAR.    DcstmboCUr    los 

ríos  en  ¡a  mar.  Maria  subiré ,  iiitrare. 

DESEMBOLÍC.  s.  m.  Desenredo.  Explioatio, 
extricatio. 

DESEMBOLICAMENT.  s.  m.  ant.  Desenre- 
do. Explicatio,  expeditio. 

DESEMBOLICAR.  v.  a.  desplegar.  Desen- 
volver. Explicare  ,  evolvere. 

DESEMBOLICAR  ,  desfér  Tenvenadura  d'alguna 
part  del  eos  en  que  s'  te  mal.  Desatar.  Sol- 
vere. 

DESEMBOLICAR  ,  lo  enibolicat  ab  papér.  Desem- 
papelar. Papyraceum  involucrum  solvere. 

DESEMBOLICAR.  met.  declarar  ,  descubrir  lo 
qu'estaba  confus.  Desenvolver ,  desenmara- 
ñar.,  desarrebujar.,  desdoblar.  Explicare. 

DESEMBOLICAR.  met.  expHcar  lo  qu'estaba  con- 
fus. Aclarar.  Patefacere. 

DESEMBOLICARSE.  v.  r.  V.  Desarrebos- 
sarse. 

DESEMBOLICAT ,  DA.  p.  p.  Desenvuelto , 
desarrebujado ,  desdoblado. 

DESEMBÓLS.  $.  m.  Desembolso.  Pecunia 
traditio ,  numeratio. 

DESEMBOLT  ,  TA.  adj.  ant.  V.  Desin- 
voit. 

DESEMBOLTURA.  s.  f.  ant.  V.  Desinvol- 
tura. 

DESEMBORRATXAR.  v.  a,  ant.  Desembor- 
rachar ,  desembriagar.  Alicuius  ebrietatem 
solvere. 

DESEMBORRATXARSE.  v.  r.  ant.  Desem- 
briagarse .,  desemborracharse.  Ebrietatem  de- 
ponere ;  ebrietate  solvi. 

DESEMBORRATXAT  ,  DA.  p.  p.  Desem- 
briagado., desemborrachado. 

DESEMBÓSSAR.  v.  a.  tráurer  dinérs  de  la 
bossa.  Desembolsar.  E  crumena  vel  sacco 
nummos  educere. 

DESEMBÓSSAR,  entregar  alguna  quantitat  de  di- 
nér  propl ,  per  fér  alguna  paga  ,  dexarlo  a' 
algú,  ó  per  altre  motiu  semblant.  Desembol- 
sar. Pecunias  tradere. 

DESEMBÓSSAR  ,  tráuter  l'embos.  Desembozar. 
Ab  ore  pailium  removeré. 

DESEMBOSSAT,  DA.  p.  p.  Desembolsado^ 
desembozado. 

DESEMBOTIR.  v.  a.  V.  Desinflar. 

DESEMBOTiR  ,  ant.  V.  Evacuar. 

DESEMBOTÍRSE.  v.  r.  V.  Desinflarse,  de- 
sentumirse. 

DESEMBOTÍT ,  DA.  p.  p.  V.  Desinflat. 


DESEMBOTXACAR.^  v.  a.  V.  Desemboss!?, 
en  lo  primer  signiticat. 

DESEMBUTXACAT,  DA.  p.  p.  V.  Desem- 
bóisat. 

DESEMBRAS.  s.  m.  expedició  en  parlar,  ú 
obrar.  Desembarazo.,  desparpajo.,  desembozo, 
despejo.  Facilitas,  expeditio. 

DESEMBRASSADAMEET.  adv.  m.  Desem- 
barazadamente ,  despejadamente.  Expcdité. 

DESEMBRASSAR.  v.  a.  dexar  Ilihre  ó  deso- 
cupada alguna  cosa.  Desembarazar.  Expe- 
diré. 

DESEMBRASSAR ,  evacuar  algún  lloc.  Desemia- 
razar,  despejar.  Evacuare,  liberum  relin- 
quere. 

DESEMBRASSARSE.  v.  r.  Desembarazarse. 

Se  expediré,  negotia  dimittere. 
DESEMBRASSAT  ,   DA.  p.  p.  Desembara- 

zado. 
DESEMBRASSAT.  adj.  expedit ,  a'gil  en  lo  qu'exé- 

cuta.  Suelto,  despejado.  Agilis ,  expeditus. 
DESEMBRAVIMENT.  s.  m.  ant.  Desembra- 

vecimiento.  Mansuetudo. 
DESEMBRAVÍR.  v.  a.  ant.  Desembravecer. 

E    feris    moribus    ad    humanitatem    tradu- 

cere. 

DESEMBRAVIT,  DA.  p.  p.  ant.  Desembrave- 
cido. 

DESEMBRE.  s.  m.  Diciembre.  Dec^niber. 

DESEMBRIAGAR,  y.  a.  ant.  V.  Desembota 
ratxar. 

DESEMBRIDAR,  v.  a.  ant.  Desenfrenar,  des- 
frenar. Fraena  eximere. 

DESEMBRUXAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Desen- 
cant. 

DESEMBULL.  s.  m.  Desenredo.  Solutio,eno- 
datio. 

DESEMBULLAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Desem- 
bull. 

DESEMBULLAR,  v.  a.  Desenmarañar ,  de- 
stnredar.  Extricare  ,  expediré  ,  explicare. 

DESEMBULLAR  éls  cabells,  seda  y  semblants, 
Escarmenar.  Extricare ,  discriminare. 

DESEMBULLAT,  DA.  p.p.  Desenmaraña- 
do ,  desenredado ,  escarmenado. 

DESEMBÜSSAR.  v.  a.  tráurer  Tembus.  De- 
satrampar, desatancar,  desbrozar.  Expur- 
gare. 

DESEMBUSSAT,  DA.  p.  p.  Desatrampado, 
desatancado ,  desbrozado. 

DESEMPACAR,  v.  a.  tráurer  las  mercader/as 
de  las  pacas.  Desempacar.  É  sarcina  extra* 
here. 

DESEMPACA!,  DA.  p.  p.  Desempacado. 

DESEMPALIAR,  v.  a.  V.  Descompóndrer. 

DESEMPALLEGARSE.  v.  r.  Desasirse ,  de- 
senredarse. Se  extricare. 

DESEMPAPERAR.  v.  a.  Desempapelar.  Pa- 
pyraceum involucrum  evolvere. 

DESEMPAPERAT,  DA.  p.  p.  Desempapelad^, 


3-6  BES 

DESEMPARAMENT.  s.  m.  ant.  Abandona- 
miento^ dexacion.  Derelictio. 
PESEMPARAR.  v.a.ant.  dexar,  abandonar. 

Abandonar.  Derelinquere. 
PESEMPATX.  s.   in.   Desempacho.  Audacia, 

libertas ,  expedir'o. 
DESEMPATXAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Desem- 

patx. 
PESEMPATXAR.  v.  a.  ant.  V.  Díspatxar. 
DESEMPATXARSE.   v.   r.    Desempacharse. 

Pudorem  deponere ,  expedir!. 
PESEMPATXAT  ,  DA.  p.   p.  Desempacha- 
do. 
DESEMPEDRAR,  v.  a.  Desempedrar.  Viam 

elapidare;  ab  stratá  viá  lapides  eruere. 
DESEMPEN.YÜRAR.  v.  a.  ant.  V.  Desem- 

penyar. 
DESEMPENYAR.  v.  a.  recobrar  la  penyora. 
Desempeñar.    Pignus   redimere  ,    liberare , 
recipere. 
DESEMPENYAR ,  tráuref    del   empenyo  ó   deute 

contret.  Desempeñar,  iíire  ali=no  liberare. 
•DESEMPENYAR,  cumpür  alló  á   que  siesta  obli- 
gat.  Desempeñar.  Munus  suum  obire,  exple- 
re  ,  conficere. 
DESEMPENYAR  ,  tráuríT  ayros  á  algú  del  empe- 
nyo en  que  estaba.  Desempeñar.  Aliquem  cu- 
ris ,  vel  negotiis  dilucide  expediré. 
DESEMPENYAT,  DA.  p.  p.  Desempeñado. 
DESEMPENYo ,  sati$facció  del  deute  per  segure- 
tat  del  qual  s'  habia  dexat  penyora,  y  reco- 
bro d'aquesta.  Desempeño.  Pignoris  libera- 
tio. 
OESEMPENYo ,  cumplinieut  de  la  obligació.  De- 

sempenyo.  Sui  muneris  satisfactio. 
DESEMPENYo  ,  en  lo  que  s'exécuta.  Desempeño. 

Elegantia,  perfectio. 
DESEMPERESAR.  v.  n.  ant.  V.  Desempe- 

resirse. 
DESEMPERESIRSE.   v.    n.    Desemperezar, 
sacudir  la  pereza.  Socordiam  ,  segnitiem  de- 
pallere. 
DESEMPETAR.  v.  a.  Desempatar,  ^quali- 

tatem  tollere. 
DESEMPETAT ,  DA.  p.  p.  Desempatado. 
DESEMPOSSESSIONAR.  v.  a.  Desaposesio' 

nar  ^  desposesionar.  Possesione  privare. 
DESEMPOSSESSIONAT ,  DA.  p.  p.  Deja- 

posesionado ,  desposesionado. 
DESEMPOSTISSAR.  v.  a.  Desentablar.  Ta- 
bulas, tabulatum  evellere. 
DESEMPOSTÍSSAT  ,   DA.   p.   p.  Desenta- 
blado. 
DESEMPRESONAR.  v.  a.  ant.  tráurer  de  la 
presó.  Desencarcelar.  E  carcere  ,  e'  custodia ; 
educere  vinculis  liberare. 
DESENA.  s.  f.  Decena.  Decas. 
DESENAMORA! ,  DA.  adj.  ant.  V.  Desa- 

moros. 
DESENCABESTRAR,  v.  a.  tráurer  del  cap 


DES 

alguna  especie.  Quitar  ,  raer  del  casco.  De- 
hortari,  dissuadere. 

DESENCADENAR,  v.  a.  ant.  Desencadenar, 
desenlabonar  ,  deslabonar.  A  catenis ,  vel  fer- 
réis vinculis  solvere. 

DESENCADENA! ,  DA.  ant.  p.  p.  Desenca- 
denado ,  desenlabonado. 

DESENCALLAR,  v.  a.  Desatascar.  Expe- 
diré. 

DESENCALLAR ,  Una  nau.  Desencallar.  Navem 
¡llisam  solvere  ;  vado,  arenis  hserentem  edu- 
cere. 

DESENCAMINAMENT.  s.  m.  ant.  Desca- 
mino. A  veritate  ,  á  iustitiá  aberratio, 

DESENCAMINAR,  v.  a.  Desencaminar.,  des- 
caminar.  A  via  abducere. 

DESENCAMINA! ,  DA.  p.  p.  Desencamina' 
do ,  descaminado. 

ANAR  DESENCAMiNAT.  f.  V.  Anar  fora  de  caini. 

DESENCANTAMENT.  s.  m.  Desencanto, 
desencantamiento.  Incantamenti  solutio. 

DESENCANTAR,  v.  a.  Desencantar.  Incan- 
tamento  absolvere. 

DESENCAPARÍTXAR.  v.  a.  Desencaprichar. 
Pervicaciam  alicuius  vincere  ,  flectere. 

DESENCARNAR,  v.  a.  Descarnar.  Ossa  car- 
ne nudare. 

DESENCARREGARSE.  v.  r.  relevarte  de 
las  obligacions  ó  responsabilitat  d'alguna  co- 
missió ,  cárreg ,  &c.  cometend  á  altre  lo  que 
debía  executar  él  que  '1  té.  Descargarse. 
Onus  in  alium  transferre  ,  transmittere. 

DESENCASTAR,  v.  a.  lo  agafat  ab  aygua- 
cuyt ,  pastetas  ó  en  altra  manera.  Despegar. 
Aveilere ,  deglutinare. 

DESENCAXAMEN!.  s.  m.  ant.  desconjun- 
tament  d'ossos.  Desencaxamiento ,  desencaxe. 
Luxatio. 

DESENCAXAR.  v.  a.  Desencaxar.  Os  luxaie, 
aut  aliquid  aliud  semovere  é  loco 

DESENCAXONAR.  v.  a.  Desencaxonar.C&p- 

sai  aperire  ,  ex  eis  extrabere. 
DESKNCAXONAT  ,  DA.  p.  p.  Descncaxonado, 

DESENCODERNAR.  v.  a.  un  llibre.  Des- 
quadernor  ,  desenquadernar.  Compactum  dis- 
solvere. 
DESENCODERNAR.  met.  dcscompóndrer ,  desba- 
ratar. Desquadernar.  Perturbare. 
DESENCODERNA! ,  DA.  p.  p.  Desquader- 

nado ,  desenquadernado. 
DESENCOLAR,  v.  a.  Desiocolar.  Deglutina- 
re, reglutinare. 
DESENCOLA!,  DA.  p.  p.  Detencolado. 
DESENCORDAR,  v.  a.  tráurer  las  cordas  á 
alguna  cosa.  Desencordar,  Corda»  detrahe- 
re. 
DESENCORDAR ,  tráurcT  las  corda»  d'algun   ins- 
trunient  music  de  corda.  Desencordar.  Chor- 
das  instrumenti  musici  adimere  ^  instniraen- 
mentum  fidibus  spoliare. 

PE- 


DES 

DESENCORVAR,  v.  a.  adressar  le  encorvat. 
Desencorvar.  Curvatiim  dirigere. 

DESENCORVAT  ,  DA.  p.  p.  Desencor- 
vado. 

DESENCOTXAR.  v.  n.  Desmontar  del  coche, 
apearse  del  coche.  E  rhsda  descenderé. 

DESENCREUAR.  v.  a.  Descruzar.  Cancella- 
tum  ,  implexum  disturbare. 

DESENCROSTAR.  v.  a.  tra'urer  la  crosta. 
Descostrar.  Crustam  adimere. 

DESENCÜGIMENT.  s.  m.  Desencogimiento. 
Expeditio. 

DESENCUGIRSE.  v.  r.  allargarse  él  mém- 
bre  ó  nirvi  antes  arrónsat.  Desencogerse.  Ex- 
tendí. 

DESENCUGIRSE.  met.  pe'rdref  rencugiment  ó  fal- 
ta d'esperit.  Desencogerse ,  desatarse,  Solvi ; 
animuin  expediré. 

DESENCÜGIT,  DA.  p.  p.  Desencogido. 

DESENDAYAR.  v.  n.  ant.  V.  Desdenyarse. 

DESENDEUTAR.  v.  a.  p.  u.  llibrar  de  deu- 
tes  á  algu.  Desadeudar.  JEie  alieno  levare; 
debito  solvere. 

DESENDEUTAT,  DA.  p.  p.  Desadeudado. 

DESENDüLAR.  v.  a.  Desenlutar.  Pullam 
vesíem  detrahere. 

DESENDOLAT ,  DA.  p.  p.  Desenlutado. 

DESENEMIC.  s.  m.  bocí  de  péll  que  s'alsa 
prop  de  las  ungías  deis  dits  de  las  inans. 
Padrastro ,  repelo.  Reduvia. 

DESENEMIC.  ant.  V.  Enemig. 

DESENER.  s.  m.  ant.  Decurión.  Decnrio. 

DESENFADAR,  v.  a.  Desenfadar.  Fastidium 
toilere  ,  levare. 

DESENFADARSE,  v.  r.  Desenfadarse.  Ani- 
nium  tiedio ,  irá  levare  ,  reniittere. 

DESENFADA! ,  DA.  p.  p.  Desenfadado. 

DESENFADO,  s.  m.  l'acció  de  desenfadarse. 
Desenfado.  Tsedii  levatio ;  fastidii  levamen- 
tum. 

DESi'.N'FADo ,  desahbgo.  Desenfado.  Audacia. 

DESENFALLONIRSE.  v.  r.  territ.  V.  De- 
senquimerarse. 

DESENFANGAR,  v.  a.  ant.  tráurer  él  fang. 
Desembarrar.  Detergeré  lutum. 

DESENFANGAT  ,  DA.  p.  p.  ant.  Desem- 
barrado. 

DESENFARCÉLLAR.  v.  a.  Desenfardelar, 

desliar.  Fasciculos  solvere  ,  exponere. 
DESENFARCELLAT ,  DA.  p.  p.  Desenfar- 
delado ,  desliado. 

DESENFARDAR,  v.  a.  obrir  y    desfér  éls 
fardos.    Desenfardar.    Barcinas   fasces    rese- 
rare. 
DESENFARDA!,  DA.  p.  p.  Desenfardado. 
DESENFILAR,   v.   a.   despassar    ío   enñlat, 
com,  una  enñlada  de  perlas,  uns  rosaris,  &c. 
Desensartar.  Sertum  discindere,  solvere. 
DESENFILAR  ,   l'agulla  de   cosir.  Deshenebrar. 

Filum  ex  acüs  foraraine  extrahere. 
Tom.J. 


DES  n  .7 

DESENFILA!,  DA.  p.  p.  Deshenebrado,d¡. 
sensartado. 

DESENFÍTARSE.  v.   r.  p.  u.   Desahitarse. 

Stomachura  cibi  cruditate  laborantem  reíici 
DESENFORNAR.   v.  a.  Desenhornar  ,  des- 

homar.  A  furno  extrahere. 

DESENFORNAT,DA.p.  p.  Desenhornado, 
dtshornado. 

DEbENFRENADAMENT.  adv.  m.    Desen- 

jrenadamente.  EíTrEenaté. 
DESENFRENAMENT.   s.    m.    Desenfrena- 

miento.  Effrainatio. 
DESENFRENAR,  v.  a.  Desfrenar,  desenfre- 

nar.  Fraenura  toliere,  auferre. 
DESENFRENARSE,   v.  r.    met.  entregarse 

al  vici  desenfrénadainent.  Desenfrenarse.  Ef- 

fr.tne  in  vitium  ru=re. 
DESENFRENA!  ,  DA.  p.  p.  Desenfrenado. 

ANAR   COM  UN  CABALL  DESENFRENAT.  f.    V      Ca- 

ball. 

DESENFRENO,  s.  m.  Desenfreno.  Etír^na- 
tio. 

DESENGABIAR.  y.  a.  Desenjaular.  É  caves 

educere. 
DESENGABL\!,  DA.  p.  p.  Deseníatdado. 
DESENGAFE!AR.  v.  a.  ant.   V.  Desfér  los 

gafets. 

DESENGANXAR.  v.  a.  tra'urer  del  ganxo. 
Desenganchar.  Aliquid  unco  expediré,  sol- 
vere. 

DESENGANXAR,  dcsagafaf.  Desasir,  despegar. 
Exsolvere. 

DESExNGANXARSE.  v.  r.desagafarse.V.De- 

sagafarse. 

DESEN'GANxARSE,  desenmaranyarse.  Desenmara- 
ñarse, desenredarse.  Extricari. 

DESENGANXA!,  DA.  p.p.  Desengancha- 
do^ ,  desasido  ,  despegado  ,  desenredado. 

DESENGAÑA,  s.  ni.  conexément  del  error. 
Desengaño.  Doli ,  fraudis,  erroris  detectio. 

DESENGANY ,  objécte  qu'  excita  á  desenganyar- 
se.  Desengaña.  Erroris  cognitionem  exci- 
tans. 

DESENGANYAR.  v.  a.  Desengañar.  Ab  er- 
rore  deducere  ;  dolum  alicui  detei^ere. 

DESENGANYA!,  DA.  p.  p.  Desengañado. 

DESENGANYAT  ,  DA.  adj.  desvcrgonyit ,  descarat. 
V.  Desalapat. 

DESENGREXAR.  v.  a.  ant.  tráurer  lo  gréx  ó 
bruticia  de  alguna  cosz.Desengrasar.lWm'n, 
sordibus  purgare  ;  pinguedinem  detrahere. 

DESENGREXA!,  DA.  p.  p.  Desengrasado. 

DESENGRU!ACl6.  s.  f.  ant.  Desengruda- 
miento.  Deglutinatio. 

DESENGRU!AR.  v.  a.  ant.  Desengrudar. 
Deglutinare. 

DESENGRU!A!  ,  DA.  p.  p.  ant.  Desm- 
grudado. 

DESENGRUXAR,  v.  a.  ant.  V.  Desengru- 
xlr. 

Ooo  DE- 


agS  BES 

DESENGRÜXAT ,  DA.  p.  p.  ant.  V.  Desen- 

griixit. 

DESENGRUXIR.  v.  a.  Desengrosar.  Exte- 
nuare ,  minuere. 

DESENGRUXIRSE.  v.    r.  ant.   V.    Enma- 

grirse. 

DESENGRUXIT ,  DA.  p.  p.  Desengrosado. 

DESENLLAS.  s.  m.  Deslazo  ^  deslazamiento. 
Nexüs  solutio. 

DESENLLASSAMENT.  s.  m.  V.  Desenlias. 

DESENLLASSAR.  v.  a.  Deslazar.,  desenla- 
zar. Nodos  vel  nexus  solvere. 

DESENLLASSAT ,  DA.  p.  p.  Deslazado ,  de- 
senlazado. 

DESENLLATAR.  v.  a.  tráurer  las  llatas.  Des- 
latar.  Tigna  extrahere  ,  contignationem  dis- 
solvere. 

DESENLLOSAR.  v.  a.  Desenlosar.  Solum, 
stratum  evertere,  disturbare. 

DESENLLOSAT,  DA.  p.  p.  Desenlosado. 

DESENMARANYAR.  v.  a.  Desenmarañar., 
desmarañar.  Extricare ,  explicare. 

DESENMARAN YAT,  DA.  p.  p.  Desenma- 
rañodo ,  desmarañado. 

DESENMOTLLAR.  v.  a.  Sacar  del  molde. 
É   forma  ,  é  proplasmate  educere. 

DESENMÓTLLAT  ,   DA.  p.  p.  «Sacado  del 

molde. 
DESENOSSAR.  v.  a.  ant.  V.  Desossar. 
DESENQUADERNAR.  v.  a.  V.  Desencoder- 

nar. 
DESENQUIMERARSE.  v.  r.  Desatufarse., 

desenojarse.  Stomachum  deponere. 
DESENQUADERNAT ,  DA.  p.  p.  V,  De- 

sencodernat. 
DESENRAJOLAR.  v.  a.  Desenladrillar .,  des- 
ladrillar.  Lateres  evellere. 
DESENRAJOLAT  ,  DA.  p.  p.  Desenladrilla- 

do ,  desladrillado. 
DESENREDAR,  v.  a.  desfér  l'enrédo   ú  en- 

maranyament.  Desenredar.  Extricare ,  expe- 
diré. 
DESENREDAR.  Hiet.  posDr  en  ciar,  en  orde,  séns 

confusió.  Desenredar.  Ordinare,  componere. 
DESENREDAT ,  DA.  p.  p.  Desenredado. 
DESENROTLLAR.  v.  a.  Desenrollar.,  desar' 

rollar ,   descoger ,   desencoger  ,   desenvolver. 

Devolvere ,  distendere. 
DESENROTLLAT  ,  DA.  p.  p.  Desenrollado, 

desarrollado ,  descogido  ,  desencogido  ,  desen- 

vuelto. 
DESENSELLAR.  v.  a.   Desensillar.  Stragula 

equo  detrahere  ;  ephippium  tollere. 
DESExNSELLAT ,  DA.  p.  p.  Desensillado. 
DESENSENYAR.  v.  a.  ant.  Desenseñar.  De- 

docere. 
DESENSENYAT,  DA.  p.  p.  ant.  Desense- 

ñíido. 
DESENSENYORIRSE  ,  v.  r.  Enagenarse ., 
desapropiarse.  Aliquo  se  abdicare. 


DES 

DESENSENYORIT ,  DA.  p.  p.  Enagenado., 

desapropiado. 
DESENSOTERRAR.   v.  a.  ant.   V.   Desen- 
terrar. 

DESENTELAR,  v.  a.  tráurer  lo  tel  d'un 
mirall ,  vas  ,  &c.  Desempañar.  Speculum, 
vas ,  &c.  halitu  purgare. 

DESENTELA!,  DA.  p.  p.  Desempañado. 

DESENTENDRERSE.  v.  r.  Desentenderse. 
Simulare,  fingere  se  nescire  vel  non  intelli- 
gere. 

DESENTES,  SA.  p.  p.  Desentendido. 

FER  ÉL  DESENTES,  f.  Darsc  por  desentendido  ; 
desentenderse  ;  hacerse  memo  ;  hacer  ,'.?  d'nsl- 
mulada.  Simulare  aliquem  aliquid  se  non 
capare ,  non  videre. 

DESENTERRAR,  v.  a.  Desenterrar.  Exhu- 
mare. 

DESENTERRAR  cossos  MORTS.  f.  met.  niurmuraf 
deis  difunts.  Desenterrar  los  muertos,  Cine- 
ribus,  ossibusque  iniuriam  inurere. 

DESENTERRAR  LOS  ossos.  f.  met.  escuadrinyaf 
la  calitat  bona  ó  mala  d'algun  llinatgc,  Z)e- 
senterrar  los  huesos.  Cognationes  scrutari. 

DESENTERRAT,  DA.  p.  p.  Desenterrado. 

DESENTONADAMENT.  adv.  m.  Desetiio- 
nadamente.  Dissoné. 

DESENTONAMEiNT.  s.  m.  Desentonamiento., 
desentono.  Vocis  dissonantia  ,  discrepantia. 

DESENTONAR,  v.  n.  Desentonar.,  desento- 
narse. Dissonare ,  discrepare. 

DESENTONARSE,  v.  r.  ant.  desafinar,  apar- 
tarse del  to.  Desentonarse.  Dissonare  ,  abso- 
nare. 

DESENTONAT,  DA.  p.  p.  Desentonado. 

DESENTONTÍRSE.  v.  r.  Desatontarse.  Ex- 
pergefieri ;  é  stupore  excitari. 

DESENTONTIT,  DA.  p.  p.  Desatontado. 

DESENTORPIRSE.  v.  r.  habilitarse  el  qu'es- 
taba  torpe  y  rudo.  Desentorpecerse.  Expe- 
dir!. 

DESENTORPIT,  DA.  p.  p.  Desontorpecido. 

DESENTORTOLLIGAR.  v.  a.  Desenroscar. 
In  spiras  ductum  evolvere 

DESENTORTOLLIGAT,  DA.  p.  p.  Desen- 
roscado. 

DESENTRANYAR.  v.  a.  mef.  averiguar  á 
fondo.  Desentrañar.  Intima  disquirerc,  scru- 
tari. 

DESENTRANYAR.  auf.  llsvaf  las  entrsnyas  á  al-i 
gun  animal.  Desentrañar.  Exenterare,  evis- 
cerare. 

DESENTRANYARSE.  v.  r.  Desentrañarse. 
Medullitus  amare  ,  ex  corde  diligere. 

DESENTRANYAT  ,  DA.  p.  p.  Desentra- 
ñado. 

DESENTRAVESSAR.  v.  a.  Desatravesar. 
Transversa  tollere. 

DESENTRENAR,  v.  a.  anf.  Destrenzar. 
Cinctos  capillos  dissolvere. 

DE- 


DES 

DESENTRÍCAR,  DESINTRICAR.  v.  a.ant. 
V.  Desembullar. 

DESENTRONISAR.  v.  a.  Desentronizar.  É 
throno  deturbare. 

DESENTRONISAT,  DA.  p.  p.  Desentroni- 
zado. 

DESENTUMIRSE,  v.  r.  V.  Desinflarse. 

DESENVENAR.  v.  a.  Desenvendar ,  desven- 
dar. Fasciam  detrahere ,  solvere. 

DESENVENAT  ,  DA.  p.  p.  Desvendado. 

DESENVERINAR.  v.  a.  anu  Desemponzoñar. 
Veneno  infectum  purgare. 

DESENVEYNAR.  v.  a.  Desenvaynar.  Evagi- 
nare  ,  é  vagina  educere. 

DESENVEYNAT,  DA.  p.  p.  Desenvaynado. 

DESENVOLT,  TA.  adj.  ant.  V.  Desinvolt. 

DESEPARAR.  v.  a.  ant.  V.  Separar. 

DESEPARAYR.  v.  a.  ant.  V.  Desapariar. 

DESERCIÓ.  s.  f.  Milic.  Deserción.  Desertio. 

DESERCió.  for.  Deserción.  Desertio. 

DESERMAR.  v.  a.  cultivar  un  camp  erm. 
Romper.,  Agrum  incultura  arare. 

DESERMAT ,  DA.  p.  p.  Rompido. 

DESERIR.  V.  a.  ant.  V.  Déxar. 

DESERT.  s.  m.  Desierto.  Desertum. 

DESERT  ,  TA.  adj.  Desierto.  Desertus. 

DESERT.  ant.  faítat.  Falto  ,  privado.  Egenus. 

DONAR   PER  DESERTA  l'aPELLACIÓ.    f.     for.    Dar 

por  desierta  la  apelación.  Apellationem  vel 
vadimonium  deterere. 

PREDICAR  EN  DESERT.  f.  faiii.  Predicar  en  de- 
sierto. Surdo  canere. 

DESERTAR,  v.  a.  Milic.  Desertar.  Deserere, 
militiam  linquere. 

DESERTAR  ,  mct.  apartarse  d'algun  eos.  Deser- 
tar. Deserere ,  segregari. 

DESERTOR,  s.  m.  Deserlor ^  tránsfuga^  tráns- 
fugo. Desertor. 

DESERVEY.  s.  m.  ant.  V.  Palta. 

DESESCOAR.  v.  a.  ant.  V.  Escuar. 

DESESFORgAT,  DA.  adj.  ant.  Desvalido, 
falto  de  fuerzas.  Invalidus. 

DESESPER  ,  DESESPERANZA  ,  DESES- 
PERANCIA.  s.  m.y  f.ant.  V.  Desesperació, 
desconfiansa. 

DESESPERACIÓ.  s.  f.  Desesperación  ,  deses- 
peramiento.  Desperatio. 

DESESPERACIÓ ,  cólera ,  enfado  gran.  Desespe- 
ración. Rabies,  desperatio. 

DESESPERADAMENT.  adv.  m.- Desespera- 
damente. Desperaté ,  usque  ad  desperatio- 
nem. 

DESESPERAR,  v.  n.  pérdrer  Tesperansa. 
Desesperar.  Desperare. 

DESESPERARSE,  v,  r.  cáurer  en  desespera- 
ció. Desesperarse.  In  xltx  desperationem , 
vel  taedium  incidere. 

DESESPERARSE  ,  desapacientarse  molf.  Desespe- 
rarse. Irá  usque  ad  desperationem  conci- 
tan. 


DES  250 

DESESPER AT,  DA.  p.  p.  Desesperado. 
DESESPERO,   s.  m.   V.   Desesperació  en  son 

segon  signiíicat. 
ES  UN  DESESPERO,  f.  vulg.  Es  Una  descsperacion, 

Hoc  usque  ad  desperationem  adigit. 
DESESPESSIR.   v.   a.  ant.  aclarir  ]o  espes. 

Enrarecer.  Disrarare  ,  liquare. 
DESESSER.  V.  n.  ant.   No  ser  ,  dexar  de  ser. 

Non  esse. 
DESESSER.   usat   com  á  substantiu.   Inexistencia. 

Existentiae  defectus, 
DESESTIMAR,   v.   a.  Desestimar.  Spernere, 

parvi  faceré. 
DESESTIMAT,  DA.  p.  p.  Desestimado. 
DESESTORAR.  v.  a.  Desesterar.   Sioreas  le- 
vare. 
DESESTORAT,  DA.  p.  p.  Desesterado. 
DESETXÍSAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Desencan- 

tament. 
DESETXISAR.  v.  a.  ant.  Deshacer  el  hechizo. 

Dissolvere  maleticium. 
DESETXISAT,  DA.  p.  p.  ant.  V.  Desencan- 

tat. 
DESEXECUTAR.  v.  a.  for.  Desexecutar.  Ab 

executione  liberare. 
DESEXIMENT.  s.  m.  V.  Desempenyo. 
DESEXIRSE.  V.  r.  V.  Desempenyarse ,  de- 

sempeilegarse. 
DESPALC.  s.   m.  Desfalco.  Detractio ,  dimi- 

nutio. 
DESFALCAR,  v.  a.  Desfalcar.   Aliquid   de 

summá  deducere. 
DESFALCAT,  DA.  p.  p.  Desfalcado. 
DESFALLIMENT.  s.   ni.    ant.    V.    Falta, 

culpa. 
DESFALLIR.  v.  a.  ant.  V.  Defallir. 
DESFARDARSE,  v.  r.  Desalforjarse.  Vestem 

laxare. 
DESPAVOR,  s.  m.  ant.  V.  Disfavor. 
DESFAVORIDOR.  s.  m.  ant.  V.  Desafavori- 

dor. 
DESPAVORIR.  V.  a.  V.  Desafavorir. 
DESFAVORIT,  DA.  p.  p.  V.  Desafavorit. 
DESFAXAR.  v.  a.  Desfaxar.  Pascias  solvere, 

laxare. 
DESPAXAT,  DA.  p.  p.  Desfaxado. 
DESPER.  V.  a.  llevar  la  forma  ó  figura  i  al- 
guna cosa.  Deshacer.  Dissolvere. 
DESFÉR ,  disposar  segóns  lo  propi  arbitre  ,  alte- 

rand  ó  mudand   lo  fet  per   altre.   Deshacer, 

Rescindere ,  retexere. 
DESFÉR ,  descompóndrer  lo  fet.   Deshacer.  Re- 
solvere. 
DESFER,  dexatar.  Desatar.,  desleír.  Diluere. 
DESFÉR ,  descordar.  V.  Descordar. 
DESFÉR,  descosir,  com;  desfér  una  camisa,  un 

mátalas.  V.  Descosir. 
DESFÉR,  descompóndrer,  com  desfér  una  má- 
quina. Descomponer .,  desmontar.   Rei  partes 

dissolvere  j  é  loco  deponere. 

DES- 


340  DES 

PESFÉR  ,  desembolicar.  Desenvolver.  Expli- 
care, 

DESFÉR  ,  desUigar.  Desatar.  Solvere. 

desfír  ,  derrotar.  Deshacer.  Profligare. 

DESFÉR  ,  fbndrer,  derritir  ,  coni  él  sol  á  la  néu. 
Deshacer.  Diiuere,  liquefacere. 

DESFÉR,  descompóiidrer  algún  negoci,  tráete, 
ajust,  &c.  Deshacer.  Rescindere. 

DE'^FÉR.  ant.  excedir,  sobrepujar,  y  axi  s'  deya: 
la  teva  hermosura  no  pot  desfer  la  meva. 
Exceder.  Excederé,  superare. 

DESFÉR  ÉL  CAMi.  f.  Dcsundar  lo  andado.  Viam 
repetere. 

DESFÉR  LAS  civéllas.  DeshevUlar.  Fíbulas  sol- 
vere. 

DESFÉR  ÉLS  CoRRETGS  DE  LA  SABATA,  Desmajo- 
lar. Calceáanentorum  lígulas  solvere. 

DESFÉR   LA  CINGLA  Á    LAS    CABALGADURAS.    DeS- 

cinchar.  Laxare  equo  cingulum. 
DESFÉR  LA  CINTA,  cüRDÓ ,  &c.  Corrcr  la  cinta, 

cordón  ,  ^f.  Nodum  dissolvere. 
DESFÉR  ,   lo   cordat    ab   botóns.    Desabotonar. 

Glóbulos  solvere. 
DESFÉR  ,    lo   cordat   ab    gafets.    Desabrochar. 

Uncinulos  solvere. 
DESFÉR,  la   barata,  prenend  cada   hu  la  cosa 

qu'  había  cambiat.  Destrocar.  Permutatio- 

nem  rescindere. 

DESFÉR   LA  CARA  Á  RAVÉSSOS  ,  LAS  GALTAS  ,  &C  ; 

f.  Deshacer  los  hocicos ,  las  narices ,  la  cara 

&c.  Percutere. 
DESFÉR  LAS  dénts.  f.  Quitar  los  dientes.  Ictu 

dentes  excutere. 
DESFÉR  SE.  V.  r.  pérdrer  las  cosas  sa  regular 

consistencia.  Deshacerse,  üissolvi. 
DESFÉRSE  ,  aflaquirse,  pérdrer  las  caras.  Desha- 
cerse de  carnes.  Macrescere. 
DESFÉRSE  ,   descompóndrerse.    Descomponerse. 

Sol  vi,  dissolvi. 
DESFÉRSE  ,  tráurerse  ,  llevarse  la  roba  ó  alguna 

part  d'élla,  com  desférse  la  capa,  la  man- 
tellina. Quitarse.  Exuere. 
DESFÉRSE,  tdndrerse,  com  la  néu, la  sal  en  l'ay- 

gua.  Deshacerse.  Liquari. 
DESFÉRSE  ,  posar  particular  conato  ú  cuydado 

en  fér  alguna  cosa.  Despizcarse.  Enixé   in- 

cumbere. 
DESFÉRSE ,  dit  de  la  carn  y  altras  viandas  per 

coures'  sobradament.  Deshacerse.  Solví  prse 

nimia  coctione. 
deférsk.  ant.  V.  Matarse. 
DESFÉRSE  ,  desférs'hi  ,  fér  movíments  estranys 

y  violents  del  eos.  Desgoznarse.  Incompositis 

motibus  solvi. 
DESFÉRSE  ,  desférs'hi  ,  fér  una  cosa  ab  vehe- 
mencia.  Deshacerse ;  hacerse  añicos ,  rajas ; 

exhalarse   ;    quitarse   la  funda.  Vehementer 

agitari,  instanter  agere. 
desférs'hi  tot.  f.  desitjar  ab  ansia  alguna  cosa. 

Echar  el  bofe  ,  los  bofes ,  exhalarse  ,  finarse. 


DES' 

Anhelare,  vehementer  cupere. 

DESFÉRSE     COM     LA    SAL    EN     l'aVGUü.      f.     met. 

Deshacerse  como  la  sal  en  el  agua.  Sensim 
dissipari. 

DESFÉRSE  EN  LLAGRiMAs.  Deshacerse  en  lágri- 
mas. Lacrymas  ubertim  profundare. 

DESFÉRSE  'ls  caragols  ,  cáurer  ,  descaragolarse 
'Is  cabells  antes  caragolats.  Caerse  ¡os  bucles. 
Difluere,  decidere  ,  laxari  cincinnos. 

DESFÉRSE  'ls  LLAEIS  ,   ÉL  ÑAS  ,  LA  CARA  ,  lébret 

algún  cop  en  aquestas  parts  del  eos.  Desha- 
cerse ,  hacerse  los  hocicos ,  la  nariz ,  la  cara. 
Percutí ,  conquassari. 

DESFÉRSE  LAS  cALSAS ,  descorda'rselas.  Desata- 
carse. Lígulas  temoralium  solvere  ,  laxare. 

DESFÉRSE  d'alg'jna  COSA  ,  donarla  ,  véndrerla  6 
baratarla.  Deshacerse  de  alguna  cosa,  Aliquid 
daré  ,  venderé  ,  aut  permutare. 

FÉR  Y  DESFÉR.  V.  Fér. 

DESFERMARSE.  v.  r.  Soltarse.,  desatarse. 
Solvere  habanas,  capistrum. 

DESFERRA.  s.  f.  la  d'algun  edifici.  Derribo. 
Rudera ,  retrimentum. 

DESFERRA  ,  las  sobras  ó  desperdicis  d'alguna  co- 
sa. Desechos.  Residuum. 

DESFERRAR.  V.  a.  la  cabalcadura.  Desherrar. 
Equum  soléis  exuere. 

DESFERRAR,  arrancar  los  ferros  d'una  caxa , 
porta,  &c.  Desferrar.  Férrea  vincula  sol- 
vere. 

DESFERRAR,  ant.  llevar  las  cadenas,  grillons, 
&c.  que  porta  algú.  Desherrar.  Ferréis  vin- 
culis  liberare ,  expediré. 

DESFERRAT ,  DA.  p.  p.  Desherrado. 

DESFÉT,  TA.  p.  p.  Deshecho,  desatado. 

HABERHi  UN  DESFET.  f.  Haber  Una  de  iodos  los 
diablos.  Omnia  tumultu  misceri. 

DESFÉT  DE  TEMPS :  TKMPS  desfét  ,  Bormsca, 
temporal,  tormenta  deshecha.  Hórrida  tem- 
pestas. 

DESFETA.  8.  f.  ea  l'ull.  Nube.  Oculi  nu- 
bécula. 

desféta  ,  derrota  d'un  exércit.  Rota  ,  derrota. 
Exercitús  clades,  strages. 

DESFÉTA  DE  TEMPS  :  témps  dksf^t.  témps  de 
turbulencia,  témps  revolt.  Revuelta  de  tiem- 
po, tiempo  rctiuelto.  Turbulentum  tempus. 

DESFEYT ,  TA.  p.  p.  ant.  V.  Desfét. 

DESFIAMENT,DESFL\NZA.s.m.y  f.  ant. 
Desconfianza.  Diffidentia. 

DESFIAR.  v.  a.  ant.  V.  Desafiar. 

DESPICI.  s.  m.  Desasosiego.  Sollicitudo,  an- 
xietas,  cura. 

DESFICIEJARSE.  V.  r.  Destrizarse,  desha- 
cerse. Cura  vel  desiderio  conteri. 

DESFIGURAMENT.  s.  m.  Desfiguración, 
desfiguramiento.  Deformatio. 

DESFIGURAR,  v.  a.  destruir  la  configuració, 
facció ,  &c.  de  la  cara.  Desfigurar.  Vulíum 
deformare. 

DW- 


DES 

DESFIGURAR ,  destfuir  la  figura  d'alguna  cosa, 
6  impedir  que  s'  percebesea.  Desfigurar,  De- 
formare, obumbrare. 

DESFIGURAR,  disfrassar,  fer  desaparéxer  lo  qu'es 
alguna  cosa  realment,  ab  la  apariencia  d'al- 
tra.  Desfigurar.  Transformare. 

BjábFiGURAR  ,  no  referir  ab  puntualitat  lo  que  s' 
cónta.  Desfigurar.  Consilió  aliquid  in  nar- 
rando omitiere,  rcticere. 

DESFIGURARSE,  v.  r.  Desfigurarse;  desen- 
cajarse la  cara ,  el  rostro.  Deformari ,  tur- 
pari. 

DESFIGURAT,  DA.  p.  p.  Desfigurado. 

Á  LA  DESFILADA,  m.  adv.  A  la  deshilada. 
Sensim  ;  alius  post  alium. 

DESFILAR.  V.  a.  alguna  roba.  Desfilar.,  des- 
hebrar,  deshilachar ,  desfilachar.  Telam  fila- 
tim  retexere. 

DESFILAR.  V.  n.  M¡lic.  Desfilar.  Longo  agmine 
incedere. 

DESFILAS,  s.  f.  plur.  Hilas.  Tomentum. 

DESFILAT,  DA.  p.  p.  Desfilado.,  deshebrado, 
deshilacliado. 

DESFILAT.  s.  m.  ant.  camí  estret.  Desfiladero. 
Anfractus ,  fauces  \ix. 

DESFILAT ,  guarnició  pendent  del  extr^m  d'al- 
gunas  robas.  Cayrel.  Fimbria,  flocculus  pen- 
dens  in  extremitate  vestís. 

DESFLOR  AMENT.  s.  m.  Desflor  amiento ., 
desfloraeion.  Djfloratio. 

DESPLORAR,  v.  a.  estuprar.  Desflorar.  Vir- 
ginem  violare. 

DESFLORADA,  adj.  Desflorada.  Stupro  cor- 
rupta. 

DESFLORIR.  v.  a.  ant.  Desflorecer.  Deflo» 
rere. 

DESFOGAR,  v.  a.  manifestar  la  vehemencia 
d'alguna  passió,  com  ;  desfogar  Tira.  Des' 
fcgar.  In  aliquem  atTectum  prorumpere. 

DESFOGAT ,  DA.  p.  p.  Desfogado. 

DESFOGONAR.  v.  a.  una  péssa  d'artillería. 
Desfogonar.  Tormentorum  focos  disrumpere. 

DESFOGONAT,  DA.  p.  p.  Desfogonado. 

DESFRAGAT,  DA.  adj.  Descomedido.  Pro- 
cerus. 

DESFRASSAT,  DA.  adj.  ant.  V.  Disfrassat. 

DSSFRENAT  ,  DA.  adj.  ant.  V.  Desenfrena!. 

DESFRESSA.  s.  f.  ant.  V.  Dissimulo. 

DESFRESSADAMENT.  adv.  m.  ant.  V.  Dis- 
simuladament. 

DESFRESSAR.  v.  a.  ant.  V,  Dissimular. 

DESFRESSAR.  ant.  V,  Ocultar ,  fingir. 

DESFRESSAT,  DA.  p.  p.  ant.  V.  Dissimu- 
lat. 

DESFRESSAT  ,  DA.  ant.  V.  Ocultat ,  fingit. 

DESFÜLLADOR.  s.  m.  ant.  qui  trau  la  fulla 
deis  arbres ,  hérbas  ,  &c.  Deshojador.  Fron- 
dator. 

DESFÜLLADOR  DE  viNYA.  ant.  V.  Dsspampola- 
dor. 

Tom.  I. 


DES  241 

DESPÜLLAMENT.  s.  m.  ant.  Deshojadura. 
Frondatio. 

DESFüLLAMENT  DE  VINYA.  ant.  Tacció  de  d'es- 
pampolar  la  vinya.  V.  Despampolament. 

DESPULLAR,  v.  a.  ant.  V.  EsfuJlar. 

DESPULLAR  LES  viNYES.  ant.  V.  Despampolaf. 

DESPULLA!,  DA.  p.  p.  ant,  V.  Despampo- 
lat ,  esfiiliat. 

DESGABKLL.  s.  m.  V.  Desconcert. 

DESGANA,  s.  f.  V.  MalaJtía. 

DESGANARSE,  v.  r.  indisposarse  en  la  salud, 
V.  Cáurer  Oiaialt,  emmalalt¡rs¿. 

DESGANAT  ,  DA.  p.  p,  indispost.  Indis' 
puesto. 

DESGARRAR,  v.  a.  ant.  esquinsar,  destros- 
sar,  despedassar.  Desgarrar.  Rumpera,  dila- 
cerare ,  discindere. 

DESGARRAT,  DA.  p.  p.  ant.  Desgarrado. 

DESGARRATADAMENT.  adv.  m.  Des.uina- 
damente,  Insané. 

DESGARRATAR.  v.  a.  dir  desatinos.  Desa- 
tarse, desbarrar.  Insanibus  verbis  os  sol- 
vere. 

DESGAYRADÍSSIM,MA.  adj.  sup.  Desay- 
radísimo.  Valde  inconcínnus,  invenustus. 

DESGAYRAT,  Da.  adj.  él  subjecte  que  va 
dexat ,  caygut.  Desmadejado  ,  desayrado  , 
desgiirgamillado ,  desmazalado.  Languidus  , 
incrs ,  inelegans. 

DESGAYRAT ,  DA.  lo  que  DO  tc  garbo  ú  ayre. 
Desayrado.  Inconcinnus. 

DESGAYRE.  s.  m.  Desgayre  ,  desmadeja- 
miento. Incuria  ,  ioconcinnitas ,  inelegantia. 

AL  DESGAYRE.  m.  adv.  Al  dcsgoyre.  Lieleganter, 
inconcinne. 

DESGBL.  s.  m.  V.  Disglas. 

DBSGELAR.  v.  a.  V.  Desglassar. 

DESGELAT,  DA.  p.  p.  V.  Desglassat. 

DESGLAS.  s.  m.  Desheladura.  Gelu  liquatio. 

DESGLASSAR.  v.  a.  Deshelar  ,  desnevar. 
Ghciem  ,  vel  gelu  solvere  ,  liquefacere ,  re- 
gelare. 

DESGLASSAT,  DA.  p.  p.  Deshelado. 

DESGOBERN.  s.  m.  desurde.  Desgobierno. 
Administratio  inordinata. 

DESGOBERNAR.  V. a. ant.  Dislocar  éls  ossos. 
Desgobernar.  Luxare. 

DESGORNIR.  v.  a.  V.  Desguarnir. 

DESGRACIA,  s.  f.  infortuni.  Desgracia.  Casus 
sinister,  infortunium. 

DESGRACIA  ,  enemístat.  Desgracia.  Offensio,  in¡- 
micitia. 

CÁURER  EN  DESGRACIA,  f.  met.  v  fam.  V.  Cáu- 
rer. 

FÉRSE  ALGUNA  COSA  SENS  DESGRACIA,    f.    HaCCrse 

alguna  cosa  sin  desgracia.  Prospere,  feliciter 

conlici ,  finiri. 
QUINA  desgracia!  Ínter.  Que  desgracia]  Quam 

infeliciter!  quantum  infortunium  ! 
TBNiR  DESGRACIA,  f.  no  teñir  sort  en  lo  que 
Ppp  sin- 


243  D^S 

s'jntenta.  Correr  con  dcsgracta.  Adversan) 
sortem  e.xperiri. 

PESGRACIADAMENT.  adv.  m.  Desgracia- 
damente. Infortiinaté ,  infcliciter. 

DESGRACIAR,  v.  3.  mallograr  alguna  cosa. 
Desgraciar.  Rem  perderé. 

DESGRACIARSE,  v.  r.  pérdrer  Tamistat  d*al- 
gú.  Desgraciarse.  Aniicitiam  amittere,  dis- 

cindere. 
DESGRACIARSE   ALGUNA    COSA.   f.    malmétrersc. 
Desgraciarse  alguna  cosa.  Rem  perdi ,  inuti- 

lem  fieri. 

DESGRACIAT ,  DA.  p.  p.  Desgraciado. 

BESGRACiAT  ,  DA.  adj.  desdítxat.  Desgraciado. 
Infelix. 

DESGRACIAT,  DA.  desafortunat.  V.  Desafortiinat. 

BKSGRciAT  ,  DA.  ant.  sens  gracia  ,  desagra- 
dable. Desgraciado.  Iiiiucundus ,  inelegans. 

DESGRAIT,  DA.  adj.  ant.  Desagradecido. 
Beneficii  immemor. 

DESGRAT,  TA.  adj.  ant.  V.  Descontent. 

DEíGRAT.  s.  m.  ant.  V.  Desagrado. 

DESGUARNIR.   v.   a.   tráurer   la   guarnició 
d'alguna  cosa.  Desguarnecer.  Ornaíum  detra- 
here;  ornatu  spoliare ;  textum  limbum  tolle 
re ,  dissuere. 

DESGUARNIR  UNA  PLASSA.  f.  tráurcr  la  guarnició 
d'ella.  Desguarnecer  una  plaza.  Urbein  pre- 
sidio nur'.are. 

■DESGUAS.  s.  m.  Desagüe,  desaguadero.  Aqua- 
rum  emissio,  exhauritio. 

DESGÜASSAR.  v.  n.  Desaguar.  In  mare  ef- 
fluere  ,  devolvi. 

DESGUASSAT,  DA.  p.  p.  Desaguado. 

DESGUST.  s.  m.  ant.  V.  Disgust. 

DESGUSTAR,  v.  n.  ant.  V.  Disgustar. 

DESGUSTOS ,  SA.  adj.  ant.  V.  Displicént. 

DESGUSTOSAMENT.  adv.  m.  ant.  V.  Desa- 
gradablement. 

DESHABILÍTAR.  v.  a.  ant.  V.  Debilitar. 

DESHABITAR,  v.  a.  Deshabitar.  Habitatio- 
nem  relinquere ,  deserere. 

DESHABITAT  ,  DA.  p.  p.  Deshabitado. 

DESHABITUAR,  v.  a.  Fér  pérdrer  1'  hábit  ó 
costum.  Deshabituar.  Desuefacere. 

DESHABITUAR,  ant.  V.  Deshabitar. 

DESABITUAT,  DA.  p.  p.  Deshabituado. 

DESHABiTUAT ,  DA.  ant.  V.  Deshabitat. 

DESHERETAMENT.  s.  m.  Desheredación., 
exheredacion.  Exhseredatio. 

DESHERETAR.  v.  a.  Desheredar,  exhere- 
dar. Exhicredare. 

DESHERETAT,  DA.  p.  p.  Desheredado, 
esheredado,. 

DESHONEST,  TA.  adj.  Deshonesto  ^  inho- 
nesto. IrJionestus. 

DESIIONESTAMENT.  adv.  m.  Deshonesta- 
mente. Turpiter,  inhonesta. 

DESHONESTEDAT.  s.  f.  Deshonestidad.  Im- 
puritas ,  impudicitia. 


DES 

DESHÓNESTÍSSIM ,  MA.  adj.  sup.  Desho- 
nestísimo. Turpissimus. 
DESHONOR,  s.  m.  Deshonor.  Dedecus. 
DESHONRA,  s.  f.  descre'dit  de  la  fama  ó  estl- 

mació.  Deshonra,  Dedecus,  ignominia,  tur- 

pitudo. 
DESHONRA ,  Tafront  que  resulta   d'alguna   acció 

indigna  y  baxa.  Deshonra.  Nota  ,  infamia. 
TEÑIR  i'ER  DESHONRA,  f.   Tener  á  deshonra.  In- 

decens ,  indeeorum  indicare. 
DESHONRADOR,  s.  m.  Deshonrador.  Detur- 

pator. 
DESHONRAR,  v.  a.  Deshonrar.  D?decorare. 
DESHONRAR  ,  desflorar  alguna  donsella.  Deshon- 

rar.  Deflorare ,  violare. 
DESHONRAT,  DA.  p.  p.  Deshonrado. 
DESHONROS,   SA.  adj.  Deshonroso.  Indece- 

rus ,  indecens. 
Á  DESHORA,  m.  adv.  yí  deiftofíJ.  íntempestivé. 
DESÍDERI.  s.   m.  nom  d'  home.  Desiderio. 

Desiderium. 
DESIG.  s.  m.  ant.  V.  Desitj. 
DESIGAR,  DESIGÜAR.  v.  a.  ant.  V.  De- 

sitjar. 
DESIGNACIO.  s.  f.  Designación.  Designatio. 
DESIGNAR.  V.  a.  Designar.  Designare. 
DESIGNAT,  DA.  p.  p.  Designado. 
DESIGNE,  s.  m.  pensament,   idea,   determi- 

nació,  intenció  ,  fi.   Designio.  Animus  ,  con- 

silium  ,  mens  ,  finís. 
DESIGUAL,  adj.  diférent,  distinct ,  dessem- 

blant ,  disconforme.  Desigual.  Impar  ,  dissi- 

miiis, 
DESIGUAL ,   lo  que  excedex  á  altra  cosa  ó  es 

excedit  per  ella.  Desigual.  Inaequalis,  dispar. 
DESIGUAL  ,  dit  del   terreno   no  pía  ,  barrancos, 

&c.  Desigual.  Inaequale  solum. 
DESIGUALAR,  v.  a.  Desigualar.  Dissimüejn, 

inaequalem  reddere. 
DESIGUALAT ,  DA.  p.  p.  Desigualado. 
DESIGUALMÉNT.  adv.    m.   Desigualmente. 

Insequaliter. 
DESIGUALTAT.  s.  f.  exces  ,   defécte  d'una 

cosa  respecte  d'altra.  Desigualdad.  Insequali- 

tas ,  disparitas. 
DESIGUALTAT  ,  distíucció  ,  diferencia  ,  dessera- 

blansa.  Desigualdad.  Dissiniilitudo  ,  impari- 

tas. 
DESiGULTAT  DEL  Pis  Ó  TERRENO.  Desigualdad 

del  suelo.  Solí  innequaliras;  solum  inviura. 
DESIGUALTAT  DE  jEMVs.  Desigualdad  de  tiempo. 

Temporis  inconstantia. 
DESIGUALÍSSIM,  MA.  adj.  sup.  DisiguaMs'f 

mo.  Dissimillimus. 
DESIJABLE.  adj.  ant.  V.  Desitjablc. 
DESIJANSA.  s.  f.  ant.  V.  Desirj. 
DESIJAR.  V.  n.  ant.  V.  Desirjar. 
DESÍMPRESSiONAR.  v.  a."  Desimpresionar. 

Erroneam  speciem  delere ;  ab  errore  dedu- 

cere. 

DB- 


DES    . 

DESIMPRESSrONAT,  DA.  p.  p.  Desimpre- 
sionado. 

DESINCORPORARSE.  v.  r.  Desincorporar- 
se. Segregar!. 

DESINFECTAR,  v.  a.  Desinficionar.  Ab  in- 
fectione  ,  lue,  tabe  liberare,  purgare. 

DESÍNFECTAT,  DA.  p.  p.  Dcsinficionado. 

DESINFLAMAR,  v.  a.  la  part  del  eos  iníla- 
inada.  Desinflamar.,  desenconar.  Inflainmatio- 
nem  levare  ;  tumorem  moillre. 

DESINFLAMAT ,  DA.  p.  p.  Des'wjiamado., 
desenconado. 

DESINFLAMENT.  s.  m.  acció,  y  ef^cte  de 
desinflar  y  desinflarse.  Deshinchadura.  Detur- 
gendi  actio  ,  vel  effectus ;  tumoris  solutio. 

DESINFLAR.  V.  a.  Deshinchar.  Tumorem  dis- 
ciitere. 

DESINFLARSE.  V.  r.  Deshincharse.  Deturge- 
re ,  detumescere. 

DESINFLAT  ,  DA.  p.  p.  Deshinchado. 

DESINSACULACÍÜ.  s.  f.  la  acció  de  desinsa- 
cular.  Desinsaculacion.  Extractio  á  sacculo. 

DESINSACULAR,  v.  a.  Desencantarar.  Ab 
urna,  capsá  ,  sacculo  extrahere. 

DESINSACÜLAT,  DA.  p.  p.  Desencanta- 
rado. 

DESINTERÉS,  s.  m.  Desinterés.,  desinteresa- 
miento.  Ab  omni  cupiditate  aliena  agendi 
ratio. 

DESINTERESSADAMENT.  adv.  m.  Desin- 
teresadamente. Gratis ,  gratuito. 

DESINTERESSAMENT.  s.  m.  ant.  V.  De- 
sinterés. 

DESINVOLT,  TA.  adj.  Desenvuelto. 

DEsiNvoLTA,  dit  de  la  dona  deshonesta,  ó  Ilibre 
en  son  obrar.  Desenvuelta. 

DESINVOLTAMENT.  adv.  m.  Desenvuel- 
tamente. Audacter;  impudenter;  justo  licen- 
tiiis. 

DESINVOLTURA.  s.  f.  desvergonyment,de- 
saliogo.  Desenvoltura.  Petulantia  ,  impuden- 
tia ,  procacitas. 

DESINVOLTURA ,  desembras.  Desenvoltura.  Ex- 
peditio ,  facilitas. 

DESÍRANZA,  s.  f.  ant.  V.  Desitj. 

DESÍSTIMENT.  s.  m.  la  acció  de  desistir. 
Desistimiento ,  desistencia.  Cessatio. 

DESISTIR.  V.  n.  Desistir.  Desistere. 

DESISTIT ,  DA.  p.  p.  Desistido. 

DESITJ.  s.  m.  Deseo.  Desiderium. 

uEsiTj  DE  PRENYADA.  Antofo.  Vcliemens  appe- 
titus  praegnantium. 

CUMPLIR    SON    DESITJ  ;    CUMPLIRSELI  Á  ALGÚ   SON 

DESITJ.  f.  V.  Cumplir. 
TEÑIR  ALGÚN  DESITJ.  f.  dit  particularment  de  la 

dona  prenyada.  Antojarse.  Appetere ;  in  ali- 

quid  veliementer  ferri. 
DESITJ  AB  LE.  adj.  Deseable.  Desiderabilis. 
DESITJADÍSSIM,  MA.  adj.  sup.  Deseaáüi- 

mo.  Desideratissimus. 


DES  243 

DESITJAR.  v.a.apetéxer.  Desear.  Desiderare. 
DESiTjAR,  preténdrer,  intentar,  solJicitar.   De- 
sear, Procurare,  intendere. 
DESÍTJAT,  DA.  p.  p.  Deseado. 
DESITJOS  ,  SA,  adj.  Deseoso.  Cupidus. 
DESITJOSÍSSIM,  MA.  adj.  sup.  Deseosísimo. 

Cupidissimus. 
DESJÜx\CCIÓ.  s.  f.  ant.  V.  Disiuncció. 
DESJUNCTÍU,  VA.  adj.  ant.  V.  Disjunctiu. 
DESJUNTAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Desunió. 
DESJUNTAR,   v.   a.  ant.  Desjuntar.  Laxare, 

dividere. 
DESJUNYIR.  V.  a.  éls  bous ,  caballs,  &c.  De- 

suncir  ,  desyuncir.   Disiungere  ,  abiungere  ,  á 

iugo  eximere. 
DEJUNYÍT,DA.  p.  p.  Desuncido. 
DESLAVAMENT.  s.  m.   ant.  Deslavamiento^ 

deslavadura.  Elutio. 
DESLAVAR,  v,  a.  ant.  Deslavar.  Eliiere. 
DESLIBERACIÓ.  s.  f.  ant.  V.  Deliberació. 
DESLIBERAR,  DESLLIBERAR.  v.  a.  ant. 

V.  Deliberar. 
DESLÍBERAT,  DESLLIBERAT,  DA.  p. 

p.  ant.  V.  Deliberat. 
DESLIGUAR.  v.  a.  ant.  V.  Deslligar. 
DESLIURAClÓ.  s.  f.  ant.  V.  Dcslliurament. 
DESLIUREMENT.  adv.  m.  ant.  Libremente. 

Liberé. 
DESLLEAL.  adj.  Desleal.  Infidus  ,  perfidus, 

perfidiosus. 
DESLLEALMENT.   adv.    m.    Deslealmente, 

Perfidé ,  perfidiosé. 
DESLLEALTAT.  s.  f.  Deslealtad.  Infidelitas, 

perfidia. 
DESLLENGUAT  ,  DA.  adj.  qui  parla  mal. 

Deslenguado .,  lenguaraz.  Lin»uosus. 
DESLLIBERADAMENT.  adv.  m.    ant.    V. 

D?liberadament. 
DESLLIBERATÍU,  VA.  adj.  ant.  V.  Deli- 

beratiu. 
DESLLiGAMENT.  s.  m.  p.  u.  Desligadura. 

Solutio ,  dissolutio. 
DESLLIGAR.  v.  a.  Desligar^  desatar,  soltar, 

Devincire  ;  solvere  ligamenta. 
DESLLIGAR  ,  absóldrer  de  las  censuras  ecclesia's- 

ticas.  Desligar.  Solvere  ,  absolvere. 
DESLLIGAR  LOS  MALS  EspERiTs.  f.  usaíía  entre 

'Is  Exórcistas.  Desligar  los  espíritus.  Ligatos 

spiritus  exorcismis  revocare. 
QUI  ük  LLiGA  BE  DESLLiGA.  fef.  V.  Lligar. 
DESLLINDAR.   v.  a.   ant.  fitar.   Deslindar. 

Terminare,  finiré,  definiré. 
DESLLIS.  s.  m.  ant.  Tacció  de  lliscar.  Desliz, 

resbalón.  Lapsus. 
DESLLIS.  met.  cayguda  en  alguna  flaquesa.  Des* 

/;z,  deslizamiento.  Lapsus. 
DESLLISAR.  v.  n.  ant.  lliscar,  relliscar.  Des- 
lizar .,  resbalar,  desvarar.  Labi. 
DESLLIÜRAMENT.  s.  m.  Libramiento.  Li- 

beratio, 

DES- 


244  D^-^ 

DESLLIURAR.  v.  a.  Librar  ,  Kbertar.  Libe- 
rare. 

DESLLIURAR  DE  OBLIGACIO.  f.  ant.  Li- 
bertar ,  eximir  de  obligación.  Ab  omni  onere 
absolvere. 

DESLLIURAT,  DA.  p.  p.  Librado.,  liber- 
tado. 

DESLLIURE .  RA.  a  íj.  ant.  Libre.  Liber. 

DESLLÜAR,  DESLOAR,  v.  a.  anc.  vitupe- 
rar. Desloar.  Vituperare. 

DESLLOMADURA.  s.  f.  ant.  V.  Alloma- 
dura. 

DESLLOMAR.  v.  a.  ant.  V.  Allomar. 

DESLLOMAT,  DA.  p.  p.  ant.  V.  Ailomat. 

DESLLORIGADÜR.  s.  m.  Coyuntura.  Ossium 
commissura. 

trobar  el  DESLLÓRiGADOR.  f.  Hiet.  Dar  en  la 
leda  :  dar  en  la  vena  :  hallar  la  vena.  Fon- 
tem  elicere. 

DESLLÓRIGARSE.  v.  r.  algún  os.  Desgo- 
bernarse ,  desconcertarse.  Ossa  luxari. 

DESLLÓRIGARSE.  met.  fér  moviments  estranys  y 
violents  del  eos.  Desgoznarse.  Incompositis 
motibus  solvi. 

DESLLUIDÍSSIM  ,  MA.  adj.  sup.  Deslucidí- 
simo. Übscu^is^i^lus. 

DESLLUIiVlENT.  s.  m.  Deslucimiento.  Obs- 
curitas,  dedecus. 

DESLLUIR.  V.  a.  desUustrar.  Deslucir.  Obs- 
curare ,  decolorare. 

DESLLUiR.  met.  desacreditar.  Deslucir.  Obscu- 
rare  ,  dedecorare. 

DESLLUIT ,  DA.  p.  p.  Deslucido. 

DESLLUMAR.  v.  a.  ant.  V.  Allomar. 

DESLLUSTRADÍSSIM  ,  MA.  adj.  sup.  Des- 
lustradhimo.  Valde  obscuratus. 

DESLLUSTRAR.  v.  a.  llevar  él  Ilustre.  Des- 
lustrar. Obscurare  ,  turpare. 

DESLLUSTRAR.  met.  fér  perdrer  l'estimació  y 
crédit.  D3slustriir.  Obscurare  ,  denigrare. 

DESLLUSTRAR.  ant.  fér  vergbnya  la  molta  claror, 
enlluernar.  Djsalumbrar.  Oculos  perstrin- 
gere. 

DESLLUSTRAT,  DA.  p.  p.  Deslustrado. 

DESMADEXAT ,  DA.  adj.  ant.  V.  Embullat. 

DESMAMAR,  v.  a.  Destetar  ,  desmamar. 
Ablactare,  ab  uberibus  abducere. 

DESMAMAR  ,  éls  cabrits.  Descabritar.  Hoedulos 
ablactare. 

DESMAMAR ,  éls  vcdéilets.  Dcsbcccrrar.  Vítulos 
ablactare. 

DESMAMAT ,  DA.  p.  p.  Destetado. 

DESM  A  MELLAR,  v.  a.  ant.  Quitar .,  cortar 
los  pechos.  Expapillare,  ubera  prsscindere. 

DESMANDARSE,  v.  r.  descomedirse.  Des- 
mandarse ,  desmedirse.  A  iusto  discedere. 

DESMANDARSE  DE  PARAULAS.  f.    DesboCafSe.    Im- 

pud:nter,  efFrcenaté  linguam  solvere. 
DESMANDAT,  DA,  p.  p.  Desmandado.,  des- 
medido. 


BES 

DESMANEGAR.  v.  a.  llevar  él  ma'neg  á  al- 
guna cosa.  D.'smangorrear.  Manubrio  exar- 
niare. 

DESMANEGAT,  DA.  p.  p.  Desmangorreado. 

DEsniANEGAT ,  DA.  adj.  desmarxat.  V.  D¿smar- 
xat. 

DESMANEGAT ,  dexat  ,  desgayrat.  V.  Desgay» 
rat. 

DESMANYOTAT,  DA.  adj.  Desmanotado, 
desmañado.  Segnis ,  tardus,  inhabiiis. 

NO  SER  CAP  DESMANYOTAT.  f.  No  mondar  nispe- 
ros,.  Ne  quidem  niespilis  putamen  detra» 
here. 

DESMARCAR,  v;  a.  ant.  llevar  la  marca. 
Quiíar  la  marca.  Notaní  adimere. 

DESMARXAR.  v.  a.  Descomponer.  A  gitu, 
aut  ordine  disturbare. 

DESMARXAT,  DA.  p.p.  descbmpost.  V.  Des- 
compost. 

DESMASÍA,  s.  f.  Demasía.  Redundantia,  su- 
perfluitas. 

EN  DESMASÍA.  lü.  adv.  En  demasía.  Ultra  mo- 
dum. 

DESMASIADAMENT.  adv.  m.  Demasiada- 
mente. Nimis,  suDra  modum. 

DESMASLAT,  DA.  adj.  Demasiado.  ímmodi- 
cus,  immoderatus, 

DESMASiAT.  adv.  V.  Massa. 

DESMAY.  s.  m.  Desmayo.  Deliquium  ;  animi 
defectio. 

DESMAYADAMENT.  adv.  m.  Desmayada- 
mente. Lan^uidé ,  exanimaté. 

DESMAYADÍSSIM,  MA.  adj.  sup.  Desmaya- 
dísimo, Valde  exanimatus. 

DESMAYAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Desmay. 

DESMAYAR,  v.  a.  fér  perdrer  l'animo ,  de- 
sanimar. Desmayar.  Exanimare  ;  animum 
adimere  ,  frangere. 

DESMAYAR.  V.  n.  perdrer  l'ánimo.  Desmayar. 
Animo  deficere,  cadere. 

DESMAYARSE,  v.  r.  cáurer  en  basca.  Des- 
mayarse, ííxanimari ;  deliquium  pati. 

DESMAY AT ,  DA.  p.  p.  Desmayado. 

DESMAYAT ,  colot  bax  y  apagat.  Desmayado. 
Color  remissus. 

DESMAYE!,  s.  m.  dim.  Desmayuelo.  Deli- 
quium leve. 

DESMEDRAR,  v.  n.  p.  u.  tornar  á  menos 
alguna  cosa.  Desmedrar.  Decrescere ,  defi- 
cere ,  minui. 

DESMÉDRAT,  DA.  adj.  p.  u.  Desmedrado. 

DESMEMBRADURA.  s.  f.  ant.  V.  Desmem- 
brament. 

DESMEMBRAMENT.  s.  m.  Demembraci.oa., 
dismembración ,  desmembramiento.  Laceratio; 
membrorum  divisio,  avulsio. 

DES-MEÍMBRAR.  v.  a.  Desmembrar.  Lacera- 
re ;  in  üiembra  divídete;  membra  dlícerpere. 

DESMEMPRAR.  V.  n.  ant.  V.  Olvidar. 

DESMEMBRAR.  Hiet.  la  hasíenda ,  l'e»tat  «  c^c. 

Da- 


DES 

Desmembrar.  In  partes  dívidcre,  secare,  d!s- 
cerpere. 

DESMEMBRAT,  DA.  p.  p.  Desmembrado. 

des¡mí;mbrat  ,  da.  ant.  V.  Olvidat. 

DESMEMORIAT  ,  DA.  adj.  Desmemoriado. 
Obliviosus. 

DESMENJAMENT.  s.  m.  Desgana  ,  descomi- 
mieiito.  Fastidium  ,  nausea  cibi. 

DESMENJARSE.  v.  r.  pérdrer  l'apetit.  Des- 
ganarse. Cibos  nauseain  creare;  cibos  aliquem 
fastidire. 

DESMENTIMENT.  s.  m.  Desmentida.  Men- 
datii  exprobratio. 

DESMENTIR,  v.  a.  convencer  de  fals  á  algú 
en  lo  que  diu.  Desmentir.  Mendacü  argue- 
re  ;  mendacem  exprobrare  ,  refutare  ,  revin- 
cere. 

DESMENTIR,  Ho  ¡gualaf  alguna  cosa  á  lo  que 
debía,  ó  no  teñir  la  justa  commensuració;  y 
3X1  s'  diu  de  lo  que  la  té,  que  no  desment 
ni  '1  grux  d'un  cabell.  Desmentir.  Descis- 
cere. 

DESMENTIR,  féf  aparéxer  alguna  cosa  diferent 
de  lo  qu'  es.  Desmentir.  Obtegere  ,  transfor- 
mare. 

DESMENTIT,  DA.  p.  p.  Desmentido. 

DESMENUAR.  v.  a.  ant.  V.  Desmenussar. 

DESMENUIR   v.  a.  ant.  V.  Disminuir. 

DESMENUSSABLE.  adj.  p.  u.  Desmenuza- 
ble.  Friabilis,  coiueribilis. 

DESMENUSSADOR.  s.  m.  met.qui  apura  las 
cosas.  Desmenuzador.  Enucleator,  exentera- 
tor. 

DESMENUSSAR.  v.  a.  fér  parts  menudas 
d'al.í^una  cosa.  Desmenuzar.  Priare ,  com- 
minuere,  conterere. 

DESMENUSSAR.  met.  apurar  un  negoci  ó  dificul- 
tat  y  totas  sas  circunstancias.  Desmenuzar. 
Enucleare  ,  discutere  ,  scrutari. 

DESMENÜSSAT,  DA.  p.  p.  Desmenuzado. 

DESMERESCÜT,  DA.  p.  p.  Desmerecido. 

DESMEREXÉDÜR.  s.  m.  Desmerecedor.  Pra- 
mii ,  vel  muneris  indignus. 

DESMERÉXER.  v.  a.  Desmerecer.  Immereri, 
demereri. 

DESMERXAR.  v.  a.  ant.  V.  Humiliar. 

DESMESURA,  s.  f.  ant.  descomediment,  des- 
compostura, ¡mmodestia.  Desmesura.  Proca- 
citas ,  immodestia. 

DESMESURADAMENT.  adv.  m.  fora  de  mi- 
da. Desmedidamente.  Immoderaté,  ultra  mo- 
dum. 

DESMESURAT.  adj.  desproporcionat  ,  fora 
de  mida.  Desmedido.  Nimias ,  irregularis. 

DESMOBLAR.  Desamoblar.  Supellectilem  tul- 
lere. 

DESMOTXADURA.  s.  f.  V.  Esmotxadura. 

DESMOTXAR.  v.  a.  V.  Esmorxar. 

DESMOTXAT,  DA.  p.  p.  V.  Esmotxat. 

DESMONTAR,  v.  a.  desfér  alguna  máquina. 
Tom.  I. 


DES  245 

Desmontar.  Partes  dissolvere  ;  membra  .de- 

iungere. 
DESMONTAR  l'  ARTILLERÍA,   f.    Desmontar   la 

artillería.   Tormenta   bellica  deponere  ,  de- 

turbare;  miirale  tormer.tum  dearmare. 
DESMUNTAT,  DA.  p.  p.  Desmontado. 
DESNATURARSE,   v.   r.    ant.    Desnaturan. 

zarse.  É  patria  excederé. 
DESNATURAT,  DA.  adj.  ant.  V.  Inhuma. 
DESNIVÉLL.  s.  m.  Desnivel.  Recti  libramen- 

ti  dsfectio,  insequaJitas. 
DESNOHELAT,  DA.  adj.  ant.  V.  Descon- 

juntat. 

DÉSNÚ,  NUA.  adj.  ant.  n\i.  Desnudo.  Nu- 
dus. 

DESNUADURA.  s.  f.  ant.  V.  Desnuament. 

DESNUAMENT.  s.  m.  ant.  Facció  de  desfér 
un  ñus.  Desañudadura.  Enodatio. 

DESNUAR.  V.  a.  desfér  un  ñus.  Desanudar., 
desañudar.  Nodum  expediré  ,  solvere  ;  eno» 
daré. 

DESNüAR.  ant.  despullar.  Desnudar.  NuJare. 

DESNUARSE.  v.  r.  ant.  despullarse.  Desnw 
darse.  Nudare  se. 

DESNUAT,  DA.  p.  p.  Desanudado^  desañu- 
dado. 

DESOBEDIENCIA,  s.  f.  Desobediencia.  Ino- 
bedientia ,  mandati  negkctio. 

DESOBEDIENT.  adj.  Desobediente.  Inobe- 
diens  ;  dicto  non  audiens. 

DESOBEÍR.  V.  n.  Desobedecer.  Non  obedire; 
jussa  negligere ,  coiitemnere. 

DESOBEIT  ,  DA.  p.  p.  Desobedecido. 

DESOBLIGAR,  v.  a.  tráurer  d'  obligació.  De- 
sobligar. Ab  obliga  tiene  liberare. 

DESOBLIGAR,  met,  enagenar  1'  a'nimo  d'  algú. 
Desobligar.  Aliquem  oílendere ;  de  aliquo 
malé  mereri. 

DESOBLÍGAT ,  DA.  p.  p.  Desobligado. 

DESOCUPACÍO.  s.  f.  Desocupación.  Otium, 
vacatio. 

DESOCUPAR.  V.  a.  Desocupar.  Evacuare, 
liberum  aliquid  relinquere. 

DESOCUPARSE,  v.  r.  Desocuparse.  Ab  ali- 
quo se  expediré. 

DESOCUPAT,   DA.  p.p.   Desocupado. 

DESOLACÍÓ.  s.  f.  destrucció  ,  ruina.  Desola- 
ción. DesoJatio,  vastatio,  depopulatio. 

DESOLACÍÓ,  falta  de  consol.  Desolación.  Desola- 
tio. 

DESOLAR.  V.  a.  Desolar.  Desolare ,  populari, 
vastare. 

DESOLAT,  DA.  p.  p.  Desolado. 

DESOLRE.  V.  n.  ant.  no  doldres'.  No  dolerse. 
Haud  doleré. 

DESONEST,  TA.  adj.  V.  Deshonest. 

DESONESTAMENT.  s.  m.  ant.  páranla  in- 
juriosa. Denuesto.  Conviciura. 

DESONESTAR.  v.  a.  ant.  deshonrar ,  infa- 
mar, dir  paraulas  injuriosas.  Deshonestar.,  de- 

Qqq  »ies- 


246  T^F.S 

nosUT  ^  decir  dtnuestos.  Dadecorare,  detur- 

pare  ,  exprobrare. 
DESÜNESTAT,  DA.  p.  p.  ant.  Deshonestado, 

denostado. 
BESONESTAT.  s-  f.  3nt.  V.  Dísonestamcnt. 
DESONESTAT.  ant.  V.  Desoiiestedat. 
DESONRANZA.  s.  f,  ant.  V.  Deshonra. 
DESOPILAR.  V.  a.   Desopilar.  Obstructiones, 

oppilationes  medicari. 
DESOPILAT ,  DA.  p.  p.  Desopilado. 
DESÓRDE.  s.  m.  confusió,  desconcert.  Desor- 
den ,  desordenación ,   desordenamiento.  Inor- 

dinatio. 
DEíóRDE,  desniasía,  excés.  Desorden..  Immo- 

deratio,  abusio. 

ÜN    DESORDE     PORTA    UN    ORDE.    ref.     El     inUcllO 

desorden  trae  orden. 

Maximus  é  nullo  persaepe  nascitur  ordo. 

DESORDENADAMENT.  adv.  m.  Desorde- 
nadamente. Inordinaté ,  pertúrbate. 

DESORDENADÍSSIM ,  MA.  adj.  sup.  De- 
sordenadísimo. Valde  turbatus. 

DESORDEN AMExNT,  DESORDENANZA, 
s.  m.  y  f.  aot.  V.  Desí)rde. 

DESORDENAR,  v.  a.  Desordenar.  Perturba- 
re ,  confundere ,  commiscere. 

©ESORDENARSE,  v.  r.  en  lo  menjar,  en  lo 
béurer,  en  los  vicis.  Desordenarse.  Abuti; 
excederé  ;  ¡uxuriari ;  genio  indulgere. 

DESOSSAR.  V.  a.  Desosar ,  deshuesar.  Exos- 
sare :  ossa  diripere. 

DESOSSAT  ,  DA.  p.  p.  Desosado.,  deshue- 
sado. 

DESPACIENTAR.  v.  a.  V.  Impacientar. 

DESPAGAMENT.  s.  m.  ant.  disgust.  Despa- 
ganúento.  Displicentia. 

DESPAGAR.  V.  a.  ant.  disgustar ,  desconten- 
tar. Despagar.  Displicere. 

DESPAGAT,  DA.  p.  p.  ant.  Despagado. 

DESPAfvlPANADOR.  s.  in.  ant.  V.  Despam- 
polador. 

DESPAMPANADURA,  s.  f.  ant.  Despampa- 
nadura. Pampinatio. 

DESPAMPANAR,  v.  a.  ant.  V.  Despampo- 

lar. 

DESPAMPOLADOR.  s.  m.  Agrie.  Despam- 
panador.  Pampinator. 

DESPAMPOLAMENT.  s.  m.  Agrie.  Des- 
pampanadura, Pampinatio. 

DESPAMPOLAR.  v.  a.  Agrie.  Despampanar. 
Pauípinare. 

DESPAMPOLAT ,  DA.  p.  p.  Agrie.  Despam- 
panado. 

DESPANYAR.  v.  a.  Descerrajar.  Obserata 
rumpere;  seras  effringere. 

DESPANYAT,  DA.  p.  p.  Descerrajado. 

DESPARAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Disparo. 

DESPARAR.  V.  a.  descompóndrer.  Descompo- 
ner. Loeata  tollere. 

CESPARAR.  ant.  V.  Disparar. 


DES 

DESPARAR  UN  ALTAR  PER  PARARN'  UN  ALTRE.  f. 

Descomponer  un  Santo  para  componer  otro. 
Hune  spolias,  alium  nudati  ut  vestibus  or- 
nes. 

DESPARER,  DESPARÉXER.  v.  n.  ant.  V, 
Desapare'xer. 

DESPARTÍDOR.  s.  m.  qui  despartex  ais  ques' 
barallan.  Despartidor.  Pacator,  pacificator. 

DESPARTIR.  V.  a.  posar  pau  entre  *ls  que  s' 
baralian  ó  renyexen.  Despartir.  Rixantes  se- 
dare ,  pacare. 

DEáPARTíT  ,  DA.  p.  p.  Despartido. 

DESPASSAR.  V.  a.  V.  Desenfilar. 

DESPATX.  s.  m.  l'acció  de  despatxar.  Despa- 
cho. Expeditio. 

DETPATx ,  él  lloc  ahbnt  se  despatxa.  Despacho. 
Locus  expediendis  negotiis. 

DESPATX,  la  cédula  ó  títol  d'algun  empleo,  &c. 
Despacho.  Litterae  datae,  expeditre, 

DESPATX  ,  llestesa  ,  desembrás.  Desemboliura, 
despejo.,  desembarazo.  Expeditio,  agüitas. 

CORRER  ÉL  DESPATX.  f.  V.  Correr. 

DESPATXAR.  v.  a.  y  n.  enlléstir.  Despachar. 
Expediré ;  properare. 

DESPATXAR  ,  ocuparse  en  dar  curs  ais  negocis. 
Despachar.  Expediendis  negotiis  vacare ; 
negotia  expediré. 

DESPATXAR,  acabar,  consumir  promptament  al- 
guna cosa,  com  él  dinér ,  éls  béns.  Despa' 
hilar ,  despachar  en  breve.  Cito  absumere. 

DESPATXAR ,  véndrer  els  ge'neros ,  mercaderías. 
Despachar.  Divendere ,  venundare. 

DESPATXAR.  mct.  matar.  Despachar.  E  vita  di- 
mitiere. 

DESPATXAR ,  uo  correu ,  un  propi ,  &c.  Des- 
pachar. Mittere  ,  remittere. 

DESPATXAR  ,  despedir.  V.  Despedir. 

DESPATXARSE.  v.  r.  desembrassarse.  Des- 
pacharse. Se  expediré. 

DESPATXAT,  DA.  p.  p.  Despachado. 

DESPAY.  adv.  m.  apleret.  Despacio.  Paula- 
tim ,  pedetentim. 

DESPEADURA,  s.f.  ant.  Despeadura.  Pedum 
subtrrtio. 

DESPEARSE,  v.  r.  maltractarse  'Js  peus  per 
massa  caminar.  Despearse.  Pedes  subterere 
iter  faciendo;  Isedere  pedes  eundo. 

DESPEAT,  DA.  p.  p.  Despeado. 

DESPECTIBLB.  adj.  ant.  V.  Despreciable. 

DESPEDASSADOR.  s.m.  Despedazador.  La- 
cerans ,  discerpens. 

DESPEDASSAMENT.  s.  m.  Despedazamieti' 
to  ,  despedazadura.  Discerptio ,  dilaniatio. 

DESPEDASSAR,  v.  a.  trosséjar.  Despedazar, 
lacerar.  Discerpere,  dilacerare,  diianiare. 

DESPEDASSAR,  espatllar  la  roba,  ¿1  calsat.  Roíb- 
per.  Lacerare. 

DESPEDASSAT,  DA.  p.  p.  Despedazado, 
roto ,  andrajoso. 

VA  TOT  DKSPEDASsAT.Ioc.Eííá/sccfio  «B  orambtU 

la- 


DES 

Lacera  omnino  &  attrita  est  ei  vestií. 

DESPEDICIÓ.  s.  f.  ant.  V.  Despedida. 

DEspEDicid.  ant.  V.  E.xpedkió,  desembras. 

DESPEDIDA,  s.  f.  Despedida.  Abitus,  dis- 
cessus ,  valedictio. 

DESPEDlDAMENT.adv.  m.  anr.  üéstament, 
ab  desembras.  Expeditamente.  Expedité,  so- 
luta. 

DESPEDIMENT.  s.  m.  p.  u.  Despedimiento. 
Eiectio. 

DESPEDIMENT,  del  llogatér  ó  arrendatari.Dfífl- 
htieio.  Conductoris  deiectio,  deturbatio. 

DONAR  DESPioDiMEiNT.  f.  V.  Despedir,  en  son 
quart  y  quint  signiiicat. 

DESPEDIR.  V.  a.  llansar  de  sí,  com  :  despe- 
dir olor ,  resplandor ,  &c.  Despedir.  Emit- 
tere. 

DESPEDIR  ,  apartar  de  sí  alguna  cosa  no  mate- 
rial, com  hl  dolor,  él  mal.  Despedir.  Renes- 
re;  missum  faceré. 

DESPEDIR ,  negar  d  algú  lo  que  demana.  Despe- 
dir.  Recusare. 

DESPEDIR ,  al  llogatér  ó  arrendatari.  Desahu- 
ciar. Conductorem  dciicere. 

DESPEDiR  ,  al  criat ,  las  tropas ,  &c.  Despedir. 
Missum  faceré ,  dimitiere. 

DESPEDIR.  V.  n.  ant.  donarse  préssa.  V.  Des- 
patxar,  enllestirse. 

DESPEDIR  l'anima  ,  l'espkrit.  f.  Despedir  la 
vida.,  el  alma.,  el  espíritu.  Spiritum  emit- 
tere. 

DESPEDIT,  DA.  p.  p.  Despedido,  despa- 
chado ,  desahuciado. 

DESPEDIT.  adj.  ant.  llést.  V.  Expedit ,  despat- 
xat. 

DESPEDREGAR.  V.  a.  espedregar,  tráurer 
las  pedras  d'un  camp,  heretat ,  &c.  Despe- 
dregar ,  despedrar.  Elapidare  ,  lapidibus 
purgare. 

DESPEDREGA!,  DA.  p.  p.  Despedregado, 
despedrado. 

DESPEGAT,  DA.  adj.  ant.  V.  Desacreditat. 

DESPEIT.  s.  m.  ant.  V.  Despit. 

DESPÉNDRER.  v.  s.  ant.  gastar.  Expender, 
despender.  Expenderé. 

DESPÉNDRER.  aut.  malbaratar  1'  hasiénda  ,  'Is 
béns.  Despender.  Dilapidare. 

DESPÉNDRERSE.  v.  r.  baxar  ab  furia  una 
cosa  de  dalt.  Desprenderse,  Decidera ,  de- 
labi. 

DESPÉNDRERSE  ,  desapropiarse  d'alguna  cosa. 
Desprenderse.  Deinirtere,  abiicere. 

DESPENJAR.  V.  a.  Descolgar.  Rem  appen- 
sam  deinittere  ,  tollere  ;  appensum  deducere. 

DESPENJAT ,  DA.  p.  p.  Descolgado. 

DESPENSA,  s.  f.  V.  Dispensa. 

DESPENSER  ,  DESPENSIER.  s.  m.  ant. 
V.  Dispenser. 

DESPENYADERO.  s.  m.  Despeñadero.  An- 
fractus,  prseruptus  locus;  prscipiciura. 


DES  s^?" 

DESPENYADOR.  s.  m.  ant.    Despeñadero. 

Locus  abruptus ,  prseruptus. 
DESPENYAR.   v.    a.    precipitar  ,  llansar  d' 

una   penya.   Despeñar.   Agere   in    praeceps;    ' 

praecipitare. 
DESPENYARSE.  v.   r.  met.   desenfrenarse, 

entregarse  ais    vicis.    Despeñarse,    la    vitia 

ruere. 
DESPENYAT,  DA.  p.  p.  Despeñado. 
DESPENYO.  s.  m.  dcsbaratament  de   véntre. 

Despeño.  Ventris  profluvium. 
DESPERADAMENT.  adv.  m.  ant.  V.Deses- 

peradament. 
DESPERANZA,  s.  f.  ant.  V.  Desesperació. 
DESPERAR.  V.  n.  ant.  V.  Desesperar. 
DESPERDÍCI.  s.  m.  malbaratament  d-ls  béns 

ó  d'  altra  cosa.  Desperdicio.  DÜapidatio. 
DESPERDÍCI ,  lo  que  queda   d'alguna  cosa  que 

per  omissió   ú  per  no   poderse   aprontar   no 

s'  aprolira.  Desperdicio.  Residuum. 
DESPERDICIADOR,  s.  m.   Desperdiciador. 

Profusor,  dilapidator. 
DESPERDICIAR.  V.  a.  Desperdiciar.  Deco- 

quere,  disperdere ,  dissipare. 
DESPERDICÍAT,  DA.  p.  p.  Desperdiciado. 
DESPERT,    TA.    adj.    Despierto,  dispierto. 

E\perrectus. 
DESPERT.  met.  atent,  cuydadós,&c.  Despierto, 

Acer,  actuosus. 
DESPERT  ,  viu ,  sagas.  Despierto.  Solers  ,  expe- 

dicus. 
soMiAR  DESPERT.  f.  Soñor  despievto.  Somniare. 
DESPERTADOR,  RA.  s.  m.  y  f.  quides- 

perta.  Despertador  ,  áispertador.  Excitator. 
DESPERTADOR,  máquina  en  alguns  rellótgcs  per 

despertar.  Despertador.    Horarius  excitator  ; 

excitatorium  horoiogium. 
DESPERTADOR,  met.  lo  que  dona  molt  cuydado. 

Despertador.  Excitator. 
DESPERTAR,  v.  a.  fér  cessar  él  son  del   que 

áorm.  Despertar ,   dispertar,   desadormecer. 

A  somno  excitare  ,  suscitare  ,  exsuscitare. 
DESPERTAR,  met.  alguu  mémbre  adorinit ,  com 

la  cama  ,   '1   peu.  Desadormecer.   Stuporera 

tollere. 
DESPERTAR,   met.  cxcítar ,  com  ;  despertar  la 

fam ,  l'especie  ,  &c.  Despertar.   Excitare  , 

ciere. 
DESPERTARSE,  v.  r.  déxar  de  dormir.  Des- 
pertar. Expergisci. 
DESPERTARSE,  met.  férse  algú   mes  advertit  de 

lo  qu'  ho  era  antes.  Despertar.  Expergisci; 

animum  excitare. 
DESPERTARSE  ,  met.  tomar  en  sí  del  error.  Des- 

pertar.  Ab  errore  soJvi ,  revocari. 

DESPERTAR    Á    QUI     DORM      Ó     ALS     ADORMITS.    f. 

Despertar  á  quien  duerme.  Dormientem   ex- 
citare. 

DESPERTARSE     LA     VENDA,     f.     Pkiir.     Ccrtatim 

eraptores  adesse. 

DES- 


348  DES 

DESPERTAT,  DA.  p.  p.  Despertado. 
DESPES ,  SA.  p.  p.  ant.  gastat.  Expend:do. 
DESPESA.  s.  f.  ant.  V.  Cost,  costa,  gasro. 
DESPESA ,  lo  que  s'  consuir.  ordinariament  per 

menjar.  Despensa.  Obsonium. 
DESPKSA.  ant.  provisió    de   comestibles  per  él 

<amí.  Despensa.  Penus  ,  viaticum. 

CASA  DE   DEáPESAS.  V.  Casa. 

Á  COSTAS  Y  DESPESAS.  DI.  adv.  A  expetisas.  Ex- 
pensis. 

DESPESAR,  s.  m.  ant.  Pesar.  Displicentia. 

DESPESSECH.  s.  m.  ant.  Destrozador.,  mal- 
haratador ,  desperdiciador.  Dastructor ,  dila- 
pidator,  difsipator. 

DESPESSEGA.  s.  f.  ant.  Trozo.,  pedazo,  de- 
secho., desperdicio.  Frustrnm ,  residuum. 

DESPESSEGAR.  v.  a.  ant.  Destrozar ,  despe- 
dazar ,  malbaratar  ,  desperdiciar.  Discerpe- 
re,  discindere,  disperdere  ,  dissipare. 

DESPÍC.  s.  m.  Despique.  Injuria;  retorsio,  vin- 
dicatio. 

DESPICARSE.  V.  r.  Despicarse.  Dicteria  vel 
olTensam  retundere  ;  aliquem  rcpungere. 

DESPICAT  ,  DA.  p.  p.  Despicado. 

DESPINTAR.  V.  a.  esbbrrar  lo  pintat.  Des- 
pintar. Pictum  delere ,  abradere. 

DESPINTARSE,  v.  r.  las  cartas  de  jugar. 
Despintarse.  In  ludo  chartas  fallere. 

DESPINTAT,  DA.  p.  p.  Despintado. 

DESPIT.  s.  m.  Despecho^  desabrimiento.  Inti- 
mus  aninii  dolor,  stomachus. 

i  DESPIT.  m.  adv.  á  pesar  d'algú.  A  despecho. 
Illo  vel  invito  ,  repugnante  ,  aegre  ferente. 

voL  PUJAR  AL  CEL  Á  DESPIT  DELS  SANTS.  Quiere 
mi  padre  Muñoz  lo  que  no  quiere  Dios.  Qui 
prsevtare  debet  invitó,  rem  assequi  vult. 

DESPÍTAR.  v.  a.  p.  u.  neguitejar.  Despe- 
char ,  desabrir.  Afligere  ,  stomachum  mo- 
veré. 

DESPITARSE.  v.  r.  Despecharse.  Stomacha- 

ri. 

DESPITAT ,  DA.  p.  p.  Despechado ,  desabri- 
do. 

DESPITOS,  SA.  adj.  ant.  V.  Neguitos. 

DESPLACENT.  adj.  ant.  V.  Disgustat ,  dis- 
plicent. 

DESPLAENT  p.  a.  ant.  Desplaciente.  Displi- 


cens. 


DESPLAENTMENT.  adv.  mod.  anr.  Desa- 
paciblemente, con  disgusto.  Molesté,  iniu- 
cuiídé .  acerbé. 

DE>PLAER,  DESPLER.  s.  m.  ant.  disgust. 
Desplacer.  Dispiicentia ,  poena. 

DE5PLASENT.  adj.  V.  Desagradable. 

DESPLÁURER.  v.  n.  Desplacer,  displacer. 
Displicere  ;  ingratum  ,  iniucundum  esse. 

DESPLAZENZA.  s.  f.  ant.  V.  Displicencia. 

DESPLEGAR,  v.  a.  Desplegar,  descoger, 
desdoblar.  Explicare  ,  evolvere  ,  tendere , 
exponere. 


DES' 

DESPLEGAR  LAS  MANs.  V.  Descldurer  las  n^ans. 
DESPLEGAR  LAS  VELAS,   f.  Dcspltgar  las  velas^ 
Secundis  ventis  velificari;  vela  pandere. 

NO  DESPLEGAR  LA  EOCA  ,  'lS  LLABIS.  f.   no  obrír- 

los  per  parlar.  No  desplegar  Ja  boca  ,  los 
labios',  no  despegar  los  labios  ,  la  boca.  Alté 
silere. 

DESPLEGAT ,  DA.  p.  p.  Desplegado ,  desco- 
gido ,  desdoblado. 

DESPLOMAR,  v.  a.  ant.  V.  Plomar. 

DESPLOMARSE,  v.  n.  cáurer  emplomada 
alguna  cosa.  Desplomarse.  Corruere. 

DESPLOMAT,  DA.  p.  p.  Desplomado. 

DESPOBLAR,  v.  a.  tráurer  los  habitants  d'al- 
gun  lloc.  Despoblar.  Desolare ,  vastitatem 
inferre. 

DESPOBLARSE,  v.  r.  algún  lloc.  f.  Despo- 
blarse. Oppidum  ab  incoiis  deseri. 

DESPOBLAT,  DA.  p.  p.  Despoblado. 

DESP0ELAT.  s.  m.  lloc  desert.  Despoblado.  So- 
litudo ,  desertum. 

DESPONCELLAR  ,  DESPONZALAR.  v.  a. 
ant.  Desviígar.  estuprar.  Stuprare. 

DESPOCAR.  v.  a.  r.m.  V.  Disminuir. 

DESPODERAR.  v.  a.  ant.  Desapoderar,  des- 
poseer. Tojlere  ,  auferre  ,  exscindere. 

DESPODERAT ,  DA.  p.  p.  Desapoderado. 

DESPONYER.  v.  a.  ant.  V.  Desposar. 

DESPOSAR.  V.  a.  esposar.  Desposar.  In  ma- 
trimonium  coninngere. 

DESPOSARSE,  v.  r.  esposarse.  Desposarse. 
Uxorem  ducere:  nubere. 

DESPOSAT,  DA.   p.   p.  esposar.  Desposado. 

DESPOSORIS.  s.  m.  p.  Desposorios.  Nuptiae. 

DESPOSSEIR.  V.  a.  Desposeer.  Aliquem  ¿ 
possesione  deturbare ,  pellere. 

DESPOSSESSAR.  v.  a.  ant.  V.  Desposseir. 

DESPOTA.  s.  m.  senyor  absolut.  Déspota^ 
despoto.  Despoticus  dominus. 

DESPÓTIC,  CA.  adj.  Despótico.  Despoticus. 

DESPÓTICAMENT.  adv.  m.  Despóticamente. 
Despoticé. 

DESPOTISME.  s.  m.  Despotismo.  Plena  po- 
tentia  legi  non  subiecta. 

DESPREAR.  V.  a.  ant.  V.  Despreciar. 

DESPRECÍ  ,  s.  m.  Desprecio.  Despectus, 
aspernatio. 

MIRAR  Á  ALOb  AB  DESPRECÍ.  V.  Mirar. 

DESPRECIABLE,  adj.  Despreciable,  conten- 
tible. Contení  ptibilis. 

DESPRECIADIS,  SA.  adj.  ant.  V.  Despre- 
ciable. 

DESPRECIADOR.  s.  m.  Despreciador.  As- 
pernator,  despector. 

DESPRECIAR,  v.  a.  Despreciar.  Spernere, 
temnere ,  despicere. 

DESPRECIAT,  DA.  p.  p.  Despreciado. 

DESPRES  ,  SA.  p.  p.  Desprendido. 

DESPRES.  adj.  seguent  ,  cora :  l'any  desprésí 
Después.  Pósteras. 

DEÍ* 


DES 

BESPREs.  prep.  y.  adv.  t.  y  I.  Después.  Post, 
postea ,  deinceps. 

DESPRES    d'uN     TEMPS    NE    \'h     UN     ALTRE.     Tef. 

Tiempo  tras  tiempo  viene. 

Témpora  temporibus  succedunf  laeta  sinistris. 

DESPRÉVENCÍÓ.  s.  f.  Desprevención.  Im- 
providentia. 

DESPRÉVÍNGUT,  DA.  adj.  Desprevenido., 
desapercebido  ,  desproveído,  [mparatus  ;  va- 
cuus , egenus. 

ATRAPAR  des;  RÉviNGUT.  f.  V.  Atrapar. 

DESPROPORCÍÜ.  s.  f.  Desproporción.  Dis- 
sentanea  rei  ad  rem  habitudo. 

DESPROPORCíOxNADAMENT.  adv.  m.  Des- 
proporcionadamente. Prseter  ,  extra ,  ultra 
normam  ;  hsud  servatá  proportione. 

DESPROPORCIONAR,  v.  a.  Desproporcio- 
nar. Proportionem  toUere. 

DESPROPORCIONA! ,  DA.  p.  p.  Despro- 
porcionado. 

DEdPROPÓSIT.  s.  m.  Despropósito.  Ineptia, 
deiiraiue-ntum  ;  á  proposito  aüenus  serme, 
actus. 

DESPROPOSITADÍSSÍM  ,  MA.  adj.  sup.  ant. 
Despropositadísimo.  Absurdissimus. 

DESPROPOSITAT,  da.  adj.  Desproposita- 
do. Absurdus,  ineptus ,  exóticas. 

DESPPvOV'EÍR.  V.  a.  Desproveer.  Nudare, 
spoliare ,  exhaurire. 

DESPROVEÍ!,  DA.  p.  v.  Desproveído. 

DESPLÍX,  DESPÜS,  DESPUYS.  prep.  y 
adv.  t.  y  I.  ant.  V.  Després. 

DESPÜLCELLAR.  v.  a.  ant.  Estuprar.  Stu- 
prare. 

DESPULLA,  s.  f.  la  péssa  ecclesiástica ,  em- 
pleo,  &c.  que  resulta  vacant  per  haberse  pro- 
mogut  á  altre  él  que  1'  obtenía.  Resulta ,  va- 
cante. Munus,  officium  vacans. 

DESPULLAS,  p.  lo  que  déxa  abandonat,  y  en 
poder  del  vencedor  T  exércit  vensut.  Dcs" 
pojos.  Spoiia ,  manubriae. 

DESPULLAS,  la  roba  qu'  algú  dexa  despr^s  d'  ha- 
.bersen'  servit,  de  la  qiial  altre  s'  vestes.  De- 
sechos. Rciecta,  dereli^ta  vestis. 

DESPULLAS,  las  parts  menos  principáis  del  cap 
de  bestiar,  aucéll ,  &c.  com  :  éls  peus,  las 
alas ,  &c.  Despojos.  Minutiae. 

DESPULLAS,  ant.  las  pellofas  deis  llégums.  V. 
Pellofa ,  esclofia. 

DESPULLAR,  v.  a.  llevar  á  algú  lo  que  th  y 
gosa.  Despojar.  Spoliare  ,  expoliare. 

DESPULLAR ,  llevar  á  alguna  cosa  lo  que  la  cu- 
brex  ,  adorna  ,  &c.  com  :  despullar  els  al- 
tars ,  é!s  arbres  de  la  fulla.  Desnudar ,  des- 
pojar. Nudare. 

DESPULLAR  ,  Hevar  el  vestit.  Despojar ,  desnu- 
dar. Nudare  ,  spoliare  ,  vestibus  denudare. 

DESPULLAR,  for.  llevar  la  possessió  deis  béns , 
ó  habitaoiü  á  algú.  Despojar.  Spoliare. 

DESPULLAR,  ffiet.  Uevar  á  alguna  cosa  lo  que 
Tom.  I. 


DFS  249 

li  es  convenient  per  sa  subsistencia  ,  coínodi- 
tat ,  Ilustre  ,  &c.  Desnudar.  Nudare ,  au- 
ferre. 

DESPULLARSE,  v.  r.  met.  d¿xar  voluntaria- 
inent  alguna  cosa.  Despojarse.  Se  spoliare, 
privare. 

QUI  DE  ROBA  d'aLTRE  s'  VESTEX  ,  AL  MITJ  DEL 
CARRÉR    tí    Á    LA    PLASSA   'l    DESPULLAN,    rcf. 

Q^iiien  de  ageno  se  viste ,  en   la  calle  le  des- 
nudan. 
En  avium  risum  stimulans  asopica  cornix. 

DESPULLA!,  DA.  p.  p.  Despojado. 

DESPULLAT.  adj.  él  que  no  porta,  ó  no  té  roba 
per  posarse.  Desnudo.  Nudus. 

DESPULLAT.  mct.  faltat  d'alguna  cosa  no  mats- 
riai ,  com  :  despullat  de  mérits.  Desnudo. 
Nudus ,  vacuus. 

DESPUN!AR.  v.  a.  llevar  la  punta.  V.  Es- 
puntar. 

DESPUNTAR,  v.  u.  met.  traspuntar,  manifestar 
agudesa  ,  ingeni.  Despuntar.  Ingenio  pol- 
lere. 

DESPUNTA! ,  DA.  p.  p.  V.  Espuntat. 

DESPUSAIR.  ^«íejjyer ,  antes  de  ayer.  Ter- 
tio  abhinc  die. 

DESPUSANiT.  Antenoche.  Tertia  abhinc  nocte ; 
nocte  superiori  .próxima. 

DESPüSDEMÁ.  Después  de  mañana ,  trasmañana, 
Pcrendi-. 

DESPUYAR,  DESPUYLAR.  v.  a.  ant.  V. 
D  'spullar. 

DESPU  YLAMENT.  s.  m.  ant.  Despojo ,  ex- 
poliación. Expolia  tio. 

DESRAYGAR,  DESREYGAR.  v.  a. ant.  V. 

Desnrrelar. 
DESREGLAT,  DA.  p.  p.  ant.  V.  Desarreglar. 
DESROVAYAR.  v.  a.  ar.t.  V.  Desroveüar. 
DESROVELLAR.  v.  a.  Quitar  el  orin.  Rubi- 

gine  purgare. 
DÉSRUGAR.  v.  a.  ant.  V.  D  sarrugar. 
DESSA.  prep.  De  esta  parte  ds  acá.  Cis. 
DESSABOR,  s.  m.  ant.  disgust,  pena.  Sinsa- 

bor.  Acerbitas ,  molestia,  dolor. 
DESSABORAR  ,  DESASSABORAR.   v.  a. 

ant.  V.  Dessaborir. 
DESSABORLMENT.  s.  m.   falta  de  sabor  6 

gast.  Desabrimiento .,   desazón^   desabor.   In- 

sulsitas. 
DESSABORIR.  v.  a.   llevar  él  sabor  ó  gust. 

Desazonar ;  quitar  el  sabor ,   la  sazón.  ínsipi- 

dum  reddere  ;  saporem  adimere. 
DESSABORI!,  DA.  p.  p.  Desazonado. 
DESSABORiT.  adj.  dit  de  las  viandas  fadas  y   séns 

sabor.  Insípido ,  insulso  ,  desabrido ,  falto  de 

sabor.  Insipidus,  insulsus. 
DKSSABORiT.  ant.   nialganós  ,  falíat  d'  humor. 

Desazonado.  Maié  afíectus. 
DESSABORiT.  ant.  la  persona  de  mal  geni  y  con- 

dició.   Desazonado.    Fastidiosus  ,    morosus, 

asper. 

Rrr  DES- 


2!;o  DES 

DESSABRIMENT.  s.  m.  falta  de  sabor  en  las 
viandas.  Desabruncnto  ^  desazón.  Insulsitas, 
acerbitas. 
DESSABRIMENT ,  dísgust  Ó  neguít.  Desabrimien- 
to., desazón.  Ma-ror ,  t;edium. 
DESSABRIR.  v.a.  disgustar  ó  neguitejar  á  al- 
gú.  Desabrir.,  desazonar.  Exacerbare,  exas- 
perare ,  fastidio  aííicere. 

DESSABRIT  ,  DA.  adj.  V.  Dessaborit. 

DÉSSALAR.  V.  a.  Desalar.  Salsuram  diducere; 
salsedinein  moUire. 

DESSALAT  ,  DA.  p.  p.  Desalado. 

DESSANGRAR,  v.  a.  tráurer  la  sang.  Desan- 
srar.  Exanguem  reddere. 

dess.,ngraR.  met.  san^rrar  ,  o  traurer  porcio 
d'  aygua'  de  un  riu.  Desangrar.  Aquae  copiam 
é  flumine  derivare. 

DESSANGRAR,  mct.  empobrii  á  algú.  Desangrar. 
Facúltales,  velut  sanguinem  aiicui  detrahe- 
re. 

DESSANGRAT ,  DA.  p.  p.  Desangrado. 

DESSARRAYGAR.  v.  a.  ant.  Desarraygar. 
Eradicare ,  extirpare. 

DESSECANT.  p.  u.  Desecante.  Exsiccans. 

DESSECAR.  V.  a.  Desecar.  Siccare ,  exsic- 
care. 

DESSECAT ,  DA.  p.  p.  Desecado. 

DESSEMBLANSA.  s.  f.  Desemejanza.  Dissi- 
militudo. 

DESSEMBLANT.  adj.  Desemejante.,  déseme- 
jabh.  Dissimilis. 

DÉSSEMBLAR.  v.  n.  Desemejar.  Dissimilem 
esse  vel  fieri. 

DESSEMBLARSE,  v.  r.  Desparecerse  ,  de- 
semejar. Absimilem  esse. 

DESSÉMBLE.  adf.  ant.  V.  Dessemblant. 

DESSEPARAT,  DA,  p.  p.  ant.  V.  Separar. 

DESSERVEY.  s.  m.  ant.  Deservicio.  Offen- 
sio. 

DESSET.  adj.  num.  ant.  V.  Dlsset. 

DESSIRIER.  s.  m.  ant.  V.  Desitj. 

DESSOBRE,  prep.  Encima.  Super  ,  supra. 

DESSÓERE.  adv.  ant.  V.  Arnés ,  ademes. 

DESSORRAR.  v.  a.  ant.  tráurer  él  llastre  de 
las  embarcacions.  Deslastrar.  Saburram  ex- 
trahere. 

DESSÓSSEGO.  Desasosiego.  Anxietas. 

DESSÓTA.  prep.  y  adv.  1.  Debaxo.  Subtus , 
infra. 

DESSÓTERRAR.  v.  a.  V.  Desenterrar. 

DE3SUCAR.  V.  a.  tráurer  P  humor  de  las  co- 
sas sucosas.  Desxugar.  Exsugere,  exhauri- 
re. 

DEssucAR,  tráurer  él  suc  de  las  fray  tas,  herbas, 
y  cosas  semblants.  Deszumar,  Exsuccare. 

DESSUCAR  ,  tráurer  la  substancia,  humor,  vir- 
tut  d'alguna  cosa.  Desubst andar.  Evigorare, 
enervare. 

DESSUCAR,  met.  anarsen  portand  éls  diners 
d'al^ú.  Chupar.  Exugere  ,  em  unge  re. 


DES 
DESSUCARSE  'L  CERVELL.  f.  Alambicar- 
se los  sesos ,  el  celebro.  Mentem  torquere. 
DESSÜCAT ,  DA.  p.  p.  Deszumado ,  desubs» 

tanciado ,  chupado. 
DESSUS.  prep.  y  adv.  1.  ant.  sbbre,  dessbbre, 

dalt.  Arriba.,  sobre.  Supra,  super. 
DESSUSDIT,  TA.   adj.  ant.  Sobredicho.   Su- 

pradictus,  supra  memoratus. 
D'ÉST  ,  D-ÉSTA.  Desle ,  desto  ,  desta.  ístius. 
DESTACAMENT.  s.  m.  Miüc.  Destacamento. 

Militum  manus  vel  cohors  ab  exercitu  seiua- 

cta. 
DESTACAR,   v.  a.  Milic.  Destacar.  Militum 

cohortem  ab  exercitu  seligere  ,  &¡mmittere. 
DESTACAT,  DA.  p.  p.  Milic.  Destacado. 
DESTAPADURA,  s.  f.  ant.  Destapo.  Apertio, 

operculi  exemptio. 
DESTAPAR.  V.  a.  Destapar  .¡desatapar.  Oper- 

culum  toUere ,  patefacere. 

DESTAPAR    UN      FüRAT    PER    TAPARN'uN     ALTRE. 

ref.  Hacer  un  hoyo  para  tapar  otro. 
Illud  ut  obtures,  reseras  hoe,  Prisee,  fora- 
men. 

DESTAPARSE,  v.  r.  descubrir  la  cara.  Des- 
taparse.  Faciem  revelare ,  retegere. 

DESTAPAT,  DA.  p.  p.  Destapado. 

DESTEMPLADAMENT.  adv.  m.   V.  Des- 
trempadament. 

DESTEMPLANSA.  s.  f.  desconcert  en  parau- 
las  y  accions.  Destemplanza.  Immoderatio. 

DESTEMPLANSA ,  dcscómpostura.  Destemplanza. 
Intemperantia. 

DESTEMPLANSA ,  Intemperie  en  lo  témps.  Des- 
templanza, Intemperies. 

DESTEMPLANSA,  alteració   en  lo  pbls.  Destem- 
planza. Pulsus  in;equaiitas ,  alteratio. 

DESTEMPLAR,  v.  a.  V.  Destrempar. 

DESTEMPLAT,  DA.  p.  p.  V.  D.strempat. 

DESTEMPRAR.  v.  a.  ant.  V.  Destrempar. 

DESTEMPRAT.  adj.  ant.  V.  Desordenat. 

DESTEMTAMENT.  s.  m.  ant.    Desatiento, 
Titubatio,  vacillatio. 

DESTEMTANMENT.  adv.  m.  ant.  Desaten- 
tadamente, Titubanter. 

DESTEMTAR.  v.  n.  ant.  pe'rdrer  lo  tino.  De- 
satinar. Titubare ,  vacillare. 

DESTENYIR.  v.  a.  Desteñir.  Tincturam  ex- 
tinguere ,  decolorare. 

DESTENYT,  DA.  p,  p.  Desteñido. 

DESTERMENAR.  v.  a.  ant.  Destruir.,  exter- 
minar. Exterminare ,  destruere. 

DESTERRACIÓ.  s.  f.  ant.  V.  Desterro. 

DESTERRAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Desterro. 

DESTERRAR,  v.  a.  Desterrar.  Exilio  mulc- 
tare ,  relegare. 

DESTERRAR,  met.  sacudir  la  tristesa,  dolor,  &c. 
Desterrar.  Aiiqtiid  longe  á  se  mittere. 

DESTERRO,  s.  m.  Destierro.  Exiiium. 

DESTERROSSAR.  v.  a.  V.  Estorrossar. 

DESTERROSSAT,  DA.  p.  p.  V,  Esterrossat. 

DES- 


DES 

DESTEXIR.  V.  a.  desfér  lo  texit.  Desiexcr. 

Retexere. 
DESTEXIRSE  DE  RÍURER.  f.  Descenyir- 

se  <)  esclatarse   de   n'urer ,   no   poderse   teñir 
de  riurer.    Descoyuntarse ,  despedazarse,  des- 
calzarse ,  desternillarse  de  risa.  Solvi  risu. 
DESTEXIT.  DA.  p.  p.  Destexido. 
DESTÍLLACÍÓ.  s.   f.   Tetécte   de  cáurer   de 
gota  en  gota  algún  líquid.   Destilación ,  dis- 
tilacion.  Distillatio ,  instiilatio. 
DESTiL'LACió .  b  que  s'  fa  per  alambí.   Destila- 
ción ,  disíihicion.   Distilatio  ope  chymici  dis- 
tillatorü  expressa. 
DESTiL'LACió  ,  fiíixió.  DestUacton  ^    distilacion. 

Pirnita  ,  pituits  tlluxio,  epiphora. 
DESTILLADOR.  s.  m.  qui  destilla.  Destila- 
dor. Distilliarius. 
DESTiL'i.ADOK,  Uoc  ahont  se  destilla.  Destilador., 

destilatorio  .¡  distilatorio.  Disiillatorium. 
DESTILLADOR  ,  DESTiL'LADORA  ,  instruoient  per 

destii'lar.  Destiladera.  Vas  instillatorium. 
DESTILLAR.  v.  n.  ca'urer  algún  licor  de  go- 
ta en  gota.  Destilar.  Stillare  ,  distillare. 
..  DESTiL'LAR,  ab  Talamlbí.  Destilar.   DiítilJatio- 
nem.  ope  Caymici  distillatorii  exprimere. 
DESTILA AT,  DA.  p.  p.  Destilado. 
DESTINACIÓ.  s.  f.  ant.  V.  Destino. 
DESTLNÍAR.  v.  a.  Destinar.  Destinare. 
DESTINAT,  DA.  p.  p.  Destinado. 
DESTLVO.  s.  m.  la  providencia  superior  que 
ordena  las  cosas  á   sos  lins.  Destino.  Provi- 
dentia. 
DESTINO ,  Taplicació  d'alguna  cosa  á  determinat 
fi  :  él  lloc  ,  empleo,  &c.   que  s'assenyala  á 
algú.  Destino ,  destinación.  D^ístinatio. 
DESTINO,  fat ,  ó  sort.  Destino.  Fatum. 
DESTINYAR.  v.  a.  ant.  netejar  las  casas  de 
las  abellas.  Limpiar  las  colmenas.  Delineare, 
alvearia  purgare. 
DESTIRAR.  V.  a.  desfér  las  calsas.  Desatacar. 

Ligulas  adstrictorias  solvere. 
DESTIRAR.  ant.  V.  Tirar,  disparar  Tartilleria. 
DSSTIRAT,  DA.  p.  p.  Desatacado. 
DESTITUCIÓ.  s.  f.   Destitución.    Destitutio, 

desertio. 
DESTITUIR.  V.  a.  Destituir.  Destituere  ,  de- 

serere. 
DESTITUIT,  DA.  p.  p.  Destituido. 
DESTÓRB.  s.  m.  Estorbo.  Obex. 
DESTÓRBAR.  v.  a.  Estorbar.  Obstare,  im- 
pediré. 

NI  LA  MISSA  NI  GIBADA  DESTORBAN  LLARGA  JOR- 
NADA, ref.  Por  oir  misa  y  dar  cebada  nunca 
se  perdió  jornada. 

Mane  rei  vel  adesse  sacrse ,  vel  poneré  rau- 
lis. 
Hordea  susceptuní  non  remoratur  iter. 

DESTORBAT ,  DA.  p.  p.  Estorbado. 

DESTORCER,  v.  a.  Destorcer.  Dissoivsre 
tortum. 


DESTORNAR,  v.  a.  ant.  V.  Girar ,  desvia^/ 

DESTORT,TA.  p.  p.D.-.íorcñ/o. 

DESTRA.  s.  f.  ant.  brida,  ronsal.  Diestro. 
Habense  ,  Capistrum. 

MENAR  EX  DESTRA.  f.  ant.  V.  D.strar. 

DESTRABAR,  v.  a.  llevar  las  trabas.  Destra- 
bar. Pedicas  dissolvere. 

DESTRABAR,  desagafdr  una  cosa,  d'altra.  DeS' 
trabar.  Dissolvere. 

DESTRABAT,  DA.  p.  p.  Destrabado. 

DESTRADOR,  DESTREDOR.  s.  m.  ant. 
V.  Amidador,  canador,  mesurador. 

DESTRAL,  s.  f.  Destral,  hacha.  Securis. 

COP  DE  DESTRAL.  V.  Cop. 

DESTRALER.   s.   m.   Milic.  Gastador,  Mili- 
taris  operarius,  fossor. 
DESTRALETA.  s.  f.  dim.  Destraleja.  Parva 

securis. 

DESTRAMENT.  adv.  m.  Diestramente.  Dex- 

tere. 
DESTRAR.  V.  a.  ant.  menar  las  cabalcaduras, 

tirarlas  de  la  brida.  Llevar  del  diestro,  ó  de 

diestro.  Frano  ducere. 
DESTRAR.  V.  a.  ant.  V.  Amidar. 
DESTRE  ,  TRA.  adj.  Diestro.  Industrius ,  so- 

lers  ,  gnavus. 

DESTREMPADAMENT.  adv.  m.  Desíem- 
pladamente.  Intemperanter. 

DESTREMPAMENT  DE  VENTRE.  Des- 
concierto de  estómago.  Ventris  profluviurn. 

DESTREMPANSA.  s.  f.ant.V.Destemplansa. 

DESTREMPAR,  dexatar,  desfér.  Desatar, 
desleir.  Diluere  ,  liquare. 

DESTREMPAR ,  éls  instruiíients  músics.  Destem- 
plar. Absona  reddere  música  instrumenta. 

DESTREMPAT,  DA.  p.  p.  Destemplado. 

DESTREMPAT.  adj.  ant.  Immoderado.  Immodera- 
tus;  haud  servans  moduin. 

DESTRÉNYER.  v.  a.  ant.  obligar,  precisar. 
Constreñir ,  compeler  ,  precisar.  Compellere, 
Cogeré. 

DES  TRESA.  9.  f.  Destreza.  Dexterifas. 

DESTRET,  TA.  p.  p.  ant.  V.  Obligat,  preci- 
sat. 

DESTRET.  s.  m.  ant.  V.  Districte. 

DESTRET.  ant.  V.  Apremí. 

DESTRETAMENT.  adv.  m.  ant.  Estrecha- 
mente.  Stricté. 

DESTREYT.  s.  m.  ant.  V.  Falta,  escassesa. 

DESTRICH.  s.  m.  ant.  dany  ,  perdua  ,  perju» 
dici.  Menoscabo  ,  pérdida.  lactura,  damnuitl. 

DESTRIGAT,  DA.  adj.  ant.  V.  Detingut. 

DESTRISSIM,  MA.  adj.  sup.  Destrhimo, 
diestrísimo.  Suinmé  dexter. 

DESTROIR.  V.  a.  ant.  V.  Destruir. 

DESTRONAR,  v.  a.  Destronar.  É  throno  de- 
turbare. 

DESTRÓN AT  ,  DA.  p.  p  Destronado. 

DESTROSSA.  s.  f.  Destrozo.  Strages  ,  cía- 
des. 

DES- 


353  DES 

DESTRossA,  d'eiiemigs.  Milic.  Destrozo.  Stra- 
ges. 

DÉSTROSSADOR.  s.  m.  Destrozador.  Diru- 
tor ,  destructor. 

DESTROSSAR.  v.  a.  fér  trossos,  arruinar. 
Destrozar.  Dirumpere ,  atterere. 

DESTROSSAR,  cspatliar  la  roba  ,  el  calsat ,  &c. 
Desgarrar  ,  despedazar  ,  romper.  Lacerare. 

DESTROSSAR  ,  1'  hasíenda  ,  éls  béns.  Destrozar. 
Dilapidare. 

DESTROSSAR.  Milic.  desbaratar  éls  enemigs. 
Destrozar.  Profiigare  ,  dirumpere  ,  caedere. 

DESTROSSAT ,  DA.  p.  p.  Destrozado. 

DESTRUCTIBLE,  adj.  Destruible.  Destructio- 
ni  obnoxiis. 

DESTRUCCIÓ.  s.  f.  Destruecton .,  destrukion. 
Destructio. 

DESTRÜCTIU,  VA.  adj.  Destructivo.  Des- 
tructivu?. 

DESTRUCTOR,  RA.  s.  m.  y  í.  Destruidor. 
Destructor  ,  vastator  ,  depopulator. 

DESTRÜIMENT  ,  DESTRUYMENT.  s.  m. 
ant.  V.  Destrucció. 

DESTRUIR  V.  a.  arruinar.  Destruir.  Des- 
truere. 

DESTRUIR ,  malbaratar  éls  béns  ,  la  hasienda. 

-  Destruir  ,  abrasar.  Rem  dilapidare  ,  dissi- 
pare. 

DESTRUIR,  unarahó,  un  argument  &c.  Des- 
truir. Dcítruere ,  evertere. 

DESTRUIT  ,  DA.  p.  p.  Destruido. 

DESULLARSE.  v.  r.  ant.  V.  Enlluernarse. 

DESUMPLIR.  V.  a.  ant.  V.  Vuydar. 

DESUMPTE.  s.  m.  ant.  V.  Deducció. 

DESUNIÓ  s.  f.  separació  de  lo  unit.  Desu- 
nión. Separatio ,  segregatio. 

DESUNIÓ  ,  discordia  ,  divisfó  entre  'Is  qu'  esta- 
ban units.  Desunión.  Dissensus,  discordia. 

DESUNIR.  V.  a.  separar  lo  unit.  Desunir.  Se- 
parare ,  segregare. 

DESUNIR  ,  introduir  discordia  entre  alguns.  De- 
sunir. Discordias  ciere ,  seminare. 

DESUNIT,  DA.  p.  p.  Desunido. 

DESUSDIT ,  TA.  adj.  ant.  Sobredicho.  Supra 
memnratus. 

DESVALGUT,  DA.  adj.  desamparat,destituit 
de  socorro.  Desvalido.  Desertus  ,  destitu- 
tus. 

DESVALGUT,  faltat  de  forsas,  de  salud.  Desmar- 
rido, íníirmus. 

DESVALISADOR.  s.  m.  ant.  lladre  de  camí 
ral.  Salteador.  Latro. 

DESVALISAR.  V.  a.  ant.  robar  al  caminant 
lo  que  porta.  Desbalijar.  Viatoribus  gras- 
sari. 

DESVANEXEMENT.  s.  m.  vanitat.  Desva- 
necimiento. Elatio,  inílatio. 

DESVANEXEMENT  DE  CAP.  rodamcnt  de  cap. 
Desvanecimiento  de  cabeza.  Vértigo. 

DESV ANEXE R.  v.  a.  separar  las  parís  d'  al- 


DES 

guna  cosa  de  modo  que  nos  vejan ,  com  él 
véiit  las  del  fum  ,  él  sol  las  de  la  boyra  &c. 
Desvanecer.  Dissipare ,  disiicere. 

DEsvANLXER ,  tráurcr  del  cap  alguna  especie. 
V.  Traurer  del  cap. 

DEsvANÉxER  ,  alguna  idea  ,  suspita,  dubte,  &c. 
Desvanecer.  Dissipare. 

DESVANKXER  ,  dar  motiu  á  aigú  de  presumpcid 
y  vanitat.  Desvanecer.,  envanecer.  Aliquem 
inflare,  superbum  reddere. 

DESVANEXERSE.  v.  r.  anarsen  de  la  me- 
moria alguna  cosa.  Borrarse  ,  barrerse  de  la 
memoria.  Memoria  labi. 

DESVANEXERSE ,  resóldrersc  ,  dissiparse  alguna 
cosa  úe  modo  que  no  i'  veja,  com  :  desvané- 
XERSE  '1  fum  ,  las  tenébras.  Disiparse.  Eva- 
nescere. 

DESVANEXERSE  ,  cnsuperbírse.  Envanecerse.  Ina- 
niter  se  eflerre. 

DESVANEXERSE  X  CAP.  Desvomcerse  .¡  irse  Ja  ca- 
beza. Vertiginem  pati. 

DESVANESCUT,  DA.  p.  p.  Desvanecido. 

DüsvANESCuT.  adj.  ensuperbit.  Envanecido.  Eh- 
tus. 

DESVANIMLNT.  s.  m.  ant.  V.  Desvanexe- 
ment. 

DESVANIRSE.  v.  r.  ant.  V.  Desvanéxerse. 

DESVANIT,  DA.  p.  p.  ant.  V.  Desvanes- 
cut. 

DESVARI.  s.  m.  Desvarío  f,  delirio.  Deliratio, 
d.^lirium. 

DE>VARI\R.  V.  n.  ant.  V.  Desvariejar. 

DESVARIAR,  ant.  exirse  de  camí.  V.  Des- 
viarse. 

DESVARIEJAR.  v.  n.  delirar.  Desvariar, 
delirar.  Delirare. 

DESVARIEJAR,  demanar  ,  proposar ,  ó  dir  cosas 
fora  de  iloc,  de  rahó.  Desvariar.  Delirare. 

DESVELAR,  v.  a.  ant.  llevar  él  vél.  Quitar 
el  velo.  Velum  toUere. 

DESVENTURA,  s.  f.  Desventura.  Infortu- 
nium. 

DESVENTURADAMENT,  adv.  m.  Desven- 
turadamente. Infortunaté. 

DESVENTÜRAT,  DA.  adj.  Desventurado. 
Infortunatus. 

DESVERGONYA.  s.  f.  ant.  V.  Desvergonyi- 
ment. 

DESVÉRGONYAT.  adj.  ant.  V.  Desvergo- 
nyit. 

DESVERGONYIDAMENT.  adv.  m.  Desver- 
gonzadamente. Impudenter. 

DESVERG0NYIMENT.8.  m.  Desvergüenza, 
procacidad.  Impudentia. 

DESVERGONYIRSE.  v.  r.  obrar,  parlar  ab 
desvergonyiment.  Desvergonzarse,  impuden- 
ter agere ,  vel  loqui. 

DESVERGONYIRSE  Á  ALGO  ,  pérdferH  '1  respecte. 
Atreverse  á  alguno.  In  aliquem  audere. 

DESVERGONYIRSE,  '1  criat  al  amo,  él  súbdit  al 

su- 


DES 

superior.  Subirse  á  las  barbas.  ín  domínum 
audere. 

DESVERGONYIT,  DA.  adj.  Desvergonzado. 
Iitipudens. 

DESVESAR.  V.  a.  Desacostumbrar  ^  desincU- 
nar.  Propensionem  avertere  ,  deflectere. 

DESVESARSE.  v.  r.  Desacostumbrarse.  De- 
suefieri. 

DESVESAT ,  DA.  p.  p.  Desacostumbrado ,  de- 
sincUnado. 

DESVESTIR.  V.  a.  ant.  V.  Despullar. 

DESVESTIRSE,  v.  r.  ant.   V.  Despullarse. 

DESVESTIT,  DA.  p.  p.  ant.  V.  Despullat. 

DESVETLLADAMENT.  adv.  m.  ant.  Desve- 
ladamente.  Vigilanter ,  attenté. 

DESVÉTLLADÍSSIM,  MA.  adj.  sup.  Des- 
veladfsimo.  Vigilantissimus. 

DESVÉTLLAMENT.  s.  m.  falta  de  son.  Vi- 
gilia ,  desvelo.  Insomnia. 

DESVÉTLLAMENT.  Hiet.  atcnció  y  aplicació  par- 
ticular. Desvelo.  Vigilantia,  sollicitudo. 

DESVÉTLLAR.  v.  a.  Desvelar.  Somnum  de- 
trahere  alicui. 

DESVÉTLLARSE.  v.  r.  met.  posar  particu- 
lar diligencia  y  cuydado  en  los  medis  pera 
conseguir  lo  que  s'  intenta.  Desvelarse.  In- 
tentum  esse  ;  sollicité  incumbere. 

DESVÉTLLAT ,  DA.  p.  p.  Desvelado. 

DEsvETLLAT.  adj.  d¡t  del  que  no  dorm  en  lo 
témps  propi  pera  dormir;  y  del  matex  témps, 
quand  no  s'  dorm  en  éll ,  com  :  nit  desvet- 
LLADA.  Desvelado.  Insomnis. 

DESVIAMENT.  s.  m.  aau  Desvio.  Dsflexio 
á  recta  viá. 

DESVIAR.  V.  a.  apartar  de  sa  direcció  ú  cami 
á  algú  ó  á  alguna  cosa.  Desviar.  A  viá  de- 
flectere ,  deducere. 

DESVIAR,  met.  remóurer,  dissuadir.  Desviar. 
Dissuadere  ;  ab  aliquo  deflectere. 

DESVIAR  ,  éls  ulls ,  él  pensament ,  &c.  V.  Apar- 
tar. 

DESVIARSE.  V.  r.  apartarse  del  camí  ó  lloc 
ahónt  s'  estaba.  Desviarse.  Deviare. 

DESVIARSE.  V.  Fér  marrada. 

DESVIARSE,  met.  apartarse  del  que  dicta  la  rec- 
ta rahd.  Desviarse.  Deviare  ,  aberrare. 

DFSVIAT,  DA.  p.  p.  Desviado. 

DESVIRGINAMENT.  s.  m.  ant.  Desflora- 
miento.  Stupratio. 

DESVIRGINAR.  v.  a.  ant.  Desflorar.  Stu- 
prare. 

DESVOLCAR,  v.  a.  V.  Desbblcar. 

DESVOLCAT  ,  DA.  p.  p.  V.  Desbólcat. 

DESVOLER.  V.  a.  ant.  No  querer.  Nolle. 

DESXIFRAR.  V.  a.  ant.  Descifrar.  Notas  ex- 
plicare ,  enucleare. 

DETARDAR.  v.  a.  ant.  V.  Retardar. 

DETENCIÓ.  s.  f.  Detención.  Cunctatio  ,  mo- 
ra. 

DETENGUDA.  s.  f.  ant.  V.  Detenció. 
Tom.  I. 


DET  2H3 

DETENIDOR.  s.  m.  ant.  Detensdor.  D.neu- 
tor. 

DETENIMENT.s.  m.  ant.  la  detenció  que  fa 
la  ñau  en  él  port.  Detención.,  estaría.  Mora, 
mansio. 

DETENíR.  v.  a.  Detener.  Detinere. 

DETENIRSE.  v.  r.  Detenerse.  Morari ,  cune- 
tari. 

DETENIRSE  ,  él  menjar  ,  ó  la  medicina  séns  vo- 
mitarla. Retener  en  el  estómago.  Retiñere. 

DETENIRSE  'l  ríurer.  f.  Comcrse  la  risa.  Ri- 
sum  cohibere. 

NO  DETENÍRSELI  RES  X  ALGÍ,  6  NO  DETENÍRSELI 

RES  AL  vENTRELL.  f.  tráurer  lo  qu'  ha  mén- 
Jat.  No  retener  nada  en  el  estómago.  Evo- 
mere. 

NO  DETENÍRSELI  Á  ALGÚ  RES  AL  VENTRELL.  f. 

met.  fam.  ser  algú  fácil  en  dirho  tot.  No  re- 
tener nada  en  el  estómago.  Omnia  eflutire, 
nihil  non  propalare. 

DETERIOR.  adj.  Deterior.  Deterior. 

DETERIORACIÓ.  s.  f.  Deterioración.  Déte- 
rioratio. 

DETERIORAR,  v.  a.  Deteriorar.,  menosca- 
bar. Deterius  reddere  ;  deterius  faceré. 

DETERIORAT,  DA.  p.  p.  Deteriorado ,  me- 
noscabado. 

DETERMENADAMENT.  adv.  m.  ant.  V. 
Determinadament. 

DETERMENAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Deter- 
mjnació. 

DETERMENAR.  v.  a.  ant.  V.  Determinar. 

DETERMINACIÓ,  s.  f.  V  acte  de  la  voluntat 
que  resol  1'  indiferencia.  Determinación.  De- 
terminatio. 

DETERMINACIÓ,  reso!ució,  decissió.  Determi- 
nación. Definitio,  decisio. 

DETERMINACIÓ ,  valor ,  atrevíment.  Determina- 
ción. Audacia,  animus. 

DETERMINADAMENT.  adv.  m.  Determi- 
nadamente. SigilL-itim  ,  sÍG;naté,  definité, 

DETERMÍNADÍSSÍM  ,  MA.  adj.  sup.  De- 
terminadísimo.  Promptissimus. 

DETERMÍNANT.  p.  a.  Determinante.  Da- 
terminans. 

DETERMINAR,  v.  a.  resóldrer.  Determinar. 
Determinare ,  statuere. 

DETERMINAR,  assenjalar ,  prcfigir.  Determinar. 
Designare ,  signare. 

DETERMINAR,  contráurer  alguna  cosa  á  deter- 
minada especie.  Determinar.  Determinare. 

DETERMINAR ,  Sentenciar  la  causa  ó  plét.  De- 
terminar.  Decernere  ,  deiinire. 

DETERMINARSE,  v.  r.  resóldrerse  de  fér 
alguna  cosa.  Determinarle .,  decidirse.  Cons- 
tituere ,  decernere,  deliberare. 

DETERMÍNAT,  DA.  p.  p.  Determinado. 

DETESTABLE,  adj.  Detestable.  Detesta- 
bilis. 

DETESTACIÓ.  %.  f.  Detestación.  Detestatio. 

gss  DE- 


a!?4  ril^T 

DETESTAR,  v.  a.  Detestar.  Detestarh 
DETESTAT ,  DA.  p.  p.  Detestado. 
PETRACCIÓ.  s.   f.  murmuració.  Detracción. 

Detraciio. 

DBTKACCió ,  separaoió  d'  alguna  part  d'  algún 
número  ,  pes  ¿ce.  Detracción  .  deducción , 
descuento^  rehr.xj.  Detractio  ,  deductio. 

DETRACTADOR.  s.  m.  ant.  V.  Detractor. 

DETRACTOR,  s.  m.  Detractor.  Obtrecta- 
tor. 

DETRAS.  s.  m.  la  part  posterior  ó  cul.  Trase- 
ro. Clunes,  naíes. 

DETRAS.  adv.  1.  y  prep.  Detras  .^  tras.  Post. 

ANAR  DETRAS  d'  algú.  f.  Ir  O  andar  trus  de  al- 
guno ,  seguirle ,  perseguirle.  A  tergo  insequi, 
insectari. 

ANAR  DETRAS  d'  ALGUNA  COSA.  f.  prete'odrerla, 
buscarla  ab  ansia.  Ir  ó  andar  tras  alguna  co- 
sa. Sollicitare. 

DETRAS,  DE  DETRAS,  DE  PART  DETRAS.  nO  CS- 

tand  present  aquell  de  qui  s'  paria.  Detras.,  á 

espaldas.  Absenté  eo  de  quo  quis  loquitur. 
PF.R  ó  DE  PART  DETRÁS,   lüc.  á  traíció.  A  espaU 

das  vueltas.  A  tergorc. 
DETRAxURER.  v.  a.  separar,  deduir  alguna 

part  d'  un  número,  d'  algún  pes,  &c.  Sacar^ 

quitar ,  deducir  ,  descontíir.  ToUere. 
DETRÉT  ,  TA.  p.  p.  Deducido  ,  sacado. 
DETRIMENT.  s.  m.  Detrimento.  Detrimen- 

tum. 
DETURADA.  s.  f.  Alto ,  detención.  Detentio. 
DETURAR.  V.  a.  V.  Aturar. 
DEU.  s.  m.  Dios,  Deus. 
i  DÉu  ,  Á  MES  vÉURER.  f.  J  Dios  y  vcámonos  : 

á  mas  ver.  Vale;  quousque  iterum,  favente 

Deo,  conveniamus. 

DONAR  li'  ÁNIMA  Á  DEU.  f.  V.  AnimH. 

I/LEVAR  DÉU.  f.  alsar  1'  hostia  y  el  cálser  en  la 
Missa.  Alzar  .¡alzar  á  Dios.  Hostiam  &  cali- 
cera  elevare  in  sacrificio  Missje. 

ílks  POD  DÉU  QUE  'l  DIABEE  Ó  QUE  TOTS  LOS 
DIABLES    DEL  INFERN.  f.  MoS  pUcdc  DlQS  que 

el  diablo.  Deus  super  omnia. 
SER   DE  DÉU.  f.  ab  que  s'  e.xpressa  qu'  alguna 

cosa  no  s'   ha  pogut  evitar   per  medis    hu- 

mans.  Estar  de  Dios.  A  Deo  prsedefinitum 

esse. 
TEÑIR  Á  DÉU  davant  dels  ulls.   f.  Poncr  ú 

Dios  delante  los  ojos.  Deum  ante  oculos  ha- 

bere  ,  in  oculi>  ferré. 

AB    l'  AJL  da     de     DÉU  t  AJUDAND    DÉU.    TO.    adv. 

Dios    mediante  :    queriendo    Dios.    Favente 

Deo. 
Á  DÉU,  Á  DÉU  siAU.  expr.  ab  qu'  algú  s'  désp¿- 

dex  d'  altres.  A  Dios ;   queden   ustedes    con 

Dios.  Válete. 
Á  DÉU  Y  Á  LA  VENTURA,  loc.  fam.  A  Dios  y  á 

ventura.  Ut  sors  tulerit. 
A  LA  BONA  DE  vív.  TR.  &áw.  Á  la  buena  de  Dios. 

Sinceré. 


DEU 

X  LA,  MA  DE  DÉU.  expr.  A  la  mano  de  Dios,  Deo 

duce  ,  auspice  ,  adiuvante. 
AB  LA  PAU  DE  DEU.  cxpr.  fam.  A  la  paz  de  Dios. 

Pace  Dei. 
AMÉN  de  DÉU.  loc.   ab   que  s'  expressa  'I  desitj 

de  que  s'  verifique  alguna  cosa.  Ojala,  üti- 

nam. 

CASA  DE  DÉU.  V.  CaS3. 

coM  DÉU  voL.   m.  adv.  Como  Dios  es  servido. 

Uti  Deo  placet. 
DE   DÉU    ENAVALL.  loc.  De  Dtos  ubaxo.  Infra 

Deum. 
DÉU   AjuDARÁ.  expr.  de  nostra  confiansa  en  la 

Proiidencia  de  Déu.  Dios  dará.  Deus  pro- 

videbit. 

DÉU  DEL  CEL  HO  SAB  :  BE  SAB  DEU.  CXpr.  ab 

que  s'  assegura  alguna  cosa  oculta.  Dios  es 
testigo.  Testis  est  Deuí. 

DÉU  FAssA  QUE.  loc.  ab  que  s'  demana  '1  favor 
Divi  perqué  no  succehesca  '1  dany  ó  mal 
exit  de  lo  que  s'  intenta.  Quiera  Dios ,  ha- 
ga Dios  que.  Faxit  Deus  ne. 

DÉU  Hi  siA.  expr.  pía  ab  que  s'  avisa  quand 
s'  entra  en  la  casa  d'  altre.  Dios  sea  en  esta 
casa.  Servet  Deus  habitantes  in  hoc  habita- 
culo. 

DÉU  HO  VULGA  :  DEU  HO  FASSA  :  DÉU  NOS  EN  FAS- 
SA LA  GRACIA,  expr.  del  desitj  de  que  succe- 
hesca alguna  cosa  útil.  Dios  lo  quiera  :  Dios 
lo  haga.  Faxit  Omnipotens. 

DÉU  l'  ha  vingut  á  VÉURER.  expr.  usada  quand 
á  algú  li  succehex  impensadament  alguna 
cosa  favorable,  en  particular  trobandse  en 
necessitat.  Vínole  Dios  á  ver.  Ecce  á  Deo 
auxilium. 

DÉU  LI  d6  un  bon  PART.  cxpr.  Dios  de  á  V.  m. 
feliz  parto^feliz  alumbramiento:  Dios  aluiuhre 
á.  V.  m.  con  bien.  Adsit  tibi  Dei  auxilium 
ut  partús  pericula  feüciter  evadas. 

DÉU  LI  n'  d6  ,  DÉU  l'  ampare,  cxpr.  ab  qna 
s'respon  al  pobre  á  qui  no  s' fa  caritat.  Dios 
le  asista:,  Dios  le  ayude:,  Dios  le  ampare; 
Dios  le  socorra ;  Dios  le  provea.  Subveniat 
tibi  Deus. 

DÉU  LI  PAG.  loe.  D}05  sc  lo  paguí.  Retribuat 
tibi  Deus. 

DÉU  LI  PERDÓ  ,  DÉU     h"   HAJA    PERDONAT.     eXCT. 

ab  que   s'  prega   per   algún  difunt.  Dws   le 

haya  perdonado.   Dimittat  ei  Deus   peccata 

sua. 
DÉU  LI  PERDÓ.  expr.  ab  que  s'  denota  que  no 

s'  pretén  satisfácelo  del  dany   qu'  altre   ha 

ocasionar,  de  1'  injuria  qu'  ha  fét,  &c.  Dios 

se  lo  perdone.  Parcat  ei  Deus. 
DÉU  LI  sia  en  boma  ajüda.  loc.  Djoí  le  asista 

Adsit  ei  Deus. 

DÉU  LO  FASSA    BO  ,  LO  FASSA   UN  SANT.    loC.    DÍ05 

le  haga  un  santo.  Virum  probum  sanctumque 
faciat  eum  Deus. 
DÉU  LO  guard:  que  DÉU  LO  GüARD.  cxpr.  usa- 

da 


DEÜ 

da  regiilarment  al  encontrarse  ab  algú  ,  al 
despedirse ,  y  al  fi  de  las  cartas  missivas. 
Dios  guarde  á  V.  m.  :  que  Dios  guarde  á 
V.  m.  Salve,  Deus  te  servet  íncolumem. 

DÉU  LO  TINGA  AL,  CEL  :  QUE  DÉU  LO  TINGA  AL 
CEL  :  T>k\J  LO  TINGA  EN  LA  SEVA  SANTA  GLO- 
RÍA ,  deprecació  acostumada  á  fér  quand 
s'  anomena  d  algún  difuiít.  Dios  ¡uva:  que 
Dios  baya  :  Dios  le  tenga  en  su  gloria.  Deus 
e¡  réquiem  seternam  concedat :  cui  Deus  ré- 
quiem íeternam  concedat. 

D£u  LO  TINGA  DE  SA  MA.  loc.  Téngale  Díos  de  su 
mano.  Servet  eum  Deus. 

DEU   LOS  CRIA  Y  ¿LLS    SE    JUNTAN.    loC.    Hiet.  V. 

Criar. 
DEU  ME  n'  guard.  loc.   Díos  me  libre.    Quod 

Deus  avertat. 
Dku  MEu.  expr.  ab   que  s'  clama  á  Déu.  Dios 

mió.  Deus  meus. 

DÉU  NOS  GUARO  :  DEU  NOS  ÉN  GUARD  :  DEU  NOS 

LLiBRE.  expr.  ab  que  s'  pondera  '1  mal  que 
s'  seguiría  de  succeir  alguna  cosa.  Dios  nos 
libre.  Quanta  calamitas  si ;  avertat  Deus. 

DÉU  poD  MüLT  :  DÉU  TOT  Ho  POD.  expr.  ab  que 
s'  anima  la  confiansa  en  lo  poder  infinit  de 
Déu.  Dios  es  grande.  Magnus  Dominus : 
Omnípotens  Dominus. 

DÉU  SAB :  DÉU  Ho  SAB.  expr.  ab  que  s'  vol  asse- 
gurar  alguna  cosa.  Dios  sabe  :  Dios  lo  sabe. 
Scit  Deus. 

DÉU  SAB  LO  QUE  n'  serX.  cxpr.  fam.  de  1'  incer- 
titut  del  fi  ó  e'xit  d'  algún  assumpto.  Dios  di- 
xo  lo  que  será.  Quid  futurum  sit  Deus  solus 
novit. 

DÉU  SAB  LO  QUE  SERÁ  ,  Ó    LO    QUE    n'  SERÁ.    loC. 

fam.  ab  que  s'  significa  'I  dubte  de  que  sian 
las  cosas  com  se  diuen.  Dios  dixo  lo  que  será. 
Quod  futurum  sit  Deus  novit. 
DÉU  SOBRE  TÓT.  loc.  Dtos  sobre  lodo.  Deus  su- 
per  omnia. 

DÉU  TE  GUIE    Y  l'  ÁNGEL.  loC.  DiOS  te  guie.  D¡- 

rigat  te  Deus. 

DÉU  TE  LA  DO  BONA.  loc.  Dioí  te  la  depare 
buena.  Deus  bene  vertat. 

DÉU  TbT  Ho  VEU.  loc.  ab  que  s'  expressa  que 
Déu  conex,  y  sab  tot  lo  que  fem,  y  qu'  ho 
ha  de  judicar.  Dios  no  come  ni  bebe ,  mas  juz- 
ga lo  que  vee.  Deo  cuneta  sunt  aperta. 

EN  NOM  DE  DÉU.  expr.  pía  que  s'  usa  al  comen' 
sar  alguna  obra.  En  nombre  de  Dios.  In  no- 
mine Domiiii. 

GRACIAS  Á  DÉU.  cxpr.  Grüctas  á  Dios.  Deo  gra- 
fías. 

CRACIAS  Á  DÉU  QUE     n'  HEM    EXIT.    loC.     aCOStU- 

mada  d  usar  quand  després  d'  una  llarga  d¡- 
lació  s'  logra  alguna  cosa,  s'  ix  d'  algún  dubte, 
&c.  Acabáramos ,  acabáramos  con  ello.  Tán- 
dem aliquando. 
JO  m'  enténc  y  DÉU  m'  entén,  loe.  Dios  me 
entiende.  Scio  quod  again. 


DEU 


2:^5 


NO    ES    BO    PER    DÉU  NI  Pe'l  DIABLE.   IoC.  VuJo-, 

ab  que  s'  expressa  T  inutiütat  ó  ineptitut 
d'alguna  persona  ó  cosa.  Ni  sirve  á  Dios 
ni  al  diablo.  Omnino  inutiiis  est;  ad  nüiil  de- 
servir. 

NO  TÉ  ALTRES  DÉUS  :  NO  TÉ  ALTRES  DEUS  Qu'a- 

DORAR.  expr.  de  1'  excessiu  apreci  que  s'  fa, 
6  carinyo  que  s'  té  a  alguna  persona  ó  cosa. 
No  hay  mas  Dios  ni  santa  Marta.  Nil  sibi 
carius,  optabilius  est. 

PER  AMOR   DE  DÉU.   loc.  V.   Amor. 

plaga  á  DÉU  :  PLAGUES  Á  DÉU.  expr.  del  desitj 
de  que  s'  verifique  alguna  cosa.  Plegué  á 
Dios ;  pluguiese  á  Dios.  Ó  utinam. 

POSARSE  EÉ  AB  DÉU.  Reconciliarse  con  Dios. 
Quod  ex  se  est  aliquem  agere  ut  sit  Deo 
gratus. 

QUAND  DÉU  SIA  SERVIT  ,    QUAND  DÉU  VULGA.  loC. 

Quando  Dios  sea  servido.  Cum  Deo  placue- 
rit. 

s'  HA  DE  PÉNDRER  COM  DÉU  HO    ENVÍA.    loC.    Lo 

que  Dios   da  llevarse  ha.  Á  volúntate  Del 

nunqnam  desciscendum. 
SI  DÉU  Ho  VOL.  loc.  usada  quand  anunciam  que 

farem  alguna  cosa.  Si  Dios  quiere.  Favente 

Deo. 
SI  DÉU  ES  SERVIT.  loc.  Sicndo  Dios  servido.  Si 

Deo  placuerit. 
SI  DÉU  HO  voLGUÉs.  expr.  del  desitj  de  que  suc- 

cehesca  alguna  cosa.  Si  quisiera  Dios.  Ó!  fa- 

ciat  Deus  ut. 

SI    NO    ros  P£R    TEMENSA    DE  DÉU.  loC.  Sí    «O  /«- 

iniera  á  Dios.  Ni  Deum  vindicem  timerem. 
VAjA  EN  NOM  DE  DEU.  cxpr.  ab  que   s'  despedex 

á  algú.  Vaya  con  Dios.  Perge  Deo  te  prote- 

gente. 
VAJA  EN  NOM  DE  DEU.  loc.  usada  á  modo  de 

despediment    d'aquell    que  diu  alguna  cosa 

inverisímil ,  ú    exótica  ;  ó  fa  alguna  proposi- 

ció  no  rahonable.   Faya  con  Dios.  Vade   in 

pace. 
vÁLGAM  DÉU.  expr.  d'  urbanitat  que  s'  fa  al 

qu'  esternuda.   Dios  le  ayude.   Dominus  te- 

cum. 
valgam'  déu.  especie  d'  interj.  Válgame  Dios. 

Deus  bone  :  Proh  Deus. 
vés  ,  vésten'  en  NOM  DE  DÉu.  loc.  V.  Auaf. 

Á    BOCA     QUE    NO  PARLA     DÉü  NO    l'  OU.    Tcf.    V. 

Boca. 
any  DE  NÉu  ANY  DE  DEU.  ref,  V.  Any. 
Á  Qui  s'  MUDA  DÉU  l'  ajuda.  ref.  V.  Ajudar. 

AVIAT   ESTÁ  DIT     MALALT    DEU    t'  AJUD.    ref.    El 

sano  al  doliente  so  regla  le  mete.   Facilé   om- 
nes  ,  cum   valemus,  recta  consilia    aegrotis 
damus. 
DÉU  DIU ,  ajudat'  y  t'  ajudaré.  ref.  Á  Dios 
rogando  y  con  el  mazo  dando. 
Ora  Numen  opem  ,  justo  ac  insiste  labori. 

DÉU  DONA  FABAS  Á  QUI    NO    T¿    CAXALS.     ref.     V. 

Caxal. 

DÉU 


2S6         DEU 

DÉÜ  DONA  'í<  FRET  SEGONS  LA  ROBA.  ref.  V. 

Pret. 

DEU  NOS  GUARD    d'aYOUA     QUK     XO  CORRA  ,  Y  DE 

GAT  QUE  NO  moLA.  Ds  iigua  maiisu  me  guar- 
de Dios.  Latet  aepe  periculum  in  aqua  le- 
niter  fluente. 

Í:S  FA  TüT  LO  QüK   DKU  VOL.  Tcf.  EsO    SB    hoCC    lo 

que  ií  Dios  apiace. 

Fiíint  qua  lieri   vulc,  sunt  quac  vult  Deus 

esse. 

l'  HO.ME   POSA  ,  ó   PROPOSA     Y    DEU    DISPOSA.    Tcf. 

El  hombre  pone  y  Dios  dispone.  Subiacet  vo- 
luntas hominis  voluntati  Dei. 

^0"^  MOU  LA  FULLA  QUE  DKU  NO  HO  VULLA.  Tcf. 

V.  Fulla. 
QUAND  DÉu  voL  AB  t6t  vént  plou.  ref.  Quan- 
do  Dios  quiere  con  todos  los  ayres  llueve. 
Quceque    volente  Deo    tempestas   ellcit    im- 
brem. 

VAL   MES  DEU  AJUDAR  QUB  MATINEJAR.    ref.   MuS 

vale  el  que  Dios  ayuda  que  quien  mucho  ma- 
druga. 

Plus  valet  auxilio  quisquís  cíeleste  iuvatur, 
Quam  multo  quisquís  surgere  mane  solet. 

DEU.  num.  Diez.  D¿cem. 

DEU,  ant.  Deber ,  debito.  Debitum. 

DEUANYAL.  adj.  ant.  cosa  de  deu  anys.  De- 
cend.  Dccennalis. 

DEUDAT.  s.  ra.  nom  d'  home.  Adeodado  ^ 
Diosdado.  Deusdedit ,  Adeodatus. 

DEUGA.  s.  f.  ant.  Duela.  Scandula,  tabula 
doüarís. 

DSUMA.  s.  m.  ant.  V.  Delme. 

DÉURER.  V.  a.  teñir  algún  crédit  contra  de 
sí;  estar  obligat  á  satiífer  alguna  quantitat. 
Deber.  Deberé. 

BKURER ,  estar  obligat  á  cumplir  alguna  obliga- 
do y  á  no  dir  ni  fér  cosa  injusta.  Deber. 
Deberé. 

DEU  ,  DEBÍA  .,  deurX  ,  &c.  vcus  usadas  per  de- 
notar ¡a  mblta  probabilitat  de  quo  succehesca 
alguna  cosa;  axí  s'  diu  ,  quand  hi  ha  s^nyals 
evidents  de  pluja  :  deurá  plóurer.  Debe  ííe, 
áehi'a  de ,  deberá  de  ,  \3c.  Erir ,  eveniet  ut. 

KO    DÉURER    UN    DINÍJR  ,  UN  QUARTO  Á    NINGÚ.  f. 

A^o  deber  blanca  á  nadie ,  no  deber  un  mará' 
vedi.  Ne  semiteruncium  quidem  ulli  deberé. 

QUI    AB    BON    MESTRE     ESTÁ  APENDRER  DÉU.  ref. 

Al  cabo  de  un  año  tiene  el  mozo  las  mañas  de 

su  amo. 

Post  annum  famulus  mores  perdiscet  heriles. 
DEUS.  s.  m.  ant.  V.  Déu  en  son  primer  signi- 

ficat. 
HABER  DEUTA.  f.  ant.  V.  Dc'urer. 
DEUTE.  s.  m.  l'obligació  de  reintegrar  ó  satí?fér 

a'  algú  alguna  cosa,  particularment  dlnér. 

Deuda.  Debitum. 
coNTRÁuRER  DEUTEs.  f.  V.  Contráurer. 
CARTA  DE  DEUTE.  V.  Carta. 
DEUTOR.  s.  m.  Deudor.  Debitor. 


DEÜ 

DBUTOR.  ant.  V.  Acrehedot. 
DEVADES,  adv.  m.  ant.  En  va«g.  Frustra. 
DEVALE,  prep.  ant.  V.  Davall. 
DEVALLADA.  s.  f.  V.  Davallada. 
DEVALLAR,  v.  n.  V.  Davallar. 
DEVANADORAS,  s.  f.  p.  Devanadera,  arga- 
dillo ,  argadijo.  Girgillus. 
DEVANAR.  V.  a.  Devanar.  Filum  in  girgil- 

lum  ducere. 
DEVANT.  prep.  y  adv.  1.  V.  Davant. 
DEVANT  DE  LA  CAMBRA,  ant.  Antecámara.  Pro- 

ca;ton ,  salutatorium. 
DEVANTAL.  s.  m.  V.  Davantal. 
DEVANTALADA.  s.  f.  V.  Paldada. 
DEVASTACIÓ.  s.  f.  Devastación.  Vastatío. 
DEVASTAR,  v.  a.  Devastar.  Devastare ,  var- 

tare. 
DEVASTAT,  DA.  p.  p.  Devastado. 
DEVERAS,  m.  adv.  Deveras.  Veré. 
DEVERS,  DEVES.  adv.  y  prep.  ant.  V.  En- 

vérs,  respectivament,  relailvament. 
DEVESA.  s.  f.  Dehesa.  Ager ,  pascua. 
DEVÍ,  DEVLNÍADÜR.  s.  m.  ant.  endevinay- 

re.  Adivino.  Divinus,  hariolus. 
DEVIAR.  V.  n.  ant.  V.  Desviarse. 
DEVíCCIÓ.  s.  f.  ant.  V.  Evicció. 
DEVINALL,  DEVINALLA.  s.  m.  y  f.  ant. 

\  .  Endevinalla. 
DEVINAR.  V.  a.  ant.  endevinar.   Adivinar, 

Divinare,  hariolari. 
DEVISAMENT.  adv.  m.  ant.  V.  Separada- 

ment. 
DEVISAR.  V.  a.  ant.  V.  Divisar. 
DEVISAR.  V.  n.  anl.  V.  Conversar,  enrahonar. 
DEVOCIÓ.  s.  f.  Devoción.  Devotio. 
DEVoció ,  él  fervor,  reverencia,  reculliment  ab 

que   s'  fan   los   actes  de  religió  y  s'asistex  i 

élls.  Devoción.  Pictas  ,  devotio. 
DEVOCIÓ ,   inclinació    cordial  ,   afició   especial. 

Devoción.  Devotio ,  affectio. 

LLIBRE  ,  LLIBllET  DE  DEVOCIONS,    DeVOClOnario. 

Pius  libellus. 

DEVOLUCIÓ.  s.  f.  Devolución.  Devolurio. 

DEVOLUT,  TA.  adj.  Devuelto.  Devohitus. 

DEVOLUTÍU,  VA.  adj.  Devolutivo.  Devolu- 
tivus. 

DEVORADOR.  e.  m.  qul  devora.  Devorador^ 
voraz.  Vorator ,  devorator. 

DEVORADOR ,  quí  ménja  mblt  y  deprJssa.  Tra' 
gon.  Vorax ,  heliuo. 

DEVORAR,  v.  a.  tragar.  Devorar,  Devorare^ 
vorare. 

DEVORAR  ,  ménjar  mblf  y  depré«sa.  Tragar.  Vo- 
rare ,  helluari. 

MÉNJA  QUE  DEVORA  :  NO  MENJA  SINO  QUB  DEVO- 
RA, loe.  fam.  ab  que  s'  pondera  lo  niólt 
qu"  algú  ménja.  No  come  que  engulle.  Eda- 
cissimus  est. 

DEVORAT,  DA.  p.  p.  Devorado. 

DEVOT,TA.  adj.  fervores ,  dedicar  i  obras 

de 


BEV 

de  pietat  y  relígió.  Devoto.  Plus,  religiosus, 
pietatis  cultor. 
jDEvoT ,  dit  del  que  promou  algún'  obra  pía  á 
sas  expensas,  ab  sa  soMicitut,&c.  com  la  ce- 
Jebració  d'  una   festa ,  la  construcció  d'  una 
capélia  &c.  Devoto.  Pü  operis  promotor. 
DEvoT,  dit  de   lo  que  mou   á  devoció ,  com: 
temple   DEVOT  ,    imatge    devota.    Devoto. 
Pium  afFectum  excitans. 
DEVOTAMENT.  adv.  m.  Devotamente.  Pié, 

devoté. 
DEVOTÍSSIM  ,   MA.  adj.   sup.  Devotísimo. 

Piissiiiius. 
DEVOTÍSSIMAMENT.  adv.  m.  sup.  Devotí- 

simamente.  Summá  pietate. 
DEVUYT.  num.  V.  Divuyt. 
DEVUYTÉ ,  NA.  adj.  ant.  V.  Divuyté. 
DEXA.  s.  f.  ilegat.  Manda.  Legatum. 
DÉXAS,  él  calsat,  vestit  ó   altres   despullas 
que  déxa  algú  després    d'  habersen'  servit. 
Desechos.  Reiecta  vestís. 
DÍJXAS ,  lo  que  queda  en  los  plats  de  vianda  ro- 
segada, ossos,  &c.  Escamochos.  Ciborum  re- 
liquise ,  resjduum. 
DÉXAMENT.  s.  m.  negligencia,  peresa.  De- 

Kamiento.  Ignavia. 
DÉXAMENT ,  abatiment ,  falta  de  forsas.  Dexa- 

miento.  Languor. 
DÉXAR.  V.  a.  despendres'del  que  s' tenía.  De- 

xar.  Linquere ,  poneré. 
DÍ;xAR,  desamparar,  abandonar.  Dexar.  Dere- 

linquere ,  deserere. 
DEXAR  ,  fér  algún  Ilegat.  Mandar  ,  dexar.  Le- 


gare. 

DÉXAR  ,  omitir ,  no  fér  ,  com  :  déxar  d'  escn'u- 
rer,  &c.  Dexar.  Mittere,  prseterm  ttere. 

DÉXAR,  permétrer  ,  no  impedir  que  s'  fassa  al- 
guna cosa.  Deaar.  Sinere  ,  permittere. 

DÉXAR,  anomenar,  instituir ,  com:  déxar  be- 
reu,  marméssor,  &c.  á  algú.  Dexar.  Nuncu- 
pare ,  instituere. 

déxar  ,  cessar,  anarsen'  él  dolor,  la  fébre,&c. 
Dexar,  Linquere. 

déxar,  él  vestit,  él  calsat,  &c.  no  voler  portar- 
lo mes.  Desechar  el  vestido ,  el  calzado  &c. 
Dimitiere. 

déxar  ,  DÉXARSE  ,  cessar ,  desistir ,  no  prose- 
guir. Dexar.  Desinere  ,  cessare. 

DÉXAR  ,  dinérs  ó   altra  cosa  per  usar  d'  ella. 

Prestar.  Mutuare ,  commodare. 
DÉXAR  ANAR.  f.  V.  Anar. 

DÉXAR  ,  DÉXARS'  ANAR  ;  DÉXAR  6   DEXARSE  CÁU- 

RER  d'  ALT  Á  BAx.  f.  Dar  oboxo  consigo ,  con 
algo.  Ab  alto  loco  deücere  ,  vel  se  príecipi- 
tem  daré. 
DÉXAR,  DÉxARs' ANAR.  f.  déxar  ca'urer  alguna 
part  del  vestit.  Dexar  caer ,  soltar.  Demít- 
tere. 

DÉXAR    Á  ALGtJ  DÉSPULLAT  ,  EN  CAMISA  ,   POBRE, 
PELAT  ,  AB    LA     ROBA    DJE  l'  SSQUENA  ,  &C.  f. 

Tom.  I. 


DEX  ^KT 

robar  llevar,  portarselin^  á  algú  tbt  lo  que 
tema.  Dexar  á  alguno  en  cueros ,  en  pelota. 
Umnia  alicui  auferre,  furari ;  ómnibus  ali- 
quem  spoliare. 

DÉXAR    Á    ALGÚ    NET    DE    BUTXACA.  f.  guanvarli 

tots  els  diners  en  el  jog.  Dexar  á  uno  á  bue- 
nas noches.  Omnem  alicui  in  ludo  pecuniam 
auferre. 
DÉXAR  Á  ALGÚ  sÉNSE  RES.  f.  ]¡evar!i  r  empleo 
ú  acomodo  que  tema.  Dexar  á  alguno  ,n  pie. 
Umni  muñere  destitutum  relinquere. 

DÉXAR  Á  ALGÚ    TAPAT   ,    SÉNSE     RESPOSTA  ,     SENS 
SABEíl  QUE  DIR  ,  AB  LA   PARAULA  A    LA    BOCA. 

í.   Atarugar.,  atragantar.  Obturare  os:   ad 
conticendum  cogeré. 

DÉXAR  AB  LA  BOCA  BADADA.   f.  Dexar  COn    h  bo- 

ca  abierta.  Admirantem  aliquem  stupentem- 
que  ,  hantem  ore  relinquere. 
DÉXAR  A  LAS  FOSCAS,  f.  apagar  él  llum.  Dexar  á 
obscuras,  á  buenas  noches.  Extinctá  luce  ,  ia 
tenebns  linquere. 

DÉXAR    AL  CARRER.  f.  met.  y  fam.  V.    Car- 
rer. 

DÉXAR  cXuRER.  f,  V.  Cáufer. 

DÉXAR  cÁuRER.  f.  alguna  paraula  6  especie  en 

Ja  conversa.  Dexarse   caer,    dexar  se   decir. 

Ahqu.d   Ínter  coiloquendum    quasi    fortuito, 

meditató  tamen  proferre. 
DÉx^^R   CAXALs  EN   LAS   PAREDS.  f.  Adentellar. 

Prodientes  lapides  novo  parieti  connectendo 

«n  pañete  relinquere. 
DÉXAR  CORRER,  f.  met.  permétrer ,  tolerar ,  dis- 

simular  alguna  cosa.  Dexar  correr.  Non  cu- 
rare. 

DÉXAR  CORRER  LA  PLÍ)MA.  f.  dilatarse  sobrada- 
ment  en  lo  que  s'  escriu.  Dexar  correr  la 
pluma,  bcriptionem  longiiis  deducere. 

DÉXAR  DE  coNÉXER.  f.  haber  perdut  1'  especie 
d  algu  per  haber  passac  mólt  témps  sénse 
véurel  ,  per  haberse  mudat,  &c.  Desconocer, 
Notam  olim  alícuius  formam  abolitam  ali- 
cui esse. 

DÉXAR    DE  rdvDRER  LA   GALLINA.  Desbonerse 

la  gallina.  Gallinam  ova  non  edere 
DÉx^AR  DINÉRS  Á  GUANY.  Dar  ,  prcstar  á  usura. 

r  Generare. 

DÉxARHi'LcuyRo,LA  PELL.  f.  vulg.   morirse. 

Uar  ia  piel.  Vitam  aniittere. 
DÉXAR  MocAT.  f.   met.  no  déxar  lo^^rar  á  algú 

lo  que  pretenia  ó  desitjaba.   Dexar  á  buenas 

noct.es.  Spe  frustrare. 

DÉXAR    PASSAR    LA    BASA.    f.  USada   en    él  jOff    de 

cartas.   So/rar   la    baza.    Chartam    lusoriam 

vincendam  relinquere. 
DÉXAR  EL  CAMINAR  vk\  CORRER,   f.  Ir ,  andar 

caminar  mas   que    de  paso.    Celeri  ,  citató 

gressu  progredi. 
DÉXAR  ÉL  DOL.  f.  Quitar  ,  dexar  el  luto.  Lugu- 

breni  vestem  deponcre,  exuere. 
DÉXAR  ENCANTAT ,  PARAT  ,  &c.  Dexav  tasmado 

Ttt  ' 

1"  p^. 


3  58  DEX 

parado ,  atónito ,  Wc.  Ad  stuporem  aliquem 

adigere. 

DÜXAR.     ENDARRÉRA.    f.     DeXOf    atfaS.    PoSt    SC, 

pone  se  aliquem  relinquere. 
DÉXAR  ESTAR,  f.  abandonar  alguna  empresa  ,  no 
insistir  en  lo  que  s'  pretenía  ;  cessar  de  per- 
seguir ó  inquietar  ,  d' exigir  alguna  cosa 
d'  aigú  ,  &c.  Díxflr.  Oniittere  ,  linquere  ,  dc- 
serere. 

DLXAR  LO  CERT  PER  l'  INCERT  Ó  PER  LO  DUB- 

t6s.  f.  Dexar  lo  cierto  por  lo  dudoso.  Certum 
pro  dubio  imprudentcr  relinquere. 

DÉXÍl'  correr  Qu'eLL  s'aTURARÁ,  ó  s'  PARARÁ. 

f.  Dexarlo  correr  que  ello  parará.  Sine  agat ; 
tándem  desistet. 

HO  DÍ-:XARÁ  AB  LA    CREU  Ó    AB  LA  MORTALLA.     f. 

Eso  lo  apartará  ó  acabará  ¡a  pala  y  el  aza- 
dón. Sola  morte  dimittet. 

yo   HA  PRES  AB  LA  CAPILLA  Ó  CAMISA  ,  Y  HO  DE- 
XARA  AB  LA  MORTALLA.  f.  Lo  qUC  Ctt    el    Cap,- 

llo  se  toma ,  con  la  mortaja  se  dexa. 

Quos  primiim  edocuit  puerilis  fascia  mores, 

Funebris  hos  tándem  dcdocet  ipsa  chlamys. 

KO  DEXAR  Á  ALGÚ  BO  PE  'lS  GATS.  f.  Vulg.    traC- 

tar  á  algú  malament  de  paraulas.  Poner  á 
uno  qual  digan  dueñas.  Contumeliosis  verbis 
aliquem  onerare. 
KO  DÉxAR  MAY,  NO  DÉXAR  DE  p¿TjE.  f.  HO  apar- 
tarse d'  algü ,  seguirlo  ,  acompanyarlo  per 
"  tót.  No  dexar  á  uno.  Alicui  semper  adesse  : 
aliquem  insequi. 

«o  DÉXAR  PARAR,SOSSEGAR,Ó   REPASAR   UN  INS- 

TANT.  f.  cansar  molt  á  algú.  No  dexar  poner 
los  pies  en  el  suelo.  Requiescere  aliquem  non 
sinere'. 

NO  DEXAR  PÉRDRER  RES.  f.  arrcplegarho ,  apro- 
fitarho  tot.  No  desechar  ripio.  Omnia  sibi 
procurare. 

NO  DEXARHi  RES.  f.  usada  per  expressar  él  gran 
estrago  qu'  ha  causat  alguna  cosa ,  com  una 
pedregada  en  las  vinyas.  ylsolarlo.,  talarlo., 
destruirlo  todo  ;  llevárselo  todo.  Atterere , 
absumere. 

NO    DÍ5XÁRNE     MA  ,    NO     DEXARHO    DE    LA   MA.    f. 

proseguir  lo  comensat  séns  interrupció.  No 
dexarlo  de  lo  mono.  Insistere. 

NO  DÉXAR  UN  CLAü  EN  LA  PARED,  f.  fam.  No 

dexar  clavo  ui  estaca  en  pared.  Omnia  tolle- 
re ,  auferre. 

NO  VULLAS  PER  LA  DRÉSSÉRA  MAY  DÉXAR  LA 

CARRETERA,  ref.   (¿uten  dexa  el  camino  real 

por  la  vereda  piensa  atajar  y  rodea. 

Fit  via  longa  magis  quando  compendia  quae- 

ris. 

PER  MILLORÍA  MA  CASA  DÉXARIA.  ref.  V.  Casa. 
II     VOLS     TEÑIR     ENEMIGS    ,      DEXA     DINERS     ALS 

AMiGS.  Hombre  que  presta  sus  barbas  mesa. 
Quas  vel  conjunctos  vel  íidos  inter  amicos. 
Mutua  s«pe  mnvet  cnnccssa  pecunia  lites  I 
DÉXARS'  ANAR.  f.  V.  Anar. 


DEX 

DÉXARs^  ANAR  i  TERRA,  f.    Uansarse   á   élla. 
Echarse  ,  arrojarse  al  suelo ,  derribarse.  Se 
prosternere  ,  in  solum  coniicere. 
DÉXARs'  AL   TiNTER.    f.    Dexof    en   el   tintero, 

Omittere. 
DÉXARs'  ANAR  DE  RÍURER.   f.    Caerse   di  risa. 

Solví  risu. 
DÉxARs'  EN  LAS  MANs  d'  ALGÚ.  f.   Dexavse  en 
manos  de  otro.  Se  ,  suaque  alterius  fidei ,  cu- 
rae  committere. 
DÉXARSE  PÉRDRER.  f.  usada  cn  él  jog.  Hacerse 
perdidizo.  Jacturam   in  ludo   sponte   faceré ; 
ludi   imperitiaiJi  simulare  ut  alius  vincat. 
DÉXARSE  VENCER,  f.  ccdir  als  impulsos  d'  algu- 
na cosa,  com:  dexarse  vencer  deis  prégs, 
del    sentiment  ,   &c.    Dexarse   ¡levar.    Ce- 
deré. 
DÉXARSE  vÉURER.  f.  dcscubrirse  á  la  vista  al- 
guna cosa  apartada.  Parecer .,  parecerse.  Ap- 
parere. 
DÉXARSE  VÉURER.  f.  comparéxer  á  alguna  part ; 
y  axí  s'  diu  :  fulano  dies  ha  que  no  s'  ha  dé- 
XAT  VÉURER  per  aquí.  Parecer.  Adventare. 
DÉXARSE  DE  CANSÓNS  ,  DE  RAHONS.  Dexarse  ^  qut' 
tarse  de  cuentos.  Mittere  nugas ;  inania  omit- 
tere ;  rem  serio  agere. 
not'  déxaras  DE  CASAR  PER  Axó.  f.  fam.  No 
perderás  por  eso   casamiento.   Hoc  tibi  non 
oberit  quin  uxorem  ducas. 
DEXAT  ,  DA.  p.  p.  Dexado  ,  prestado  ,  man' 

dado. 
DÉXAT.  adj.  negligent,  descuydat,  perésos.  De- 
xado, Ignavus. 
DÉXAT,  postrat,    abatut.    Postrado.  Debilita- 

tus. 
DÉXAT  ,  malfét ,  malganbs.  Desazonado  ,  dexa^ 

do.  Male  affectus. 
DÉXAT ,  poc   cuydados  y  omis  en   lo  que  mira 
á  sos  interessbs.  Dexaiivo  ,  dexado.  Iners,  de- 
ses. 
DÉXAT ,  DÉXAT  ANAR.  loc.  V.  Anar. 
DÉXAT  ANAR ,  dit  del  \'estit ,  y  cosas  semblantí. 

Caido.  Demissus. 
ANAü  TÓT  DÉXAT   ANAR.  f.  anar  tbt   desgayrat. 
Caerse  á  pedazos.  Languidé,  negligenter  in- 
cedere. 
DÉXAT  DE  LA  MA  DE  üÉu.  dít  del  que  s'  propas- 
sa   á  grans   excéssos.  Dexado  de  la  mano  de 
Dios.  Velut  á  üeo  derelictus. 
DÉXATAR.  V.  a.  Desleír ,  desatar.  Diluere, 

dissolvere. 
DEXATAT  ,  DA.  p.  p.  Dedeido ,  desatado. 
DEXEBLE,  BLA.  s.  m.  y  f .   Discípulo.   Dis- 

cipulus. 
DExÉBLE,él  que  seguex  la  doctrina  d'  algü, 
y  axí  s'diu  dkxeui.e  d'  Aristóteles  qui  se- 
guex la  doctrina  d'  aquest  filosop.  Discípulo. 
Discipulus. 
DEXEBLES.  p.  Music.  tons  axí  dits.  Discí- 
pulos, Subalteriñ  toni. 

DE- 


DEX 
DEXIPRAR.  V.  a.  Descifrar.  Enucleare ,  ex- 
planare. 
DÉXO.  s.  ni.  V.  Déxament. 
DEXÓNDAR.   V.  a.  Desadormecer ,  despabi- 
lar^ recordar.  Expergefacere. 
DEXON DARSE,  v.  r.  Recordar.  Expergisci. 
DEXONDAT ,  DA.  p.  p.  Desadormecido. 
DEXÜPLINA.   s.   f.  l'acció  de   dexupünar  ó 

dexupünarse.  Disciplina,  Flagellatio. 
DEXUPLíNAS.  p.  éls  assots  que  servexen  per 
dexuplinar  ó  dexuplinarse.  Disciplinas.  FJa- 
grum  ,  flagelliim. 
DEXUPLINAR.    v.    a.   Disciplinar.  Flagel- 

lare. 
DEXUPLINARSE.  v.  r.  Disciplinarse.  Se  fla- 

gellare  ;  Hagris  se  caedere. 
DÉXUPLINAT ,  DA.  p.  p.  Disciplinado. 
DÍ;xuPLiNAT.  s.  m.  Disciplinante.   Se    flagellís 

csedens. 
DEYL,  DEYLS.  pron.  ant.  De  él,  de  ellos. 

Illius ,  eius :  illorum  ,  eorum. 
DEYLA.  adv.  1.  ant.  De  allí,  de  donde.  Unde, 

inde. 
DEYNE  ,  NA.  adj.  anf.  V.  Digne. 
DEYNAR.  V.  n.  ant.  V.  Dignarse. 
DEZE  ,  NA.  adj.  ant.  V.  Desé. 
DEZEBRE.  V.  a.  ant.  Engañar.  Decipere. 
DEZEBRE.  ant.  Dexar.  Deserere. 
DEZÉMBRE.  s.  m.  ant.  V.  Desémbre. 
DEZENA.  s.  f.  ant.  V.  Desena. 
DEZENER.  s.  m.  ant.  V.  Desener. 


día 


259 


e*so- 


DI. 

DÍA.  s.  m.  V.  Die. 
DIABLE.  s.  m.  Diablo.  Diabolus. 
anarsen'  al  DIABLE.  f.  condemnatse.  Irse  al 
Infierno.  Condemnari. 

FÉR     CARITAT    AL    DIABLE.  f.  Vu!g.  V.    Donar  á 

flui  té  mhs. 

SER  DE  LA  i'ELL  DEL  DIABLE.    f.    Ser    de    la    piel 

de  ¡os  diablos.  Nequissimi  ingenii  esse. 

TRENCARSE  'l  COLL  ÍL  DIABLE,  Ó  ALGÚN  DIA- 
BLE. f.  usada  quand  se  logra  alguna  cosa  que 
téraps  liabía  s'  desitjaba  ,  y  may  se  lograba, 
en  él  qual  cas  se  sol  dir :  algún  diable  s* 
HA  TRENCAT  EL  coLL.  Quebrar  el  ojo  al  dia- 
blo. Optata  tándem  assequi. 

HI  HA  ALGÚN  DIABLE   ENTRE    MITJ.    loC.    ab  que 

s'expréssa  la  malicia  oculta ,  embolic ,  ¿ce. 

qu'  hi  ha  en  algún  cas  ó  negoci.   Hay  mucho 

diablo  aquí.  Latet  híc  magnum  inalum. 
NO  FÉ;s  EL  DIABLE  QUE.  expr.   ab   que  s'  denota 

ques'deu  evitar  algún  perill   ó  contingencia 

perqué  no  succehesca  algún  mal.  A'^o  sea  el 

d'iablo  que.  Ne  forte. 
tht  sen'ha  anat  al  DIABLE.  expr.  vulg.  ab  que 

s' denota  él   mal  e'xit  qu' ha    tingut  alguna 

cosa.  Llévaselo  el  diablo.  Periit. 
dxablóns  ,  oiABLOxs.  los  mínyóns  qué  vestits  ab 


un  trage  hórrido  anaban  davant  la  proft 

de  Corpus.  Diablillos.  Larvati. 
DIABOLÍC,  CA.  adj.  Diabólico.  Diabolicus. 
ulALA.  s.  m.  Diácono.  Diaconus. 
DíACONAT.  s.  m,  Diaconato,  diaconado.  Dia- 

conatus. 

DIACONÍA.  s.  f.  Diaconía.  Diaconia. 
DíACONIL.  adj.  Diaconal.  Diaconalis 
DÍACONÍSSA.  s.  f.  Diaconisa.  Diaconissa. 
DL4DA.  s.  f.  V.  Die. 
DIADEMA,  s.  f.  Diadema.  Diadema. 
DIAPANITAT.    s.    f.    Diafanidad.    Pelluci- 
ditas. 

DIÁFANO, NA.  adj.  Diáfano.  Translucidus. 

pellucidus. 

DIAFORÉTIC,  CA.  adj.  Diaforético.  Diapho- 
reticus.  '^ 

EÍalE¿?ic^  cT' ^-^n^r-'^'^P'^^S'"- 
JJlAL,Jí.CllL,  CA.  adj.  Dialéctico.  Dialecti- 

cus. 
DIALÉCTICA,  s.  f.  Dialéctica.  Dialéctica 
DIALECTO,  s.  m.  Dialecto.  Idioma,'  dialec- 

tus. 

DIALOGÍA.  s.  f.  figura  de  Retórica.  Dialosía. 

Dialogía. 
DIÁLOGO,  s.  m.  Diálogo.  Dialogus. 
DIAGONAL,   adj.   Geom.    Diagonal.   Diago- 

nalis.  ° 

DIAGONALMENT.  adv.  m.  DiagonaJmente. 

Ab  uno  ad  oppositum  angulum. 
DIAGONO.  s.  m.  Diágono.  Diagonios. 
DIALOGISME.  s.  m.  Dialogismo.   Dialogis- 

mus. 

DIALTEA.  8.  f.  unguent.  Dialtea.  Dialthea. 

DIAMANT.  s.  m.  Diamante.  Adamas. 

DiAMANT  EN  BRüT ,  él  no  pulit.  Diamante  bru- 
to ,  en  bruto.  Incultus  ,  impolitus  ,  rudis  ada- 
mas. 

'PUNTA  de  DIAMANT.  Pufítü  de  diamante.  Cuspis 
adamantina. 

DIAMANTAS,  s.  m.  ium.  Diamantazo ,  dia- 

mantón.  Magnus  adamas. 
DIAMANTI ,  NA.  adj.  Diamantino.  Adaman- 

tinus. 
DIAMETRAL,  adj.  Diametral.  Diametrus 
DIAMETRALMENT.  adv.    m.    Diametral. 

mente.  Es.  diámetro;  ad  rationem  diametri. 
DIÁMETRO,  s.  w.  Diámetro.  Diámetros. 

DIÁMETRO     APARÉNT    EN    UN    ASTRE.      Diámetro 

aparente  en  un  astro.  Diámetros  apparens. 

DIÁMETROS  coNjuGATS  DE  l'elíp.se.  Diámetrot 
conjugados  de  la  elipse.  Diametri  coniugats. 

DIÁMETRO  DE  l'elipse.  Diámetro  de  la  elipse. 
Diam.etros  elipsis. 

DIÁMETRO  DE  l'esfera.  Diámetro  de  la  esfera. 
Diámetros  spherre. 

DIÁMETRO  DE  l'hiperbola.  Diámetro  de  la  hi- 
pérbola.  Diámetros  hyperbojes. 

DIÁMETRO  DE  I.A  PARÁBOLA.  Diámetro  de  la  pa- 
rábola. Diámetros  parabolíe. 

BIÁ- 


26o  día 

DIÁMETRO  DETERMiNAT.  Diátmtro  determinado. 
Diámetros  determinata. 

DIÁMETRO  SEGON  DE  l'hipérboi.a.  Diámetro 
segundo  de  la  hipérbola.  Diámetros  secunda 
hyperboles. 

DIÁMETRO  VERDADER  d'un  astre.  Diámetro  ver' 
dadero  de  un  astro.  Diámetros  vera  astri. 

DIANA,  s.  f.  Milic.  senyal  ques'  fa  en  la  ma- 
tinada.  Alborada  ^  diana.  Antelucana  sim- 
phonia. 

DIANTRE.  Diantre  ^  dianche.  Daemon. 

DIAPASÓN,  s.  m.  Music.  Diapasón.  Diapa- 
són. 

DIAPENTE,  s.  m.  Music.  Diapente.  Diapen- 
te. 

DIAQUILON.  s.  m.  cert  emplastre.  Ditjgui/o». 
Diachilon. 

DIAÍII,  ría.  adj.  Diario.  Quotidianus. 

DXARi.  s.  m.  Dijrio.  Diarium. 

DIARIAMENT.  adv.  Diariamente.  Quoti- 
die. 

DIARREA,  s.  f.  Medie.  Diarrea.  Diarrhoea. 

DIÁSTOLE.  s.  m.  Anat.  D'uistok.  Diastole. 

DiÁsTOLE.  Gram.  Diástoh.  Diastole. 

DIASTRADÜRA.  s.  f.  V.  Endiastradura. 

DÍASTRE.  s.  m.  través,  atrevit,ÍDquiet.  Dia- 
blo ,  travieso  ,  avieso  ,  trasgo.  Perversas,  ir- 
requietas. 

DiASTRE,  sutil ,  sagas,  astut.  Diablo.  Callidus, 
versutus. 

DIATESARON.  s.  m.  Music.  Diatesaron.  Dia- 
tesaron. 

DIATÓNIC  ,  CA.  adj.  Diatónico.  Diatoni- 
.cus. 

DIATÓNIC  cROMÁTic.  Diatóttico  cromático.  Dia- 
tonicus   cromaticus. 

DIATÓNIC    CROMÁTIC     ENARMÓNIC.  DiatÓntCO  CrO- 

mático    enarmónico.    Diatonicus    cromaticus 

enharmonicus. 
DIBUX.  s.   m.  r  art  que  ensenya  de  dibuxar. 

Dibuxo.  Ars  graphica. 
DIBUX  ,  la  figura,  imatge  &c.  delineada  ó  dibu- 

xada.  Dibuxo.  Graphis. 
DIBUX,  éls  raniatges,  flors ,  &c.  de  las  puntas, 

telas  pintadas  &c.  Dibuxo.  Figura. 
DIBUX,   él   papar  ó  patró  dibuxat  conforme  al 

dibux  del  qual  se   forma   el  de  las  puntas, 

brodat  &c.  Dibuxo. 
DIBUX.  met.  la  descripció  que  s"  fa  de   paraula 

d'  alguna  cosa.  Dibuxo.  Descriptio. 
DIBUXANT.  p,  a.  Dibuxante.  Adumbrans. 
DIBUXAR.  v.  a.  Dibuxar.  Adumbrare. 
DICACITAT.  s.  f.  Dicjcidi'.d.  Dicacitas. 
DíCCIÓ.  s.  f.  Dicción.  Diaio. 
DICCIONARl.  s.  m.  Diccionario.  Lexicón,  vo- 

cabulorum  Índex. 
DICTADOR,  s.  m.  Dictador.  Dictator. 
DICTADURA,  s.  f.  Dictadura.  Dictatura. 
DICTAMEN,  s.  m.  Dictamen.  Dictamen,  men- 
tís sensus. 


DIC 

DÍCTAMO  I,    planta.    Díctamo.  Dictamnum, 

dictamnus. 
DICTAR.  V.  a.  Dictar.  Dictare. 
DICTAR,  met.  inspirar,  suggerir.  Dictar.  Sug- 

gerere ,  praescribere. 
DiCTAT ,  DA.  p.  p.  Dictado. 
DicTAT.  s.  m.  títol  d'  honor.  Dictado.  Honorís, 

&  dignitatis  titulus. 
DICTERI.  s.  m.  Dicterio.  Dicterium. 
DIDA.  s.  f.  Nodriza ,  nutriz ,  ama  de  leche. 

Lactans ,  nutrix. 
DIDAL.  s.  m.  instrument  per  cusir.  Dedal.  D¡- 

gitale ,  digitabuium. 
DIDAL ,  él  deis  segadors.  Dedal.  Digitale. 
DIDAL.  met.  vas  molt  petit.  Dedal.  Minutulum 

vasculum. 
DIDALERA.  s.  f.  hérba.  Campanilla.  Digita- 

üs ,  campánula  silvestris. 
DIDASCÁLIC ,  CA.  adj.  Didascálico.  Didas- 

caiicus. 
DIDOT.  s.  m.  Amo ,  marido  de  la  nodriza.  Nu« 

tricis  maritus. 
DIE.  j.  m.  P  espay  de  témps  que  dura  la  cla- 
ror del  sol  sobre  V  horizón.  Dia.  Dies. 
DIE,  i'  espay  de   témps  que  gasta  '1  sol  ab  s5u 
moviment  diurno,  desde  que  ix  d'  un  meridiá 
fius  que  torna  al  matéx.  Dia.  Dies. 
DIE   ASSENYALAT  ,  él  determinat  per  fér  alguna 

cosa.  Dia  diado.,  ti  adiado.  Condicta  dies. 
DIE  BO ,   aquell  en   que  'Is  que  tén;n   tercianas 
están  Ilibrés  d'  ellas.  Dia  de  huelga.  Dies  in- 
termittens. 
DIE  CLAR  ,  él  sére.  Dia  claro.  Serena  dies. 
DIE  DiAT.  V.  Die  assenyalat. 
DIE  DE   CAP  d'  any.  Dia  de  año  nuevo.  Prima 

dies  anni. 
DIE  DE  CARN.  Dia  de  carne.  Dies  qua  licet  ede- 

re  carnes. 
DIE  DE  CENDRA.  Diü  Ó  micrcoles  de  ceniza.  Dies 

cinerum. 
DIE  DE  CORPUS.   Dio  del  Corpus ,  de   Dios ,  del 
Señor.  Festum  Sacratissimi  Corporis  Christi. 
DIE   DE  DEjuNi.  Dia  de  ayuno.  Sacra  ¡eiunio 

dies. 
DIE  DE  DEscANs.  Dia  de  huelga.  Dies  otiosus. 
DIE  DE  iioSTA.  Dia  dc  ficsta.  Dies  festus. 
DIE  DE  FEYNA  Ó  FKYNER.  Día  de  trabajo.  Dies 

profestus. 
DIE  DE  NADAL.  Dta  dc  Navid.id.   Dies   Natal  is 

Doinini. 
DIE  DE  p£x.  Dia  de  pescado.  Dies  pisculentus , 

quo  prxcipitur  abstinentia  á  carnibus. 
DIE  DE  TRABALL.  V.  Die  de  feyna. 
DIE  DE  VAGAR,  aut.  V.  Dic  de  fésta. 
DIE  DEL  ANiiLL.  aquell  en  que  '1   promes  dbna 
r  anéll   á   la   promesa.    Dia    de  joya.    Dies 
qua  futurae  sponsa;  pretiosa  monilia  tradun- 
tur. 
DIE  DEL  juDici.  Dio  del  juicio.  Universalis  iu- 
dicii  dies. 

DIB 


DIE 

DiE  DEL  SANT  APARici.  ant.  V.  Die  deis  Reys  ó 

de  la  Epifanía.  

DiE  DELS  MORTs.  Día  de  los  difuntos  ^  de  los  fi- 
nados. Dies  commemorationis  omnium  fide- 
lium  defunctorum- 
DiK  DELS  RAMs.  V.  Diuméngc  deis  rams. 

DIE    DELS    REYS    Ó    DE    LA    EPIFANÍA.    Día  di  la 

Epifanía  dol  Señor.  Dies  Epiphania;  Domini. 
DIE  DOLENT,  aqucll  éfi   que  mülésta  '1  fret ,  él 

vene ,  &c.  Dia  desabrido.  Asper  dies. 
DIE  FERiAT ,  él    cn  que  tan  fésta  'Is  tribunals. 

Dia  feriado,  Feriíe. 
DIE  DE  í'ÓLGA.  ant.  V.  Die  de  descans. 
DIE  GRAS.  V.  Die  de  carn. 
DIE  INTERCALAR.  Día  intercalar.  Dies  interca- 

laris. 
DIE  MAGRE.  V.  Die  de  p¿x. 
DIE    NUBOLOS.   Dia    nublado ,  nubloso.  Nubilus 

dies. 
DIE  OBRER ,  PAENER.  ant.  V.  Die  de  feyna. 
DIE  RODÓ ,  die  de  feyna  entre  dos  de  fésta.   Dia 

quebrado.  Dies  unicus  profestus. 

DIE     TAPAT  ,    TRIST,     Pbsc  ,     CUBERT.    Día    pOr- 

do-.  Dies  nubibus  obtectus. 
ACLARiRSE  ÉL  DIE.  f.  V.  Aclarífse. 

ANAR  Á  DIES  Ó  A  DIADAS  ;  TEÑIR  SOS  DIES  Ó  DIA- 
DAS, f.  variar  algú  ó  alguna  cosa  en  alguns 
dies,  com  él  qu'  un  die  está  alegre  ,  altre  me- 
lancdlic ,  *c.  Tener  dias.  Alium  una  die , 
alium  esse  allá. 

APUNTAR. ÉL  DIE.  f.  V.  Apuntar. 

CÁURER  ÉL  DIE.  f.  met.  V.  Cáurer. 

CRÉXER ,  ALLARGARSE  'l  DIE.  f.  Crecer  el  dia. 
Diurnae  lucis  spatium  ,  tempus  augeri. 

CUBRIRSE  'l  die.  f.  V.  Cubrirse. 

DONAR  ÉL  BON  DIE.  f.  Dar  los  buenos  dias. 
Faustum  alicui  mane  deprecari. 

DONAR  ÉLS  BONS  DIES.  f.  á  aigú  CH  él  die  del 
séu  Sant.  Dar  los  dias.  Paustuní  alicui  diem 
ei  Sancto  sacrum  cuius  nomine  vocatur,  de- 
precari. 

ESCURSARSE  'l  DIE.  f.  Descrecer  el  dia.  Minui 
lucis  diurnae  spatium. 

ExiR  DEL  DIE.  f.  met.  exir  d'  algún  ahogo ,  di- 
ficultat ,  &c.  per  lo  présent.  Salir  del  dia. 
Instantia  pro  tempore  praesenti  evadare. 

FÉR    DEL    DIE     NIT     Y     DE     LA   NIT  DIE.  f.    HaCer 

del  dia  noche  y  de  la  noche  dia.  Temporis  ra- 
tionem  invertere. 
FÉRSE  DIE.  f.  Amanecer.  Lucescere. 

SER    ,    SEMBLAR     UN    DIE    DE    JUDICI.    f.    ab    que 

s'  denota  la  gran  confusió ,  crits  &c.  qu'  hi 
ha  en  algún  lloc.  Ser ,  parecer  un  dia  de  jui- 
cio. Omnia  tumuitu  misceri. 

vÉURERSE  ,  CLARKJAR  ÉL  DIE.  f.  Rayar  el  dia. 
Ehicere  diem. 

ANTES  DE  DIE.  m.  adv.  V.  Antes. 

Á  PUNTA  DE  DIE.  Al  apuntar  ,  al  rayar  el  dia. 
Primo  diluculo. 

CADA   DIE  NO  ES  FÉSTA  MAJOR  :  NO  ES  CADA  DIE  : 

Tom,  I. 


DIE  261 

NO  n'  PASSAN  CADA  DIE.  loc.  Agosto  y  Vendí' 
mia  no  es  cada  dia. 

Non  semper  messis,  non  est  vindemia  sem- 
per. 

CADA     DIE     TENIM    UN    DIE  MES.   loC.    No    Se    van 

los  dias  en  balde.  Incassíim   non    procedunt 

témpora. 
DE  DIE  EN  DIE.  cxpr.  De  dia  en  dia.  Ab  uno  ad 

alium  diem. 
DKL  UN   DIE  AL  ALTRE.  loc.  ab  que  s'  cxpréss» 

que  no  tardará  inoit  alguna  cosa.  Di  dia  á 

dia.  Quám  pridem. 
DEL  UN  DIE  AL  ALTRE.  loc.  ab  que  s'  expréssa 

la  mudansa   esdevinguda   del   die  anteceden! 

al  seguent.  De  un  dia  para   otro,   A  prsece- 

denti  ad  sequentem  ,  ab  hesterna  ad  hodier- 

nam  diem. 
DEMÁ  SERÁ  UN  ALTRE  DIE.  loc.   Mañana  será 

otro  dia.  Aliud  erit  eras. 

DÉU   LI  DÓ   BON  die:  TINGA    m5lT  BON   DIE.expr. 

ab  que  s'  saluda  á  algú.   Buenos  dias  tenga 

usted.  Salve. 
DIES  HA.  loc.  Dias  ha.  Pridem  est ,  diu  est. 
ÉL  DIE  d'air.  El  dia  de  ayer.  Hesterna  dies. 

ÉL  die  d'  AVUY,  AVUY   EN  DIE  ,   VUY  DIE.     eXpr. 

El  dia  de  hoy ,  hoy  en  dia  ,  hoy  dia.  Hoc 
tempore  ;  prasenti  tempore. 

ÉL  DIE  DEL  SÉU  SANT,  él  del  Sant  del  nom  d' al- 
gú. Su  dia.  Dies  sacer  Sancto  cuius  nomine 
aliquis  vocatur. 

EN  DIES  DE  DÉU.  loc.  usada  quand  se  vol  ex- 
préssar  que  may  ha  succeit  ó  s'  verificará 
alguna  cosa.  En  dias  de  Dios.  Nunquam. 

HOME  EN  DIES.  Hombre  de  dias,  iíltate  provec- 
tus. 

l'un  DIE  sí,  l' ALTRE  NO.  m.  adv.  L'^B  dífl  íj, 
otro  no.  Alternis  diebus. 

MES  DIES  HI   HA    AL  ANY  QUE    LLANGONISSAS.    IcC. 

Mas  dias  hay  que  longanizas.   Nondum  om- 
nium dierum  sol  occidit. 
NIT   Y  DIE.  m.  adv.  Noche  y  dia.  Nocte  die- 
que. 

TAL  DIE  FARX   un  ANY.    loC.   V.   Auy. 

UN  DIE  PER  ALTRE.  m.  adv.  altemaud  éls  dies. 
Un  dia  que  otro.  Alternis  diebus. 

UN  DIE  PER  ALTRE  Y  DOS  ARREu.  loc.  Cada  ter- 
cer dia.  Tertio  quóque  die. 

UN  DIE  Qu'  ALTRE  :  UN  Ó  ALTRE  DIE.  loC.  UnO 

que  otro  dia.  Aliquá  die  ;  aliquoties. 

CADA  DIE  COLS  AMARGAN,   ref.  V.   Col. 

NO  DIGAS  MAL   DEL  DIE  QUE   PASSAT  NO    SIA.    ref. 

No  digas  mal  del  año  hasta  que  sea  pa- 
sado. 

Dum  non  acta  dies,  atro  haud  signanda  la- 
pillo, 

DIÉRESIS,  s.  f.  Post.  Diéresis.  Diseresis. 
DIETA,  s.  f.  salari  d'  un  die.   Dieta.  Stipen- 

dium  unius  diei.  •'.    v.  1  = 
DIETA  ,  en  lo  ménjar.   Dieta.  Diísta  ,  victús  ra- 

tio ,  modiis. 


202  DIF 

DIETA ,  junta  deis  estats  d'  Alemanya.  Dieta. 
Ccniitia. 

DIETARI.  s.  m.  Aúahjo^  quadernlUo.  Code.x 
annuum  ordinem  celobrandi  inissam  ac  divi- 
num  officium  recitandi  continens. 

DIFERENCIA,  s.  f.  Diferendo.  Discrimen, 
differentia. 

DIFERENCIA.  Lógic.  Diferencia.   Differentia. 

DIFERENCIA.  Gcom.  Diferencia.  Diíierentia. 

DIFERENCIAS,  p.  disputas.  Diferencias.  Dissi- 
dium  ,  altercatio. 

DIFERENCIA  AscENSioNAL.  Astion.  Diferencia 
asccnsional.  DiiTerentia  ascensionaüs. 

DIFERENCIA  DEScEXsioNAL.  Diferencia  descen- 
fional.   Differentia  descensionalis. 

Á  DIFERENCIA,  in.  adv.  A  diferencia.  Cum  hoc 
discrimine;  stante  hoc  discrimine. 

DIFERENCIAL,  adj.  Diferencial.  Differens. 

DIFERENCIAR,  v.  a.  Diferenciar.  Unum  ab 
alio  distinguere  ,  secernere. 

DIFERENCIARSE  v.  r.  distingirse  una  cosa 
d'altra.  Diferenciarse.  Distingui ;  ab  alio  dif- 
ferre. 

DIFERENCIARSE,  obrar  una  persona  ab  singulari- 
tat.  Diferenciarse.  Secus  agere  ac  agunt 
alii. 

DIFERENCAR.  v.  a.  ant.  V.  Diferenciar. 

DIFERENT.  adj.  Diferente.  Differens. 

DIFERENTÍSSIM,  MA.  adj.  sup.  Diferen- 
tísimo. Diversissimus. 

DIFERENTMENT.  adv.  m.  Diferentemente. 
Aliter ,  secus. 

DIFERIR.  V.  a.  Diferir.  Differre. 

DIFERIT ,  DA.  p.  p.  Diferido. 

DIFFAMAR.  v.  a.  ant.  V.  Disfamar,  infa- 
mar. 

DIFFAMATORI ,  RÍA.  adj.  ant.  V.  Infama- 
tori. 

DIFÍCIL,  adj.  Difícil.  Difficilis. 

DIFICILÍSSÍM  ,  MA.  adj.  sup.  Dificilísimo. 
Difficilliinus. 

DIFICILMENT.  adv.  m.  Dificilmente.  Diffi- 
ciliter. 

DIFICULTAR,  v.  a.  Dificultar.  Difficilem  red- 
dere;  obicem  poneré. 

DIFICULTAT.  s.  f.  embrás  ,  oposició.  Difi- 
cultad. Dificultas. 

DIFICULTÁIS,  p.  dubtes  ,  arguments  ,  re'pli- 
cas.  Dificultades.  Diñícultates. 

DIFICULTOS,  SA.  adj.  Dificultoso.  Difficilis. 

DIFÍCULTÓSAMENT.  adv.  m.  Dificultosa- 
mente. Difficiliter. 

DIFICULTOSÍSSIM,  MA.  adj.  sup.  Dí/ícu/- 
tosísiino.  Difficillimus. 

DIFIDENCIA,  s.  f.  Difidencia.  Diffideníia. 

DIFORME,  adj.  Deforme.,  disforme.  Defor- 
mis. 

DIFUNDIR.  V.  a.  Difundir.  Diffundere. 

DIFUNDíT,  DA.  p.  p.  Difundido. 

DIFUNT  ,  TA.  adj.  Difunto.  Defunctus. 


DIF 

DiruíJT.  s.  ni.  él  eos  raort  ó  cadáver.  Difunto» 
Cadáver. 

DIFUS,  SA.  adj.  Difuso.  Diffusus. 

DIFUSAMENT.  adv.  m.  Difusamente.  Dif- 
fuse'. 

DIFUSIU,  VA.  adj.  Difusivo.  Diftusivus. 

DÍFUSIÓ.  s.  f.  Difusión  Diír'usio. 

DIFTÜNGO.  s.  ni.  Diptongo.  Diphtongus. 

DIFÜGI.  s.  m.  V.  Efugi. 

DIGERIR.  V.  a.  pair.  Digerir.  Digerere. 

DIGERIR,  met.  sufrir  ab  paciencia  alguna  mo- 
lestia ,  impertinencia  ,  &c.  Digerir.  Patien- 
ter   ferré  ,  tolerare. 

DIGERIR,  met.  posar  en  brde  las  cosas  que  per- 
tanyen  al  discurs.  Digerir.  Rem  digerere , 
ordinare. 

DIGERIR.  Chimic.  Digerir.  Concoquere. 

NO  PODER  DIGERIR  Á  ALGÚ,  Ó  Á  ALGUNA   COSA.  f. 

sérli  a  algo  sumament  repugnan!.  No  poder 
digerir  á  alguno.,  ó  á  alguna  cosa.  iEgerrimé, 
perdificilé  ferré. 

DIGERIT,  DA.  p.  p.  Digerido^  digesto. 

DIGEST.  s.  m.  pandectas.  Digesto.  Digestum. 

DIGESTA.  s.  f.  ant.  V.  Digest. 

DIGESTIÓ.  s.  f.  la  del  aliment.  Digestión. 
Digestio. 

DIGESTIÓ.  Chimic.  Digestión.  Chimica  diges- 
tio. 

NEGocí  DE  MALA  DIGESTIÓ.  Ne§ocio  de  mala 
digestión.  Plena  laboris  res. 

DIGESTIU ,  VA  adj.  Digestivo.  Digestlvus. 

DIGMÉNGE.  s.  m.  ant.  V.  Diuménge. 

DIGNACIO  s.  f.  Dignación.  Dignatio. 

DIGNAMENT.  adv.  m.  Dignamente.  Digné. 

DIGNARSE.  V.  r.  Dignarse.  Dignari. 

NO  DIGNARSE,  f.  desdenyarse  de  fér ,  dir ,  ó  ad- 
me'trer  alguna  cosa.  Dedignarse,  Dedignari. 

DIGNAT  ,  DA.  p.  p.  Dignado. 

DIGNE  ,  NA.  adj.  Digno.  Dignus. 

DIGNÍSSIM ,  MA.  adj.  sup.  Dignísimo.  Dig- 
nissimus. 

DIGNISSIMAMENT.  adv.  m.  sup.  Dignísi- 
mámente.  Dignissimé. 

DIGNITAT.  s.  f.  exceMencia  ,  reals.  Digni- 
dad. Excellentia. 

DIGNITAT ,  cárreg  ,  empleo  honorífic.  Digni- 
dad. Honoris  munus,  officium. 

DIGNITAT  ,  él  benefici  Ecclesiástic  axí  dit  en  las 
Iglesias  Catedrals  y  Collegiatas.  Dignidad. 
Dignitas. 

DIGNITAT.  s.  m.  Tobtentor  del  benefici  Eccle- 
siástic dit  Dignitat.  Dignidad.  Dignitate  do- 
natus,  decoratus. 

DIJÜÜS.  s.  m.  Jueves.  Dies  lovis;  feria  quinta. 

Dijous  SANT.  Jueves  de  ¡a  cena ,  Jueves  santo. 
Feria  quinta  in  coena  Domini. 

DIJOUS  DE  LAS  GOMARES.  Juévcs  dc  Comodres. 
Penultimus  lovis  dies  ante  quadragessimam. 

DIJOUS  DELs  COMPARES.  Juéves  di  Compadres. 
Priinus  lovis  Iiilarium. 

DI- 


DÍL 

Dijous  LLARDER.  Juéves   Urdefo.    Dies  lovis 
lardis  notatus ;  genialium  dierum  primus. 

LA  SEMMANA  DEtS  TRES  DIJOUS.   loC.  faill.    USada 

per  expressar  lo  niatéx  que,  may.  La  semana 

que  no  tenga  viernes.  Ad  Calendas  Grrecas. 
DILACÍÓ.  s.  f.   Dilación.   Dilatio  ;  temporis 

prorogatio. 
DILATADÜR ,  RA.  s.  m.  y  í.  Dilatador.  Di- 

lator. 
DILATACIÓ.    s.   f.    extensió   ó    amplificació 

d'  alguna  cosa.  Dilatación.  Düatatio. 
DILATACIÓ.  Fisic.  rarefaccíó.  Dilatación.  Díla- 

tatio. 
DILATA DAMENT.  adv.  m.  Dilatadamente. 

Fusé,  late. 
DILATADISSIM,  MA.  adj.  sup.  Dilatadisi. 

mo.  Amplissimus ,  vastissinius. 
DILATAR.  V.   a.  exténdrer,  allargar  alguna 

cosa  de  modo  qu'  ocupe   mes   lloc.   Dilatar. 

Dilatare ,  distenderé. 
DILATAR  ,  diferir.  Dilatar.  Differre  ,  procrasti- 

nare. 
DILATARSE,  v.  r.  exténdrerse  en  la  explica- 

ció  d'  alguna  cosa.  Dilatarse.  Fusius  expo- 

nere. 
DILATAT  ,  DA.  p.  p.  Dilatado. 
DiLATAT  ,  números.  Dilatado.  Numerosas. 
DILECCIÓ.  s.  f.  p.  u.  Dilección.  Dilectio. 
DILECTÍSSIM,  MA.  adj.  sup.  p.  u.  Dilectísi' 

mo.  Dilectissimus. 
DILEMA,  s.  m.  Dilema.  Dilemma. 
DILIGENCIA,  s.  f.  apíicació ,  activltat ,  cuy- 
dado.  Diligencia.  Diligentia. 
DILIGENCIA  ,  promptitut ,  agilitat  en  T  obrar. 

Diligencia.  Celeritas ,  agilitas. 
DILIGENCIA  ,  negoci  ó  dependencia.  Diligencia. 

Negotium. 
DILIGENCIAS,  p.  p.  u.  For.  Diligencias.  Ne- 

gotia  forensia. 

FÉR  ó  FERHI   LAS  DILIGENCIAS,    f.    pOSar    tbtS     loS 

medís  per  lograr  algún  fi.  Hacer  sus  diligen- 
cias. Omnem  operam  &  industriara  adhi- 
bere. 

DILIGENT.  adj.  cuydados.  Diligente.  Dili- 
gens. 

DILIGENT,  él  qu'  obra  ab  promptitut.  Diligente. 
Ceier  ;  promptus  in  agendo. 

DILIGENTÍSSIM  ,  MA.  adj.  sup.  Diligentí- 
simo. Diligentissimus. 

DILIGENTÍSSIMAMENT.  adv.  m.  sup.  Di- 
ligentüimamente.  Diligentissimé. 

DILIGENTMENT.  adv.  m.  Diligentemente. 
Diligenter. 

DILLUNS.  s.  m.  Lunes.  Dies  lunse ;  feria  se- 
cunda. 

DILUCIDACIÓ.  s.  f.  Dilucidación.  Diiuci- 
datio. 

DILUCIDAR.  V.  a.  Dilucidar.  Dilucidare. 

DÍLUClDAT,  DA.  p.  p.  Dilucidado. 

DÍLUENT.  adj.  Diluente.  Diluens. 


DíL  263 

DILUVI.  s.  m.  gran  copia  d'  aygua.  Diluvio. 

Diluvium. 
DiLüvi,  r  inundació  universal  que  Deu  envía 

al  mbn.  Diluvio.  Diluvium. 
DILUVI.  met.  abundancia  excesiva  de   qualsevol 

cosa.  Diluvio.  Diluvium. 
DIMANAR,   v.  n.  provenir,  proceir.  Dima' 

nar.  Dimanare  ;  criginem  ducere. 
DIMANAT,  DA.  p.  p.  Dimanado. 
DIMARS.   s.   ra.   Martes.  Dies  Martis  ;    feria 

tertia. 
DIMÉCRES.  s.  m.  Miércoles.  Dies  Mercurií; 

feria  quarta. 
DIMENSIO.  s.  f.  la  mida  que  correspon  á  las 

parts  que  componen   un  tót.  Dimensión.  Di- 

mensío. 

DiMENsió.  Geom.  y  Music.  Dimensión.  Dimen- 
sio. 

DIMIDÍAR.  v.  a.  Dimediar.,  dimidiar.  Dimi- 
diare. 

DI  Mí  DI  AT  ,  DA.  p,  p.  Demediado  ,  dimidiado. 

DÍMINUAR.  v.  a.  ant.  V.  Disminuir. 

DIMÍNÜCIO.  s.  í.  Diminución.,  disminución. 
Diininutio. 

DiMiNució.  Arquit.  Diminución.  Proportionata 
diminutio ,  decretio. 

ANAR  EN  DiMiNució.  f.  Ir  en  diminución.  Dirai- 
nui ,  decrescere. 

DIMINUIT,  DA.  p.  p.  ant.  V.  Disminuit. 

DIMINÜT,  TA.  adj.  Diminuto.  Diminutus. 

DIMINUTIU.  s.  m.  Gram.  Diminutivo.  Dimi- 
nutivum. 

DIMÍSSIÓ.  s.  f.  Dimisión.  Dímissio. 

DIMISSORIAS.  s.  f.  p.  Dimisorias.  Dimisso- 
ria;. 

DIMONI.  s.  m.  Demonio.  Daemon. 

DiMONi  ENCARNAT ,  dit  del  moit  doIcHt  y  per- 
vers.  Demonio  encarnado.  Sceleratissiinus, 
djabolicus  homo. 

SER  UN  DiMONi.  f.  ab  que  s'  significa  Ja  molta 
astucia  d'  algú.  Ser  un  demonio.  Versutum, 
versipellem  esse. 

DIMONJAT,  DA.  adi.  ant.  V.  Endimoniat. 

DLMONTRE.  s.  m.  Dimofio.  Damon. 

DIÑAR,  v.  a.  pe'ndrer  alirnent  al  mitjdie.  Co- 
mer. Prandere. 

DIÑAR,  s.  m.  r  alirnent  que  s'  pren  al  mitjdie. 
Comida.  Prandiiim. 

DINER.  s.  m.  Dinero.  Nummus,  pecunia. 

DiNÉR  ,  ardit.  V.  Ardit. 

DINER  coMPTANT  Ó  DE  coMPTANT.  Dimro  Con- 
tante.,  de  contado.  Numerata  pecunia. 

ARREPLECAR  DiNERs.  f.  Juntar  dinero.  Pecu- 
niam  congerere. 

TEÑIR  DINER  ,  TEÑIR  DiNERS.  f,  sér  ric.  Tener 
dinero.  Pecuniosum  esse. 

TEÑIR  M.'L  DiNÉR.  i.  Ser  duro  de  bolsa.  Esse  ps" 
cuniae  tenacem. 

BON  djní-:r.  loe.  él  del  bon  pagador.  Buen  dine- 
ro. Pecunia  facilé  solubili». 

EN 


204  DIN 

EN  DiNÉR  EFJECTiu.  ni.  adv.  Etj  dimro  eMJyo, 
á  dinero  sh;co  ^  á  solo  dinero.  Numerata  pe- 
cunia. 

HOMK  DE  iiiNERS.  Hombfe  adinerado ,  dineroso. 
Pecuniosus  homo. 

BQSSA  ó  Bl'TXACA  SÉNSE   DINÉRS,  DÍGASLI   CUYRO. 

ref.  V.  Cuyro. 

DE     DiXERS    V     DE     EONDAT     LA     MEYTAT     DE    LA 

MEYTAT.  ref.  De  dineros  y  bondad  la  mitad 

de  la  mitad. 

Non   probitas   semper,   non   res  est  quanta 

refertur. 

DINEKS     y    EOGERÍA     NO    s'   PODEN    AMAGAR,    ref. 

Amor  ni  dinero  no  puede  estar   encubierto. 
Nummus  &  amor  semper  se  produnt. 
QUi  TÉ  DiNÉRs  FA  sbs  AFÉRS.  ref.  Q_uien  tiene  di- 
neros pinta  panderos. 

Quod  cupit  hoc  cuivis  Regina  pecunia  do- 
nar. 

UN  DINÍ2R  DE  MAL,  CINC  SOUS  d'eMPLASTRE.   ref. 

Poco  mal  y  bien  atado.,  ó  bien  queviado  :  á  pi- 
cada de  mosca  pierna  de  sabana.  Levi  plagse 
magnum  fomentum. 

DiNER  FA  DiNER.  ref.  Dinefo  llama  dinero.  Pe- 
cunia pecunianí  captat. 
DINERET.  s.  m.  Dmeruelo.  Minutula  pecu- 
nia,  minutulus  niunraus. 

DINERONS.  s.  m.  dim.  p.   Dinerueh.  A!i- 
quantula  pecunia. 

DINOU.  num.  Diez  y  nueve.  Decem  &  no- 
vem. 

DINS.  prep.  y  adv.  t.  Dentro ,  adentro.  In- 
tüs ,  intró,  intrá. 

DINTRE.  adv.  V.  Dins. 

ó  DINTRE  Ó  FORA.  loc.  O  dentro  ó  fuera.  Aut 
intrb ,  aut  foris. 

DIÓCESÁ  ,  NA.  adj.  Diocesano.  Dioecesanus. 

DIÓCESIS,  s.  f.  bisbat.  Diócesis.  Dioecesis. 

DIONíS.  s.  m.  nom  d'  home.  Dionisio.  Dioni- 
sius. 

DIÓPTRIC,  CA.  adJ4  Dióptrico.  Dioptricus. 

DÍÓPTRICA.  s.  f.  Dióptrica.  Dioptrica. 

DIPLOMA,  s.  m.  Diploma.  Diploma. 

DIPLOMATIC,  CA.  adj.  Diplomático.  Diplo- 
maticus. 

DIPLOMÁTICA,  s.  f.  Diplomática.  Ars  diplo- 
mática. 

DIPUTACIÓ.  s.  f.  comissió  donada  á  alguns 
individuos  d'  algún  eos  ó  comunitat  per  fér 
alguna  cosa  en  nom  d'  ella.  Diputación.  De- 
piitatio. 

DIPUTACIÓ,  él  eos  deis  Diputats.  Diputación. 
Deputatorum  conventus. 

DIPUTACIÓ   GENERAL    DELS    REGNES.    DipíltaCtOn 

general  de  los  reynos.  Pro  regnis  Deputato- 
rum conventus. 

DIPUTAR.  V.  a.  destinar,  designar  algún  ó  al- 
aiini  individuos  d'un  eos  per  exécutar  alguna 
comissió.  Diputar.  Diputare. 

DIPUTAR ,  destinar  alguna  cosa  per  determinar 


DIP 

US ,  &c.  Diputar.)  deputar.  Destinare ,  depu- 
rare. 

DÍPÜTAT,  DA.  p.  p.  Diputado, 

DiPUTAT.  s.  m.  comissionat  d'  algún  eos.  Dipu- 
tado.  Deputatus,  Commissarius. 

DIl'UTAT  DEL  RÉGNE.  DipUtodo  dcl   TCynO.    Rcg- 

ni  commissarius,  deputatus. 

DIR.  V.  a.  parlar  ,  pronunciar  alguna  cosa. 
Decir.  Dicere. 

DiR  ,  anomenar.  Llamar^  decir.  Vocare  ,  apel- 
lare. 

DIR ,  conformar  ,  correspóndrer  una  cosa  á 
altra.  Decir  ,  caer  bien  una  cosa  con  otra., 
ó  á  otra.  Convenire  ,  concordare. 

DIR ,  suggerir  á  algú  la  especie  qu'  ha  de  pro- 
ferir. Soplar.  Insusurrare. 

DIR ,  persuadir  ,  exhortar,  amonestar.  Decir. 
Suadere  ,  hortari. 

DIR  ,  asseverar  ,  assegurar.  Decir.  Asserere  ;  uti 
veruiu  dicere. 

DIR ,  donar  dita  á  lo  que  s'  encanta ,  arrénda, 
&c.  Hacer  postura.  Licitari. 

DIR  ,  alguna  oració.  Rezar.  Recitare. 

DIR   AB  MITJA  BOCA  ;  NO  DIR  AB  TOTA   LA  BOCA.  f. 

Decir  con  la  boca  chica.  Non  aperté  loqui. 
DIR  Á  LA  CARA.  f.  metii  V.  Cara. 
DIR  Á  l'  alsada  d'  un  campanar.  f.  V.  Cam- 

panar. 
DIR  i  LAS  BARBAS,  f.  V.  Barba. 
DIR  algC  lo  que  li  vk  AL  CAP.  f.  parlar  sens 

reflexío  ,  ni  conexément ;  dir  loque   primer 

vé  á  1'  imaginacid.  Hablar  de  memoria  ó  de 

cabeza.  Inconsideraté  loqui. 
DIR  DESDITXAS  d'  aloú.  f.  Decir  mil  males  de 

alguno.  Multa  mala  de  aliquo  dicere. 

DIR  DISBARATS    ,  DESATINOS,   SIMPLBSAS  ,  &C.    f. 

parlar  desconcertadament.  Disparar .  dispa' 
ratar  ,  desbarrar  ,  decir  necedades.  Ineptias 
efi'utire  ;  inepté  loqui. 

DIR  ÉL  COR  alguna  COSA.  f.  V.  Cor. 

DIR  ÉL  joG.  f.  venirli  bé  '1  jog  á  algú ;  teñir,  fér 
bon  jog.  Decir  ,  dar.,  entrar.,  acudir  el  juego., 
ti  noype.  Jos  dados  ^c.  ú  alguno.  Dexteris  uti 
ralis,  chartis  &c. 

DIR  LA  CARA.  f.  nier.  V.  Cara. 

DIR  LAS  COSAS  CLARAS,  f.  parlar  ciar.  Hablar 
claro ;  hablar  en  puridad.  Palam  aperteque 
loqui. 

DIR  LO  QUE  PRIMER  vÉ  Á  LA  bóca.  f.  parlar 
séns  reflexió.  Hablar  á  tontas  y  ó  locas :  de- 
cir alguno  lo  que  primero  se  le  viene  ó  la 
boca.  Temeré  ,  immeditaté  loqui. 

DIR  MAL.  f.  parlar  malament,  séns  respecte  ,  ni 
reparo.  Soltar  la  maldita.  Linguam  ¡n  con- 
vicia solvere. 

DIR  MAL  d'  algú,  6  d'  ALGUNA  COSA.    f.  Hablof 

mal  de  alguno  ó  de  alguna  cosa.  Alicuiuí  fac- 

tum  ,  dictum  ,  &c.  improbare. 
DIR  MENTIDA,  f.  Mentir.  Menriri. 
DIR  MES.  f>  usada  en  los  encanrs  públicí.  Pu- 
jar., 


DIR 

/ar,  hacer  puja,  Pretium  aligere  in  licitatio- 
nibus. 

DIR  MissA.  f.  Decir  misa.  Sacrum  faceré. 

DIB  PER  DIR.  f.  Decir  por  decir  :  hablar  por  ha- 
blar. Inania  verba  ,  nil  praeter  verba  funde- 
re. 

DIR  PER  RÍuRER.  f.  Hablar  de  burlas^  de  chanza, 
por  juego  ,  por  modo  de  juego.  Non  serio  lo- 

(jlli. 
DIR  PESTAS  DE  BAX  EN  BAX.  f.  Vulg.  RcZar,  Ob- 

murmurare. 

DIR  TU.  f.  tractar  de  tu ,  tuejar.  Tutear,  Per  tu 
queinpiam  appellare. 

DIR  Y  FER  :  FÉR  Y  DIR.  f.  Decir  y  hacer.  Cum 
dicto  factum  exequi. 

DiRHo  TOT.  f.  xarrarho  tót.  Hablarlo  todo.  Tá- 
cete nequire ;  tacenda  vulgare. 

DIRLI    Á     ALGÚ    SENTENCIAS,     TEMPKSTATS  ,  MIL 

iMPROPERis ,  &c.  f.  Decir  el  sueño  y  la  sol- 
tura. Conviciis  aliquem  onerare. 
DÍRSE  "l  nom  del  porc.  f.  vulg.  Dccirse  el 
nombre  de  las  fiestas  ,  ó  de  las  pasquas, 
Dicteriis  &  opprobriis  mutuo  se  proscin- 
dere. 

DEXA  DIR  ,  QUE   DE  ofeu  kN  DIGU¿RKN.   f.  Digan, 

que  de  Dios  dixeron:,  dexar  decir,  que  de  Dios 
dixeron.  Sine  detrahant ;  &  Dümino  perver- 
si  homines  obloquuti  fuerunt. 
l,A  CARA  Li  Diu.  f.  fam.  V.  Cara. 

MO     DIR    RES,     NO    DIR    PARAULA.    f.    Callar,    HO 

parlar.  No  hablar,  no  hablar  palabra.  Conti- 
cere. 

NO  DIR  6   NO  DIRHI  RES,  NI  EM  BE  NI  EN   MAL.  f. 

No  decir  malo  ni  bueno,  Nec  pro  nec  contra 
dicere. 

NO     DIR    SI   NI    NO  ;  NO  DIR  QUE    SI  NI  QUE  NO.  f. 

No  decir  un  si  ni  un  no,  Nec  asserere ,  nec 
negare. 

NO  DIR  UNA  COSA  PER  ALTRA.  f.  No  dectr  Una 
cosa  por  otra.  Paisa  pro  veris  haud  obtru- 
dere. 

NO  DIRHI  RES.  f.  no  volef  algú  explicar  s6n 
modo  de  pensar  sobre  algún  assumpto.  No 
decir  malo  ni  bueno,  Sensutn  suum  de  re  ali- 
quá  nolle  aperire. 

NO  Hi  HA  MES  QUE  DIR.  f.  No  hay  fHfls  que  decir, 
Nil  supra  dici  potest. 

NO  PODER  DIR  FABA.  f.  fam.  no  poder  respirar 
de  cansat.  No  poder  echar  el  aliento ,  6  el 
había.  Interclusum  pene  spiritum  habere. 

NO  SABER  DIR  DE  NO.  f.  No  sobcr  dcctr  que  no. 
Nil  petenti  negare. 

NO  SABER  QUE  DiRSE.  f.  quedar  algú  convensut 
de  manera  que  li  falten  páranlas  per  prose- 
guir sa  disputa ,  &c.  no  teñir  resposía.  No 
tener  que  decir.  Verbis  destituí. 

PARLAR  ,   ENRAH5naR    MOLT  ,    Y    NO  DIR  RES.  f. 

Hablar  mucho  y  decir  nada.  Verba  inutilia 
&  citra   propositum   eftundjre ;  multiloquió 
nihil  dicere. 
Tom.  X, 


DIR  365 

EL  DIR  DE  LA  CENT.  loc.  El  decjr  de  Jas  gentes. 

Hominum  ,  vulgi  censura  ,  obtrectatio. 
EN  UN  DIR  JESÚS,  lüc.  Eji  un  dectr  Jesus ;  en  un 

santiamén.  Momento  temporis. 
JA  LI  DIRÁN,  expr.   iron.  ab   que  s'amenassa   á 

algú.  Allá  se  lo  dirán  de  misas.  Luet  tamen. 
JO  sí;   PERQUÉ  HO   Dic.  loc.   V.  Jo  m'entenc  y 

Déu  m'entén. 

NO    DIU    PARAULA    QUE     NO    MENTÍA.  loC.   nO   d¡U 

paraula  de  veritat.  Miente  mas  que  departe : 
miente  mas  que  da  por  Dios.  Mentitur  sin- 
gulis  verbis. 

NO    GOSÁ    DIR    QUE    l'   ÁNIMA    FÓS  SEVA.  loC.  A^O 

osó  chistar.  Nec  hiscere  ausus  est. 

NO  M'  FASSAS  DIR  LO  QUE   NO   TINO  GANAS  DE  DIR. 

loe.  No  me  saques  la  lengua  á  pasear.  Ne 
quod  taceo  ad  loquendum  me  coíras. 

SABER  ALGUNA  COSA    PER  HABERLA  OIT  Á  DIR.  f. 

Saber  de  oidas,  Auditu  scire. 

NO   VA  DIR  AQUESTA   BOCA  £S  MEVA.   loC.  No  dixO 

esta  boca  es  mia.  Omninó  tacuit. 
PER  Axó  not'  DIRÁ  DE  NO.  loc.  V.  Not'  déxarás 

de  casar  per  axó. 
PER  DIRHO  MiLLOR.  loc.  Por  mejor  decir.  Ut 

meliüs  dicam. 
QUE  VATG  HABER  DiT.   loc.  Tal  dlxistc ;  tu  que 

tal  dixiste.  Haec  ubi  á  me  audivit,  ut  se  com- 

movit. 
MES  DiENT.  Mejor  postor,  Potior  licitator. 

QUE  VOLS  QUE  t'ho  DIGA  CANTAND  ?  loC.  fam. 

Lo  he  de  decir  cantado  ó  rezado  ?  Quo   id 

modo  dicam? 
sÉNSE  DIR  ASE  NI  BESTIA,  loc.  Sin  dcctr  oxte ,  ni 

moxte.  Hospite  insalutató. 
sínse  DIR  AYGUA  VA.  loc.  met.  Sin  decir  agua 

va,  Intempestivé. 

skNSE    DIR    FÉSTE    ENSÁ    NI    FESTE     ENLLÁ.    loC. 

Sirt  mas  acá  ni  mas  allá.  Abrupta. 
VES  DIENT.  Di  adelante,  Perge  fari. 
X   TU   t'ho   dic  sogra    entlxt'hi   NORA.   ref. 

A  ti  te  lo  digo  hijuela ,   eníiJnddo  tu  mi  nuS' 

ra.  Quod  huic  dico ,  tibí  dico. 

DÍGASME  AB  QUI  VAS    Y    t'  DIRi5     QUI    SERÁS,    ref. 

V.  Anar. 

DIU  l'oLLA  Á   LA  PAÍILLA  PESt'  ENLLÁ  NO  m'eN- 

MASCAREs.  ref.  Dixo  la  sartén  á  la  caldera 
tirte  allá  cul  negra. 

Hinc  apage  olla  nigro  dicebat  nigra  lebeti, 
Ne  me  commacules  tetra  fuligine  tectus. 

EN    DÍRSE    LAS     VERITATS    SE    PERDEN  LAS  AMIS- 

TATs.  ref.  V.  Amistat. 

INFANT  Y  ORAT  DIU  LA  VERITAT.    ref.    LoS    mílOS 

y  los  locos  dicen  las  verdades, 

Et  puer  &  demens  verum  p^rsaepíus  ajunt. 

NO    DIGAS  ELAT     QUE     NO   SIA     AL     SAC     Y    ENCARA 

BÉN  LLiGAT.  ref.  V.  Elat. 

NO   DIGAS  d'aQÜKít'aYGUA    NO     BEÜRÉ    PER  TÉR- 

BOLA  QUE  SIA.  ref.  V.  Aygua. 

NO  DIGAS   MAL  DEL  DIE  QUE  PASSAT  NO    SIA.    ref. 

V.  Die. 

XXX  QUI 


i66 


DíR 


QUI  DIU  MAL  DEL  ASE  AQUELL   EL    COMPRA,    tcf. 

V.  Asi?. 

DIRECCÍÓ.  s.  f.  l'acció  de  dirigir.  Dirección, 
Directio. 

DiRECció  ,  consell ,  consulta  ,  ab  que  s'  dirige- 
xen  las  cosas  á  lo  mes  convenient.  Dirección. 
Directio,  rectuin  consilium. 

DIRECCIÓ,  él  térme  ó  camí  recte  que  s'  dona, 
5  que  seguexen  algunas  cosas.  Dirección. 
Collineatio. 

DIRECCIÓ.  Miiic.  r  ofici  del  director.  Dirección. 
Directio. 

DIRECTAMENT.  adv.  m.  Directamente.  Di- 
recté. 

DIRECTE  ,  TA.  adj.  Directo.  Directus. 

DÍRECTIU  ,  VA.  adj.  Directivo.  Dirigendi 
vim  habens. 

DIRECTOR,  s.  m.  Director.  Director. 

DIRECTORI.  s.  m.  1'  éscrit  en  que  s'  nota 
l'órde  que  s'  deu  observar  en  algunas  cosas. 
Directorio.  Directorium. 

DIRIGIR.  V.  a.  conduir,  encaminar  alguna 
cosa  rectament  á  algún  térme.  Dirigir.  Diri- 
gere. 

DIRIGIR,  guiar,  mostrar  él  cami.  Dirigir.  Du- 
cere  ,  conducere. 

BiRiGiR,  encaminar  las  operacións^  los  inténts, 
á  algún  objécte  ó  fi,  &c.  Dirigir,  la  finem 
dirigere. 

DIRIGIR,  gobernar  ,  regir,  encaminar.  Dirigir. 
Moderari ,  gubernare  ,  ducere. 

DIRIGIR  ,  guiar  la  conciencia  d'algú.  Dirigir. 
Conscientiam  dirigere. 

DIRIGIR ,  dedicar  alguna  obra  á  algú.  Dirigir. 
Dicare. 

DIRIGIR ,  la  conversació  ,  Tenrahonament  á  al- 
gú. Dirigir  la  conversación  ó  plática  á  algu- 
no. Ad  aliquem  verba  dirigere. 

DIRIGIT,  DA.  p.  p.  Dirigido. 

DIRÍMENT.  p.  a.  Dirimente.  Dirimens. 

DIRIMIR.  V.  a.  Dirimir.  Dirimere. 

DIRIMIR  EL  MATRiMOM.  f.  Dirimir  el  matrimo- 
nio. Dirimere  matrimonium. 

DIRIMIT,  DA.  p.  p.  Diritnido. 

DISBARAT.  s.  m.  Disparate,  gazafatón  ^  ga- 
zapatón .,  dislate.  Stultitia,  ineptia  ,  fatui- 
tas. 

DISBARAT  DE  TEMPS.   V.  Dcsfét  dc  témpS. 

ES  UN  DISBARAT.  loc.  fam.  ab  que  s'  pondera 
r  excés,  abundancia,  multitut  d'  alguna  co- 
sa. Es  un  juicio.  Res  est  supra  modum. 

DISCEPTACIÓ.  s.  f.  disputa.  Disceptacion. 
Disceptatio. 

DISCERNIMENT.  s.  m.  Discernimento.  Di- 
iudicatio ,  discretio. 

DISCERNIR.  V.  a.  distingir  una  cosa  d'alfra. 
Discernir.  Discernere. 

DISCERNIR ,  distingir  ab  la  vista.  Discernir. 
Discernere,  inteinoscere. 

DISCERNÍ!,  DA.  p.  p.  Discernido. 


DIS 

DISCIPLINA,  s.  f.  ensenyansa.  Disciplina.  Dis- 
ciplina. 

DISCIPLINA  ,  la  regla  propria  de  cada  professió, 
ú  instituí-  Disciplina.  Disciplina. 

DISCIPLINAR.  V.  a.  instruir.  Disciplinar^ 
diciplinar.  Instruere,  erudire. 

DISCIPLINAT,  DA.  p.  p.  Disciplinado. 

DISCIPULAT.  s.  m.  ant.  Discipulado.  Disci- 
pulatus. 

DISCO,  s.  m.  Disco.  Discus. 

DÍSCOLO,  LA.  adj.  Díscolo.  Improbus. 

DISCONTINUACIÓ.  s.  f.  V.  Interrupció. 

DISCONTINUAR,  v.  a.  Descontinuar.  Conti- 
nuationem  rumpere. 

DISCONTINUA!,  DA.  p.  p.  Descontinuado. 

DISCONVENIENCIA,  s.  f.  ant.  V.  Discor- 
dancia. 

DISCONVENIR,  v.  n.  no  conformar.  Des- 
convenir. Disconvenire. 

DISCORDANCIA,  s.  f.  Discordancia.  Discor- 
dia,  dissensio. 

DISCORDANT.  adj.  V.  Discorde. 

DISCORDAR,  v.  n.  no  convenir  alguns ,  6  al- 
gunas cosa»  entre  sí.  Discordar.  Discordare, 
disconvenire. 

DISCORDAR ,  no  estar  acordes  éls  instrumenta 
músics.  Discordar.  Discrepare  ,  dissonare. 

DISCORDE,  adj.  Discorde.  Discors. 

DISCORDIA,  s.  f.  oposició  de  voluntáis.  Dis- 
cordia. Discordia. 

DISCORDIA ,  oposició  Ó  desavenencia  de  cosas. 
Discordia.  Discrepantia ,  diflerentia. 

DISCÓRREGUT,  DA.  p.  p.  Discurrido. 

DISCÓRRER,  parlar,  tractar  sobre  alguna 
cosa.  Discurrir  ,  discursar.  Sermocinari. 

DISCÓRRER ,  examinar ,  pensar.  Discurrir.  Ex- 
cogitare ,  discutiere. 

DISCÓRRER.  ant.  divagar.  Discurrir.  Vagari. 

DISCORT.  adj.  ant.  Discorde.  Discors. 

DISCRECIÓ.  s.  f.  judici,  conexément.  Dis- 
creción. Discretio. 

DiscRECió ,  agudesa  d'ingeni.  Discreción.  Dis- 
cretio ,  acumen  ,  solertia. 

Á  DiscRECió.  m.  adv.  A  discreción.  Ad  alterius 
arbitrium  &  voluntatem. 

DARSE  Á  DiscRECió.  f.  Darsc  6  rendirse  á  dis- 
creción. Victorum  pietati  &  voluntati  se 
commitere. 

EDAT  DE  DiscREció.  Edad  dc  discrccion.  Pru- 
dens ,  rationalis  setas. 

DISCREPANCIA,  s.  f.  Discrepancia.  Discre- 
pantia. 

DISCREPAN!,  adj.  Discrepante.  Discrepans. 

DISCREPAR,  v.  a.  Discrepar.  Discrepare. 

DISCRÉT,  TA.  adj.  Discreto.  Prudens ,  so- 
lers. 

DISCRÉT,  en  certas  Comunitats  Religiosas,  Cos- 
sos ,  &c.  Discreto.  Discretus. 

QUANTiTAT  DISCRETA.  Quantidad  discreta.  Dis- 
creta quantitas. 

BN 


DIS 

EN  LA  b6cA  del  DISCRÉT    LO    Qu'  ES    PIJBLIC    ES 

sECRÉT.  ref.  V.  Boca. 

DISCRÉTAMENT.  adv.  m.  Discretamente. 
Considérate,  prudenter,  ingenióse. 

DiSCRÉTÍSSIM  ,  MA.  adj.  sup.  Discretísi- 
mo. Prudenrissimus. 

DISCRÉTÍSSIMAMENT.  adv.  m.  sup.  Dis- 
cretísimatnenU.  Valde  acuté,  ingenióse. 

DISCULPA,  s.  f.  Disculpa.   Exciisatio. 

DISCULPABLE,  adj.  Disculpable.  Excusabilis, 
excusatione  dignus. 

DISCULPAR.  V.  a.  Disculpar.  Excusare. 

DISCULPAT,  DA.  p.  p.  Disculpado. 

DISCURRIR.  V.  n.  ant.  V.  Di^córrer. 

DISCÜRS.  s.  m.  facultat  racional  ab  que  s'  in- 
ferex  una  cosa  d'  altra.  Discurso.  Discursos, 
discursiva  facultas. 

DiscuRS ,  1' acte  de  la  facultat  discursiva.  Dis- 
curso. Discursus  ,  ratiocinium. 

DiscuRS  ,  1'  US  de  rahó.  Discurso.  Rationis 
usus. 

DiscuRs,la  reflexió  que  s' fa  sobre  d' alguns 
principis  ó  conjecturas ,  en  forsa  de  las  quals 
se  forma  algún  pensament,  se  concebex  al- 
guna suspita,  &c.  Discurso.  Ratiocinatio. 

DiscuRS ,  tractat  ó  escrit  que  conté'  varias  re- 
flexíons.  Discurso.  Tractatus ,  dissertatio. 

DiscuRs  ,  espay  de  témps.  Discurso.  Trans» 
cursus. 

DISCURSAR.  V.  a.  ant.  V.  Discórrer. 

DÍSCURSÍU ,  VA.  adj.  pensatiu.  Discursivo. 
Meditabundus,  cogitabundos. 

DISCUS  ,  SSA.  p.  p.  V.  Discutir. 

Discus.  s.  m.  ant.  V.  Discussió. 

DISCUSSIO.  s.  f.  Discusión.  Discutio. 

DISCUTIR.  V.  a.  Discutir.  Discutere. 

DISCUTIT,  DA.  p.  p.  Discutido. 

DISENTERÍA,  s.  f.  cambras  ó  flux  de  sang. 
Disenteria.  Disenteria. 

DISENTÉRIC  ,  CA.  adj.  Disentérico.  Disen- 
tericus. 

DTSERT,  TA.  adj.  Diserto.  Disertus. 

DíSERTACIÓ.  s.  f.  Disertación.  Dissertatio. 

DISERTAMENT.  adv.  m.  ant.  V.  Eloqüent- 
ment. 

DISERTÍSSIM  ,  MA.  adj.  sup.  Disertísimo. 
Vald?  disertus. 

DISPAMACIÓ.  s.  f.  Dhfamacion.  DilTama- 
tio. 

DISFAMADOR.  s.  m.  Disfamador.  Diffama- 

tor. 
DISFAMAR,  v.  a.  Disfamar ,  difamar.  Infa- 
mare. 
DISPAMATORI  ,   RÍA.    adj.    Disfamatorio. 

Probrosus. 
DISFAVOR,  s.  m.  Disfavor.  Dedignatio,  des- 

pectio. 
DISFRESSA.  s.  f.  V.  Máscara. 
DisFREssA.   met.  r  artifici   ab  que  s'  oculta,  6 
dissimula  alguna  cosa  perqué  no  sia  entesa  ó 


DIS  26^ 

coneguda.  Disfraz.  Color,  species. 

DISFRESSA ,  vestit  de  máscara.  Disfraz.  Vestís 
quam  induunt  personati. 

DISFRESSAR.  V.  a.  mudar,  cubrir,  desfi- 
gurar ab  alguna  cosa  sobreposada  1'  aparien- 
cia y  forma  exterior  de  lo  que  s' vol  ocultar. 
Disfrazar.  Velare ,  obtegere. 

DISFRESSAR.  met.  dissimular  ab  paraulas  y  ra- 
hons  aparents  lo  que  s'  pensa,  judica,  6  sént. 
Disfrazar.  Verbis  ambiguis  aiiquid  obte- 
gere. 

DISFRESSAR.  met.  donar  un  altre  color,  ó  sem- 
blant  á  las  cosas  peraque  aparegan  diferents 
de  lo  que  son.  Disfrazar  ,  enmascarar. 
Obumbrare,  fucare. 

DISFRESSARSE.  v.  r.  Enmascararse.  Exoti- 
cam  vestem  induere,  faciemque   larva   tege- 

DISPRESSAT,  DA.  p.  p.  Disfrazado,  en- 
mascarada. 

DÍSGREGACIÓ.  s.  f.  Disgregación.  Disgre- 
gatio. 

DISGREGAR,  v.  a.  separar,  desunir.  Disgre^ 
gar.  Disgregare. 

DISGREGAR.  Óptic.  dispergir  los  ratgs  de  la 
llum,ó  las  especies  deis  objéctes  desuníndlas 
sobradament.  Disgregar.  Disare^are. 

DÍSGREGAT,  DA.  p.  p.  Dis¡re¡ado. 

DISGUST.  s.  m.  fástig,  tedi,  &c.  Disgusto. 
Pastidium ,  taedium. 

DISGUST  ,  sentiment  ,  pena  ,  pesar.  Disgasto  , 
desazón.  Angor,  anxietas. 

Á  DISGUST.  m.  adv.  A  disgusto.  Contra  ac  p'a- 
cet ;  segrh  aliquo  quidquam  ferente. 

DISGUSTADÍSSIM  ,  MA.  adj.  sup.  Disgusta- 
dísimo. Valde  exacerbatus,  vel  insulsus. 

DISGUSTAR.  V.  a.  llevar  él  gust  á  las  vian- 
das. Desazonar.  ínsipidum  ,  insulsum  redde- 
re. 

DISGUSTAR,  causar  enfado ,  sentiment.  DisguS' 
tar  ^  desazonar.  Contristare  ,  exacerbare. 

DISGUSTARSE,  v.  r.  ab  algú.  Disgustarse. 
Offendi ,  inimicari. 

DISGUSTAT,  DA.  p,  p.  Disgustado. 

FÉR  DISGUSTAT  ALGUx  MÉNjAR.  f.  férlo  dessabrít. 
Q:iiíar  el  sabor  ,  el  gusto  ;  desazonar  algún 
m.injar.  ínsipidum,  exsuccum  efficere. 

DISGUSTET.  s.  m.  dim.  Disgustillo.  Le  vis 
molestia. 

DISGUSTOSAMENT.  adv.  m.  ant.  V.  Desa- 
gradablement. 

DISJUNCCIÓ.  s.  f.  desunió.  Disyunción.  Dls- 
iunctio. 

DISJUNCCIÓ.    Gram.    y    Ret.    Disyunción.    Dis- 

iunctio. 

DISJUNCTIU,  VA.  adj.  Disyuntivo.  Disiunc- 
tivus. 

DISJUNCTIVAMENT.  adv.   m.  Disyuntiva- 
mente. Disiunctivé. 
DISJÜNTAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Desunió. 

DIS. 


268  DIS 

DISJÜNTAR.  V.  a.  ant.  V.  Desjuntar. 
DISJUNYR.  V.  a.  ant.  V.  Desjunyir. 
DISLOCACIÓ.  s.  f.  Diilocacion  ,  dislocadura. 

Luxatio. 
DISLOCAR.  V.  a.  Dislocar.  Disiungere  ,  la- 
xare. 
DISLOCARSE,    v.    r.    algún    mimbre  ,  com 

peu  ,   bras,&c.  Dislocarse ^  desconcertarse. 

Disiiingi ,  luxari. 
DISLOCAT,  DA.  p.  p.  Dislocado^  desconcer- 

tado. 
DISMINUCIÓ.  s.  f.  V.  Dlniinució. 
DISMINUIMENT.  s.   m.   ant.    V.   Diminu- 

ció.   ■  " 

DISMINUIR.  V.  a.  minorar,  reduir  á   menos. 

Disminuir.  Diininuere  ,  detrahere. 
DISMINUIR.  V.  n.  minvar.   Disminuir.  Diminuí, 

imminui. 
DISMINUÍ!,  DA.  p.  p.  Disminuido. 
DisMiNuiT.    adj.    dit   del   subgécte  prim  y  pe- 

tit.  Menudo.  Minutulus. 
DISNAR.  V.  a.  ant.  V.  Diñar. 
DISÓLDRER.  V.  a.  separar  ,  desunir,  dividir. 

Disolver.  Dissolvere. 
-DISÓLDRER,  desfér  ,ó  interrómprer  la  continua- 

ci<5  d'alguna  cosa  ,  com  la  d'una  junta  ,  d'un 

tráete  ,  &c.  Disolver.  Solvere  ,  dissolvere. 
DISÓLDRER ,  dexatar ,  desfér  un  eos  sólido   en 

un   líquid.   Disolver.   Dissolvere  ,    liquefa- 

cere. 
DISOLT ,  TA.  p.  p.  Disuelto. 
DISPARAR,  v.  a.  Disparar.  Tormenta  bellica 

displodere. 
DISPARAT,  DA.  p.  p.  Disparado. 
DISPARITAT.  s.  f.  Disparidad.  Disparitas. 
DISPARO,  s.  m.  V  acció  y  efécte  de  disparar. 

Disparo.  Explosio ,  displosio. 
DISPENDI.  s.  m.  Dispendio.  Profusio. 
DISPENSA,  s.  f.  privilegi,  excépció  de  la  lley 

general.  Dispensa.  A  legibus  solutio ,  immu- 

nitas. 
DISPENSA ,  él  rescrit  en  que  consta  la  voluntat 

del  superior  que  la  concedex.  Dispensa.  Im- 

munitatis ,  dispensationis  diploma. 
DISPENSA,  rabost.  Despensa.  Penuaria  celia. 
DISPENSABLE.  adj.  Dispensable.  Dispensa- 
bilis. 
DISPENSACIÓ.  s.  f.  Dispensación.  Dispensa- 

tio. 
DISPENSADOR,  s.  m.  Dispensador.  Dispen- 

sator ,  largitor. 
DISPENSAR.  V.  a.  exceptar  de  la  obligado 

de  la  lley.  Dispensar.  Lege  aliquem  solve- 
re. 
DISPENSAR   ,  franqucjar  ,  donar   alguna    cosa. 

Dispensar.  Dispensare  ,  elargiri ,  tribuere. 
DISPENSAR,  permétrer,  dar  Hicencia  per  ome'- 

trer  alguna  acció  á  que  obliga  la  política,  ó 

per  exécutarla  al  contrari.  Dispensar.  Fa- 

cultatem  faceré. 


DIS 

DISPENSAT  ,  DA.  p.  p.  Dispensado. 

DI  SPENSER,  RA.  s.  m.  y  f.  Despensero. 
Promus. 

DISPERGIR.  V.  a.  Esparcir  ,  desparramar. 
Spargare. 

DISPERGIT,  DA.  p.  p.  Esparcido,  despar- 
ramado. 

DISPERS,  SA.  Disperso.  Dispersus,  segre- 
gatus. 

DISPERSAR.  V.  a.  Dispersar.  Dispergere. 

DISPERSlO.  s.  f.  Dispersión.  Dispersio. 

DISPLICENCIA,  s.  f.  Displicencia.  Displi- 
centia. 

DISPLICENT.  adj.  Displicente.  Displicens. 

DISPÓNDRER.  V.  a.  ant.  V.  Disposar. 

DISPONEN!,  p.  a.  ant.  Disponente.  Dispo- 
nens. 

DISPOSAR.  V.  a.  posar  las  cosas  ab  6rde. 
Disponer.  Disponere  ,  ordinare. 

DISPOSAR  ,  donar  ,  ó  distribuir  alió  de  que  s'  té 
domini.  Disponer.  Distribuere. 

DISPOSAR  ,  resóldrer  ,  deliberar,  manar,  orde- 
nar. Disponer.  Disponere ,  statuere. 

DISPOSAR,  tirdenar  lo  que  s'  ha  de  fér  d'algu- 
na  cosa.  Disponer.  Disponere. 

DISPOSAR.  Filos,  posar  las  condiciona  necessarias 
per  la  producció  del  efécte.  Disponer.  Dis- 
ponere. 

DISPOSAR  SAS  COSAS,  f.  féf  testameut.  Disponer 
sus  cosas.   Res  suas  christiané  disponere. 

DISPOSARSE.  V.  r.  Disponerse.  Se  parare. 

DISPOSAT  ,  DA.  p.  p.  Dispuesto. 

DISPOSICIO.  s.  f.  coMocació ,  distribució  or- 
denada de  las  cosas.  Disposición.  Dispositio, 
ordinatio. 

Disposició  ,  aptitut,  proporció.  Disposición.  Ap- 
titudo ,  proportio. 

Disposició ,  r  estat  de  la  salud.  Disposición. 
Valetudo. 

Disposició  ,  la  simetría  de  las  parts  del  eos. 
Disposición.  Elegantia  ,  species  ,  syrame- 
tria. 

Disposició ,  gobern ,  expedició,  manetg.  Dis- 
posición  ,  dispositiva.  Solertia  ,  dexteritas, 
expeditio. 

DISPOSICIO,  deliberado,  órde  ,  voluntat  del  su- 
perior. Disposición.  Decretum  ,  delibera- 
tic. 

DISPOSICIO.  Astron.  Disposición.  Positlo. 

DISPOSICIO.  Reí.  Disposición.  Dispositio. 

DISPOSICIO.  Filos.  Disposición.  Dispüsltio. 

DISPOSICIO  LLTiniA.  FíIbs.  DísposictoH  líltimal 
Dispositio  ultima. 

Á  LA  DISPOSICIO.  loe.  J  la  disposición.  Ad  ali- 
cuius  nutum  ,  &  voluntatem. 

ESTAR    Ó    TROBARSE     EN    DISPOSICIO.    f.     EstOV    Ó 

hallarse  en  disposición.  In  próximo  statu  esse, 
paratum  esse. 
DISPOSITIU,  VA.  adj.  Dispositivo.   Dispo- 
sitivus. 

DIS- 


DTS 

DISPOSITIVAMENT.  adv.  m.  Dispositiva- 
mente. Dispositivé. 

DISPOST ,  TA.  p.  p.  V.  Disposat. 

DisposT  ,  apte  ,  aparellat ,  preparat.  Dispuesto. 
Aptus ,  habiÜs  ,  paratus ,  accinctus. 

DISPOST.  adj.  dit  del  home  galán,  bén  fet ,  bén 
proporcionat.  Dispuesto.  Elegans  ,  venus- 
tus. 

bín  ó  mal  DISPOST.  loe.  ab  entera  salud  6  sens 
ella.  Bien  ó  mal  dispuesto.  Bené  aut  mali 
alVectus. 

DISPUTA,  s.  f.  controversia.  Disputa.  Dispu- 
tatio. 

DISPUTA  ,  altercació.  Disputa.  Contentio ,  alter- 
catio. 

DISPUTABLE,  adj.  Disputable.  Disputa- 
bilis. 

DISPUTADOR,  s.  m.  Disputador.  Disputa- 
tor. 

DISPUTAR.  V.  a.  controvertir.  Disputar. 
Disputare,  disceptare. 

DISPUTAR  ,  resistir  ,  oposarse  ab  violencia  ó  ab 
armas.  Disputar.  Obsistere  ,  pugnare  ,  con- 
tendere. 

DispuTAR.v.  n.  porfiar,  altercar.  Disputar.  Altei- 
cari,  verbis  contendere. 

DISSAPTE.  s.  m.  Sábado.  Sabbatum. 

NO  Hl  HA  DiSSAPTE  SÉNSE  SOL,  NI  VIUDETA  SENSE 
DOL  ,  NI  DONSELLA  SÉNS   AMOR  ,  NI  PRENYADA 

sí:ns  DOLOR,  ref.  V.  Amor. 

DISSECAR.  V.  a.  Disecar.  Dissecare. 

DISSECAT ,  DA.  p.  p.  Disecado. 

DISSECCIO.  s.  f.  Anat.  Disección.  Dissectio. 

DISSECTOR,  s.  m.  Disector.  Dissector. 

DISSENSIO.  s.  f.  contrarietat  d'  opinions.  Di- 
sensión. Dissensio. 

DissENSid,  contrarietat  de  voluntáis.  Disensión. 
Dissensio ,  rixa. 

DISSENSO.  s.  m.  Disenso.  Dissensus. 

DISSENTIMENT.  s.  m.  Disentimiento.  Dis- 
sensus. 

DISSENTÍR.  V.  n.  Disentir.  Dissentire. 

DISSET.  adj.  num.  Diez  y  siete.  Decem  & 
septem. 

DISSÍLLABO,  BA.  adj.  Disílabo.  Dissyllabus. 

DISSIMIL.  adj.  Distinil.  Dissimilis. 

DISSIMILITUT.  s.  f.  Disimilitud.  Dissimili- 
tudo. 

DISSIMULACIO.  s.  f.  Disimulación.  Dissi- 
mulatio. 

DISSIMULADAMENT.  adv.  m.  Disimulada- 
mente. Dissimulanter ,  dissimulatim. 

DISSIMULAR,  v.  a.  ocultar  1'  intenció.  Disi- 
mular. Dissimulare. 

DissiMüLAR,  ocultar  los  afectes  del  ánimo.  Dí- 
simular.  Animum  simulare  ,  celare. 

DISSIMULAR  ,  no  darse  pjr  entes ,  afectar  igno- 
rancia. Disimular.  Tegere  ,  callidé  praete- 
rire. 

DISSIMULAR ,  donar  un'  altra  apariencia  á  Jas 
Tom.  I. 


DIS  269 

cosas  en  lo  fi'sic  y  moral.  Disimular.  Finge- 
re ;  sagaciter  adumbrare. 

DISSIMULAR  ,  ocultar.  Disimular.  Occultare  ,  te- 
gere. 

DISSIMULAR,  permétrer,  perdonar.  Disimular. 
Indulgere  ;  facultatein  faceré. 

DISSIMULAT,  DA.  p.  p.  Disimulado. 

FER  EL  DISSIMULAT.  f.  Haccr  la  disimulada.  Se 
quidquam  haud  audire  ,  vel  inteliigere  simu- 
lare. 

DISSIMULO,  s.  m.  Disimido.  Dissimulantia, 
dissimulatio. 

AB  DISSIMULO  ;  t6t  DISSIMULAT.  m.  adv,  A  lo 
disimulado.  Dissimulatim. 

DISSIPACIÓ.  s.  f.  desperdici.  Disipación.  Pro- 
fusio. 

DISSIPACIÓ,  evaporado.  Disipación.  Dissipatio. 

DISSIPADOR.  s.  m.  Disipador.  Dissipator, 
profusor. 

DISSIPAR.  V.  a.  desvan^xer,  com  el  sol  ais  nú- 
bols.  Disipar.  Dispeliere  ,  discutere. 

DISSIPAR  ,  desperdiciar.  Disipar.  Profundere, 
perderé  fortunas  suas. 

DISSíPAT ,  DA.  p.  p.  Disipado. 

DissiPAT ,  distrét,  entregat  á  diversions.  Disipa- 
do.  Deiioiis  deditus. 

DISSÍPULA.  s.  f.  cert  mal.  Erisipela.  Erisi- 
pelas. 

DISSOLUBLE,  adj.  Disoluble.  Dissolubilis. 

DISSOLUCíO.  s.  f.  resolutió  d'  un  eos  en  sas 
parts  mhi  pe.itas.  Disolución.  Dissolutio. 

DissoLució ,  Ilibértat  de  vida  y  costums.  Diso* 
lucion.  Morum  dissílutio. 

D;SS0LUT  ,  TA.  adj.   Disoluto.  Dissolutus. 

DISSOLUTAMEiNT.  adv.  m.  Disolutamente. 
Dissoluté. 

DISSOLVENT.  p.  a.  Disolvente.  Dissolvens. 

DISSONANCIA.  s.  f.  discordancia  de  sons. 
Disonancia.  Dissonantia. 

DISSONANCIA  ,  falta  de  proporció  ,  de  conformi- 
tat  de  dos  ó  mbltas  cosas  entre  sí.  Disonan» 
da.  Incongruentia ,  repugnantia. 

FER  DISSONANCIA.  f.  repugnar,  causar  estranye- 
sa.  Hacer  disonancia.  Absonum  videri ;  re- 
pugnare. 

DISSONANT.  p.  a.  Disonante ,  dísono.  Disso- 
nans. 

DISSONAR,  v.  n.  faltar  á  la  consonancia  y  to. 
Disonar.  Dissonare. 

DISSONAR  ,  faltar  á  la  conformitat  y  correspon- 
dencia. Disonar.  Discordare  ,  dissidere. 

DISSONAR  ,  aparéxer  mal  ó  repugnar  alguna  co- 
sa. Disonar.  Repugnare,  otfendere. 

DISSUADIR.  V.  a.  Disuadir.  Dissuadere. 

DISSUASlO,  s.  f.  Disuasión.  Dissuasio. 

DISTANCIA,  s.  f.  espay  ó  intervaMo  de  témps 
ó  lloc.  Distancia.  Distantia. 

DISTANCIA ,  exces  ,  diferencia  ,  ventatja.  Dis- 
tancia. Discrimen  ,  distantia  ,  excessus. 

DISTANT.  p.  a.  Distante.,  Isxano,  Distans. 

Jyy  DIS- 


370  DIS 

DISTANTMENT.    adv.    m.    Distantemente. 

Longe ,  firocul. 
DISTANTÍSSIM  ,  MA.  adj.  sup.  Distantísimo. 

Distantissimus,  remotissimus. 
DISTAR,  V.  n.  estar  apartada  una  cosa  d'  al- 

tra.  Distar.  Distare. 
DISTAR  ,  diferenciarse.  Distar.  Distare  ,  differre. 
DÍSTIC.  s.  ni.  Dístico.  Distichon. 
DISTILLAR.  V.  n.  ant.  V.  Destil  lar. 
DISTINCCÍÓ.  s.  f.  diferencia.  Distinción.  Dis- 

tinctio,  discrimen. 
DiSTixcció ,  prerrogativa,  títol  d'  honor.  Distin- 

cion.  Insignia  ,  privilegia  ,  dignitas. 
DisTiNcciii  ,  claredat  ,   bon    órde.    Distinción. 
■    Distributio,  ordo. 

DiSTiNCCió ,  declaració  de  la  proposició  equívo- 
ca ó  dubtbsa.  Distinción.  Distinct;o. 
Á  DISTINCCÍÓ.  in.  adv.  J  distinción.  Ad  diffe- 

rentiam. 
FER  DISTINCCÍÓ.  f.  fer  él  judici  que  s'  deu  de  lo 
que  es  cada  cosa. Hacer  distinción.  JEiúm^Ts., 
diiudicare. 
HOME  ó  PERSONA  DE  DisTiNCCid.  Homhrg  Ó  pcr- 
sona  de  distinción.    Conspicuus  homo,   no- 
bilis. 
DÍSTINGÍBLE.  adj.  Distinguible.   Quod  dis- 

tingui  potest. 
DISTINGIR.    V.    a.    diferenciar.    Distinguir. 

Distinguere. 
DisTiNGiR ,  fér  diferencia  entre  dos  ó  mes  cosas. 

Distinguir.  Discernere,  discriminare. 
DiSTiNGiR,  separar  unas  cosas   d'  altras  per  lle- 
var la  confusió.  Distinguir.  Distinguere. 
DisTiNGiR  ,  véarer ,   divisar.    Distinguir.  Cons- 

picere ,  intueri. 
DisTiNoiR,  fér  major  estimació  d'una  persona  ó 
cosa    que    d'  altra.  Distinguir.    Anteferre, 
•    pr;€  ferré. 
DisTiNGiR ,  declarar   la    proposició    obscura   ó 

dubthsa.  Distinguir.  Distinguere. 
DisTiNGiR  DE  coLÓRS.  •  f.   Distinguir  de  colores. 

lusté  de  rebus  diiudicare. 
DISTÍNGIRSE.  v.  r.  avansar  ais  altres.  Dis- 
tinguirse. PríE  alus  enitere. 
DISTÍNGIT ,  DA.  p.  p.  Distinguido. 
DISTINCT,TA,  adj.  altre,  no  '1  matéx.  Dis- 
tinto. Distinctus  ,  alius. 
DisTiNCT  ,  diferent ,  divers.  Distinto.  Distinctus, 

diversus. 
DisTiNCT  ,  ciar ,  inteMigible.  Distinto  ,  claro^ 

inteligible.  Clarus,  dilucidus. 
DKSTINCTAMENT.  adv.    m.  Distintamente. 

Distincté,  dilucidé. 
DISTíNCTIÜ  ,  VA.  adj.  Distintivo.  Distincti- 

vus. 
DisTiNCTiu.  s.  m.   senyal ,   insignia.  Distintivo. 

Insigne. 
DisTiNCTiü,  predicat  constitutiu  del  ser  d'algu- 

na  cosa.  Distintivo.  Distinctivum. 
DISTRACCIÓ.  s.  f.   diversió  del  pensament. 


^  DIS 

Distracción  ,  distraimiento.  Distractío. 
DISTRACCIÓ ,  sobrada  Ilibertat  en  la  vida  y  cos- 
tums.  Distracción  .¡  distraimiento.  Summa  li- 
centia ,  procacitas. 
DISTRAURER.  V.  a.  fér  apartar  1'  atenció  á 

lo  que  s'  fa  ó  diu.  Distraer,  Distrahere. 
DisTRÁuRER,  apartar  de  la  vida  virtuosa,  y 
fer  passar  á  la  dissoluta.  Distraer.  Perverte- 
re  ,  corrumpere. 
DISTRÁURERSE.  v.  r.  Distraerse.  Distrahi. 
DISTRET ,  TA.  p.  p.  Distraido. 
DisTRET ,  entregat  á  una  vida  Ilicenciosa.  Dis' 

traído.  Dissoiutus  ,  perditus  ,  libidinosus. 
DISTRET  ,  divertit ,  no  atent.  Desatento ,  diver- 
tido. Minimé  attendens ,  aliud  agens. 
ESTAR  DISTRET.  f.  no  aténdrer  á  lo  que  s'  fa  ó 
diu.  No  atender.  Minimé  attendere  ,  haud 
intentum  esse. 
víuRER  DISTRET.  f.  V.  Víurcr  divertit. 
DISTRET.  s.  m.  ant.  V.  Districte. 
DISTRIBUCIOi    s.   f.    repartiment  ,   divisió. 

Distribución.  Partitio. 
üisTRiBucití ,  col  locació    de    las   cosas  en  s6n 

lloc.  Distribución.  Dispositio. 
DiSTRiBució ,  lo  que  s'  distribuex  ais  Ecclesiás- 
tics  per  algún  acte  ,  ó   funció.  Distribución. 
Distributio. 
DisTRiBució ,  divisió  del  témps  per  varias  ope- 

racions.  Distribución.  Temporis  partitio. 
DisTRiBució.  fig.  Ret.  Distribución.  Distributio. 
DISTRIBUIDOR,  s.  m.  Distribuidor.  Distri- 
butor. 
DISTRIBUIR,  v.  a.  repartir.  Distribuir.  Dis- 

tribuere ,  dividere. 
DISTRIBUIR  ,  disposar  ,   ordenar  las  cosas.  Dis- 
tribuir. Distribuere  ,  disponere  ,  ordinare. 
DISTRIBUIR,  en  1'  Imprémpta.  Distribuir.  Tipo- 
graphicas  litteras  in  capsulas  distribuere,  re- 
laxare. 
DISTRIBUIT ,  DA.  p.  p.  Distribuido. 
DISTRIBUTIU,  VA.  adj.  Distributiva.  Distri- 

buens. 
DISTRICCIÓ.  8.  f.  ant.  V.  Rigor. 
DISTRÍCTAMENT.  adv.  m.  ant.  V.  Estreta- 

ment,  rigorbsament. 
DISTRICTE.  s.  m.  extensió ,  espay  d'  algún 

terreno.  Distrito.  Districtus. 
DISTRICTE ,  él   territori  de   la  jurisdicció  d'un 

Jutge  ó  Senyor.  Distrito.  Ditlo. 
DISTURBI.  s.  m.  Disturbio.  Dissensio,  dissi- 

dium ,  discordia. 
DIT ,  TA.  p.  p.  Dicho. 

DIT  Y  FÉT  ,  Ó  TAN  AVlAT   DIT  COM  FÉT.  IoC.    DÍ- 

cho  y  hecho.  Dictum  factura. 
LO  DIT  DIT.  loe.  Lo  dicho  dicko.  Quod  dixi  ra» 

tum  habeo,  dictum  voló. 
DIT.  s.  m.  ant.  V.  ditxo,  paraula. 
DIT  ,  part  del  eos.  Dedo.  Digitus. 
DIT  ANNULAR.    D¿do  ortular.   Digitus   inedius 

vel  annularis. 

DIT 


DIT 

DiT  DEL  MiTj ,  LLEpbr,.  Dedo  de  en  medio ,  de 

do  del  corazón.  Digitus  medius. 
DIT    ÍNDICE.    Dedo    índice ,    dedo   saludador  ó 

mostrador.  Index,  vel  salutaris  digitus. 
DIT  poLSE  ó  GROS.  Dedo  pulgar.  PoUex. 
DIT  xic  ó  MANovÉLL.  Dedo  uuricular  ,  meñique. 

Digitus  auricularis. 
CONTAR   AB  ÉLS  DiTs.  f.  Cotttar  for  los  dedos, 

Digitis  computare ,  numerare. 

DONAR   UN   DIT   DE   LA   MA     PER    ALGUNA    COSA.    f. 

Dar  un  dedo  de  la  mano  por  algo.  Avidissimé 
ambire. 

ESTAMPAR  ÉLS  CINC  DITS  EN  LA  CARA  D*ALGÚ.  f. 

Poner  á  uno  cinco  dedos  en  la  cara.   Digi- 
tos  alicui  in  faciem  impingere. 
FER   ANAR  ÉLS  DITS.  f.  traballar  ab  afany.  Me- 
near los  pulgares.  Manus  ad  laborera  appli- 
care  :  manibiis  assiduis  laborare. 

HABER    DE    CAP    DE     DITS.    f.   Coger  6»  /flf  UfíaS. 

Apprehendere. 

so    HABERHI    UN    DIT  6  UN  TRAvfes    DE    DIT     DE 

DIFERENCIA,  f.   No  discrepar  un  dedo.  Digi- 
tum  transversum  non  discrepare. 

NO     MAMARSE  'l  DIT  ;  NO    MAM  \RSE  'l    DIT    PER 

CRIATURA,    f.    No  mamarse  el  dedo»   Haud 

hebjtem  esse. 
POSAR  ÉLS  DITS  A  LA  b6ca  á  algú.  f.  Pomr  á 

alguno  en  el  disparador.   Incitare  ,  irritare, 

provocare  ad  loquendum. 
senyalar  ab  él  DIT.  f.   fér  notar  á  algún  sub 

gécte    per  alguna    partijular  circunstancia. 

Señalarle  á  alguno  con  el  dedo.  Digiio  moai- 

trare ,  indicare. 

TEÑIR     ÉL    DIT    AL  ULL  X   ALGtJ.     f.    Tcncr    hip0 

con  alguno.  Alicui  infensum  esse. 
TEÑIR  pe'l  cap  dels  DITS.  f.  Tener  en  la  uña. 

Apprimé  caliere. 
TIRAR  Á  TERRA  AB  UN  DIT.  f.  ab  que  s"  pondera 

la  superioritat  de  forsas  d'algú  respecte  d'al- 

tre.  Derribar  con  un  dedo.  Attactu   digiti  ad 

terram  aliquem  allidere. 
TOCAR  AB  ÉL  DIT.  f.  Adivinar  con  el  dedo.  Digitó 

attingere. 
TOCAR  AB  ÉL  DIT  AL  cEL.   f.   fam.  Dar  con  el 

dedo  en  el  Cielo.  Caelum  digito  attingere. 
VENIR  coM  l'anéll  AL  DIT.  í.  fam.  V.  Anéll. 

FÍCALI  'l  DIT  Á  LA   b6cA.   loC.  V.   BoCa. 

t:ap  del  DIT.  V.  Cap. 
ÑUS  DEL  DIT.  Artejo ,  nudo.  Articulus. 
TRAVÉS  DE  DIT.  Grucso  dc  Un  dedo.  Digiti  cras- 
situdo. 

LOS    DITS  DE     LA  MA    NO  SON  IGUALS.  f.    Lo$    dc- 

dos  de  la  mano  no   son  iguales.  Nec  pares  di- 
giti ,  nec  pares  ingenio  &  virtute  fratres. 

SI  LIN'  DAU    COM    él    DíT,  sen'  PENDRA    COM    LA 

MÁ  ó  COM  ÉL  ERAS.  f.  Dame  donde  me  asien- 
te que  yo  haré  donde  me  acueste. 
Concedas  aliquid  modo  ,  jam  sibi  caetera  su- 
met. 
DITA.  s.  f.  en  los  encants.  Postura.  In  licita- 


2'ri 


DON 

tlonibus  pretíum  oblatum. 
DONAR  DITA.  f.   usada  en  los  arréndaments  y 

encants.  Hacer  postura.  Licitari. 
TRÁURER   DE  DITA.   f.  ofeHr   inés  qu'  un  altre 

per  lo  que  s'  arrénda  ó  encanta.  Sacar  de  la 

puja.  Pretium  augeie. 
TRAURER  DE   DITA.  f.    mct.  excedíf ,  superar. 

Sacar  de  la  puja.   Praeexcellere. 

Á  DITA   DE   TOTS  ,     UE     TOTHOM.    &C.    m.    adv.  A 

dicho  de  todos ,  de  todo  el  mundo :  á  dicho 
común.  Ut  omnes  dicunt. 

DÍTADA.  s.  f.  Dedada.  Quod  digitó  colligi 
potest. 

DONAR  UNA  DÍTADA  DE  MEL.  f.  Dar  Una  dcdüdít 
de  miel.  Os  sublinire. 

DITET.  s.  m.  dim.  Dedillo.  Parvus  digitus, 
digitulus. 

DITIRAMBIC,  CA.  zá].  Ditirámhico.  Dithy- 
rambicus. 

DITIRAiVIBO.  s.  m.  especie  de  vers.  Ditiram' 
bo.  Dithyrambus. 

dítono,  s.  m.  Músic.  Ditono.  Ditonus. 

DITXA.  s.  f.  Dicha.  Felicitas,  secunda  for- 
tuna. 

DITXAS.  p.  riquesas  ,  honras  ,  plers,  &c. 
Dichas.  Res  qu:e  magni  fiunt. 

DITXO.  s.  m.  expressió.  Dicho.  Dictum. 

DiTxo,  sentencia,  moraiitat.  V.  Sentencia. 

DITXO,  graciusitat,  aguJ.sa.  Chiste.  Pacetiae. 

DITXO,  dictrri.  Mote.,  apodo.  Scomma. 

DITXOS ,  SA,  auj.  felis.  Dichoso.  Fortunatus, 
felix. 

DITXOS ,  gracios ,  agud  en  sos  ditxos.  Chistoso^ 
decidor.  Facetus ,  iepiduí. 

DITXOSAMENT.  adv.  m.  Dichosamente.  For- 
túnate, feiiciter. 

DITXOSÍSSÍM  ,  MA.  adj.  sup.  Dichosísimo. 
Felicissimus. 

DITXOT.  s.  m.  ditxo  bax.  Dicharacho.  Dic- 
tum inurbanum. 

DIÜMENGE.  s.  m.  Domingo.  Dies  domi- 
nica. 

DiuMÉNGE  DE  PASQUETAs.  Domingo  de  Quasl- 
modo.  Dominica  in  Albis. 

DIUMÉNGE  DELS  RAMS.  Donúngo  de  Ramos. 
Dominica  Palmarum. 

DIURÉTIC,  CA.  adj.  Diurético.  Diureticus. 

DIURNO,  NA.  adj.  lo  que   pertany   al  die. 

DIURNO.  Astron.  él  moviment  de  llevant  á  po- 
nent  que  fa  un  astre  ab  vint  y  quatre  horas. 
Diurno.  Diurnus.  .J_ 

DIURNO,  s.  m.  Jlibre  per  él  reso  dels  Eccle- 
siástics.  Diurno^  diumal.  Horae  diurnae. 

DIVAGACIO.  s.  f.  Divagación.  Vagatio. 

DIVAGANT.  p.  a.  fágante ,  errático.  Vagi- 
bundus ,  errans,  erraticus. 

DIVAGAR.  V,  n.  Divagar^  vagar.  Divagarí, 
vagari,  errare. 

DIVAGAR  l'  imaginació.  Divogarsí  la  imagina- 


ción. Divagar]  mentem. 


DI- 


273  DIV 

DÍVAX.  s.   m.   supremo  concell    deis   Tures. 

Diván ,  duan.  Turcarum   supremum   conci- 

lium. 
DIVÉNDRES.  s.  m.  Viernes.  Dies  Veneris. 
DIVERGENCIA,    s.    f.    Ópt.    Divergencia. 

Divergentia. 
DIVERGENT.  adj.  Ópt.  Divergente.  Diver- 

gens. 
DIVERS,  SA.  adJ.  Diverso.  Diversus. 
DIVERSAMENT.  adv,  m.  Diversamente.  Di- 
versé. 
DIVERSIFICAR,   v.  a.   Diversificar.  Diver- 

suin  faceré,  variare,  distinguere. 
DIVERSIFICA!,  DA.  p.  p.  Diversificado. 
DIVERSIÓ.  s.  f.  divertiment.  Diversión.  Ani- 

mi  relaxatio,  oblectatio. 
DIVERSIÓ,  Milic.  Diversión.  Hostis  avocatio. 
DIVERSÍSSIM ,  MA.  adj.  sup.  Diversísimo. 

Diversissimus. 
DIVERSITAT.  s.  f.  diferencia.    Diversidad. 

Diversitas. 
DIVERSITAT  ,  copía ,  multitut  de  cosas  diferents. 

Diversidad.  Varietas  pluriuin  rerum. 
DIVERTIMENT.  s.  m.   entreténiment,   pas- 

satémps.  Divertimiento^  entretenimiento.  Ani- 

mi  oblectatio. 
DIVERTIMENT ,  funcíó  caseta ,   d'  algún  ball, 

música  ,  &c.  ó  altre  entreténiment  de  mblta 

concurrencia.  Festin.  Privatum  festum. 
DIVERTIR.  V.  a.  distráurer.  Divertir.   Men- 

tem  alió  avertere  ,  ab  aliqua  re  avocare  ,  ab- 

ducere. 
DIVERTIR,  entretenir,  recrear  Tanimo  d'  algú. 

Divertir.,  entretener.  Recreare,  oblectare  ani- 

mum. 
DIVERTIR  i  Med.   cridar  1'  humor  á  altra  part. 

Divertir.  Deflectere. 

DIVERTIR   AL  ENEMIG  ,   Ó   X  SAS  FORSAS.  f.  MilÍC. 

Divertir  al  enemigo  ó  sus  fuerzas.  Hostem 

se£;regare ,  alio  avertere. 
DIVERTIT,  DA.  p.  p.  Divertido. 
DivERTiT.  adj.  r  home   alegre  ,  festiu.  Diver- 

tido ,  entretenido.  Festivus  ,  facetus. 
DIVERTIT ,   distrét ,  no   atent.  Divertido ,  dis- 

traido.  Abductus ,  distractus. 
DIVERTIT  ,  entregat  á  una  vida  llicenciosa.  Dis' 

traido.  Dissolutus. 
víuRER  DIVERTIT.   f.   entregarse  á   la  dissolu- 

ció.    Andar    divertido.    Libidinosam    vitam 

agere. 
DIVÍ,  NA.  adj.  Divino.  Divinus. 
Diví.  met.  excellent.  Divino  ,  excelente.  Egre- 
gios. 
DIVIDIR  v.   a.  distribuir,  separar,  partir.  Di- 

vidir.  Dividere. 
DIVIDIR,  desunir  éls  ánimos.  Dividir.  Disiun- 

gsre  ,  distrahere. 
DIVIDIRSE.    V.    r.   separarse    de    T   amistat 

tráete ,  ó  vida  comuna.  V.  Separarse. 
DIVIDIT ,  DA.  p.  p.  Dividido ,  diviso. 


DIV 

DIVINAL,  adj.  ant.  V.  Diví. 
DIVINAMENT.  adv.  m.  met.  excellentment. 

Divinamente ,  excelentemente.  Egregié. 
DÍVINITAT.  s.  f.  Divinidad.  Divinitas. 
DIVIS,  SA.  DIVISIT,  DA.  p.  p.  ant.  V.  Dl- 

vidit ,  separat ,  partit. 
DIVISA,  s.  f.  senyal ,  distinctiu.  Divisa,  Stem- 

ma ,  insigne. 
DIVISAMENT,  DIVISIDAMENT.  adv.  m. 

ant.  V.  Separadament. 
DIVISAR.  V.   a.   Divisar.  Aspicere  ,  discer- 

nere. 
DIVISAT  ,  DA.  p.  p.  Divisado. 
DIVISÍBÍLITAT.  s.  f.  Divisibilidad.  Capacitas 

divisionem  pariendi. 
DIVISIBLE,  adj.  Divisible.  Divisibilis, 
DIVISIO.  s.  f.  partició ,  separació.  División. 

Divisio. 
Divisió  ,  distribució.  División.  Distributio. 
Divisid  ,    discordia.  División.    Discordia  ,  dis- 

sensio. 
Divisió.  Logic.  División.  Divisio. 
DIVISOR,    s.    m.  Arit.    Divisor  ,  partidor. 

Divisor. 
DIVISORI.  s.  m.  Impr.  Divisorio.  Tabula  ty- 

pographica  exemplar  affigens. 
DIVISIR.  V.  a.  ant.  V.  Dividir  ,  separar ,  par- 
tir. 
DIVORCI.  s.  m.  Divorcio.  Divortium  ,  disces- 

sio  coniugum. 
DIVORCIAR,  v.  a.  Divorciar.  Sententiá  iudi- 

-cis  divortium  faceré. 
DIVORCIAT,  DA.  p.  p.  Divorciado. 
DIVULGACIÓ.  s.  f.  Divulgación.  Divulgatio. 
D1VULGADÍSSIM,MA.  adj.  sup.  Divulga- 

dísimo.  Divulgatissiraus. 
DIVULGADOR,  RA.  s.  m.  y  f.  Divulgador. 

Divulgator. 
DIVULGAR.  V.  a.  Divulgar,  Divulgare. 
DIVULGAT ,  DA.  p.  p.  Divulgado. 
DIVUYT.  Diez  y  ocho.  Dscem  &  octo,  octo- 

decim. 
DIVUYTÉ,  NA.  adj.  Diez  y  ocheno ,  dicta- 

cheno.  Duodevicesimus,  octavus  decimus. 

DO 

DO.  s.  m.  Don,  Donum. 

DO  DE  LLÁGRiMAS.  V.  Llágrima. 

DOBLA,  s.  f.  moneda  antigua.  Dobla.  Num- 
mus  aureus. 

DOBLA  DE  DOS.  Doblon  de  á  quatro.  Nummus 
aureus  quadruplus. 

d5bla  d'  GR.  Doblon  de  oro.  Nummus  aureus. 

DOBLA  DE  QUATRE.  Doblon  de  ú  otlio.  Nummus 
aureus  octuplus. 

DOBLA  sENsiLLA.  Doblou  sencUlo.  Nummus  au- 
reus simplex. 

SER  CURTA  LA  DOBLA,  f.  mct.  sb  quc  8*  nota  la 
poca  capacita!  d'  algú.  Ser  di  cortos  alean' 

ees. 


DOB 

ees ;  alcanzársele  poco  á  alguno.  Paríim  inge- 
nió pollere. 

DOBLADAMENT.  adv.  m.  Dobladamente. 
Dupliciter,  gemínate. 

DOBLADAMENT.  ant.  enganyosaoient.  Doblada- 
mente. Subdolé. 

DOBLADURA,  s.  f.  ant.  V.  Doblegadura. 

DOBLAMENT.  s.  ni.  ant.  V.  Duplicació. 

DOBLAR.  V.  a.  aumentar  d'  altre  tant.  Do- 
blar., duplicar .,  geminar.  Duplicare. 

DOBLAR ,  plegar  fent  dobles  ó  doblégs.  Doblar. 
Pilcare. 

DOBLAR,  tíírcer,  doblegar.  V.  Doblegar. 

DOBLAR  LAS  cÉNTiNÉLLAS.  f.  Doblar  lüs  Centi- 
nelas. Vigiles  duplicare. 

DOBLAR  LAS  MARXAS.  f.  Doblar  las  marchas. 
Pleno  gradu  exercitum  procederé. 

DOBLAR     l'  EMBARCACIÓ    ALGÚN     CAP     Ó     PUNTA. 

f.  Doblar  .1  montar  la  punta  ó  el  cabo.  Pro- 
montorium  superare,  pr;tiornavigare. 

DOBLAT ,  DA.  p.  p.  Doblado ,  duplicado. 

DOBLAT  ,  DA.  adj.  sut.  mallcios ,  astut ,  que  en- 
ganj^a  ab  capa  d'amistat.  Doblado,  doble. 
Fictus  ,  homo  dubiíe  fidei. 

DOBLE,  adj.  altre  tant.  Doblt.  Dupluní ,  alte- 
rum  tantum. 

DOBLE  ,  groxut.  Doble.  Dúplex. 

DOBLE  ,  dit  del  subgécte  petit  y  gras  6  rabassut. 
Doblado.,  dobladillo.  Obesus ,  parvusque  ho- 
mo ;  torosus. 

DOBLE ,  en  el  réso  Ecclesiástic.  Doble.  Dú- 
plex. 

DOBLE,  s.  m.  grux.  Grueso.  Crassitudo. 

AL  DOBLE,  m.  adv.  Al  doble.  In  duplum. 

EL  DOBLE,  altre  tant.  El  doble  tanto.  Du- 
plum. 

DOBLEG.  s.  m.  la  part  doblegada.  Doblez. 
Plicatura. 

DOBLEG,  senyal  que  resulta  en  la  roba  ó  altra 
cosa  qu'  está  doblegada.  Doblez.  Plicatura. 

DOBLEGADURA.  s.  f.  p.  u.  dobl^g.  Dobla- 
dura. Flexio,  inflexio. 

DOBLEGAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Doblega- 
dura. 

DOBLEGAR,  v.  a,  plegar,  com  la  capa,  mo- 
cador ,  &c.  Doblar.  Piicare  ,  complicare, 

DOBLEGAR ,  tórcer.  Doblar.  Curvare  ,  inflec- 
tere. 

DOBLEGAR  ,  vínclar.  Doblar.,  cimbrar.  Inflec- 
tere. 

DOBLEGAR,  met.  persuadir,  induir,  obligar  á 
algú  á  alió  á  que  tenía  repugnancia,  aver- 
sió ,  &c.  Doblegar,  doblar.  Aliquem  in  suam 
sententiam  trahero. 

DOBLEGAR  A  BASTONADAS,  f.  Doblar  ú  palos, 
Fu-"tibus  aliquem  obruere. 

DOBLEGA!,  DA.  p.  p.  Doblado,  cimbrado, 
doblegado. 

DOBLO,  s.  m.  ant.  Doblón.  Nummus  aureus. 

DÓCIL,  adj.  Dócil,  convenible.  Docilis. 
Tom.  L 


DOC  2^5 

DOCILISSIM ,  MA.  adj.  sup.  Dócilísimo.  Ad 
disciplinam  aptissimus. 

DOCILÍTAT.  s.  f.  Docilidad.  Docilitas. 

DOCILMENT.  adv.  m.  Dócilmente.  Facil¿, 
leniter. 

DOCTAMENT.  adv.  m.  Doctamente.  Doct¿. 

DOCTE  ,  TA.  adj.  Docto,  Doctus. 

DOCTÍSSLM,  MA.  adj.  sup.  Doctísimo.  Doc- 
tissimus. 

DOCTÍSSÍMAMENT.  adv.  m.  Doctísima- 
mente.  Ductissimé. 

DOCTOR ,  RA.  s.  m.  y.  f.  Doctor.  Doctor; 
laurea  magisterii  insignitus. 

DOCTOR  DE  LA  iGLESLA,  Doctor  de  la  Iglgsia. 
EcclesiiC  Doctor. 

DOCTOR,  él  metge.  Doctor,  dotor.  Medicus. 

PASSAR  DOCTOR,  f.  Graduar  de  doctor,  docto- 
rar ,  dotorar.  Doctorem  solemni  ritu  inau- 
gurare. 

DOCTORAL,  adj,  lo  que  pertany  al  Doctor. 
Doctoral.  Doctora  lis. 

DOCTORAL,  canonicat  axí  dit.  Doctoral.  Doc- 
toralis  canonicatus. 

DOCTORAT.  s.  m.  GrjJo  de  doctor.  Docto- 
ratus. 

DOCTORET.  s.  m.  m^rge  de  poca  edat.  Dof- 
íorcii/o.  Juvenis  medicus. 

DOCTRLN^A.  s.  f.  ensenyansa  ,  documení. 
Doctrina ,  dotrina.  Doctrina. 

DOCTRiN.,  ,  plática  sobre  la  doctrina  christiana. 
Doctrina.  Conciuncula  de  institutlone  chris- 
tiana. 

DOCTRINA,  r  opinió  que  s'  seguéx  d' algún  Au- 
tor. Doctrina.  Doctrina. 

DOCTRINA  ,  él  Ilibre  en  que  s'  conté  1'  explica- 
ció  de  la  doctrina  christiana.  Catecismo.  Ca- 
techismus. 

DOCTRINA  CHRISTIANA  ,  tot  lo  que  '1  Christiá  deu 
saber,  créurer  y  obrar  per  víurer  y  aportar- 
se com  á  tal.  Doctrina  christiana.  Christia- 
nae  lídei  capita,  divinne  legis  praecepta. 

DOCTRL\AL.  adj.  Doctrinal.  Doctrinalis. 

DOCTRLNAYRE.  s.  m.  Doctrinero  ,  doctri- 
nante. Catecheseos  concionator. 

DOCUaIENT.  s.  m.  ensenyansa,  instrucció, 
avis ,  concell.  Documento.  Documentum. 

Doci'MENT  ,  escriptura'^ó  in?trument  ab  que 
s'  acredita  alguna  cosa.  Documento.  Acta, 
monumentum, 

DOGAL,  s.  m.  Dogal.  Funis  eolio  innexus. 

DOGAL,  ant.  V.  Cabestre. 

DOGMA,  s.  m.  Dogma.  Dogma. 

DOGMATÍC,  CA.  adj.  Dogmático.  Dogmaticus. 

DOGMATLSAR.  v.  a.  ensenyar  éls  dogmas  y 
errors  oposats  á  nostra  católica  religió.  Dog- 
matizar. Erroneum  dogma  propugnare,  dis- 
seminare. 

DOGMATITSAR.  v.  a.  ant.  V.  Dogmatisar, 

A  DOJO.  m.  adv.  bax.  abundantment.  Apote. 
Largé ,  abundé ,  copióse. 

Zzz  DOL. 


3'r4  DOL 

DOL.  s.  m.  dolor,  llástima,  tristor,  aflicció. 
Duelo.  Luctus,  ?erumna. 

DOL,  éls  parents  del  difunt  y  dem^s  que  con- 
corren á  s6n  funeral.  Duelo.  Defuncti  cogna- 
ti  ac  reliqul  ad  eius  fanus  convenientes. 

DOL ,  él  vestit  que  s'  posan  éls  parents  d'  un 
niort.  Ltito^  marga,  márraga.  Vestís  lugu- 
bris. 

DOL,  ant.  frau.  V.  Dolo. 

DEXAR  KL  DOL.  f.  V.  Dexar. 

FÉR  DOL.  f.  fér  llástima.  Dar  lástima.  Commi- 
serationem  ciere. 

POSAR  DE  DOL.  f.  Etilutar.  Atris  aulíeis  de- 
functi  domom  tegere. 

POSARSE    DOL    Ó    DE     DOL  ;  VESTIRSE  DE     DOL.    f. 

Tomar  luto  ,  vestirse  de   luto.   Atrás ,  lúgu- 
bres vestes  indiiere. 
SER  ÉL  CAP  DEL  DOL.  f.  assístír  com  á  principal 
interessat   á   algún   funeral.   Hacer  el  dutlo. 
Punus  ducere  ;  funeri  praeesse. 

CAP  DEL  DOL.  V.  Cap. 

DOLAR.  V.  a.  ant.  ribotejar,  aplanar.  Acepi- 
llar ,  aplanar.  Dolare  ,  dedolare. 
DOLCFSA.  s.  f.  ant.  V.  Dolsór,  dolsura. 
DOLDRER.  V.  n.  fér  mal  aJguna  part  del  eos. 

Doler.  Doleré  aliquá  corporis  parte. 
DÓLDRER,   saber  gréu  que  s' perdia  maMogre 
malbarate   &c.    alguna   cosa.   Dar   lástima. 
Doleré. 
BÓLDRER  ,  férse  sensible  la  perdua  ó  falta  d'  al- 
guna cosa  ,   y  axí  s'  diu  :  ém  dol  no  haber 
disfrutar  del  die  bo  qu'  ha  fet.  Doler ,  sentir. 
Doleré. 
dóldrer  en  la  Xnima.  f.  sentir  vivament  al- 
guna cosa.  Sentir  en  el  alma.  Vehementer 
doleré. 
saber  de   QuiN  PEu  SE  DOL  ALGij.  f.  Saber  de 
que  pie  coxea  alguno.  Quo  vitio    claudicet 
aliquis  scire. 

AL  BON  PAGADOR  NO  LI  DOLEN  PRENDAS.  Tef.  Al 

buen  pagador  no  le  duele  prenda.  Probus  so- 
lutor  libens  semet  obligat. 

DE  LO  QUE  'lS  ULLS  NO  VEUEN  EL  COR  NON'  DOL. 

ref.  V.  Cor. 
DOLDRERSE.  v.  r.  sentir  algún   mal ,  dolor 

&c.   ó  quexarse   d' éll. -Do/erse.  Pati,   con- 

queri. 
DOLDRERSE  ,  quexarse  ,  lamentarse.   Lamentar- 
se ,  lastimarse.  Conqueri, 
DOLDRERSE  ,  sentir  las  penas  ó  mals  d'  algú. 

Lastimarse  ,  dolerse.  Tangí ,  moveri  alicuíus 

malo. 
DOLDRERSE  ,  teñir  pesar,  sentiment ,  arrepen- 

timent.  Dolerse.  Doleré. 
DOLENCIA,  s.  f.  Dolencia.   Prava  corporis 

afifectio. 
DOLENT,  TA.  adj.  alld  á  que  1!  falta ,  la 
bon.lat  ó  pr  iporció  que  li  correspon  teñir  en 
sa   linea.    Malo.    Malus. 
DOLENT  ,   pervers  ,   de    raals   costums.  M<j/o, 


DOL 

bellaco.,  ruiíu  Improbus,  sceleratus. 
DOLENT,  dit  del  vestit,  calsat  &c.  Viejo.,  deS' 

trozado  ,  raido  ,  roto.  Attritus ,  perditus. 
DOLENT,  la  cosa  que  ja  no   es  de   servey,  que 

s'  ha   espatliat  ó   ha  perdut   mblt  de   lo  que 

era.  Malparado ,  menoscabado  ,  maltratado. 

Attritus ,  usu  consumptus. 
DOLENT,  lo  que   danya ;   y   axí  s' diu    que  la 

boyra  es  dolénta  pe'ls  sembrats.  Malo.,  da- 

ñosn  .,  dañino^  picaro.  Nocuus  ,  noxiuí. 
DOLENT  ,   dit   de  la   fruyta   podrida,  macada, 

coreada,  &c.  Dañado.  Corruptus. 
DOLENT ,   dit  de   la   fruyta   d'  eselbfolla  que  té 

corcat  ó  podrit  lo  de  dins  ó  no  h¡  te  res.  ^a- 

no.  Vacuus. 
DOLENT ,  lo  inferior  y  de  poca  estimacid  en  sa 

classe.  Ruin.  Pravus. 
DOLKNT  ,  bellaco ,  astut ,  malicios.  Malo  ,  pica* 

ro.  Versutus ,  callidus,  soiers. 
DOLENT,  pecador.  Mala.  Peccator. 
DOLENT.   territ.  quí   patéx  algún   dolor  6  maL 

Doliente.  Infirmus ;  adversa  valetudine  labo- 

rans. 
DOLENT.  ant.  V.  Angustiar. 
DOLENT,  dit  del  die  ,  ayre  &c.  Desabrido.  As- 
per,  acerbus ,  insuavis. 
ESTAR  DOLENT.  f.  territ.  estar  malalt.  Estar  «- 

dispuesto ,  enfermo.  iEgrotare. 
DOLÉNTA  CABALGADURA.  V.  Cabalcadura. 
TERRA   DOLÉNTA.  I'  áspra ,  montuosa  &e.  Tier- 
ra  doblada.    Prreruptus  ,   salebrosus    terr¡e 
tractus. 

DE     DOLENT    ARBRE     NOn'  ESPERES     BON    FRUYT. 

ref.  De  mal  cuervo  ,  mal  huevo  :  de  rabo  de 
puerco  nunca  buen  virote.  Malí  corvi  malum 
ovum. 

VAL    MÉS    UN     DOLENT    AJUST    ,    QUE   't    MILLOR 

PLÉT.  ref.  V.  Ajust. 

VAL  MÉS  DOLENT  CONEGUT  QUE  BO  PER  CONE- 

XER.  ref.  V.  Conéxer. 
DOLENTAMENT.  adv.  m.  ant.   Maldadosa- 
mente. Improbé,  nefaríé  ,  per  summum  sce- 
lus. 

DOLENTERÍA.  s.  f.  picardía.  Maldad,  ma- 
licia ,  picardía.  Malignitas  ,  improbitas  ,  ma- 
litia. 

DOLENTERÍA  ,  bellaquería  ,  astucia.  Malicia. 
Calliditas. 

DOLL.  s.  m.  Chorro  ,  borbotón  ,  borbollón.  Sa- 
lientis  aqu;e  Ímpetus.  ^ 

Á  BÉLL  DÓLL.  m.  adv.  A  chorros.  Ubertim ,  af- 
fluenter. 

DOLO.  s.  m.  Dolo.  Dolus. 

DOLOR,  s.  m.  sensació  mo'ésta  6  acerba  en 
alguna  part  del  eos.  Dolor.  Dolor. 

DOLOR  ,  pena ,  angustia  ,  sentiment.  Dolor. 
Dolor,  cruciatus. 

DOLOR  ,  arrepentiment.  Dolor.  Dolor,  poeni- 
tudo. 

DOLOR ,  rabia ,  enveja,  pesar.  Dolor.  Rabíes,  ira. 


DOL 

DOLORs  DE  PART.  Dolorcs  de  parto.  Parturien- 
tis  dolorei. 

TEÑIR  DOLORS.  f.  anar  la  dona  de  part.  Estar 
con  dolores.  Partús  dolores  sentiré. 

AY  QuiN  DOLOR  !  ¡Htcrj.  j4y  que  dolor  I  Proh  do- 
lor 1 

DOLORET.  s.  m.  dim.  Dolorcillo.  Aliquantu- 
lus,  tenuis  dolor. 

DOLORIFÍC,  CA.  adj.  Dolorífico.  Dolorem 
exciíans. 

DOLOROS  ,  SA.  adj.  Doloroso  ,  dolorioso. 
Acerbus. 

DOLOROSÍSSIM,  MA.  adj.  sup.  Do/oroízíi- 
mo.  Acerbissimus. 

DOLOS ,  SA.  adj.  Doloso.  Dolosus. 

DOLÓSAMENT.  adv.  m.  Dolosamente.  Do- 
losé. 

DÓLRER.  V.  n.  V.  Ddldrer. 

DÓLRERSE.  V.  r.  V.  Dóldrerse. 

DOLS  ,  SA.  adj.  lo  que  fa  una  impessió  grata 
al  gust ,  com  él  sucre ,  la  mel  &c.  Dulce. 
Dukis. 

DOLS,  lo  que  no  té  sal.  Dulce, soso.  Insipidus, 
fatuus ,  insulsus. 

DOLS ,  agradable  ,  gustos  ,  suau  ,  apacible.  Dul- 
ce. Dulcis,  iucundus. 

DOLS ,  Pint.  Dulce.  Lenioris  penicilH  ductus. 

AYGUA  DÓLSA.  V.  Aygua. 

CANYA  D^LSA.  V.  Caiiya. 

FLAUTA  DÓLSA.  V.  Flauta. 

TEMPS  DOLS.  Tiempo  blando  ,  amoroso.  Lene, 
pla.:idum  tempus. 

SER  DÓLS    COM    UN    SUCRE  ,  COM    UNA   MEL.  f.  ab 

que  s'  pondera  la  mólta  dólsor  d'  alguna  co- 
sa de  ménjar.  Ser  un  almíbar.  Melle  dulcius 
esse. 

DÓLSAMENT.  adv.  m.  Dtdcemente,  Dulce, 
duiciter. 

DOLSAYNA.  s.  f.  instrument  músíc.  Dulzay- 
na.  Fistula  suavem  emittens  sonum. 

DÓLSÍSSIM,MA.  adj.  sup.  Dnlcishno,  Dul- 
cissimus. 

DÓLSOR.  s.  f.  V.  Dolsura. 

DOLSURA.  s.  f.  Dulzura.  Dulcedo. 

DOLSURA  DE  TEMPS.  Blandura  de  tiempo.  Mitis, 
suavis  tempestas. 

DOMABLE,  adj.  Domable.  Domabilis. 

DOMADOR,  RA.  s.  m.  y  f.  p.  u.  Domador. 
Domitor. 

DOMAR.  V.  a.  algún  animal  feros.  Domar. 
Domare. 

DOMAR,  met.  subjectar  al  home ,  contenirlo, 
rendirlo.  Domar,  Domare. 

DOMAR,  met.  reprimir  las  passions  ó  afectes.  Do- 
mar.  Aftectus  domare  ,  coerceré. 

DOMAS,  s.  m.  Damasco.  Damascenum  seri- 
cum. 

DOMASSOS.  p.  V.  Draps  d'  Iglesia. 

MiTj  DOMAS.  Damasina.  Tela  sérica  damas- 
cena. 


2:^5 


DOM 

ALBERCOC  DE  DOMAS  BLANC.  V.  AlbérCOC. 
ALBERCOQUER    DK     DOMAS    BLANC.     V.     AlbérCO- 

quer. 
DOMAT  ,  DA.  p.  p.  Domado, 
DOMDAR.  V.  a.  ant.  V.  Domar. 
DOMENGE,  DOMENJADURA  ,  DOME- 
NL^DÜRA.  s.  m.  y  f.  ant.  Dominio,  se/lo- 
río.  Ditio,  dominium. 
DOMESTIC,CA.  adj.  lo  pertanyent  ó  propi 

de  casa.  Doméstico.  Donusticus. 
DOMÉSTic,  dit  del  animal  domestica!,  ó  casóla. 

Doméstico.  Cicur. 
DOMEáTic,  él  criat  que  servex  en    una    casa. 

Doméstico.  Domesticus  famulus. 
DOMESTÍCABLE.  adj.  DomesticMe,   Maa- 

suefieri  valens. 
DOMESTICAR,   v.  a.  Domesticar.  Cicurare, 

mansuefacere. 
DOMESTICAT,  DA.  p.  p.  Domesticado, 
DOMICILI.  s.  m.  Domicilio.  Domicilium. 
DOMICILIARSE,  v.  r.   Domiciliarse.   Domi- 
cilium ,  sedem  alicubi  collocare. 
DOMICILIAT ,  DA.  adj.  Domiciliado.  Qui  se- 
dem alicubi  constituit. 
DOMINACÍÓ.  s.  f.  Dominación.  Dominatio. 
DOMiNACió.  s.  f.  ant.  V.  Domini. 
DOMINACIONS.  p.  sisé  cor  deis  Angels.  Do- 
minaciones, Dominationes. 
DOMINANT.  p.  a.  qui  té  domini  sbbre  algú  6 
alguna   cosa ,  ó  se  '1  vol  arrogar  sobre   tot. 
Dominante.  Dominans. 
DOMINANT  ,  lo  principal  en  qualsevol  materia  , 
com  :    passió   dominant.  Dominante.  Domi- 
nans. 
DOMINANT.  Astron.  Dominante.  Sydus ,  astrum 

dominans. 
DOMINAR.  V.  a.  teñir  subjécte  á   son   domini 
ó  adquirir  domini  sobre  alguna   cosa.   Domi' 
nar.  Dominari. 
DOMINAR,    met.   moderar   Thome   sas   passions. 

Dominar.  Dominari. 
DOMINAR,  met.  domar,  rendir,   posar  en   bons 
termes  á  algú  ó  á  alguna  cosa ,  com  :  domi- 
nar un  geni  pervers ,  un   caball  que  no  vol 
tirar   el    cotxe.    Domeñar.    Domare  ,    fran- 
gere. 
DOMÍNAT ,  DA.  p.  p.  Dominado. 
DOMINI.  s.  m.  superioritat ,  imperi.  Dominio. 

Dominium. 
DOMINI ,  territori  pertanyent  al  Senyor.  Seño- 
río .^  dominio.  Dominatus,  ditio. 
DOMINI    ABSOLUT.   Dominio  absoluto.  Dominium 

absolutum. 
DOMINI  DiRECTE.  Dominio  dirccto.   Dominium 

directum. 
DOMINI  ÚTIL.  Deminio  útil,  Dominium  utile. 
D  fMÍNICA.  s.  f.  Dominica,  Dies  dominica. 
DOMINICA,  NA.   lo  pertanyent  al  órde  de 

sant  Domingo.  Dominicano.  Dominicanus. 
DOMINICAL,  adj.  Dominical,  Dominicalis. 

LLE* 


3^6  DíS 

LLKTRA  DOMINICAL.  Letra  dominical.  Littera 
dominicalis. 

oRACió  DOMINICAL.  Oraciotí  dominical.  Oratio 
(iiminica. 

DÜMÍNÍCATURA.  s.  f.  ant.  Dominio ,  seño- 
río. Dominicatus ,  ditio. 

DOMÍ>ÍÍCO  ,  CA.  roligios  ó  religiosa  del  órde, 
de  S.  Domingo.  Düniinico.  Ordini  S.  Donii- 
nici  sddictus. 

DON.  s.  m.  títol  d'  heme  noble.  Don.  Domi- 
nus .,  doninus. 

DON,  s.  m.  ant.  V.  Dany. 

DON.  adv.  1.  ant.  De  donde.  Unde. 

DONA.  s.  f.  individuo  racional  del  sexo  feme- 
ní.  Mtiger.  Mulier. 

DONA  ,  mulier.  Muger.  Uxor. 

DONA.  s.  f.  títol  de  senyora  noble.  Doña,  Do- 
mina. 

DONA  ,  DOMNA  ,  DOXNA  ,  DOMPNA.    S.    f.    ant.    jSg- 

ñora ,  dueña.  Domina. 

DONA  DE  CLAUS.  Ama  de  llaves  ,  muger  de  go- 
bierno. Pemina  rei  domesticse  curatrix,  cu- 
rae  domiis  praeposita. 

DONA  DE  SA  CASA.  Miiger  de  su  casa.  Mater  fa- 
milias. 

DONA  PERDUDA.  la  pública.  Muger  perdida. 
Meretrix. 

SER  DONA  FÉTA.  f.  Ser  muger.  Viripotentem 
esse  mulierem. 

DONA    FINESTRERA    NO    FARÁ   LLARGA  TELA.    ref. 

Dueña  que  mucho  mira  poco  hila.  Videri  quae 
vult  femina ,  hsec  nebit  parüm. 

DONA   NANA    Y    PATÍJRRELLA    Á    CENT    ANYS    SERÁ 

NovELLA.  ref.  Oveja  chiquita   cada  año    es 

corderita. 

Corpore  ovis  parvo ,  parva  est   usque  agna 

quotannis. 

DONA  Y  TELA  NO  T£  LA  MIRES  AB  CANDELA.  Tcf. 

V.  Candela. 

LA  DONA  FALAGUÉRA  NO  FA     LLARGA    TELA.    ref. 

La  muger  ulagarera  nunca  hace  larga  tela. 
Gárrula  non  multam  pertexit  femina  te- 
lam. 

LA     DONA    SENS    MENESTER    NO     ESTIGA     BAX      AL 

CARRER.   ref.   La  muger   honrada   la  pierna 
quebrada  y  en  casa  :  la  muger  y  la  gallina 
por  andar  se  pierden  ahina. 
Femina,  ni  sit  opus ,  perraró  prodeat  extra. 

DONACIO.  s.  f.  Donación.  Donatio. 

DONADA,  s.  f.  en  él  jog  de  cartas.  Mano. 
Manus ,    lusiü. 

DONADOR,  s.  m.  Donador.  Donator. 

DONAM.  s.  m.  vulg.agregat  de  donas.  Muge- 
riego.  MuÜercs. 

DONAM ENT.  s.  ra.  ant.  V.  Donació. 

DONAR.  V  a.  cedir  graciosament  á  altre   alió 
de  que  s'  th  domini.  Dar.  Daré. 

DONAR,  advertir,  atinar,  cáurer  en  alguna  co- 
sa. Dar.  Animadvertere  ,  attendere. 

DONAR  ,  assenyalar,  destinará  algú  en  alguna 


DON 

quaiitat  respectiva  á  altre  subgecre,  cora  do- 
nar per  mestre ,  per  amo  &c.  Dar.  Consti- 
tuere ,  designare. 

DONAR  ,  DONARLA,  DONARSE  ,  avesarse ,  acostu- 
marse.  Dar  en ,  darse  á.  Assuescere. 

DONAR  ,  causar  alguna  passió  en  I'  ánimo,  com  : 
DONAR  ,  gust ,  pena  ,  tristesa  &;c.  Dar.  Affi- 
cere. 

DONAR,  concedir,  convenir  en  la  certitut  d'  al- 
guna cosa  ,  y  axí  s'  diu  :  dono  per  certa  la 
noticia  de  fulano.  Dar,  Pro  ceno  habere. 

DONAR,  DONARLA,  pegarla,  voler  ab  empenyo  ú 
no  voier  alguna  cosa ,  y  axí  s'  diu  :  ha  do- 
NAT  en  no  voIer  exlr  de  casa.  Dar.  Apud  se 
statuere. 

DONAR,  DONAR  DE  FRANc ,  usat  per  expressar  él 
poc  preu  que  s'  fa  pagar  d'  alguna  cosa.  Dar 
dado.  Nihili  venderé. 

DONAR ,  DONAR  DE  FRANC.  f.  concedír,  passar  al- 
guna proposició  éls  que  disputan.  Dar  bara- 
to ,  dar  de  barato.  Permittere  ,  daré  ,  conce- 
deré. 

DONAR  ,  DONAR  DE  RENDA.  Rentar  ,  rendir. 
Reddere. 

DONAR  ,  dir  de  cor  ó  de  memoria.  Decir  de  coro^ 
decorar.  Memoriter  recitare. 

DONAR  ,  en  él  jog  de  cartas.  Echar  ,  dar  cartas^ 
repartir  las  cartas.  Fictas  chartas  dividere, 
distribuere. 

DONAR  MENJAR  ,     BEURER  ,    VESTIT  &C.  Dar    de 

comer  .,  de  beber  .,  de  vestir  &c.  Cibum  ,  po- 

tum ,  vestem  praebere. 
DONAR,  passar  com  á  cert  lo  que  és   incert   ó 

contrari  á  lo  que  s'  afirma.  Dar  ,  dar  de  bal- 
de. Concederé. 
DONAR  ,  produir  ,  valer  alguna  cosa,  y  axí  s'diu  : 

tal   empleo   dona    per  menjar.    Dar    de    si. 

Suppeditare. 
donar  ,   donar  profit  ó  de    profit ,   fruyt   ó  de 

fruyt.  Dar  útd  ó  de  útil.  Reddere. 
donar,   regone'xer ,  declarar   com:   donar  per 

Ilibre ,  per  innocent  &c.  Dar,  Habere. 
DONAR ,  reputar  ,  teñir  per  lo  qu'  és  alguna 

cosa  ,  com  :  donar  per  bén  empleat,  per  bo 

&c.  Dar.  Habere, 
DONAR  ,  suposar  com  á  feta  ,  dita  ,  &c.  alguna 

cosa,  encara  que  no  ho  sia  ,  com  :  donar  per 

conclós  algún  negoci,  per  practicada  alguna 

diligencia.  Dar.  Pro  facto ,  dicto,  tamquaHí 

factum ,  dictum  habere. 
donar  ,   tra'urer  ,  exir  algún   carrér   á   algún 

lloc.  Ir  á  dar.  Ducere. 
DONAR,  tra'urer  ,  exir,  y  axí  s'diu  que'  un 

baleó  DONA  al  jardi.  Salir  ^  dar.  Prospicere. 

DONAR    BASTONADAS,    BOFETADAS,    Pt/NYALADAS, 

&c.  Dar  palos.,  bofetadas  .,  puñ-aladas :,  dar 
de  palos ,  de  bofetadas ,  de  puñaladas  £í?tv 
Fuste  cüedere,  alapas  impingere  ,  pugione 
ferire  &c. 

DONAR    REMBY ,    CONSOL  ,    CONCKLÍ.    ,    S^q,    Dar 

re- 


DON 

remedio^  consuelo^  consejo,  ^c.  Tribuere. 
DONAR  ,  un  empleo  ,  un  benefici  &c.  Dar.  Con- 

ferre. 
DONAR   ABRASSADAS.  f.  Dar  übrüzos.    Amplec- 

ti. 

DONAR  6     DONARSE  X  CONÍXER.  f.  V.  Coué- 

xer. 
DONAR  i  ENTENDRER.   f.  declarar  alguna  cosa 
al   que  no   1'  entenía  ;   explicarrhi  de   modo 
que   P  enténga.   Dar   á   entender.  Expone- 
re. 

DONAR  ALAS.  f.   V.    Ala. 

DONAR  AL  BLANc.  f.  V.  Tocar  al  blanc. 

DONAR  ALGUNA  COSA  DE  BO  ,  DONAR  UN  DIT  DE 

LA  MA ,  &c.  f.  Dar  algo  bueno  ;  dar  un  dedo 
de  ¡a  mano^dar  ¡o  que  no  tengo-^  dar  un  brazo. 
Quodübsf  pro  aliquo  adipiscendo  spondere. . 

DONAR  ALGUNA  MALA  COSA.  f.  Dar  algo.  Fasci- 
nare. 

DONAR  Á.  l'imprémpta.  f.  Dar  á  ¡a  estampa. 
Typis  mandare ,  committere. 

DONAR  ALLARGAS.  f.  V.  Allargas. 

DONAR  Á  LLUM.  f.  met.  V.  Llum. 

DONAR  AL  PUNT   DK   LA  DIFICULTAT.  f.  Dar  en   el 

punto  de  ¡a  dificultad ;  dar  en  el  chiste ,  en  el 

hito.  Attlngere  scopum. 
DONAR  Xnima.   f.  donar  vivesa ,  espérit,  gracia. 

Dar  alma.  Vividiorem  reddere  ,  vivacitatem 

addere. 
DONAR  Á  PREUFÉT.  f.  Dar  Ó  dcstajo ,   destajar, 

Opus  conficiendum  praemissá   de  pretio  con- 

ventione  locare. 
DONAR  A  Qui  TÉ  mks.  f.  Dais  por  Dios  á  quien 

tiene  mas  que  vos. 

Addis    aquas    pclago  ,    nummosum    muñere 

donans. 
DONAR  AssuMPTo.  f.  Dar  asunto.  Materiam   di- 

cendi  praebere. 
DONAR  Á  TExiR.  f.  fer  texir  alguna  péssa.  Echar 

una  tela.  Textori  teiam  texjndam  tradere. 
SONAR  AUDIENCIA,  f.  Dar  audiencia.  Accedenti- 

bus  ad  se  fáciles  auras  pra;bere. 
DONAR  AXAMPLAS.  f.  V.  Axamplas. 
DONAR    AYOUAMANs.    f.    Dar    aguamanos.  La- 

vandis  manibus  aquam  fundare. 
DONAR  BASCA,  f.  mct.  dooar  inquietut,  cuydado. 

Dar  zozobra.  Angere. 

DONAR   BASQUETG,    ANSIAS,  GANAS    DE   TRÁURER. 

f.  Dar  ascos.,  ansias.  Nauseam  parere. 
DONAR  BO.  f.  V.  Fer  bo ,  fer  cop. 
DONAR  Bü  DE  RÍuRER.f.V.  Dooar  ganas  de  ri'urer. 
DONAR  BONA  Ó  MALA  VELLESA.  f.   Dar   buena  o 

mala  vejez.  Solacio  esse   senibus  par^ntibus, 

vel  contra. 
DONAR  BONA  Ó  MALA  VIDA.  f.  ¿1  marlt  á  la  mu- 

11er.  Dar  buena  ármala  vida.  Liberaliter   vel 

illiberaiiter  in  uxoreni  se  gercre. 
DONAR   BONAS   PARAULAS.   f.   Dar   biicnas    pala- 
bras. Alicui  verbis  de  re  aliqua  spjm  osten- 

dere ;  faceré  ut  spem  capiat. 
Tom.  I. 


DON  277 

DONAR  BORDOS,  f.  1'  embarcació.  Dar  bordos. 
Navem  gyros  ducere. 

DONAR  CALOR,  f.  V.  Caior ,  acalorar. 

DONAR  CAP.  f.  expedir  los  negocis ,  acudir  á  las 
ocurrencias.  Dar  vado.  Res,  negotia  expe- 
diré. 

DONAR  CAP.  f.  tráurer  algún  carrer,  cami  &c. 
á  algún  paratge  :  dirigirse  algú  á  algún  lloc. 
Ir  A  dar.  Ducere  ,  tendere. 

DONAR  CAPOT,  f.  V.  Capot. 

DONAR  CARABASSA.  f.  met.  V.  Carabassa. 

DONAR  CARENA,  f.  V.  Carenar. 

DONAR  CASSA.  f.  V.  Cassa. 

DONAR  CLAROR.  V.  Claror. 

DONAR  CODILLO,  f.  usada  en  lo  joc  de  cartas. 
Acodillar.  Ludi  sortem  profligare,  evertere, 
intercidere. 

DONAR  CODILLO,  f.  met.  dexar  burlat  algú  á  al- 
tre ,  logrand  lo  que  aquell  soMicitaba.  Ju- 
gársela de  codillo.  Aiiquem  anteire. 

DONAR  coissoR.  f.  Escocer.  Fodicare. 

DONAR  coLORS.  f.  Pint.  V.  Color. 

DONAR  coLRADURA.  f.  Pint.  V.  Colradura. 

DONAR  COLSADA  ,    UNA    COLSADA.     f.     á  algtí  ,  per 

advertirlo  d'  alguna  cosa.  Dar  del  codo.  Cu- 

bitüs  ictu  aiiquem  admonere. 
DONAR  coMPTE.  f.  V.  Cómpte. 
DONAR  coNGÓXA.  f.  afligir,  Oprimir.  Acongojar. 

Angere. 
DONAR  coNGÓXA.    f.    causar   un   calor    mo!¿st. 

Abochornar.  Adurere. 
DONAR  COP.  f.  fer  impressió  en  1'  ánimo ,  cau- 
sar novedat   &c.    alguna    cosa.  Dar  golpe. 

Stuporem  ,  admiratlonem  ciere. 
DONAR  COR.  f.  Dar  ánimo ,  alentar.  Ánimos  ad- 

dere.  , 

DONAR  coRATGE.  f.  Dar  esfuerzo ,   vigor.   Viras 

addere. 

DONAR  CÓSSA  6  UNA    c5s3A.   f.  V.  Cóssa. 
DONAR  CRÉDIT,  f.  V.   Crédlt. 

DONAR  cuLLERADA.  f.  met.  V.  Cullerada. 

DONAR  CULPA,  DONAR  LA  CULPA,  f.  Dar    Culpa., 

echar  la  culpa.  Culpam  in  aiiquem  conferre, 
coniicere. 

DONAR  CUYDADO.  f.  V.  Cuydado. 

DONAR  DE  COR ,  DE  MEMORIA,  f.  V.  Decorar. 

DONAR  DE  FRANC.  f.  Dar  dc  balde.  Gratis ,  sine 
pretio  daré. 

DONAR  DE  RENDA.  RcntojT ,  dar  de  útil.  Red- 
dere. 

DONAR  DiE ,  HORA.  f.  Dar  dítj ,  horü.  Diem  aut 
horam  prefigere. 

DONAR  DiMissoRiAS.  f.  el  Prelat  ecclesia'stic  á 
son  subdit  peraque  licitament  puga  re'brer 
órdes  d'  altres.  Dar ,  conceder  dimisorias. 
Dimissorias  litteras  alicui  concederé. 

DONAR  DIMISSORIAS.  f,  met.  fau).  despedir  á  al- 
gú. Dar  carta  de  pago,  A  se  aliqnem  reii- 
cere. 

DONAR   ÉL  ÍON   DIE,  KLS  BONS  DIES.  f.  V.  Die. 

Aaaa  dj- 


3jr8  DON 

DONAR  f.i.  SANT.  f.  Milic.  Dcir  el  santo  ,  el 
nombre.  Tesseraní  inilitareiii  proferre. 

DONAR  EL  SÍ.  f.  Dar  el  sí.  Consensum  proferre, 
praebere. 

DONAR     ÉL      TÉMPS     FKR     BO.     f.     V.      Alsarse     '1 

témps. 

DONAR  ÉL  VOT.  f.  V.  Vot. 

DONAR  encantaría^,  f.  iTiet.  Dar  sesos  de  mos- 
quito. Aliquein  uti  incantatiunibus  obligatuin 
habere. 

DONAR  ENSOPEGADAS.  f.  Dar  traspks ,  trope- 
zones. Vaciilare  pedibus  ,  pedibus  oft'en- 
dere. 

DONAR  ENTÉNENT.  f.  féf  enténdrcr»  V.  Donar  á 
enténdrer. 

eoNAR  ENTENENT.  f.  alcaiisar  d'  aigú,  persua- 
dirli  que  fa.ssa  alguna  cosa.  Acabar  con  algu- 
no ,  recabar  de  alguno.  Obtinerc. 

DONAR  ESTRENAS,  f.  V  .  Estrenar. 

LONAR  ESTRENAS,  f.  per  alguna  bona  nova. 
Dar  albricias.  Pro  fausto  nuntio  muñere  ali- 
quem  donare. 

DONAR  ESTRÉPiT.  f.  fer  gran  soroll  alguna  cosa 
ca3íend  ,  rompendse  ,  reventandse  ,  &c.  Dar 
estallido.  Vehementi  sonitu  diftringi  ,  dis- 
rumpi. 

DONAR  ESTRÉPIT ,  TRO.  f.  met.  fcr  cstrépít ,  no- 
vedat,  causar  gran  sensaoió.  Dar  estampida., 
tstampido.,  estallido.  Magnuin  stuporem  ex- 
citare. 

DONAR  ExiDA  ,  EVASió.  f.  Dar  Salida ,  expe- 
diente. Viam  ,  rationem  rei  conficiendae  prae- 
bere. 

DONAR  PAMA.  f.  acreditar,  fer  cobrar  crédlt. 
Dar  fama.  Celebrem  ,  illustrem  redJere. 

DONAR  FEYNd  Ó  QUE   TRABALLAR.     f.    Dar    ofcra, 

dar  que   trabajar  ,   dar    trabajo.    Operam 

prsebere. 
poNAR  FiANSA.  f.  Dar  jiador\dar fianza.Yüáem 

daré. 
DONAR  FONS.  f.  Dar  fondo.  Anchoram  lacere. 
DONAR  FRUYT  LOS  ARBRES  ,  &c.  Defrutof  ,  dar 

fruto.  Fructificare,  fructum  daré. 
DONAR  GANAS  DE  RÍuRER.  f.  iron.  ab  que  s'  ex- 

préssa    1'  inconsideració    d'  aIgú    en    lo    que 

proposa ,  y  particulannent  en   lo  que   facili- 
ta. Dar  gana  de  reír,  Ridiculum  reputare. 
DONAR  GARROT.  f.  castigaf  ab   pena  de  garrot. 

Dar  garrote.  Laqueo  strangulare. 
DONAR  GARROT.  f.  met.  instar  á  algú  ab   impor- 

tuniíat  per  que  fassa  alguna  cosa.  V.  Donar 

tortura. 
DONAR  GARSAS  PER  PERDius.  f.  V.  Donar  gat 

per  Hebra. 
DONAR  GAT  PER  LLEBRA.f.  Dar  gato  por  liebre. 

Pilos  pro  lana. 
DONAR  GRANA.  Pensur.  lumentis  bordea  prae- 

bere. 
DONARHI ,  acertar  alguna  cosa  ó  donar  en 

el  punt  de  la  dificultat.   Dar  en  el  chiste:, 


DON 

dar  en  él  hito.  Attingere. 
DONARLA,  donar  cap,  dirigirse  á  algún   parat- 

ge.  Dar  ,  ir  á  dar.  Tendere. 
noNARLA  ,  insistir  ab  tenacitat  en  alguna  cosa, 

y  axí   s'  diu  :  1'  ha  donada  en  voler  marxar. 

Dar  y    tomar.    Plácito    pertina^iter   adhse- 

rere. 
DONAR  l'  abast.  Dar  el  abasto  ,  abastecer,  Co- 

piam  parare. 
DONAR  la  dréta.  f.  ab  que  s'  expréssa  qu'  algú 

cedex  á  altre  en  alguna  materia.  Dar  la  han- 

dera.  Primas  alicui  concederé. 
DONAR  LA  lley.  f.  V.  Liey. 
i;oNAR  LA  MA.  f.  portuT  per  la  ma.  Llevar  d» 

la  mano.  Manu  ducere. 
DONAR  LA  MA.  f.  met.  afavofir,  patrocinar,  so- 
correr.  Dar    la   mano.   Adiuvare   ,    inanum 

porrigere. 
DONAR  LA  manta,  f.  Mantgar,  Quempiam  stra» 

guio  cui  est  impositus  excusso  ,    in   ahum 

propeliere. 

DONAR  las  BONAS  FÉSTAS  ,  LAS  BONAS  PASQUAS.  f. 

Dar   las  pascuas.    Diem    natalem   Domini, 

paschales  ferias  faustas  alicui  precari. 
DONAR  LAS  ENCARREGADAs.  f.  Echür  la  Carga. 

Culpam  in  aliquem  coniicere. 
DONAR  lats  á  la   ÑAU.  f.  Naut.  ant.  Dar  á  la 

banda.  Navem  reficiendam  in  latus  inclinare. 
DONAR   LA   VAYA.  f.  Dar  voyQ,    Scommatibus 

urge  re. 
DONAR  LA  VIDA.  f.  V.  Vida. 
DONAR  LA  voLTA.  f.  tomársen.  Dar  la  vuelta. 

Rediré. 

DONAR  l'  AYGUA   PER    AMOR    DE  okv.  f.  V.  Ay- 

gua. 
DONAR  l'  hábit.  f.  él  Prclat  d'  alguna  Religió 
al  qu'  entra  á  ella.   Fesíir  el  hábito.    Habi- 
tum  induere. 

DONAR  LLUSTRE.  f.    V.    Llustre. 

DONAR  MAL  DE  COR.  f.  V.  Fer  mal  de  cor. 

DONAR  MAL  RATO.  f.  Dar  mal  rato.  Molestia 
afficere. 

noNAR  MAMAR,  f.  Dar  de  mamar.  Lactare. 

DONAR  MASTEGAT.  f.  expHcar  ab  tota  claredati 
Decir  deletreado.  Enucleare. 

DONAR  MATSiNAS.  f.  Dar  yerbas .,  envenenar, 
atosigar.  Venenum  propinare. 

DONAR  MES  CORDA,  f.  inct.  exasperar  mes  al  en- 
fada!. Dar  ío^íj.  Cavillis ,  scommatibus  sto- 
machosum  amplius  exacerbare  ,  exasperare. 

DONAR  MosTRAS.  f.  douar  indicis.  Dar  mués- 
tras ,  dar  señal.  Indicare  ,  indicia  príebere. 

DONAR  MODO.  f.  suggerir  él  medí  per  alguna 
cosa.  Dar  traza.  Viam,  rationem  aliquid 
agendi ,  assequendi  ostendere  ,  aperire. 

DONAR  OBRA.  f.  ant.  V.  Douar  feyna. 

DONAR  ÓRDE.  f.  V.  Ordc. 

DONAR  PAGA  Y  sENYAL.  f.  Dar  zeñül.  Arrham 

daré. 
DONAR  PAPAROTAS.  f.  á  Iss  críaturas.  Paladear. 


DON 

Infantis  os  melle  aut  simili  re  sublinire. 
DONAR.  PAPARoTAs.  f.  inef.  cHgQnyar  á  algú  ab 
la  falsa  apariencia  d'  algún  be.  Dar  papilla. 
Os  alicui  sublinire. 

DONAR     PA     Y     PERAS    ;      Ó     PER    PERAS,    f.    faiH. 

Dar  á  alguno  dos  con  que  beba  y  tres  con  que 
coma ;  dar  para  peras,  Percutere. 

DONAR  PENA.  f.  V.  Pena. 

poNAR  PER  BÉN  EMPLEAT.  f.  Dar  por  h'teti  em- 
pleado. Pro  optimé  collocato  ,  expenso  &c. 
habere. 

BONAR  PER  KSCRITS.  f.  Dat  pOT    CSCrttO.    Scfip- 

tuin  aliquid  tradere. 

DONAR  PEU.  f.  oferir  ocasió  ú  inotiu  á  algú  pe- 
raque  diga  ó  fassa  alguna  cosa.  Dar  pie. 
Ansam  praebere. 

BONAR  PICOR,  PRuiTjA.  f.  Dar  p'icazon  ^  come- 
zón. Prurire ;  prurituin  ciere. 

DONAR  Pies  ,   COPS    d'aNÉLI.A  Á  LA     PORTA.     Dar 

aldabadas,  Fores  pulsare. 
DONAR  QUARTEL.  f.  V.  Quartel. 
DONAR  QUE  DiR.  f.  Djr  que  decir.  Dkacem  po- 

pulum  in  se  reddere. 
DONAR  qu'enténdrer.  f.  Dar  en  que  entender. 

Negotium  alicui  exhibere. 
DONAR  QUE  MSREXER.  Dar  BU  quc  mireccr.  Mo- 

lestiam  parere. 

DONAR  QUE  PENSAR  QUE  DISCÓRRER.    f.    Dar    Bfí 

que  pensar ,  en  que  discurrir.  Ad  multa  cogí- 
tanda  ansam  prasbere. 

DONAR  RAHÓ.  f.   V.  RahÓ. 

DONAR  RECADOS,  f.  Dar  encomiendas ,  recados. 
Salutem  alicui  mittere. 

DONAR  SENYAS  Ó  senyals.  f.  mostfar  ab  alguna 
acció  exterior  lo  interior  ó  algún  afecte  del 
ánimo.  D,xr  señal  ó  señales.  Interiora  exter- 
nis  signis  ostendere. 

DONAR  SENYAS  6  LAS  SENYAS.  f.  manifestar  ab 
alguns  senyals  la  veritat  de  lo  que  s'  vol 
asegurar  ,  lo  que  s'  vol  fer  enténdrer  ó  re- 
cordar. Dar  señas,  Notis  comprobare. 

DONAR  SEU.  f.  á  las  barcas.  Despalmar.  Cura- 
tum  sebum  carins  inducere. 

DONAR    SON    BENEYT    RECAPTE.  f.  Vulg.     Dar    SU 

recado.  Percutere. 

DONAR  TANDA,  f.  DuT  vcz.  Vicem  aiterl  tri- 
buere. 

DONAR  TASCA.  Pomr  ,  Señalar  tarea  ;  atarear. 
Pensum  ,  laborem  ,  operam  designare. 

DONAR  TÉMPS.  f.  Dar  tiempo ,  dar  espacio. 
Eiargiri  temporis  spatium. 

DONAR  TEMPs  AL  TEMPs.  f.  Dar  tiempo  al  tiem- 
po, Opportu.ium  tempus  expectare  ,  operire, 

DONAR    TbiM   tí  UN    TO^I ,    DONAR    VOLTA   ""l  CER- 

VELL.  f.  Volverse,,  dar  vuelta,,  trastornarse  el 

juicio,  Turbari  mentem. 
Donar  tóms.  f.  V.  Donar  volts. 
DONAR  torment.  f.  causar  algún   grave   dolor 

al  eos  ó  al  ánimo.   Dar  tormento.  Cruciare, 

angere. 


DON  379 

DONAR  Tf)RMENT.  f.  donar  pena.  V.  Donar  pe- 
na. 

DONAR  tórmbnt.  f.  mct.  molestar  á  alTÚ  ab 
continuas  instancias  perqué  fassa  ó  convinga 
en  alguna  cosa.  Moler,  Obtundere. 

donar  tórments.  f.  al  reo.  Dar  tormento. 
Torquere. 

DONAR  TORTURA,  f.  V.  DoBar  tórment. 

DONAR  UNA  BOCADA,  f.  donar  una  mossegada 
obrint  mólt  la  boca.  Dar  una  tarascada. 
Hianti  ore  morderé. 

DONAR  UNA  CAPA.  f.  de  color ,  barnis ,  &c.  á  lo 
que  s'  embarnissa  &c.  Dar  una  mano.  Pig- 
mento ,  colore  inducere. 

DONAR  UNA  CARDA,  f.  repc'ndrer  fortament  á 
algú.  Djr  una  irarda.  Vehementer  obiurgare. 

DONAR     UNA    CAXALADA    Ó    KIOSSEGADA.    Morder. 

Morderé. 

DONAR  UNA  COSA  PER  PETA.  f.  ab  que  s'  pondera 
la  seguretat  de  que  s'  fará  alguna  cosa.  Con- 
tar por  echa  alguna  cosa,  Factum  putare. 

DONAR  UNA  DiTADA  DE  MEL.  f.  met.  engauyar  h. 
algú  ab  alguna  cosa  de  poca  substaicia. 
V.  Ditada. 

DONAR  UN  AGLÁ  PER  FER  CAGAR  UN  ROURE.  f. 

V.  Aglá. 
DONAR  UNA  MANETA,  f.  fam.  repre'ndrar  á  al^ú. 

Dar  una  mano,  Aliquem  obiurgare. 
donar  víía  MIRADA,  f.  V.  Donar  un'ullada. 

DONAR  UNA  RETIRADA,  f.    V.    Donar  visos. 

DONAR  un  assalt.  f.  assaltar  algún  parat¿e  for- 
tificat.  Dar  un  asalto.  Invadere. 

DONAR  una  salafarda.  f.  repr.'ndrer  ab  acrimo- 
nia. Dar  una  calada  ,  un  sofión.  Vehementiüs 
reprehenderé. 

DONAR  UNA  SURRA.  f.  assotar.  Dar  una  tunda^ 
una  vuelta  de  azotes;  dar  una  zurra,,  zurrar. 
Verberare ,  flagellare. 

DONAR  UNA  SURRA.  f.  met.  repte'ndrer  á  algíi 
fortament.  Dar  un  xabon,  Acriüs  obiurgare. 

DONAR  UNA  TUNDA,  f.  V.  Donar  una  surra. 

DONAR  UN  crit.  f.  Cridar  á  algú.  Dar  una  voz. 
Aliquem  vocare. 

DONAR  UN  DALTABAX.  f.  V.  Ca'urer  d'alt  á  bax. 

Da>AK.  UN  ENTREToc.  f.  Dar  un  toque.  Indi- 
care. 

DONAR  UN  ESCLAT,  UN  ESTRÉPiT.  f.  Dar  estam- 
pida .  un  estampido ,  un  est^Hido.  Personare. 

DO  AR  UNA  ENSOPÉGADA.  f.  Dar  ufí  tropezon.  In 
aliquid  pedes  oftendere. 

DONAR  UNA  EScLATARADA.  f.  Dar  Un  batocazo, 
Corruere,  in  terram  proiabi. 

DONAR  UN  ESGUARD.  f.  V.  D.mar  visos. 

DONAR  UN  SALT  EL  COR.   f.   V.  Cor. 

DONAR  UN  suRT.  f.  assuíiar  á  algú  ab  algún 
motiu  repenti  de  temor.  Sobresaltar,  Subham 
metum  alicui  incutere. 

DONAR  UN  suRT.  f.  assustsrse  per  al>^nn  motiu 
repentí  de  temor.  Sobresaltarse ,  darle  un 
sobresalto  á  alguno.  Súbito  timore  corripi. 

DO- 


2  8o  DON 

DONAR  UN  t6¡\i.  f.  mudar  algú  dá  costiims.  Dar 

una  vuelta.  Mores  mutare. 
DONAR  un'ullada.  f.  Dur  una  ojeada.  Oculis 
cursim  lustrare. 

DONAR    UN     VOLT    Ó    UNA    VOLCADA,  f.    él   COtXC, 

carro,  &c.  Dar  un  vuelco.,  volcar.  Volvi. 
DONAR  VENTOSAS.  Echaf  vcntosas.  Cucurbitulas 

corpori  admovere. 
DONAR  VEUS.  f.   fer  saber  que  s'  vol  comprar, 

adquirir,  vendrer  &c.  alguna  cosa.  Echar  la 

voz.  Animum  suum  de  re   aliqua  obtinenda 

vulgare  ,  apjrire. 
DONAR  VISOS,  f.  semblarse  alguna  persona  á  al- 

tra.  Dar  visos  ,  parecerse.   Altsrius  speciem 

re ferré. 
DONAR  voLTA  'ii  cérvéll.  f.   Trastomarse  el 

juicio.  Turbari  cerebrum. 
DONAR  volts  o  voi-TAS.  f.  Dar  vueltas,  Volvi. 
DONAR  vÓMiT.   f.  Provocar ,   mover  á  vómito. 

Vomitum  excitare. 

DONAR  ZELOS.   f.    V.  ZeloS. 

SSTAR  P£R  DONAR  UN  ESTREPiT.  f.  met.  ab  que 
s'  expressa  '1  temor  d'algun  grave  dany.  £5- 
tar  para  dar  un  estallido.  Magnum  immine- 
re  malum. 

íjo  DONAR  UNA  SED  d'aygua.  f.  V.  Aygua. 

KO  DONAR  UN  PAS.  f.  mct.  Ho  fer  diligencia  al- 
guna per  él  logro  d'alguna  cosa.  No  dar  pie 
ni  patada.  Cessare. 

KO  PODER  DONAR  UN  PAS.  f.  estaf  sumament  dé- 
bil ó  impedit  per  caminar.  V.  Pas. 

PROMiÍTRER  MÓLT  Y  DONAR  poc.  f.  Amagar  y 
no  dar  :  apuntar  y  no  dar.  Multa  accipienda 
ostendere  ,  nihilque  tribuere. 

DONARSE.  V.  r.  entregarse,  com  á  la  virtut, 
vici ,  &;.  Darse,  Tradere  se. 

DONARSE,  esllanegarse.  Dar  de  si.  Distendí. 

DONARSE  ,  regoné.xerse  ,  declararse  ,  com  :  do- 
narse per  satisfet,per  servit.  Darse.  Se 
fateri. 

DONARSE,  rendirse.  Darse.  Alteri  se  permit- 
iere. 

donarse  á  las  aligas,  f.  enfadarse  molt.  Darse 
á  perros.  Pree  irá  furere. 

DONARSE  Á  LAS  FURIAS,  f.  irritarse  molt.  Darse 
al  diablo.  Se  d.ris  devovere. 

DONARSE  AL  PLAT.  f.  mct.  cedír  á  la  forsa  de  la 
rahó ,  á  la  major  habilitat,  &c.  Darse,  Ce- 
deré. 

DONARSE  X  MENOS,  f.  Tcmr  á  mengua.  Pudere 
alicuius  aliquem. 

DONARSE  Á  PACTES,  f.  DarsB  á  partido.  Pactio- 
ne  praemissá  se  dedere. 

DONARSE  Á  TÓTs  LOS  DiABLES.  f.  cstar  suma- 
ment  irritat.  Darse  al  diablo^  á  mil  demo- 
nios. Diris  se  devovere. 

DONARSE  BRASA,  f.  Darsc  maña.  Industriam  ad- 
hibere. 

DONARSE  cops  ALS  PiTS.  f.  DarsB  golpts  dc  pe- 
chos. Pectus  percútele. 


DON 

DONARSE  DE   CAP  PER  LAS  PAREOS,  f.  V.   Cap. 

DONARSE  LAS  MANs.  f.  encaxar.  Darse  las   ma» 

nos.  Daré  dexteram. 
DONARSE   PER  vENSUT.  f.   Darsc  por    vencido. 

Se  victuní  fateri:  daré  manus. 

DONARSE     VINT    Y    UN    PLER.   f.    fam.     DarSB     Utí 

verde  con  dos  azules.  Genio  indulgere. 

DONEM  RAMO  AL  GAT  DE  QUE  FAREM  CARNES- 

TOLTAS.    loc.  Sepan   gatos   que  es  antruejo. 
Sit  notum  ftlibus  adesse  hilaría. 
DEu  Li  DO  EON  DiE.  expr.  V.  Die. 

DEU  LI  DÓ  UN  EON  PART.  expr.  V.  Déu. 

DEU  LI  'n  Db.  expr.  V.  Déu. 

DÉU  TE  LA  Db  BONA.  loC.  V.  Déu. 

LO  DELS  ALTRES  VA    DE  BON  DONAR.  loC.  fam. 

Ds  cuero  agena  correas  largas.  Aliena  liben- 

ter  largimur. 
m5lt  se  men'  d6na  :    gran  cosa  se  men'  d6- 

NA.  loc.   fam.  ¡ron.  Eso  se  me  da,  Parüm 

hace  curo. 
NI  DONA  NI  LLEVA,  loc.  fam.  Ni  quito  ni  pone. 

Nec  fert ,  nec  aufert. 

NO  LI   DONA  CAP  BASCA  ,  CAP    MAL    DE     CAP.    loC. 

no  r  immuta  ,  no  li  fa  res.   No  le  da  frió  ni 

calentura.  Nii  eum  movet. 
NO  SE  men'  u5na  res.  loc.  No  se  me  da  nada^ 

nada  se  me  da.  Nihil  curo. 
NO  SE  m'en  dona  un  clau.  cxpf.  V.  Clau. 
not'   DbNE  cuYDADo.  loc.  iroH.  ab  que  s*  ame- 

nassa  á  algú.   No  te  de  cuydado.  Lúes  tán- 
dem commissa,  mitte  curam. 
POC  SE  men'  d5na.  loc.  Poco  se  me  da.  Parüm 

curo. 
que  se  men'  d6na  ?  loc.  Que  se  me  da  ?  que  se 

me  da  á  nú  ?  Quid  ad  me  ? 

TANT  SE    men'  DüNA    NAPS    COM    COLS  ;  CUYT  COM 

CRu.  loc.   Lo  mismo  se  me  da  asi  que  asá ,    ó 
a  Sí  que  asado.  Utrumque  probo,  par  babeo. 

Á     SANTS     Y      Á     MINVONS    No'lS    PROMETES     QUB 

no'ls   dons.   ref.   Ni  al  nifio  el  bollo  ni  al 

Santo  el  voto. 

Crustula  ne  pueris,  Divis  ne  vota  moreris. 

DÉU    dona    FABAS  a  QUI  NO    TÍ    CAXALb.  Tcf.    V. 

Caxal. 
DÉU  dona  'l   fret  segóns   la  roba.  ref.  V. 

Déu. 
donar  l'art  á  QUI  l'  ha.  ref.   La  Misa  dígala 

el  Cura.  Tractent  fabrilia  fabri. 
NO  ES  t6t  hu  crémar  ó  donar  ventosas,  ref. 

Hay  diferencia   en   lo  vano ,  darle  de  codo  ó 

darle   de  la  mano.  Multíim  ínter  se  extrema 

diiíerunt. 

TANT  D0NAR/ÍS  Á  EN  PERE  QUE  LI  HAURAS  d'aNAR 

darréra.  ref.  V.  Anar. 

DONAT,  DA.  p.  p.  Dado. 

DONAT.  s.  m.  nom  d'  home.  Donato.  Donatus. 

DONAT,  él  que  s'  retira  á  algún  Convent.  Do- 
nado.  Monasterio  addicius. 

DONATARI.  s.  m.  Donatario.  Muñere  dona- 
tas. 

DO- 


DON 

DONATIU.  s.  m.  Dotiativo.  Donum. 

DONAYRE.  s.  m.  Donayre.  Elegantia ,  ve- 
nustas. 

DONCS ,  DONQUES.  adv.  Pues.  Ergo ,  igi- 
tur,  ¡taque. 

DONDO.  s.  ra.  ant.  V.  Fullet. 

DOVÍVOL.  adj.  ant.  home  donat  a'  donas. 
Míigeriego.  Mulierosus. 

©ONivoL,.  ant.  cosa  da  dona.  Mctgeril  ^  muge- 
riego.  Muliíbris. 

DONIVOLMENT.  adv.  m.  ant.  Mugerilmen- 
te.  Muli^briter. 

DONÜS,  SA.  adj.  Donoso.  Bellus,  lepidus, 
comis ,  facetiis. 

DONOSAMENT.  adv.  m.  Donosamente.  Bai- 
lé ,  lepidé. 

DONÜSISSIM  ,  MA.  adj.  sup.  Donosísimo. 
Lepidissimus. 

DONOSITAT.  s.  f.  Donosidad ,  donosura.  Ve- 
nustas ,  lepiditas. 

DONOTA.  s.  f.  Mugercilla.  Muliercula. 

DONSELL.  s.  in.  hérba.  Axenjo.  Absyn- 
thium. 

DONSELL.  ant.  pa'tge  del  Rey.  Doncel.  Adoles- 
cens,  domicellus. 

DONSELL  A.  s.  f.  Doncella.  Virgo. 

DONSELLA  ,  pex.  Doncella.  Ophidion. 

DONSELLASSA.  s.  f.  aum.  donsalla  de  molta 
edat.  DonceUidueña ,  doncellona.  Adultioris 
ietati<  virgo. 

DONSELLETA.  s.  f.  dim.  Doncellica.,  donce- 
lUta    Puellula ,  virguncula. 

DOPTANZA.  s.  f.  ant.  V.  Dubte. 

DORADA,  s.  f.  pex.  V.  Orada. 

DOR\DBLLA.  s.  f.  herba.  V.  Dauradélla. 

DORADOR,  s.  m.  V.  Daurador. 

DORAR.  V.  a.  íí.  Daurar. 

DORCA.  s.  f.  ant.  V.  Canti. 

DORIC,  CA.  adj.  Arq.  Dórieo.  Doricus. 

DORMENT.  p.  a.  ant.  Dormiente.,  durmiente. 
Somniculosus, 

AYGUA  DORMENT.  aut.  Aguu  estancada.  Aqua 
stagnans. 

i  LLÓP  DORMENT  NO  LI  ENTRA  RES  EN  DENT.  Tcf. 

A  raposo  durmiente  no  le  amanece  la  gallina 

en  el  vientre. 

Non  venit  in  molli  vivida  fama  toro. 

DORMDA.  s.  f.  Dormidura.  Dormitio. 

DORMIDA,  la  deis  cues  áe  seda.  Dormida.  Dor- 
mitio ,  cessatio. 

DORMIDERA,  s.  f.  ant.  V.  Cascall. 

DORMIDOR,  s.  m.  qui  dorm  molt.  Dormidor^ 
dormilón^  durmiente.  Somniculosus. 

DORMIDOR,  lloc  ahont  se  dorm.  V.  Dormitori. 

DORMIR.  V.  n.  Doffwír.  Dormiré,  obdormi- 
rs. 

DORMIR,  met.  descuyrlarse  de  Tobligació  de  son 
empleo.  Dormir.  Dormiré. 

DORMIR,  un  negoci.  f.  Dormir.  Negotium  dor- 
miré. 

Tom.  I. 


DON  281 

DORMÍR     AE  ÉLS    ULLS  ÜBERTS  ,  6  COM  LAS   LLÉ- 

BRAS.  f.  Dormir  con  los  ojos  abiertos.  Ape;t!s 
oculis  dormiré. 
DORMIR   AL   SERÉ.   f.  Dormir  a   la  serena ,  al 
sereno ,  en  descubierto.  Sub  dio  cubare  ,  dor- 
miré. 

DORMIR  COM  UNA,    Ó   Wíks  Qu'  UNA  MARMOTA,    f. 

Dormir  como  un  Jirón.  Güris  somno  cor- 
ripi. 

DORMIR  COM  UN  soc.  f.  Dormtr  como  una  pie- 
dra ,  como  un  cepejón.  Somno  obrutum  ,  se- 
paltum  esse. 

DORMIR  SOBRE  ALGUNA  COSA.  f.  Ho  determinarse 
luego  en  orde  á  ella.  Dormir  sobre  ello.  Ma- 
turiüs  rem  considerare. 

DORMíRn'  AB  BON  son  ;  no  DORMIRn'  AE  MAL 

SON.  f.  no  teñir  cap  inquietut  en  orde  á 
alguna  cosa.  Dormir  seguro.  Dormiré  in 
utramvis  aurem. 

FER  DORMIR  LAS  CRIATURAS,  f.  Dormir  un  niño. 
Sopire  ,  soporem  inducere. 

QUI  JUGA  NO  DORM  ref.  El  que  juega  no  duerma^ 
al  juego  no  se  viene  á  dormir. 
Indormis  ludo?  certé  vinceris,  amice. 

DORMITAR.  V.  n.  Dormitar.  Dormitare. 

DORMÍTEJAR.  v.  n.  Dormitar.  Dormitare. 

DORMITORL  s.  m.  lloc  ahont  s'  dorm.  Dor- 
mitorio. Dormitorium. 

DORMITORI ,  beguJa  per  fer  dormir.  Dormitivo» 
Potio  soporilica. 

DORS.  s.  m.  ant.  V.  Esquena,  darrera. 

DOS.  adj.  plur.  Dos.  Dúo. 

DOS.  s.  m.  ant.  V.  Dors. 

DOS.  adv.  V.  Dones. 

Á  DOS  PER  TRES,  f,  V.  Si  mblt  conve. 

POSARSE  ó   ARREGLARSE  DE  DOS  EN  DOS.  f.   Apa' 

rearse.  Binos  procederé  ,  copulari. 

AB    DOS    CAMADAS    Ó    GAMBADAS,   m.   adv.   V.  Ab 

quatre  salts. 
CADA  PARAULA  DOS  MENTIDAS,  loc.   Miente  mas 
que  departe.  Mentitur  singulis  verbis. 

COM    DOS   Y  DOS  FAN  QUATRE.    loC.     ComO     trCS   y 

■  dos  son  cinco.  Certissima  res  est. 
DOS  CONTRA  DOS.  loc.  usada  en  él  jog  de  cartas 
y  altres,y  en  las  barallas,  competencias  <5i[c. 
Dos  á  dos.  Duo  adversus  dúos. 

DOS  CONTRA  HU  NO  HI  VULL   RES.    ioC.  DoS  á  unO 

tornarme  quiero  grullo.  Nec  Hercules  contra 
dúos. 

TOTS     DOS  ,    TOTS    DOS    JUNTS.    loC.    LoS    doS  ,  los 

dos  juntos.  Ambo,  ambo  simul. 

QUAND  UN  NO  VOL  d6s  NO  s'  BARALLAN.  fef. 

Quando  uno  no  quiere  dos  no  barajan. 

Non  duo  rixantur  ,  si  rixam  temperet  alter. 
DOSANYAL.  adj.   ant.  de  dos  anys.  Bienal. 

Biennis,  bimus. 
DOSCENTS.  adj.  num.  Doscientos  ^  duclentos, 

Ducenti. 
DOSIS.  f.  Dosis.  Dosis. 
DOT.  s.  m.  él  que  poita  !a  dona.  Dote.  Dos. 

Bbbb  DOT, 


283  DOT 

DOT ,  gracia ,  prérkda  ,  prerogativa  qns  té  algú. 

Dote.  Dos, 
DOT,  en  el  jog  de  cartas.  Dote.  Praetixus  calcu- 

lorum  numerus. 
DOTS.  p.   las  quatre   exceMencias  deis  Bena- 

venturats.  Dotes.  Dotes. 
DOTACIÓ.  s.  f.  Dotación.  Annuorum  reddi- 

tuum  constitutio. 
DOTAL.  adj.  Dotal.  Dotalis. 
CARTA  DOTAL.  V.  Carta. 
coNSTiTució  DOTAL.  Coustitucioij  ds  dotz,  Dotis 

assignatio. 
DOTAR.  V.  a.  assenyalar  dot  ais  filis,  ó  dota- 

ció  a'  alguna  causapia.  Dotar.  Dorare. 
DOTAR,  comunicar,  adornar  d'algunas  gracias, 

prendas,  prerogstivas  á  a!gú.  Do/ar. Ornare. 
DOTSE.  adj.  nuni.  Doce.  Duodeciin. 
DÓTSÉ,  NA.  adj.  lo  que  cumplex  él  número 

de  dbtse.  Do:eno.  Duodeclmus. 
DOTSÉ.  s.   m.   qualsevol   de  las  dorse  parts  en 

que  s'  dividex   un   número.  Dozavo  ,  doceno. 

Duodécima  rei  pars. 
DOTSE  NA.  s.  f.  Docena.   Duodenarius,  duo- 

denus. 
DRAG.  s.  m.  sérpent.  Dragón.  Draco. 
DRAG,  figura  de  serpent  semblant  á  la  vrivia. 

Tarasca ,  gomia.  Serpens. 
DRAG.  met.  qui  ménja  molt.  V.  Dragador. 
DRAGADOR.  s.  m.   qui  ménja  molt.  Tragón,^ 

tragantón  ,   traga   aldabas,    Vorax ,   edax , 

helluo. 
DRAGADOR.  ant.   xuclador.   Tragadero.    Vora- 

DRAGAR.  V.  a.  ménjar  mült.  Tragar.  Devora- 
re, heiluari. 

DRAGAR,  la  térra  á  algú.  Tragar.  Vorare,  de- 
vorare. 

DRAGAT,  DA.  p.  p.  Tragado. 

DRAGERÍ  A.  s.  f.  ant.  gola ,  glotonería.  Tra- 
gonía. Ingluvies. 

DRAGEYA.s.f.  ant.  Gragea.  Coriandri  grana. 

DRAGEYA.  ant.  hérba.  V.  Sajulida. 

DRAGMA.  s.  f.  cert  pes  ó  mesura.  Dracma. 
Drachma. 

DRAGMA ,  certa  moneda  deis  Romans.  Dracma. 
Drachma. 

DRAGONA,  s.  f.  ant.  V.  Vrivia. 

DRAGÓN  ARIA.  s.  f.  hérba,  serpentina  major. 
Dragontea.1  taracontea  mayor.  Dracontium, 
serpentaria  columbina. 

DRAGONET.  s.  m.  hérba.  Dragoneta ,  tara- 
conten  menor.  Draco  hortensis. 

DRAGÓN ICA.  s.  f   V.  Dragonaria. 

DRAGONS.  p.  sblddts  axí  dits.  Dragones. 
Equites  cataruitarii. 

DRAMA,  s.  m.  Drama.  D'ama. 

DRAMATIC,  CA.  adj.  Dramático.  Drama- 
ticus. 

DRAP.  s.  m.  la  roba  ó  él  texit  de  seda,  lla- 
na ,  lii ,  cánam  ó  cotd.  Paño.  Pannus. 


DRA 

DRAP.  él  de  llana.  Paño.  Laneus  pannus. 
DRAP,  él  de  lli  ó  cánam.  Lienzo.  Linea,  canna- 

bina  tela. 
DRAP,  é!  tros  del  de  lli,  cánam,  tela;   com  él 

que  s'  posa  per  curar  una  llaga,  ó  per  altre 

US  semblant.  Paño.  Panniculus. 
DRAP ,  él  que  servex  de  í'regall  per  netejar  la» 

péssas  de  metail ,  pisa,  vidre  &c.  Estropajo. 

Scrutum. 
DRAP.  ant.  V.  Roba,  panyo. 
drap  d'  ARRAS,  ant.  V.  Tapissería. 
DRAP  de  cánam,  V.  Cánam. 
DRAP  Di  CASA.  Lienzo  casero.  Domesticum  lín- 

teum. 
DR.iP  DE  FREGAR.  RodUla.  Pannus  abstersorius. 
DRAPS  DE  LIT.  p.  ant.  Ropa  de  cama.  Lecti  lin- 

teamlna. 
DRAP  DE  PEus.  ant.  V.  Catifa. 
DRAP   DE  TbMBA.  Paño  de  tumba.  Emortuale 

stragiilum. 
DRAP   DE  TRONA.  Poño  de  púlpito.  Suggestús 

stragulum. 
DRAPS.   p.  els  que   servexen  per   embolicar   ó 

aplicar  á  alguna  part  del  eos  ahbnt  se  ti 

mal ,  se  sent  dolor  &c.  Trapos.  Lintea  ,  lin- 

teamina ,  panni. 
BRAPS.  p.  éls  domassos,ó  adornos  semblants  que 

s'  posan   en   las   Iglesias  ó   en  sas  Capéllas. 

Colgaduras ,  paños.  Auheae. 
POSAR  coM  UN  DRAP  MULLAT.  f.  fam.  Poítsr  de 

vuelta  y  inedia  ,  poner  como  un  trapo,  Acri» 

ter  reprehenderé  ,  duré  castigare. 
DRAPADA.  s.  f.  ant.  V.  Roba. 
DRAPAYRE.  s.  m.  Trapero.  Pannorum  col- 
lector. 
DRAPER.  s.  m.  ant.  traballador  de  panyos. 

Fabricante  de  paños.  Laborans  pannos. 
DRAPER.  ant.  V.  Botiguer  de  panyos. 
DRAPERíA.  s.  f.  ant.  Fábrica  de  paños.  Pan- 
norum officina. 
DRAPET.  s.  m.  dim.  Lenzuelo,  pañito,  Lin- 

teus  panniculus. 

TRÁURER   ELS  DRAPETS  AD  SOL.  f.  SüCOr  los  trJ' 

pos  al  sol.  Alicuius  occultos  defectus  patefa- 

cere. 
DRAPOT.  s.  m.   Trapo  ,  guiñapo  ,   andrajo., 

calandrajo.  Pannus  obsoletos ,  detritus  ,  ve- 

tus. 
DRASSANA.  s.  f.  Tarazana ,  atarazana ,  «r- 

senal ,  tarazanal.  Navale  ,  navalia. 
DRESSAMENT.  s.  m.  ant.  adressament.  En- 

derazamiento.  Erectio. 
DRESSAR,  DRENAR,  v.  a.  ant.  dirigir,  en- 
caminar. Enderezar.  Dirigere. 
DRESSAR.  ant.  adressar ,  posar  dreí.  Enderezar. 

Erigere. 
DRESSAT,  DA.  p.  p.  aní.  Enderezado,  dere- 

cho. 
DRESSAT,  DA.  adj.  Hut.  dret ,  alt.  Derecho.,  eM- 

derezado,  Krectuí  ,  rectus. 

DRES- 


DRE 

DRESSÉRA.  s.  f.  Atajo  ^  deresera^  derechera^ 
endenzadera.  Semita  ,  trames  compendiaría, 
via  recta. 

DRESSÉRA.  met.  medí  ó  modo  ab  que  s'  exécuta 
ab  mes  brevedad  alguna  cosa.  Atajo.  Com- 
pendiosior  via. 

ANAR  PER  LA  DRESSÉRA.  f.  Echar.,  íf  por  el  ata- 
jo., atajar.  Compendiosam  viam  arripere. 

NO  DÉXES  LA  CARRETERA  PER  ANAR  PER  LA 

DRESSÉRA.  V.  Anar. 

NO  VULLAS  PER  LA  DRKSSÉRA  MAY  DEXAR  LA 

CARRETERA.  Tef.  V.  Déxar. 
DRET  ,  TA.  adj.  recte  ,  seguit,   no  inclinat  á 

una  part  ni  á  altra.  Derecho.  Rectus. 
DRET ,  lo  sitüat  en  la  part  oposada  á  la  esquer- 
ra. Derecho.  Dexter. 
DRET.  s.  m.  Tacció  que  te  algú  á  alguna  cosa. 

Derecho,  lus. 
DRET.  ant.  just,  cabal,  ó  just  y  cabal.  V.  Just, 

cabal. 
DRET ,  imposició  sobre  alguna  mercadería  ó  al- 
tra cosa.  Derecho.  Vectigal. 
DRET ,   L  cara  ó   part  de  las  cosas  oposada  al 

revés.  Haz  ,  derecho.  Facies. 
DRET.  adv.   m.  ab  que  s'expressa  la  direcció 

recta  que  s'  pren  per  anar  i  alguna  part.  En 

derechura.  Re^  tá. 
DRET.  prep.  enVtrs,  y  axi  s'  diu  :  gira  la  porta 

DRET  aquí.  Hacia.  Ad  ,  versus. 
©RET ,  usat  per  denotar  él  modo  d'estar  d'algú. 

El  pie.  Erectus ,  stans. 
DRET  CAMÍ.  m.  adv.  directament.  Camino  derc' 

cho  ,  viúgc  derecho.  Recia  ,  rectíi  via. 
DRETs.  p.   las   pTpinas  ó  salaria  á  que  algú  té 

dret.  Derechos.  Stipendia. 
DRET    CANÓNic,    l'esiablert    per    las    decisions 

deis  Sumos  Pontífices ,  y  Concilis.  Derecho 

canónicu.  luris  Pontifícii  volumina. 
DRET  CIVIL.  Derecho  civil.  lus  civile. 
DRET  coMÚ.  Derecho  común.  lus  commune. 
DRET   DE   GÉNTS.  Dcrccho  de  gcntes  ^  comunal. 

lus  gentiíim. 
DRET  Diví.  Derecho  divino.  lus  divinum. 
DRET  KscRiT.  Derccho  escrito.  íus  scriptum. 
DRET  MUNICIPAL.  Dcrccho  municipal.  íus  muni- 

cipale. 
DRET   NATURAL.   Dcrccho   natufal.    lus    natu- 
ra! e. 
DRET    PARROQUIAL.     Deíecho    parroquial.   lus 

parochiale. 
DRET  P03ITIU.  Dcrecko  positivo.  lus  ab  absoluta 

Dei  potcstafe,  vel  á  despótica  Principis  po- 

testate ,  dependens. 
ANAR  DRET.  f.  met.  proceíf  ab   rectitut  ,  pro- 

bitat,  ó  conforme  á  la  rabo.  Andar  derecho  ó 

á  derechas.  Recté  procederé. 
ANAR   TIRANO  pe'l  DRET.  f.   V.  Anar  per  la 

dresséra. 
DOCTOR   EN   DRETS.  Doctor   en  amhos  derechos. 

Utriusque  luris,  in  utroque  lure  Doctor. 


DRE  383 

ESTAR  Á  DRET.  f.  fof.  Estar  á  derecho.  íudica- 
to  satisfacere. 

MIRAR    DEL     DRET     Y     DEL    RSVES.      f.    aténdref 

molt,   mirar  ab  gran  cuydado  alguna  cosa. 

Dar  muchas  vueltas.  Diu  multumque  specta- 

re. 
NO   MIRAR  DRET.  f.   mirar  guerxo.   Mirar  de 

través.,  mirar  bizco.  Limis  oculis  intueri. 
OBRAR  CONFORME  Á  DP^ET  f.  for.  Obrar  confor- 
me á  derecho.  Recté  &  ex  iure  iudicare. 
POSARSE   DRET.   f.   él  qu'estaba  inclinat  ó  tort. 

Enderezarse.  Erigere  se. 
POSARSE  DRET.  f.  él  oue  estaba  assentat,  ajegut, 

&C.  Ponerse  en  pie.  Surgere. 
X  DRET  FiL.  m.  adv.  ab  que  s'  denota  la  direc- 
ció ab  que  s'  talla  alguna  roba.   A  hilo.   Ad 

transversi  lili  normani. 
Á  DRET  FiL.  m.  adv.   en  linea  recta.  A  cordel. 

Directo ,  recto  ordine. 
Á  TORT  Y  Á  DRET.  m.  adv.  A  tuerto  y  á  derecho, 

á  derecho  y  á  siniestro.  Iure  vel  iniuriá. 
DB  DRET  Á  DRET.  En  derechura.  Recta. 
ESTAR  DRET.  Estar  en  pie.  Stare. 
SAVí  EN   DRBT.  ant.   Legisperito  ,  jurisperito. 

Legisperitus,  lurisconsultus. 
SEGONS  DRET.   m.    adv.  Según  derecho.  Ut  ius 

fert. 
TOT  DRET.  m.  adv.  séns  detenirse  ó  séns   tran- 
car de  camí.  En  derechura.  Recta. 
DRETAMENT.  adv.  m.  ant.  Derechamente., 

por  derecho.  Recté. 
DRETER.  s.  m.  ant.  qui  usa  igualment  de  las 

dos  mans.  Ambidextro.  Ambidexter. 
DRETERÍA.  s.  f.  ant.  V.  Destresa. 
DRETÍSSIM  ,   MA.   adj.   sup.    Derechísimo. 

Rectissimus. 
DRETURA.  s.  f.  ant.  rectitut.  Derechura,  de- 

rechez.  RectituJo. 
DRETURER,  RA.  adj.  ant.  V.  Récte,  jusf, 

iustificat. 
DRETURER AMENT.  adv.  m.  ant.  V.  Rec- 

tament ,  justament. 
DRÍADES,  s.  f.  p.  Nimfas  deis  boscos.  Dria- 

des.  Dryades. 
DRING.  s.  m.  Retintin.  Drinus,  drinius. 
DRINGAR.  V.  n.  Retiñir.  Retinnire. 
DROGA,  s.  f.  t6t  genero  d'especias,  de  simples 

ó  compostos  aromátics.  Droga.  Medicaraen- 

tum  ,  aroma  pharmacum. 
DROGA,  s.  m.  mef.  taymat.  Perillán.  Vafer. 
DROGADA,  s.  f.  territ.  V.  Brivonada. 
DROGANT.  adj.  ant.  V.  Belitre  ,  bribó. 
DROGUER.  s.  m.  V.  Adroguer. 
DROGUERÍA,  s.  f.  V.  Adroguería. 
DROGUET.  s.  m.  cert    texit.  Dragúete.  Pan- 

nus  lino  lanaque   textus ,  bombycinum  ,  li- 

neum  textum. 
DROLLA.  s.  m.  bax.  V.  Droga,  met. 
DROMEDARI.  t.  m.  Dromedario ¡  dromsdal, 

dromerio.  Droma?,  camelus. 

DRO- 


284  DRO 

DROPEJAR.  V.  n.  V.  Fer  cl  dropo. 
DROPERÍA.   s.  f.   poresa,  falta  d'aplicació. 

Haraganería^  holgazanen'a ^  haraganía.  Des- 

siJia,  otium. 
DROPO.  s.   ni.  bribó.  Picaro^  pillo  ^  drope. 

Improbus ,  nebulo. 
DROPO,  p^resos,  inaplicat.  Haragán,  holgazán. 

D¿i£y  ,    OÜOSUS. 

F£R  ÉL  uaopo.  f.  no  fer  res,  no  voler  traballar. 

Haraganear.  Otio  dülaere  ,  otiari. 
DRUDERIA.  s.  f.  ant.  Adulterio.  Adulterium. 
DRUT,  DA.  s.  m.  y  f.  ant.  V.  Adúltero. 
FER    DR'JT.   aac.    coaie'trer    adalt^ri.     Cometer 

cdultcrio.  AJuiteiare. 
DUAL.  adj.  Dual.  Dualis. 
DUANA.    s.    f.   Aduana.   Domus   excipiendis 

vectigiübus  ex  mer  i'ius  aJductis. 
DUANER.    s.    m.    ant.   Ad¡n¡nistrador  de   la 

Aduana.   AJu.uiero.    P  aefectus    vectigalibus 

ex  m.'r.ibuí  adveai.:nti,ius  exigen iis. 
DÜBITACÍÓ.  s.  f.  ñ¿urd   de  Retórica.   Dubi- 
tación. Dubitatio. 
DUBTAR.  V.  a.  Dudar.  Dubitare. 
NO  Hi  HA  QUE  DUBTAR.  loc.   No  hay  que  dudar. 

Nu'.Ium  d.-  hac  re  dubiam  est. 
DüBTE.   s.   m.  ¡ndete;¡ninc=ció  del  enteniment 

acerca   d'algun    objecte.    Duda.,    dubiedad. 

Dubium ,  dubitatio,  ainbigüitas. 
DUBTE  ,  qiiestió.  Duda.  Dabium  ,  quaestio. 
KSTAR  EN   DU3TS.  f.   dubtar.   Estar   en  duda. 

Haesitare ,  dubitare. 
ESTAR  UNA  COSA   EN   DUBTE.  f.  Ser  ÍHcerta   ó 

dubtcsa.  Estar  una  cosa   en  duda.   Rem  in 

incerto  versari. 
ExiR  DEL  DUBTE.  f.  Salir  de  la  duda.  Dubio  se 

expediré. 
Mo  Hi  HA  DüBTE.  loc.  No  hay  duda.  Dubium 

non  est. 

NO  TÉ  DUBTE  ,    Ó    NO  TE  CAP  DUBTE.   f.   No  ítem 

duda ,  no  tiene  duda  alguna.  Non   est  du- 
bium. 

poiAR  uuBTE.  f.  Poner  duda.  In  dubium  vo 
care. 

j»osAR  EN  DUBTE.  f. dificultar  la  certitut  d'algu- 
ni  Ci'sa.  Pjmr  en  duda.  Aiíquid  ambigere. 

QUEDAR  EN  DUBTE.  f.   Quedar   en  duda.  Adhuc 
in  dubio  rem  esse. 

sÉNS  DUBTE,  m.  adv.  Sin  duda.  Procul  dubio. 

TRÁURER    DE     DUBTE    Ó    DEL.  DUBTE.  f.  SocaV  de 

duii  ó  de  ¡a  dudi.  Certiim  aliquem  reddere. 
DL'BrOá,  SA.   adj.   Dudoso.   Anceps ,  lucsi- 
tans. 

DÉXAR  LO  CERT  PER  l'iNCERT  ,  Ó  PER  LO  DUB- 

T0-.  f.  V.  üéxar. 
DUBTO^ÍSSIM,  MA.  adj.  sup.  Dudosísimo. 

Valdc  dubiuá. 
DUC.  s.  m.  ti'tol.  de  digiiit.it.  Duque.  Dux. 
Duc  ,  aucell.  Buho.  Buho,  otus. 
DUCAL,  adj.    pertanyent  á  Duc.  Ducal.  Áá 

Ducem  pertinens. 


DUC 

DUCAT.  s.  m.  él  territori  del  Duc.  Ducado. 

Ducatus. 
DUCAT,  moneda.  Ducado.  Ducatus. 
DUCTÍL.  adj.  lo  que  sens  dividirse  s'allarga  ó 

axampla  ,   s'aprima    ó   s'   fa  gros.   Dúctil, 

Ductilis ,  ductabilis. 
DUCTILITAT.  s.  f.  DuctibiUdad.  Ductibili. 

tas. 
DULA.  s.  f.  Dula.  Commune  armentum. 
DULÍA.  s.  f.  Dulía.  Dulia. 
DÜLSAYNA.  s.  m.  V.  Dolsayna. 
DULSÍSSIM,  MA.  adj.  sup.  V.  Dolsíssim. 
DULSIPÍCANT.   p.   a.   Dulcificante.  Dulco- 

rans. 
DULSíFíCAR.   V.   a.    Dulcificar  ,   dulzurar, 

Dulcorare. 
DULSIFICAT,  DA.  p.  p.  Dulcificado. 
DULSOR,  DÜLSURA.  s.  f.  V.  Dolsor,  dol- 

sura. 
DÜO.  s.  m.  Mus.  Dúo.  Duorum   vocum   con- 

centus. 
DUODÉCIM,  MA.  adj.   Duodécimo .,  duode- 

tío.  Duodecimus. 
DUPLICACIÓ.  s.  f.  Duplicación.  Duplicatio. 
DUPLICADAMENT.  adv.  m.  Duplicadametti. 

te.  Dupliciter. 
DUPLICAR.  V.  a.  Duplicar.  Duplicare. 
DUPLÍCAT,  DA.  p.  p.  Duplicado, 
DUPLICITAT.  s.  f.  Duplicidad.  A::i:uus  va- 

rius ,  niultiformis. 
DUPLO,  PLA.  adj.  Duplo.  Duplus. 
DUPTANZA.  s.  f.  ant.  V.  Doptanza. 
DÜPT.^i-   V.  3,  y.  Dubtar. 
DUPTAR ,  Düi'T.'__ji:.  V.  n.  y  r.  ant.  V.  Temer, 

recelar,  desi-^.i-üir. 
DUPTE.  s.  m.  V.  Dubte. 
DUPTE.    ant.    V.    Por,  temor,  rece!,  descon- 
fianza. 
DUQUESSA.  s.  f.  Duquesa.  Ducissa. 
DUQÜET.  s.  m.  dim.  Duqueciío.  Dux  puel- 

lus. 
DUR ,  RA.  adj.  sólido,  ferm.  Duro.  Durus. 
DüR,  met.  insufrible.  Duro.  Acerbus. 
DUR  ,  cruel ,  violent.  Duro.  Immitis ,  durus. 
DUR  ,  obstinat.  Duro.  Pervicax. 
DUR,  bronc  de  geni.  Duro.  Asper. 
DUR  ,  dit  de  l'estil.  Duro.  Stilus   durus  ,  incul- 

tus. 
DUR.  V.  a.  V.  Portar. 
SER  DUR  DE  MOLLERA,  f.  Scf  duTO  de  mullera. 

Rudem  esse. 
SER  DÜR  EL  BOU  AL  AST.  f.  Tener  ya  dura  la 

mollera:  ser  dure  el  alcacer  para  zamponas. 

Duriorem  esse  ceram  sigilio. 
ES  COSA  DURA.  loc.  ab  que  s'expréssa   lo  que  es 

sensible  ó  irregular  alguna  cosa.  Es  cosa  re- 
cia ,  dura.,  fuerte.  Durum  est. 
FERSE  DURA  ALGUNA  COSA.    f.  ferse  scnsiblc , 

molé.'ta.  Hacerse  cueste,  arriba,  hacerse  dura 

algutiú  c^.!-.  Grave  esse. 

DU- 


DUR 

DURA.  s.  f.  duració ,  y   axí  s'  dlu  :  es   roba  de 
DURA.  Dura.  Firmitas ,  solidiras. 

SER   UNA  COSA  DE  DURA  ,  Ó  DE  DURADA.    Ser  tilia 

cosa  de  dura ,  o  de  duración.  V'alde  durare. 
DURABLE,  adj.  Durable.  Durabiüs. 
DURACIÓ.  s.  f.  Duración.  Diuturnitas. 
DURADA,  s.  f.  Durada.  Duratio. 
DE  POCA  DURADA,  loc.   De  corta  duración.  Par- 

vae  durationis. 
DURADOR  ,  RA.   adj.   Duradero.,  durador. 

Diuturnus ,  diutinus. 
DURAN,  s.  in.  pre'ssec.   Durazno.  Duracinum 

malum. 
DURÁNT.  p.  a.  Durante.   Per  aliquod   spa- 

tium  :  transcursu  aliciiius  temporis. 
DURANTAS.    p.    roba.    Calamaco.     Laneum 

textum. 
DURAR.  V.  n.  Durar.  Durare. 
DURAR  ANYS  Y  PANYS.f.  Durar  por  peñas.  Valdé 

durare. 

DURARÁ     DE     NADAL     Á    SANT    ESTEVE.    loC.     EsO 


DUR  2P5 

durará  de  misa  á  vísperas.  Non  diu  mul- 
tÜ!^1ve  manebit ;  exiguae  erit  durationis. 

DURESA.  s.  f.  solidesa.  Dureza.  Duritia. 

DURE8A,  pertinacia.  Dureza.  Pertinacia. 

DURESA  d'estil.  Dureza  de  estilo.  Stili  duritas. 

DURESA  D*oiDo.  Dureza  de  oido.  Obtusior  audi- 
tus. 

DURESA  DE  vÉNTRE.  Dureza  de  vientre.  Ven- 
tris  durities. 

DURET ,  TA.  adj.  dim.  Durillo.  Duriusculus., 

DLRKT.  s.  in.  dim.  moneda.  Durillo^  escudito, 
Nummulus  aureus. 

DURÍCIA.  s.  f.  met.  ant.  obstinació.  Dureza^ 
Pertinacin. 

DLRici.-iS.  V.  calis.  Durezas.  Duran  humores. 

DURÍSSIM  ,  MA.  adj.  sup.  Durísimo.  Duris- 

si'TlUS. 

DURO  DE  CAP  DE  BARRA.  Cabo  de  bar- 
ra, Argenteus  nummus  cuspidatus. 
DUT,  TA.  p.  p.  V.  Portar. 
DUYT,  TA.  p.  p.  ant.  V.  Dut,  portat. 


E 


JLJja,  Quinta  letra  del  Alfabeto  y  segunda  en- 
tre las  vocales.  Su  pronunciación  es  casi  tan 
simple  como  la  de  la  A ;  diferenciándose  sola- 
mente en  abrir  algo  menos  la  beca.,  ó  cerrarla  un 
poco  si  está  abierta.  En  lo  antiguo  se  usaba  co- 
munmente de  la  B  como  conjunción  copulativa., 
tomando  el  origen  del  et  latino  ,  diciéndose  :  se 
aparellaren  é  partiren  ,  en  cuyo  lugar  se  ha 
substituido  la  y.  El  dia  de  hoy  se  conserva  el 
uso  dj  la  e  conjunción  con  elegancia ,  quando  la 
dicción  que  se  le  sigue  comienza  con  i  ,  para 
evitar  la  colisión.,  y  así  decimos;  ciar  é  intelÜ- 
gible:  antic  é  íntim  amic. 

EB 

ÉBANO,  s.  m.  Ébano.  Ebanus,  ebaniim. 
ÉBOL ,  EBUL.  s.  m.  herba.  Yezgo.  Ebulus. 

EC 

ECCLESrXSTES.  s.  m.  un  deis  Ilibres  de  la 

Sagrada  Escriptura.  Eclesiastes.   Ecclesias- 

tes. 
ECCLESIASTÍC,  CAv  adj.   lo  pertanyent  á 

la  Iglesia.  Eclesiástico.  Ecciesiasticus. 
ECCLE9IÁSTIC  ,    un  dels  Ilibres   de    la   Sagrada 

Escriptura.  Eclesiástico.  Liber  Ecclesiasíici. 
ECCLESIASTÍC  ^  la  persona  ecclesiástica.    Ecls' 

siástico.  Ecciesiasticus. 
ECERVELLAT,  adj.  ant.  borne  scns  efiteili- 

ment.  Insensato.  ínsanus  ,  rationis  impos. 
ECLIPSAR.  V.  a.  Eclipsar.  Eclipsim  causare. 

Tom.  I. 


ECLIPSARSE.  V.  r.  Eclipsarse.  Deficere ,  lu- 

mine  dífici. 

ECLIPSAT,  DA.  p.  p.  Eclipsado. 

ECLIPSE,  s.  m.  Eclipse.  Eclipsis ,  defectus, 
defectio. 

ECLIPSIS.  s.  f.  ant.  V.  Eclipse. 

ECLÍPTICA,  s.  f.  Astron.  Eclíptica.  Eclípti- 
ca. 

ÉCLOGA,  s.  f.  Écloga.  Écloga. 

ECO.  s.  m.  Eco.  Echo. 

ECO.  jMús.  Eco.  Musices  echo. 

ECO.  Poet.  Eco.  Echo. 

FER  ECO.  f.  met.  teñir  correspondencia,  conne» 
xid  ó  relació  una  cosa  ab  altra.  Hacer  eco. 
Convenire ,  referri. 

FER  ECO.  f.  inet.  causar  novedat  alguna  cosa, 
fer  parar  en  ella  la  consiJeració  de!  que  la 
vtu  ú  ou.  Hacer  cuo;  hacer.,  causar  armonía, 
Animum  pulsare. 

ECÓNOM.  s.  m.  ant.  V.  Ecónomo. 

ECONOMÍA,  s.  f.  Economía,  economía. 

ECONÓMICAMENT.  adv.  m.  Económicamen- 
te. ^Economicé. 

ECONÓMIC,CA.  adj.  Económico.  iEcono- 
micus.  * 

ECÓNOMO,  r.  m.  Ecónomo,  ^conomus. 

ÉCTASIS.  s.  f.  fig.  Poét.  Ectasis.  Ectasis. 

ECUMÉNIC,CA.  adj.  Ecuménico.  JEcaw.s- 
nicus. 

ÉD 

EDAT.  s.  f.  éls  anys  que  té  cadahú.  Edad. 

/Etas. 
EDAT,  serie  llarga  d'anys,  ó  conjunt  de   mcits 

sigles.  Edad.  JEisi. 

Cccc  co- 


586 


EDA 


CONEXER  l'eDAT  PER  LAS  DENTS.  f.V.  Dént. 

EDECÁN,  s.  m.  Edecán.  Prsfecti  castrorum 

adiutor. 
EDEMA,  s.  f.  Cir.  Edema.  Edema. 
EDEiVIATOS,  SA.  adj.  Edematoso.  Edemati- 

cus. 
EDICrÓ.  s.  f.  Edición.  Edicio. 
EDÍCTE.  s.  m.  Edicto.  Edictum. 
EDÍPICACIÓ.  s.  f.  construcció  d'algun  edifici. 

Edificación.  yEdificatio. 
BDiFiCACió.  met.  él  bon  exémple  ó  ensenyansa 

que  s'  dona  ab  la  virtut.  Edificación.  yEdifi- 

catio. 
EDIFICAR.  V.  a.  construir  algún  edifici.  Edi- 
ficar, iÍLdificare,  construere. 
xDiFiCAR.  met.  donar  bon  exémple.  Edificar. 

Exemplo  esse. 
.EDÍFICANT.  adj.  V.  Edificatiu. 
EDIFICAT,  DA.  p.  p.  Edificado. 
EDIFICATIU,  VA.  adj.  Edificativo.  Exem- 

ris. 
EDIFÍCI.  s.  m.  Edificio.  yEdificium. 
EDIL.  s.  m.  Edil,  ^dilis. 
EDILITAT.  s.  f.  Edilidad.  iEdilitas. 
EDITOR,  s.  m.  Editor.  Editor. 
EDUCACIÜ.  s.  f.  Educación.  Educatio. 
EDUCADOR,   RA.   s.    m.   y    f.    Educador. 

Educator. 
EDUCAR.  V.  a.  Educar.  Educare. 
EDUCAT,  DA.  p.  p.  Educado. 
EDUCCIÓ.  s.  f.  Filos.  Educción.  Eductio. 

EP 

EPÉCTE.  s.  m.  lo  produit  per  alguna  causa. 
Efecto.  Effectus,  effectum. 

EFECTE  ,  exit ,  resukat ,  fi.  Efecto.  Pinis ,  exi- 
tus. 

EFECTES.  p.  béns ,  crédits.  Efectos.  Bona ,  fa- 
cultates. 

POSAR  EN  EFÉCTE.  f.  cxécutar.  Pomr  en  efecto. 
Agere  ,  efficere. 

TEÑIR  EFECTE.  f.  seguirse  6  lograrse  lo  que  s' 
procuraba  ó  pretenía.  Tener  efecto.  Pieri, 
etfici. 

BN  EFECTE.  m.  adv.  E«  efecto.  Veré ,  reapsé. 

EPÉCTIU ,  VA.  adj.  Efectivo.  Verus ,  prae- 
sens .,  certus. 

EFÉCTIVAMENT.  adv.  lu.  Efectivamente. 
Reipsa  ,  revera  ,  reapse. 

EPÉCTUACIÓ.  s.  f.  Efectuación.  Executio. 

EFECTUAR.  V.  a.  Efectuar.  Efficere.;  ertec- 
tum  reddere. 

EFÉCTUAT  ,  DA.  p.  p.  Efectuado. 

EFEMÉRIDES,  s.  f.  p.  Ilibre  en  que  s'  no- 
tan los  féts  de  cada  die.  Efemérides.  Ephe- 

_'    meridfs. 

EFEMÉRIDES  ASTRONÓMICAS.  Efemérides  astro- 
nómicas. Ephemerides  astronomicae. 

EFÉMINAR.  V.  a.  ant.  V.  Afeminar. 


EFE 

EFERVESCENCIA,  s.  f.  Efervescencia.  Per- 
vor. 

EFFECTUALMENT.  adv.  m.  ant.  V.  Efecti- 
va m  ene. 

EFFLORIR.  V.  n.  ant.  V.  Plorir. 

EFFORC.  s.  m.  ant.  V.  Esfors. 

EFFORCARSE.  v.  r.  ant.  V.  Esforsarse. 

EFICACIA,  s.  f.  Eficacia.  EíEcacia ,  efficaci- 
tas. 

EFÍCACÍSSIM,  MA.  adj.  sup.  Eficacísimo. 
Valde  efficax. 

EFÍCACÍSSIMAMENT.  adv.  m.  sup.  Efi- 
cacíúmamente.  Valde  efficaciter. 

ÉPICAS,  adj.  Eficaz.  Eíficax. 

EFICASMENT.  adv.  m.  Eficazmente.  Effica- 
citer. 

EFICIENT.  adj.  Efi.ciente.  Efficiens. 

EFICTE,  TA.  adj.  ant.  V.  Fingit. 

EFIGIE,  s.  f.  Efigie.  Effigies. 

EFLUVI.  s.  m.  Efluvio.  Effluvium. 

EFUCI.  s.  m.  Efugio.  EiTugium ,  evasío. 

EFUSIÓ.  s.  f.  Efusión.  Effusio. 

EG 

EGALMENT.  adv.  m.  ant.  v.  Igualraent. 
EGESTAT.  s.  f.  ant.  V.  Pobresa ,  indigencia. 
EGIPCÍAC  ,  CA.  adj.  Egipciaco.  Egyptius. 
EGREFIN.  s.  m.  pex.  Egrefin.  lecorius. 
EGREGI .  GIA.  adj.  Egregio.  Egregias. 
EGUA.  s.  f.  V.  Euga. 
EGUAL.  V.  Igual. 
EGUALAR.  V.  a.  ant.  V.  Igualar. 
EGUALMENT.  adv.  m.  ant.  V.  Igualment. 
EGUASSADA.  s.  f.  V.  Eugassada. 
EGUASSER.  s.  m.  V.  Eugasser. 
EGUATER.  s.  m.  ant.  V.  Eugasser. 


El 


EISSAIMENT.  adv.  ant.  Asimismo.  Pariter. 
EJECCÍÓ.  5.  f.  ant.  V.  Expulsió. 

EL 

ELÉBOR.  s.  m.  ant.  hérba.  Eléboro ,  vede- 
gambre.  Helleborum. 

ELECCIÓ.  s.  f.  l'acció  d'elegir  alguna  per- 
sona ó  cosa.  Elección.  Electio ,  lectio ,  de- 
lectus. 

KLEcció,  deliberació  ,  ú  llibertat  per  obrar. 
Elección.  Electio,  deliberatio. 

ELECcio  CANÓNICA.  Ekccion  canónicü.  Electio 
canónica. 

ELECTE,  TA.  p.  p.  ant.  V.  Elegit. 

ELÉCTIU,  VA.  adj.  Electijo.  Eiectibilis. 

ELECTOR,  s.  177.  Elector.  Elector. 

ELECTORs  DEL  iMPERi.  ElectOTss  del  Imperto, 
Imperii  electores. 

ELECTORAL,  adj.  Electoral.  Electoraüs. 

ELEC 


ELF, 

ELÉCTORAT.  s.  m.  Electorado.  Electoratus. 
ELECTRE.  s.  m.  ant.  Ámbar  ,  electro.   Eiec- 

trum. 
ELÉCTRÍC,  CA.  adj.  Eléctrico.  Electríciis. 
ELECTRÍCÍTAT.  s.  f.  Electricidad.  Electri- 

cit;is. 
ELÉCTRIS.  s.  f.  Electiz.  Electrix. 
ELECTRÍSABLE.  adj.  Electrizable.  Electri- 

sationis  capax. 
ELECTRISACIÓ.  s.  f.  Electrización.  Electri- 

satio. 
E'.ECTRÍSAR.  v.  a.  Electrizar.  Electrisare. 
ELECTRISAT,  DA.  p.  p.  Electrizado. 
ELECTUARI.  s.  m.  Electuario.  Electuarium. 
E  -F]FA">JCIA.  s.  f.  certa  malaltía.  Elejancia. 

Ek'phantia,  elephantiasis. 
EL'í^FANT.  s.  m.  Elefante.  Elephas. 
ELEPAVTÍ.  NA.  adj.  ant.  lo   pertanyent  al 

ekfant.  Elef'.intino.  El  phantinus. 
ELEGANCIA,  s.  f.  Testil  elegant.  Elegancia. 

Eie^antia. 
ELEGANCIA,  gracia.  Buen  arte,  elegancia,  des- 

fejo,  donayre,  gracia.  Elegantia. 
ELEGANT.  adj.  seLcce  ,  cult.  Elegante.  Ele- 

gans. 
ELEGANT ,  hérmos.  Elegante.  Elegans. 
ELEGANT  ,   gracios.    Donoso  ,   gracioso.    Ele- 
gans. 
ELEGANTÍSSIM,  MA.  adj.  sup.  Elegantiú- 

■nn.  EJega'.rissimu.s. 
ELEGANTÍSbíMAMENT.  adv.  m.  sup.  Ele- 

gantísimumente.  Elegauriijiíné- 
ELEGANT MENT.   adv.   m.  Elegantemente. 

Eieganter. 
ELÉGER.  V.  a.  ant.  V.  Elegir. 
ELEGÍA,  s.  f.  poema.  Elegía.  Elegia. 
ELEGJAC  ,  CA.  adj.  Elegiaco.  Elegiacus. 
ELEGIBLE,  adj.  Elegible.  EJegi  dignus,  elec- 

tibilis. 
ELEGIR.  V.  a.  Elegir.  Eligere  ,  deligere ,  se- 

ligere. 
ELEGIR  per  aclamació.  f.  V.  Aclamació. 
ELEGIT  ,  Da.  p.  p.  Eligido. 
ELEGiTs.    p.   los   pradéstinats.  Elegidos  ^   esco- 
gidos. Elecii. 
ELEMENT,  s.  m.   principi  físic  qu'éntra   en 

la    compo  \-ió    de   tots  los  cossos  naturals. 

Elemento.  Elementum. 
ELEMENTS.   p.  fonaments  ó   primérs  principis 

de  las  ciencias  y  arts.    Elementos.  Elemen- 
ta. 
ELEMENTAR,  adj.  lo  que  participa  deis  ele- 

ments.  Elemental,  Elementaris. 
ELEMENTAR,   met.    fundamental,  ó    principal. 

Elemental,  elementar.  Efementaris. 
ELENCO,  s.  m.  Elem-o.  ELnchus. 
ELET.  s.  m.  ant.  V.  Electe. 
ELEVACIÓ.  s.  f.  rac.id  d'alsar  en  alt  alguna 

cosa,  trayendla  de  son  lloc.  Elevación.  Le' 

vatio ,  elevatio  ,  subievatio. 


ELE  2B^ 

ELEVACIÓ  ,    raccio   d'alsar   alguna   cosa   per 

amunt  séns  tráurerla  de  son  lloc,  com  la 

del  cap,  deis  ulls.  £ieí;acioH.   Elevatio,  le- 
vado. 
ELEVACIÓ ,  altura.   Elevación.  Altitudo ,  excel- 

sita;;. 
ELEVACIÓ,  exáltacio  d'algú  á  algún   empleo, 

dignitat,  &c.  Elevación.  Exaltatio. 
ELEVACIÓ,   suspensió,   enagénament   deis  sen- 

cits.  £/eVí3cion.  Mentis  elevatio,  ecstasis. 
ELEVAR.  V.  a.  alsar.  Elevar.  Tollere,  suble- 
vare. 
ELEVAR  ,  coMocar  a'  aigú  en  algún  empleo  ho- 

norífic ,  ó  dignitat.  Elevar,  Exaltare. 
ELEVARSE,  v.  r.  met.  arrobarse.  Elevarse, 

Ecstasim  pati;  extra  se  rapi. 
ELEVAT,  DA.  p.  p.  Elevado. 
ELEVAT  ,  DA.  adj.  met.  alt,  com   lloc  elevat. 

Elevado.  Sublimis. 
ELIENOR.  s.  f.  ant.  nom  de  dona.  Eleonor. 

Eleonor. 
ELIPSE,  s.  f.  Geom.  Elipse.  Elipse,  elipsis. 
ELÍPTIC ,  CA.  adj.  Elíptico.  Elipticus. 
ELIXíR.  s.  m.  Elíxir.  Succus  subtiiissimus. 
ELL  ,  Ella.  pron.  El ,  ella.  Ule  ,  ipse  ;  illa 

ipsa. 
ÉLL  MATEX.  El  mismo.  Ipse. 
ELLEGIR.  V.  a.  p.  u.  V.  Elegir. 
ELLIPTICH.  s.  m.  ant.  V.  Eiiptic. 
ELM.  s.  m.  Yelmo.  Galea. 
ELOCUCIÓ.  s.  f.  Rét.  Elocución.  Elocutio. 
ELOGÍ.  s.  m.  Elogio.  Elogium  ,  laus ,  pracco* 

nium. 
ELOGIAR.  V.  a.  Elogiar.  Celebrare;  laudibus 

afierre. 
ELOGIAT,  DA.  p.  p.  Elogiado. 
ELONGAMENT,  ELLONGAMENT.  s.  m. 

ant.  V.  Dilació. 
ELONGAR.  V.  a.  ant.  V.  Allargar ,  diferir. 
ELOQUENCIA.  s.  f.  Eloqüencia.  Eloquentia, 

dicendi  facundia. 
ELOQÜENT.  s.  m.  Eloqüente.  Eloquens. 
ELOQUENTAMENT.  adv.  m.  ant.  V.  Elo- 

qüentment. 
ECOQUENTÍSSIM,MA.  adj.  sup.  Eloqüen^ 

tísimo.  Eloquentissimus ,  facundissimus. 
ELOQÜENTISSÍMAMENT.    adv.    m.    sup. 

Eloqüentísimamente.  Eloquentissimé. 
ELOQÜENTMENT.  adv.  m.  Eloqüentemen- 

te.  Eloquenter. 
ELUDIR.  V.  a.  fugir  la  dificultat ;  exir  d'élia 

ab  algún  artifici.  Eludir.  Subterfugere ,  efa- 

gere ,  declinare. 
ELUDIR,  fer   que   no  tinga  ef&cte  alguna  cosa 

per  raedi  d'algun  artifici.  Eludir.  Eludere, 

fallere. 

EM 

ÉM.  veu  del  proH.  Jo.  V.  Me. 

EMA- 


588 


EMA 


EMANACIÓ.  s.  f.  la  acció  y  efecte  d'emanar. 
Emanación.  Emanctiü. 

EMANAR.  V.  n.  derivarse.  Emanar.  Emana- 
re. 

EMANCIPACIÓ.  s.  f.  Emancipación.  Einan- 
cipatio. 

EMANCIPAR.  V.  a.  Emancipar.  Emancipa- 
re. 

EMANCIPA!,  DA.  p.  p.  Emancipado. 

EMBABIECADOR,  RA.  s.  m.  y  f.  Embaidor., 
embaucador.  Deceptor,  seductor. 

EMBABIÉCAR.  v.  a.  Embaucar.,  embair.  Se- 
ducere  ,  decipere  ,  fa!!¿re. 

EMBABIÉCAT,  DA.  p.  p.  Embaucado.,  em- 
baído. 

EMBABÍLLADOR,  RA.  s.  m.  y  f.  ant.  V. 
Embabiecador. 

EMBABILLAMENT.  s.  m.  ant.  Embauca- 
miento ,  embaimiento.  lUusio. 

EMBABILLAR.  v.  a.  ant.  V.  Embabiecar. 

EMBADALIMENT.  s.  m.  Embelesamiento^ 
embeleso,  embebecimiento.  Stupor. 

EMBADALIRSE.  v.  r.  Embelesarse  ,  embe- 
becerse. Stupefi.-ri. 

EMBADALIT ,  DA.  p.  p.  Embelesado ,  embe- 
becido. 

EMBADOCARSE.  v.  r.  V.  Embadalirse. 

ElMBADOCAT,  DA.  p.  p.  V.  Embadalit. 

EMBAFAR.  v.  a.  éls  menjars  sobradament 
dblsos  ó  grassos.  Empalagar.  Fastidire. 

EMBAFAR.  Hict.  disgustar  alguna  coca ,  particu- 
larment  per  repetida.  Empalagar.  Fastidire, 
nauseam  creare. 

EMBAFAT,  DA.  p.  p.  Empalagado. 

EMBAGACIR,  EMBAGASSIR.  v.  a.  ant. 
V.  Prostituir. 

EMBAHÜCADOR.  s.  m.  ant.  V.  Embabieca- 
dor. 

EMBAÍRSE.  V.  r.  ant.  quedar  embadalit,  pa- 
rat.  V.  Embadalirse. 

EMBAJANIMENT.  s.  m.  ant.  Embobecimien- 
to.  Stupor. 

EMBAJANIRSE.  v.  r.  ant.  tornarse  estúpido. 
Embobecerse.  Stupere. 

EMBAJANIT,  DA.  p.  p.  Embobecido. 

EMBALAR,  v.  a.  fer  fardos  ó  balas  de  roba, 
paper,  ócc.  Embalar.  Sarcinas  struere,com- 
ponere ,  consarcinare. 

EMBALAT,  DA.  p.  p.  Embalado. 

EMBALECO.  s.  m.  V.  Embeleco. 

EMBALSAMAR,  v.  a.  Embalsamar.  Aroma- 
tibus  condire. 

EMBALSAMA!,  DA.  p.  p.  Embalsamado. 

EMBANT.  s.  m.  ant.  V.  Envá. 

EMBARAS.  s.  m.  V.  Embras. 

EMBARASSAR.  v.  a.  V.  Embrassar. 

EMBARATIR.  v.  a.  Abaratar.  Prxtium  im- 
minu^re. 

EMBARATIT,  DA.  p.  p.  Abaratado. 

EMBARC.  s.  m.Ia  acció  d'embarca'r  y  embar- 


EMB 

carse.  Embarco  ,   embarque.   Sarcinarum   in 
navem  introductio  ;  in  navem  conscensio. 

EMBARCACIÓ.  s.  f.  Embarcación.  Navis, 
navigium. 

EMBARCAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Embarc. 

EMBARCAR,  v.  a.  Embarcar.  Aiiquid  in  na- 
vem imponcre  ,  inferre  ,  inducere  ;  aiiquid 
navigio  immittere. 

EMBARCARSE,  v.  r.  Embarcarse.  Navem 
conscendere. 

EMBARCA!,  DA.  p.  p.  Embarcado. 

EMBARG.  s.  m.  ampara.  V.  Ampara. 

EMEARG.  ant.  impediment.  Empacho  ,  embara- 
zo  ,  estorbo.  Impedimentum  ,  obstaculum. 

POSAR  EMBARG.  V.  Embargar. 

SOLTAR  l'embarg.  Soltar  el  embargo.  Expe- 
diré. 

EMBARGAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Embarg, 
en  son  si^gon  significat. 

EMBARGAR.  V.  a.  ant.  destórbar,  impedir. 
Embargar.  Impediré. 

EMBARGAR,  éls  frujíts ,  béns  ,  diners  ,  Scc, 
segrestarlos  per  brde  de  superior.  V.  Ampa- 
rar ,  en  él  tercer  significat. 

EMBARGAR  l'üera.  f.  impedir  la  prosecucid  de 
lo  que  s'edifica.  Embargar .,  poner  embargo. 
Impediré. 

EMBARGA!,  DA.  p.  p.  Embargado. 

EMBARNiSSAR.  v.  a.  Embarnizar.  Gummi 
linire  ,  incrustare. 

EMBARNISSAR,  la  tcrríssa. Fidrjflf .  Vítreum  lini- 
men  inducere. 

EMBARNISSA!,  DA.  p.  p.  Embarnizado^ 
vidriado, 

EMBARRANCAR,  v.  a.  ficar  en  un  barranc. 
Abarrancar.  In  prwrupta  inducere. 

EMBARRANCAR,  met.  ficar  en  un  negoci  arduo, 
espinos,  de  difícil  e'xit.  Meter  en  un  bar- 
raneo.  Arduis  negotiis  implicare. 

EMBARRANCA!,  DA.  p.  p.  Abarrancados- 
metido  en  un  barranco. 

EMBARRAR,  v.  a.  tancar  una  porta  ab  barra. 
Atrancar ,  trancar.  Obducto  vecte  iaauam, 
valvas  occludexe ,  obfirmare. 

EMBARTAR,  EMBRATAR.  v^.  a.  ant.   V.   Einbru- 

tar. 

EMBASSARSE.  v.  r.  Rebalsarse ,  estancarse. 
Stagnare. 

EMBAS!AR.  V.  a.  Bastear.,  embastar.,  hil- 
vanar. Filo  suturam  notare,  firmare. 

EMBAS!ARDIR.  V.  n.  ant.  V.  Degene- 
rar. 

EMBAS!AS.  p.  bastas  ó  punts  llargs.  Pasos., 
hilvanes.  Acús  puncta  protensa. 

EMBAS!A!  ,  DA.  p.  p.  Basteado  ,  embasta- 
do ,  hilvanado. 

EMBA!.  s.  m.  él  cop.  que  donan  las  onadas  á 
las  rocas.  Embate.  Undarum  Ímpetus. 

EMBAUCAR,  v.  a.  ant.  embabiecar.  Embau- 
car. Illudere ,  decipere. 

EM- 


EMB 

EMBAULAR,  v.  a^  posar  al  baúl.  Embaular. 

Arcuatae  árese  immittere. 
EMBAXADA.  s.  f.  Embaxada.  Legatio. 
EMBAXADOR.  s.  m.  Embaxador.  Legatus. 

«MBAXAOOR   DE  MALAS  NOVAS  Ó  NOTICIAS.  CofreO 

de  malas  nuevas.  Oniiiiosus  nuntius. 

EMBAXADORA.  s.  f.  Embaxatriz.  Legati 
uxor. 

EMBEGUT,  DA.  p.  p.  enclos  ,  contingut. 
Embebido. 

EMBEGUT  adj.  ant.  parat ,  embadálit.  Embe- 
becido. Hserens. 

EMBÉLECAIX)R ,  RA.  s.  m.  y  f.  V.  Emb¿- 
lequejador. 

EMBELECO,  s.  m.  embustería ,  ficció.  Em- 
beleco ,  trapaza.  Techna. 

EMBELECO ,  nientider  ,  fais.  V.  Embélequeja- 
dor. 

EMBÉLEQUEJADOR ,  RA.  s.  m.  y  f.  Em- 
belecador ,  embaidor.  Mendax. 

EMBÉLEQÜEJAR.  v.  a.  Embelecar  ,  trapa- 
cear. Mentiri. 

EMBELEQUERÍA,  s.  f.  V.  Embeleco  en  s6n 
primer  significar. 

EMBELLIR.  v.  a.  Hermosear.  Ornare,  deco- 
rare ,  exornare  ,  polire. 

EMBÉLLIT  ,  DA.  p.  p.  Hermoseado. 

EMBÉLLIMENT.  s.  m,  V.  Adorno. 

EMBESTIDA,  s.  f.  Embestida  ,  acometida^ 
acometimiento ,  ar remetimiento ,  arremetida. 
Invasio ,  irruptio. 

BONAR  un'embéstida.  f.  Arremeter ,  dar  una 
arremetida.  Irrumpere. 

pegar  ,  donar  un'embéstida.  f.  met.  crexer 
mblt  ab  poc  téinps.  Dar  un  estiran.  Breví 
crescere ,  adolescere. 

EMBESTIR.  V.  a.  llansarse  contra  algii  ó  al- 
guna cosa.  Embestir.,  acometer .,  arremeter. 
Irrumpere. 

EMBESTIR  ,  escométrer  á  algú.  V.  Escome'trer. 

embestir,  met.  determinarse  á  alguna  cosa  ar- 
dua. Arrestarse.,atreverse.  Audere, intentare. 

embestir,  met.  empe'ndrer ,  com:  embestir  un 
negoci.  Acometer.  Aggredi. 

embestir   la  son,  la     MaLALTÍA  ,    LA    TENTA- 

ció,  &c.  Acometer  el  sueño  ^  la  enfermedad., 
la  tentación.,  &c.  Instare,  urgere. 

EMBETUMAR.  v.  a.  Embetunar.,  betunar. 
Bitumine  inducero  ,  illinire. 

EMBETÜMAT  ,  DA.  p.  p.  Embetunado  ,  be- 
tunado. 

EMBÉURER.  v.  a.  Embeber.  Imbibere. 

EMBIGAR.  V.  a.  Envigar.  Contignare. 

ÉMBLA.  s.  f.  ant.  V.  Adzembla. 

EMBLANCAR.  v.  a.  las  pareds.  Enlucir. 
Dealbare. 

EMBLANQUÍNADOR.  s.  m.  Enjalbegador. 
Dealbator. 

EMBLANQÜÍNAMENT.  s.  m.  ant.  Blan- 
queo., jalbegue.  Dealbatio, 

T«m.  L 


EMBLANQUINAR.  v.  a.  Enjalbegar,  jalbe^ 
gar  .,  encalar.,  blanquear.  Dealbare  parietes. 

EMBLANQÜIR.  v.  a.  p.  u.  fer  tornar  blanc. 
Emblanquecer.  Dealbare. 

EMBLANQÜIR.  p.  u.  V.  Emblanqujnar. 

EMBLANQÜIR.  V.  n.  ant.  tornarse  blanc  de  ca- 
beiis.  Encanecer.  Canescere. 

EMBLAR.  V.  a.  ant.  V.  Robar. 

EMBLAT,  DA.  p.  p.  ant.  V.  Robat. 

EMBLEMA,  s.  í.  Emblema.  Emblemma. 

EMBOBAMEiNT.  s.  m.  Embobamiento.  Sta- 
por. 

EMBOBARSE,  v.  r.  Embobarse.  Stupefieri. 

EMBOBAT  ,  DA.  p.  p.  Embobado. 

EMBOCADOR,  s.  m.  ant,  boca,  canal  ó  pa» 
estret.  Embocadero.  Ostium. 

EMBOCAR.  V.  a.  licar  dins  de  la  boca  alguna 
cosa.  Embocar.  Ori  inferre,  intrudere. 

EMBOCAR,  met.  fer  créurer  á  algú  lo  que  no  e» 
cert.  Embocar.  Falsa  ingerere. 

EMBOCAR.  V.  B.  menjar  molt,  y  depréssa.  £m- 
bocar  .,  engullir.  Deglutiré,  devorare. 

EMBOCARSE,  v.  r.  ficarse  per  algún  carrer, 
ó  altre  pas.  Embocar  la  calle  üc.  Intrare. 

EMBOCAT,  DA.  p.  p.  Embocado,  engulli- 
do. 

EMBOL.  $.  m.  en  las  bombas  d'aygua  y  altras, 
máquinas.  Embolo  ,  macho.  Embolum. 

EMBOLIC.  s,  m.  farcéll  ó  cosa  semblant. 
Envoltorio.  ínvolucrum. 

EMBOLIC,  él  que  resulta  en  las  madéxas  de  seda, 
rams  de  fil ,  llana  &c.  y  en  altras  cosas,  per 
haberse  entremesclat  los  uns  fíls  ab  éh  al- 
tres,  ó  per  causas  seniblants.  Maraña,  enre- 
do, ímplicatio. 

EMBOLie.  met.  confusió  causada  per  alguna  fal- 
sedat  ó  mentida.  Maraña.  Confusio. 

EMBOLICADOR.  s.  m.  Enredador.  Mendax. 

EMBOLICAR.  v.  a.  cubrir  una  cosa  ab  altra, 
voltand,ó  doblegand  la  que  cubrex ,  com. 
una  moneda  ab  un  papér.  Envolver.  Invol- 
vere ,  obvolvere. 

EMiJOLiCAR  ,  ab  draps,  bayetas  &c.  alguna  part 
del  eos  en  que  s'  té  algún  mal.  Entrapajar. 
Pannis  involvere. 

EMBOLICAR ,  embullar,  cóm  éls  cabells,  un  raní 
de  fil ,  &c.  Enmarañar.  Intricare. 

EMBOLICAR  ,  entreiiieáclar  unas  cosas  ab  altras  á 
trabarlas  y  enliassarlas  confusament  entre  sí. 
Enredar.  Confundere  ,  implicare. 

EMBOLICAR,  mesclar  una  cosa  ab  altras  de  mo- 
do que  dificiinicnt  puga  distingirse  ó  trobar» 
se  ,  com  nn  papér  entre  mólts  altres.  Envol- 
ver. Involvere. 

EMBOLICAR  ,  met.  confóndrer  un  assumpto,  ne- 
goci ó  dependencia.  Enredar.,  enmarañar. 
Turbare ,  confund:r¿. 

EMBOLICAR.  met.ficar  á  algú  en  algún  assumpto, 
dependencia,  ó  negoci  escabros,  ó  d«  difícil 
éxlt.  Enredar.  Implicare. 

Dddd  Enj. 


Q90  EMB 

BMEoi.icAR  LA  BOGA.  f.  iiiet  desbaratar  algún 
negoci ,  ó  altra  cosa.  Revolver  la  feria.  Per- 
turbare. 

EMBOl.ICARSE.     AB     LA     CAPA     ,       MANTELLINA  , 

ó¿c.  Revolverse   en  la   capa ,  mantilla ,  ^c. 
Pallio,  velaniine  se  obvolvere. 

embol:carse.  met.  en  algún  negoci,  fét ,  &c. 
Envolverse ,  enredarse.  Implicari  ,  involvi, 
permisceri. 

EMBOLICAT  ,  DA.  p.  p.  Envuelto  ,  enre- 
dado. 

EMBoncAT.  adj.  dificultos  ,  pie  d'embolícs. 
Enredoso.  Impücatus. 

EMBOLICAYRE.  s.  m.  V.  Embolicador. 

.EMBOLISME,  s.  m.  intercalacid.  Embolismo. 
Embulisinus,  intercalacio. 

EMBOLiS-iiE  ,  inet.  confusio,  embolic  en  algún 
negoci.  Embolismo,  Confusio. 

.EMBOLT,  TA.  p.  p.  ant.  V.  Embolicat. 

EMBOLUM.  s.  ni.  Balumbo.  Volumen. 

.EMBORRAR,  v-  a.  umplir  de  borra  las  cadl- 
ras,  albardas,  &c.  Emborrar.,  atiborrar.  To- 
mento replere  ,  intarcire.  •■ 

EMBORRAR  ,  la  llana.  Emborrar.  Iteratí).  carmi- 
nare. .  .  ■ 

EMBORRAR.  iTiet.  vulg.  mcnjar  molt.  Atracar  , 
atracarse.,  tupirse.,  atiborrarse.  Ciho.oppleñ., 
rep.leri ,  satiari.  i       ■  : . 

EMBORRAT,  DA.  p.  p.  Atiborrado ,  ¿nibor- 
rado. 

EMBORRATXAR.  v.  a.  Emborrachar.  Ine- 
briare. 

EMBORRATXARSE.  v.  r.  Emborracharse. 
Inebriar!. 

EMBORRATXAT,  DA.  p.  p.  Emborracha- 
do. .    . 

ExMBORRISSAR.  v.  a.  cardar  per  primera 
vegada  la  llana.  Emborrizar,  carduzar.  Car- 
minare. 

EMBORRÓSSARSE.  v.  r.  Embozarse.  Fa- 
ciem  velare. 

EMBORROSSAT,  DA.  p.  p.  Embozado. 

EMBORSAR.   v.  a.  ant.  ficar    en   la   bossa. 

,     V.  Eiubossar. 

EMBOS.  s.  m.  Embozo  ,  tapujo.  Velamen. 

.EMBOSCADA,  s.  f.  aguayt.  Emboscada.  Insi- 
dia:. 

EMBOSCARSE,  v.  r.  ant.  entrársen  á  l'es- 
pessor  d'algun  bosc.  Emboscarse.  Se  in  syl- 
vara  recipere. 

EMBOSCAT,  DA.  p.  p.  Emboscado. 

EMBÓSSAR.  V.  a.  ficar  á  la  bossa.  Embolsar. 
In  crumenam  recondere ;  in  marsupium  con- 
iicere. 

JJMBÓSSARSE.  V.  r.  cubrirse  la  cara  ab 
l'embos.  Embozarse  ,  tapujarse.  Faciera  ve- 
lare ,  obtegere  pallio. 

EMBOSSAT,  DA.  p.  p.  cubert  de  cara  ab 
l'embos.  Embozado ,  tapujado. 

EMBOTAR.  V.  a.,  introdyir  ¿I  vi  ó  altre  licor 


EMB 

i  Isi  bbta.  Encubar  ,  cfivasar.  la  doliuin~in- 
fiindere. 

EMBOTAR-,  introduir  él  vi,  oli  ó  altre  licor  en 
.éls  büts.  Envasar.  Iq  utrem  infundere. 

EMBOTAR  ,   EMBOTíR.  p.  u.  fer  tomar  tox  él  tall 
del  ganivet ,  navaja  ,  &c.   Embotar.  Obtun- 
dere.,  hebetare. 
EMBOTAT  ,  DA.  p.  p.  Encubado  ,  envasado. 
EMBüTlMENT.  sy-in.  Hinchazón.   Tumor, 

irillatio. 
EMBOTINAT,  DA.  adj.  fét  en  forma  de  boti. 
Abotinado.  Ad  cothurni  formara. 

EMBOTIR.  V.  a.  Hinchar^  abotagar.  Inflare. 

EMEOTiR.  p.u.fer  tornar  tox  el  tall  del  ganivet, 
navaja  ,  &c.  V.  Embotar. 

EMBOTIRSE.  v.  r.  Hincharse.,  abotagarse. 
íntumescere. 

EMBOTIT,  DA.  p.  p.  Hinchado,  abotagado. 

EM BOTONAR,  v.  a.  ant.  córdar  éls  botons 
Abotonar.  Vestís  glóbulos  ocellis  indcre. 

EMBOTXAR.  v.  a.  irapeMir  una  bbt.va  ab  él 
cop  d'un  nltra  que  s' tira  contra  élla.i>oc/jíjr. 
Globulura  alterius  globuli  ictu  trudere  ,  ab- 
ducere  ,  pellere. 

EMBÓTx.AR ,  guarnir  algún  quarto  de  la  planta 
dita  botxa  per  filar  los  cues  de  seda.  Embo- 
bar. Abrotani  fascículos  ordinare ,  struere, 
adaptare.  ■< 

EMBÓTXAT.  s.  m.  l'enramada  de  bótxas  en 
que  filan  éls  cues  de  seda.  Emboxo,  Abrotani 
aptati  ramusculi.  ■,i,oi;'."   . 

EMBRAS.  s.  m.  Embarazo.  Impédimentmn, 
obstaculum  ,  obex. 

EMBRASSAR.  v.  a.  impedir,  retardar.  Em- 
barazar. Prsepedire ,  impediré.     . 

EMBRASSAR.  ant.  V.  Abrassar. 

EMBRASSAT ,  DA.  p.  p.  Embarazado. 

EMBRASSOS,  SA.  adj.  Embarazoso.  Imple- 
xos ,  moiestus. 

EMBRASSOSÍSSIM ,  MA.  adj.  sup.  Embara- 
zosi'simo.  Valde  implexus. 

EMBRAVIMENT.  s.  m.  ant.  Embravecimien- 
to. Saevitia,  feritas; 

EMBRAVIRSE.  v.  r.  ant.  Embravecerse.  Irá 
incitari ;  saevíre  ,  eíferarí. 

EMBRAVIT ,  DA.  p.  p.  ant.  Embravecido. 

EMBRIAG,  GA.  s.  m.  y  f.  p.  u.  Embriagado., 
borracho.  Ebriosus ,  temulentus. 

EMBRIAGAR,  v.  a.  emborratxar.  Embriagar. 
Inebriare. 

EMBRIAGAR,  met.  cpagenar ,  transportar.  Em- 
briagar. Inebriare. 

EMBRIAGARSE,  v.  r.  Embriagarse.  Ine- 
briari. 

EMBRIAGAT .,  BA.  p.  p.  Embriagado. 

EMBRIAGUERÍA.  s.  f.  ant.  V.  Embria- 
guesa. 

EMBRÍAGUESA.  s.  f,  p.  u.  Embriaguez. 
Ebrietas. 

EMBRIDAR,  v.  a.  Embridar.  Prsenare. 

EM- 


'  EMB 

EMBRTDAT,  DA.  p.  p.  Embridado. 

EMBRIÓ,  s.  m.  Embrión.  Poetus. 

ESTAR  EN  EMBRió.  f.  ■  mef.  Estar  en  embrión. 
Rem  esse  immaturam  ,  indigestani. 

EMBROLL.  s.  m.  Embrollo.  Dolus ,  fraus, 
confusio. 

EMBROLLADOR,  s.  m.   Embrollador  ,  em- 

■    ¿iroi/on.  Implicans,  irretiens. 

EIMBRÓLLAR.  v.   a.   Embrollar.   Implicare, 
■  irretire,  confundere. 

EMBROLLAT,  DA.  p.  p.  Embrollado. 

EMBROLL  A  YRE.  s.  m.  V.  Embrollador. 

EMl^ROMAR.  V.  a.  vulg.  enganyar  á  algú. 
Embromar  \  embaucar.  Dolosis  verbis  falle- 
re  ,  decipere. 

EMBROMARSE,  v.  r.  él  lémps.  V.  Ennu- 
v5lar<e. 

EMBROMAT,  DA.  p.  p.  Embromado ,  em- 
baucado. 

BMBROMAT  ,  dít  del  témps.  Nebuloso.  Nubilus. 

EMBROMAT  DE  CAP.  V.  Espe's  de  cap. 

EMBRUTAMENT.  s,  m.  ant.  Ensuciamiento. 
Inquinatio. 

EMBRÜTAR.  v.  a.  Ensuciar ,  emporcar.  In- 
quinare, foedare,  macúlate,  poUuere,  cons- 
putcare. 

BMErutar  ,  tacar,  com  :  embrutar  de  vi,  d'oli, 
&c.  Manchar.  Maculare. 

EMBRUTAR  DE  CERA.  EnceroT.  Cera  inqui- 
nare. 

EMBRUTAR  DE  GRÉx.  Pringar.  Pinguedine  foe- 
dare. 

BMBRUTAR  papér.  f.  escTiurer  niolt  séns  subs- 
tancia ni  profit.  Manchar  el  papel.  Inepté 
scribcre. 

EMBRUTAT,  DA.  p.  p.  Ensuciado.,  empor- 
cado. 

EMBRUTiRSE.  v.  r.  ant.  V.  Embrutarse. 

BMBRUTiRSE.  ant.  entorpirse  l'us  de  la  rahó. 
Embrutecerse.  Obbrutescerc. 

EMBRUXADüR ,  RA.  s.  m.  y  f.  ant.  Hechi^ 
cero.  Veneficus. 

EMBRÜXAMENT.  s.  m.  ant.  Hechicería. 
Veneiicium. 

EMBRUXAR.  v.  a.  Hechizar.  Fascinare. 

EMBRÜXAT,  DA.  p.  p.  Hechizado. 

EMBUCHACAR,  v.  a.  ant.  ménjar  molt.  Em- 
buchar. Gurgitare. 

EMBUFAGAT ,  DA.  adj.  ant.  V.  Esbufagat. 

EMBULL.  s.  m.  V.  EmbüJic. 

EMBULLADOR,  s.  m.   ant.   Enredador.  In- 
^       tricator. 

EMBULLAR,  v.  a.  V.  Embolicar. 

EMBULLAR    ÉL     CAP  ,    ELS  CABEiLS.     Dcspeytjar. 

Repectere. 
EMBULLA!,  DA.  p.  p.  V.  EmboÜcat. 
RAM  EMBULLAT.  loc.  mct.  Madcxa  sin   cucnda. 

Implexa  res. 
'EMBUSSARSE,    una   canonada  ,    conducto, 

&c.  Atramparse .,  asolvarse.  Obstruí. 


EMB  291 

EMBUSSAT,  DA.  adj.   dit  d'una  canonada, 

conducto,  &c.  Atrampado.,  asohado .,  ciego. 

Obstructus. 
EMBUSTEJAR.  v.  n.  ant.  V.  Embusteréjar. 
EMBUSTERAS,   s.    m.    aum.    Embusterazo. 

Fraudulentissimus. 
EMBUSTÉREJADOR,  RA.  s.  m.  y  f.  V. 

Embustero. 
EMBUSTERÉJAR.  v.  n.  Embustear.  Mentiri, 

fallere. 
EMBUSTERÍA,  s.  f.  Embuste.  Pallacia ,  do- 
losa verba. 
EMBUSTERO ,  RA.  s.   m.   y   f.  Embustero. 

Mendax  ,  failax. 
EMBUT.  s.  m.  Embudo.  Infundibulum.  i 

FER  EMBUTS.  f.  parlar  ab  diíicultat.   Tartajear^ 

tartalear.  Balbutire  ;  lingua  ritabare. 
NO  FER  EMBUTS.  f.  met.  parlar  ciar ,  dir  llibré- 

ment    son    sentir.    No    morderse   los  labios. 

Aperté  &  liberé  loqui. 
EMBUTEJAR.  v.  n.  V.  Per  embuts. 
EMBUTET.  s.  m.  dinj.  Embudito.  Infundibu- 
lum parvum. 
EMENA.  s.  f.  ant.  V.  Esmena. 
EMENAR  ,    EMMENAR  ,    ENMENAR. 

v.  a.  ant.  V.  Esmenar. 
EMENDACIÓ.  s.  f.  ant.  V.  Esmena. 
EMENDAR,  v.  a.  ant,  V.  Esmenar. 
EMERGENT.  adj.  lo  qus  nax  ó  té  principi 

d'altra  cosa.  Emergente.  Emergens. 
EMERGIR.  V.  a.  ant.  ocórrer.  Ocurrir,  sobre* 

venir.  Occurrere. 
EME  TIC ,  CA.  adj.  Emético.  Emeticum. 
EMÉTjc.  s.  m.  Emético.  Vomitum  provocans; 

emeticus. 
ÉMFASIS.  s.  f.  Énfasis.  Emphasis. 
EMPATIO,  CA.  adj.  £«/á?¿co.  Efficax ,  po- 

tens. 
EMPÁTICAMENT.   adv.  m.  EnJ áticamente. 

Potentibus  admodum  verbis. 
EMFITÉUSIS.  s.  f.  Enfitéusis.  Emphyteusis. 
EMFITÉUTIC  ,  CA.  adj.  Enfitéutico.  Ea- 

phyteuticus. 
EMFITEÜTICARI,  ría.  adj.  Enfiteuticario. 

Emphyteuticarius. 
EMIGRACIO.  s.  f.  Emigración.  Emigratio. 
EMÍGRANT.  s.  m.  Emigrante.  Emigrans. 
EMIGRAR,  v.  a.  Emigrar.  Emigrare. 
EMINENCIA,  s.  f.  altura.  Eminencia.  Editus 

locus ;  eminentia. 
EMINENCIA,  met.  exceMencia,  sublimitat.  Em'f' 

nencia.  Eminentia,  excellentia. 
EMINENCIA,    títol    d'  hopor .  que   s'   dona  ais 

Carderals.  Eminencia.  Eminentia. 
EMINENT.  adj.  eievat ,  alt.  Eminente.  Emi- 

nens ,  excelsus ,  altas ,  suMimis. 
EMINENT.  met.  excellent.  Eiiúnente.  Eminens, 

exccllens. 
EMINENTÍSSÍM,  MA.  adj.  sup.  Eoiinent/si- 

mo.  Eminentissimus. 

EMl- 


292  EMI 

EMiNENTÍssiM ,  títol  d'  honof.  EmtKentüimo. 
Eininentissimus. 

EMINENTMENT.  adv.  m.  Eminentemente. 
Eminenter,  perfecté. 

EMISSARI.  s.  .T.  Emisario.  Emissarius. 

EMMATRICULACÍÓ.  s.  f.  ant.  V.  Matricu- 
lació,  matrícula. 

EMMATRICÜLAR.  v.  a.  ant.  V.  Matricu- 
lar. 

EMMUSTEIMENT.  s.  m.  ant.  Marchiiura. 

Marcor. 
EMMUSTEIRSE.    v.   r.   ant.    V.  Enmusti- 

garse. 
EMOLIENT.  adj.  Emoliente.  Emmolliens. 
EMOLÜMENT.  s.   m.  Emolumento.  Emolu- 

mentum  .,  commodum  ,  utilitas. 
EMPALAR.  V.  a.  Empalar.  Adigere  stipitem 

per  médium  hominem. 
EMPALAT ,  DA.  p.  p.  Empalado. 
EMPALIAR.  V.  a.  guarnir,  cubrir  las  pareds 

de   tapisserías  ,  ó  altres  draps  rics.  Colgar., 

emparamentar.  Tapetibus  ornare  ;  aulseis  te- 

gerá. 

EMPALIAR,  met.  cubrir  ,  dissimular.  Paliar. 
Speciosé  dissimulare  ;  facta  velare. 

EMPALIAR,  met.  vulg.  enganyar.  Embaír,  enga- 
tusar. Decipere. 

EMPALIAT ,  DA.  p.  p.  Colgado ,  paliado. 

EMPANADA,  s.  f.  menjar  axí  dit.  Empanada. 
Art  ocreas. 

EMPANADA,  met.  convení  secrét  entr'alguns,  per 
algún  fi.  Pastel.  Conventio. 

EMPANTANEGAT  ,  DA.  p.  p.  Empanta- 
nado. 

EMPAPAR.  V.  a.  Empapar.  Imbuere. 

EMPAPARSE.  V.  r.  Empaparse.  Imbui. 

EMPAPARSE,  met.  imbuirse  d'alguna  máxima, 
doctrina  ,  &c.  Empaparse.  Imbui. 

EMPAPATX.  s.  m.  enfit.  Empacho  de  estoma- 
go  ,  embarazo  de  estómago.  Cruditas. 

EMPAPATXAR.  v.  a.  Cargar,  embarazar  el 
estómago.  Stomachum  gravare. 

EMPAPATXARSE.  v.  r.  eníitarse.  Empa- 
charse., empaparse.  Oppleri ,  infarciri. 

E?vIPAPATXAT,  DA.  p.  p.  Empachado. 

EM PAPER AR.  v.  a.  Empapelar.  Papyro  in- 
volvere  ,  obvolvere. 

EMPAQUETAR,  v.  a.  Empacar., empaquetar. 
In  fasces  colligere. 

EMPARA.  s.  f.  V.  Ampara. 

POSAR  EMPARA.  Embargar.  Impediré. 

TRÁuRER  l'empara.  Desembargar.  Expediré. 

EMPARAMEN!,  s.  m.  ant.  V.  Ampara. 

EMPARAMENT.  ant.  V.  Amparo,  proteccid. 

EMPARAMENTAR,  v.  a.  ant.  V.  Empaliar 
en  son  primer  significat. 

EMPARAR.  v.  a.  ant.  V.  Amparar  en  tbts  sos 
significats. 

EMPARAR.  ant.  V.  Apiíndrer. 

EMPARAR.  ant.  V.  Empe'ndrer. 


EMP 

EMPARARSE.  v.  r.  ant.  Erapéndrerse  ,  pén- 
drer  á  son  cárreg ,  péndrer  alguna  empresa. 
Tomar.  Assumere  ;  sibi  assumere. 

EMPARARSE.  ant.  V.  Apoderarse,  péndrer. 

EMPARAT,  DA.  p.  p.  Embargado .,  ampa- 
rado. 

EMPARENTAR.  V.  a.  Emparentar.,  entron- 
car. Affinitate  cum  aliquo  devinciri,  con- 
iungi ,  copulari. 

EMPARENTAT,  DA.  p.  p.  Emparentado., 
entroncado, 

EMPARRAT.  s.  m.  Emparrado.  Vitibus  ins- 
tructa  pérgula. 

EMPASSARSE.  v.  r.  no  detenirse  alguna  co- 
sa en  altra  en  que  s'enclou,  ó  per  ah6nt  pas- 
sa  ;  exirse  d'élla.  Passarse.  Dilabi. 

EMPASSARSE ,  alguna  cosa  per  algún  conducto 
estret ,  per  algún  forat.  Colarse ,  pasarse. 
Traiici. 

EMPASSARSE,  dcspassarse.  V.  Despassarse  ,  de- 
senfilarse. 

empajSarse  ,  enviarse  él  menjar  ó  be'urer.  V. 
Enviarse. 

EMPASSARSE  ,  pasarsen'  algún  número  ,  quanti- 
tat  ó  partida  contand  ;  algún  mbt ,  ratlla, 
plana  llegind ,  &c.  Pasarse.  Prastennittere. 

EMPASSARSE.  met.créurer  facilment  lo  inverosí- 
mil ó  que  no  te  fonament.  Tragarse.  lis  quae 
omni  carent  probabilitate  assentiri. 

EMPASSARSEN' ,  defallirse  per  falta  d'ali- 
ment.  Ahilarse.  Linqui  animo  ^  defícere  prae 
inedia. 

EMPASTAR.  V.  a.  ant.  V.  Empastissar. 

EMPASTIFERAR.  v.  a.  V.  Empastissar. 

EMPASTISSAR.  v.  a.  Embarrar.,  embadur- 
nar.  Lato  aut  alio  simili  abducere ,  inqui- 
nare. 

EMPASTISSARSE.  v.  r.  Emplastarse ,  emba- 
durnarse. Inquinar!. 

EMPASTÍSSAT ,  DA.  p.  p.  Emplastado ,  ent- 
barrado ,  embadurnado. 

EMPASTRE.  s.  m.  V.  Emplastre. 

EMPATX.  s.  m.  ant.  embras  ,  destbrb  ,  obsta- 
ele.  Empacho ,  embarazo ,  impedimento,  lia- 
pedimentum  ,  obstaculum. 

EMPATX ,  verg5nya.  Empacho.  Pudor. 

EMPATXADAMENT.  adv.  m.  ant.  Embara- 
zosamente. Impedité. 

EMPATXAMENT ,  EMPAXAMENT.  s.  m. 
ant.  V.  Empatx,  embras,  impediment. 

EMPATXAR.  V.  a.  ant.  embrassar,  destorbar. 
Empachar  ,  embarazar  ,  impedir ,  estorvafx 
Impediré ,  obstare. 

EMPATXAR.  aiit.  V.  Prohibir ,  privar ,  vedar. 

EMPATXAR.  ant.  V.  Envergonyir. 

EMPATXARSE.  v.  r.  turbarse  ,  pararse  ,  en- 
vergonyirse.  Empacharse.  Prapediri  subrus- 
tico  pudore ,  impedir!. 

EMPATXARSE.  ant.  ficarse  algií  en  lo  que  no  H 
toca.  Meterse ,  ingerirá  alguno  en  lo  que  na 

le 


EMP 

h  va.  Alíenís  negotiis  non  vecítum  aliqaem 

se  immiscere. 
EMPATXAT,  DA.  p.  p.  Empachado. 
EPííPATZ,  EMPAX.  g.  m.  ant.  V.  Empatx. 
EMPAYTAR.  y.  a.  Acosar.  Cursu  preniere. 
EMPEDER,   RA.    adj.    Estítico^    eitt'píko. 

Stipticus. 
EMPEDÉRNÍT  ,  DA.  p.  p.  Empedernido. 
EMPEDÍMENT.  s.  m.  anr.  V.  Inipediment. 
EMPEDRADOR,  s.   m.  Empedrador.  Pavi- 

mentoruiii  structor. 
EMPEDRAR,  v.  a.  Empedrar.   Viam  lapidl- 

bus  sternere  ,  struere. 
EMPEDRAR  AB  PALETs.  Enguijarrar,  Co'chlacis 

sternere. 
EMPEDRAT ,  DA.  p.  p.  Empedrado. 
fMPEDRAT.  s.  ni.   paviment   format  de   pédras. 

Empedrado.  Pavimentuní  lapidibus  instruc- 

tum. 
BÁTRER  l'empedrat.  f.  Hict.  fam.  ant.  V.  Bá- 

trer. 
EMPEDRE[R.  v.  a.  ant.  petrificar.  V.  Petri- 
ficar. 
EMPEDREÍRSE.  v.  r.  endurirse.   Empeder- 

necerss ,  rnupedernirse.  Indurar!. 
EMPEDREÍRSE  ,  dit  del  ménjar.   V.  Empeltreir- 

se. 
EMPEDREÍRSE,  ant.  Petrifitarse.  Lapidescere. 
EMPEDREIT,  DA.  p.  p.  Empsderneádo. 
EMPEGAR.  V.  a.  V.  Empeguntar. 
«MPEGAR  ,    él   llinyol    per  cusir   las   sabatas. 

Encerotar.  Ceroto  oblinire. 
EMPEGOTAR.  v.  a.  V.  Empeguntar. 
EMPEGÜIR.  V.  a.  ant.  V.  Acorrer,  aver- 

gonyir. 
EMPEGUNTAR.  v.  a.  Empegar.  Picare  ,  im- 
picare. 
EMPEGUNTAT ,  DA.  p.  p.  Empegado. 
EMPELT.  s.  m.  Enxerto^  inxerío^  púa.  Surcu- 

lus. 
EMPELTAMENT.  s.   m.  ant.  racció  d'em- 

peltar.  Eitxerimiento .,  enjertación.   Insertío, 

insitio. 
EMPELTAR.  v.  a.  Enxerir  ,  enjertar  ,  inxe- 

rir ,  inxertar.  Inserere. 
íMPELTAR    d'escudet.   Enxertr    de    escudete. 
.    Scutulis  inserere. 
gMPELTAR  LA    VEROLA.    Inocular  ^   ingerir    las 

viruelas.  Boae  pus  inserere. 
EMPELTAT,  DA.  p.  p.  Enxerido  ,    inxe- 

rido. 
EMPELTREIRSE.  v.  r.   ant.  Apelmazarse. 

Indurari. 
EMPELTREIT,  DA.  p.  p.  ant.  Apelmazado. 
EMPÉNDRER.  v.  a.  alguna  cosa.    Empren- 
der. Suficip^re  ,  sumer^^ ,  aggredi ,  adoriri. 
EMPEMDRER,  escome'trer    á    aigú    per   pregun- 

tarü  alguna   cosa  ,  reconvenirlo  ,  repondré '1 

&c.  Emprender.  Aggredi. 
ME  n'empuen,  ts  n'empren,  li  n'emprbn  &c. 

Tom.  I. 


EMP  293 

V.  ¡mp.  Me  acontece,  te  acontece .,  le  aconte^ 

ee.  Acciait  mihi ,  tibi ,  illi. 
EMPENTA.  £.  f.   él   cop  que  s'  dona  ab  forsa 

per  apartar  ó  tráurer  de  son  Uoo  á  alga  ó  á 

alguna  cosa.  Empellón  .  empujón  ,  rempujón^ 

embion.  Impulsus,  impulsio. 
EMPENTA ,   la   forsa    que    fa    alguna   cosa   per 

mdurer  ó  detenir  á  aitra,  com  la  que  fan  las 

pédras    de    Parrancada  d'un    are.    Empuje^ 

empujo.  Impulsus. 
DONAR  EMPENTAS,  f.  Empujar ,  empellar ,   im- 
peler. Impeliere. 
Á  EMPENTAS,  m.  adv.  ab  violencia .,  6  injuriosa- 

ment;  y    axí  s'   diu  qu'  á  algií  1'  han   trét 

d'algun  lloc  A   empentas.  A  empellones .,  á 

empujnnss.  Violenter. 
EMPENYA.  s.  f.    parí    del    peu.    Empeyne. 

Pedís  pars  suprema. 
EMPENYA ,    la   de    la   jabata.    Empella ,   pala, 

Obstragulum. 
EMPENi'AR.  V.  a.  déxar  ó  donar  per  penyó- 

ra.  Empinar.  Oppignerare. 
EMPENYAR  ,  obligar ,   precisar  en  algún  moda 

á  algú  á  fer  alguna  cosa.  Empeñar.  Indu- 

cere. 
EMPENYAR  ,    posar   per   empenyo.   Empeñar, 

Intercessorem  adhiiwre. 
EMPENYAR  LA  PARAULA.  í.  Empefíar  la  palabra. 

Fidem  interponere. 
EMPENTARSE,  v.  r.  contráurer  alguna  obli- 

gació ,   ú    empenyo.    Empeñarse.   Causam , 

negotium  in  se  suscipere. 
EMPENYARSE  ,    cudéutarse.   Empeñarse.   jEre 

alieno  gravari. 
EMPENYARSE ,  insistir  CH  alguna  cosa.  Emps- 

ñarse.  Persistiré  ;  tenaciter  inslstere. 
EMPENYARSE  ,    iíiterposarse    ab    algú    á    favor 

d'altre.   Empeñarse.    Intercederé  ,     depre- 
car!. 
EMPENYARSE,d'algií; posar  a'  algú  per  empenyo. 

Empeñar.  Intercessorem  adhibere. 

EMPENYARSE     LA     MALALTIA  ,  ALGÚN    ASiUMPTO, 

&-c.  Empeñarte.  Aggravari. 
EMPENYAT,  DA.  p.  p.  Empeñado. 
EMPENYER.  v.  a.  Empajar^  rempujar.  Pfa- 

frudere. 
EMPENYIMENT.  s.  m.  ant.  empenta.  £m- 

pi¡je.¡  empujo.  Impulsus,  impulsio. 
EMPENYO.s.m.obligació  que  s'  ha  contret  de 

fer  ó  verificar   alguna  cosa.  Empeño.  Obli- 

gatio. 
EMPENYO ,   constancia   ó  insistencia  en  alguna 

cosa.  Empeño.  Perseverantia,  pertinacia. 
EMPENYO,  él  cas  precis  en  que  s'  troba  algú  de 

tornar  per  s6n  punt  ,    exir  bé  d'algun  as- 

surapto ,  &c.  Empeño.  Obügatio. 
KMPKNYO  ,  l'obligació  qua  concrau  ¿I   qge   s'o- 

bliga  á  fer  alguna  cosa  ,  pren  algún  assump- 

to  á  son  cárreg,  &c.  Empeño.  Pides,  obliga- 

tio. 

fieíe  EM- 


2Q4  EMP 

SMPENYO,  la  persona  que  s'empenya  ó  interessa 
á  favor  d'altre.  Empeño.  Fautor. 

FKR  EMPENYO.  f.  empciiyarse  á  favor  d'algú. 
V.  Empenyarse,  en  son  (juart  signilicat. 

piÍNDRER  AB  EMPENYO.  f.  enipéü'Jrer  ab  resolu- 
ció  y  eficacia.  Tomar  con  empeño  ;  tomar  á 
pechos.  Suinmá  contentione  iimiti. 

POSAR  PER  tMPENYu.  f.  V.  Einp¿ny3r ,  en  s5n 
tercer  significa!. 

AB  EMPENYO.  m.  adv.  Con  empeño.  Magna 
contentione;  tote  psccore. 

EMPENYORAR.  v.  a.  ant.  donar  penyora  ó 
per  penyora.  Etnpeñ.ir  :,  dar  en  prenda.  Op- 
pignerare  ,  pignoii  daré. 

EMPERADOR,  s.  m.  Emperador.  Imperator. 

EMPERADOR,  pcx.  Espada.  Giadius. 

EMPERADORA,  s.  f.  Emperadora  ,  empera- 
triz. Imperatrix. 

EMPERADRIU,  EMPERATRIU.  s.  f.  ant. 
V.   Eicperatris. 

EMPERAIRE,  EMPERAYRE.  s.  m.  ant. 
V.  Emperador. 

EMPERAMOR,  ENPERAMOR.  adv.  ant. 

-  per  amor:  per  causa.  Por  amor .,  por  razón. 
Propcer. 

EMPERATRIS.  s.  f.  V.  Emperadora. 

EMPERESIR.  V.  n.  ant.  V.  Emperesirse. 

EMPERESIRSE.  V.  r.  Emperezarse.  Pigresce- 
re. 

EMPERESOSARSB.  v.  r.  ant.  V.  Empefe- 
sirse. 

EMPERÍAL.  adj.  ant.  V.  Imperial. 

EMPERIFOLLARSE,  v.  r.  V.  Empblay- 
narse. 

EMPERO,  conj.  Empero.  Sed,  at ,  veríim. 

EiMPESTAR.  V.  a.  comunicar  la  peste.  Apes- 
tar. Peste  inñcere. 

KMPÉSTAR ,  comunicar  mblta  pudor.  Apestar. 
Nimiüm  foetere. 

PUD  qu'empesta.  loe.  Hiede  que  apesta.  Ni- 
miüm foeret, 

EMPÉSTAT,  DA.  p.  p.  Apestado. 

EMPETAR.  V.  a.  Empatar,  ^quare. 

SMPETARLAS  ,     EMI'ETAR     LA     BASA      Á    ALGÚ.     f. 

Eitipalársela  á  alguno.  iEqu'jre. 

EMPETRAR.  v.  a.  ant.  V.  Impetrar. 

•EMPHITEOT.  s.  m.  ant.   V.  Eollteota. 

EMPHITEOTICAL.  adj.  ant.  V.  Enfitéutic. 

EVIPijORAR.  V.  n.  territ.  V.  Empitjnrarse. 

EMPINAR.  V.  a.  aLar  en  a!t.  Empinar.  Eñ- 
gire ,  attr.liere. 

EMPINARSE.  V.  r.  Empinarse.  Erigí ,  ele- 
vari, 

EMPINAT,  DA.  p.  p.  Emr-Ánado. 

EMPÍREO,  adj.  Empíreo.  Empir^um  caelum. 

EMPÍRIC.   CA.    adj.    Empírico.   Empyricus. 

EMPÍTJORAMENT.  s.  m'.  ant.  pitjóra.  Peo- 
ría. Dipravatio,  in  dcteriuí  prolapsio. 

EMPITJORAR.  V.  a.  po^ar  en  pitjor  estat. 
Empeorar.  Deteriu»  reddere. 


EMP 

EMPITJÓRARSE.  v.  r.  pitjorarse.  Empeorar, 

In  peiüs  ruere. 
EMPlTjORAT,  DA.  p.  p.  Empeorado. 
EMPLASTRE.  s.  m.  Emplastro.  Emplastrum, 

malsgiija. 

UN  DINÉR  DE   MAL  CINC  SOÜS    d'eMPLASTRK.    rcf. 

V.  Dinér. 
EMPLEAR.  V.  a.  ocupar  á  aigú  en  algún  ne- 

goci ,  comissió  ,  &c.  Emplear.   Muneri  ali- 

quein  addicere. 
EMPLEAR,    consumir,    gastar  ,   ocupar;  cora, 

EMPLEAR  las  rendas, éi  temps, &c.  Emplear, 

Impenderé ,  insumere. 
EMPLEAT ,  DA.  p.  p.  Empleado. 
EMPLEGAR.  v.  a.  ant.  embolicar.  Envolver, 

Involvere. 
EMPLEO,   s.   m.  l'acció  y  aféete  d'emplear. 

Empleo.  Comparatio. 
EMPLEO,  ocupació,  ofici.  Empku.  Munus,offi- 

cium. 
EMPLOMAR.  V.  a.  cubrir  de  plum  ó  unir  ab 

plóm.  £.!)/)/oíHrtr.   Plumbó  tegere  ;  plumba'' 

re  ;  plumbó  nectere  ,  firmare. 
EMPLOMAR ,  posar  plomas.  Emplumar.  Plumis 

amicire ,  vestiré. 
EMPOBREZIR.  v.  a.  ant.  V.  Empbbrir. 
EMPOBRIMENT.s.  m.  ant.  Empobrecimien- 
to. Bonorum  iactura. 
EMPOBRIR.    V.    a.    fer  tornar  pobre.   Em- 
pobrecer,   In   egestatem    adducere ,  redige- 

re. 
EMPOBRIR.  V.   n.  ant.   tornarse  pobre.  Empo- 
brecer. In  egestatem  venire. 
EMPOBRIT,  DA.  p.  p.  Empobrecido. 
EMPÓLAYNARSE.  v.  r.  posarse  bonic.  Em- 

peregilarse  ,  engalanarse.  Se  ornare. 
EMPOLAYNAT,  DA.  p.  p.   Empcregilado, 

engalanado. 
EMPOLSAMENT.   s.    m.    ant.    Empolvora- 

miento.  Pulverulatio. 
EMPOLSAR.  V.  a.  cubrir  de  pbls.   Empolvar., 

empolvorizar  ,  empolvorar  ,  polvorear.  Pul- 

verare  ;  pulvere  contegere. 
EMPOLTRÓNIMENT.   s.    ra.  Poltronería., 

holgazanería.  Desidia. 
EMPOLTRONÍRSE.  v.  r.  Apoltronarse ,  em- 

poltronectrse ,  poltronizarse.  Desidere  ;  igna- 
via teneri. 
EMPOLTRÓNIT,  DA.   p.   p.   Apoltronado^ 

empoltronecido. 
EMPOLVAR,  v.  3.  Empolvar.  Pulvere  fuca- 

re  ,  ornare  :  pulverare. 
EMPOLVAT ,  DA.  p.  p.  Empolvado. 
EMPONSONYAR.  v.  a.  ant.    V.  Enmatsi- 

nar. 
EMPONSONYAT,  DA.  p.  p.  ant.  V.  Ea- 

matsinat. 
EMPORI.  s.  m. 'Emporio.  Emporium. 
EMPÓSIT.  s.  ra.  pósit  de  licor.  Poso  ,  asiento^ 

heces.  Fxx. 

EM- 


EMP 

EMPOSTAMENT  ,  EMPOSTILAMENT , 
EMPÜSTISSAMENT.  s.  m.  ant.  Entabla- 
dura. Contabulatio,  contignatio. 

EMPOSTA R.  V.  a.  ant.  V.  Emposfissar. 

EMPÜSTEMARSE.  v.  r.  ant.  Cir.  Apost¿- 
miirse.  Abscessuní  creare. 

EMPOSTISSAR.  v.  a.  Entablar.  Tabulare, 
contabulare. 

EMPÜSTISSAT,  DA.  p.  p.  Entablado. 

EMPosTissAT.  s.  IV,.  Entablado ,  entablamento. 
Tabulatum  ,  contabulatio. 

EMPOTINGAR.  v.  a.  Xaropar  ,  xaropear. 
Medicis  potionibus  aliquem  implere. 

EMPOTINGAT,  DA.  p.  p.  Xaropado ,  ja- 
ropeado. 

EMPOTRAR.  V.  a.  Empotrar.  In  murum  vel 
solum  immittere ,  íntroducere. 

EMPOTRAT,  DA.  p.  p.  Empotrado. 

EMPOTSIM.  s.  m.  ant.  V.  Empósit. 

EMPOUAR.  V.  a.  Empozar.  ín  puteum  conii- 
cere. 

EMPOUAT,  DA.  p.  p.  Empozado. 

EMPRÉMPTA.  s.  f.  ant.  V.  Imprémpta. 

EMPREMPTAR,  v.  a.  ant.  V.  Lnprémptar, 
estampar. 

EMPREMPTAT,  DA.  p.  p.  ant.  V.  Im- 
premptat,  estampa*. 

EMPRENDARáB.  v.  n.  Prendarse.  Dotibus 
capi  vel  allici. 

EMPRENDAT,  DA.  p.  p.  Prendado. 

EMPRES,  SA.  p.  p.  Emprendido. 

EMPRESA,  s.  f.  l'acció  y  determiaacid  d'em- 
pindrer  alguna  cosa,  particuiarment  ardua. 
Empresa.  Agi^'ressio. 

EMPRESA  ,  assénro  ,  ajust  ,  ab  qu'algú  s'obliga 
á  fer,  ó  provehir  d'alguna  cosa.  V.  Assénto. 

üMPRKSA ,  simbol  ó  figura  enigmática.  Empre- 
sa. Syaiboluní ,  emblemriia. 

EMPRESONAR.  v.  a.  ant.  Encarcelar,  meter 
ei  ¡j  cárcel.  In  carcerem  coniicere. 

EMPRESTAR,  v.  a.  ant.  déxar  dinér  ó  altra 
cosa  per  servirse  d'élla.  V.  Dexar. 

EMPROBAR.  V.  a.  un  vestit,  &c.  Probar. 
Comprobare. 

EMPUDEGAR.  v.  a.  Apestar.  Foetore  infi- 
cere. 

EMPUDEGAT ,  DA.  p.  p.  Apestado. 

EMPUDENTIR.  v.  a.  ant.  V.  Empudegar. 

EMPUNYADURA.  s.  f.  Enif  uñadura  ,  pufio. 
Capuluní, 

EMPUNTAR.  V.  a.  agafar  alguna  cosa  ab  él 
puny.  Eitipuñar.  Manu  preiiendere. 

EMPURPURAR.  V.  a.  ant.  Purpurar.  Pur- 
purare. 

EMPURPÜRAT  ,  DA.  p.  p.  Purpurado. 

EMULACIQ.  s.  f.  Emii'actQn.  ^mulatio. 

EMULO,  LA.  adj.  Émuh.  yEraulus. 


395 


EN 


EN.  prep.  En.  In. 

EtVADIR.  V.  a.  ant.  V.  Añadir. 

ENAGENABLE.  adj.  Enagenahle.    Alienar!, 

abaiienari  valens. 
ENAGENACIÓ.  s.  f.  la  acció ,  y  d^cte  d'e- 

nagenar.    Enajenación.    Alienatio  ,    abalie- 

natio. 
ENACKNACió.   niet.   distracció,   falta  d'atenciá. 

Enof'enacioii.  Mcntis  eva^ntio. 


m.    Enagenam'ter.to^ 


EN  AGEN  AME  NT.    s. 

enagenacion.  Mentís  evagatio. 

ENAGENAR.  v.  a.  oassar  ó  entregar  á  altre 
'1  domini  d'alguna  cosa.  Enagenar.  Alienare, 
abalienare. 

ENAGENARSE.  v.  r.  Enagenarse  Sensibu* 
orbari. 

ENAGENAT  ,  DA.  p.  p.  Enagenado. 

ENx\GRiRSE.  V.  r.  ant.  turnars'  agre.  Ace- 
darse ,  agriarse.  Acidum  reddi. 

ENAGUAS,  s.  f.  p.  Enaguas.  Muliebris  inte- 
rior cyclas. 

ENALBARDAR,  v.  a.  ant.  V.  Albardar. 

ENAL'LAGE.  s.  f.  figura  de  Retórica.  Ena- 
lage.  Enálage. 

ENALZAR.  V.  a.  ant.  V.  Alsar. 

ENALZAT,  DA.  p.  p.  ant.  V.  Alsat. 

ENAMORADA,  s.  f.  ant.  V.  Festéjadora.  ' 

ENAMORADET,  TA.  adj.  dim.  EnamoradU 
to.  Aliquantuló  amore  captus. 

ENAMORADIS,  SA.  adj.  Enamoradizo.  In 
amorem  proclivis. 

ENAMORADÍSSIM,  MA.  adj.  sup.  Enamo- 
radísimo. Nimio  amore  captus. 

ENAMORADOR,  s.  m.  lo  qu'atrau  á  ser 
aiaat.  Enamorador.  Ad  an^.urem  alliciens. 

ENAMORAMENT.  s.  m.  Enamoramiento. 
Amor;  ad  amorem  aliectio. 

ENAMORAR,  v.  a.  Enamorar.  Ad  amorem 
allicere. 

ENAMORARSE,  v.  r.  Enamorarse.  Amore 
atlici ,  capi. 

HI     HA    UfcLS    QUE     s'enAIHORAN    DE    LLAGANYAS. 

Ojos  hay  que  de  lagañojs  se  enaumran. 

Sunt  quibus   wt   Veneris  grata  est  foedisíiraa 

forma. 
ENAMORAT ,  DA.  p.  p.  Enamorado. 
ENAMORAT.  s.  01.  ant.  V.  Pestéjador. 

HOniE     ENAMORAT     MAY     CASA     AB     SOBRAL     Tef. 

Hombre  enamorado  nunca   casa   con  sobrado. 
Nul'a  levare  valent  sedis  fastigia  amantes. 

PENSAN    LOS    EVAMURATS     QUE     TOTHOM     TB      'LS 

ULLS  TANCATS.   ref.  Pisnsan  los   sna-morados 

que  tienen  todos  los  ojos  vendados. 

Omnis  amans  aÜos  orbatos  lumine  credit. 
ENAMORICARSE,  v.  r.  fam.  Enamoricarse. 

Levi  amore  afRci. 
ENAMORICA!,  DA.  p.  p.  Enamoricado. 

EN  A- 


296  ENA 

ENAMUNT.  adv.  Aniba.  Sursum  ,  ultra. 
ENANO ,  NA.  í.  m.  y  f.  V.  Nano. 
BNANS,  ENANZ.  adv.  ant.  V.Abans,  antes, 

antes  bé. 
ENANT.  adv.  ant.  En  adelante.  Exinde. 

ENANTAR.  v.  a.  ant.  V.  Avansar. 

ENARBOLAR,  v.  a.  Enarbolar.  Erigere. 

ENARBOLAT ,  DA.  p.  p.  Enarbolndo. 

ENARBORAR.  v.  a.  ant.  V,  Enarbolar. 

SNARBORAT,  DA.  p.  p.  ant.  V.  Enarbolat. 

JENARDIR.  V.  a.  Enardecer.  Incendere. 

ENARDIRSE.  v.  r.  Enardecerse.  ínflaramari. 

ENARDIT ,  DA.  p.  p.  Enardecido. 

ENARMÓNIC ,  CA.  adj.  Mus.  Enannónico. 
Enharmonicus. 

ENASPRAR.  V.  a.  Enrodrigonar ,  rodrigar. 
Pulcimenta  arboribu»  apponere-;  pedare,  im- 
pedare. 

ENASPRAT,  DA.  p.  p.  Enrodrigonado  .,  ro- 
drigado. 

ENASPRIRSE.  v.  r.  met.  ant.  hl  mar.  En- 
cretparse.  Tumescere. 

ENASTAR.  V.  a.  ant.  posar  al  ast.  Espetar. 
Verú  figere  ;  in  verú  indere. 

ENASTAR  ,  traspassar ,  clavar.  Espetar.  Trans- 
fodere ,  transfigere. 

ENASTAT  ,  DA.  p.  p.  Espetado. 

ENAVALL.  adv.  Abaxo.  Deorsüm ,  ab ,  in- 
frá. 

DE  tAuladas  ENAVALL.  loc.  De  tejas  abaxo. 
Ut  res  esse  solent. 

EN  BADA.  m.  adv.  anf.  en  va.  V.  Endeba- 
des. 

ENBAJANIRSE.  v.  r.  ant.  Embobecerse.  Stu- 
pidum  fieri. 

ENBAJANIT,  DA.  p.  p.  Embobecido. 

ENCARGAR,  v.  a.  ant.  impedir.  Embargar, 
embarazar.  Obstare ,  impediré. 

ENBRONCH,  CA.  adj.  ant.  Corvo.  Curvus. 

ENCABACETAT,  DA.  adj.  ant.  cubert  ab  él 
capacet.  Encapacetado.  Galeatus. 

ENCABALLADA,  s.  f.  Armadura  .^  armazón. 
Fulcimentiim. 

ENCABESTRAR,  v.  a.  posar  él  cabestre.  En- 
cabestrar. Capistrare. 

ENCABESTRARSE,  v.  r.  posarse  alguna  co- 
sa al  cap.  V.  Encasquetarse. 

ENCABESTRAT,  DA.  p.  p.  Encabestrado. 

ENCADARNARSE.  v.  r.  Acatarrarse.  Ca- 
tarro laborare. 

EECADARNAT,  DA.  p.  p.  Acatarrado. 

ENCADENAMENT.  s.  m.  Encadenamiento., 
encadenadura.  Concatenatio,  series,  ordo. 

ENCADENAR,  v.  a.  lligar  ab  cadenas.  Enca- 
denar. Catenis  constringere  ,  illigare  ,  vin- 
cire. 

ENCADENAR ,  éls  grans  de  rosari.  Engarzar. 
Glóbulos  metalli  filo  connectere. 

ENCADENAR,  mct.  trabar  y  unir  unas  cpsas  ab 
altras.  Eneadtnar.  Unir»,  nectere. 


ENC 

DA.  p.  p.  Encadenado ,  en- 


t.  f.  ant.   Encaladura, 
ant.  V.  Emblanquinar, 


ENCADENAT , 

garzado. 

ENCALCÍNADURA 
Ex  calce  dealbatio. 

ENCALCINAR.  v.  a 

ENCALC.  s.  m.  ant.  V.  Encalsament. 

ENCALLARSE,  v.  r.  Atascarse.  Adhsrere. 

ENCALLARSE  ,  l'embarcació.  Encallar.  Naveiu 
hserere  in  scopulis,  in  brevibus. 

ENCALLAT ,  DA.  p.  p.  Encallado. 

ENCALMAR,  v.  a.  aat.  V.  Calmar. 

ENCALMAR,  p.  u.  euganyar  ab  rahóns.  Engay- 
tar  ,  engatusar.  Decipere» 

ENCALMARSE,  r.  r.  parar  l'ayre.  Echarst 
el  ayre ,  calmar  el  ayre.  Sedari  ventum, 

ENCALMAT ,  DA.  p.  p.  V.  Calmat. 

ENCALSAMENT.  s.  m.  ant.  Acosamiento, 
alcance.  Inseccatio. 

ENCALSAR.  v.  a.  ant.  Acosar,  seguir  el  al- 
cance. Cursu  premere,  insequi. 

ENCALVIMENT.  s.  m.  ant.  Calvex,  calvesa. 
Calvities,  calvitium. 

ENCALVIRSE.  v.  r.  Encalvecer.  Calvere , 
calvescere. 

ENCALVIT ,  DA.  p.  p.  Encalvecido. 

ENCAMÍNAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Direcció. 

ENCAMINAR,  v.  a.  mostrar  él  cami.  Enca- 
minar. Viam  monstrare. 

ENCAMINAR,  met.  dirigir  á  algú  en  algún  as- 
sumpto,  negoci,  &c.  Encaminar.  Dirigere, 
ducere. 

ENCAMINAR,  mct.  dirigir  alguna  coía  á  algua 
fi.  Encaminar.  Dirigere. 

ENCAMÍNAT ,  DA.  p.  p.  Encaminado. 

ENCAMORRAR.  v.  a.  vulg.  p.  u.  V.  Engalipar. 

ENCANT.  s.  m.  efécte  ú  obra  qu'exécuta  Ten- 
cantador.  V.  Encantament. 

ENCANT.  met.  lo  que  suspen  éls  sentits,  com  la 
niblta  hermosura  ó  perfecció.  Encanto.  In- 
cantamentum. 

EíTCAMT ,  venda  pública  d'alguns  béns  ó  alajas 
Almoneda.  Subhastatio. 

ANAK.   AB  LA  VIDA  AL   KMCANT.  f,  V.  Aoar. 

ANAR  Ai  ENCANT  ALGUNA  COSA.  f.  yéndréríe  en 
ell.  Ir  al  subhasto.  Subhastari. 

PER  ENCAKT.  f.  véndrer  en  Tencant  algunas 
alajas.  Almonedear.  Auctionari. 

VéwDRKR  AL  ENCAiíT.  Vender  ea  almoneda,  al- 
monedear. Auctionari. 

ENCANTAMENT.  s.  re.  E»canto.  Stupor; 
sensuum  alienatio. 

PER  ART  d'encantamknt.  f.  fam.  V.  Art. 

ENCANTAR,  v.  a.  causar  algún  efécte  per 
art  d'encantament.  Encantar.  Cantionilius, 
carmine  aliquem  ligare ;  faceré  ut  res  alia 
quám  sunt  appareant. 

encantar,  met.  déxar  «uspes ,  absort.  Encan-^ 
tat.  Incantare. 

ENCANTAR ,  lo  quc  s'  vol  véndrcf  al  encant. 
Subhastar,  Subha»tare. 

D0-' 


ENC 

DONAR  encantarías,  f.  met.  ab  que  s'explica 
Tatractiu  d'algú  respecte   d'altre.  Dar  sesos 

■    de  mosquito.  Veluti  fascinare. 

ENCANTARSE.  V.  r.  Embebecerse .,  embele- 
sarse. Stupefieri;  extra  se  rapi. 

ENCANTAT,  DA.  p.  p.  Encantado. 

ENCANTAT.  adj.  met.  tonto  ,  parat.  Torpe  ^  lerdo. 
Hebes ,  stupidus. 

oÉXAR  ENCANTAT.  f.  V.  Déxar. 

CASA  ENCANTADA :  PALACIO  ENCANTAT.  Casa  en- 
cantada :  Palacio  encantado.  Spatiosa  domus 
&  paucis  vel  abditis  incolis  habitata. 

ENCANYISSAR.  v.  a.  Encañar.  Arundinea 
crate  vallare  ;  arundinibus  fulcire. 

ENCANYISSAT.  s.  m.  canyis.  Caftizo.  Arun- 
dinea orates. 

ENCANYISSAT ,  M  qu'  á  manera  de  tanca,  ó  posat 
en  las  pareds,  servex  en  los  jardins,  y  horts 
per  tancarlos  ó  enramar  en  élls  los  arbres  y 
plantas.  Encañado.  Cannarum  septum. 

ENCAPAT,  DA.  adj.  Encapado.  Pallio  ob- 
ductus. 

ENCAPSAR.  V.  a.  ant.  V.  Encaxonar. 

ENCAPUTXAR.  r.  a.  ant.  Encapuchar.  Cu- 
cullo  tegere. 

ENCARA,  adv.  Aun,  todavía,  mas,  amas.  Ad- 
huc,  etiam. 

BNCARA  BE  ,  ENCARA  BO  ,  ENCARA  VENTURA. 

loe.  Aun  bien.  Bené  quod ;  faustum  quod. 
«SCARA  MES.  loe.  Aun  mas  ,  mas  aun  ,  todavía 

mas.  Praeterea  ,  praeter  id  ,  etiam. 
BNCASAQUE.  adv.  m.  Aunque.  Quamquam. 

ENCARAR  I/'escopeta  ,  TRABuc  ,  &c.  f.  EncoraT 
la  escopeta  ,  trabuco  ,  i¿c.  In  os  alicuius 
scloppetum  intendere. 

ENCARCARAMExNT.  s.  m.  Envaramiento. 
Torpor. 

ENCARCARARSE.  v.  r.  algún  mémbre.  En- 
vararse. Torpore  affici. 

ENCARGAR AT,  DA.  adj.  Yerto,  envarado. 
Rigidus ;  torpore  aftectus. 

ENCARCAXAT ,  DA.  adj.  ant.  Encarcaxado. 
Pharetratus. 

ENCARCERAR.  v.  a.  ant.  Encarcelar.  In 
carcerem  mittere. 

ENCARIDAMENT.  adv.  m.  Encarecidamen- 
te x,  con  encarecimiento.  Impensé  ,  summé , 
ennixé. 

ENCARIMENT.  s.  m.  aument  de  preu.  En- 
carecimiento. Praetii  auctio. 

ENCARIMENT,  ponderació.  Encarecimiento,  km- 
plificatio. 

ENCARÍR.  V.  a.  aumentar  él  preu.  Encarecer. 
Augere  praetium. 

ENCARiR.  met.  ponderar,  exagerar  alguna  cosa. 
Encarecer.  Extoilere ,  ampliñcare. 

ENCARIT ,  DA.  p.  p.  Encarecido. 

ENCARNACÍO.  s.  f.  per  r.ntonomasia  h\  mis- 
teri  de  la  del  Pili  de  Déu.  Encarnación. 
Divini  Verbi  incarnatio. 

TflOT.  /. 


ENC  2  9> 

ENCARNACid,  color  de  carn  ab  que  s'  pintan  las 
figuras.  Encarnación.  Color  carnis. 

ENCARNAR,  v.  a.  donar  color  de  carn  á  las 
figuras.  Encarnar.  Colore  carneo  afficere. 

ENCARNARSE,  v.  r.  dit  per  esceMencia  del 
fill  de  Déu ,  quand  prengué  carn  humara 
en  las  puríssimas  entranyas  de  la  Verge  San- 
tíssima.  Encarnar  ,  tomar  carne  kiimana.  In- 
carnari. 

ENCARNARSE  ,  posarsc  cam  en  alguna  llaga, 
ferida ,  &c.  Encarnar  ,  criar  carne.  Induci 
carne. 

ENCARNAT,  DA.  p.  p.  Encarnado. 

ENCARNAT.  s.  m.  color.  Encarnado.  Roseus. 

ENCARNAT  BAx,  color.  Encamadvio.  Températe 
rubér;  rubidus  color. 

DIAELE  ENCARNAT,   DIMONI  ENCARNAT,    dit  Íz\. 

molt  dolent  y    pervers.    Diablo   encarnado'. 

Demonio  encarnado.  Sceleratissimus ;  diabo- 

licus  homo. 
DONAR  LAS  ENCARREGADAS.  f.  Echar 

la  carga  á  otro,  Rem  alicui  adscribere,  attri- 

buere. 
ENCARREGAR,  y.  a.  Encargar.  Committere. 

ENCARREGAR  LA  CONCIENCIA,  f.  V.   CoHCiencia. 

ENCARREGARSE.  v.  r.  Encargarse.  Aliquii 
in  se  recipere. 

ENCARREGAT,  DA.  p.  p.  Encargado. 

ENCARTAR,  v.  a.  ant.  posar  en  escrits.  £s- 
criturar.  Syngrapham  lacere. 

ENCASQUETARSE,  v.  r.  afirmarse  en  son 
dictamen  ó  concépte  ab  obstinado.  Encas' 
quetarse ;  encaxársele  á  uno  en  la  cabeza  aU 
guna  cosa.  Menti,  animo  aliquid  tenaciter 
adhaerere. 

ENCASTAR,  v.  a.  agafar  ab  ayguacuyt,  pás- 
telas, &c.  Pegar.  Conglutinare,  coniungere. 

ENCASTAR  ,  encaxar  una  cosa  dins  d'altra , 
com  una  pedra  preciosa  en  or.  Engastar. 
Includere ,  inserere. 

ENCASTAR,  clavar ,  fixár  alguna  cosa  en  un  só- 
lido ,  com  un  clau ,  un'estaca ,  &c.  en  la 
pared.  Encachar.  Infigere. 

ENCASTARSE,  la  bruticia  ais  vestits.  P?- 
garse.  Haerere. 

ENCASTARSE  AL  CAP.  f.  V.  Encasquetarse ,  po- 
sar s'  al  cap. 

ENCASTx\T,  DA.  p.  p.  Pegado ,  engastado. 

ENCASTELLARSE.  v.  r,  ant.  Encastillarse. 
Castello  se  mnnire. 

ENCADARSE ,  ENCAVARSE,  v.  r.  los  ani- 
máis. Amadrigarse ,  encavarse.  Latibulari. 

ENCAUARSE,  ENCAVARSE,  met.  retirarse  algií ,  é 
estar  retirat.  Amadrigarse.  Occukari. 

ENCAUAT,  ENCAVAT,  DA.  p.p.Ama^ 
drigado ,  encavado. 

ENCAVALCAR.  v.  a.  anr.  V.  Cavalcar. 

ENCAX.  s.  11!,  ]a  concavitat  en  que  entra  al- 
guna cosa  que  s'encaxa  ab  altra.  Muesca. 
Scaphis ,  scaphidium. 

Ffff  EN- 


298  ENC 

ENCAXAMENT.  s.  m.  ant.  Tacció  d'encaxar, 

ó  encaxarse  una  cosa  dins  d'altra.   Encaxe. 

Commissio. 
ENCAXAR.  V.  a.  ficar  una  cosa  dins  d'altra 

de  modo  qu'  hi  vinga  justa.  En&axar.  Com- 

mittere  ,  inserere  ,  indere. 
ENCAXAR.  V.  n.  met.  agradar,  gustar.  Encaxar^ 

entrar  ,  quadrar  ,  petar.  Placeré. 
ENCAXAR ,  donarse   las  mans.  Darse  la  mano. 

Manum  apprehendere. 
ENCAXAR,  enganyar  en  lo  que  s'  dona,  ó  s'  diu 

fend  péndrer  una  cosa   per  altra.   Encaxar. 

Obtrudere. 
ENCAXAT ,  DA.  p.  p.  Encaxado ,  encaxona' 

do. 
ENCAXAT.  s.  m.  de   dos.   Impr.  l'unió  de  dos 

fulls  de  papér  ficats  l'un   dintre  de  l'altre . 

Diierno.  Bina  folia ,   vel   duae  philyra2  con- 

nexcE. 
ENCAXAT  de  tres.  Impr.  Tunió  de   tres  fulls  de 

papér  ficats  l'un  dintre  de   l'altre.    Temo. 

Trina  folia,  vel  tres   philyrae  connexae;  ter- 

nio. 
BNCAXAT   de    quatre.   Impr.    l'unió   de  quatre 

fulls  de  papér  ficats  l'un   dintre  de  l'altre. 

Quaderno ,  quaternion.   Quatuor  folia  ,  vel 

quatuor  philyrse  connexae. 
ENCAXONAR.  v.  a.  Encaxonar.  Árese  inclu- 

dere. 
ENCAYRONAR.  v.  a.  Embaldosar.  Lateri- 

bus  quadratis  solum  sternere. 
ENCAYRONAT,  DA.  p.  p.  Embaldosado. 
ENCAYRONAT.  s.  Hi.  Solado  de  baldosas.  Ex  la- 

teribus  quadris  pavimentum. 
ENCEGAMENT.  s.  m.  met.  Ceguedad.  Ani- 

mi  cíecitas. 
ENCÉNALLS.  s.  m.  p.  Ilenya  menuda  per 

encéndrer  él  fog.   Fagina.  Ramalia  virgulta 

árida. 
ENCENALLs,  de  fustér.  Virutas.)   cepilladuras^ 

acepilladuras.    Ramenta  ligni  runcino  levi- 

gati. 
ENCENAMENT.  s.   m.  ant.  Encendimiento. 

Excandescentia. 
ENCÉNDRER.  v.  a.   calar  fog.   Encender, 

pegar  fuego.  íuflammare. 
ENCÉNDRER,  causar   ardor.  Encender,   Accen- 

dere. 
ENCÉNDRER.   met.  cnardir  á   algú.    Encender. 

Inflaniinare ,  concitare. 
ENCÉNDRER  ,  él  llum  ,  Candela ,  &c.  Encender. 

Accendere. 
ENCÉNDRERSB.  v.  r.  Encenderse.  Accendi. 
ENCÉNÍMENT.  s.  m.  p.   u.  Encendimiento. 

Plagrantia,  ardor. 
ENCENS.  s.  m.  Incienso.  Thus. 
KNCENs.  met.  alabansa  ,  obsequi ,  adulació.  In- 
cienso. Assentatio. 
ENCENSADA.  s.  f.  Incensación.  Thuris  soffi- 

tui. 


ENC 

ENCENSADOR.  s.  m.  ant.  Turiferario.  Suf- 

fitor,  thurarius  suffitor. 
ENCENSAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Encensi- 

da. 
ENCENSAR.  v.  a.  acensar.  Thure  suffire. 
ENCENSAR.  met.    alabar  regularment  per  adula- 
ció.  Incensar,  Honorem  adolere  alicui. 
ENCENSAT,  DA.  p.  p.  Incensado. 
ENCENSER.s.  m.  Incensario.,  turíbulo.  Thu- 

ribulum. 
ENCEPADOR.  s.  m.  Armér.  Encepador.  Lig- 

neam  compagem  scloppeto  aptans. 
ENCEPAR.   V.  a.   l'escopeta  y  altras  armas 

semblants.    Encepar.    Ligneam    compagem 

scloppato  aptare. 
ENCERAMENT.  s.  m.  ant.  l'acció  y  efécte 

d'encerar,  Enceramiento.  Ceratura. 
ENCERAR.  V.  a.  Encerar.  Cera  illinire. 
ENCERAT ,  DA.  p.  p.  Encerado. 
ENCERAT.  s.  m.  él  papér  ó  tela  que  s'  posa  en 

las  finéstras  per  resguard  del  ayre.  Encerado. 

Linteum ,  vel  papyrus  aéris  ingressum   iai- 

pediens. 
ENCERAT,   la  tela  ó  drap  cubert  de  cera.  En- 
cerado. Linteum  inceratum  ,  cera  obductum. 
ENCERCAMENT.  s.  m.  ant.  regonexement. 

Reconocimiento ,  registro.  Recognitio. 
ENCERCOLAR.   v.   a.    Enarcar.   Arcubus, 

ligneis  circulis  dolía  constringere. 
ENCERCOLAT,  DA.  p.  p.  Enarcado. 
ENCERQUAR.  v.  a.  ant.  V.  Indagar. 
ENCERRÓSADA.  s.  f.  Copo.  Pensum ,  vel- 

lus  coló  appositum. 
ENCERRÓSAR.   v.    a.    Enrocar.    Pensum, 

velkis  coló  aptare. 
ENCERT.   s.    m.   etsar,  casualitat.  Acierto, 

acaso.  Casus ,  sors. 
ENCERTAR.   v.  a.  tocar  alió,   ó  á   aquell 

paratge  á  que  s'  dirigex  él  tir.  Acertar.  At- 

tingere. 
ENCERTAR,  endcvinar ,  verificarse  lo  que  s'afir- 

ma ,  ó  s'  pronostica  per  conjecturas.  Acer- 

lar.  Divinare. 
ENCERTAR ,  trobar,  encontrar  alguna  cosa   de 

que   no  s'  tenía   evidencia  ó  exacta  noticia, 

com  :  ENCERTAR  la  casa.  Acertar.  Invenire. 
ENCERTAR ,  tocar  casualnient  á  alguna  part  ó 

á  alguna  cosa  ab  lo  que  s'  tira,  cau  ,  &c. 

Acertar.  Attingere. 
ENCERTARSE.  v.  r.  esdevenir ,  succehir  ca- 

sualment  alguna  cosa.  Acertar.  Accidere. 
ENCERTARSE  ,  escáurerse  ,   trobarse   casualment 

en  algún  lloc.  Acertar  á  hallarse,  á  encon- 
trarse. Casu  adesse. 
ENCERTAT ,  DA.  p.  p.  Acertado. 
ENCES,  SA.  p.  p.  Encendido. 
ENCES  DE  CARA ,  dit  del  que  ho  está  per  acalo- 

rament ,  agitació  ,  &c.   Encendido  de  cara. 

Rubens ,  vlammeus. 
BNCEs  DE  CARA,  dit  del  que  caturalaient  está 

míwt 


ENC 

m6lt  rotg.  Encendido   de   color.   Flammeus 
vultu. 

ESTAR     ENCES     COM    UNAS    BRASAS  ,    Ó    COM     UNAS 

BRASAS  DE  FOG.  V.  Brasa. 

ENCESA.  s.  f.  Iluminación.  Illuminatio. 

ATRAPAR  Á  l'encesa.  f.  V.  Atrapar. 

ENCESAMENT.  adv.  m.  ant.  Encendidamen- 
te. Intlammanter. 

ENCESÓ.  s.  f.  ant.  Encendimiento.  Ardor. 

ENCÉTAR.  V.  a.  Decentar.  Delibare. 

ENCÉTARSE.  v.  r.  llagarse  alguna  parí  del 
COS.  Decentarse.  Plagari. 

ENCETAT,  DA.  p.  p.  Decentado. 

ENCÉTALL.  s.  rn.  Devanador.  Fulcimentum 
interius  ad  eftormandum  glomum. 

ENCEVADOR.  s.  m.  polvorí  en  las  armas  de 
fog.  Fogón.  Spiraculum. 

ENCEVAR.  V.  a.  engrexar  éls  animáis.  Cebar. 
Inescare. 

KNCEVAR ,  l'arma  de  fog.  Cebar.  Scloppeti  al- 
veolo pyrium  pulverem  immittere. 

ENCEVAR.  met.  V.  Engranallar. 

íío  n'hi  ha  per  dénts  ENCEVAR.  f.  No  hay  pa- 
ra untar  un  diente  :  no  llega  a  un  diente.  Nec 
comestioni  proludendo  satis  est. 

ENCEVARSE.  V.  r.  met.  aficionarse  á  alguna 
cosa.  Cebarse.  Inescari. 

ENCÍAM.  s.  m.  la  verdura  que  s'  sol  ménjar 
crua  ,  com  la  llatuga ,  escarola  ,  &c.  Ensa- 
lada. Acerarium. 

ENCIAMET.  s.  m.  dim.  renciam  petit  de  lla- 
tuga ,  ó  '1  plantér  d'éil.  Lechuguino.  Lactu- 
culae. 

ENCIAMET ,  él  que  s'  compon  de  diferents  hér- 
bas  gustosas.  Ensalada  repelada.  Acetarium 
ex  herbis. 

ENCÍCLIC  ,  CA.  adj.  Encklico.  Encicli- 
cus. 

ENCICLOPEDIA,  s.  f.  Enciclopedia.  Ency- 
clopedia. 

ENCIRIAT ,  DA.  adj.  V.  Enravenat. 

ENCICÜLACIÓ.  s.  f.  V.  Insaculado. 

ENCICULAR.  V.  a.  V.  Insacular. 

ENCÍCÜLAT,  DA.  p.  p.  V.  Insaculat. 

ENCIS.  s.  m.  p.  u.  V.  Etxis. 

ENCLAVADURA,  s.  f.  en  las  cabalcaduras. 
Clavadura.  Ulcus  equinis  pedibus  clavo  in- 
flictum. 

ENCLAVAMENT.  s.  m.de  las  cabalcaduras. 
V.  Enclavadura. 

ENCLAVAR  L-ARTILLERÍA.  V.  Clavar 
l'artillería. 

ENCLENC  ,  CA.  adj.  Enclenque.  Debilis ,  in- 
firmus. 

ENCLIN.  adj.  ant.  V.  Inclinat. 

ENCLINAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Inclinació. 

ENCLÍNAR.  v.  a.  ant.  V.  inclinar. 

ENCLOS ,  SA.  p.  p.  Incluido^  encerrado. 

ENCLOTARSE.  v.  r.  enfónsarse  én  el  máta- 
las, márfaga,  &c.  V.  Eníorsarse. 


ENC 


299 


ENCLOTARSE  l'aygua.  f.  Encharcarse  el  afua. 
Stagnars  aquam. 

ENCLOTAT,  DA.  adj.  dit  del  terreno.  Hondo. 
Demissus,  profundus. 

ENCLOURER.  v.  a.  incluir, contenir.  Incluir^ 
encerrar.  Includere. 

ENCLOURER  ,  rodejar.  V.  Rodejar. 

ENCLOURER  ,  atrapar ,  y  axi  s'  diu  :  la  porta  li 
EN'CLOGUÉ  'Is  dits.  Cogcr.  Intercludere. 

ENCLOURER  AL  MiTj.  f.  Coger  en  medio.  Mé- 
dium aiiquem  tenere. 

ENCLUIR.  V.  r.  ant.  V.  Enclóurer. 

ENCLUSA.  s.  f.  Ayunque  .,  yunque.  íncus. 

l'üna  al  mall  ,  l'altr'  á  l'enclusa.  loe. 
met.  fani.  Una  en  el  clavo  y  ciento  en  la  her- 
radura. Sapit  semel ,  desipit  centies. 

ENCODERNADOR.  s.  m.  V.  Enquader- 
nador. 

ENCODERNAClá  s.  f.  V.  Enquadernació. 

ENCODERNAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Enqua- 
dernació. 

ENCODERNAR.  v.  a.  ant.  V.  Enquadernar. 

ENCODERNAT,  DA.  p.  p.  V.  Enquader- 
nat. 

ENCOFRAR,  v.  a.  ant.  V.  Embaular. 

ENCOLAMENT.  s.  m.  ant.  F  acció  y  efécte 
d'  encolar.  Encoladura.  Congiutinatio. 

ENCOLAR.  V.  a.  Encolar.  Glutinare. 

ENCOLAT  ,  DA.  p.  p.  Encolado. 

ENCÓLERISAR.  v.  a.  Encolerizar.  Irritare. 

ENCÓLERISARSE.  v.  r.  Encolerizarse.  Ex- 
candescere. 

ENCÓLERISAT  ,  DA.  p.  p.  Encolerizado. 

ENCOLPAR.  V.  a.  ant.  V.  Culpar. 

ENCOLPAT ,  DA.  p.  p.  ant.  V.  Culpat. 

ENCÓLXAR.  V.  a.  Colchar ,  acolchar.  GossI- 
pio  aut  sérico  vestem  aut  iodicera  farcire. 

ENCOLXAT  ,  DA.  p.  p.  Colchado  ,  acolchado. 

ENCÓMANADA.  s.  f.  Educanda.  Educanda. 

ENCÓMANADÍS,SA.  adj.  Pegadizo.  Con- 
tagiosus. 

pí)LL  E>ice)M añadís  ,  61  s'.ibg¿ct2  que  facilment 
s'  introduhex  ó  s'  arrima  á  algú ,  regular- 
mcnt  per  trauren'  algún  proiit.  Pegote  .,  pe- 
gadizo. Adhrcrens. 

ENCOMANAR.  v.  a.  encarregar.  Encomen- 
dar. Commendare ,  mandare. 

ENCOMANAR,  comensar  á  clavar  ó  lugar  alguna 
cosa  séns  dexarla  perfectament  clavada  ó  Hí- 
gada. Apuntar.  Leviter  effigere  ,  necr?re. 

ENcoMASAR  ,  comunicar  algún  mal.  Pegar. 
Contagionem  inducere. 

ENCOMANAT  ,  DA.  p.  p.  Encomendado ,  pe- 
gado. 

ENCOMANDA.  s.  f.  V.  En.-oménda. 

ENCOMBRAT  ,  DA.  adj.  ant.  V.  Embras- 
sat. 

ENCOMÉNDA.  s.  f.  dignitat  en  els  órd.-s 
Miíitars  ,  ó  '1  territori ,  lloc  y  lendas  J'éila. 
Encomienda.  Commenda. 

EN- 


300  ENC 

IMCÓMENDA  DE  l'ánima.  Recomendaáon  del  ah 

ma.  Animas  commendatio. 
DiR  l'  en'cómenda   de   l'  ÁNIMA.    Recomendar 

el  alma.  Animse  commendationem  recitare. 
ENCOMEKDACIÓ.  s.  f.  ant.  V.  Encárreg, 

recomendació. 
ENCOMENDACIONS.  s.  f.  p.  ant.  recados, 

memorias.  Encomiendas.  Salutatio  ,    salutis 

misMo. 
ENCOMENSANZA.  s.  f.  ant.  V.  Comensa- 

ment. 
ENCOMI.  s.  m.  Encomio.  Prseconium. 
ENCONAR.  V.  a.  ant.  V.  Endanyar. 
BNCONAR  Á  UNA  CRIATURA.  Híicer  las  entrañas 

á  una  criatura.  Primum  lac  nato  daré. 
ENCOxNTINENT.  adv.  Incontimnle.  Statim, 

repente ,  súbito. 
ENCÓNTÓRN.  s.  m.  V.  Cóntorn. 
AL  ENCÓNTÓRN.  m.  adv.  En  contorno.  Circum, 

in  circuito. 
ENCONTRA.  s.  f.  ant.  V.  Encontré. 

INCO.VTRA,  ENCONTRAMENT  DE  CARIINS.  ant.  £»- 

critctjadíi.  Qiiadrivium. 

ENCONTRADA,  s.  f.  ant.  V.  Contrada. 

fíírse  encontradis.  Hacerse  encontradizo,  Ss- 
se  obvium  fingere,  simulare. 

ENCONTRADOR.  s.  m.  ant.  Hallador.  In- 
ventor. 

ENCONTRAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Encon- 
tré. 

ENCONTRAR,  v.  a.  trobar.  Encontrar.,  ha- 
llar. Invenire ,  reperire. 

ENCONTRAR.  V.  H,  Hnt.  V.  Donar  un  encontré. 

ENCONTRARSE,  v.  r.  cóncorrer  junts  dos  ó 
mblts  en  un  matex  Uoc.  Encontrarse.  Con- 
currere ,  convenire. 

ENCONTRARSE  ,  oposarsc.  Encontrarse.  Dessi- 
dere. 

ENCONTRARSE  ,  pegar  algú  ó  alguna  cosa  ab  al- 
tre.  Encontrar.  Offendere. 

ENCONTRAT ,  DA.  p.  p.  Encontrado  ,  ha- 
llado. 

ENcoNTRAT.  adj.  oposat  ,  contrari  ,  y  axí 
s'  diu  :  ser  dos  genis  encontrats.  Encontra- 
do ,  opuesto.  Oppositus. 

ENCONTRÉ,  s.  m.  T  acció  d' encontrar  ó 
trobar  á  altre.  Eitcttentro.  Occursus. 

ENCONTRÉ  ,  él  cop  que  donan  alguns  ó  al- 
gunas cosas ,  pegand  uns  ó  unas  ab  altras. 
Encuentro ,  tope ,  reencuentro.  Collisio ,  con- 
flictus. 

ENCONTRÉ  ,  combat  entre  dos  cossos  de  tropa. 
Reencuentro.  Conflictus. 

ENCONTRÉ  ,  dcsgracia.  Azar  ,  contratiempo.  In- 
fortunium. 

donar  un  ENCONTRÉ,  f.  Encontruf  ,  topar. 
Offendere. 

E.xiR  AL  ENCONTRÉ,  f.  Salir  ül  encucntro,  Oc- 
currere  ,  obviam  iré. 

ENCORAR.  V.  a,  ant.  V.  Donar  cor. 


ENC 

ENCORDAR,  v.  a.  cubrir  6  forrar  de  corda. 
Ensogar.  RestiBus  circumvolvere. 

ENCORDAR ,  ¿!s  ínstrumcnts  músics.  Encordar. 
Nervis,  cordis  instruere. 

ENCORDAT,  DA.  p.  p.  Ensogado,  encorda- 
do. 

ENCORDI.  s.  m.  mal  axí  dit.  Encordio  ,  in- 
cordio. Inquinarius  tumor. 

ENCORPORACIÓ.  s.  f.  ant.  V.  Incorpora- 
do. 

ENCORPORADURA.  s.  f.  ant.  V.  Incorpo- 
ració. 

ENCORPORAR.  v.  a.  ant.  V.  Incorporar. 

ENCORRALAR,  v.  a.  Acorralar  ,  encorralar. 
Greges  intrá  septa  concJudere. 

ENCORRALAT ,  DA.  p.  p.  Acorralado ,  e«- 
corralado, 

ENCORREGUT,  DA.  p.  p.  Incurrido. 

ENCÓRRER.  V.  a.  V.  Incórrer. 

ENCORRÍMENT  DE  PENA.  ant.  Incurso 
de  pena.  Paense  incursus. 

ENCORTAR.  v.  a.  V.  Embruxar,  encantar. 

ENCORTARSE.  v.  r.  turbarse ,  faltarli  á  al- 
gú las  paraulas  per  la  turbació.  Cortarse. 
Deficere. 

ENCORTAT,  DA.  p.  p.  Cortado. 

ENCORTINAR,  v.  a.  ant.  Encortinar.  VelJs 
instruere,  muñiré,  vestiré;  vela  indere. 

ENCORVAMENT.  s.  m.  ant.  Encorvamiento^ 
encorvadura.  Inflexio,  curvatura. 

ENCORVAR.  V.  a.  Encorvar.  Incurvare. 

ENCORVAT  ,  DA.  p.  p.  Encorvado. 

ENCOTÓNADA.  s.  f.  Cotonada.  Tela  gossy- 
pina  variegata. 

ENCOTXARSB.  v.  r.  Montar  en  el  coche; 
iotnar  el  coche.  Rhedam  conscendere. 

ENCOXINADA.  s.  f.  Tendido.  Reticularum 
portio  exemplari  affixa. 

ENCOXIRSE.  v.  r.  Encoxarse.  In  claudica- 
tionem  incurrere  ,  incidere. 

ENCRESPADOR,  s.  m.  ant.  ínstrument  per 
crespar  éls  cabells.  Encrespador.  Calamis- 
trum. 

ENCRESPAMENT.  s.  m.  ant.  de  cabells. 
Rizo.  Crisparlo. 

ENCRESPAR,  v.  a.  ant.  crespar  éls  cabells. 
Encrespar ,  rizar.  Crispare. 

ENCRESPARSE,  v.  r.  met.  móurerse  dispu- 
tas ó  altercats  entre  dos  ó  mólts.  Encrespar- 
se. Rixis  involvi. 

ENCRESPAT ,  DA.  p.  p.  Encrespado. 

ENCREUAR.  v.  a.  Cruzar.  Decussare. 

ENCREUAT ,  DA.  p.  p.  Cruzado. 

ENCREXAR.  v.  a.  ant.  V.  Engrexar. 

ENCRIMINAT.  V.  Acusat,  acriminat. 

ENCROAR.  Y.  a.  ant.  V.  Encreuar. 

ENCROSTAR.  v.  a.  ant.  Encostrar.  Incrusta- 
re ;  crustis  obduoere» 

ENCRUELIRSE.  v.  r.  ant.  Encruelecerse. 
SKvirc. 

EN- 


ENC 

ENCRUILLADA.   s.    f.    ant.    Encrucijada. 

Compitum. 
ENCUBAR.  V.  a.  aiu.  ficar  á  algún  reo  en  un 

b6t  ó  bota  pera  tirarlo  á  l'aygua.   Encubar. 

In  cul;  um  insuere. 
ENCÜBERT,  TA.  p.  p.  ant.  EncMerto. 
ENCUBERTAMENT.  adv.  m.  ant.  Encubier- 
tamente. Claní ,  occulté. 
ENCUBERTAR,   v.   a.   ant.  él  caball.  Encu- 
bertar. Seriéis  vel  lañéis  pannis  equum  tege- 

re  ,  cooperire  ,  induere. 
ENCUBERTA!,  DA.   p.  p.  ant.  M  caball. 

Encubertado. 
ENCUBRIDOR,  s.  m.  ant.  Encubridor.  Cela- 

tor. 
ENCUBRIR.    V.    a.    ant.  Encubrir.  Celare, 

occultare. 
ENCUGIMENT.  s.m.  falta  d*ánimo,verg6nya. 

Encogimiento.  Pusillaniraitas. 
ENCUGIMENT ,  arronsament.  Encogimtentv.  Con- 

tractio. 
ENCUGIR.  V.  a.  arrbnsar.  Encoger.  Contra- 

here. 
ENCUGIRSE.    V.   r.   arrónsarse.   Encogerse. 

Contrahi. 
ENCUGIRSE  ,  faltarli  á  algú  ránimo.  Encogerse^ 

Deprimí  animo. 
ENCUGIT,  DA.  p.  p.  Encogido. 
ENCULLÍMENT.  s.  m.  ant.  l'acció  d'arrbn- 

sar  ó  arroiisarse.  Encogimiento.  Contractio. 
ENCULLÍMENT  ,  ant.    encugiment  ,    vergttnya. 

Encogimtento.  Verecundia. 
ENCULLIR.    V.    a.   ant.   arrbnsar.  Encoger. 

Contrahere. 
ENGULLIR,  ant.  V".  Culllr,  recullir. 
ENCULPAR.  V.  n.  ant.  V.  Culpar. 
ENCUNY.  s.  m.  Cuño.  Sigillum  monetarium. 
ENCUNYAR.  v.  a.  Acuñar.  Cudere. 
ENCUYRAR.  v.  a.  ant.  Encorar.  Corio  tege- 

re  :  in  corium  mittere. 
ENCUYRASSAT  ,  DA.  adj.  ant.  Encorazado. 

Thorace  protectus. 
ENDANYAR.  v.  a.  Enconar.  Exulcerare. 
ENDANYAT,  DA.  p.  p.  Enconado. 
ENDARRERA.   adv.  1.  y  t.  Atrás.  Á  tergo, 

retío. 

ANAR  ,    QUEDAR    ENDARRERA.   f.    éls  nCgOcis  ,  lo 

que  s'  ha  de  fer,  &c.  Atrasarse.  Cessare. 

FÉRSE  ,     TIRARSE  ENDARRERA.  f.  HaCCrSe  OtraS. 

Retro  agi. 

QUEDARSE  ENDARRERA.  f.  él  que  va  en  compa- 
pyía  d'altres.  Rezagarse,,  atrasarse.  Retro 
linqui. 

TORNAR  ENDARRERA.  f.  Volvcr  otras.  Retroce- 
deré. 

TORNAR  ENDARRERA.  f.  retrocedír  per  b\  matex 
en  mí  que  s'  habia  fét.  Desandar  lo  andado. 
Vi.Tni  remetiri. 

ENDARRERIATGE.  s.  m.  ant.  deuíe  ,  en- 
.  darrcrit.  Atraso,  Reliquum. 


FND  -Oí 

ENDARRERIMENT.  s.  m.  Atraso.  Retaf- 

datio,  procrastinatio. 
ENDARRERÍR.  v.  a.  destórbar  los  progréssos 

d'algú.  Atrasar.  Praepedire. 
ENDARRERÍRSE.  v.  r.  Atrasarse.  Procrasti- 

nare. 

ENDAIvRERIT,  DA.  p.  p.  Atrasado. 

Á  l'AGES  ENDARRERIT   CAP  ANYADA    LI    ES    BONA. 

ref.  Horiíbre  adeudado  cada  año  apedreado. 
Grandine  laesa  dolet  sua  debitor  arva  quot- 
annis. 

ENDARRERITS.  s.  m.  p.  la  renda,  pénsions 
de  censos ,  censáis ,  &c.  dexadas  de  pagar 
en  lo  degut  témps.  Atrasados,  caídos.  Red- 
ditus  nondiim  soluti,  insoluti. 

ENDATRAS.  adv.  I.  y  t.  V.  Endarreta. 

TORNAR     LA    PARAULA     ENDATRAS,  f.     desdírSa    6 

faltar  á  la  páranla  donada.  Volverse  atrás. 
Dictis,  proipíssis  haud  stare. 

ENDAVALLADA.  s.  f.  V.  Davallada. 

FER  ENDAVALLADA.  f.  Hucer  dcclivio.  Incli- 
nare. 

ENDAVANT.  adv.  1.  y  t.  AJ  lante.  Ante. 

ENDAVANT  ,  loo.  ab  que  s'eXLÍca  á  algú  á  que 
proseguesca  en  lo  coniensat,  ó  no  s"  detinga 
per  algún  reparo.  Adelante.  Age. 

ANAR  ENDAVANT.  f.  prosoguirse  alguua  cosa- 
V.  Passar  endavant,  anar. 

PASSAR  ENDAVANT.  f.  prectíbit  á  UHa  comitiva. 
Ir  adelante.  Pracedere. 

PASSAR  ENDAVANT.  f.  anticiparse  á  aquells  ab 
la  comitiva  deis  quals  se  va.  Adelantarse^ 
tomar  la  delantera,  Praecedere  ,  antecede- 
re. 

PASSAR  ENDAVANT.  f.  mef.  e.vcedír  á  algú.  Ade- 
lantar, adelantarse.  Prsire,  pr^cellere. 

PASSAR  ENDAVANT.  f.  no  pararse  ó  dítenirse 
per  algún  reparo.  Pasar  delante.  Haud  reti- 
neri  quominus. 

PASSAR  ENDAVANT.  f.  no  iuterrdmprerse  '1  curs 
ü  exécució  d'  algún  negoci ,  assutnpto  ,  &c. 
Pasar,  ir  adelante.  Haud  cessare. 

PASSAR     ENDAVANT  ALGUNA  COSA.  f.   proseguirla, 

continuarla.  Llevar  adelante  alguna  cosa, 
Ulterius  producere. 

d' AQUÍ  ENDAVANT,    d'aLLI  ENDAVANT.    loC.    De 

aquí  en  adelante.  Exinde. 
d'avuy  ENDAVANT.  m.  p.dv.  De  hoy  en  adelan- 
te ;  de  hoy  mas.  Deinceps ,  exinde  ,  ab   hac 
die. 

NI  ENDAVANT,  NI  ENDARRERA.  loC.  fam.  ab  quS 

s'expréssa  que  no  té  curs  alguna  cosa.  Ni 
atrás,  ni  adelante.  Cessat  omninó. 

QUI  ENDAVANT  NO  MIRA  ENDARRERA  CAU.  fef. 

V.  Caurer. 
ENDEBADES.  adv.  V.  Debades. 
ENDECASÍLLABO,  BA.  adj.  E?,'áecflí/7afc(?. 

Endecasyllabus. 
ENDEFES.  s.  m.  ant.  V.  Botg ,  tbnto ,  gtbs- 

Gggg  EN- 


302        ,  END 

ENDEMÁ.  adv.  El  otro  dli ,  el  dia  siguiente^ 

el  dia  después.  Crastina  dies. 
ENDEMITJ.  adv.  V.  Entremiti. 
ENDEMONIADURA.  s.  f.  Diablura.  Temeré 

factum. 
ENDEMONIx^RSE.  v.  r.  irritarse  fortament. 
Darse  al  diablo.,  á  barrabas.,  á  satanás. Píx 
irá  fu  rere  ,  excandescere. 
ENDEMONIAT,  DA,  adj.  energúmeno.  En- 
demoniado. A  Dncmone  obsessus. 
ENUEMONiAT,  sumament  pjrvers.  Endemoniado. 

Pravus,  perversus. 
ENDEMONIAT ,  sumamcnt   irritat.  Dado  al  dia- 
blo .¡  á  barrabas.  Prse  irá  furcns. 
A  LA  ENDEMONIADA,  m.  :xáY.  A  la  dia- 
bla. Violsnter ;  nuilo  ordine. 
ENDENY.    s.    m.    ant.    Indignación.  Stoma- 

chus. 
ENDERRERA.  adv.  I.  y  t.  V.  Endarrera. 
ENÜERROCAMENT.  s.  m.  ant.  Demolición^ 

derribo.  Demoiitio,  eversio. 
ENDERROCAR.  v.  a.   tirar  á  térra.  Derro- 
car., demoler.,  derribar.  Demoliri ,  disturbare, 
diruere ,  sternere. 
ENDERROCAR.  V.  n.  ant.  cáurer  á  térra  alguna 

cosa.  Derrocar.  Ruere. 
ENDERROCAT,  DA.  p.  p.  Derrocado.,  de- 
molido. 
ENDEUTARSE.  v.  r.  Adeudarse.  JEre  alieno 

gravari. 
ENDEUTAT,  DA.  adj.  Adeudado.  Míe  alie- 
no oppressus. 
ENDEVANT.  adv.  1.  y  í.  V.  Endavanf. 
ENDEVÍ.  s.  m.  Adivino  ,  agorero.  Augur , 

coniector. 
ENDEVINACIÓ.  s.  f.  ant.  Adivinación.  Vati- 

cinium. 
ENDEVINADOR,  RA.  s.  m.  y  i.  Adivina- 
dor .  adivino.  Divinus  ,  hariolus ,  vates. 
ENDEV'INALLA.  s.   f.  Acertijo.,  acertajo., 

adivinanza ,  quisicosa.  vEnigma. 
ENDEVINAMENT.  s.  m.  ant.  Adivinación., 

adivinamiento.  Divinatio. 
ENDEVINAR.  V.  a.  acertar  lo  que  está  per 

venir.  Adivinar.  Augurari. 
SNDEviNAR  ,   penetrar ,   conjecturar  l'ocult ,  ó 
difícil  d'enténdrer.  Deletrear^  adivinar.  Con- 
iicere. 
■ENDEviNAR ,  atinar  él  significat  d'un  enigma, 
acertar  un  problema ,  &c.  Adivinar.  Nosce- 
re ,  capere. 
BNDEviNAR   ÉL  PENSAMENT.  f.  Leer  el  pensa- 
miento. Quod  aliquis  cogitat  divinare. 

SERNAT,     EERNAT     ENDEVINA    QLI    t'  HA  TOCAT. 

cert  jog.  V.  Bernat. 
íbT  LO  QUE  VETG  ENDEViNo.  Tcf.  Lo  que  con  el 
ojo ,  6  con  los  ojos  veo ,  con  el  dedo  ¡o  adivi- 
no. 
Nuntio  quae  video  ,    inagnus  mihi  deditus 


augur. 


END 

ENDEVINA YRE.  s.  m.  V.  Endevinador.    " 

ENDIABLADÜRA.  s.  f.  V.  Endemoniadura, 

ENDIABLAT ,  DA.  adj.  V.  Endemonia!. 

ENDIASTRADÜRA.  s.  f.  V.  Endemoniadura, 
entremaliadura. 

ENDÍASTRAT ,  DA.  adj.  inquiét.  V,  Entre- 
maliat. 

ENDÍASTRAT ,  sumamcut  irritat.  V.  Endemo- 
iiiat. 

ESTAR  ENDÍASTRAT,  f.  Estar  dado  al  diablo.  Val- 
dé  iratum  esse. 

ENDIASTREJAR.  v.  n.  V.  Entremaliejar. 

ENDICI.  s.  m.  ant.  V.  Indici. 

ENDÍMONIAT  ,  DA.  adj.  V.  Endemoniat. 

ENDINtí.  adv.  1.  V.  Endintre. 

TERRA    ENDINS    Ó    ENDINTRE    ;      MAR      ENDINS     Ó 

ENDiNTRE  ,  &c.  Tierra  adentro  ,  mar  aden- 
tro ,  £í?í.  Ad  interioris  terree  tractus  ,  in  al- 
tum. 

ENDINTRE.  adv.  1.  Adentro.  Intrb ,  intus. 

ENDIVIA.  s.  f.  ant.  V.  Escarola. 

ENDOCTRÍNAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Ense- 
nyansa  ,  instrucció. 

ENDÜCTRINAR.  v.  a.  ant.  instruir.  Doctri- 
nar ,  adoctrinar.  Erudire  ,  docere. 

ENDOLAR.  v.  a.  Enlutar.  Funebri  apparatu 
cooperire. 

ENDOLAT ,  DA.  p.  p.  Enlutado. 

ENDOLCAIR.  v.  a.  ant.  V.  Endolsir. 

ENDOLSIR.  v.  a.  Endulzar.,  adulzar  .,  duho- 
rar  ,  dulcificar.  Dulce  efficere  ,  reddere. 

ENDOLSIT,  DA.  p.  p.  Endulzado ,  adulzado. 

ENDORMISCARSE.  v.  r.  Adormecerse ,  tras- 
ponerse., adormitarse.  Dormitare. 

ENDORMISCAT,  DA.  p.  p.  Adormecido, 
traspuesto ,  adormitado. 

ENDOS,  ENDUES.  pron.  ant.  Ambos  ,  am- 
bas ;  ambos  á  dos ,  ambas  á  dos.  Ambo. 

ENDRAPAR.  v.  n.  vulg.  ménjar  mblt.  Embu- 
char, Edere  ,  cibis  se  opplere. 

ENDRÉSSA.  s.  f.  ant.  V.  Direcció. 

ENDRÉSSAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Endréssa. 

ENDRÉSSARj  v.  a.  compóndrer ,  posar  bé, 
assear.  Componer  ,  aderezar ,  asear.  Compo- 
ncre ,  concinnare. 

ENDRESSAR,  ant.  dirigir,  encaminar  á  algún  fi 
ú  objécte.  Enderezar.  Dirigere. 

ENDRiissAR,  unt.  Ordenar,  disposar.  Enderezar, 
Ordinare. 

ENDRÉSSAT,  DA.  p.  p.  Enderezado,  com- 
puesto. 

ENDRÉssAT ,  adj.  curíos.  Aseado.  Nitidus  ,  ele» 
gans. 

ENDRESSERA.  s.  f.  V.  Endret,  en  son  pri- 
mer significat. 

ENDRET.  s.  m.  paratge.  Parage ,  sitio,  pues- 
to. Locus. 
ENDRET  ,   la   part  d'alguna  cosa  oposada  al  re- 
vés d''éila.  Haz,  Facies. 

AL  SXDRET   D'ALeÚ,  6    d'aLíIüNA    COSA.   ffi.  adr» 

ant. 


END 

ant.  en  6rde  á  aJgú  ú  á  alguna  cosa.  V.  En 
brde  ,  respectivament ,  relativament. 

ENDROPIRÓE.  V.  r.  Emperezarse.  Pigresce- 
re. 

ENDROPIT,  DA.  p.  p.  Emperezado. 

ENDUCIES.  s.  f.  p.  ant.  Tregua.  laduciaet 

ENDURAR.  V.  a.  anr.  estaiviar  ó  gastar  poc 
d'alguna  cosa.  Endurar.  Retiñere  5  pareé 
siimere,  vel  insumere. 

ENDURAYR  ,  ENDURETZIR.  v.  a.  ant. 
V.  Endurir. 

ENDURIMENT.  s.  m.  ant.  Endurecimiento. 
Duritieá. 

ENDURIR.  V.  a.  Endurecer.  Indurare;  durum 
faceré. 

BNDÜRÍRSE.  V.  r.  tornarse  dur.  Endurecer- 
se. ObJurescere. 

ENDURIT,  DA.  p.  p.  Endurecido. 

ENEMIG,  GA.  adj.  contrari,oposat.  Enemigo, 
Contrarius,  adversas. 

ENEMIG ,  qui  té  mala  voluntat  á  altre ,  y  li  de- 
sitja  ó  fa  algún  mal.  Enemigo.  Inimicus. 

BNEMiG ,  él  contrari  en  la  guerra.  Enemigo. 
Hoscis. 

ENEMIG,  él  mal  esperit.  Enamigo.  Daemon,  ad- 
versarios hominum. 

ENEMIG,  repel.  V.  Desenemic. 

BUSCARSE  ENBMios.  f.  Ganar  enemigos.  Inimicos 
sibi  parere. 

DONAR  ARMAS  AL  ENEMIG.  f.  met.  V.  Arma. 

SER  ENEMIG  d'alguna  COSA.  f.  Ser  emmigo  de 
alguna  cosa.  Rem  aversari. 

AMIG    RECONCILIAT  ,     BNEMIG    DOBLAT.    Tef.     V. 

Amig. 

QUI    ES    t6n    ENJBMIG  ?    ¿D    DEI/    xfeu    OFICt.  tef. 

g  Quien  es  tu  enemigo  ?  el  que  es  de  tu  oficio : 
Araña.,  ¿quien  te  arañó  ?  otra  araña  como  yo. 
Hostis  erit  qoicunique  tuam  profitebitur  ar- 
tem. 

QUI  tí;  enemigs  no  eorm.  ref.  Quien  tiene  ene- 
migos no  duerma. 

Damna  cavere  nequit  pigro  mens  dedita 
somno. 

SI  voi,s  teñir  enemigs  déxa  diners  als 
AMiGs.  ref.  V.  Déxar. 

ENEMIGABLEMENT.  adv.  m.  ant.  Enemi- 
gamente. Inimice. 

ENEMIGAR.  V.  a.  «nt.  Enemistar.  Inimi- 
care. 

ENEMIGARSE,  v.  r.  ant.  V.  Enemistarse. 

ENEMIGUÍSSIM,  MA.  adj.  sup.  Enemiguí- 
simo. Inimicissiraus. 

ENEMISTARSE,  v.  r.  Enemistarse ,  enemi- 
garse. Inimicum  fieri. 

ENEMISTAT,  DA,  p.  p.  Enemistado. 

ENEMisTAT.  8.  f.  Enemtstiid.  Simulras. 

ENERGÍA,  s.  f.  Energía.  Energía ,  efficacía, 
virtus. 

£NÉRGIC,CA.adj,  Enérgico.  Efficax,  ve- 
heraens* 


ENE  303 

ENÉRGÍCAMENT.  adv.  m.  Enérgicamente. 

Efficaciter,  vehementer. 
ENERGUi\3EN0.  s.  m.   Energúmeno.   Ener- 

gumeiuis. 

ENERISSAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Erissament. 

ENERISSAR.  v.  a.  ant.  V.  Erissar. 

ENERÍS3ARSE.  v.  r.  ant.  V.  Erissarse,  es- 
borronarse. 

ENERVAR.  V.  a.  Enervar.  Debilitare. 

ENFABARSE.  v.  r.  vülg.  V.  Embadaürs?. 

ENFABAT,  DA.  p.  p.  V.  Embadaiit. 

ENFADAR,  v.  a.  Enfadar.  Taedium  alTirre  ; 
fastidium  generare  ;  molestiam  parare,  crea- 
re ,  ingenerare. 

ENFADARSE,  v.  r.  Enfadarse.  Stomachari. 

ENFADAT  ,  DA.  p.  p.  Enfadada. 

ENFADEIR.  v.  a.  ant.  V.  Infatuar. 

ENFADO,  s.  m.  Enfado.  Molestia,  fastidium^ 
t.iedium, 

ENFADOS,  SA.  adj.  Enfadoso.  Molestus, 
odiosus,  importunas,  gravis. 

ENFADOSÍSSIM,  MA.  adj.  sup.  Enfadosüi- 
simo.  Molestissimus,  fastidiosissimus. 

ENFALEGAMENT.  s.  m.  p.  us.  Deslumbra- 
miento. Halhicinario. 

ENPALEGAR.v.  n.  V.Enlluernar. 

ENFALLONIMENT.  s.  m.  anr.  Enojo.  Sto- 
machus. 

ENFALLONIR.  v.  a.  ant.  Enojar.  Stoma- 
chum  moveré. 

ENPALLONIRSE,  ENPELLONIRSE.  v. 
r.  ant.  Enojarse,  Irasci ,  stomachari. 

ENPALLOÑIT,  ENFSLLOxNIT,  DA.  p. 
p.  ant.  Enojado. 

ENPANGAR.  v.  a.  embrutar  de  fang.  Embar* 
rar .,  enlodar.  Luto  conspurcare. 

ENFANGARSE,  v.  r.  Enlodarse,  enlodazarse. 
Luto  inquinari, 

ENFANGAT,  DA. 
rado. 

ENFANGOSARSE.  v.  r.  ant.  V.  Enfangarse. 

ENFANTAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Part. 

ENFANTAR.  v.  a.  ant.  Parir.  Parere. 

ENFANTASTIC,  CA.  adj.  ant.  V.  Fantastic. 

ENFARCELLAMENT.  s.  m.  ant.  Enfarde- 
ladura. In  fascem  collectio. 

ENFARCELLAR.  v.  a.  ant.  Enfardelar.  U 
fascem  coUigere  ,  cogeré. 

ENFARCELLAT,  DA.  p.  p.  Enfardelado. 

ENPARINAR.  v.  a.  Enharinar.  Fariña  ins» 
pergere ,  conspergere. 

ENFARINAT,  DA.  p,  p.  Enharinado. 

ENFASTÍJAMENT.  s.  m.  ant.  Fastidio,  has- 
tio. Fastidium. 

ENFASTIJAR.  v.  a.  ant.  Fastidiar,  enhastiar. 
Fastidium  aflTcrre. 

ENFASTiJAT,  DA.  p.  p.  ant.  Fastidiado, 
enhastiado. 

ENFECCÍÓ.  s.  f.  ant.  V.  Infecció. 

ENFECCÍONAR.  v.  a.  ant.  V.  Infeccionar. 
J  EN- 


p.  p.  Enlodado ,  emhar- 


_;,o4  ENF 

ÉNFERMÉR ,  RA.  s.  m.  y  f.   Enfermero. 

yEgrotantium  curator,  ministrator. 

ENFERMERÍA,  s.  f.  Enfermería.  Valetudi- 
narium. 

ENFER VORIS AR.  v.  a.  Enfervorizar.  Exci- 
tare ,  stimulare  ,  acccndere. 

ENPERVORISARSE.  v.  r.  Enfervorizarse, 
afervorizarse.  Excitari ,  stiiDulari ,  accendi. 

ENFER VORISAT,  DA.  p.  p.  Enfervorizado, 
afervorizado. 

ENFEÜDACIÓ.  s.  f.  Enfeudación.  Peudi  im- 
positio. 

ENFEUDAR,  v.  a.  Enfeudar.  Feudum  impo- 
nere. 

ENFEUDA! ,  DA.  p.  p.  Enfeudado. 

ENFORMAR.  v.  a.  ant.  V.  Informar. 

ENFÍ.  adv.  En  fin ,  por  fin.  Denique ,  tán- 
dem. 

ENFILADA,  s.  f.  Sarta  ,  sartal.  Linea  in  filo, 
series. 

ENFILAR.  V.  a.  una  águila.  Enhilar^  enhe- 
brar. Filum  foramini  acús  immittere. 

ENFILAR,  fer  un'enfilada  d'algunas  cosas,  com 
fér  un'enfilada  de  perlas.  Ensartar  .^  engar- 
zar ,  enhilar.  Inserere. 

ENFILAR ,  met.  dirigir  ab  farde  alguna  cosa.  En- 
hilar. Dirigere,  duce're,  ordinare. 

ENFILARSE,  v.  r.  pujarsen'  pared  ,  árbre, 
&c.  amunt.  Encaramarse.  Attolli ,  elevari. 

INFILARSE  ,  entortólligarse  éls  fils  de  las  plan- 
tas. Enredarse .,  enzarzarse.  Sese  implicare, 
i n trica re. 

ENFILAT ,  DA.  p.  p.  Enhilado ,  enhebrado, 
encaramado. 

ENFILÓSADA.  s.  f.  V.  Encí;rr6sada. 

ENFILÓSAR.  V.  a.  V.  Encérrosar. 

£NFINGÍR.  V.  a.  V.  Fingir. 

ENFINGIT  ,  DA.  p.  p.  V.  Fingit. 

ENFÍT.  s.  m.  Ahito.  Cruditas. 

ENFITAR.  V.  a.  Ahitar.  Cruditatem  creare. 

ENFITARSE.  v.  r.  Ahitarse.  Cibo  oppleri. 

ENFÍTAT  ,  DA.  p.  p.  Ahitado. 

QUI   TE  FILLS  AL  COSTAT  NO   MORIRÁ    6    NO     MOR 

ENFiTAT.  ref.  QaJen   tiene  hijos  al  lado  no 

morirá  ó  no  muere  ahitado. 

Plurima  cui  sobóles,  nunquam  satur  ille  pe- 

ribit. 
ENFITEOTA.  s.  m.  Enfiteuta.  Emphiteuta. 
ENFITÉUSiS.  s.  m.  Enfitéusis.  Emphiteusis. 
ENFITEUTA.  s.  m.  V.  Enfiteota. 
ENFITÉUTIC,CA.  adj.  Enfitéutico.  Enphi- 

teuticus. 
ENFLAQUIR.  v.  a.  V.  Aflaquír. 
ENFLOCADURA.  s.  f.  conjunt  de    llassos. 

Lacería.  Laqueorum  series. 
ENFLOCAR.  v.  a.  adornar  ab  flocs  6  llassos. 

Lacear ,  encintar.  Laqueis  ornare. 
ENFLOCARSE.  v.  r.  adornarse.  Engalanar' 

se,  einperegilarse  ,   empapirotarse.  Se   co- 
meré, ornare. 


ENF 

ENFOGAR.  V.  a.  ant.  V.  Offegar. 
ENFOLLEIR,  ENPOLLIR ,  ENFOLLIR- 

SE.  V.  n.  y  r.  ant.  Enloquecer.  Insanire. 

ENFOLRO.  s.  m.  V.  Enforro. 

ENFONDIR.  V.  a.  cabar  fondo.  Ahondar  .^ 
profundizar,  Effbdere,  excavare. 

ENFONDIR,  ant.  tirar  á  fóns  Fembarcsció.  Afon- 
dar ;  echar  á  fique.  Navem  deprimere. 

ENFÓNDIRSE.  v.  r.  ant.  Enfónsarse. 

ENFONSAMENT.  s.  m.  ant.  Hundimiento, 
Submissio. 

ENFONSAR.  v.  a.  sumergir.  Hundir.  Merge- 
re. 

ENFONSAR,  csbotsar.  V.  Esbótsar. 

ENFÓNSARSE.  v.  r.  Hundirse.  Deprimí. 

ENFÓNSAT ,  DA.  p.  p.  Hundido. 

ENFORA.  m.  adv.  H.icia  fuera.  Extra. 

d'aquí  enpora  ,  d'allí  ENFORA  ,  &c.  De ,  des- 
de aquí'.,  de  allí.  Ab  ,  ex  ,  hinc  ,  inde. 

ENFORCAR.  v.  a.  ant.  Ahorcar.  Suspende- 
re. 

ENFÓRMADOR.  s.  m.  Escoplo.  Scalprum. 

ESTAR  MAL  ENFÓRMATJAT.f.  Estar  uno 
mal  guisado.  Fastidio  vel  acerbitate  affec- 
tum  es.e. 

ENFORNAR.  v.  a.  posar  lo  pa  ó  altra  cosa 
al  forn.  Enhornar.  In  furnum  inducere. 

ENFORNAR,  enastar,  com:  enfórnar  i'espasa. 
Espetar,  Transfodere. 

AL    ENFRENAR     SE    FAN  tOS  PANS  GEPERUTS.    Tcf. 

Al  enhornar  se  tuerce  el  pao :  al  enhornar  se 
hacen  los  panes  tuertos. 
Principiis  obsta,  sero  medicina  paratur, 
Cum  mala  per  longas  invalnere  moras. 

ENFÓRNAT,  DA.  p.  p.  Enhornado ,  espe- 
tado. 

ENFORRO.  s.  m.  Forro ,  aforro.  Textum  al- 
terius  panni. 

ENFORTÍMENT.  s.  m.  ant.  fortificació  d"al- 
gun  lloc  ,  plassa  ,  &c.  V.  Fortificació. 

ENFORTIR.  V.  a.  donar  forsas,  fer  fort. 
Fortificar ,  fortalecer.  Roborare. 

ENFORTIR,  fer  fort  y  robust  per  medi  del  tra- 
ball,  exercicis  fatigosos,  tolerancia  de  las 
inclemencias  del  temps  ,  &c.  Endurecer. 
Durare. 

ENFORTIR,  endurir.  Endurecer.  Obdurare. 

ENFORTIR,  donar  fermesa,  consistencia  á  algu- 
na cosa.  Atiesar.,  retesar..  Indurare. 

ENFORTIR  ,  ant.  fortificar  algún  Uoc ,  plassa 
d'armas,  &c.  V.  Fortificar. 

ENFORTIR ,  h\s  panyos ,  sombreros  ,  &c.  Enfur» 
tir.  Densare,  durare. 

ENFORTIRSE.  v.  r.  él  vénf.  Arreciar  el 
viento.  Ventum  validiüs  liare. 

ENFORTIT,  DA.  p.  p.  Atiesado.,  retesado., 
endurecido. 

ENFOSCAR.  V.  a.  ant.  V.  Enfosquir. 

ENFÓSQÜIMENT.  s.  ni.  ant.  V.  Obscure- 
tat. 

EN- 


ENF 

ENFÓSQUIR.  V.  a.  Obscurecer  ,  ofuscar. 
Ofuscare. 

ENFOSQUÍRSE.  v.  r.  férse  fbsc  6  nit.  Obscu- 
recer. Advesperascere. 

ENFOSQUÍRSE  ,  ennubolarse.  Obscurecerse.,  cer- 
rarse el  día;  cerrarse  el  cielo.  Nubibus  ob- 

ENFOSQUIT,  DA.  p.  p.  Obscurecido.,  enfos- 
cado. 

ENPRE.  adv.  ant.  Dentro.  Intrá. 

ENFRENAR,  v.  a.  ant.  posar  él  fre  á  las  ca- 
balcaduras.  Enfrenar.  Equo  frenum  iiiiicere, 
frenare. 

ENFRENAR  ,  mct.  refrenar.  V.  Refrenar. 

ENFRENAT,  DA.  p.  p.  ant.  Enfrenado. 

ENFRÓNT.  s.  ni.  Frente ,  fachada ,  frontis- 
picio. Frons. 

ENFRONTE,  s.  m.  ant.  V.  Afront. 

ENFUNDARSE,  v.  r.  ant.  V.  Fundarse. 

ENFUNDAT,  DA.  p.  p.  ant.  V.  Fundat. 

ENFURISMAR.  v.  a.  Enfurecer.  In  furorem 
agere. 

ENFURISMARSE.  v.  r.  Enfurecerse^  enti- 
grecerse. Purore  abripi. 

ENFURISMAT  ,  DA.  p.  p.  Enfurecido ,  enti- 
grecido. 

ENFUSTAMENT.  s.  m.  ant.  Enmaderamien- 
to. Contignatio. 

ENPÜSTAR.  V.  a.  ant.  Entablar.,  enmaderar. 
Confabulare ,  contignare. 

ENGABANYAT,  DA.  adj.  Aspado.  Stricta 
veste  oppressus. 

ENGABIAR.  v.  a.  Enjaular.  In  caveam  im- 
mittere. 

ENGABIAT,  DA.  p.  p.  Enjaulado. 

AUCELL  PASSAT  NO  ES  ENGABIAT.  ref.  V.  Au- 
Céll. 

ENGAFETAR.  v.  a.  ant.  agafar  ab  gafets. 
Encorchetar.  Vestem  fibulare. 

ENGALANAR,  v.  a.  Engalanar.  Ornare. 

ENGALANAT,  DA.  p.  p.  Engalanado. 

ENGALIPAR.  v.  a.  Embaucar  ,  engaritar., 
engatar .1  engaytar  .,  Decipere  ,  seducere. 

ENGALIPAT,  DA.  p.  p.  Embaucado.,  enga- 
tado ,  engaytado. 

ENGALIPAYRE.  s.  m.  Embaucador.,  cngay- 
tador.  Deceptor,  seductor. 

ENGALONAR.  v.  a.  gornir  de  galons.  Galo- 
mar.  Fasciis  vestes  ornare. 

ENGALONAT ,  DA.  p.  p.  Galoneado. 

ENGAN,  ENGANAMENT.  s.  m.  ant.  V. 
Engany. 

ENGANABLEMENT,ENGANOSAMENT. 
adv.  mod.  ant.  V.  Enganyosament. 

ENGAÑADOR,  s.  m.  ant.  V.  Enganya- 
dor. 

ENGAÑAR,  v.  a.  ant.  V.  Enganyar. 

ENGANARITZ.  s.  f.  ant.  V.  Enganyado- 
ra. 

ENGAÑOS,  SA.  adj.  ant.  V.  Enganyós. 
rom.  /. 


ENG  3og 

ENGANXAMENT.  s.  m.  Milic.  !o  dinér  qua 
s'dona  al  qu'assenta  plassa  de  soldat.  E^gan- 
cliamiento.,  enganche.  AUectionis  pratium. 

ENGANXAR.  v.  a.  agafar  alguna  cosa  ab 
ganxo,  ó  pénjarla  en  ¿II.  Enganchar.  Unco 
praehendere. 

ENGANXAR ,  agafar.  V.  Agafar. 

ENGANXAR,  ant.  V.  Retardar. 

ENGANXARSE.  v.  r.  agafarse.  V.  Agafarse, 
agarrarse. 

ENGANXAT ,  DA.  p.  p.  Enganchado. 

ENGANY.  s.  m.  embustería ,  frau.  Engaño. 
Captio,  circumscriptio. 

ENGANY,  error.  Engaño.  Error,  erratio ,  erra- 
tum. 

ANAR  AB  ENGANY.  f.  Ir  de  mala.  Insidióse  ,  do- 
losa agere. 

ENGAN  YABOBOS.  s.  m.  Talaja  de  poc  va- 
lor y  molt  lluent.  Espantav'úlanos.  MerX 
fucosa;  fallax  peliex. 

ENGANYADOR ,  RA.  s.  m.  y  f.  Engañador. 
Deceptor. 

ENGANYAPASTOR.  s.  m.  aucéll.  V.  Cue- 
reta. 

ENGANYAR.  v.  a.  Engañar.  Fallere  ,  deci- 
pere ,  ludere. 

L'HOME  que   LLUNY  VA  X  CASAR  ,  VA  ENGANYAT, 

Ó  VA  Á  ENGANXAR.  rcf.  V.  Casar. 

ENGANYAT,  DA.  p.  p.  Engañado. 

ENGAiNYIFLA.  s.  f.  vulg.  Engañifa.  Subdu- 
lenta  fraus, 

ENGANYÓS  ,  SA.  adj.  Engañoso.  Fallax. 

ENGANYOSAMENT.  adv.  m.  Engafíosamen- 
te.  Fallaciter,  fraudulenter,  dolóse. 

ENGARGALLAR.  v.  a.  met.  explicar  alguna 
cosa  á  algú  ab  la  possible  claredat.  Decir 
deletreado.  Quantum  licet  dilucidé  expone- 
re. 

ENGAST.  s.  m.  Engaste ,  engastadura.  Caela- 
tura ,  inclusio. 

ENGASTADOR.  s.  m.  Engastador.  Cslator, 
inclusor. 

ENGAST AMENT.  s.  m.  ant.  Tacció  d'en^ras- 

O 

tar.  Engaste  ,  engastadura.  Incastratura. 

ENGASTAR,  v.  a.  Engastar.  Auro  vel  argen- 
to aliquid  inciudere,  inserere. 

ENGATJAR.  v.  a,  ant.  empenyar,  ó  donar 
en  penyora.  V.  Empenyar. 

ENGEGNARSE.  v.  r.  ant.  V.  Ingeniarse. 

ENGELOSIRSE.  v.  r.  V.  Teñir  gelosía. 

ENGELOSIT ,  DA.  p.  p.  V.  Gelos. 

ENGENDRADOR ,  RA.  s.  m.  y  f.  Engendra- 
dor.  Geiierator,  genitor. 

ENGENDRAR,  v.  a.  Engendrar.  Gignere, 
generare. 

ENGENDRAR,  met.  produir ,  causar ,  com  :  en- 
gendrar odi ,  amor,  malas  sangs ,  &c.  En- 
gendrar ,  criar.  Gignere. 

ENGENDRAT,  DA.  p.  p.  Engendrado. 

ENGENRAR.  v.  a.  ant.  V.  Engendrar, 

Hhhh  EN- 


go6  ENG 

ENGENY.  s.  m.  ant.  V.  Ingeni. 
EiNGIGNAMENT.  s.  m.  ant.  V.   Enginy, 

industria. 
ENGIGNOS,  SA.  adj.  V.  Enginyós. 
ENGINY.  s.  m.  ant.  trassa.   Ingenio.  Soler- 
tía. 
SNGiNY  ,     instrument    ó    ma'quina   artificiosa. 

Ingenio.  Machina. 
KNGiNY  ,  ant.  máquina  de  guerra.  Ingenio.  Ma- 
china. 
VAL  MES  ENGINY  QUE  FORSA.  rcf.  Mas  voU  maña 

que  fuerza:  donde  no  valen  cuñas  aprovechan 

uñas. 

Efficit  ingenium  quod  vis  non  obtinet  ulla. 
roL    MES    ENGINY    QUE   FOKSA.   f.    Mas  quiere 

maña  que  fuerza.  Ingenio  magls  quam  viri- 

bus  opus  est. 
ENGINYÉR.  s.  m.  Ingeniero.  Bellicarum  mu- 

nitionum  designator. 
ENGINYOS,  SA.  adj.  Ingenioso.  Solers. 
ENGÍR  Ó  EN  GIR.  m.  adv.   Entorno  ,  al 

rededor.  Per  circuitum. 
ENGLANTINA.  s.  f.  planta. /azmin  real.  las- 

minurn  hispanicum. 
ENGLUTIR.  V.  a.  Engullir.  D;glutire. 
ENGLUTIT ,  DA.  p.  p.  Engullido. 
ENGOLAR.  V.  a.  ant.  V.  Engolir. 
ENGOLAYR.  v.  a.  ant.  V.  Engorjarse,  engo- 
lir. 
ENGOLFARSE,  v.  r.  un'embarcació  en  alta 

mar.  Engolfar.  In  altum  vela  daré. 
ENGOLFARSE  ,   met.  ficarse  en  algún  negocl  ar- 
duo. Engolfarse.  Negotiis  immergi. 
ENGOLIR.  V.  a.  Engullir.  Deglutiré. 
ENGOLOSINAR,  v.  a.  V.  Enliepoiir. 
ENGÓMAMENT.   s.   m.    ant.  Engomadura. 

Gummatio. 
ENGOMAR.  V.   a.    Engomar.   Gummi   obli- 

nire. 
ENGOMAT,  DA.  p.  p.  Engomado. 
ENGORDíMENT.  s.  m.  p.  a.  Gordura.  Ctz%- 

sities ,  obesitas. 
ENGORDIR  ,  ENGORDIRSE.  v.  n.  y  r.  p. 

u.  Engordar.  Pinguescere. 
ENGORfARSE.  v.  r.  Engullir   Vorare. 
ENGORM\NDIR.  v.  a.  V.  Enilepolir. 
ENGORMANDIRSE.    v.    r.    Engolosinarse^ 

arregostarse.  Alicuius  rei  voluptate   trahi , 

allici. 
ENGORMANDIT  ,   DA.  p.  p.  Engolosinado., 

arregostado. 
ENGORRO,  s.  m.  fam.   Engorro.   Retentio, 

obstaculum. 
ENGORROS ,  SA.  adj.  Engorroso.  Difficilis, 

molcstus. 
ENGOXOS ,  SA.  adj.  ant.  V.  Congoxos. 
ENGRAJAR.  v.  a.  ant.  V.  Engrexar. 
ENGRANAIR.  v.  a.  ant.  V.  Engrandir. 
ENGRANALL.  s.  m.  él   lloc  en  que  s'  tira  '1 

menjar  per  atráurer  la  cassa.  Cebadero.  Lo- 


ENG 

cus  ubi  cibaría  venatitise  prasdas  apponun- 
tur. 

ENGRANALL,  él  ménjar  que  s'  tira  en  algún 
lloc  per  atráurer  la  cassa.  Cebo.  Cibus. 

ENGRANALL  ,  met.  foment  ,  atractiu.  Cebo  ^ 
añagaza.  Fomes ,  fomentum. 

ENGRANALLAR.  v.  a.  ais  aucélls.  Cebar. 
Inescare. 

ENGRANALLAR,  met.  atráuref  á  algú  per  medi 
d'alguna  cosa  agradable.  Cebar.  Allicere. 

ENGRANALLAT,  DA.  p.  p.  Cebado. 

ENGRANAR,  v   a.  V.  Engranallar. 

ENGRANDIMENT.s.  m.  Engrandecimiento. 
Amplificatio ,  magnificatio. 

ENGRANDIR.  v.  a.  fér  gran  una  cosa. 
Agrandar^  engrandar  .,  engrandecer.  Ampli- 
ficare ,  augere ,  dilatare. 

ENGRANDIR,  mct.  p.  u.  alabar ,  cnsalsar.  £«- 
grandecer.  Extollere  ;  laudibus  efTerre. 

ENGRANDÍT,  DA.  p.  p.  Agrandado^  en- 
grandado. 

ENGRASSAR,  ENGRASSIR.  v.  a.  ant.  V. 
Engrexar. 

ENGRESCARSE,  v.  r.  aplicarse  ab  suma  in- 
tenció  á  algún  negoci,  disputa,  &c.  EnfraS' 
carse.  Intendere. 

ENGRESCARSE ,  entrar  en  alguna  disputa ,  renyi» 
na,  &c.  Armar  una  pelotera :, pelotear ^  pelo- 
tearse. Contendere. 

ENGRESCAT ,  DA.  p.  p.  Enfrascado. 

ENGRESSAMENT.  s.  ra.  ant.  V.  Engordi- 
ment. 

ENGREXAR.  v.  a.  nutrir  mblt ,  fer  tornar 
gras.  Engordar.  Impinguare. 

ENGRKXAR,  donar  substancia  ,  y  crassitut  á  al- 
guna cosa.  Engrasar.  Impinguare  ,  incrassa- 
re  ,  crassum  faceré. 

ENGREXAR,  animals  ,  com  tocinos,  capons,  &c. 
Cebar ,  sainar  ,  engordar.  Impinguare  ,  sagi- 
nare ,  opimare. 

ENGREXAR,  met.  fer  ric  á  algú.  Engordar.  Di- 
tare. 

ENGRÉXARSE.  v.  r.  Engordar.  Pinguesce- 
re ,  pinguetieri. 

ENGREXAT,  DA.  p.  p.  Engordado,  cebado. 

ENGROSSÍR.  v.  n.  ant.  V.  Engórdirse  ,  en- 
gréxarse. 

ENGRossiR,  ant.  fer  tóx  lo  agud.  Embotar.  Ob- 
tundere  ,  retundere. 

ENGRUNA.  s.  f.  petita  porció  d'alguna  cosa. 
Miaja^  migaja,  pizca.  Mica. 

ENGRUNA  ,  la  mica  del  pa  ,  formatge  ,  &c.  Mi- 
gaja. Mica. 

AL     CUL     DEL    SAC    SE     TROBAN     LAS     ENGRUNAS. 

ref.    Al  fin  se   ven   las   zurrapas.   Exhausto 

vino  manent  faeces. 
ENGRUNAR.  v.  a.  Desmigajar.  Comminue- 

re  ,  conterere. 
ENGRUNAT,  DA.  p.  p.  Desmigajado. 
ENGRÜNETA.  s.  f.  dim.  Miajita.  Micula. 

ES- 


ENG 

ESTAR  Ef^íGRUNYAT  AB  ALGÚ.Í.  Andar, 

ó  estar  torcido  con  alguno.  Non  rectis  oculis 
aliquem  aspicere. 

ENGR-üT.  s.  m.  él  que  s'  cria  6  posa  en  al- 
gunas cosas.  Sarro.  Situs. 

INGRUT,  ant.  pasteras.  Engrudo.  Gluten. 

ENGRUTADüR.  s.  m.  ant.  qui  engruta.  £«• 
grudador,  Conglutinator. 

ENGRUTAMENT.  s.  m.  ant.  Engrudamien- 
to. C.;n!íiutinatio. 

ENGRÜTAR.  v.  a.  ant.  Engrudar.  Congluti- 


nare. 


ENGRUXAR.  v.  n.  ant.  ferse  prenyada.  V. 
Prenyada. 

ENGRÜXIR.  V.  a.  fer  mes  gruxuda  alguna 
cosa.  Engrosar.  Crassare. 

ENGRUXIRSE.  v.  r.  posar  gruxa.  Engrotar. 
Crassari ;  crassum  fieri. 

ENCRUXIT ,  DA.  p.  p.  Engrosado. 

ENGUALDRAPAR,  v.  a.  Engualdrapar.  Stra- 
gulis  instruere. 

ENGUAN.  adv.  t.  ant.  V.  Enguany. 

ENGUANAR.  V.  a.  ant.  V.  Enganyar. 

ENGUANTAT ,  DA.  adj.  Enguantado.  Chi- 
rothecá  indutus. 

ENGUANY.  s.  m.  ant.  V.  Adorno. 

BNGUA^fY,  adv.  t.  Hogaño.,  este  uño.  Hoc  anno. 

ENGUANTAR,  v.  a.  ant.  V.  Adornar. 

ENGUASTAR.  v.  a.  ant.  V.  Engastar. 

ENGUIXAMENT.  s.  ra.  ant.  Enyesadura. 
Gypsaria  inductio. 

ENGUÍXAR.  V.  a.  Enyesar,  Gypso  illlnire, 
índucere. 

ENGUIXAT,  DA.  p.  p.  Enyesado. 

ENGULLIR.  V.  a.  V.  Englutir. 

ENÍGULLIT ,  DA.  p.  p.  V.  Englutit. 

ENHORABONA.  s.  f.  expressió  de  compla- 
cencia. Enhorabuena  ,  norabuena.  Congratu- 
latio. 

DONAR  LA  ENHORABONA.  f.  Dar  la  enhorabuena^ 
la  norabuena  ,  el  parabién.  Gratular!. 

ENHORAMALA,  m.  adv.  de  despreci.  En- 
horamala. In  malam  rem  ;  infausto  omine. 

TES ,  VESTEN  ENHORAMALA,  f.  Anda  ;  Onda  en- 
horamala. A  bi  in  malam  rem. 

ENIGMA,  s.  m.  Enigma.  ^Enigma. 

ENIGMÁTIC,CA.  adj.  Enigmático.  JEnig- 
maticus. 

ENJOGASSAT ,  DA.  adj.  Juguetón ,  retozón. 
Lascivus ,  petulans. 

ENJONCAR.  V.  a.  atrapar,  cuUir.  V.  Cu- 
llir. 

ENJONCAR,  met.  forsar  6  atráurer  á  aigú  ab 
persuasions  ó  manya  a'  que  fassa  alguna  co- 
sa. Trahsr ,  hacer  venir  á  la  gamella.  Adige- 
re,  parsuadere. 

ENfOYAR.  V.  a.  Enjovar.  Moniiibus  ornare. 

ENfOYAT,  DA.  p.  p."  Enjoyado. 

ENJURÍA.  s.  f.  ant.  V.  lujuria. 

ENLASSAR.  v.  a.  ant.  V.  Enllassar. 


ENL  í,or 

ENLASSAT,  DA.  p.  p.  ant.  V.  Enllassat. 
ENLETGIR.  v.  a.  ant.  fér  tornar  ilétj.  Afear. 

Foedare ,  deturpare. 
ENLISAR.   V.  a.  ant.   posar  llissos   al  téler. 

Enlizar.  Telte  líela  addere. 
ENLLÁ,  adv.  1.  Allá.,  hacia  allá.  Illuc. 
ENLLARDADOR,  RA.  s.  m.  y  f.  ant.  V. 

Águila  d'enllardar. 
ENLLARDAR.   v.  a.  clavar  tallets  de  cansa- 

lada  en  la  carn   deis  aucélis,  ó  en  altras 

viandas.  Mechar.  Laridi  lingulis  suffigere. 
ENLLARDAR,  ant.  Untar  alguna    vianda  ab  lo 

gréx   derrítit.    Pringar  ,    lardar  ,    lardear. 

Liquentem  arvinam  super  carnes  infundere. 
ENLLARDAT  ,  DA.  p.  p.  Pringado  ,  mecha- 
do ,  lardeado. 
ENLLAS.   s.   m.   unió  d'una    cosa    ab   altra. 

Enlace.,   enluzamiento .,  enlazadura.   Nexus, 

connexio. 
ENLLASSAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Enllas. 
ENLLASSAR.   v.   a.   unir  per  medí   d'ajguo 

Jlas.  Enlazar.  Coniungere  ,  connectere. 
ENLLASSAR ,  ant.   agafar  ab  Has  ó  filat.  Coger 

con  lazo  ;  enredar.  Illaqueare  ,  irretire. 
ENLLASSAT ,  DA.  p.  p.  Enlazado. 
ENLLEFERNAR.  v.  a.  Pringar.  Pjnguedjae 

foedare. 

ENLLEFERNARSB.  v.  r.  Pringarle.  P¡a- 

guedine  foedari, 

ENLLEFERNAT,  DA.  p.  p.  Pringado. 
ENLLEPOLIMENT.  s.  m.  Tapetit  6  gana 

de  tornar  á  gustar  lo  que  ha  agradat.  üe- 

gasto.  Regustandi  appetitus. 
ENLLEPOLIMENT,  met.  la  conveniencia,  utilí- 

tat  ,  &c.  ab   que  s'excita  ó  atrau  i  algií. 

Golosina ,  cebo.  Esca. 
ENLLEPOLIR.  v.  a.  Engolosinar.  Inascare, 

aliicere. 
ENLLEPOLIRSE.  v.  r.  Engolosinarse,  arre. 

gastarse.  Adescarí,  inescari. 
ENLLEPOLIT ,  DA.  p.  p.  Engolosinado ,  ar* 

regostado. 
ENLLÉSTIMENT.  s.  m.   V.  Despatx  ,  lles- 

tesa. 
ENLLESTIR.  v.  a.  acabar,  conclóurer  algu- 
na cosa.  Despachar.  Expediré ,  perficere. 
ENLLESTIR,   ENLLESTiRSE  v.  n.  y  r.  dónarse 

préssa  á  fér  alguna  cosa.  Despachar.  Expe- 
diré ,  properare. 
ENLLfiSTÍT ,  DA.  p.  p.  Despachado. 
ENLLÉTGÍR.  v.  a.  ant.  Afear.  Foedare. 
ENLLISTAMENT.    s.   m.    ant.    V.  Allista- 

ment. 
ENLLISTAR.  v.  a-,  ant.  V.  Allistar. 
ENLLOSAR.  v.  a.  Enlosar,  losar.  Lapidibus 

qnadris  solum  sternere. 
ENLLOSAT,  DA.  p.  p.  Enlosado,  losado. 
ENLLOTAR.  v.  a.  Enlamar.  Limo   opplere, 

cooperire. 
ENLLOTAT,  DA.  p.  p.  Enlamado. 

EN- 


^o2  ENL 

ÉNLLUÉRNAMENT.  s.  m.  DesUmlr amien- 
to. AUucinatio. 

ENLLUÉRNAR.  v.  a.  Dáslumbrar  ^  encandi- 
lar. Oculos  perstringere. 

ENLLUERNARSE.  v.  r.  Traslumbrarse, 
deslumhrarse.  Nimio  fulgore  perstringi  ocu- 
lis. 

ENLLUERNAT,  DA.  p.  p.  Deslumhrado, 
encandilado. 

ENLLUIR.  V.  a.  ant.  Enlucir.  Dealbare. 

ENLLUIT,  DA.  p.  p.  ant.  Enlucido. 

ENLLUMíNACIÓ,  ENLLUMINAMENT. 
s.  f.  y  m.  ant.  V.  IllLiminació. 

ENLLUMINADOR.  s.  m.  ant.  V.  IMumina- 
dor. 

ENLLÜMINAR.  v.  a.  ant.  V.  IMuminar. 

ENLLUSTRAR.  v.  a.  Alustrar  ,  lustrar  ,  en- 
lustrecer. ¡Ilustrare  ,  rem  splendidam  redde- 
re. 

ENLLUSTRAT ,  DA.  p.  p.  Alustrado ,  lus- 
trado ,  enlustrecido. 

ENMAGATSÉMAR.  v.  a.  Almacenar,  entro- 
xar.  In  apotheca  intercludere ;  in  horreum 
recondere  ;  in  granarium  inducere. 

ENMAGATSÉMAT ,  DA.  p.  p.  Almacsnado, 
entroxado. 

ENMAGRAIR.  v.  n.  ant.  V.  Enmagrirse. 

ENMAGRIR.  v.  a.  fer  tornar  magre.  Enma- 
grecer. Macrefacere. 

ENMAGRIRSE.  v.  r.  Enmagrecer ,  enmagre- 
cerse. Macrescere. 

ENMAGRIT  ,  DA.  p.  p.  Enmagrecido. 

ENMALALTÍR.  v.  a.  causar  alguna  malaltía. 
. .  Enfermar.  Morbum  afferre.   . 

ENMALALTIRSE.  v.  r.  Enfermar,  caer  en- 
fermo. In  morbum  incidere;  valetudinem 
amittere ;  morbo  corripi. 

ENMALALTÍT,  DA.  p.  p.  Enfermado. 

ENMALICIARSE.  v.  r.  V.  Enquimerarse. 

ENMALICIAT,  DA.  p.  p.  V.  Enquimerat. 

ENMALIMENT.  s.  m.  ant.  Tefecte  d'enda- 
nyarse  alguna  Haga.  Enconamiento.  Exul- 
ceratio,  exacerbatio. 

ENMALIR.  V.  a.  ant.  endanyar  alguna  llaga. 
Enconar.  Exulcerare. 

ENMANGRAR.  v.  a.  Enalmagrar,  almagrar; 
teñir  de  almagre ;  dar  de  almagre.  Aliquid 
rubricare  ;  rubro  fingere. 

ENMANGRAT  ,  DA.  p.  p.  Enalmagrado,  al- 
magrado ,  dado  de  almagre. 

ENMANILLAT,  DA.  adj.  Desposado.  Mani- 
cis  constrictus. 

ENMANLLEUTAR.  v>  r.  V.  Manlleutar. 

ENMANLLEVAR.  v.  a.  Pedir  prestado. 
Mutuum  postulare  vel  commodatum. 

ENMANLLEVAT,  DA.  p.  p.  Prestado. 

ENMARANYARSE.  v.  r.  V.  Enemistarse. 

ENMARAVELLARSE.  v.  r.  ant.  V.  Mara- 
vellarse. 

ENMARSIR.  V.  a,  ant.  V.  Enraustigar. 


ENM 

ENMASCARAR,  v.  a.  Tiznar.  Foedare ,  deni- 
grare. 

ENMASCARAR,  me t.  desllustrar  la  honra;  infa- 
mar alguna  persona  ,  familia ,  llinatge.  En- 
lodar. Dedícorare ,  infamare. 

Diu  l'oi^la  á  la  paella  fest'enllX,  no  m'em 
MASCARES,  ref.  V.  Dir. 

ENMASCARARSE,  v.  r.  ab  sutja.  Enjorgi- 
narse.  Puligine  se  commacnlare. 

ENMAtíCARAT,  DA.  p.  p.  Tiznado. 

ENMATRÍCULACIÓ.  s.  f.  ant.  V.  Matricu- 
lació,  matrícula. 

ENMATRICÜLAR.  v.  a.  ant.  V.  Matricu- 
lar. 

ENMATSINADOR,  RA.  s.m.  y  f.  Envene- 
nador, atosigador.  Veneficus. 

ENMATSINAR.  v.  a.  donar  matsinas.  Enve- 
nenar ,  atosigar.  Venenare  ;  veneno  infi- 
cere. 

ENMATSINAR ,  met.  llansar  ó  comunicar  fetbr. 
Apestar.  Máxime  foetere. 

PUD  qu'enmatsina.  loe.  ab  que  s'  pondera  '1 
gran  fetbr  que  llansa  alguna  cosa.  Hiede  que 
apesta.  Pestilenti  odore  vexat. 

ENMATSINAT,  DA.  p.  p.  Envenenado. 

ENMELAR,  v.  a.  Enmelar.  Melle  iilinere, 
unge  re. 

ENMERDISSAR.  v.  a.  bax.  untar  de  merda. 
Untar  con  mierda.  Meroá  inquinare. 

bnmerdissaR  ,  met.  untar  ab  cosas  brutas,  y 
asquerbsas.  Embadurnar.  Inquinare. 

ENM.DONAR.  v.  a.  Almidonar.  Amylo  tin- 
gere. 

ENMÍDONAT,  DA.  p.  p.  Almidonado. 

ENMODORRÍRSE.  v.  r.  Amodorrarse.  Som- 
no  corripi. 

ENMODORRIT,  DA.  adj.  Amodorrado.  Som- 
no  consopitus. 

ENMORTALLAR.v.a.  Amortajar.  Mortuali 
habitu  cadáver  involvere. 

ENMORTALLAT  ,  DA.  p.  p.  Amortaja- 
do. 

ENMOSTEÍRSE,  ENMUSTEIRSE.  v.  r. 
territ.  V.  Enmustigarse. 

ENMUSTEIT,  DA.  p.  p.  territ.  V.  Eamusti- 
gat. 

ENMUSTIGAR.  y.  a.  Marchitar.  Marcidum 
reddere. 

ENMUSTIGARSE.  v.  r.  Marchitarse.  Mar- 
cescere ;  marcidum  reddi. 

ENMÜSTIGAT,  DA.  p.  Marchitado,  mar- 
chito. 

ENNAGRAIR.  v.  a.  ant.  V.  Ennegrir. 

ENNAVEGARSE.  v.  r.  V.  Engolfarse. 

ENNEGRIR.  v.  a.  Ennegrecer,  negrecer.  De- 
nigrare. 

ENNÉGRIRSE.  v.  r.  Ennegrecerse.  Nigres- 
cere. 

ENNÉGRIRSE  'l  cel.  f.  Cerrarse ,  encapotarse 
el  cielo,  Coelum  nubibu»  obduci. 

EN- 


ENN 

ENNÉGRIT,  DA.  p.  p.  Ennegrecido  ,   ne- 
grecido. 
ENNÜBLAIR.  v.  a.  ant.  V.  Ennoblir. 
ENNOBLíMENT.s.  m.  Ennoblecimiento.  No- 
bilitatio. 

ENNOBLIR.  V.  a.  Ennoblecer.  Nobilitare. 

ENNOBLIR ,  met.  dar  Ilustre  y  esplendor.  Enno- 
blecer, lllustrare,  clarum  reddere. 

ENNOVAR.  V.  a.  ant.  V.  Innovar. 

ENNUAGARSE.  v.  r.  Atrogatitarse  ,  añusgar. 
Intercliidi  fauces. 

ENNUAGARSE  ,  met.  j  fam.  quedarse  parat  y 
turbar  en  la  conversado.  Atragantarse.  In» 
tercludi. 

ENNUAGAT,  DA.  p.  p.  Añusgado ,  atragan- 
tado. 

ENNUVOLARSE.  v.  r.  Anublarse^  nublarse. 
Coeluin  nubibus  obduci. 

ENNUVOLAT,  DA.  p.  p.  Anublado.,  nubilo- 
so ,  nubloso. 

ENNUJAR,  ENOJAR,  r.  a.  ant.  V.  Enu- 
jar. 

ENORGOLLAR,  ENORGULLAR,  ENOR- 
GULLIR.  V.  a.  ant.  V.  Ensuperbir. 

ENORME,  adj.  fora  de  mida.  Enorme.  Enor- 
mis,  immodicus. 

ENORME  ,  grave.  Enorme.  Enorrnis. 

ENORMEMENT.  adr.  ni.  Enormemente. 
Enormiter ,  immodicé. 

ENORMÍSSÍM ,  MA.  adj.  sup.  Enormísimo. 
Valde  enormis. 

ENORMITAT.  s.  f.  Enormidad.  Enormitas. 

ENPAYMENT.  s.  m.  ant.  V.  Impediment. 

ENPAYORAR.  v.  a.  ant.  Empeñar.  Oppigne- 
rare. 

ENQUADERNACIÓ.  s.  f.  Enquadernacion. 
Compaginatio ,  compactio. 

ENQUADERNADÓR.  s.  m.  Enquadernador. 
Librarius  consignator  ;  librorum  compagina- 
tor  ,  congiutinator. 

ENQUADERNAMENT.  s.  m.  ant.  V.  En- 
quademació. 

ENQUADÉRNAR.  v.  a.  unir  y  cusir  varios 
quadcrns.  Enquadernar.  Libros  compagi- 
nare. 

ENCUADERNAR,  met.  Unir,  agermanar  algunas 
cosas.  Enquadernar.  Confaederare  ,  fede- 
rare. 

ENQÜADÉRNAT,  DA.  p.  p.  Enquaderna- 
do. 

ENQUER  ,  ENQUERA.  adv.  ant.  V.  En- 
cara. 

ENQUERER,  ENQUERRE.  v.  a.  ant.  V. 
Inquirir. 

ENQUESTA.  s.  f.  ant.  Inquisición  ,  pesquiza. 
ludiciaria  inquisitio. 

ENQussTA  CRIMINAL.  Listautia  Criminal.  ludi- 
ciaria criminalis  inquisitio. 

ENQUIET,  TA.  adj.  V.  Inquiet. 

ENQUÍETADOR.  s.  m.  V.  Inquietador. 
Tom.  I. 


ENQ  309 

ENQUíETAR.  v.  a.  V.  inquietar. 
ENQUÍLLI.  s.  m.  ant.  Inquiüno.  Inquilinus. 
ENQUÍM ERADA,  s.  f.  Pesadumbre.  Irrita- 

tio. 
ENQUIlMERAR.  v.a.  Irritar^  enojar^  atufar, 

apesadumbrar.  Irritare. 
ENQUIMERARSE.  v.  r.  Ensañarse ,  flíü/jr- 

sc ,  amostazarse ,  apesadumbrarse ,  añusgar. 

írasci. 
ENQÜIMERAT,DA.  p.  p.  Ensañado ,  amos- 
tazado. 
ENQÜÍTRANAR.  v.  a.  Alquitranar,  embrear. 

Pice  ,  bituinine  iüinire. 
ENQUíTRANAT,  DA.  p.  p.  Alquitranado, 

embreado. 

CAMISA  ENQUITRANADA.  V.   Camisa. 

ENRADERAMENT.  j.  m.  de  fret.  Ateri- 
miento. Rigor. 

ENRADÉRARSE.  v.  r.  de  fret.  Aterirse, 
Rigere. 

ENRADERAT,  DA.  p.  p.  Aterido. 

ENRADRAMENT.  ».  m.  ant.  V.  Enradera- 
ment. 

ENRADRARSS.  v.  r.  ant.  V.  Enraderarse. 

ENRADRARSE  ,  tNREÜKARSE.  V.  r.    ant.     V.    Ea- 

darrerirse. 

ENRAGUASÍR.  v.  n.  ant.  V.  Enraderarse. 

ENRAKONADOR  ,  RA.  s.  m.  y  f.  qui  enra- 
hóna  mblt.  Charlador.,  charlante,  charlatán, 
garlador ,  garlante,  hablador  ,  parlero.  Gar- 
rulus ,  loquax. 

ENRAHONADÓR ,  qui  diu  Ó  parla  lo  que  conve- 
nia teñirse  secret.  Parlero.  Loquax. 

ENRAHONAMENT.  s.  m.  Razonamiento, 
plática.  Sermo ,  oratio. 

ENRAHONAR.  v.  a.  tractar,  discutir,  exa- 
minar algún  assumpto.  Hablar.  Discutere, 
disserere. 

ENR.vHONAR  ,  parlar  mblt.  Garlar,  parlar, 
charlar.  Garriré. 

ENRAHONAR  ,  propalar.  Hablar.  Aperire. 

ENRAHONAR.  V.  7!.  parlar,  proferir  algunas  veus. 
Hablar.  Fari. 

ENRAHONAR.  convcTsar ,  confabular.  Hablar, 
raxonar ,  platicar.  Confabulari. 

ENRAHONAR   FER  KLS    CÜLSES.    f.  Hablar    pOT    hs 

ceyunturas.  Loquacissimum  esse. 

ENRAKONAR     PfiR     ENRAHONAR.     f.     Hablar    pir 

hablar,  Nihil  esse  pr;eter  verba. 

ENRAKONA  MES  Qu'üN  SAC  DE    NOUS.    loC.     Habla 

mas  que  una  urraca.  Pica  loquatior  est. 
ENRAHONAT  ,  DA.  p.  p.  Razonado. 
ENRAHONAT,  adj.  rahcnable.  Razonable  ,  puesto 

en  razón ,  conforme  á  razón.  Rationi  consen- 

taneus ,  fequus. 
ENRAJOLAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Enrajolat. 
ENRAJOLAR.   v.    a.    Enladrillar.  Lateribus 

sternere. 
ENRAJOLAR.  V.  n.  fani.   tornarse   rotg   per  ver- 

gonya.  Sonrosearse,  embermejecer  ,  emberm 
liii  me- 


jio  ENR 

mejecerse.  Purpurascere  ,  vereconcüá  affici. 
FER  ENRAjoLAR.  f.  mct.  fér  tomar  rotg  per  ver- 

gbnya.   Sonroxar ,   íonr(scar.  Paceré  ut  ali- 

quis  rubore  sutt'undatur. 
ENRAJOLAT,  DA.  p.  p.  EnhdrUlado. 

TEÑIR    kh    VENTRELL     ENRAJOLAT.     f.     mCt.    no 

reteñir  el  ventrell  lo  qu3  s'  ha  menjat.  No 
tener  nada  en  el  estómago.  Comesta  evo- 
mere. 

TEÑIR     KL    VENTRELL    ENRAJOLAT.    f.    met.    Ser 

fácil  algii  en  dir  lo  que  se  li  ha  comunicat. 

No  tener  nada  en  el  estómago.  Commissa  re- 
velare. 
ENRAJOLAT.  s.  m.   él  pavímént  de  rajólas.  En- 
ladrillado. Solum  lateribus  stratum. 
ENRAMAR,  v.  a.    cubrir  algún  lloc  de  ramas 

per  adornarlo  ó  pera  fer  ómbra.  Enramar. 

Ramis  obducere ,  tegere. 
ENRAMAT,  DA.  p.  p   Enramado. 
ENRANCIARSE,   v.  r.  tornarse  rancl.   En- 

ranciarss.  Rancere ,  rancescere. 
ENRAVENAT,  DA.  adj.  encarcarat.  Terfo. 

Rigidus. 
ENRAVENAT ,   mct.  dit   del   que    va    mblt   dret 

afectand  gravedat.   Espetado  ,  tieso.  Erec- 

tus. 
ENRAVIRONAR.  v.  a.  ant.  V.  Circuir. 
ENREDADOR ,  RA.  s.  m.  y  f.  Enredador. 

Siissurro  ,  niendax. 
ENREDAR,  v.  a.  Enredar.  Intricare. 
ENREDAT  ,  DA.  p.  p.  Enredado. 
ENREDO,  s.  m.  Enredo.  Conimentum,  dolos, 

fraus. 
ENREDOS,   SA.   adj.    Enredoso.    Intrieatus, 

implicatus. 
ENREGÜLLARSE.  v.  r.  Enronquecerse.  Rau- 

cescere. 
ENREGULLAT,  DA.  p.  p.  Enronquecjdo. 
ENREGÜLLAT.  adj.  Ronco.  Raucus. 
ENRÉGÜLLIMENT.  s.  m.  ant.  regull.  En- 

ronaucchniento  .1  ronquera.  Raucitas. 
ENRÉGULLIRSE.   v.  r.    ant.    V.  Enregu- 

llarse. 
ENRERE.  adv.  1.  y  t.  ant.  V.  Endatras. 
ENREVES.  s.  m.  la  part  oposada  al  endret. 

Envés.  Externa  facies. 
AL  ENREVES.  Hi.  fldv.  Al  rcves ,  del  revés.  Vrx' 

posreré. 
ENREVIRONAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Cir- 

cúir. 
ENREXAR.  v.  a,  ant,  tancar  ab  réxas.  Enre- 
jar. Ciatrare. 
ENREXAT.  s.  m.  de  canyas  ó  vergas  entrete- 

xidas.  Enrejado.  Opus  clatratum. 
ENRIC.  s.  m.  nom  d'home.  Enrique.  Henri- 

cus. 
ENRICAIR,  ENRICAYR.  v.  a.  ant.  V.  En- 

riquir. 
ENRIQUIMENT.  e.  m.  ant.  V.  Ornament, 

adorno. 


ENR 

ENRIQÜIR.  V.  a.  Enriquecer.  Ditare,  locu- 
plstare. 

BiNRlQUÍRSE.  v.  r.  Enriquecerse.  Locuple- 
tari ;  divitem  fieri. 

ENRIQUIT,  DA.  p.  p.  Enriquecido. 

ENRODONIR.  v.  a.  ant.  V.  Arrodonir. 

ENROGíR.  V.  a.  ant.  ter  tornar  rorg ,  ó  ros. 
Enrubiar.  Flavum  reddere  ,  rubefacere. 

ENKOGiR.  V.  n.  ant.  tornarse  rotg  p;r  vergonya. 
Embermejecer.,  embermejecerse.  Erubescere; 
verecundia  affici. 

ENROJÍiMENT.  s.  m.  ant.  V.  Roiór. 

ENROLLAMENT.  s.  m.  ant.  Enroscadura. 
Sinuatio. 

ENROLLAR,  v.  a.  ant.  Enroscar.  Sinuare. 

ENRONQUIRSE.  v.  r.  Enronqueccr.  Rauci- 
re ,  raucescere. 

ENRONQUIT  ,  DA.  p.  p.  Enronquecido. 

ENROSSAR.  V.  a.  ant.  V.  Regar. 

ENRossAR ,  EMRossiR.  V.  n.  ant.  fer  tornar  r5s. 
Enrubiar.  Rutilare. 

ENROTLLAR.  v.  a.  circuir.  Rodear.  Cir- 
cumbistere ,  circumire. 

ENROTLLAR  ,  caragolar.  Arrollar.  Convolver.?. 

ENROTLLAT,  DA.  p.  p.  Rodeado,  arro- 
llado. 

ENRÜGALLLMENT.  s.  m.  ant.  V.  Enregu- 
lliment. 

ENRUGATLÍR.  v.  n.  ant.  V.  Enregullarse. 

ENSA.  s.  m.  P  home  parat  que  no  te  ac- 
ció ,  ni  desempenyo.  Meliloto.  Stupidus,  i'a- 
tuus. 

ENSÁ.  adv.  1.  Acá ,  hacia  acá.  Huc. 

2  DE  QUAND  ENSÁ  ?  loc.  g  De  quando  acá  ? 
Quamdiu  ? 

ENSABONADA.  s.  f.  l'acció  d'ensabonar. 
Enjabonadura ,  xabonadura ,  xabonado.  Sa- 
pone  ablutio. 

ENSABONADA ,  él  cúmulo  de  roba  que  s'ha  ensa- 
bonat.  Xabonado.  Linteamina  sapone  abs- 
terja. 

ENSABONADv,  V  aygua  en  que  s'  ha  rentat  al- 
guna cosa  ab  sabó.  Xabonaduras.  Aqua  quá 
sapone  illita  Iota  sunt  linteamina. 

ENSABONAR.  v.  a.  Ensabanar  ,  xabonar. 
Sapone  aliqnid  tergere  ,  extergare. 

ENSABONAT ,  DA.  p.  p.  Enjabonado ,  xa- 
bonado. 

ENSACAR.  V.  a.  ficar  en  sacs.  Ensacar.  Sac- 
eos iaiplere. 

ENSACAT  ,  DA.  p.  p.  Ensacado. 

ENSAFRANAR.  v.  a.  Azafranar.  Croco  tin- 
ge re. 

ENSAFRANAT ,  DA.  p.  p.  Azafranado. 

ENSAIG.  s.  m.  ant.  V.  Ensatg. 

ENSA  JAR.  V.  a.  Ensayar.  Tentare  ,  probare, 
experiri,  alicuius  rei  periculum  faceré. 

ENSAJARSE.  v.  r.  Adestrarse.  Se  exercere, 
experiri. 

ENSAJAT  ,  DA.  p.  p.  Ensayado. 

EN- 


ENS 

ENSAJORNAR,  v.  a.  Perdigar.  Leviter  am- 

burere. 
ENáAJORNAT,  DA.  p.  p.  Perdigado. 
ENSALADA,  s.  f.  ant.  V.  Ensiam. 
ENSALSAMENT.  s.  m.  Ensalzamiento.  Exal- 

tatio. 
ENSALSAR.  v.  a.  Ensalzar.  Extollere,  com- 

mendare, 
ENSALSAT,  DA.  p.  p.  Ensalzado. 
ENSANGAR.    v.   a.  Ensangrentar.   Sanguine 

tingerc. 
ENSÁNGAT,  DA.  p.  p.  Ensangrentado. 
ENSANGüNAMENT.  s.  m.  ant.  Ensangren- 

tamiento.  Cruentatio. 
ENSANGONAR.  v.  a.  ant.  V.  Ensangar. 
ENSANGONAT  ,  DA.  p.  p.  ant.   V.   Ensan- 

gat. 
ENSANGRAR.  v.  a.  ant.  V,  Ensangar. 
ENSANGRENTAR,  v.  a.  V.  Ensangar. 
ENSAPEC.  s.  m.  ant.  V.  Ensópegada. 
ENSAPEGAMÉNT.  s.  m.  anf.  V.  Ensópe- 
gada. 
ENSAPEGAR.  v.  n.  aot.  V.  Ensbpegar. 
ENSARDINAR.  v.   a.   enfonsar  1'  espasa  ó 

cosa   semblant  en   el    eos  d'  algú.  Espetar. 

Transfodere. 
ENSATAR.  V.  a.  ant.  V.  Encetar. 
ENSATG,  s.  m.  Ensayo.  Periculum. 
ENSEGUÍR.  V.  a,  ant.  V.  Seguir. 
ENSEiGNAMENT.  s.    ni.   ant.    V.   Docu- 

mént ,  ensenyansa. 
ENSELLAR.  v.  a.  Ensillar.  Ephippio  ster- 

nere. 

QUI  SOL  MÉNJA  SON  GALL  ,  SOI/  BNSELLA  SO?í  CA- 

BALL.  reí.  V.  Gall. 
ENSEMS.  adv.   m.   ant.  Juntamente  ,  junto. 

Simu]. 
ENSENDEMÁ.  adv.  El  dia  siguiente.  Cras- 

tina  dies. 
ENSENY.  s.  m.  ant.  V.  Experiencia. 
ENSENYANSA.  s.   f.   Enseñanza.  ínstitutio, 

disciplina,  doctrina. 
ENSSNYAR.  V.  a.  instruir  á  algú   en  alguna 

cirncia,   art ,   &c.   Ensañar.  Docere  ,  eru- 

dire. 
ENSENVAR,  manifestar,  posar  á  la  vista,  com  : 

ensenyar  él  bras.  Mostrar.,   enseñar.   Ape- 

rire ,  nudare. 
ENSENVAR,  mostrar,  indicar,  com:  ensknyar 

k\  cami ,  la  casa  que  s'  busca ,  &c.  Mostrar., 

enseñar.  Indicare. 
ENSENVAR  LAS  démts.  f.  Mostrar  el  estuche.  Se 

ad  obsistendum  parare. 
ENSENYAR  LAS  FERRADüRAS.  f.  V.  Fetradura. 
QUI  MÓLT  s'abaxa  , 'l   cül  ensenya.   fef.  V. 

Cul. 
ENSENYAT,  DA.  p.  p.  Enseñado^   mostra- 
do. 
EN5ENY0RIRSE.  v.  r.  Ensefioreurst.   Ali- 

quid  sibi  vendicare  ,  occupare. 


FNS  .311 

ENSENYORIT  ,  DA.  p.  p.  Emeñoreado. 

ENSERRAR.    v.   a.    ant.   tancar.    Encerrar, 
Sera  occludere. 

ENSEL'AR.  V.  V.  ant.  untar  ab  seu.  Ensebar. 
Sebare  ,  sebo  obducere  ,  iliinire. 

ENSEUAT,  DA.  p.  p.  Encebado. 

ENSACULACIÓ.  s.  f.  ant.  V.  ínsaculaciá. 

ENSACULAR.  v.  a.  ant.  V.  Insacular. 

ENSINE3TRAR.    v.    a.   Adestrar.    Instltue- 
re. 

ENSINISTRAT,  DA.  p.  p.  Adestrado. 

ENSÍTJAR.  V.  a.  Ensilar.  In  horréis  subter- 
raneis  condere  ,  reconder¿. 

ENSÍTfAT,  DA.  p.  p.  Evsilado. 

ENSOBORN.  s.  m.  ant.  V.  Sobhrn. 

ENSOBORNACIÓ.  s.  f.  ant.  SobcSm. 

ENSOBORNADOR.  s.  m.  Sobornador.  Subor- 
nator. 

ENSÓBORNAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Soborn. 

ENSOBORNAR.  v.  a.  Sobornar.  Subornare. 

ENS0B0R;^AT,  da.  p.  p.  Sobornado. 

ENSOFRAR.  v.  a.  Azufrar.  Sulfure  iliinire, 
oblinire  ,  imbuere. 

ENSOFRAT,  DA.  p.  p.  Azufrado. 

ENSONÍAT,  DA.  adj.  ant.  Soñolento.  Somni- 
cnlosus. 

ENSÓPEGADA.  s.  f.  Tropezón.,  tropiezo .¡  tras- 
pie.  Offensio. 

DONAR  ENSOPEGADAS.  f.  Echar  ó  dar 
traspiés.  Non  recté  ,  vel  inhonesté  ince- 
dere. 

ENSÜPÉGAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Ensópe- 
gada. 

ENSOPEGAR.  v.  a.  encertar.  V.  Encertar. 

ENsoi'EGAR.  V.  n.  p?gar  una  ensópegada.  TrO' 
pezar.  Ad  aliquid  ofí^ndere. 

EE30GKGAR,  trobar  á   algú  ó   alguna   cosa   en 
algún    paratge.    Tjpar ,    encontrar ,    hallar. 
Invenire. 
ENSOPEGAR  ,  trobar  castialment  á  algú  ,  ó  á  al- 
guna  cosa.  Topar  ^  encontrarse   con   alguno, 
Occurrere  ,  obviam  fieri  aüquem  alicui. 
■roT  BOX  CABALL  EN'soPEGA.  rcf.   El  nias  diestro 
la  yerra.  Quandoque  bonus  dormitat  Horne- 
ras. 
ENSOPEGARSE.    v.   r.    trobarse    en    algún 
lloc  ,  cas,  ó  circunstancias  casualment.  Acer- 
tarse ,  encontrarse  ,  hallarse.  Inveniri. 
ENSOPEGARSE,   encertarse ,    esca'urerse  ,    succe- 
hir  casualment  alguna   cosa.  Acertar  acae- 
cer, Accidere. 
ENSOPÍMENT.  s.  m.  Modorra  ,  azorramien* 

to.  Sopor ,  veternus. 
ENSOPÍT,    DA.    p.    p.  Amodorrado.,  azor- 
rado. 
ENSORRARSE.  v.  r.  la  embarcació.  Encallar, 

Navem  arenis  hxrere. 
ENSORRARSE,  enfousarse.    V.    Entrársen, 

enfousarse. 
ENSORRAT,  DA.  p.  p.  Encallado. 

EN- 


312  ENS 

ENSUCRAR.  V.  a.  Azucarar.  Saccaro  asper- 
geré. 
ENSUCRAT,  DA.  p.  p.  Azucarado. 
ENSUMAR.  V.  a.  llayrar,   olorar.   Husmear, 

oliscar.  OJorare  ,  sagire. 
ENSUMAT,  DA.  p.  p.  Husmeado. 
ENSONÍAT,  ENSONYAT,  DA.  adj.  ant. 

Soñclen'o.  Somniculosus,  somnolcntiis. 
ENSÜPERBIR.  v.a.  Ensobirbecer.  Superbuin 

efficere,  reddere. 
ENSUPERBIRSE.  v.  r.  Ensoberbecerse.  Su- 

perbire. 
ENSUPERBIT   ,    DA.   p.    p.     Ensoberbeci- 
do. 
EN  ^\}''¿.  adv.  ant.  En  adelante.  Posthac. 
ENSUTJAR.  V.  a.  EnjorgHtnar.  Fuliginc  tin- 

gere  ,  conspiircare. 
EÑSUTZAR,  ENSÜTZEAR,  ENSüTZIAR. 

V.  a.  ant.  einbrutar.  Ensuciar.  Spurcare. 
ENSÜ IZARSE.  V.   r.  ant.  Ensuciarse.  Sor- 
descere. 
ENSUTZIAMENT.  s.  m.  ant.  Tacció  d'em- 

bri'.tar.  Ensuciamiento.  Inquinatio. 
ENTABAÍR.  v.  ■.  ant.  V.  Entibiarse. 
ENTABANAR  DE  CAP.  f.  nict.  y  fam.  V. 

Cap. 
ENTABORNIMENT.  s. 

miento.  Stupiditas. 
ENTABORNIRSE.  v.  r 

Hebetari. 
ENTABORNIT,  DA.  adj.  V.  Entontit. 
ENTACAR.  V.  a.  ant.  V.  Tacar,  infectar. 
ENTACAT ,  DA.  p.  p.  V.  Tacat ,  infeetat. 
ENTAFURAR.  V.  a.   ocultar,  amagar.  Eni' 


m.  ant.   Entorpeci- 
ant.   Entorpecerse. 


boscar.  Abdere  ,  abstrudere. 

ENTALENTAR.  v.  a.  ant.  desitjar  ab  ansia. 
Ansiar.  Magnopere  ambire, 

ENTALHZ.  s.  m.  ant.  Entalle.  Sculptiim. 

ExNTANY.  adv.  t.  ant.  V,  Antany. 

ENTAPÍSSAR.  v.  a.  Entapizar  ,  tapizar. 
Aulaeis  ornire ,  vestiré. 

ENTAULAMENT,  ENTAULAT.  s.  m.  ant. 
V.  Empostissat. 

ENTAPiSSAT,  DA.  p.  p.  Entapizado. 

ENTAÜLAR.  v.  a.  dlsposar ,  preparar ,  em- 
pendrer  alguna  pretensió  ,  negoci ,  ó  depen- 
dencia. Entablar.  Prieparare  ,  aggredi. 

ENTAÜLAR.  v.  a.  ant.  V.  Empostissar. 

ENTAULAT,  DA.  p.  p.  Entablado. 

ENTIBIADOR.  s.  m.  ant.  lloc  per  entibiar. 
Eníibiadero.  Tepidarium. 

ENTEBÍAR.  v.  a.  ant.  V.  Entibiar. 
ENTECAT  ,  DA.  adj.  Enteco  ,   entecado.  De- 
bilis, languidus. 
ENTÉGRAMENT.  adv.  m.  ant.  Enteramen- 
te. Integre. 
FNTEGRAR.  v.  a.  ant.  V.  Integrar. 
ENTEGRE.   adj.   ant.  Integro  ,   entero.    In- 

teger. 
ENT EGRITAT.  s.  f.  ant.  V.  Integritat. 


r.  éls  lilis  ó  la  vista.  Fi- 
Oculos    vitri  speciem   in- 


ENT 
ENTELAR,  v.  a.  Empañar.  Obscurare,  obum- 

brare. 
ENTELARSE,  v. 

driarse  los  oios. 

duere. 
KETEi^ARSE  ,  él  cristall ,  ó  altre  cosa  briinyida. 

Empañarse.  Obumbrari. 
ENTELAT ,  DA.  p.   p.  Empañado ,  vidria- 
do. 
ENTELLIGENT,  TA.  adj.  ant.  V.  Intelli- 

gent. 
ENTENA,  s.  f.  V.  Antena. 
ENTENCÍON.  s.  f.  ant.  V.  Intenció. 
ENTENDAxNZA  ,   ENTENDENZA.   s.   f. 

ant.    la    persona    amada.     Amor.     Persona 

amata. 
ENTENDEDOR,  s.  m.  ant.  Enttndedor.  In- 

telligens ,  cngnitor. 
ENTÉNDEMENT,  ENTENDIMENT.  s. 

m.  snt.  V.  Enteniment. 
ENTESDES7ENT,  ant.  V.  IntfiMigencia. 
ENTENDENT,   TA.  aáj.    ant.   V.  ínteMi- 

gent. 
ENTBNDRER.  v.  a.  teñir  idea  clara  de  cosas. 


Entender.  Intelligere. 


Entender, 


ENTENDRER  ,   conexer  ,    penetrar. 

Intelligere  ,  caliere  ,  percipere. 
ENTENDRER  ,  oir.  Entender.  Percipere  ,  audire. 
ENTENDRER,  Saber  ab  perfecció  alguna  cosa. 

Entender.  Intelligere  ,  scire  ,  caliere. 
ENTENDRER  ,  teñir  intenció  de  fér  alguna  cosa. 

Entender.  Velle ,  intendere. 
A  MON  ENTENDRER.   loc.   A  mi  vcr.  \Sl  m'úú 

videtur. 
ENTENDRER  Á  ALGtj.  f.  concxer  soH  a'nimo,  ó  sa 

intenció  Entender  á  alguno.  Intelligere,  ani- 

madvertere. 
ENTENDRER  LA  FLOR.  f.  advertir  la  maula,  la 

trampa  en  lo  jog.  Descornar  la  flor.    Luso- 

riam  fraudem  detegere. 
ENTENDRER  LA  FLOR.  f.   met.   cntendrer  lo  fi 

dissimulat  ab  que  algú  fa  ó  diu  alguna  cosa. 

Caer    en    el    chiste.    Alterius    consilium  vel 

fraudem  capare  ,  animadvertere. 
DONAR  QUE  EXTENDREK.  f.  Dí/r  en  que  entender. 

Molestiam    creare  ;   curam ,   sollicitudinem 

alicui  iniicere. 
SABERSE  ENTENDRER.  f.  fam.  Saberse  entender. 

Sibi  consulere ,  providere. 

D¿U  MB   V>b  GEííT   que   m'eNTESGA.     f.    DlOS    IHi 

de  contienda  con  quien  me  entienda. 

Cum  docto  certare  viro  mihi   Nomina  do- 

nent. 

DONARSB  Ó   NO   DONARSE  PKR  ENTES,   f.    DarSC    Ó 

no  darse  por  entendido.  Alíquem  sibi  quid- 
piam  dictum  ,  aut  non  dicturn  putare. 

NO  KNTtíNDRERHi  MES.  f.  No  entendérsele  mas 
á  alguno.  Nil  amplius  espere. 

NO  ENTÉNDRERiii  Kfis ,  KoRRALL.  f.  No  enten- 
der pizca.  Nil  in  aliqua  re  percipere. 

NO 


ENT 

NO  Hi  HA  Qui  Ho  ENTENGA.  f.  No  Jo  entenderá 
Galvan.  Res  difficilis,  inextricabilis  est. 

NO  PODERS'   ENT£NDRf:R  AB  ALGÚ.  f.   no   podcrlo 

reduhir  á  lo  degut.  No  poderse  averiguar 
con  alguno.  AViquem  ad  iustum  redigere  haud 
posse. 

i    TtJ    t'hO    DIG    SOGRA  ,    ENTÉNt'hI    NORA.   fef. 

A    U  te   lo  digo   hijuela.,  enti¿ndelo  tu   mi 

nuera. 

Qax  nat.ne  dico,  dictum  tibí  crédito  nurus. 
ENTÉNDRERSE.   v.  r.  anar  dos  ó  ni¿s  de 

conformitat    en    algún    negoci.    Entenderse. 

Communi  consensu  statuere  ,  agere. 
ENTÉNDRERSE    ALGÚ.    f.    tetiir    Hiotiu    Ó    ralló 

oculta  per  obrar  de  cert  modo.   Entenderse 

alguno.  Scire  quid  agat. 
Axó  NO  s'entén  ab  mi  ,  AB  t6  ,  &c.  f.   No  se 

entiende  eso  conmigo^  contigo.,  iSc.  Nil  ad  me: 

DÍl    ad    te :  é   re    mea    non    esc :    é    re    tua 

non  est. 
DONAR  qu'enténdrer.  f.  V.  Donar. 
KNTÉNDRERSB  AB  ALotí.  f.  avenirse  ab  algú  per 

tractar  algún  negoci.  Entenderse  con  alguno. 

Convenire  ,  CGosentire. 
gCOM  s'enten?  expréssió  que  raanifésta  l'enfado 

qu'es  concebex  de  lo  que  s'ou  ó   veu.   ¿  Q«£ 

se  entiende  ?  Como  se  entiende  ?  Quid  lioc  ? 

Cur  ¡ta  ? 
íll  s'kntén,  com  aquell  qub  balla  t6t  sol. 

ref.  El  se  entiende ,  y  irustejaba  de  noche. 

Hic  sibi  quid  liceat  conveniatque  sapit. 
JO  m'enténc  y  DÍ5U  m'bnten.  ioc.  V.  Déu. 
ENTENDRIMENT.   s.   m.   ant.   Enterneci- 
miento. MoUimentum. 
ENTÉNDRIR.  v.  a.  Enternecer.  Emollire. 
ENTÉNDRÍRSE.  v.  r.  Enternecerse.   Tener 

fieri ,  tenerascere. 
ENTENDRIT,  DA.  p.  p.  Enternecido. 
ENTENEDOR,  RA.  s.  m.  y  i.  Entendedor. 

inteliigens. 

Á  BON   BNTENEDOR  POCAS  PARAULAS.  f.     jll    buen 

entendedor  pocas  palabras  :  al  buen  entende- 
dor ,  breve  hablador.  Intelligenti  pauea. 

ENTENÉNT.  p.  a.  «nt.  Inteligente.  Gna- 
rus. 

ENTENÉNT.  adj.  ant.  V.  Intelligent. 

DONAR  enteníínt.  f.  persuadir  á  algú  que  fassa 
lo  que  se  1¡  demana.  Entrar  ú  uno.  Persua- 
dere. 

ENTENIMENT.  s.  m.  potencia  de  l'ánima. 
Entendimiento.  Intellectus,  ratio. 

ENTENiMEN'T,  talent  y  facilitat  en  compe'n- 
drer.  Entendimiento.  Capacitas,  intelligendi 
facilitas. 

ENTENIMENT,  ant.  V.  IntcMigencia. 

ENTENIMENT  ,  3nt.  V.   InteDciÓ. 

POSAR  ENTENIMENT.  f.  Ajutctar ,  ascsor.  Sa- 

pere. 
PERDRERHi    l'exteniment.    f.    díácórrer  molt 

sobre  alguna  cosa  sens  arribar  i  ente'ndrerla. 
Tom.  I. 


ENT  313 

Descabezarse.  Prae  nimia  mentís  intentione 

caput  obíundi. 
ExNTÉNRE.  V.  a.  ant.  V.  Eutendrer. 
ENTENRIRSE.  v.  r.  ant.  V.  Entendrirse. 
ENTEiN  ['A.  s.  i.  ant.  V.  Enienza. 
ENTENZA.  s.m.y  f.ant.  Tobjecte  amsít.  Amor. 

Res  amata. 
ENTENZA.  s.  f.  ant.  V.  Tntent.  intenció. 
ENTER ,  RA.  adj.   consiauc ,   lerm.  Entero. 

Constans ,  firmus. 
ENTER,   RA.  recte ,  just.  Entero.   lustus ,  in- 

teger. 
ENTER,  cabal,  shns  falta  alguna.  Entero^  en' 

terizo.  Integer ,  absolutus. 
PER  ENTER.  m.  adv.  Por  entero.  Plené. 
ENTERAMENT.  adv.  m.  Enteramente.  Om- 

nino ,  penitus,  prorsus. 
ENTERAR,  v.  a.  informar,  instruir  algú  d'al- 

gun  negoci.  Enterar.  Injtruere. 
ENTERAT.  DA.  p.  p.  Enterado. 
ENTERBOLIiVlENT.  s.   m.   ant.  Entorpeci- 
miento. Stupor,  stupiditas. 
ENTERBOLíR.  v.  a.  Enturbiar.  Turbare. 

SEMBLA  QüE  NO  ES  PER  AYGÜA  EN  lERBOLlR.  f. 

V.  Aygua. 

ENTER  BOLIRSE.   v.  r.  met.  Entorpecerse. 
Stupore ,  torpore  affici. 

ENTERBOLIT ,  DA.  p.  p.  Enturbiado. 

ENTERO,  CA.  adj.  dit  de  la  tela  ó  roba.  En- 
tero, áolidus. 

ENTERO  ,  dur ,  fort.  Terco  ,  tieso.  Diirus  ,  te- 
nax. 

ENTERO,  ant.  indócil.  Terco,  Contumax. 

ENTERDIT.  s.  m.  ant.  V,  Entredit. 

ENTERESA.  s.  f.  integrirat,  perfecció,  cum- 
piiment.  Entereza.  IfUegritas. 

ENTERESA  ,    met.    reccitut.    Entereza.   Recti» 
tu  do. 

ENTERÍSSÍM,    MA.   adj.  sup.  Enterüimo. 
Valdé .  perfecté  integer. 

ExNTERNIDAMENT.  aJv.  m.  ant.  En/erne- 
cidamente.  Tenere ,  moiliter. 

ENTERNíMENT.  s.  m.  ant.  Enternecimien- 
to. Teneritas,  teprritudo. 

ENTERNÍR.  v.  a.  Enternecer.  Misericordiam 
commovere. 

ENTERNIT ,  DA.  p.  p.  Enternecido. 

ENTERQUEDAT.  s.  f.  anr.  V.  Terqu¿dat. 

ENTERRAMENT.  s.  m.  ant.  Tacció  d'enter- 
rar.  Entierro.,  enterramiento.  Huniatio. 

ENTERRAR,  v.  a.  íi^ar  dins  de  la  térra.  En- 
terrar. Conimittere,  immittere  tcrra;. 

ENTERRAR,  alguo  mort.  Enterrar.  Sepeliré. 

ENTERRAR  ,  met.  ocultar  ,  amagar  alguna   cosa 
de  manera  que  no  s'  sapia  d'élla ,  ó  s'olvide, 
com  :   ENTERRAR  él  diuéf.   Sepultar.   Sepe- 
liré. 
ENTERRAR  ,  sobrevi'urer  á  algú,  véurer  sa  mort. 

Enterrar.  Aüis  super\ivere. 
ENTERRAT,  DA.  p.  p.  Enterrado. 

Kkkk  EN- 


.V4  ENT 

ENTERRO,  s.    m.  Entierro,  enterramiento. 

Fiinus ,  exeqiiiae. 
EXTERROGACIÓ.  s.  f.  ant.  Presunta.   In- 

terrogatio. 
ENTERVENIMENT.  s.  m.  ant.  V.  Interven- 

ció. 
ENTES  ,  SA,  p.  p.  Entendido. 
ENTKS,  SA.  sabi,  intelligent.  Entendido.  CaMens, 

sapiens,  peritus ,  sciens. 
ENTÍBIAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Tibiesa. 
ENTIBIAR.  V.  a.  posar  tebia  alguna  cosa. 

Entibiar.  Tepefacere. 
ENTIBIARSE.  V.  r.  met.   refredarse  ,  calmar 
él  fervor  ab  que  s'  féya  alguna  cosa.  Enti- 
biarse. Tepefieri. 
ÉNTIBÍ AT ,  DA.  p.  p.  Entibiado. 
ENTIMEMMA.  s.  f.  figura  de  Retórica.  En- 

timewa.  Enthimema. 
ENTITAT.  s.  f.  Entidad.  Entitas. 
COSA   DE   ENTITAT.   loc.   Cosu  de   entidad  ,   de 
substancia ,  de  consideración ,  de  valor.  Res 
magni  niornenti. 
ENTOLDAR,  v.  a.  Entoldar.   Aulseis   tege- 

re. 
ENTONACIÓ.  s.  f.  Entonación ,  entono  ,  en- 

tonamiento.  Tonus. 
ENTONADOR,  s.  iii.  él  qu'entona.  Entonador. 

Praecentor. 
ENTONADOR,  lo  cantoF  qu'cH  las  Iglesias  dirigex 
él  cor  en  lo  que  s'  canta  per  cant  pía.  So- 
chantre. Praeceptor  chori. 
ENTONAMENT.  s.  m.  ensuperbiment.  Ento- 
no. Elatio. 
ENTONAMSNT,   ant.  I'acció  d'entonar.  Entona- 

miento.  Incentio ,  príEcentio. 
ENTONAR.  V.  a.  coinensar  á  cantar.  Ento- 
nar, lucicere. 
ENTONAR.  V.  n.  cantar  ajustadament  al  to.  En- 

tonar.  Ad  amussim  cantare. 
ENTONARSE.  V.  r.  met.  ensuperbirse.  Ento- 
narse. AttoUi,  erigi,  inflari. 
ENTONAT,  DA.  p.  p.  Entonado. 
ENTONAT  ,    DA.    adj.    ensupcrbít.    Entonadillo. 

Arrogans  ,  homunculus. 
ENTONTIRSE.  v.  r.  Entontecerse.  Stupidum 

fieri. 
ENTÓRN.    s.   m.  circiiit.  Contorno.  Circui- 

tus. 
ENTORN.    prep.     que    denota    proximitat     de 
témps  ,  com:   ent6rn  de  Nadal.  A  vueltas. 
Circa. 
ENTORNPEU.  s.  m.  lo  deis  Hits.  Rodapié. 

Circumductio,  tegumentum. 
ENT6RNPEU,la   faxa   de   diterent  color  que  s' 
pinta  cerca  del  paviment  en  los  quartos  em- 
blanquinats    Rodapié.  Fimbria  parietis. 
ENTORPIMBNT.    s.    m.     Entorpecimiento  , 
adormecimiento,  entumecimiento.  Stupor,  stu- 
piditas. 
^ÑTORPIR.  V.  a.  'mped''-  e!  "^oviment  d'al- 


ENT 

gon  mimbre  del  eos.   Entorpecer ,  envarar, 
Stupeíacere ,  torpore  afficere. 

ENToiiPiR  ,  met.  turbar  l'enteníment  ó  l'es- 
perit.  Entorpecer ,  envarar.  Hebetare  ,  ob- 
tundere. 

ENTORPIRSE.  V.  r.  alguna  part  del  eos. 
Adormecerse  ,  entorpecerse,  entumecerse,  en- 
vararse. Torpescere. 

ENTORPíT,  DA.  p.  p.  Entorpecido. 

ENTORTELLIGAMENT.  s.  m.  ant.  Y.  En- 
tortoliigament. 

ENTORTOLLIGAMENT.  s.  m.  I'acció  y 
efecte  d'entortolJigar.  Enroscadura.  In  gy- 
rum  infle.xío,  sinuatio. 

ENTORTOLLIGAR.  v.  a.  Enroscar.  Sinuare, 
convolvere. 

ENTORTOLLIGAT ,  DA.  p.  p.  Enroscado. 

ENTRADA,  s.  f.  V  espay  ó  lloc  per  ahónt 
s'  entra  á  alguna  part.  Entrada.  Aditus ,  in- 
gressus ,  introitus. 

entrada  ,  1'  acció  d'  entrar  á  alguna  part.  En- 
trada. Ingressio ,  ingressus. 

entrada,  d' estiu,  ivern ,  &c.  Entrada.  Ini- 
tium. 

entrada  ,  en  las  casas.  Zaguán ,  portal.  Ves- 
tibulum. 

Á  entrada  d'ivern.  m.  adv.  A  boca  de  in- 
vierno. Ineunte  hyeme. 

entrada  de  caeall  SICILIA,  loc.  Entrada  de 
caballo  y  parada  de  borrico.  Velut  equus  ge- 
neróse cursum  arripiens,  ut  asinus  in  medio 
sistit  gradum. 

entrada  de  f6sc  ,  DE  nit.  loc.  Boca  de  no- 
che. Ad  vesperani. 

ENTRADIR.  v.  a.  anr.  V.  Introduir. 

ENTRAMENA.  s.  f.  ant.  V.  Entranyas. 

ENTRÁMENAS.  s,  f.  p.  ant.  las  entranyas  ó 
coradélla  del  animal.  Asadura.  Exta. 

ENTRAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Entrada. 

ENTRANT.  s.  m.  qui  s'  fica  ahont  no  'I  de- 
manan.  Entremetido.  Ardelio. 

ENTRANT  ,  ENTRANT  DE  TAULA.  Principio.    Pfi- 

niae  mensae. 

Et  MES  ENTRANT  ,  LA  SEMMANA     ENTRANT.    loC. 

El  mes  que  viene ,  la  semana  que  viene.   Se- 

quenti  mense  ,  hebdómada. 
ENTRANYAS.  s.  f.  p.  él   contingut   dintra 

'1  eos,  com,   él  cor,  frexura ,  melsa ,  &c. 

Entrañas.  Viscera ,  praecordia. 
SNTRANYAS  ,  1'  interior  del  ánimo  ,  ó  sos  afee* 

tes ,  y  axí  s'  diu  del  compassiu  que  té  bonas 

ENTRANYAS.  Entrañas.  Animi  motus  ,  afiec- 

tus. 
ENTRANYAS,  met.  lo  mes  ocult  y  amagat,  com, 

las  ENTRANYAS  de  la  térra  ,  de  las  monta- 

nyas ,  &c.  Entrañas.  Praecordia. 
DONAR  LAS  ENTRANVAá.   f.   Dar  las  entrañas ; 

dar  hasta  las  entrañas.  Omnia  etiam  cariora 

daré ;  ni!  negare. 
ENTRANYABLE.  adj.  Entrañable.  Intimus. 

EiV 


ENT 
ENTRANYABLEMENT.  adv.  m.  Eutraña- 

bkmcnte.  Intimé ,  ardenter. 
ENTRAR.  V.  a.  introduir  algún  giínero  pro- 

hibit.  Meter.  Merces  vetitas  subdoie  ¡ntro- 

ducere. 
ENTRAR.  V.  n.  passar  de  fora  á  dintre.  Entrar. 

Introire ,  ¡ngredi. 
ENTRAR ,  en  él  jog  de   cartas.  Entrar.  Ludo 

intervéiiire. 
ENTRAR,  penetrar,  introduirse,  com  la  espasa 

en  él  COS.  Entrar.  Penetrare. 
ENTRAR  ,    ser  necessari  per    integrar    alguna 

cosa ,  com  un  cert  número  de  rajólas  per  un 

enrajolat.  Entrar.  Opus  esse. 
ARA  ENTROJO,  loc.  Aliora  entro  yo.  Nunc  ego, 

nunc  loquor. 

MO     LI    ENTRA    DE    LAS    DENTS    EN    AVALL.    loC. 

fam.  V.  Dent. 

ENTRAR  AL  CERVELL,  6   AL  CERVELL  DEL  CAP.f. 

algún  so ,  ó  soróU  violent.  Taladrar  la  ca' 
beza.  Terebrare  ,  acuté  ferlre. 

PER  ENTRAR  EL  CLAU  ,  VOLER  FER  ENTRAR  EL 
CLAU  PER  LA  CABOTA.  f.  V.  Clau. 

ENTRAR  LA  fébre.  f.  Entrar  la  calentura,  Fe- 

brim  accederé. 
ENTRAR  LA  ROMANA,  f.  comensar  son  pes  ab 

cert  número  de  Iliuras ,  arrobas ,  &c.  Entrar 

Ja  romana.  Stateram  á  corto  pondere  initium 

ducere. 
ENTRAR  Á  SERVIR,  f.  Entrar  á  servir.  In  fa- 

mulatum  admitti. 

SNTRAR  PER  l' UNA  ORELLA  ,  Y  EXIR  1  ER  l'aL- 

TRA.  f.  Entrar  6  entrarse  alguna  cosa  por 
un  oido.,y  salirse  por  el  otro.  Audita  despi- 
cere ;  nil  curare. 

ENTRAR  EN  UN  NEGOCI  ,  DEPENDENCIA  ,  &C.  f. 

Entrar  en  un  negocio ,  dependencia  ,  &c. 
Rc-m  ,  negotium  iii  se  suscipcre. 

ENTRAR   EN   UNA  FUNCIÓ  ,  COMEDIA  ,    &C.    f.    Ser 

ua  deis  que  la  componen.  Entrar  en  una 
función  ,  comedia ,  Í¿c.  ínter  actores  ads- 
cribí. 

BN  BOCA  TANCADA  NO  HI  ENTRA  MOSCA  NI  ALA- 
DA, ref.  V.  Boca. 

PE'l  CUL  ENTRA  LA  LLETRA.  Tcf.  V.  Cul. 

ENTRARSEN.  v.  r.  esfonsarse.  Hundirse. 
Ruere  ,  corru?re. 

ENTRÁRSEN  LA  CASA  Á  CRITS  Y  RAHÓNS.     f.    met. 

Hundirse  la  casa.  Omnia  clamoribus  misceri. 

ENTRARSEN  t6t  AB  AYGUA.  f.  Desgajarse  el 
cielo ,  las  nubes.  EiFusissimum  imbiem  ruc- 
re. 

ENTRASEING.  s.  m.  ant.  V.  Entresenya. 

ENTRAT ,  DA.  p.  p.  Entrado. 

ENTRAVESSAR.  v.  a.  Atravesar,  la  trans- 
versum  poneré. 

ENTRAVESSAT,  DA.  p.  p.  Atravesado. 

ExSíTRE.  prep.  Entre.  ínter. 

entr'any.  m.  adv.  Entre  ano.  Diversis  anni 
temporibus. 


ENT  3x5 

ENTRE   DÉNTs.  m.  adv.  EntTC  dientes.  MussI- 

tando. 
ENTRE  DiE.  m.  adv.  Entre  dia.  ínterdiu ,  intra 

diem, 
ENTRE  TANTs  DÍAS,  ANYS,  &c.  m.  adv.  Dentro. 

ínfrá. 
ENTRE  DOS  LLusTREs.  m.  adv.   Entre  dos  luces. 

Crepusculum. 
ENTRE  MANs.  m.  adv.  Entre  manos.  Pus  maní- 
bus. 
ENTRE  QUATRE  PAREDs.  m.  adv.   Entre  dos  pa' 

redes.  ínter  parietes. 
ENTRE  SEMMANA.  ífí.  adv.  Entre  semana.  Intrá 

hebdomadam. 
ENTRECÉLLAS.  s.  f.  p.  p.  u.  Entrecejo. 

íntercilium. 
ENTRECOLLÍMENT.  s.  m.  ant.  Entrecoge- 

dura.  ínterceptio. 
ENTRECOLLIR.  v.  a.  Entrecoger.  ínterle- 

gere ,  ¡ntercapere. 
ENTRECÜX.  s.  m.  en  las  personas.  Horcaja- 
dura  ,   entrepiernas  ,    bragadura.     Crurium 
divortium  ,  divaricario. 
ENTRECÜX ,  en  las  calsas.  Entrepiernas.  Inte- 
rior feraoraliuní  pars. 
ENTRECUAR.  v.  a.  ant.  V.  Encreuar. 
ENTREDÍCCÍÓ.  s.  f.  ant.  prohibició.  Entre- 

ditiio.  Interdictio. 
ENTREDÍR.  v.  a.  ant.  prohibir.  Entredecir^ 

interdecir.  Interdicere  ,vetare. 
KNTREDiR ,  ant.  posar  entredit ,  censura  eccla- 
sia'stica.  Poner  entredicho ,  entredecir,  Divi- 
nis  interdicere. 
ENTREDIT,  TA.  p.  p.  Entredicho. 
ENTREDIT ,  s.  m.   ant,  prohibició.   Entredicho. 

Interdictum,  proliibitio. 
ENTREDIT ,   censura   ecclesiástica.    Entredicho. 

interdictum  ecclesiasticum. 
ENTREFERIRSE.  v.  r.  ant.  Chocarse,  encon- 
trarse. Concurrendo  sese  vicissim  impeleré. 
ENTREPETAS.  m.  adv.  ant.  Entre  tanto', 

en  tanto.  Interea ,  interea  temporis. 
ENTREFÍ,  NA.  adj.  Entrefino.  Medius,  me- 

diocris. 
ENTREGA,  s.  f.  Entrega.  Traditio. 
ENTREGAMENT,  s.  m.  ant.  V.  Entrega. 
ENTREGAR,  v.  a.  Entregar.  Tradere. 
ENTREGARSE,  v.  r.  posarse  en  mans  d'al- 
trs ,  subjectarse  a'  sa  direcció  ó  arbitre.    £h- 
tregarse.  Sese  tradere. 
ENTREGARSE  ,  dedicarse   enterament  á  alguna 
cosa;  aplicarse  á  ella.  Entregarse.  Se  totuní 
addicere ,  devovere. 
ENTREGAT ,  DA.  p.  p.  Entregado. 
ENTREGUARDS.  s.  m.  p.  éls  dos  regles  que 
s'  posan  un  á  cada  extrém   de  la  biga  ó  post 
&c.  que  s'  riboteja  ó  pulex  per  mirar  si  está 
á  nivel!.  Codales.  Ancones. 
ENTRELINí.  s.  m,  ant.  Interlineal.  Interli- 
nearis. 

EN- 


.':¡r6  ENT 

ENTRELLASSAR.  v.  a.  Entrelazar.  Inne- 

ctere,  intertexere. 
ENTRELLASSAT,  DA.  p.  p.  Entrelazado. 
ENTRELLUÍR.    v.    n.   Entrelucir.  Interlu- 

Cere. 
ENTREMALIAT,  ÜA.  adj.  Travieso.  Irre- 

qui.-tus. 
ENTREMALIAJAR.  v.  n.  Travesear.  Irre- 

quieté  agere. 
ENTREMALIADURA.  s.  f.  Travesura.  Irre- 

quieta  actio. 
ENTREMÉS,  s.   m.  Entremés.  Intermedium 

scaenicum. 
INTREMES,  SA.  p.  p.  Entremetido. 
ENTREMESA,  s.  f.  ant.  V.  Intervenció,  in- 

terposició. 
ENTREMESCLAR.  v.  a.  mesclar  una  cosa 

ab  altra  sens  confdndrerlas.   Entremezclar. 

Intermiscere ,  miscere. 
SNTREMESCLAR  ,   mesclar   una  cosa  ab    altra, 

barrejandlas .,  ó  introduind  la  una  en  l'altra. 

Entreverúf.  Immiscere,  inserere. 
ENTREMESCLAT,  DA.  p.  p.  Entremezcla- 
do ,  entreverado. 
ENTRE MÉTRER.  v.  a.  Entremeter.  Interii- 

cere ,  interponere. 
ENTREMÉTRERSE.  v.  r.  ficarse  algú  en  lo 

que  no   li  tOi;a.  Entremeterse.  Sese  alienis 

negotiis  importuné  imiíiiscere. 
ENTREMIRARSE.  v.  r.  ant.  Mirarse  unos  á 

otros.  Se  muruó  contuerl ,  conspic<;re. 
ENTREMÍSSIÓ.  s.  f.  ant.  V.  Intermissió. 
ENTREMÍTJ.  adv.  t.  y  I.  Entremedias.   ín- 
ter. 
ENTR.ENAR.  v.  a.  Trenzar .,  entrenzar.  Fas- 

ciólas  texere. 
ENTREN AT..  DA.  p.  p.  Trenzado. 
ENTREOBERT,  TA.  p.  p.  Entreabierto. 
ENTREOBRIR.  v.  a.  dcxar  á  mitj  obrir  una 

porta  ,   finéstra  ,    &c.    Entreabrir.   Parüm 

aperire  ;  ex  parte  aperire. 
ENTREOÍR.  V.  a.  Entreoír.  Subaudire. 
ENTREOÍT  ,  DA.  p.  p.  Entreoído. 
ENTRE  PICAR  SE,   v.   r.  ant.  V.  Picarse  las 

crestas. 
ENTREPOSAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Interpo- 

sició. 
ENTREPOSAR.  v.  a.  ant.  V.  ínterposar. 
ENTREPOSAT,  DA.  p.  p.  ant.  V.  Interpo- 

sat. 
ENTREPOSICIO.    s.   f.   ant.    V.   Interposi- 

ció. 
ENTREREGNE.  s.  m.  ant.  V.  Interregne. 
ENTREROMPRER.  v.  a.  ant.  V.  ínterrdm- 

prer. 
ENTRERUPCIÓ.  s.  f.  ant.  V.  Interrupció. 
ENTRESEGNA.  s.  f.  ant.  V.  Entresenya. 
ENTRESEGNAR.  v.  a.  ant.  V.  Senyalar. 
ENTRESEGUIMENT.  s.  in.  ant.  Seguida. 
Rerum  series. 


ENT 

ENTRESEGUIRSE.  y.  r.  ant.  Seguirse.  Coa- 

tinenter  sequi. 
ENTRESOL.  s.-m.  ant.  Entresuelo.  Tristega. 
ENTRESUAR.  v.  n.  Resudar.  Resudare. 
ENTRESUOR.  s.  f.  Resudación.  Resudatio. 
ENTRETALL.  s.  m.  Entalladura.,  trepado. 

Scultura. 
ENTRETALLAR,  v.  a.  fer  alguna  obra  de 

entretall.  Entretallar.  Incidere. 
ENTiiETALLAR  ,  tallar  pe'l  mitj  sens  desunir   la 

cosa ,   que  s'  talla.   Entrecortar.   Interscin- 

dere. 
ENTRETALLAT,  DA.  p.  p.  Entretallado. 
ENTRETANT.  m.  adv.  Entretanto.  Interea, 

iiiterim. 
ENTRETEMPS.    m.    adv.   ant.  Entretanto., 

en  tanto.  Intereá. 
ENTRETSNIMENT.  s.  m.  Entretenimiento. 

Obiectatio. 
ENTRETENIR.    v.   a.   detenir.  Entretener. 

Tenere  ,  detinere  ,  morari. 
ENTRETENIR   ,    divertir.    Entretener.    Alicuius 

animum  oblect.ire. 
ENTRETENJRSE.  v.r.  divertirse.  Entretener- 

se.  Animum  recreara,  animi  recreandi  causa 

aliquid  agere. 
ENTRETENiRSE  ,   detenirsc.  Detenerte.  Imino- 

rari. 
ENTRETEXIDURA.  s.  f.  ant.  Entretexedura. 

Intertextum. 
ENTRETEXIR.   v.   a.  Entretejer.  Intexere, 

intertexere,  ínteriicere. 
ENTRETEXIT,  DA.  p.  p.  Entretejido. 
ENTRETINGUT,  DA.  p.  p.  Entretenido. 
ENTRETiNGUT,  DA.  adj.  divertit ,  festiu  ,  alegre. 

Entretenido.  Lepidus,  facetus. 
ENTRETOC.  s.   m.   Toque.    Experiraentum , 

tentatio. 

DONAR  ÜN  ENTRETOC.   f.  V.  Donaf. 

ENTRETRAURER.  v.  a.  ant.  Entresacar. 
Intercipere. 

ENTREVA LL.  s.  m.  ant.  V.  IntervaMo. 

ENTREVENCIÓ.  s.  f.  ant.  V.  Intervenció. 

ENTRPIVENÍR.  v.  n.   Entrevenir ^  interve- 
nir. Intervenire. 

ENTREVÉURER.  v.  n.  Entrever.  Quasi  per 
caliginem  videre  ;  strictis  oi  uÜs  observare. 

ENTREVÉURER.SE.  v.  r.  Entreverse.,  en- 
treparecerse. Apparere  ,  translucere. 

ENTREVI,  s.  m.  certa  tela  deis  animáis.  En- 
tresijo., mesenterio.  Messenterium. 

ENTRBVINGUT  ,  DA.  p.  p.  Entrevenido. 

ENTREVISTA,  s.  f.  ant.  Entrevista.  Coa- 
gressus. 

ENTRICADAMENT.  adv.  m.  ant.  V.  Intrin- 
cadament. 

ENTRICAMENT.  s.  m.  ant.  Entricamiento, 
entrincamiento.  Lnplicatio. 

ENTRICAR.    v.    a.    ant.    Intrincar.    Intri- 
care. 

EN- 


ENT 

ENTRINCAT,DA.  adj.  IntrlncTido ,  enUin- 

cado,  Implicatus. 
ENTRÍSTAIR.  v.  a.  ant.  V.  Entristir. 
ENTRISTIR.  V.  a.  Entristecer.  Aliquem  con- 
tristare ,  marore  afficere ;  aücui  mosrorem 
infírre. 
ENTRISTfRSE.  v.  r.  Entristecerse.  Tristari. 
ENTRISTIT,  DA.  p.  p.  Entristeddo. 
ENTRO,  prep.  ant.  fins.  Hasta.  Usque  ad. 
ENTROBERT,  TA.  p.  p.  V.  Entraobert. 
ENTROBRIR.  v.  a.  V.  Entreobrir. 
ENTROMÉTRERSE.  v.  r.  V.  Entremétrer- 

se. 
ENTRONISAR.  v.  a.   coli^car  en  él  trono. 

Entronizar.  Aid  tronum  evehere. 
ENTRONISAR  ,  cxáltar  á  algú  ,  coMocarlo  en  alt 
estat.  Entronizar.  Exaltare  ,  elevare  ,  extol- 
lere. 
ENTRONISAT,  DA.  p.  p.  Entronizado. 
ENTROPESSAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Enso- 

pegada. 
ENTROPESSAR.  v.  n.  ant.  V.  Ensopegar. 
ENTRUNYELLAT,DA.  adj.  ant.  V.  En- 
trena!. 
ENTUMIMENT.  s.  m.  Entumecimiento.  Tu- 
mor. 
ENTUMÍR.  V.  a.  Entumecer.  Tumefacere,  in- 
flare. 
ENTUMIRSE,  v.  r.  Entumecerse.  Tumefieri, 

turgescere ,  tumescere. 
ENTUMIT,  DA.  p.  p.  Entumecido. 
ENTUSIASME,  s.  m.  Entusiasmo.  Animi  mo-- 

tus,  ímpetus. 
ENUJADÍSSIM  ,  MA.  adj.  sup.  Enojadísimo. 

Valde  iratus. 
ENUJAR.  V.  a.  Enojar.  Irritare  ,  exacerbare. 
ENUJAT  ,  DA.  p.  p.  Enojado. 
ENUJOS,  SA.  adj.  Enojoso.  Molestus. 
ENUMERACÍÓ.  s.  f.  Enumeración.  Enume- 

ratio. 
ENUMERAR,  v.  a.  Enumerar.  Enumerare. 
ENUMERAT  ,  DA.  p.  p.  Enumerado. 
ENUNCIACIO.    s.  f.   Enunciación.  Enuncia- 

tio. 
ENUNCIAR.  V.  a.  Enunciar.  Enunciare,  ma- 
nifestare. 
EN  UNCÍ  AT,  DA.  p.  p.  Enunciado. 
ENUNCIATIÜ,  VA.  adj.  Enunciativo.  Enun- 

cians ,  manifestans. 
ENUTG.  s.  m.  Enojo.  Iracundia. 
ENVA.   s.   m.    paret  prima.    Tabique.    Sepi- 

mentum. 
ENvÁ.  m.  adv.  En  vano.  Frustra. 
ENVANIRSE.  v.  r.  ant.  Envanecerse.  Inani- 

ter  se  eíTerre. 
ENVANIT  ,  DA.  adj.  territ.  Envanecido.  Ina- 

niter  elatus. 
ENVASIR.  V.  a.  ant.  V.  Embestir. 
ENVEJA.  s.    f.   Envidia.   Invidia  ,  inviden- 

tia. 
Tom.  I, 


ENV 


^^T 


ENVEJABLE.  adj.    Envidiable.   Emulat'ione 

dignus. 

ENVEfAR.  V.  a.  Envidiar.  Invidere. 
ExNVEJAT,  DA.  p.  p.  Envidindo. 
ENVEJOS ,  SA.  adj.  Envidioso.  Invidus. 
ENVELLÍMENT.  s.  m.  ant.  Envejecimiento. 

Inveteratio. 
ENVELLIR..  V.  a.  fer  véll.  Envejecer.,  ave- 
jentar. Veterare. 
ENVELLIR.  V.  n.  ferse  véll.   Envejecer.   Senes- 

cere ,  veterascere. 
ENVELLIR,  durar,  permanéxer  per  m5lt  témps. 

Envejecer.  Durare  ,  diu  permanere. 
ENVELLIRSE.  v.  r.  ferse  véll.  Envejecerse, 

Veterascere  ,  annosum  fieri ,  vetutescere. 
ENVÉLLIT,  DA.  p.  p.  Envejecido. 
ENVENADURA.  s.  f.  Fendage.  Übügatio. 
ENVENAR.  V.  a.  Vendar.  Viitá  obligare. 
ENVENAT,  DA.  p.  p.  Vendado.      ° 
ENVENTRELLAT,  DA.  adj.  ant.  V.  Em- 

papatxat ,  enfitat. 
ENVERGOGNAR.    v.    a.   ant.   V.    Enver- 

gonyir. 
ENVERGONYIMENT.  s.  m.  ant.  Fergílen- 

za.  Pudor. 
ENVERGÜNYIR.  v.  a.  Avergonzar.,  correr. 

Pudore  suH'undere. 
ENVERGONYIRSE.    v.    r.    Avergonzarse, 
correrse.,   afrentarse  ,   sonrojarse.  Erubes- 
cere. 
ENVERGONYIT,  DA.  p.  p.  Avergonzado, 

corrido.,  afrentado.,  sonrojado. 
ENVERINAR.  v.  a.  ant.  V.  Enmatsinar. 
ENVERINARSE.  v.   r.   met.  irritarse.  £m- 
berrincharse.  Nimis  irasci ;  prse  irá  fremere. 
ENVERINARSE ,  las  llagus.  Encouarse.   Exacer- 
bar!. 
ENVERINAT  ,   DA.  p.   p.  Emberrinchado, 

enconado. 
EiWERMELLIR.  v.  a.  ant.  Enroxar,  en- 

rcxecer.  Rubefacere. 
ENVERNISAR.  v.  a.  V.  Embarnisar. 
ENVERS.  adv.  Hada.  Erga. 
ENVÉS,  s.  m.  V.  Revés. 
ENVÉS,  adv.  V.  Envers. 
ENVESCAR.  v.  a.  Enviscar  .,  untar  con  liga. 

Visco  linire  ,  inungere. 
ENVESCARSE.   v.   r.  Enligarse,  enviscarse. 

Visco  implicari ,  viscari. 
ENVESCARSE  ,  joc.   eir.brutarse  ab  excrements. 

Embadurnarse.  Inquinari. 
ENVESCAT ,   DA.    p.    p.    Enligado ,  envis- 
cado. 
ENVEYNAR.   v.  a.  Envaynar.  In  vaginain 

mittere ,  recondere. 
ENVEYNAT,  DA.  p.  p.  Envaynado. 
ENVIAMENT.  s.  m.  arot.  Envió.  Missio,  mis- 

sus. 
ENVIAR.  V.  a.  Enviar.  Mittere. 
envías  á  buscar  á  algú.  f.  Llamar.  Vocare. 
LIU  sN- 


3 1 8  ENT 

ENVIAR    Á    GALERAS,    Á    PRESIDÍ,  &C.  EchOT  « 

galeras,  á  presidio,  &c.  In  exilium  mittere. 

S'    HA    DE    PÉ.VDRER     COM     DEU    HO     ENVÍA.     loC. 

V.  Deu. 

ENVIARSE.  V.  r.  empassarse.  Tragar.  GIu- 
tire. 

ENVIAT  ,  DA.  p.  p.  Enviado  ,  tragado ,  pa- 
sado. 

ENViAT.  s.  m.  la  persona  que  destina  un  Pri'n- 
cep  soberá  ,  á  la  córt  d'altre  ,  perqué  repre- 
sente sa  persona  ,  y  tinga  lo  carácter  de  Mi- 
nistre séu  en  ella.  Enviado.  Missus ,  lega- 
tus. 

ENVIAT,  la  persona  que  s'  envia  per  alguna  co- 
missió,  negoci,  &c.  Enviado.  Missus. 

ENVIDADOR,  s.  m.  Envidador.  Provocator 
in  ludi  sorte. 

ENVIDAR.  V.  a.  Envidar.  In  ludi  sorté  pro- 
vocare. 

ENVIDAR  DE  FALS.  f.  Envidar  de  falso.  Subdolé, 
falírb  provocare  in  ludo. 

ENVIDAR  ÉL  REsío.  f.  cH  el  jog.  Envidar  el 
resto;  echar  el  resto.  Omnem  pecuniam  sorti 
lusorite  mittere. 

ENVIDAR  ÉL  RESTO,  f.  uict.  fer  tot  Tesfors  pos- 
sible  per  lograr  alguna  cosa.  Envidar  el  res- 
to.  Totis  viribus  niti. 

ENVIDAT ,  DA.  p.  p.  Envidado. 

ENVIDRÍARSE  'LS  ULLS.  V.  Entelarse. 

ENVINAGRAT ,  DA.  adj.  ant.  Envinagrado. 
Acatosus. 

ENVIRONAR.  v.  a.  ant.  V.  Circuir. 

ENVISCAR.  V.  a.  ant.  V.  Envescar. 

ENVIT.  s.  m.  en  él  jog  de  cartas  y  altres.  En- 
vite. Sponsio ,  inviratio. 

ENVIT  ,  oferta.  Envite.  Sponsio  ,  oblatio. 

ENVIUDARSE,  v.  r.  Enviudar.  Viduari. 

ENVIUDAT,  DA.  p.  p.  Enviudado. 

ENVOLTAS.  adv.  t.  ant.  V.  Entórn. 

ENXARCARSE.  v.  r.  d'aygua.  Enaguar:har- 
se  ,  encharcarse  de  agua.  Nimia  aquá  re- 
pleri. 

ENXORDADERA.  s.  f.  ant.  espiga  de  mili, 
pauis ,  &c.  Panoja ,  mazorca.  Pannicola. 


EO. 


EO.  coDJ.  ant.  V.  O. 

EP. 

EPA.  interj.  vulg.  V.  Ey. 

EPACTA.  s.  f.  E pacta.  E pacta. 

ÉPIC,  CA.  adj.  Épico.  Epious,  heroicus. 

EPICENO,  s.  ni.  Epiceno.  Epicenos,  promis- 
cuas. 

EPICICLE.  s.  m.  Astron.  Epiciclo.  Epicy- 
c!us. 

EPICÍCLIC,  CA.  adj.  Astron.  Epiciclko.  Epi- 
cycücus. 


EPI 

EPIDEMIA,  s.  f.  Epidemia.  Epidemia. 
EPÍDÉMÍC,CA.  adj.  Epidémico.  Epidemi- 

cus. 
EPI  PAÑI,  s.  m.  nom  d'  home.  Epifanio.  Epi- 

phanius. 
EPIFANÍA,  s.  f.  Epifanía.  Epiphania. 
EPiFONEMA.  s.  m.   y.  f.  Ret.   Epifonema. 

Epiphonema. 
EPIGLÓTIS.  s.  f.  Anat.  Epiglótis.  Epiglossis, 

epiglottis. 
EPÍGRAFE,  s.  m.  Epígrafe.  Epigraphe,  ¡ds- 

criptio. 
EPÍGRAMMA.  s.    f.    Epigrama.  Epigram- 

ma. 
EPILEPSIA,  s.  f.  mal  de  Sant  Pau.  Epilep- 
sia. Morbus  caducus. 
EPÍLÉPTIC ,    CA.  adj.   Epiléptico.  Epilep- 

ticus. 
EPÍLOBI  PALUSTRE,  s.  m.  hérba.  Jdclfi- 

¡la  de  lagunas.  Epilobium  palustre. 
EPiLOBi  piíLUT  ,  hérba.  Adelfilla  peluda.  Epiio- 

bium  hirsutum. 
EPILOGAR.  V.  a.  Epilogar.  In  compendium 

redigere. 
EPILOGA?,  DA.  p.  p.  Epilogado. 
EPILOGO,  s.  m.  conclusió  de  T  oració  ,  ó  en- 
rahónament,  en  que  s'  recopila  breument  lo 
que  s'  ha  dit.  Epílogo.  Epílogus. 
EPÍLOGO,  conjunt  ó  compendi.  Epílogo.   Epí- 
logus ,  compendium. 
EPIQUEYA.  s.  f.  Epiqueya.  Epicheia. 
EPISCOPAL,  adj.  Episcopal,  obispal.  Episco- 

palis. 
EPISCOPOLOGI.  s.  m.  Episcopologio.  Epis- 

copologium. 
EPÍSODI.  s.  m.  digressió.  Episodio.  Episso- 

dium. 
EPisoDi ,  acció  secundaria  ,  y  com  estranya  res- 
pecte de  la  principal  d'  un  poema,  pero  ab 
connexió  y   dependencia  d'  ella.   Episodio. 
Digressió. 
EPISODO.  s.  m.  ant.  V.  Episodi. 
EPÍSTOLA,  s.  f.  la  part  de  la  missa  axi  dita. 

Epístola.  Epístola. 
EPÍSTOLA  ,  subdiaconat.  Orden  de  epístola.  Sub- 

diaconatus. 
EPISTOLAR,  adj.  Epistolar.  Epistolaris. 
EPITAFI.  s.  m.  Epitafio.  Epitaphium. 
EPITALAMI.    s.    m.   Epitalamio.    Epithal^- 
miurn.  '  ;^ 

EPITALAMO.  s.  m.  ant.  V.  Epitalami. 
EPÍTETO,  s.  m.  Epíteto.  Epitheton. 
EPÍTIMA,   s.   f.  confortatiu.  Epítima.   Epí- 

thyma. 
EPÍTOME,   i.  m.  Epítome.  Epitome,  com- 
pendium. 
EPITRITO.  s.  m.  peu  de  vers.  Epitrito.  Epi- 

tritus. 
EPÍTROPE.  s.  f.  figura  de  Retórica.  Epítre- 
pe.  Permissio ,  concesslo. 

ÉPO- 


EPO 

ÉPOCA,  s.  f.  Época.  Epocha. 
EPOPEYA,   i.   f.    poema.   Epopeya.  Poema 
epicum. 

EQ, 

EQUABLE.  adj.  Mat.  Equabh.  ^Equabilis. 
EQUACIÓ,  s.  f.  Asrron.  Kquacion.  ^quario. 
EQUACió.  Alg.  Equacion ,  igualación.  iEquatio. 
EQÜADOR.  s.  m.  Cosmogr.  Equador ,  equa- 

tor.  yEqiíator. 
EQUATOR.  s.  m.  ant.  V.  Equador. 
EQUESTRS.  adj.  Eqüestre.  Equestris. 
EQUIÁNGULO, LA.  adj.  Geom.  Equiángulo. 

Equianguius. 
EQUILÁTERO,  RA,  adj.  Geom.  Equilátero. 

iEquilatírus ,  aequilateralis. 
EQUILIBRAR,  v.  a.  posar  una  cosa  en  equi- 

libri  ab  altra.  Equilibrar.  Librare  ;  ad  sequi- 

librium  ponderare,  redigere. 
EQUILIBRAR,  met.  fcr  qu'  una  cosa  no  excedes- 

ca  á  altra ,   manténindlas  proporcionalment 

iguals.  Equilibrar.  ^ílquare  ,  ad  íequilibrium 

redigere. 
EQUÍLIBRAT,  DA.  p.  p.  Equilibrado. 
EQUILIBRE,  s.  m.  ant.  V.  Equiiibri. 
EQUILÍBRI.  s.  m.  pes  qu'iguala  á  altre   pes. 

Equilibrio.  iEquilibriuro. 
EQUINOCCLs.  ID.  Astron.  Equinoccio.  vEqui- 

noctium. 
EQUINOCCIAL,  adj.   Equinoccial.  ^Equino- 

ctialis. 
riNEA  EQUINOCCIAL.  Lima  equinoccial.    Linea 

sequinoctialiá. 
puNTs  EQuiNocciALs.  PutUos  equinocctálss.  Pun- 

cta  asquiaoctialia. 
SIGNES  EQUixocciALs.  Signos  equinocctaks.  Signa 

sequinjctialia. 
EQUIPAR.  V.  3.  Equipar.  Instruere ,  ornare. 
EQ  JIPARACÍÓ.  s.  f.  Eifuiparacion.  Adsqua- 

lio ,  f  xa?quatIo. 
EQUIPARAR.   V.  a.   Equiparar.  Adaequare, 

aequiparare.  t  iia¡ 

EQÜIPARAT ,  DA.  p.  p.  Equiparado. 
EQUIPAT ,  DA.  p.  V.  Equipado. 
EQUIPATfAR.  V.  a".  V.  Equipar. 
EQÜÍPATJAT,  DA.  p.  p.  V.  Equipat. 
EQUIPA Tl'E.    s.    m.    Equipagc.    Instructus  , 

viaticas  apparatus. 
EQÜIPOL.LENCIA.s.f.  Equipolencia.  iEqui- 

poüeníia. 
EQUIPOL.LENT.  adj.    Equipolente.   ^Equi- 

poilens. 
EQUíTABLE.  adj.  ant.V.  Equitatiu. 
EQUITABLEMENT.adv.m.  ant.  V.Equita- 

tii  amcnt. 
EQUITAT.  s.  f.  iguaitat,  rectitut.   Equidad. 


.*■ 


quitas. 


SQUiTAT  ,  moderació  en  Texécució  de  las  lleys, 
atenenJ  á  l'intsnció  del  Uegislador  mes  qu'  á 


EOU  319 

la  lletra  de  la  Iley.  Equidad.  iEquitas ,  00- 

deratio ,  teniperantia. 
EQUITAT  ,  baxa  ó  moderació  en   e'l  preu  de  las 

cosas  que  s'  compran  ,  venen  ,  ó  contractan. 

Equidad.  Praetii  diminutio,  moderatio. 
EQUITATIU,  VA.  adj.  Equitativo.  .-Equus. 
EQUITAT! VAMENT.  adv.  mod.  Por  equi- 
dad. Ex  iustitice  praescripto. 
EQUIVALENCIA,  s.  f.  Equivalencia,  ^qui- 

valentia. 
EQUÍVALENT.  adj.  Equivalente.  iEquiva- 

lens. 
EQUIVALER,  v.  n.  Equivaler.   .Squivalere, 

ít-quipullere. 
EQUIVOC,  CA.   adj.  lo  que  s'  pot  enténdrer 

de  dit'erents  maneras.  Equívoco.  Ambiguus. 
EQUIVOC  s.   m.   parauia,  la  significació  de  la 

qual  convé  á  diferents  cosas.  Equívoco.  Am- 

biguum  verbum, 
EQUIVOCACIÓ.    s.  f.  Equivocación.  Error, 

erratio  ,  aberratio. 
EQUÍVOCADAMENT.  adv.  m.  Equivocada- 
mente. Deceptione ,  errore. 
EQUIVOCAR.  V.  n.  Equivocar.  Palli,  decipí. 
EQUIVOCARSE,  v.  r.  Equivocarse.  Errare, 

aberrare. 
EQIVOCAT,  DA.  p.  p.  Equivocado. 

ER. 

ER.  s.  m.  planta.  Yervo.  Ervum. 

ER ,  grana  ó  ilavor.  Ervilla.  Ervorum  semen. 

ERA.  s.  f.  él  punt  desde  '1  qual  se   comensa  '1 

cómputo  deis  anys.  Era.  Era. 
ERA  ,  tros  de  térra  en  que  s'  baten  las  garbas. 

Era.  Área. 
íra  ,  témps  ,  temporada.  Era.  ^ra. 
ERA  cHRisTiAN.v^  Ó  OS.  cKRiSTO.  Era  cliristia^ 

na  ó  de  Cbristo.  /Era  chri-tlana;  sera  Christi. 
ERA  COMUNA.  V. .Era  christi jiia. 
ERA  VULGAR.  V.  .Era  cliristiana. 

QUI    NO    VOL    p5lS    QUE    NO    VAJA    A     l'ÉRA.  rcf. 

V.  Anar. 

ERABLE.  s.  m.'ant.  V.  Acs. 

ERARI.  s.  m.  Erario,  ^rarium. 

ERAljME.  s.  m.  num  d'  fióme.  Erasmo.  Eras- 
mus. 

ERECCIO.  s.  f.  £re:v!0».   Institutio ,  funda- 
tio. 

ERECTOR.  s..  ni.  Erector.  Fundator,  stabili- 
tor ,  erector. 

ERESÍPEL.  s.  m.  ant.  V.  Erisipela. 

ERETAMENT.  s.  m.  ant.  Heredamiento.  H^ 
reditamentum. 

ERETATGE,  ERITATGE.  s.   m.   ant.  V. 
Herencia. 

ERGUM.  s.  m.  ant.  V.  Orgull. 

ERGUMENT.  s.  m.  ant.  V.  Argument. 

ERICA,  s.  f.  planta.  Brezo.  Erica. 

ERIGIR..  V.  a.  Erigir.  Erigere. 

ERI- 


•^20  ERI 

ERIGIT,  DA.  p.  p.  Erigido. 

ERISIPELA,  s.  f.  Erisipela.  Erysipela. 

ERISSAMENT.  s.  m.  de  cabells.  Despeluzo., 
erizamiento.  Capilloruin  erectio,  horripila- 
tio. 

ERISSARSE.  V.  r.  Erizarse.,  enerizarse.  Cris- 
pan ,  horripilar!. 

ERissARSE  'ls  CABELLS.  EspeJuztjarse.  Horri- 
pillo  laborare. 

ERISSAT ,  DA.  p.  p.  Erizado  ,  enerizado  , 
espeluznado. 

ERISSÓ.  s.  m.  animal  terrestre.  Erizo.  Heri- 
naceus. 

BRissó  ,  especie  de  petxina.  V.  Castanya  de 
mar. 

ERISSÓ  ,  ant.  la  closca  superior  de  la  castanya  y 
semblant.  Erizo.  Echinus. 

ÉRM.  s.  m.  dssert ,  lloc  solitari.  Yermo.  Ere- 
mus. 

írm  ,  MA.  adj.  inhabitat ,  desert ,  incult.  Yer- 
mo. Incultus. 

ERMAR.  V.  a.  ant.  desolar,  dexar  érma  algu- 
na cosa.  Ermar.  Desolare. 

ERMENGAU.  s.  m.  ant.  nom  d'  home.  Ar- 
mengol.  Ermengaudus. 

ERMITATGE.  s.  m.  ant.  Ermitorio.  Eremi- 
torium. 

ERMOT.  s.  m.  Erial.  Ager  incultus. 

ERRA.  8.  f.  ant.  V.  Error. 

ERRADA,  s.  f.  Error.  Error. 

ERRADAS,  p.  en  las  aulas  de  Gramática.  Puntos. 
Errata. 

ERRADAMENT.  adv.  m.  Erradamente.  Pal- 

s5  ,  errore. 
ERRAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Error. 
ERRANZA.  s.  f.  ant.  V.  Error. 
ERRAR.  V.  a.  Errar.  Errare. 
ERRAR  ÉL  voL,  ÉL  cop.  f.  met.  Errov  el  golpe. 

Falli. 

DELS  HOMENS  Ei  l'eRRAR  ,    I>E    BESTIAS    PERSE- 
VERAR EN  l'error.  ref.   De   hombres   es  er- 
rar ,  de  bestias  perseverar  en  el  error. 
Errare   est   hominum  ,    brutorum   obsistere 
semper.  '■^  v''^'  •■      ^  --i---.:^ 

EL  PREGUNTAR  NO    ES    ERRAR    SI  'LA    PRÉ(ÍU>rTA 

NO  ES  NECIA,  ref.  Quien  pregunta  7io  yerra .¡ 

5Í  la  pregunta  no  es  necia. 

Quiquaerit,  minimé  is  peccat ,   nisi   quserat 

inepté. 
ERRARSE.    V.   r.    Trabucarse  ,    equivocarse. 

Inconsideranter  verba  commutare. 
ERRATA.  8.  f.  error  d'  esCriptura,ó  d'  ¡m- 

pressió.  Errata.  Error,  erratum. 
ERRO.  s.  m.  equivocació  per  descuyt  6  inad- 
vertencia. Ferro.  Error. 
ÍRRO ,  ERROR    DE   cííMPTK.   Ycrro    ííc    cuenttt. 

Supputatlonis ,  coniputationis  error. 
FER  UN  ERRO.  f.  Cometer  un  error.  Errare. 
ERRÓNEO,  NEA.  adj.  Erróneo,  k  veritate, 

á  vero  abcrrans. 


ERR 

CONCIENCIA  ERRÓNEA.  Concigneía  errónea.  Cons- 

cientia  errónea. 
ERROR,  s.  m.  concépte ,  judici   fals.  Error. 

Error. 
ERROR,  met.  culpa,  ó  defécte.  Yerro.  Eltror. 

CÁURER  EN  ALGÚN  ERROR,  f.  V.  Ca'urCf. 

ERUDICIÓ.  s.  f.  Erudición.  Eruditio. 
ERÜDIT,  TA.  adj.    Erudito.    Litteris   per- 

politus. 
ERUDITAMENT.    adv.    m.    Eruditamente. 

Erudité. 
ERUDrríSSIM,MA.  adj.  sup.  Efuditisimo. 

Eruditissimus ,  valde  eruditus. 
ERUGA.  s.  f.  Oruga.  Eruca. 
ERUGA  ,  ant.  certa  salsa.  Oruga.  Conditura  ex 

melle  ,  vel  sacharo,  pane  &  eruca. 


ES 


ESBACONAR.  v.  a.  bax.  V.  Estbcinar. 

ESBACONAT ,  DA.  p.  p.  V.  Bstocinat. 

ESBALAIMENT.  s.  m.  ant.  Asombro ,  espan- 
to ,  pasmo.  Stupor. 

ESBALAIR.  V.  a.  ant.  Asombrar ,  espantar., 
pasmar.  Attonitum  reddere  ,  stupefacere. 

ESBALAIRSE.  v.  r.  ant.  Asombrarse ,  espan- 
tarse ,  pasmarse.  Stupefieri. 

ESBALAÍT,  DA.  p.  p.  Asombrado  ^  espanta- 
do ,  pasmado. 

ESBALDIR.  v.  a.  Enjuagar.  Abluere. 

ESBALDIT,  DA.  p.  p.  Enjuagado. 

ESBALMAMENT.  s.  m.ant.  Demolición.  De- 
molitio ,  dirutio. 

ESBALMAR.  v.  a.  ant.  Demoler.  Demoliri, 
diruere. 

ESBANDIR  LA  ROBA.  f.  esclarirla  ,  pas- 
sand  n'  aygua.  Aclarar  la  ropa.  Ad  puruin 
detergeré. 

ESBANDIT,  DA.  p.  p.  ant.  V.  Estes,  escam- 
pat ,  esparramat. 

ESBARGIMENT.  s.>  m.  Esparcimiento.  Ani- 
mi  recreatio,  relaxatio. 

ESBARGIRSE  v.  r.  divertirse ,  desahogarse. 
Esparcirse ,  despejarse.  Animum  recreare, 
relaxare.. 

ESBARGIRSE  Ó  ESBARGIRSE  'l   TEMPS.    f.    EíCattl» 

par.  Sarenari ,  pluviam  cessare. 

ESBARJO.  s.  m.  dilatació  d'  algún  lloc.  Espa- 
ciosidád.  Dilatatio,  spatium. 

ESBARJO,  esbargiment.  V.  Esbargiment. 

ESBARjOS,  SA.  adj.  Espacioso.  Spaciosus. 

ESBARRANCARSE.  v.  r.  ant.  V.  Embar- 
rancarse. 

ESBARRIAR.  v.  a.  Esparcir^  desparramar. 
Spargere ,  dispergere, 

ESBARRÍAT ,  DA.  p.  p.  Esparcido. 

ESBARSER.  s.  m.  Zjrza.  Rubus. 

ESBERCH.  s.  m.  ant.  V.  Cuyraísa,  lloriga. 

ESBERLA.  s.  f.  ¿1  trosset  d«  fusta,  canya  &c. 

qne 


ESB 

que  s'  separa  del  tros  principal.  Rjja<,  asti' 
Ha.  Assula. 

ESBEKLA  ,  esquerda.  Raja.  Fissura. 

ESBERLAR.  v.  a.  esquerdar.  Cascar.  Con- 
quassare. 

ESBERLARSE.  v.  r.  estabellarse.  Estrellar- 
se. Difrina;!. 

ESBLANQUEIT,     DA.    adj.     Blanquecino., 

■  blanquisco  .,  desblanquecido.  Subalbidus. 
ESBLAYMAT,  DA.  p.  p.  dit  del  color.  Des- 
mayado. Pallens. 

ESBLENAT,DA.  adj.  Greñudo.  Compactos 
fluentesqiie  crines  habens. 

ESBÓMBARSE.  v.  r.  Sonarse.  Vulgar!. 

ESBÓRANC.  s.  m.  en  la  roba.  Desgarro. 
Scissura. 

FER  UN  ESBÓRANC.  f.  Desgarrar.  Disrumpere. 

ESBORRADORAS.  s.  f.  p.  instrument  per  es- 
borrar los  panyos.  Despinces.,  despinzas., pin- 
zas. Volsellae. 

ESBORRAR,  v.  a.  Tescrit ,  pintat  &c.  Bor- 
rar. Delcre,  obliterare. 

ESBORRAR ,  éls  paujos.  Desmolor.  Inutilibus 
floccis  purgaré. 

ESBORRONARSE.  v.  r.  Espeluzarse,.  Hor- 

■  rere.       ■  ;tní;cr./ . 

ESBORRONAT ,  DA.  p.  p.  Espeluzado. 
ESBOSCASSAMENT.  s.  m.  ant.    Bosquexo. 

Aduinbratio. 
ESBOSCASSAR.  v.  a.  tra'urer  las  parts  mes 
bastas  de   qualsevol   materia  que  s'  haja  de 
treballar.  Desbastar.  Dedolare.        .l:.'j-¿.^ 

ESBOSCASSAR,  met.  disposar  ó  treballar  'q'uálse- 
vol  obra  sens  conclóurerla.iJos^iiejar.  Adum- 
brare ;  primis  tantum  lineis  formare. 

ESBOSCASSAT,  DA.  p.  p.  Bosquejado. 

ESBÜTIPARRAR.  v.  a.  él  vestit,  roba,  &c. 
Romper  ,  derrotar ,  desgarrar.  Lacerare. 

ESBOTIFARRAT  ,  DA.  p.  p.  del  vestit ,  ro- 
ba ,  &c.  Derrotado.,  desgarrado .,  roto. 

ESBOTIFARRAT,  DA.  adj.  V.  Espcllifat. 

ESBOTSAR.  V.  a.  Romper.  Perrumpere. 

ESBOTSAR,  una  caxa,  baúl  &c.  per  robar  lo  qu^ 
hi  ha  dintre.  Descorchar.  EíTringere. 

ESBÓTSAT ,  DA.  p.  p.  Rompido. 

ESBOYRARSE.  v.  r.  éls  sembrats.  Añublarse. 
La;di  sata  rubigine. 

ESBRANCAMENT.  s.  m.  ant.  Escamondo. 
Ramorum  amputatio. 

ESBRANCAR.  v.  a.  Cortar  las  ramas.,  esca- 
mondar. Ramis  decurtare. 

ESBRANDÍR.  v.  a.  ant.  V.  Blandir. 

ESBRAVARSE.  v.  r.  él  vi ,  ó  altre  licor. 
Desbrevarse.  Vapidum  reddi. 

ESBRAVAT  ,  DA.  p.  p.  Desbrevado,  desbra- 
vado .  desbravecido. 

ESBRINADOR ,  RA.  s.  m.  y  f.  p.  u.  Desme- 
nuz.idor.  índagator  ,  inquisiíor. 

ESBRíNAMENT.  s.  m.  aaU  Escudriñamiento. 
Scrupulosior  indagatio. 

Túin,  I. 


ESB  521 

ESBRINAR.  V.  a.  examinar  menudament  al- 
guna cosa.  Desmenuzar.  Minutius  excutere. 
ESBRINAT,  DA.  p.  p.  Desmenuzada. 
ESBROCALLAR.  v.  a.  Desbocar.   Vasis  la- 

bruin  rumpere. 
ESBROCALLAT,  DA.  p.  p.  Desbocado. 
ESBROCAR.  V.  a.   Desgolletar.   Vasis  collum 

rumpere.  z  .\pz  ■■ 

ESBRüCAT,  DA.  p.  p"  Desgolletado.- 
ESBUDELLAR.  v.  a.  territ.  estripar.  Destri- 
par. Intestina  eíTundere,  emittere. 
ESBÜFEG.  s.  m.  respiració  violenta.  Resuello^ 
resoplido .,  resoplo.  Anlieiitus,  crebra  spira- 
tio ,  reílatus. 
ESBUFEG  ,  él  del   irracional,   com  él   del  toro, 
del  senglá  ,  del  caball ,  ótc.  Bufido.  Fremi- 
tus.  .-oni!;; 

ESBUFEG,  él  del  home  ó  irracional  cansat.  Ja' 

deo.  iííger  anheJitus. 
ESBÜFEGAMENT.  s.  m.  Anhélito.  Anheli- 

tus. 
ESBUFEGAR.  v.  a.  Jadear.  iEgré  spirare. 
ESBUFEGARSE.   v.   r.   Exhalarse.   Anhela- 
re. 
ESBUFEGAT,  da.  p.  p.  Exhalado. 
ESBULLAR.  v.  a.  tráurer  de  s6n  orde   6  de 
son  lloc  algunas  cosas,  esbarriándlas,  desba- 
ratand  sa  simetría.  Desparpajar.  Perturba- 
re. 
ESBULLAR,  desbaratar  alguna  empresa,  negoci 
&c.  V.  Desconcertar,  desbaratar,  emboü- 
car. 
ESBULLARSE.  V.  r.  desferse  ,  no  teñir  eféc- 
te  lo  que  s'  habia  projectat,  com:  esbullarse 
un    casament  ,    una    passejada.   Deshacerse^ 
desconcertarse.  Evanescere. 
ESCA.  s.  f.  Yesca.  Fumes. 
ESCA ,  inet.  V.  C:u. 

ESCABELLAR,  v.  a.  Descabellar,  desmelenar, 
desgreñar.  .Coniam  conturbare  ;  crines   dii- 
pergere. 
ESCABELLARSS.  V.  r.  dit  del  quí  ab  la  for- 
&a  d'algun  sentiment  ,  per  rabia  &:c.  s'arran- 
ca  'is  cabelis.  Mesarse,  repelarse  los  cabellos. 
Crines  prae  doiore  aut  furore  sibi  evellere. 
ESCABELLARSE,  éls  que  s'  baraüan.  Asirse,  ti- 
rarse de  las  greñas  ,  de  los  cabellos.  In  crines 
insilire.  . 
m'escaeellaría,  loe.  fam.  ab  que  s'expréssa  él 
sentiment  que  s'  tindria,  si  succehis  alguna 
cosa  en  dany  ó  al  contrari  del  que  s'  preten. 
Me  pelaría  las  barbas.  Crines  mihi  é  capite 
evellerem. 
ESCABELLAT,  DA.  p.  p.  Descabellado ,  des- 
melenado, desgreñado. 
ESCABETX.  s.   m.  Escabeche.  Maña ,  saha- 

mentum. 
PQSAR  AB  EscacETX.  f.  Echav  en  escabeche,  fs- 

cabechar.  Muria  salsamento  condire. 
POSAR  AB  ESCABETX.  f.  met.  ab  que  s'  significa 
Mmmm  que 


32- 


ESC 


que  s'suspenga  alguna  cosa  fins  que  '1  témps 
ho  posia  ab  millor  disposició.  Echar  en  remo- 
jo. Ad  aliud  tempus  parare. 

ESCABETXAR.  v.  a.  Escabechar.  Muña, 
salsamentum  condire. 

ESCABETXAT,  DA,  p.  p.  Escabechado. 
•      ESCABIOSA,  s.  f.  Escabiosa.  Scabiosa. 

ESCABROS,  SA.  adj.  aspre ,  desigual.  Esca- 
broso. Scaber. 

ESCABROS,  met.  aspre,  dur,  de  mala  condicid. 
Escabroso.  Asper  ,  durus  ,  insuavis. 

ESCABRÓSITAT.  s.  f.  desiguakat,  aspresa. 
Escabrosidad.  Scabricies. 

ESCABULLIRSE,  v.  r.  V.  EscapuUirse. 

ESCACS.  s.  m.  p.  ant.  Escaques.  Tessella. 

ESCADRA.  s.  f.  ant.  V.  Escayre  instrument. 

ESCAFIDA.  adj.  aplicar  á  la  dona  que  porta 
las  faldillas  molt  estretas.  Escurrida.  Mulier 
contractis  vestibus  incedens. 

ESCALA,  s.  f.  Escalera.  Scala. 

EíCALA ,  en  lo  carro.  Escalera.  Carri  pertica. 

ESCALA,  en  la  música.  Escala.  Scala  música. 

ESCALA ,  port  ó  paratge  senyalat  en  que  tocan 
ordinariament  las  embarcaciónsperproveirsc 
del  necessari.  Escala.  Statio. 

iscALA ,  Mat.  línea  dividida  en  cert  número 
de  parts  iguals  que  representan  pairas, peus, 
lléugas ,  &c.  Escala.  Scala. 

ESCALA ,  met.  Milic.  la  llista  que  s'  forma  per 
grau  y  antiguitat  deis  militars.  Escala.  Or- 
do ,  series  militum  grada  &  antiquitate  no- 
tata. 

ESCALA  DE  CARACOL.  Escoleru  dc  ojo.  Vcrtica- 
lis  scala. 

ESCALA  UE  MA.  Escalu  ^  escalcru  de  mano. 
Scala. 

CAP  d'escala.  V.  Cap. 

RAM  d'escala.  V.  Ram. 

replX  d'escala.  Descanso.  Scalarum  areola; 
intermittentium  graduum  statio  ,  statiun- 
cula. 

ESCALABÓRNAR.  v.  a.  Descalabrar.  De- 
curtare. 

ESCALABÓRNAR ,  un  jog  de  IHbres  ó  altra  cosa 
que  s'  forme  de  móltas  parts  separadas  entre 
sí.  Descabalar.  Partem  demere. 

ESCALABORNAT,  DA.  p.  p.  Descalabrado. 

ESCALABRADURA.  s.  f.  ant.  V.  Escalabra- 
ment. 

ESCALABRAMENT.  s.  m.  ant.  Descalabra- 
dura. Capitis  plaga,  capitis  vulcus. 

ESCALABRAR,  v.  a.  V.  Trencar  él  cap. 
'      bscalabrar  ,  malmétrer  alguna  cosa  ,  trencand 
ó  trayénd  algunas  parts  d'ella.  Descalabrar. 
Imminuere. 

ESCALABRAT,  DA.  p.  p.  Descalabrado. 

ESCALABRO,  s.  m.  pe'rdua,  dany.  Descala- 
bro, lactura  ,  daninum. 

ESCALABURNAR.  v.  a.  V.  Escantillar. 

ESCALADA,  s.  f.  aisalt  d'una  fortalesa  ab  es- 


ESC 

calas.  Escalada.  Muri  aggressio  ;  conscensio 

hostilis  scalarum  ope. 
ESCALAM.  $.  m.  Náut.  estaqueta  ahhnt  s'ar- 

rima  '1  rem.  Escálamo ,  tolete.  Scalmus. 
ESCALAR.  V.   a.   entrar  en   alguna   plassa  6 

altre  lloc,  valendse  d'escalas.  Escalar.  Scalis 

muros  conscendere ,  occupare. 
ESCALAT ,  DA.  p.  p.  Escalado. 
ESCALDADURA,  s.  f.  rinllamació  d'alguna 

part  del   eos,   per  haber  fregat  ab   alguna 

cosa.  Sahorno.  Intertrigo ,  subluvies. 
ESCALDAR,  v.  a.  Escaldar.  Aquá  ferventi 

amburere. 
ESCALDARSE,  v.  r.  inflamarse  alguna  part 

del    eos ,  per    haber    fregat   ab   altra  cosa. 

Sahornarse.  Cutem  aduri. 
escaldarse  ,  el  vi.  Desvanecerse.  Evanescere, 

dissipari. 
ESCALO AT,  DA.  Escaldado,  sahornado. 
ESCALDAT  ,  él  vi.  Desvaiiccido. 

GA'i"    ESCALDAT  ,    AB    AYCUA    TEBIA    n'  TE  PROU. 

ref.  V.  Gat. 
ESCALDUPAR  LAS  COSAS,  f.  Lavar  cule- 
ros ,    mas   no   enjiiagamerdar.    Squalentem 

mergere  pannum,  sed  non  bene  tergere. 
ESCALDUMS.  s.   m.  p.  Pepitorias.    Condi- 

mentum  ex  avium  minutis. 
ESCALENO,  s.  m.  Geom.  Escaleno.  Scale- 

nus. 
ESCALETA,  s.  f.  dira.  Escalerilla ,  escalerita. 

Parva  scala. 
ESCALFADOR,  s.  m.  instrument  per  escalfar 

él  Hit.  Calentador.  Vas  calefactorium. 
ESCALFADOR,  joc.    rellotgc  gran   de    butxaca. 

Calentador.  Mínuale  horologium  pergrande. 
ESCALFAIMENT.  s.  m.  ant.  Tacció  d'escal- 

far  ó  escalfarse.  Calentamiento.  Calefactio. 
ESCALFAIRSE.  v.  r.  pasar  la  sahó  y  comen- 

sar  á  perdrers'  la  carn  ,  péx  ,  &c.  Pasarse. 

Putrescere. 
ESCALFAIT,  DA.  p.  p.  ditdelpéx,  carn, 

&c.  Pasado. 
ESCALFAPANXAS.  s.  f.  Chimenea.  Depressí 

fumarii  focus. 
ESCALFAR,  v.  a.  Calentar.  Calefacere. 

ESCALFAR    LAS    AURELLAS    X    ALGO.    f.  mCt.    fC- 

pe'ndrerlo  ab  mólta  severitat.  Calentar  á  al- 
guno las  orejas.  Acriter  arguere. 

ESCALFAR  ÉL  cERviiLL.  f.  ant.  V.  Fef  péndrer 
malicia. 

ESCALFAR  ÉL  FERRO,  if.  Dar  colda.  Ferrum 
candefacere. 

ESCALFAR  ÉL  FÓRN.  f.  Calentar  el  horno.  Cligo- 
num  calefacere. 

AB    ESCUSAS    d'en    PAU    EN  PÉRK  s'ESCALFA.    tef. 

V.  Escusa. 
ESCALFARSE,  v.  r.  Calentarse.  Calefieri. 
ESCALFARSE  ,  él  blat  Ó  sltrcs  grans,  Aherborar- 

se  ,  recalentarse ,   encenderse  el  trigo.  TEstü 

aduri. 

ES- 


ESC 

ESCALPARSE  'l  CAP.  f.  fer  mólt  estudl  per  l'ave- 
riguació  d'alguna  cosa.  Calentarse  la  cabeza^ 
descalabazarse.  Rei  diíficilis  studio  animum 
cruciare. 

ESCALFARSE  DE  lléingua.  f.  Hiet.  Calentarse  de 
bocn.  Loquendo  incalescere. 

ESCALPAT,  DA.  p.  p.  Calentado. 

PEGAR  UNA  ESCALFADA,  f.  escalfarse 
depréísa ,  per  poc  rato.  Darse  un  caleniotf. 
Pestinanter  igni  admoveri,  ad  ignem  acce- 
deré ,  appropinquare. 

ESCALFETA.  s.  f.  Escalfador.  Parvum  pru- 
nariutn. 

ESCALPOR.  s.  m.  Calor.  Calor. 

ESCALLOTS.  s.  m.  p.  V.  Esquellots. 

ESCALÓ,  s.  f.  V.  Grahó. 

ESCALUNYAS.  s.  f.  p.  Ascalonia.  Bulbus  es- 
culentus. 

ESCAMA,  s.  f.  V.  Escata. 

escama  ,  de  coure    Escama,  Cháleos. 

ESCAMARLA!  ,  DA.  adj.  V.  Axancarrat. 

ESCAMARSE,  v.  r.  vulg.  escaparse,  fugir. 
Escurrir  la  bola ;  poner  pes  en  polvorosa. 
Abire  ;  viam  arripere. 

ESCAMAT ,  DA.  p.  p.  V.  Escapat. 

ESCAMBÉLL.  s.  m.  Escabel ,  banqueta  ,  ta- 
burete raso.  Scamnum. 

S"ER  CÁURER  DEL  ESCAMBÉLL  ,    Ó  DE  LA  BANCA. 

f.  V.  Deshancar. 

ESCAMBÉLLET.  a.  m.  dim.  Escabclillo.,  ban- 
quillo. Sedicula. 

ESCAMNAR.  v.  a.  Escamar.,  escarmentar. 
Aüquera  malé  decipere  ,  malé  raulctare , 
corpore  castigare. 

ESCAMONEA,  s.  f.  herba.  Escamonea.  Scam- 
monea  ,  scammonia. 

ESCAMOT.  s.  m.  Pelotón.  Turba. 

ESCAMPAMENT.  s.  m.  Derramamiento.  Dis- 
persio. 

ESCAMPA MENT  ,  ant.  efusió  de  sang.  Derrama- 
miento. Effusio. 

ESCAMPAR.  T.  a.  Esparcir.  Spargere ,  dissi- 
pare  ,  dispergere ,  díífundere  ,  dissemina- 
re. 

EscAMi'AR  ,  divulgar.  Derramar.  Vulgare. 

ESCAMPAR,  esbarriar.  Desparramar,  Spargere. 

ESCAMPAR.  V.  n.  ant,  V.  Escapar. 

ESCAMPARSE,  v.  r.  exténdrers',  dilatarse, 
com  Tol!.  Cundir.  Extendí. 

BSCAMPARSE ,  él  ríu ,  la  riera  &c.  Desbordar. 
Exundare. 

ESCAMPARSE  ALGUNA  COSA.  f.  Hict.  csbómbarsc. 
Sonarse.  Vulgari. 

ESCAMPARSE  LA  vEu.  f.  Tomor  VOZ  :  esparcirse 
la  VOZ.  Communi  sermone  dilTundi  ,  fir- 
mari. 

ESCAMPAT,  DA.  p.  p.  Esparcido. 

ESCANCELLAR.  v.  a.  ant.  Cancelar.  Cancel- 
lare. 

ESCANCELLAT,  DA.  p.  p.  ant.  Cancelado. 


ESC 


323 


ESCAPÍDALLSAR.  v.  a.  Escandalizar.  Scan- 

daüzare. 
ESCANDALISAT  ,    DA.    p.   p.   Escandali- 
zado. 
ESCANDALL.  s.  m.   Instrument  per  amidar 
la  quantitat  d'aygua  qu'  hi  ha  lins  al  fondo. 
Escandallo  ,  sonda  ,  plomada.  Bolis. 
ESCANDALL,  inst.  proba  que  s'  fa  d'alguna  cosa. 

Escandalla.  Examen  ,  e.xploratio. 
ESCANDALLAR,  v.  a.  sondéjar.  Sondar,  son- 
dear. BoliJe  maris  altitudiiiem  explorare. 
ESCANDALLAT,  DA.  p.  p.  Sondado ,  son- 

deado. 
ESCÁNDALOS,   SA.  adj.  Escandaloso.  Vul- 

gatae  nequitiae  homo. 
ESCANDALOSAMENT.  adv.   m.  Escanda- 
losamente. Publica  cum  oftensione. 
ESCANDÍA.  8.   f.  especie  de   blat.   Escanda., 

escandia.  Scandia. 
ESCANDIR.  V.  a.  medir  éls  versos.  Escandir. 

Carmina  metiri. 
ESCANDIT,  DA.  p.  p.  Escandido. 
ESCÁNDOL.  s.  m.  Escándalo.  Scandalum. 
ESCANENCÍ  A.    s.    f.    Esquinencia ,    angina. 

Angina. 
ESCANTELLAR.   v.   a.   rómprer   él  cantéll 
d'alguna    cosa.    Descantear  ,     descantillar^ 
mellar. .  Decurtare. 
DESCANTILLAR ,  defalcar  6  rebaxar  alguna  part 
d'alguna   quantitat.    Descantillar.   Summam 
diminuere. 
ESCANTELLAT,  DA.  p.  p.  Descantillado, 

truncado ,  descabalado. 
ESCANTONAR,  v.  a.  Descantonar ,  descanti- 
llar. Diminuere,  decurtare. 
ESCANTONAT,   DA.  p.  p.   Descantonado, 

descantillado. 
ESCANY.  s.  m.  ant.  Escaño.  Scamnum. 
ESCANYA  LLOPS.  s.  f.  hérba.  V.  Acónit. 
ESCANYAMENT.    s.   m.  ant.  Ahogamiento. 

Sulí'ocatio. 
ESCANYAR.  v.  a.  Ahogar.  Strangulare. 
ESCANYAR ,  mef.  escasséjar,   regatejar.   Escati- 
mar. Diminuere. 
ESCANYARSE.  v.  r.  Ahogarse.  Strangulare. 
ESCANYARSE   DE  SED.  f.  Apalambrarsc  de  sed. 

Vehementi  siti  laborare. 
ESCANYAT,  DA.  p.  p.  Ahogado. 
EscANYAT,  DA.  adj.  met.  V.  Mesqui. 
HOME  ESCANYAT,  ranci.  Hombre  menudo.  Homo 

in  sumptibus  minutissimus. 
ESCANYAVELLAS.  s.  m.  p.  bax.  V.  Xan- 

guet. 
ESCANYUSSARSE.  v.  r.  Atragantarse.  Ha:- 

rere  faucibus. 
ESCAPAD.A.  s.  f.  Escapada.  Fuga. 
ESCAPADA,  ant.  falta  de  cumpliment.  Escapa- 
da. Otficii  val  disciplin:*  defectio. 
TEÑIR  ESCAPADERO.  f.  Tener  desenfada- 
deras. Facilitatem  se  se  expediendi  habere. 

ES- 


q24  ESC 

ESCAPADOR.  s.  m.  Escapatoria.  EiTugium. 

ESCAPAMENT.    s.    m.   ant.    Escape.   Effu- 

giom. 
ESCAPAR.  V.  a.  Escapar.  Effugsre. 
BscAPAR ,  ESCAPARSE.  V.   íi.  y   T.  cxir  d'alguH 

perill    ó    apretó.    Escapar.   Effugere ,  eva- 

dere. 
-ESCAPAR  DE  GOLONDRO,  f.  Campar  de  golondro. 

Alienis  expensis  valere. 
ESCAPAR  DE  I.A  MA.  f.  Lsc  dc  la  matio.  E  rna- 

nibus  elabi. 
ESCAPAR  ÉL  RÍLRER.  f.   Rctozar  ¡a  risa.    Ad 

risum  impelli. 
SI    d'esta    escapo,  MAY    PUS.    ref.    Sí  de  esta 

salgo  y   no  muero ,  nunca  mas  bodas  al  cielo. 

Non    me    ultra   periculo   commitam  si  hoc 

vito. 
ESCAPARSE.  V.  r.  exir  algii  depréssa  ú  ocul- 

tament  á  hora  desusada ,  perqué  no'l  troben, 

ó   no  Ten   vejan   anar.    Escapar.   Evadere, 

excederé. 
«scAPÁRSELí   Á   ALGÚ   ALGUNA   COSA.  f.   no-  ad- 
vertir ,  y  no  ca'iirer  en  ella.   Escapársele  á 

uno  alguna  cosa.  Non  aniínadvertere. 

ESCAPXrSELI  Á  ALGt5  ALGUNA  PARAULA  Ó  ESPE- 
CIE, f.  dir  inadvertidament  lo  que  no  era  del 
cas  ,  ó  s'  debia  callar.  Escapar síle  á  alguno 
alguna  palabra  ó  especie.  Temeré ,  inconsul- 
té  loqui.  '  - 

Ko  m'escaparX  :  no  li  ESCAPARÁ.fi  ab  que 
s'expréssa  que  s'  té  assegurada  alguna  cosa  ó 
él  logro  d'ella.  No  se  irá  por  pié.  Non  me 
fugiet. 

ESCAPARATA.  s.  f.  Escaparate.  Aritiarium. 

ESCAPARATETA.  s.  f.  dim.  Escaparatica. 
Armariolum. 

ESCAPAR  ATERÍA,  s.  f.  ant.  escusa,  efugi. 
Escapatoria.  Effugium  ,  evasio. 

ESCAPSAMENT.  s.  m.  ant.  Tacció'  de  llevar 
él  cap.  Descabezamiento.  Capitis  amputatio, 
abscisio,  truncatio. 

ESC  APS  A  R.  V.  a.  en  lo  jog  de  cartas.  Alzar., 
cortar    el   naype.   Partera  chartarum  attol-  I 
le  re. 

ESCAPSAR ,  las  arrels  d'alguna  planta.  Desbaf 
bar.  Radices  resecare. 

ESCAPSAR ,  llevar  él  cap  á  alguna  persona  6 
cosa.  Descabezar.  Caput  prcecindere. 

ESCAPSAR,  met.  llevar  la  part  superior,  ola 
punta  d'alguna  cosa.  Descabezar.  Capita 
prsecindere. 

QUEDARSE  Á  LA  ESCAPSA.  f.  ppr  denotar  qu'algú 
s'  ha  quedat  sénse  lo  que  dcsitjaba  ó  pretenia. 
Quedarse  en  blanco.  Spe  frustran  ,  destituí. 

ESCAPULARI.  s.  m.  Escapulario.  Amictus 
scapularis. 

ESCAPULIRSE,  ESCAPULLÍRSE.  v.  r. 
met.  anársen'aigú  sens  ser  vist  de  la  compan- 
yía  en  que  s'  trobaba.  Escabullirse ,  desea- 
bullirse.  Disparare. 


ESC 

ESCAPULIRSE ,  ESCAPULLÍRSE.  met.  fi'gír  d'  al- 
guna dilicultat  ab  sutilesa.DeíCflfc!i//Jr5e.  Dif- 
íicultatem  eludere. 

ESCAPULIT,  ESCAPULLIT,  DA.  p.  p. 
Escabullido ,  descabullido. 

ESCAPULO.  s.  m.  Retal.  Telae  extremum  seg- 
iiientum. 

ESCARA,  s.  f.  Cir.  Escara.  Vulneris  crusta. 

ESCARABAT.  s.  m.  Escarabajo.  Scarabeus. 

ESCARABAT  ,  cérvo  volant.  V.  Cérvo  volaiit. 

ESCARABAT,  entre  fustérs,  péssa  de  fusta  enca- 
xada  en  un  forat  quadrat  del  banc ,  ab  dénts 
de  ferro  en  que  s'  deté  lo  qu'es  riboteja.  Cor- 
chete, ínstrumentum  ligneum  trabes  dolandas 
uncinis  ferréis  affigens. 

EscARABATS.  p.  las  lletras  ó  rasgos  mal  formats. 
Escarabajos^  garambaynas.  Litteríe  tortuosse, 
informes. 

FER  ESCARABATS.  f.  fer  las  lletras  mal  formadas. 
Escarabajear.  Tortuosas  utreras  ducere. 

SER  ESCARABAT    EN     BORRA,    f.    buSCar    pels    als 

ous.   Tropezar  en  un  garbanzo,  la  paleam 

caespitare. 
ESCARABATET.    s.  m.  dim.  EscarabajiUo, 

escarabajuelo.  Parvus  scarabeus. 
ESCARABINA.  s.  f.  ant.  V.  Carrabina. 
ESCARAFALLS.  s.  m.  p.  Aspavientos.  Pavo- 

ris  aut  admirationis  demonstratio. 
ESCARAMÜSSA.  s.  f.  Escaramuza.   Equitum 

velitatio. 
ESCARAMUSSADOR.  s.  m.  Escaramuzador. 

Veles;  velitaris  miles. 
ESCARAMUSSAR.  v.  a.  Escaramuzar.  Veli- 

tari. 
ESCARAPELA,  s.  f.   Escarapela.  Signum  in 

rosa;  formam  instructum. 
ESCARBOTAR.  v.  a.  llevar  6  raspar  part  de 

la  superficie  d'aigu'na  cosa.  Rozar.  Radere. 
ESCARBOTAR,  gratar.  V.  Gratar. 
ESCARBOTAR ,  él  tíu  6  1'  humitat  i  la  ribera  ó 

tapia.  Derrubiar.  Amnem  perenni  íluxu  hu- 

mum  diruere. 
ESCARBOTAT,  DA.  p.  p.  Rozado ,  derru- 
biado. 
ESCARCELLATGE.  s.  m.  Carcelage.  Ostia- 

rium  carceris  vectigal. 
ESCARCELLER.  s.  m.  Carcelero.,  alcayde. 

Carceris  custos. 
ESCARDAR,  v.  a.  éls  blats.  V.  Axarcolar. 
ESCARIT  ,  DA.  adj.  descubert ,  desembrassaf. 

Escueto.  Solutus. 
ESCARLATA,  s.  f.  Escarlata.  Pannus  cocci- 

neus. 
ESCARLATINA,  s.    f.    Escarlatin.    Purpura 

ignobilior. 
ESCARMENT.  s.  m.  desengany.  Escarmien- 
to. Experimentnm  ,  documentum. 
ESCARMENT ,  cástig.  Escamúento.  Pacna  ,  mul- 
ta. 
ESCARMENTAR,   v.  b.  corregir  ab   rigor 

as- 


ESC 

d'obra  6  de  paraula  al  qu'  ha  errat,  peraque 
s'esmene.  Escarmentar.  Castigare. 

ESCARMENTAR.  V.  n.  péndrcr  exemple  de  lo  que 
s'  ha  experimentat  en  sí  ó  en  altre  per  evi- 
tar en  avant  los  perills.  Escarmentar.  Suo 
ve!  alieno  periculo  cautura  fieri ,  cdnceri. 

ESCARMENTAR  EN  CAP  d'altre.  f.  Escarmentar 
en  cabeza  agena.  Alieno  periculo  sapere. 

ESCARMENTAT,  DA.  p.  p.  Escarrmntodo. 

BELS  ESCARMENTATS  NAXEN  ,  Ó  n'iXEV  LOS    AVI- 

5ATS.  reí.  De  los  escarmentados  nacen  los  ar^ 
teros.  El  escarmentado  busca  el  vado.  El  es- 
cannentado  bien  conoce  el  vado.  Vieja  escar- 
mentada arregazada  pasa  el  agua.  No  hay 
meior  cirujano  qu-:  el  bien  acuchillado. 
Cautior  evadit  sua  quisque  pericula  passus. 

ESCARN.  s.  m.  ant.  V.  Escarní. 

ESCARNÍ,  s.  m.  Escarnio,  Derisio ,  contemp- 
tus. 

ESCARNIDOR.  s.  m.  Escarnecedor.  Derisor, 
subsauíictor. 

ESCARNIR.  V.  a.  contrafer.  Remedar.  Eiün- 
gere  ,  referrc. 

ESCARNIR,  imitar  lo  qu'  altre  fa.  Remedar.  Imi- 
tari. 

ESCARNIT,  DA.  p.  p.  Remedado,  escarne- 
cido. 

ESCARNOT.  s.  m.  V.  Escarní. 

FER  ESCARNOT.  f.  Escamcccr.  Deridere ,  sub- 
sannare. 

ESCAROLA,  s.  f.  Escarola.,  endivia.  Intybus, 
intubus. 

ESCARPA,  s.  f.  V.  Escarpra. 

ESCÁRPELE,  s.  m.  Escarpelo.  Scalpellum. 

ESCARPL  ?.  m.  ant.  V.  Peuc. 

ESCARPIDOR,  s.  ni.  Escarpidor  ,  escarmena- 
dor. Pectén  capÜlis  extricandis. 

ESCARPRA  ,  ESCARPARA,  s.  f.  Cincel. 
Scalpellum. 

ESCARRABILLADAMENT.  adv.  m.  ant. 
V.  Llestament. 

ESC  ARRABILLAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Promp- 
titüt ,  Uéstesa. 

ESCARRABILLAT,  DA.  adj.  Lisio,  obispa- 
do. Agilis ,  alacer. 

E3CARRASSARSE.  v.  r.  ant.  V.  Anar  es- 
carrassat. 

ANAR  ESCARRASAT.  f.  cansarse  y  fatigar- 
se molt  per  aigú  ó  per  alguna  cosa.  Andar 
arrastrado.  Vexari,  defatigari. 

ESCARRÍPANSAS.  s.  f.  p.  V.  Esgarrifansas. 

ESCARROLLAR.  v.  a.  territ.  V.  Esgotimar. 

ESCÁS,  SA.  adj.  curt ,  liniitat ,  no  cabal.  Es- 
caso. Curtus,  parcus. 

ESCÁS  ,  sobradament  económic.  Escaso.  Tenax, 
avarus ,  ilüberaiis. 

ESCÁS,  no  Iliberal.  Escase.  Perparcus. 

ESCASSA.  s.  f.  ant.  sep  de  presó.  V.  Camal. 

ESCASSAMENT.  adv.  m.  apenas,  ab  dificul- 
tad. Escasamente.  Vix ,  egre  ,  difficulter. 

Tom.  I. 


ESCASSEJAR.  v,  a.  donar  poc ,  de  mala  ga- 
na ,  y  fénd  desitjar  lo  que  s'  dona.  Escasear. 
Parce,  invité  iargiri. 

ESCASSEJAR.  V.  n.  faltar,  anar  á  me'nos  alguna 
cosa.  Escasear.  /^íinui,  descere. 

ESCAS-EJAT,  DA.  p.  p.  E.'^caseado. 

ESCAS.>ESA.  s.  f.  Escasez.  Parcimonia. 

ESCASSÍSSLM  ,  MA.  adj.  sup.  Escasísimo. 
Valdé  parcus,  parciisimus. 

ESCASSÍSSíMAMENT.  adv.  m.  sup.  Escasí- 
simamente.  Niniiá  parcitate ;  parcissimé. 

ESCAT.  s.  f.  péx.  Líxa.  Musteilus. 

pÉLi.  d'escat.  Lixa.  Mustelli  corium. 


cquama. 


ESCATA,  s.  f.  Escoma,  ot 

ESCATAFINYARSS  ,  ESCATAF.'NYE- 
JAKSE.  V.  r.  bax.  renyir  Jas  donas.  Repique- 
tearse ,  escarapelarse  ,  picotearse.  Mutui 
conteinione  rixari. 

ESCATAFÍN VEJARSE,  renyir  dos  6  mes 
personas  entre  sí.  Pelotearse ,  apitonarse. 
Contendere  ,  rixari. 

ESCATAR.  V.  a.  raspar  ab  la  péll  d'escat.  Li' 
xar.  Levigare,  polire. 

ESCATAR  ,  él  péx.  Escamar.  Desquamare. 

ESCATAR  ,  rascar.  Raer.  Radere. 

ESCATAT,  DA.  p.  p.  Escamach. 

ESCATIFÍNYEjARSE.  v.  r.  V.  Escatafinye- 
jarse. 

ESCATOS  ,   SA.    pie    d'   escatas.    Escamoso. 

Squameus,  squaniosus. 
ESCATS.  s.  f.  p.  ant.  V.  Escacs. 
ESCAURER.  V.  a.   esdevenir.  Acaecer.  Acd- 

dere. 
ESCAURER.  V.  n.  él  vcstit ,  éls  adornos  &c.  Caer 

bien,  Aptari. 
ESCAURERSE.  v.  r.  esdevenirse.  Acaecerse, 

acertar.  Accidere. 
ESCAURERSE  ,  cáurer  ,  ensopegarse  alguna  festi- 

vitat  en  cert  die.  Caer.  Incidere. 
E5CAVACI0  s.  f.  Excavación.  Excavatio. 
ESi^fiVAR.  V.  3.  Ej:ci¡var.  Excavare. 
ESCAVAT  ,  DA.  p.  p.  Excavado. 
ESCAXALAT,  DA.  adj.  Desmolado.  Dentibus 

molarJbus  privatus. 
ESCAYGUT,  DA.  p.  p.  Acaecido. 
ESCAYOLA,  s.  f.  Alpiste,  triguera.  Alope- 

curus. 
ESCAlRAR.  V.  a.  Esquadrar.  Ad  normam  re- 

digere ,  formare. 
ESCAYRAT.  DA.  p.  p.  Esquadrado. 
ESCAYRE.  s.  m.  Esquadra.  Norma. 
Á  ESCAYRE,  m.  adv.  A  esquadra.  Ad  normam. 
A  ESCIENT.  m.  adv.  ant.  V.  Agratcienr. 
ESCLAFADOR.     s.    m.   ant.    Quebrantador. 

EíTractor. 
ESCLAFAMENT.  s.  m.  ant.   Quebrantamien- 
to ,  quebramiento.  Fractura. 
ESCLAFAR.  v.  a.  Quebrantar,  chafar.  EíTrin- 

gere  ,  elídere. 
ESCLAPASSAR.  v.  a.  Quebrantar.  Tereré. 
Nnnn  ES- 


^26  ESC 

ESCLAPASSAT ,  DA.  p.  p.  Quebrantado. 
ESCLAFAT,  DA.  p.    p.   Quebrantado^  eha- 

fado. 
ESCLAPÍDOR.  s.  m.  ant.  V.  Castanycla,  cas- 

tanyeta. 
ESCLAFÍMENT.  s.  m.  V.  Esclafit. 
ESCLAFIH.  V.  a.  ResuUar.  Crepare. 
EscLAFiR  EL  RiURER ,  ÉL  PLOR.  f.  5o/iMr,  rom- 
per la  risa ,  el  llanto.  In   risum  ,   in  fletum 

prorumpere. 
ESCLAFIT.  s.  m.  Estallido.  Crepitas. 
ESCLAFIT,  SO  que  fan  los  que  bailan,  juntand  lo 

dit  polse  ab  lo  del  mitj.  Castañeta.  Crepitus 

colÜsione  digitorum  editus. 
ESCLAFIT  DE  dénts.  ant.  petament  de  dénts. 

D'^iitellada.  D¿nt¡um  stridor  ,  crepitus. 
ESCLAFIT  DE  RIURER.  Carcajada.  Cachianus. 
FER  ESCLAFiTS  DE  RIURER.  f.   Dar  corcüjadas. 

In  cachinnos  prorumpere. 
ESCLARIMSNT.  s.  m.  ant.  Esclarecimiento. 

Ciariíudo. 
ESCLARÍR.  V.  a.  ant.  Esclarecer.  Ciariflcare. 
EscLARiii ,  ¡levar  l'espessór  ,  com    esclarir  éls 

arbres ,  &c.  Aclarar.  Rarefacere. 
ESCLARIR  ÉLS  CABBLLS.  f.    Desenredar^   dcsen- 

marañar  el  pelo.  Compactos  capillos   extri- 
care. 
ESCLARIR  LA  ROBA.  f.  Aclarar  la  ropa.  Ad  pu- 

rum  detergeré. 
ESCLARIRSE.  v.  r.  anf.  V.  Aclarirse. 
ESCLARiRSB  ,  él    cel ,  él    témps.   ant.  Aclarar. 

Clarescere. 
ESCLATAR.  v.  n.  Reventar.  Dirumpi. 
ESCLATARx\DA.  s.  f.  Batacazo.   Subitus  & 

gratis  lapsus. 
PEGAR  UNA  ESCLATARADA.  f.  Dar  iiu  batucazo. 

Gravi  lapsu  corruere. 
ESCLATARSE  DE  RÍÜRER.  f.  V.  Reben- 

tarse  de  ríurer. 
ESCLAU,VA.   s.   m.   y  f.  Esclavo.  Servus, 

ancilla. 

EscLAU ,  met.  él  que  s'  subjécta  a'  sas  passions 
desordenadas  y  desitjs  viciosos.  Esclavo.  Ser- 
vas ,  sübiectuá. 

ESCLAVINA,  s.  f.  !a  que  portan  éls  pere- 
grins.  Esclavina.  Peregrinorum  collare. 

ESCLAVINA ,  la  deis  collets  deis  ecclesiástics.Es- 
clavína.  Clericorum  collare  superadditum. 

ESCLAVITUT.  s.  f.  l'estat  d'esclau.  Esclavi- 
tud. Servitus. 

ESCLAVITUT ,  niet.  Germandat  ó  Congregació 
axí  dita.  Esclavitud.  Sodalitiuní  religiosum. 

sscLAviTUT  ,  met.  la  subj  cjíó  ais  vicis  ó  pas- 
sions desordenadas.  Esclavitud.  Servitus, 
subiectio. 

ESCLÉTXA.  s.  f.  Rajo  -  resquicio ,  resquebra- 
dura .,  resquebyajadura ,  grie:a^  hendidura. 
Scissura ,  lissura. 

EíCLÉTx  \ ,  en  la  térra.  Grieta.  Terrac  disgrega- 
tiü,  hiatus. 


ESC 

ESCLOFIA.  s.  f.  V.  Esclofbila. 
ESCLOFOLLA.  s.  f.  Cascara.  Putamen. 
EscLOFÓLLA  d'ou.  V.  Closca  d'ou. 

ENCARA  NO  HA   EXIT  DE  l'eSCLOFOLLA  UEL  OU.f. 

Aur.  no  ha  salido  del  cascaron.   Nedum  ovo 

exciusus. 
ESCLOFOLLAR.  v,  a.  éls  fruyrs,  com  amet- 

iias,  avellanas  &c.  Descascarar  ^  descascar. 

üejorticare. 
ESCLOFOLLAR  ,  tráurer  de  las  tabellas  éls   grans, 

com   de   las  fabas ,  pe'sols ,  &c.  Desvaynar. 

Foiiiculis,  gliimis  purgare. 
ESCLOFOLLAR,  met.   parlar  mblt.   Descascarar^ 

parlar,  Loquacem  ,  garrulum  esse. 
ESCLOFOLLAT,  DA.  p.   p.   Descascarado., 

mondado. 
ESClOP.  s.  m.    Almadreña  ,   zueco.  Calceus 

ligneus,  soccus. 
ESCOAR.  V.  a.  ant.  V.  Escuar. 
ESCODA.  £.  I.  Pico.  Malleus   utrinque  acumi- 

natus. 
ESCODRO.  s.  m.  ant.  V.  Esquadró. 
ESCODRONAR.  v.  a.  ant.  V.  Esquadronar. 
ESCOLA,  s.  f.  territ.  V.  Estudi ,  aula. 
ESCOLA,   la  doctrina,  principis  y  sistema  d'al- 

gun  autor.  Escuela.  Scholae   principia,  do- 
ctrina ,  sistema. 
ESCOLA,  s.  m.  MoHticiZío ,  monaguillo.,  monago. 

Monachellus. 
ESCOLA  d'amen.  expr.  fam.  que  s'aplica  al  que 

seguex  sémpre  y  cegament  él  dicta'men  d'al- 

tre.    Sacristán  de  amen.  Alieno  iuditio  cxco 

animo  adhserens. 
ESCOLA  DB  CANT.  InfantHlo.   Puer  ecclesiastico 

cantui  adJictus. 
ESCOLA  MAjoR.  Sacristán.  iEdituus. 
ESCOLAiVIENT.  s.  m.  p.  u.  V.  Flux  de  sanr^. 
ESCOLAR.   V.   a.  ant.  Desangrarse.  Sangui- 

nem  exhaurire. 
ESCOLAR,  ant.  V.  Esoorrer. 
ESCOLARSE,  v.  r.    Desangrarse.    Sanguine 

exhauriri. 
ESCOLARSE,  ant.  V.  Escapulirse. 
ESCOLASTIC  ,  CA.  adj.  lo  pertanyent  á  las 

escolas  ,  y  ais  qu'estudian  en   ellas.  EscoUs' 

tico.  Scholasticus. 
EscoLÁSTic  ,  s'apüca  al  mérodo  ab  que  s'en- 

senya  la  teología  en  las  escolas.   Escolástico. 

Scholasticus. 
ESCOLAT ,  DA.  p.  p.  Desangrado. 
ESCOLIO,  s.  m.  Escolio.  Scholium. 
ESCOLL.  s.  m.  ant.  Escollo.  ScoduIuí. 
ESCOLLADÜRA.   s.   f.    ant.    V.    Escotadu- 
ra. 
ESCOLLA! ,  DA.  p.  p.  ant.  V.  Escotat. 
ESCOLOPENDRA,  s.  f.   Escolopendra,  cien- 
topies. Millepeda ,  centipeda. 
ESCOLTA,   s.   t'.   la   partida    de    soldats   que 

comboyan  ó  conduexen  á  alguna  persona  ó 

cosa.  Escolta,  ¿itipatorum  manus. 

ES- 


ESC 

Bsc6i.TA ,  la  religiosa  que  acompanya  d  alfra, 
ó  á  alf'una  Encomanaria  en  lo  locutori  per 
oir  lo  que  s'  parla.  Escuclia.  Ausciiltans. 

ESCOLTAR.  V.  a.  aplicar  l'oido  per  oir.  Es- 
cuchar. Auscultare. 

EscoLTAR,coiTii?oyar  ó  conduir  á  alguna  persona 
ó  cosa.  Escoltar.  Stipare ;  custodia  cinge- 
re. 

QUI    ESC?)LTA    p'¿LS    FORATS     OU    SOS    MALS  FATS. 

ref.  Qíñcn  escucha ,  su  mal  oye. 

Qui  au^ciiltat  sentit  probra  sonare  sua. 

ESCOLTARSE,  v.  r,  parlar  ab  cláusulas 
afectadas.  Escucharse,  Sibi  loquenti  blan- 
diri. 

ESCOLTAT,  DA.  p.  p.  Escuchado. 

ESCOMBRA,  s.  f.  Escoba.  Scopae. 

ESCOMBRA  DE  f6rn.  Barredero.  Scopse  ad  con- 
verrenduní  furnum. 

ESCOMBRADA,  s.  f.  Escobada  ^  barredura. 
Scoparunt  ducrus. 

ESCOMBRADOR.  s.  m.  Barrendero.  Scopa- 
rius. 

ESCÓMBRADURAS.  s.  f.  p.  ant.  V.  Escom- 
brarías. 

ESCOMBRALL.  s.  m.  ab  que  s'escómbra  él 
fórn.  B  irredero.  Verriculuni. 

ESCOMBRAR,  v.  a.  Barrer  ,  escobar.  Verte- 
ré ,  converrere  ;  cubiculum  scopis  mundare. 

ESCOMBRAR ,  met.  tráurer  la  gent  de  casa ,  ó 
d'algun  Iloc.   Descombrar.  Expeliere ,  pur- 

ESCOMBRARÍAS,  s.  f.  p.  Barreduras.,  basu- 
ra. Sordes  scopif  congestse. 

ESCOMBRAR!/^  ,  lioc ,  aliont  Se  tiran  las  porque- 
rías é  inmundicias  de  la  casa  quand  s'escom- 
bra.  Basurero.  Locus  stercoreus ,  stercoro- 
sus. 

ESCOMBRARÍAS,  mct.  la  cosa  despreciable  ó  de 
ninguna  entitat.  Basura ,  porquería.  Vilis, 
despicühilis  res. 

ESCÓMBRARIAYRE.  s.  m.  Basurero,  ester- 
colero. Sordium  &  immunditiarum  levator. 

ESCÓMBRAT ,  DA.  p.  p.  Barrido. 

ESCOMBRAYRÉ.  s.  m.  ant.  V.  Escombra- 
dor. 

ESCOMBRETA.  s.  f.  V.  Pinsell. 

ESCOMBROTA.  s.  f.  escombra  vélla.  Escoba- 
jo. Scopa;  detritx'. 

ESCOMES,  SA.  p.  p.  V.  Acoraes. 

ESCOMESA.  s.  f.'ant.  V.  Acometiment. 

ESCOMETIMENT.  s.  m.  ant.  V.  Acometi- 
ment. 

ESCOMÉTRER.  v.  a.  V.  Acométrer. 

ESCOMÍ TRER,  jugar,  apostar.  Apostar.  Spon- 
dere. 

ESCOMOVEDOR.  s.  m.  ant.  V.  Motor. 

ESCOMPARRANTÍR.  v.  a.  joc.  Descuajar. 
Animum  frangere. 

ESCOMUNiCACíÓ.  s.  f.  V.  Escomunió. 

JESCOMÜNICAR.  v.  a.  Descomulgar,  exco- 


ESC  .,y 

mulgar.  Sacra  interdicere  ;  é  fidelium  com- 
munione  disiungere. 

ESCOMUNfCAT,  DA.  p.  ^.Descomulgado, 
e'MQinulgado. 

EscoMUNicAT ,  DA.  ndj.  maU'at ,  pervers.  Des- 
comulgado. Sceierntus. 

ESCOAIÜNÍÓ.  s.  f.  Descomunión.  E  fidelium 
communione  disiiiiictio. 

ESCONDIR.  V.  a.  Esconder.  Abscondere. 

ESCOPETA,  s.  f.  Escopeta.  Ignaria  fístula; 
catapulta. 

ESCOPETA  De  vÉNT.  Escnpefa  de  viento.  Sclope- 
tum  ex  aere  compresso  explodens. 

Ai'LANAR  l'escopeta.  f.  V.  Apuntar  l'arma  d'I 
tir. 

ESCOPETADA,  s.  f.  Escopetazo.  Catapulta 

niifsus. 

ESCOPETEJARSE.  v.  r.  Escopetearse.  Sclo- 
pctis  atrinque  pugnare. 

ESCORBUTí.  s.  ni.  Escorbuto.  Scorbutum, 
gingibarum  tabum. 

ESCORBÚTIC.  adj.  Escorbuto.  Ad  gingiba- 
rum tabum  pertinens. 

ESCORCOLL ,  ESCORCOLLAMENT.  s.  m. 
ant.  Registro.  Scrutario. 

ESCORCOLLADÜR.  s.  m.  ant.  Registrador. 
Scruiator. 

ESCORCOLLAR.  v.  a.  Registrar.  Excutere, 
scrutari. 

ESCORIA,  s.  f.  cosa  vil  y  despreciada.  Esco- 
ria. Res  vilis ,  despicabilis. 

ESCORIA,  met.  hl  subjécte  que  té  moka  malicia 
y  astucia.  Perillán.  Nebuio. 

ESCORIA  ,  deis  metalls.  Escoria.  Scoria  ,  fex. 

ESCORÍACfÓ.  s.   f.   Excoriación.   Excoriatio. 

ESCORIARSE,  v.  r.  alsarse  '1  cutis  per  va- 
rias parts.  Excoriarse.  Excoriari. 

ESCORNAR.  V.  a.  Descornar.  Cornua  detra- 
here. 

dexa'ls  ESCORNAR  ;  6  QUE  s'i-scoRNEN.  loc.fam. 
Dsxarlos  descornar ,  d  que  se  descuernen.  Ip- 
s¡  se  ictibus  aut  verbis  impetant. 

ESCORNAR  SE.  v.  r.  Darse  de  las  bastas. 
Cíirnibus  &  conir.nctiop.e  hastarum  pugnare. 

ESCORNAT,  DA.  p.  p.  Descornado. 

ESCORPA.  s.  f.  ant.  pix.  V.  Escórpora. 

ESCORPI.  $.  ra.  animal  Alacrán ,  escorpión. 
Scorpius,  scorpio ,  nepa. 

ESCORPI,  signe  celeste.  Escorpión.  Scorpio, 
scorpius. 

llengüa  d'escor'Í.  expr.  met.  Lengua  de  ala- 
crán ,  de  escorpión.  Lingua  maledica  ,  vené- 
fica. 

ESCÓRPORA.  s.  f.  péx.  Escórpora.  Scorpe- 
na. 

ESCORREDOR.  s.  m.  él  Iloc  en  que  s'  nete- 
jan ,  y  vuydsn  les  véntres  d.-l  bestiar  en 
Tescórxador.  Jamerdana.  Locus  ad  ventres 
extergendos  deftinatus. 

ESCORREDOR,  en  los  Canips.  Tixera.  Incile. 

LLAS 


328  ESC  ' 

LLAs  BscoRRiDOR.  Lazo  corredízo  ,  escurridizo. 

Laqueus  facile  soliibilis. 
ESCORREGUT  ,  DA.  p.  p.  Escurrido. 
ESCÓRRER.  V.  a.  lo  que  queda  deis  líquids 

en  algún  vas.  Escurrir.  Pseces,  reliquias  ex- 

haurire. 
«CORRER  ,  él  lias  ,  la  bnga  ,  él  cordó  ,  la   mit- 

ja  &.C.  Correr.  Dissolvere. 
ESCÓRRERSE.  v.  r.  cáurer  de   g6ta  en  gota 

lo  licor  qu'  hi  habia  en  algún  vas.  Escurrir^ 

descorrerse.  Guttatim  exsiccari. 
ESCORRETJADAS.  s.  f.  p.  ant.  V.  Xurria* 

cas. 
ESCORRETJAR.  V.  a.  anr.  V.  Xurriaquejar. 
ESCORRIALLAS.  s.  f.  p.  Escurriduras.   Fis- 

ces. 
ESCORSA.  s.  f.  V.  Escorxa. 

CONFITURA  d'  ESCORSA  DE  PONSEM.  AcitrOtl.    Ci- 

truin  saccharo  conditum. 
ESCORSADOR.  s.  m.   ant.  qui   trau  l'escorsa. 

Descoríezador.  Deglabrator. 
ESCORSAMENT.  s.  m.  ant.  l'acció  d'escor- 

sar.  Descortezamiento.  Decorticatio. 
ESCORSAR.  V.  a.  ant.    tráurer   ó  llevar  res- 
corsa.  Dsscortezar.  Decorticare ,  deglabrare, 

deglubere. 
ESCORIÓ,  s.  m.  Víbora.  Vípera. 
ESCORSONERA.    s.   f.  hérba.   Escorzonera. 

Herba  viperina. 
ESCORTERAR.  v.  a.  Desquartizar.  Secare. 
ESCORTERAT ,  DA.  p.  p.  Desquar tizado. 
ESCORXA.  s.  f.  Corteza.  Cortex. 
ESCORXADOR.  s.  m.   qui  escorxa.  DesoUa- 

dor.  Qui  corium  detrahit. 
BscoRXADOR  ,  él  lloc   afiónt  se   mata  y  escorxa 

'1  bestiar.  Matadero.,  rastro.  Laniena. 
ESCORXADURA.  s.  f.  ant.  la  quj  resulta  de 

ftec^ar  una   part  del  eos  ab  altra.  Desolladu- 
ra. Intertrigo. 
ESCORXAMENT.  s.  m.  ant.  Tacció  d'escor- 

xar.  Desolladura.  Corii  vulsura. 
ESCORXA PINS.  s.  m.  met.qui  exigex  mes  del 

que  li  correspon  per  sos  treballs.  DesoUador. 

Iniustus  exactor. 
ESCORXAR.  V.  a.  llevar  la  péll   al   animal. 

Desollar.  Excoriare. 
3ESC0RXAR ,  met.  fer   pagar   m6It   car  lo  que  s' 

ven.  Desollar.  Ultra  pretium  venderé. 
ESCORXAR  1  tráurer  l'escorxa.  Descortezar.  Cor- 

ticem  vellere. 
ESCORXAR  ,   axaragallar   las   ayguas  la    térra. 

Derruviar ,  arroyar.  Radere. 

LA    CUA     ES    LO    DE    MÉS    MAL,     ESCORXAR.     f.  V. 

Cua. 
ESCORXAT,  DA.  p.  p.  Desollado. 
ESCOT.  s.  m.  certa  roba.  Añascóte.  Staminium 

textum. 
ESCOT ,  la   part  ab  que   contribuexen  cada  hu 

deis  que  s'  han  divertit,  6   mcrjat  en  com- 

panyía.  Escote.  Symboiuui. 


ESC 

ESCOTA,  s.  f.  Náut.  certa  corda  de  la  ñau. 
Escota.  Versoria. 

ESCOTADURA,    s.    f.    Escotadura  ,    escote.  _ 
Vestís  decollatio. 

ESCOTAR,  v.  a.  un  gipó,  cotilla,  &c.  Esco- 
tar. Recidere  ,  resecare  ,  decurtare. 

ESCOTARSE,  v.  r.  pagar  la  part  que  toca  á 
cada  hu  en  aigun  gaseo  coniú.  Escotar, 
Pecunias  in  comniune  pro  sua  quenique  par- 
te conf^rre. 

ESCOTAT,  DA.  p.  p.  Escotado  ,  desgolle- 
tado. 

ESCOTXEGAR.  v.  n.  la  perdíu.  V.  Escotxi- 
nar. 

ESCOTXÍNAR.  v.  n.  cantar  la  perdíu.  Cuchi- 
chear., cuchuchear.  Cacabare. 

ESCREMENT.  g.  m.  V.  Excrement. 

ESCRIBA,  s.  m.  doctor  ó  intérprete  de  la  lley 
entre  'Is  Hebréus.  Escriba.  Scriba. 

ESCRiiiX,  qui  escriu.  Escribano.  Scriba. 

ESCRIBA  DE   CÁMARA,  d'aJUNTAMENT  ,  &C.     Eí- 

cribano  de  Cámara  ^   de  Ayuntamiento,  &c. 

Tabelüo. 
ESCRIBANÍA  ,  s.  f.el  quarto  en  que  l'escribá 

té  son  despatx ,  y  'Is   papers   pertanyents  á 

son  ofici.  Escribanía.  Tabulariuín. 
ESCRIBANÍA  ,  los  arteus  d'escn'urer.  Escribanía. 

Scriptorum  apparetus ;  scriptoria  supeliex. 

ESCRIBANÍA  DE   CÁMARA,  DEL  AYUNTAMENT  ,  &C. 

Escribanía  de  Cámara ,  del  Ayuntamiento. 
&c.  Tabellíonís  munus. 

ESCRÍBENT.  s.  m.  Escribiente ,  copiante^ 
amanuense.  Amanuensis,  exscriptor. 

ESCRÍNY.  s.  m.  ant.  Armario.  Scrinium. 

ESCRIPTOR.  s.  m.  Escritor.  Scriptor. 

ESCRIPTORI,  s.  m.  aposento  en  que  teñen 
él  despatx  los  homes  de  negoci.  Escriptoiio, 
Mercatorum  officina. 

ESCRIPTURA.  s.  f.  instrumént  públic.  Es- 
critura. Scriptura. 

EsciPTüRA ,  ant.  racció  d'escríurer.  Escritura. 
Scriptura ,  scriptio. 

SAGRADA  ESCRIPTURA.  Sagrada  escritura.  Sacra 
scriptura;  sacra  pagina. 

FER  ESCRIPTURA.  f.  formar  él  Notari  instru- 
mént púbiic  per  assegurar  algún  contráete, 
obligado  &c.  Escriturar.  Syngrapham  faceré. 

ESCRÍPTURARI.  s.  m.  qui  fa  professió  de 
declarar  y  ensinyar  la  sagrada  Escríptura,  y 
ha  adquirit  gran  inteMígencia  d'élla.  Escri- 
turario.  Saorae  scripturje  studiosus  interpres. 

ESCRiT,  TA.  p.  p.  Escrito. 

EscRiT.  s.  m.  l'obra  d'algun  autor  qu'escriu 
sobre  alguna  materia.  Escrito,  Scriptura. 

PER  üscRiTS.  m.  adv.  Por  escrito.  Per  scriptum, 
p,'r  scripturoe  fidem. 

NO  n'  m  HA  RES  d'escrit.  f.  No  hay  nada  es- 
crito sobre  eso.  Nihil  de  hac  re  constat. 

ESCRÍURER.  V.  a.  formar  lletras.  Escribir. 
Scribere. 

ES- 


ESC 

ESCRÍURER  ,  conipóndrar  algún,   historia  ,  dis- 
curs   ú    obra  sembiant.  Escribir.  Scribere, 
conscrib2re. 
ESCRÍLRER  ,  dirigir  cartas,  vitllets,  &c.  a'  algú. 

Escribir.  Per  litteras  cum  aliquo  colloqui. 
ESCRÍURERSE.   v.   r.  en   alguna  Congrega- 
cid,  Confraría,  &c.  Escribirse.  Nomen  daré, 
ad^cribi. 
ESCROSTAR.  v.  a.  tráurer  la  cresta.  Descos- 
trar. Crustam  adimere. 
ESCROSTAR,  él  pa  Ó  cosa  sembiant.  Descostrar, 

descortezar.  Corticem  adimere  ,  vellere. 
ESCROSTARSE.  v.  r.  cáurer  ó  saltarse    la 
crosta  d'  alguna  cosa.  Descascararse.  Divelli 
rei  superficiem. 
ESCROSTAT ,  DA.  p.  p.  Descostrado ,  des- 
cascarado. 
BSCROSTOi\AR.  v.  r.  Descanterar.  Estrema 

adimere. 
ESCRUPOL.   s.  m.  pes.  Escrúpulo.  Scrupu- 

Jum. 
BscRÚi'OL.  ant,  la  p3dreta  que  s'  fica  dintre  la 

sabata.  Escrúpulo.  Scrupukis. 
ESCRÚPOL  ,  Astron.  Escrúpulo.  Scrupulum. 
ESCRUPOL  DE  CONCIENCIA.  Escrúpulo.  Nimia  sol- 

licitudo ,  anxietas. 
POSAR   EN  EscRtJpoL.    f.  Meter    en   escrúpulo. 

Scrupulum  ingerere. 
ESCRUPULEJAR.  v.  n.  Escrupulizar.  Scru- 

puiis  angi. 
ESCRÚPULOS  ,  SA.  adj.  qui  patex  ó  té  es- 

criipols.  Escrupuloso.  Anxié  religiosus. 
ESCRÚPULOS ,  met.  exácte.  Escrupuloso.  Fidelis. 
ESCRUPULOSAMENT.  adv.  m.  exáctament. 

E»:rupulosamente.  Scrupulosé,  religiosé. 
ESCRUPÜLOSITAT.    s.    f.    Escrupulosidad. 

Accurata  diligentia. 
ESCRUTAR.  V.  a.  ant.  Escudriñar.  Scrutari. 
ESCRUTINí.    s.    m.   examen    y    averiguado 
exacta   d''alguna   cosa.   Escrutinio.     Scruti* 
nium. 
ESCRUTINí ,  regonexement  deis  vots  ab  que  s' 
elegex  á  algú  per  algún  empleo.  Escrutinio. 
Sorutinium. 
ESCUAR.  V.  a.  Descolar.  Cauda  mutilare. 
EscuAR  ,  éls  anyélls  perqué  crescan   y  s'engré» 

xen.  Desrabetar,  Caudas  amputare. 
EscuAR ,  llevar  la  cua   á   las  fruytas.  Despezo- 
nar. Pediolum  detrahere. 
E¿CUAT  ,  DA.  p.  p.  dit  deis  animáis.  Desco- 

lado.  ■ 
EscuAT  ,  adj.  l'animal  que   no  té  cua  ,  com  gbs 
EscüAT  ,  muía  EscüADA.  RuboN.  Cauda  muti- 
lus  .  prpe-ciS'US. 
ESCUDEJAR.  V.  a.  ant.  servir  d'  escut  ó  ro- 

délia.  Escudar.  Tegere  ,  protegeré. 
ESCUDELLA.  s.   f.   vas  axí  dit.    Escudilla, 

taza.  Sctitella ,  scutula. 
ESCUDILLA  DE  FUSTA.  Hortero ,  escudilla.  Gab- 

bata. 
Tom.  I. 


ESC        '  329 

EscuDÉLLA  DE  FUSTA,  la  de  que  usan  los  pere- 

grins.  Cuenca.  ScutelJa  lignea. 
EscuDÉLLA  ,  Vianda.  Potage  ,  sopa.  OíTa. 
ESCÜDELLAR.  v.  a.  met.  disposar  algú  las 
cosas   á  son  arbitre ,   com   si    fos   únic  amo 
d'éllas.  Escudillar.  Statuere  pro  arbitrio. 
ESCUDELLER.  s.  m.  lloc  per  posar  los  va- 
sos ,  plats ,  &c.  Vasar ,  vasera  ,  poyata  ,  an- 
den. Vasarium. 
ESCUDER.  s.  m.  ant.  criat  major.  Escudero, 

Famulus. 
ESCÜDET.  s.  m.  dim.   la   planxa  de   meíall 
que  s'  posa   davant   deis  panys    en  portas, 
calaxos,&c.  Escudo.  Ferreum  ,  argenteum 
seré  tegumentum. 
EscuDET  ,  dim.  d'escut.  Escudillo.  Scutulum. 
EscuDET  ,  hérba  Nenúfar.  Nimphea. 
ESCUDEYLA.  s.  f.  ant.  V.  Escudélla,  en  s6a 

primer  signilicat. 
ESCUDRINYAR.  v.  a.  V.  Esquadrinyar. 
ESCULLIDISSIM,  MA.  adj.  sup.  Escogidüi- 

mo.  Selectissimus. 
ESCULLIR,  v.  a.  Escoger.  Eiigere  ,  seligere, 

deÜgere. 
ESCULLIT,  DA.  p.  p.  Escogido. 
ESCULPIR,  v.  a.  Esculpir.  Incidere. 
ESCULPIT,  DA.  p.  p.  Esculpido. 
ESCULTOR,  s.  m.  Escultor.  Sculptor. 
ESCULTURA,  s.  f.l'art  d'es.ulpiT.  Escultura. 

Sculptura. 
ESCULTURA ,  l'obra  esculpida.  Escultura.  Opus 

sculptum ,  caelatura. 
ESCUMA.  s.  f.  Espuma.  Spuma. 
EscuMA  ,  bruméra.  V.  Bruméra. 
EscuKA.  met.  1'  home  mes  despreciable  é  inútil. 

Hez.  Fex. 
FER  ESCUMA.  f.  Espumar.  Spumare. 
ESCUMADORA.   s.  f.  Espumadera.  Spatula 

spu  materia. 
ESCUMAR.  V.  a.  Despumar,  espumar.  Expu- 

mare ,  despumare. 
ESCUMAT,  DA.    p.    p.    Despumado,   espu- 
mado. 
ESCUDILLA,  s.  f.  certa  roba.  Espumilla.  Te- 
la spumea. 
ESCUMILLON.  s.  m.  certa  roba.  Espumillon, 

Tela  sérica  stipata. 
ESCUPIDORA,  s.  f.  Escupidera.  Vas  saliva- 

rium. 
ESCUPINA.  s.  f.  Saliva.  Saliva,  sputum. 
ESCUPINADA.  s.  f.  Escupidura.  Sputura. 
ESCUPIR,  v.  a.  Escupir.  Spuere,  despuere, 

expuere, 
ESCUPIR ,  met.  Ilansar  una  cosa   á  altra  que  te 
arrimada  ó  unida   á   sí.  Escupir.    Emittere, 
eiicere. 
EsctfPiR  Á  LA  CARA  Á  ALGO.  f.  met.  despreciar- 
lo. Eícw^Jr  en  la  cara.  Palam  os  ad  os  despi- 
cere. 
ESCUPIR  AL  ROTLLO.  f.  Escupir  gn  rueda ,  tn 
Oooo  for- 


.f 


330  ESC 

corro.  Verba  in  médium  proferre. 
ESCUPIR  SANG.  f.  met.  jactarse  de  noble.  Echar 

bocanadas  de  sangre.  Genus  &  proavos  iaep- 

th  iactare. 
ESCUPÍT,  DA.  p.  p.  Escupido, 
ESCUR  ,  RA.  adj.  V.  Obscur. 
ESCURA,  s.  f.  Tacció  d'escurar.  Limpia^mon- 

da.  Purgatio  ,  mundatio. 
ESCURA  BASSAS.  s.  m.  Retretero.  Foricarius. 
ESCURA  BEscAMBREs.  ant.  V.  Escufa  bassas. 
ESCURA  XEMKNEYAS.  DesholHnador.  Puliginem 

abstergens. 
ESCÜRADÉNTS.  s.  m.   Mondadientes^  lim- 
piadientes.,  escarbadientes.  Dentiscalpium. 
ESCÜRAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Escura. 
ESCÜRAORELLAS.  s.  f.  Mondaorejas ,  es- 

carbaorejas.  Auriscalpium. 
ESCURAR.  V.  a.  Mondar.,  limpiar.  Purgare, 

tergere. 
ESCURAR ,  las  dénts.  V.  D¿nt. 
ESCURAR  ,  éls  plats ,  cassolas ,  &c.  Arrebañar. 

Reliquum    cibl   aut   iuris    é    catinis  corra- 

dere. 
ESCURAR  ,  las  xemeneyas.  Deshollinar.  Fuligi- 

nem  abstergeré. 

BSCURAR,Ó  ESCURAR  LA  BUTXACA  Á  ALGtJ.f.  met. 

portársen'hi  los  dinérs,ó  lo  que  té.  Mondar. 

Numraos  detrahere. 
ESCURAR  ELS  0SS9S.  f.  Mondar  los  huesos.  Om- 

nem  ab  ossibus  camena  detrahere. 
ESCURAT ,  DA.  p.  p.  Mondado ,  limpiado. 
QUEDAR  ESCURAT  DE  BUTXACA.  f.  met.  Quedav 

limpio.  Pecunia  vacuum  omnino  remanere, 

evadere. 
ESCUREDAT.  s.  f.  ant.  V.  Obscuritat. 
ESCÜRIMENT.  s.  m.  ant.  Obscuridad.  Oht- 

curitas. 
ESCURIR.  V.  a.  V.  Obscurir. 
ESCÜRITAT.  s.  f.  ant.  V.  Obscuritat. 
ESCURSAR.  V.  a.  Acortar.  Breviare ,  decur- 

tare. 
ESCURSAR  RAHONS.  f.  Ahorrar  palabras.  Verba 

mittere. 
ESCURSARSE,  v.  r.  reduirse   á  menor  lUr- 

garia.  Encogerse.  Contrahi. 

ESCURSARSE    'l  DIK.  f.  V.    D¡e. 

ESCURSARSE  LA  VISTA,  f.  Obscurecerse  la  vista. 

Caligare. 
ESCURSAT.;  DA.  p.  p.  Acortado. 
ESCURSONERA.  s.  f.  hérba.    V.   Escorso- 

néra. 
ESCUSA,  s.  f.  rahó  ó  motiu  ab  que  s'escusa 

aigú  ó  alguna  cosa.  Escusa  ,  excusa.  Excu- 

latio ,  purgatio. 
ESCUSA,  met.  pretéxt ,  motiu  que  s' preti  per 

fer  ó  omitir.  Achaque.  Praetextus. 
ESCUSA,  pretéxt,  efugi  ab  que  s'escapa  alga 

d'algun  apuro.  Escapatoria.  Evasio. 

ANAR   AB  ESCUSAS  ,  DONAR  ESCUSAS,  f.    Attdaf    in 

vueltas.  Praetextaxe. 


ESC 

AB    BSCUSAí    DEK    PAU    ÉN    PÉRE   s'eSCALPA.  rcf. 

Pide  el  goloso  para  el  destoso. 

En   cak'fit  Paulus  ,  qui  Fetro  accenditur, 

igne. 

ESC  USABLE,  adj.  Excusable.  Excusationem 
habens. 

ESCUSAR.  V.  a.  Excusar.  Excusare. 

ESCUSAT,  DA.  p.  p.  Excusado. 

ESCUT.  s.  m.  arma  defensiva.  Escudo,  Scu- 
tuní,  clypeus. 

ESCUT  ,  certa  moneda.  Escudo.  Nummus  au- 
reus. 

ESCUT  d'armas.  Escudo  de  armas.  Tessera  gen- 
tilitia. 

ESCUTAT,  DA.  adj.  ant.  Escudado. 

ESCÜTIADORA.  s.  f.  dona  que  trau  los  na- 
sos, pailetas,  &c.  deis  panyos.  Despinzade- 
ra.  Mulier  flocculos  volsellis  detrahens. 

escutiadoras  ,  p.  instrument  per  escutiar  los 
panyos.  Pinzas  i,  despinzadera.  Volsellne. 

ESCUTIAR.  V.  a.  los  panyos.  Despinzar. 
Flocculos  volsellis  detrahere. 

ESDENTEGAT,  DA.  adj.  Desdentado.  Eden- 
tulus. 

ESDEVENIMENT.  s.  m.  Acaecimiento^  acon- 
tecimiento. Eventus. 

ESDEVENIDOR ,  RA.  adj.  Venidero.  Ven- 
turus. 

esdevenidors.  p.  los  veniders ,  los  qu'  han  de 
víurer  després.  Venideros.  Posteri. 

ESDEVENIR.  v.  n.  Acaecer ,  acontecer.  Ac- 
cidere. 

ESDEVINGUT,  DA.  p.  p.  Acaecido ,  aconte- 
cido. 

ESDRUXUL.  s.  m.  dicció  de  mes  de  dos  síl- 
labas,  las  dos  últimas  de  la  qual  son  bréus. 
Esdrúxulo.  Dactylus. 

ESFALT.  $.  m.  ant.  Asfalto.  Asphaltos. 

ESFERA,  s.  f.  Geom.  Esfera.  Sphsera ,  glo- 
bus,  orbis. 

bsféra  ,  Poet.  él  cel.  Esfera.  Sphaera  ,  cae- 
lum. 

esfera  ,  met.  la  classe  ó  condició  d'alguna  per- 
sona. Esfera.  Status  ,  ordo  ,  conditio. 

ESFERA  ARMiL'LAR.  Esftro  arfüHar,  Sphaera 
armilaris. 

ESFERA  celeste.  Esfcro  ceUstt.  Sphaera  cae- 
lestis. 

ESFEREIRSE.  v.  r.  As^ombrarst,  Perterre- 
fieri ,  consternari. 

ESFÉRIC  ,  CA.  adj.  Esférico,  Sph«ricus. 

ESFEJIÓYDE.  s.  f.  Esferoide.  Sphítroides. 

voiTA   ESFEROIDE.    Bóvcdo  esferoide.    Fornix 

spha-roides. 
ESFÍLAGARSAR.  v.  a.  Dcshilachar ,  desfila- 
char.  Panni  fila  distrahere ;  pannum  filatiw 
carpere. 
ESFILACARSAT,  DA.  p.  p.  Deshilacliada. 
ESFINGE,   s.  ra.    animal   fabalos.    Esfinge. 
Sphinx. 

ES- 


ESFORS.  s.  m.  Esfuerzo.  Animositas ,  vigor. 

FER  l'últim  ESFORS.  f.  Hücef  el  último  esfuer' 
zo.  Vires  omnes  adhibere. 

fe;;  vs  esfors.  f.  V.  JSsforsarse. 

ESFORSADAMENT.  adv.  m.  Esforzada- 
mente- kStrenué ,  viriliter. 

ESPORSADÍSSIM,  MA.  adj.  sup.  Esforzadí- 
simo. Valdé  strenuus,  fortissimus. 

ESFORSAR.  V.  a.  donar  esfors.  Esforzar. 
Animum  excitare,  fortem  reddere. 

ESFORSAR ,  donar  major  forsa  y  vigor  á  alguna 
cosa  ab  rahóns  y  exémples,  coni :  esforsar 
un'  opinió  ,  un  dictamen  ,  &c.  Esforzar. 
Roborare,  corroborare. 

ESFORSARSE.  v.  r.  Esforzarse.  Niti ,  conni- 
t¡ ,  eniti ,  contendere  ,  anniti. 

ESFORSAT,  DA.  p.  p.  Esforzado. 

esforsat  ,  DA.  adj.  valent ,  ánimos.  Esforzado. 
Strenuus,  fortis ,  validus. 

ESPÜLLADOR.  s.  m.  ant.  Deshojador.  Fron- 
dator. 

ESPULLAMENT.  s.  m.  ant.  Deshojadura. 
Frondatio. 

ESFÜLLAR.  V.  a.  Deshojar.  Folia  strings- 
re. 

ESFULLAT ,  DA.  p.  p.  Deshojado. 

ESGABELLAR.  v.  a.  desbaratar  alguna  cosa, 
dexandla  esbarriada  ó  shas  órde.  Desparpa- 
jar. Perturbare. 

CAP  ESGABELLAT.  loe.  met.  Madexa  ¡tn 
cuenda.  Non  sibi  constans. 

ESCARDAR,  v.  a.  ant.  V.  Guardar,  resguar- 
dar. 

ESGARDISSAR.  V.  a.  Escarmenar.  Extrioare, 
discriminare. 

esoarbissar  els  cabells.  f.  Desenmarañar  el 
pelo.  Crines  extricare. 

ESGARDISSARSE.  ▼.  r.  escabellarse  bara- 
llandse.  Escarapelarse ,  andar  á  la  greña. 
Rixari ;  iurgia  ciere. 

ESGARDÍSSaT,  DA.  p.  p.  Escarmenado. 

ESGARG AMELLARSE,  v.  r.  Desgamtarse^ 
desgañifarsi  ,  desgargantarse.  Vociferando 
rauccícere. 

ESGARGAMELLAT,  DA.  p.  p.  Desgargan- 
tado ,  desgañitado .,  desgañifado. 

ESGARRANXADA.  s.  t.  Rasguño.  Lacera- 
tio. 

ESGARRANXAR.  V.  a.  Rasguñar.  Unguibus 
perstringere. 

ESGARRANXAT,  DA.  p.  p.  Rasguñado. 

ESGARRAPADA.  s.  f.  Araño  ,  gatada.  Cutis 
vellicstio. 

ESGARRAPAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Esgarra- 
pada. 

ESGARRAPAR.  v.  a.  donar  esgarrapadas. 
Aiuñar.  Unguibus  arripere. 

ESGARRAPAR,  arrapar.  V.  Arrapar. 

ESGARRAPAR  ,  raspar.  V.  Raspar. 

ESGARRAPAR,  tráurcr  algún  profit,  ó  emolument. 


ESG  531 

Sacar  raja.  Emolumenti  aliquid  alicui  pro- 
venire. 

ESGARRAPAR.  met.  vulg.  péndrcr ,  robar.  Gar- 
bear ,  garramar.  Expilare. 

ESGARRA'.'AR  ,  tocar  mnlament  la  guitarra  ó  al- 
tr'  iniitrument  semblant.  Zangarrear  ,  cen- 
cerrear. Incondité  liram  pulsare. 

ESGARRAPARSE.  v.  r.  Arañarse,  ünguibu» 
se  praescindere. 

ESGARRAFARSE  ,  manifestar  ab  moviments  d'e- 
nutg  él  sentiraent  que  s'  té,  particularment 
per  haberse  mal  lograt  alguna  cosa.  Pelarse 
las  barbas.  Sibimet  irasci. 

ESGARRAPAT ,  DA.  p.  p.  Arañado. 

ESG  ARRAPOS ,  SA.  adj.  lo  que  té  la  superfi- 
cie aspra.  V.  Raspos. 

ESGARRAPOS  ,  met.  mal  agrados.  Arisco^  seco. 
Difficilis ,  insuavis. 

ESGARRAR,  v.  a.  ant.  arrancar  las  garras. 
Desjarretar ,  despernar.  Subnervare  ,  sup- 
pernare. 

ESGARRrAMENT.  s.  m.  ant.  l'acció  d'esgar- 
riarse.  Descarrio.,  descarriaiment<i.  Aberratio. 

ESCARRIAR,  v.  a.  Descarriar.  Turbare. 

ESCARRIARSE,  v.  r.  Descarriarse.  Aber- 
rare. 

ESCARRIARSE  ,  él  cap  de  bestiar  ,  apartarse 
del  ramat.  Desmandarse  ,  desmanarse.  A 
grege  separari ,  aberrare  ,  segregari. 

ESCARRIARSE  ,  met.  apartarse  del  just  y  raho- 
nable.  Descarriarse.  A  recto  deviare. 

ESGARRIAT  ,  DA.  p.  p.  Descarriado. 

ESGARRIPAMENT.  s.  m.  esgarrifansa.  V. 
Esgarrifansa. 

BSGARRiFAMENT  ,  del»  cabcIls.  Dcspeluzo.  Ca- 
pilloruní  erectio. 

BSGARRiFAMENT  DE  DENTS.  Reclitno  de  dientes. 
Dentium  stridor. 

ESGARRIFANSA.  s.  f.  horror.  Grima.  Hor- 
ror. 

ESGARRIFANSA  DE  FRET.  Tiritona.  Tremor  ex 
frigore. 

KíGARRiFANSA  DE  FRET  ,  la  quc  prové  d'alguua 
indisposició  del  eos.  Calofrió.,  escalofrió.,  es- 
peluzo. Horror,  algor  febri  aflectus. 

ESGARRIFAR.  v.  a.  V.  Espantar,  horrori- 
sar ,  esborronar. 

FER  ESGARRIFAR.  f.  causar  horror.  Dar  grima, 
Horrorem  ,  pavorem  incurere. 

FER  ESGARRIFAR  LAS  DKNTs.  f.  Hacer  rechinat 
lus  dientes,  Dentes  exacerbare. 

ESGARRIFARSE.  v.  r.  V.  Esborronarse. 

ESGARRIFS.  s.  m.  p.  Aspavientos.  Pavor. 

ESGLAHO.  s.  m.  Escalón ,  grada  ,  paso.  Gra- 
diis. 

ESGLAY.  s.  m.  Pasmo.  Terror. 

ESGLAYAR.  v,  a.  Absortar.,  pasmar.  In  ad- 
mirationem  aliquem  rapare  :  terrore  percel- 
lere. 

ESGLAYARSB.v.r.  Paím*fíf.  Metu  percelli, 


^^2  ESG 

ESGI/AYAT,  DA.  p.  p.  Pasmado. 

ESGLEA,  ESGLESIA ,  ESGLEYA.  s.f.3Bt. 
V.  Iglesia. 

ESGORDARSE.  v.  r.  ant.  E.guardarse. 

ESGOTAR.  V.  a.  ant.  V.  Agotar. 

ESGOTíMAR.  v.  a.  Rebuscar.  Reliquias  vln- 
tiemiae  legere. 

ESGRAHÓ.  s.  m.  V.  Esglahó. 

ESGRANAR,  v.  a.  tráurer  él  gra',  com  esgra- 
nar un'espiga,  un  rahiin  &c.£)eígra«flr.Gra- 
na  excutere. 

BSGRANAR,  tráiirer  los  grans  de  las  tabellas  deis 
llegums  y  semblants.  Desvaynar.  Polliculis, 
vel  glumis  nudare. 

ESGRANAT,  DA.  p.  p.  Desgranado.,  des- 
vaynado. 

ESGRATINYAR.  V.  a.  ant.  gratar,  escarbo- 
tar.  Escarvar.  Scalpere. 

ESGRIMA,  s.  f.  Esgrima.  Rudium  pugna ; 
ludas  giadiatorius. 

MESTRE  d'ksgrima.  Maestro  de  armas ,  de  es- 
grima. Ludo  gladiatorio  pr¡f  fectus. 

ESGRIMADÜR.  s.  m.  Esgrimidor.  Rudlarius 
gladiator. 

ESGRÍMAR.  V.  n.  Esgrimir.  Obtusis  ensibus 
velitare. 

ESGRUNAR.  v.  a.  V.  Engranar. 

ESGUARD.  s.  re.  V.  Atenció ,  mirament,  res- 
pecte. 

esguard  ,  V.  Retiransa ,  retirada. 

dosar  un  esguard.  f.  semblar,  retirar  á  algú. 
Parecerse.  Referre  ;  referre  imaginem  ,  vul- 
to m. 

ESGUARD AMENT.  s.  ra.  am.  V.  Mira,  res- 
pecte ,  r.tenció. 

ESGUARDARSE,  v.r.  V.  Espectar,  pertá- 
nyer ,  correspór.drer. 

ESGUELS.  s.  m.  joc.  diners  Gueltre,  Pecunia. 

ESGUERRAR.  v.  a.  no  fér  las  cosas  com 
deuhen  ser ,  com  :  esguerrar  un  vesiit. 
Echar  á  perder.  Non  recté  faceré. 

esguerrar,  nialmétrer,  estropiar  á  algü.  Es- 
tropear ,  desear  ¡isiado.  Mutilare. 

ESGUERRAT,  DA.  p.  p.  Echado  á  per- 
der. 

ESGUERRAT,  DA.  adj.  privat  del  us  d'algun 
mémbre.  Estropeado  ,  lisiado.  Mutilas. 

ESGUERRAT,  dit  del  Hiémbre  estropiat.  Lisiado. 
Eüsus. 

ESGUERRO.  s.  m.  Yerro.,  error.  Error. 

ESLAVÓ.  s.  m.  ant.  V.  Foguer. 

ESLENEGAMENT.  s.  m.  ant,  V.  Lliscada, 
rellifcada. 

ESLENEGAR.  V.  n.  ant.  V.  Lliscar,  rellis- 
car. 

ESLLABISSARSE.  v.  r.  Desmoronarse.  De- 
labi. 

ESLLABISSAT ,  DA.  p.  p.  Desmoronado. 

ESLLANGUIRSE.  v.  r.  Traspillarse.  Atte- 
nuari,  languescere. 


ESL 

E5LLANGUIT ,  DA.  adj.  flac.  Traspiüado^ 
deslíinguido. 

ESLLEMENAR.  v.  a.  Deslendrar.  Lendibus 
purgare. 

ESLLENEGARSE.  v.  r.  Dar  de  sí.  Distendí. 

ESLLENEGARSE ,  la  térra  ,  la  paret  &c.  Desmo- 
ronarse. Dilabi. 

ESLLOMARSE.  v.  r.  V.  Allomarse. 

ESMA.  s.f.  Tino.  Instinctus,  practica  cognitio, 
judicium  ex  assuetis. 

ESMAGENCAR.  v.  a.  Agrie.  Socavar^  cavar 
las  viñas.  Ablaqueare. 

ESMALT.  s.  m.  él  material  axi  dit.  Esmalte. 
Encaustum. 

ESMALT ,  él  traball  que  s'  fa  ab  l'esmalt  sobre 
algún  metall.  Esmalte.  Emblemma. 

ESMALT,  met.  Ilustre,  esplendor,  adorno.  Es- 
malte. Ornatus. 

ESMALTAR,  t.  a.  aplicar  l'esmalt  sbbre  Tor, 
plata  ,  &c.  Esmaltar.  Encaustum  obdu- 
cere. 

ESMALTAR  ,  adomar  de  varios  colors  alguna  co- 
sa. Esmaltar.  Vaiiis  coloribus  ornare,  as- 
pergeré. 

ESMALTAR,  mct.  adornar,  hermosejar,  ¡Ilustrar 
Esmaltar.  Ornare ,  ¡Ilustrare. 

ESMXLTAT,DA.  p.p.  Esmaltado. 

ESMARAGDA.  s.  f.  ant.  V.  Esmeralda. 

ESMEDRIL.  s.  m.  pédra.  V.  Esmeril. 

ESMENA.  s.  f.  correcció  d'algun  error ,  ó  de- 
féote.  Enmienda.  Emendatio,  correciio. 

ESMENA ,  satisfacció  y  paga  en  pena  del  dany 
fét,  ú  ocasionat.  Enmienda.  Compensatio, 
satisfactio. 

ESMENAR.  V.  a.  corregir.  Enmendar.  Emen- 
dare ,  castigare ,  corrigere. 

ESMENAR ,  resarcir ,  recompensar  algún  dany. 
Enmendar.  Compensare. 

ESMENAR^B.  v.  r.  Enmendarse.  Se  corri- 
gere. 

ESMENAT,  DA.  p,  p.  Enmendado. 

ESMENUCAR.  v.  a.  Desmenuzar.,  despizcar. 
In  mínimas  partes  dividere. 

ESMENUCAT,  DA.  p.  p.  Desmenuzado,  des- 
pizcado. 

ESMENUSSAR.  v.  a.  V.  Desmenussar,  Es- 
raenucar. 

ESMERALDA,  s.  f.  Esmeralda.  Smaragdus. 

ESMERARSE,  y.  r.  Esmerarse.  Totis  viribus 
conari,  intendere ,  incumbere. 

ESMERAT,  DA.  p.  p.  Es>nerado. 

ESMERDISSAR.  v.  a.  netejar  las  tripas  deis 
caps  de  bestiar./díHeríiar.  Vcntres  extergere. 

ESMERENYON.  s.  m.  aucéll.  Esmerejón. 
Halisetes,  smerla. 

ESMERIL,  s.  m.  pédra  Esmeril.  Smyris. 

ESMERO,  s.  m.  Esmero.  Cura,  studium,  dili- 
gentia. 

ESMERS.  s.  m.  del  diner.  Empleo.  Pecunia 
collocatio  5  emptio ,  comparatio. 

ES- 


ESM 

ESMERSAR.  v.  a.  el  diner.  Emplear.   Pecu- 

nianí  iiegotiatione  occupare. 
ESMICAR.  V.  a.  Despizcar,  destrizar,  In  mi- 

nuiulas  partes  dividere. 
ESMICAT,  DA.   p.  p.  Despizcado,  destrizo' 

do. 
ESMICÓLAR.    T.    a.    Desmigajar.     Commi- 

iiuere. 
ESMJCOLAT  ,  DA.  p.  p.  Desmigajado. 
ESMOCA  DORAS,  s,   f.   p.  las  de  mocar  él 

lluni.   Despabiladeras.,  espabiladeras.,  ícna- 

cjjas,  molletas.  Forcipulíe  emunctoriae. 
ESMÓCAR.  V.  a.  Destripar.  Exenterare,  ex- 

viscerare. 
ESMÓCAT,  DA.  p.  p.  Destripado. 
ESMOLADOR.  s.  m.   Amolador.    Ad  cotem 

ferrum  acuens. 
ESivIOLADORA.  s.  f.  ant.  Piedra  de  amolar., 

piedra  amoladura.  Cos. 
ESMOLAMENT.  s.  m.  ant.  Tacció  d'esmolar. 

Amoladura.  Exacutio. 
ESMÜLAR.  V.  a.  fer  agud  él  íall  del.  sabré, 

ganivet  &c.  Amolar.  Acuere  ,  eiacuere  ,  pe- 

racuere. 
ESMOLAR,  menjar,  consumir  una  cosa  á  altra, 

fregand  ab  ella.  Gastar .,  escomer.  Atterere. 

ESMOLAR    LAS  DÉNTS.   f.  V.  Dént. 

ESMOLAT ,  DA.  p.  p.  Amolado ,  gastado. 

ESMORS.  s.  m.  ant.  V.  Esinorsar. 

ESMORSAR.  V.  n.  Almorzar.  lentare;  sume- 
re  ientaculuni. 

ESMORSAR.  s.  m.  lo  que  s'  ménja  al  dematí.  Al- 
muerzo, lentaculum, 

ESMORTIMENT.  s.  m.  ant.  V.  Desmay. 

ESMORTUIMENT.  s.  m.  Amortecimiento. 
Defectio ,  languor. 

ESMORTÜIRSE.  v.  r.  quedar  com  morf. 
Amortecerse.  Deficere. 

ESMORTUiRSE  ,  mudar  de  color.  Parársele  á  al- 
guno el  rostro  mortal ,  demudarse.  Expalles- 
cere. 

ESMORTUIT ,  DA.  p.  p.  Amortecido  ,  de- 
mudado. 

ESMORTUIT ,  DA.  adj.  dit  dcls  colors.  Amorti- 
guado. Mlnus  vividus. 

ESMORTUIT ,  lo  que  va  faitand  per  haber  per- 
dut  son  vigor;  com  planta  esbiortuida,  llum 
ESMORTUiDA.  Mortecitjo.  Emoriens  ,  deíi- 
ciens ,  elanguens. 

ESMOTXADURA.  s.  f.  la  que  fan  éls  sastres 
á  biax  en  la  roba  ,  pera  asséntar  en  ella  al- 
guna cosa.  Sacadura.  Sectio  ad  vestem  ap- 
ta ndam. 

ESMUDARSE,  v.  r.  ant.  Inmutarse.  Immu- 
tari. 

ESMUNYÍRSE.  v.  r.  relliscar.  Escurrirse, 
deslizarse.  Elabi. 

ESMUNYÍRSE,  escapar,  fugir,  ana'rsen.  Escur- 
rirse ,  descabullirse ,  escurrir  la  bola.  Abire, 
aufugere. 

Tom.  I. 


ESM 


333 


ESMUNYÍRSE, desilorigarse.  Desconcertarse.,  des- 
gobernarse. Lüxari. 
ESMÜNYJT  ,  DA.  p.  p.  Escurrido  ,  deslizado, 

desconcertado. 
ESMUSSAR   LAS  DENTS.  f.  Dar  dentera, 

Dentes  hebetare. 
ESÓFAGO,  s.  m.  Esófago,  yEsophagus. 
ESPAA.  «.  f.  ant.  V.  E^pasa. 
ESPACÍ.  s.  m.  V.  Espay. 
ESPACIAR.  V.  n.  ant.  paísejar,  pe'ndrer  I'ayre 

en  ios  paratges  espayósos.  Espaciarse.  Spa- 

tiari. 
ESPACIOS  ,  SA.  adj.  V.  Espayos. 
ESPACIOS ,  ant.  pausat.  Espacioso.  Lentus  ,  tar- 

dus. 
ESPADANYA.  s.  f.  ant.  V.  Boga ,  I.érba. 
ESPADAR,  r.  a.  Espadar,  espadillar.  Linum 

vel  cannabem  macerare,  carminare. 
ESPADAT,  DA.  p.  p.  Espadado ,  espadillado. 
ESPADÓ,  s.  m.  ant.  V.  Eunuco. 
ESPALMADOR.  s.  m.  territ.  V.  Respall. 
ESPALMAR.  V.  a.  espantar.   Pasmar.   Timo- 

rem  incurere. 
ESPALMARSE,  v.  r.  Pasmarse.  Spasino  cor- 

ripi. 
ESPAMPANAR.  v.  a.  ant.  V^  Espampolar. 
ESPAMPOLADOR.    s.   m.     Despampanador. 

Pampinator. 
ESPAMPOLAMENT.  s.  m.  ant.  Despampa- 
nadura. Pampinaúo . 
ESPAMPOLAR.  v.  a.  Despampanar.  Pampi- 
nos evellere. 
ESPAMPOLAT,  DA.  p.  p.  Despampanado. 
ESPANDRE.  V.  a.  ant.  V.  Escampar. 
ESPANES,  CA.  adj.  a.it.  V.  Espanyol. 
ESPANT.  s.  m.  Espanto.  Terror. 
ESPANTABLE,   adj.   Espantable.  Terribilis, 

terrüicus. 
ESPANTADIS ,  SA.  adj.  Espantadizo  ,   asom- 

bradizo.  Pavidus. 
ESPANTALL.  s.   m.  Espantajo.  Terriculura, 

terriculamentum. 
ESPANTAR.  V.  a.  causar  espant.  Espantar. 

Terrere. 
ESPANTAR,  fer  fugir  a  alguna  persona  ó  animal. 

Espantar.  Excitare  ,  abigere. 
ESPANTAR ,  causar  admirado.  Asombrar.  Admí- 

rationem  ciere. 
NO   t'espantes.  f.   ¡ron.  ab  que  s'amenassa  á 

algü.  V.  No  t'  done  cuydado. 
Qui  CANTA  sos  MALs  ESPANTA,  rcf.  V.  Cantar. 
ESPANTARSE,  v.  r.  admirarse  ,  maravellarte. 

Espantarse.  Mirari. 
ESPANTAT ,  DA.  p.  p.  Espantado. 
ESPANTOS,  SA.    adj.    lo  que  causa  espant. 

Espantoso.  Terribiiis ,  horrendus,  horrificus. 
ESPANTOS ,  lo  que   causa   maravella.  Espantoso. 

Mirahilis,  ftupendu?. 
ESPANYAR.  V.  a.  V.  Despanyar. 
ESPANYOL ,  LA.  adj.  lo  que  pertany  á  Es- 
Pppp  pa- 


334  ESP 

panya ,  y  el  natural  d'élla.  Español.  Hispa- 
nious ,  hispaiius. 

ESPAÜRDIT ,  DA.  p.  p.  ant.  V.  Espavor- 
dit. 

ESPARDENYA.  s,  f.  Alpargata.  Cannabinus 
calceus. 

coMPANYÍA  d'kspardenya.  loc.  met.  Compañía 
d¿  alpargata.  Infidus  comes. 

ESPARDENYER.s.  m.  Alpargatero.  Sculpo- 
nearuin  sartor;  cannabinus  sutjr;  cannabino- 
ruin  calceorum  sutor. 

ESPARELLON.  s.  ra.  péx.  Esparo.  Sparus. 

ESPARGATA.  s.  f.  ant.  V.  Espardenya. 

ESPARGIMENT,  s.  m.  ant.  Esparcimiento., 
esparsion.  Dispersio ,  difusio. 

ESPARCIR.  V.  a.  separar  y  exténdrer  lo  que 
está  JLtnt  ó  apilat.  Esparcir.  Spargere. 

ESPARCIR,  divulgar,  publicar  aiguna  noticia. 
Esparcir.  Spargere  ,  divulgare. 

ESPARCIR  LA  VKH.  f.  Esparcir  ¡a  voz.  Pr;edi- 
care. 

ESPARGÍT ,  DA.  p.  p.  Esparcido. 

ESPARÓ.  s.  m.  ant.  V.  Espuela. 

ESPARÓ ,  de  galera  ó  altr'  embarcado.  Espolón. 
Rostruni. 

ESPARÓ  ,  en  los  aucélls.  Garrón ,  espolón.  Ve- 
tus  unguis  aduncus. 

KSPARó  ,  en  los  editicis ,  ponts ,  &c.  Espolón. 
Fulcrum  angulare. 

ESPARONADA.  s.  f.  ant.  V.  Espuelada. 

ESPARONEJAR.  v.  a.  ant.  Espolear.  Calca- 
ría equo  addere. 

ESPARONÉR.  s.  m.  ant.  Espuelero.  Calca- 
rium  artifex. 

ESPARPILLAR.  v.  a.  separar  algún  tant  las 
parts  unidas  d'alguna  cosa  fiuxa.  Desparpa- 
jar ,  escarmenar.  Distendere. 

ESPARPILLAR.  met.  avivar  ,  excitar  l'enteni- 
ment  ó  ingeni.  Despabilar.  Ingenium  exci- 
tare. 

ESPARRAMAR,  v.  a.  Desparramar.  Disper- 
f>¿rs. 

ESPARREG.  s.  m.  Espárrago.  Asparagus. 

ESPARREGUERA.  s.  f.  planta.  Esparrague- 
ra. Asparagus,  corruda. 

ESPART.  s.  m.  Esparlo.  Spartum. 

ESPARTAR.  V.  a,  una  botella,  boteta  &c. 
Ensogar.  Restibus  coliigare  ,  circunivolvere. 

ESPARTER.  s.  m.  Espartero.  Sparteu»  tex- 
tor. 

ESPARTERÍA,  s.  f.  barrí  ó  paratge  abbnt  se 
venen  y  trebailan  las  obras  d'espart.  Espar^ 
ten'a.  Taberna,  oíficina  spartaria. 

ESPARVER,  s.  m.  V.  E.perv¿r. 
ESPARVERENX.  s.  m.   mal   que   dona  á  las 
cabalcaduras.  Esparaván.    Tumor  suii'ragi- 
nosus. 
ESPASA.  s.  f.  arma.  Espada.  Ensis,  gladius. 
ESPASA  GRAN.  Espiídon.  Grandíor  ensis. 

íTtPPASA,  péx.  Espida.  Xípf^'í'S,  ^l'Hins, 


ESP 

ESPASAS,   p.  un  deis  colls  en  él  jog  de  cartas. 

Espadas.  Chana  lusoria  ensíbus  distincta. 
agafar.  l'espasa  per  la  PUNTA,  f.  met.  Inver- 
tir l'órde ,  me'todo  ó  coMocació  de  las  cosas. 
Tomar    el -rábano    por  las  hojas.   Hysteroa 
proteron  agere. 
POSAR  MA  Á  l'espasa.  f.  Echor  mano  á  la  espa- 
da. Gladium  arripare. 
TRÁüRKR  l'espasa.  f.  desenveynarla.  Sacar.,  ar- 
rancar la  espada.  Ensem  evaginare. 
traüker  l'espasa.  f.  met.  fam.  exir  en  defen- 
sa d'algú,  ó  d'alguna  cosa.   Sacar  la  espada. 
Acerrimé  alicuius  causam  tueri. 
ESPASER.    s.    ra.   Espadero.    Faber   gladia- 

ríus. 
ESPASETA.   s.   f.   dim.    Espadilla.   Gladío- 

lus. 
ESPASETA ,  l'as  d'espasas  en  el  jog  de  cartas. 
E^ada^  espadilla.  Charta  lusoria   uno  ease 
distincta. 
ESPASETA  ,  ant.  V.  Boga  ,  hérba. 
ESPASM,   ESPASMA,  s.f.  ant.  Pasmo,  es- 
pasmo. Spasmus. 
QUEDAR  Ó  DEXAR  Á  ALGÚ  ESPATER- 
RELLAT.  f,  met.  y   fam.   quedar   ó  dexar 
mólt  admirar,   ó  aturdir.   Quedar  uno  ó  de- 
jarle despatarrado.   Obstupefieri ,  obstupe- 
facere. 
ESPATLLA.  s.  f.  part  del  eos.  Espalda.   Sca- 

pula ,  dorsum. 
ESPATLLA  ,  la  part  del  vestit  6  quartos  de  de- 
tras d'éll ,   que  corresponen  á  l'esquena.  Es- 
palda. Vestís  pars  dorsalis  ,  dorsum  tegens. 
ESPATLLA  ,  en  los  gipbns ,  jaquetas  &c.   Espal- 
dilla. Thoracis  partes  aversae  vel  posteriores. 

CARREGAR  SOBRE  LAS  ESPATLLAS  d'alGÚ  ALGU- 
NA COSA.  f.  met.  teñir  algú  algún  cuydado  ú 
obligació  á  que  deu  acudir.  V.  Carregar. 

CÁURER  ó  CARREGAR     SOBRE    LAS    ESPATLLAS.    f. 

met.  y  fam.  teñir  que  sufrir  algún  gasto , 
culpa  &c.  y  axí  s'  diu  :  carrega  sobre  las 
mévas  espatllas ,  ó  sobre  las  mévas  delicadas 
espatllas.  Llover  á  cuestas.  In  caput  reci- 
dere. 

girar  las  ESPATLLAS.  f.  ans'rsen.  Dar ,  v«lver 
las  espaldas.  Terga  verteré. 

GIRAR  LAS  ESPATLLAS.  f.  iTiet.  mostrar  ab  esta 
acció  '1  despreci  que  s'  fa  d'algú ,  ó  de  sa 
solücitut.  Volver  las  espaldas.  Despícere ; 
despicatui  habere. 

GIRAR  LAS  ESPATLLAS  Á  ALGt5.  f.  met.  desam- 
pararlo. Volver  á  uno  las  espaldas.  Deserere, 
dereünquere. 

GUARDAR  LAS  ESPATLLAS.  f.  fam.  y  met.  Guar- 
dar las  espaldas.  Custodire  ,  protegeré. 

tirars'ho  á  LAS  ESPATLLAS.  f.  Echar  á  las  es- 
paldas. Oblívisci ,  deserere. 

CAKRECAT  ü'EdfATLLAs.  V.  Carrcgat. 

ENTRE  piT  Y  ESPATLLA.  expr.  fam.  Entrt 
pecho  V  espalda,  la  stomacho. 

ES- 


ESP 

ESPATLLADOR.  s.  m.  de  roba.  Rompedor 

de  vestidos.  Vestes  descerpens. 
ESPATLLAR.  V.  a.  llansar  á  pérdrer,  malmé- 

trer.  E:liur  á  perder ,   malear.   Labefacere, 

corrumpere ,  depravare. 
ESPATLLAR,  aigun  mémbrc.  Lisiar  ,  maltratar. 

Lsedere. 
ESPATLLAR ,  tirar  á  térra  algún  edifici ,  pared 

&c.  Demoler  ,  derribar.  Diruere. 
ESPATLLAR ,  desbaratar  l'brde  y  disposició  d'al- 

guna  cosa.  Desbaratar.  Perturbare,   confun- 
dere. 
ESPATLLAR  ,  él    vestlt ,  ¿1  cals3t   &c.  Romper. 

Deterere. 
ESPATLLAR  ,  fer  dolent  á  algú  ó  á  alguna  cosa. 

Mulejr.  Corrumpere. 
ESPATLLAR ,  la  salud  ,  hl  ventrell  &c.  Estragar. 

Depravare. 

AB    MÓLTA     SALUD    LO    FUGA    ESPATLLAR.    f.    ab 

que  «'explica  '1  desitj  de  que  puga  portar 
inbit  téinps  un  vestit  aquell  que  V  ha  estre- 
na!. Con  salud  le  rompa.  Vestera  salvus  de- 
teras. 

ESPATLLARSE  'l  VENTRELL.  f.  Descottcertorse 
el  estómago.  Stomachum  depravari. 

ESPATLLARSE  \  MALALT.  f.  Empeorar ,  ponerse 
peor.  Ingravescere  morbuni. 

ESPATLLARSE  'l  temfs.  f.  Dcscompomrse  el 
tiempo.  Cali  temperiem  é  placida  iii  aspe- 
ram  vel  in  aüam  mutari. 

ESPATLLARsK ,  pérdrer  alguna  cosa  sas  bonas 
qualitats,  com  espatllarse  'I  vi.  Malearse. 
Deoravari. 

ESPATLLER.  s.  m.  Respaldo  ,  respaldar , 
espaldar.  Reclinatorium. 

ESPATLLUT,  D\.  adj.  Espaldudo.  Dorsua- 
rius ;  ampio  tergo. 

ESPÁTULA,  s.  f.  Espátula.  Spatha,  spa- 
thu!a. 

ESPATXAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Despatx. 

ESPATXAT ,  DA.  adj.  ant.  diligent.  V.  Des- 
patxar. 

ESPAVÍLLADÓRAS.  s.  f.  p.  V.  Esmoca- 
dorss. 

ESPAVILLAR.  v.  a.  mocar  el  Uum.  Despabi- 
lar. Emungere. 

ESPAVILLAT,  DA.  p.  p.  Despabilado. 

espavillat,  DA.  adj.  desvetllat.  Despabilado. 
Vigílans. 

ESPAVILLAT  ,  viu  ,  prf)mpte.  Despabilado  ,  avis- 
pado. Soiers,  acutus. 

ESPAVÜRDIRSE.  v.  r.  Despavorirse.  Paves- 
cere. 

ESPAVORDIT  ,  DA.  ndj.  Despavorido.  Con- 
territiis. 

ESPAVORIT ,  DA.  adj.  V.  Espavordit. 

ESPAY.  s.  m  .  capacitar  á"  algún  lloc.  Espa- 
cio. Spatium  ,  intervallum. 

ESPAY,  tardansa  ,  lentitut.  Espacio.  Mora, 
cunctatio. 


ESP  3,^5 

ESPAV,  en  1'  Imprémpta.  Espacio.  Spatium   ty- 

pographicum. 
ESPAV,  en  la  música.  Espacio.  Spatium,  inter- 

vallum. 
ESPAYS  iMAGiNARis.  Espacios  imaginarios.  Ina* 

nia. 
ANAR  d'bspay.  f.  V.  Anar  á  poc  á  poc. 

PASSEJARSE    Pe'lS     ESPAYS    IMAGINARIS.     f.     met. 

Pasearse  por  los  espacios  im::ginarios.  Ani- 

mura  vagari. 
ESPAYARSE,  v.  r.  ant.  V.  Passejarse. 
ESPAYOS  ,    SA.   adj.    Espacioso.     Spatiosus, 

amplus. 
ESPAYÓSAMENT.  adv.  m.   Espaciosamente. 

Spatiosé. 
ESPAYOSíSSIM,MA.  adj.  sup.   Espaciosísi- 
mo. Amplissimus ,  spatiosissinius. 
ESPECEJAT  ,  DA.  p.   p.    ant.    fét   péssas. 

V.  Trossejat ,  despedassat. 
ESPECIAL,  adj.  Especivl.  Praecipuus,  pecu- 

iiaris. 
ESPECÍALITAT.  s.  f.  Especialidad.  Singula- 

ritas ,  specialitas 
ESPECL^LMENT.   adv.   m.    Especialmente, 

Speciatim  ,  signanter. 
ESPECIAS,  s.  f.  p.  las  (jue  s'  posan  en  las 

viandas.  Especias.  Aromata. 
ESPECIE,  s.  f.  rahó  general  ó  concépte  que 

comprtn  á  móits  individuos  d'  una  matéxa 

naturalesa.  Especie.  Species. 
ESPECIE  ,  pretéxt ,  apariencia  ,  color.  Especie^ 

Species ,  praetextus. 
ESPECIE  ,  1'  imatge  ó  idea   d'algun   objécte  que 

s'  representa  en  i'aiiima.  Especie.  Species. 
ESPECIE  ,  cas ,  succés  ,  íissumpto  ,  negoci;^  axí 

s'  diu  ;  se  tracta    tal   especie  ;  no'ra   recordó 

de  tal  ESPECIE.  Especie.   Eventus ,  qua;stio, 

subiectum. 
ESPECIE.  V.  calitat,  sor*. 
ESPECIE  REMOTA.  V.  Remot. 
ESPECIES  SACRAMENTALs.  Teol.  Especies  sacra- 

mentales.   Species  sacramentales ;  accidentia 

Eucharistica. 
ESPECIES  iNTEL'LiGiELEs.  Fi'los.  Especics  inteVt-' 

gibles.  Intelligibiies  species. 
FRÚvTs  EN  ESPECIE.  Frutos  en  especie.  Pructus, 

qua  tales  in  se  ipsis. 
ESPECIER.  s.  ni.  ant.  Es/)ecíero.  Aromatopo- 

la  ,  aromatarius. 
ESPECIERÍA,  s.  f.  ant.  Especiería,  especería. 

Aromatopolinm. 
ESPECÍFIC  ,  CA.  adj.  Específico,  Singularis, 

spocialis. 
EsPGcÍF.c.  Med-  medicament  eneas   per  curar 

alguna   nialaltía.    Específico.  Medicamentuní 

specialem  vini  habens. 
ESPECIFICACIÓ.  s.  f.  Especificación.  Desig- 

nat'o. 
ESPECIFICADAMENT.  adv.  ra.  Especifica- 

damenti,  Expressé ,  distincté. 

ES 


336  ESP 

ESPECIFICAR.  V.  a.  Especificar.  Nominatim 

de;ignarí. 
ESPECIFICAT,  DA.  p.  p.  Especificado. 
ESPECIFICATIU ,    VA.   adj.   Especificativo. 

Vim  declarandi,  explicandi  habens. 
ESPECIOS,  SA.  adj.  met.  aparent ,  enganyos. 

Especioso.  Siinulatus,  ííctus. 
ESPECTACLE.  s.  m.  festetg  celebrar  en  tea- 
tros ó  altras  parts.  Espectáculo.   Spectacu- 

luin. 
BSPECTACLE  ,  cas  grave  ,  per  lo  comú  llastimos, 

digne   d'atenció   y   admirado.    Espectáculo. 

Spectaculum. 
ESPECTADOR,  s.  m.  Espectador.  Spectator. 
ESPECIAR.  V.  n.  V.  Pertányer. 
ESPECTRE.  s.  m.  Espectro.  Spectrum. 
ESPECULACIÓ.  s.  f.  Especulación.  Meditatio. 
ESPECULADOR,  s.   m.  Especulador.  Specu- 

lator  ,  contemplator. 
ESPECULAR.    V.   a.    Especular.    Speculari, 

contempbvi ,  meditar!,  considerare. 
ESPECÜLAT,  DA.  p.  p.  Especulado. 
ESPECULATIU,  VA.  adj.  io  que  carmina  en 

Tespeculació  de  las  cosas.  Especulativo.  Spe- 

culans. 
ESPECULATIVA,  s.  f.  la  facultat  de  Tánima 

per  especular  alguna  cosa.  Especulativa.  Spe- 

culatrix. 

ESPECULATIVAMENT.  adv.  m.  Especula- 
tivjmente.  Cum  speculatione. 

ESPEDASSAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Destrossa. 

ESPEDASSAR.  v.  a.  ant.  V.  Despedassar. 

ESPEDIR.  V.  a.  ant.  V.  Despedir. 

ESPEDRLGAR.  y.  a.  Despedregar.,  despe- 
drar. LapiJibus  purgare. 

ESPELLIFADET.  s.  m.  dim.  Desharrapadi- 
llo.  Sordidu'.us. 

ESPELLIFAT  ,  DA.  adj.  Andrajoso,  deshar- 
rapado ,  roto.  Pannosus,  sórdidas. 

ANAR  ESPELLIFAT   Ó  TOT    KSPELLlFAT.    f.     Andar 

roto ,  estropajoso  ,  hecho  un  estropajo  ,  un 
arambel,  lleno  de  harapos ,  de  calandrajos. 
Lacera  veste  indui. 

ESPELLOFAR.  v.  a.  tráurer  éls  grans  de  las 
tabellas.  Desvaynar.  FoUicuVís,  reí  glumis 
nudare. 

ESPELTA.  s.  f.  Cea  ,  espelta  ,  alaga.  Arinca, 
zea. 

ESPENTA.  s.  f.  V.  Empenta. 

ESPENYAMENT.  s.  m.  ant.  Despeño.  Prae- 
cipitium. 

ESPENYAR.  V.  a.  ant.  Dtspeñar.  Praecipi- 
tare. 

ESPENYAT ,  DA.  p.  p.  ant.  Despsñado, 

ESPBNYER.  V.  a.  Empényer. 

ESPERA,  s.  f.  Tacció  y  efecte  d'esperar.  Es- 
pera. Expectatio. 

jtsPERA,  él  terme  senyalat  pe'l  jutge  per  pagar 
alguna  quantitat,  preseotar  algún  document, 
Síc.  Espera,  Tempus  praestitutum. 


ESP 

TEÑIR  ESPERA?  f.  Tener  espera.  Quieté  patien- 

terque  aliquid  opperirl,  praescclari. 
ESPERANSA.  s.  f.  virtut  teologal.  Esperanza. 

Spes. 
ESPERANSA  ,  confiansa  del  logro  d'algun  be  ,  6 

d'evitar  algún  mal.  Esperanza.  Spes. 
Ancora  de  l'espbransa.  Ancora  de  la  esperan- 

20.  Ancora  magna;  in  summo  periculo  ulti- 

mum  praesidiuin,  vel  única  spes.. 
donar  esperansas,  ó  bonas  esperansas.  f.  Dar 

esperanza  ó  esperanzas.  Spem  alicui  inücere, 

ostendere. 

MENTRES    HI    HA    VIDA    HI    HA    KSPERANSAS.    Tcf. 

V.  Vida. 

ESPERANSAR.  r.  a.  Esperanzar.  Spera  ali- 
cui daré. 

ESPERANSAT,  DA.  p.  p.  Esperanzado. 

ESPERAR.  V.  a.  teñir  esperansa  de  conseguir 
alguna  cosa  que  s'  desitja.  Esperar.  Sperare. 

ESPERAR  ,  aguardar  qu'  arribe  algú  ,  ó  succe- 
hesca  alguna  cosa.  Esperar.  Expectare. 

ESPüRAR,  temer  qu'  ha  de  succeir  alguna  cosa 
que  no  s'  desitja  ,  com  ;  esperar  la  fébre,  la 
mort  &c.  Esperar.  Timere  ,  reformidare. 

ESPERES  UN  poc.  loc.  V.  No  vaja  tan  depréssa. 

Quí  s'espera  s'  DESESPERA,  f.  Quien  espera ,  de- 
sespera :  Hambre  y  esperar  hacen  rabiar. 
Longa  mora  est  nobis  oranis  quse  gaudia 
differt. 

QUÍ  LA  MORT  d'aLTRB  ESPERA  LA  SÉVA  VEU  PRI- 

mícra.  ref.  Quien  muerte  agena  desea  la  suya 

se  le  llega. 
Alterius  mortem  optanti,su3  cuique  propinquat. 
ESPERAT,  DA.  p.  p.  Esperado. 
ESPERDiGAR.  v.  a.  ant.  V.  Ensajornar. 
ESPERIENCÍA.  s.  f.  V.  Experiencia. 
ESPERIT.  s.  m.   substancia  vivent ,   immate- 
rial ,  e'  incorpórea.  Espíritu,  Spiritus. 
ESPERIT,  Táninia  racional.  Espíritu.  Anima  ra- 

tionalis. 
ESPERIT  ,  a'nimo  ,  valor,  esfors.  Espíritu,  Vis, 

vicor,  animi  fortitudo. 
BSPERiT ,  dó  sobrenatural,   com,  esperit   de 

profecía  ,  &c.  Espíritu.   Donum  ,  gratia  su- 

pernaturalis. 
ESPERIT  ,  energía  ,  forsa.  Espíritu.  Vis  ,  vigor. 
ESPERIT,  las  parts   mes  puras  y  sutils  qu  s'ex- 

trauen    d'alguns  cossos    sólidos  ,   ó    Huidos 

per   medí   d'operacions  químicas.    Espíiitu. 

Spiritus;  subtilissimne  particul?e. 
ESPERIT ,   vigor   natural  y  virtut    qu'alénta  y 

fortica'l  eos  per  obrar  ab  agilitar.  Espíritu, 

Spiritus,  vigor,  fortitudo. 
ESPERIT  ,    virtut  ,    ciencia    mística.    Espíritu. 

Scientia  spiíitalis,  spiritualis. 
ESPBRiTs  ANIMALS.  Espíritus  animales.  Spiritus 

animales. 
ESPERIT  DB  coNTRADicció.  él   geni  ínclinat  á 

coDtradir  sémpre.  Espíritu  de  contradicción' 

Contentiosus,  contradictor. 

ES- 


ESP 

ESPERiT  MALIGNE,  él  dimoní.  EspiYitu  maligno. 

Dfemon. 
ESPERiT  SANT  ,  la  tercera  persona  de  Ja  Sanli's- 

sinia  Trinitat.  Espíritu  Santo.  Spiritus  San- 

ctus. 
ESPER/T  VITAL.  Espíritu  i;ital.  Spiritus  vitaüs. 

FALTAT   d'KbPERIT  ,  DE   POC  ESPERIT.  loC.    CortO 

de  espíritu.  Pusillaniniis. 

MAL  ESPKRiT.  V.  Esperit  maligne. 

MAL  ESPERIT,  met.  el  subjécte  atrevit,  través. 
Diablo.  Pervcrsus. 

DONAR  ESPER;T.  f.  animar,  donar  ánimo  á  algú, 
ó  vivcsa  á  alguna  cosa.  Dar  espíritu.  Áni- 
mos ,  vim  addere. 

ES  UN   ESPERiT   CONTRIBULAT.  f.    Es  Ufl    dlabUUo. 

Soler»,  astutus,  irrequietus  homo. 

ESPERlTAT  ,  DA.  adj.  Endemoniado.  Ener- 
guñienus. 

ESPERÍTOS,  SA.  adj.  ánimos.  Espiritoso. 
Aiiiinosus. 

KSPERiTos ,  dit  deis  licors ,  ó  altra  cosa  qu' 
abunda  d'  esperits.  Espiritoso ,  espirituosa. 
Spiritu  abundans. 

ESPERMA.  s.  f.  Esperma.  Sperma. 

ESPERMACETI,  s.  m.  gréx  de  balena.  Es- 
perma de  ballena.  Sperma  ceti. 

ESPERÓ,  s.  m.  ant.  V.  Esparó. 

ESPERT,  TA.  adj.  V.  Expert. 

ESPERVER.  s.  m.  QaviUn.  Aecipiter. 

ESPERVERARSE.  v.  r.  V.  Asrorarse. 

ESPES,  áA.  adj.  dens,  atapait.  Espeso.  Den- 
sus. 

ESPES  ,  continuat ,  repetit ,  freqüent.  Espeso. 
Frequens ,  assiduus. 

ESPESSAMENT.  adv.  m.  ant.  V.  Sovint, 
freqüentnient. 

ESPESSÍMENT.  s.  m.  ant.  Espesura,  conden- 
sación. Dvfnsatio,  spissiraentum. 

ESPESSIR.  V.  a.  condensar  lo  líquid  y  fluido. 
Espesar.,  condensar.  Densare ,  spissare. 

ESPEbSiR ,  atapair  alguna  cosa.   Espesar,    Spis- 

,,.  sare. 

ESPESS'RSE.  V.  r.  Condensarse.,  espesarse. 
Densari ,  spissari. 

ESPESSiRSE  'ls  núvols,  EL  CEL.  f.  Encapotarse 
el  cielo.  Cicluní  nubibus  obteei. 

ESPESSÍ-T ,  DA.  p.  p.  Coadensado  ,  espesado. 

ESPESSOR.  s.  m.  Espesura.  Densitas ,  spissi- 
tas ,  spissitudo. 

ESPE3SÜRA.  s.  f.  V.  Espessor. 

ESPESTANYARSE.  v.  r.  Despestañarse  ,  de- 
sojarse. Intentis  ocuiis  insoicere. 

ESPETAR  NEULA.  f.  Estar  á  diente.  Absti- 
nere. 

ESPETARSE,  v.  a.  meniarse.  Zamparse ,  des- 
pabilar. Bdere. 

PSPETEG  D'AYGÜA.  Chaparrón  ,  nubada, 
nubarrada.  Nimbus. 

ESPETERNEGAR.  v.  n.  Patalear  ,  pernear. 
Crura  violenter  moveré. 

Tom.I. 


ESP  33^ 

ESPETSRREGAR.  v.  n.  él  fog,  él  IJum  ¿c. 
Chisporretear.  Scintiiias  cuní  stridore   emit- 
tere. 
ESPi.  í.  m.  arbre.  Espino.  Spinus. 
Espí,  arbust.  Espino.  Spinus. 
Espí,  a.ñmal.  V.  Porc  espí. 
ESPÍA,  s.  m.  y  f.  indagador.  Espia.  Explo- 

rator. 
espía  ,  qu¡  reporta  á  altre  en  secrét  lo  qu'  alga 

ha  fet  ó  dit.  Soplen.  Delator. 
espía,  ant.  lloc  elevat   per   atalayar.  Atalaya, 

Specula. 
espía  doble.  Espia  doble,  Explorator  in  utram- 

que  parten)  iníidus,  fallax. 
ESPIAR.  V.  a.  indagar,  explorar.  Espiar.  Spe- 

culari,  observare. 
espiar  ,  reportar  a'  altre  en   secrét  lo  qu'  algü 

ha  f;t  ó  dit.  Soular.  D.'f¿rre  crimina. 
ESPIAT,  DA.  p.  p.  Espiado. 
FSPÍPARRAT,DA.  adj.   Despilfarrado.  Lr. 

cer. 
ESPIGA,  s.  f.  Espiga.  Spica. 
ESPiG.i,  3e  blat  de  moro,  y  semblant.  Mazorca, 

Spica. 
ESPIGA  ,  de  pañis.  Panoja.  Spica. 
ESPIGA  ,  éi  brót  ó  branqneta  d'  un  arbre  ab  que 

s'empelta  un  altre.  Púa.  Surcuius,  insituni. 
ESPIGA   NARDi.  s.   f.  mata  ,   ó  espiga  del  nardo. 

Espjcjn.irdi.  Spica  nardi. 
ESPIGAR.  V.  n.  éls  sembrats,  y  altras  plantas. 

Espigar.  Spicas  emittere. 
ESPIGARSE,   V,  r,   met.  créxer  notablement 

alguna  persona.  Espigar.  Crescere. 
ESPIGAT,  DA,  p.  p.  Espigado. 
BSPiGAT ,  DA,  adj.  alt  de  eos.  Espigado,  talluda. 

Corpore  procerus. 
ESPIGO,  s.  in.  de  carreta ,  de  T  arada  Scc.  V. 

Timó. 
ESPÍGOL.  s.  m.  Espliego,  lavjndula.  Lavan- 
dula. 
ESPIGOLADOR,  s.  m.  Respigador.  Spicarum 

leguius. 
ESPÍGOLADORA,  s.   f.  Espigadera ,  espiga- 
dora ,  r espigadera.  Quae  spicas  colligit;  spi- 
cÜega ;  spicarum  co'lectrix. 
ESPÍGOLAR.  V.  a.  Respigar,  espigar.  Dere- 

liccas  spicas  legere. 
ESPÍGUETA.  s.  f.  dim.  Espiguilla.  Spica  par- 
va. 
ESPILL.  s.  m.    ant,   mlrall.    Espejo.  Specu- 

lurn. 
ESPÍLLETA.  s.  f.  dim.  ant.  V.  EspitHéra. 
ESPÍLLETS.  s.  m.  ar.r.  V.  Uiléras. 
ESPINA,  s.  f.  mata.  Espina.  Spina. 
ESPINA,  la  que  teñen  alguns  arbres  ó  matas,  y 

senjblánt.  Espina,  pica.  Spina. 
ESPINA,  la  del  péx.  Espina.  Spina,  sentís. 
ESPINA  ,  met.  recel ,  snspita.  Espina.  Suspitiu. 
puNXAR  AR  ESPINA,  f.  Empinar.  Spina  pungere, 
ESPINAC.  s.  m.  Espinaca.  Spinachium. 

Qqq<3  es- 


338  ESP 

BSPiNAC  DE  FERRO,  ant.  llavor  d'cspinac.  Abro- 
jo. Murex  fírreus. 
ESPiNACAL.  s.  m.   penical.  Cardo  corredor. 

Eringiuin. 
ESPINADA,  s.  f.  Espinazo.,  espina.  Spina. 
KSPUJADA  DE  LA  CAMA.   ant.   V.   Canjéüa  de  la 

cama. 
ESI'INAL.  s.  m.  mata.  Espino.  Sentis. 
ESPINAR.  V.  a.  anr.  V.  Punxar. 
ESPINETA,  s.  f.  instrument  iiíúsic.  Espineta. 

Pidiculare  organum  minoris  modi. 
ESPINETA  ,  dim.   Eípinica  ,   espinilla  ,   espinita. 

Spina  par\'3. 
ESPINOS,  SA.  adj.  pie   d'espinas.  Espinoso. 

Spiíiosus. 
ESPINOS ,  met.  arduo ,  dificil ,  intrincar.  Espino- 
so. Ardiius ,  difficilis,  implicatus. 
ESPÍOT.  s.  m.  Espión.  Explorator. 
ESPIRA,  s.    f.   Matem.   Espira.   Helix ,  spi- 

ra. 
E5PIRA  ,  ant.  V.  Guspira. 
ESPIRADOR,  s.  m.  ant.  V.  Espiral]. 
ESPIRAL,  adj.  Espiral.  Spiralis. 
ESPÍRALL.  s.  m.  l'obertura  per  la  qual    ix  T 
ajre.  Respiradero  ^  espiradero.  Spiraculum, 
respiramen. 
ESPiRALL  ,  é!  que  s'  fa   en  los  conductos  d'ay- 

gua  per  exir  h]  vent.  Atabe.  Spiraculum. 
ESPIRALLAR.  v.  n.  ant.   V.  Espumar,  es- 

purnejar. 
ESPIRAR.  V.    n.  morir.  Espirar.  Expirare, 

emittere  spiritum. 
ESPIRAR,  acabar  él  temps.  Espirar.  Expleri. 
ESPIRAR  ,  ant.  V.  Acabar,  conclóurerse. 
ESPIRITOS,  SA.  lo   que  té  mólts  esperits  y 
es  fácü  d'exálarse,   com  alguns  licors.  Espi- 
ritoso ,  espirituoso.  Spiritu  abundans. 
ESP; RITUAL,    adj.    pertanyent    al     esperit. 
Espiritti.:¡J.   Spiritalis ,  spiritualis ,  ad  spiri- 
tum partinens. 
HOMs  EíPiRiTUAL.  Homhre  espiritual.   Spiritua- 
lis homo,  pietati  deditus ,  pius. 
ESPÍRITUALITAT.  s.  f.  Espiritualidad.  Sp¡- 

ritús  conditio,  qualitas. 
ES.  IRÍTÜALMENT.  adv.  m.  Espirituahnen- 

te.  St)iritiialircr. 
ESPITAl.  s.  m.  ant.  V.  Hospital. 
ESPITLLÉRA.  s.  f.  Tronera.  Fenestella. 
ESPITRAGAT,  DA.  adj.   Despechugado.   Pe- 

ctore  nudatus. 
ESI'I.ANA.  s.   f.   instrument   de  candelers  de 
cera.   Alisador.   Instrumentum   quo  candelae 
poliuntur. 
ESPLANADA.  s.  f.  lo   paviment  de   pots  so- 
bre'l  qual  carregan  las  curenyas  en  una  ba- 
tería. Explanada.  Tabulatiim. 
ESPLANAR.  V.  a.  Alha>.  Candelas  polire. 
E3PLAYARSE.  v.  r.  V.  Explayarse. 
ESPLENDfDAMENT.  adv.  m.  Esplendida- 
mente.  Splecdidé ,  magnitícé. 


ESP 

ESPLENDIDES.  s.    f.    Esplendidez.  Copia,' 

magnificentia. 
ESPLENDIDÍSSIM,MA,  adj.  sup.  Espíen- 

didísimo.  Valdc  spiendidus  ,  magniñous. 
ESPLENDIÓ,  DA.  adj.  magnific  ,    Iliberal, 

ostentos.  Espléndido.   Spiendidus,    magnifi- 

GU?. 

ESPLENDOR,  s.  m.  V.  Resplandor. 

ESPLENDOR,  met.  Ilustre,  noblesa ,  hbrira.  Ei- 
plendor.  Splendor.  nobilitas ,  honor. 

ESPLICACIÓ.  s.  f.  V.  Expiicació. 

ESPLÍCAR.  V.  a.  V.  Explicar. 

ESPLOMLSSAR.  v.  a.  Quitar  el  plumón,  el 
plumión.  Avium  plumulas ,  vel  lanugineni 
tolJtíre. 

ESPLUGA.  s.  f.  ant.  cova.  Cueva,  Spelunca. 

ESPLUGABOU.  s.  m.  aucéll.  Chorlito  coman. 
Crex. 

ESPLUGAR.  V.  a.  ant.  mirar  p6Ils.  Espulgar. 
Expedicufare. 

ESPOLANDER.  s.  m.  ant.  V.  Marraessor. 

ESPOLI.  s.  m.  Espolio.  Spolium. 

ESPOLIAR.  V.  a.  ant.  Despojar.  Spoliare, 

ESPOLSADüRA.  s.  f.  ant.  V.  Respall. 

ESFOLSADORS.  s.  m.  p.  Quiiapolvo.¡  sacudi- 
dor. Pulveris  excussorium. 

ESPOLSADoRs ,  de  ploma.  Plumero.  Plumarutn 
fasciculus. 

ESFOLSADORS,  de  simblsa.  Vendos.  Pulveris  ex- 
cussorium ex  paiini  limbo. 

ESFOLSADORS ,  éls  de  cua  de  guineu  ó  d'altre 
animal ,  ó  de  péll  de  moltó.  Zorro.  Vulpis 
cauda  excutiendo  pulveri. 

ESPOLSAR.  V.  a.  tránrer  la  pols.  Despolvo- 
rear.,  desempolvorar  .¡  quitar  el  polvo.  Pul- 
ve  re  m  excute  re. 

KSPOLSAR ,  móurer  ab  violencia  alguna  cosa 
d'  una  part  a'  altra  ;  y  axí  s'  diu  que  '1  vént 
ESPbLSA  'Is  biats.  Sacudir.  Excurere. 

ESPOLSAR  l'esquena.  f.  met.  pegar  a  algú.  Sa- 
cudir el  polvo.  Verberare. 

ESPOLSAT,  DA.  p.  p.  Despolvoreado ,  sacu- 
dido. 

ESPOLSOS.  s.  m.  p.  V.  Espólsadors. 

ESPONA.  s.  f.  ant.  bora  de  iJit.  Lado  de  ca- 
ma. Sponda ,  pluteus  lecti. 

ESPONDEU.  s.   m.  peu  de  vers.  Espondeo. 

Spondeus. 
ESPONJA,  s,  f.  Esponja.  Spóngia. 
esponja  ,  ant.  V.  Pédra  tosca. 
ESPONJETA.  s.  f.  dim.  Esponjuela.  Spon- 

ijiola. 
ESPONJOS  ,    SA.  adj.  Esponjoso.  Spongio- 

sus. 
ESPONSALS.   s.    m.    p.   Esponsales.    Spon- 

snlia. 
ESPONTANEAMENT.  adv.  m.  Espontánea- 
mente. Spontaneé  ,  voluntarle. 
ESPONTANEO  ,    NEA.    adj.    Espontaneo. 
Spontaneus. 

ES- 


ESP 

E3P0NTÓ.  s.  m.  Espontoa,  Hasta  militaris. 
ESPONTÓ ,  ant.  Jlansa  curta   de  que  usaban   los 
capitans  d'  infantería.  Gineta.  Militaris  sci- 
pio. 
ESPONTONADA.  s.  f.   Espontonada.  Demis- 

sio  hast.-B  müitaris  in  honoris  signum. 
ESPORGAR.  V,  a.  éls   arbres,   &¿c.   Limpiar, 

moniLir ,  escimondar.  Expurgare. 
ESPORGAT,  da.  p.  p.  Limpiado,  mondado, 

es:~:ytiondado. 
ESPORGUERÍAS.  s.   f.  p.   las  que   quedan 

deis  grans  garbellats.  Oranzas.  Acer. 
ESPORTA,  s.  f.  ant.  senalla.  Espuerta.  Spor- 
ta. 

ESPORTE LLA.  s.  f.  ant.  senalleta.  Esporti- 
lla. Saortula. 

ESPORTÍ.  s.  m.  en  éls  molins  d' olí.  Capacho. 
Saccus  olsarius. 

E8P0RUGUIR.  V.  a.  Amadrtntar.  Timorem 
incutere. 

ESPORUGUIRSE.  v.  r.  Despavorirse.  Timo- 
re,  pavore  corripi. 

ESPORUGU  T  ,  DA.  p.  p.  Amedrentado, 
despavoi  ido. 

ESPOS.  s.  m.  Esposo.  Coniux,  maritus. 

ESPOSA,  s.  f.  Esposa.  Coniux  ,  uxor. 

isposAS.  p.  manülas.  Esposas.  Maniese. 

ESPOSADA,  s.  f.  V.  E,^posa. 

ESPOSALLAS,  s.  f.  V.  Bodas. 

ESPOSAR.  V.  a.  casar.  De.  posar.  Vhum  & 
foeminam  matrimonio  conmngere. 

ESPOSAR  ,  péndrer  per  marit ,  ó  per  muller.  Ca- 
sar cori  alguno  ó  alguna ;  tomar  por  marido  ó 
por  muger.  ¡n  coniugem  accipare. 

ESPOSAR,  ant.  V.  Exd(  sar. 

E:>POSAR>>E.  v.  r.  Desposarse.  Nubere. 

ESPOSA!,  DA,  p.  p.  Desposado. 

EíPosAT.  s.  ra.  V.  Espos. 

ESPOTSIM.  s.  m.  fiiet  de  sarraent.  Tixeretas. 
Claviculae ,  capreoli. 

BsroTsiM.  ant.  cua  de  la  fruyta.  Pezón.  Pedi- 
c'jIu?. 

ESPREMER.  V.  a.  E-xprimir.  Premere ,  com- 
primere. 

ESPRÉMER ,  apretar  molt  alguna  cosa  sucosa, 
cora  taronja  ,  lümcma ,  ¿fcc.  per  tráurer  el 
suc.  Estrujar.  Prsmere. 

ESPREMÜDA.  s.  f.  Expresión.  Compres- 
sio. 

ESPREMUT  ,  DA.  p.  p.  Exprimido. 

ESPÜDREMENTS.  s.  m.  p.  Pujos.   Tenas- 

.     mus. 

ESPUELA,  s.  f.  Espuela.  Calcar. 

ESPUELA  DE  CABALLER  ,  planta.  Espuela  de  ca- 
hiillero.  Consolida  regalis. 

ESPÜELADA.  s.  f.  cop  d'  espuela.  Espolada, 
espolazo.  Calcaris  ictus. 

PESAR  ESPÜSLADA  Á  LA  CABALGADURA,  f.  Espo- 
lear ,  dar  de  espueladas  á  ¡a  caballería.  Cal- 
caribus  pungere  ,  stimulare. 


ESP  3-9 

ESPUNCELAELA.  adj.  ant.  Desflorada.  Cor- 
rupta, viülata. 

ESPUNTAR.  V.  a.  Despuntar.  Cúspide  mi- 
Luere. 

ESPUNTAT,  DA.  p.  p.  Despuntado. 

ESPUiíGAR.  V.  a.  los  arbres,  &c.  V.  Espor- 
gar. 

ESPURGÜILLES.  s.  f.  p.  ant.  V.  Esporgue- 
n'iiS. 

ESPÜRÍ  ,  ría.  adj.  Espurio.  Spurius ,  no- 
thus. 

ESPURNA.  s.  f.  la  que  salta  del  fog,  ó  del 
llura.  Chispa.  Scintüla. 

ESPURNA .,  la  gota  d'algun  líquid  axí  dita.  -SjÍ- 
picadura.  Aspersus. 

LLANSAR  fiSPüRNAS.   f.  él    fog  ,    llum     &C.    Cfcji- 

pear.  Scintillas  emitiere. 
uMPLiR  d'  espurnas.  f.  muiiar ,  arruxar  ab  go- 
tas d'  algún  líquid.  Salpicar.  Aspergeré. 
ESPURNAR.   V.  n.  saltar  espumas  del  fog. 

Chispear.  Scintillas  eniitere. 
E3PURNAR  FOG  ÉLS  ULLs.  f.  met.  Centellear  los 

ojos.  Prae  irá  ocuios  arderé. 
ESPURNEJAR.  v.  n.  V.  Espumar. 
ESPÜRNETA.  s.  f.  dim.  Centellica  ,   centelli- 

1a.  Parva  scintilla  ,  scintillula. 
ESPUSSADOR.    s.    m.    paratge   destinat  per 
espussarse.  Espulgadero.  Locus   pulices  ve- 
nando-aptus. 
ESPÜSSAR.  V.  a.  Espulgar.  Pulices  venari. 
ESPUSSAT,  DA.  p.  p.  Espulgado. 
ESPUTO,  s.  m.  Esputo.  Sputum. 
ESQUADRA.  s.  f.  de  soldats.   Esquadra.  Co- 

hors ;  ciasis  pars. 
esquadra,  naval.  Esquadra.  Ciassis  navalis. 
cap  dk  esqu-.dra.  V.  Cap. 
ESQÜADRJNYADOR  ,  RA.  s.  m.  y  f.  Escw 

drifiador,  Scratator. 
F.SQÜADRINYAMENT.  s.  m.  ant.  Escudri- 

ñawiemo.  Scruístio. 
ESQUADRINYAR.  v.  a.  Escudriñar.  Scru- 

tari. 
ESQUADRINYAT  ,  DA.  p.  p.  Escudriííado. 
ES(^^UADRO.  s.  m.  Esquadron.  Equitum  tur- 
nia. 
esquadró,  ant.  pex.  Líxíz.  Rhine,  squatina. 
ESQUADRONET.  s.  m.  dim.  Esquadroncillo. 

Levis  turma. 
ESQÜELí  A.  s.  f.  p.  u.   campana  petita.  Es- 
quilón. Pcrvum  a;s  campanum. 
ESQUÉLLA,  la  que  portan  éls  animáis.  Cencerro, 

esquila  , -esquilan.  Tintinabulum. 
ESQL'ÍJLLA  ,  péx.  Esquila.  Squila. 
ESQUELLER.  s.  m.  él  moitó,  ó  altre  animal 
que  va  devant  del  remat,  guiand  ais  demes. 
Manso.  Sectarius. 
ESQÜELLETA.  s.  rn.  dim.  campaneta  petita. 

Esquileta.  Leve  crepitaculuni. 
ESQUELLOTS.  s.  m.  p.  Cencerrada.  Tintin- 
nabuloium  strepitus. 

FER 


340  -ESQ 

FER  ESQUELLOTs.  f.  D.jf  ceiicérrada.    Tintinna- 

bulis  obstrepere. 
ESQUENA,  s.  f.   Espaldas.    Dorsum  ,   ter- 

gum. 
isQüENA  ,  ant.  V.  Cantó. 
ESQUENA  ,  del  Ilibre  ,  y  semblant ,  &c.   Lomo. 

Libri  tergum. 
isQUENA,  la  fulla  del  ganivet,  la  part  oposada 

al  tall.   Recazo.  Pars  latior  aciei  cultri  ad- 
versa. 
jtsQUENA  d'ask,  h\  llóiTi   Ó  figura  en  declivi  de 

una  y  altra  part ,  que  té  alguna  cosa.   Cuba- 

¡lele.  Carina. 
cXuRKR  o'íSQUENA.  f.  V.  Ca'urer. 

BEXAR  Á   UN     AB    LA   CAMISA  DE   LA     ESQUENÍA.  f. 

fam.  V.  Camisa  ,  dexar. 
»AaAR   l'esquena.   f.    met.   sufrir ,   aguantar. 
Hacer  costilla.  Patienter  sustinere. 

PÍNURER  LA  MIDA  DE  l'eSQUENA.  f.  JOC.    baStO- 

nejar  á  algii.  Medir  las  costillas.  Fustigare. 
tirárs'ho  á  l'esquena.  f.  olvidar,  abandonar 
algún  nsgoci ,  ó  assurnpto.  Echar  á  las   es- 
paldas. Deserere ,  oblivioni  daré. 

QUEDAR  AB  LA  CAMISA  DE  L*ESQUENA.  f.  Quedar 

en  los  huesos.  Ad  summam   paupertatem   de- 
ve  ñire. 

•ESQÜÉR.  s.  m.  él  cea  que  s'  posa  en  1'  ham 
per  pescar  y  semblant.  Cebo.  Esca. 

ESQUER ,  la  bbssa  en  que  s'porta  1'  esca ,  pédra 
y  foguer.  Esquero.  Ignarium. 

ISQUER ,  RA.  adj.  ant.  Izquierdo.  Sinister. 

ESQÜERDA.  s.  f.  Rendija,  hendedura^' Ri- 
ma. 

ESQUERDA  ,  la  que  s'  fa  en  la  térra  per  la  mólta 
sequedat.  Grieta.  Fissura. 

ESQUfcRDA.  ant.  lltnya.  V.  Estélla. 

ESQUERDAS.  p.  él  conjunt  deis  trossos  de  pédra 
que  saltan  de  las  pédras  que  s'  pican. \Roci)- 
lia.  Glarea. 

ESQüERiJAR.  V.  a.  Hender.  Pindere. 

ESQUERDAR  ,  alguna  cosa,  esclafandla,  ó  pe- 
gandii  algún  cop  ,  com ,  esquerdar  una 
canya  ,  un  canti.  Cascar.  Conquassare. 

ESQUER  DARSE,  v.  r.  Henderse.  Pindi. 

bsquerdakse  ,  la  fusta.  Esquebrajarse.  Hiare, 
aperiri ,  scindi. 

isquerdarse  de  fam.  f.  fam.  ab  que  s'  ponde- 
ra la  moka  fam  que  algú  té.  Clarearse  de 
hambre.  Fame  laborare,  debilitari,  exte- 
nuari. 

ESQUERDAT,  DA.  p.  p.  Hendido,  cascado, 
esquebrajado. 

ESQUER N.  s.  m.  ant.  V.  Escarní. 

ESQÜERP,  PA.  adj.  dit  de  las  personas  que 
ténen  lo  geni  intractable.  Zahareño ,  huraño. 
Insuavis ,  durus  ,  asper. 

ESQUERi',  dit  de  las  bestias  que  ho  shn.  Jtisco, 
z.iharcño.,  huraño.  Asper,  intractabilis,  ferus. 

ESQUERRA,  NA.  adj.  Zurdo.  Sinisirá  pro 
dexterá  utens. 


ESQ 

ESQUERRER,  RA.   adj.   ant.    V.   Esquer- 


ra. 


ESQÜERRE,  *.  m.  V.  Esquer. 
ESQüEX.  s.  m.  V.  Esquins. 

ESQÜÉX  DE  CLAVÍ-.LLINA.    Cogollo     de  clüVel    Ó  dg 

clavelina.  Surculus. 
Á  LA   ESQUEXADA.    m.  adv.  Sesgamente^ 

sesgadiiinente.  Obiiqué. 
ESQUÉXAR.  V.  a.  V.  Esquinsar. 
ESQ-JEXAR,  las  brancas  deis  arbres.   Desgajar. 

Scindere. 
ESQUÉXAT,  DA.  p.  p.  V.  Esquinsat. 
fjSQUIF,  s.  m.  Esquife.  Scapha. 
ESQUILAR,  v.  a.  Esquilar.  Tondere. 
ESQUILAT,  DA.  p.  p.  Esquilado. 
ESQU1NENCL\.  s.  f.  V.  Escanencia. 
ESQUINS.  s.  m.  Rasgón.  ínscisio. 
ESQUINSAR.  v.  a.  Rasgar.  Conscindere  ,  la- 
cerare ,  discerpere. 
ESQUINSAR,  esquéxar  alguna  cosa  de  roba.  Des- 
calandrajar. Vestem  sci.ndere  ,  in  frusta  se- 
care. 
ESQUÍNSAT ,  DA.  p.  p.  Rasgado. 
ESQUIRLA,  s.  f.  ant.  V.  Esberla. 
ESQUIROL,  s.  m.  ardilla.  Sciurus. 
ESQÜISíDAMENT.adv.  Exquisitamente.  Ex- 

quisité. 
ESQUÍSIDÍSSIM ,  MA.  adj.'  sup.  Exquisiiüi- 

nio.  Valde  exquisitus. 
ESQUISIT,  DA.  adj.  Exquisito.  Exquiíitus. 
ESQUITLLADA.  s.  f.  relliscada.  Desliz,  des- 
lizo ,  resbalón.  Lapsus. 
ESQUITLLAR.  v.  n.  relliscar.  Deslizar ,  res- 
balar. Dilabi. 
ESQUITX.  s.  m.  Chorretada,  Salientis  liquoris 

inopinatus  Ímpetus. 
ESQUIU,VA.  adj.   desdenyos ,  desagradable. 

Eí^iík'o.  Asper,  difficilis. 
ESQUIVAR.  V.  a.  Oxear.  Abigere. 
ESQUIVAR  ,  ant.  evitar.  Esquivar.  Dsvitare  ,  de- 
clinare. 
ESQUIVAT,  DA.  p.  p.  Esquivado. 
ESQUÍVITAT.  s.  f.  ant.  Esquivez.  Evitatio.V 
ESSENCIA.  s.  f.  Esencia.  Natura. 
QUiNTA  ESSENCIA. Quinía  efewcja.  DefíEcatíssímus 

liquorum  spiritus. 
SER  d'essencia  d'alguna  COSA.  f.  Ser   di  esen- 
cia de  alguna  cosa.  Necesse  esse. 

SBR   LA  QUINTA  ESSENCIA  d'aLGUNA  COSA.     f.    Ser 

la  quinta  esencia  de  alguna  cosa.   Rei  cuius- 
piám  purissimum  ,  deñecatissimum  esse. 

ESSENCIA L.  adj.  pertanyent  á  la  essencia. 
Esencial.  A  natura  insitus. 

ESSENctAL,   substancial,   principal  ,    notable. 
Esenci.d.  Prstcipuus. 

ESSENCÍALMENT.  adv.  mod.  Esencialmen- 
te. Nccessarió. 

ESSER.  V.  s.  V.  Ser ,  Estar. 

BssER.  s.  m.  ant.  V.  Ser. 

Bss£R ,  ant.  y.  Estat. 

EST 


EST 

EST.  s.  m.  un   deis  vénts  oardinals.  Este.  Eu- 
rua. 

ÉsT  ,  TA.  pron.  Este.  Hic  ,  iste. 
ESTABEÍyLAR.  v.  a.   Estrellar.  Confringere. 
ESTABELLARSE,  v.  r.  ias  embarcacions,  pe- 
gaiid  á  las  rocas.  Fracasar ,  estrellarse.   Dl- 
rumpi. 

ESTÁBIL,  adj.  ant.  V.  Estable. 

ESTABILITAT.  s.  f.  Estabilidad.  Stabllitas, 
firmitas. 

ESTABLE,  s.  m.  caballerissa.  Establo.,  caba- 
lleriza. Stabulum. 

ESTABLE ,  aiit.  menjadora  de  las  cabalcaduras. 
Pesebre.  Praesepium. 

ESTABLE,  ant.  corral  d'ovellas,  cabras ,  &c.  V. 
Corral. 

ESTABLE,  adj.  permanent.  Estable.  Stabilis,  per- 
manens. 

ESTABLEMENT.  adv.  m.  Establemente.  Fir- 
miter. 

ESTABLERIS.  s.  m.  ant.  Caballerizo.  Stabu- 
larius ;  stabuii  praefectus. 

ESTABLBRT,  TA.  p.p.  de  establir.  Esta- 
blecido. 

ESTABLETA.  s.  f.  dim.  Estabüllo.  Parvum 
stabulum. 

ESTABLÍA.  s.  f.  V.  Estable. 

ESTABLIMENT.  s.  m.  ordenansa,  constitu- 
ció.  Establecimiento.  Constitutio,  statutura, 
sanctio. 

íSTABLiiMENT  ,  fundació,  institució ,  erecció. 
Establecimiento.  Erectio,  iostitutio  ,  funda- 
tio. 

ESTABLIR.  V.  a.  ordenar,  manar,  decretar. 
Establecer.  Stabilire ,  statuere. 

ESTABLIR,  fundar,  instituir.  Establecer.  Statue- 
re ,  stabilire ,  constituere. 

ESTABLIR  ,  donar  á  ceas  ó  en  emfite'usi.  V. 
Acensar. 

ESTABLíRSE.  v.  r.  fixár  sa  residencia  en  al- 
guna part.  Establecerse ,  avecindarse.  ínter 
cives  adscribi ,  adnumerari. 

ESTABLIT,  DA.  p.  p.  ant.  V.  Establert. 

ESTABLITAT.  s.  f.  ant.  V.  Estabilitat. 
ESTACA,  s.  f.  Estaca.  Palus,  stipes. 

ESTACA  ,  la  branca  ó  bastó  sens  arrels  que  s' 
planta  perqué  s"  fassa  árbre.  Estaca.  Tilea. 

SI  ETS  ESTACA   SUFRIRÁS  ,  SI  ETS    MASSA  FERIRÁS. 

ref.    Quando    ayunque    sufre  ,    quando  mazo 

tunde. 

Per,  si  sis  incus ,  si  malleus  ipse  ferito. 
ESTACADA,   s.  f.   Fortitic.    Estacada.    Val- 

lum. 
ESTACADA,  obra  féta  d'estacas  clavadas  en  térra 

per  reparo  ó   defensa.    Estacada.  Opus  val' 

latum. 
ESTACAR.  V.  a.  Estacar.  Ad  palum  alligar?. 
ES  TACASSA.  s.  f.  aum.  estaca  gran.  Estacón. 

Grandior  palus. 
ESTACAT  ,  DA.  p.  p.  Estacado. 

xom*  /• 


F.ST  ■     .541 

ESTACÍO.  s.  f.  del  any.   Estación.  Anni  tem- 
pestas. 
ESTAció,  témps  temporada  ;  com  ,  en  la  esta- 

ció  present.  Estac:on.  Teinpiis,  status. 
ESTACIÓ,  met.  la  visita  que  s'   fa  á  las  Iglesias 
ó  altars ,  y  al  SS.   Sagrament.   Estación.  Pia 
statio. 

FER  LA  ESTACIÓ  ,  ANAR  X  FER  LA  ESTACIÓ.  f.  vi- 
sitar las  Iglesias  y  resar  las  oracions  previ  n- 
gudas  per  guanyar  las  indulgencias.  Andar 
estaciones.  Templa  precibus  persolvendis  in- 
visere. 
ESTADA,  s.  f.  detensió  que  s'  fa  en  algún  lloc. 

Estada.  Mansio ,  mora. 
ESTADA,  mansió  en  alguna  casa  ó  parafge.  Es- 
tancia. Maiisio,  cnmmoratio. 
ESTADAL,  s.  m.  de  cerilla.  Estadal.  Candela 

cérea  exilis. 
ESTADANT.  s.  m.  Inquilino.  Habitator. 
ESTAD!,  s.  m.  Estadio.  Stadium. 
ESTADISTA,  s.  m.  Estadista.  Politicus. 
ESTAFA,  s.  m.  y  f.  V.  Estafador. 
ESTAFA.  ».  f.  engany  malicios  en  materia  de  d¡- 
ners  ,  ó  cosas  de  preu.  Estafa.  Doius,  fraus. 
ESTAFADOR,  s.  m.  Estafador.  Sjcophanta, 

frauda  tor. 
ESTAFAR.  V.  a.  Estafar.  Circumvenire  do^ 

lo ;  astü  defraudare. 
ESTAFA T  ,  DA.  p.  p.  Estafado. 
ESTAFERM.  s.  m.  él  que  s''está  parat  en  un 

lloc.  Estafermo.  In  uno  loco  consistens. 
ESTAFETA,  s.  f.  la  casa   ú   ofici  del   correu. 

Estafeta.  Tabcllariorum  statio. 
ESTAPETA ,  él  correu  ordinari   que   va  á  caball 

d'  un  lloc  á  altre.  Estafeta   Tabellarius. 
ESTALLIT.  s.  m.  Estallido.  Crepitus ,  fragor. 
ESTALVÍ.  s.  m.  Ahorro.  Suniptús  moderatio. 
ANAR  AL  ES'TALVí,  f.  V.  Anar. 
ESTALVIADOR.  s.  m.  V.  Estalviant. 
ESTALVÍAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Estalvi, 
ESTALVIANT,  TA.  adj.  qui  es  propens  á  es- 

talviar.  Ahorrativo.  Sumptui  parcens. 
ESTALVIAR.  v.  a.  Ahorrar.  Aloderari  sump- 

tibus. 
ESTALMAR,  gastar  poc  ó  ab  economía  d'alguna 
cosa ;   feria  durar.    Endurar.    Pareé    insu- 
mere. 
ESTALVIARSE.  v.  r.  plányerse  ,  escusarse  'I 
treball ,  incomoditat ,   Ílc.  Ahorrarse.  Par- 
cere  labori. 
ESTALVÍAT,  DA.  p.  p.  Ahorrado. 
ESTAM.  s.  m.  Estambre.  Stamen. 
ESTAMENT.  s.  m.  p.  u.  V.  Estat. 

ESTAMENTS.   p.   V.  EstatS. 

ESTAMENYA.    s.   f.   Estameña.   Stamineurn 

textum. 
ESTAMPA,  s.  f.  roficina  del  estamoer.  V.  Im- 

prémpta. 
SSTAMPA  ,  ¡ma'tge  ,  figura.  Estampa.  Imago. 
ViVA   fiS'XAMPA.   loe.   él    sabgécte    enterament 


Rrrr 


íem- 


342  EST 

semblant  á  altre  en  la  figura  ó  en  altra  cosa. 
Traslado.  Effigies  ,  exemplar,  imago. 

DONAR  Á  l'kstampa.  f.  Dar  á  la  estampa.  Ty- 
pis  committsre. 

ESTAMPAR.  V.  a.  Imprimir.  Typis  man- 
dare. 

ESTAMPARLI  Á  ALGÚ  LOS  CINC  DITS  X  LA  CARA, 
f.  vulg.  V.  Dit. 

ESTAMPAT  ,  DA.  p.  p.  Eslampado. 

ESTAMPER.  s.  m.  V.  Iinpressor. 

ESTAMPETA.  s.  f.  dim.  Estampilla.,  astam- 
pita.  Imaguncula. 

ESTAMPILLA,  s.  f.  motilo  de  metall  en  que 
están  formadas  de  rell^u  las  Uetras  y  rúbrica 
que  componen  la  firma  d'algú.  Estampilla. 
Chirographum  coelatum. 

ESTAMPIR.  V.  a.  fer  él  traball  dit  estampit 
en  las  péssas  d'or  plata  ó  altre  metall.  Abo- 
llonar. Bullas  impingere ,  confundere. 

ESTAMPIT.  s,  m.  cert  traball  en  las  péssas 
de  mítall.  Abollonodura.  Biillatum  opus. 

ESTANC.  s.  m.  la  determinado  de  la  venda 
d'algun  género,  per  certas  personas.  Estan- 
co. Monopolium. 

ESTANC  ,  él  paratge  ó  casa  en  que  s'  venen  los 
géneros  estsncats.  Estanco.  Taberna  mercium 
monopolio  vendibilium. 

ESTANCAR,  v.  a.  detenir  él  curs  d'alguna 
dependencia.  Estancar.  Detinere. 

ESTANCAR,  las  cosas  vendibles.  Estancar.  In- 
terdicere,  vetare,  prohibere. 

ESTANCASANG.  s.  m.  ant.  V.  Estronca- 
sang. 

ESTANCAT ,  DA.  p.  p.  Estancado. 

ESTANCIA,  s.  f.  Estancia.  Cubiculuro. 

ESTANDARDER.  s.  m.  ant.  Abanderado. 
Signifer,  vexülif.'r. 

ESTANDART,  s.  m.  Estandarte.  Vexillum. 

ESTANQÜER.  s.  m.  Estanquero.  Tabaci  alia- 
rumve  mercium  monopüla. 

ESTANT.  p.  a.  Estante.  Stans. 

ESTANT.  s.  m.  V.  Prestatge. 

ESTANTOT.  s.  m.  territ.  V.  Sustentacle. 

ESTANY.  s.  m.  metall.  Estaño.  Stannum. 

ESTANY  ,  llac.  Lago  ,  laguna.  Stagnum. 

ESTANYAR.  v.  a.  Estañar.  íllinira  stanno. 

ESTANYAT,  DA.  p.  p.  Estañado. 

ESTAQUET.  s.  m,  que  s'  clava  en  térra.  V. 
Piquet. 

ESTAQUETA.  s.  f.  dim.  Estaquilla.  Clavel- 
lus  ligneus. 

ESTAQUETA,  paperet  tort  qu'els  rainy6ns  posan 
á  las  moscas  en  la  part  posterior.  Libramien- 
to. Papyrus  p;nsi¡is. 

ESTAQUIROT.  s.  m.  >ulg.  V.  Estaferm. 

ESTAR.  V.  n.  existir,  ser,  trobarse  present 
algú  ó  alguna  cosa  en  algún  lioc,  ó  paratge. 
Estar.  Adesse  ,  esse. 

ESTAR,  aténdrer,  com  :  está  ab  mí,  está  en 
lo  que  fa.  Estar.  Animadvertere  ,  videre. 


EST 

ESTAR,  consistir :  axí  s'  diu :  tct  está  en  axó: 
no  está  sino  en  que  vinga.  Estar.  Consis- 
te re. 

ESTAR  ,  detenirse  ,  trigar.  Estarse.  Morari , 
cunctari. 

ESTAR ,  ESTAR  QuiET.  f.  Estar  quedo.  Sistere. 
i  ESTAR,  obligarse,  com:  sstar  á  la  perdua ,  i 
la  esmena ,  &c.  Estar.   Sponsionem  faceré, 
se  obstringere. 

estar  ,  per  fjrse  ó  dirse  alguna  cosa ;  no  ha- 
berse encara  exécutat.Eííar.  Nondum  actual 
aut  dictum  esse. 

ESTAR,  ser  de  dictamen,  opinar,  enténdrer, 
com  :  estíg  en  assó ,  estig  en  que  plourá. 
Estar.  Opinari ,  credere. 

ESTAR ,  trobarse  afectat  d'alguna  passió  del  cor 
ó  del  ánimo,  com:  estar  alegre  ,  trist , 
malah  ,  cansat  &c.  Estar.  Esse. 

ESTAR ,  trobarse  algú  inclinat  ó  casi  resolt  á 
exécutar  alguna  cosa  y  axí  s' diu  qü'esta  per 
anarsen  él  que  s'  troba  propens  y  casi  deter- 
minat  á  practicarho.  Estar.  Paríim  abesse 
quin  aliquid  agatur. 

ESTAR ,  trobarse  alguna  cosa  próxima  á  ferse, 
terminarse  ó  á  succehir ,  com  :  estar  per 
plóurer,per  acabarse  '1  vestit  &c.  Estar. 
ín  próximo  esse. 

ESTAR,  trobarse  en  alguna  situació  ú  iDodo, 
com  :  ESTAR  dret ,  assentat ;  núbol ,  s¿ré  &c. 
Estar.  Esse. 

ESTAR  ,  víurer,  habitar  ,  y  axí  s'  diu  que  fula- 
no está  en  tal  carrer,en  tal  casa,  yivir, 
habitar.  Morari. 

BE  Li  ESTÁ;  MOLT  fife  Li  ESTÁ.  loc.  ab  que  s' 
denota  que  té  merescut  algú  él  mal  que  li 
succehex.  Así  se  le  emplea.,  bien  se  le  emplea^ 
bien  empleado ,  bien  empleado  le  está.  Mérito 
id  ei  accidit. 

ESTÁ  QUíET.  loc.  ab  que  algú  advertex  á  altre 
que  no  l'enquiete.  Tate  .¡  tate  quieto.  Siste. 

ESTlG    AB     V.   M.    ;    LUEGO    ESTIG    AB    V.   M.    loC. 

usada  per  prevenir  á  algú  qu'espere  un  poc. 

Soy    con    V.   m.    Tecum    quamprimum    ad- 

sum. 
EsTiG  EN  MÍ.  loe  fam.  Tengo  para  mí.  Puto, 

credo. 
ESTAR   AL   AGUAYT.  f.   observar ,  mirar  alguua 

cosa  ab  cuydado  desd'algun  lloc  ocult.  Estar 

al  acecho.)  en  acecho.  Clam  speculari. 
ESTAR  AL  AGUAYT.  f.   la   tfopa  emboscada  per 

S'saltar  al    enemig.   Estar    en  celada.  Insi- 
diar). 
ESTAR  AL   AGUAYT.    f.    met.    aténdrer    l'ocasió 

oportuna  per  lograr  algún  fi.  Estar  al  olor:, 

estar  al  husmo.  Tempus  vel  horam  opportu- 

nam  venari. 
ESTAR  Á  LKRiLERi.  f-  Estar  al  caer ;   estar  á  h 

puerta.  Proximum  esse. 
ESTAR  ALERTA,  f.  Estar  fl/erífl.  Vigücm,  promp- 

tum  ,  paratum  esse. 

K$- 


EST 

ESTAR  PER   ALGtf.  f  estar  á    son  favor.  Estar 

por  alguno.  Aiicui  favere. 
ESTAR  KN"  ALGUVA  COSA.  f.  cpcurerla  ,  estar  per- 

sua.iit  d'élia.  Eitar  en  alguna  cosa.   Credere, 

censere. 

KSTAR   Á   LA   BALANSA  Ó   AL   FI.   f.    dit    de    laS    ha- 

lansas  quand  se  pesa  ab  ellas  alguna  cosa. 
Estar  sn  caxa,  iEquá  lance  libram  ponde- 
rare. 

BSTAR  BE  AB  SOS  AMiGs.  f.  fam.  estar  gras ,  y 
bo.  Estar  de  buen  año.  Nitere. 

ESTAR  US  ó  MAL  UNA  COSA  Á  ALGÚ.  f.  apare'xer 
be  ó  mal  ab  ella;  coni :  tal  color,  tal  vestit 
ESTÁ  be  i  fulano.  Estar  ^  caer  bien  o  mal  una 
cosa  á  alguno.  Rein  alicui  proprié  ,  polité  & 
eieganter  consenire. 

ESTAR  EÉ  UNA  COSA  A  ALGÚ.  f.  convenírlí ,  serli 
útil.  Estur  bitn  una  cosa  á  alguno.  Conveni- 
re  ,  aptari ,  acconnnodari. 

ESTAR  Á  coMPTE.  f.  Ser  Útil ,  profitos.  Estar  á 
cuenta.,  tener  cuenta.  Utiiein,  oportunum  csse. 

ESTAR  cuYT.  f.  met.  estar  acostumat  a  sufrir  al- 
guna cosa  molesta  6  traballosa.  Estar  curti- 
do. Induratum  esse. 

ESTAR    DESAQUEFERAT  ,     DBSAFEYNAT.    f.    Estar 

de  vagar.  Nihil  esse  alicui  quod  agat. 

ESTAR  ENCES  COM  UN  FOG  ,  COM  UNAS  ERASSAS.  f. 

Estar  hecho  una  ascua  ;  eehar   ascuas^  ígneo 

rubore  sulTundi. 
£STAR  MAL  ENFORMATjAT.   f.   Estar  mal  guisa- 
do. Inquietuin  vel  soiicitum  esse ;  fastidio  vel 

acerbitate  affici. 
ESTAR  ESCAT.  f.   vuig.   Estar  de  gorja.  Laeto, 

hilari  animo  esse. 
ESTAR  DE  FKSTA.  f.  estar  alegre ,  jovlal.  Estar 

de  gorja.  Hiiarsni  csse. 
ESTAR  FET  Á  ALGUNA  COSA.  f.  rset.  estcrlii  ave- 

sat.   Estar   hecho   lí  alguna  cosa.  Ássuetum 

es»e. 
ESTAR  FET  UN  TRONc.  f.  dit  del  qu'  está   privat 

deis  sentits  per  algún   accident.  Estar  hecho 

un  ¡ronco.  Sensibus  deítitutuní  esse. 

ESTAR  FOUA  UE  COMPTE.  f.   V.   ComptC. 

ESTAR  FORA  Ó  BÉN  FORA  DE  SABER  ALGUNA  CO- 
SA, f.  no  teñir  cap  noticia  d'ella.  Estar  age- 
r.o  de  alguna  cosa.  Aiicuius  rei  esse  omnino 
ignarum. 

ESTAR  roRA  DE  PLOM.  f.  alguna  pared  ó  edifici. 
Desdecir.  A  libramento  deficere. 

ESTAR  PORA  DE  SENY.  f.  Estor  sin  jutcio^ó  fuero 
de  juicio.  Insanire. 

ESTAR  DE  GRESCA,  f.  Estar  de  gorja.  Prae  leti- 
tiá  gestire. 

ESTaR  Á    JUDICI  ,  Y    PAGAR     LO    JUDICAT.    f.    for. 

Estar  á  juicio  ^f  pagar  lo  juzgado.  ludiiio 
adstará  ,  &  iudicatum  solvere. 

ESTAR  ó  ESTARSE  MA  SuBRS  MA  ;  l'uNA  MA  SO- 
BRE l'altra  ;  AB  Las  mans  plegadas,  f. 
Estar.,  estarse  mana  sobrs  mano.  Otiosum 
esse ;  ferias  agere. 


ESTAR  EN  PEC.  f.  Hiet.  pemiane'xeí,  durar,  exis- 
tir alguna  cosa.  Estar  en  fie.  Stare ,  pernia- 
nere. 

ESTAR  i'le  ,  CARRBGAT  D8  NEGOcis.  f.  Estar  ro- 
deado de  negocios.  Negotiis  circumquaqne 
teneri. 

15STAR  coM  UN  PORC  Á  L*EST/.CA.  f.  Estar  como 
ruin  puerco.  Ómnibus  vitae  commodis  fruí. 

ESTAR  A  puNT.  f.  cstar  algii  ó  alguna  cosa  apa- 
rellada  ó  disposr.da  per  algún  ñ,  com:  estar 
Á  PUNT  pera  marxar.  Estar  á  punto  ,  pronto^ 
hiiUarse  pronío.  In  promptu  esse. 

ESTAR  Á  PUNT.  f.  tpobarse  en  proximitat ,  ó  pe- 
riil  de  esdevenir  alguna  cosa ;  com  :  estar  á 
PUNT  de  pérdrer  él  negoci,  Tembarcació  &c. 
Estar  á  pique .,  á  punto.  Proxinium  esse. 

ESTAR  COM    LAS     SARDINAS  AL  BARRIL,    f.    Es'.nr 

como  sardina  en  banasta.  Hominum  anorustiá 
omnino  comprimí. 

ESTAR  sEC  COM  UNA  CAUYA.  f.  estar  sumament 
magre.  Estar  como  un  naype.  Gracillirriuin 
esse. 

ESTAR  KN  SÍ.  f.  cstaf  ab  atenció  y  plena  adver- 
tencia en  drde  a'  lo  que  s'  fa  ó  diu.  Estaf  en 
st.  Intentum  esse. 

ESTAR  EN  SÍ.  f.  estar  en  pie  judici  ó  en  pie  co- 
nexement.  Estar  en  su  acuardo.  Mentis  com- 
potem  essct 

ESTAR  SOBRE  SI.  f.  cstar  ab  serenitat  y  precau- 
ció.  Estar  sobre  si.  Tranquillo  animo  ,  men- 
te serena  esse. 

ESTAR  SOBRE    ALGlí  ,  6  SOBRE    ALGÚN    NEGOCI.  f. 

instar  á  algú  ab  freqüencia,  ó  promóureí  al- 
gún negoci  ab  eficacia.  Estar  sobre  uno.,  6 
sobre  un  negocio.  Instare,  urgere. 

ESTAR  EN  SÓN  SENY  ,  6  EN  TOT  SÓN  SENY.  f.  Es- 
tar en  su  juicio^  muy  en  su  juicio.  Mentís 
compotem,  animi  compotem  esse. 

ESTAR  EN  t6t.  f.  ate'ndrer  á  un  témps  á  móltas 
cosas,  séns  embarassarse  ab  la  multitut  d' 
ellas.  Estar  en  todo.  Ómnibus  esse  intentum. 

estar  envaga.  f.  no  fer  res,  no  treballar.  Hol- 
gar^ andar  de  vagar.  Otiari. 

estar  envÁga.  f.  no  teñir  res  que  fer.  Estar 
de  vagar  ,  holgar.  Oiiari ,  vacare. 

estar  en  vigilia,  f.  estar  cerca  de  ferse  ó  suc- 
cehir  alguna  cosa.  Estar  en  vísperas.  Proxi- 
nium  esse. 

demanar  de  ben  estar,  f.  V.  Preguntar  á  al- 
gú de  sa  salud. 

está  que  peta  :  está  gras  que  peta.  f.  fam. 
ab  que  s'  significa  que  algü  esta'  moltissim 
gras.  Está  que  hiende.  Prse  pinguedine  feré 
disrumpitur. 

NO  estar  per  jogs.  f.  No  estar  para  jiestas. 
Exacérbalo  anioio  esse. 

NO  estar  trempada  l'orga.  f.  met.  fam.  no 
trobarse  de  bon  huiror.  No  estar  templada 
la  guitarro.  Acerbitate  yei  duritie  laborare, 
affici. 

ES- 


.^44  F.ST 

ESTARGLR.  v.  a.  Pint.  Estarcir.  Imaginem, 
figuram  ,  transmisso  carbonario  pulvere  ,  de- 
lineare. 
ESTARGIT,  DA.  p.  p.  Pint.  Estarcido. 
ESTARoiT    .«.  m.  Pint.   dibiix   que  resulta  en  lo 
paper  ó  tela  de  l'acció ,  ú  operacid  de  estar- 
gir.    Esíarcido.   Imago ,   figura,  transmisso 
carbonario  pulvere  ,  delineata. 
ESTARNUDAR.  v.  n.  V.  Esternudar. 
ESTAT.   s.  m.    él    ser    actual    ó   condicional 
en  que  s'  troba  ó  s'  considera  alguna  cosa. 
Estado.  Habitus ,  conditio. 
ISTAT  ,  la  classe  ó  condició  en  que  s'  troba  hu; 
com  :  KÍ.TAT  de  solter,  de  casat,  &c.  Estado. 
Status ;  vitx  genus. 

KSTAT ,  la  disposicid  ,  y  circunstancia  en  que 
una  cosa  s'  troba,  com  :  él  plet  ,  él  negoci. 
Estado.  Status ,  conditio  ,  dispositio. 

ESTAT ,  él  eos  polític  d'uíia  nació.  Estado.  Su- 
premus  reipublicje  ordo,  status. 

ESTAT  ,  él  p3is,  ó  domini  d'algun  Príncep  d 
Señor  de  vassalls.  Estado,  Ditio ,  regnum. 

BSTAT  ,  Tórde  ,  classe  ,  gerarquía  y  qualitat  de 
las  personas  que  componen  un  régne  ,  repú- 
blica, ó  pable;  com  l'estat  Ecclesia'stic  &c. 
Estado.  Status,  ordo,  conditio. 

ESTAT  ,  la  mida  de  la  estatura  regular  d'un 
borne.  Estado.  Statura  hominis. 

ESTAT,  él  resumen  per  partidas  generáis  que 
resulta  de  las  relacions  fetas  per  menor.  Es- 
tado, Ratio,  supputatio. 

BSTAT  ,  ant.  V.  Estadi. 

estats  DEiy  REGNE.  Estodos  del  Reyno.  Regni 
ordines  pr¿€cipui. 

RAHtí  d'estat.  Razón  de  e^ífláo.  Praetextus  poli- 
ticus. 

DONAR  ESTAT.  f.  col  locat  él  parc  de  familias, 
é  quí  está  en  lloc  d'éll  ais  filis  en  algún  estat. 
Dar  estado.  Honest;«  vitae  rationem  alicui 
constituiré. 

DONAR  ESTAT  Á  ALGü.  f.  casarlo.  Poticr  á  uno 
en  estado,  Nuptui  daré  ,  nuptiis  locare. 

PÉNDRER  Ó  MUDAR  u'estat.  f.  Tomar  ó  mudar 
de  estado.  Vitae  rationem  suscipere,  vel  mu- 
tare. 

ESTATGE.  s.  m.  ant.  V.  Habitació. 

ESTATGER.  s.  m.  ant.  V.  Estadant. 

ESTÁTICA,  s.  f.  ciencia.  Estática.  Statica. 

ESTATUA,  s.  f.  Estatua.  Statua. 

MERÉXER  UNA  ESTATUA,  f.  ab  que  s'  pondérB  ]' 
honor  que  se  li  deu  á  algú.  Merecer  estatua. 
Dignum  esse ,  cui  statua  erigatur. 

ESTATUARI.  s.  m.  Estatuario.  Statuarius. 

ESTATUARIA,  s.  f.  I'art  de  fer  estatuas.  Es- 
tatuaria. Statuaria. 

ESTATUT.  s.  m.  Estatuto.  Statutum. 

ESTATURA,  s.  f.  Estatura.  Statura. 

ESTATUIR.  V.  a.  for.  Estatuir.  Statuere. 

ESTATUIT,  DA.  p.  p.  Estatuido. 

ESTECH.  s.  m.  ant.  V.  Estacada. 


EST 

ESTEL,  ESTELA,  s.  m.  y  f.  territ.  V.  Ej. 

trélla. 
ESTELAT ,  DA.  p.  p.  V.  Estréllat. 
ESTELER.  s.  m.  ant.  V.  Astróleg. 
ESTELIONAT.  s.  m.  for.  Estelionato.  Stellio- 

natus. 
ESTELLA.  s.  f.  Astilla ,  raja.  Assula. 
ESTELLALLENYA.  s.  m.  V.  Astellallenya. 
ESTELLAMENT.  s,  m.  ant.  él  sorbll  que  fa 
alguna  cosa  partindse,  ó  rompéndse.  Estalli- 
do. Crepitus. 
ESTELLAR.  v.  a.  Astillar .,  rajar.  In  assula» 

scindere. 
ESTÉLLAR  LLENVA.  Partir  leña.    Ligna   scin- 
dere. 
ESTELLAR.  V.  n.  ant.  fer  sorbll  alguna  cosa  par- 
tindse ó  rompéndse.  Estallar.  Crepare. 
ESTELLAT,  DA.  p,  p.  Astillado ,  rajado. 
ESTELLETA.  s.  f.  dim.  Astillica,  astillita., 

rajuela.  Parva  assula. 
KSTÉtLETA,  la  punta  de  fusta  ó  ajtra  cosa  que  s* 

clava  en  la  carn.  Rancajo,  Cuspis. 
ESTEMORDIR.  V.  a.  Amedrentar,,   atemori- 
zar. Metum  iniicere ;  terrere. 
ESTEMORDIT  ,    DA.  p.  p.  Amedrentado,, 

atemorizado. 
ESTENALLAS.  s.  f,  p.  Tenazas.  Fórceps. 
ESTENDILLARSE.  v.  r.   ant.   V.   E-tirar- 
se. 
ESTÉNDRER.   v.  a.  dilatar.  Extender.  Ex- 
tendere. 
ESTÉNDRER  ,  dcsembolicar  y  allargar  lo  qu'es- 
taba  plegat  ó  encogit  com   ESTÉNnRER   una 
péssa  de  tela ,  &c.  Extender,  tender.  Exten- 
dere ,  explicare. 
ESTÉNDRER  LA  ROBA.  f.  Tender  la  ropa.  Lintea 

ad  siccandum  exponere. 
ESTÉNDRER  LA  VISTA,  f.  Tender  la  vista.  Oculos 

intendere. 
ESTJÍNDRERSK.  V.  r.  en  él  jog  de  cartas.  Ten- 

derse.  Folia  lusoria  palam  exponere. 
ESTENEDOR.    s.   m.    qui    estén.    Tendero. 

Qui  extsndit. 
ESTENEDOR  ,  de  fábrica  de  paper  ó  imprémpta. 
Espito.  Palus  foliis  recens  excussis  vel  fabri- 
catis  appendendis  destinata. 
ESTENEDOR  ,  Iloc  en  que   s'esten.  Tendal.,   ten- 
dalero ,  tendedero.   Locus  ¡n  quo  aliqua  ex- 
tenduntur,  expanduntur. 
ESTEPA,  s.  f.  mata.  Estepa.  Cistus. 
ESTER,  adj.  ant.  esírunger.  Extraño.,  extran- 

['ero,  Exter,  extraneus. 
ESTERCOL.  s.  m.  nnt.  Estiércol.  Stercus. 
ESTERCOLAMENT.  s.  m.  ant.  Estercoladu- 
ra ,  estercolamiento,  Stercoratio. 
ESTERCOLAR,  v.  a.  ant.  V.  Femar. 
líSTÉRíL.  adj.  Estéril.  SteriÜs. 
ESTERILISAR.    v.    a.   Esterilizar.   Sterilem 

reddere. 
ESTERILISAT ,  DA.  p.  p.  Esterilizado. 

ES- 


EST 

ESTERILÍTAT.  s.  f.  qualitat  que  caracterisa 

.    las  cosas  infecundas.  Esterilidad.  Sterilitas. 

ESTERILÍTAT,  faita  de  fruj-ts.  Esteriüdíid,  Fru- 
ctuum  p;nLiria. 

ESTERNUD.  s,  ni.  Tefécte  d'esternudar.  Es- 
tornudo. Sternutamentum. 

ESTERNUD,  él  subgécte  petit  y  despreciable. 
Arrapiizo.  Hoíiiunculuí. 

ESTERNÜDAR.  v.  n.  Estornudar.  Sternuta- 
re,  sternuere. 

ESTÉRROSSADOR.  s.  m.  Destripa  terrones. 
Occator. 

ESTÉRROSSAR,  v.  a.  Desterronar.  Occare, 
conuniaucre  glebas. 

ESTERRüPARSE.  V.  r.  la  gallina,  M  gat, 
&:c.  Engrifarse.  Tumescere. 

ESTERRüFARSE  ,  'Is  cabells.  Ertzarse.  Crispari, 
horripilari. 

ESTÉRRÜFAT,  DA.  p.  p.  Engrifado,  en- 
crespado ,  erizado. 

ESTES,  SA.  V.  p.  p.  allargat.  Extendido.,  ten- 
dido. 

ESTES ,  sobre  la  térra.  Tendida.  Extensus,  humi 
stratus. 

ESTESA.  s.  f.  de  cosas ,  dexadas  séns  brde  per 
te;  ra.  Tendalera  ,  tenderete.  Res  solo  stratse. 

ESTESA,  ia  de  la  roba  blanca  délas  bugadas.Tew- 
dido.  Portio  vestium  tensa. 

ESTEVA,  s.  f.  part  de  Tarada.  Esteva.   Stiva. 

ESTEVAT,  DA.  adj.  tort  de  camas.  Estevado. 
Varus. 

ESTEVE.  s.  m.  nom  d'  home.  Esteban.  Ste- 
phanus. 

ESTIL.  s.  m.  modo  ú  forma  de  parlar  ó  escríu- 
rer  peculiar  á  cada  hu.  Estilo.  Modus. 

ESTit ,  US ,  moda  que  s'  guarda  comunament. 
Estilo.  Mos ,  consuetudo. 

ESTILAR.  V.  a.  Estilar.  In  mora  positum  ha- 
bere. 

ESTILAT.,  DA.  p.  p.  Estilado. 

ESTÍLL,  s.  m.  ant.  V.  Punyal. 

ESTIMA,  s.  ^.  avaluació  d'alguna  cosa.  Esti- 
mación, j^stimatio  ,  pretium. 

ESTIMA ,  consideració  y  apreci  que  s'  fa  d'algu- 
pa  cosa.  Estima,  ^stimatio. 

ESTIMABLE,  adj.  Estimable.  iEstimabilis, 
afstimarione  dignus. 

ESTLMACÍÓ.  s.  f,  V.  Estima. 

ESTIMADÍSSIM ,  MA.  adj.  sup.  Estimadüi- 
mo.  Summo  pretio  habitas. 

ESTIMADOR,  s.  m.  ant.  V.  Avaluador. 

ESTIMAMENT.  s.  m.  ant.  avaluació.  Esti- 
mación, ^itimatio ,  pretium. 

ESTIMAR.  V.  a.  posar  preu  a"  alguna  cosa. 
Estimar.  iSstimare ,  existimare. 

ESTIMAR,  fer  apreci  y  estima  d'aigú  ó  d'alguna 
cosa.  Estimar,  estimare  ,  raagni  faceré, 
pretio  hahere. 

ESTIMARSE  MES.  f.  preferir  una  cosa  i  al- 
tra.  Querer  mus.  Potiüs  amare. 

Tomo  I. 


545 


EST 

ESTIMAT^BA.  p.p.  Estimado. 

ESTJxMATíVA.  s.  f.  facultat  de  j-áníma  racio- 
na] ,  ab  que  fa  judici  del  apreci  que  s'  mere- 
xen  las  cosas.  Estimativa.  ludicium  ,  virtus 
exisíimandi. 

ESTIMATIVA,  Tinstinct  natural  en  los  irracionals 
que'ls  inclina  á  apetéxerlo  que'ls  conve  pet 
sa  conservado  y  á  fugir  de  lo  que'ls  pod  da- 
nyar.  Estimativa.  Instir^ctus. 

EST;i\IÜLAR.  V.  a.  Estimular.  Stimulare  ,  in- 
citare. 

ESTÍMULO,  s.  m.  Estimulo.  Stimulus ,   inci- 

tamentuin. 
ESTIPENDI.  s.  m.  Estipendio.  Merces. 
ESTIPENDIAR,  v.  a.  Estipendiar.  StipendÍ3, 

mercede  conducere. 
ESTIPULACK).  s.  f.  Estipulación.  Stipulatio, 

Stipulatus. 
ESTÍPULADOR.  s.  m.  V.  Estipulant. 
ESTÍPULAMT.  p.  a.  Estipulante.  Stipulator, 

stipulans. 
ESTIPULAR.  V.  a.  for.  Estipular.  Stipulari, 

instipulari. 
ESTÍPULAT,  DA.  p.  p.  Estipulado. 
ESTIRADA,  s.  f.  V.  Esíiragassada. 
ESTIRAGANYOS,  SA.adj.  Correoío.  Plexibilis. 
ESTÍRAGASSADA.  s.  f.  Tirón ,  estirón.  Suc- 

CUSsio  ,  SUCCUSi>UI. 

ESTIRAMENT.   s.  m.  Esperezo.,  desperezo. 

Pandiculatio. 
ESTIRAR,  v.  a.  tirar  alguna  cosa  extenéndla 

ab  forsa.  Estirar.  Tendere  ,  intendere. 
ESTIRAR,   met.   dilatar ,  allargar  él   dictamen, 

opinid,  jurisdicció,   &c.  mes   dei  que  s'  deu 

y  es  conforme  á  rahó.  Estirar.  Ultra  debitum 

extendere,  dilatare. 
ESTIRAR  £L  coLL  Á  ALGíj.  f.  vu!g.  penjarlo.Eí- 

tirar  á  uno  el  pescuezo.  Suspendió  necare. 
ESTIRAR  LA  PERNA.  f.   fam.   Tender   la   raspa. 

In  longum  cubare. 
ESTIRAR  l'aurella  AL  GAT.  f.  joc.  V.  Aurelia. 
ESTIRAR  LA   ROBA.   f.  tráuter  las   arrugas  á  la 

roba  blanca  després  de  neta  y  axuta.  Estirar 

la  ropa.  Lintea  explicare  ,  extendere. 
ESTIRAR  TOTA   LA  CORDA,  f.  met   Tfoer,  tener 

la  cuerda  tirante.  Summum   exi¿ere  ,  nil  re- 

mittere. 
AMAR  Á  ESTIRA  CABELLS.  f.  Andar  á  la  rebatiña. 

Raptira  auferre. 
Á  TOT  ESTIRAR,  m.   adr.  met.  A  todo  tirar.  Ad 

summum. 
ESTIRARSE,   v.  i.  Esperazarse .,  desperezar- 
se. Pandiculari. 
ESTIRARSE  ,  allargatse  la   loba.  Dar  de  sí.  La- 

xari ,  pretendí. 
ESTIRARSE  LAS  CAMAS,  f.  faffl.  V.  Cama. 
ESTIRARSE  'ls  CABELLS.   f,   é!s   quc  s'  barallan. 

Andar  á  la  greña.  In  crines  intuirá. 
ESTíRARS'Hí.  loe.  fam.   niorirs*.   Estirar  I» 

pierna.  Morí. 

Ssss  £S- 


-46  EST 

ESTIRAT ,  DA.  p.  p.  Estirado. 

fiSTiRAT ,  DA.  adj.   met.   qui  afecta   gravedat. 

Estirado.  Elatus ,  tumidus. 
ESTÍSORADA.    s.    f.   Tixerada  ,   lixeretada. 

Sectio. 
ESTISORAR.  V.  a.  retallar  els  tarongérs,  bo- 

xos  &c.  deis  jardins.  Afeytar.  Tondere  arbo- 

res. 
ESTÍSÓRAS.  s.  f.  p.  Tixeras.  Porfex,  forfices. 
ESTíSOREJAR.  v.  n.  Tijeretear.  Forflce  in- 

cidere. 
ESTÍSORETAS.  s.  f.  p.  dim.  Tixeretas.  For- 

cipulíe. 
ESTÍTIC ,  CA.  adj.  Medie.  Estíptico ,  estítico. 

Stipticus. 
ESTÍTIC ,  met.  mesquí ,   no  Iliberal.  Estíptico^ 

estítico.  Parciis ,  illiberalis. 
ESTIU.  s.  m.  Estio  ,  verano.  iEstas. 
PASSAR  l'estíu  en  ALGÚN  PARATGE.  f.  Veranar., 

veranear.  iEstivare. 
un''oreneta  no  fa   ESTIU.   rcf.   Una  golondrina 

lio  hace  verano.   Una  hirundo  non   facit  ver. 
ESTÍUET.  s.  ni.  dim.  Vsranico.,  veranillo.  Bie- 

vis  testas. 
ESTiuET  DE  SANT  MARTI.  Verünico  de  san  Mar- 
tin. Bievis  azstas  sub  autumno. 
ESTIVAL,  adj.  ant.  Estival^  estivo,  ^stiva- 

lis  ,  ?estivus. 
ESTIVENC  ,  CA.  adj.  qui  en  l'estiu  está  flac 

ó  malalt.  Veraniego,  ¿istivo    tempere  lan- 

guens. 
ESTIVEROL.  s.  m.  aucéll.  Fringilago.,  moa- 
ge.  Fringilia. 
ESTOBALLAS.  s.  f.  p.  Manteles.  Mappae. 
ESTOBALLAS ,  ias  de  sobre  deis  altars.  Sabanilla, 

sábana.  Altaris  lintcuní  tegmen. 
ESTOC.   s.    ra.   Estoque.    Verutum,    gladius, 

ensis. 
ESTOCADA,  s.  f.  Estocada.  Ensís  ictus  pun- 

ctim  inflictus. 
ESTOC  AJAR.  V.  a.  ant.  ferir  ab  Testoc.  Esto- 
quear. Puiictiin  csedere. 
ESTOCINAR.   V.  a.    bax.  Acochinar.  Truci- 

dare. 
ESTOGAR,  ESTOJAR,  v,  a.  ant.  V.  Desar, 

escondir. 
ESTÓÍC,  CA.   adj.  lo   pertanyent  á  Pescóla 

deis  estoles.  Estoico.  Stoicus. 
ESTÓic.  él  que  seguex  la  secta  déla  estoles.  Es- 
toico. Stoicus. 
ESTOL,  s.  m.  ant.  Armada.  Classis. 
ESTOLA,  s.  f.  Estola.  Stoia. 
ESTOLÓ.  s.   m.   aura,  estola  ampia.  Estolón. 

Stola  amplior. 
ESTOMAGAR,  v.  a.  ant.  enfadar.  Estomagar. 

Stomachum  moveré. 
ESTOMACAL,   adj.  Estomacal.    Medicamen- 

tiim  ftnmachieiim. 
ESTOMACH.  s.  m,  ant.  Estómago.    Stoma- 

chus. 


EST 

ESTONA.  s.  f.  Rato.  Spatium. 

Á  ESTOMAS,  m.  adv.  A  ratos.  Per  vices,  herís 
suecissivis. 

A  ESTONADES.  m.  adv.  ant.  V.  Á  estbnas. 

ESTOPA,  s.  f.  la  part  raes  grosséra  del  Ui,  ca- 
ñara &o.  Estopa.  Stupa. 

ESTOPA ,  drap  grossér.  Estopa.  Tela  stupea. 

ESTOPADA,  s.  f.  Estopada.  Emplastrum  stu- 
peum. 

ESTOR.  s.  m.  ant.  V.  Astor. 

ESTORA.  s.  f.  Estera.  Matta ,  storea  ,  te- 

ES'i  ORAC.  s.  m.  Estoraque.  Storax ,  stirax. 

ESTORAR.  V.  a.  Esterar.  Pavimentum  mattá 
sternere. 

ESTORAT  ,  DA.  p.  p.  Esterado. 

ESTÓRAT  ,  DA.  adj.  V.  Astórat. 

ESTÓRCER.  V.  a.  ant.  V.  Llibrar. 

ESTORDIDAMENT.  adv.  m.  ant.  V.  Llésta- 
menc. 

ESTORDIMENT.  s.  m.  ant.  V.  Lléstesa. 

ES  fORDíT  ,  DA.  adj.  Listo.  Celer  ,  promp- 
tus. 

ESTORER.  s.  m.  Esterero.  Storearum  opifex, 
venditor. 

ESTORET.  s.  m.  dim.  Ruedo.  Storea  in  spiras 
ducta. 

ESTORETA.  s.  f.  dim.  Esterilla.  Levis  sto- 
rea. 

ESTORNÉLL.  s.  m.  aucéll.  Estornino.  Stur- 
nus. 

SER  BON  est6rnéli<.  f.  met.  Ser  buen  páxaro. 
Sagacem  ,  callidum  esse. 

ESTORNUD.  I.  m.  V.  Esternud. 

ESTORP.  s.  m.  ant.  V.  Destorb. 

ESTpRT,  TA.  p.  p.  ant.  V.  Escapat,  Ilibre. 

ESTOSSEG.  s.  m.tós  afectada.  Tosecilla.  Ficta 
tussis. 

ESTOSSEGAR.  v.  n.  tossir  fingidament  per- 
qué servesca  de  senya.  Destoserse.  Tussim 
alrectare ,  fingere. 

ESTOTG.  s.  m.  Estuche.  Theca. 

ESTOTG  DE  NAVAJAS.  Navajcro.  Novacularum 
theca. 

ESTOVAR.  V.  a.  Ablandar.  MoIIire. 

ESTOVAR ,  posar  flbnja  alguna  cosa,com  :  él  má- 
talas, la  térra,  &c.  Mullir.  Mollire. 

ESTRACCÍÓ.  s.  f.  V.  Extraceió. 

ESTRADA,  s.  f.  ant.  camí.  Estrada,  Via, 
strata. 

ESTRADO,  s.  m.  la  péssa  de  la  casa  axí  dita. 
Estrado.  Stratum. 

ESTRADO,  él  conjunt  de  mobles  que  servexen 
per  cubrir  y  adornar  la  péssa  dita  estrado. 
Estrado.  Stratum. 

ESTRAFALARI  ,  RÍA.  adj.  Picaro  ,  malo. 
Pravus ,  nequain. 

ESTRAFALARIA,  s.  f.  Picardía.  Nequhh. 

ESTRAFERSE.  v.  r.  fer  alguna  cosa  ab  ve- 
hemencia. Desgoznan^.  Solví. 

•CA- 


EST 

CARA  ESTRAPETA.  Cura  ó  figura  dificulto- 
sa, Deforinis  vultus. 
ESTRAGAR,   v.   a.   corrómprer  ,    malmétrer. 

E<tri:gJr.  Corrumpsre  ,  vitiare. 
ESTRAGO,  s.  m.  dauy  ó  destrucció,  ocasiona- 
da de  qual>evol  causa  ,  en  las  cosas  natu- 
rals,  ó  artificiáis.  Estrago.  Damnum  ,  des- 
tructio. 
ESTRAGO ,  mer.  relaxáció  ó  dany  en  lo  perta- 
njjnt  a!  ánimo ,  ó  á  la  moral.  Estrago.  De- 
pravatio  ,  corruprie. 

ESTRAÍRE,  V.  s.  ant.  V.  Extráurer. 

ESTRALL  ,  ESTRALLAMENT.  s.  m.  ant. 
V.  Estrado. 

ESTRALLAR.  v.  a.  ant.  Causar  estrago ,  es- 
tragar. Corruinpere,  Ited^re. 

ESTRAMBOTIO  ,  CA.  adj.  fam.  Estrambóti- 
co. Irreg'jlaris ,  alii'Hus. 

ESTRANGER  ,  RA.  adj.  lo  que  es  6  ve  de 
pais  de  distincta  dominació  d'aquell  en 
que  se  ii  dona  aquest  nom.  Extrangero.  Ex- 
traneus. 

iXTRANGER.  s.  m.  qui  no  es  natural  deis  domi- 
nis  del  soberá  del  pais  en  que  via.  Extratí' 
gero.  Advena ,  alienígena. 

ESTRANGULAR,  v.  a.  V.  Passarsen' ,  en- 
golirse  la  vianda. 

ESTRANG0L0N3.  s.  m.  ant.  V.  Gotor- 
nons. 

ESTRANY,  NYA.  adj.  V.  Estranger. 

ESTRANY ,  estravagant.  Extraño.  Irregularis. 

ESTRANY,  raro  ,  singular  ,  e>qui  ¡:  ,  delicat. 
Extraño.  Mirus ,  n^vus,  sin^uiaris. 

£N     TÉRRAS    ESTRANÍAS    LAS     VACAS     CÓTAN    ALS 

BOUS.  ref.  En  tierra   agitsa   la  baca   al  buey 
acornea. 

Extorrís  ípsa  rungit  imbecillitas. 
ESTRANYAME.NT.  adv.  m.  Extrañaments. 

Miré ,  Iiiuüiiire. 
ESTRANYAi\iE.\T.  s.   m.   Extrañam'uiito.    Sedu- 

ctio. 
EETRANYAMENT  ,  del  regnc  Extrañamiento.  Re- 

ifctio. 
ESTRANYAR.  v.  a.  véurer  ú  oir  ab  admira- 

ció  ú  estranyesa  alguna  cosa.  Extrañar.  Mi- 

rari. 
ESTRANYAR  ,  di!  regne.  Extrañar.  Reiicere. 
ESTRANYAR-,  ant.  V.  Enagenar. 
ESTRANYARSE.  V.  r.  apartarse  del  tráete  que  s' 

tenia  ab   algú;  dexar  de   acudir  á   la   casa 

ahont    se    solia    acudir  ,    &c.    Extrañarse. 

Aliouius    familiaritatem     &    consuetudinem 

respuere. 
ESTRANYESA.   s.   f.    irregularitat  ,  raresa. 

Extrañeza.  Irregularitas. 
BSTRANYESA  ,  s3paraoió  ,  desavenencia  entre  'Is 

qu'eran  amigs.  Extrañeza.  Aversio,  adver- 

satio. 
ESTRANYÍSSIM,  MA.  adj.  sup.  Extrañísi- 

mo.  Valde  mirus,  valde  iausitatus. 


EST  347 

ESTRAPASSAR.  v.  a.  despedassar  él  vestir, 

él  calsat  &c.  V".  Esquiüsar. 
ESTRATAGEMA,  s.  f.  Estratagema.  Strate- 

gema. 

ESTRAV'AGANCIA.  s.  f.  Extravagancia.  Ab- 

surüias. 
ESTRAVAGANT.   adj.   Extravagante.   Inep. 

tus. 
ESTRAVAGAR.  v.  n.  ant.  V.  Desvariejar. 
ESTREB.  s.  11!.  é!  de  que  usa  'i  que  va  á  ca- 

ball.  Estribo.  Stapeda. 
ESTREB  ,  esparó  de   pared  ,  pont ,  &c.   Estribo 

Anterides ,  erismíe. 
ESTRÉB  ,  esboranc.  V.  Esboranc. 
PEtiDRER  ÉLs  EsiREBs.   f.  met.   impacientarse 

molt.  Perder  los  estribos ,  d  los  estnbos  de  la 

paciencia.  Impatienter  agere. 
ESTREBAR.  v.  n.  Estribar.  ínniti. 
ESTRELLA,  s.  f.  Estrella.  Stella,  sidus. 
ESTRELLA  ,  met.  sort.  Estrella.  Sors ,  fatum. 
ESTRELLA  DE  l'alba.  Lucero.  Phijsphorus. 

ESTRELLA  POLAR  Ó  DEL    NORT.    Eslrella    polar  ^ 

estrella  del  norte.  Stella  polaris. 

ESTRELLAS  ERRANTs.  Estrellas  errantes^  ó  er- 
ráticas. Stella:  errantes. 

ESTRELLAS  Fixás.  Estnllas  fixos.  Stella  ñxse. 

FER    VÉURER    Á    ALGÚ    LAS    ESTRELLAS,    f.    met, 

causarli  algún  gran  dolor  que  li  perturbe  la 
vista.  Hacer  ver  ú  uno  las  estrellas.  Pr« 
graví  dolore  visum  perturbari. 

POSAR     Á    ALGO,    ó    Á    ALGUNA     COSA    SOBRE    LAS 

ESTRELLAS,  f.  ponderarla  ab  excés  d'aiabansa. 
Poner  á  uno ,  6  á  alguna  cosa  sobre  las  es- 
trellas. Ad  astra  extollere. 

PVJAX  Á  LAS  ESTRELLAS  ,  POSAR  SOBRE  LAS  ES- 
TRELLAS, f.  alabar  en  gran  manera.  Levan- 
tar ó  subir  á  uno  sobre  el  cuemo.ó  los  cuernos 
de  la  luna,  sobre  las  nubes.  Sumrais  laudibus 
efferre. 

lENiR  ESTRELLA,  f.  met.  Ser  ditxos.  Tener  es- 
trella. Felici  astro  nasci. 

ESTRELLAR,  v.  a.  ant.  V.  Estéllar. 

I    ESTRELLAR  Á   LA  CARA.  f.   V.   Cara. 

ESTRELLAT.  adj.  pie  d'esiréllas.  Estrellado. 
Stellatu?. 

ESTRÉLLETA.  s.  f.  dim.  EstrelUca ,  esfre- 
lliía  ,  estrelluela.  Sydus  parvum  ,  exigua 
stella. 

ESTRÉM.  s.  m.  V.  Extrem. 

ESTREMAT,  DA.  adj.  Extremado.  Summus, 
maxiinus. 

EST:IÉ:\L\DAMENT.  adv.  m.  Extremada- 
mente. Summé. 

ESTREMER,  RA.  adj.  ant.  darrer.  Postre- 
ro., postrimero.  Extremus. 

ESTRÉMITAT.  s.  í.  Extremidad.  Extremi- 
tas. 

ESTRÉMITÜT.  s.   f.  Estremecimiento.  Tre- 

mor  ,  commotio. 
ESTREMUNCIAR.  v.  a.  Okar ,  dar  la  santa 

un- 


348  EST 

unción.  Extrema  unctionis  sacramento  morí- 

bundum  muñiré. 
ESTIÍEMÜNCIAT  ,  DA.  p.  p.  Oieado. 
ESTRÉMÜNCIÓ.  s.  f.  Extremaunción .,  santa 

unción.  Extrema  unctio. 
ESTRENA,  s.  f.  lo  primer  acte    ab   qii?  s'  co" 

mensa  á  usar  ó  fer  alguna  cosa.   Estrena. 

Rerum  primordium,  usus  primordialis. 
ESTRENAR,   v.  a.    comensar  á  usar   d'una 

cosa.  Estrenar,  ürdiri ,  re  nova  primuní  uti. 
SSTRBNAR,  donar  estrenas.  Dar  estrenas.   Mu- 

n erare. 
KSTRSNAR.  V.  3.  aBt.  V.  Tastar. 
ESTRENAS,  s.  f.  p.  Estrena ,  ó  estrenas.  Stre- 

nx,  inunusculuni. 
ESTRENYAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Estrato. 
ESTRÉNYER.  v.  a.  apretar.  Apretar.  Strin- 

gere ,  adstringere  ,  comprimere. 
«STRÉNYER  ,  lligar  fort  alguna  costi.  Agarrotar. 

Constringere. 
KSTRÉNYER  ,  reduhir  á  menos  alguna  cosa  ,  de- 

xandla  mes  limitada  j  estreta.  Ensangostar. 

Arctare. 

QUÍ  MOLT  ABRASSA  POC  ESTREÍÍY.  Tcf.    V.  AbraS- 

sar. 
ESTRÉNYERSE.  v.  r.  reduirse  á  méoos  lloc, 

ó  á  menos  amplitut.  Estrecharse.  Coarctari, 

comprinw. 
■STR^NYERSE.  mct.  dismínuír  él  gasto  de  la  fa- 
milia ,  habitació,  &c.  Estrecharse.   Sumpti- 

bus  parcere. 
ESTRENYINAR.  v.  a.  Quitar  las  telarañas. 

Aranearum  telas  excutere. 
ESTRENYiNARSE  'l  cel.  f.  met.  Díscncapotafse 

el  cielo.  Cíelum  serenari. 
ESTRENYÓ.  s.  f.  V.  Estrato. 
ESTREPiT.  s.  m.  Estrépito.  Strepitus. 

SENS     ESTREPIT    Ó    FIGURA    DE    JÜDICI.    loC.  for. 

Sin   estrépito   á  figura  de  juicio.   Sine  juris 

forma. 
ESTRET  ,  TA.  p.  p.  Estrechado. 
ESTRET  ,  TA.  adj.  lo  quc  té  ménos   ampiaría  de 

lo  que  1¡  correspon ,  com  carrer,  cami,  pai 

ESTRET.  Angosto.  Arctus. 
ESTRET  ,  m;f.  auster,  rígido.  Estrecho.  Auste- 

terus ,  rigidus. 
BSTRET  ,  dit  de  lo  qu'está  tan  ajustat  que  difi- 

cilment  se  pod  móurer.   Apretado  ,  prewio' 

so.  Constrictus ,  compressus. 
ESTRT,  met.  escás.  Apretado.  Parcus,  tenax. 
ESTRET  ,  ant.  obligar  ,   precisat.  Constreñido, 

Obstrictus. 
ISTRET ,  s.  m.  él  del  mgr.  Estrecho.  Pretum. 

SER  ,  VENIR  ESTRET.    f.  él    Calsat  ,   él   VCStit  &C. 

Ajustar.  Nimis  arctum  esse. 

SER  DEi/  PUNY  ESTRET.  f.  Ccrror  la  mano.  Sor- 
didum  esse. 

ESTRETA.  s.  f.  apretada.  Apretón.  Pressura. 

ESTRETAMENT.  adv.m.  Estrechamente.  Ar- 
ete ,  strictc. 


EST 

ESTRETAMENT.  mct.  cscassament.  Estrechamen- 
te. Pareé ,  sordidé. 
ESTRETAMENT.  met.  rígurosament  ,  eficasment. 

Estrechamente.  Acerbé,  amaré  ,  enixe. 
ESTRETAAiENT  ,  met.  ab  reculliment,  retiro  ,  y 

austeritat  de  vida.  Estrechamente.  Austeré. 
ESTRETIR.  V.  a.  ant.  V.  Estrényer. 
ESTRETÍSSIM ,  MA.  adj.  sup.   Estrechísimo. 

Arctissinius. 
ESTRETO.  s.  f.  de  gént.  Apretura.  Pressura. 
ESTRETÓ,  miseria.  Estrechez,  Angustia,  par^i- 

tas ,  penuria. 
ESTRETURA.   s.    f.   Estrtchez^   estrechura. 

Angustia. 
ESTRÍA,  s.  f.  Arq.  Estria.  Stria. 
ESTRIAT,  DA.  adj.  Arq.  Estriado.  StrJatus. 
ESTRIBILLO,  s.  m.  en  ks  composicions   líri- 
cas. Estribillo.  Versus  intercalaris. 
ESTRIBILLO,  paraula  ó  expressió  usada  frcqiient- 
ment  per  mal  hábit.  Estrihúlo.  Importuna 
phrasis  repetitio. 
ESTRIBO,  s.  m.  Arq.  pilar  que  s'  fa  per  soste- 
nir  algún  edifici  ó  donarli  major  forsa.   Es- 
tribo. Pulcrum ,  susteiitaculum. 
RSTRiBO,  de  cotxe.  Estribo.  Scandula. 
ANAR  AL  ESTRIBO,  f.  Ir  al  cstrito.  luxta  íiquitis 
vel  currús  astrabam  famulatús ,  vel  obseqiiii 
gratia  procederé. 
ESTRÍCADA.  s.  f.  V.  Tirada. 
ESTRICADOR.  s.  m.  deis  panyoi.  Rama.  Ex- 

tendendis  pannis  machina. 
ESTRICAR.  y.  a.  els  panyos.  Estirar.  Exten- 
dere. 
ESTRlJOL.  s.  m.  Almohaza.  Strigilis. 
ESTRIJÓLADÓRA.  s.  f.  V.  Estrijol. 
ESTRÍJOLAR.  v.   o.  Almohazar.   Strigili  de- 
fricare,  strigilare  equum. 
ESTRÍJOLAR.  ant.  V.  Bátrer  ,  pegar. 
ESTRfJOLAT,  DA.  p.  p.  Almohazado. 
ESTRíPAR.  V.  a.  tráurer  las  tripas.  Destripar, 

sacar  las  tripas.  Eviscerare. 
ESTRÍPAR  ,  esquinsar  la  roba,  el  vestit,  él  cal- 
sat. Romper  ,  desgarrar.  Discindere. 
ESTRiPAR ,  obrir  él  ventre  ab  algún  cop  ó  feri- 

da.  Desbarrigar.  Ventrem  transfodere. 
ESTRÍPAR    UN    CUENTO,   f.    Desollar  un  cuento. 

Narrationem  interrumpere. 
ESTRÍPAT ,  DA.  p.  p.  Destripado ,  rompido^ 

roto ,  desgarrado. 
ESTROFA,  s.  f.  Poet.  Estrofa,  Stropha. 
ESTROMPESSAR   ESTROPESSAR.   v.   n. 

ant.  V.  Tropessar. 
ESTRÓNCAR.  v.  a.  la  sang.  Restañar.  Res- 
tagnare  ,  sistere  ,  comprimere. 

ESTRÓNCARSK  LAS  FONTS.   f.  SsCaTSC    loS  futnteS. 

Exarescere  fontes. 

ESTRONCASANG.  s.  m.   pédra.  Hematites., 
piedra  de  la  suv.gre.  Hiematiiytes. 

ESTRÓPIAR.  V.  a.  Estropear.  Proterere,  mu- 
tilare. 

ES- 


EST 

ESTRUCTURA,  s.  f.  distribució  y  brde  de  las 

parts  d'un  edifici.  Eslructtira.  Structura. 
ESTRUCTURA ,   met.  distribució  y   urde  ab  qu' 
está    coinposta   algún'  obra  d'ingeni  <,    com 
Poema,  Historia  ¿lc.  Estructura.  Ordo,  me- 
thodus. 
ESTUBA.  s.  f.  Estufa.  Thermae. 
ESTUCO,  s.  m.  Estuco.,  estuque.  Marmor  fic- 

titiuin. 
ESTUDí.  s.  m.  aplicado  y   diligencia  per  fer 
alguna  cosa.  EiíHíiís.  Studium  ,   cura,dil¡- 
gentia. 
ESTUDí ,  Taplicació  á  saber  y  compéndrer  algu- 
na ciencia,  art  &c.  Estudio.  Studium. 
ESTUDí,  Paposento  en  que  rAdvocat,ó  '1  home 
de  lletras  té  sa  Uibreria  y  estudia.  Estudio. 
MuscEum. 
ESTUDi,él  lloc  en   que  s'ensenya  de   llegir  y 

escríurer  ais  minyons.  Escuela.  Schola. 
KSTUDí ,  despatx  del  notari.  Oficio.  Officina  no- 

tariorum  sen  tabellionum. 
ESTUDí  GENERAL.   Estudio  gemral.  Omnígenas 

disciplina;  Academia. 
ESTUDis.  s.  m.  p.  quartos  baxos  axí  anomenats. 
Entresuelos.,  quartos  baxos.  Intermedium  ha- 
bitaculum. 
ESTUDIADOR,  s.  m.  fam.  qui  estudia  mblt. 
Estudiador.    Litterarum    studiosus  ,    litteris 
addictus. 
ESTUDÍANT.   s.   m.    Estudiante.    Auditor, 

scholaris. 
ESTUDIANTAS.  s.   m.   aum.   Estudiantazo. 

Praestantisiimus  scholasticus. 
ESTUDIANTET.  s.  m.  dim.    EstudiantiUo. 

Puer  scholasticus. 
ESTUDIAR.  V.  a.   exercitar  l'enteniment  per 
compéndrer   alguna  materia  subjecte  á  espe- 


EST  349 

ESTUFARSE,  v.  r.  desvanéxerse.  Ahuecarse, 

esponjarse.  Inflari. 
ESTüh'AT,  DA.  p.   p.   Ahuecado.,  est 

do. 


sponja- 


ESTüFAT,    met.   presümit,   inflat  ,   va.   Hueco, 


cuiació. 
sari. 

ESTUDIAR 


Estudiar.   Studere,  in  studiis   ver- 

ape'ndrsr    de    memoria.    Estudiar. 
Memorice  comníittere  ,  commendare.  1 

ESTUDiAR  ,  cursar  en  las  universitats  y  altres  | 

estudis.  Estudiar.  Scholas  frequentare. 
ESTUDÍAT  ,  DA.  p.  p.  Estudiado. 
ESTÜDIATÍU,  VA.  adj.  quL s'aplica  mbit  al 

estudi.  Esiudioso.  Studiosus. 
ESTUDIOS,  SA.  adj.  Estudioso.  Studiosus. 
ESTUDÍOSAMENT.  adv.  m. Estudiosamente. 

Studiosé. 
ESTÜDIOSITAT.  s.  f.  ant.  Estudiosidad.  Stu- 

dii  amor. 
ESTUFA,  s.  f.  ant.  V.  Estuba. 
ESTUFAMExNÍT  s.  s.  m.  Tacció  y  efecte  d'es- 
lufarse  ó   ensuperbirse.   /Ihuecamiento  ,  en- 
freituiento.  Eialio. 
ESTUFAR.  V.  a.  estovar,  dilatar  alguna  cosa. 

Ahuecar.  Rarefacere. 
ESTUFAR  ,    posar  flonja  alguna   cosa  per  medi 
d'algun  liquid  que  s'introduhex.  en  éiia,  com 
éi  pa  ab  aygua-  Esponjar.  Turaefacere. 
Tom.  I. 


Van  US,  elatus. 
ESTUFAT.  s.  m.  cuynat  axí  dir.  Estofado.  Caro 

lento  igne  cocta. 
ESTUPÉNDAMENT.   adv.    m.    Estupenda- 
mente. Miré,  mirum  in  modum. 
ESTUPENDO,  DA.  adj.  Estupendo.  Mirus, 

mirabilis. 
ESTUPIDITAT.  s.  f.  Estupidez.  Stupiditas, 

stoliditas. 
ESTÚPIDO,  s.  m.  Eííá/^iJo.  Stupidus. 
ESTUPRAR,    v.   a.    Estuprar.,    construpar ; 

Stuprare,  violare,  stuprum  inferre. 
ESTUPRO,  s.  m.  Estupro.  Stuprum. 
EST  U RIO.  s.  in.  péx.   Sollo  ,  esturión.  Stu- 

rio. 
ESTURS.  s.  ra.  ant.  V.  Avestrus. 
ESVAIMENT.  s.  m.  ant.  Violencia.  Vis. 
ESVANAR.  v.  n.  ant.  V.  Dcsvanéxerse. 
E3VARRAR.  V.  n.  ant.  V.  Rdliscar. 
ESVAiR.  V.  a.   ant.    V.   Enderrocar  ,   des- 
truir. 
ESVELTIMENT.  s.  m.  de  las  mercaderías. 

Despacho.  Expeditio. 
ESVELTIR.  V.  a.  las  mercaderías.  Despocfear, 
marear.  Expediré ,  divendere. 
1  ESVELTIRSE.  v.  r.  dexondarse.  Despavilar' 
se.  txpergefieri. 
ESVENTAR,  v.  a.  ant.  V.  Esbombar. 
ESVERGENADA.  adj.  ant.  Desflorada.  Cor- 
rupta ,  violata. 
ESVERSAT  ,  DA.  adj.  fét ,  acostumat ,  exér- 

citat.  Versado.  Exercitus. 
ESVOLETÉGAR.  v.  n.  Aletear.  Alas  quate- 

,re  ,  concutere  ,  iactare. 
ESVÍNSARSE.  v.  r.  Desvencijarse.  Luxari. 


ET 

ETERN,NA,  adj.  dit  solament  del  ser  diví 

que  no  tingué  priacipi ,  ni  tindrá  fi.  Eterno. 

iEternus. 
ETERN,  lo  que  no  tindrá  fi.   Eterno.  iEternus. 
ETERN,  met.  io  que  dura  per  Uarg  témps.  £íer- 

fjo,  yEiernus,   valde  diutinus  ,   diuíurnissi- 

mus. 
ETERNAL,  adj.  ant.  V.  Etern. 
ETERNALAIENT.  adv.   m.  ant.  V.  Eterna- 

ment. 
ETERNAMENT.  adv.  m.  séns  fi.  Etcrnaviea- 

te.  ^'fiterniím,  perpetuo,  in  perpetuum. 
ETERNAME.NT.  met.  per  llarg  témps.  Eternamen' 

te.  Pcrennitcr. 
ETERNISAR.  v.  a.  met.  Eternizar.  iEterni- 

tati  mandare. 
ETERNISARSE.  v.  r.  met.  fer»e  fambs  á  la 
Tttt  po- 


9c;0  ETE 

posteritat.  Eternizarse.  Suum  nomen  immor- 
talitati  aliquem  commendare. 

ETERNISAT,  DA.  p.  p.  Eternizado. 

ETERNITAT.  s.  f.  duració  y  perpetuitat  que 
no  tingué  principi,  ni  tindrá  fi;  y  en  lo 
qual  ser.tit  es  propi  atribut  del  s¿r  diví. 
Eternidad,  ^ternitas. 

iTERNiTAT ,  duració ,  y  perpetuitat  séns  fi. 
Eternidad.  iEternitas. 

iTERNiTAT ,  met.  duració  dilatada  de  sigles  y 
edats.  Eternidad.  Longissimum  tempus,  lon- 
gissima  duratio. 

ÉTICA,  s.  f.  la  filosofía  moral.  Etica.  Ethices. 

ÉTÍC  ,  CA.  adj.  Ético.  Hecticus. 

ETIMOLOGÍA,  s.  f.  Etimología.  Etymologia, 
etymen. 

ETÍOPE,  s.  m.  Etíope.  iEthiops. 

ETIQUESA.  s.  f.  malaltia  axí  dita.  Hética, 
hetisía.  Hectica. 

ETÍSIC  ,  CA.  adj.  ant.  V.  Tísic. 

ETJEGAR.  V.  a.  déxar  correr  lo  que  estaba 
detingut.  Soltar.  Emittere. 

ETJEGAR  ,  llansar  de  sí.  Arrojar.  laculari ,  la- 
cere. 

ÉTNIC  ,  CA.  adj.  Étnico.  Ethnicus. 

ETOPEYA.  s.  f.  figura  de  Retórica.  Etopeya. 
Ethopeya. 

ETSABAÍíA.  s.  f.  Pita.  Herba  indica  sic  di- 
cta. 

ARBRE    d'etsabara.   Pituco  ,  piton.    TrUHCUS 

sic  dictus. 
ETSAROLA.  s.  f.  V.  Atserola. 
ETSART.  s.  m.  V.  Exárt. 
ETSÉRCOL.  s.  m.  V.  Esércol. 
ETXíS.  s.  m.  Hechizo.  Veneíicium. 
ETXíSADOR  ,  RA.  s.  m.  y  f.  ant.  Hechicero. 

Veneficus,  venéfica. 
ETXÍSAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Etxis. 
ETXISAR.  V.  a.  Hechizar.  Maleficiis  laedere. 
ETXÍSAT,  DA.  p.  p.  Hechizado. 
ETZERENA.  s.  f.  ant.  V.  Atsarena. 

EU. 

EU.  interj.  V.  Ey. 

EU.  pron.  ant.  V.  Jo. 

EUBOLIA.  s.  f.  virtut.  Euholia.  Eubolia. 

EUCARISTÍA,  s.  f.  lo  SS.  Sagrament  del  al- 
tar. Eucaristía.  Eucharisria. 

EUCARÍSTIC,CA.  adj.  lo  pertanyent  á  la 
Eucaristía.  EuaarÍJtico.  Eucharisticus. 

EüCARÍSTic ,  dit  de  las  obras  en  prosa  ó  vers 
que  ténen  per  assumpto  dar  gracias.  Euca- 
rísiíco.  Eucharisticus. 

EUFRASIA,  s.  f.  hérba.  Eufrasia.  Euphra- 
sia. 

EUGA.  s.  f.  Yegua.  Equa. 

EUGASñADA.s.  í.  Yeguada.  Equarum  armen- 

tum. 
EUGASSER.  s.  m.  Yegüero.  Equarius. 


EUG 

EUGATER.  s.  m.  ant.  V.  Bu^asser. 
EUNUCO,   s.   m.    1'   home    castrat.   Eunuco. 

Eunucus. 
EUNUCO  ,  l'empleat  antiguament  en  lo  servey 

d'algun    Rey    orienra!.    Eunuco.    Eunucus , 

regius  miiiister. 
EURA.  s.  f.  planta.  Yedra,  Hederá. 
EURO.  s.  m.  un  deis  vénts.  Euro,  Enrus. 
EUSTAQUr.  s.  m.   nom  d'   home.   Eustaquio, 

Eustachius. 
EUGENI.  s.  m.  nom  d'  home.  Eugenio.  Euge- 

nius. 
EUTRAPELIA,  s.  f.   Eutrapelia.  Eutrapelia. 
EVACUACIO.  s.  f.  Evacuación.  Vacuatio. 
EVACUAMENT  DE  CAP.  s.  m.  ant.  turba 

de  cap.  Desvanecimiento  de  cabeza.  Vértigo. 
EVACUAR.  V.  a.  Evacuar.  Evacuare. 

EVACUAR    UN    NEGOCÍ  ,     Ó     DILIGENCIA,    f.     fam. 

Evacuar  un  negocio,  ó  diligencia.  Negotium 
expediré. 

EVACUAR  LA  PLASSA,  LA  CIUTAT,  CAST¿LL   &C.  f. 

Evacuar  la   Plaza ,   Ciudad ,  Castillo ,   'i3c. 
Praesidia  extrahere. 
EVACUAT,  DA.  p.  p.  Evacuado. 
EVACUITAT.  s.  f.  ant.  Vacuidad.  ínaniras. 
EVADIR.  V.  a.  evitar  algún  dany,  perill,  &c. 

Evadir.  Vitare  ,  effugere  ,  evadere. 
EVANGELI.  s.  ra.  historia  de   la  vida,  doc- 
trina, y  obras  de  Nostre  Señor  JesuChrisr. 
Evangelio.  Evangelium. 
EVANGKLi ,  él  capítol  pres  d'  un  deis  quatre  lli- 
bres  deis  Evangelistas  que  s'  llegex  en  la  mis- 
sa.  Evangelio.  Evangeüum. 
ETANGELis.  p.  él  Ilibret  petit  en  que  están  con- 
tinguts  a.'guns  capítols  deis  Sants  Evangelis. 
Evangelios,  Evangeliorum  libíllus. 
EVANGÉLÍC,  CA.  adj.  Evangélico,  Evaa- 

gelicus. 
EVANGELISAR.  v.  a.  Evangelizar.  Evange- 

lii  praeconem  agere. 
EVANGELISTA,  s.   ni.   Evangelista.  Evan- 
gelista. 
EVAPORACIÓ.  s.  f.  Evaporación.  Evapora- 

tio. 
EVANÉXER.  V.  n.  ant.  desaparéxer.   Desva- 

necerse.  Evanescere. 
EVAPORABLE,  adj.  Evaporable.  Facilis  eva- 

porari ,  exhalari. 
EVAPORAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Evaporacid. 
EVAPORAR,  v.  a.  Evaporar.  Evaporare,  ex- 
halare ,  etílare. 
EVAPORAT,  DA.  p.  p.  Evaporado. 
EVASIO,  s.f.  Evasión.  Evasio,  efl'ugium. 
EVENTO,  s.  ra.  Evento.  Eventiis,  exitus. 
EVICCIÓ.  s.  f.  for.  Eviccion.  Evictio. 
EVIDENCIA,  s.  f.  Evidencia.  Evidencia. 
EVIDENCIAR,  v.  a.  Evidenciar.  Demonstra- 
re ,  patefacere. 
EVIDENT.  adj.  Evidente.  Evidens. 
EVIDENTMENT,    adv.  m.  Evidentemente. 

■  Evi- 


EVI 

Evidenter,  manifesté,  claré,  perspicua. 
EVITABLE,  adj.  Evitable.  Evitabilis, 
EVITAR.   V.   a.   Evitar.    Evitare,    devitare, 

effugire. 

EX. 

EX  ,  XA.  pron.  Este ,  esta,  ll'ic  ,  hsec. 

K.x.  s.  in.  fusell  de  corxe ,  carreta  y  «emblant. 

Exe.  Axis. 
EXACCÍÓ.  s.  f.  Exacción.  Exactio. 
EXACERBAR,  v.  a.  met.   irritar.  Exacerbar. 

Exacerbare. 
EXACERBAT,  DA.  p.  p.  Exacerbado. 
EXACTAMENT.  adv.  m.  Exactamente.  Acca- 

rafé. 
EXACTE  ,  TA.  adj.  Exacto.  Accuratus. 
EXACTÍSSIM  ,    MA.  adj.  sup.    Exactísimo. 

Accuratissimus ,  diligentissimus. 
EXACTITUT.  s.  f.  Exactitud.  Accuratio. 
EXACTOR,  s.  f.  Exactor.  Exactor. 
EXADA.  s.  f.  V.  Axada. 
EXAGALLADA,  s.  f.  V.  Magallada. 
EXAGERACÍÓ.  s.  f.  Exageración.  Exagera- 

tio  ,'ainplificatio. 
EXAGERADAMENT.  adv.  m.  Exágerativa- 

mente.  Exageranter,  exageratione. 
EXAGERADOR  ,  RA.  s.  m.  y  f.  Exagerador. 

Exagerator,  aiupliñcator. 
EXAGERAR.  V.  a.  Exagerar.  Exagerare. 
EXAGERAT  ,  DA.  p.  p"^  Exagerado. 
EXAGERATIU  ,  VA.  s.  rc.  y^f.  V.  Exagera- 
dor. 
EXÁGONO ,  NA.  adj.  Geom.  Exágono.  Exa- 

gonus. 
EXALLAMENT.  s.  m.  ant  V,  Desterro. 
EXALLAR,  V.  a.  aat.  V.  Desterrar. 
EXALgAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Exaltado. 
EXALSAR,  EXALTAR.  V.  a.  ant.  V.  Exaltar. 
EXALTACIÓ.  s.  f.  Exaltación.  Elatio. 
EXALTAR.  V.  a.  elevar  á  grau  superior  á  al- 
guna persona ,  ó   cosa.  Exaltar.   ExtoUere, 
ef;rre. 
EXALTAR  ,  realsar  él   me'rit  ,   6  circunstancias 
d'alguna  cosa.  Exultar.  Extollere  «  magnifi- 
care. 
EXAM.  s.  m.  V.  Axam. 

EXAMEN,  s.  m.  indagació  ú  areriguació.  Exa- 
men. In'.esíigsiio ,  indagatio. 
EXAMEN ,    la    proba   que  s'  fa   de    V  habilitat 

d'algú.  Examen.  Examen  ,  periclitatio. 
EXAMEN  D£  CONCIENCIA.  Exáiiisn  de  la  concien- 
cia. Conscjv-ntise  examen  ,  perscrutatio. 
EXAMEN  DE  TESTiMONis.  for.   Exámcn  de  testi- 
gos. Testium  iudicialis  interrogatio. 
EXÁMETRO,  s.  m.  vers.  Exámetro.  Carmen 

hexametrum. 
EXAiVHNADOR.  s.  m.  Examinador.  Exami- 

rator. 
EXAMINADOR  SINODAL.  E:i;iiminador  sinodal.  Exa- 
minator  synodicus. 


EX  A  ri^i 

EXAMINAMENT.  s.  m.it}t.iExiimen.   Exa- 
men ,  invcstigatio.         .   ...:.,. 
EXAMINAR.  V.  a. inquirir  aS  diligencia  y  cuy- 
dado  alguna    cosa.    Examinar.    Examinare, 
inquirere  ,  perscrntari. 
EXAMiNAR ,  probar  la  iJoneitat   d'algú,   en  al- 
guna facult&t,  ari ,  ú  nfici.  Exáminjr.  Exa- 
minare ,  experiri ,  pericHtari ,  probare. 
ExsMiNAii  TESTiMONis.  f.  for.   Epiüminar   testi- 
gos. Testes  interrogare. 
EXÁNGÜLO,  LA.  adj.  Exángulo.  ?,tx  angu- 

lis  constans. 
EXÁNIME,  adj.  £xa/;im¿.   Exaniniis,   exani- 

mus. 
EXART.  s.  m.  Acaso.  Portuitus  eventus. 
EXASPERAR,  v.  a.  Exasperar.  Exacerbare. 
EX/VÜCHS.  s.  ni.  p.  ant.  V.  Axaus. 
EXAÜRELLAR.  v.  a.   ant.   llevar  las   aure- 
Uas.   Desorejar.   Auribus  minuere ,  mutila- 
re. 
EXAVEGA.  s.  f.  ant.  V.  Xivega. 
EXCA VACÍO,  s.  f.  Excavación.  Excavatio. 
EXCAVAR,  v.  z.  Excavar.  Excavare. 
EXCEDENT.  p.  a.  Excedente.  Excedens. 
EXCEDIMENT.  s.  m.  ant.  V.  Excés,  trans- 

gressió. 
EXCEDIR.  V.  a.  sobrepujar.  Exceder.  Exce- 
deré ,  superare. 
EXCEDIR  ,  passar  éls   límits  regulara  d'alguna 

cosa.  Exceder.  Transgredí. 
BXCJíDiRSE  Á  sí  MATEX.  f.  Excedcrsí  á  si  HIÍJ- 

mo.  Se  ipsum  superare. 
EXCELLENCIA.  s.  f.  la  superior  qualitat  6 
bondat  que  constituex  ó  fa  digna  de  singular 
estimació  a  alguna  cosa.  Excelencia.,  prestan' 
.    ,cia.  Excellentia. 

ixcEL'LENCiA,  tractament  de  respecte  y  corte- 
sía que  s''  dona  á  algunas  personas  per  sa  dig- 
nitat  ó  empleo.  Excelencia.  Excellentia. 
EXCEL'LENT.  adj.  Excelente.,  prestante.Ex' 
cellens  ,  prestans,  eximius,  egregius ,  prae- 
clarus. 
EXCELLENTÍSSIM,  M.\.  a3¡.  sup.  Exce- 
lentísimo, prestantísimo.  Valde  excelsus,  prsES- 
tantissimus,  .^,,^5,\ 
EXCEL LENTi'ssiM,  tractament  ab  que  s'  parla  á 
la  persona  á  qui  correspon  darii   TéXceMen- 
cia.  Exceieatísiino,  Excellentissimus. 
EXCELLÉNTMENT.  adv,  m.  Excelentemen- 
te. Exceilenter,  eximié,  pr,tclar¿,  egregia. 
EXCEL'LIR.  v.  n.  ant.  Aventajarse .,  sobrepu- 
jar ,  llevar  ventajas.  Exceller.- ,  superare. 
EXCELS,  SA.  adj.  Excelso.  Excelsus,  altus, 

sublimis. 
EXCELSAMENT.  s.  ra.  ant.  Ensalzamiento. 

Sublatio. 
EXCELSAR.  V.  3.  ant.  exaltar.  Esíj/zar.  Ex- 
tollere ,  magnificare. 
EXCÉNTRiC,CA.  adj.  JExc/ní/ico.  Excen- 
tflcuj. 

EX- 


•gi^a  EXC 

'EXCENTRICITAT.  s,  f.  Astron.  Excentrici- 
dad. Exceiitricitas. 

EXCEPCIÓ.  s.  f.  Tacció  y  efécte  d'exceptar. 
Excepción.  Exceptio. 

EXCEPCIÓ  ,  for.  Excepción,  Exceptio. 

EXCEPCIÓ     DECLINATORIA.     foF.  ExCCpciott    declt' 

"    natoria.  Exceptio  declinatoria. 
EXCEPCIÓ  DILATORIA,  foi.  Excipciort  dilatoria. 
Exceptio  dilatoria. 

EXCEPCIÓ  DE   NON  NUMERATA   PECUNIA,  for.   -Ex- 

'     cepcion  de  non   numerata  pecunia.  Exceptio 

non  nunieratae  pecunite. 
EXCEPCIÓ  PEREMPTORiA.  tor.  Excepcton  perentO' 

ria.  Exceptio  peremptoria. 
EXCEPCIÓ  PERJUDICIAL.  foT.  Excepcion  perjudi- 
■    ciíJÍ.  Exceptio  litis  prosequutioni  obstans. 

NO    HI    HA    REGLA     GENERAL    QUE    NO  TINOA    SA 

EXCEPCIÓ.  f.  No  hay  regla  sin  excepción.  Nul- 
"     la  regula  exceptione  caret. 
EXCEPCIONAR.  v.  a.  f.)r.  Excepcionar.  Ex- 

cipere ,  exceptiones  cbiicere. 
EXCEPTAR.  V.  a.  Exceptuar.  Excipere. 
EXCEPTAT,  DA.  p.  p.  Exceptuado. 
ExcEPTAT.  adv.  111.  ab  excepció.  V.  Excepte. 
'EXCEPTE,  adv.  m.  Excepta.  Excepto. 
EXCES.  s.  m.  alió  en   qu'una  cosa  excedex  i 
'     altra.  Escíeío. 'Praestantia'.  ■■   "  "*    ""^ 
ExcÉs  ,  desurde  en  él  menjar¡'lréurer,'&Ci-Ex' 
'■-     ceso.  Intempeíantia.  •    '    ■ 
EXCÉS,  raaldat,  crim.  Exceso.  Cúmen ^  cul- 
pa. •         '   •  '  ;' 

EXCÉSSIU  ,  VA.  adj.  Exeesiyo.  Immoderatus, 
■      iramodícusV^'  i  .2  •AJ>j<' 

"EXCÉSSIVAMENT.  advl«m>^Exceíií>flíMeníe. 

Iramnderaté,  immodicé.'''''''"  *•. ' 
EXCITAR.  V.  a.  Excííar;  Excitare  ,  provo' 

care.  '    '   '  t-    - 

EXCITAT  ,  DA.  p.  p.  Extifado. 
EXCITATIÜ,  VA.  ad].  Excitativo.  Excitans, 

stimulans.  ■ 
EXCLAMACIÓ.  s.  f.   Exclamación.  Exclama- 

tio. 
EXCI.AMACIÓ  ,  figura  de  Retórica.  Exclamación. 

Exclamatioi    '  '  -•¡•w   ■■■>  ■• 

EXCLAMAR,  v.  n.  Exclamar.  Exclamare. 
EXCLOS,  SAi  p.  p.  EyKláido.  EicdúsüS  -^  pro-. 

hibitus,  depulsus.  '■  .'  -  ; 

EXCLÓURER.  V.  a.  Excluir.  Excluderé; 
EXCÍ/ÜDIR,   EXCLUIR.  V.  a.  ant.V.  Éx- 

clóurer. 
EXCLUSIÓ.  s.  f.  Exclusión.  Exclusio. 
EXCLUSIU,   VA.   aó].   Exclusivo.   Excluso- 

rius.  -    • 

EXCl/USiVA.  s.  f.  Exclusiva.  Repulsa. 
EXCLÜSIVAMENT.  adv.  m.  Exclusivamente. 

Exceptione  adhibitá. 
EXCOGITAR.  V.  a.  ant.  pensar.  Excogitar. 

CoíMtare. 
EXCOMUNICACIÓ.  s.  f.  V.  Escomunicació. 
EXCOMUNICAR.  v.  a.  V.  Escomunicar. 


EXC 

EXCRECENCIA,  s.  f.  Excrecer.da.  Excres- 
centia. 

EXCREMENT.  s.  m.  Excremento.  Excre- 
nientum. 

EXCREMENTAL,  adj.  Excrewental.  Ad  ex- 
creinenium  pertinens. 

EXCREMENTAR,  v.  n.  Excrementar.  Excre- 
menta eiicere,  remitiere. 

EXCREMENTiCl,  CÍA.  adj.  Excrementicio. 
Ad  excrementum  pertinens. 

EXCURbiO.  s.  f.  entrada  en  pais  enemig  ab 
gent  armada  pera  talar  y  saquejar  la  térra. 
Excursión.  Incursio,  excursio  ,  irruptio. 

EXCUSA,  s.  f.  ant.  V.  Escusa. 

EXCUSAR.  V.  a.  ant.  V.  Escusar. 

EXCUSSIO.  s.  f.  for.  Excusión.  Excussio. 

EXECRABLE,  adj.  Execrable.  Execrabilis. 

^-^i^CRACíO.  s.  f.  Execración.  Execratio. 

EXECRAR.  V.  a.  ExC-crar.  Execrare. 

EXECUCÍO ,  s.  f.  i'acció  de  posar  en  obra  al- 
guna cosa.  Execudon.  Executio. 

EXEcució  ,  for.  l'aprehénsió  de  la  persona  6 
béns  del  deutor.  Execacien.  Comprehensío. 

EXECÜTABLE.  adj.  Executabk.  Quod  exe- 
qui  porest. 

EXECOTANT.  p.  a.  for.  Executante.  Exe- 
quens. 

EXECÜTAR.  V.  a.  posar  en  obra  alguna  cosa. 
Executar.  Exequi. 

EXEcuTAR.  for.  precisar  á  algú  á  pagar  lo   que" 
deu  en  forsa  de  manament  del  Jutge.  Execu- 
tar. Debitorem  compellere  ,  premere. 

EXECUTAR  Á  ALGÚ,  Ó'LS  •  BENS    d'aLGI).    for,  féf 

exécucio  en  ells.  Executar  en  los  bienes  á  al- 

guno.  Bona  debitoris  pignerari. 
EXECUTAT,  DA.  p.  Executado. 
EXECUTÍÜ  ,  VA.   adj.   Executivo.   Instans» 

urgens,  promptus. 
VIA  EXECUTivA.  Viu  exccutiva.  Pestinantius  iu- 

dicium. 
EXECÜTOR ,  RA.  s.  ra.  y  f.  qui  exécuta  al- 
guna cosa.  Executor.  Executor. 
EXECÜTOR.'  for.  la  persona  que  fa  alguna  exécu- 

cució  y  cobransa  d'orde  del  Jutge.  Executor. 

Exactor.  l^'-  ' 

EXECUTORIA.  s.  f.  for.  Execuíoria.-^meca- 

türia'Iiítera. 
EXECUTORIALS.  p.  for.  Executorial  Exe- 

cutoriales  littercc. 
EXEGUIR,  EXEQUIR.  v.  a.  ant.  V.  Executar. 
EXhLLAR.  V.  a.  ant.  V.  Desterrar. 
EXEMPCIÓ.  s.  f.  Exención.  Impunitas. 
EXEMPLAR.  adj.  lo  qu¿  dona   bon  exeraple. 

Exemplar.   Imitatione   dignus ,   ad   virtutem 

provocans. 
EXEMPLAR.  s.  m.  Original  que  servex  de  mode- 
lo per  tráurer  d'Ül   altres   cosas  semblants. 

Exemplar.  Bxemplum  ,  exemplar. 
EXEMPLAR,  lo  que  s'  ha  fét  altres  vegadas  ea 

semblant  cas.  Exemplar.  Exemplum. 

EXEM- 


EXE 

EXEMPLAR,  copia  treta  del  original ,  ó  d'altra 
copia,  d'algun  Ilibre,  escrit ,  &c.  Exemplar. 
Exemplar. 
cÁsTiG  EXEMPi/AR.  Costigo  exemplar.   Severita- 

tis  exemplum. 
sEXs  EXEMPLAR.  ni.  adv.  Sí»  exemplar.  Carens 

exemplo. 
EXEMPLAR MENT.  adv.  m.  Exemplarmente. 

Ad  exemplum. 
EXEMPLE.   s.   m.  cas  ó  fét  succeit  en  altre 
témps,  qu'es  proposa  per  seguirse  ó  evitarse. 

Exemplo.  Exemplum. 
EXEMPLE  ,  l'acció  Ó  conducta  d'algú  ,  que  pod 

móurer  á  que  s'imite.  Exemplo.  Exemplum, 

exemplar. 
EXEMPLE ,  símil  ó  comparado  per  manifestar 

alguna  cosa.  Exemplo,   Exemplum  ,  compa- 

ratio. 
EXEMPLE,  él  que  servex  per  escríurer.  Cartilla^ 

muestra ,  materia.  Exemplar. 
PKR  EXEMPLE.  loc.  Por  exemplo.  Exempli  cau* 

sá ,  exempli  gratiá. 
EXEMPLI.  s.  ra.  ant.  V.  Refrá ,  adagi. 
EXEMPLIPICACÍÓ.  s.  f.  Exemplificacion.  In 

exemplum  adductio. 
EXEMPLIFICAR.  v.a.  ExempUficar.  Exem- 

plis  ¡Ilustrare,  muñiré,  confirmare. 
EXE  MPT,  T  A.  p.  p.  Exento. 
EXEMPT  DE  GUARDIAS  uE  coRPs.  Exénto  de  Gtiar' 

dias  de  Corps.  Pra'torianse  Cohortis  structor. 
EXEQUIAS,  s.  f.  p.  Exequias.  Exequiae ,  fu- 

neraüa. 
EXEQUIBLE,  adj.  Exequible.  Quod  exequi 

potest. 
EXEQUIR.  V.  a.  ant.  V.  Exécutar. 
EXERCÍCÍ.  s.  m.  Tacció  d'  exércitarse  ú  ocu- 
parse en  alguna  cosa.  Exerciiio,  Exercitatio, 

exercitium. 
EXERcici ,  üfici ,  ministeri ,  ó  professió.  Exerci- 

ció.  Ministeriuní ,  oiFicium. 
EXERCiCis  ESP7RITUALS,  los  quc  s'  practican  per 

alguns  dias,  retirandse  de  las  ocupacions  del 

mon.  Exercicios  espirituales.  Opera  spiritua- 

lia. 
DONAR  LOS  EXERCICIS.  f.  dirigir  al  qu'éls  fa   es- 

pirituais.   Dar  exercicios.  Reruní  divinarum 

m.editationibuá  ,    doctrina    ascética    al¡qii¿m 

statuto  tempore  institusre. 
FER    EXERcici.    f.    caminar    passejand.    Hacer 

excreicio.  Exercere  Corpus  deambulatione. 
FER  l'exercici.  f.  Mil.  Hjcer  el   exercicio.  Ml- 

litarem  disciplinam  exercere. 
EXERCIR.  V.  a.  Exercer.  Exercere. 
EXERCiT  ,  DA.  p.  p.  Exercido. 
exercit.  s.  m.  Exército.  Exercitus,  acies. 
EXERCÍTACIÓ.   s.   f.   Exercitacion.  Exerci- 

tatio. 
EXERCITANT.  s.  m.  qui   fa  'Is  exércicis  es- 

pirltiials  en  alguna  casa  religiosa.  Excr citan- 
te. Op¿ra  sanc:a  exercens  in  religiosa  domo. 
Toin.  I. 


EXE  -5  ?  ^ 

EXERCITAR.  v.  a.  dedicarse  al  exércici  d'al- 
gun art,  oftci ,  ó  professió.  Exercitur.  Exer- 
cere ,  exercitare. 

EXERCITAR,  fer  qu' algú  aprenga  alguna  cosa 
per  medi  de  la  ensenyansa ,  exrrcici  y  prác- 
tica de  ella.  Exercitur,  Ajiquem  exercitare, 
erudire. 

EXÉRCITARSE.  v.  r.  Exércitarse.  Operam 
daré. 

EXERCITAT,  DA.  p.  p.  Exercitado. 

EXi!/RCOL.  s.  m.  Azurcon  ,  mimo.  Minium. 

EAERT.  s.  m.  empelt.  Inxcrto.,  enxerto.  Sur- 
culus. 

EXHALACÍÓ.  s.  f.  Exhalación.  Exhalatio. 

EN  UNA  iíXHALAcití.  m.  adv.  En  un  instante.,  en 
un  santiamén,  Temporis  momento. 

EXMALAR.  V.  a.  ilansar  de  sí  vapor  ó  baf, 
Ejchdar.  Exhalare  ,  alitus  eniittere. 

EXHALARSE,  v.  r.  Exhalarse.  Exfialari. 

EXHAUSTO,  T A.  Aúy  Exhausto.  Exhaustus. 

EXHÍBÍCIÓ.  s.  f.  Exhibición.  Exhibitio. 

EXHIBIR.  V.  a.  Exhibir.  Exhibere. 

EXHORTACíO.  s.  f.  Exhortación.  Adhortatio, 
exhortatio. 

EXHORTADOR ,  RA.  s.  m.  y  f.  Exhortador. 
Adnortator,  exhortator. 

EXHORTAR,  v.  a.  Exhortar.  Hortari,  adhor- 
tar! ,  exhortari. 

EXHORTAT,  DA.  p.  p.  Exhortado. 

EXHORTO,  s.  m.  for.  Exhorto.  Litteríe  exhor- 
tatoriae. 

EXÍDA.  s.  f.  Tacció  d'exir.  Salida.  Exitus, 
egressio ,  eruptio. 

ExiDA  ,  l'aptitut  ó  disposició  de  despatxar  ó 
véndrerse  las  cosas,  ¿'.j/icíj.  Facilis  distractio. 

ExiDA  ,  la  part  per  ahónt  s'Jx  d'algun  lloc.  Sa- 
lida. Exitus,  egressio. 

EXiDA  ,  ocurrencia  viva,  prompta  é  inesperada, 
particularment  en  la  conversado.  Arranque, 
Vivus,  improvisusque  animi  sensus. 

ExiDA ,  Tacomesa  que  fa  alguna  partida  de  tro- 
pa de  la  plassa  sitiada  contra  l'enemig.  Sa- 
lida. Militum  eruptio. 

EXiDA  ,  niídi  ó  rahó  ab  que  s'  supera  alguna 
diricultat,ó  perill ;  ó  s' solta  algún  ar^u- 
ment.  Salida.  Exitus. 

EXIGÍ  BLE.  adj.  Exigible.  Quod  exigi  potest, 
aut  debet. 

EXIGENCIA,  s.  f.  Exigencia.  Exigentia. 

EXIGIR.  V.  a.  obrar  algún  diner  ,  ó  altra 
cosa.  Exigir.  Exls.¿rc. 

EXIGIR ,  demanar  i  altre  ab  moka  instancia 
que  fassa  alguna  cosa.  iíxí¿'ír.  Rogare  ,  effla- 
gitare. 

EXIGIR,  met.  demanar  una  cosa  per  sa  natura- 
lesa  ó  circunstancias  algún  requisit  neces- 
sari,peraqüe  s'  fassa  ó  s'  perfeccione.  Exigir, 
Exigeie. 

EXIGIT  ,  DA.  p.  p.  Exigido. 

EXIGUO  ,  GÜA,  adj.  Exiguo.  Exiguus. 

Vvvv  EX  I- 


g^4  EXI 

EXILI ,  EXILL.  s.  m.  ant.  V.  Desterro. 
EXiLAR,  EXILLAR.  v.  a.  ant.  V.  Dester- 

rar. 
EXIMENT.  s.  m.  ant.  V.  Exida. 
EXÍMI ,  MIA.  adj.  Eximio.  Eximias. 
EXIMIMENT.  s.  m.  ant.  exémpció.  Exención. 

Liberatio,  exemptio. 
EXIMIR.  V.  a.  Eximir.  Exiinere,  solvere  ,  li- 
berare. 
EXIMPLI.  s.  m.  ant.  V.  Exémple. 
EXÍR.  V.  n.  pasar  de  dins  á  fora  ,  d'un   lloc  á 

altre.  Salir.  Egredi,  exire  ,  prodire. 
txiR  ,  adquirir  algú  l'art  ó  ciencia  á  que  s'  ha 

aplicar,  com  :  exir  grainátic ,  bon  escultor, 

&c.  Salir.  Evadere. 
EXIR,  costar,  ó  importar,  com:  cada  cana  de 

tela  IX  á  tal  preu.  Salir.  Tanti  venire ,    esse. 
EXIR,  d'algun  apretó,  d'alguna  cosa  que  donaba 

cuydado.  Sulir.  Exire  ,  evadere. 
EXIR ,  deslliurarse  d'algun  perill.  Salir.  Eva- 
dere. 
EXIR ,  dir  ó  fer  alguna  cosa  que  no  s'esperaba, 

ó  qu'  es  fora  de  témps ,  ó  del  assumpto.  Sa- 
lir. Sero  expergisci. 
EXIR,  dit  d'algun  camí,  carrer,  &c.  Dar.,  ir  á 

dar.  Tendere. 
EXIR  ,    donarse  al  públic  alguna  cosa.  Salir. 

Prodire. 
EXIR ,  esdevenir  alguna  cosa  del   modo  que  s' 

desitja  ó  s'  pretén.  Salir.  Evadere ,  exire. 
EXIR,  lograr  d'algú  que  fassa  ó  qu'  adheresca 

á  alguna   cosa.  Acabar  ,   recabar.  Obtine- 

re. 
EXIR  ,  manifestarse  ,  descubrirse  ,  com   exir  h\ 

sol ,  la  lluna ,  &c.  Salir.   Egredi ,  prouire, 

apparere. 
EXIR  ,  náxer,  originarse,  provenir.  Salir.  Ori- 

ri ,  nasci. 
EXIR ,  ocórrer,  sobrevenir,  ó  oferirse   de   nou 

alguna  cosa.  Salir.  Allquid  se  olferre ,  con- 

tingere. 
IX  d'aqui.  loe.  Quita  de  ahí  Abi  hinc. 
ixME  DEL  DAVANT.  loc.   Quitatcme  de  delante, 

Tolle  te  á  meo  conspectu. 
EXIR  DEL  EARRANc.  f.  deslHurarse  d'algun  gran 

traball ,  ó    exir    d'alguna   grave   dificultat. 

Salir  del  barranco.    Ab    aliqua   difficultate, 

periculo  se  expediré,  vadis  emergeré. 
EXIR  CAR.  f.  costar  car.  Salir  caro.  Care  emi. 

EXIR  DEL  DIE.  f.   V.   Die. 

EXIR  AL  ENcoNTRA.  f.  V.  Exir  á  pas. 

EXIR  AL   ENCONTRA.   f.  met.   oposarse  á  algü, 

ferli  cara  ,  pelear  ab  éll.   Salir   al  encuentro. 

Adversar! ,  resistere. 
EXIR  DE  L'EscLot'ÓLLA  DEL  CU.  f.  mct.  Salir  del 

cascaron.  Vix  natum  esse. 

EXIR     FOG    DE     LA    CARA,     6    DE     LAS    CALTAS  X 

ALGÚ.   f.   met.   estar   mblt  enees.  Echar  as- 
cuas, ígneo  rubore  suflundi. 

EXIB     DEL    I'OG    Y    CÁURER  Á  LAS    BRASAS  :   KXIR 


EXI 

DEI/    FANG    Y    CAÜRER    AL    BARRANG.   f.  Hltif 

del  fuego.,  y  dar  en  las  brasas  :  Salir  del  lodo 
y  caer  en  el  arroyo. 
Jncidit  in  Scyllam  cupiens  vitare  Caribdim. 

EXIR  EN  FORA.  f.  alguna  part  d'algun  edifici  ó 
altra  cosa.  Resaltar ,  resalir.  Prosilire ,  ex- 
tare. 

EXIR  Á  LLUM.  f.  Salir  á  luz.  In  lucem  prodire. 

eair  DE  MARE.  f.  él  fiu.  Salir  de  madre.  Extra 
oras  diffundi. 

EXIR  UNA  MODA.  f.  Salir  una  moda.  Novum 
vestís  modum  incipere.  . 

EXIR  Á  PAS.  f.  Salir  al  camino :  salir  al  encueti" 
tro.  Obviam  iré. 

EXIR  DK  sí.  f.  Sidir  de  sí.,  o  fuera  de  sí.  Extra 
se  rapi ,  furore  corripi. 

EXIR  ÉL  SOL.  f.  mostrarse  despres  de  haber  estat 
núbol.  Abrir  el  dia.  Solem  post  nubila  irra- 
diare. 

EXIR  DE  SON  CAP.   f,  V.  Cap. 

EXIR  LA  TACA.  f.  anárseu.  Salir  la  mancha.  Di- 
lui  naculam. 

EXIR  DE  TINO.  f.  cxécutar  alguna  acció  irregu- 
lar per  la  vehemencia  d'alguna  passió  ú 
afecte.  Salir  de  juicio  ,  de  seso.  Extra  men- 
tem  ,  extra  se  rapi. 

EXIR  LA  VARÓLA,  f.  Brotat  los  viruslas.  Erum- 
pere  boas. 

EXiRNE.  f.  conseguir  lo  qu'es  desitja,  <5  s'  solici- 
ta. Salir  con  ello.  Consequi ,  obtinere. 

EXIRNE  AB  LA  skvA.  f.  SuHr  con  la  suya.  In 
contentione  vincere  ,  vot¡  compotem  eva- 
dere. 

EXÍRSE.  V.  r.  apartarse  ,  ó  eximirse  d'alguna 
cosa.  Salir.  Discedere. 

EXIRSE  ,  adquirir  desembras  en  las  accions. 
Romperse.  Expediri. 

EXIRSE  /-EL  CAP.  f.  V.  Anárssn  del  cap. 

EXIRSE  ,    EXIRSE    DE     LA     MEMORIA,   f.  olvídarSd 

d'alguna  cosa  ab  que  s'  debia  pensar.  Pa- 
sarse alguna  cosa.  Memoria  excidere. 

EXiRSE  DE  FOCÓ. f.  prorómprer  en  paraulas  inju- 
riosas coütr'algú.  Desbocarse ,  despepitarse. 
Convitia  in  aüquem  coniicere. 

ExittSE  DE  LLOC  f.  algun  os ,  él  bras ,  él  peu, 
&c.  Desconcertarse.  Luxari. 

EXIRSE  DK  MARE.  f.  met.  cxcedir  en  alguna 
operació  bona  ó  mala.  Salir  de  madre.  Ultra 
iustum  ,  sülitumve  agere. 

EXIRSE  DE  TINO.  f.  pérdrer  él  tlao.  Desatentar' 
se.  Turbari. 

EXIRSE  DE   LA    MEMORIA  ,  DEL  CAP.  f.    V.   Ana'r- 

sen  de  la  memoria. 
EXIR  Á  PLASSA.  f.   met.  publicarse  alguna  cosa 

oculta.  Salir  á  plaza.  In  foro ,  palam  edi- 
EXIRSE   DE   PLüM,  f.  dit  del  edifici,  pared,  &c. 

Desplomarse.   Inclinari ,  á  perpendículo  de- 

ficere. 
EXIRSE  DK  ía  religió.  L  Salirse  de  la  Rerroion» 


Á  religioso  instituto  disjsdere. 


EXIR- 


EXI 

EXIRSE  DEL  T¿xT.  f.  met.  SaViTse  del  corro  ,  de 

la  parva.  Extra  choruin  saltare. 
NO   PODER  ExiR  d'aloií.  f.  no  poder  reduirlo  á 

que  fassa  lo  que  s'  pretén  d'éll,  ó  á  qu'exé- 

cute  lo  que  de u.  No  poderse  valer  con  alguno. 

Aiicuius  animum  flectere  non  posse. 

LA  PARAULA  Qu"'  HA  EXÍT  DE  LA  BOCA  NO  POD 

TORNAR  ATRÁS.  Tcf.  La  palabra   que  se  soltó 
«ü  puede  recogerse.  Nescit  vox  missa  revertí. 

QUi  DEL  ll6p  PARLA  PROP  Li  IX.  ref.  En  nom- 
brando el  ruin  de  Roma  luego  asoma.  Lupus 
est  in  fábula. 

EXISTENCIA,  s.  f.  Existencia.  Existentia. 

ÉXÍSTENT.  p.  a.  Existente.  Existens. 

EXISTIR.  V.  r.  Existir.  Existere. 

EXIT ,  DA.  p.  p.  Salido. 

EXiT  ,  DA.  adj.  desembrassat,  no  encugit.  Es- 
parcido. Expeditus ,  líber. 

fixÍT.  s.  m.  Éxito.  Exitus ,  eventus. 

ÉXODO,  s.  m.  un  deis  Ilibres  de  la  Sagrada 
Escriptura.  Éxodo.  Exodus. 

EXONERACIÓ.  s.  f.  Exoneración.  Exoneratio. 

EXONERAR,  v.  a.  Exonerar.  Exonerare. 

EXONERAT ,  DA.  p.  p.  Exonerado. 

EXORBITANCIA,  s.  f.  Exorbitancia.  Exorbi- 
tatlo. 

EXORBITANT.  adj.  Exorbitante.  Exorbitans. 

EXORC.  adj.  ant.  V.  Xorc. 

EXORCISAR.  V.  a.  Exorcizar.  Exorcizare. 

EXORCISAT,  DA.  p.  p.  Exdrdsado. 

EXORCISME.  s.  m.  Exorcismo.  Exorcismus. 

EXORCISTA.  s.  m.  Exórcista.  Exorclzans, 
qui  exorcizat. 

EXORDI.  s.  m.  Ret.  Exordio.  Exordium. 

EXORCELLAR.  v.  a.  an*.  V.  Exaurdlar. 

EXOivM.  s.  m.  ant.  Ensalmo.  Carmen ,  in- 
cantatio. 

EXORMADOR.  s.  m.  ant.  Ensalmador.  In- 
cantator. 

EXORMAR.  V.  a.  ant.  Ensalmar.  Incantare. 

EXORNAClO.  m.  m.  Exornación.  Ornatus. 

EXORNAR.  V.  a.  Exornar,  Ornare. 

EXOTÍC  ,  CA.  adj.  Exótico.  Exoticus. 

EXOVAR.  s.  m.  ant.  Axuar.  Supellex. 

EXPANSIÓ.  s.  f.  Expansión.  Dilataiio ,  ex- 
tensio. 

EXPECTACIÓ.  s.  f.  Expectación.  Expectatia. 

EXPECTAR.  V.  a.  V.  Espectar. 

EXPECTATIVA,  s.  f.  esperansa.  Expectativa. 
Spís ,  expectatio. 

ESTAR  Á  l'expectativa.  f.  Estar  en  expecta- 
ción, Operiri. 

EXPECTORAR,  v.  n.  Med.  Expectorar.  Ex- 
pecrorare. 

EXPEDíCIO.  s.  f.  faciÜtat  y  promptitut  en 
fer  ó  dir  alguna  cosa.  Expedición.  Expeditio, 
faciütas. 

BxpEDició,  l'acció  d'expedir  é!s  negocis  y  '1 
despatx  de  las  dependencias.  Expedición.  Ex- 
peditio. 


EXPEDició ,  met.  empresa  de  guerra.  Expedi- 
ción. Expeditio. 

EXPEDÍENT.  s.  m.  dependencia  ó  negocj 
que  s'  seguex  séns  judici  contradictori  en  los 
tribunais.  Expediente.  Negotium  ,  causa. 

EXPEüiSNT,  medi  ó  psrtit  qu'es  pren  per  exir 
d'algun  dubte  ó  dificultat.  Expediente.  Via, 
modus ,  ratio. 

EXPEDIR.  V.  a.  donar  curs  á  las  causas  y  ne- 
gocis; despatxarlas.  Expedir.  Expediré. 

EXPEDIR,  despatxar  y  extendrer  per  escrit  ab 
las  íormalicats  acostumaoss  los  decréts,  bul- 
lías ,  privilegis  ,  provisiuus  ,  &c.  Expedir. 
Expediré,  liberare. 

EXPEDIT,  TA.  p.  p.  Expedido. 

EXPEDiT.  adj.  desembrassat ,  Ilibre  de  tot  des» 
t5rb.  Expedito.  Expeditus,  promptus. 

EXPEDITAMENT.  adv.  m.  Expeditamente, 
Expádité ,  íacilé. 

EXPELLIR.  V.  a.  Expeler.  Expeliere,  extru- 
dere. 

EXPELLIT,  DA.  p.  p.  Expelido. 

EXPENDIR.  V,  a.  Expender.  Impenderé,  ¡m- 
pcnsum  faceré. 

EXPENSAS,  s.  f.  p.  Expensas.  Expensa ,  ex- 
pensum. 

EXPERIENCIA,  s.  f.  Experiencia.  Experieu- 
tia. 

HOME   d'eXPERIENCIA  ,  6  EXPERIMENTAT.    Hoin^ 

bre  de  experiencia.  Usu  peritus,  expertus. 
TEÑIR  EXPERIENCIA,  f.  Tener  experiencia.  Usu 
&  experientia  edoctum  esse. 

LA    EXPERIENCIA     TRAU    ÉL    MESTRE   Ó  ES  MARB 

DK  LA  cjEííciA.  tef.  La  experiencia  es  madre 

de  la  ciencia. 

Oinnigente  est  artis  docta  experientia  mater. 

EXPERIMENT.  s.  m.  Experimento.  Experi- 
mentum  ,  periculum. 

EXPERIMENTAL,  adj.  £x/>erime«ía/.  Expe- 
rientia probatus. 

EXPERIMENTAR.  V.  a.  probar,  y  exami- 
nar prácticament  la  virtut  y  propietats  d'al- 
guna  cosa.  E::^perimen!ar.  Experiri,  probare, 
tentare. 

EXPERIMENTAR  ,  Hotar  611  SI  alguna  cosa  ,  com 
la  gravedat  d'algun  inaL  Experimentar.  Ex- 
periri ,  animadvertere. 

EXPERIMENTAT ,  DA.  p.  p.  Experimen- 
tado. 

EXPERIMENTAT.  adj.  quí  th  experiencia  6  prác- 
tica. Experimentado.  Peritus,  usu  exírcitatus. 

EXPERT.  s.  m.  quí  está  anomenat  per  rego- 
ne'xer  las  obras  de  qualsevol  art,  ú  oficí. 
Fehedor  .¡  perito.  Inspector,  peritus. 

EXPERT  ,  TA.  adj.  práctic  ,  hábil ,  experimentat. 
Experto.  Peñtús .  expertus. 

EXPlACiO.  s.  f.  Expiazion.  Expiatio. 

EXPIAR.  V.  a.  Expiar.  Expiar. 

EXPIRAR,  V.  a,  ant.  V.  Espirar,  acabar. 

EXPLANACIÓ.  s.  f.  declaració  y  expücacié 

d"al- 


356  EXP 

d'algvín  Úxt  ,  doctrina  ,  &c.  Explanación, 
Explanatio. 

EXPLANAR.  V.  a.  declarar,  explicar.  Expía- 
nar.  Explanare ,  explicare. 

EXPLAYAR.  V.  a.  Explayar.  Extendere,  di- 
latare. 

EXPLAYARSE,  v.  r.  met.  difundirse,  extén- 
drsrse.  Explayarse.  DiíTundl. 

EXPLICACJÓ.  s.  f.  Explicación,  Explicatio, 
declaratio ,  enodatio. 

EXPLICAR.  V.  a.  declarar  ,  donar  á  cone'xer 
lo  que  s'  pensa.  Explicar.  Explicare,  mani- 
festare. 

EXPLICAR,  declarar  ó  expositar  alguna  doctrina 
ó  téxt  difícil.  Explicar.  Explicare,  explana- 
re ,  enucleare. 

EXPLICARSE.  V.  r.  Explicarse.  Sensuin  suum 
exponere. 

EXPLÍCIT,  TA.  adj.  Explícito.  Explicitus. 

EXPLÍCITAMENT.  adv.  m.  Explícitamente. 
Expressé ,  manifesté. 

EXPLORACIÓ.  s.  f.  Exploración.  Explora- 
lin. 

EXPLORADOR,  s.  m.  Explorador.  Explora- 

tor. 
EXPLORAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Explorado. 
EXPLORAR,  y.  a.  Explorar.  Explorare. 
EXPLORAT,  DA.  p.  p.  Explorado. 
EXPLOSÍÓ.  s,  f.  Fis.  Explosión.  Explosio. 
EXPOLIAR.  V.  a.  ant.  V.  Despullar. 
EXPOLÍCIÓ.  s.  f.  figura  de  Retórica.  Expoli- 

cion.  Expolitio. 
EXPONEN!,  p.  a.  Exponente.  Exponens. 
EXPOSAR.  V.  a.  posar  de  manifést.  Exponer. 

Exponere. 
BXPOSAR,  posar  á  perill.  Exponer.  In  discrimen 

committere. 
EXPOSARSE  Á  EX/ÍMENS.  f.  ExpomrsB  á  exáimn. 

Examen  subiré. 
EXPOSARSE  üB  coxFESsoR.  f.  Esponersc  de  Con- 
fesor.  Exainen  subiré  ut  confessionibus  au- 
diendis  idoneus  declaretur. 
EXPOSAT,  DA.  p.  p.  Expuesto. 
EXPOSÍCIO.   s.    f.    manifestació.  Exposición. 

Expositio. 
•EXPOsició ,   perill.  Exposición.  Discrimen  ,  pe- 

riculum. 
EXPÓSíT  ,  s.   m.   criatura  Ilegitima   6  bbrd 
desiimparat  deis  par?s.  Expósito.  Expositus. 
EXPOSITAR.  V.  a.  interpretar,  declarar.  -Ex- 
poner, ínterpretari ,  exponere. 
EXPOSÍTIÜ  ,  VA.  adj.   Expositivo.  Expositi- 

vus. 
EXPOSITOR,    s.   m.  Expositor.  Declarator, 

interpres. 
EXPRÉMER.  V.  a.  V.  Esprémer. 
EXPRÉS,    s.   m.  correa ,   ó   propi.  Expreso, 

Nuntius. 
EXPRÉS,  SA.  adj.  ciar  ,  especificat.  Expreso. 
Expressus ,  manifestus. 


EXP 

EXPRESSAMENT.  adv.  m.  clararaenr.  Ex- 

presamente.  Expressé. 
EXPRESSAMENT  ,  de  propósit.  V.  Propósit. 
EXi'RESSAR.  V.  a.  Expresar.  Exprimere. 
EXPRESSiO.  s.   f.   especificació  ,  declarado 

d'alguna  cosa.  Expresión.  Exprefsio. 
EXPREssid,  la  parauia  ó   acció  ab  que  s'  mani- 
festa  io  que  s'   té   en  Tinterior.   Expresión. 
Expressio. 
EXPKESsió  ,  lo  que  s'  regala  en    demostració 

d'afécte.  Expresión.  Munus,  munuscuium. 
EXPRESSIO,  Pint.  y  Esc.  la  vivesa  ab  que  esta'n 
expressats  los  afectes  en  las  figuras  qu'es  pin- 
tan ó  esculpexen.  Expresión.  Expressio,  vis. 
EXPR.ESSIÓ.  Orat.   y  Dram.   la  vivesa  y  energía 
ab  qu'es  manifestan   los  afectes  en  la  oracid, 
representado  teatral,  música,  &c.  Exprc 
sion.  Expressio  ,  vivacitas. 
EXPRESSÍU,  VA.  adj.  Expresivo.  Declarans, 

exprimens. 
EXPRIMIR.  V.  a.  íxprcssar.  V.  Expressar. 
exi'RjMir.  V.  Espre'mer. 
EXPRÍMIT,  DA.  p.  p.  Exprimido. 
EXPUL.S,  SA.  adj.  Expulso.  Expulsus. 
EXPULSIÓ.  s.  f.  Expulsión.  Expulsio. 
EXPÜLsíU,  VA.  adj.  Expulsivo.  E.vpellendi 

vim  habens. 
EXPURGACIÓ.  s.  f.  Expargación.  Expurga- 

lio. 
EXPURGAR.  V.  a.  Expurgar,  Expurgare. 
EXPÜRGAT  ,  DA.  p.  p.  Expurgado. 
EXPURGATORL  s.  m.  él  Ilibre   índice  deis 
llibres   prohibits  ó  manats   expurgar  per   lo 
sant  Tribunal  de  la  Inquisició.  Expurgatorio. 
Index  expurgatorius. 
EXQUISÍDAMENT.  adv.  m    Exquisitamente. 

Exquisité. 
EXQUÍSIT,  TA.  adj.  Exquisito.  Exquisitus. 
EXQUÍSITAT.  s.  f.  Exquisitez.  Perfectio. 
EXSEQUAR.  V.  a.  ant.  V.  Exécutar. 
EXTASIARSE,  v.  r.  ant.  V.  Arrebatarse. 
ÉXTASíS.  s.  m.  Éxtasi.,  éxtasis.  Ecstasis. 
EXTATÍC,  CA.  adj.  Extiítico.  Ecstasi  raptus. 
EXTEMPORÁNEAMENT.  adv.  ra.  Extem- 
poráneamente, Extemporaliter. 
EXTEMPORÁNEO ,  NEA.  adj.  Extemporal. 

Exteraporalis. 
EXTÉNDRER.  v.  a.  fer  qu'  una  cosa,  aumen- 
tand  sa  sup¿ríicie  ocupe  mes  lloc  en  ampie  ó 
liarg,del  qu'  antes,  ocupaba.  Extender,  Ex- 
tendere. 
EXTEKDRLR.  met.  donar  major  extensió  á  algu- 
na cosa  de  la   que   antes  tenia  ó  li  correspon 
teñir.  Extender.  Extendere. 
EXTÉNDRER,  una  escriptura  ,  despatx,  &c.  Ex- 
temler   una  escritura ,   despacho ,  &c.   Res- 
cripta ,  decreta  orJinare, 
EXTEiNDRERSE.  v.  r.  ocupar  una  cosa  ma- 
jor ámbit   ó  espay  del  qu'  a'ntes  ocupaba. 
Extenderse.  Exteudi. 

EX- 


EXT 

EXTiÍNDRERSE  ,  alcansaf  la  forsa,  virtut ,  6  efi- 
cacia d'alguna  cosa;  ó  influir  á  obrar  en  al- 
tras.  Extenderse.  Valere. 
EXTÉNDRERSE,  fef  alguiis  relscíó  ó  explicació, 
per  esLTÍt  ó  de  paraula,  dilatada.  Extenderse. 
Ditfundi ,  fusiüs  dicere. 
EXTÉNDRERSE  ,  ocupar  alguH  trast ,  ó  extensió 

de  terreno.  Extendtrse.  Distendí,  dilatari. 
EXTÉNDRERSE  ,  Hict.  propagarse  alguna  profes- 
sió,  US,  costuiii ,  &c.  Extenderse.  Propaga- 
ri ,  augeri ,  difFundi. 
EXTENS  ,  SA.  adj.  Extenso.  Extensus ,  dila- 
taras. 
PKR  EXTENS.  Hi.  adv.  Por  extenso,  Fusé. 
EXTENSAMENT.  adv.  m.  Extensamente.  La- 
té  ,  fusé. 
EXTENSIÓ.  s.  f.  Extensión.  Extensió. 
EXTENSIU  ,   VA.    adJ.  Extensivo.  Extendí 

valens. 
EXTENSIVAMENT.  adv.  m.  Extensivamente. 

Cum  extensione. 
EXTENUACIÓ.  ».  f.  Extenuación.  Extenua- 

tio. 
EXTENUADÍSSIM,  MA.  adj.  sup.  Extenua- 
dísimo. Valde  extenuatus. 
EXTENUAR,  v.  a.  Extenuar.  Extenuare,  at- 

tenuare. 
EXTENUAT,  DA.  p.  p.  Extenuado. 
EXTERIOR,  s.  m.  aspécte   ó   port  d'  algu»a 

persona.  Exterior.  Exterior  facies. 
EXTERIOR,  adj.   lo  que  qaalsevol  eos  ú  objécte 
manifésta  per  part  de  fora.   Exterior.  £xte« 
rior. 
OBRAS  EXTERioRs.  Fort.  Obras  exteriores.  Ex- 
teriora munimenta. 
EXTERÍORITAT.    s.    f.    conducta    exterior 
d'algú.   Exterioridad.  Species  ,  vultus,  fa- 
cies. 
EXTERÍORITAT,  honoT  de  pura  ceremonia;  pom- 
pa de  mera  ostentació.  Exterioridad.  Pompa, 
ostentatio. 
EXTERÍORITAT,  demonstracíó  d'algun  afecte  del 
ánimo,  com  d'  amor,  reverencia,  &c.  que 
no  s'  s^nt.  Exterioridad.  Species. 
EXTERIORMENT.  adv.  m.  Exteritrmente. 

Exteriüs. 
EXTERMINACIÓ,  s.  f.  ant.  V.  Exterminí. 
EXTERMÍNADOR,  RA.  s.  m.  y  f.  Exter- 

minador.  Exterminator. 
EXTERMINAR,  v.  a.  Exterminar.  Funditüs 
abülere  ,  tollere  ;  itirpitü»  delere  ,  extermi- 
nare. 
EXTERMINA?,  DA.  p.  p.  Exterminado. 
exterminí.  í.  m.  Exterminio.  Eversio,  dis- 

solutio. 
EXTERN,  NA.  adj.  Externo.  Externus, 

FiLL  EXTERN.   V.  Pili. 

EXTÍMACIÓ.  s.  f.  ant.  V.  Estima ,  avalua- 
do- 

EXTÍMAR.  V.  a.  ant.  V.  Estimar,  avaluar. 
Tom.  I. 


EXTINCÍÓ.  s.  f.   Extinción.  Extinctio. 
EXTÍNCT,  TA.  adj.  nnr.  V.  Excinguit. 
EXTINGUIR.  V.  a.  Extinguir.  Extinguere. 
EXTINGUIT,  DA.  p.  p.  Extinguido. 
EXTÍRPACIO.  s.  f.  Extirpación.  Bxtirpatio. 
EXTIRPAR,  v.  a.  destruir  del  tot.   Extirpar. 

Extirpare. 
EXTIRPAT,  DA.  p.  p  Extirpado. 
EXTORSIO.  s.  f.  Extoniori.  Extorsio. 
ÍXTRACCIÓ.  s.  f.  l'acte  y  efécte  d'  extráu- 

rer.  Extracción.  Extraclio. 
«xTRAcció.  Quim.   Extracción.   Extractio,  se- 

paratio. 
KXTR1CCIÓ,  ant.  V.  Naxensa. 
EXTRACCió,  sortetj.  Sorteo.  Sortitio. 
EXTRACTAR,  v.  a.   Extractar.  In  compen- 

dium  redigere. 
EXTRACTE,  s.  m.  Farm.  la  part  mes  subs- 
tancial ,  (5  de  major  virtut  y  eficacia  qu'  hi 
ha  en  algún  eos,  licor,   ó  mixto,  separada 
de  sas  parís  mes  grosséras.  Extracto.  Extra- 
ctum. 
EXTRACTE ,  resúmen  de  lo  mb»  substancial  d'al- 
gun  escrit.  Extracío.   Compendium  ,    sum- 
ma. 
EXTRAJUDICIAL.  adj.  Extrajudicial.  Extra- 

iudicialis. 
EXTRAJUDÍCIALMENT.  adv.  m.  Extrajw 

dicialmente.  Extra  iudicium. 
EXTRANEO,  NEA.  adj.  ant.  V.  Estrany. 
EXTRAORDINARI ,  RÍA.  adj   Extraordina- 
rio. Evtraordiaarius ,  inusitatus. 
EXTRAORDINARIAMENT.  adv.    m.    Ex- 
traordinariamente.    Extra    morem  ,    praster 
modum. 
EXTRAURER.  V.  a.  tráurer  alguna  cosa  d' 
ahont  estaba.  Extraer.   Extrahere ,   expor- 
tare. 
EXTRAURER.  Quim.  separar  las  parts  mes  nobleí 
y  substanciosas  d'algun  simple  ó   mixto ,  de 
las  inútils.  Extraer.  Extrahere  ,  separare. 
EXTRAVAGANCIA,     s.     f.    Extravagancia. 

Inordinatio ,  irregularitas. 
EXTRAVAGANT.  s.  ra.   Constitució  Pontifi- 
cia axí  dita.  Extravagante.  Extravagans. 
EXTRAVAGANT.  adj.  Extravagante.  Alienus,  díj- 

sentaneus,  enormis. 
EXTRAVASARSE,  v.  r.  Extravasarse.  Extra 

vasa  diflTundi. 
EXTRAVIAR,  v.  a.  Extraviar.  Á  vía  deduce- 

re ,  avertere. 
EXTRAVIARSE,   v.   r.    Extraviarse.    Á   vil 

recta  deflectere. 
EXTREM.  i.  m.  la  part  primita  ó  última ;  él 
principí   ó  fi   d'alguna   cosa.  Extremo.   Pars 
extiiua,  exterior. 
EXTRKM  ,  rúltim  de  qualsevol   cosa.   Extremo. 

Extrenius ,  ultimuá. 
EXTREM  ,  él  punt  i'iltim  á  que  pod  arribar  una 
cosa.  Extremo,  Extremitas,  summitas. 

XXXX  EX- 


?=;8  EXT 

IaTrem;  adj.  !o  mes  intens,  elevat  ó  actiu 
de  qualsevül  cosa,  com:  ci;lor  extreai,  ve- 
loc.tat  EXTREMA.  Extretno.  Kxtremus. 

d"  extrem  á  extrem.  m.  adv.  De  extremo  á 
extremo.  A  sumino  ad  summum. 

E.v  EXTREM.  m.  adv.  Con  extremo,  en  extremo, 
por  extremo.  Summé. 

ARRIBAR  AL  EXTREM.  f.  Lkgar  oí  extremo.  In 
summum  venire  ,  ultima  extrema  prose- 
qui. 

ESTAR   EN  EXTKEMA  NECESITAT.   f.  Estar    en   t?X- 

trema  aecesidud.  Ad  extremam  inopiam  re- 
dactum  esse ,  ad  sumraam  miseriam  deve- 
nisse. 

ESTAR  EN  PERiLi.  EXTREM.  f.  Estar  en  extremo 
peligro.  In  extremo  discrimine  versari. 

FER  EXTREMS.  f.  Hücer  extremos.  Animi  affec- 
tus  extraordinariis  signis  explicare. 

PASSAR  d'un  e\trem  AL  ALTRE.  f.  Pasar  de  un 
extremo  á  otro.  Extrema  prosequi. 

EXTREM ADAMENT.  adv.  m.  Extremada- 
menta.  Perfecta  ,  absoluté 

EXTREMAMENT.  adv.  m.  Extremamente. 
Summé ,  máxime 

EXTREMA?  ,  DA.  adj.  Extremado.  Absolu- 
.tus ,  completus. 

EXTREMÍTAT.  s.  f.  Extremidad.  Extremi- 
tas. 


EXT 

EXTREMUNCIAR.  v.  a.  Olear ,  dar  la  santa 
unción.  Ol¿o  sanct»  ungere. 

EXTREMUNCIAT,  DA.  p.  p.  Oleado. 

EXTREMUNCIÓ.  s.  f.  Extremaunción.  Ex- 
tren)a  unctlo. 

EXTRET ,  TA.  p.  p.  d'extráurer.  Exírahido. 

EXTrtET.  s.  m.  V.  Extracte. 

EXTiUNSEC,  CA,  adj.  Extrínseco.  Externus, 
exterior. 

EXTRÍNSECAMENT.  adv.  m.  Extrínseca- 
mente. Extrinsecüs. 

EXUBERANCIA,  s.  f.  Exuberancia.  Exube- 
rantia. 

EXÜBERANT.  p.  a.  Exuberante.  Exuberans. 

EY 

EY.  interj.  per  cridar  al  qu'  esta'  distant.  Oyes. 
Heus ,  heus  tu. 

KY,  EY  !  interj.  ab  que  s'expréssa  l'admiració  ú 
novedat  que  causa  alguna  cosa  extranya  ó 
irregular.  Ola  !  Quid  ¡ 

EYL,  pron.  ant.  El.  Ule. 

EYNA.  s.  f.  quíjlsevol  vas  per  posar  vi  ó  altre 
licor.  Vasija.  Vus. 

EYNAs.  s.  f.  p.  éls  instruments  propis  d'algun 
art ,  ú  ofici.  Trevesos ,  útiles.  Utensilia  ,  ins- 
trumenta. 


Jf^  9  Sexta  letra  del  alfabeto ,  y  quarta  en  el 
orden  de  las  consonantes.  Corresponde   en  su  so- 
nido al  phi  de  los  Griegos ,  que  los  Latinos  cott 
virtieron  en  ph  ;  y  en  las  lenguas  vulgares  sole- 
mos usar  de  F  ;  como  :  filosofía  ,  fama  &c. 


FA 

PA.  s.  f.  Mus.  Fa.  Nota  nr.usícalif  sic  dicta. 
PABA.  s.  f.  llegum.  Huta.  Faba. 
FAEA,  butllofa  axí  dita.  Hjba  ,  roncha.  Vibex. 
FABA,  cert  mal  en  la  boca  de  las  bestias.  Haba. 
Tumor  fabarius. 

DKU  DONA    FABAS  Á  QUI  NO     TE    CAXALS.     rcf.   Da 

Di»s  almendras  á  quien  no  tiene  muelas  :  Da 
Dios  habas  á  quien  ao  tiene  quixadas.  ^den- 
tulo  quandoque  solidi  cibi  pr;ebentur. 

PABAR.  s.  m.  lloc  plantat  de  fabéras.  Habar. 
Pabarium  ,  fabale. 

PABERA.  s.  f.  H.,ba  Faba. 

B'ABET.  s.  m.  embadalit,  parat.  Mí/j/oío.  Stu- 
pidus. 

PABLEA.  s.  f.  ant.  V.  Plaqnesa. 

FABO.  s.  m.  V.  Fabolí. 

FAhOLÍ.  s.  m.  Haba  panosa,  caballuna,  habi- 
chuela. Faba  rudior. 

FABREGA.  s.  f.  ant.  V.  Fábrica. 


fíb 

EÁBFvEGA.  ant.  V.  Parga ,  ferreríg. 
FABREGUAYAR.  v.  a.  ant.  V.  Fabricar. 
FÁBRICA,  s.  f.  acció  de  fabricar.  Fábrica.  Fa- 

oricatio. 
FABRICA ,  él  paratge  destinar  per  fabricar  algu- 
na cosa.  Fábrica.  Locus  ubi  aiiquid  fabrica- 
tur. 
FABRICA  ,   edifiei   sumptuos.    Fábrica.   ^íldifi- 

cium. 
FÁBRICA ,  met.  idea  fantástica.  Fábrica.  Vana 

machinatio. 
FABRICADOR,   s.  f.  fabricant.    Fabricador. 

Fabricator,  opifex. 
FABRICADOR ,  met.  qu'  inventa   ó  disposa  cosas 

no  niaterials.  Fabricador.  Machinator. 
FABRICANT.  s.  m.   Fabricante ,  fabriquero. 

Opifex,  fabricator. 
FABRICAR.  V.  a.  fer   ó  disposar  algún'  obra 

material.  Fabricar.  Fabricare. 
FABRICAR,  met.   fer  ó  disposar  alguna  cosa   n» 

material.  Fabricar.  Struere. 
FABRIDOR.  s.  m.  ant.  V.  Pulidor. 
P'ABULA.  s.   f.  ficció   artificiosa  qu'    enclou 
alguna  veritat  morul.  Fábula.   Fábula,  stro- 
piía. 
FÁBULA  ,  especie  seas  fonament.  Fábula.  Com- 
inentuiH» 

FÁ- 


FAB 

FÁBULA  ,  met.  objacte  de  la  irrisíó,  y  axi  s'  diu: 

Fuiaiio   es  la  fábula  del  poblé.  Fábula.  Fá- 
bula. 
FABÜLETA.   s.  f.  dim.  FabuUlla  ,  fabulita. 

Pabílh. 
PÁBULOS,  SA.  adj.  Fabuloso,  Commentitius. 
PACCIO.  s.  f.  Mil.  Facción.  Congressus ,  fací- 

nus. 
FACCió,  bando   ú  parcialitat  en   los   Comuns. 

Ficción.  Partes. 
FACció ,  de  la  cara.  Facción.   Paciei   lineamen' 

tum. 
FACCIÓ.  p.  u.  V.  Petor. 
PACCIOS  ,  SA.  adj.  Faccioso.  Pactiosus  ,  sedi- 

tiosus. 
PACECIA.  s.  f,  ant.  V.  Comedia. 
FACEciA.  ant.  ditxo  ó  fét  gracios.  Facecia.  Pa- 

cetiís. 
FACBCIOS,  SA.  adj.  anr.  gracios.  Facecioso. 

Facerus ,  lepidus. 
PACENDA.  s.  f.  ant.  negoci ,  quefer ,  ó  fej- 

na.  H^cieniij.  Negotium  ,  opus. 
PACIALMENT.  ady.  m.  ant.  V.  Cara  á  cara. 
FACÍL.  adj.  lo  que  no  costa  trabail ,  cuydado, 

diligencia.  Fáñl.  Facilis. 
pÁciL ,  quí  adhfrex  fácil  ¡nent  al  parer  ó  volun^ 

rat  d'aitre.  Fácil.  Faciiis. 
FÁCIL,  DE  FER.  Hacedero.  FactibiÜs. 
PACÍLÍTAR.  V.  a.  Facilitar.  Expeditum  red- 

dere. 
FACILÍTAT,  DA.  p.  p.  Facilitado. 
FACiLiTAT.   s.   f,    diipo-ició  en  las   cosa»  pera 

exécutarlan,  ó  eniéudrerlas  fácilment.   x^jcj- 

lidad.  Facilitas. 
rACiL:T¿.T  ,  inconstancia  ,  lleugeresa.  Facilidad. 

Pücilitaa. 
pACfLMPJNT.  adv.  m.  Fácilmente.  Pacilé. 
FACÍNEROS,  SA.  3iá].  Facineroso.,  jacinor oso. 

Pacinorosus. 
FACTIBLE,  adj.  Factiblt.  Factibilis. 
FACTOR.  ?.in.  qiií  cuyda  de!s  negocis  d'aitre. 

Factor.  Rtrun]  alicuius  sdminisrer. 
FACTORÍA,  s.  f.  i'err.pleo  del  factor.  Factoría. 

Mercium  procuratio. 
FACTORÍA.  Tüíicina  del  factor.  Factoría.  Offici- 

ra  factura?. 
FACTURA,  s.  f.  él  compte  que  donan  los  fac- 

tors  del  cost  y  costas  de  las  mercaderías  que 

compran  y  envían  á  sos  corresponsals.  Factu- 
ra. Merciunr  ratio. 
FACTURA  ,  ant.  l'acció  de  exécutar  alguna  cosa. 

Hechura,  Opera ,  factura. 
FACULTAT.  s.  f.  poder  ó  virtut  de  fer  alguna 

cosa.  Facultad.  Facultas. 
FACULTAT,  ciencia  ó  art.  Facultad.  Facultas. 
FACULTAT,  IHcenoia.  Facultad.  Licentia. 
FACULTAT  ,  en  las  üniversitats,   conjunt  deis 

doctors  é  mestres  d'  alguna  ciencia.    Facul- 
tad.  Alicuius  facultati»  vel  scienti»  claus- 

trum. 


F.AC  ,j^g 

FAcuLTATS.  p.  béns ,  cabals.  Facultades.  Pa"cúl. 

lates. 
EAcuLTATs  MAjoRS.   las  de   Teología,  Cánons, 

&c.  Facultades  mayores.  Altiores  disciplin.t. 
FACÜLTATIU,   VA.    adj.  lo  pertanyent  á  al- 

guna    facuitat.    Facultativo,    Ad    facultatein 

pertinens. 
FACÜLTATIU,  lo  que  pertany  al  poder  6  facuitat 

qu'  algü  té  p.^ra  fer  aigLna  cosa.  Facultati- 
vo. Facúltate  gaudens. 
FACÜLTATIU.  s.  m.  qu¡  proféssa  alguna  facuitat. 

Facultativo.  Cicntia;  professor. 
FACUNDIA,  s.  f.  Facundia.  Facundia. 
FACUNDlTAT.  s.  f.  V.  Facundia. 
FACUNDO,  DA.  adj.  Facundo.  Pacundus. 
FXg.  s.  f.  ant.  V.  Cara. 
FAD ,  DA.  adj.  dit  de  la  vianda.   Empalagoso, 

insulso.  Insipidus,  insulsus. 
FAÜA.  s.  f.  Hada  ,  hadada.  Parca. 
PADADOR.  s.  m.  ant.  vaticinador.   Hadador. 

Patidicus. 

FADAR.  V.  a.  ant.  vaticinar.  Hadar.  Pata  ca- 

Dcre. 

FADEA.  s.  f.  ant.  falta  de  saber.  Insulcez. 
Patuitas. 

FADRÍ,  NA.  s.  m.  y  f.  minyó,  j6ve.  Mance- 
bo ,  mozü.  luvenis. 

FADRÍ,  d'algun  ofici.  Mancebo.  Mercenarius  ad 
opificium  conductos. 

FADRÍ,  el  qu'está  per  casar.  Mozo.  C^lebs. 

FADRÍ  MESADER.  Mestro.  Menstruus  operarius. 

FADRLVATGE.  s.  m.  p.  u.  minyonesa  ,  ju- 
ventut.  Mocedad.  Pubertas ,  ephebia. 

FADRINESA.  s.  f.  ant.  V.  Fadrinat^e. 

FADRINET,  NETA.  s.  m.  y  f.  dim!  Mocito. 
Adclescentulus ,  a  jolescentula. 

FAEDOR.  s.  m.  quí  fa.  Hacedor.  Factor. 

FAEL.  adj.  ant.  V.  Fiel. 

PAELTAT.  s.  f.  ant.  V.  Fidelitat. 

FAENA,  s.  f.  ant.  V.  Peyna. 

FAENT.  p.  a.  ant.  El  que  hace.  Paciens. 

PAGEDA.  s.  f.  ant.  V.  Fajal. 

FAGINA,  s.  f.  gat  salvarge.  Marta.  Martes. 

FAILLENZA  ,  FAILLIZON.  s.  f.  ant.  V.  Pa- 
líenla. 

FAILLÍR.  V.  n.  ant.  V.  Fallir. 

PAIRE.  V.  a.  ant.  V.  Per. 

FAITURAR.  V.  a.  ant.  V.  Embruxar. 

FAIX.  s.  m.  ant.  V.  Péx ,  fardo. 

PAJA.  s.  f.  él  fruyt  del  fatg.  Fabuco.  Pagi 
glans. 

FAJAL.  s.   m.  lloc  plantat  de  fatg?.   Hiyal. 

Fagutel. 
FALAGAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Afaleg. 
FALAGAR.  v.  a.  ant.  V.  Afalegar. 
FALAGUER,  RA.   a.lj.  Halagüeño.  Blandus. 
PALAGUERA.  s.  t.  ant.  hérba.  V.  F^aK^uera. 
PALAGUERAMENT.  adv.  m.  ant.  Halagü:- 

ñámente.  Biandé  ,  beni>jné. 
PALCA,  s.  f.  Cuña,  Cun«us. 

PAL- 


■íóo  FAL 

FALCIDIA.  i.  f.  For.  Fakidia.  Falcidia. 

«UAH-TA  FALCIDIA.  FoF.  QuortiJ  fülcidia.  Quarta 
Falcidia. 

FALCÓ,  s.  m.  aucéll.  Halcón.  Falco,  buteo. 

rALcó  MONTERÍ.  Hi.L'Oii  rtiontano.  Falco  monta- 
narius,  accipiter  barbarius. 

Falcó  pkrbgrí.  Halcón  peregrino.  Falco  pere- 
grÍDUs. 

FALCÓ  TARAGOT.  Fagatote.  Falco  trabascen- 
sis. 

FALCÓ  TUNiscENC.  Hálcon  dt  Túncz^  halcón  gen- 
til. Accipiter  Alfanecus. 

FALCÓ,  pissa  d'artillería.Fj/con.  Bíllicus  falco. 

FALCONET.  s.  m.  diin.  pissa  pstita  d'artille- 
n'a  axí  dita.  Falconeíe.  Falcuncului. 

FALCONER.  s.  m.  quí  cuyda  '1*  falcons.  Hal- 
conero. Accipitrarius. 

FALDA,  s.  f.  la  part  del  eos  desde  la  cintura 
fins  ais  genolls.  Regazo.  Grermium. 

FALDA,  la  part  del  vestit  axí  dita.  Halda.,  ra- 
gazo  ^  falda.  Sinus ,  gremium. 

FALDA  ,  Textrem  de  la  vestidura.  Fiilda.  Vestís 
lacinia. 

FALDA,  de  tnontanya.  Falda.  Mjntis  declive. 

FALDA  DE  LA  xKMKSíY  A.  Campana  déla  chime- 
nea. Camini  latior  pars. 

FALDADA.  s.  f.  Haldada.  Quantum  sinus 
capit. 

FALDELLÍ.  s.  f,  faldillaí  ricas.  Brial.,  bas- 
quina. Túnica  pretiosa  muliebris. 

FALDER  DE  BISBE.  s.  m.  ant.  Caudatario. 
Caudatarius. 

FALDILLAS,  s.  f.  p.  las  de  sobre  y  per  exir 
fora  casa.  Basquina.  Extima  túnica  mulie- 
bris. 

FALDILLAS ,  las  de  sota ,  ó  de  estar  en  casa. 
G^tul■dapi^s ,  brial .,  faldellín  .¡faldas.  Intima 
tun'ca  muliebris. 

FALDÓ.  s.  m.  él  de  la  casaca,  jupa,  gipó  &c. 
Fuldilla.  Scutula. 

FALDÓ,  de  la  camisa,  y  semblaut.  Faldón.  Laci- 
nia p;ndu!a. 

PALGUERA.  s.  f.  hérba.  Helécho.  Filix. 

FALIR.  V.  n.  ant.  V.  Faltar. 

PALL,  LLA.  adj.  ant.  V.  Faltar. 

FALLA,  s.  f.  V.  Falta. 

CARTA  FALLA,  en  los  jogs  de  cartas  la  que  no 
es  trumfo.  Carta  falsa.  Charta  alteriu»  á 
vincente  generis,  in  pagellis  lusoriis. 

FER  FALLA   f.  V.  Faltar,  fer  falta. 

FAL  LACIA,  s.  f.  Falacia.  Failacia. 

FALLANSA.  s.  f.  ant.  V.  Falsedat ,  engany. 

FALLAR.  V.  a.  trumfar  en  éU  jogs  de  cartas. 
V.  Trumfar. 

FAL  LAS.  adj.  Falaz.  Fallax. 

FÁLLENLA,  s.  f.  ant.  V.  Falta  ,  defécte. 

FALLERA,  s.  f.  Man?'fl,  tema.  Exótica   vo- 

lunras. 
FALIMENT,FALLIMENT.  $.  m.  ant.  V. 

Falta. 


FAL 

FALLIR.  V.  n.  V,  Abarrerse  hl  mercader- 
FALLIR.  V.  n.  V.  Faltar. 
FALLIT,  DA.  p.  p.  ant.  V.  Faltar,  abaíut. 
FALLO,  NA.  adj.  Enojado^  airado.  Iratus, 

irá  percitus. 
FALLONIA.  8.  f.   Ira  ^  enojo.  Ira,indigna- 

rio. 
FALORNIA.  s.  f.  Embuste^  bola  ,  gazapa. 

Mendacium  .  figraentum. 
FALS,  SA.  adj.  no  vjrdader.  Falso.  Falsas. 
FALS  ,  engaños ,  fingit.  Falso.  Palsus. 
«LAü  FALSA.  Llave  falsa.  Adulterina  clavis. 
FALS    TESTiMONi.    acusació   contra    l'innocent. 

Falso  testimonio.  Suppositio,  commentum. 
FALSA  posiciü.  Arit.  Falsa  posición.  Fictitia  po- 

sitio. 
juRAMENT  FALS.  Juramento  falso.  Periurium. 
MONEDA  FALSA.  MúHcda  falsj.   Moneta   adulte- 
rina. 
PORTA  FALSA.  Puerta  falsa  Falsum  posticum. 
TKSTíMONi  FALS.  él  que  declara  contra  la  veri- 

tat.  Testigo  falso.  Falsus  testis. 
EN  FALS.  mod.  adv.  séns   la  deguda  eeguretat, 

ó  substancia.  En  falso  y  sobre  falso.  Falsb  , 

non  solidé. 
BMViDAR  DE  FALS.  f.  usada  en    alguns  jogs  de 

canas.  Echar  falso.  Falso  provocare  in   pa- 

gellarum  ludo. 
FER  UNA  CLAU  FALSA,  f.  Falsear  ¡a  llave,  Adul- 

terinam  clavera  fabricare. 
FALSAS,  p.  Music.  Falsas ,  disonantes,  Toni  dis- 

soni. 
FALS.  s.  m.  instrument  pera  segar.  Hoz.  Faljc 

messoria. 
FALSADOR.  s.  m.  ant.  V.  Falsificador. 
FALSAMENT.  adv.  m.  Falsamente.  Falsb. 
PALSAR.  V.  a.  ant.  falsificar,  contrafer.  Fal' 

scar.  Adulterare  ,  corrumpere. 
FALSARI,  RÍA.  adj.  Falsario.  Falsarius. 
FALSEJAR.  V.  a.  adulterar,  contrafer.   FaU 

star.  Vitiare,  depravare. 
FALSEJAR.  V.  n.  flaquejap.  Falsear.  Deficere,  nu- 

tare. 
FALSEJAR  ,  dissonar    la   corda   d'un  instrument 

músic  respecte  de  las  demes.  Falsear.  Disso- 
nare. 
FALSEDAT.  s.  f.  Falsedad.  Falsitas. 
FALSET.  s.  m.  veu  axí  dita.  Falsete.  Acutum 

sonum  ementiens  vox. 
FALSEZA.  s.  f.  ant.  V.  Falsedat. 
FALSÍA,  s.  f.  aucéll.  Vencejo.  Apus,  cypselus. 
FALSÍA,  hérba.   Culantrillo.    Liaaria,   capillus 

Veneris. 
FALSL\.  ant.  V.  Falsedat. 
FALSIFÍCACIÓ.  s.  f.  Falsificación.  Corruptio. 
FALSIFICADOR,   s.   m.  Falsificador.  Falsa- 
rius. 
FALSIFICAR,  v.  a.  Fah'ificar.  Corrumpere, 

adulterare. 
FALSIFÍCAT,  DA.  p.  p.  Fals-ficada. 

FAL- 


FAL 

FALSILLA,  s.  f.  instmment  de  sabater.  Tran- 
chete,  trinchete.  Scalprum  sutoriuiii. 

FALSURA.  s.  f.  ant.  V.  Falsedat. 

FALTA,  s.  f.  defécte  ó  privació  d'  alguna  co- 
sa necessaria  ó  útil.  Falta.  Defectus,  caren- 
tia. 

FALTA,  culpa,  error.  Falta,  Culpa,  vitium. 

FALTA  ,  en  él  jog  de  pilota.  Falta.  Defectus. 

FALTA  ,  en  las  donas  prendadas.  Falta.  Mens- 
trui  defectus. 

FALTA  DE  GANA  ,  poca  gana  de  fer  alguna  cosa. 
Desgana.  Tsedium. 

FALTA  DE  GANA  ,  desiuenjament.  Desgana.  Cibi 
tsedium. 

FALTA  DE  MEDÍS.  Falta  de  medios.  Inopia. 

FER  FALTA,  f.  faltar  alguna  cosa  precisa.  Hacer 
falta.  Aliquid  deesse  ,  desiderari. 

FER  FALTA,  f.  no  estar  aigú  prompte  al  témps 
en  que  debia  estarho.  Hactr  falta.  Officio 
deesse. 

PER  FALTA  d'  altre.  iTi.  adv.  A  falta  de  hont' 
bres  buenos.  Cum  nuUus  alius  idoneus  inve- 
niatur. 

PER  FALTA  d'aLTRE  MON  PARE  f6ü  BATLLE.IoC. 

V.  Batlle. 
sÉNS  FALTA,  m.  adv.  ab  seguretat ,  perfecció, 

ó  certitut.  Sin  falta.  Certé,  securé  ,  per- 

fecté. 
FALTAR.  V.  n.  no  teñir  alguna  cosa  son  cum- 

pliinent.  Faltar.  Deficere  ,  deesse. 
FALTAR ,  haberse  consurait  ó  acabat.  Faltar. 

Deficere. 
FALTAR  ,  no  cumplir  aIgú  sa  obligació  ó  sa  pa- 

raula.  Faltar.  Ab  oliicio  deficere  :,  datam   fi- 

dem  violare. 
FALTAR ,  no  teñirse  lo  que  s'  necessita.  Faltar. 

Deesse. 
FALTAR,  dexar  de  assistir  algú  ahónt  deu.  FaU 

tar.  Dcserere ,  non  praesto  esse. 
FALTAR  ,  morir.  Faltar ,  fallecer.  Emori. 
faltarsen'  poc.  f.  Faltar  poco,  i  aríim  abesse, 

parüm  deesse. 
TROBAR  Á  faltar,  f.  Echar  menos.  Desiderare. 
FALTAT ,  DA.  adj.  destituit  ,  com  :  faltat 

de    judici  ,    de    discurs.    Falto.    Destitutus. 

inops. 
FALTAT  DE  LLEY  ,  dít   del   or  ,  plata  ,  &c.  Fe- 

ble.  Deficiens. 
FALTAT    DE   MEDÍS ,  pobre.    Corto   de   medios. 

Inops. 
FALTETA.  s.  f.  dim.  Faltilla.  Levis  culpa. 
F  A  LUGA.  s.  f.  Faluca  .¡  falúa.  Phaselus. 
FAM.  s.  f.  Hambre.  Fames. 
FAM  ,  carestía  ó  falta  gran  d'aliments  ,  que  pa- 

tex  aigun  territori,  ó  pohU.  Hambre.  Fames, 

annoiice  penuria. 
FAM.  met.  gana  ó  desitj  vehement  d'alguna  co- 
sa. Hambre.  Fames. 
FAM  cANiNA.  Hambre  canina.  Appetitus  cani- 

11  us. 
Tom.  I. 


"FAM  ,q6i 

BONA  FAM.  loe.  ab  que  s'  repren  al  que  mostra 
disgust  d'alguna  vianda.  Hambre  de  tres  se- 
manas.  Hic  esset  tibi  gratus  cibus  esurientí. 

ESQUERDARSE  DE  FAM.  f.  V.  Esquerdarse. 

FER  PATiR  Ó  PASSAR  FAM.  f.  ú.  algú  par  obligar- 
lo á  fer  alguna  cosa.  Hambrear.  Fame  obs- 
tringere. 

FERüE  PASSAR  LA  FAM.  f.  Matar  el  hambre.  Sa- 
turar!. 

MATAR  LA  FAM.  f.  V.  Ferse  passar  la  fam. 

FAMA.  s.  f.  veu  comuna.  Fama.  Fama. 

FAMA ,  estimado  y  crédit  de  la  bondat  d'alguna 
cosa.  Fama.  Existimatio. 

FAMA  ,  la  bona  ó  mala  opinió  d'alguna  persona 
ó  cosa.  Fama.  Nomen. 

PAMA  ,  la  opinió  comuna  de  l'exceMencia  d'  al- 
gún subjécte  en  sa  professió ,  ú  art ;  y  axí  s' 
diu  :  métge  de  fama.  Fama.  Existimatio  pu- 
blica. 

PÚBLICA  VEU  V  FAMA.  loc.  for.  PübHca  voz  y 
fama.  Vox  publica  ,  fama. 

COBRA  FAMA    Y  CÁLAt'  A  JÁUKER.  rcf.  Cofcrfl  ¿Uí- 

na  fama  y  échate  á  dormir. 

Securum  tu  carpe  bono  sub  nomine  somnum. 

LOS    UNS     tenes    (  tí  SEN'poRTAN  )   LA  FAMA  ,    í 

'ls  altrbs  cardan  la  LLANA,  ref.  V.  Car- 
dar. 

FAMEJAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Fam. 

FAMILIA,  s.  f.  la  gent  que  viu  en  una  casa 
subjécta  al  Senyor  d'ella.  Familia.  Familia. 

FAMiLíA,  i'ascendencia  ,  descendencia,  y  paren- 
tela d' algú.  Fami/ia.  Stirps ,  genus,  fami- 
lia. 

FAMILIA  ,  'ls  criats  é  servey  d'algú.  Familia, 
Famuli. 

fa:\ulia  real,  él  número  de  personas  reals  que 
la  componen.  Familia  real.  Regia  cognatio 
vel  familia. 

familia  real,  él  número  deis  criats  del  Rey. 
Familia  real.  Aula;  regise  domestici. 

FiLL  de  Familia.  Hijo  de  familia.  Filius  fami- 
lias. 

PARE  de  familia.  Padre  de  familia.  Pater  fa- 
milias. 

FAMILIAR,  adj.  lo  pertanyent  á  la  familia. 
Familiar.  Familiaris. 

familiar,  lo  que  té  algú  d'us  ó  costum  ;  lo 
que  fa  freqüentment.  Familiar,  Frequens , 
familiaris. 

familiar  ,  él  criat  6  criada  d*  alguna  casa  ;  ó 
la  persona  de  alguna  familia.  Familiar.  Do- 
mesticus. 

familiar  del  sant  ofici.  Familiar  de  Sant9 
Oficio.  Tribunalis  Sancta;  Inquiíitionis  fami- 
liaris. 

ESTIL  familiar.  EstUo  familiar,  Stilus  familia- 
ris ,  vulgaris. 

FA  MILI  ARs,  p.  Fjmj/iareí.  Doemones  familiares. 

teñir  familiars.  f.  vulg.  ab  que  s'  pondera, 
la  sagacitat,  la  prevísió  d'algú,  ó  lo  que  fa 
Yyyy  d'ex- 


362  FAM 

d'extraordinari.  Tener  diablo.  Mira  sagacitate 
pollere. 

FAMíLfARISARSE.v.  r.  Familiarisarse.  Pa- 
miiiariter  agere. 

FAMÍLf ARÍSSÍM  ,  MA.  adj.  sup.  Familiarí- 
simo. Pamiliarissimus. 

PAMiLIARITAT.  s.  f.  Familiaridad.  FarriiÜa- 
riías. 

FAMILIARMENT.   adv.  m.  Familiarmente. 
Pamiliarlter. 

FAMÍNA.  *.  f.  ant.  V.  Pam. 

FAMOLENC,  CA.  adj.  Hambrientojamélico. 
Pamelicus. 

AiíAR  FAMÓLENC.  f.  Hcimhrear.  Esurionem  age- 
re. 

PAMOS,  SA.  adj.  lo  que  té  fama  6  nom.   Fa- 
moso, Pamosus. 

PAMOS  ,    perfét  ,   excellent.   Famoso.   Pamo- 
sus. 

PAMOS,  la  personada  grans  prendas.  Famoso. 
E  ,'regius. 

FAMOSAMENT.adv.m.exceMenment.  Pamo- 
samer.te.  Optimé ,  egregié. 

FAMOSÍSSIM  ,  MA.   adj.  sup.  Famosísimo. 
Fa;noíis¡>¡mus ,  c¿l  berriíntis. 

FANAL.  8.  m.  Far'l.  Pharus ,  laterna. 

FANAL  ,  d'embarcació.  Farol  de  navio.   Pha- 
rus. 

FANALET.  s.  m.  dim.  Farolillo.  Párvula  la- 
terna. 

PANATIC  ,  CA.  adj.  Fanático.  Panaticus. 

FANATÍSME.  s.  m.  Fanatismo.  Panaticus  fu- 
ror. 

PANFARRÓ,  NA.  s.  m.  y  f.  Fanfarrón.  la- 
ctator ,  ostentator. 

FER  EL  FANKARRÓ.  f.  Fanfarronear  Sese  inaní- 
niter  eífürre. 

FANFARRONADA,  s.  f.  Fanfarronada  .,  fan- 
farronería. lactPtio,  arrogantia. 


m. 


Lodo  ,  barro  ,  fango.  Coenu 


m. 


FANG.  s. 

lutum. 

FANG  ,  podrit  ó  corromput.  Cieno.  Coenum. 

ExiR  DEL  FANG.  f.  met.  exir  feiisment  d'aigun 
negoci  difícil.  Salir  del .,  o  de  un  cenegal.  Ab 
arduo  se  expediré  negotio. 

riCARs'  AL  FANG ,  KN  UN  FÁNG.  f.  empenyarse 
en  algún  negoci,  ó  empresa,  de  que  no  es 
fácil  exir  be.  Meterse  en  un  cenegal^  atollar- 
se. Rem  diííicilein  aggredi. 

EXIR  DEL  FANG  Y  CÁURER  AL  BARRANC.  ref. 

Salir   de  lodazales  ,  y   entrar  en  cemgc.les  : 

Salir  de  lavajos,  y  entrar  en  mojados:  Salir 

del  lodo  y  caer  en  el  arroyo. 

In;idit  in  scyllam  cupions  vitare  charybdin. 
PANGA,  s.  f.   instrument  pera   fangar.   Haya 

Pala  evolvendae  terrae. 
FANGAR.  V.  a.  girar  la  térra  d'un  camp.  Ha- 

yjr.  Pa.á  terraní  evo  veré. 
FANGAR,  s.  m.  Uoc  de  fang.  Lodazal.  Lutulen- 

tus  locus. 


FAN 

FANGOS,  SA.  adj.  Lodoso^  barroso.  Lutu- 

lentus. 
FANGUEJAR.  v.  n.  anar  pe'l  fang.  Zanca- 
jear. Lutulentas  calles  tereré. 
PANGUERA,  s.  f.  Lodazal.  Lutosus  locus. 
FANTARiMA.  s.  f.  V.  Fantasma. 

FANTARMA ,  la  figura  espantosa  que  $'  fingex 
per  fer  por  á  las  criaturas.  Marimanta.  Spe« 
ctrum. 

FANTARMA  ,  vísió  que  causa  espant.  Estantigua. 
Spectrum. 

FANTARMA  ,  trosset  de  fusta  que  Iligat  ab  un 
cordill ,  y  fét  rodar  ab  violencia,  fa  un  sorbll 
á  manera  de  brunsit.  Bramadera.  Tabella 
in  girum  ducta  asparum  emittens  sonum. 

FANTASI.  s.  m.  ant.  soldat  d'infanteria.  In- 
fante. Pedes. 

FANTASÍA,  s.  f.  la  potencia  de  l'ánima  sensi- 
tiva ó  racional ,  que  forma  las  imatges  de  las 
cosas.  Fantasía.  Phantasia. 

FANTASÍA  ,  moviment  repentí,  ó  impuls  del  es- 
perit  que  mou  á  exécutar  alguna  cosa,  séns 
considerado ,  ni  reflexió.  Fantasía.  Vana  co- 
gitatio. 

FANTASÍA,  ficció  ó  pensament  elevat,com  las 
FANTASÍAS  dcls  Poetas  ,  Pintors.  Fantasía. 
Ingeniosa  fictio. 

FANTASÍA  ,  presumpció ,  vanltat.  Fantasía.  Va- 
na e!atio. 

FANTASMA,  s.  f.  figura  que  s'  representa  ea 
somnis,ó  per  flaquesa  de  l'imaginació  ,  y 
tambe'  la  figura  estranya  que  causa  por. 
Fantasma.  Larva ,  spectrum. 

FANTASMA  ,  l'imatge  d'aigun  objécte  que  queda 
impresa  en  la  fantasía.  Fantasma.  Phan- 
tasma. 

FANTASMA,  s.  jTi.  1'  houie  presumptuos ,  que 
afecta  gravedat.  Fantasmón ,  fantasma.  Va- 
nus ,  eiatus. 

FANTÁSTÍC  ,  CA.  adj.  fingit  ,  quiméric. 
Fantástico.  Imaginarius. 

FANTASTic,él  presumptuos,  d  qu'  afecta  grave- 
dat. Fantástico.  Vanus,  eiatus. 

FAQUÍ.  s.  m.  Faquin,  ganapán.  Baiulus. 

FAR.  V.  a.  ant.  V.  Fer. 

FAR  PARVfiNZA.  f.  ant.  V.  Per  semblansa. 

FAR  PKRD0NAN2A.  f.  ant.  Conceder  perdón.  Ve- 
niam  daré. 

FAR  SEMBLANT  ,  SEMBLANSA  ,  Ó  FAR  SEMBLAR,  f. 

ant.  V.  Per  mostra. 
FAR.  s.  m.  ant.  fanal,  ó  llanterna  que  de  nitser- 

vex  de  guia  ais  navegants.  Faro.  Fharus. 
FARAMALLA,  s.  m.  él  qu'  enrahona  molt  y 

séns    substancia.  Faramallero  ,  faramallón^ 

faramalla.  Fallax. 
PARANDONIA.  s.  f.  p.  u.  V.  Palornía. 
FARAUT.  s.  m.  ant.  V.  Faraute. 
FARAUTE,  s.  ni.  interprete.  Faraute.  Iníer- 

pres. 
FARAUTE ,  él  principal  en  la  disposició  d'alguna 

cosa. 


FAR 

cosí.  Faraute,  Caput  in  aliquá  re ,  primus 

director. 
PARBALÁ.  s.  m,  FaJbalá ,,  farfala.  Ta-nia  ves- 

tiiim  fimbrüs  assuta. 
PARCÉLL.  s.  m.  Lio.,  envoltorio.  Paséis. 
PARCE LLET.  s.  m.  Atadijo.  Fascis. 
PARCIN  ATA.  s.  f.  mésela  de  varias  cosas,  que 

no  convénen  entre  sí,  particularment  en  los 

menjars.  B.iturrillo.  Confusae  inconnexseque 

res  ;  proiniscuae  dapes. 
PARCIR.  V.  a.  uniplir  mblt  alguna  cosa,  ^e- 

llenar.  Replere. 
PARCÍT,  DA.  p.  p.  Rellenado.,  relleno. 
PARDATGE.  s.  m.  ant.  V.  Parcéll 
PARDELL.  s.  m.  V.  Parcéll. 
PARDELLET.  s,  m.  dim.  Fardillo.  Pascis  par- 

vus. 
PARDO,  s.  m.  Fardo.  Sarcina. 
PAREDAT.  s.  f.  ant.  V.  Feredat. 
PARGA.  s.  f.  ferrería.  Herrería.  Ferraría  offi- 

cina. 
FARGAYRB.  s.  m.  Forjador.  Ferrarías  opifex. 
PARIGOLA.  s.  f.  Tomillo.  Thymus. 
FARIÑA,  s.  f.  Harina.  Fariña. 
PASSAR  FARIÑA,  f.  Cerner.  In  cerniculo  dividere. 

ARREPLEGADOR  DE  SAGÓ,  Y  ESCAMPA  DOR  DE  FA- 
RIÑA, ref.  Allegador  de  la  ceniza ,  y  derra- 
mador de  la  harina. 

Parca  manus  cineris,  nimiüm   profusa    fa- 
rinae. 

FARIÑAS,  p.  V.  Parinetas. 

FARINAYRE.  s.  m.  Harinero.  Parinae  ven- 
ditor. 

FARINER.  s.  in.  ant.  V.  Farinayre. 

FARÍNERA.  s.  f.  iloc  ahbnt  se  posa  la  fari- 
ña. Harinero.  Parinarinm. 

PARINETAS.  s.  f.  p.  Puchen ,  gachas.  Puls. 

KARittETAS  ,  jog  de  daus  Renlilia.  Álese  ludus 
sic  diotus. 

FARISÁIC,  CA.  adj.  Farisaico.  Farisaicus. 

FARÍSEÜ.  s.  m.  Fariseo.  Pharisseus. 

PARISTOL.  s.  m.  Atril.  Piuteus. 

FARisTOL,  DE  COR.  Facistol.  Plutíus  cantoruin. 

FARO.  s.  m.  ant.  V.  Pana!. 

FARRAGINAL.  s.  m.  ter  it.  Iloc  plantat  de 
farratge.  Herrenal,  Ag.r  farragine  saius. 

FARRATGE.  s.  m.  Tordi,  iégol,  &c.  en  hér- 
ba.  Alcacel.,  alcacer .,  herrén.  Ocymum. 

FARRATGE ,  1'  hérba  que  cullen  éls  soidats  per 
donar  ais  caballs.  Forr.age.  Pabulum. 

FARRATJAR.  v.  n.  donar  verd  á  las  cabalca- 
duras.  Forragear.  Pabu'ari. 

FARSA,  s,  f.  Farsa.  Fábula. 

FART,  TA.  p.  p.  Harto. 

FART,  adj.  qui  ménja  molt.  Comi/oix ,  tragón.^ 
glotón.  H-ílluo ,  vorax. 

FART.  s.  m.  l'acció  y  efécte  d'afartarse.  Har- 
tazgo. Saturarlo ,  sacietas. 

TAKT ,  vulg.  ¿I  manjar  abundant  y  espléndit. 
Comilona^  comilitona.  Comessatio. 


FAR  363 

FART  DE  BASTONADAS,   loc.    Manta    de  palos. 

Ampia  fustigaíio. 
FERSE  UN  FART.  f.  Darse  un  hartazgo.  Saturari. 

LO  FART   NO  CONEX  AL   DF.JÚ.     Tcf.     El    harto    del 

ayuno  no  tiene   duilo  ninguno.  Pinguis  venter 

minimé  miseretur. 
PARTANERA.  s.  f.  vulg.  propensió  á  menjar 

ab  excés.  Glotonería.  Gula,  helluatio. 
PARTAR.  V.  a.  ant.  V.  Afartar. 
PARTARSE.  V.  r.  ant.  V.  Afartarse. 
PARTAS,  s.  m.  aum.  qui  es  sumament  menja- 

dor.  Glotonazo.  Validus  heüuo. 
PARUM.  s.  m.  Husmo.  Poetor. 
SENTIR  LA  FARUM.  f.  met.  advertir  algún  índíci 

d'alguna  cosa.  Husmear.  Subodorari. 
PARUMEJAR.  V.  n.  fer  farum.  Husmear.  Pse- 

tere. 
FAS.  s.  f.  aspicte ,  cara.  Faz.  Facies. 
FÁSOL,  s.  m.  V.  Monj^ta. 
FÁSOL  ET.  s.  m.   caragirat.  Judía  de  careta. 

Phaseolus. 
FASOLS.  s.  m.  p.  Tinieblas.  OfTicium  matuti- 

nuní  tridui  ante  pascha. 
PASOS,  s.  m.  p.  V.  Pasols. 
PASTIDL  s.  m.  V.  Pástig. 
FASTiDí,  met.  enfado,  disgust.  Fastidio.  Pasti- 

dium. 
FASTIDIOS  ,  SA.  adj.  V.  Pastigos. 
PASTIG.  s.  m.  displicencia  ,  disgust ,  desagra- 
do. Fastidio,  hastío.  Pastidiuin. 
FÁSTiG  ,  aborriment,  repugnancia   ais   menjars, 

ó  á  altras  cosas.  Hastío.  Pastidium. 
FER   FÁSTiG.    f.  Hacer,  dar    asco.    Pastidium 

creare. 
PASTIGOS,  SA.  adj.  lo  que  causa  fástig  p  ajco. 

Hastioso.  Pastidium  creans. 
FASTiGOs  ,  met.   enfados  ,    molest.   Fastidioso, 

Mclestus. 
PASTIGUEJAR.  v.  n.  fer  fástig  6  asco  sigua 

menjar,  ó  alguna  cosa  de  mal  olor  &c.  Fas- 
tidiar ,  hastiar.  Nauseam  parere. 
FASTiGUFjAR.  met.  disgustar,  enfadar.  Fastidiar^ 

hastiar.  Molestiam  creare. 
PASTITJOS ,  SA.  adj.  molést ,  enfados.  Fasti- 
dioso. JNIoIestus. 
FASTOS,  s.  m.  p.  annals.  Fastos,  Pasti. 
FAT.  s.  m.  Hado,  Fatum. 
FAT  ,  ant.  V.  Fatuo. 

QUI  AGUAYTA  PER  FORAT  VEU  SON   MAL    FAT.  ref. 

V.  Aguaytar. 
PATAL.  adj.  lo  pertanyent  al   fat.  Fatal.  Pa- 

taljs. 
FATAL,  desgraciat ,  mal.  Fatal.  Punestus. 
PATALITAT.  s.  f.  Fatalidad,  Fatum,  infortu- 

riium. 
FATALMENT.  adv.  mod.  Fatalmente,  Pata- 

lirer. 
FATG.  s.  m.  arbre.  Haya.  Fagus. 
FATGINA.  s.  f.  animal.  V.  Pagina. 


PATIG.  s.  ra.  V.  Fatiga. 


FA- 


3<54  FAT 

rATiG ,  él  traball  gran  en  qualsevol  línea ;  y 
axí  s'  diu  del  estellar  Hénya,  qu'  es  un  fa- 
TiG.  Reventadero.  Improbus  labor. 

FATiG,  pantéx.  Resuello.  Anhc-litus. 

FATIGA,  s.  f.  angustia.  Fatiga.  Anxietas,  an- 
gor. 

FATIGA,  cansaci.  Fatiga.  Defatigatio. 

FATIGA  ,  l'acció  de  fatigar.  Tanteo.  Retractio. 

FATIGAR.  V.  n.  usar  del  diet  de  fatiga  él  que 
té  domiiii  en  alguna  finca. T'dníeaí'.Retrahere. 

>"ATiGAR.  V.  a.  V.  Afadigar. 

FATIGARSE,  v.  r.  V.  Afadigarse. 

PATIG03,  SA.  adj.  Fatigoso,  Laboriosas. 

PATILLEJAR.  v.  a.  ant.  V.  Embruxar  ,  fer 
bruxerías. 

FATILLER,  RA.  adj.  ant.  V.  Bruxot,  bruxa. 

PATILLERÍA.  s.  f.  p.  u.  V.  Bruxena. 

FATiLLERÍA ,  cosa  dc  poca  entitat.  Fruslería. 
Nugse. 

PATÜITAT.  s.  f.  Fatuidad.  Fatuitas. 

FATUO,  A.  adj.  Fatuc.  Fatuus. 

FATXADA.  s.  f.  Fachada.  Facies ,  frons. 

FAULA.  s.  f.  V.  Fábula. 

FAÜS.  s.  f.  V.  Fals. 

FAUSTO,  TA.  adj.  Fausto.  Faustas,  fortuna- 
tus. 

FAUSTO,  s.  m.  Fausto .  fasto.  Pompa,  fastus. 

FAU8TÜ0S  ,  SA.  ajj.  ant.  pie  de  fausto. 
Faustoso.  F'ai.tui>sus,  superbus. 

FAUTOR,  s.  m.  Fautor.  Fautor,  adiutor. 

FAVELAR.  V.  n.  ant.  V.  Parlar. 

FAVONER.  s.  m.  ant.  V.  Favoridor. 

FAVOR,  s.  m.  F^vor.  Favor. 

FAVORABLE,  adj.  Favorable,  Secundus,  pro- 
pitius. 

FAVORABLEMENT.  adv.  m.  Favorablemen- 
te. Ofliciosé. 

PAVOREJAR.  V.  n.  ant.  V.  Favorir. 

FAVORIDOR,  RA.  s.  ni.  y  f.  ant.  Favorece- 
dor, Fautor,  adiufor. 
FAVORIR.  V.  a.  ant.  V.  Afavorir. 
FAXA.  s.  f.  Faxa.  Fascia. 
FAXA ,  h  qu->  usán  los  Eclesia'stics  seculars  per 

cenyirse  ia  sotana.  Ceñidor.  Cinctorinm. 
FAXA,  la  qu'es   pinta   ct-rca  del   pavinient,en 
las  péssas  emblanquinadas.  Rodapié.  Fimbria 
parietis. 
FAXAR.  V.  a.  Faxar.  Fasciá  obligare. 
FAYSA.  s.  í.  aucéii.  Faysan.  Phasianus. 

FE 

PE.  s.  f.  virtut  teologal.  Fe.  Pides. 

FE  ,  hérba.  Heno,  f^oenuni. 

FE  ,  aseveració  de  qu'  al¿5una  cosa  es  certa  ,  y 
axí  s'  diu  ,  que  '1  Notari  dona  fe.  Fe.  Tes- 
tifica tio. 

FE,  él  bon  concépte  y  confiansa  que  s'  té  d'al- 
guna  cosa ,  y  axí  s'  diu  que  s'  té  fe  en  él 
Métge.  Fe.  Fiducia. 


FEA 

r» ,  certificació  que  $'  dona  de  ler  certa  alguna 
cosa  ,  com  :  fe  de  vida ,  de  batisme.  Fe.  Tes- 
tificatio ,  testatio. 
fe  ,  él  crédit  ques'  dona  i  las  cosas  per  la  au- 
toritat  del  que  las  diu,  6  per  la  fama  públi- 
ca. Fe.  Assensio. 
BONA  FE,  bon  proceiment  y  veritat,  en  los  que 

comercian.  Buena  fe.  Sana  fides. 
fe  morta.  Teol.  Fe  muerta.  Fides  divina  sine 

operibus. 
fe  pública.  Fe  pública.  Fides  publica. 
FB  VIVA.  Teol.  Fe  viva.  Pides  divina  cum  cari- 
tate &  bonis  operibus. 
possEssoR  DE  BONA  FE.   Poseedtr  de  buena  fe. 

Bonae  fidei  possessor. 
POSSESSOR  DE  MALA  FE.  Poseedor  de  mala  fe. 
Malae  fidei  possessor. 

Á  FE  :  X  fe  A  FE.  m.  adv.  A  la  fe.  Certé. 

A  LA  BOKA  FK.  m.  adv.  candida,  y  sensillament. 
A  la  buena  fe.  Sinceré. 

DE  BONA  FE.  m.   adv.  ab  veritat  y  sinceritat. 
De  buena  fe.  Boná  fíde. 

DE  MALA  FE.  m.  adv.   Dc  mala  fe.  Mala   fide, 
fiaudulenter. 

DONAR  FE.  f.  assegurar  alguna  cosa  que  s'  ha 
vist.  Dar  fe.  Fidem  faceré. 

DONAR  FE.  í.  for.   Certificar  éls  notaris   alguna 
cosa  per  escrif.  Dar  fe.  Fidem  faceré. 

DONAR  FE.  f.  donar  crédit.  Dar  fe.  Fidem  adhi- 
bcre. 

PEAL  DAT.  s.  f.  deformitat.  Fealdad.  Defor- 
mltas. 

fkaldat  ,  met.  torpcsa  ,  acció  indigna.  Feal' 
dad.  Turpitas. 

FEAMENT.  adv.  m.  Fiamente.  Turpiter. 

FEBLE,  FEIBLE.  adj.  ant.  flac,  débil.  Fe- 
ble. Debiiis ,  imbeclílus. 

PEBLEA.  s.  f.  ant.  V,  Dcbilitat,  flaquesa. 

FEBRA.  s.  f.  Calentura  .fiebre.  Febris. 

FEBRAS.  p.  V.  Tercianas,  quurtanas. 

FÉBRA  MALIGNA.  Fiebre  maligna.  Febris  malig- 
nans. 

ENTRAR  LA  FEBRA.  f.  Entrar  .¡  acometer  la  ca- 
lentura  Febrim  accederé. 

ERRAR  LAS  febras.  f.  Cortar  la  calentura.  Ces- 
sare  febrim. 

FÉBRA  forta.  Calentaron.  Vehementior  febris. 

PEBRADA,  s.  f.  Calenturon.  Veliemens  febris. 

FEBRER.  s.  m.  Febrero.  Februarius. 

FEBRETA.  s.  f.  dim.  Calenturilla.  Febrícula. 

FEBRÍFUGO  ,  GA.  adj.  Febrífugo.  Febrifu- 
gus. 

FEBROS ,  SA.   adj,  qui  patex  fébrai.  Calentu- 
riento.,  febricitante.  Febricitans. 

FEBROS ,  dlt  del  terreno  en  qu'  hi  ha  móltas  fi- 
bras. Febril.  Febrills. 

FECES,  s.  f.  p.  ant.  Heces.  Feces. 

FECUNDAMENT.    adv.   m.    Fecundamente. 
Foecundé. 

FECUNDAR,  v.  a.  Fecuiidar.  Foecundare. 

FE- 


FEC 

FECUNDAT ,  DA.  p.  p.  Fecundado. 

FECÜNDÍSAR.  v.  a.-Fe:uridizar.  Foecundare. 

FECUISiDÍTAT.  s.  f.  Fecundidad.  Fcccundi- 
tas. 

FECUNDO  ,  DA.  adj.  Fecundo.  Fcecundus. 

FEDELTAT,  PEELTAT.  s.  f.  ant.  V.  F¡- 
delitat. 

PEÍSSIM,  MA.  sup.  Feísimo.  Foedissimus. 

FEL.  s.  m.  Hiél.  Fei. 

¡■'EL,  ant.  espiga  de  la  balansa.  Fiel.  StatercC 
Índex. 

FEL.  adj.  ant.  V.  Fidel. 

FEíi  DE  LA  TERRA,  hferba.  Hiél  de  tierra.  Cen- 
taurum  minus. 

FEL  soBRESiTc  Ictericia ,  tericia ,  tiricia.  Re- 
gios morbus. 

NO  TÉ   FEL  QUE  LI  AMARGUE.  loC.  met.  No  tiím 

hiél.  Nil  amari  fellis  habet. 
■ruÁuRER  ÉL  FEL.    f.    cansarsc ;    fatigarse   mblt. 

Echar  los  bofes .,  los  hígados.   Nimis  defati- 

gari. 
FELICí'SSíM,  MA.  adj.  sup.  Felicísimo.  Fe- 

licissimus. 
FELICITAR.  V.  a.  Felicitar.  Gratulan. 
FELICITAT.  s.  f.  Felicidad.  Felicitas. 
FELIGRÉS,  s.  m.  Feligrés.  Pariscus. 
FELIGRESÍA,  s.  f.  Feligresía.  Parsecia. 
FBLIS.  adj.  Feliz  .felice.  Félix. 
PELISMENT.  adv.  ra.  Fclizr.-.cute.  FeÜciter. 
FELLÓ .  NA.  s.  m.  y  f.  ant.  V.  Falló. 
FELÓ,  FELÓN,  adj.  ant.  maivat.  Fellon .,  fe- 
mentido ^  pérfido.  Nequam  ,  períidus. 
FELLONÚ.  s.  i.  aHt.  perfidia.  Felonía.  Perfi- 
dia. 
FELTRE.  s.  m.  Fieltro.  Lana  compacta. 
FEaIAMENT.    s.  m.   ant.   Tacció   de   fe.Tiar. 

Estere  ladura ,  estercolamiento.  Stercoratio. 
FEMAR.  V,  a.  Estercolar.  Lattificare. 
FEMPTA.  s.  f.  Estiércol.,  freza.  Stercus. 
FEMS.  s.  m.  p.  Estiércol.  Fimus. 
FEMBRA.  s.  f.  ant.  V.  Femella. 
FEMELLA.  s.  f.  Hembra.  Foeiiiiiia. 
FEMELLA  ,   en    los   aucélls.   Páxara.  Aris  fos- 

mina. 
FEMENÍ,  NA.  adj.  Femenino.  Foemineus. 
FEjMER.  s.  m.  Muladar.,  estercolero.  Sterqui- 

liniuro. 
n'  hi  ha  un  pemer.  f.  fam.   ab   que  s'expré-sa 

i'abundancia  qu'  hi   ha  d'alguna  cosa.  Hay 

una  parva.  Ingens  est  copia. 
FEMNA.  s.  f.  ant.  V.  Duíia,  fembra. 
FENDRER.  V.  a.  ant.  tallar,  partir.  Hender. 

Fiíidere. 
FENEDÜRA.  s.  f.  ant.  Hendidura.  Fisura. 
FENELLA.  s.  f.  ant.  V.  Escletxa. 
FENÍGREG.  s.  m.  planta.  Fenegreco.  F;\;num 

grfecum. 
FÉNIX,  s.  m,  aucéll.  Féni:^.  Ph,xnix. 
FÉNIX,  met.  lo  raro  y  singular.  Fénix.  Phxnix. 
FENOLL.  s.  m.  V.  PonoU. 

Tom.  I. 


FEN  ,6.^ 

FENÓMENO,  s.   m.    Fenómeno.    Phsnome- 

non. 
FENTAMENT.  adv.  mod.  ant.  V.  Fingida- 

nient. 
FENYER.  V.  a.  ant.  maurar  la  pasta  de  qua 

s'  fa  'i  pa.  Hñir.  Massam  subigcre. 
FENYER,  ant.  V.  Fingir. 
FEO,  A.  adj.  ilétg.  Feo.  Fredus. 
PER.  V.  a.  fabricar,  formar  alguna  cosa.  Hacer 

Paceré. 
FER,  acostumar,  habituar.  Hacer.  Assuefacere. 
FER,  adobar,  perfeccionar,  com  :  fer  una  bota 

bo  al  vi.  Hacer.  Perücere. 
FER,  arreplegar,  recullir;   axi' s' diu   del  que 

capta  qu'  ha  fet   un  ral.  Juntar ,   recoger. 

CoUigere. 
FER,  causar,  ocasionar,  y   axí  s' diu  que  l'ay- 

gua   corrompuda  fa   fébras.  Hacer.' PaTiie^ 

gignere. 
FER  ,  concedir  lo  que  s'  demana  ,  ó  s'  necesita, 

y  axí  s'  diu  :  fer  una  gracia.  Hacer.  Paceré, 

concederé. 
PER,  congregar,  convocar,  com  fer  gent.  Ha- 
cer, Congregare. 
PER  ,  convenir,  ser  útil,  ser  á  propósit.  Hacer. 

Esse  ad  rem. 
FER,  cumplir  él  número   alguna  cosa,  y  axí  s' 

diu  que  fa  vuyt  la   unitat  que  s'ajusta  á  set. 

Hacer.  Complere. 
FER, .disposar,  compóndrer,  com:  fer  la  ma- 
leta, FER  él  Hit.  Hacer.  Parare,  preparare. 
FER,  donar  son  primer  ser  á  alguna  cosa,  pro- 

duhirla.  H.icer.  Producere. 
FER,   enclóurer,   contenir,y  axi   s'  diu   d'un 

pes  ó  mesura  majpr,  que  n'  fa  tantas  de  me- 
nor». Hacer.  Capere  ,  iacludcre. 
FER ,  estar  bo  ú  malait ,  y  axí  s'  diu  :  ¿  que  fa 

fulano  ?  Estar  bueno  d  malo  ;   pasarlo  bien  ó 

mal.  Bene  valere,  vel  secus. 
PER,  expeliir  del  eos,  com:  fer  un  cuc. ^rrO' 

jar.  Expeliere ,  eiicere. 
fer  ,  formar  ab  V  imaginació  ,  ú   concebir   en 

ella  alguna  cosa,  com  :  fer  concépte  ,  fer 

ens  de  rahd.  Hacer.  Eringere. 
fjkr,  fret,  calor,  &c.  i-/j(;á/-/río,   calor  ^   &c. 

Inesse  ,  esse. 
FER  ,  imitar  ,  contrafer  ,  com  :  fer  él    cé^o  ,  él 

rossinyol,  imitand  son  cant.  Remedar.   Imi- 

tari. 
FER,  obrar  á  favor  6  contra   d'al:;ií,y   axí  s' 

diu  :  FEU   per  éll  tót  quant  pogué.    Hacer. 

Pro  aliquo  faceré,  aut  secus. 
FLR,  opinar  qu'a'gú  ó  alguna  cosa  se  troba  en 

tal    estat,  circunstancias,   com:  fer  á  algú 

hume  ric,  ferlo  en  Madrid.  Hacer.  Opina- 

ri  de  aliquo,  aut  de  re  aliqua. 
fer  ,   plantar  ,  com  :  fer  cois  ,   ápits  ,   &c. 

V.  Plantar,  sembrar. 
fer,  posar  en  obra  alguna  cosa  ,  com  :  per  ub 

viatge ,  un  negoci.  Hacer.  Exequi. 

(  ZzZZ  fKft 


366  FER 

F£R ,  produir  las  plantas ,  en  él  qual  sentit  ss 

diu   que  la    poniera  FAp5mas,  qu'un  arbre 

fa  mólt  fruyt.  Llevar.  P'erre. 
FER  ,  traballar.  Hacer.  Agere  ,  operan. 
FER  Acció ,  ú  l'acció.  f.  Hüctr  ademan.  Mons- 

trare ,  simulare. 
FER   ALARDE,  f.  fcr  ostentacló.  Hacer  alarde. 

lacrare. 
FER  l'aleta.  f.  V.  Aleta. 

FER  ALGÚ  COM  QUE  LI  VE  DE  NOU  ALGUNA  COSA, 

coM  QUE  NO  Hi  SAB  RES.  f.  Hocerse  de  nue- 
vas. Inscitiam  affectare. 

PER  ALSAR  LA  CASSA.  f.  Levaníür  la  caza.  Peras 
in  venatione  excitare. 

FER  ALSAR  LA  CASSA.  f.  de  la  Volatería :  com 
FER  alsar  él  gos  una  perdiu.  Volar.  Avem  ad 
volandum  incitare. 

FER  ALTO.  f.  Hacer  alto.  Sistere. 

FER  ALTRA  CARA.  f.  Hiet.  Variar  las  circunstan- 
cias d'alguna  cosa.  Mudar  de  semblante  ó 
color.  Aliter  se  habere. 

SER  ALTRE  vÉORER.  f.  teñir  altr'  aspécte  algu- 
na cosa.  Tener  otro  ver.  Aliuin  esse  alicuius 
rei  aspactum. 

FBR  ANAR.  f.raóurer  alguna  cosa  d'una  part  i  al- 
tra.  Menear.  Moveré. 

FER  ANAR.  f.  donar  moviment  6  impuls,  com 
FER  ANAR  l'aygua  una  roda.  Mover.  Ciere , 
pellere. 

FER  ANAR  LAS  ALAS.  f.  Aletear.  Alas  motitare. 

FER  ANAR  EL  CAP.  f.  Cabecear ,  menear  la  ca- 
beza. Caput  motare. 

FKR  ANAR  LA  cuA.  f.  Colcar ,  menear  la  cola. 
Caudam  agitare. 

FüR  AN.-.R  LAS  MANs.  f.  Hióurerlas.  Manotear. 
Manus  agitare. 

FBR  ANAR  LAS  MASS.  f.  traballar  depréssa.  Me- 
near las  manos.  Opus  properare. 

FER  ANAR  TER  PORTAS,  f.  E:har  por  puertas. 
Ad  mendicitatem  redigere. 

FER  ANAR  PER  UN  MATÉX  CALENDARI.  f.  met. 

Llevar  por  un  rasero.  iEqué  ducere. 

FER  ANATOMÍA,  f.  V.  Anatomía. 

FER  ANYs.  f.  arribar  algú  en  cada  any  al  día 
que  correspon  al  de  son  naxement.  Cumpltr 
años.  Anniversarium  diein  agere. 

FíR  ANTS.  f.  haberhi  anys  qu'  ha  succehit  algu- 
na cosa.  Hacer  años,  MuJtos  fluxisse  anno». 

FER  ASCO.  f.  V.  Asco. 

FER  AJOi.  f.  met.  exirli  mal  á  algú  lo  que  s'  pro- 
curaba. Echar  azar.  Adversara  sortem  expe- 
riri. 

F£R  AYGUA.  f.  V.  Aygua. 

FER  AYGUAS.  V.  Aygua. 

FER  BADALLs  Y  cREUETAS.  f.  no  haber  menjat  res. 
Hacerse  cruces  :  estar  por  esta  cruz  de  Dios. 
Inctnatum  esse. 

F*R  EL  BALL  DEL  poLL.  f.  Comomerse  ^  recon- 
comerse. Humeros  motara  ad  prurigiaem 
scdaudam» 


FER 

FER  LA  BARBA,  f.  afejtar.  Hacer  Ja  barba.  Bar- 
bara radere. 

FER  BÉ.  f.  beneficiar  á  algú.  Hacer  b'ten.  Bene- 
facere. 

FKR  BE.  f.  teñir  alguna  co!a  bona  disposicid, 
simetría  ,  adorno  &c.  Parecer  bien.  Gra-» 
tum  ,  beüum  pra;ferre  aspecrum. 

FER  COCERÍAS,  f.  Huccr  lociiras.  ínsanírc. 

FF,R  BÓGiT  ELs  ARE:iEs.  f.  Hacer  pompa.  Longi 
jatéque  folüs  difundí. 

FER    BONA    ó    MALA    CARA     X     ALGUNA      COSA.     f. 

Poner  buen  ó  mal  semblante.  Aliquid  lato 
vel  tristi  aspectu  aspicere. 

FfiR    BONA    CARA,  ALTRA    CARA,    MILLOR     CARA 

ALGÚN  NEGüci.  f.  met.  Hacer  buen  semblan- 
te ,  otro  sembhnte ,  mejor  semblante.  Alio, 
vel  meliori  modo  se  habere. 

FER  bon"  obra.  f.  Hacer  buena  obra.  Adiuforio 
vel  f-uxilio  esse. 

FLR  BONA  sb.-MBRA  ú  üMBRA.  f.  met.  afavorjr 
algú,  y  amparar  á  alrre,  puraque  ab  sa 
protecció  sia  ates  ó  respectat.  Hacer  sombra. 
Übumbrare. 

FBR  BON  d  MAL   VENTRHLL  ALGUNA  COSA.  f.  met. 

causar  gust  ó  desagrado.  Hacer  buen  ó  mal 
estómago.  Gratuin  vel  ingratum  esse. 

FER  BON  viURER  ,  ALTRE  VÉÜRSR.  f.  fer  bona 

cara  ó  altra  cara  las  cosas.  Tener  buen  v:r, 
tener  otro  ver.  Meliorem,alium  esse  ali-;uius 
rei  aspectum. 

FER    BORRA     DB    BOU.    f.    mCt. 

punys. 
F2R  EL  BOTG.  f.  fer  Ó  dlr  disbarats.  Loquear. 
Jnsanire. 

FER  ÉL  EOTG  ,  EL  PLAGA  ,  ÉL  XIMPLE.  f.  diver- 
tirse axí.  Loquear.  Feriari. 

FER  LA  BRIBA,  f.  Bribonear ,  bribar.  Vagar!, 
errare. 

FER  BROMA  Ó  BULLA,  f.  fam.  Meter  bulla.  Obs- 
trepere. 

FBR  ERUXERÍAS.  f.  Bruxear ,  hacer  brujerías. 
Maleficia,  incantationes  exercere. 

FER  BUGADA.  f.  Haccr  colada.  Lintea  ut  lixivio 
detergantur  parare. 

FER  ó  FERSE  BULLA  AB  ALGtí.  f.  Chulearse^ 
burlar.  Facetiis  aliquem  petere. 

FBR  BULLIR  EL  CAP,  l'ííNTENIMENT  ,    EL  SENY. 

f.  Aturdir  la  cabeza.  Caput  parturbare. 

FER  BURRADA,  f.  en  él  jog  de  cartas.  Renunciar. 
ín  chartarum  pictarum  ludís  chartain  classis 
expetltje  non  expon  ere. 

FER  EL  BUS  f.  fcr  la  garagara.  Hacer  el  buz. 
Palpari ,  adulari. 

FER  CALLAR  LAS  CRIATURAS,  f.  Acallar.  Párvu- 
los vagientes  solar!. 

FtR  CALLAR  LAS  MALAS  LLENGUAS.  f.    desmentir 

aigú  ab  sas  bonas  obras  ais  que  murmuraban 
d"eil.  Dar  ua  tapa  boca.  Os  aiicui  praiclu- 
dere. 

í  ER 


V.  Fer  á  cop  Je 


FER 

ffSR  saK  CAMÍ.  f.  Ir  6  irse  su  camino.  Iter  suum 

tenere. 
PER  CAMPANA,  f.  fg'tar  á  Pescóla.  Hacer  novi- 
llos. Scholam  pra;termittere. 
i'KR  CAKOKS.  f.  posar  la  seda ,  llana,  &c.  en  los 
canons  de  que  usan  los  texidors  &v;.  Encani- 
llar. Stamen  ,  sericun! ,  &c.  rotse  glomerato- 
riae  aptare. 
PER  Cap   á   al&un   lloc.  f.   Dcir .,   ir  á   dar. 
Tendere. 

i'BR  DE  SON  CAP.  f.  Hücer  las  cosas  por  su  cabe- 
za. Uti  proprio  marte. 

rER  cAPFiCATs.  f.  en  las  vinyas.  Echar  de  cabe' 
za  las  vides.  Mergos  terrae  ¡mmittere. 

FER  CARA,  f,  ais  perilis ,  ais  trabails.  Arrostrar. 
Oppetere. 

ríiR  CARA.  f.  resistir.  Hacer  cara .,  frente.  In  fa- 
ciera resiotere. 

FER  CARA.  f.  estar  un  edifici  devant  d'altre.  Ha- 
cer fachada.  Esse  é  regione. 

FER  CnRASSAS.  f.  3nt.  V.  Fer  carotas. 

FBR  CiROTAS.  f.  Hiostrar  ab  las  accions  de  la 
cara  lo  diígusr  que  $'  té  d'  alguna  cosa.  Ha- 
cer visagei  Paciel  gestu  alicuius  rei  nau- 
seara ostendere. 

FER  CAROTAS,  f.  denotar  ab  las  accions  de  la 
cara  el  dr-ssabriraent,  que  causa  algún  menjar 
agre  ,  aspre  ,  &c.  Alargar  los  dientes ,  poner 
los  dientes  largos.  Cibi  acerbitatem  ,  acidita- 
tem  vu!rü  comedentem  denotare. 

FER  CAS.  f.  Hacer  caso.  vEstiirare. 

FER  AL  CAS.  f.  Hacer  al  caso.  P^rtinere. 

FER  c^STÉLLs  EN  l'avre.  f.  Hjcer  fábricas 
en  el  ayre.  Vana  nioliri ,  machinari. 

FER  cATií'OLS.  f.  fam.  repaniej^ir  éll  vMI.  Cho- 
chear ,  caducar.  Prie  senio  mentíj  debilítate 
laborare. 

FER  cÁuRKR.  f.  á  algó  Ó  á  alguna  cosn;  tirarla  á 
térra.  Derribar.  Stcrnere. 

FBR  cácREK.  f.  á  algú  de  la  privansa,  estat, 
empleo,  &c.  Derribar.  De  grsdu  deiicere. 

FER  CENTiNÉLLA.  f.  Hacer  Centinela.  Excubias 
agere. 

FER  CEREMONIAS,  f.  met.  mostrar  displicencia 
d'alguna  cosa.  Hacer  gestos  á  alguna  eosa. 
Repudiare. 

FER  cEssid  DE  béns.  f.  Desamparar  sus  bienes. 
Bonis  cederé. 

FER  cÓFis  Y  Maris,  f.  fam.  Hacer  mangas  y  cabe- 
zones. Arbitrio  suo  disponere. 

FER  coLLACió.  f.  Hacer  colación.  Coenulam  su- 
niere. 

FER   COM  QUE  SE   LI  HA  OLVIDAT.    f.    fingir    algÚ 

que  Sí   li   ha   olvidar  alguna   cosa.  Hacerse 
olvidadizo.  Oblivionem  aflectare. 

FER    COM    QUE  s'  VOf.,    FER    ALGUNA    COSA.  f.     fer 

mostra  ó  acció  de  feria  ,   coin  :  feu  co.íi  que 
s'  voL  PEGAR  Á  ALGÚ.  Amagar  ,  hacer  adc 
man.  Ostentare. 
r^R  com  Qui  Mo  Ho  sab,  com  qui  no  hi  sas  res, 


FER  ,q6r 

COM  QUE  14  vfc  DE  Nou.  f.  HacersB  de  nuevas. 
Notum  quasi  inauditum  admirari. 
FER   COM  QUI   NO  Ho  VEu,  f.  V.  Fer  éls  ulls 

grossus. 

FER    COMPARES    Y    COMAiES.    f.    V.    Per    cdfis  Y 

mófis. 
FER  cÓMPTB.  f.  V.  Perse  cómpte. 

FER  COMü.  f.  V,  ConiÚ. 

FER  CONFERENCIA,  f.  V.  Conferencia. 

FER  COP.   f.    V.  Cop. 

1 KR   .{   COP  üE   PUN'YS.    f.    met.    fer  depréssa. 

Harbar,  Pestinanter  conficere. 
FER  COP  DE  PUNYS.  f.  V.  Fer  punyadai. 

PER  ÉL   COR  FORT.  f.   V.  Cor. 

PER  CORRER,  f.  Tobar.  Correr.,  limpiar ,  saltear. 
Surripere. 

PER  CORRER,    FER  CORRER   LA   VEÜ.  f.   díVulgar. 

Echar  ó  soltar  la  voz.  Vulgare. 
FER  CORRER  LA  TEu.  f.  donar  veus.  V.  Donar 

veus. 
FER  CORTESÍA,  f.  V.  Cortesía. 
FER  DE  COS.  f.  Hacer  del  cuerpo.  Ventrem  exo- 
nerare. 
FER  LA  COSTA,  f.  pagar  per  algú.  Hacer  la  costa. 

Pro  aliquo  solvere. 
FER  LA  COSTA,  f.  met.  posap  ils  medis  perqué 

algú  conseguesca  alguna  cosa ,  ó  fer  lo  que 

tocaba  á  altre.  Hacer  la  costa.    Pro  aliquo 

operara  impenderé. 
TKR  LA  COSTA,  f.  met.  mantenir  un  sol  la  con- 

versació,  ó  ser  l'obje'cte  d'élla,  ó  de  la  mur- 

muració   de   tóts.    Hacer    la    costa.    Collo» 

quutionis    obiectum  esse  vel   in   ea  primas 

agere. 
FER  cRiATURADAS.  f.  V.  Per  Hojadas. 
FER  DE  CRIATURA.  V.  Fer  uoyadas. 
FiR  CRiT.  f.  dirse  móit.  Sonarse.  Vulgarf, 
FER  CRiTs.  f.   Dar  voces ,  dar  gritos ,  vocear. 

Vociferari. 
FER  cüLCUsiTS.  f.  Cusir  \,  haczT  culcusidos.  Pra- 

vé ,  ¡nepté  suere. 
FER  SON  DEBER,  f.  Haccr  SU  dcbcr.  Officium 

explere. 
FER  ÉL  DESENTES,  f.    Darse  por  desentendido, 

hacerse  momo.  Se  inscium,  igiiarum  simulare. 
FER   DiNBRs.   f.   procurarse'ls  venend  ó  empe- 

nyand  alguna  cosa.  Hacer  quartos .,  dir.eros. 

Numraos  industria  com.parare. 

FER  DOXAR   TÓMS  Ó  VOLTAS    i    AL&UNA    COSA.    f. 

Rodear .,  voltear.  Circumagere. 
FER  DONAR  UN  suRT,  f.  Sobresaltar.   Subitáneo 

terrore  percellere. 
FER  DRET.  f.  ant.  acudir  en  justicia.  Acudir  en 

justicia.  Apud  ludicem  aliquem  convenire. 
FER  ÉL  DROPo.  f.  no  fer  res,  no  voler  traballar. 

Haraganear.  Otio  diíluere. 

i  ER     DURAR    ,     ;  ER     ALLARGAR,     f.     gastar      poC 

d'alguna   cosa ,  anarla  estalviand.   Endurar. 
Pareé  insuniere. 
FER  íco.  f.  fers'  alguna  cosa  notable  y  digna 

d'a- 


368  FER 

d'atenció  y  reflexíó.    Hacer  eco,    Intentum 
aiiimuro  reddere. 
íER   iMBüTs.  f.   parlar  enibrassat.    Tartagear^ 

tartaltar  ^  rozarse.  Balbutire. 
IBR  SNCANT.  f.  véndrcF  en  encant.  V.  Encane. 
¥IR  ENCANT.  f.   fam.  met.   posar   séns  órde   y 
esbarriars   mólts   trastos  ^   roba   &c.   en   un 
lloc.  V.  Esbarriar. 
IBR  ENTRAR,  f.  fer  ficar  una  cosa  dintre  d'altra 
introduirli  ab  forsa  ó  violencia.  Entrar.  In- 
trudsre. 
Fkr  k.\trar.  f.  fer  cábrer  móitas  cosas  en  poc 
lloc  ,  coni  mokas  Uetras  en  una  ralla.  Miter. 
Infaroire. 
fkr   escanualls.  f.   fam.  Hacer  aspavientos^ 

halaracas.  Levl  de  causa  terrore  concuti. 
FER  ESCARABATs.  f.  escn'urer  sens  órde ,  ni   bo- 
na   forma.   Garrapatear.  Litíeras   vel  lineas 
Tarié  circumflectere. 
f  BR  ESCARNÍ ,  Ó  EscARNOT.  f.  Escarnecer.   Sub- 

sanaare. 
FER  ESCLAíiTS  DB  RÍURER.  f.  Dar  curcaxadas. 

Soluto  risu  ridere. 
FíR  KscuMA.  f.  Espumar,  Spumare. 
FBR  tsPEciE,  f.  aot.  fer  cop,  fer  novedat.  Hacer 

armonía  De  re  insuetá  ,  nova  rairari. 
JKR  ESQUELLOTS.  f.  Da)  Cencerrada.   Tintinna- 

bulis  obitrepere  ad  vidui  nuptias. 
FER  ESTAR  Á  RALLA,  f.   Tcmr  íl  raya.  Conti- 

nerc. 
JER  ESTUBi  EN  ALGUNA  COSA.  f.  obrar  ab  arf, 
reserva  ,  ó  rcíLxíó  acírca  d'ella.  Hacer  esta- 
dio  de  alguna  cosa.  Caute  se  gerere. 
FER  ESTUDIAR,  f.    uiantenif  á  algú  en  lo  temps 
de  sos  esrujis.  Dar  esíudios   á  alguno.  Aücul 
ut  litterarum   studiovacet,  necessaria  prae- 
bere. 
íKR   EXEMi'LAR.   f.  exécütaf  h\  primer  algu.ia 
acció  qu'altres  imitan.  Hacer  exetnplar.  Pri- 
müm  aliquid  eficere. 
FER  EXERcici.  f.  V.  Exércici. 
FER  l'exercici.  V.  Exércicí. 
Fer  exir  á  algú  los  colors  á  la  cara,  f.aver- 
goiiyirlo.  Sacarle  los  colores  á  alguno:,  ponerle 
á  alguno  colorado.   Faceré   ut  quis   erubes- 
cat. 
FER   £xiR  DE  TINO.  f.  Desatinar .,  desatentar. 

Perturbare  ,  confundere. 
FER  EXIR   DE  MARE.  f.   utiet.  SacüT  de  madre. 

Faceré  ut  aliquis  extra  se  feratur. 
FER  falta,  f.  V.  Falta. 
FER  FARUM.  f.  V.  Parumejar. 

FER  FÁSTIG.  f.  V.  t'ástig. 
FER  FE.  f.    V.  Fe. 

FER  FER.  f.  Ordenar  que  s'  fassa  alguna  cosa, 
com  FER  FER  un  vestir.  Mandar  hacer.  Ali- 
quid agendum  prescribere. 

FER  FER  LLOC  f.  apartar  la  gent  qu'está  apilo- 
tada,  perqué  passe  algú  pe'l  initg  d'élla.  Ha- 
cer calle.  Coníluentem  turbam  dividere. 


FER 

FER  FÉREDAT.  f.  causar  terror ,  espant.  Meter 

grima.  Horroreni  incutere. 
FER  FJiREDAD.  f.  admirar,   espantar;  y  axis' 

diu  :  FBYA  FEREDAT  la  gent  qu'  hi  habla.  Ser 

una  fiereza.  Mirum  esse. 

FER   FERMANSA  ,  FIANSA.  f.   V.  Fíansa. 

FER  FfiSTA.  f.  no  traballar.  Hacer  fiesta,  Fe- 

riari. 
FER  FÉíTAS.  f.  fer  3  algú  jogs ,  ó  dirli  parau- 

las  ili^oiijéras  per  captarli  la  voluntat.  Cocar, 

Palpari. 
FER  FESTAS.  f.  acariciar,  agasajar.  Hacer  fiestas. 

lilandiri. 
FER  FÉSTAS.  f.  afalegar ,  acariciar ,  com  se  sol 

fer  a  las  criaturas.  Popar.  Biandiri. 
FER  SON  fíüt.  f.  Hacer  su  hecho.  Quod  sibi  con- 

venit  patrare. 

FER  FETOR.  f.  V.  PetOr. 

FER  SAs  FEYNAs.  f.  vulg.  fer  dc  COS.   Hacer  sus 
menesteres.  Ventrcm  exonerare. 

FER  FiCAR  EN  UN  FORAT   d'aRANYAS.  f.  met.Afe- 

ter  en  un  zapato.  Aiiqueni  verbis  terrere. 
FER  FiGA  LA  íscoPETA.  f.  Dar  higa  la  escopeta. 

Ignem  catapultan!  non  concip^-re. 
FER  LA  FíGA.  f.  met.  joc.   Dar  higas ,  hacer  la 

higa.  Digitum  intra  dígitos  ostendere. 
FER  LA  FtGüERETA.  f.  posarse  de  cap  á  térra  y 
"Is  peus  en  l'ayre.  Ponerse   de  cabeza  :  estar 
de  cabeza.  ínnitendo   espite    terrae  reüquum 
Corpus  sursum  protendere. 

EER  FíGUBA.  f.  V.  Figura. 

FER  1  iGüRAS.  f.  fer  gestos  ridículs.  Hacer  ges' 
tos.  Mimum  agere  ,  gesticulari. 

FER  FIGURAS,  f.  burlarse  d'aigú,  féndli  gestos  ri' 
dículs.  Cocar,  hacer  cocos.  írridere. 

FER  FiLS.  f.  éls  licors.  Hacer  madtxa.  In  fiia 
defluere. 

FER  FOG.  f.  encéndrel'.  Encender  lumbre.  Ignem 
accendere. 

FER  FOG.  f.  disparar  Tartillería,  l'escopeta  &c. 
contr'algú.  Hacer  fuego.  Tormentuní  belü- 
cum  ,  catapultara  in  aliquem  explodere. 

FER  FORTOR.  f.  Trasminar.  Vehementer  redo- 
leré. 

FER  FOSCA,  FÓscoR,  f5squedat.  f.  Estar  ó  ha- 
cer obscuro.  Nocteni  caliginosam  esse. 

FER  FRESSA.  f.  V.  Fressejar. 

FER  FRESSA.  f.  te'rrit.  V.  Fer  soroll. 

FEK.  FRETURA.  f.  V.  Frctura. 

FER  FUGiR.  f.  Ahuyentar.  Fugare. 

FER.  FUGiR.  f.  apartar.  V.  Apartar,  fer  fer  lloc. 

FER  FUGiR.  f.  esquivar.  V.  Esquivar. 

FER  FLGiR  LA  SON.  f.  Espantar  el  sueño.  Irre- 
pentem  somnum  excutere. 

FER  FUM.  f.  Hacer  humo.  Fumum  moveré. 

FER  GALA.  f.  V.  Gala. 

FER  GALA  DEL  SAIilDE.NITO.  f.  V.  Gala. 
FER  LA  GARAGARA.   f.  V.  Fer  el  buS. 

i-ER  ÉL  GASTO,  f.  Hocsr  ti  gcisío.  Sumptus ,  ex- 
pensas faceré. 

FEK 


FER 

FBR.  GRACIA  f.  condonar ,  no  exigir  d'aigú  tibt  ó 
part  del  que  debía  satisfer,  suportar,  exécu- 
tar  &c.  Hacer  gracia.  Condonare. 
FER.  íl  guapo,  f.  mostrar  valentía.  Guapear, 

¿trenuuin  se  iactare. 
fER  GUARDA,  f.   Hacer  guarda,   Excubias  age- 
.   re. 
FfiR  GUERRA  ,  Ó  LA  GUERRA,  f.  HaciT  guerra  ,  ó 

la  guerra,  Belkini  gerere. 
FER  GUERRA,  f.  mct.  oposarsc  á  altre  ab  efica- 
cia ,  per  iüjpedirli  algún  intent ;  anar  contra 
d'algü.  Hacer  guerra.  Insidiar!. 
FER  GUERRA,  f.  met.  iT.olestar  l'interior  aignna 
passió ,  especie  &c.  H^cer  guerra,  Angere, 
urgere. 
FER  harmonía,  f.  Causor  estrañeza  ,  hacer  ar- 

tnonú:,  Mirum  ,  novum  videri. 
FER  HERBATGE.  f.  ant.  Forragear,  Pabulari. 
FER   HEREU.    f.   Nombrar   heredero.   Haeredem 

instituere. 
FER  HONRAS,  f.  fer  á  alfiú  demostracions  d'apre- 
ci,  estimació  &q.  Hacer  honras,  Honore  affi- 
cere. 
FER  l'impossible.  V.Impossible. 
FER  iMPRESsió.  f.  V.  ímptessió. 
FER  ÉL  JAS.  f.  met.  disposar  las   cosas  per  con- 
seguir algr.n  intent.  Mullir.  Parare. 
feR  joo.  f.  fer  simetría,  correspóndrerse  dos  ó 
mes  cosas  entre  si.  Jugar.    Ljncordare  ,  con- 
venire. 
FER  joG.  f.  proporcionarse  una  cesa  ab  altra. 
Hacer  juego  ,,  jugar.   Responderé  ,  alicui  rei 
aptari. 
FER  JUSTICIA,  f.  obrar  respecte  ais  altres  confor- 
me á  ella.  Hacer  justicia.   lusié  in  aliós  se 
gerere. 
FER  JUSTICIA,  f.  d'algun  reo.  Ajusticiar.  Cap'iús 

supplicio  afticere. 
TERLA.  f.  faltar  algú  á  lo  que  debia.  Hacerla. 

Defncere. 
FERLA  BONA.  f.  ¡róníca,  ab  que  s'expressa  qu'al- 
guna   cosa  s'   ha  exécutat  ó  ha  resultat  en 
dany   G'aigü ;   contra   lo   que    s'   desitjaba   ó 
«'esperaba.    Hacerla   buena,   Perbelié  se  ge- 
rere. 
FER  LLAMPEGs.  f.  Relampaguear,  Fulgurare. 
FER  LLÁSTiMA.  f.  Dar  lástítita,  Ad  miserationem 

moveré. 
JTER  LLEVADA,  f.  V.  Pujar,  muntar. 
PER  LLiGA.  f.   unirs'  alguns   per  algún  fi.   Li- 
garse. Fosdus  inire  ,  se  foederare. 
FER  LLIGA  Á  PART.  f.  Hacer  corro  aparte,   Ab 

alus  secedere. 
FER   LLiT.  f.   Hacer  cama.    In    lecto  decum- 

bere. 
FER  EL  LLIT.  f.  Hacsr  lo  Cama,  Lectum  «ter- 

nere. 
FER  EL  LLIT.  f.  las   donss  parteras.  Echar  las 

pares.  Secundas  ei^undere. 
FER  LLcc.  f.  apartarse  d'algun  lloc  ,  desocupar- 
Tom.  I, 


FER  .r,69 

lo    per   violencia  6  per   manament.   Hacer 
plaza.  Locum  expediré. 

FER  LLOC.  f.  estre'nyers'  él  qu'  ocupa  algún 
lloc,  per  qu'  hi  puga  cábrer  algú  altre.  Dar 
lugar,  Locnm  praebere. 

FER  LLOC.  f.  exirü'  aiguns  d'  algún  lloc;  dexarlo 
desocupat.  Despejar.  Locum  vacuum  relin- 
quere. 

FER  LLoc.  f.  cedir  á  altre  algú  'i  lloc  qu'ocupa 
Dar  el  lugar,  Locum  alicui  cederé. 

FER  LLOC  i,  desembrassar  algún  lloc  perqué 
puga  cábrer  en  éll  alguna  cosa.  Hacer  lugar. 
Locum  daré. 

FER  LLUM.  f.  Alumbrar.  Lucem  pra;fsrrs,  ¡Ilu- 
minare. 

FER  MAGARRUFAS.  f.  fer  féttas.  Mimar  ,¡  cocar. 
Blardir:-. 

FER  M/.L  Ó  r.iALAMENT.  f.  cxécutar  malameat 
alguna  cosa.  Hacer  mal,  Inordinaté  ,  inepté 
aliquid  ag'!re. 

perma:,.  f,  obrar  perversaraent.  Hacer  mah 
Mais  agere. 

PER  r.iAL.  f.  alguna  part  del  eos.  Doler,  Do- 
leré. 

FER  MAL.  f.  danyar  6  ser  nociva  algún»  cosa 
Hacer  mal.  Nocere. 

PER  MAL.  f.  ferir,  maltractar;  axí  s'  diu:  qu' 
una  pédra  cayend  ha  fet  mal  á  algú.  Lasti- 
mar ,  maltratar.  Lasdere. 

FBR  MAL  Á  ALGÚ.  f.  impedir,  danyar  á  algú  en 
alguna  pretenció  ,  en  la  consecució  d'alguna 
cosa.  Hacer  maltercio ,  desayudar.  Üíficere. 

PER  MAL  ALS  ULIiS  Ó  i  LA   VISTA,  f.  ab   que  s'cX- 

plica  '1  dany   que   causa  á  la   vista  la  llum 
móit  activa.  Quebrar  los  ojos,  Oculos  ferire. 

FER  E'.ALA  CARA  ,  Ó  CARA  DE  BNÍADAT.  f.  Pomf 

gesto.  Asperum  exhibere  aspectum. 

FER  MALA  CARA.  f.  met.  trobarse  en  mal  estat  al- 
gún asiurnto,  negoci,  &c.  Estar  ^  ponerse 
de  mal  semblante.  Res  in  peius  ruers. 

FBR  mal'  obra.  f.  Hacer  mala  obra,  üfficere, 
impedimento  esse. 

FER  MALEÉ,  f.  opatllar ,  malméitar.  Echará 
perder ,  malbaratar,  Disperdere. 

FER  MALEE,  f.  destruir .  dissip2r  éls  béns  &c. 
Malbaratar  ,  malrotar  ,  marroiar.  Dilapi- 
dare. 

FER  MALBÍ  *L  CALSAT  ,  EL  VESTIT.   f.  V.  Espat- 

liar. 
FER  MAL  DE  COR.  f.  V.  Femc  mal  él  cor. 
FER  LA  MALETA,  f.  H.iccr  la  m.üita,  Viaticum 

parare. 
FKR  MALVAS,  f.  fam.  ser  enterra!.  Hacer  ¿oáo- 

ques,  Humatum  esse. 
FER  ÉL   MANCO,  f.  fingir  impedíaient  en  algún 

bras  ó  ma.  Manquear,  Mancum  aiJere. 
VER  Í5L  MáNDRA ,  ÉL  DRopo.  f.  Haraganear. 

Otio  se  tradere. 
FKR  MANSió.  f.  Hacer  mansión.  Manere. 
FER  MARRADA,  f.  V.  Fer  i5f;da ,  fer  vojta. 
Aaaaa  yak 


370  FER 

FEíi  M3LLA.  f.  met.  causar  novedat,fer  im- 
prcísió.  Hacer  mella.  Perccllere. 

TBR  MEMORIA,  f.  fcT  recoFtlar  á  algú  d'alguna 
cosa.  Hacer  me^noria  ,  recordar.  Memoriam 
excitare. 

FER  MüMORiA.  f.  recordarsc  ó  procurarse  recor- 
dar de  alguna  cosa.  Traer  á  la  memoria.,  ha- 
cer memoria.  Recordari ,  iu  meiiioriam  revo- 
care. 

FER  MENció.  f.  Hacer  msncien.  Memorare. 

FER  MERCÉ,  Ó  MERCES.  f.  Huccr  merced  6  mer- 
cedes.  Honores  vel  beneficia  conferre. 

PER  i\i¿s  Qi-'E  i)'  HOMK.  f.  Hdccr  niüs  que  honi- 
bre.  Supra  honiinem  agere. 

FER     MIlíAS  ,   miL     MICAS  ,    Ó    MICAS    Y     BOCIMS.   f. 

Ha:er  aúicos.  In  fr;:sta  secare. 
FER   MiRACLES,  f.   Haccr    ivHagros.    Miracula 

patrare. 
FER  MiRACLEs.  f.  e.xécutar  algú  alguna  acció 
bona ,  superior  ó  d'un    modo  mes  exceMent 
de  lo  que  d'éll  s'espcraba.  Hacer   milagros. 
Miriíicé  operari. 
FER  MísT«Ri.  f.  exagerar  las  cosas  ab  paraulas 
obscuras.  Hacer  misterio.  Arcana  vánditare. 
PER   MiTj  Die.   f.  Dúrniir  la  siesta  ,   sestear. 

Somnum  meridianum  capere. 
FER  MON  Nou.  f.  iutroduir  aJgun  nou  us.  Hacer 

uso  nuevo.  Novam  consuetndinem  invekere. 
PSR  EL  MORT.  f.  Haccr  la  mortecina.  Mortuum 

se  simulare. 
FER  MovíMENTS  Ds  MANs.  f.   móurer  las  mans. 

Manotear.  Manus  moveré. 
fern'  alguna,  f.   fer  alguna  malif^ta.  Hacer 
algún   mal   recado.    Rem    inofficiosam    pa- 
irare. 
FERNK  MAL  KL  COR.  f.  Dar  iuala  espina,  Malum 

ali;iuod  prasagire. 
FER  SON  NEGOci.  f.  Hüccr  SU  «egocio.   Qufe  sua 

sant  quaerere. 
HER  NET.  f.  acabar  lo  que  s'  tenia.  Hacer  flux, 

dar  finiquito,  Omnia  dissipasse. 
FER  NiT.  f.  Híicer  noche,  l'ernoctare. 
FER  Niu  ,  ó  'l   Niu  ÉLS   AUCELLS.  f.  Nidificar. 

Nidificare. 
FER  NOSA.  f.  Embarazar,  impediré. 
FER  NovEDAT.  f.  mudar  resiií  tí  US  que  s'  seguía 
en  alguna  cosa.  Hacer  novedad  ,   innovar. 
Innovare. 
FKR  NOVEDAT.  f.  causar  estranyesa  alguna  cosa. 
Hacer  novedad.  Novuní   vel   exoticum     v¡- 
deri. 
FER  NOVADAS,  f.  Niñear.,  muchachear.  Puerum 

agere  ;  pueri  more  se  gerere. 
FER  NtjMERo.  f.  HacgT  número.   Numerum  au- 

gere. 
fern'  una  TROMPETA,  f.  dlf  alguna  cosa  al  que 
•     no  sab  guardar  secrét.    Dar   un  quarto  al 

■pregonero.  Prseconsm  conducere. 
FER  OLOR.  f.  Dar  olor ,  oler.  Odorem  emittere, 
spirare. 


FER 

FER  OMBRA.  f.  impedir  la  llum.  Hacer  sombra, 

Obumbrare. 
FER  OMBRA.  f.  met.  impedir  á  altre  que  Huesca 

'1  que     té     mes    me'rit    ó    habilitat.   Hacer 

sombra.  Obscurare. 
FER  LOS  opb.  f.  ant.  V.  Per  el  gasto. 
FER  oRELLAS  DE  MERCADER,  f.  Hacer  orejos  de 

mercader.  Surdum  agere. 

FER  L'ORNI,  BN  JOAN  DE  TARRAGONA,  ÉL  TONTO. 

Hacerse  memo.   Se  aliquid  non  inteliigere  si- 
.  tiiulare. 

FEK  oáCAS.  f.  en  algún'  espasa,  ganivet,  &c. 
Mellar.  Decurtare. 

FKR  ous.  f.  éls  aucélis  y  altres  ovíparos.  Aovar, 
Ova  edere. 

FER  OYS.  f.  vulg.  V.  Fer  fa'stig ,  fer  asco. 

FER  LA  PALA.  f.  vu!g.  engañar  ab  dissimulo  y 
habilitat.  Meter  la  pala.  Aliquem  versuté 
circumvenire. 

FER  PAMPALLuoAs.  f.  fér  sombra  aigú,  posandse 
davant  del  lium  y  movcnds?.  Hacer  sombra- 
jes. Vaga  umbrá  lucem  obtegere. 

SER  PANSA,  f.  la  pared.  Hacer  barriga ,  hacer 
comba.  Parietem  e.xteriüs  eurvari. 

FER  PAPER,  f.  met.  fer  ligara.  Hacer  papel.  Spec- 
tabiiem  esse. 

FER  SON  PAPER,  f.  met.  Haccr  su  papel.  Probi 
suas  partes  agere. 

FER  PAPER ,  ó  'l  Paper,  f.  fiogir  hh  alguna  co- 
sa ,  ó  representar  á  altre  ai  viu.  Hacer  papel 
6  el  papel.  Aliquem  aprime  referre. 

PER  PARTS,  f.  dividir  alguna  cosa,  repartirla  en- 
tre varios,  (5  pera  diferents  usos.  Haccr  ra- 
jas. Dividere ,  distribuere. 

FER  DE  SA  PART.  f.  Hacer  de  su  parte.  Pro  sua 
parle  agere. 

FER  PASSAR  AB  RAHONs.  f.  Dar  con  h  en>reteni- 
da.  Bofia  verba  daré. 

PER  PAssAR  MALA  visíA.  f.  tractar  mal  á  algo, 
espec'alment  éls  marits  á  las  mullers.  Dar 
mala  vida,  íniuriosé  ,  indigné  tractare. 

FER  PATRiMONi.  f.  al  qu'  ha  de  re'brer  éls  sa- 
gráis ordes.  Constituir  patrimonio.  Alicui  sa- 
cris  ordinibus  initiando  de  suis  bonis  con- 
gruam  sustentationem  asserere. 

FER  pÉNDRER  COS.  f.  cspessir  algun  líqnid.  Dar 
cuerpo.  Densare. 

FER  PERORE  "l  judici.  f.  causar  estranyesa 
alguna  cosa  persa  irregularitat.  Quitar  el 
juicio.   Admiraticnem   ciere. 

FER  PERDRKR  l'afjció.  f.  Desaficionar.  Ani- 
mum  abalienare. 

FER    PÉRDRER     l'eNTENIMENT    ,     ÉL    JUDíCl.     f. 

cauíar  alguna  cosa  gran  novedat  y  estranye- 
sa. Quitar  el  juicio.,  volver  á  uno  loco.  Extra 
mentem  rapere. 

FER  PBSíiGoi-LAs.  f.  Hacev  cosquillas.  Titilla- 
tiones  ciere. 

FER  PETAR,  f.  trencar ,  rómprer ,  com  él  vént 
un  arbre.  V.  Rómprer. 

FER. 


FER 

FER  PBTAR.  f.  faiii.  menjar  s'  alguna  cosa.V.  Per 

eró  xer. 
rjKR  PETAR  ,  FSR  PETAR  Á  TERRA,  f.  Derribar^ 

abatir.   Evertere  ,  diruere. 

FER  PETAR  EL    EUET  ,  XURRIACAS  ,  FONA  ,  &C. 

f.  Chasquear.  Crepkum  edere. 
FER  PETAR  LA   CLACA.   f.  joc.    Garlar.  Garri- 
ré. 
FBR  PETAR  LAS  DENTs.  f.  Dar  diente  con  diente, 

dentellar.  Den  tire. 
FER  PETAR  ÉLs  DiTs.  f.  Castañetear.  Extremis 

digitis  crepitare. 
FER  EL  PETÉRRÉLL.  f.  Hacef  pucheTos.  Flctum 

cieri. 
FER  PiTS  Y  LLOKSAS.  f.  V.  Fer  cófis  y  mdfis. 
FER  PLASSA.  f.  fer  lloc.   Ha:er  plaza.   Locum 

expediré. 
FER  ÉL  PLE  LA  LLUNA .  f.  Llenar  la  luna.   Lu- 

nain  omnino  illumirlatam  apparere. 

FER  POBRE  ,    FER  TORNAR  POBRE,  f.     V.     EmpO- 

brir. 
FER  POMPA,  f.  fer  vana  ostentació.  Hacer  pompa. 

Ostentare. 
FER  POLS.  f.  móurerla  ,  alsarla.   Levantar  pol- 
vareda. Pulverem  ciare  ,  excitare. 
FER  POR.  f.   atemorisar.  Poner  miedo.  Metum 

incutere. 
FBR  POR.  f.  consternar,  horrorisar,   com  se  diu 

d'una  gran  tempestat.  Causir  espanto.    Ter- 

rere. 
FER  pbR.  f.  causar  recel ,  suspica  ,  temor.  Dar 

miedo.  Metum  iniicere. 
FER  p5r.  f.  ateniorisar  á  las  criaturas ,  propo- 

sandlos  alguaa  coaa  capas  dVspantarlas.  Po- 
ner miedo.  Terrere. 
FKR  p6r  ,  SER  COSA  QUB  FA  POR.  f.  causar  algu- 
na cosa  gran  aJiTiiració  per  sa   irr-gularitat. 

Asombrar.,  pasmar^   ser  cosa  que  asombra^ 

que  pcísma.  Mirum  esse. 
FER  POR.  f.  met.  ab  que  s'  pondera  l'exces  d'al- 

guna  cosa  en  sa  línea.  V.  Ser  un  judici. 
FBR  PUJA  ó  PUJADA.  í.  dit  regularnient  del  preu 

de  las  cosas.  Subir.  Augeri. 
FER  PUNTA,  f.   ais  iostrunients   de  ferro,  com 

son  ganivet,  llanseta ,  i&c.  Apuntar.  Acue- 

re. 
FKR  PUNT.  f.  en  la  lectura.   Hacer  punto.  Clau- 

sulam  vel  orationem  finiré. 
FER  PUNTAS  f.  oposars'  a'  altre,  prociirand  aban- 

sarlo  en   lo   que   soMicita  6  intenta.  Hacer 

punta.  Sese  palam  alicui  opponere. 
FSR  QUARESMA.  f.  Hacer  quaresma,  Quadrages- 
,  simales  ritus  observare. 
FER  QUARTos.  V.  E^cotteraf. 
FER   QUEDAR   WENTIDER.    f.    Sacar    mentiroso. 

Aliquem  mentitum  fuisse  ostendere. 
FER  RASGOS,  f.  ab  la  ploma.  Rasguear.  Liberiíis 

calami  ductus  eífingire. 
HER  ENs  RATiojíis.  f.  fauí.  Hactr  sus  mementos. 

Reputare. 


FER  5-71 

FER  RELACió.  f.  referir,  contar.  Hacer  relación. 

Narrare ,  referre. 
FER   RELACió.   f.  fer  allusíó ,  referirse.   Hacer 

relación.  R.eferri. 
F£R  REPUNT.  f.   cn  la  Toba.  Pespuntar'.,   coser, 

labrar  de  pespunte ;  hacer  pespuntes.  Retrac- 
ta acü  ñli  ductum  continuare. 
FER  RETIRAR,  f,  obügar  á  alga  á  que  se  retire, 

ó  lepei  iirlo.  Retirar.  Reücere  ,  repeliere. 
FER  RESTO,  f. '  CU   él  jog.  Huccr   rcsto.  Certam 

pecunianí  ludo  spondere. 
FER   RÍURER.   f.   excitar  alguna  cosa  á   ríurer. 

Dar  risa.  Risum  moveré. 
PER  RÍURER.  f.  iron.  V.  Donar  ganas  de  ríurer. 
FER  RONDA,  f.  V.  Fer  volta. 
FER  RUMM.  f.  fer  una  pluja  molt  menuda.  Mo- 

lUznar  ,  molliznear  ,  rociar.  Tenuiter  pluere. 
KíR  SAEEii.  f.  V.  Saber. 
FBR  SAc  Y  SOGA.    f.   met.  Haccr   cera  y  pábilo, 

Facili  ad  nutum  aliquem  trahere. 

FER  SAS  FEVNAS.  f.   V.  FcT  de  COS. 

FER.  SENAS,  f.  mct.  Eckar  suerte.  Faustam  sor- 
te  m  experiri. 

FER  SENTENCIA,  f.  Sentenciar  algitn  plét.  Dar 
sentencia.  Senté ntiam  ferré. 

FER  SENTENCIA,  f.  d'alguu  rco.  V.  Per  Justicia. 

PER  SEN7AS.  f.  Haccr  señas.  Significare. 

FER  S8RVET.  f.  V.  Servir. 

FER  EL  SERVE  Y.  f.  Mil.  Haccr  el  servicio.  Offi- 
cium  implere  in  militiá. 

FER  LA  SEVA.  f.  V.  Fer  son  fét. 

»ER  DE  LAS  sBVAs.  f.  Haccr  de  las  suyas.  Pro 
vel  de  more  suo  acore. 

flR  kh  SOBRESCRIT  d'aLGUNA    CARTA,    f.     Pontr 

el  sobrescrito ,  sobreescribir  alguna  carta, 
Superscribere. 

FER  SOMBRA,  f.  V.  Fer  ombra. 

FER  soróll.  f.  Hacer,  meter  ruido.  Obstreoere. 

'rER  soRÓLL.  f.  met.  causar  admiració  ú  nové- 
dat  ab  alguna  acció ,  ostentaci.di ,  ú  particula- 
ritat.  Hacer  ruido.  Pamam  vel  admirationein 
moveré. 

KEK.  SORÓLL  DE  PEUs.  f.  Triscar.  Obstrepere. 

FKR  EssAS.  f.  anar  de  tort  él  borratxo.  Andar 
formando  eses:  ir  hecho  una  ese.  Titubare 
gressú. 

FER  suAR.  f.  costar  una  cosa  molt  traball ,  tejiir 
molta  dificultat.  Hacer  sudar.  Improbo  labo- 
re torquere. 

FER  TALUs  LA  PARKD.  f.  Relexar.  Crassitudinem 
parietis  mirui. 

FER  TAP  TAP  EL  COR.  f.  V.  AusT,  báírfr  el  cor. 

FER  EL  TATO.  f.  vulg.  Hacer  la  acechona.  Clara 
explorare. 

FKR  TÉMP?.  f,  haberhi  témps  qu'  ha  succehit 
alguna  cosa.  Hacer  tiempo.  Diu  efse;  multuin 
temporis  efluxisse. 

FER  TKí.iPs.  f.  esperar  qu'  arribe  "1  témps  desti- 
na! per  algún  efecte.  f/accr  hora,  hacer  tiem' 
ps.  Tempus  expectare. 

FER, 


375  FFR 

tSR   T8MIR    Ó    SSTAR    PBU     A    ROTLLO.  f.     HuCer 

tstarádtber atener  á  raya.  Ad  iustum  aequum- 
ve  seryandum  adigere. 

r*R  TfiNTiNAS.  f.  Hii:er  pinicos ,  pinos.  Pede- 

■  tentim  sensimque  prima  vestigia  figere  ,  ten- 
tare. 

riK.  te5timo:íi.  f.  Atestiguar.  Testificari. 

íiR  TiKETAS.  f.  vulg.  v  joc.  V.  Vomitar. 

rsR  TOMBORELLAS.  f.  Dar  tumbas.  Cápite  térras 
innitente  corpus  volvere. 

FiR  TORNAR  BER.MKLL.  f.  él  ferro  ú  altrc  metall 
en  la  fornal.  V.  Bermeil. 

íER  TORNAR  BOTG.  f.  V.  F<iv  pcrdrer  I'enteni- 
ment. 

FER     TORNAR     KOTJ  Ó   LAS  GALTAS  ROJAS    Ó    BER- 

MKLLAS.  Sonrcxar.  Facera  ut  aliqais  rubore 
■'suílundatuv,  ut  eruhescat. 

TER  TORNAS,  f.  créxer ,  aumentar:  lo  que  s'  diu 
recu!arment  de  las  viandas.  Cundir.   Aui^eri. 

F£R  TORTA,  f.  V.  Per  ronda ,  ter  marrada. 

FER  Á  TOTS.  f.  met.  joc.  acabar  éls  diners.  V. 
Fer  net. 

FER  Á  TOTS.  f.  en  él  jng  de  cartas.  Arrastrar., 
triunfar.  Victricem  chaitam  luscrlam  expo- 
ner?. 

FER    TOTS    UN     PENSAMENT  ,    UN    MATÉS    PKNSA» 

jviKNT.  f.   Encontrarse   coa  ¡os  pensamientos. 

Cssu  consentiré. 
FER     TRAPASSERÍAs.    f.    Tropacsor.   Fraudibus 

agere. 
FER  TRASTOCAR,  f.  V.  Fcf  pe'fdrcr  l'enteniment. 
FER  TRAVETA.  f.  Armar  una  zancadilla ,  ec/jar, 

dar  un  írafpié.  Supplantare. 
FKR  E^  TRAVDOR.  f.  fingirse  algún   mal  per  es- 

cusarse  de  traballar.  Hacer  la  de  rengo.  JEgú- 

tudinem  simulare. 
FER  TRÍcvAS   f.   Hacer  treguas.   Inducías  ínter 

aiiquos  esse- 
FER  TRO.  f.  V.    Fer  sorbll ,  en   son  significar 

metafóric. 
FER  TRONS.  f.  Hacer  truenos.  Tonare. 
FER  TROssos.  f.  Hacír  pedazos.  Confríngere ,  in 

frusta  dividere. 
PER  TUF.  f.  tuí-jj  ar.  V.  Farumejar. 
lER  i.'uLLET.  f.  Hacer  del  oj«,  Connivere. 
FER  RLS  ULLS  GRossos.   f.    mct.  HaccT  la  vista 

gorda.  Se  non  vidisse  simulare. 

FER  ELS  ULLS    PAMPALLUGAS.     f.    Hocer    los  OJOS 

telarañas.  Caligare. 
FER  ÉL  VASAMUNDO.  f.  V.  Vagamundejaf ,  fer 

él  dropo. 
FER   EL   VAGARRO.   f.    Holgar  ,    haraganear. 

Otiarí. 
FER  LA  VIDA.  f.  donar  menjar.  Hacer  el  pico ,  el 

plato.,  el  papo.  Alimenta  prasbere. 
FER  VOMITAR,  f.  met.  fer  tornar  á  aigú  una  cosa 

que  iiabia  pres,óque  tenia   indegudament. 

Hacer  gormar.  Ad  reddendum  cogeré. 
FER  SA  VIA  ó  SON  CAMÍ.  f.  Ir  Ó  trsg  tu  camino. 

Suam  viam  sequi. 


FER. 

FER  UNA  BACAYNA.  f.  Descabezav  el  sueño.  Dor- 
mitare. 

FSR  UNA  CAl'A  MAL  TALLADA,  f.    Dar    Un  COrte, 

Utroque    disceptantium    in    aliquo    cedentí 
iitem  componere. 
FER  UNA  CATXA.  f.  V.  Envídar  de  fals. 

FKR  UNA  CLAU  FALSA,   f.    V.   Fols. 
FER   UNA  CRIDA,   f.   V.    Crida. 

FER  UNA  \ñ:x.\.   í.  dispüsar  un  Unfgat  á  favor 

d'algü.   Mandar  ,  hacer  una  manda.  Aliquid 

aiicui  legare. 
FKR  UNA  MÚSICA,  f.   Dar  música.   Musicis  con- 

centibus  aiicui  obscqui. 
FER  UNA  PAS8ADA.  f.   en   la  mitja.  Dar  ,  echar 

una  vuelta.   Nodulos  in    tibialibui    texendis 

circumducere. 

PER  U»A  PASSADA  ,  U»  JOG  ,  VH  PARELL  DB  JU- 
GADA» ,  DE  JOGS ,  DE  PASSADAS.  f.  Echar  Una 
mano.,  un  par  de  manos,  integrara  semel, 
bis,  luíioueni. 

FüR  un'aposta.  f.  Apostar.  Spondere. 

FER  UN  BÚT.  f.  met.  enfadarse  ,  irritarse.  Saltar^ 
saltar  tan  alto.  Veheni^nti  iiá  excitarl. 

FER  UN  BRÍNDis.  f.  V.  Brindar. 

FER  UN  cABussó.  f.  V.  Cabussó. 

FER  Ulf  EBIFlCI.   f.  V.  Edlficí. 

FER  UN    EíBoRA.-íc.   f.   Disgarrar  ;   hacer  un 

desgarrón.  Disrumpere. 
FER  UN  FART  DE  LLEsYA.  f.  Djf  Una  tunda  de 

palos.  Iteratis  fustls  ictibus  tundere. 
FBR  UN   FLAC  SERVET.  f.   Hactr  un  fluso  serv't- 

cio.  Damnum  aiicui  inferre. 
FER  US  GUANT.  f.  Eckar  un  ¡uante.  Eleemosy- 

nam  colligere  ad  pium  opus,  vel  ad  a!i:ui 

subveniendum. 
FER  UN  PALM  d'aurellas.  f.  oír  ab  mblta  aten- 

ció.  Abrir  tanto  el  oido.  Aures  erigere. 
FER  UN  PALM  DE  MORROS,  f.  vuIg.  dit  del   que 

está  enfadat  ó  res-jiitit  contr'algú.  Esiar  con 

tanta  geta.  Torva  facíe  aiicui  se  iratum  os- 

tendere. 
FER  UN  pROPi.  f.  enviar  á  algú  á  portar  alguna 

carta  ,   noticia»  &c.   Despachar  un  prtpío. 

Tabellarium  mittere. 
FER    UN   sarr(5   de    BASTONADAS,    f.  Dar  Una 

manta  de  palos.  Fustigare. 

PER  UNS  ULLS  '.    FER   UNA  VISTA  :    FER  UNS  ULLS 

coM  UNAS  TARONjAs  f.  Echar  el  ojo ,  echar 
tanto  ojo.  Intentis  oculis  ¡nspicere. 

Fsh  UN  TRENC.  f.  trancar  él  cap  á  algú.  Desca- 
labrar. Caput  frangere. 

í  ER  UN  VAHí  TOT.  f.  CU  jog  de  cartas.  Echar  el 
resto.  Oinnem  pecuniam  ludo  committe- 
re. 

FER  UN  VAHí  t6t.  f.  met.  emplear  tots  los 
esfórsos,  no  perdonar  á  gasto.  Echar  el  resto. 
Omnia  media  adiiibere  ;  nulli  parcere  im- 
pensne. 

FER  VAHí  TbT.  f.  V.  FsT  Un  vahi  tct. 

FER    VENIR  ,    FBR    VfiNIK.    ££.    f.  «Comodaf  UHS 

CO- 


FER 

cosa   de   manera  que  vinga   justa    á   altra. 
AjusUir.  Aptara. 
PER  VENIR  Á  LA  MEMORIA,  f.  Recofdar.  MeiTio- 

riam  excitare. 
fí;r  vemr  gan/.s  de  ríurer.  f.  irón.  ab  que  s' 

nota   la  ridicul'^sa  de  lo  que  s'  veu ,  ou  &c. 

Dar  gani  de  ¡eir.  RiíUin  moveré. 
FER  VENTOsiTATs.   f.    Vetitoseursi  ,  ventearse. 

Ventum  expeliere. 

FER  VÉÜRER,  FER    VÉó'RER    CLAR.    f.  met.   COH- 

véncer  á  algú  ah  rahons  evidencs.  Poner   dc- 
■    ¡ante  de  lus  ojos.  Ob  ooulos  poneré. 
FER  vówiT  ,  FKR  vo!\in'AR.  i',  ser  iiiólt  asquero- 
sa,  bruta  alguna  coáa.  Djr  asco.   Nauseam 
creare. 
FER  \dMiT.  FER  VOMITAR,  f.  uiat.  Ser  una   co'a 
indecent,  fastidiosa,  despreciable  &c.  Provo- 
car á  vómito.  Nauseam  moveré. 

FER  VOLTA  ,  RUNDA,  MARRADA,  f.   Rodiat.   C'lT' 

cumire  ,  per  circuitura  iter  faceré. 
FER  xocoLrATE.  f.  V.  Xocolate. 
NO  FER  EMBüTS.  f.  parlar  ciar,  dir  Ilibrement 
son  sentir.  No  morderle  los  labios.  Aperté  & 
liberé  loqui. 
NO  FER  8STAT.  f.  V.  No  fer  cas. 
NO   FER   RES.   f.  estar  en  vaga.   Holgar.    Pe- 

riari. 

NO  FER  RES  BÉN  FET.  f.  esgucrrarlio  tbt ,  ferho 

malament.  No  hacer  cosa  á  derechas.  Omnia 

prepostere  agere. 

NO  PODER  FERHí  MES.  f.  uo  Dodcr  cscusar  ó  de- 

xar  de  fer   alguna  cosa.   No  poder  mas.  Ad 

aliquid  agendum  necessitate  compulsum  esse. 

NO  TEsiR  RES  QUE  FER.  f.   No  tener  que  hacer. 

Nihil  esse  alicui  quod  agat. 
TORNAR  Á  F£R.  f.  lo  que  s'  había  desfét.  Reha- 
cer. Refícere. 
FERSE.  V.  r.  aumentarse,  anar  avansand,  cre'xer. 

Hjcer.  Augeri. 
FERSE,  acostumarsa.  Hacerse.  Assuefieri. 
FERSE ,  náxer  espontaneament   las   plantas   en 
algún  tírrero:  ax!  s'  diu  qu'eii   los  lióos  in- 
CL'its  s'  h¡  FAN  hérbas.  Nacer.  Enasci. 
FERSE,  posar  ear.ns,  fortificarse  del  eos.  Embar- 
..  necer  ,  ir  embarneciendo.  Pinguescere. 
FERSE,  produhirie  alguna  planta  en  algún   ter- 
reno ,  y  axí  s'  diu   que   las   vinyas  se  fa?í  en 
terreno  calent.  Venir.  Enasci. 
fers'  aborrjr.  f.  Odiarse.  Odiura  sibi  parere. 
FERSK   agre.  f.   feíse   repuguant.    Hacerse  de 

mal.,  hacerse  cuesta  arriba.  Ingratum  esse. 
FERs'  amigs.  f.    éls    que    estaban    enemistats. 

Amistarse..  Reconciliari. 
FERs'  AMIGS.  f.  alguns  entre  sí.  Hacerse  amigos. 

Amicitiá  coniungi. 
FERs'  AMO.   f.   apropriarse   '1  doinini  d'a'guna 
cosa  ,  posseindla,  com  si  fos  propria.  H.¡:iy 
se  dueño.,  señor.  Aliquid  in  suain  potestatem 
,  redigere. 
feus'  á  las  ARMAS,  f.  met.  accstumarse  á  algu- 
no»).  /. 


FER  ^;r3 

na  cosa  ,  i  qu'  obliga  la  necessitat.  Hacerse 
á  las  armas.  Assueíieri. 

FERS  A  LAS  ARMAS,  f.  acostumarsa  a'  si5n  exer- 
cici.  Hacerte  á  las  armas.  Arma  tractare. 

FERSE  BULLA,  f.  V.  Ferse  jocs. 

FERSE  CAPAS,  f.  enterarse  d'alguna  cosa.  Hacer- 
se capaz.  íntciligere ,  percipere. 

FERSE  cÁRREG.  f.  compc'ndf .T  bé  alguna  cosa. 
Hacerse  cargo.  Rem  probé  tañere. 

FKRSE  CLAR.  f.  V.  Ferse  die. 

FERSE  cÓMPTE.  f.  Hacer  c«eníí7.  Existimare. 

FERSE  cREUs.  f.  demostrar  radmiraeió,  y  es- 
tranyesa  que  causa  alguiia  cosa.  Hacerse 
cruces.  Máxima  adiniratione  affiei. 

FERSE  DIE.  f.  Amanecer,  Diem  illuce^cere. 

FERSE  DUR.  f.  turnarse  dur.  V.  Endurirss. 

FBRSE  DUR.  f.  Hist.  repugnar  ,  ser  difícil  de 
sufrir ,  créurer  ó¿c.  Hacerse  duro.  Grave  aut 
ingratissimum  esse,  videri. 

FERSE  ENDAVANT  ,  ENÜATRAS,  ENSÁ,  ENLlX,  &C. 

Hacerse  adtlante,  atrás.,  acá.,  allá.  Progredi, 

retro  a¿¡ ,  &c, 
FERs'  estrany.  f.  apartarse  del  tráete,  amistat, 
&c.  que  s'  teniri  ab  algú.  Enagenarse.  Aba- 
lienari. 

FERSE  FA310S.  f. //tícerse/flínoso.  Famam,  nomcii 
sibi  parare. 

FERSE  FER  LLoc.  f.  met.  fers'  ate'ndrer  entr'  al- 
tres.  Hacerse  lugar.  Se  dotibus  coramendare. 

FERSE  FONEDis.  f.  fóndrerse ,  desaparéxer  algu- 
na cosa.  Obscurecerse.  Ocultari. 

FERSE  FORT.  f.  fersc  febust  per  medi  del  traball, 
ó  acostumand  ai  eos  á  sufrir  Jas  inclemencias 
del  témps  Síc.  Endurecerse.  Durari ,  fir- 
mari. 

FERSE  FORT.  f.  fortificarse  en  algún  paratge  se- 
gur, ó  de  defensa.  Hacerse  fuerte.  Muñiré, 
tutare  se  propugnáculo. 

FERSE  FORT.  f.  él  gulx ,  él  morter  que  s'  ha 
einpleat  en  algún'  obra.  Fraguar.  Adstringi, 
solidar!. 

FERss  rósc.  f.  faltar  la  llum  del  die.  Obscurecer. 
AüV'^sperascere. 

fers'  Á  la   FINÉSTRA  ,    AL   BALCÓ.  f.  AsOmarSB  & 

la  ventana.,  al  balcón.  Prodire. 
FERse   FRARE  ,  soLDAT  ,   &c.  Haccrse ,  meterse 

frayle.,  soldado  ,  &c.  Religioni ,   militiae  &c. 

noüíen  daré. 
FERSE  joGS.  f.  ferse  bulla  ab  algú,  Chanchearse., 

chulearse.  Cunraliquo  iocsri ,  nugari. 
FERSE  LLENGüAS.  f.  Hacer se  lenguas.  Encomiis 

prosequi. 
FERSE  MALEE  LA  SALUD,  f.  V.  Gastarse  la  salud. 
FERSE    MALBÉ.    f.    malmétrerse    alguna    cosa. 

Ediarse  á  perder^   malearse.  Desrrui ,  cor- 

runipi. 
FERSE  MALBÉ.  f.  éls  dincrs ,  éls  béns.  Malbara- 
tar. Diiapidarc. 
FERSE  maleí;.  f.  las  fruytas,  y  cosas  semblants. 

Da?'¡arss,  Corrumpi. 

Bbbbb  FER- 


]T4 


FER 


FERSK  MALvoLER.  f.  Mjlqu'tstarse.  Odium  alie- 

num  sibi  concitare. 
TERSE   MENAR  RESPECTE,  f.    V.    Pcrse    portar 

respecte. 
TERSK  NEGRA  NiT.  f.  Cerrar  la  noche.   Noctem 

eft'undi. 
FKRSE  DE  NÉü.  f.  V.  Fóndrerse. 
FERSE  NiT.  f.  Anochecer ,  hacerse  noche,  Vespe- 

rascere. 
FERSE  PETAR,  f.  menjarsc.  Zamparse,  Edere. 
FERSE  DE  PENCAS,  f.  Huccrsc  de  pencas.   Rcsis- 

tere. 
FERSE   PASSAR  LA  FAM.    f.   Matar   el  hambre. 

Saturan  ,  satiare  famem. 
FERSE   PORTAR    RESPECTE.    HacersB    respetar. 

Aliquem  alios  coceré,  iit  ipiuin  vereantur. 
FBRsE  PREGAR,  f.  HacersB  de  rogar.  Preces  pro- 

crastinari. 
FERSE  sáNYAS.  f.  Hablar  por  señas.  Innuere. 
FERSE  SERVIR,  f.  fer  algú  que  sos  criats  lo  ser- 
vescan  ab  puntuaütar.  Servirse.,  hacerse  ser- 
vir. Exactissimum  servitium  exquirere. 
FERSE  TRo.ísos.  f.   rómprorse  en   mbits   trossos. 

Hacerse  pedazos.  Coiiiminui ,  confringi. 
FKRSE  TROjsos.  f.  a'iguna  cosa   per  haber  donat 
un  cop  fort  en  algún  eos   molt   dur.  Estre- 
liarse.  Coafringi. 
FERSE  TRossos.  f.  met.  ab  que  s'  pondera  ¡'efi- 
cacia ab  que  s'  fa  alguna  cosa.  Hacerse  asfi- 
IJjs ,   rajas  ,  piscas.  Alicui  rei  exequendse 
vehementer  jncumbere. 
FERSE  TOT  ULLS.  f.  Fer  con  muchos  ojos.  Nimia 

cura  rem  aliquam  inspicere. 
FERSE  Á  LA  VELA.  f.  Huccrse  ú  la  vela.   Vela 

solvere ,  daré. 
FERSE  VESPRE.  f.  V.  Perse  nit. 
FERSE  l'üllet.  f.  V.  Pcf ,  Ó  fersc  Tiillet. 
FERs'  ULLS.  f.  mirar   ab  particular  cujdado   y 
atenció.  Hacerse  ojos.  Intense  aspicere;  ocU" 
los  figere. 
FERs'  UNA  COCA.   f.  TÓmprcrse  ,  ó  malmétrerse 
sumament  alguna  cosa,  particularment    ca- 
yend.  Hacerse  íjríilla,  Coinniinui. 
FKRs"  UN  lART  ,  UN  Tip,  f.  Dorse  un  hartazgo. 

Ingurgitare  se  cibo. 
FEKs'  UNA  PANXA.  f.  fam.  ab   que   s'  pondera  lo 
mblt   qu'  algú   ménja  d'alguna  cosa.  Darse 
una  panzada.  Oppicri. 
FERs'   UN   TiP.  f.   niet,    lograr  ,  disfrutar  mbit 

d'alguna  cosa.  Darse  un  hartazgo.  Satiari. 
FiíRs'  UN  xóp.  f.  Hacerse  una  zarpa.  Madeíieri. 
al  FERSE  KÓsc.  loc.  Al  Cerrar  del  dia  ,  al  ano^ 

checer.  Sub  vespere. 
BON  pr5fit  li  fassa.  loc.  Buen  provecho  le  ha- 
ga. Bené  vertst ;  prosit. 

COM  QUr  RES  NO   FA  ,    COM    QUI    FA     ALTRA    COJA. 

Joc,  Cor:!ü  quien  tal  cosa  no  hace  ^  como  quien 
hc:ce  otra  cosa.  Simulando  nihil ,  aut  aliuJ 
agere. 

BE  t6tA  J.LB1IYA  FA  F¿X.  loC.  V.  Féx. 


FER 

g  FEM  RES?  loe.  fam.  ab  qu'  un  incita  a'  alíre  á 
qu' entre  en  algún  negoci ,  ó  á  conclóurer 
algún  contráete,  g  Hacemos  algo  ?  Agimusne? 

NO     Es    DE    FER  ,  Ó    COSA    DE     FER  ,  Ó  DE  FERSE. 

loe.  fam.  ab  que  s'  expréssa  que  no  es  lícif, 
conveniení,  ó  corresponent  fer  alguna  cosa. 
No  es  de  hacer  ó  de  hacerse.  Non  decet,  non 
oportet  fieri. 

NO   HO  FARÉ  ,  NO  HO  FARÉ  MAY.   loC.   ab   qu' algÚ 

s'  néga  á  fer  ó  á  ccncedir  alguna  cosa.  No 
en  tnis  dias.  Non  aganí  quanidiu  vixero. 

NO  m'  PASSAS  parlar;  NO  m'  FaSSAS  DIR   LO  QUE 

NO  TiNG  GANAS  DE  i)iR.  loc.  No  me  saqucs  la 
lengua  á  pasear.  Ne  quod  tibí  grave  sit  au- 
dire  me  dicere  cogas. 
2  QUE  FAS  ?  MIRA  LO  QUE  FAS  ?  loc.  ab  que  s'ad- 
vertex  á  algú.  -¿Que  haces'i  mira  lo  que  ha- 
ces. Vide  quid  agas. 

g  QUE  n'  FARÉ.^l  ?  QUE   n'  FARÍM  d'aXÓ  ?  loC.     ab 

que  s'expressa  Tinutilitat  d'alguna  cosa  per 
algún  ii.  ¿Quí  haremos^  que  hacemos  con  eso? 
¿  Quid  ad  rem  ? 

¿QUE  HI   HEM  DE  FER?  QUE  HI  HA    QUE  PER?  loc. 

ab  que  s'expressa  la  conformitat  ab  que  s' 
pren  alguna  cosa  que  no  s'  pot  evitar.  ¿  Qut 
hemos  de  hacer.  ¿Quid  agendum  restat? 

TAL   DIE  FARÁ  UN  ANY.  loC.  fauí.  V.  Die. 

TAN  ó  poc  ME  FA  ,  LI  FA  &c.  loc.  ab  que  s'ex- 
pressa lo  poc  que  se  lin'  dona  á  algú  de  que 
succehcsca  alguna  cosa.  Eso  me  hace:¡  le  ka- 
ce.  Parüm  curo,  curat  &c. 

t6t  li  fa  BON  VENTRELL.  loc.  met.  per  expres- 
sar  qu'  á  algú  res  l'immuta  ni  li  fa  impressió. 
Todo  lo  convierte  en  substancia.  Nil  eu:n  mo- 
vet,  excitat. 

Á    ARBRE     CAYGUT    TOTHOM    HI    FA  LLENYA.  ref. 

V.  Arbre. 

CADA  HU  DEL  SÉU  EN  POT  FER   Ó  FA  'l  QUE  VOL. 

ref.    Cada  uno  puede   hacer  de  su   cipa  un 

sayo. 

Cuique  suam  in  sagulum  fas  est  mutari  la- 

cernam. 

-ÉL  MAL   DELS  ALTRES    FA    DE    BON    PASSAR.    rcf. 

El  mol  ageno  de  pelo  cuelga. 

Non  aliena  quidem  ,   nostra    ut ,  nos   damna 

fatigant. 

BL  MON  KO  f6u  FET  EN  UN  DIK.  Tcf.  ab  qUC 

s'  expréssa  que  las  cosas  que  demanan  temps 
no  s'  poden  fer  ab  brevedat.  No  se  gani 
Zamora  en  una  hora. 

Temporis  haud  uno  fabricantur  magna  mo- 
mento. 

FA  MES  QUI   VOL  QUE   NO  QUI  POT.  Fcf.     MaS  hact 

el  que  quiere  que  no  el  que  puede. 

Velle   iuvat  potiüs  quam   posse   ut  facta  se- 

quantur. 

FÉÜ  PLERS  Á  BESTIAS    VOS    TIRARÁN    CÓSSAS.  Tcf. 

V.  Bestia. 
LO  FER  eí:  MAY  SE  PERO.  icf.  HuciT  bien  nunca 
se  pierde. 

Fac- 


FER 

Pacto  vel  ingrato  ssraper  benefacta  lucran- 

tur. 
laúsic  PAGAT  NO  FA  Bov  SO.  Tcf.   A  dimros  pa- 

gados  brazos  quebrados. 

Cessat   opus  ,    merces  quando  est  praemissa 

labori. 
jíiNGÚ  FA  RES   DE   FRANc.   Tcf.   Hágate  porque 

me  hagas  que  no  eres  Dios  que  tns  valgas. 

Ni    sperata   inovet   merces   vix   quid   fit   ab 

ullo. 

PER  AHÓNT  ANIRÁS  PARAS    1.0    QUE     VEURÁS.   Fíf. 

V.  Anar. 

QUI  FA  UiV  COVE  FA   UNA  CISTELLA.    Tcf.     V.   Cis- 

télla. 

QUI     MAL    PA  ,    MAL    TROBARA.     Tcf.    HüCeS    ma],¡ 

espera  otro  tal. 

Ab  alia  expectes  ,  alteri  quod  feceris. 
QUI  MES  Ht  fa  mes  hi  fbrd.  ref.  Quien  mas  tra- 
baja ,  menos  vale'.  A  mas  servir  menos  valer, 
Quo  labor  est  maior,  maius  pro  muñere  dam- 
num. 
Impensi  damnnm  merces  fit  saeps  laboris. 

QUI  NO  tk   RES  QUE  FER  AL  GAT  PENTINA.  ref. 

El  que  no   tiene  que  hacer  con   el  culo  caza 

moscas. 

JEluTiim  pectit  vacuo  cu!  tempus  abundat. 

FER,  RA.  adj.  Fiero,  Ferus,  immanis. 

FÉRA.  s.  f.  Fiera,  Bellua,  fera. 

píra.  met.  i'  home  cruel.  Fiera,  immanis  ho- 
mo. 

FERACITAT.  s.  f.  Feracidad.  Feracitas. 

FERAS.  adj.  Feraz,  Ferax. 

FEREDAT.  s.  f.  Grima,  Horror. 

FERiSSA.  s.  f.  inhumanitüt.  Fiereza.  Imniani- 
tas. 

TERESA,  en  los  irracionals.  Fiereza.  Feritas. 

ferksa  ,  horror.  V.  Foredat. 

FERIA,  s.  L  Feria.  Feria. 

FERíAT.  s.  m.  Feriado.  Feria. 

FER'DA-  «.  f  Herida.  Plaga,  vulnus. 

FERIDÜRA.  s.  í'.  inalalcía.  Apoplejía,  Apo- 
plíxia. 

FERIR.  V.  a.  rómprer  ab  alyun  instrument  lo 
continuo  del  eos  del  auimai.  Herir.  Vulne- 
rare. 

FERiR.  ant.  pegar.  Golpear,,  dar ^  herir.  PercB- 
tere. 

FERiR,  pegar  una  cosa  ab  altra.  Chocar^  topar,, 
dar.  Allidcre. 

FERIR.  V.  n.  ant.  V.  Acométrer,  embestir. 

rsRiR  EL  COR.  f.  met.  causar  gran  dolor,  senti- 
ment ,  llástima.  Atravesar  el  corazón,  Ani- 
roum  transfodere. 

FERIR  ÉL  LLAMP.  Dar  el  ravo.  Ferire  ftilinen. 

SI  ÉTS  ESTACA  SUFRIRÁS  ,    SI  ETS  MASSA  FERIRAS. 

ref.  V.  Estaca. 
FERIR  SE.  V.  r.   Darle  á  alguno   un   accidente 

de  apoplexía,  Apoplectico  morbo  corripi. 
FERIT  ,  DA.  p.  p.  Herido. 
PBRiT  ,  BA.  adj.  qui  ha  tingut  l'accident  de  fe- 


FER  3^5 

ridura.  Apopléotico,  Apoplectico  morbo  cor- 
re p  tus. 

FERM  ,  MA.  adj.  Firme,  Firmus. 

POSAR  FEKM.  f,  Ilt  qu'estjja  fernia  alguna  cosa; 
axi  s'  tliu  :  POJAR  íl  peu  ferm.  Afirmar, 
poner  firme.  Firmare. 

FERMA.  s.  f.  de  faldillas,  y  samblant.  Ruedo, 
ceJA.  Vesris  ora,  limbus. 

FERMAIViENT.  adv.  m.  Firmemente,  Firmi- 
ter. 

PERMANSA.  s.  f.  V.  Piansa. 

fk;i  ysR^:ANSA.  f.  V.  Fiansa. 

FER  MAR.  V.  a.  ant.  assegurar  alguna  cosa 
!li¿'and}a,  clavandla  ,  &c.  Afirmar.  Firmare. 

fermar  ,  las  cabaloaduras.  Arrendar,  atar. 
Ailig.ire. 

FERMENT.  s.  m.  Fermento.  Fermentum. 

FERMENTACIÓ,  s.  f.  Fermentación,  Permen- 
tatio. 

FERMENTAR,  v.  n.  Fermentar,  Fermen- 
tare. 

FERMESA.  s.  f.  Firmeza,  Pirmitas ,  stabili- 
tas. 

FERPvIOS ,  SA.  adj.  ant.  V.  Plermos. 

FERMOSURA.  s.  f.  ant.  V.  Hermosura. 

FEROC:TAT.  s.  f.  Ferocidad.  Ferocitas. 

FEROS.  adj.  Feroz.  Ferox. 

FEROTJE.  adj.  V.  Peros. 

FERRADA,  s.  f.  territ.  galleda.  Cubo,  pozal. 
Sifjla. 

FERRADURA.  $.  f.  Herradura.  Solea  fér- 
rea. 

ENSENi'AR     LAS     FERRADURAS.     f.      tirar      cbssaS. 

Mostrar  las  hetraduras.  Soleas  farreas  osten- 
dere. 

FBRRAMENTA.s.  f.  éls  instruments  de  ferro 
de  que  uían  ¡oí  artífices.  Herramienta.  Ins- 
trumenta férrea. 

FERRAMENTA  ,  las  péssas  de  ferro  qu'entran  en 
algún  artefacto,  com  cot.'^e ,  armari  ,  &c. 
Herramienta  ,  herrage.  Instructura  férrea. 

FERRAR.  V.  3.  guarnir  de  ferro  alguna  cosa. 
Herrar  ,  ferrar.  Ferro  muñiré. 

FERRAR,  las  cabalcaduras.  Herrar.  Soleas  fér- 
reas aííigere. 

FERRAR,  ant.  marcar  éls  esclaus,  ó  las  bestias. 
Herrar,  ferretear.  Servo  aut  pecudi  notam 
inurcre. 

FERRAR  ous.  f.  Estrellar  huevos.  Ova  fri^ere. 

FERRAT  ,  DA.  p.  p.  Herrado. 

ous  TKRRATS.  Huevos  estrellados.  Ova  fricta. 

FERRÉ,  s.  m.  ant.  V.  Ferro. 

FERRER.  s.  m.  i'artífice  que  traballa,  y  pu- 
lex  él  ferro.  Herrero.  Faber  ferrarius. 

FERRER  ,  qui  ferra  las  cabalcaduras.  Herrador. 
Soleirius  faber. 

FERRER,  FERRER,  FÉS  TON  AFBR.  ref.  Buñoh' 

ro ,  á  tus  buñuelos.  Tractent  fabriüa  fabri. 

AL  FERRER  MO   Ll  VAJAS    Á    VÁNDRiR  BALDAS,  f. 

V.  Balda. 

FER. 


3:^6  FER 

perrería,  s.   f.   anr.   l'oficina   del    ferrer. 

íhrrería.  Ferraría  taberna. 
TERRERÍA.   iTiet.  manía.  Manía  ^  tema.  Exótica 

voluntas,  val  exoticum  iuJicium. 
FERRET.  s.  f.  de   gérrer.  Caballete,  atifle. 

Tripas  fíglinus  sustinendis  ínter   cequeiidum 

fictiiib'j.-:. 
FERRO,  s   m.  Hierro.  Perrum. 
FjsRRo,  per  remenar  él  fog.  Hurgón.   Rutabu- 

luni. 
FKRRos ,   p.  per  posar  l'oUa  ó  altre  vas  al  fog. 

Trévédes.  Tripus  ferreus. 
FERRO  vEiiMELL  Ó  BüLLEMT.   Htirro  Caliente. 

Perrum  candens. 

BÁTRER  EN  I'ERRO  PRET.  f.  V.   Bátrer. 

I'ER     TORNAR    F.L     FERRO    BERMKLL.  f.    Caldear., 

escaldar  el  hierro.  Ferrum  igníre. 
FÉRTIL,  adj.  Fértil.  Fertílís. 
FERTÍLÍSAR.  v.  a.  Fcr:Uiz.v:  Fiecundare. 
FERTÍLITAT.  s.  f.  Fertilidad.  Fertilitas. 
FÉRULA,  s.  f.  Férula.  Férula. 

ESTAR  CAX  Ó  SOTA  FÉRULA  ,  Ó   DE  VÍRULA  d'aL- 

gí.   i.   Estar  baxo  de  la  férula  de  alguno. 

Alieno  iuri  subesse. 
FERVENT.  adj.  Ferviente.  Férvidos. 
PERv'OR.  s.  m.  Fervor.  Fervor. 
PERVOROS,  SA.  adj.  Fervoroso.  Pervidus. 
PERVOROSAMENT.  adv.  m.  Firvorosamen- 

te.  Fervidé. 
FES,  ESA.  p.  p.  esquerdat,  partir.  Hendido. 
PESA.  s.  f.  ant.  t&q}i2Táa..  Hendidura ^nndija. 

Fisura ,  rima. 
PESO  MÍA.  s.  f.  V.  Fisonomía. 
FESTA.  s.  f.  alegría ,  rígositj  per  algún  motiu 

particular.  Fiesta.  Celebritas ,  fcstivítas. 
r^STA,  la  solemnitat  ab  quí  1'  Iglesia  celebra  '1 

martiri  ó  trán»it  d'algua  Sant.   Fiesta.   Fes- 

tum. 
FESTA  ,  die  que  celebra  1'  Iglesia   ab   major  so- 

lemaitat  qu'akres.  Fiesta.  Festus  dies. 
FESTA  coLENT.  Fiesto  de  precepto.  Pestum  co- 

lendtim. 

FESTA  DE  MITJA   CREU  :    FESTA   LLEVADA.     Media 

fiesta.  Pestum  in  quo  prsecipitur  auditio  sa- 
cri ,  quín  tamen  praecípiatur  vacare  á  servi- 
líbus. 

TESTAS,  p.  las  de  Nadal  y  pasquas  y  sas  vaca- 
cions.  Fiestas.  Dies  solemnes ,  feriae. 

FESTAS.  p.  demonstració  de  carinyo  féta  a'  al- 
guna persona  ab  gestos  ó  acción».  Arruma- 
cos.,  fiestas.  Blandicia;  blandientis  gesticu- 
latio. 

FESTAS  MovíBLES.  Fiestas  movibles.  Festa  mo- 
biiia. 

ESTAR  DE  FɫTAS.  f.  cstar  alegre ,  d'  humor. 
Estar  de  fiestas  ,  de  gayta  .,  de  gorja.  Exul- 
tare. 

PAGAR  LA  FESTA.  f.  Ser  l'objécte  de  la  diversió 
d'alguna  concurrencia  ó  '1  subgécte  á  qui 
tothoin  acud  en  sas  urgencias.  Ser  la  vaca 


FES 

de  la  boda.  Totlus  concessós    iocorum  seo- 

pum  esse  ,  vel  communem  subventorem. 
PAGAR  LA  FESTA.   f.   mct.  ser  l'objécte  d'una 

conversa   o   de  la  murmuració  d'alguns.  V. 

Per  la  costa. 
PUBLICAR  LAS  FESTAS.  f.  Echar  las  ficstos.  Dies 

fesios  promulgare. 

LAS  GRANS  FESTAS  JA  COMENSAN  EN    LA    VIGILIA. 

loe.  Por  las  vísperas  se  conocen  los  disantos, 
Vespere  pr;enosces  quaisint  eras  festa  futura. 
FESTETG.  s.  m.  Taccíó  y  efécte  de  festejar, 
ú  obsequiar.  Festejo.  Obsequium  ;  applau- 
sus. 

FÉSTBTG  ,  l'acciá  de  festejar  á  alguna  dona. 
Galanteo  ,  fistejo.  Amoris  captarlo. 

FESTEJADOR.  s.  ni.  qui  festeja  á  alguna  do- 
na. Galán ,  galanteador.  Procus. 

FESTEJAN!',  s.  m.  qui  acostuma  festejar  á 
las  donas.  Guianteadur.  Procus. 

PEiSTEJAR.  v.  a.  obsequiar  á  algú  ab  festétgs. 
Festejar.  Celebrare  ,  ob»equi. 

DESTEJAR,  á  alguna  dona.  Galantear .,  festejar. 
Mulieris  gratiam  vei  a:7iorera  capeare. 

FESTEJAR,  met.  soiücicar  ab  obsequia  la  volun- 
tad d'altre  per  lograr  algún  fi.  Galantear. 
Sollicitare ,  captare. 

PESTI.  s.  m.  Festín.  Festum. 

FiSSTIÜ,  VA.  adj.  Fistivo.  Festivas. 

FESTiyiTAT.  5.  f.  Festividad.  Festiyitas. 

FEbTO.  s.  m.  adorno  de  rarquirectura  ,  e^cul- 
cultura  ,  y  pintura.  Festón.  Encarpus. 

FESTUG.  s.  m.  ant.  arbre.  Alfónsigo  ,  alfósi' 
go  ,  alhócigo.  Pistachium,  nux  pystachia. 

PÉT  ,  TA.  p.  p.  exécutat.  Hecho. 

rsT ,  adj.  acostumat.  Hteho.  Asuefactus. 

F¿T.  i.  m.  cas  qu'  ha  succehit.  Hecho.  Pac- 
rum. 

FET.  jog.  Escondite,  Puerorum  sese  abdentium 
ludus. 

TEÑIR    MÓLT    TROS    DE    CAMÍ    FET.    f.   meí.  tenit 

Uiólt  avansat  en  alguna  cosa.   Tener   mucho 
andado.    Aliquid  magna  ex  parte  exactum 
esse. 
DE  FÉT.   m.  adv.  efectivament.  De  hecho.  Re 
ipsá. 

ÉL  FÉT  es;  el  pT   DE  LA  VERITAT  ES.     loC.    ab 

que  s'assegura  alguna  cosa.  Ello  es.  Re  qui- 

dem. 
FÉT  MALBÍ:.  loe.  V.  Malmes. 
£ki  UN  x6p.  loe.  Hecho  ana  sopa  de  agua.¡  una, 

zarpa.  Sunimé  madefacius. 
FET  y  DiT,  loe.  ab   que   s'explica   la  prompti- 

tut  ab  qu'es  fa ,  ó  's  feu  alguna   cosa.  Dicho 

y  hecho.  Dictuiu  füctum. 
GRAN  FKT.  Hi.  adv.  aut.  Mucho.   Multi ,  multi- 

tudo. 
TÓT    ES  ESTARHI   fÍít.   loc.    Tras  dicz  dias  de 

ayunque  de  herrero  duerme  al  son  el  perro. 

Assueto  duris  fiunt  incommoda  nulla. 

DÉy    NOS     OUARD    d'uN    JA    ESTÁ  FET.  icf.    A     ¡O 

he» 


FET 

hecha  no  hay  remedio.  Quod  factum    est   ne» 

onit  infjctum  reddi. 
FETA.  s,  f.  Hecha.  Pacinus. 
FÉTGE.  s.  in.  Hígado,  hcur. 
TRÁURER  EL  fíotüe.  f.  f;itigarsc;   mhlt  per  con- 
4,  .seguir  alguna  cosa.   Echar  los  higados  ^  los 
... /jo/es.  Vehementer  intenderé;   niirás   dcfati- 

gar!. 

Tp  UN  F¿TGP  COM  UNA   REJADA,  f.    El  alma  SC  h 

pasea  por  el  cuerpo.  Summé  dessidiosum  esse. 

LO  QUE  ES   130  Pe"l  FÉTGE  ,    ES  MAL  Ó  NO    ES  ;  I!0 

t,j  PER  t^jviEiíSA.  ref.  Lo  que- es  bueno  para   el 
hígado  es  mala  para  el  bazo. 
Utile  quod  iecori ,  damnosuin  crede  lieni. 

PÉTGEjT,.  s.  m.  dimin.  Higadillo  ,  higadilla. 
lecusculum. 

FETO.  s.m.  Feto.  Foeíum. 

FETOk.  s.  m,  í/e¿or.  Fcetor,  putor. 

}í\E\J.  s.  iTi.  ant.  V.  Feudo. 

FEU ,  del  vi.  ant.  mares  d;l  vi.  Hez.  Psex. 

PEUATER  ,  PEUDATER  ,  FEVATER.  s. 
m.  ant.  V.  Feudatari, 

FEUDAL,  adj.  Feudal.  Feudalis. 

FEUDATARI ,  RÍA.  adj.  Feudatario.  Feuda- 
tarias. 

FEUDO,  s.  m.  contráete  semblant  al  emfitéusis. 
Feudo.  Feudum. 

FEUDO  ,  regonéxensa  qu'  es  fa  ,  6  tribut  que  s' 
paga  al  pn'iicep  ó  senjor  e'i  atenoió  á  algu- 
na dádiva  tí  gracia  féta  per  ciits.  Feudo.  Ca- 
non feudalis. 

FEUDO,  la  cosa  concedida  al  vassall  per  él  pn'n- 
cep  ó  s¿nyor,  ab  regonexément  y  vassailatge. 
Feudo.  Feudum. 

FÉX.  s.  ra.  Haz.  Pascis. 

DE  TOTA   LLENYA  FA  FEX.   loC.   Salga  pCZ  Ó  Salga 

ranaca  la   capacha.   Omnia  colligit ,  nuila 

respuit. 
FEXA.  s.  f.  Bancal.  Terrae  prominentia. 
FSX4R.  V.  a.  ant.  V.  Agarrar,  agafar. 
FEXST.  s.  m.  dim.  Hacecito.  Pasciculus. 
PEYNA.  s.  f.  traball,   exércici ,  ocupació  en 

alguna  obra.  Trabajo,  Labor,  opera. 
FEVNA  ,  l'obra    que   s'está    exécutand.    Labor. 

Opus  quod  elaboratur. 
FEYNA,  la  casera  en  que  «'ocupan  hls  doméstics. 

Hacienda.  Labor ,  opus. 
FEYNA,  la  de  cosir,  en  que  s'  ocupan  las  donas. 

Labor.  Opus  acú  elaboratum. 
FEYNA  ,  l'obra  ja  féta.  Trabajo.  Opus. 
FETNA  ,  traba!)  gran  ,  y  extraordinari    que  de- 
mana  l'exécució  d'alguna  cosa  ,  y  axí  s' diu 

qu'en  una  péssa  de  plata  molt  trabaüada,  lii 

ha  molta  feyna.  Obra.  Opera. 
FEYNA ,  e¡  traball    extraordinari   qu'  ccorre   en 

alguna  cosa    en    que   reguiarment  teñen  que 

ocuparse  molts.  Faena.  Opera. 
FEYNA,  dificultat,  ó  traball.  Trabajos.  Labor. 
HAEERHi  PEYNA   DEL   oFici.  f.  Correr  el  oficio. 

Artem  bené  ced'ere  ,  prodesse. 
Tom.  L 


EXIR  AB  FEYNAS  O  AB  PROU  FKVNAS,  f.    d'  alguna 

dificultat ,  trabal! ,  perill ,  &c.  Salir  á  nado. 
Enatando  evadere'. 

FEYNENT.  s.  m.  ant.  vagarro.  Holgazán. 
Líers ,  desers. 

FEYNER.  V.  a.  ant.  V.  Fingir. 

FEYNER,  RA.  adj.  laboríos.  Hacendoso .¡  traba- 
jador. Operarius. 

DIE   FEVNKR  ,  tí  DE  FEVNA.    V.   Die. 

FEYNETA.  s.  f.  dim.  Hacendilla.  Levis  la- 
bor. 

FI. 

PL  s.  amb.  térme,  ó  consumació  d'alguna  cosa. 

Fin.  Finis. 
FI.  s.  m.  i'objécte  6  motiu  per  él  qual  s'exécuta 

alguna  cosa.  Fin.  Finis. 
FI.  s.  f.  mort.   Fallecimiento ,  finamiento.  Vita 

finis. 
FI ,  NA.   adj.   perfét ,   pur ,  corn  :  or  fi.  Fino» 

Puras,  primus. 
FI,  delioat,  sutil.  Fi/79.  Perfectus ,  primus. 
FI,  coristant,  fieL  Fino.  Fidus ,  conétans. 
FI ,  astut  ,  sagas.   Fino ,  refinado  ,   redomado. 

Astutus ,  calliduf. 
DONAR  FI.  f.   conclóurer,   acabar  alguna  cosa. 

Dar  fitj  ^fiaalizar.  Finem  imponere. 
DONAR  ri.   í.  conclóures',  acabarse.   Dar  fin. 

Dísinere;  finem  faceré. 
ESTAR   AL  FI   LA    BALANSA.   f.   Estar  en  caxa. 

JEqua.  lance  libram  ponderare. 
TIRAR   Á  DOS  FiNs.  f.  posar    l'atencití  ó  pre- 
tendo á  dos  cosas.  Tirar  á  dos  chitas.  Dúos 

lepores  insequi. 
ES  Fi.  ¡oc.  ab  que  s'expr¿ssa  lo  molt  qu'algú  es 

astut.  Defino  se  pela.  Vaferrimus  est. 
Á  FI  DE  cÓMPTES,  loc.  En  resumidas  cuentas. 

Ad  extremum,  tándem. 
AL  FI :  AL  CAP ,   Y  Á  LA  FI.  m.  adr.  Jl  fin  :  al 

cabo  y  al  postre.  Tándem. 
AL  FI,  AL  Fi.  m.  adv.  Jl  fin  al  fin.  Tándem. 
EN  FI.  m.  adv.  En  fin.  Tándem  ,  denique. 
PER  FI.  m.  adv.  Por  fin.  Tándem  ,  denique. 
AL  FI  s'  CANTA  LA  GLORIA,  ref.   /il  fin   se  cant» 

la  gloria. 

Non  nisi  patratá  canitur  victoria  pugna. 
FIADOR,  s,  m.  Fiador.  Pideiussor. 
EXíR  FIADOR,  f.  V.  Per  nansa. 
FIAMBRE.  I.  m.  Fiambre,  Caro  assa,  coctave 

frígida. 
PIANSA.  s.  f.  fiador.  V.  Piador. 
FiANíA  ,  l'obligació  qu'algú  fa  per  seguretat  de 

qu'altre  pagará  lo  que  deu ,  ó   cumplirá   las 

obligacions  d'  algún  contráete.  Fianza.  Fide- 

iussio ,  vadimonium. 
FER  FiANSA.  f.  S.ilir  fiador  .¡fiar,  Fideiubere. 
FIAR.  V.  a.  ve'ndrer  séns  rébrer  él  preu.   Fiar. 

Crédito  venderé. 
FIAR,  fer  confiansa  d'algú.  Fiar.  Alicui  vel  ds 

ali<]uo  fidére. 

Cecee  FER- 


3:r8  FIB 

SE  1,1  roD  FIAR  DR  BATUT.   f.   ab   que   s'explica 

■  la  fidelitat  d'algú.  Se  le  pudiera  fiar  oro  mo- 
lido. Purum  ,  piitum  aurum  ei  credi  potest. 

Á  FIAR.  m.  adv.  Al  fiado.  Crédito. 

FIBAILL.  s.  m.  ant.  V^.  Gafet ,  sivélla. 

FiBLA.  s.  f.  per  tráurer  aygua  deis  ñus ,  ce- 
quias ,  &c.  Sangradera.  Aquíslicauíii. 

PiBLADA.  s.  f.  d'abella,  véspa,  &c.  V.  Picada. 

PIBLAUA     DE    MAL,     DE     VENTRE.      Retoríijotl     di 

tripas.  Tormén. 
FIBLAR.  V.  a.  picar  ab  l'agulló  ú  ñb\ó.'  Aguí- 
'  fonear  .,   f  bar  ,   picar  con  el  aguijón.  Stimu- 

lare  ;  stimulo  vei  acúleo  ferire. 
í-iBLAR  ,  causar  coifsó.  Eseocer.  Urere. 
FÍBLO.  $.   m.  d'abella,   véspa   &c.  Aguijón, 

Aculeus. 
FIBLONEIAR.  v.  n.  ant.  V.  Fiblar  en  s6n 

primer  significar. 
FIBRA,  s.  f.  Fibra.  Fibra. 
FíCAR.  V.  a.  introduir  una  cosa  dihs   d'altra. 

Meter,  íniinittere,  intromittere. 
FiCAR ,  fer  entrar,   coMócar  las  cosas  de  modo 

quí  n'  cabiaa   móltas  en   poc   lloc.   Meter. 

Infarcire. 
FiCAR  ,  ant.  fixár.  Hincar.  Pigere. 
ricAR,  FicARHi.  f.  mésjar  molt.  Meter.,  emhu- 

char  ,  embaular^  eiubulir.  Helluari. 

ÍICAR  ÉL  CAP  AL  COVE.  f.  V.  Cap. 

FicAR  ÉL  ÑAS  PER  TÓT.  f.  farii.  Meter  el  hocico 
en  todo.  Ómnibus  se  inserere. 

FicAR  ÉLS  Difs  Á  LA  b5ca.  f.  mct.  íuduír ,  pro- 
vocar á  algú  á  que  parle.  Meter  los  dedos. 
Aiiquem  importuniüs  urgere  ,  ut  secretum 
evoniat. 

FÍcALi  'ls  dits  á  la  b5ca.  loc.  ab  que  s'ex- 
pressa  que  no  es  tonto  algú  que  demosfra 
serho.  Métele  los  dedos' en  la  boca.  Illum  si 
urgeas  non  adeo  stipiteni  experieris. 

NO  m'  Fico  EN  RES.  loc.  No  w¿  tneto  en  nada. 
Nil  curo. 

¿Qui  't  fica  en  axó  ?  loc.  Quien  te  mete  en  eso? 
Quid  tua  interest  ? 

NO  t''  fiques  en  lo  que  no  t'  toca.  ref.  No  te 
entremeter  en  lo  que  no  le  atañe  hacer. 
Qux    ad    te    non     spectant   curare   negotia 
mitte. 

FICARSE.  V.  r.  introduirse  en  algún  paratge 
estret,  d  ahont  se  cab  just.  Encaxarse.  Se 
inserere. 

í'iCARSE  Á  LA  aygua.  f.  dit  de  la  granofa  y  al- 
tres  animáis  que  s'  hi  cabussan.  Zambullirse. 
Aqu£e  se  immergere. 

FiCARSE  ALGÚ  AHONT  no'l  demanan.  f.  V.  De- 
manar. 

FICARSE  ALGÚ  EN  LO  QUE  NO  LI  VA     RÉS  ,    EN  LO 

QUE  NO  l'  importa,    f.   Meterse  en   la  renta 
del  excusado,  fis  qus  non  sua  intersunt  aii- 
quem se  imniiscere. 
FICARSE  BN  UN  BAURANC.  f.  met.  ficarse   en  al- 
gún assumpto  intrincat.  Abarrancarse ,  em- 


nc 

barbascarse.  Difficili  negotio  implicar!. 
FicARs'  AL  CAP.  f.  met.  V.  Cap. 
FicARs'  EN  UN  CAU.  f.  víurer  mbit  retirat ,  de- 

xarse   ve'urer   poc  en   públic.   Amadrigarse. 

Prequentianí  hominum  fugere. 
FiCARss  EN  UN  FANG.  f.  met.  Metersg  en  algún 

hercngenal-.^  en  un  buen  ó  mal  berengenal.  Ar- 
dua ¿si:  diíficilia  intentare. 
FICARSE  EN  Historias,  f.  Meterss  en  historias, 

Rebus  ad  se  non    pertinentibus  aiiquem  ss 

iinmiscere. 
FicARs'  AL  LLiT.  f.  auarsen  al  Hit.  Meterse  en 

la  cama.  Lectuui  conscendere. 
FicARs'  AL  LLíT.  f.  per  malait.  Ponerst  en  cama, 

iíigritudinis  causa  léctum  conscendere. 
FICARSE  EN  RELiGió.  f.  V.  Ferse  frare. 
NO  FICARSE  EN  BRocs.  f.  fam.  No  meterse  en  di' 

buxos.  Non  se  alienis  immiscere. 

NO   FICARSE   EN  RAIIONS.  f     No    mCtCrse  BTl  cuett^ 

tos.  Verba  omittere. 

NO    SABER     AHONT    FICARSE    X     ALGÚ.     f.    amarlo 

entranyablement.    Meter  en  el  corazón.   ínti- 
mo afíectu  complccti. 
FICCIÓ.  s.  f.  Ficción.  Pictio. 
FiCTAMENT.  adv.  m.  ant.  V.  Pingidament. 
FIDANZA.  s.  f.  ant.  V.  Confiansa. 
FÍDEDIGNE.  adj.  Fidedigno.  Pidedignus. 
FÍDEICOMMIS.  s.  m.  Fideicomiso.  Fideicom- 

misíum. 
FIDEICOMMISSARI,  RÍA.  s.  m.  y  f.  Fidei- 
comisario. Fideicommissarius. 
FíDEIj.  adj.  qui  guarda  fidelitat  y  liealtat ,  y 

no  enganya.  Fiel.  Fidelis. 
FiDEL ,  él  christiá  catóüc.  Fiel.  Fidelis. 
FIDELITAT.  s.  f.  Fidelidad.  Pidelitas. 
FIDELMENT.  adv.  mod.  Fielmente.  Pideli- 

ter ,  exacté. 
FIDEÜ.  adj.  ant.  V.  Fidel. 
FiDEus.  s.  m.  p.  Fideos.  Vermiculi. 
FÍDUCIARI.  s.  m.  ant.   V.  Hereu   de    con- 
fiansa. 
FIEL.  adj.  V.  Fidel. 
FIGA.  s.  f.  él  fruyt  de  la  figuera.   Higo.   Pi- 

cus. 
FiCA  FLOR.  Breva.  Grossus. 
FIGA  DE  MORO.  Tuna.  Picus  indica. 
FIGA  SECA.  Higo  passo.  Ficus  árida  ,  passa. 
FIGA,  racció  de  cldurer  él   puny   moí-trand   él 
dit  pblse  entre  Tíndice  y  '1  del  niitj.  Higa. 
Verpus. 
FER  FIGA  l'escopeta,  trabuc,  &c.  f.  Dar  higa. 
Ignem    catapultam    non    concipere    ad    ex- 
plosionen!. 
FER  LA  FIGA.  f.  met.  Dar  higas.  Obscsenum  ia 
modum  formatam  manum  in  aiiquem   porri- 
gere. 
PESAR  FiGAS.  f.  met.  V.  Pegar  cabotádas. 
QüAND  sbN  FiGAS  iÓN  RAiws.    f.  Quando  p'tas 
flautas  ,   quando  flautas  pitas.  Príepostsro, 
vel  inverso  mod». 

AL 


FíG 

AI/  CULLIR  DE  LAS  FIGAS  NOS  VEURélM.    loC.   fam. 

ab  qüs  s'  denota  ,  que   á   la  fi  ,  ó  al   passar 
cbmptes  tot  se  trobará.   Al  atar   de   los   tra- 
fos.  Finito  opere. 
COM  ARA  PLOUEN  FIGAS.  loc.  Como  aliora  llueven 
■■'^itdardjs,  üt  nunc  iicus  é  cíelo  decidunt. 
SON   FIGA4    d'altre   paner.    loc.    Es  "jíiio   de 
■-•otra  cuba  :  es  harina  de  otro  costal :   es  re- 
miendo de  otro  paño.   Extra  chorum  cantas : 

•  Stlnt  haec  diversa  ab  iis  d.'  q-uibus  agitur. 
PIGUERA,  S..L  Higuera.  Pic-us. 
i"iGtfERA  BÓapA.  Cabrahigo.  Capriñgus. 
FiouBR.i  INFERNAL.   Higuera  infernal .,   cherva. 

í^  Jathyris.  í  v^.  ';  fiícíis  :'i  :  -;  .ov 

FiGUERA  DE  MORO.   TuTta .,   higuera  de  ínw»,  ó 

de  la  India  ,  higuera  de  pala.  Opuntia,  tuaa^^^ 

■palla.       •  i!-"*3i  5-\5j>;.  ,;^  .'.••.a  ■ 
PIGUERAR.  s.  m.  Higueral,  figueral.   Fice- 

tuni. 
FIGURA,  s.  f.  forma,  simetría,  disposició  de 
''-las  parts  d'una  cosa  ab  la  qual  se   diferencia 

•  d'altra.  Figura.  Figura. 
FIGURA  ,  Gram.  Ret.  y  Poes.  Figura.  Figura. 
FIGURA,   acció   impertinent ,   ge>t  afectat ,   es- 

trany.  Figurada  .,  figurería.  Impertinens,  va- 
na ,  ridicula  actio. 
FIGURA,  la  cara  del  home  ó  de  la  dona,  figura. 

Facies ,  vultus. 
FIGURA ,  la   cosa   que  representa  ó  significa  á 

altra.  Figura.  Imago  ,  spacies. 
FIGURA ,  For.  forma.  Figura,  Forma. 
FIGURA,   l'estatua  ó  pintura  que  representa  '1 
eos  d'algun  home  ó  animal.  Figura,  Imago, 
simu'acrum. 
FIGURA ,  en  él  jog  de  cartas.   Figura.  Charta 

figúrala. 
FIGURAS,  p.  Músic.  Figuras.  Notas  musicae. 
LLETjA  FIGURA.  1'  home  llétj  y  de  mala  dispo- 
sició. Figura.  Deformis  homo. 
FIGURA  DE  DRAP  d'arrás.  ioc.  met.  Figura-  de 
tapiz.   Homo   ridiculas  ,   immotus  ,    veluti 
pictus. 
FER  FISURA,  f.  met.  teñir  autoritat   y  represen- 

tació.  Hacer  figura.  Spectabilem  essi 
FER  FIGURAS,   f.   fer   accions 
Hacer  figuras.  Gesticulari. 
FIGURÁDAMENT.  adv.  m.  Figuradamente. 

Figuraré. 
FIGURAR.  V.  a.  Figurar.  Figurare,  descri- 

bere. 
FIGURARSE,  v.  r.  pensarse.  V,  Afigurarse. 
FíGURiiR.  s.  m.  quí  fa  accions  ó  gestos   ridí- 
culs  6  impertinénts.  Figurero.  Gesticulator, 
mi  mus. 
PIGURETA.  s.  f.    dim.   Figurilla.  Parva   fi- 
gura. 
FIJA.  s.  f.  especie  de    frontissa.    Fixa.   Férrea 

compago  bracteata. 
PIL.  s.  m.  el  que  s"  forma  de  la  seda ,  Ui ,  cá- 
nam  &c.  Hilo.  Fiium. 


o  gestos  ridículs. 


FTL  .q79 

FiL  ,  él  que  fa  algún  líquid  espes  ,  com  Talmí- 
bar.  Hebra.  Filum. 

FiL  ,  la  fibra  de  la  carn  cuyta  y  semblants.  He- 
bra. Fibra. 

FiL ,  tall  de  l'espasa,  ganivet,  &c.  Filo.  Acies. 

FiL  ,  met.  del  discurs,  oració  iScc.  Hilo.  Ordo. 

FiL  DE  CREMA.  Hilo  de  ciomn  ,  de;  cierna.,  de 
crema.  Filuní  sic  dictum. 

FiL  y-EMPALOMAR.  Hilo  bramante.  Júlo  palomar, 
Filum  cannabinum. 

FILFERRO  ,  ó  DE  FERRRO,  LLAUTÓ,   &C.     Alam- 
bre., arambe.  Metalli  filum. 
FiL  d'  or  ,   uE  PLATA ,  &c,  él  que  s"  tira.  Hilo 

de  oro.,  de  plata.  Filum  ex  atiro  ,  argento. 
FiL  DE  PERLAS.  Hilo  de  perlas.  Unionum  linea. 
:  FiL  de  pita.  Pira  ,  hilo  de  pita.   Füuin  ex  her- 
,       ba  Indica  sic  dictum. 
FiL  de   rahims  ,  penjoy.   Colgajo.    Uva   pensi- 

lis. 
i'iL  DE  SABATER.  Hilo  loso.   Cannabeum  filuoi 

lassum. 
FiLs.  p.éls  que  íénen  las  arrels  d'algunas  plan- 
tas. Barbas,  hebras.  Stirpium  cenuia  fila. 
FiLS  ,  éls    que   fan   algunas   plantas.  Zarcillos, 

Capreoli. 
FiLS ,  él  deis  sarments  del  cep  ó  de  la  parra. 
Tiseras ,  lixeretas  ,  zarcillos.  Claviculae  ,  ca- 
prgolj. 

AGAFARSE     PER  UN  FIL  Ó  PER  UN  FIL    d'aRANYA, 

de  trenyina.  f.  Agarrarse  o  asirse  de  un 
pelo.  Ofi'endiculum  quaerere. 

TORNAR  Á  PÉNDRER  Ó  X  AGAFAR  Í,L   FIL.  f.  mef. 

continuar  lo  qu'es  tractaba  ó  deya.  Seguir  el 
hilo.  Orationem  connectere. 
PASSAR   Á  FIL  d'espasa.    f.    Pasar   á  cuchillo, 

lugulare. 
PSRDRER  el  FIL.  f.  en  alguna  narració ,  con- 
versa, &c.   Perder   el  Ai/o.  Aliquid   repente 
memoria  eiabi. 
POSAR  FIL  Á  l'agulla.  f.  met.  empe'ndrer  algu- 
na cosa.  Posír  manos  á  la   obra.   Opus   ag- 
gredi. 
VENIR  ÉL  COR  Á  UN  FIL.   f.  Ahilarse ,  darle  á 

alguno  ahilo.  Deficere. 
Á  DRET  FIL.  m.  adv.  ab  que  s'  denota  la  direc- 
ció  ab   que   s' 
transversi  fiü  normam. 
FIL  PER  RANDA,  m.  adv.    ab    que  s'  denota   ha- 
berse contat   ó  sabut   alguna   cosa  ab  totas 
sEs  circunstancias.  JS.  por  B,  y  C,  por  C.  Ad 
unguem  ,  perfecté. 
FILA.  s.  f.  Fi'a.  Series ,  ordo. 
FILA,  de  soldats.  Fila.  Militum  series. 
po.s.',a   EN  FILA.    f.   Enfilar.    In    seriem    ordi- 

nare. 
DE  FILA  ,   ó  DE   FiLKRA.   m.   adv.  A  la  hila, 

Continenii  ordin?. 
PILADA.  í.  f.  Húada.  Linea. 
PILADÍS.  s.   m.   Filadix,.,  filaiz.  Serioum   ex 
diruptis  bombycis  feüiculis. 

FI- 


s'  talla  alguna  roba.  A  hilo.  Ad 


íí8o  FIL 

PILADORA.  s.  f.  Hilandera.  Pili  ductrix. 
FÍL AGARSA.  s.  f.  Hilacha^  hilaracha.  Ploc- 

cus. 
FILAR.  V.  a.  Hilar.  Nere. 
PILAR  PRiM.  f.  Hiet.  discórrer  ab  sutilesa.  Hilar 

delgado.  Tenue  ducere  orationis  filum. 
PÍLASSA.  s.  i.  Hilido.,  hilaza.   Pensum  ne- 

tuin. 
FILASSES.  s.  f.  p.  aiu.  V.  Desfilas. 
PILAT ,  DA.  p.  p.  Hilado. 
FiLAT.  s.  m.  Red.  Rete. 
FiLAT  DE  i'iL  FERRO.  Red  de  alambre.  Rete  ex 

meialiico  filo. 
FiLAT  TRAVES5ER.  instrumeiu  per  pescar.  Red 

barredera,  Everriculum. 
FíLAT  ,   de  fil   ferro  ,  ó  semblant ,  que    s'  posa 

per  resguard  de  las  vidrieras.  Sobrevidriera. 

Reticulum  aereum  ad  fenestram  vitream  con- 

servandam. 

VETEN  AQUÍ  Un'aLTRA  QUB   NO  HA  FILAT  d' 

AVUY.    loe.  Esa   es  otra  que  bien  bayla.   En 
novae  tricae. 
PILATER.  s.  m.   ant,   qiii  fa  filats.   Redero. 

R.'tiarius  opifex. 
PILBMPÜA.  !.  f.  Estopilla.  Rarior  tela. 
PILERA,  s.  f.  Hila.,  hilera.  Linea,  series. 
DE  FiLERA.  m.  adv.  V.  De  fila. 
FiLKRA.  instruiiient  de  manya.   Terraja.- V&hú 
ferrarii  instrumentum  sic  diotum.       -^a'í     •< 
FÍLET.  s.  m.  dim.  petit  fil.  Hilioo  ^  hilillo  .¡  hi- 

lito.  Tenue  filamentum. 
FiLET,   en  la  Arquit.  Filete.,  listón.  Superci- 

lium. 
FiLET  ,  de  las  lletras.  Perfil.  Litterae  apex. 
PILIACÍÓ.  s.  f.  Pi/kcioH.  Filiatio. 
PÍLLAL.  adj.  Fi/Í.'j/.  FiÜalis. 
FILIGRANA,  s.  f.   Filigrana.  Minutula  stru- 

ctio. 
FILIPETXÍ.  s.  m.  Filipichin.   Pannus  laneus 

praelo  floribus  distinctus. 
PILIS.  í.  m.  habilita!,  gracia.  Filis.  Venustas, 

primor. 
FILL ,  LLA.  s.  m.  y  f.  Hijo ,  hija.   Filius, 

filia. 

FILL,  met.  él  natural  d'aigun  lloc;  él   religios 

respecte  al  convent  en  que  ha  pres   1"   hábit. 

Hijo.  Civitatis  vel  religiosa;  domus  filius 

FILL  ADOPTiu.  Hijo  sdoptívo.  Filiiis  adoptirus, 

FILL  DE  cosí  GERMÁ.  PriiHo  segundo.  Consobri- 

norum  filius. 
FILL  DE  FAMILIAS.  Hijo  de  familias.   Pilius  fa- 
milias. 
FILL  ESPIRITUAL.  Hijo  espiritual.  Pilius  spiri- 

tualis. 
FILL  ESPURi.  Hijo  espurio.  Filius  spurius ,   no- 

thus. 
FILL  EXTERN.  Segundotu  PíIíus  post  primogeni- 

tuní  genitus. 
FILL  iL'LEGÍTiM.  Hijo  bastardo,  Pilius  illegiti- 
mus. 


FIL 

FILL  LLEGiTiM.  Hijo  legítimo.  Fílíus  cx  legíti- 
mo matrimonio  susceptus. 

FILL  NATURAL.  Htjo  íiotural.  Fílius  extra  ma- 
trimonium  susceptus. 

FILL  SEGON.  Segutidoti.  Secundogenitus.         i,.oj 

FILLA  AEANS  DEL  PARE.  S.  f.  htírba.    V.    Pota  íde 

caball.  roa 

MALA  NiT  Y  PARIR  FILLA.  loc.  met.  Mala  tiochc 
y  parir  hija. 
Exitus  infaustus  post  tot  discrimina   noctis. 

I    ÉL    PARE   NO  ES  NAT  ,   Y  'l    FILL    JA     SALTA  PE'l 

TERRAT.  loe.  Hijono  tenemos  ^i¿¡i  líombfe  le._ 
ponemos.  .  >.  jm,. .        .      .- 

Nec  peperit  capra  &  nunc  hasdus  ludit  ín 
agris. 

FILL  ÉTS  ,  PARE  SBRÁS  ,   TAL  FARÁS    TAL  TROBA- 

R.ÁS.  ref.  Hijo  eres  y  padre  serás  ^  qual  lude' 
res ,  ial  habrás.  .      ' 

Qux  intuleris  patri ,  genitor  stipendia  su- 
'  mes. 

CADA  H(J  ES  KILL  DE  SAS  OBRAS,  ref.  Cuda   UliO  61 

hijo  de  sus  obras.  V'irtute  decet  pric  sauguine 
niti.  íA  .''.i.v-  i  .-¡^ii  .  -..iv 

PILLAR.  V.  a.  ant.  V.  Parir. 

PILLASTRE,  s.  m.  Ewíenaíio  ,  antenado.,  al- 
nado ,   hijastro.  Privignus. 

FJLLASTRA.  s.  f.  Entenada.  Privigna. 

PILLET  ,  TA.  s.  m.  y  f.  dim.  Hijuelo ,  hiji- 
co.¡bijito.  Piliolus.  ,- 

PILLOL,  LA.  s.  m.  y  f.  Ahijado.  Levatus  á 
fonte  bautismali. 

FíLLOL  ,  en  las  plantas  ó  arbres.  Hijo  ,  pimpo- 
llo. Germen. 

DEL  PA  DE  MON  COMP.^RE    BON    TROS  Á  MÜN'     FI- 

:llol.  ref.  V.  Compare. 
PILLÓLA,  s.  f.  mátalas  axí  dit.  Hijuela.  Me- 
dia culcitra. 
FILOLOGÍA,  s.  f.  Filología,  filológica.   Phi- 

lologia. 
FILOLÓGIC ,  CA.  adj.  Filológico.  Ad  philol»- 

giam  pertinens. 
PILOSA,  s.  f.  Rueca.  Colus. 
FILOSA  DA.  s.  f.  ant.  V.  Enfilosada. 
FILOSOF.  s.  m.  ant.  V.  Filosop. 
FILOSOFÍA,  s.  f.  Filosofía.  Philosonina. 
FiLosoi''ÍA  MORAL.   FUosofía  moral.   Philosophia 

moralis. 
FILOSOFÍC  ,  CA.  adj.  Filosófico.  Philcsophi- 

cus. 
PILOSÓFICAMENT.  adv.  m.  Filosóficamente. 

Pliilosopliico  more. 
FILOSOP.  s.  m.  Filósofo.  Philosophus. 
PILTRACIÓ.   s.  f.   Filtración.  Operatio  qua 

solida  á  liquidis  separantur. 
FILTRAR.  V.  a.  colar.  Filtrar.  Transfundere, 

pcrcolare. 
FILTRAR,  FILTRARSE.  V.  n.  y  T.  traspuar.   Re- 
calarse, rezumarse.  Transfundí. 
FINAL,  s.  f.  fi,  terminacid.  Final.  Pinis,  tír-> 

minug. 

ri- 


FIN 

FINAL,  adj.  lo  qu'  acaba  ó  conclou  alguna  cosa. 

Final.  Finalis. 
FiNALS.  p.  las  Últimas  síMabas  de  las  diccions,  per 
lo  que  mira  á  las  reglas  que  áhna  la  proso- 
dia de  sa  quantitat ,  ó  al  accenC  que'ls  cor- 
respon  en  la  escriprura.  L/ltimos.  Ultimse  sy- 
llabce. 
PINALISAR.  V.   a.  Finalizar.   Finem  impo- 

nere. 
PINALMENT.  adv.  m.  Finalmente.  Ad  extre- 

mum  •,  tándem. 
FINAMENT,  FINIMBNT.  s.  m.  ant.  V. 

Fi ,  conclusió. 
riNAMENT.  adv.  m.  ant.  ab  finura  y  delicadesa. 

Finamente.  Apprim¿. 
PINAR.  V.  a.  ant.  V.  Acabar. 
FINAR.  V.  n.  morir.  Finar.  Obire. 
FLNTCA.  s.  f.  Finca.  Fundus. 
FINESA,  s.  f.  acció  6  ditxo  ab  que  s'  dbna  á 
compéndrer  Tamor  y  benevolencia  que  s'  té 
3  altre.  Fineza.  Amoris  signum. 
FINESA,  petita  dádiba  per  expressió  de  carinyo. 

Fineza.  Benevolentife  pignus. 
FINÉSTRA.  s.  f.  Ventana.  Fenestra. 
FINESTRÉRA.  adj.  la  dona  que   s'está  mólt 
en   la  fiíiéstra.  Ventanera.  In    fenestra  fre- 
quens. 
PINÉSTRETA.  s.  f.  dim.  Ventanka ,  ventani- 
lla. Fenestella. 
FINESTRÓ.  s.  m.   en  las   finestras,  balcons, 
&c.  Ventanico ,  ventanillo ,  postigo.  Fenes- 
tella. 
PINGIDAMENT.  adv.  m.  Fingidamente.  Fí- 
ete. 
FINGTDOR.  s.  m.  Fingidor.  Simula tor. 
FINGIMENT.  s.  m.  Fingimiento.  Simulatio. 
FINGIR.  V.   a.   contrafer  alguna  cosa  ,  tendía 

semblar  lo  que  no  es.  Fingir.  Fingere. 
FINGIR ,  idear  ó  imaginar.  Fingir.  Comminisci, 

commentari. 
FINGIR  LA  VEu,  f.  mudarla  per  no  ser  conegut, 
ó  ser  tingut  per  altre.  Fingir  la  voz.  Vocem 
ementiri. 
FINGIR  LA  VEU.  f.  abultarla   mes  de   lo   que  es 
naturalment.  Fingir    la   voz.    Vocis    sonum 
augere. 
FINGIT,  DA.  p.  p.  Fingido ., ficta. 
FiNGiT ,  adj.  qui  aparenta  lo   que   no   es,  6  1o 
contrari  del  que  és.  Fingido,  ficto.  Simula- 
tus. 
FINIR.  V.  a.  conclóurer,   acabar  alguna  cosa. 

Fenecer.  Finiré ,  absolvere. 
FINIR.  V.  n.  acabar,  teñir  fi.  Fenecer.  Finiré. 
FINIR,  ant.  morir.  Fenecer.  Mori. 
FINÍSSIM,MA.  adj.  sup.  Finisimo.  Purissi- 

mus ,  valde  tenuis. 
PINIT  ,  DA.  p.  p.  Fenecido. 
riNiT  ,  TA.  adj.  lo  que  te  fi,  ó  térme.  Finito. 

Pinitiis. 
FINÍTIM ,  MA.  adj.  Finítimo.  Fiuitirauí. 
Tom.  I. 


FIN  381 

FINOR.  s.  f.  V.  Finura, 
PINS.  prep.  Hasta.  Usque. 

FINS  Á   LA  CIMA  DELS    CABELLS,    FINS    AL     COLL. 

m.  adv.  ab  que  s'  pondera  l'excés  d'alguna 
cosa  en  qu'  algú  s'  troba.  H.istJ  ¡í  los  ojos. 
Capiliorum  tenus. 

»INS  A  MES  NO  PODER,  X  NO  PODER  MÉS,  m.  adv. 

ab  que  s'  significa  Texcés  en  ménjar ,   béurer 

ó   altra   cosa  semblant.  Hasta   no  mas.  Ad 

summum. 
FINURA,  s.  f.  puresa,  bondat  d'  alguna  cosa 

en  sa  linea.  Fineza.  Puritas. 
FINURA,   delicadesa,  primor.    Finura .,  fineza. 

Subtilitas ,  venustas. 
PIRA.  s.  f.  mercat.  Feria.  Nundina. 
KiRA  ,  lo  comprat  en  ella.  Ferias.  Nundinaria 

merces. 

CADA  HU  PARLA  DE  LA   FIRA  ,  SEGÓNS    Ll     VA     EN 

ELLA.  ref.  Cada  uno  cuenta  de  la  feria  como 

le  va  en  ella. 

Lucrum  quisque  suum,  prout  nundinat  ips» 

recenset. 

PIRAL,  s.  m.  V.  Mercadal,  mercat. 

FIRAR.  v.  a.  regalar  á   algú  cosas  de  fira.  Fe- 
riar. Nundinaria  munuscula  largiri. 

PIRARSE.  V.  r.  Feriarse.  Nundinari. 

FIRMA,  s.  f.  Firma.  Subscriptio,  chirogra- 
pbum. 

FIRMAMENT.  s.  m.  bl  cel  estréllat.  Firma- 
mentó.  Firmamentum. 

FiKMAMENT.  adv.  ni.  V.  Pcrmament. 

FIRMAR.  V.  a.  Firmar.  Subscribere. 

HRMAR  Xpoca.  f.  á  algú.   Dar   carta  de  fago. 
Soluts,  acceptae  pecuniae  chirographum  daré. 

FIRMARSE.  V.  r.  usar  algú  de  sa  firma.  Fir- 
marse. Subscribere. 

FIRMESA.  s.  f.  V.  Permesa. 

FIRMÍSSIM,  MA.  adj.  sup.  Firmísimo.  Pir- 
missimu»,  constantissimus. 

FIRMISSIMAMENT.  adv.  m.  sup.  Firmísi- 
mamente.  Firmissimé,  constantissimé. 

PISC.  s.  m.  Terari  real.  Fisco.  Fiscus. 

FISCAL,  s.  m.  Fiscal.  Fisci  procurator. 

FISCAL  CIVIL  ó  DKL  CIVIL.     Fiscal    «UJÍ ,    Ó  dc  I» 

civil.  Rei  civilis  Procurator. 
FISCAL  CRIMINAL.  Fiscül  Criminal.  Rei  crimina- 
lis  Procurator. 
FISCAL,  adj.  lo  pertanyent  al  Pise ,  ú  ofici  del 

Fiscal.  Fiscal.  Piscalis. 
riíCAL.  met.   qui  indica  ó  sindica  las  acción» 

d'altre.  Fiscal.  Accusator. 
FISCAL,  corda  axi  dita.  Fiscal.  Fiscus. 
FISCALISAR.  V.  a.  Fiscalizar^  fiscakar.  Accu- 

sare ,  redarguere. 
FÍSIC  ,  CA.  adj.  lo  pertanyent  a'  la  Física. 

F/sicO.  Physicus. 
yísic,  natural ,  real ,  exístent.  Físico.  Physicus. 
FÍSIC  s,  m.  qui  proféssa  la  Física.  Físico.  Phy- 

sicre  professor. 
FÍSICA,  s.  f.  Física.  Physica. 

Ddddd  FI- 


.q82  FIS 

FÍSICAMENT.  adv.  m.  Fiskamente.  Physi- 

ce. 
FISONOMÍA,  s.  f.  Fisonomía.  Physiognomia. 
FISTOLA,  s.  f.  Ftsíolu.  Fístula. 
DE  FJT  Á  FIT.    m.  adv.  De  hito  en  hito. 

Defixo,  intento  obtutu. 
FITA.  s.  f.  Mojan.  Limes,  lapis  limitaris. 
FÍTACIO.  s.  f.  Amojonamiento.  Liinitatio,  ter- 

minatio. 
PITADOR.  s.  m.  Amojonador.  Pinitor,  meta- 

tor. 
PITAR.   V.  a.  Amojonar.  Finiré  ,  terminare, 

liinitem  figere. 
FITAT ,  DA.  p.  p.  Amojonado. 
PÍTORA.   s.   f.    instrument  de  ferro  de  tres 
puntas,  que  servex  per  pescar.  Fisga.  Fasci- 
na ,  tridens. 
FIXACIÓ.  s.  f.  Fixacion.  Pixatio. 
FIXAMENT.  adv.  m.  segurament,fermament. 

Fixamente.  Firmiter ,  certé. 
fiXAMENT  ,    atentaiiient.    Fixamente,    Defixé, 

attenté. 
FLXAR.  V.  a.  ficar,  clavar,  assegurar  alguna 

cosa  en  altra.  Fixar.  Pigere  ,  firmare. 
FixAR  ,  establir,  determinar.  Fixar.   Defigere, 

stabilire. 
FIXAR.  Quim.  detenir  las  partículas  volátils  deis 
mixtos ,  paraque  no  s'evaporen.  Fixar.  Fige- 
re ,  detinere. 
fiXAR  LA  VISTA,  f.  Ftxar  la  vista.  Oculos  defi- 
gere. 
PIXARSE.  V.  r.  clavarse.  Fixarse.  Figi. 
FixARSE  ,  posarse  al  cap  ,  en  la  imaginació  al- 
guna cosa.  Fixarse.  Menti  infigi. 
FIXO ,  Xa.  adj.  ferm  ,  segur  ,  cert.  Fixo.  Fir- 

mus,  fixus. 
fixó  ,  lo  que  permanex  sémpre  séns  mudansa 
com  die  fixó.  Fixo.  Stabilis,  certus. 

PL. 


PLAC ,  CA.  adj.  magre.  Flaco.  Macer. 

FiAc ,  débil ,  faltat  de  forsas.   Flaco.  Debilis, 

infirmus. 
PLAC  ,  frágil ,  qui  cau   fácilment  en  algún   de- 

fécte.  Flaco.  Fragilis. 
PLAC  ,  met.  dit  de  las  cosas  no  materials  ,  com 
FLAC  argument;  flaca  rahó.  Flaco.  Debilis. 
FLAC  DE  CAP.  Flaco  de  cabeza.  Capite  debilis. 
FLAC  DE  MEMORIA.  Flaco  de  memoria.  Memoria 

debilis. 
PLACA,  s.  f.  Feble.  Debilitas. 
coNEXEK  LA  FLACA,  f.  Conoccr  el  feble.  Alicuius 

imbecillitatem  noscere. 
FLACAMEJNT.  adv.   m.  Flacamente.  Debili- 

ter. 
f^LAGELL.  s.  m.  ant.  instrument  per  assotar. 

Azote.  Piagrum  ,  ilageilum. 
KLAGELL  ,  calamitat ,  cástig.  Azote.  Calamitas, 
pena. 


Portif.  Flanco.    Propugnaculi 


FLA 

FLAGELLACIÓ.  s.  f.  anf.  Flagelación.  Ver- 

beratio. 
FLAGELLAR.  v.  a.  ant.  Azotar.  Plagella- 

re. 
PLAHO.  s.   m.  1'  home  gras  ,  frese  y  rotg. 

Flinflon.  Pinguis ,  obesus. 
PLAM.  s.  m.  territ.  V.  Fiama,  flamarada. 
FLAMA,  s.  f.  Flama.  Piamma. 
FLAMA  NT.  adj.  nou.  Flamante.  Recens. 
FLAMARADA.  s.  f.  Llamarada.  Plamma. 
FLAMARADA ,  ardor  repentí  en  la  cara.  Soflama. 

Ardoris  suiíusio. 
FLAMEJANT.  p.  a.  Flamante.   Flammis  ar- 

dens. 
FLAMENC.  s.  m.  aucéll.  Flamenco.  Phceni- 

copterus. 
FLÁMULA,  s.  f.  bandera  axí  dita.  Flámula. 

Plammula. 
PLANC.  s.   m 

latus. 
FLANc.  Mil.  él  costat  d'  algún    eos  de   tr6pa. 

Flanco.  Turmae  militaris  latus. 
FLAQUEJAR.  v.   n.  no  teñir  una  cosa  la  de- 

guda  consistencia.  Flaquear.  Vacillare. 
FLAQUEJAR ,  faltar  ránimo.  Flaquear.  Cadere 

animo. 
FLAQUEJAR ,  desistir  del  empenyo  ab  que  s'  ha- 
bía comensat  alguna  cosa.  Flaquear.  Cederé. 
PLAQUESA.  s.  f.  magresa.  Flaqueza.  Maeies. 
FLAQüESA ,    met.  facilitat  en   cáurer  en   algún 

vjci.  Flaqueza.  Fragilitas. 
FLAQÜESA  ,  debilitat  en  cosas  no  materials,  com 
FLAQUESA  d'un  argumcnt.  Flaqueza.  Debili- 
tas ,  infirmitas. 
FLAQUESA  DE  VENTRELL.  Floquezo  de  Bstómago. 

Stomachi  debilitas. 
FLAQUÍSSIM  ,  MA.    adj.   sup.  Flaquísimo. 

Valde  debilis. 
FLASCO.    s.  m.   de  posar  pólvora.    Frasco^ 

fiasco.  Sulfurei  pulveris  theca. 
PLASSADA.  s.  f.  Manta .,  frazada.  Lodix. 
PLASSADETA.  s.  f.  dim.  Frazadilla.  Stragu- 

lum  parvum. 
PLASTOMADOR.  s.  m.  ant.  V.  Blasfema- 
dor. 
FLASTOMAR.  v.  n.  ant.  V.  Blasfemar. 
FLASTOMÍA.  s.  f.  ant.  V.  Blasfemia. 
FLATO,  s.  m.  Flato.  Platus. 
FLATOS,  SA.  adj.  V.  Flatulent. 
FLATÜLENT  ,  TA.  adj.  Flatuknto.  Platus 

ciens. 
PLAUT.  s.  m.  ant.  V.  Flauta. 
FLAUTA,  s.  f.  Flauta.  Fístula. 
FLAUTA  DÓLSA.  Flauta  dulce.  Bianda  tibia. 
FLAUTA  d'orga.  Flauta  de   órgano.  Organi  fís- 
tula. 
FLAUTA  TRAvÉssERA.  Flauta  travesera.  Pistula 

transversa. 
PLAUTAT.  s.  m.  él  del  orga.  Flautado.  Orga- 
ni ¿stulse. 

FLAY- 


FLA 

FLAYRAR.v.  a.  Oler,  husmear^  oliscar.  Odo- 

rari. 
FLAYRE.  s.  f.  Olor.  Odor. 
PLAYSA.  s.  m.  aucéll.  V.  Paysá. 
PLAYSANT.  s.  m.  ant.  V.  Paysá. 
FLECA,  s.  f.  Panadería.  Pistrina. 
FLEGMA.  s.  f.  ant.  V.  Pleuma. 
PLEGMÁTIC  ,  CA.   adj.    ant.    V.  Pleumá- 

tic. 
PLEIXA.  s.  f.  ant.  V.  Estaca. 
PLEQUER.  s.  m.  Panadero.  Pistor. 
PLEQUERA.  s.  f.  ant.  V.  Fleca. 
FLET.  s.  m.  ant.  ntílit.  Flete.  Naulum. 
FLETAR.  V.  a.  Fletar.  Navem  conducere. 
PLÉTXA.  s.  f.  Flecha.  Sagitta. 
FLÉTXA ,  la  que  s'  fa  d'un  tros  da   bastó  ó  sar- 
ment  ab  paper  en  l'un  cap ,  y   una  punta  en 
Taltre  ,   per   clavar  en  alguna  porta  ,  &c. 
Rehilete ,  garapillo ,  repollo,  Scrupus   pinna- 
tus  missilis. 
Fi.tTXA.  rnet.  la   páranla  picant,ó  altra  cosa 

que  dona  pena.  Flecha.  Spiculum. 
cop  DE  FLÉTXA.  Flecliozo.  Sagittac  ictus. 
FLETXAR.  V.  a.  ant.  parar  Tare.   Flechar. 

Arcum  adducere. 
FLETXER.  s.  m.  Flechero.  Sagittarius. 
FLEUMA.  s.  f.  humor.  Flema.  Pituita,  phleg- 

ma. 
FLEUMA,  lentitut.  Flema.  Lentitudo. 
FLEUMA,  adj.  tarda.  Flemático.   Gravis  ad  om- 

nia. 
FLEUMARÍA,  s.  f.  ant.  V.  Pleiima,  en  lo  sig- 

nificat  de  lentitut. 
FLEUMÁTIC,  CA.  adj.  lo  que  pertany  á  la 
fleuma,  ó  participa  d'élla.  Flemático.,  fleg- 
mático.  Phlegmaticus. 
FLEUMÁTIC ,  él  qu'obra   ab  lentitut.  Flemático. 

Piger. 
FLEXIBILITAT.  s.  f.  Flexibilidad.  Plexibili- 

tas. 
FLEXIBLE,  adj.  lo  que  té  disposició  pera  do- 
blegarse fácilment.  Flexible.  Flexibilis. 
FLEXIBLE,  dócil,  fácíl  á  cedir.  Flexible.  Flexi- 
bilis. 
PLICA,  s.  m.  y  f.  Socarrón  ,  redomado.  Versu- 

tus,  vafer. 
FLOC.  s.  m.  lias.  V.  Lías. 
FLoc  DE  LA  BARBA,  ant.  Bozo.  Lanugo. 
FLOC  DE  CABELLs  ,  la  porció  d'élls  Separada 

deis  demes.  Mechón,  Pascicuius. 
FLOC   DE  CABELLS  ,    los  que  pénJ3n  del  cap. 

Guedeja.  Propenduli  crines. 
FLOC  DE  LLANA.  Vcllon,  Lanse  massa. 
FLOC  DE  Nkv.  Copo  de  nieve.  Nivis  floccus. 
FLOCAR.  V.  a.  V.  Pegar,  donar. 
PLOCARSE.  V.  r.  V.  Meajarse  ,  be'urerse. 
FLÓCAT    AQUExd.  loc.   irón.   Tómate   esa.   Hoc 

habe. 
FLOMAYRE.  s.  f.  ant.  V.  Riu. 
PLÓNJO,JA.  adj.  Fofo.  Laxus. 


FLO  ,83 

FLOR.  s.  f.  prodúcelo  de  la  planta  6  del  arbre. 
Flor.  Píos. 

FLOR.  met.  lo  mes  pur  y  perfét,  lo  m^s  escullit. 

Flor.  Flos. 
FLOR ,  enteresa  virginal.  Flor.  Flos  virginalis. 

FLOR  ,  BOSA   FLOR  ,  FLOR  SEnS  OLOR.  met.  1'  ho- 

me  dolent  y  astut.  Sollastre,  sollastron,   Va- 
fer. 

FLOR  d'  amor,  hérba.  Flor  de  amor,  amaranto. 

Amarantus  purpurea. 
flor  de  l'edat.  Flor  de  la  edad,  ^tatis  flos. 
flor  de   LLiMONER  Y  TARONjER,  Azahar.  Cl- 

treus  flos. 
FLOR  DE  MAGRANER.  Balaustra.  Balaiistium. 
FLORs.  p.  ant.  la  purgació  de  la  dona.  V.Mens- 

truo. 

FLORS.   met.   ditxos  elegants   ab   que  s'adóma 

l'oració.  Flores.  Acumina  ,  sales. 
FLORS  DE  MA  ,   las  artificiáis' qu'es  fan  de  seda, 

tela ,  plomas ,  &c.  Flores  de  mano.  Factitü 

flores. 

coNÉxER,  enténdrer  LA  FLOR.  f.  met.  pene- 
trar l'intenció  d'algú.  Conocer  el  juego ;  ver 
el  juego  :  entender  la  musa :  descornar  la  flor. 
Aiicuius  animum,  mentem  ncscere. 

trXurer  lors.  f.  los  árbres  y  plantas.  V.Plo- 
rir ,  fer  flor. 

SER  FLORS  Y  VIOLAS,  loc.  Ser  tortas  y  pan  pin- 
tado. Hxc  prae  alus  levissima  sunt. 

UNA    FLOR    NO    FA     ESTIU  ,    NI    DOS     PRIMAVERA. 

reí.  V.  Una  oraneta  no  fa  estiu. 
FLORAYRE.  s.  m.  qui  fa  ó  ven  flors  de  ma. 
Florero.  Pactitiorum  florum  artifex ,  vendi- 
tor. 

FLOREJAR.  V.  a.  triar  lo  millor.  Escoger  ¡o 
mejor,  S  aligere. 

FLORERA,  s.  f.  Ramilletero.  Florum  fascica- 
lus. 

FLORESTA,  s.  f.  Floresta.  Nemus. 
PLORET.  s.  m.  lo  mes  pur  y  perfet.  Flor. 
Flos. 

FLORET ,  espasa  per  esgrimar.  Espada  negra  6 
de  esgrima,  Impolitus ,  obtusus  ensis. 

PLORET  ,  paper.  Florete,  Candidior  ,  puriorque 
papyrus. 

FLORET  de  la  EDAD.  V.  Flor  de  la  edat. 

PLORETA.  s.  f.  dim.  Florecita ,  florecilla. 
Flosculus. 

FLORETA.  ant.  capirot  ó  cap  del  dit  del  mitj. 
Floretada ,  papirote ,  capirote.  Talitrura. 

PLORI.  s.  ni.  Florín.  Florenus. 

FLORIDÜRA.  s.  f.  Moho.  Mucor. 

FLORÍR.  V.  n.  tra'urer  flors  los  árbres  y  plan- 
tas. Florecer.  Florere. 

FLORiR  ,  existir  aigú  insigne  en  virtut ,  lletras 
&c.  Florecer.  Plorere. 

FLORIR,  met.  prosperar,  com  :  florir  las  cien- 
cias ,  él  comers  &c.  Florecer.  Florere ,  vi- 
gere.  ^ 

FLORIR    ELS    ELATS  ,    LAS     VINYAS    i&C.     Cemir, 

es- 


■  384  FLO 

estar  enjlor,  Florem  emittere. 

ESTAR  Á  LA  FLORIDA     ELS    ELATS  ,  VINYAS,     &C. 

Estar  en  eierae.  Florem  emittere. 

NO  DE.xARHo  TLORiR.  f.  niet.  gastar  prompta- 
ment  las  cosas.  No  dexar  criar  moho.  Cito 
consumere. 

FLORIRSE.  V.  r.  cubrirse  de  lloridura.  Tomar- 
se ^  tomarse  de  moho,  enmohecerse.  Muctre, 
mucescere. 

FLORIRSE  ,  neguitejarse.  Pudrirse  ,  consumirse^ 
deshacerse.  Angi. 

FLORISTA.  í.  m.  V.  Florayre. 

FLORIT,  DA.  p.  p.  Florecido. 

KLORiT ,  adj.  pie  de  fíors.  Florido.  Floridus. 

FLORIT  ,  cubert  de  floridura.  Mohoso.,  enmohe- 
cido ,  tomado  ,  tomado  de  moho.  Muti- 
dus. 

FLORIT ,  met.  lo  mes  pur  6  escullit.  Florido. 
Purus ,  selectus. 

i'LORiT  ,  elegant  ,  pie  de  erudició.  Florido. 
Floridus. 

PASQUA  FLORIDA.  Pascua  florida.  Pascha. 

FLORO,  s.  m.  Florón.  Voluta  floribus  ornata. 

FLORONCO.  s.  m.  Divieso.  Furunculus. 

FLOTA,  s.  f.  Flota.  Clas5i.s  vectoria. 

FLOTETA.  s.  f.  dim.  Flotilla.  Classicula. 

FLUCTUACIÓ.  s.  f.  él  nioviment  de  las  ora- 
das. Fluctuación.  Fluctuatio. 

FLUCTUACIÓ.  met.  resolució  ,  indetergiinació, 
dubte.  Fluctuación.  Hassitatio. 

FLUCTUANT.  p.  a.  Fluctuante.  Fluctuans. 

FLUCTUAR.  V.  n.  l'embarcacíó.  Fluctuar. 
Fluctuare. 

FLUCTUAR ,  met.  vaciMar  ,  dubtar.  Fluctuar. 
Fluctuare,  vacillare. 

FLUIDO,  DA.  adj.  Fluido.  Fluidus. 

FLÜÍMENT.  s.  m.  FIí¡:ío  ,  fluxión.  Fluxus. 

FLUIR.  V.  n.  Fluir.  Piuere. 

FLUM.  s.  m.  ant.  V.  Riu. 

FLUMAYRE.  s.  m.  V.  Riuada. 

FLUVÍ.  s.  m.  ant.  V.  Riu. 

FLUX ,  XA.  adj.  Floxo.  Laxus. 

FLUX,  inconsiderat,  imprudent,  lleuger.  Livia- 
no. Levis. 

FLUX.  s.  m.  Fltixo.  Fluxus. 

FLUX ,  fluxedat  d'orina.  Incoutinencia  de  orina. 
Incontinentia  urinae. 

FLUX  DEL  MAK.  aut.  Fluxo  del  mar.  ^Estus  ma- 
rinus. 

LFUX  DE  SANG.  Fluxo  de  Sangre.  Sanguinis  flu- 
xus. 

FLUX  DE  VKNTRB.  Fluxo  de  vientre.  AIvi  fluxus.  I 

CAF  FLUX  ,  él  débil  per  algún  mal ,  ó  per  mólt 

traball.  Cabeza  vana.  Debile  capuf. 
CAP  FLUX,  r  home  de  poc  judici.  Cascos  de  ca- 
labaza ,  cabezuela.  Imprudens. 
CRÉuRER ,  ANAR  &c.   DE  FLUX.   f.  met.   Creer., 

proceder  de  ligero.  Levi  fundamento  duci. 
FLUXAMENT.  adv.  m.  lentament,  negligent- 
ment.  Floxamente.  Socorditer ,  inerter. 


FLU 

FLUXEDAT.  s.  f.  debilitat.  Floxedad.floxera. 
Laxitas ,  debilitas. 

FLUXEDAT ,  met.  negligencia,  descuyt.  Floxe- 
dad.  Ignavia ,  socordia. 

FLUXEDAT,  inconsideració,  imprudencia.  Livian- 
dad ,  ligereza.  Levitas. 

FLUXEJAR.  V.  n.  estar  fluxa,  no  bén  Iligada 
alguna  cosa.  Estar  floxo.  Laxum  esse. 

íLUXEjAR  ,  flaquejar.  Floxear  ,  flaquear.  Re- 
mitti. 

FLUXÍÓ.  s.  f.  Fluxión.  Fluxio. 

FO 

FOCíL.  s.  ra.  ant.  V.  Foguer. 
FOCO.  s.  m.  Físic.  Foco.  Focus. 
FOG.  s.  m.  element.  Fu;go.  Ignis. 
FOG  .  él  carbó  ú  llénya  encesa.  Fuego.  Ignis. 
I  OG,  él  disparo  de  las  armas  de  tos  en  la  guer- 
ra. Fuego.  Tormentorum  bellicorum  aut  sclo- 
petorum  explosio. 
FOG,  fincendi  de  algún  edifici  &c.  Fuego,  i/j- 

cendio.  Incendium. 
rOG ,  met.  cada  familia  d'alguna  població.  Fue- 
go. Focus. 
FOG  ,  FocARADA  ,  cfervccencia  de  la  sang  que 
s'  manifésta  en  1'  exterior  ab  un  color  suma- 
ment  bérmell  ó  ab  granets  ó  butllofas.   Her- 
vor de  sangre.  Sanguinis  effervescentia. 
FOG  ARTiliciAL.  Fuego  artificial.  Ignis  misiilis. 
FOG  ioLLET.  ant.  Fuego  fatuo.  Ignis  fatuus. 
FOG  DE  sant   aíitoni.  Fucgo  de  S.  Antón ,  de 

S.  Marzal.  Sacer  ignis. 
ARMA  DE  FOG.  V.  Arma. 
A  FOG  Y  Á  sANG.  m.  adv.  jí  fuego  y  á  sangre. 

Igne  ferroque. 
AE  Poc  FoG.  m.  adv.  A  fuego  lento.  Tenui  igne. 
COLOR  DE  FOG.  Color  de  fucgo.  Plammeas  color. 
FOGS,  p.  éls  senyals  ques'  fan  de  nit  ab  fogs, 

desde  las  atalayas.  Fuegos.  Fumigationes. 
AFEGiR  LLÉNYA  AL  FOG.  f.  met.  fomentar  mes 
las  discordias.  Añadir  fuego   á  fuego :  echar 
aceyte  al  fuego  ú  en  el  fuego.  Ignem  igni  ad- 
dere  ;  oleum  igni  adiicere. 
atiar  íl  foo.  f.  met,  fomentar  la  discordia. 

Echar  leña  al  fuego.  Discordiam  fovere. 
calar  FOG.  f.  Pegar  fuego.  Accendere  ,  inflam- 

mare. 
calarse  ó  pegarse  FOG.  f.   Prenderse  fuego. 

Incendi. 
car  cobi  á  FOG.  loe.  famü.  Caro  como  aceyte  de 

aparicio.  Carissimé. 
DONAR  FOG.  f.  als  animal*.  V.  Foguejar. 
i-BR  FOG.  f.  Mil.  disparar  Tartüleria  ó  altres  ar- 
mas de  FOO.   Hacer  fuego.   Glóbulos   Ígneos 
explodere. 
FER  6  enc^mdrer  FOO.  f.  Hacer,  encender  lum- 
bre.  Ignem  accendere. 

rUGlR  DEL  FOG  Y  CAURER  X  LAS  BRASAS,    f.  mCt» 

Saltar  de  la  sartén  y  dar  en  las  brasas. 

Ih- 


FOG 

Incidit  m  Scyüam  cupiens  vitare  Charybdin. 

EXIKLI   Á.   ALGÚ  FOG   DE  LA    CARA.    f.     CStar    molt 

enees.  Echar  ascuas'^  estar  hecho  un  fuego. 
Arderé  aliquem  facie. 

POSARSE    I/AS    MANS    At.    FOG.   f.    fam.     PoilCT   Ijs 

manos  en  el  fuego.  Pro  aliqua  re  ,  aut  aücu- 
ius  innocentia  asserenda  in  discrimen  se 
obiicere. 

trAürer  FOG.  f.  la  podra  foguera  ab  él  cop  del 
fogiicr ,  ó  ab  él  del  rastéll  en  las  armas  de 
fog.  Dar  lumbre.  Silicíin  einittJre  igiieni. 

TRAURKR  FOG.  f.  íiiet.  lograrse  lo  que  s'intenta- 
ba.  Dar  lumbre.  Eventum  votis  responderé. 

TRÁURER  Fo&  pe'ls  caxals.  f.  V.  Caxal. 

PER  FONDO  QUE  s'    FASSA   'l  FOG    SÉMPRE     IX    ÍIL 

•     FUM ,  Ó  'í>  FUM  RESPIRA,  fcf.  No  hay  secreto 
que  tarde  ó  te-mprano  no  sea  descubierto:  Don- 
de fuego  se  hace  humo  sale. 
Oecultum  credas  delituisse  nihil. 
POGAR.  s.  m.  ant.  Hogar.  Pocus. 
POGARADA.   s.  f.  fog    copíos.    Lumbrada., 

lumbrarada.  Ingens  focus. 
FOGARADA,  met.  moviment  del    ánimo  ardenr  y 
eficas ,  pero   de   poca  duració.  Lhmarada. 
Animi  lestus. 
POGARRET.  s.  m.  dim.  Fueguezuelo.  Tantil- 

lus  ignis. 
FOGASSA.  s.  f.  ant.  especie  de  pa.  Hogaza. 

Cinericius  pañis. 
POGATGE.  s.  m.  cert  tribur.  Fogage.  Vectigal 

pro  focis. 
POGO.  s.  m.  Fogón.)  hornilla.  Pocus,  forna- 

cula. 
FOGÓ  DE  BARCA.  Fogon.  Navis  foculus. 
EXIRSE  DE  FOGÓ.  f.  met.  Disbocarse.  Temeré  & 

inconsidcraté  linguam  solvere. 
POGOS ,   SA.  adj.  Fogoso.  ígneus,  vivax,  ar- 

dens. 
FOGOSITAT.  s.  f.  Fogosidad.  ímpetus,   ar- 
dor. 
FOGUEJAR.  V.  a.  aplicar  é!   ferro   builent  á 
la  part   malalta  d'algun  eos.  Labrar  á  fuego. 
Fierro  candenti  inurere. 
FOGUEJAR,  ais  animáis.  Labrar  á  fuego-  Perro 

candenti  exsecare. 
FOGUERA,  s.  f.  ant.  Hoguera.  Rogus. 
POÍLLAT,  DA.  adj.  ant.  V.  Prondos. 
POLA,  POLLA,  s.  f.  ant.  T>o/)¿/,  multitud. 

Confusa  multitudo. 
POLAR.  V.  a.  ant.  trepitjar.  Hollar.  Sub  pedi- 

bus  calcare. 
FOLEJAR  ,    POLLEJAR.    v.   n.    ant.    Lo- 
quear. Dessipere,  ineptire. 
POLGA.  s.  f.  Chanza ,  chanzoneta.  locus. 
POLGAN^A.  s.  f.  descans.   Holganza.   locun- 

ditas ,  obiectatio. 
FOLGAR..  V.  n.  ant.  descansar.  Holgar.  Quiss- 

cere. 
FOLGARSE,  v.  r.  divertirse  ,  recrearse.   Hol- 
gar. Oblectari, 
Tom.  L 


FOL  .085 

FOLGARSE  ,  dir  paraulss  burlescas  ó  graciosas. 
Chancearse.  lucari. 

FOLGAT,  DA.  adj.  ampie.  Holgado.  Laxus, 
nmplus. 

ANAR  FOLGAT.  f.  met.  tcnir  diners.  Andar  ó  e*- 
tar  holgado.  Divitiis ,  vel  bonis  aftluere. 

FOLL ,  LLA.  s.  m.y  f.  aiu.  V.  Botg. 

Gos  FOLL.  V.  Gós  rabies. 

ESTAR  FET  UN  FOLL.  f.  Estar  furioso.  Nimis 
furiosum  esse. 

POLLAMENT.  adv.  m.  ant.  Locamente,  la- 
sané. 

FOLLAR.  V.  a.  ant.  V.  Frustrar. 

POLLE'AR,  POLLEJAR.  v.  n.  ant.  V.  B6- 
gejar ,  fer  bogerías. 

POLLET.  s.  m.  Du»nde  ^  trasgo.  Lémur. 

VA  COM  UN  FÓLLET  ;  APARKX  UN  FOLLET.  loC. 

Anda  como  un   duende :  parece   un  duende. 
Leiiiurum  more  degit. 
FOLLIA.  s.  f.  ant.  V.  Bogería. 
FOLLIAS.  p.  Folias.  Lyricus  tonus. 
FOLOR  ,  FOLLOR.  s.  f.  ant.  V.  Follia. 
FOLRAR.  V.  a.  V.  Forrar. 
FOLRO.  s.  m.  V.  Forro. 
FOMENT.  s.   m.   calor,  abrig,  reparo.   Fo» 

mentó.  Fomentum. 
FOMENT ,  la  materia  que  servex  de  past  á  algu- 

guna  cosa.  Fomento.  Fomentum. 
FOMENT ,  met.   ajuda  ,  apoyo.   Fomento.  Auxi- 
lia m. 
FOMENTADOR,  s.  m.  Fomentador.  Fovens. 
FOMENTAR,  v.  a.  donar  calor  natural  ó  tem- 
perar que  vivifique  ó  done  vigor.  Fomentar, 
Povere. 
FOMENTAR,  met.  cxcítar ,  promóureí-  ó  pretegir 

algu;ia  cosa.  Fomentar.  Povere. 
PONA,  s  f.  Honda.  Funda. 
FONADURA.  s.  f.  ant.  V.  Fosa. 
FÜNAMENT.  s.  m.  él  deis  edificis.  Cimiento, 

fundamento.  Pundamentura. 
FONAMBNT ,  met.   Torígen  ó  principi  d'alguna 
cosa    no    material.    Fundamento  ,    cimiento. 
Radix  ,  origo  ,  causa. 
FONAMENT ,   la  principal  rahó  ú  motiu  ab  que 
s*  vol   assegurar  alguna   cosa.   Fundamento. 
Pundamentum. 
FONAMENT,  dit  abusivament  de  l'excavació  pe- 
ra   fabricar   en   ella  él$   fonaments  d'alguQ 
edjfici.  Zanja.  Fossa. 
FER  ÉLS  i'ONAMENTs.  f.  EchoT  los  ctmientos .,  los 
fundamentos  :  Abrir  las  zanjas:  fundamentar. 
Fundamenta  iacere  ,  poneré. 
FONDA.  6.  f.  la  casa  axí  dita  ahont  s'allotja  y 

s"  dbna  menjar.  Fonda.  Diversorium. 
FONDAL.  s.  m.  Hondo ,  hondonada.   Profun- 

dum. 
FONDARL\.  s.  f.  la  que  té  alguna  cosa  desde 
sa  superficie  en  avall  com  la  d'un   póu.  Prn" 
fundidad  .  hondura.  Altitudo,  profwiidiras, 
FONDECH.  s,  ii¡.  ant.  V.  Ma^nUein. 

fieeee  FON- 


.^S6  FON 

FONDEJAR.  V.  n.  donar  fondo,  6  fóns  Tem- 
barcació.  D. ir  fondo.  Anchorse  in  profundum 
-    iactae  naviin  alligare. 

FONDEjAR,  mer.  arribar  al  perfet  conexement 
d'  alguna  cosa.  Fondear  .¡  profundar.  Penitus 
cognoscare. 

FÓNDÍCIÓ.  s.  f.  Fundición.  Punditio. 

FONDÍR.  V.  a.  ant.  V.  Fdndrer  en  son  segon 
significat. 

FONDO,  s.  m.  fondaria.  V.  Fondaria. 

FONDO ,  'i  camp  en  las  robas.  Fondo.  Telae  su- 
perficies plana. 

FONDO,  Textrem  orisontal  d'algunlloc,  edin- 
ci ,  &c.  Fondo.  Extremum. 

FONDO,  la  part  inferior  d'algun  vas,  com  canti, 
olla,  &c.  Fondo  ^  hondón.  Funduni. 

FONDO,  la  part  inferior  d'alguna  cosa  concava, 
com  caxa ,  sac,  &c.  Fondo.  Profundum. 

FONDO,  la  part  del  terreno  mes  baxa  que  '1 
demés.  Hondo.  Campi  demissior  pars. 

FONDO ,  profundo  del  mar.  Fondo  ,  profundo. 
Profundum. 

FONDO,  Mil.  l'espay  qu*  ocupa  la  tropa  forma- 
da ,  desde  la  primera  á  1'  última  fiia.  Fondo. 
Phalangis  pars  intima. 

FONDO  DB   VIRTUT  ,  CIENCIA  ,  &C.  Fondo  de  VU- 

tnd ,  ciencia  ,  i¿c.  Copia. 

FONDO ,  DA.  adj.  Hondo  ,  profundo.  Profundas. 

FONDO  ,  met.  diíicultos ,  sutil ,  profundo.  Hon- 
do. Profundus. 

f6kdos.  p.  éls  capitals  ó  bens  que  poseex  algú. 
Fondos.  Bona. 

FONDOS ,  en  los  diamants.  Fondos.  Adamanti- 
ñus  fulgor. 

Á  FONDO,  m.  ad\^  cabal ,  y  perfectament,  axí  s' 
diu  ente'ndrer  Á  fondo.  A  fondo.  Omnino, 
penitus. 

CAVAR  FONDO,  f.  met.  V.  Cavar. 

DONAR  FONDO,  Ó  FOMS.  i.  V.  Fondejar. 

NO  s'  FA   TAN  FONDO  'í^   FOG,  QUE  'l  FUM  NO  ISCA 

EN  ALGÚN  LLOC.   tef.    V.   Per  fondo  qu'es 
lassa  él  fog,  el  fum  respira. 
FONDÜRA.  s.  f.  ant.  V.  Fondaria. 

FONDRER.  V.  a.  derritir.  Derritir^  deshacer. 
Liqucre. 

fóndxkr,  e!s  metalls  pera  donarlos  alguna  for- 
ma; com  de  campana,  estatua,  &c.  Fundir. 
Fundere  ,  conñare. 

FÓNDRfiR.  V.  n.  él  paper.  Pasarse.,  calar.  Atra-  I 
nientum  papyrum  peniieare. 

FÓNDREivSJi.  V.  r.  derritirse.  Derritirse. 
Liquari. 

FüNDRERSE  ,  Tatxa  ,  candela.  Correrse  Ja  vela., 
acha.  Liquefieri. 

FÓNDSERSE  ,  desitjar  alguna  cosa  ab  ansia.  Fi- 
narse.  Deperire. 

FÓNDKERSE.  met.  desaparéxcr,  no  trobars' al- 
guna cosa.  Hundirse.  0¡r.nino  occultari. 

FÓNDRERSE  ,  faltar  alguna  cosa  per  haberla 
ocultada  ó  robada.  Obscurecerse.  Abdi. 


FON 

FÓNDRERSE.  mct.  gaStar  séns  saber  en  que ;  ó 

anársen  las  cosas  d'entre  las  mans.  Rehundir- 
se. Cosco  modo  refundí. 
FÓNüREP.SE  ,  pérdrer  las  carns.  V.  Desferse. 
FÓNDRER  s'  A  LA  BOCA.  f.  Hacerse  agua  ó  una 

agua   la  bo:a.   Prae  nimia   suavitate    vel  te- 

nerituüine  dissolvi. 
FER  FoNEDissA  UNA   COSA.   f.   met.   robarla  ab 

dissimulo.    Hacer   noche  alguna   cosa.  Clam 

surripere. 
FONtíDOR ,  RA.  s.  m.  y  f.  ant.  Fundidor. 

Fusor. 
FONOLL.    s.    m.    planta.    Hinojo.    Foenicu- 

lum. 
FONOLL  MARI.  Htnojo  marino.  Crithum. 
FONOLL  SALVATGE.   Hinojo  süvestrc.   Hippoma- 

rathrum. 
FONS.  s.  m.  Fondo.  Profundum. 
poNs  DE  TERRA,  ant.    heretat.    Fundo.   Fundus, 

pra-dium. 
ANAR   Á  FbNS.   f.   l'embarcació.   Irse  á  fondo , 

tríe  á  pique.  In  profundum. demergi. 
ANAR.  Á  FONS.  f.  sumergirse.  Afondar.,  hundirse^ 

irse  afondo.  Obrui ,  mergi. 
DONAR  FONS.  f.  V.  Donar  fondo. 
TIRAR  Á  FONS.   f.  l'embarcació.  Echar  á  pique. 

Demergere. 
FüNSURA.  s.  f.  ánt.  V.  Fondaria. 
FONT.  s.  f.   manancial  d'aygua ,   qu'ix   de  la 

superficie  de  la  térra.  Fuente.  Pons. 
FONT,  l'obra  ú  fábrica  per  medí  de   la   qua!  ix 

l'aygua  deis  manancials.  Fuente.  Pons  artifi- 

cialis. 
FONT  ,  met.  fonament ,  origen.  Fuente.   Capuf, 
.  origo. 

FONT,  la  llaga  axí  dita.  Fuente.  Piagula. 
FONTS  BAPTisMALS.  Püa   de  bautisiuo.    Fontes 

lustrici. 
FONT  DEL   BRAS.  Sangradura.  Brachii   inícrius 

médium. 
NOM   DE   To*iTS..\ Nombre  de  pila.  Nomen  in 
baptismate  impositum. 

TANTAS  VEGADAS  VA  'l  CANTI  Á    LA  FONT  QUE  s' 

TRENCA,  ref.  V.  Canti. 
PONTANA,  s.  f.  ant.  V.  Pont. 
FONTANAL,  adi.  ant.  Fontal  Pontanaüs. 
FONTANALMENT.  adv.  m.  ant.  V.  Origi- 

nalinent. 
PONTANELLA.  s.  f.  dim.  ant.  V.  Ponteta. 
PONTETA.  s.  f.  dim.  Fontecica.,  fuentecilla. 

Fonticulus. 
POR.  s.  m.  Fuero.  Porum. 
FOR  DE  LA  CONCIENCIA.  Fucro  de  la  conciencia, 

Porum  conscientiae. 
FOR  ,  FORs.  prcp.  ant.  Excepto.  Pr£eter. 
POiíA.  prcp.  y  adv.  1.  y  t.  Fuera.  Extra. 
FORA ,  en   pararge   disíinct  d'aqueü  en   que   s' 

troba  él  que  parla,  ó   la   persona  tí  cosa  de 

que   s'  parla  y  axí  s'  diu  :  viug  de  foka  ,  es 

FORA.  Afuera,  Extra- 

ro- 


FOR 

FORA  ,  en  públic  ,  en  l'exterior.  Afaeya.  Palam, 

apcrté. 
FORA  ,    menos,  á  excepcid  :  axi'  s'  diu   tut  fora 

axó."  Mt.'«Oi ,  á  excepoion.  Praeter. 
PORA  DE  LLOc,  dit  del  os  dislocat.  Desensortija- 
do. Luxiitus, 
KORA  DE  MIDA .  dit  ds  I'  excessiu  en   sa   linea. 

Descomedido,  Immodicus. 
fora;  FORA  ,  FORA  ,    expressid  de   que   s'iisa 

per  tráurer   á   aigú  d"a!gun    lloc.    Afuera ; 

afuera  ,  afuera  :  Fuera  ;  fuera,,  fuera.  Prociil 

esto. 
FORA  d'axó.  adv.   ni.   Independiente  de  eso  \   á 

mas  de  eso  ;  fuera  de  eso.  Prseter  ea ,  praeter 

hoc. 

DE  FORA  ,  6  DE  PART  DE  FORA.  m.  adv.  De 

fuera.  Exterius. 
FORA  d'  iioRA.   m.  adv.   A   deshora ;  fuera  de 

tiempo.  Alieno  tempore. 
roRA  DE  QUE.  m.  adv.  á  mes  de  que.    Fuera   de 

que.  Praeterquam  quod. 
Y  FORA.  m.  adv.  ab  que  s'  limita  algún  número, 

quantitat.  &c.  y  axí  s'  diu  dos  y  fora  :  éll  v 

FORA.    No   mas.,    solo.   Tantum;    non    am- 

plius. 
ANAR  FORA  DE  CAMi.  f.  apartsrs'  alga  del  camí 

que  deu  seguir.  Ir  fuera  de  cumino.  Temeré 

aberrare. 
ANAR  FORA  DE  CAKi/.  f.  met.  obrar  séns  método, 

órde  ,  ni  rahd.    Ir  juera   dj  ^umino.  Temeré 

agere. 
BOTAR  FORA.  f.  Echar.,  arn'jar.  Expeliere. 
ESTAR  FORA  DE  Si.  f.  met.  EstoT  fuera  de  si. 

Alienatum  mente  esse. 
FORA  AVIAR,  f.  ant.  Echar  fuera ,  arrojar.  Po- 
ras peliere. 

QUAND  ES  MENESTER  MARlA  VÍNGA  MARÍA  : 
QUAND   NO  BS  MBNESTER  MARÍA,  FORA   MARÍA. 

ret.  Ama.,  sois  afv.o  mittUrus  'el  uiño  matna:, 
desde  que  no  rnama  ni  ama  ni  nada.  Ea  quae 
nobis  opus  sunt  raagni  facimus ;  ubi  iis  non 
egemus  nihili  pendimus. 

DE  FORA  VINDRÁ  ,  QUI  DE    CASA   Ns''  TRAUrX.  ref. 

V.  Hostes  vingueren  que  de  casa  ns'  trague- 
ren. 

FORADAR.  V.  a.  Agujerear ,  agujerar.,  hora- 
dar. PL-rforare. 

FORADAT  ,  DA.  p.  p.  Agujereado. 

NO  posarho  en  sac  FORADAT.  f.  met.  No  echar- 
lo en  saco  roto.  Haud  memoria  excidet. 

FORADADA.  s.  f.  ant  V.  Canonada  en  él  signifi- 
cat  de  conducta  d'aygua. 

TEÑIR  LAS  MANs  foradadas.  f.  met.  Scr  un  ma- 
niroío.  Omnia  sua  largiri. 

FORADET.  s.  m.  dim.  Agujerico^  agujerillo. 
Parvum  foramen. 

FORAGiTARlENT.  s.  m.  ant.  V.  Expul- 
sid. 

FOR  AGITAR,  v.  a.  ant.  Echar  afuera.  Proii- 
cere. 


FOR  387 

FORÁNEO,   ad].  Foráneo.  Extcrnus. 
FORAST^^R ,  RA ,  adj.  lo   que   no  és   propi 

del  pais  ó  lloc.  Forastero,  Exterus. 
FORASTER ,  P.A.  s.  111.  y  f.  qni   viu  ó   habita   en 

un  lloc  d  pais  del  qual  no  es  vihí.  Forastero. 

Alienigena  ,  advena. 
FORAT.  s.  m.  Agujero.  Foramen. 
FORAT,  en  las  bdtas  per  posar  l'axeta ,  ó  cañó. 

CúniHero.  Dolii  foramen. 
FORAT ,  él  vuyt  que   s'   dexa  en   las  pareas  per 

posar  en  éli  éls  travíssos   pera   Lr  las  bssti- 

da^.  Mechinal.   Cavus  in   pariete,  trabibus 

sustinendis. 
FORAT  D-AGULLA ,  él   cos  de  ragiiüa  de  cosir. 

Ojo.  Foramen  acus. 
BORAT  DELS  VhLS ,    la   concavitat  en  qu'  están 

situats.  Cuenca.  Cavum  in  qno  siti  sunt  oculi. 
FORATs,  p.éls  que  s'  fan  en  1-is  correíjas  per  en- 
trar en  élls  él  pungaat  de  la  sivélla.  Puntos. 

Poramina. 
FORATS  DEL  NAS.  Ventanas  de  Ja  nariz.  Nares. 

TRXuRER  LA  CUCA  DEL  FORAT   ABLAS  MANS  DELS 

Ai^TRES.  f.  Sacar  el  ascua  con  la  mano  agena. 
Rem  alieno  periculo  tentare. 
v¿URER  ÉL  CEL  PER  UN  PORAT.  f.  fam.  cstar  en 
un  lloc  recios,  desde!  qual  se  veu  poc  cel, 
com  entre  montanyas.  Per  el  cielo  per  embu- 
do. In  loco  pene  intercluso  versari. 

QUI  AGUAYTA   PER  FORAT    VEU  SON  MAL  PAT.  rcf. 

V.  Agaaytar. 
FORAVÍAR.  V.  n.  ant.  V.  Desviarse. 
FORBÍR.  V.  a.  ant.   netejar,   polir.   Limpiar^ 

aciealar.  Tergere ,  perpolire. 
FORBITZ.  p.  p.  ant.  Limpiado,,  acicalado. 
FORC.  s.  m.   la   distancia  de  Textremitat   del 

dit  polse  á  la  del  índice  ,  estesos.   Xeme.  Se- 

mipes. 
s5rc  ,  d'alls ,  cebas  (Scc.  Ristra  ,  horca.   Furca- 

ta  resticula. 
FÓRCA.  s.  f.  patíbulo.  Horca.  Furca. 
pbRCA  ,  la  de  que  usan   éls   pagesos    per  apilar 

h  palla  y  altres  menester?.  Horca.  Furca. 
POSAR  LAS  FÓRcAs  PKR  devant.  f.  met.  MostrüT 

la  horca  antes  que  el  lugar.  Subeunda  incom- 

moda  príemonstrare. 

DEL  OU   AL  SOU  ,  DEL  SOU     AL     BOU,  DEL     BOU    Á 

LA  FbRCA.  Teí.Ladroncillo  de  agujeta  después 

su'-ig  á  barjuleta. 

Qui  modo  quadrantem   niox  is  marsupia  tol- 

let. 
FORCAT.  s.  m.  Horcajo.  Collaris  furca. 
FORCEJAR.  V.  n.  Forcejar.  Niti. 
FORCA,  FORZA.  s.  f.  ant.  V.    Fortaiesa, 

CESléll. 

FORCADAMBNT.  adv.  m.  aat.  V.  Forsosa- 

menr. 
FORENSE,  adj.  Forense.  Forensis. 
FOREST.  adj.  ant.  V.  Saívatge  ,  desert. 
FORFAR,  V.  n.  ant.  V.  Errar,  mancar,  pecar. 
FORFAÍT ,  FORPAYT,  FORFATüRA.s.m. 

ant. 


388  FOR 

ant.  V.  Culpa  ,  pecat ,  mancament. 
FORJAR.  V.  a.  él  ferro  ,  cer  &c.  Forjar  ^fra- 
guar. Procudere ,  formare. 
FORJAR,  FORJARSE,  ir.et.  ip-ventar,  fingir;  com 

roRjARs"  una  mentida.  Fvrjar.  Fingere. 
FORJAR,  idear,    fabricar,   formar  alguna  cosa 
no  material.  Forjar^  fraguar.  Efinger.e,  efor- 
mare. 
FORJAT,  DA.  p.  p.  Forjado  ^fraguado. 
FORiMA.  s.  f.  la  part  dei  ent  natural   que  de- 
termina la  materia.  Forma.  Forma. 
FORMA ,  la  figura  d'alguna  cosa.  Forma.   For- 
ma. 
FORMA,  regla,  exémple.  Forma.  Ratio,  modus. 
FORMA  ,  aptitut ,  modo  ,  disposicló  de   fer  algu- 
na cosa  ;  axí  s'  diu  :  no  h¡  ha  í-orma  de  co- 
brar &c.  Forma.  Ratio  ,  via. 
fóruía  ,  r  hostia,  antes  y  despres  de  consagrar- 
se. Forma.  Hostia. 
forma  ,  él  modo  silogistic  en  l'argument.  For' 

ma.  Forma. 
forma  ,  en  1'  Imprempta.  Forma.  Forma. 
FORMA ,  en  éls  Sagraments.  Forma.  Forma. 
forma,  de  sabata,  de  sombrero,  y  semblants. 

Horma.  Forma. 
joRMA ,  ánima  de  botó.  Hormilla,  Formula. 
forma  de  lletra.  Forma   de  letra.  Stilus 

scribendo. 
DE  FORMA,  m.  adv.  de  modo.  Deforma.  Ita. 
EN  FORMA,  m.   adv.  en  figura.  En  forma.  Spe- 

cie. 
EN  FORMA,  ab  tota  formalitat.  En  forma.  Rec- 
to modo. 
EN  FiJaMA  ,  EN  DEGUDA  FORMA.  For.  Eti  forma :, 

en  debida  forma.  Merhodo,  modo  forensi. 
EN  TOTA  FüRWA.  Eti  loda  formo.  Üptimé,   ad 
amusim. 


in 


EN  FORiMA  ,  realment ,  de 


efcfadá  en  forma 


veras ,  axí  s'  diu 
En  forma.  Oninino. 


FOR 

Formalmente.  Veré,  expressé. 

FORMAR,  V.  a.  donar  forma  á  alguna  cosa. 
Formar.  Formare. 

formar  ,  unir  diferents  personas  ó  cosas  ,  pera- 
que  fassen  un  eos.  Formar.  Congregare , 
uniré. 

FORMAR,  Milic.  posar  en  órde  ais  soldats  com 
FORMAR  un  esquadró.  Formar.  Instruere. 

formar  concépte.  f.  Formar  concepto.  Pro 
certo  habere. 

FORMAR  PARTiT.  {.  Formar  partido.  Socios  con- 
gregare ,  incitare. 

FORMAR  QUÉXA.  f.  Formor  queja.  Querelas  os- 
tentare. 

F()RMAT,DA.  p.  p.  Formado. 

FORMATGE.  s.  ib.  Q^ueso.  Caseus. 

FORMATGE  TENDRÉ.  Q_iieso  fresco.¡ceTrioii.  Cáseas 
tener. 

FORMATGET,  s.  m.  dim.  Q_uenllo.  Casil- 
lus. 

FORMATGET  ,  ant. 

FORMENT.   s. 
Frumentum. 

F0UMENT  RUBÍ.  Rubiott.  RubuS. 

FORMIDABLE,  adj.  horroros ,  temible 

miduble.  Formidabilis,  formidolosas. 
FORMIDABLE  ,  excessivament  gran  en   sa 

Formidable.  Magnus,  ingens. 
FORMÍDOLOS,  SA.  iál  Formidoloso.  For- 

midolosus. 
FORMIGA.  s.  f.  Hormiga.  Fórmica. 
FORMiGA  ALADA.  Alada.  Formica  alata. 
CAU  ó  FORAT  DE  PORMiGAS.  Hormtguero.  For- 

micarura  nidus. 
FORMIGÓ.  s.  m.  certa  picor.  Hormigueo.  For- 

micatio. 
FORMIGUER.  s,  m.  met.  gran  moviment,  ó 


V.  Mató. 

m.    Trigo   candial.,   candeal» 


For- 


linea. 


concurs  de  gent,ó  d' al  tres  cosas. 
güero.  Afíluíntia,  aginen. 


iiormí' 


HOME  DE  f6rma.  Hombre  de  forma.  Praestans,     FORMIGUETA- s.  f.  dim.  Hormiguilla.  Parva 

prteclarus  homo. 
FÓRMACIÓ.  s.  f.  Formación.  Formatio. 
FORMAL,  adj.  lo  pertan^^ent  á  la  forma.  For- 
mal. Formalis. 
FORMAL  ,  exácte  ,  amig  de  la  veritat.  Formal. 

Gravis ,  severus. 
FORMAL  ,  exprés ,  precis  ,  determinat.  Formal. 

Expressus ,  signatus. 
FÓRMALÍSAR.  v.  a.  Formalizar.  Perficcíe. 
FÓRMALISARSE.  v.  r.  d'alguna   parauia    á 

acció ,  ú  omisió.  Formalizarse.  Serió  aüquid 

accio.'re. 
FORMALITAT.  s.  f.  exáctltut,  puntualitat. 

Formalidad.  Rectitudo. 
FORMALITAT,  seri;tat.  Formalidad.  Gravitas. 
FORMALITAT,  ccrimonial,  etiqueta.  Formalidad. 

Rittis. 
FÓRMALMENT.adv.m.  en  la  fbrma  propia  ó 

deguda.  Formalmente.  Veré ,  reipsa. 
roRíiALMEiNT ,  ab  formalitat,  ó  expressament. 


formica. 
FÓRMULA,  s.  f.  Fórmula.  Norma. 
FÓRMULARL  s.  m.  Formulario.  Formularius 

codex. 
FORN.  s.  m.  Horno.  Furnus. 
FÓRN  DE  CALs.  Calera.  Furnus  calcarius. 
FORN  DE  RAJÓLA.  V.  Rajolería. 
POSAR  AL  FORN.  f.  V.  Enfomar. 
TRÁuRER  DEL  fórn.  f.  V.  Desenfomar. 
FORNADA.  s.  f.  Hornada.  Pornacula. 
FORNAL.  s.  f.  Fragua.  Focus. 
FORNELL.  s.  m.  ant.  V.  Fornet. 
FORNER.  s.  m.  Hornero,  panadero.  Purna- 

rius. 
FORNET.  s.  m.  dim.  Hornillo.  Furnaculus. 
FORNICACIÓ.   s.    f.    Fornicación.    Fornica- 

tio ,  scortatio. 
FORNICADOR,  s.  m.  Fornicador.  Pornicator, 

scortator. 
FORNICAR.  V.  a.  Fornicar.  Foraicari. 

FOR- 


FOR 
PORNÍCARI,  ría.  adj.  Fornicario.  Fornica- 

FORNIR.  V.  a.  provehir.  Proveer ,  guarnecer. 

Instruere ,  muñiré. 
FORNIR  ,  unipür.  Atestar.  Rep!ere. 
FORO.  s.  m.  tribunal.  V.  For. 
FORO ,  en  los  teatros.  Foro.  Forum. 
FORQUETA.  s.  f.  dim.  br.stó  liarg  ab  un  fer- 
ro en  forma  de  semicírcol  £l  cim.  Horquilla. 
Parva  fiirca. 
FORQUILLA.  s.  f.  Tenedor.  Fuscinula. 
FORRAR.  V.  a.   Aforrar.   Tegumentum  inte- 

rius  vestí  assuere. 
PORRELLAT.  s.  ni.  Cerrojo.  Pessulus ,  vectis 

férrea. 
FORRO,  s.  m.  Aforro.  Tegumentum   interius, 

vesti  assutum. 
FORRO,  malaltía  que  patexen  las   criaturas   na- 
das de  poc  t^mps.  Alhorre.  Pústula;  rubicun- 
das oiieris  recenter  natis  familiares. 
FORROL,  FORROLL.  s.  m.  ant.  pala  del 

f'ig  ó  de  brasser.  Badil.  Batillum. 
FORSA.  s.  f.  vigor ,  capacitüt ,  par  fer  ó  móu- 
rer  alguna  cosa  que  tinga  pes  ó  fassa  resis- 
tencii.  Fuerza.  Vis,  vigor. 
FORSA,  l'acte  torpe  que  s'  exécuta  contra  la  vo- 
luntat  de  la  dona.  Fuerza.  Vioientia,  viola- 
tío. 
poRSA ,  eficacia  en  las  cosas  no  matcrials,  com 

la  FORSA  de  !a  rahó.  Fuerza.  Vis,  efficacia. 
FORíA  ,  l'estat  mes  vigoro»  d'ai.^una  cosa  ,  com 

la  FORSA  de  la  fébra.  Fuerza.  Vehementia. 
FORSA ,  met.  inclinació  eficas  á    alguna  cosa, 
com  la  FORSA   del  geni.  Fuerza.  Vis ,  pro- 
pensio, 
FORSA ,  tirada  ó  moviment  violent  ab  que  pro- 
cura algú  escaparse ,  de  qui  '1  té.  Forcejón. 
Nixus. 
FORSA,  la  virtut  y  eficacia  natura!  que  las  cosas 

ténen  en  sí.  Fuerza.  Vis ,  virtus. 
FORSA  ,  For.  Fuerza.  Vis. 
FORSA ,  ant.  V.  Fortalesa ,  fortJficacid. 
F0RS\.  adv.  abundancia,  com  forsa  gent.  Mu- 
cho. Multus. 
FORSAS.  p.  las  tropas  y  aparell   militar  que   té 
aigun  soberá.  Fuerzas,  Copia;,  bellicus  ap- 
paratas. 
Á  FORSA  D*.  m.  adv.  ab  continuado  y  traball  : 
com  Á  FORSA  d'  estudi.  A  fuerza  de,  Assiduo 
studio ,  labore. 
■X   FORSA   DE.  m.  adv.  ab  abundancia ,  com  Á 
FORSA  de  diner ,  a  forsa  d'aygua.  A  fuerza 
de.  Copia. 
Á  FORSA  d'armas.  w.  adv.  A  fuerza  de  armas ; 

por  fuerza  de  armas.  Viribus  &  posse. 
Á  VIVA  FORSA.  m.  adv.  A  viva  fuerza.  Omni  vi. 
PER  FORSA.  m.  adv.  ab  violencia.  Por  fuerza, 

de  por  fuerza.  Vi. 
PER   FORSA.  adv.   m.  forsosa ,   necessariament. 

Por  fuerza.  Necessario. 
Tom.  I. 


FOR  389 

DÉXAR     SENS    FORSAS   ,    LLEVAR    LAS    FORSAS.    f. 

debilitará  algú  las  sangrías ,  aigioa  malal- 
tía &c.  Desjarretar.  Enervare,  debilitare. 

DONAR  FOKSA  Ó  FORSAS.  f.  Dar  fuerzos.  Vires 
atidere ,  co.Tfirmare. 

PÉRDRER  LA  FOKSA.  f.  evsporars'  algún  licor  ó 
altra  cosa  esperitosa.  Desvanecerse.  Eva- 
nescíre. 

TRÁURKR  FORSAS  DE  FLAQüESA.  f.  Sacar  fuerzus 
de  flaqueza.  Supra  vires  aiiquid  tentare;  vel 
íortitudinsm  eh'mgere. 

VAL  ,  VOL    MES  ENGINY  QUE  FORSA.  rcf.    V.    En- 

giny. 

FORSADAMENT.  adv.  m.  Forzadamente. 
Per  vim. 

FORSAR.  V.  a.  fer  forsa  ó  violencia  física  per 
conseguir  algún  fi;  com  forsar  una  porta. 
Forzar.  Vjm  faceré. 

forsar  ,  una  dona.  Forzar.  Violare  ,  corrum- 
pcre. 

forsar  ,  una  fortalesa.  Forzar.  Arcem  vi  ca- 
pera. 

FORSAR,  met.  precisar,  obligar.  Forzar.  Coge- 
re  ,  compeliera. 

FORSAR.  V.  n.  ant.  Estar  en  su  fuerza,  Vitrere. 

FORSAT ,  DA.  p.  p.  Forzado. 

FORSAT ,  DA.  adj.  forsos.  Forzado.  Nacessarius, 
inevitabilis. 

FORSAT ,  de  galera.  Forzado.  Reus  remo  ads- 
trictus ,  addictus. 

F0R8SNARIA.  s.  f.  ant.  V.  Furor,  desatino. 

FORSENAT ,  DA.  adj.  ant.  V.  Furios ,  desa- 
tina t. 

FORSER.  adj.  ant.  V.  Fort. 

FORSETA.  s.  f.  dim.  FuerceciUa ,  fuercecita. 
Lovis  vis. 

FORSOS,  SA.  adj.  Forzoso.  Necessarius,  ine- 
vitabilis. 

FORSOSAMENT.  adv.  m.  Forzosamente.  Ne- 
cessario. 

FORSÜD,  DA.  adj.  Forzudo.  Robustus,  la- 
certosas. 

FORT.  s.  ni.  fortalesa  ,  fortificació.  Fuerte. 
Propagnacuium. 

FORT,TA.  adj.  lo  que  té  forsa  ó  resistencia, 
com  cordill  fort  ,  pared  forta.  Fuerte. 
Fortis ,  firmus. 

FORT,  ánimos,  valent.  Fuerte^  Animosus. 

FORT,  eficas,  com  rahó  forta,  argumenr  port. 
Fuerte.  BíBcax ,  validus. 

FORT,  dur,  com  ho  es  él  ferro,  '1  brónse.  Fuerte, 
recio.  Durus ,  firmus. 

FORT,  ferm.  V.  Ferm. 

FORT,  lo  mes  viu  d'aiguna  acció  militar  ó  d'al- 
gunn  disputa.  Fuego.  Contentio. 

FORT  ,  la  ¡najor  forsa  ó  intensió  d'alguna  acció, 
exércici  &c. ,  com  en  lo  fort  del  sembrar. 
Fuga.  Vehementia. 

FORT  ,  la  persona  de  mala  condició,  de  geni 
dur.  Fuerte^  recio.  Durus,  asper. 

Ffíff  fONT, 


590 


FOR 


FORT ,  !o  que  te  mblt  vigor  6  activitat ,  com  vi 
FORT ,   tabaco  fort.   Fuerte.  Vividus  ,  va- 
lens. 
FORT  ,  robust ,  de  grans  forsas.  Fuerte.  Robus- 

tus. 
yoRT  ,  Músic.   la  solfa  que  per   naturalesa  6 
per  acciJent ,   se   canta  un  semitó  iiiés  alta, 
que  lo  regular.   Fuerte.  Vox  in  música  ali- 
quanto  fortior. 
FORT,    terrible,   grave,   exeessiu  ,  com    toRT 
dolor,   FORTA   cosa.  Fuerte.  Gravis ,   vehe- 
mens. 
FORT ,  adv.  ant.  V.  Mólt. 
FORT.  adv.  m.  fortament,  ab  violencia.  Fuerte, 

recio.  Fortiter,  duré. 
ESTAR  FORT.  f.  DO  voler  condesccndit  á  alguna 

cosa.  Hacerse  fuerte.  Obniti. 
ESTAR ,  d  MANTENiRSE  FORT.  f.  insistir  ab  por- 
fía en  la  defensa  d'algun  discurs ,  ó  en  lograr 
alguna  cosa.  Hacer  hincapié,  Obniti. 
FERSE  yoRT.    f.   fortificars*  en  algún   lloc   pera 
defensarss.  Hacerse  fuerte.  In  loco   tuto  se 
collocare. 
PARLAR  FORT.  f.  parlar  ab  veu   alta.   Hablar 

recio.)  hablar  alto.  Elatá  voce  loqui. 
TEÑIRSE  ó  MANTENiRSE   FORT.  f.  met.  persistir 
ab  constancia  en  alguna  resolució  ó  dicta- 
men. Tener  ó  tenerse  tieso.  Animum  obfir- 
mare. 
ES  COSA  FORTA.  loc.  Rec'ta  cosa  es.  Durum  est. 
FORT  COM  UN  BRoNSE.  exp.  fam.  ab  que  s'  sig- 
nifica qu'  algú,  especialment  algún  véll ,  té 
mólt  vigor  y  forsa  ,  y  va  dret  com  si  fos  de 
poca  edat.  Fuerte  y  tieso  como  un  ajo.   Vali- 
dus. 
FORTALESA.  s.  f.  virtud  cardinal.  Fortaleza. 

Portitudo. 
FORLALESA,  a'oimo,  valor.  Fortaleza.  Constan- 

tia ,  firmitas. 
FORTALESA ,  forsa ,    vigor.  Fortaleza.    Vigor, 

vires. 
FORTALESA  ,  Milic.  Fortakza.  Propugnaculum. 
FORTAMENT.  adv.  m.  ab  valor  ,  resolució. 

Fuertemente.  Fortiter ,  strenué. 
FORTASiBNT  ,  ab  vígor ,   ab   violencia.   Fuerte- 
mente., reciamente.  Validé,  vehementer. 
FORTl.  s.  m.  Fortín.  Propugnaculum. 
FORTÍFICACIÓ.  s.  f.  1'  obra  que   servex   per 
defensar  algún  paratge.  Fortificación.  Muni- 
mentura. 
FORTiFiCACió,  l'art  de   fortificar.  Fortificación., 
arquitectura    militar.     Architectura    milita- 
ris. 
FORTIFICAR,  v.  a.  dar  vigor  y  forsa.  Forti- 
ficar. Roborare. 
FORTIFICAR.  Müic.   construír  las  fortificacions. 

Fortificar.  Muñiré  ,  vallare. 
FORTIFICARSE,  v.  r.  ferse  fort  en  algún  pa- 
ratge   per    defensarse.    Fortificarse.    Vallo , 
maeniis  se  cingere. 


FOR 

FORTÍSSIM ,  MA.   adj.  sup.  Fort{simo.  Por- 
tissimus. 

PORTÍSSÍMAMENT.  adv.  m.  sup.  Fort/si- 
mámente.  Valde  fortiter,  cons^a^t¡S3imé. 

FORTÚÍT,  TA.  adj.  Fortuito.  Portuitus. 

CAS  FORTüiT.  Cmo  fortuito.  Fortuitus  eventus. 

FORTUNA,  s.  f.  acas ,  sort,  destino.  Fortuna. 
Sors ,  fortuna. 

FORTUNA,  felicitat,  ventura.  Fortuna.  Prospe- 
ra fortuna. 

FORTUNA  ,  infeücitat,  desgracia.  Infortunio,  Sors 
adversa. 

HOME  üE  FORTUNA.  Hombrc  de  fortuna.   Homo 
novus. 

PER  FORTUNA,  f.  Hacer  fortuNa.  Opibus ,  digni- 
tatibus  augeri,  ditari. 

PROBAR  FORTUNA,  f.   Probur  fortuna,    Sortem 
tentare. 

FORTUNADAMENT.  adv.  m.  ant.  Afortuna- 
damente, Peliciter. 

PORTÜNAL.  adj.  ant.  V.  Favorable. 

FORTUNAT,  DA.  adj.  ant.  V.  Afortunat. 

FORTUNAT.  s.  m.  nom  d'  home.  Fortunato.  For- 
tunatus. 

PORTÜxNETA.  s.  f.  dim.   Fortunilla.    L-vis 
fortuna. 


PORZIBLAMENT 


PORZIVOLMENT. 


adv.  m.  ant.  V.  Violentament ,  per  fors.i. 
POS,  SA,  p.  p.  Derritido efundido. 
CALS  FOSA.  Cal  muerta  ,  apagada.  Calx  dilata. 
FOSA.  s.  f.  l'acció  de  fóndrer.  Fundición,  Pundi- 

tio. 
pose,  CA  adj.  Obscuro,  escuro.  Obscurus. 
ibsc,  color.  Obscuro.  Subniger. 
Á  ENTRADA  DE  Fosc.  m.  adv.   A  boca  de  noche. 

Instante,  urgente  adveniente  nocte. 
TERSE  FÓsc.  f.  anar  falrand   la  llum  de!  die. 

Obscurecer,  Advesperascere. 
FERSE  FOSC  f.  eDnuvolarse.  Obscurecerse  el  dJ3, 

cerrarse  el  cielo.  Caelum  nubibus  obduci. 

SER  ó  ESTAR  rOSC  ALGÚN   LLOC.  f.  EstUr  CDSCUrO. 

Tenebrosum  esse  aiiquem  locum. 
TORNARSE  f6sc.  f.  V.  Ferse  fósc. 

FOSC  ,    COM     UNA    GOLA    DE    LLÓP.    loc.     Ohscuro 

como  boca  de  lobo.  D.nsissimis  tenebris  obfu- 

sus. 
FOSCA,   s.   f.  Obscuridad.  Obscuritas ,  tene- 

brse. 
X  LAS  FOSCAS,  m.  adv.  A  obscuras.  In  tenebris. 
ANAR  Á  LAS  FOSCAS,  f.  met.  Andar  á  obscuras, 

á  escuras.  Cxco  modo  procederé. 
DÉXAR  Á  LAS  foscas,  f.  V.  Déxar. 
FER  fosca,  f.  Hacer  obscuro.   Noctem   tenebro- 

S3m  esse. 
POSCAMENT.  adv.   m.    ant.    Obscuramente. 

Obscuré. 
FÓSCOR.  s.  f.  V.  Fusca. 
FoscoR ,  la  que   sol   precehir  á  las  tempestats. 

Cerrazón.  Nubium  densa  caiigo. 
FOSCURA.  s.  f.  ant.  V.  Fosca. 

POS- 


FOS 

FÓSFORO,  s.  m.  Fósforo.  Phosphorus. 

FOSQÜEDAT.  s.  f.  V.  Fosca,  foscor. 

FOSQUEJAR.  V.  n.  Obscurear.  Advesperas- 
cere. 

FOSSA.  s.  f.  clot.  V.  Posso ,  clot. 

F0SS4,  sepultura.  Fosa  ^  huesa.  Sepulchrum 
eflPossum. 

FOSSA  ,  met.  ¿1  paratge  ,  exérclci  ó  acció  en  que 
moren  molts :  y  axi  's  diu  ser  la  guerra  ó  al- 
gún país  mal  sa,  fossa  deis  que  concorren  ó 
habitan  en  éll   Sepulcro.  Sepulcrum. 

TEÑIR  UN   PEU  Á   LA  FOSSA.   f.    Tnnr  Utl  pié  €11   Ul 

huesa.  Mortl  proxliiíum  esse. 
POSSAR.  s.  f.  V.  Cementiri. 
TENia  UNA  Cama  al  fossar.  V.  Teñir  un  peu  á 

la  fossa. 
FOSSER.  s.  m.  Sepulturero.  Sandapilarius. 
FOSSO.  s.  m.  clot.  Hoyo.  Fos>a. 
Fosso  ,    él    qu3   circuex    las   fortalesas.   Foso. 

Possa. 
FÓTIL.  3.  m.  piu.  Espigón.  Spiculum. 
PÓTJA.  s.  f.  aucéil.  Cerceta,  zarceta .,  zarceta. 

Fúlica,  fulix .  querquídjla. 
FÓTjA  ,  clot  d'aygua  ,    ó   fang  ciar.   Regajo., 

charco.  Aqua  stagnans. 
fotja,  vinlinet  de  que  usan  éls  mestres  de  dan- 

sas.  Fiolinete.  Pidicula. 
POURE,  s.  f.  ant.   veyna  de  l'espasa  y  sem- 

blant.  Vayna.  Vagina. 

FR 

FRA.  s.  m.  Fray.  Frater. 

FRAGAS,    s.    m.   Fracaso.  Infortunium ,  cla- 

des. 
FRACCIÓ.  s.  f.  Fracción.  Fractio. 
FRACció.  Arit.  Fracción.,  número  quebrado.  Pars 

numefi. 
FRACTURA,  s.  f.  Fractura.  Fractio. 
FRAGA,  s.  f.  ant.  raaduxa.  Fresa.  Fragum. 
FRAGANCIA,  s.  f,  olor  smru.  Fragrancia.,  fra- 

giin:ia.  Fragrantia. 
FRAGANCIA ,  met.  él  bon  nom  y  fama  de  las  vir- 

tuti   d'  algú.   Fragrancia.    Virtutum   bonus 

odor. 
FRAGANT.  adj.  Fragranté ,  fragante.   Fra- 

grans. 
EN  FRASANT.  m.  adv.  En  fragante.  In  ¡pso  fa- 

cto. 
FRAGATA,  s.  f.  Fragata.  Liburnica. 
FRAGATA,  ant.  barca  lieugéra,y  de  bordo  bax. 

Fragata  ligera.  Celox. 
FRÁGIL,  adj.   ant.   lo  que  s'  trenca  fácilment. 

Frágil.  Fragiüs. 
FRÁGIL  ,    qui   cau    fácilment    en    alguna    fal- 
ta ,    especialment   contra   castedat.    Frágil. 

Fragilis. 
FRAGÍLÍTAT.  s.  f.  ant.  la   disposició  que  té 

alguna  cosa  per  trencarse   fácilment.   Fragi- 
lidad. Fragilltas. 


FRA  ;.Qt 

FRAGiLiTAT,  met.  facilitat  en  ca'urer  en  él  mal. 

Fragilidad.  Fragilitas ,  debilitas. 
FRAGiL'TAT,  pecat  sensual.  Fragilidad.  Incon- 

tinentia. 
FRAGMENT.    s.   m.    Frinmento.    Pracrmen- 

tum. 
FRAGMENTS.  p.  d'algun   lÜbre  ó  escrit.   Frag' 

mentas.  Fragmenta. 
FRáGOS,SA.  adj.   Fragoso.   Salebrosus ,  as- 
per. 
FRAGOSITAT.  s.  f.  Fragosidad.  Salebritas. 
FRAMENOS.  s.  m.   p.   ant.   Frayks  menores» 

Pratres  ex  familia  sacra  Sancti  Prancisci. 
FRANC,  CA.  aJj.  libre,  exémpt,  desembras- 

sat.  Franco,  horro.  Liber,  immunis. 
PRANc,  Iliberal.  Franco.  Munificus. 
f-RANC,  ant.  Tesclau  a'  qui  s'  ha  donat  llibertat. 

Horro.  Liber. 
franc,   senslll,  ingenuo.    Franco.   Ingenuus, 

sincerus. 
poRT  FRANC.  Pucrto  franco.  Portus  liber. 
PORTA  FRANCA.  Puerta  franca.  Fores  patentes. 
DE  FRANC.  m.  adv.  De  h.ilde.  Gratis. 
EXiR    FRANC.    i.    no  haber  de  pagar  sa  part. 
Salir  horro.   A  debitó   val   pecunia  solveiidá 
eximí. 
FER  FRANC.  f.   d'alguna  contribució,  tribut  ó 
altra  cosa  á  qu'  algú   estaba  obligat.  Fran- 
quear.  Immunem  reddere. 
FRA.NÍCAMENT.  adv.  m.  Francamente.  Lar- 
l       giter ,  munificé. 
PRANCESC.  s.   m.  nom  d'  home.  Francisco. 

Franciscus. 
FRANCESc ,  CA.  adj.  ant.  pertanyent  á  Fransa. 

Francés.  Gallus. 
FRANCISCA,   NA.  adj.  lo   pertanyent  a'  la 
Religió  de  SantFrancesc.  Franciscano.  Fran- 
ciscanus. 
FRANCO,  s.  m.  él  paperet  axí  dit  en  las  esco- 
las.  Filie.  Ludi   magistri  chirographum  pro 
vapulatione  vitanda. 
FRANCOLÍ.  s.  m.    aucéil.    Francolín.    Atta- 

gen. 
FRANELLA.  s.  f.  roba.  Franela.  Tela  lanea 

defreoata. 
FRANJA,  s    f.  Franja.  Limbus. 
FR.iNJETA.  s.  f.  dim.   Franjita ,  franjuela. 

Parvus  limbus. 
FRANQUEA,  s.  f.  ant.  V.  Franquesa,  Ilibe- 

ralitat. 
PRANQÜEJAR.   v.   a.   Franquear.    Generóse 

largiri. 
FRANQUESA.   s.   f.  exémpció  de   pagsr  al- 
guns  drets.  Franquicia  .,  franqueza.  Immuni- 
tas. 
FRANQUESA  ,  obertura  ,  genérositat.  Franqueza. 

In^-enuitas. 
FRAPPAR.  V.  a.  ant.  V.  Pegar. 
FRARE.  s.  m.  religios.  Frayle.  Frater. 
FRARE.  ant.  V.  Germá. 

FRA- 


3^;  FRA 

FRARTí ,  él  dobleg  que  s'  fa  en  la  bora  de  las 
faldillas.  Frayh.  Vestís  inOexio. 

FRARE  DE  ALFORJA,  él  Religios  destínat  á  cap- 
tar per  son  convent.  Aljurjcro.  Mendican- 
tiiim  frater  pera  ¡ristrucíus  ad  petendam 
eleemosynam. 

FRARE ,  met.  Impr.  Frayle.  Charta  male  typo 


sígnala. 


FRARE ,  jog  que  fan  éls  noys ,  talland  la  part 

superior  d'una  faba  ,  quedand   la   pellofa  en 

forma  d'una  capilla  de  frare.  Fraylodto.  Lw 

dicrum  puerile. 

FRARESCA.   s.  f.  ant.  él  dret  que   toca   al 

gérmá  deis  béns  del  pare.  V.  Llegítima. 
PRARESSA.  s.  f.  ant.  V.  Ger.-nana. 
FRARET.  s.   m.   dim.  Frayh:ico  ^  fraylecillo^ 

frayleciío  ^fraylezuelo.  Fratercuius. 
FRASE,  s.  f.  Frase.  Phrasis. 
GASTAR  FRASES,   f.  parlar  ab  circumloquis.  Gas- 
tar frases.   Circumlocutionibus  variis  abun- 
dare. 
FRATERNA,  s.  f.  reprehensió  aspra.  Frater- 
na. Obiurgatio. 
FRATERNAL,  adj.  Fraternal.  Fraternus. 
FRATERNALMENT.  adv.  m.  Fraternalmen- 
te. Fraterné. 
FRATERNITAT.  s.  f.  Fraternidad.  Fraterr 

nitas. 
FRATERNO  ,  NA.  adj.  Fraterno.  Fraternus. 
FRATRICIDA,  s.  m.  Fratricida.  Fratricida. 
FRATRÍCÍDÍ.   s.    ni.   Fratricidio.     Fratrici- 

dium. 
FRAU.  s.  m.  engany.  Fraude.  Fraus. 
FRAU  ,  contrabando,  V.  Contrabando. 
FRAU.  s.  f.  de  montanyas.  Garganta.,  hoz.  Paux. 
FRAUDULENCIA,  s.  f.  Fraudulencia.  Fraus. 
FRAUDULENT,  TA.  adj.  Fraudulento.  Frau- 

dulentus. 
FRAUDULENMENT.  adv.  in.  Fraudulenta- 
mente. Fraudulenter. 
PRAÜDULOS,  SA.  adj.  ant.  V.  Praudulent. 
FRAYRE3CA.  s.  m.  ant.  V.  Gérmandad. 
FRS.  s.  m.  Freno.  Fraenum. 
íRE,  met.  subjecció  ú  impediment  que  coarcta 

las  accions.  Freno.  Frienum. 
FRED.  s.  m.  V  efécte  que  causa  ó  produex  la 

fredor.  Frió.  Frigus. 
FRED,  DA.  adj.  lo   que  participa  de  la  qualitat 

del  fred.  Frió.  Frigidus. 
FRED,  met.   lo  qu¿   no  té   gracia,   esperit ,  ni 

agudesa.  Frió.  Insulsus,  ioeptus. 
Anima  freda  ,  loe.   fam.  T  home  de  poc  espe-  I 

rit.  Corujo  .,  corto  de  genio.  Pusülanimis. 
TREMOLAR  DE  FRED.  f.  Tiritar  de  frió.  Pric  fri- 
gore  tremeré. 

UN  VESTIT  NE    TING  EN  FRANSA  :   AQUÍ   m'     MORO 

DE  FRED.  loe.  Bucu  jubon  me  tengo  en  Fran- 
cia, 

Est  mihi ,  sed  praessns    non   peijit    frigus , 
amictus. 


FRE 

DÉU  DONA  'V    FRED    SEGONS    LA  ROEA.    rcf.  DtOS 

da  el  frió  conforme  ú  la  ropa. 

Dat  veluti  vestem  frigora  nempe  Deus. 

BN  TEMPS  DE  FRED   VAl/    MES  UNA    GORRA  Qu'uN 

BARRET.  reí.  En  el  campo  de  Barahona  mas 
vale  mala  capa  que  buena  azcona. 
Vrx  nitidá  densam  sub  bruma  qusere   lacer- 
nani. 
FREDAMENT.  adv.  m.  séns  elicacia,  lenta- 

ment.  Fitamente.  Lente,  remissé. 
FREuAMENT,  séns  gracía  ni  donayre.  Friamen- 

te.  Insulsé ,  frigidé. 
FREDAT.  s.  f.  V.  Féredat. 
FREDOLÍC,  CA.  adj.  Friolento,  friolero.  Al- 

siosus,  frigoris  minimé  patiens. 
FREDOR.  s.  f.  sensacid  que  prové  de  la  falta 

de  calor.  Frialdad.  FrÍ£Íditas. 
FREDOR,  met.  paraula  séns  substancia.  Frialdad. 

Ineptia  ,  insulsitas. 
FREDOR,  met.  descuyt,  negligencia,  poca  activí- 
tat.  Frescura,  frialdad.  Negligentia,  inertia. 
FREDOR,  cosa  de  poja   enritat.  Friolera.   Res 

parvi  momenti. 
FREDUL03,  FREDUROS,  SA.  adj.  ant. 

V.  Fredolic. 
FREDURA.  s.  f.  ant.  V.  Fredor,  frcd. 
FREG  A  FREG.  m.  adv.  casi  locand  una  co- 
sa á  altra.  Ras  con  ras.  luxta. 
PREGA,  s.  f.  Friega.  Fricatio. 
FREGx\DA.  s.  f.  l'acció  de  fregar.  Fregadura, 

fregamiento.  Fricatio. 
FREGADA ,  l'eucontre  de  dos  cosas  de  que  resul- 
ta tacarse  ó  embrutarse  Tuna  d'ellas.    Rabo- 
seada ,  raboseadura.  Commaeulatio  ex  con- 
t;?ctü. 
FREGADA,  la  qus  s'  dooa    á  la  roba    d    altra 
cosa  per  netejarla.    Lí.b^ío/j.  Fricatio,  mu n- 
datio. 
FREGALL.  s.  m.  Estropajo,  fregador.  Peni- 

culus. 
FREGAMENT.  s.  m.  ant.   Fregamiento.  Fri- 
catio. 
PREGAR.  V.  a.  alguna  cosa  per  netejaila ,  ó 

tráuren'  la  pols.  Refregar.  Fricare. 
FREGAR,  alguna  part  del  eos  ,  com    camas, 
brassos,  &c.  Flotar,  frotar.  Fricare,  subi- 
gere. 
iREGAR,  ab  forsa  alguna  cosa,  com  la  capa  ab 
un  respail  ó  ab  un  pany  d'ella  ,   t&c.   Estre- 
gar ^fregar.  Fricare. 
FREGAR.  V.  n.   tocar  una  cosa  ab  altra  ab  al- 
guna forsa,  de  manera  qu'  ab  la  continuació 
s'  menjen.  Ludir.  Confricare. 
FREGAR,  tocar  una  cosa  ab  altra  lleugérament, 
y  axí  s'  diu   que   un   á   altre  1'  h¡  ha  pregat 
la  roba.  Rozar.  Leviter  tangere. 
FREGAR ,  passar  tocand  lleugérament  una   cosa 
ab  altra ,  cora  fregar  la  bala  á  la   pared. 
Rasar.   Perringere. 
fregar,  tocar  lleugérament  una  cosa.ab  altra, 

de 


FRE 

de   que  resulta  tacarse  6  embrutarsí  algún 
poc.  Riibosear.  Contingenter  maculare. 
PREGARSE.  V.  r.  gratarse  1'  home  ó  Pirra- 
ciona! ,  aplicand   la  part   en  que  te  picor  en 
alguna  pared  ,  arbre  ,  &c.  y   movéndla  ab 
continuació.  Esíre^arsa.  Roíricare. 
FREGARSE,  met.   buscar  él  tráete  ó  coinimícació 
ab   algú.   Rozarse.    Alicuius  consuetuJinem 
quaerere. 
FREGARSE,   mct.  Semblarse  ,   ó  teñir  connexíó 
una  cosa  ab  altra.  Rozarse.    Referri,  assimi- 
lari. 
PREGIR.  V.  a.  Freír.  Frigere. 
FREG  RSE.  V.   r.  consumirsc,  estar  impacient. 

Deshacerse ,  destrizarse.  Angi. 
KREGiKSE ,    met.   patir  gran   calor.  Freirse   de 

calor,  iüstuare. 
PREGíRLA.  loe.  met.  enganyar  á  algú.  Freír- 

sela.  Aliquem  decipere. 
PREGIT,  DA.  p.  p.  Frito  ,  freido. 
FREGÓ,  s.  m.  Picaro  de  cociaa  ^  galopín^  so- 
llastre. Culinae  famulus. 
FREGONA.  6.  f.  Fregona .,  fregatriz.  Culina- 
ria fyniula ,  frictrix. 
FRENELLAR.  v.  a.  ant.  V.  Afranellar. 
FRENER.  s.  m.  Frenero.  Prenorum  artifex. 
PRENERIA.  s.  f.  él  paratge  en  que  s'  venen 
frens.   Frenería.    Locus    ubi    frena  vendun- 
tur. 
FRENESÍ,  s.  f.  desvari  causat  per  la  febra. 

Frenesí.  Phrenesi? ,  frenetis. 
FRENESÍ ,  met.  acció  desbaratada.  Frenesí.  In- 
sania. 
FRENÉTIC  ,  CA.  adj.  Frenético.  Phreneti- 

cus. 
FREQUENCIA.  s.  f.  Freqüencia.  Prequentia. 
FREQUENT.  adj.  Freqiicnte.  Prcquens. 
fREQ'JENT.  adv.  m.  V.  Preqiientment. 
FREQUENTACIÓ.  s.  f.  Freqüent ación.  Fre- 

quentatio. 
FREQUENTAR.  v.  a.  Freqüentar.   Frequen- 

tare. 
FREQUENTATIÜ,  VA.  adj.  Freqilcntativo. 

Frequentativus. 
FREQUENTÍSSIM,  MA.  adj.  sup.  Freqüen- 

ttsimo.  Prequentisiimus. 
FREQUENTISSIMAMENT.   adv.    m.    sup. 

Freqüentísimamente.  Saepissimé. 
FREQUENTMENT.  adv.  m.  Freqücntemente, 

/requinte.  Frequenter,  crebro. 
FRESAR,  v.  a.  éls  panyos,  6  retinas.  V.  Fri- 
sar. 
FRESAR,  ant.  V.  Esclafar. 
FR.ESC,  CA.  adj.  lo  que  ha  perdut  él  calor  y 

participa  de  fret.  Fresco.  Subfrigidu?. 
iREsc,  de  poc  témps,  acabat  de  fer,  de  sücce- 
hir,   &c.   com  :  cu   fresc  ,   noticia  fresca. 
Fresco.  Recens. 
FREsc,seré,  que  no  s' inmuta   en   los   perills, 

ó  contradiccions.  Fresco.  Imperturbatus. 
Tom.  I. 


FRE  -        303 

PREsc,  met.  1'  heme  pie  de  carns,  blanc  y  rotg. 

Fresco.  Vigens,  floreas. 
DE    FREsc.    m.    adv.   de    nou ,  de    poc   téinps. 

Frescamente.  Recenter. 
DiNER  FRESC.  loc.   Dinero  frese».   Pecunia   re- 
center accepta. 
PINTURA  AL  FRESC.  Pintura  al  fresco.  Udi  alba- 

rii  pictura. 
QUEDARSE  FRESC.  f.  met.  no  lograr  alió  de  que  s' 
tenían  esperansas  ó  que  s'desitjaba. Quedoríe 
fresco.  Spe  frustrari. 
FRESCA,  s.  f.  la  qualitat  ó  estat  d'un  moderat 
fred.    Fresco^  frescura.,  frescor.    Amjenum 
friguá. 
IRESCA.   met.  paraula  fora  de  propdsit,  frivola, 

burlesca.  Frescura.  íneptia. 
PÉNDRER  LA  FRESCA,  f.  Toinar  el  fresco.  Auram 

captare. 
pÉNDRER  Á  LA  FRESCA,  f.  mct.  TomaT  con  freS' 

cuta.  Nejjligere. 
DiR  QDATRE  FRESCAS,  f.  met.  Dcctr  quantüs  son 

cince,  Obiurgare. 
PRESCAL.    adj.    Fresca].    Aliquantulum   re- 
cens. 
PRESCAMENT.  adv.  m.  de  nou  ,  de  poc 

témps.  Frescanunte,  Recenter. 
FRESCOR,  f.  f.  Frescor.,  frescura.  Algor. 
FRESCURA,  s.  f.  V.  Frescor. 
tREscüRA,  met.  desembras.  P.'eíc-nra.  Libertas. 
íREScuRA,   descuyt,   negligencia,  poc  ardor. 

Frescura.  Inertia  ,  negli^entia. 
f  REsci'RA  ,  serenitat  d'animo.  Frescura.  Aními 

tranquiiliras. 
PRESQUET  ,    TA.    adj.    dim.   Fresquecito, 

fresquilla ,  jresquiio.  Siibfrigidus. 
PRESQUETA.  s.  f.  dim.  Fresquito.  Aura  sub- 

frigÍ23. 
FRESQUETA,en  l'mprémpta.  Frasqueta.  Praeli 

typici  cráter. 
PRESSA.  s.  f.  V.  Soroll,  rumor. 
rRESSA,  éí  soroü  qu-'  fan  éis  cues  de  seda  des- 

prés  de  desperts.  Freza.  Stridor. 
FREssA,  brossa,  runa  y  cosa  semblant.  V.Bros- 

sa ,  runa. 
MduRER  i-RESSA.  f.  V.  Per  soroll ,  fer  bulla. 
PRESSEJAR.  v.  n.  Hacer  que  hacemos.  Arde- 

lionsm  agere. 
PRESSERIA.  s,  f.  cosa  de  poc  moment.  Frus- 
lería ,  chuchería.  Res  nuUius  momenti. 
PRESSETA.  F.  m.  Chisgaravis.  Homuncio. 
PRESSOS.  s.  m.  Bulle  bulle.  Ardelio. 
FRETURA.  s.  f.  p.  u.  V.  Palta. 
FER  FRETURA.  f.  Hjcer  falta.   Desiderari ,  re- 

quiri ,  deesse. 
PRETURAR,  PRETÜREJAR,  FREYTü- 

RAR.  v.  n.  ant.  V.  Faltar. 
PRETÜROS.    adj.    ant.   V.   Faltat ,  necessi- 

tat. 
PRÉVOL.  adj.  ant.  V.  Plac. 
FREXE.  s.  m.  arbre.  Fresno.  Fraxinus. 

C^oaa  FRE- 


J!Q4  FRP' 

FREXEDA.  s.  f.  lloc  plantat  de  fréxes.  Fres- 
neda. Praxinetum. 

FílEXURA.  s.  f.  Pulmón  ,  bofes  ,  Vivianos. 
Pulmo. 

FRIS.  s.  m.  Arquit.  Friso.  Zophorus. 

FRISANSA.  s.  f.  pniitja.  Comezón.  Prurigo. 

FRisANSA ,  met.  él  neguit  que  causa  '1  desitj  ó 
apetit  d'alguna  cosa ,  méntres  uo  s'  logra. 
Comezón.  Anxietas. 

FRISAR.  V.  a.  éls  draps.  Frisar.  Textum  cris- 
pare. 

FRISARSE.  V.  r.  teñir  alguna  semblansa,  ó 
acercarse  una  cosa  á  altra.  Frisar.  Acd'dere. 

l-RiSARsa  ,  neguitejars;.  Deshacerse ,  destrizar- 
se. Cura  vel  desiderio  angi. 

FRISÓ,  s.  m.  caball.  Frisan.  Equus  scutula- 
tus. 

FRÍVOL,  LA.  adj.  Frivolo.  Frivolus ,  futilis. 

FRONDOS ,  SA.  adj.  Frondoso.  Frondosos. 

FRONDOSITAT.  s.  f.  Frondosidad.  Fronde- 
sitas. 

FRONT.  s.  m.  Fyente.  Frons. 

FRONT  ,  ant.  V.  Enfront. 

FRONTAL,  s.  m.  ant.  V.  Pálit. 

FRONTARER.  s.  m.  ant.  V.  Fronteris. 

FRONTERA,  s.  f.  Frontera.  Fines,  limites. 

FRONTEREJAR.  v.  n.  ant.  V.  Confinar. 

FRONTERIS,  SA.  adj.  Fronterizo.  Contermi- 
nus ,  finitimus. 

FRONTIS,  s.  m.  Frontis.  Frons. 

FRONTÍSPICI.  s.  m.  Frontispicio,  ^dificii 
frons. 

FRONTISSA.  s.  f.  Bisagra.  Cardo ,  vertebra 
férrea. 

FRUCTÍFERO ,  RA.  adj.  Fructífero.  Fruc- 
tifer. 

FRUCTIFICAR,  v.  a.  Fructificar.  Fructum 
cdere  ,  ierre. 

FRüCTUOS  ,  SA.  adj.  Fructuoso.  Friigifer, 
fructunsus. 

FRUCTUOSAMENT.adv.  in.  Fructuesamente. 
Fructiicsé. 

FRUGAL,  adj.  Frugal.  Frugalis. 

FRUGAL ITAT.  s.  f.  Frugalidad.  Frugalitas. 

FRUICIÓ.  s.  f.  Fruición.  Fruitio. 

FRUIR.  V.  n.  ant.  V.  Gosar, 

FRUNSIR.  V.  a.  Fruncir.  Corrugare  ,  cris- 
pare. 

FRUSTRAR,  v.  a.  Frustrar.  Frustrare. 

F.RUSTRARSE.  v.  r.  Frustrarse.  Fruítrari. 

FRUYT.  s.  m.  él  que  produex  Paibre  ó  la 
planta.  Fruto.  Fructus. 

FRUYT.  met.  utilitat ,  profit.  Fruto.  Fructus, 
emolumentum. 

FRUYTS.  p.  las  produccions  de  la  térra,  de  que 
s'  fa  culiita.  Frutos.  Fructus,  fruges. 

FRUYTS,  la  renda  que  prodaexín  las  dignitats, 
empleos,  &c.  Frutos.  Proventu». 

FRUYT  DE  BaNEDicció.  Fruto  de  bendición.  Pro- 
les legitima. 


FRU 

DONAR  PRUYT.  f.  Dar  fruto.  Fructum  reddere, 
ferré. 

DE  DOLÉNT  ARBRE  NO  ESPERES  BON  FRÜIT.  lef. 

V.  Dolént. 

FRUYTA.  s.  f.  Fruta.  Fructus. 

FRUYTA  DEL  TEMPs  ,  la  que  s'  méuja  en  la  ma- 
tera ettació  en  que  s'  madura  y  s'  culi. 
Fruta  del  tiempo.  Fructus  tempestivus. 

FRUYTA  DEL  tímps.  met.  lo  qu'  es  freqüent  en 
Tocasió  en  que  s'  parla :  coni  éls  cadarns  en 
ivern.  Fruía  del  tiempo.  Accidere  solitum  ea 
tempestare  qua  ¡oquimur. 

FRUYTA  NovELLA,  la  primera  qu'  ix  de  cada  es- 
pecie. Fruta  nueva.  Nova  poma. 

FRUYTA  NOVELLA.  met.  lo  qu'  es  nou  en  sa  línea. 
Fruta  nueva,  Res  nova. 

FRUYTA  PRiMARENCA.  Fruta  temprana.  Praecox 
pomum. 

FRUYTA  SECA.  Friito  seco.  Frucíu»  dura  cortice 
inyolutus ,  servatus. 

PRÜYTER.  adj.  Tarbre  que  fa  fruyta.  Frutal. 
Fructiíer. 

FRUYTERA.  s.  f.  plat  per  servir  la  fruyta. 
Frutero.  Discus  ministrandis  fructibus. 

FRUYTERAR.  ^.  m.  Frutal.  Pometum. 

FU 

FUET.  s.  m.  Láíi^o.  Flagellum. 
FUETADA.  s.  f.  Latigazo.  Flagelli  ictus. 
FUGA.  s.  f.  fúgida.  Fuga.  Fuga. 
ruGA,  él  fort ,   la  major  forsa  ó  intenció  d'al- 
guna acció  ó  exércici.    Fuga.   Vehementior 

vis. 
FUG\.  Mus.  Fuga.  Vocis  veluti  fugientis  insec- 

tatio. 
FÚGIDA.  5.  f.  Huida.  Fuga. 
FUGiR.  V.  B.  Huir.  Fugere. 
ruGiR  ,    d'alguna    cosa  ;   tenirli   repugnancia. 

Reliuir.  Refugere. 
ruGiK.    met.   pasar  y   no  tornar  alguna   cosa, 

ccm  él  témps,  i'edat.  Huir.  Fugere. 
FUGiR.   V.  a.  evitar  alguna   cosa  mala,  6  no 

concórrer  á  io  que  pod  teñir  periii ,  ó  incon- 

venient.  Huir.  Fugere  ,  caver-:. 
FUGIR,  l'esclau  ,  él  pres ,  &c.  Huir.  Fugere. 
FER  FUGIR.  f.  Ahuyentar.  Fugare. 
FUGIR   EL  eos.    f.   apartarse   prümptement   pjr 

evitar  algún  cop.  Huir ,   hurtar   el   cuerpo. 

Ictum  declinare. 
FUGIR  ÉL  eos.  f.  met.  evitar   l'entrar  en  algún 

assumpto ,  empenyo,  &c.   Huir.,   hurtar   el 

cuerpo.  Negotium  declinare. 
FUTGME  DE  DA\ANT.  loc.   Quítateme  de  delante. 

Tolle  te  á  meo  conspectu. 
FUTO  ,  FUTO  d'aquí.  loc.   Qutta ,  quita  de  ahí. 

Apage. 

FUGiR     DEL    FOO     Y    CÁURE  R    Á    LAS  BRASAS,  ref. 

V.  Fcg.  .     .. 

j'  H.\N  FüGiT  ÉLS  PARDALS.  f.  met.  ab  que  s  ex- 
prés- 


FUG 

pr^ssa  qu'  ha   passat  l'oca'íió  de    conseguir 

alguna  cosa.   En  los   nidos  de  antaño  no  hay 

pJSíiros  hogaño. 

Hic  veteres  annus  vacuos  vidct  alite  nidos. 
PUGÍTIÜ,  VA.  adj.  Fugittve.  Fu-itivus. 
í'^ÜLANO,NA.   s.   ra.   y   f.  Fulano,   fulana. 
"'  Quidam  ,  qusdam. 
PTJLL.  i,  m.  la  pés'a  de   pap^r   que  s'  íabrica 

d'una  volta  en  él  motilo,  ri'iego.  Philura. 
FULL  ,   él    del    Uibre    ó    codern.    Hoja.   Fo- 
llum. 

GIRAR    FULL    Ó    ÉL    FULL.    loC.     Volver    lo     hüjj. 

Püllum  volvere, 
aiRAR  ó  MUDAR  DE  FULL.  f.   met.  dexar  algún 

a!.sumto  ó  conversa  ,  y  passar  á  altre.  Volver 

la  hoja.   Omissá  prior!  colloquutione  de  alus 

a  ge  re. 
PULLA,  s.  f.  la  deis  arbres,  plantas,  hérbas, 
*"'  &c.  Hija.  Polium. 
FULLA ,  la  da  las  flors.  Hoja.  Foliuni. 
FULLA ,  la  de  i'  espasa  ,  ganivet ,  &c.  Hoja. 

Laniina. 
TULLA  ,  en  l'escrit.  V.  Ful!  en  la  segbna  accep- 

ció. 
«ITJ  FULL ,   la  mitat   del  full    de   paper.  Hoja 

d¿  papel.  Pbyiurae  dimidiuiii. 
AL   CÁURER   LA  FULLA,  f.  jll  Caer  de  la  hoja. 

IiTsiJnte  hyeme. 
POSAR,  TRÁURER  FULLA,  f.  éls    arbres.  Poblar. 

Germinare. 

TREMOLAR  CO'I  LA   FULLA  EN  l'aRBRK.   f.   Tem^ 

bíar  como  la  hoja  en  el  árbol.    Tremeré  ,  tre- 
pidare, 

NO  s'  MOU  LA  FULLA  QUS  uh'J   NO  HO  VULLA.  ref. 

No  s:  mueve  la  hoja  sin  voluntad  del  Señor, 
Quihb^t  in  cunctis  cautus  sibi  con-'Ulit  actis  : 
Qua;  folia  índe  cadant ,  numine   liante   ca- 
dunt. 

FULLARACA.  s.  f.  la  fulla  que  cau  deis  ar- 
bres. Hojarasca.  Strsta  folia. 

ruLLARACA  ,  la  multitut  de  fullas  que  teñen  éls 
arbres  pomposos.  Hojarasca.  Copiosa  ,  re- 
dundantia  arborum  folia. 

FULLARACA ,  la  fulia  sec:3  que  cau  de  las  ramas 
deis  arbres.  Seroja.  Sicca  folia,  caduca. 

FULLARACA.  nict.  cosa  inútil ,  de  poca  substan- 
cia. Hojarasca.  Futilis  res,  futilia  verba; 
inutilia, 

SER  TOT  FULLARACA.  f.  mst.  Ser  de  poca  stibs- 
tancia  lo  qu'  algú  diu.  Ser  todo  hoja.  Futilia, 
inania  efutire. 

FULLATGE.  s.  m.  Follage.  Pictse  vel  sculptse 
frondes. 

PULLEJAR.  V.  a.  Hojear.  Folia  evolvere. 

PüLLETA.  s.  f.  dim.  Hojuela.  Parvum  fo- 
liuni. 

FÜLMINACIÓ.  s.  f.  Fulmwacion.  Fulminatio. 
FULMINAR.  V.  a.  Fulminen:  Fulminare. 
FULMINAR  CENSURAS,  f.  Fulminar  censuras.  Sa- 
cris  interdlcere ;  censura  fulmen  intentare. 


FUL 


!0! 


FULMINAR  LA  SENTENCIA,  f.  Fulminar  la  senten- 
cia. Sententiam  pronuntlare. 
FUM.  s.  m.  vapor  qu'  exhala  lo  que  s'  crema. 

Humo.Fumus. 
FUM ,  ¡'abundancia  6  copia   d'éll ,  com  la   del 

que  ix  d'un  forn   de   rajóla   &c.   Humareda. 

Fumi  copia. 
ANftRSEN   TOT   EN   FUM.   f.   mct.  desvane'xsrse , 

parar  en  res.  Irse  todo  en  humo.  Evanescere, 

dissipari. 
LA  AÑADA  DEL  FUM.  lüc.  mct.  La  ida  del  cuervo. 

Nusquam  redeas. 

TRÁURER,   FER  ANAR   EL  FUM.   f.    férlo  Cxir  d*al- 

gun  paratge,  com  ho  fa  '1  vént.  Desahumar, 
Pellere  fumum. 

FUMs.  p.  vanitat ,  presumpció.  V.  Pumillos, 

FUMS ,  del  ventrell.  Vapores.  Vapores. 

FUMAR.  V.  a.  tabaco.  Fumar.  Fumare. 

FUMAR,  cubrir  de  fum.  Ahumar.  Infumare. 

FUMAR.  V.  n.  exhalar,  llansar  fum.  Humear., 
ahumar .,  fumar.  Fumare. 

FUMARSE.  V.  r,  vulg.  V.  Ressentirse  ,  pi- 
carse. 

FUMADA,  s.  f.  la  porció  de  tabaco  que  cab 
en  la  pipa  y  s'  fuma  d'una  volta.  Fumarada. 
Portio  tabacci  foleacei  sumenda. 

FUMARLA,  s.  f.  herba.  Fumaria.,  palomilla^ 
palomina.  Fumaria. 

FUMAT,  DA.  p.  p.  Ahumado  .,  fumado. 

FUMERA,  s.  f.  Humera.,  humo.  Copiosus  fu- 
mus. 

FUMERA.  territ.  V.  Xemeneya. 

FUMERAL.  s.  m.  ant.  cano  de  la  xemeneya. 
Humero.  Fumarium. 

PUMILLOS.  s.  m.  dim.  p.  presumpció.  Humos. 
Altiores  spiritus. 

FÜMOS  ,  SA.  adj.  Fumoso  ,  humoso.  Fumosas, 
funiificus. 

FUNÁMBULO,  s.  m.  Funámbulo.  Funambu- 

lUS.  ; 

FUNCÍO.  s.  f.  qualsevol  deis  moviments  y 
accions  vitáis,  que  pod  fer  un  eos  animat. 
Paíjcí8?;.Funct¡o. 

FUNCió ,  Tacte  púbüc  qua  s'  exécuta  ab  con- 
currencia de  molta  gent.  Función.  Celebritas, 
solé  muirás. 

FUNCIÓ,  testa  ,  convit,  ball ,  &c.  que  s'  fa  ab 
concurrencia  d'alguna  gent.  Función.  Festi- 
vitas. 

FUNCIÓ.  Milic.  Función.  Actio  miütaris. 

FUNDACÍÓ.  s.  f.  Tacció  de  fundar.  Funda- 
ción. Fundatio.   • 

FüNDACió  ,  él  principi  ,  creació ,  establiment 
d'aiguna  cosa.  Fundación.  Fundatio. 

FUNDACÍÓ,  la  dotació  ú  renda  ab  que  s'  funda 
alguna  obra  pia.  Fundación.  Fundationis  dos. 

FU.NDADAMENT.  adv.  m.  Fundadamente. 
Cum  fundamento. 

FUNDADOR,  RA.  s.  m.  y  f.  Fundador. 
Fundator ,  erector. 

FUN- 


^q6  FUN 

FUNDAMENTAL,  adj.  Fundamental  Fiin- 
damentalis. 

PEDRA  FUNDAMENTAL,  met.  Piedra  fundamen- 
tal. Lapis  angularis  ;  principium  ,  funda» 
mentuin. 

FUNDAMENTAR,  met.  establir  ,  assegurar. 
Fundamentar.  Stabilire,  firmare. 


FUNDAR. 


estab! 


ir 


,    erigir,    instituir. 


Fundar.  Fundare,  stabiüre. 
ruNDAR ,  destinar  alguns  bi^ns,  peraque  serves- 
ca  son    producía   per   la  exécució    d'alguna 
cosa  ,  V.  g.  per  una  obra  pia.  Fundar.  Cen- 
sum  fundare. 
íüyoAR.  met.  apoyar  ab  rahons  ó  motius.  Fun- 
dar. Firmare,  muñiré. 
FÚNEBRE,  adj.  Fúnebre.  Punebris. 
FUNERAL,   adj.  lo  pertanyent  al   enterro  ó 
exequias  d'algun  difunt.  Funeral,  Funéreas, 
funebris. 
TUNERAL.  s.  IT.  la  phmpa  y  solemnitat  ab  que  s' 
fa  algiin  enterro,  ó   exequias.  Funeral.  So' 
iemnítas  funérea. 
FUNERARIA,  s.  f.  V.  Funeral. 
FUNÉST  ,  TA.  adj.  Funesto.  Funestus. 
PUNÉVOL.  s.  m.  ant.  máquina  per  tirar  po- 
dras  de  gran   pes.  Fundibulo.  Fundibulus, 
ballista. 
FÜR.  s.  m.  ant.  privilegi.  Fuero.  Privilegium. 
FUR.  ant.  V.  Lladre. 
FURA,  s,  f.  Hurón.  Vivera. 
FURA.  met.  la  persona  qu'  averigua  y  descobra 

Tainagat  y  secret.  Hurón.  Scrutator. 
CAU  DE  FURA.  Huronera.  Vivera;  recepraculum. 
FURATEJAR.  v.  n.  met.  ant.  anarho   averi- 
guand  tot.  Huronear.  Curiosiüs  omnia  scru-^ 
tari. 
FURGA,  s.  m.  Hurgón,  Submotor. 
FURGAR.  V-  a.  Hurgar.  Remotare  ,  submo- 

vere. 
FURGAR ,  el  fog ;  remenarlo.  Hurgonear.  Ruta-  I 

bulo  ignem  excitare. 
ruRGAR.    met.  inquirir   curiosament  lo  qu'  está 
ocult  ,    procurand    averiguarho.    Escarbar^ 
huronear.  Perscrutari. 
FURGAR ,  él  tocino.  Hozaf,  Suem  rostro  terram 

moveré. 
FURIA,  s.  f.   agitació  violenta  que  causa  en 
l'áiiimo  qualsevol  passió.  Furia.  Furor,  fu- 
ria. 
FURIA,    met.  l'activitat  y  agitació  violenta  de 
las  cosas  insensibles,  com  la  furia  deis  vénts. 
Furia.  FoTOT .,  violentia. 
FURIA  ,  la  préssa  y  veh'^mencia  ab  que   se  exé- 
cuta  alguna  cosa.  Furia.  Rapiditas,  vehe- 
mentia. 
FURIA.  Mitol.  qualsevol  de  las  ír?s    infernáis, 
que   fingí  la  Gentiiitat,  que   atormentaban 
ais  mals.  Furia.  Furia. 
ES  UNA  FURIA,  loc.  V.  Es  uii  furor. 
FURÍENT,  A.  adj.  Rápido.,  violento.  Rapldus. 


FUR 

FURlOS,  SA.  adj.  privat  enterament  de  judí- 
ci ,  y  violent  en  sas  accions.  Furioso.  Furio» 
sus  ,  furens. 
FURios,  coléric.  Furioso.  Alrox,  furibundus. 
FURios,  violent,  terrible,  y  qu'ocasiona  grave» 

danys.  Furioso.  Vioientus. 
FURios.   met.  gran,  excessiu,  com  gasto  furios, 
cullita  FURIOSA.  Furioso.,  loco.  Ingens,  ¡limius. 
FURIOSAMENT.  adv.  m.  Furiosamente.  Fu- 

riosé ,  furenter. 
FURMEIG.  s.  m.  ant.  V.  Farum. 
FURMEJAR.  v.  n.  ant.  V.  Farumejar. 
FURO.  s.  m.  V.  Fura. 

FUROR,  s.   m.    agitacid  violenta   del   a'nimo 
manifestada  ab  accions  violentas.  Furor.  Fu- 
ror. 
FUROR  ,  ira  ,  rabia.  Furor.  Furor,  ira. 
FUROR  poÉTic.  Furor  poético.  Furor  poeticus. 
«s  UN  FUROR,  loc.  fam.  ab  qu?  s'  expréssa  l'ex- 

cés  d'alguna  cosa.  Es  un  juicio,  Mirum  est. 
FURT.  s.  ra.   r  acció  de   robar.  Hurto.  Fur- 
I       tum. 
FURT,  la  cosa  robada.  Hurto.  Furtum  ,  furtiva 

res. 
FURTADOR.  s.  m.  ant.  V.  Robador. 
FURTAR.  V.  a.  ant.  Hurtar.  Furari. 
FURTJU  ,  VA.  adj.  Furtivo.  Furtivus. 
FURTiVAMENT.    adv.     m.     Furtivamente. 

Purtivé. 
FLS  s.  in.  per  filar.  Huso.  Fusui. 
rus,  de  devanar  seda.  Huso.  Fusus  ferré us  sé- 
rico torquendo. 
Fuá  DK  RETORCER.  Fusus  fiüs  torqucndis. 
FÜSADA.  s.  f.  Husada.,  mazorca.  Pensum. 
FUSELL.  s.  m.  amia  de  fog.   Fusil.  Scloppe- 

tum. 
FussLL,  de  carro  y  semblant.  Exe.  Axis. 
FUSELL,  caragol  de  prémsa.   Husillo.  Torcular. 
FusÉLL,  ant.  boxet.  V.  Boxet. 
FusELLs.  p.  ant.  puntas.  V.  Puntas. 
FUSELLER.  s.  m.  Fusilero,  Scloppetarius. 
FUSINA.  s.  f.  animal.  Fuina  ^  garduña.  Mus- 
tela. 
FUSTA,  s.  f.  Madera.  Signum. 
FUSTA ,  él  eonjunt  de  higas ,  posts,  &c.  que  ser- 
vexen  per  un  edifici ,  fábrica,  &c.  Madera- 
ge,  maderamen,  Contignsüo. 
FUSTA,  ant.  carta  embarcació.  Fusta.  Liburnus. 
RAT»  DE  FUSTA  ,   conjunt  de   bigas  que  s'  baxa 

per  éis  rius.  Maderada.  Trabium  congeries. 
FUSTANI.  s.  m.  ant.  certa  roba.  Fustán. Gos' 

sypina  tela. 
FUSTER.  s.  ra.  Carpintero.  Faber  lignarius. 
FUSTERÍA.  s.  f.  ant.  botiga   de  fuster.   Car- 
pintería, üíficina  lignaria. 
FUSTETA.  s.  f.  dim.  Maderillo.   Parvum  lig- 

num. 
FÚTÍÍ,.  adj.  Fiitil.  Futilis. 
FUTILITAT.  s.  f.  Futilidad,  Futilitai. 
FUTUR,  RA.  adj.  Futuro.  Futurus. 

FU- 


FÜT 

FDTUR  ,  Gram.  Futuro.  Verbi  fiiturum. 
PUTURICIÓ.  s.  f.   térrae   escolástic.  Futuri- 

cion.  Futuritio. 
FUST.  s.  m.  ant.  V.  Fusta. 
FüST  ,  las  fustas  del  davant  y  del  darréra  de  las 

sellas  deis  caballs.  Arzón,  Epn.ipii  sive  equi- 

nre  sellae  vel  sedis  pars  anterior  vel  posterior 

arcuata. 


397 


FUS 

FusT  ,  ant.  arbre  ,  soca.  Tronco.  Stípes. 

NO  HI  HA   PITJOR  CLAVILLA    QUE     LA  DEL,  MATÍlX 

FÜST.  ref.  V.  Clavilla. 
FUSTIGAR.  V.  a.  ant.  V.  Bastonejar. 
FUYTA.  s.  f.  ant.  V.  Fúgida. 


G 


o  Se'ptima  letra  del  alfabeto  y  quinta  de 
las  consonantes.  Sue'lese  convenir  en  C ,  y 
al  contrario  ;  y  así  por  gangrena  decimoí 
cangrena ;  y  del  latino  catus  decimos  gdí. 
Antiguamente  era  letra  numeral  que  valia 
41.0.  y  con  ana  raya  encima  400.000. 

GAB 

GAB.  s.  m.  ant.  V.  Burla,  befa,  escarní. 
GABADAL.  s.  ni.   Dornajo,,  artesón.  Alveus 

ligneus  eluendis  patinis. 
GABADOR.  s.  m.  ant.  V.  Enganyador. 
GABAR.  V.  a.  ant.  V.  Enganyar. 
GABARDINA,    s.    f.    vestidura.    Gabardina, 

Penula  adstrictior. 
GABARRA,  s.  f.  embarcació.GijfcaíTí?. Cymba. 
GABARROT.  s.  m.  Tachuela.  Clavellus. 
GABÉLLA.  s.  f.  tribut.  Gabela.  Vectigal ,  tri- 

butum. 
GABELi/A  ,  territ.  V.  Ténda. 
GABELOT.   s.  m.  ant.  recullidor  de  las  gabe- 

lias.  Alcabalero.  Publicanus. 
GABIA,  s.  i.  Jaula,  Caula,  cavea. 
GABiA  ,  en  las  embarcacions.  Gavia.  Mali  spe- 

cula. 
GABIA,  en  que  s'  teñen  tancats  los  botgs,  y  las 

féras.   Gabia  ,,  jaula  ^  casilla.  Caula,  demen- 

tium  cásea. 
6ABIA ,  la  gran  per    teñir    aucélls.    Paxarera. 

Cavea  passerum. 
GABIA,  la  gran  de   fusta   per   tenirhi  gallinas. 

Alcahaz,  Cavea  gallinácea. 
6ABIA,  la  de  ferro  en  que  s"  posan  éls  caps  deis 

ajusticiats.  Linterna.  Cavea. 
GABIA  ,  ant.  potro  per  subjectar  las   cabalcadu- 

ras.  Potro.  Catasta. 

PLEGAR    cabías    Ó  PLEGAR    LAS    GAEIAS.  f.  inet. 

Mondar  el  haza.  ímpedimentis  locum   expe- 
diré. 

AUCELL  VELL  NO  ENTRA  EN  GABIA.  ref.    V.   Au- 

céll. 

MES   VAL  SER  AUCÉLL     DE    BOSC    QUE     DE    GADIA. 

ref.  ab  que  s'  pondera  quan  apreciable  es  la 
Ilibertat.   El  buey  suelto  bien  se  lame.   Homo 
solutus  agit  ut  libet. 
Totn.  I. 


GAB 

mks  VAL   SER   AUCÉLL     DK    BOSC    QUE    DE    GABIA. 

ref.  per  manifestar  la  inillor  cond  ció  del  reo 
que  futg.  Mas  vale  salto  de  mata  que  ruego 
de  buenos. 

Plus  fuga  profuerit  cuivis  properata  nocenti, 
Quam     veniam   orantúin    turba  patrona   vi- 
ruiii. 
GABIA YRE.  s.  m.   qui  fa  ó  ven  gabias. yao/e- 

ro.  Cavearum  artifex. 
GABÍER.  s.  ni.  ant.  Náut.  Gabiero.  Speculator 

navis. 
GABiER,  V,  Gabiayre. 
GABIETA.  s.  f.  din).  Jaulilla.  Parva  cavea. 
GABINET.  s.  ni.  Gabiníte.  Privatum  cubicu- 

lum. 
GABIO.  s.  m.  especie  de  cove  pie  de  térra  que 
servex  de  trinxéra.  Gahion.   Corbita   prsealta 
terrá  farta. 
GABió  ,  la  gabia  ampia  y  baxa   de  que  usan  él» 

cassadors.  Alcahaz.  Demissa  cavea. 
GABOLET.  s.  m.  Pastelillo.  Pistorius  pañis. 
GABOLETERA.  s.  f.  instrument  per   fer  ga- 

bolets.  Cubilete.  Caüculus. 
GAEZA  ,    GAÍESA  ,    GAIEZA.  s.  f.  ant. 

V.  Alegría. 
GAFA.  s.  f.  Ja  de  ferro  ú  altre  metall  que  ser- 
vex per  unir  dos  cosas.  Laña.   Ferreus  ne- 
xus. 
GAFAS ,  p.  ulléras.  Gafas,  Conspicilla. 
GAi'AS ,  en   lo  jog  de   mesa.  Gafas,  Uncinnata 

tabella  in  trudiculorum  ludo. 
GAFAR.  V.  a.  V.  Agafar. 
GAFARRÓ.  s.  m.  aucéll.  Verdecillo.  Gryllus, 

serinus. 
GAFET.  s.  m.  Corchete.  Uncinus. 
GAFET  ,  él  d'or,  ú  plata  ,  major  que  '1  regular  y 

de  forma  elegant.  Bioclw.  Fibuia. 
GAFET ,  ab  que  s'  tancan  éls  Uibres.  Manecilla^ 

tr.anezuela.  Uncinus  ferreus. 
GAFETA.  s.  f.  Corcheta.  Fíbula. 
GAHONS.  s.  m.  hérba.  Detiene  buey.  Anonis, 

ononis. 
GALA.  s.  f.  vestit  ríe,  y  alegre.   Gala.  Vestís 

elegans,  lauta,  pretiosa. 
GALA  ,  gracia  ,  garbo.  Gala.  Elegantia. 
GALA  ,    lo   mes  escullit    d'alguna   cosa.    Galaé 
Quod  in  aliquo  genere  primas  habet. 

Hhhhh  SA- 


398  GAL 

GALA ,  frujt  del  roure  ,  &c.  Agalla.  Galla. 

GALA ,  ant.  V.  Gláiiola. 

GALA  PETiTA.  Agalluda.  Tenuis,  parva  galla. 

DiE  DE  GALA.  Dij  de  gala.  Dies  magnie  Icetitias. 

FER  GALA  d'alguna  COSA.  f.  Hucer  gala.  Ali- 

quid  iactare ,  osfentare. 
FER  GALA  DEL  SAMBENITO,  f.  jactafsc   d'alguna 

cosa   indecorosa.  Hacer  gala   del  sambenito. 

Dídecus  vel  notam  iactare. 

LA    GALA    DEL    NADAR     ES    SABER    GUARDAR     LA 

ROBA.  ref.  La  gala  del  nadar  es  saber  guar- 
dar la  ropa.  In  ómnibus  negotiis  potioris 
curae  sst  nullum  pati  detrimencum. 

GALÁN  ,  NA.  adj.  Galán,  bizarro.  Elegans, 
pulcher ,  v¿nustus. 

SALAN,  bo  en  sa  línea,  com:  un  galán  vi,  un 
GALÁN  caldo.  Buen  ,  bueno ,  bello.  Bonus. 

GALÁN,  gran  en  sa  linea  y  axí  s'  diu  qu'algú  s' 
ha  menjat  un  galán  plat  de  vianda.  Buen., 
bueno.  Non  mediocris. 

OALAN  ,  usar  irónicament,  com  se  diu  :  que  n' 
ha  fét  una  galán  feyna,  dfl  que  no  ha  fét 
ré-s  de  bo  d'alguna  cosa.  Bello.  Bellus. 

galant,  galantejador.  Galán.  Procus,  amasius. 

GALANET.  adj.  Galancete.  Elegantnlus,  pul- 
chellus. 

GALANJA.  s.  f.  certa  droga.  Galanga.  Galan- 
ga- 

GALANOY.  s.  m.  V.  Galanet. 

GALANTEJADOR.  s.   m.  Galanteador.  Pro- 
cus  ,  amasius. 
GALANTEJAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Galan- 

tetg. 
GALANTEJAR.    v.   a.     festejar.    Galantear. 

Captare  .,  íollicitara  atTectum. 
GALANTERÍA,  s.  f.  generositat.  Galantería. 
.    Liberaiitas ,  magnificentia. 
GALANTERÍA,  modo  de  dir  ó  exécutar  alguna 

cosa  ab  gala.  GAantert'a.  Elegartia. 
GALANTETG.  s.  m.  Galanteo.  Aitectús  solli-- 

citatio. 
GALANTMENT.  adv.  m.ab  bon  modo.  £o»i- 

camente.  Soierter,  gnavé. 
GALBANA,  s.   f.   peresa   de  fer  alguna   cosa. 

Gjlb.nia.  Djssidia,  lassitudo,  langor. 
GALBANO.  s.  m.  especie  de  goma.  Galbatio. 

Galbanum. 
GALDA.  s.  f.  hérba.  Gualda.  Lútea  herba. 
GALD;)S,  A.  adj.  han.  Lindo  .,  bonito.  Bellus. 
GALEA,  s.  f.  ant.  V.  Galrra. 
GALERA,  s.   f.    embarcació.   Galera.    Trire- 

miá. 
GATERA  ,  casa  de  coirecció  de  donas.  Galera. 

Meretricum  carc-  r. 
CALERA,  en  éls  ho>pi  al?.  GAera.  Grabatorum 

series  in  me  It  concljvi  nosocomü. 
GALERA,  en  rimprémpta.  Galera.  Tabula  typo- 

graphic". 
AfsoTs  y  X  GJ^LERi\.  loc.  met.  ab  que  s'  denota 
la  lepeticici  cüutiuua  d'una  niatéxa  cosa,  com 


f  GAL 

del  menjar  ordinari  cotidia'.  Azotes  y  galeras. 

Sors  eadem   vel  fortuna. 
GALERÍA,  s.  f.  en  éls  edificís.  Galería.  Supe- 

rius  anibulacrum  fenestratum. 
GALERÍA  ,  en   las  piassas  fortificadas.  Galería. 

Piuieus. 
GALERITA,  s.  f.  ant.  V.  Cugullada. 
BEÜRER    Á   GALET.   f.   Beber   á  gállete. 

Fiuentem  e'  vasis  siphunculo  liquorem  hian- 

te  ore  accipere. 
BÉURER  A  GALET.  f.  met.  V.  Be'urer. 
GALETA.  s.  f.  Biscocho.)  galleta.  Pañis  nauti- 

cus  biscoctus. 
GALGO,  s.  m.  gos.  Galgo.' Cams  gallicus.  ' 
GALIASSA.  s.  f.  embarcació.  Galeaza.  Maior 

triremis. 
GALINDAYNA.  s.  f.  Bu^xéría,  chuchería .,  ba- 

raúja  ,  lilayna.  Nugse  ,  res  frivola. 
GALlO.   s.   m.  embarcado.    Galeón.    Grande 

navigium. 
GALÍOT.  s.   m.  remer  ,   ó  forsat  de   galera. 

Galeote.  Reniex. 
GALL.  s.  m.  aucell.  Gallo.  Gallus. 
GALL ,  nom  d'  home.  Gallo.  Gallus. 
GALL,  péx.  Gallo.  Gaiius  piséis. 
GALL  DiNDi.  Pavo.  Gallus  Lidicus. 
CRESTA  DE   GALL  ,    hérba.   Gallocresta.   Galli 

cresta. 
POSARSE  COM  UN  GALL.  f.  met.  irritarse  en  gran 

manera.  Embotijarse.  Prae  irá  turgescere. 

PUJA  MES  ÍJL  FARCiMENT  QUE  'l  GALL.   ioO.   met. 

Ajo  de  Valdestillas :  vale  mas  la  salsa   que 

los  caracoles. 

E.xuperat  pretio  condítos  muiia  thynnos. 

ARROS  y  GALL  MORT  ,  Y  GALLINA  A  l'oLLA. 

e.\pr.  vulg.  d'aigun  abundant  menjar.  Arras 
y  gjllo  muerto.  Lautissimse  dapes. 

ALTRE  GALL  LI  CANTARÁ.   loC.    fam.     OlrO    gall» 

le  cantará.  Aliud  ei  erit. 

CADA   GALL  CANTA   EN  SON  GALLINER.  Pef.     Cada 

gallo  canta  en  su  muladar.  Galius  in  suo  star» 
quiiinio  plurimüm  potest. 

DOS  GALLS  E.N  UN  GALLINER  NO  CANTAN  BE.  ref. 

El  mandar  no  quiere  par. 

Non  par  imperio  socius  admittitur  ullns. 

QUi  SOL  MÉNJA  SÓN  GALL  ,  SOL   ENSELLA  SON  CA- 

BALL.  ref.  El  que  solo  se  come  su  gallo ,  sol» 

ensilla  su  caballo. 

Frustra  petit  socium  qui  sit  fraenator  equo- 

runí, 

Qui  socium  mensse  denegat  esse  sibi. 

GALLARD,  DA.  adj.  bisarro.  Gallardo.  Ele- 
gans ,  venustus. 

GALLARD,  animos.  Gallardo.  Str^^nnus,  audax. 

GALLARD,  elcvat  ,  com   pensament  gallard. 
Gallardo,  Eximias,  singuiaris. 

GALLARDA,  s.   f.  ball  antig.  Gallarda.  Ele- 
gans tripudiu'T!. 

GALLARD  \MENT.  adv.  m.  Gallardamente. 
Speciosé ,  eleganter. 

GA- 


GAL 

GALLARDET.  s.  m.  Gallardete.  Aplustre. 
GALLARDÍA,  s.  f.   bisarría.   Gallardía.  Ele- 

gantia ,  speciositas. 
gallardía  ,  Cifors  y  serenitat.  Gallardía.  Stre- 

mitas. 
GALLARDO,  s.  m.  Galardón.  Remuneratio. 
GALLARDÜNAR.  v.   a.  p.   u.    Galardonar. 

Remunerare. 
GALLARET.  s.  m.   niet.  jove  desvanescut  ó 

de  poc  judici.  Gallito.  Petulans  iuvenis. 
GALLEDA.  s.  f.  Cubo.  Situla. 
GALLEDA  ,  la  de  mestre  de  casas.  Cuezo.  Mactra 

gypso  «ubigendo. 
GALLBJAR.  V.  n.  Gallear.   ínter  caeteros  sese 

eiierre. 
GÁLiLIC.  s.  m.  mal  axí  dit.  Morbo  gálico,  bu- 

bas.  Morbus  gallicus. 
GALLICINI.  s.  m.  ant.  él  témps  de   la  mitja 

nit.  Galiciiíto.  GüUijinium. 
GALLIHUDA.  s.  f.  pex.  Gáleo.  Galeus,  gla- 

dius. 
GALLINA,  s.  f.  aucéll.  Gallina.  Gallina. 
GALLINA,  s.m.y  f-  niet.  cobard.  Gallina, gallino- 

so.  Tímidas ,  iners. 
GALLINA   CEGA  ,  aucéll.   Gallina  ciega  ,  chocha, 

chorcha,  chocha  perdiz,  galiiua  sorda.  Galli- 

■  nago  rusticula. 

ANAR   AL  LLIT  ,  Ó  Á    jbc    Á     POSTA    DE    SOL    COM 

LAS  GALLINAS,  f.  Acostarse  con  las  gallinas. 
Gallinas,  cubando  sequi ;  ante  noctem  cu- 
bare. 

LA    GALLINA  PUNICANA  PON  UN  OU  CADA  SEMMA- 

NA,  ócc.  jog.  La  galana,  la  pavada  pone  hue- 
vos á  niartad.is  ,  i£¿.  Ludus  quídam. 

VISCA    LA  GALLINA  Y    V.SCA     AB    SA    PEPIDA.    ref. 

J^iva  la  galUna ,  y  viva  son  su  pepita.  Vita 
duní  supere.st,  bene  est. 

MES  VAL  PA  AXUT  AB  AMOR  ,    QUE    GALLINAS    AB 

RUMOR,  ref.   Mas  vale  cámaro  en  paz  que  no 

pollos  con  agraz. 

Pañis  erit  semper ,  si  pax  sit,  dulcior  omni 

Delicia  :  miscet  lis  prava  felle  cibos. 
GALLINAMSNT.  adv.  m.  ant.  V.  Cobarda- 

ment. 
GALLINASSA.  s.  f.  G.illinaza.  Fimus  gallina- 

ceus. 
GALLINAYRE.  s.  m.  qui  ven  gallinas.  Galli- 
nero. GnllinariUs. 
GALLLNER.  s.  m.  V.  Gallinayre. 
GALLiNER  ,  él  Iloc  ahónt  S3   crian  las  gallinas. 

Gallinero  ,  gallinería.  Gallinarium. 
ALBOROTAR  EL  GALLI^ER.   f.  met.  Alborotor  el 

gallinero ,  el  rancho,  el  palomar ,  el  cortijo. 

Rem  iniscere,  turbare. 
GALLINERÍA,  s.  f.  V.  Cobardía. 
GALLOFA,  s.  f.  dietari..  Añalejo.  Libelhis  an- 

nuus  ordinem  divini  officii  complectcns. 
GALLOFAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Empoltroni- 

ment. 
GALLOFEJAR.  v.  n.  ant.  fer  él  gallofo.   Ga- 


GAL  399 

llnfear,  haraganear,  Vitam  vagam  &  inopem 

persequi. 
GALLOFERÍA.  s.  f.  Follonería.  Desidia. 
GALLOFO,  GALLOFO^,  s.   m.  Hobachón^ 

habacho,  follón.  Laxus  ,  deses  ,  ignavus. 
GALMí)N.  s.  ¡!i.  aucéil.  Calamón.  Porphyrio. 
GALO.  s.  m.  Galón.   Fascioia  áurea  vel  sérica, 

tcc-níoja. 
GALOFRARÍA.  s.  f.  ant.  V.  Gallo'^ería. 
GALOP,  s.  ni.   Galope.  Equi  concitatus  gres- 

sus. 
GALOPAR.  V.  n.  anar  á  galop.  Galopear ,  ga- 

lupar.  Tulütim  incedere  ,  equitare. 
GALOTXA.  s.  f.  ant.  Galocha.  Solea  gallica. 
GALSADÜR.  s.  m.  instrument  de  fuster  y  b5» 

ter.  Argallera.  Serrula  curva  ,  falcata. 
GALSE.  s.  m.  Rebaxo.  Crena  ima. 
GALSERA    Ó    GALSERAN.    s.    m.    mata. 

Brusco,  jusbarba.  Ruscus  aculeatus. 
GALTA.  s.  f.  Mesilla,  carrillo.  Maxilla ,  ga- 
na ,  mala. 

ÜALTAS    DE     PA     DE     RAL  ,   DE     TROMPETER  ,    DE 

FLAÓ.  Carrillos  de  monja  boba  ,  de  trompete- 
ro. Crassiorjs  buccae ,  maxillae. 

FKR   TORNAR  LAS  GALTAS  ROJA?,   f.  V.  Fer. 

GALTADA.  s.  f.  ant.  V.  Bofetada. 
GALTER.  s.  m.  coxí.  Acerico.  Cervical. 
GALTERAS.  s.  f.  p.   Paperas.  Gutturis  tu- 
mor. 

GALTUT,  DA.  adj.  ant.  Carrilludo.  Buceo. 

GAMBA,  s.  f.  p.  u.  Gamba.  Crus. 

GAMBADA,  s.  f.  Pernada.  Cruris  iactus. 

GAMBADA  ,  salt  en  rodd.  Zancada.  In  orbem 
salius ,  crusma. 

AB  DOS  GAMBADAS,  m.  adv.  ab  un  salt;  molt 
dcpréssa.  En  dos  trancos  ;  en  dos  trancadas. 
Brevi  itinere. 

CÜRT  DE  GAMBALS.  borne  de  pocs  talents. 
Corta  pala  ,  corto  sastre.  Exigui  ingenii 
homii. 

GAMBEJAR.  v.  n.  caminar  mólt.  V.  Carne- 
jar. 

GAMBEjAR.  ant.  móurer  ab  violencia  las  ca- 
mas. Pernear.  Crura  ,  violenter  vel  crebró 
moveré  ,  iactare. 

GAMBERA.  s.  f. armadura  antigua  de  la  cama. 
G>eva.  Ocrea. 

GAMBIROT.  s.  m.  Salta  bardales.  Irreqnie- 
tus. 

GAMoÜX.  s.  m.  Gambox ,  capillo.  Puerorum 
püeolus, 

GAMFARÓ.  s.  m.  Gonfalón.  Vexillum. 

GAMMARRO.  s.  m.  péx.  Gámbaro.  Stacus, 
geiTimdrus,  gambarus. 

GAMÓN ET.  s.  f.  hérba.  Gamón.  Asphodelus, 
híiftula  regia. 

GANA.  s.  f.  Gana.  Voluntas,  concupiscentía, 
appetitus. 

TEÑIR  GANAS  DE  cops.  f.  piet.  ab  que  s'  signifi. 
ca  que  algú  dona  motiu,  parque  li  succhesca 

al- 


400  GAN 

alguna  cosa  que  no  li  estiga  bh.  Tener  gana 
de  fiesta.  Malum  aliquod  sibi  censciscere. 
TEv.R  GANAS  DK  JUGAR,  f.  Te mr  gana  de  rasco, 
■   o  retozo.  locuní  appetere. 
BONA  GANA.  !oc.  V.  Bona  fara. 

FER  UNA  COSA  DE  EONA  ,  O  MALA  GANA.     f.    feria 

de  bon  6  mal  grac.  Hacer  una  cosa  de  buena., 
6  mala  gana,  Libenter  ,  vel  segré  aüquid 
faceré. 
I/LEVAR ,  FER  pérdrer  LA  GANA.  f.  de  fer  algu- 
na cosa.  Desganar,  Taedium  inducere,  volun- 
tatv'm  auferre. 

?ÉRDRER    LAS    GANAS,      f. 


Desganarse.  Pa>;tidin. 


de  fer  alguna   cosa. 


táS  GANAS  LI  FAN  DIR:    SON  LAS  GANAS  QUE     TE. 

loe.  ab  quj  s'explijj  la  faciütat  ab  que  eren 

algú  ¡o  que  desitja.  Soñaba  el  ciego  que  veia^ 

y  sofí-aba  lo  que  quena. 

Quod  cupic   hoe  reputat   facile  unusquisque 

futurum. 

LO  BOU  TIRA  l'aRADA  ,    uks    NO    DK    GANA,    ref 

V.  Bou. 

GANANCIA,  s.  f.  Ganancia.  Qusstus  ,  lu- 
crum. 

NO  n  ARRENDÓ  LA  GANANCIA,  loc.  V.  Arren- 
dar. 

lA  GANANCIA  DE  LA  PÉX  FRIT  ,    QUE  'l  VENIA  X 

QUATRE  ,  Y   'l    PAGABA    Á    SlS.    El   susíre    del 
Cantillo  ,  6  del  Cumpsllo  que  costa  de  balde  y 
fonia   el  hilo.   De  suo  ipnius  poneré  fila  & 
sutiiram. 
GAXAPIA.  s.  m.  Ganso ,  gansarón  ,   tagarote., 
gombalua.  Proceras  ac  idem  Janguidus  ho- 
mf). 
GANASSA.  s.  ro.  V.  Ganapia. 
GANDALLA.  s.  f.  ant.  V.  Rét ,  cofia. 
GANPANONER.s.  m.  ant.  Perta  estandarte. 

Signifer. 
GANGRENA,  s.  f.  Gangrena.  Gangrena. 
GANGRENARSE.  v.  r.  Gangrenarse.Gangrx- 

nh  affici. 
GÁNGUIL,  s.  m.  Gánguil.  Cymba  navis. 
GÁNGUIL,    met.  r  home  alt  y   prim.   V.  Pa» 

llanga. 
GANIVET.  s.  m.  U   que   no  s'  tanca  dins  él 

máneg.  Cuchillo.  Culter. 
GANíVET,  él  de  butxaca ,  ó  '1  que  enclou  él  tall 
de  la  fulla  en   él  máneg.  Navaja.   Culter, 
cultclius. 
©ANivET  DE  MOLLA.  Navaju  con  gozne.  Culter 

elatíre  clusilis. 
GANIVETA.  s.  f.  Cuchilla.  Culter,  securis. 
GANIVETADA.  s.  f.  cop  de  ganivet.  Cuchi- 
llada ,  navajada.  Cultri  ictus. 
GANIVETADA  ,  la   ferída   que  resulta  del  cop  de 
ganivet.  Cuchillada.  Vulnus  cultro  inflietum. 
GANÍVETAS.  s.  m.  aum.  Cuchillón.,  cuchilla- 

z<).  Grandior  culter. 
GANIVETER.  s.  ni.  ant.  Cuchillero.  Cultro- 
rum  faber. 


GAN 

GANIVETERA.  s.  f.  capsa  6  esihtg  de  gani- 

vets.  Cuchillera,  Cultrorum  theca. 
GANIVETET,  GANIVETÓ.  s.  m.  dim.  él 
que  no  s'  tanca.  Cachillillo^  cuchiUito.,  cuchi- 
llejo.  Cultellus. 
GANIVETET  ,  GANIVETÓ.  d¡m.  él  que  s'  taoca 

Navajilla  ,  navajuda.  Novai;u!a. 
GANOS,  SA.  adj.  Ganoso.  Ai  idus,  cupidus. 
GANSERÍA.  s.  f.  Zorrería.  Cjlliditas. 
GANSO  ,  SA.  s.  m.  y  f.  Zorra ,  zorrica.  Calli- 

dus ,  vafer. 
GANXET.  s.  m.  dim.  Garabatillo.  Uncus  te- 
nnis ,  exilis. 
GANXO.  s=  m.  Gancho  ,  garfio.  Uncus. 
GAt«.\-o.  aiít.  tirapeu  de  pastor.  Gancho.  Pedum. 
GANXÜD  ,   DA.    adj.   Ganchoso,   üncinatus, 

aduncus ,  curvos. 
GAN  VA.  s.  f.  Agalla.  Branchia. 
GANYADA.  s.  f.  Chirlo.  Cicatrix  oblonga  ín 

facie. 
GANYIR,  V.  n.  ant.  V.  Guinyolar. 
GAN  VOLAR.  V.  n.  V.  Guinyolar. 
GANYOTA.  s.  f.  Guiñada.,  guiñadura ^  guiño, 
Oculorum  nutus. 

FER  GAN  VOTAS  Ó  LA  GANYOTA.  f.    HaCer   gUlfioS. 

Connivere  ocuiis. 
FER  LA  GARA  GARA.  f.  V.  Fer. 
GARBxA.  s.  f.  Gavilla.  FaSciculu?. 
FER  GARBAS,  f.  Agavillar ,  engavillar.  Manípu- 
los cumulare. 
GIRARSE  LA  GARBA,  f.  met.  Volverse  la  albarda 

á  la  barriga.  Spe  fallf. 
GARBELL.  s.  m.  Harnero.,  cribo.)  criba.,  aa- 

randa.  Cribrum. 
SEMBLAR  UN  GARBÉLi.f.  met.  teñir  alguna  cosa 
móíts    forats.   Estar  como  una    criba  :    estar 
hecho  una  criba,  Rem  multicavam  esse. 
GARBELLADOR.  s.  m.  Aechador ,  garbiUa- 

dor  .,  zarandero.  Cribator  ,  expurgator. 
GARBELLADURAS,   s.   f.   p.    Aechaduras^ 

acribaduras,  Purgamenta  excreta. 
GARBELL AR.  v.  a.  Cribar^  acribar,  aechar^ 

garbillar.  Cribare,  cribro  succernere. 
GARBELLAR.  met.  Separar  lo  bo  y  precios  de  lo 

comú.  Zarandear ,  zarandar.  Cribare. 
GARBELLAT  ,   DA.   p.   p.   Cribado  ,   acri- 
bado. 
GARBEJAR.  v.  n.  portar  las  garbas  del  camp 
á  Téra.  Sacar.  Mcsses  ab  agro  ad  eram   de- 
fe  rre. 
GARBERA,  s.  f.  Hacina.  Pasciculorum  strues. 
GARBERAR.   v.  a.    Hacinar.    Fasciculos   ia 

struem  poneré. 
GARBÍ.  s.  m.  vcnt.  Garhino.  Subauster. 
GARBO,  s.  B).  Gavilla  de  sarmientos.  Sarmen- 

torum  fasciculus. 
GARBO,  ayre  en  f^r  las  cosas.  Garbo.  Elegantia, 

perfectio. 
GARBO ,  ayre ,  ó  donayre  en  las  donas.  Gara- 
bato. Elegantia  alliciens. 

eAR- 


GAR 

&AREO  ,  bon   tall   del  eos.  Garho.  Corporis  cie- 
ga ntia. 
GARBOS,  SA.  aJj.  Iliberal.  Galante.  Magnifi- 


CUá 


li 


iDeralis. 


Caerle   á   alguno  la 


«ARBOS ,   ayros ,   galán.   Garboso  ,  garabatoso^ 

agarbado.  Elegans ,  venustus  ,  alliciens. 
GARBOálTAT.  s.  f.  Iliberalitat.   Garbosidad. 
Liberalitas  ,  magnificentia. 

GARDAR.  V.  a.  ant,  V.  Mirar. 

GARDON.   s.   m.   péx.   Leucisco,    Leuciscus , 
luciscus. 

GARPI.  s.  m.  Garfio.  Harpago. 

GARGALL.  s.  ni.'  Gargajo.  Conglobatum  spu- 
tum. 

GARGALLADA.  s.  f.  Gargajazo.  Conglobati 
sputi  iactus. 

GARGALLEJADOR,  RA.  s.  m.  y  f.  Garga- 
joso ,  gargasiento.  Excrcator. 

GARGALLEJAR.  v.  n.  Gargajear.  Excreare. 

GARGAMELLA.s.  f.  Gíjr¿rtn/a.  Guttur,  fau- 
ces. 

GARGAMELLÓ.  s.  m.  Campanilla  ,  gallillo., 
lengüeta.  Egligottis ,  exiglossis. 

CÁURER    ÉL    GARMELLÓ.   f. 

campanilla.  Alicui  iivam  laxari. 
GARGANTA,  s.   f.  Garganta.  Guttur  ,  col- 

lum. 
GARGANTILLA,  s.  f.  ant.  V.  Colleret. 
GARGARISAR.  v.    n.    Gargarizar.  Gargari- 
zare. 
GARGARISME.  s.  ra.  Gargarismo.  Potio  gar- 

garizationi. 
GARGOLETAS.  s.  f.  ant.  Gárgolas.  Canalium 

fauces. 
GARGOTEJAR.  v.  n.  fer  gargots.  Garabatear. 

Ductus  calami  male  formatos  scribere. 
GARGOTS.  s.   m.    p.  Garabatos.,  garrapatos. 

Vacillantes ,  informes  littcrae. 
GARIR.  V.  a.  y  n.  ant.  V.  Guarir. 
GARLANDA.  s.   f.   de  flors.  Guirnalda.  Ser- 

tum. 
GARLANDA  ,  de  pa.   Rosca.  Libum  spirale. 
GARLAR.  V.  n.  Garlar .,  charlar.,  parlar.  Gar- 
riré. 
GARLAYRE.  s.  m.  Garlador.,  garlante.  Gar» 

rulus ,  loquax. 
GARLOPA,  s.  f.  territ. especie  d''estThh. Estribo 

de  palo.  Lignea  stapeda. 
GARNATXA.  s.  f.  Garnacha.  Toga  senatoria. 
GARNEU.  s.  m.  Marrajo^  martagón.,  zorro- 

clo:o.  Vafer. 
GARNISON,  GARNIZON.s.  f.  ant.  V.  Guar- 
nido. 
GARRA,  s.  f.  Garra.  Unguis  aduncus. 
GARP-.A  ,  la  part  del  bót  corresponent  á  la  garra 
del  animal,  de  la  péll  del  qual  se  feu.  Piezgo. 
Pídiculus. 
GARRAFA,  s.  f.  Frasco.  Lagena,  phiala. 
GARRAFAL,  adj.  gran,  irregular.  Garrafal. 

Ligens  ,  pricgrandis. 
Tom.  I. 


GAR  4or 

GARRAFERA.  s.   f.   Frasquera.   Lasenarura 

theca. 
GARRAFÓ.  s.  m.  V.  Garrofa. 
GARRfijAR.  V.  n.  ant.  Guerrear.  Praíliarí. 
GARRÍ,  s.  m.  porcéll ,  godayet.   Gorrin  ,  gor- 
rino. Porcellus. 
GARRID,   DA.    adj.    ant.    heriros.   Garrido. 

Pulcher,  venustus. 
GARRIDESA.  s.  f.  ant.  V.  Hermosura. 
GARRIG.  s.  m.  mata.  Carraica.  Ilex. 
GARRÍGA.  s.  f.  lloc   plantat  de  garrigs.  Car- 
rascal. Ilicetum. 
GARRíNADA.  s.  £.  Lechigada.  Porcaí  foetus. 
GARRINAR.  v.  n.  P..¡ir  la  verra.   Sus  foetu» 

edere. 
GARROBA,  s.  f.  ant.  V.  Garrofa. 
GARROFA,  s.  f.  Algarroba  ,  garroba.  Siliqua. 
GARROFER.  Algarrobo.,  garrobo.  Siliqua  ar- 

bor. 
GARROFÍ.  s.  m.  Arvejon.  Fisura. 
GARROFO.  s.   m.  Corchera.  Vas  subereum. 
GARROT.  s.  m.  bastó  gruxud.   Garrote.  Fus- 

tis. 
GARROT  ,  suplici.  Garrote.  Strangulatio. 
GARROTADA.  s.  f.   Garrotazo.   Fuste   ictus, 

percussio. 
GARROTAR.  v.  a.  Iligar  á  algú,  Y.  LÜgar. 
GARROTAR,  lUgar  ,  apretaud  mblt  ab  un  garrot 
los  fardos ,  ó  cárregas.  Agarrotar  ,  engarro- 
tar. Constringere. 
GARROTfyAR.  v.  a.  Apalear.  Fustigare. 
GARROTERA,  s.  f.  ant.  V.  Xarratéra. 
GARROTXA.  s.  f.  Vericueto.  Locus  príerup- 

tus. 
GARRULLAR.  v.  n.  ant.  V.  Gorguejar. 
GARSA.  s.  f.  auciil.  Picaza.,  marica,  urraca. 

Árdea ,  pica. 
GARSA  REAL.  Gorza  nal.  Árdea  stellaris. 
VENDRER  GARSAs  PER  PERDius.  f.   Vender  gato 
por  liebre.  Adulterinuin  pro  legitimo  venderé. 

XARRA   MES  QUE  UNA  GARSA.   loC,  Habla  WJJí  qitt 

una  urraca.  Pica  loquatior  est. 
GARSO.  s.  m.  jbve  galán.  Garzón.  Adolescen?, 

iuvenis. 
GARso.  ant.  él  que  té  'Is  uUs  blaus.  Garzo.  Cae- 

sius. 
GAS,  SA.  adj.  ant.  él  que  té  'Is  ulls  blaus. 

V.  Garso. 
GAS.  s.  m.  Gas.  Gas, 
GASANYAR,  GAZAGNAR.  v.  a.  ant.   V. 

Guanyar. 
GASETA.  s.  f.   Gazeta.  Novitatum  summaria 

historia  ;  publici  nuncii  gazuia. 
GASETER.  s.  m,  Gazetero.  Sumraarii  historie! 

auct'^r. 
GASETíSTA.  s.  m.  aficionat  á  gasetas.  Gass- 

tiita.  Novitatum  studiosus. 
GASOPILACL  s.  m.  Gazofilacio.  Gazophila- 

tium. 
GASTADOR,  $,  m.  Gastador.  Coosumptor. 
liiii  GAS 


402  CAS 

GASTAMENT.  s.  m.  Aborto  ^  abortamiento, 

malparto.  Immaturus  partus. 
GASTAR.  V.  a.  emplear   él   dinér  en    alguna 

cosa.  Gastar.  Impenderé  ,  insumere. 
GASTAR,  consumir  poc  á  poc ,  com ;  gastar  un 
vestit ,  usandlo.   Gastar.   Exedere  ,    consu- 
mere. 
•ASTAR,  emplear,   com:  gastar  la   vida,  la 

salud,  él  témps.  Gastar.  Insumere. 
castar.  ant.  destruir.  Talar.  Disp¿rdere  ,  des- 

truere. 
GASTAR  ALEGRAMENT.  f.   Gastar  alegremente  la 
Aijcjáízdfl  ,  eí  dinero.  Rem  inconsulto   &   ¡na- 
niter  insumere. 
SASTAR   BON  HUMOR,  f.    Gastar    buen    humor. 
Hilari   semper    animo    esse  ,    &   ad   iocum 
prompto. 
GASTAR  FLEUMA.  f.  mct.  tcuir  boH  fétge.  Gastar 

flema.  Nihilo  perturbari. 
GASTAR  LLARG.  f.   gastar  ab  profusió.   Gastar 

largo  y  tendido.  Prodigé  expenderé. 
GASTAR  SALUD,  f.  tenida  perféta.   Gastar  sa- 
lud. Recté  valere. 
GASTARSE,  v.  r.  teñir  coasum,  ve'ndrers'  al- 
guna cosa.  Gastarse.  Pacile  vendi,  venire. 
GASTARSE,  mal  parir.  Abortar,  malparir.  Abor- 

tum  pati. 
GASTARSE  ,   mcnjars'  alguna  cosa  sólida  de  mas- 

sa  servir.  Gastarse.  Exjdi. 
GASTARSE  ,   pudrírse  ,   corrómprerse.  Gastarse. 

Putrescere. 
GASTAT ,  DA.  p.  p.  Gastado. 
GASTO,  s.  m.  Gasto.   Sumptus ,  dispendium, 

impensse. 
PAGAR  ¿L.  GASTO,  f.  mct.  Ser  algii  Tobjécte  de  la 
conversado  y  de  la  murmuració  dv^ls   altres. 
Hacer  la  costa.  Collocutionis  obiectum  esse. 
GAT.  s.  m.  Gato.  Pelis. 
OAT  ,  vulcr.  él  borratxo.  Mona.  Ebrius. 
GAT  ,  borratxéra.   Zorra  ,  lobo  ,   mona.    Ebrie- 

tas. 
GAT  ,  bót  petit  per  posar  vi.  Bota  ,   botillo. 

üter. 
GAT  ,  péx.  Gato  marino  ,  tollo.  Galeus ,  squalus. 
GAT  d'algalia.  V.  Algalia. 
GAT  BORRATXO.  met.  vulg.  Pellejo.  Ebrius. 
GAT   EscoRXAT.  mct.   persóna  mólt   macilenta. 

Gata  parida.  Extenuatus. 
GAT  MAYMÓ.  Gato  paul.  Cercopithecus. 
GAT  SALVATGE.  Gato  montes.   Catus  sylvester, 

rusticus. 
CAT  TÉLL.  met.  1'  home  difícil   d'enganyar  per 
sa  experiencia.  Toro  corrido  ,  marrajo  ,  mar- 
tagón. Callidus ,  astutus. 
GAT   DE   VAXELL.  Gulopin  ,  galopo ,  grumete. 

Scoparius  famulus. 
GAT  SAUiMó.  bax.  met.  dit  del   qu'  ab   manya  y 
secrét  logra  lo  que  vol.  Mátalas  callando. 
Paulatim    tentando    capit  ,   perimitque    ta- 
cendo. 


GAT 

hérba  GATERA ,  Ó  DE  GAT.  Yerba  gatera.  Cala- 

mentum. 
AGAFAR  RL  GAT.  f.    vuIg.    met.   emborratxarse. 

Coger  un  lobo,  pillar  un  cernícalo.  Inebriar!. 

AMAR     BUSCAND    TRES    PEUS  AL  GAT  Y  n'  TF,   QUA- 

TRE.  f.   vulg.  Andar  buscando   tres  pies  al 
gato, y  el  tiene  quutro.  Portunam  provocare. 

ESTAR    COM    ÉL    GAT    Y     EL    GOS.     f.    Estjr  COm» 

perros  y  gatos.  Mutuis  odiis  exardesccre. 

ESTIRAR  l'aURELLA  AL  GAT.  f.  V.  Aufclia. 

MULLARSE  COM   UN  GAT.   f.  fam.  Hücerse  una 

zarpa.  Madefieri. 
SER  GAT  vÉLL.  f.  met.  Tener  garrones.  Vetustis 

moribus  induratum  esse. 

COM  UN  GAT  ENTRE  CRASAS.  loC.   ComO  gatO    pQT 

asquas.  Instar  felis  inter  prunas. 
COM  GATS   Y  GÓssos.   loc.   met.   ab   que  s"  nota 
Toposats  ó  desavinguts  qu'estan  alguns.  Como 
perros  y  gatos.  Muráis  odiis  rixantes. 

GAT   VÉLL   Y    LA     CUA     VaRDA.    loC.   VicjO  Verde. 

Senex  iuvenem  meniiens. 

QUI    POSARÁ    l'eSQUÉLLA    AL    GAT     ?     loC.      met. 

¿  Quien  ha  de  llevar  el  gato  al  agua  ?  Quis 
nodum  dissolvet  ? 

DE  NIT  ELS  GATS  SON  PARDOS,   ref.    De    nOche  tO' 

dos  los  gatos  son  pardos.  Nocce  nihil  iiuerest 
Ínter  mu'ieres. 

DÉU   NOS  GUARD  d'aYGUA  QUE  NO    CORRA  ,    Y     DK 

GAT  QUE  NO  MIÓLA.  Tcf.   V.  Aygua. 
DONEM  RAHÓ   AL  GAT  DE  QUE    FARÉM     CULLÉRAS 

Ó  CARNESTOLTAS.  loc.  mct.  Sepan  gatos  que 
es  antruejo.  Exultent  feles  ,  venient  bac^ha- 
nalia. 

GAT  ESCALDAT  AB  AYGUA  TEBIA  n'  ih   PROU.  ref. 

Gato  escaldado  del  agua  fria  ha  niijdo. 
Piscis,  quo  Ifesus,  vix  visum  diffugit  hamum. 

GAT    MIOLADOR     MAY    SERÁ    BON    RATADOR.     ref. 

Gato  maullador  nunca  buen  cazador.  Felis 
clamans  non  capit  mures. 

GAT    SOBRE     BACÓ    NO    VOL    COMPANYÓ.    ref.     DoS 

pardales  en  una  espiga  hacen  mala  liga. 

Non    patitur    comitem   si    quas    nanciscitur 

escás 

Felis ,  sed  totas  vendicat  ipse  sibi. 

UN  ULL  AL  GAT  Y  l'aLTRB  AL  PLAT.  Tcf.  U» 

ojo  á  la  sartén  y  otro  á  la  gata.  Utiisque  in- 
tentum  esse. 

QUI   NO  TÉ  RES  ^UE  FER     AL    GAT    PENTINA.    lef, 

V.  Fer. 

GATA.  s.  f.  Gata.  Pelis  foemina. 

GATA  MÓXA.  met.  La  gata  de  Juan  Ramos,  ó 
de  Mari  Ramos.  Lepus  dormiens  ,  vulpe» 
so  pita. 

FER  LA  GATA  m6xa.  f.  met.  Hacer  la  gata  enso- 
gada. Abiectionem  vel  demissionem  effingere. 

GATADA,  s.  f,  vuli^.  tarambanada,  matxada. 
Gaz-jMon ,  g.izapaton.  Cacnphaton. 

GATAS,  s.  m.  aum.  Gatazo.  Felis  ingens. 

GATEJAR.  v.  n.  aiu.  anar  pits  per  térra. 
G»tear.  Repere  ,  serpere. 

GA- 


GAT 

GATET.  s.  m.  dim.  Gatillo.   Pusillus  catus, 

felis. 
GATG.  s.  m.  aucéll.  Pigazo.  Tynx. 
GATGE.  s.  m.  ant,   prenda  ab   que    s'asssgura 

alguna  cosa.  V.  Prenda. 
CATGE.   ant.    la    persona  ,   plassa  ,    &c.    que 
queda  ea  poder  del  enemig  per  seguretat  del 
cuuipüment  d'algun   conveni ,  ó  pacte.   Re- 
hén. Obses ,  pignus. 
OATGS.  ant.  estipendi.  Gage^gages,  Stipendium, 

marees. 
GATILLO  CASTO,  s.  m.  planta.  Agno  casto, 

sauzn  gatillo.  Vitex  ,  salix  auierina. 
GATINAR.  V.  n.  V.  Gatonar. 
GATO,  GATONET.  ■..  m.  dim.  V.  Gatet. 
GATONAR,  V.  n.  Payir  Li  gata.  Felinum  foe- 

tum  edere. 
GATONERA.   s.   f.  Gatera.  Foramen  ut  cati 

Ingrediantur ,  &  egrediantur. 
GATOSA.  s.  f.  planta.  V.  Argelaga. 
GATSARA.  s.  f.  Algazara.^  vocería.  Laeta  vo- 

ciferatio. 
GAVAXr.  s,  m.  ant.  especie  de  gambeto.  Ga- 

batí.  Crassior  lacerna. 
GAVARRERA.  s.   f.  mata.  Escaramujo.,  ga- 

vanco,  Ida;us  rubus. 
GAVINA,  s.  f.  aucéll  ¿""aygua.  Gaviota.  Gavia, 

lar  US. 
GAVINA,  aucéll  de  mar.  Alción.  Alcedo,  alcyon. 
GAUDIMENT.  s.  m.  ant.  Goce.  Adepiio. 
GAUDIR.  V.  n.  lograr,  obt;n¡r,  gosar.  Gozar. 

Potiri. 
GAÜS.  s.  m.  aucéll.  Alucón.  Alluco. 
GAUSÍR,  GIAUSIR.  v.  n.  ant.   V.  Gaudir. 
GAY,  GUAY.  int¿rj.  ant.  V.  Ay. 
GAY  ,  A.  adj.  ant.  alegre.  Ga^o.  Hilaris ,  laetus. 
GAYA.  s.  f.  ant.  aucMI.  V.  Gralla. 
GAYA ,  en  éls  vest¡;s.  Girón ,  nesga,  Segmentum 

triangulare  vestí  assbtum. 
GAYAMENT.  adv.  m.  ant.  V.  Alegrament. 
GAYATELL.  s.  m.  ant.  la  fusta  ó  suro  Iligat 

á  la  corda  de  1'  áncora  que  va  sobre  Taygua. 

Biya.  TigilJum  anchorae  funi  alli£;3tum. 
GAYATO.  s.  m.  tirapeu  de  pastor.  Cayado.  Ba- 

culus ,  pedum. 
GAYETA.  s.  f.  pédra  negra. /ízafcjcfte.Gagates. 
GAYETAT.  s.  f.  ant.  V.  Gaeza. 
GAYRE.  adv.  V.  Mólt. 
GAYRE,  GAYRE,  m.  adv.  V.  Casi  casi. 
DE  GAYRE LL.  m.  adv.  De  lado .,  al  soslayo., 

de  soslayo.  Transversim  ,  obliqué. 
GAYTA.  s.  f.   sac  deis  gemegs.  Gayta.  Tibia 

utricularia. 
GAZAGN.  s.  m.  ant.  V.  Guany. 
GALARDONAR,  v.  a.  ant.  V.'Oallardonar. 
GAZARDOS.  s.  m.  ant.  V.  Gallardo. 

GE 

GÉBRADA.  s.  f.  V.  Gelada. 


GEB  403 

GEBRAR.  V.  n.  Escarchar.  Pruinam  con^e* 
Jan. 

GEBRE.  s.  m.  Escarcha.  Pruína. 

GEGANT.  s.  m.  Gigante.  Gigas. 

OEGANTS.  p.  los  que  precehexen  en  la  professó 
de  Corpus.  Gigantones.  Gigantun*  simula- 
era. 

GEGANTAS.  s.  m.  aum.  Gigantón.,  gigantazo, 
Maximus  procerus,  gigas. 

GEGANTESSA.  s.  f.  Giganta.  Mulier  gigan- 
tea corporis  staturse. 

GEGANTÍ ,  NA.  adj.  ant.  V.  Agegantat. 

GEL.  s.  m.  Yelo.  Gelu  ,  glacies. 

GELADA.  s.  f.  Helada,  escarcha,  rociada. 
Pruína. 

GELAR.  V.  a.  éls  l/quids  ó  altras  cosas.  Helar, 
Guiare ,  congelare. 

GEiiAR,  dit  de  lo  que  causa  gran  fred,  del  modo 
que  s'  diu  de  la  porta  oberta  en  ¡vern  per 
ahont  entra  molt  ayre.  Helar.  Summo  írigo- 
re  afficere. 

GELAR.  V.  n.  fer  un  fred  capas  per  sa  intensió 
de  glassar  éls  líquids  y  alires  cosas.  Helar. 
Gelare. 

GELARSE.v.  r.  glassars'  éls  líquids  ó  altres 
cosas.  Helarse.  Ri^'sre. 

GELARSE.  dit  per  exágeració  del  que  té  graa 

fred.  Helarse.  Prse  frigore  pene  rigere. 
GELARSE.    met.   pasmarse,   assustarse,  quedar 
séns  acetó.  Helarse.  Obstupere  ,  horrere. 

GELARSE    LA   SANG    EN  EL  COS.   f.    met.    aSUStafSC 

en   gran    manera.   Helatse    la  sangre  en  el 

cuerpo,  Obstupere  ;  horrore  afñci. 
GELAT,  DA.  ^. 'p.  Helado. 
GELAT  ,   I'  aygua   c'blsa  ó  composta  glassada. 

Frió.  Potus  congelatus. 
DKXAR  GELAT.  f.  met.  dexar  arurdit,  ó  parat  á 

algú.  Dexar  pasmado  ,  hecho  una  pieza.  Stu- 

pefacere. 
QUEDARSE  GELAT.  f.  met.  qucdaf  mbit  admirat, 

espantat.  Quedarsi  helado,   Summo  stupore 

corripi. 
GELATINA,  s.  f.  Gelatina,  jalea.  Succus  ge- 

latus  ,  giaciatüs. 
GE  LOS,  A.  adj.  qui  té  gelosía.  Zeloso.  Zelo- 

tes ,  zelotipus. 
GELos ,  él  sobradament  soMícit  y  amant  de   lo 

que  li  pertany.  Z<?/oio.  Suorum  valdé  studio- 

SIH. 

CELOSÍA,  s.  f.  zélos.  Zelos.  Zelotypia  ,  zelus. 
GELOSÍA  ,  rexat  axí  dit.   Celosía  ,  gelosía.  Can-" 

ce.li. 
GELOSÍA,  hérba.  Flor  de  amor,  amaranto,  guir» 

nalda  ,  cantueso.  Amarantus. 
GEM.  s.  m,  nom  d'  home.  V.  Guillem. 
GEMEG.  s.  m.  Gemido.  Gemitus. 
SAC  DELS  GEMEGS.  V.  Gayta. 
FKR  GEMEGS.  f.  Dar  gemidos.  Gemere,  gemitus 

edere. 
GEMÉGADOR.  s.  m.  V.  Gemégayre. 

GE- 


4C4  GEM 

GEMÉGAR.  V.  n.  Gemir.  Garaere. 
•EMÉGAR ,  quexarse ,  d'algun   mal  ab  veui   ó 

expressioní    de    sentiment.    Gazmiar.   Con- 

queri. 
GEMEGAYRE.  s.  m.  Gemidor.  Gemens ,  ge- 

mebundus. 
GEMEGÓ.  s.  m.  qul  sempr'  eitá  gem^gand. 

V.  Gemégayre. 
GEMESSAGAR.  v.  n.  ant.  V.  Gemégar. 
GÉMINIS.  s.  m.  signe   del   Zodiac.  Gcminis. 

Gsininis. 
cÉMixis,  ant.  cert  emplastre.  Geminis.  Emplas- 

trum  geminum. 
GEMIR.  V.  n.  ant.  V.  Gemégar. 
GENCIANA,  s.  f.  hérba.  Genciana.  Geníiana. 
GENDRE.  s.  m.  Yerno.  Gener. 

AMOR  DE  GKNDRE    BUGAUA    SENSE    CENDRA,     ref. 

Amor  de  yerno  sol  de  invierno. 
Taüs  amor  generi  qualis  so!  tempere  brumoe. 
GENEALOGÍA,    s.  f.   Genealogía.    Genealo- 
gía. 
GENEALÓGIC,  A.  adj.  Genealógico.  Genea- 

logicus. 
GENER.  s.  m.  V.Janer. 
GENERACIÓ.  s.  f.   producció    d'un   vivent. 

Generación.  Generatio. 
GENERACIÓ  ,   casta  ,  género ,  especie.   Genera- 
ción. Species. 

GENERACIÓ ,  él  llinatge  d'algiina  persona.  Gene- 
ración. Progenies. 

GENERACid,  multitut  de  gent  en  algún  concurs. 
Gentío.  Hominum  confluentium  multitudo. 

GENERACIÓ  ,  succesió  en  la  familia  per  línea 
recta,  coni  es  la  de  filis,  n^ts,  besnéts,  &c. 
Generación.  Generatio. 

6ENERAC1Ó ,  producció  de  cosa  de  diferent  es- 
pecie ,  com  la  deis  cues  de  las  llagas.  Gene- 
ración. Productio. 

GENERAL,  adj.  universal.  General.  Gene- 
ralis. 

GENERAL,  la  persona  que  té  intelligencia  en 
m6ltas  ciencias  ó  arts.  General.  Generalis, 
universalis. 

CKNERAL ,  lo  quc  convé  á  la  raajor  part.  Gene- 
ral. Generalis. 

GENERAL,  s.  m.  d'exércit.  General.  Supremus 
militia:  dux. 

GENERAL  ,  de  Proviflcia.  General.  Provintiae 
supremus  dux. 

GENERAL  ,  de  Reügió.  General.  Praepositus  ge- 
neralis. 

GENERAL  d'artillería.  General  de  la  artille- 
ría. Rei  tormentaria  príefectus. 

GENERAL  DE  CABALLERÍA.  General  de  la  Caba- 
llería. PrEefectus  equitum. 

EN  GENERAL,  m.  adv.  En  gene>\il.  Universim. 

GENERALA,  s.  f.  toe  de  tabals.  Generala. 
Genérale  signum  tympanis  datum. 

GENERALA  ,  la  muller  del  General.  Generala. 
Supremi  ducis  exercitús  uxor. 


GEN 

GENERALAT.  s.  m.  ]*ofici  del  general.  Gaie" 
ralato.  Moderatoris  generalis  munus. 

GENERALA!,  él  téinps  que  dura  rempleo  del 
General.  Generalato,  'l'enipus  quo  inucus  ge- 
neralis exercetur. 

GENERALÍ>SÍM ,  A.  adj.  sup.  Generalísimo, 
Generalissimus, 

GENERALÍssiM ,  en  la  milicia.  Generalísimo,  Su- 
premus praefectus  gonaralis. 

GENERALÍTAT.  s.  f.  extensió  á  mbl'.s  séns 
determinació  ú  excepcid.  Generalidad.  Uni- 
versalitas. 

GENERALÍTAT,  falta  d'especjficació  ú  de  indivi- 
duació.  Generalidad.  Generalitas. 

GEXF.RALITATS  DK  LA   LtEV.  For.  GcneiaUs  di  lo 

ley.  Testium  e.xceptioi^^es  generales. 

GENERALMENT.  adv.  m.  Gene  ¡alíñente. 
Universim. 

GENER  ANT.  p.  a.  Generante,  Genitivus. 

GENERIC  ,  A.  ad(.  Genérico,  Generijus. 

GENÉRICAMEiNT.  adv.  m.  Genéricamente. 
Geiieratim. 

GENERO,  s.  m.  h\  ser  coniú  á  moltas  cesas 
diftintas  entre  sí  ó  diferenrs  en  especie.  Géne- 
ro. Gcims. 

GENERO,  modo,  manera.  Género.  Genus. 

GKNERO,  Gram.  Género.  Genus. 

GÉNERO  ,  usat  per  significar  lo  matex  que  espe- 
cie. Género.  Species. 

GÉNEROS,  p.  mercaderías.  Géneros.  Mercium 
genera. 

GÉNEROS,  A.  adj.  noble.  Generoso.  Gene- 
rosas. 

GÉNEROS,  magna'nim.  Generoso.  Magnanimus, 
strenuus. 

GÉNEROS  ,  Iliberal.  Generoso.  Munificus ,  mag- 
nificus. 

GENEROSAMENT.  adv.  m.  Generosamente. 
Generóse,  magnificé. 

GENEROSITAT.  s,  f.  magnanimitat.  Genero- 
sidad. Generosa  virtus,  magnaniniitas. 

GENEROSITAT ,  lliberaütat.  Generosidad.  Gene- 
rositas  ,  munificentia. 

GÉNESIS,  s.  m.  un  deis  Ilibres  de  la  Sagrada 

Escriptura.  Génesis.  Génesis. 
GENESTA.  s.  f.  V.  Ginesta. 
GENETLÍAC.  s.  ro.  oració  que  s'  fa  al  naxe- 

ment  d'algú.  Genctlíaco.  Genethliacum. 
GENI.  s.  m.  natural ,  inclinació.  Genio.  Ge» 

nium. 
GENI ,  entre  'Is  gentils.  Genio,  Genium. 
BON  GENI,  GENI  Eo.  Genio  blando.  Suavis  índo- 
les. 
GENI  TRAvis.  Gi?nio  revesado,  Indocilis ,  irre- 
quieta Índoles. 

MAL  GENI  ,  GENI    DOLENT.  G¿tlÍ0    OvisSO.     Prava 

índoles. 
SER.  DK  GüNi  FORT.  f.  Tingr  condicion.  Acri   in- 

dolí  pollere. 
SER  D&  *nsNis  ^ENCONTRÁIS,  f.  Encontrarse  los 

ge- 


GEN 

genios.  Adversar!  índole. 

TEÑIR  ó  TROBARSE  DOS  Ó  m5lTS  d'uN  WATÉX  GE- 
NI, f.  Encontrarse  los  genios.  Convenire  ín- 
dole. 

GENI   Y  FIGURA  KINS  Á.    LA    SEPULTURA,    ref.  Nü' 

tur  al  y  figura   hasta  la  sepultura, 
Quod  natura  dedit  millo  dimittitur  íevo. 
GENIAL,  adj.  Genial.  Geníalis. 
GENITÍU.  s.  m.  Gram.  Genitivo.  Genitivas. 
GENIVA.  s.  f.  Encía.  Gingiva. 
GENOLL.  s.  m.  Rodilla.  Genu. 
DE  GENOLLONS.  m.  adv.  De  rodillas.  In 

genua  procumbendo. 

GENS.  adv.  usaí  en  significació  afirmativa,  coni 

quand  se  pregunta  v.  g.  hi  ha  séns  d'aygua? 

Algún.,  a!go.  Aliquis. 

GÉNS ,  usat  en  significació  negativa ,  com  v.  g. 

quand  al  que   pregunta  :  hi   ha  aygua  ?  se  li 

respon  :  géns.  Ningún.,   fiada.   Nuiius,   ni- 

hil. 

GENT.  s.    f.    pluralitat   de    personas.   Gente. 

Gens. 
GENT  ,  adv,  m.  ant.  V.  Gint. 
GENT  DE  DiNERS.  Gente  de  pelo ,  o  peluza.  Di- 
vites. 
GENT  ,  nació.  Gente.  Gens. 
GENT    BAHÚNA.    Gente  bahúna.   Gens    despica- 
bilis. 

GENT    BAXA  ,  Ó    DE    BAXA    MA  ,  Ó  DE    BAX    ESTA- 

mENT.  Gente  baxa.  Ignobiles  ;  obscurí  homi- 

nes ;  ínfima  plebs. 
GENT  DE  BE.  Gente  de  bien.  G-ns  honesta. 
GENT  DE  CABALL.  Gente  de  á  caballo.  Equites. 
GENT  COMUNA.    Gente    común  ,    gente   vulgar. 

Vulgus. 

GENT   DE    DISTINCIÓ  ,  d'eSTOFA  ,  Ó  DE   UPA  ,  GRA- 
NADA ,  PRINCIPAL.  Gente  de  distinción  ,  gente 
principal.  Gens  nobilis ,  íllustris,  ciara. 
GENT  DE  MODO.  Gente  de  modo.,  ó  de  raza,  Gens 

circumspscta ,  honorabilis. 
CENT  DE  NEGoci.  Gente  de  trato.  Comercio  de- 
dita gens. 
GENT  DE  QUALiTAT.  Gente  de  cuenta.  Primores 

víri. 
GENT  DE  PEU.  Gente  de  á  pié,  Pedites. 
GENT  RÚSTICA.  Gcntc  de  gallaruza  ^  gente  rústi' 

ca,  Gens  rustica. 
GALÁN  GENT.  Gente  buena.,  gente  de  garbo.  Hu- 
mani  viri. 

COP  DE  GENT.   V.  Cop. 

DEu  ME  d5  gknt  QUE  m'enténga.  loc.  V.  En- 
téndrer. 

FER  GENT.  f.  per  la  milicia.  Hacer  gente,  levan- 
tar gente.  Milites  coHscribere. 

MORROS    Y    MALA     CARA    TRÁUHEN    LA    GENT    DE 

CASA.  ref.  V.  Morros. 
SECJONs  LA  GENT  éls  encens.  ref.  Quolcs  barbos 

tales  tobajas.  Ut  digna  est   facies   honoratur. 
GENT  ,  TA.  adj.  anr.  V.  Gentil ,  noble. 
GENTETA.  s.  f.  Gentecilla.  Plebecula. 

Tont.  I. 


GEN  j.0^ 

GENTIL,  s.  m.  y  f.  idólatra ,  p^-d.  Gentil. 

Gentilis,  ethnicus. 
GENTIL,  adj.  exceMent.  Gentil.  Eximius. 
GKNTiL  ,  gaJan.  Gentil.  Elogans. 
GENTIL  HOME  DE  BOCA.   Genúl  hombrc  de  boca. 

Síipatür  regias. 

GENTIL    HO.ME  UE  LA   CAMBRA     DEL     REY.    Gentil 

hombre  de  Cámara.  Regius  cubicularíus. 
GENTíLESA.  s.  f.  Gemiltza.  Elegantia. 
GENTILÍC,  CA.  adj.  Gentíáco.  Gcniilicus. 
GENTILfSME.  s.  ,n.  Genúíismo.  Geniilitas. 
GENTlLíTAT.  s.  f.  la  valsa  religió  deis  gen- 

tüh.  Gemitidud.  G.nv.uil  tuisa  reunió. 
GENTiLiTAT,  él  conjuíit  d¿is  geütijs.  Gentilidad. 

G-.ntes. 

adv 


m.    Gentilmente.   Ele- 


bax. 

s.   f. 


Gentalla  ,    gentualla. 


Genuflexión.   Genufle- 
m.  Geniifiexórin.  G.  nu- 


GENTILMEIVT. 

ganter. 
GÉNTOTA.  s.  f. 

Plebis  sordes. 
GENÜPLEXIÓ.  s 

xio. 
GENüFLECTORÍ 

flectori'ini. 
GEXUi,  NA.  adj.  Genuino  ^  germano.  Genui- 

nii.'í. 
GENZAR.  y.  a.  ant.  V.  A,^enzar. 
GEOGRAFÍA,  s.  f,  Geogr^fü.  Geographia. 
GEOGRAFÍC,  CA.  adj.  Geográfico,  GeoTra- 

phicus. 
GEÓGRAFO,  s.  m.  Geógrafo.  Geographus. 
GEÓMETRA,  s.  m.  Geómetra.  Geómetra. 
GEOMETRÍA,  s.  f.  Geometría.  Geometría. 
GEOMETRIC,  CA.  adj.  Geométrico.  Geomé- 
tricos. 
GEOMÉTRICAMENT.  adv.  m.  Geométrica- 

mente.  Geometricé. 
GEOTÍC  ,  A.   adj.   ant.   pertanjent  a  la  térra. 

Geotlcüs. 
GEP.  s.  Oi.  en  él   cus.   Corcova  ,  giba  ,  jorobo. 

Gi')ba>. 
ge:>,  la  curvaiura   de  qualsevol  cosa.  Corcova. 

Curvatura. 
GEÍ'SRL  D  ,  A.  adj.  Corcovado .  giboso  ,  giba- 
do., jorobado  Gibbosus,  gibbicus,  gibbero- 
sus. 

AL   KNFORNAR   SE  FAN    ÉLS    PANS    GKPERUDS.   ref. 

V.  Enfornar. 
GEÍá.  s.  m.  ant.  V".  Güix. 
GüQUIR.  v.  a.  anr.  V*  Aba'trer ,  híiniiliar. 
GEQuiR  ,  ant.  V.  Dex;ir. 
GEOUJT,  DA.  p.  p.  ant.   v.  Ab..t-r,  humi- 

i¡..t,  doxíit. 
GERGA.  s.  f.  Geri.%onza,  Ohscurus  sernio. 
GKRGON.  s.  i:;,  ant.  V.  Gerga. 
GEiíMÁ.  .«.   m.   ñli  déis'-iViatéxo 


)l:re  ó  nltres 


He 


irmano,'- 


f.':Rr 


GERMA  , 

fraría. 


pares  que 
r.'íter ,  g.^mjnus. 
individuo  d'una  matéxa  reiigió  ú  coii- 
Hermano.  Frater. 


GERr.iÁ  carnal.  Hermano  carnal,   Frater   ecr- 


manus. 


Kkkkt 


OER- 


4c6  GER 

GERMÁ  DE  LLET.  Heritiatto  de  leche.  Collacteus, 

collactaneus. 
MiTj  GERMÁ.  Medio  hermano.  Germaniis  ex  pa- 
rre ,  vel  ex  raatre. 
GERMANA,  s.  f.  Hermana.  Sóror. 
GERMANDAT.  s.  f.  lo  que  consíituex   ger- 

mans  á  alguns.  Hermandad.  Praterniías. 
GKRMANüAT,  congregació.  Hermandad.  Confra- 

teriiitas ,  soJalitium. 
©íRMANDAT,  amistat ,  unió.  Hermandad.  Fra- 

ternitas ,  sodalitas. 
GERMINAMENT.   s.  m.  ant.  Germinación. 

Germinatio. 
GEROFLE.  s.  m.  ant.  V.  Clavell  especia. 
GEROGLÍFIC.  s.  m.  Gerogltfico.  líierogüphi- 

cum. 
GERONI.  s.  m.  nom  d'  home.  Gerónimo.  Hie- 

ronymus. 
GERRA.  s.  f.  Tinaja.  Tinia  ,  dolium  ,  testa. 
GERRA,  ab  nansas  y  coll  ah.  Jarra.  Diota. 
BN  NANSAS  DE  GERRA.   Hi.  adv.  En  jarra ,  en 
jarras.  Curvatis  brachiis  supra  médium   cor- 
pus. 
GERRER.  s.  m.  Alfarero,  alfaharero.  Figu- 

lus. 
GERRET.  s.  m.  dim.  Jarrita.  Urceolus. 
GERRETA.  s.  f.  dim.   Tinajilla  ,   tinajuela. 

DoHolum,  serióla. 
GERRO.  s.  m.  Jarro.  Urceus. 
CERRO  ,    per    donar    ayguaraans.   Aguamanil. 

Aquaemanalis,  aqualis. 
GERRO,  él  que  s'  posa  al  cim  d'alguns  edificis. 

Jarrón.  Magnus  fictititis  urceus. 
GERRO  DE  BARBKR.  Escalfador.  Calefactorium. 
GERS.  s.  m.  Frambuesa  ,  sangüesa.   Uvas  spi- 

nea:  acinus ,  fraga  montana. 
GERUNDíU.  s.  m.  Gram.   Gerundio.  Gerun- 

(Jium. 
GES.  s.  m.  ant.  V.  Guix. 
GES.  adv.  m.  ant.  V.  Gens. 
GESOLREÜT.  s.  m.  Gesolreut.  Signum  rausi- 

cum  ita  dictum. 
GESSAMI.  s.  m./flzmi(7.  Jasiuinum. 
GESTA,  s.  f.  ant.  V.  Fet. 
GESTOS,  s.   m.   p.   visatges.   Gestos  .^  garam- 

baynas.  Gesticulationes. 
GET.  s.  m.  ant.  V.  Git. 
GET.  ant.  la  corretja  que  s'  Higa  ais    peus   deis 

aucélls  de  rapinya.  Pihuela.  R.'tinaculuin. 
GETAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Gitament. 
GETAR.  V.  a.  ant.  V.  Gitar. 

GI 

GIBRÉLL.  s.  m.  Lebrillo.  Labrum,  pelluvium. 
GiBRKi>L  PLA.  B.irreño.  Pelvis  lictilis. 
GIBRELLA.  s.  f.  AljoJ\iyna.,jcfaj!na^  lebrillo. 

Poüubrum  fi^tiie. 
GIBRÉLLETA.    s.  f.  dim.  la  de  rentar  Jas 

raans.  V.  GibreiJa. 


GIB 

GIBRÉLLETA  ,  bacineta  per  orinar.  Jarrillo,  ha- 

ctnilla ,  bacinica.  Matella. 
GIGANT.  s.  m.  ant.  V.  Gegant. 
GIM.  s.  m.  ant.  nom  d'  iiome.  V.  Guiiiem. 
GINEBRE.  s.  m.  arbre.  Enebro,  íunipcrus. 
GiNÍ;ií.'<E,  planta.  V,  Gingebre. 
GilViiBREDA.  s.  f.  Enebral.  Locus  iuniperis 

co.isitus. 
GINEBRO,  s.  m.  Nebrina.  luniperi  bacca. 
GíNGüBRE.  s.  m.  Gcngibre .,  agengibre.  Zin- 

giber. 
GINGIVA,  s.  f.  ant.  V.  Geniva. 
GLVJOL.  s.  m.  Azyayfa  ,  yujuba.  Ziziphnm. 

ESTAR  ALEGRE  COM    US    GINJOL.     f.    Estar    COmO 

íi)73s  castañuelas.  Sumraá  exultatione  laetari. 

GINJOLER.  s.  m.  arbre.  Azufayfo.  Ziziphus. 
GINESTA,  s.  f.  mata.  Retama ,  ginesta.  Ge- 
nesta. 

GÍNESTAR.  s.  m.  iloc  plantat  de  ginestas. 
Retamal.,  retamera.  Locus  genistis  consitus. 

GINET.  s.  m.  anr.  caballea.  Ginete.  Eques. 

GLNÍETA.  s.  I.  ant.  llansa  curta.  Gineta.  Mili- 
taris  scipio  ;  hasta  exilis. 

GINT.  adv.  ni.  ani.  V.  Ingeniosament ,  déstra- 
ment. 

GINy.  s.  m.  V.  Enginy. 

GINYER.  s.  m.  ant.  V.  Engínyer. 

GIPO.  s.  m.  Jubón,  Thorax. 

PRIMER  ES  LA  CAMISA  Qü£  'l  oípó.  Tcf.  V.  Ca- 
misa. 

GIPONET.  s.  m.  dim.  Juboncillo.  Parvus  tho- 
rax. 

GÍR.  s.  m.  ant.  contorn ,  volt ,  rodador.  Giro^ 
rededor.,  contorno.  Gyrus,  circuitus. 

GIRA.  s.  f.  Vuelta.  Pars  versa  supra  aliam. 

GIRADA,  s.  f.  Tacció  de  girar  ,  ó  girarse. 
Vuelta.  Inflexio. 

GIRADA ,  en  él  jüg  de  cartas ,  de  la  carra  que 
ha  de  ser  trunifo.  Volteta.  Chanta;  conversio. 

GIRADA  ,  de  carrer,  de  cantó,  &c.  Vuelta,  tle- 
xio  in  alium  vicum. 

GIRADA  DE  PEU.  V.  Torta  de  peu. 

GIRAGONSA.  s.  f.  Revuelta ,  recoveo.  Gyrus. 

FER  GiRAGONSAS.  f.  Hacer  caracoles ,  caracolear. 
Gyrare. 

GIRAMENT.  s  m.  ant.  V.  Girada. 

GIRA  NT  DE  LA  LLUNA.  Girante.  Novi- 
lunium. 

AL  GiRANT.  m.  adv.  del  carrer,  del  cantó,  &c. 
A  la  vuelta.  Ubi  deflectitur  ad  alium  vi- 
cum. 

GIRAR.  V.  a.  torcer  ó  inclinar  una  cosa  á  una 
part  ó  altra.  Volver.  Verteré,  obliquere. 

GIRAR  ,  lo  del  dret  al  revés.  Volver.  Verteré. 

GIRAR,  ant.  V.  Traduir. 

GiRAR   d'aMUNT  aVALL,  Ó  LO  d'aMUNT  AVALL.  f. 

Volver   lo  de  arriba  abaxo.    Susque     deque 
vertc-re. 
GIRAR  DE  CAnii.  f.  Torcer  de  camino.   Ab  incsp- 
to,  á  recto  itinera  deSectere. 

GI- 


GTR 

©iRAR  DE  CAVT(5.  f.  Doblar  la  esquina.    Ad  an- 

guUim  dellectere. 
GiRAK  LA  CARA  Á  l'altra  part.  f.   en   senyal 

de  despraci  d'aquell  á  qui   no  s'  vol  véurar. 

Volver  el  rostro.  Oculos  ab  aüquo  avercere. 
GIRAR  D£  CARRER  ,  ó  'l.  carrkr.  f.  Volver.,  do- 
blar la  calle.  Ad  alium  vicum  deflcctere. 
<virar  la  clau.  f.  Doblar  la  llave.  Obserare. 
GIRAR  DB  cosTAT ,  Ó  «  UN  cosTAT.  f.  Retomar, 

torcer  á  un  lado.  Ad  latus  contorquere. 
GIRAR  CUA.  f.  met.  f'ugir,  anarsen.  Volver  el 

hopo.  Terga  verteré. 
GIRAR  l'esquena.  .f.  fer  aquest'   acció  per  fu- 

g¡r,  anáríen' ó  dexar  áalgú,  especial ment 

aquell  á  qui    no  s'  vol  aténdrer.   Volver  las 

espaldas.  Terga  verteré. 
GIRAR  l'esquexa  á  algó.  f.  Hiet.  desampararlo. 

Volver  las  espaldas.  Omni  opa  destituere. 
girar  la  PORTA,  f.  V.  Ajustar  la  porta. 

GIRAR   ELS  ULLS  EN  Br.ANC.   f.  PotlSr    los  OJOS    fiíJ 

hlaneo.  Piipillam  oculi  in  altum  attollere  ,  ut 
eius  pars  alba  tantíini  videatur. 

GIRAR.  V.  n.  móurerse  donaad  volta  al  rodedor. 
Girar.  Gyrare. 

GIRAR,  met.  fer  mudar  de  parer  á  algú,  ó  fovsa 
dj  persuasions  ó  rahons.  Volcar.iVolver.  Con- 
vertere ,  pervertere. 

GIRAR ,  él  cotxe ,  él  carro  &c.  volcar.  V.  Vol- 
car. 

GIRAR,  déxar  él  camí  ó  Knea  recta  que  s'  seguía. 
Volver  ,  torcer.  Verteré  ,  vergere. 

GIRAR ,  lletras  de  cambi.  Girar.  Syngrapha  re- 
mitiere. 

GIRARSE.  V.  r.  Volverse.  Convertere  se. 

GIRARSE,  el  got,  la  xicra  ó  altre  vas  ó  cosa 
semblant.  Trastornarse ,  vclcarse.  Subverli. 

GIRARSE  ,  mudar  él  dictamen  que  s'  tenia  ab 
persuasions  ó  rahons.  Volverse.  Aliter  ac  an- 
tea aliquem  sentiré. 

oiRAR&E  ,  vent ,  fred  ,  &c.  V.  Móurerse. 

QUE  TORTJA  QUE  GIRA.  loc.  ab  que  s'  nota  Tex- 
plicació  confusa  d'algú  en  órde  á  algún  as- 
sumpto.  Que  torna  que  vuelva.  Nunc  hoc, 
aune  iUud. 

ftiRARSE  LA  CASACA,  f.  met.  Volver  casaca.  Ad 
alias  partes  se  verteré. 

GIRARSE  CONTRA  ALGÚ.  f.  Volversc  contra  algu- 
no. Conyerti  contra  vel  adversas  aliquem. 

GIRARSE  CONTRA  l'amo.  f.  fam.  Alzar sc .,  levan- 
tarse á  mayores.  YizTO  velle  imperare. 

GIRARSE  LA  GARBA,  f.  V.  Garba. 

GiRARSs  ¿L  PEu.  f.  Torcersc ,  recalcarse  el  pié. 
Pedem  luxari. 

GIRARSE  LA  TRUYTA.  f.  met.  mudarse  Testat  de 
las  cosas.  Volverse  la  tortilla.  Res  in  contra- 
rium  vertí. 

GIRARSE  EL  VENT.  í.  Mudarsc ,  Cambiarse  el 
viento.  Ventum  mutari. 

GIRARSE  ,  d'una  part  á  altra.  Revolverse.  Huc 
illuc  se  convertere. 


GIR  4o;r 

NO  SABER   AHONT  GIRARSK   DE   PEYNA,   LS  OCUPA- 

CKiNs.  &c.  f.  No  poderse  rodear.   Angustiís 

teneri. 
GIRASOL,   s.   m.    planta.   Girasol,  gigantea, 

tornasol,  bdiotropio.  irÍL-liotropiuin. 
GIRASOL,  instrtunent   per  fer  ombra.  Quitasol^ 

guardasol.  Umbella. 
GIRASOL  ,  en  él  signillcat  de   parapiuja.  Para- 

gua.  Umbjlla  ad  pluvijm  arcendam. 
GíRAT  ,  DA.  p.  p.  Vuelto. 
GÍRAT.  s.  m.  él  punt  ax¡  dit  en  la  mitja.  Nu- 

dillú.  In  caligarum  textura  nodulus. 
GiRAT,  la  volta  de  punts  axí  dita  en  las   mitjas. 

Vuelta.  Tibialium  cirjunitextura. 
GIRA  VOLT.  s.  m.  torn ,  tb:n  ,  volta.  Volteta, 

voltereta.  Circumvolutio. 
DONAR  ó  FER  GiRAVoLTs.  f.  Voltear,  dar  vuel- 
tas. Circuinvolvi. 
GIRAVOLTA.  s.  f.  V.  Giragonsa. 
GÍRFALC,  s.  m.  ant.  V.  Girifalt. 
GÍRÍFAf/T.  s.  m.  especie  de   falcó.  Girifaltí, 

gerifalte.  Híerofalco. 
GIRO.  s.   m.   moviment    circular.  Giro.   Gy- 

rus. 
GIRO,  de  lletras  de  cambi.  Giro.  Syngraphorum 

traní.inií.3Ío. 
GIROFLÉ,  s.  m.  ant.  V.  Geroñe. 
GIT.  s.  m.  ant.  Tacció  de  IJansar  ó  tirar.  Echa- 
zón ,  lanzamiento  ,  tiro.  lactus. 
GITAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Git. 
GITAR.  v.  a.  ant.  llansar,   tráurer.  Arrojar, 

lanzar ,  echar ,  sacar.  Proiicere. 
GITAR  ,  ant.  jáurer.  Yacer.  lacere. 
GITAR  ,    ant.  llansar  el  ca'rreg  de  l'embarca- 

ciá  al  mar  par  aliíugerarla.   Alijar  la  nave:, 

echar  los  gañeron  6  narcadurtas  al  mar.  Mer- 

ces  in  mare  proiicere. 
GITAR,  vomitar.  V.  Traurer  en  el  significat  de 

vomitar. 
SITAR  PORA.   f.  ant.   traurer  fora.  E:har  fuera. 

Eiicere. 
GITAR  DE  sENY.  f,  ant.  V.  Per  perdrar  el  seny. 
GITARADA.  s.  f.  bax.  Vómito,  vomitona.  Vo- 

mitus. 
GITAT ,  DA.   p,    p.  ant.   Arrojado ,  lanzado, 

echado ,  sacado. 
GíTAYRE.  adj.  dit  de  la  criatura  de  maniélla 

que  vomita  móit.  P'omiton.  Vomitor. 

GL 

GLA.  s.  f.  él  fruyt  de  1'  alsina,  &c.  V.  Aglá. 

GLA  ,  capseta  axí  dita  per  posar  cosas  aromáti- 
cas. Bellota,  Odoriferum  poculum. 

GLACA.  s.  f.  ant.  V.  Glas,  g»lada. 

GLADIADOR,  s.  m.  Gladiador.  Gladiator. 

GLAN.  s.  f.  ant.  V.  Gla. 

GLANDÍFER,  RA.  adj.  ant.  V.  Glaner. 

GLÁNDULA,  s.  f.  en  el  eos  huma.  Glándula. 
Glándula. 

GLÁN- 


4o8  GLA 

GLÁNDULA  ,  en  él  eos  del  animal.  Landrecilla^ 

molhjíi.  Glándula. 
GLANER,  RA.    adj.  Tarbre   que    fa    glans. 

Glanclífero.  Glandifer. 
GLANT'JLA.  s.  f.  V.  Glándula. 
GLAPLIR.  V.  n.  V.  Clapir. 
GLAS.  s.  m.  V.  Gel. 
GLASSA.  s.  f.  Gasa.  Snbttiis  raraque  tela. 
GLASSADA.  s.  f.  V.  Celada. 
GLASSAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Congelada. 
GLASSAR.  V.  n.  V.  Gclar. 
GLASSA RSE.  v.  r.  V.  Ociarse. 
GLASSAT ,  DA.  p.  p.  V.  Gclat. 
QUEDARSK  GLASSAT.  f.  sorpe'ndrer  á  algú  alguna 

especie  que  li  causa  niblta  novedat  ó   es-panf. 

Quedarse  helado.  Summo  stupore  corripi. 
GLATIR.  V.  n.  Hambrear.  Clbos  á  comedentis 

ore  expetere. 
GLAY.  s.  m.  ant.  V.  Esglay.  - 
GLEBA,  s.  f.  térros.  Gleba.  Gleba. 
GLEBA ,    la  de  térra    que   conserva  T   hérba  y 

arrels  de  ella.  Césped ,  tepe.  C:epes. 
GLEBA  DE  SANG.  Cuajaron  de  sangre.  Grumulus 

ex  sanguíne  concretus. 
GLOBO,  s.  m.  vas  en  que  s'  guardan  las  formas 

consagradas.  Copón  ,  píxide.  Píxis  »acra. 
GLOBO  ,  eos  esfe'ric.  Globo.  Globus. 
GLÓP.  s.  m.  la  poreió  de  li'quid   que   s'  beu ,  ó 

xucla  d'una  vegada.  Sorbo.  Sorbillum. 
GLOP,  glbpada.  V.  Glbpada. 

PARLAR     Á    GLOPS    Ó    Á    GLÓPADAS.    f.    Hablar    á 

chorretadas.  Prreproperé  ,  festinanterque  lo- 

qui. 

GLOPADA.  s.  f.  la  porció  de  li'quid  que  cab 
en  la  boca.  Buche,  bocanada.  Haustus. 

GLOPAOA ,  de  sang ,  vi  &c.  que  s'  llansa  ó  trau. 
Gargantada ,  bocanada.  Per  guttur  longa 
emissio ,  vel  iactus. 

TRÁüRER  GLÓPADAS  DE  SANG.  f.  Echar  boconadas 
de  sangre.  Sanguinem  per  os  emitiere. 

GLOPEJAR.  V.  n.  per  rentar  la  boca.  Enjua- 
gar. Os  abluere  ,  coliuere. 

GLOPET.  s.  m.  dim.  Sorbito.  Sorbillum. 

GLOPETG.  s.  m.  Paccció  de  glopejar.  Enjua- 
gadura. Oris  collusio. 

GLOPETG,  él  líquid  que  s'  glopeja.  Enjuage. 
Lavacrum. 

GLORIA,  s.  f.  fama,  alabanja  ,  honor.  Gloria. 
Gloria. 

6L0RIA  ,  la  bénaventuransa  eterna.  Gloria. 
Beatitudo,  gloria. 

GLORIA  ,  lo  qu'ennoblex  é  iMustra  :  en  él  qual 
sentit  se  diu  qu'un  bon  fill  es  gloria  del  pa- 
re. Gloria.  Gloria,  decus. 

6L0R1A,  gotg  Ó  complacencia  vehement,  y  a.^í 
g'  diu  del  qu'ama  Pestudi  :  qu'está  en  sas 
glorias  quand  se  dedica  á  éll.  Gloria.  Sum- 
nia  voluptas. 

gloria,  él  gra  de  rosari  dit  altrament  dena. 
Diez.  Grandior  globulus  in  rosario. 


GLO 

GLORIA  ACCIDENTAL.  Gloria  accidental,  Gloria 
accidentalis. 

GLORIARSE,  v.  r.  preciarse  ,  alabarse  ,  jac- 
tarse. Gloriarse,  Gloriari. 

ESTAR  EN  LA  GLORÍA,  f.  met.  estar  llibre  de  tbt 
lo  que  podia  molestar.  Estar  en  la  gloria. 
Gloria  frui. 

ESTAR  EN  SAS  GLORIAS-  f.  met.  Estar  en  sus  glo. 
rias.  Omnímoda  delecratione  frui. 

GLORIA YAR  ,  GLORIEIAR  ,  GLOR TE- 
JARSE. V.  n.  y  r.  ant.  Gloriarse.,  complacer- 
se. Gaudere. 

GLORIETA,  s.  f.  en  é)s  jardins.  Glorieta.  Ra- 
mosa ,  reticulataque  camera. 

GLORIFICACIÓ,  s.  f.  Glorificación.  Glorifi- 
catio. 

GLORIFICADOR.  s.  m.  Glorificadcr.  Glorifi- 
caíor. 

GLORIFICAR,  v.  a.  Glorificar.  Glorificare. 

GIyORIOS  ,  A.  adj.  íamos,  iMustre.  G/urioio. 
G'oiiosus. 

GLORios ,  benaventurat.  Glorioso.  Gíoriosus. 

GLORIOSAMÉxNT.  adv.  m.  Gloiiosr.mente. 
Glorióse. 

GLOSA,  s.  f.  interpretació ,  coment.  Glosa. 
Glossa. 

GLOSA,  en  la  música.  Glosa.  Musicarum  nota- 
rum  dextera  variatio. 

GLOSA  ,  en  la  poeii'a.  Glosa.  Poética  compo- 
sitio. 

GLOSADOR,  s.  m.  expositor,  comentador. 
Glosador.  Glossator,  commentator,  giosso- 
graphus. 

GLOSAR.  V.  a.  explicar,  comentar.  Glosar. 
Glossam  edere. 

GLOSIR.  v.  n.  ant.  V.  Cloquejar. 

GLOT.  s.  m.  ant.  V.  Glotó. 

GLOTÓ,  NA.  s.  m.  y  L  Glotón.  Helluo, 
ghito. 

GLOTONAS,  s.  m.  aum.  Glotonazo.  Validus 
helluo. 

GLOTONEJAR.  v.  n.  p.  u.  Glotonear.  Hellua- 
ri ;  guise  indulgere. 

GLOTONERÍA,  s.  f.  Glotonería  ,  glotonía. 
Gula,  helluatio,  ingluties. 

GLOTINOS,  A.  adj.  Glutinoso.  Glutinosus. 

GNOMON,  s.  m.  senyallador  en  éls  rellotges 
de  sol.  Gnomon,  Gnomon. 

GO 

GOBELET.  s.  m.  ant.  Cubilete.  Caliculus, 

GOBERN.  s.  m.  direcció.  Gobierno,  goberna- 
ción. Gubernatio. 

GOBERN,  él  districte  de  la  jurisdicció  del  Gober- 
nador. Gobierno.  Gubernatoris  ditio. 

GOBüRN  ,  renioleo  del  gobernador.  Gobierno. 
Gubernationis  muuus. 

GOBERN  ,  él  t^mps  que  dura  l'empleo  del  Go- 
bernador. Gobierno.  Gubernationis  tempus. 

*o- 


GOB 

GOSF.RV,  abrig.  V.  Abrig. 

DONA  DE  GOBERN.  MiigsT  de  gohiemo.   Fámula 

ísdininisira. 
GOBERííACLE,  GOBERNAL,  GOBER- 
NALL.  8.  ni.  ant.  timó.  Gobernalle.  Guber- 
naciilum  ,  clavus. 
GOBERNADOR,  s.  m.  Gobernador.  Guber- 

nator. 
OOBKRNADOR    DEL    coN'SELL.    Gobcmador    del 
Consejo.  Regii  Consilii  rector ,  primus  scna- 
ror. 
GOBERNAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Gobern. 
GOBERNAR,  v.  a.  manar,  ordenar.  Gobernar. 

Gubernare. 
GOBERNAR  ,  d¡t  de   la  roba  qu'  abriga   molt. 

V.  Abrigar. 
GOBERNAR ,  gombuldar.  Citydar.  Curare  ,  curaní 

habcre. 
GOBERNAR  ,  guíar  ,  dirigir.  Gobernar.  Regere. 
GOBERNAR ,  rcgnar.  Gobernar.  Regere ,  impe- 
rare. 
NO  TiNG  Qui  m'  GOBERNÉ,  loc.  ab  qu'  cxpressa 
alga  sa  Jlibertat ,  per  no  teñir  pares  ó  aitres 
majors  á  qui  obeir.   Sin  padre   ni  madre.,  ni 
perro  que  me   ladre.   Non  pater  aut   mauer 
terrent,  nullive  propinqui. 
GOBI  ,    GOBIO,  s.    m.  péx.  Gobio  ,  albur. 

Gobius. 
GODALLA.  s.  f.  ant.  V.  Dalla. 
GODALLAR.  v.  a.  ant.  V.  Dallar. 
GODAY.  s.  m.  V.  Porc. 
GODAYAR.  V.  n.  V.  Garrinar. 
GODAYET.  s.  m.  dim.  V.  Porc6lI. 
GOJAT.  s.  m.  Mozo.  luvenis. 
GOLA.  s.  f.  part  del  eos.  Gola ,  gula  ,  gaznate. 

Guttur. 
GOLA,  apetit  desordena!  de  nienjar  y  be'urer. 

Gula.  Gula. 
GOLA ,  en  los  rius.  V.  Gorg. 
GOLA,  insignia  que  portan  é!s  oficiáis  d"  Infan- 
tería ,  estand  de  guarda.  Gola.  Collare  mili- 
tare. 
AE  LA  MORT  Á  LA  GOLA.  m.  adv.    Con  el  credo 
en  la  boca.  In  summo  discrimine. 

FÓSC   COM  UNA   GOLA   DE   LLOP.  JUC.  V.  FÓSC. 

GOLADA.  s.  f.  ant.  V.  Glopada. 
GOLADRETA.  s.  f.  ant.  V.  Gargoleta. 
GOLAFRE.  s.  m.  Glotón.,  garganton,  comilón^ 

tragón.  Helluo,  barathro,  edax. 
GÓLAFRERÍA.  s.  f.   Glotonería  , 

tragonía.  Voracitas ,  ingurgitatio. 
GOLAGAR.  V.  a.  ant.  V.  Igualar. 
GOLAR.  V.  a.  ant.  V.  Apetéxer. 
GOLARO.  s.  m.  ant.  V.  Gorg. 
GOLF.  s.  m.  V.  Golfo. 
GOLFA,  s.  f.  Cámara.  Suprema  contignatio. 
GOLFO,  s.  m.  en  él  mar.  Golfo.  Sinus. 
GOLFO ,  en   las   portas.   Gozne.   Cardo  ,   férrea 

compago. 
POSAR  GOLFOS,  f.  en  las  portas ,  finéstras ,  &c. 

Tom.  I. 


409 


tragazón , 


GOL 

Engoznar.  Cardinibus  instruere. 

TRÁURER  ÉLs  GOLFOS,  f.  de  las  portas ,  finés- 
tras,  &c.  Desgoznar.,  desengoznar.  Cardines 
íufaitrahere. 

GOLÍART,  GULIART.  s.  m.  ant.  V.  Golos, 
golafre. 

GOLILLA,  s.  f.  Golilla.  Spirale  colli  orca- 
nientum. 

AJL'STARLI  Á   ALGiJ  LA  GOLILLA,    f.     met.   repéO'' 

drer  á  aigú ,  reconveninJlo  y  apretandlo  ab 
rahons.   Ajusfarle  á  uno  la  golilla.  Aiiqueni 
ratione  premere. 
GOLL.  s.  m.  Papo.  Tumor. 
GOLOS  ,  A.   adj.  Go/oio,  golumiero^  galanero. 

Gulosus ,  liguritor. 
GOLOSÍA.  s.  f.  V.  Golosina ,  glotonería. 
GOLOSINA,  s.  f.  desitj   desarreglar  d'alguna 

cosa.  Golosina.  ínimodírata  cupido. 
GOLOSINA,  llcoolería.  Golosina.  Cupedia. 
DE  GOM  Á   GOM.   m.  adv.  De  bote  en  bote. 

Ex  omni  parte  seu  extremo. 
GOMA.  s.  f,  Gonui.  Gummi. 
GOMA  ARÁBIGA.  Goina  arábiga.  Acatiae  gummi. 
GOMA  DE  GiNEKRE.  Grasa.  Vernix. 
GOMBULDAR.  v.  a.  Cuydar.  Curare. 
GONA, GONELA, GONELLA,  GONEY- 

LA.  s.  f.  ant.  V.  Saya,  túnica. 
CONGOLA,  s.  f.  péx.  Petún¿ulo.  Petunculus. 
GORD ,  A.   adj.  territ.  gras.  Gordo.  Pinguis, 

obesus. 
GORDARIA.  s.  f.  ant.  V.  Gruxa. 
GORDILLO.  s.  m.  Regordete.  Corpore  brevis, 

crassusque. 
GORG.  s.  m.  Olla.  Gurges. 
GORGA.  s.  f.  ant.  V.  Gorja. 
GORGOT.  s.  m.  ant.  V.  Gorguet. 
GORGÜEJAR.  V.  n.  Gorgear.  Gutture  modu- 
lar). 
GORGUET.  s.  m.  V.  Capirot   en  son  segon 


GORGUETG.  s.  m.  Gorgeo.  Vocis  modulatio. 
GORJA,  s.  f.  Gorja  ,  garguero^  garganta.  Gut- 
tur ,  faux. 
GORJUD,  A.  adj.  vulg.  V.  Glotó. 
GORMAND,  A.  adj.  V.  Llépol. 
GORMANDEJAR.  v.  n.  V.  Llepojejar. 
GORMANDERÍA.  s,  f.  V.  Llepolería. 
GORRA,  s.  f.  cobertura  del  cap.  Garro  ,  gorrt' 

te.  Rotundus  pileus. 
GORRA  DE  cop.  Ciiiciiomra  .,  freutero  ^  frontero. 

Infantiiim   crassus   pileolus   vitandis  ex   casa 

conlusionibus. 
GORRA ,  él  convit  ahont  acud  algú  sens  ser  coa- 

viJat.    Gorra.    Furtiva    immissio    in    convi- 

viuni. 
víuRER  DE  ©ÓRRAS.  f.  Andar  de  gorra.  Parasi- 

tari. 
GORRADURA.  s.  f.  Alfombrilla.  Ignis  sacer. 
GORRASSA.  s.  f.  aum.  Gorrón.  Magnus  pi- 
leus. 

Lllll  GOR- 


fruir.   Gozar. 


Vita   aeterna 


Cog- 


GOSAR.   V.   n.  teñir  ,  posseir, 

Obtin3re ,  po^sidere. 
GosAR  ,  atrevirse.  Osar.  Audcre. 
uosAR  DE  DÉu.  f.  Gozat  de  Dios. 

fruí. 
GOSAR   UNA   DONA.   f.   Gozar  ítnj 

noscere  fceininam. 
NO  GOSAR  PIULAR,  f.  met.  No  osar  chistar.   Nec 

hiscere  quidem  audere. 

NO  GOSA  DE  HE,     NI  DE   MAL.   loC.     iVí    pcna  .,    ni 

gloria,  Nec  prospera  nec  adversa  senrit. 

GOSAR.  s.  m.  atreviment.  Osadía.  Audac¡;i. 

GOSAT,  da.  adj.  ant.  atrevit.  Osado.  Teme- 
rarias ,  audax. 

GOSOS ,  A.  adj.  Gozoso.  Laetus,  gaudens. 


410  GOR 

GORRERO,  s.  m.  qui  viu  de  garras.  Gorrero., 
gorrista.  Purtivus  conviva,  parasitus. 

GORRO,  s.  m.  ant.  l'espiga  de  metal!  ques' 
posa  en  las  molas  de  molí.  Gorrón.  Scapiis 
cardinalis. 

GOS.  s.  m.  Perro.  Canis  venaticus. 

Gos  d'ajuda.  Perro  di  ayuda.  Subsidiarius  ca- 
nis. 

GOS  d'aygua.  Perro  de  aguas.  Canis  aquaticiis. 

GOS  cuNiLLER.  Perro  conejero.,  podenco.  Ca- 
piendis  cuniculis  canis. 

GOS  DB  falda.  Perrillo  de  falda  ,  faldero.  Ca- 
tellus  melitaeus. 

GÓs  DE  REMAT.  Mastin.  Molosus ,  lycisca. 

GÓs  PEiiDiGüER.  Perro  perdiguero  ,  pachón. 
Canis  oerdicarius. 

GOi  PET2R.  Gczijae,  busquillo.  Canis  gothicus. 

GÓS  DE  PRESA.  Alano.,  perro  de  presa,  Molosus. 

ANAR  coM  UN  GOS.  f.  met.  fatigarse  m?)It,  anar 
ab  afany.  Aperrearse.  Nimium  defatigari. 

TEÑIR  UNA  viDA  DE  GÓs.  f.  dít  del  que  de  con- 
tinuo s'ocupa  ab  afany  en  negocis  y  depen- 
dencias. Estar ,  andar  hecho  un  azacán.  Ne- 
gotiis  gerendis  iugiter  enixéque  incumbere. 

MO  VAL  LAS  TRIPAS  d"un  güs.  ioc.  ab  que  s'  de- 
nota ser  alguna  cosa  mólt  despreciable.  No 
vale  un  caracol.  Pili  non  faciendum. 

ÉL  g6s  del  HORTOLÁ  que  ni  LLADRA  ,  NI  DÉXA 

LL ADRAR,  ref.  El  perro  del  hortelatio  que  ni 
come  las  berzas  ni  las  dexa  comer.  Canis  su- 
perbus  nec  vescitur  palcis  nec  pascere  sinit. 
GÓs  QUE  LLADRA  NO  MossECA.  ref.  Pcrro  ladra- 
dor nunca  buen  mordedor.  Ne  morsum  limeas 
á  cañe  multum  latrante. 

QUAND  ÉLS  GOSSOS  LLADRAN  ALGUNA  COSA  SEN- 
TEN,  ref.  Quando  ¡a  sartén  chilla  algo  hay  ¿h 
la  villa. 

Safpe    malum   latitat  murmur  quod  spargit  in 
urbe. 

GOS  adamen  T.  adv.  m.  ant.  Osadamente. 
Audacter. 

GOSADÍA.  s.  f.  ant.  Osadía.  Audacia. 

GOSAMENT.  s.  f.  ant.  poiSíssió  ,  fruicid. 
Desfrute  ,  goze.  üiús  perceptio. 

GOSAMENT.  ant.  V.  Atreviment. 


GOS 

GOSSA.  s.  f.  Perra.  Canis  foemina. 

GOSSAS.  s.  m.  aum.  gos  gros.  Perraze.  Mag- 
nus  canis. 

GOSSST,  A.  s.  m.  y  f.  dim.  Perrico .,  perri- 
llo ,  perrito.  Catuius  ,  catellus. 

GOT.  s.  m.  P'aso.  Vas. 

GOTA.  s.  f.  pnrció  mínima  d'aygua  ú  altre 
Jíqiiid.  Gota.  Gutta. 

GOTA,  mica.  Gota,  PüMjm. 

GOTA  ,  poagra.  Gota.  PoJagra. 

GOTA ,  ant.  V.  Gaita. 

GOTA  CORAL  ,  Ó  DEL  COR.  mal  de  S.  Pau.  Gota 
coral.  Epilepsia,  morbus  comitialis. 

GOTA  SERENA.  Gota  sereti.i.  Visús  privatio. 

DE  GOTA  EN  GOTA  :  GOTA  Á  GOTA.  m.  adv.  Gota 

á  gota.  Guttatim. 
cÁURER  GOTAS,  f.  plovisquejar.  Llovisnar,  Sub- 

stillar?. 
NO  VEURERIII  GOTA.  f.  vulg.    No   Ver   gota.  Pa- 

runí  vel  nihil  videre. 
DE  GOTA  EN  GOTA  s'o.MPLA  LA  BOTA.  ref.  Grana 

á  grano  hincha  la  gitlVina  el  papo. 

Eveniunt  minimisservatis  magna  per  annum. 
GOTA  GOTA  FA  GoRj .   ref.  V.  De  gota  en  gota 
ómpia  la  bota. 


GOTAGAMBA.  s.  f.  Gutabamba ,  gutiambar. 

Gutta  ambaro  similis. 
COTEJAR.  V.  n.  V.  Degótar. 
GÓTEjAs.  V.  Ca'urer  gotas. 
GOTERA,  s.  f.  Gotera,  Stillicidium. 

QUI  NO  ADOBA  LA  GOTERA  HA  DE  FER  LA  CASA 

ENTERA,  ref.  Quien  no  quita  gotera  hace  casa 

entera. 

Principiis  obsta  ;  sero  medicina  paratur. 
GOTET.  s.  m.  dim.  Fasillo.,  vasiío.  Va.-cu!um. 
GOTSTA.  s.  í.  dim.  Gotita.  Parva  stilia. 
GOTG.  s.  m.  Gozo.  Gaudium. 
ooTG  sENs'  ALEGRÍA,  loc.   El  gozo   en  el  pozo. 

Fallax,  inane  gr.udium. 

TEÑIR  GOTG  SENS*  ALF.SRIA.  loC.  Tomarse  Ó  Vol- 

verse  el  sueño  del  ptrro :  tener  un  alegrón. 
Palü  spe. 

GOTÍM  ,  MA.  adj.  grosser.  Burdo  ,  basto,,  gro- 
sero. Rudis. 

GOTiM.  s.  m.  Cencedron ,  gajo.,  redrojo.  Botrus 
post  vindeniiam  inventus. 

GOTÍMAR.  v.  n.  V.  Esgotimar. 

GOTLLA.  s.  f.  aucéll.  V.  GuatUa. 

GOTLLA,  vulg.  mentida.  Gazapa,,  paxarota,,  pa- 
xarotada.  Fábula. 

GOTOS ,  A.  adj.  poagros.  Gotoso.  Podagrá  la- 
borans. 

GOTJA.  s.  f.  vulg.  la  dona  mólt  grossa.  Pan- 
dorga ,  narria.  Obesa  mulier. 

GOXAR.  v.  D.  Ahijar.  Puliulara. 

GR 

GRA.  s.  ni.  él  fruyt  deis  sembrats  y  llnvórs  de 
las  hérbas  y  plantas.  Grano.  Grauum. 

«RA, 


GRA 

GRA  ,  la  patita  poroió  axí  dita  d 'alguna   cosa, 

co;n  :  GR.A    d'  encens,  d'arena.  Grano.  Gra- 

nurn  ,  mica. 
GRA,  él  que  s'  dona  á  las  cabalcaduras.  V.  Gra- 
na en  aquest  significat. 
GRA  ,  él  Je  rahim,  nía  grana  y  semblant.  Grano. 

Granmiit 
ORA  ,  él  pinyolet  que  té  'I  gra  de  rahim  ,  y  al- 

tras  fruytas.  Grana.  Granum. 
GRA  ,  pústula.  Grano.  Pústula. 
ORA  ,  él   que   s"  fa  en  él  carpo  á  certs  aucélls. 

Culero.  Pústula  in  quo'ruindam  passcrum  uro- 

pygio  excrescens. 
GRA ,  en  las  armas  de  fog.  Grano.  Parvus  cylin- 

drus  metallicus  tormenti  bellici  íbramini  ad- 

ditus. 
ORA  ,   pes  del  or   y  la   plata.   Grano.  Granum 

ponderans. 
ORA  ,   part   de  l'unsa   entr'  Apotecaris.  Grano. 

Uncia;  pars  mii'ima. 
GRA  d'all.  Diente  de  ajo  :  espigón  de  ajo.  Allii 

denticulus,  spicus. 
GRANs  Dt  RAiii:vi,  éls  que   s'  troban  al  cul  del 

cove  ,  cistéila  ,  &c.  separats  de  la  rapa.  Gra- 
nuja. A'.'ini  uvae  sparsi. 
»RA  DE  ROSAR..  Cu¿¡itJ  di  Tosario.  Globulus. 
ORA  DE  SAI, ,  met.  V.  Sal. 
GRA  DE  MIL  KN  BOCA  d'asü.  loc.  fam.  Grano  de 

mijo  en  papo  dd   asno.   Tainquam  millii  gra- 
num in  taucibus  asininis. 
GRABADOR,  u  m.  Grabador.  Sculptor,  cae- 

liítor. 
GRABADURA,  s.  f.  V.  Grabat. 
GRABAR.  V.  a.  Grabar.  Cxiate, 
GRABAT,  DA.  p.  p.  Grabado. 
GRABAT.   s.  ni.  '.'efécte  que  queda  de  l'acció   de 

grabar.  Grabazón.  Calatura. 
GRABAT  DE  vBRoLA.  PiíOíO ,  picado  de  vtrueJas. 

P.: pulís  notatus. 
GUACÍA,  s.  f.   hermosura,   perfecció.  Gracia. 

Eiegantia  ,  pulcliriuido. 
GRACIA,   amistJt,    benevolencia,  y   axí  s' diu 

qu'  algú  logra  la  gracia  d'altre.  Gracia.  Fa- 
vor ,  gratia. 
gracia  ,  concesió   pontificia,  real   &c.   Gracia., 

ccncesion.  Gratia. 
GRACIA,  condonació,  perdó.  Gracia.  Gratia. 
GRACIA  ,  ditxo  agud,  y  diicret.  Gracia,  gracejo. 

Lepo'  ,  sales,  facetise. 
ORAciA  ,  do  sobrenatural.  Gracia.  Gratia. 
GRACIA,   en   él   pariar.   Gracia,   lepar.   Verba 

elTormandi  sal ,  gratia. 
GRACIA,  favor,  benefici.  Gracia.  Gratia,  bene- 

ficium. 
GRACIA,   garbo,  donayre.    Gracia.    Venustas, 

eiegantia  ,  facilitas. 
GRAC  A  ACTUAL.  Teol.  Gracia  actual.  Gratia  ac- 

tualis. 
GRACIA  DE  DEU.  la  pietat  y  misericordia  de  Déu. 

Gracia  de  Dios.  Gratia  Dei. 


GRA  41  r 

GRACIA  DE  DÉU,  dit  dej  pa.  Gracia  de  Dios. 
Pañis. 

GRACIA  ÉPICAS.  Teo].  Grocia  eficaz.  Gratia  effi- 
cax. 

GRACIA  GRATIS  DATA.  Grada  gratis  data.  Gra- 
tia gratis  data. 

GRACIA  HABITUAL  Ó  SANTIFICANT.    Teol.    Gracia 

habitual  ó   santificante.   Gratia   habitualis   &. 
sanctificans. 

GRACIAS,  p.  expressió  d'agrahiment.  Gracias, 
Gratia?. 

DE  GRACIA,  m.  adv.  D.'  gracia.  Gratis. 

NI  GRAT  NI  GRACIAS,  expr,  Pocas  gracias.  Quid 
boni  vel  benefrcii  ? 

QUINA  GRACIA  I  loc.  iron.  ab  que  s'  nota  algua 
despropósit.  Que  gracia  !  Belle  quidem  ! 

DONAR  GRACIAS,  f.  Dar  gracias.  Gratias  agere. 

GRACIüS,  A.  aJj.  hermos,  primoros.  GraciO' 
so.  Venustus ,  pulcher,  elegans. 

GRAcios,  adj.  agud  en  sos  ditxos.  Gracioso^ 
chistoso.  Lspidus,  faceius. 

ORACios ,  de  comedia.  Gracioso.  Mimus. 

GRAcios,  gratúit.  Gracioso.  Gratuitus. 

GRACÍOSAMENT.  ad/.  m.  ab  gracia.  Gra- 
idiosamente.  Lepidé ,  festivé. 

GRACiosAMKNT.  adv.  m.  gratuitament.  Graciosa- 
mente ,  gratamente.  Gratis. 

GRACÍOáST.  s.  m.  dim.  Graciosico.  Pesti- 
vus. 

GRACÍOSITAT.  s.  f.  hermosura  ,  primor. 
Graciosidad.  Venustas,  eiegantia. 

GRACiOsiTAT,  ditxo  gracíos.  Gracejo  ,  chiste^ 
Pacetiae. 

GRADA,  s.  f.  la  tarima  del  altar.  Grada.  Al- 
taris  suppedaneum. 

GRADAS,  p.  Gradas.  Gradus. 

GRADERÍA,  s.  f.  Gradería.  Graduum  ordo. 

GRADETA.  s.  f.  dimí  Gradilla,  f  arvus  gra- 
dus. 

GR ADÍMENT.  s.  m.  ant.  V.  Agraiment. 

GRADÍR.  V.  n.  ant.  V.  Grair. 

GRADUACíO.  s.  f.  Graduación.  Rerum  dimen- 
sio  per  gradus. 

GRADUAL,  adj.  Gradual.  Gradualis. 

GRADUAL.  8.  m.  part  de  la  Mi^sa.  Gradual. 
Versus  gradualis. 

GRxADUANDO.  s.  m.  Graduando,  laureando. 
Gradü  initiaiulus. 

GRADUAR,  v.  a.  regular  per  graus.  Graduar. 
Per  gradus  meiiri. 

GRADUAR,  de  doctor,  batxilier,  &c.  Graduar, 
Lu'.rcar.  Ad  gradum  in  Academiis  promo- 
veré. 

GRADUAT,  DA.  p,  p.  Graduado. 

GRAEÍ.LAS.  s.  f.  p.  Parrillas.  Carticula. 

GRAFÓMETRO,  s.  m.  inftrument  matema'tic. 
Grafómetro.  Graph  orne  trun». 

GR  AGES.  s.  í.  p.  ant.  V.  Gradas. 

GRAHÓ.  s.  m.  V,  Esglahó. 

GRAÍR.  v.  n.  ant.  V.  Agrahir. 

GRA- 


4T2  GR  A 

GRAf.LA.  s.  f.  aucéli.  Graja  ^   corneja.  Gra- 

cula. 
GRAM.  s.  m.  hérba.  V.  Agram. 
GRAMATIC.   s.    m.    Gramático,    Grammati- 

cus. 
GRAMÁTICA,  s.  f.  Gramática.  Grammatica. 
GílAMATÍCAL.  adj.  Gramatical.   Gramniati- 

calis. 
GRAMS.  adj.  ant.  V.  Trist ,  melancólic. 
GRAN.  adj.  lo  qu'  excedex  al  regular.  Grande. 

Magnus. 
GRAN  ,  alt.  j4ho  ,  crecido.  Procerus. 
GRAN,  lo  principal  ó  primer  en  una  linea,  com 

GRAN  Prior,  GRAN  Capitá.  Gran.  Magnus. 
GRAN.  s.  m.  ant.  V.  Capacidat ,  grandaria. 
MES  GRAN.  Mayor,  mas  grande.  Maior. 
FERSE  GRAN.  f.  UH  animal ,   ó  planta.   V.  Cre'- 

xer. 
CRAN  MERCKS.  expfeísió  d'agfaiment.   Muchas 

gracias,  Gratias  ago. 
GRANA,  s.   f.   llavor  de  las  hérbas.    Grana., 

simiente.,  semilla.  Semen. 
GRANA ,  la  llavor  mólt  menuda  d'algunas   hér- 

bas  ó  plantas  com  la  de  naps, de  cascail,&c. 

GranUla,  Minutulum  semen. 
GRANA,  la  porció  d'ordi  ó  altre  gra  que  s'  dona 

d'una   vegada   á  las    cabalcaduras.   Pienso, 

Pabulum. 
GRANA,  roba.  Grana.  Pannus  coccineus. 
GRANA  ,  tint.  Grana.  Murex. 
GRANATXA.  s.  f.  especie  de  raims.  Garnacha. 

Uva  violacei  colorís. 
GRANACHA ,  él  vi  fet  dcls  raíms  d'aquest  nom. 

Garnacha.  Vinum  ex  uva  violácea. 
GRANAD,  A.  adj.  gran.  Granado.  lVIa,í;nus. 
GRANAD,  principal,  IMustre.  Granado.   Prima- 

rjus ,  nobilis. 
GRANADA,  s.  f.  la   que   tiran   los  granaders. 

Granada.  Globos  ignarius  missilis. 
GRANADER.  s.  m.  Granadero.  Miles  iacien- 

dis  ignitis  globülis. 
GRANADER,  liome  alt  y  rohust.  Jayán.  Procerus 

homo. 
GRANADER  ,  ant.  V.  Magrancr. 
GRANALLADA.  s.  f.  Granos.  Granorum  co- 
pia. 
GRANALLUD,   DA.  adj.  pie  de  grans.  Gra- 
nujada. Granosus. 
GRANAR,  v.  n.  Granar.  Grana   vel  semina 

eriimpere. 
GRANAT.  s.  m.  pédra.  Growaíe.  Carbunculus, 

lapillus  garamanticus. 
GRANCANON.  s.  m.   Üetra   del  major  grau 

en  l'imprenta.  Grancanon.  Littera  typogra- 

phica  maior. 
GRANDARIA.  s.  f.  capacitat,  extensió.  Gran- 

deza.  Magnitudo. 
GRANDARIA  ,  tamany.  Grandor.  Magnitudo. 
CRANDASSAS.  s.  m.  aum.  Grandillón  ,  gran- 

don.  Vastísiimus ,  pergrandis. 


GRA 

GR  ANDES  A.  s.  f.  dignitat.  Grandeza.  Opti- 

matum  dignitas. 
GRANDESA  ,  ant.  V.  Grandaria. 
GRANEA  ,  GRANEJA.  s.  f.  ant.  V.  Magni- 

tut ,  grandaria  ,  extensió  ,  grandesa. 
GRANER.  s.  m.  Granero.,  trox.,   troxe.   Hor- 

reur.i ,  granarium. 
GRANERA.  s.  f.  territ.  V.  Escombra. 
GRANET.  s.  m.  dim.  Granico .,  granillo.  Gra- 

nulus,  acinus. 
GRANGER.  $.  m.  Grangero.  Villicus. 
GRAN  GUARDIA,  s.  f.  Granguardia.  Cohors 

ultra  exercitum  excubias  agens. 
GRANJA,  s.  f.  Granja.  Villa. 
GRANÍS,  s.  ni.  Granizo.  Grando. 
GRANIVOLA.  s.  f.  ant.  V.  Calamarsada. 
GRA  ÑOR.  s.  f.  Téfécte   de   granar  éls    blats, 

ordis  ,  &c.  Granazón.  Granorum  emissio. 
GRANOTA.  s.  f.  Rana.  Rana. 
GR  ANOTETA.  s.  f-  dhn.  Ranilla.  Ránula. 
GRANSA.  s.  f.  Rabil.  Rubia. 
GRAPA.  3.  f.   la  garra   del   animal.  Garra  , 

zarpa.  Unguis  adiincus. 
GRAPA,  la  ma  del  ¡ume.  Garra.  Manus  adunca. 
GRAPAS,  p.   mal  de  las  cabalcaduras.  Grapas. 

ülcus  ariicularis. 
ciuRER  EN  LAS  GRAPAS,  f.  met.  ca'uref  en   po- 
der d'algú.  Caer  en  las  garras,   la  alicuius 

manus  incidere. 
POSAR  LA  GRAPA  SOBRE,  f.  agafar  á  algií.  Echar- 
le á  uno  la  zarpa,  Comprehendere ,  arripere. 
i  QUATRE  GRAPAS,  loc.  A  gatas .,  á  quütro  pies. 

Fells  more. 
GRAPADA.  s.  f.  la  porció   d'alguna  cosa  que 

cab  en  la  nía  y  s'  pren  ab  ella.  V.  Grapat. 
PECAR.  ©RAPADA,  f.  Echar  la  zarpa.  Anip^Te.  ■ 
GRAPALT  ,  GRAPAUT.  s.  m.  ant.  V.  Calá- 

pat. 
GRAPAT.  s.  m.  Puñudo.  Pugillus. 
ANAR  X  GRAPATS.  f.  Hiet.  V.  Anar. 
FER  Á  GRAPATS.  f.  fer  depréssa.  Harbar.  Nimis 

festinanter  aliquid  perficere. 
Á  GRAPATS.  m.   adv.  abundanment.  A  puñados. 

Largé. 
GRAPEJAR.  v.  a.  Manosear.  Manibus  trac- 
tare. 
GRAPEJAT,  DA.  p.  p.  Manoseado. 
GRAPIALTESA.  s.  f.  bax.  diner.  Ungüento  de 

México.  Pecuni.e. 
GRAPIALTESA   BLANCA.  Unguento  de  agripa ,  ó 

de  brionia.  Unguentum  agrippac. 
GRAPIALTESA   NEGRE.  Unguento   dt   oltca.   Un- 

guentum  alteae. 
GRAPINYAR.   v.   a.  Garapiñar.    Gelare    in 

partes. 
GRAPINYERA.  s.  i.Garapiñera.  Vas  ad  con- 

gelandum, 
GRAPONEJAR.  v.  a.  bax.  V.  Grapejar. 
GRAS  ,  A.  adj.  lo  que   té  gréx.  Graso  .  gordo. 

Crassus ,  pingáis. 

BRAS, 


GR  A 

GRAS ,  home  que  té  molías  carns.  Gordo.  Pin- 

guis. 
GRAS  coM  UN  PORC.  cxpr.  vulg.  Atocinado.  Obe- 

sus  homo. 

ESTÁ   GRAS  QUE  PETA.    loC.  V,   Estar. 

TOKN'ARSE  GRAS.  f.  Eiigordur  ^  embasteoef .,  em- 
barnecer. Pinguem  fieri. 

QU"  INFANTS    TE    MASSA    MAY     MOR    GRASSA.     ref. 

Quien   tiene  hijos  al  lado  no  morirá  6  no  mué' 

re  ahitado. 

Plurima  cui  suboles  numquam  satur  ille  pe- 

ribit. 

yUI   NO  MENJA  MERDA  NO  ESTÁ    GRAS.    lef.  V'ulg. 

Mierda  y  horrura  todo  es  gordura.  Mierda 

que  no  ahoga  toda  engorda. 

Protinus  inijcto  pinguescunt  stercore  culta. 
GRA3ALETA.  s.  f.  ant.  capseta  ó  ampolleta 

per   posar   cosas  d'olor.   Buxeta  ,   buxetilla. 

Olfactorium. 
GRASSAMENT.  adv.  m.  ant.  V.  Abundant- 

ment. 
GRASSESA.  s.  f.  ant.  Gordura.  Pinguedo. 
GRASSAS,  SA.  adj.  aum.  Gordiflón ,  gordazo, 

gnrdon.  Crasissimus. 
GRAT,  A.   adj.    gustos,    agradable.   Grato. 

Gratiis. 
SRAT.  s.  m.  ant.  V.  Agrahiment. 
SENTIR  GRAT.  f.  V.  Agrahlf. 

DE  GRAT  ,   DE     BON    GRAT.    adv.    Hl.    De    grudo, 

Libenter,  sponte. 
MAL  k  SON  GRAT.  adv.  m.  Mdl  de  su  grado ,  dt 

mal  grado.  Invicté  ,  repugnanter. 
A  GRATsiBNT.  adv.  m.  Adrede  ,   á  sabiendas. 

Data  opera,  cosulto. 
NI  GRAT  NI  GRACIAS,  loc.  V.  Gracía. 

NI  GRAT  NI  GRACIAS    FÉSTAS  EN    DIUMENGE.  loC. 

V.  Ni  grat  ni  gracias. 
GRATAR.  V.  a.  Rascar.  Scalpere. 
GRATAR,  arrancar  la  térra  ó  altra   cosa  ab  las 

grapas  éls  aniniak.  Escarvar.  Scalpere. 
GRATAR,  anar  descaisand,  ó  menjand    Taygua 

la  térra  per  hont  passa.  Derruviar.  Exedere. 
LO  MASSA  GRATAR  cou.  ref.  Tanto  pica  la  pega 

en  la  raiz  del  torbisco  hasta  que  quebrante  el 

pico.  Qui  nimis  emungit  sanguinem  eücit. 

TANT  GRATA  LA  LLEBRA  QUE  MaL  JAU.   ref. 

Muchas  veces  el  que  escarva  lo  que  no  quiste' 

ra  halla. 

Excitat  octipedem  nimium  scrutator  acervi. 
GRATARSE,  v.  r.  Rascarse.  Se  scalpere. 
GRATARSE,   fregarse,  coin   solen  e'ls  animáis  en 

un  arbre,  pared  ó  cosa  semblant.  Estregarse. 

Se  refricare. 
GRATARSE  LA  BOTXACA.  f.  Rascarss  la  faltríque' 

ra  pelo  arriba.  Crumenam  radere. 
GRAT  ELLA.  s.  f.  ant.  V.  Ronya. 
GRATÍFICACIÓ.  s.  f.  Gratificación.  Gratifi- 

catio. 
GRATIFICADOR.  s.  m.  Gratificador.  Gratifi- 

cator. 
Tom.  I. 


GRA  413 

GRATIFICAR,  v.  a.  Gratificar.  Remunerare. 
GRATITüT.  s.  m.  Gratitud.  Gratus  animus. 
GRATUÍT  ,  A.   adj.  Gralúiio.  Gratuitus. 
GRATUÍTAMENT.   adv.  m.   Gratuitamente. 

Gratuito  ,  gratis. 
GRATULACÍO.  s,  f.  Gratulación.  Gratulatio. 
GRATÜLATORI  ,    RÍA.    adj.   Gratulatorio, 

Gratulatorias. 
GRAU.  s.  m.  ant.  V.  Grahó. 
GRAu ,  nom  d'  homs.  Gerardo.  Gerardus. 
GRAU  ,  él  de  batxiller,  doctor,  &c.  que  s'  confe- 

rex  en  las  Unlversitats.  Grado.  Gradus. 
GRAU.   met.    l'exces  ó   majar  intensió   que    ti 
alguna  cosa  respecte   de   si  matéxa  en  altr' 
estat ,  ó  respecte  d'  altra.  Grado.  Gradus. 
GRAus ,  p.  Matemátics  del  círcol.  Grados.  Gra- 
dus. 
GRAUs    DE    PARENTiu.    Grados  de   parentesco. 

Gradus  consanguinitatis,  vel  aífinitatis. 
EN  GRAU  d'apellació.  loc.  for.  En  grado  de 

apelación.  lure  appeJlationis. 
GRAVAMEN,  s.  m.  Gravamen.  Gravamen. 
GRAVAR.  V.  a.  oprimir,  subjectar.   Gravar. 

Gravare. 
GRAVE,  adj.  lo  que   naturalment  s'incJina  al 

centro.  Grave.  Gravis. 
GRAVE  ,  circunspect.  Grave.  Serius. 
GRAVE,  excessiu  respecte  de  lo   regular,  cota 

malaltía  grave.  Grave.  Gravis. 
GRAVE ,  important  ó  d'entiíat  ,  com  :  negoci 

GRAVE.  Grave.  Ponderosus. 
6RAVE  ,  molést ,  enfados.  Grave.  Molestus. 
GRAVE.  Músic.  Grave.  Gravis  tonus. 
POSARSE   GRAVE,   f.   afdctar  gravedat.   Ponerst 

grave.  Severum  sup¿rcilium  ostendere. 
GRAVEDAT.   s.   f.  pas.  Gravedad .,  graveza. 

Gravitas. 
GRAVEDAT,  círcunspeccíó.  Gravedad.  Gravitas, 

modestia. 
GRAVEDAT  ,  deformitat ,  exces ,  com  la  grave- 
dat d'una  falta.  Gravedad.  Gravitas. 
GRAVEDAT,  orgull.  Gravedad.  Elatio. 
GRAVEaIENT.  adv.  m.  Gravemente.  Gravi- 

ter. 
GRAViSSíM,  A.  adj.  sup.  Gravísimo.  Gva,- 

vissimus. 
GRAVITAR.  V.  n.  Gravitar.  Gravitare. 
GRAVOS,  A.  adj.  Gravoso.  Gravis. 
GREDA,  s.  f.  especie  de  térra.   Greda.  Creta. 
GREDA,    met.   joc.    moneda.    Lana.,    morusa, 

gtieltre.  Pecunia. 
GREG,  A.  adj.  Griego.  Grscus. 
A  LA  GRjüGA.  m.  adv.  fora  d  brde.  Sin  traS' 

tes  .¡fuera  de  trastes.  Confusé  ,  inordinaté. 
GREGAL,  s.  m.   vent.  Gregal^  griego.,  greco, 

galerno.  Graecus. 
GREGARI.  s.  m.   soldat  axi  dit.    Gregario. 

Grígarius. 
GREGE.  8,  m.  ant.  V.  Agravi. 
GREGÜEá.  s.  f.  p.  ant.  V.  Grevas. 

Mmmmiu  GRE- 


414  GRE 

GREGUESC,  A.  adj.  ant.  V.  Grég. 
GREJOL.  s.  m.  Iliri  blau.  Lirio  cárdeno.  Li- 

lium. 
GRELL.  s.  m.  ant.  V.  Grill. 
eRELL  d'ou.  ant.  V.  Rovell  d'ou. 
GRELLAR.  v.  n.  ant.  V.  Grillar. 
GREMI.  s.  m.  Gremio.  Cactus,  status. 
GREMIAL,  s.  m.  Gremial.  Gremial-j. 
GRENOYA.  s.  f.  ant.  V.  Granota. 
GRENOYT.  s.  m.  ant.  Ranaquajo^renaquajo. 

Ranunculus. 
GRESAL.  s.  m.  ant.  V.  Plat. 
ESTAR  DE  GRESCA,  f.  Estar  de  gorja  ,  estar  para 

ello.  Lsetitia  gestire. 
GRESOL.  s.  m.  vas  ahont  se  fónen  éls  metalls. 

Catinus. 
GRESOL,  el  de  térra  ó  altra  materia  en  que  s' 

posa  llum.  Candileja.  Catillus. 
GRESOL  DEL  LLUM,  el  de  sobre  ahont  se   posa 
rdi.    Candileja.    Lychni     olearii    superior 
catillus. 
GRESOL  DE  SOTA  DEL  LLUM.  Cazok'ta  de  caudU. 

Lychni  olearii  inferior  catillus. 
GRESJ.  adj.  ant.  V.  Grave. 
GREU,  ant.  V.  Fort,  vehement. 
GREU  ,  ant.  V.  Gravos. 

SABER  GREU.  f.  Pisar ,  Sentir ,  saher  mal.   Do- 
leré. 
SABER  oRÉu.  f.  que  s'  perdía,  malbarate  &c.  al- 
guna cosa.  Dar  lástima.  Doleré. 
GREUGE.  s.  m.  ant.  V.  Agravi ,  perjudici. 
GREUJAR.  V.  a.  ant.  V.  Gravar,  agravar, 

oprimir. 
GREUMENT.  adv.  m.  ant.  V.    Fo.-tament, 

vehe.i.ei-.tmenr. 
GREVANSA.  s.  f.  ant.  V.  Dany,  dc-triment. 
GREVAS.  s.  f.  p.  ant.  armadura  de  las  camas. 

Coevas.  Ocres. 
GREVEMENT.  adv.  m.  ant.  V.  Greument. 
GREVIA.  s.  m.  ant.  V.  Gravedat. 
GRÉVOL.  s.  ra.  arbre.  Liga  ,  muérdago.   Vis- 

cus. 
GREK.  s.  m.  lo  gras  del  animal.  Grasa.,  gordo. 
gordura.,   grosura,   enxundia.   Adeps  ,   pln- 
guedo. 
GRÉx ,  ¡mundicia  en  los  vestits.  Grasa,   mugre, 

pringue.  Sordes .  spur^itia. 
GRÉX  DE  BALENA.  Espernuicetí.  Sperma  ceti. 

GRÉK    DE  GALLINA  Y  ALTRES  AUCÉLLS.  EnXUr.dia.    \ 

Axungia. 
POSAR  GREx.  f.  engréxarse.  Engordar.  Pingues- 

cere. 
posar' UN   PAM   DE    GRÉx.   f.   met.   compla'ures 

mblt  en  alguna  cosa.  Regodeurse .,  b:tñarse  en 

a^ua  rosada.  Summo  gaudio  perfundi. 
GREXÍMONIA.  s.  f.  vu!g.  y  juc.  diners.  Unto 

de  rana ,  ungüento  de  Mcxíjo.  Pecunia. 
GREXOS ,  A.  adj.   pie   de  gré.x.  Gordo.  Pin- 

guis. 
c^Exos ,  untat  ,  pli   de   porquería.   Gr asiento. 


GRA 

crasiento  ,  mugriento  ,  pringoso.  Incrassatus, 
perunctus. 
GRIALA.  s.  f.  territ.  V.  Gabadal. 
GRIA?<íSAS.  s.  f.  p.  ant.  esporguerías.  Granzas. 

Acus. 
GR  IDA.  s.  f.  ant.  V.  Crida. 
GRIr  O.  s.  m.  animal  fabulos.   Grifo.  Gryphs, 
^  gryphus. 

GRíhOL.  s.  m.  él  que  trau  la  planta.  Pimpo- 
llo. Stolo. 
GRÍFOL  d'aygua.  Borbollon  ,  borbotón.  Salientis 

aquie  Ímpetus. 
fer  ó  tráurer  grifols.  f.  las  plantas.  Ahijar, 

echar  pimpollos.  Palliilare. 
GRIFOLAR.  V.  n.  V.  Fer  grifols. 
GRÍFOLL.  s.  ra.  ant.  V.  Grifo. 
GRIHER.  s.  m.  an'.  ventrell  d^aachll.  Molleja. 

Avium  ventriculus. 
GRILL.  s.  m.  insecte.  Grillo.  Gryllus. 
GRiLL  DE  Nou.  Pierna  de  nuez.  Nucleus. 
(ÍRILL  DE  TARONjA,  LLiMONA.  &c.  Casco  de  na- 
ranja, limona.  Malí  citrini  segmentuni. 
CAu  DE  GRiLLs.  Grillera.  Gryllorum  cavus. 
GRZLLs.  p.  ant.  V.  Grillocs. 
CANTAR  ÉLS  GRiLLs.  f.  Grillar.  Gryllare. 
FER  GRiLLs.  f.  V.  Grillarse. 

NO  PUJA  UN  GRILL    DE     NOU.     loC.    No    mOMffl  Utt 

con:i:in.  Ne  flocci  quidem  habsndu.m. 

FER  LA  GRILLA,  f.  fam.  péndrer.  V.  Fer 
correr. 

GRILLAR.  V.  n.  él  blat  y  altres  Ilavors.  Pu- 
lular. Germinare. 

GRILLARSE,  v.  r.  las  Ilavors,  y  fruyts  de  la 
térra  ,  com  éís  alls ,  las  cebas  &c.  Grillarse, 
entallecerse  ,  nacerse.  Pullulare,  ultro  puliu- 
lascere. 

GRILLO,  s.  m.  Grillete.  Parvus  compes. 

GKiLLONS ,  p.  Grillos.  Compedes. 

GRIMA,  s   f.  Grima.  Horror,  pavor. 

GRIPAU.  s.  m.  V.  Calápat. 

GRIS ,  A.  adj.  color.  Gris.  Leucophaeus  color. 

GRIS  DE  CABELLs.  Entrecano.  Semicanus,  prope 
canu». 

GRISENC,  A.  adj.  V.  Gris. 

GRISETA,  s.  f.  certa  roba.  Griseta.  Panni  se- 


GRÍTA.  s.  f.  Garita.  Specula. 

GRIVA.  s.  f.  aucéll.  Zorzal,  malvis,  Pícedula. 

GROFOLLUD,A.  adj.  la  cos-a  basta  ó  raa- 

sotera.  Zoqiíetudo.  Rudis. 
GROG,  A.  adj.  Amarillo,  gualdo.  Pallidus. 
TORNARSE  GROG.  f.  Enmarillecerse.  Pallescere. 
GROGOR.  s.  m.  Amarillez.  Pállor. 
GROGUENC,  A.  adj.  Amarillazo.   Subpalli- 

dus. 
GROGUEJAR.  v.  n.  Amarillear.  Pallere. 
GilOGLiESA.  s.  f.  a:ir.  V.  Grosor. 
GROGUET,  A.  adj.  dím.  Amar  Mito.  Subpa- 

llidus. 
GROGURA.  s.  f.  V.  Grogor. 

\  OB.9-     • 


GRO 

GROGURA,  ant.  V.  ictericia. 

GROLLER,A.  adj.  tose,  malfét.  Chanflón^ 
zoquetudo.  Rudis  ,  inipolitus. 

GROLLER ,  grossér,  basr,  com  :  panyo  groller. 
Buido.,  basto.  Crassus ,  inipolitus. 

GRONXAR.  V.  n.  Mecer.  Osciilare. 

GRONXARSE.  V.  r.  caminand.  Columpiarse. 
AlYectato  astú  incedere 

ORONXARSE  ,  en  la  corda.  Columpiarse  ,  ginglar, 
O^cillo  iactari ,  osciilare. 

GROP.  s.  m.  nu  en  h\s  arbres.  Nudo.  Nodus. 

GROP.  met.  apretó,  dificultat  gran  en  él  qual 
sentit  se  diu:  exini  d'  aquest  orop.  Reventón. 
Arduitas. 

GROP  d'aygua.  V.  Gropada. 

gr5p  de  pluja.  ant.  xafeg.  Chaparrón,  turbión. 
Aüüvio. 

GROP  DK  VENT.  aot.  fajada.  Ráfaga  de  viento, 
Vehemens  flatus. 

GROPA.  s.  f.  de  caball.  Grupa  ,  gurupa.  Equi 
tergum. 

GROPADA  D'AYGUA.  s.  f.  Nubada,  nubar- 
rada. Niinbus. 

GROPADA  DK  GENT.  Bücanada  de  gente.  Honii- 
nuin  caterva. 

GRUPERA,  s.  f.  de  sella.  Grupera ,  gurupera, 
Postilena. 

GROS,  A,  adj.  groxud.  Grueso,  craso.  Crassus. 

OROS ,  corpulent.  Gordo.  Obesus. 

GROS,  gran.  Grueso.  Magniis. 

GROS ,  r  home  de  poc  alcans.  Gofo.  Hebes,  bar- 
dus. 

GROS  DEL  ExÉRCiT.  Grueso  del  exército.  Pars 
validior. 

CAP  OROS.  n;et.  él  subgécte  de  poca  capacitat. 
Cabeza  redonda,  Hebes .  ítupiuus. 

COMERCIAR  EN  GROS.  f.  Tratar  en  grueso,  ven- 
der por  mayor  ,  de  por  junto.  Commercium 
cumuict'iii  exciverj. 

FER  KLS  ULLS  GRossos.  f.  Huccr  la  vístu  gorda. 
Se  non  vidisse  simulare. 

FERSE  GROS  ü'  ALGUNA  COSA.  V.  GloFÍarse  ,  jac- 
tarse. 

TERSE,  Ó  TORNARSE  GROS.  f.  E^nbastccer,  enbar- 
neeer ,  engrosar.  Plnguescere. 

V3NÍR  GROS.  f.  algún  riu.  torrent  SicVenir  ere- 
cido.  Copiosis  undis  aíFhíere. 

DE  GROS  EN  GROS.  m.  adv.  Por  mayor ,  abul- 
to. Indiátincié. 

ES  UN  GROS.  loe.  ab  que  s'  expressa  '1  gran  cosí 
d'alguna  cosa.  Es  un  dineral.  Non  nísi  ingen- 
ti  sumptu  comparat'jr. 

Á  CA  GROS  NO  CAL  DIRLI  QUITXO.  Tcf.   V.  Ca. 

EN  GROS.  m.  adv.  Por  mayor.  Cumulútim. 
GROSSA.  s.  f.  dotse  L^ótsenas,  Grucsa.   Nume- 

Tus  duodenarius  per  Síipsum  ductus. 
ESTAR  GROSSA  ALGUNA  DONA.  f.  cstar  prcnyada. 

Estar  en  cinta.  Gravidam  esse. 
GRÜSSARIA.  s.  f.  gruxaría.  Groseza ,  grosor, 

grueso,  Crassitudo. 


GRO  415 

GRossARiA,  exces  de  carns.  Gordura,  crassitud. 
Pinguedo. 

GROSSER,  A.  adj.  bast,  com  panyo  grosser. 
Grosero,  Rudis ,  impolitus. 

grosser  ,  gros  d'  enteniment.  V.  Gros. 

GROiSER  ,  descortés.  Grosero.  Inurbanus ,  rusti- 
cus. 

GROSSESA.  s.  f.  ant.  V.  Crassitut. 

GROSSERAMENT.  adv.  m.  Groseramente, 
Rusticé ,  impolité. 

GROSSERíA.  s.  f.  descortesía.  Grosería.  Rus- 
ticitas ,  inurbanitas. 

GROSiSSIM  ,  A.  adj.  sup.  lo  que  té  mólta 
gruxa.  Grosíúmo  ,  gruesisimo.  íngentissimus. 

GROSISSIM,  lo  qu'es  molt  gran.  Grandísimo.  Val- 
de  magnus. 

GROSSURA.  s.  f.  ant.  V.  Gruxa  ,  grosíaria. 

GROTEtíC  ,  A.  adj,  G>«íeí¿ro.  Herbis ,  foliis, 
scrupis  ornatus. 

GRÚA.  s.  f.  aucéll.  Grulla.  Grus. 

cRUA  ,  la  de  paper  que  s'  avara.  Cometa,  milo' 
cha ,  bilocha.  Draco. 

GRUM.  s.  ra.  Grumo.  Grumus. 

GRUMULL.  s.  m.  en  la  llét,  sang  &C.  Grumo. 
Grumus. 

GRUMULL  ,  en  las  farinetas.  Gorullo,  Globulus. 

GRÜIVIULLARSE.  v.  r.  él  líquid.  Eugrunn- 
cerse.  In  grumos  coagular!. 

GRUMULLAT,  DA.  p.  p.  Grumoso^  engrw 
mecido. 

GRUMULLOS,  A.  adj.  Grumoso.  Coagulatus 
vel  coUectus  in  grumos. 

GRUÑA,  s.  f.  ant.  V.  Engruna. 

GRUNYÍR.  V.  n.  él  porc.  Gruñir.  Grunnire. 

GRUNYiR,  met.  rondinar.  Gruñir  ,  refunfuñar. 
Obinurmurare. 

GRüNViR,  f'er  un  sóroll  fort  y  desapacible.  Ru- 
gir. Rudere. 

GRUNYiR  ,  fer  un  saroll  desapacible  una  serra, 
carreta  ,  üima  &c.  Gruñir  ,  rechinar  ,  chir- 
riar. Stridere. 

GRUNYiR  ,  éls  ferros  que'  están  fluxos ,  com  éls 
baldons,  frontissas  de  las  portas,  finestras  &c 
que  no  ajustan  be.  Cencerrear.  Obstrepere. 

GRUPíA.  s.  f.  Náut.  tros  de  suro  que  nadand 
sobre  l'aygua  senyala  ahont  es  ráncora.  Bo- 
ya.  Suberis  frustulum  locum  ubi  iacta  est 
anchora  indicans. 

GRUTA,  s.  f.  cova.  Gruta.  Crypta  ,  spelunea. 

GRUTA  ,  pera  refrescar.  Cueva.  Crvpra. 

GRUX.  s.  m.  Grue.ro,  gordor.  Crassities. 

GRUx  DE  CABELL.  loc.  met.  ab  que  s'  denota  lo 
poe  que  dista  alguna  cosa  d'altra.  Negro  de 
la  uña.  Pili  cratsities. 

GRUXA.  s.  f.  Grosor  ,  groseza.  Crassities. 

POSAR  GRVXA.  {.  Embastecer ,  enbarnecer.  Pin- 
giiescere. 

GRUXARÍA.  s.  f.  V.  Grossaria. 

GRUXUD,  A.  adj.  Jo  que  té  multa  doga.  Do- 
ble. Crassus. 

GRU- 


41 6  GRÜ 

«RuxuD,  corpulent ,  gras.  Gorde^  grueso.  Cras- 

sus  ,  adipatus. 
•RuxuD  ,  gros ;  lo  que  té  major  corpulencia  que 

lo  regular  com  él  fil  6RUXud.   Gordo,  Cras- 

sus. 

GU 

GUAANYAR.  v.  a.  ant.  V.  Guanyar. 

GUACAMAYO,  s.  m.  aucéll.  Guacamayo.  Pseu- 
do  psithacus. 

GUADAGN.  s.  m.  ant.  V.  Guany. 

GUADAGNAR.  v.  a.  ant.  V.  Guanyar. 

GUADAMACIL.  s.  m.  Guadamacil.  Aluta  pi- 
cta. 

GÜAL.  s.  m.  Fado.,  esguazo.  Vadtim. 

PASSAR  X  GUAL.  f.  Fadear ,  esguazar.  Flumea 
per  vadum  transiré. 

GUALDRAPA,  s.  f.  de  sella  de  caball.  Gual- 
drapa. Equi  stringulum. 

GUALDRAPA  ,  ant.  V.  Rabostcr. 

GUANOS,  A.  adj,  ant.  él  paratge  del  riu  que 
té  l'ayfua  s5ma.  Fadoso.  Vadosus. 

GÜANT.  s.  ni.  Guante.  Chirotheca. 

CUANT  DE  FERRO,  ant.  armadura  antigua  de  la 
ma.  Manopla.  Férrea  chirotheca. 

TER   UN  GUANT  ,  PASSAR    UN     GUANT.  f.  Echor  Ult 

guante.  Eleemosynam  colügere  ad  pium  opus 

vel  ad  alicui  subveniendum. 
tLEVARs'  ÉLs  GUANTS.  f.  Desoolzarsí  los  guan- 
íes. Chirothecas  exuere. 
POSAR  Á  ALGÚ  COM   UN  6ÜANT.  f.  Pomr  á  uno 

como  un  guante.  Aliquem  permulcere. 
posARb'  ELs  GUANTS.  f.    Calzurse   los  guantes. 

Chirothecas  induere. 
SALVO  EL  GUANT.  loc.   Salvo  el  guonte ,  salvo  el 

zurrado.  Salva  caeremoniá. 
GUANTER.  s.  m.   Guantero.  Chirothecarum 

opifex ,  venditor. 
GUANTERA,  s.  f.  hérba.  V.  Didalera. 
GUANY.  s.  m.  l'utilitat  que  resulta  del  empleo 

del  diner.  Logro  ,  luero.  Lucrum  .,  quaestus. 
GUANY,  ganancia.  Ganancia.  Lucrum,    quíes- 

tus. 

POSAR  ,  6  DONAR   X  GUANY.  f.  Dflf  Ú    logrO.  FoC- 

nerari. 
GUANYADOR.    s.    va.    Ganador.    Quaestor, 

quaestuarius. 
GUANYAR.  V.   a.  adquirir  riquesas.    Ganar. 

Lucrari,  quaestus  faceré. 
6UANYAR,  aventatjars'  á  altre  en  habilitaí,  des- 

tresa  &c.  Fencer,  Vincere  ,  superare. 
«UANYAR  ,  conquistar.   Ganar.  Occupare ,  fe- 

nere. 
GUANYAR,  fama,  bon  nom.  Ganar.  Conciliare. 
GUANYAR,  portársen'  la  palma.  Llevar  lo  mejor. 

Primas  ferré. 
GUANYAR   l'avantatge.   f.  scr  més  diligent  qu' 

altre.  Ganar  la  gurupa.  Diligentiá  praeire. 
GUANYAR  kh  BARLOVENT.  f.  Náut.  Ganar  el  bar- 


GUA 

lovento.  Navem  supra  navem  ventó  fruí. 
guanyar  á  correr,  f.  Ganar  en  la  carrera, 

Vincere  cursu. 
guanyar  las  estrenas,  f.  Ganar  Jas  albricias. 

Strenas  lucrari. 
guanyar  el  jog.  f.  Ganar  el  juego.  Sorteai  lu- 

di  lucrare. 
guanyar  eljubileu.  f.  Ganar  el  Jubileo.  lubi- 

lei  indulgentias  lucrari. 
guanyar  per  ma.  f.  met.   Ganar  por  la  mano. 

Aliquem  praevenire  tempore. 
guanyar  el   plét.  f.  Ganar  el  pleyto.  In  lite 

obtinere. 
guanyar  terreno,  6  TERRA,  f.  met.  Ganar  el 

terreno.  Sensim  alicuius  gratiam  vel  benevo- 

lentiam  sibi  concillare. 
guanyarse  la  vida.  f.   Ganar  la   vida.   Opera 

aut  labore  v¡t;e  necessaria  sibi  comparare. 
guanyar  la  voluntat.  f.  V.  Voluntat. 

BARCA  PARADA  NO  OUANYA  NÓLITS.  ref.  V.  Bar- 
ca. 

glíanya  FAMA  Y  calat'  á  jáurer.  Tcf.   Cobra 
buena  fama  y  ¿chute  á  dormir. 
Securum  tu  carpe  bono  sub  nomine  somnum. 

LO  pare  GUANYA  lo  real,  T  lo  FILL  lo  GASTA 

MAL.  ref.  A  padre  allegador  hijo  expendedor. 

A  buen  adquiridor  buen  expendedor. 

Est  sobóles,  parco  persaepe  profusa  parenti. 

pescador  de   CANYA  PERD  mes  que    no    GUANYA. 

ref.  V.  Canya. 
GUANYAT ,  DA.  p.  p.  Ganado. 

TANT    GUANYAT     TANT     DESPES.  loC.    Cotntdo  pOr 

servido.  Victui  tantum  necessaria  lucrari. 

GUAPO,  A.  adj.  galán,  bonic,  bel!,  perfét.  Gua- 
po., lindo.,  bello,  excelente.  Elegans ,  pulcher. 

GUARDA,  s.  amb.  él  que  té  á  son  ca'rreg  guar- 
dar alguna  cosa.  Guarda.  Gustos. 

GUARDA ,  la  tropa  que  la  fa.  Guardia.  Custodia 
militaris. 

SUARDAS,  p.  en  éls  panys.  Guardas.  Serae  repa- 
gula. 

GUARDA  DE  CARCER  Ó  PRESONIA.  ani.    V.  Escaf- 

ceJler. 
GUARDA  DE  VISTA.   Guarda    de   vista.    Gustos 

ocularis. 
ESTAR  DE  GUARDA,  f.  V.  Fcr  guarda. 
FER  GUARDA,  f.  Hucer  guardia.  Excubias  agere. 
PUJAR   GUARDA ,   Ó  DE   GUARDA,   f.   Montar  la 

guardia.  Ad  excubias  agendas  accederé. 
GUARDABOSC.  s.  m.  Guardabosque.  Saltua- 

rius  custos. 
GUARDAPOLVOS,  s.  m.  en  él   cótxe.  Guar- 
dapolvos. Férreas  virgae  rhedam  muñientes. 
GUARDAGOS.  s.  m.  ant.  V.  Armilla. 
GUARDADOR,  RA.  s,  m.  y  f.  Guardador. 

Servator  ,  custos. 
GUARDAROBA.  s.  f.  él  lloc  ahont  se  guardan 

é!s  vestirs.  Guardaropa.  Vcstiarium. 
GUARDARODAS.  t.  m.  Rtcanton.  Saxum  ad 

ianuam. 

GUAR- 


GUA 

GUARDAR.  V.  a.  posar  en  cobro,  teñir  tn  re- 
serva. Guardar^  guarecer.  Servare,  recon- 
dere. 

GUARDAR,  custodiar,  com  guardar  la  casa,  la 
vinya.  Gua  dar.  CustoJire. 

GUARDAR ,  defansar.  Guardar.  Protegeré,  de- 
fenderé. 

guardar,  observar,  cumplir.  Guardar.  Obser- 
vare. 

GUARDAR,  preservar  alguna  cosa  del  dany  que 
11  podría  sobrevenir,  com  :  guardar  él  eos, 
hl  cap.  Guardar.  Serrare. 

guardar,  no  gastar,  reteñir,  conservar.  Guar- 
dar. Conservare ,  retiñere. 

guardar,  ant.  V.  Mirar,  aténdrer. 

guardar  kh  BESTiAR.  f.  Gudrdar  ti  ganado. 
Amienta  ducere  ,  greges  pascere. 

GUARDAR  COM  X  RELIQUIAS,  COM  UNA  RELIQUIA. 

V.  Reliquia. 

GUARDAR   LAS  ESPATLLAS.   f.  V.   Espatlla. 

GUARDAR  LAS  FESTAS.  f.  Guurdur  los  fiestos. 
Dies  festos  servare. 

GUARDAR  LA  ROBA.  f.  mef.  cvitar  tot  dany.  Guar- 
dar ¡a  ropa.  Pericula  fugere  ,  vitare. 

GUARDA,  expressió  ab  que  se  avisa  á  algii  que 
evite '1  perjudici  ó  dany  que  amenassa.  G«ar- 
da.  Cave  ,  caveas. 

GUARDA,  expr.  ab  que  s'  mostra  no  consentir  <5 
no  convenir  en  alguna  cosa;  no  volendla  exé- 
cutar.  Guarda  ,  guarda  fuera^  guarda  Pablo. 
Minimé,  neutiquam. 

guárdat'ho.  expr.  ab  que  s'  dejécta  <5s'  mostra 
que  no  s'  admet  lo  qu'  altre  oferex.  Arrópa- 
te con  ello:,  arrebózate  con  ello.  Tibi  babeas. 

Pfeu  NOS  GUARD,  DÉU  NOS  KN  GUARD.  loc.  ab  que 

s'  implo  a  Tauxili  de  Deu  per  que  'ns  pre- 
serve d'  algún  mal.  Dios  nos  libre.  Aveitat 
Deus. 

X  PARE  GUARDADOR  FILL  DISSIPADOR.  Tef.  A  pa- 
dre endurador ,  hijo  gastador, 
Qucc    pater    accumulat    dispergit    prodigus 
haeres. 

GUARDAT    d'aYGUA  QUE   NO  CÓRRA  Y  DE  GAT  QUE 

NO  MIÓLA,  ref.  V.  Aygua. 

LA  GALA   DEL  NADAR  ES  SABER  GUARDAR    LA  RO- 

BA.  ref.  V.  Gala. 

LA  p6r  GUARDA    LA     VINYA.    Tcf.     Micdo  gUOrdo 

viña. 

Oderunt  peccare  mali  formidine  poense. 

GUARDARSE,  V.  r.   d'algú.  Guardarse ,   re- 
servarse. Precaveré. 

GUARDARSE  ,  precauciouarse.  Guardarse.  Cave- 
re  ,  devitare ,  fugere. 

GUARDARSE,  las  fruytas,  llegums  &c.  V.  Con- 
servarse. 

NO  GUARDARSE,  LAS  FRUYTAS,  LLEOUMS  &C.  f. 

malmétrerse.  Dañarse.  Corrumpi. 

GUARDIA,  s.  m.  qui  guarda  ó  custodia  algu- 
na cosa.  Guardian.  Custos. 

GUARDIA  ,  de  vinya.  Viñadero.  Vine»  cusíoi. 
Tumi.  /. 


GUA  4i;r 

«UARDi/í,  superior  deis  convenís  de  Francisca- 
nos. Guardian.  Coenobii  Fratrum  S.  Fran- 
cisv-i  praeses. 

GUARDIA,  ant.  Na'ut.  qui  cuyda  de  las  velas,  ne« 
tedat  de  la  ñau  &c.  Guardian.  Navi»  cura* 
tor. 

GUARDIANÍA.  «.  f.  Guardianía.  Guardiani 
mu  ñus. 

GUARDIOLA.  s.  f.  Alcancía.,  hucha.  Theca 

fictili-:. 

GUARDO,  s.  m.  ant.  V.  Gallardo. 
GUARDONAR.  v.  a.  ant.  V   Gallardonar. 
GUARENTÍA,GUARENCIA.  s.  f.  ant.  V. 
F'iansa. 

GUARIMENT,  GUERIMENT.  s.  m.  ant. 

V.  Cura. 
GUAR  R.  V.  a.  p.  u.  curar.  V.  Curar. 
GUARIR.  V.  n.  p.  u.  curarse.  Guarecer,  sanar, 

Convalescere. 
GUARIT,  DA.  p.  p.  p.  US.  Guarecido. 
GUARISME.  s.  m.  en  la  Aritir.ét.   Guarismo, 

Nota  numérica. 
GUA  RISO,  GÜARISON.  s.  f.  ant.  V.  Cu- 
ra ,  sanitat. 
GUAR  ITA.  s.  f.  ant.  Guarida.  Profugium,  con- 

fugium. 
GUARNICIO.  s.  f.  en  las  extremitats  deis  ves- 

tits.  Guarnición.  Limbus  in  vestís  ora. 
ouARNició ,  de  r  espasa.  Guarnición.  Ensis  ca« 

pulus. 
GUARNició,  de  quadro  y  semblant.  Marco.  Ta- 

bulae  ora  ,  margo. 
GUARNicid,  la  tropa  que  guarnex  alguna  plassa. 

Guarnición  .,  presidio.  Militum  praesidium. 
GUARNICIONER.  s.  m.  ant.  V.  Selier. 
GUARNIMENT.  s.  m.  Guarnición.  Ornatus. 
GUARNiMENTS,  p,  éls  de  las  cabalcaduras.  Apa- 
rejos. Dorsuarius   apparatus  bestiis  apponen- 
dís. 
GUARNIR.  V.  a.  adornar  los  vestits  per  lat 

boras  ó  extremitats.  Guarnecer.  Coornsre. 
GUARNIR,  met.  armar,  fer  créurer  á  aigú  algu- 
na cosa  falsa.  Emboir ,  embaucar.  Decipere  , 
iiludere. 
GUARNIR,  encastar  alguna   cosa  en  or,  plata  ó 
altre  metall.  Guarnecer.  Emblemmatibus  mu- 
ñiré. 
euARNR,   alguna   plassa,   castell.   Guarnecer^ 

presidiar.  Prsesidiis  muñiré. 
GÜARNIT,  DA.  p.  p.  Guarnecido. 
GUASARDA.  s.  f.  ant.  V.  Recompensa. 
G ü  ASPA.  s.  f.  ant.    péssa  de  llauna  ,  llautó   6 
plata  que  s'  posa  á   la  punta  de  la  veyna  de 
l'espasa.  Contera.  Contus. 
GUAST.  TA.  p.  p.  ant.  V.  Guastat. 
GUASTAR.  V.  a.  ant.   V.  Consumir,  malmé- 

trer. 
GUASTAT ,  DA.  p.  p.  V.  Malmes ,  espatllat. 
GUATLLA.  s.  f.  aucéll.  Codorniz.  Coturnix. 
Gü^Xi.LA  MARSSA.  Rey  de  codoniices  ,  rascón^ 
Nnnnn  guión. 


4i8 


GUA 


guión.  Coturnix  alias  ducens. 
GUAU.  s.  m.  ant.  V.  Gual. 
GUAY.  s.  m.  ant.  gemég.  Guaya.  Planctus. 
GUAY ,   ant.  pesar,   pena.  Cuita  .,  pesadumbre. 

Afflictio. 
GUAYMENTAR.  v.  n.  ant.  gembgar.  Guayar. 

Piangere. 
GUAYTA.  s.   f.  ant.   V.  Centinélla  ,  guarda, 

atalaya. 
GUAYTAR.  V.  a.  ant.  V,  Aguaytar,   atalayar. 
GUBIA,  s.  f.  instrument  de  fuster.  Gubin.  Ca- 

vatus  scalper. 
GUBÍADA.  s.  f.  Nubada.  Copia. 
GUtíRAU.  s.  m.  ant.  nom  d'  hoine.  V.  Grau. 
GUERRA,  s.  f.  hostilitat.  Guerra.  Bellum. 
GUERRA-,  l'art  militar.  Guerra.  Ars  bellica. 
GUERRA,  ant.  V.  Desafío. 
GUERRA,  met.  dissensid  entre  doméstics.  Guerra, 

Dissidium  ínter  domésticos. 
GUERRA,  met.  oposició  y  coiitrarietat.  Guerra. 

Discordia. 
GUERRA  CIVIL.  Guerra  civil.  Civile  bellum. 
6UERRA  d'enteniment.  Guirrü  de  entendimien- 
to. Dictaminum  pugna. 
guerra   INTERIOR.    Guerru   interior.    Interior 

pugna. 
GUERRA  VIVA.  Guerfu  viva.  Be  lum  fervens, 

FER  GUERRA,    Ó    LA     GUERRA,  f.  Haccr  gUerVU    6 

la  guerra.  Bellum  gerere. 
FER  GUERRA,  f.  met.  oposars'  á  altre  ab  eficacia 

per  impi^dirli   algún    intent  ;  anar  contra  de 

ali^ií.  Hacer  guerra.  Insidiari. 
rER  GUERRA,  f.  met.  molestat  l'interior  alguna 

passió ,  especie  &c.  Hacer  guerra.  Angere. 
CADA  TERRA  FA  SA  GUERRA.  Tef.  Eti  Cada  tierra 

su  uso ,  y  en  cada  casa  stt  costumbre. 

L;x    populo   est   cuivis,   mos  est  &    cuique 

domorum. 

QUI    NO   VOL    váURER     LlXsTIMAS    NO  VAGE    Á    LA 

GUERRA,  ref.  Quien   no   quisiere  ver  lástimas 

no  vaya  á  la  guerra. 

Ut  fugias  strages,  pro\idus  arma  fuge. 
GUERREJADOR.   s.   m.   Guerreador.  Bella- 

tor. 
GUERREJAR.  v.  n.  Guerrear.  Bellum  agere, 

indicere. 
GUERRER,  A.  adj.  Guerrero.  Bellicosus. 
GUERXESA.  s.  f.  de  la  fusta.  Alubeo  .,  comba. 

Trabis  dolatae  flexio. 
TRAURER  DE  GUERXESA.  f.   Desalabear.  Defle 

xit  nem  toUere. 
GUERXO,   A.  adj.  dit  del  horae.   Bizco  ^  bi 

sojo.  Strabo,  oculi^  distorris  Ijborans. 
6UERX0,   dit   de  la   fusta.   Cumbudo ,  alubeado. 

Fltíxus. 
MIRAR  GUERXO.  f.  Mirar  bizco,  de  través.  Obli- 

qué  intueri. 
GUÍA.  s.    f.   él  que   mostra  a'   altre  '1    camí. 

Guia.  Dux ,  ductor. 
GUIA,  albará  axí  dit.  Guia.  Syngrapha  talonaria. 


GUI 

GUIA ,  él  qu'  ensenya  ó  instruex  á  altre.  Guia. 

Ductor. 
GUIAS,  las  dos  muías  ó  caballs  que  van  inmediats 

á  la  llansa.   Guias.  Qjadrigarum   primae   iis- 

dem  lorii  vel  rhedario  ductae. 
GUIADOR,  s.  m.  Guiador.  Dux,  ductor. 
GUIAR.  V.  a.  mostrar  el  camí.  Guiar,  Ducere. 
GUIAR,  dirigir,  ensenyar.  Guiar.  Dirigere. 
GÜIATGE.   s.  m.  ant.    V.   Guia  ,    salvocon- 
ducto. 
GUIKR.  s.  m.  territ.  V.  Griher. 
GUILLA,  s.  f.  V.  Guineu. 
GUILLEM.   s.  m.  nom   d'  home.   Guillermo. 

Guilleliiius. 
GUINDA,  s.  f.  fruyta,  especie  de  ciréra.  Guin- 

da,  Cerasum  acre. 
GUINDER.  s.  m.  1'  arbre  que  fa  las  guindas. 

Guindo,  Cerasus  acidula. 
GUINEU.  s.  m.   másele.  Zorro.  Vulpes   mas- 

cuius. 
GUINEU.  s.  f.  femélla.  Zorra.,  raposa.    Vulpes 

foemina. 
COYA  ó  CAU  DE  GUINEU.  Zorrera.  Vulpis  latebra. 

LA  GUINEU  QUAND  NO  n'  POD  HABER  Dlü   QUE  SON 

VERDAS.    ref.    Agrillas    eran.    Acerbie    sunt 

uv.e. 
GUINYADA.  s.  f.  Guiño,  guiñadura^  guiñada. 

C)ciiloruni  nutus. 
GÜINYAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Guinyada. 
GUINYAR.  V.  a.  Guiñar.  Innuere,  connivers. 
GUINYOL.  s.  m.  Gañido.  Gannitus. 
GÜÍNYOLAR.  V.  n.  Gjñir.  Gannire. 
GUIO.  s.  m.  en  la  Miísica.  Guión.  Nota  música 

dirigens. 
GUIPAR.  V.  a.  vulg.  Avizorar,  atisbar,  Ciam 

speculari. 
GUIRLANDA,  s.  f.  ant.  V,  Garlanda.  ' 
GUISA,  s.  f.  ant.  V.  Modo,  manera. 
EN  GUISA,  m.  adv.  A  manera.  More ,  modo. 
GUISADOR,  A.    adj.   Guisandero,  guisador. 

Coquus,  ciborum  conditor. 
GÜIT,  A.  adj.  dit  de  las  cabalcaduras.  Fa/- 

so  .  ruin.  Palsus  ,  insidiosas. 
GUITARRA,  s.  f.  Guitarra.  Fidicula. 
esgarrapar  LA  GUITARRA,  f.  tocarla  malament. 

Zangarrear.  Lyram  incondité  pulsare. 

NO  ESTA    BÉN  TREMPADA    LA    GUITARRA.    loC.  ab 

que  s'  denota  qu'  algú  está  disgustat  ó  de  mal 
humor.  No  está  gracia  en  casa.  Acerbo, 
amaro  animo  esse. 

GUITARRER.  s.  m.  qui  fa  guitarras.  Guitar- 
rero. Fidicularum  artifex. 

GUITARRETA.  s.  f.  dim.  Guitarrilla.  Parva 
chely*. 

GUITARRISTA,  s.  m.  qui  toca  la  guitarra 
particularment  ab  habilitat.  Vihuelista,  gui- 
tarrista.  Citliarisra  ,  íidicen. 

GUITZ.  s.  m.  ant.  V.  Guia. 

GUIX.  s.  m.  Yeso.  Gypsus. 

Gui-x  BLANc.  Espejuelo.  Gypsus  albus. 

cuix 


GUI 

ouis  PARRÉLti.  V..  Parréll. 
©uix  PRiM  ,  de  que   usan   éls  pintors  y   daiira- 
dorá.  Yjso  mate.  Gypsum  álbum  restinctum. 
GÜIXA.  s.   f.   llígum.   Guixa,   almorta,    liío^ 

di<'nte  de  muerto.  Ervila ,  acercula. 
GUíXAYRE.  s.  m.  Yesero.  Gypsi  fjbricator. 
GLÍÍXBRA.  s.  f.  Yesal  ^  yssar  .,  yesera.   Gypsi 

fodina. 
GUIXOT.  s.  m.  Yesón.  Gypsatse  fabrica  frag- 

-mentuin. 
GUÍZAR.  V.  a.  ant.  V.  Guiar. 
GÜIZARDON,  GÜÍZARUOS.  s.  m.  ant.  V. 

GallarJó- 
GUÍZARDONAR,  GUIZERDONAR.  v.  a. 

ant.  V.  Gjllardonar. 
GÚMÜRA.  s.  f.  Gúmena.  Rudens. 
GÜOIÜS ,  A.  aHj.  ant.  V,  Joyos. 
GÜRÉT.  s.  m.  térra  llaurada.   Barbecho.  Ver 

vactum. 
FKR  GURÉT.  f.   Barbechar.   Agrum  ser'nationi 

parjr". 
GURÉTAR.  V.  a.  t^^rrit.  V.  Fer  gur¿t. 
GÜRRUVil.  s.  in.  Gurrumino.  Uxorius, 
GÜSPiRA.  s.  í.  Chispa.  S-intilIa. 
GUSPIRAR.  V.  a.  ar.t.  V.  Espumar. 
GUSPIRETA.  s.  f.  dim.  Chispiía.  Parva  s;in- 

tiila. 
GUST.  s.  m.  un  deis  cinc  sentits.  Gusto,  Gus- 

tus. 
ousT  ,  complacencia.  G«5ío.  Voluptas,  app;ti- 

tus. 
GUST  ,  eleccló  :  axí  s'  diu  hom?  de  bon  gust  del 

qu'  elegex  cosas  bonas.  Gitstn,  Bliictio. 
eusT  ,  propia  voluntat.  Gasto.  Voluntas ,  arbi- 
trium. 


GUS 


419 


GUST  ,  sabor.  Gusto.  Sapor. 
GUSTOS,  p.  éls  vicis  en  comú.  Gustos.  Voluptates, 
delitise, 

Á  BELL  GUST,  PER  BELL  GUST.  m.  adv.  V.  AdrC- 

tas. 

MAL  GUST,  en  la  boca.  Desabor.  Insulsitas,  insi- 
piditas. 

DK  GUSTOS  NiNGij  n'  HA  EscRiT.  rcf.  Sobre  gas- 
tos no  hay  disputa.  Suo  quisque  studio  duci- 
tur. 

MEXJAR  X  GUST,  Y  VESTIR  AL    US.    Tcf.  Comer    á 

gusto  ^  y  vestir  al  uso. 

Fercula  det  placitum ,  sed  vestes  publicas 

usus. 
GUSTAMENT.  s.  m.  ant.  V.  Tast. 
GUSTAR.  V.  a.  percebir  él  sabor  d'  alguna  co- 
sa. Gustar.  Gustare. 
GUSTAR,  tastar.  Gustar.  Probare. 
GUiTAR.  V.  n.  ser  alguna  cosa  del  gust  ó  agrado 

d'aigú  ,  com   gustar  una  comedia.  Gustar. 

Placeré. 
GUSTAR,   teñir  complacencia  en   alguna   cosa, 

com  GUSTAR  de  la  cassa.  Gustar.  Aliquo  de- 

lectari. 
GUSTET.  s.  m.  dim.  Gustillo.  Levis  voluptis. 
GUSTOS,  A.  adj.  content  d'alguna  cosa.  Giíí- 

toso.  lucundus,  placens. 
GUSTOS,  agradable.  Gustoso.  lucundus,  lepidus. 
GUSTOS,  saboros.  Sabroso.  Sapidus. 
GUSTOSAMENT.    adv.    m.    Gustosamente. 

Sponté,  iucundé. 
GUTGLAR.  s.  m.  ant.  V.  Juglar. 
GUTURAL,  adj.  Gutural.  Gutturalis. 


f 


librería  passim,  s.  a. 

Bailen,  134  -  Teléf.  257  47  57 
BARCELONA-9 


.^ 


v^ 


"SiSr 


m.' 


m.v. 


m 


m 


J^" 


PLEASE  DO  NOT  REMOVE 
CARDS  OR  SLIPS  FROM  THIS  POCKET 


UNIVERSITY  OF  TORONTO  LIBRARY 


PC 
3893 
35E7 
t.l 


Este ve,  Joaquín 

Diccionario  catalán-castellano- 
latino 


■s-,-*^  .  ff 


.^feiiíáfir  .^